patrimoni ub: tres dècades estudiant el patrimoni històric

1
Estudi, anàlisi i restauració dels materials que formen el patrimoni construït i els béns mobles Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals FACULTAT DE GEOLOGIA PATRIMONI-UB neix al 1984 de la mà del Dr. Màrius Vendrell Saz, professor del Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits minerals de la Facultat de Geologia de la UB. Ràpidament esdevé un grup pluridisciplinar de Recerca aplicada al Patrimoni Històric del que formen part químics, geòlegs, físics i biòlegs, centrant-se en la investigació dels materials utilitzats en el Patrimoni Històric, el seu comportament, els mecanismes que donen lloc a la seva degradació i els processos més adients per la seva conservació i eventual restauració. Els objectius de la recerca es centren en l'anàlisi dels materials i la resolució de problemes plantejats des dels sectors socials i productius relacionats amb l'estudi i conservació del Patrimoni. PATRIMONI CONSTRUÏT S’ha col·laborat amb professionals, institucions i empreses en les fases de redacció del projecte bàsic o executiu, assessorament i seguiment de la intervenció i control de qualitat en nombrosos conjunts i monuments, entre els que destaquen: a) les catedrals de Barcelona, Tarragona, Seu Vella de Lleida, Seu d’Urgell, Manresa, Vic, Mallorca, Menorca, Tortosa; b) diversos edificis modernistes de Gaudí (casa Botines, palau Güell, Park Güell, colònia Güell, la Pedrera, etc.), Domènech i Montaner (hospital de la Santa Creu i sant Pau, palau de la Música Catalana), Puig i Cadafalch (casa Terrades, Casaramona...); diferents monestirs (Sant Cugat, Sant Pere de Rodes, Vallbona de les Monges, Poblet, Santes Creus ...) i c) altres edificis singulars com la Llotja de Mercaders de Palma de Mallorca, el palau de la Diputación Foral de Bilbao, la Cadeia d’Oporto, els parlaments de Catalunya i de Balears, la casa de la Misericòrdia i la seu de Sa Nostra (Palma de Mallorca), l’Aquarium i l'església de Santa María del Coro de San Sebastià, la Lactància, l’umbracle, l’edifici de l’ajuntament de Barcelona, la torre inclinada de Pisa i una llarga llista de conjunts i monuments on s’ha participat i/o intervingut (Fig. 1). a) d) b) e) f) BÉNS MOBLES: PINTURA I ESCULTURA En l’estudi de béns mobles s’ha treballat àmpliament en l’anàlisi de pintures antigues i modernes, en alguns casos en el marc de convenis específics amb museus, com és el cas del MACBA, fundació del Museu Marítim de Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, fundació Miró (Fig. 2), museu Picasso, i en el marc de col·laboracions amb empreses de restauració i institucions, on s’han estudiat pintures sobre pedra, sobre fusta (retaules gòtics i barrocs), sobre tela i sobre metall. Patrimoni UB ha estudiat un ampli ventall de pintures de diverses tècniques i èpoques, la qual cosa ha donat lloc a una base de dades on s’acumulen anàlisis amb diverses tècniques de pigments, aglutinants, vernissos i materials moderns de restauració, que permet una diagnosi segura i fiable de la majoria dels materials. MATERIAL ARQUEOLÒGIC: CERÀMICA, VIDRE, METALLS L’ampli coneixement dels materials i les tècniques ceràmiques antigues (Fig. 3a) prové de l’experiència acumulada des de 1984 en l’estudi d’aquests materials i especialment, de les seves tècniques de producció. S’ha treballat molt especialment amb ceràmica medieval: ceràmica grisa de cocció reductora (Fig. 3b), ceràmica islàmica i mudejar dels segles XI al XV a Andalusia, València i Catalunya, amb especial atenció a la ceràmica vidriada i la producció de reflex metàl·lic. Actualment, s’ha estudiat amb detall les produccions de ceràmiques i mosaics modernistes (Fig. 3c), així com els vidres (de tancament i vitralls) d’època modernista (Fig. 4), tant des de les produccions en fàbrica (producció de Pujol i Bausis), com les col·locades in situ (palau de la Música Catalana, hospital de la Santa Creu i sant Pau, entre d’altres). ANÀLISI I DESENVOLUPAMENT DE MATERIALS DE RESTAURACIÓ Patrimoni UB analitza i estudia el comportament dels materials de restauració, tradicionals o moderns, per tal d’establir i comprendre el seu comportament en obra i d’aquesta forma, assegurar una completa compatibilitat amb els existents i una elevada durabilitat de les intervencions. En aquest camp, l'interès del grup en el coneixement dels materials l'ha portat a desenvolupar projectes de R+D+i sobre nous materials basats en formulacions històriques amb l’addició de components moderns que millorin el comportament tèrmic, mecànic, resistent, etc., dels nous materials. Tècniques analítiques Equip humà al llarg de la seva història Màrius Vendrell; Maite Garcia; Judit Molera; Nati Salvador; Trinitat Pradell; Laura Mejías; Lorena Merino; Josep Roqué; Sarah Boularand; Pilar Giráldez; Josefina Pérez; Anna Lluveras; Anna Torrents; Judit Birosta; Clara Calabuig; Raquel Prieto; Soraya Ramón i Lourdes Ventolà. Autors: Lourdes Ventolà, Dídac Navarro Ciurana. Línies de treball del grup Fig. 1. a) Catedral de Barcelona; b) Dragó del Park Güell (Gaudí); c) Palau de la Música (Domènech i Montaner); d) Casa Terrades (Puig i Cadafalch); e) Monestir de Sant Pere de Rodes; i f) torre inclinada de Pisa. Fluorescència de raigs X; difracció de raigs X; microscòpia òptica; microscòpia electrònica; espectroscòpia infraroja; cromatografia de gasos; assaigs hídrics; porosimetria; colorimetria; imatges IR proper; imatges IR llunyà (tèrmic); imatges UV; florescència UV; endoscòpia; mesura d’humitats; i altres. PATRIMONI ARQUITECTÓNIC ·Caracterització i anàlisi de les patologies dels materials de construcció (pedres, morters, armadures metàl·liques ...) antigues i modernes, així com la determinació de les causes que els produeixen. ·Estudis de comportament de materials. Anàlisi i propostes de procediments de neteja de superfícies arquitectòniques. ·Monitorització dels paràmetres ambientals. CERÀMICA ANTIGA ·Investigació de la producció de ceràmiques medievals, i l'evolució de la tecnologia de fabricació en el temps i l'espai. ·Estudi dels materials arqueològics (particularment ceràmics) per aprofundir en l'anàlisi històric. PINTURA ·Identificació dels materials utilitzats (pigments, aglutinants, càrregues, suports ...). ·Recerca del color com a indicador de l'estat de conservació de la pintura. ·Estudi de la naturalesa, comportament i degradació dels materials per tal d'aplicar la tècnica de restauració més idònia. b) Fig. 3. a) Deessa minera “Venus de Gava” (Neolític); b) Olles medievals (Sant Marçal de Relat, Avinyó, s.XII; i c) voltes modernistes (Hospital de Sant Pau, 1905) (Pujol i Bausis). c) a) Fig. 2. La degradació química dels pigments de cadmi en la pintura de Joan Miró: “Home i dona davant un munt d’excrements” 1935. Detall de l’obra on s’observa un puntejat negre producte de la degradació. Fig. 4. a) Vitrall a la sala de concerts del Palau de la Música Catalana i b) vitrall de l’Hospital de Sant Pau, obra modernista de 1905 de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Disseny de Francesc Labarta i realització de la Casa Rigalt i Granell. c) a) b)

Upload: vuhanh

Post on 04-Jan-2017

236 views

Category:

Documents


6 download

TRANSCRIPT

Page 1: Patrimoni UB: tres dècades estudiant el patrimoni històric

Estudi, anàlisi i restauració dels materials que formen el patrimoni construït i els béns mobles

Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals

FACULTAT DE GEOLOGIA

PATRIMONI-UB neix al 1984 de la mà del Dr. Màrius Vendrell Saz, professor del Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits minerals de la

Facultat de Geologia de la UB. Ràpidament esdevé un grup pluridisciplinar de Recerca aplicada al Patrimoni Històric del que formen part químics,

geòlegs, físics i biòlegs, centrant-se en la investigació dels materials utilitzats en el Patrimoni Històric, el seu comportament, els mecanismes que

donen lloc a la seva degradació i els processos més adients per la seva conservació i eventual restauració. Els objectius de la recerca es centren en

l'anàlisi dels materials i la resolució de problemes plantejats des dels sectors socials i productius relacionats amb l'estudi i conservació del Patrimoni.

PATRIMONI CONSTRUÏT

S’ha col·laborat amb professionals, institucions i empreses en les fases de redacció del

projecte bàsic o executiu, assessorament i seguiment de la intervenció i control de

qualitat en nombrosos conjunts i monuments, entre els que destaquen: a) les catedrals

de Barcelona, Tarragona, Seu Vella de Lleida, Seu d’Urgell, Manresa, Vic, Mallorca,

Menorca, Tortosa; b) diversos edificis modernistes de Gaudí (casa Botines, palau Güell,

Park Güell, colònia Güell, la Pedrera, etc.), Domènech i Montaner (hospital de la Santa

Creu i sant Pau, palau de la Música Catalana), Puig i Cadafalch (casa Terrades,

Casaramona...); diferents monestirs (Sant Cugat, Sant Pere de Rodes, Vallbona de les

Monges, Poblet, Santes Creus ...) i c) altres edificis singulars com la Llotja de Mercaders

de Palma de Mallorca, el palau de la Diputación Foral de Bilbao, la Cadeia d’Oporto, els

parlaments de Catalunya i de Balears, la casa de la Misericòrdia i la seu de Sa Nostra

(Palma de Mallorca), l’Aquarium i l'església de Santa María del Coro de San Sebastià, la

Lactància, l’umbracle, l’edifici de l’ajuntament de Barcelona, la torre inclinada de Pisa i

una llarga llista de conjunts i monuments on s’ha participat i/o intervingut (Fig. 1).

a)

d)

b)

e) f)

BÉNS MOBLES: PINTURA I ESCULTURA

En l’estudi de béns mobles s’ha treballat àmpliament en l’anàlisi de pintures antigues i modernes, en alguns casos

en el marc de convenis específics amb museus, com és el cas del MACBA, fundació del Museu Marítim de Barcelona,

Museu d’Arqueologia de Catalunya, fundació Miró (Fig. 2), museu Picasso, i en el marc de col·laboracions amb

empreses de restauració i institucions, on s’han estudiat pintures sobre pedra, sobre fusta (retaules gòtics i

barrocs), sobre tela i sobre metall. Patrimoni UB ha estudiat un ampli ventall de pintures de diverses tècniques i

èpoques, la qual cosa ha donat lloc a una base de dades on s’acumulen anàlisis amb diverses tècniques de

pigments, aglutinants, vernissos i materials moderns de restauració, que permet una diagnosi segura i fiable de la

majoria dels materials.

MATERIAL ARQUEOLÒGIC: CERÀMICA, VIDRE, METALLS

L’ampli coneixement dels materials i les tècniques ceràmiques antigues (Fig. 3a) prové de l’experiència

acumulada des de 1984 en l’estudi d’aquests materials i especialment, de les seves tècniques de producció. S’ha

treballat molt especialment amb ceràmica medieval: ceràmica grisa de cocció reductora (Fig. 3b), ceràmica

islàmica i mudejar dels segles XI al XV a Andalusia, València i Catalunya, amb especial atenció a la ceràmica

vidriada i la producció de reflex metàl·lic. Actualment, s’ha estudiat amb detall les produccions de ceràmiques i

mosaics modernistes (Fig. 3c), així com els vidres (de tancament i vitralls) d’època modernista (Fig. 4), tant des

de les produccions en fàbrica (producció de Pujol i Bausis), com les col·locades in situ (palau de la Música

Catalana, hospital de la Santa Creu i sant Pau, entre d’altres).

ANÀLISI I DESENVOLUPAMENT DE MATERIALS DE RESTAURACIÓ

Patrimoni UB analitza i estudia el comportament dels materials de restauració, tradicionals o moderns, per tal

d’establir i comprendre el seu comportament en obra i d’aquesta forma, assegurar una completa compatibilitat

amb els existents i una elevada durabilitat de les intervencions. En aquest camp, l'interès del grup en el

coneixement dels materials l'ha portat a desenvolupar projectes de R+D+i sobre nous materials basats en

formulacions històriques amb l’addició de components moderns que millorin el comportament tèrmic, mecànic,

resistent, etc., dels nous materials.

Tècniques analítiques Equip humà al llarg de la seva història

Màrius Vendrell; Maite Garcia; Judit Molera; Nati Salvador;

Trinitat Pradell; Laura Mejías; Lorena Merino; Josep Roqué;

Sarah Boularand; Pilar Giráldez; Josefina Pérez; Anna

Lluveras; Anna Torrents; Judit Birosta; Clara Calabuig;

Raquel Prieto; Soraya Ramón i Lourdes Ventolà.

Autors: Lourdes Ventolà, Dídac Navarro Ciurana.

Línies de treball del grup

Fig. 1. a) Catedral de Barcelona; b) Dragó del Park Güell (Gaudí); c) Palau de la Música (Domènech i Montaner); d) Casa Terrades (Puig i

Cadafalch); e) Monestir de Sant Pere de Rodes; i f) torre inclinada de Pisa.

Fluorescència de raigs X; difracció de raigs X; microscòpia òptica; microscòpia electrònica;

espectroscòpia infraroja; cromatografia de gasos; assaigs hídrics; porosimetria; colorimetria; imatges

IR proper; imatges IR llunyà (tèrmic); imatges UV; florescència UV; endoscòpia; mesura d’humitats; i

altres.

PATRIMONI ARQUITECTÓNIC

·Caracterització i anàlisi de les patologies dels materials de

construcció (pedres, morters, armadures metàl·liques ...)

antigues i modernes, així com la determinació de les causes

que els produeixen.

·Estudis de comportament de materials. Anàlisi i propostes

de procediments de neteja de superfícies arquitectòniques.

·Monitorització dels paràmetres ambientals.

CERÀMICA ANTIGA ·Investigació de la producció de

ceràmiques medievals, i l'evolució de

la tecnologia de fabricació en el

temps i l'espai.

·Estudi dels materials arqueològics

(particularment ceràmics) per

aprofundir en l'anàlisi històric.

PINTURA

·Identificació dels materials utilitzats (pigments, aglutinants,

càrregues, suports ...).

·Recerca del color com a indicador de l'estat de conservació

de la pintura.

·Estudi de la naturalesa, comportament i degradació dels

materials per tal d'aplicar la tècnica de restauració més

idònia.

b)

Fig. 3. a) Deessa minera “Venus de Gava” (Neolític); b) Olles medievals (Sant Marçal de

Relat, Avinyó, s.XII; i c) voltes modernistes (Hospital de Sant Pau, 1905) (Pujol i Bausis).

c) a)

Fig. 2. La degradació química dels pigments de cadmi en la pintura de Joan Miró: “Home i

dona davant un munt d’excrements” 1935. Detall de l’obra on s’observa un puntejat

negre producte de la degradació.

Fig. 4. a) Vitrall a la sala de concerts del Palau de la Música Catalana i b) vitrall de

l’Hospital de Sant Pau, obra modernista de 1905 de l'arquitecte Lluís Domènech i

Montaner. Disseny de Francesc Labarta i realització de la Casa Rigalt i Granell.

c)

a) b)