pec 2012-13.pdf

21
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE (PEC) CEIP MESTRE GUILLEMET Santa Eugènia DILIGÈNCIA: per la qual es fa constar que aquest document està aprovat pel Consell Escolar del centre en sessió aprovada el dia 27/06/2013 Vist i plau Antoni Picó i Aguiló Francesca Gamundí Serra Director Secretària Santa Eugènia, març del 2013 Página 1

Upload: mestretomeu

Post on 30-Nov-2015

1.803 views

Category:

Documents


5 download

DESCRIPTION

Projecte educatiu del CEIP Mestre Guillemet

TRANSCRIPT

Page 1: PEC 2012-13.pdf

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE (PEC)

CEIP MESTRE GUILLEMET Santa Eugènia

DILIGÈNCIA: per la qual es fa constar que aquest document està aprovat pel Consell Escolar del centre en sessió aprovada el dia 27/06/2013

Vist i plau

Antoni Picó i Aguiló Francesca Gamundí Serra

Director Secretària

Santa Eugènia, març del 2013

Página 1

Page 2: PEC 2012-13.pdf

ÍNDEX

1. ÀMBIT SOCIOECONÒMIC I DE L’ENTORN

1.1 Entorn físic i social.............................................................31.2 Edifici escolar....................................................................41.3 Recursos humans...............................................................6

2. SERVEIS I HORARIS

2.1. Serveis.............................................................................72.2. Horaris.............................................................................7

3. ASPECTES ECONÒMICS.........................................................7

4. TRETS D’IDENTITAT

4.1. La nostra identitat..............................................................84.2. Els quatre eixos de l’educació del centre................................9

4.3. A quin tipus d’escola aspiram?............................................94.4. Confessionalitat................................................................104.5. Coeducació.....................................................................104.6 Llengua de relació i d’aprenentatge.....................................104.7. Valors.............................................................................114.8. Modalitat de gestió participativa i democràtica.....................144.9. L’educació com a procés integral .......................................154.10. La línia metodològica........................................................154.11. La convivència, eix fonamental en el funcionament del centre16

5. ÒRGANS DE GOVERN DEL CENTRE......................................18

6. OBJECTIUS GENERALS DEL CENTRE

6.1. D´àmbit pedagògic ..........................................................186.2. D´àmbit institucional........................................................206.3. D´àmbit administratiu i

econòmic........................................................................206.4. D´àmbit humà i de serveis ...............................................206.5. D’ àmbit de comunicació...................................................21

Página 2

Page 3: PEC 2012-13.pdf

1. ÀMBIT SOCIOECONÒMIC I DE L’ENTORN

1.1 Entorn físic i social

Santa Eugènia és un municipi que pertany al Pla de Mallorca. Situat al peu del puig de Santa Eugènia, a uns 18 km de Ciutat, té bones comunicacions per carretera. Disposa d’un servei de bus que connecta amb l’estació de tren de Santa Maria. L’últim cens de població parla d’uns 1.700 habitants, distribuïts entre el nucli principal i els tres llogarets: les Alqueries, les Coves i les Olleries. És un municipi d’una extensió petita que limita amb Palma, Algaida, Santa Maria i Sencelles. El clima, com a tot Mallorca, és mediterrani, caracteritzat pels estius càlids i pels hiverns moderats, amb poques precipitacions (entre 400 i 500 mm), repartides molt irregularment: hi plou més a la tardor i gairebé gens a l’estiu. Quant a la flora, les formacions arbòries i arbustives més corrents són la garriga baixa i el pinar, on es desenvolupen l’alzina, el coscoll, el pi –que és el més abundant--, l’ullastre, el garrover, la mata, etc. Els conreus predominants són de secà: cereals, garrovers, ametlers (en regressió) i vinya (en expansió) Discorre pel terme de Santa Eugènia una síquia que neix a la conca del torrent Fals i desemboca al torrent de Biniali.

Quant a la fisonomia dels carrers i de les edificacions, val a dir que són carrers estrets que tenen una planimetria irregular. Hi ha una combinació de cases antigues i tradicionals amb construccions modernes. La carretera travessa el nucli del municipi i delimita dues zones diferenciades. El relleu no és pla sinó bastant irregular. No hi ha carrers per a vianants ni carrils bici i el trànsit per la carretera ocasiona bastants problemes, encara no resolts. Santa Eugènia ha sofert un creixement urbanístic i demogràfic important, però no ha experimentat un boom urbanístic com el que coneixem a altres municipis (Consell, Binissalem...) Tot i així alguns creixements no han estat del tot encertats. Moltes persones de Ciutat han vingut a viure al poble i això ha modificat les habituds de la gent i hi ha hagut una penetració d’influències externes. Així mateix, Santa Eugènia compta amb una important població d’estrangers, integrada desigualment en la vida social del municipi.

Pel que fa als aspectes econòmics, Santa Eugènia té un índex de renda per càpita dels més alts de l’illa. És un poble dormitori la majoria de la població del qual treballa a Ciutat. Hi ha bona comunicació, tant per l’autopista com per la carretera de Sineu. L’activitat econòmica a la localitat es redueix a cinc empreses de construcció, una fusteria, una empresa de neteges i de fumigacions, dues perruqueries --una de les quals és també papereria, tres botigues, set

Página 3

Page 4: PEC 2012-13.pdf

bars, un agroturisme amb restaurant inclòs, una benzineria, una merceria, una apotecaria, dues entitats bancàries, un celler, un taller d’automoció i una empresa de materials de construcció, a més de la fundació Natura Parc i del Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) L’activitat econòmica al sector primari, principalment a l’agricultura i a la ramaderia, ha sofert una decadència important. Malgrat tot, hi ha activitat al camp i es conreen multitud de finques en el municipi, sobretot de cereals, gràcies a la tasca de tres famílies de pagesos. Hi resten dues guardes d’ovelles.

L’associacionisme a Santa Eugènia engloba gairebé totes les edats i els interessos diversos. Hi ha un grup de gent gran amb el local corresponent, una associació de mestresses de casa, una organització no governamental per al desenvolupament, un club esportiu, una societat de caçadors i una associació de pares i de mares d’alumnes, que lògicament és la que està més vinculada a l’escola. Ha desaparegut el club d’esplai del poble i el casal de joves no té gairebé activitat.

Els serveis municipals són l’escola bressol, la biblioteca, el local per als joves, el centre de salut, el local de les persones majors, l’àrea esportiva de l’estació i el cementiri. Hi va haver un projecte per construir un espai cultural polivalent que s’ha suspès per manca de dotació econòmica i que faria un bon servei al poble. Quant a edificis religiosos, hi ha l’església, el convent i el centre parroquial.

El consistori està representat per nou regidors de grups polítics diferents.

Com a elements patrimonials que podem destacar, cal fer referència a dues possessions importants (la Torre i Son Mascaró), dos molins fariners restaurats, dos aljubs, l’església i altres edificis catalogats i d’interès patrimonial.

1.2 E difici escolar

El CEIP Mestre Guillemet és un centre que va ser construït per a la docència l’any 1965. Una remodelació important feta a partir del 2003 ha permès d’adaptar-ne les instal·lacions a les circumstàncies actuals.

L’edifici escolar s’ubica al centre del poble i està ben comunicat. És propietat de l’ajuntament de Santa Eugènia.

És un edifici d’una sola planta, visualment atractiu, que es distribueix al voltant d’un gran pati central. Està orientat cap

Página 4

Page 5: PEC 2012-13.pdf

al sud-est. Les aules, exposades desigualment a la llum solar, tenen finestrals amples que no estan del tot ben aïllats.

L’edifici té tres entrades per les quals hi accedeix tota la comunitat escolar.

La remodelació va obviar detalls importants de construcció, que hom no pot considerar òptima. Té inconvenients en les conduccions de clavegueram. No disposa de captació d’aigües pluvials. L’aïllament tèrmic dels sostres és insuficient, igual que la inclinació d’alguns pendents. Hom va preveure l’aprofitament de les aigües grises però les instal·lacions no han estat mai efectives. De la mateixa manera podem parlar de les plaques solars, que tampoc no han tengut mai la utilitat necessària. Patim alguns problemes estructurals que ocasionen problemes d’humitat.

Un dels inconvenients del centre és que, a causa de la mancança d’una plaça pública com la que tenen la majoria del pobles, moltes celebracions (les festes locals, Sant Antoni, la fira…) es fan al pati amb les conseqüents alteracions que això suposa.

A més de les aules per als nou nivells (tres d’educació infantil i sis de primària), hi ha altres espais: sala multiusos/menjador, gimnàs, biblioteca, sala de professors, aula de música, aula d’informàtica i alguns despatxos. La dotació i la ubicació dels serveis sanitaris és suficient i adequada.

El pati de l’escola és situat enmig de les dependències relacionades i té unes bones mides per a l’esbarjo. Hi ha dues zones diferenciades: una per a infantil i una altra per a primària. A la primera només hi ha una instal.lació infantil, que és insuficient per al nombre d'alumnes que tenim. A la part de primària, el pati està preparat per practicar el bàsquet i el voleibol. Tot el terra està asfaltat i hi manca alguna superfície natural com terra o arena. Fins fa poc no hi havia cap element natural però al curs 2011-12 plantàrem quatre arbres a la zona d’infantil. A banda d’això, hi ha una parcel.la petita de terra que destinam a hort i al procés de compostatge.

L’edifici està dotat d’un sistema de calefacció amb gas que té alguns inconvenients d’instal·lació que no en permeten un funcionament òptim. Entre d’altres coses, no consta de termòstats individuals que ens permetrien un escalfament diferenciat en funció de l’exposició o no de cada aula a la llum solar. L’edifici no disposa d’aire condicionat, tot i que durant els mesos de juny i setembre és necessari.

Tenim una infraestructura adequada per connectar-hi els processos informàtics.

Página 5

Page 6: PEC 2012-13.pdf

Hom pot obrir la barrera principal d’accés manualment i amb el porter automàtic des del hall i des de direcció.

L’Ajuntament es fa càrrec del manteniment i de la neteja de l’edifici, de les despeses d’electricitat, d’aigua i de gas per a la calefacció, però no del telèfon, que assumeix l’escola.

1.3 Recursos humans

Durant el curs escolar 2012/2013, la plantilla del centre és de 16 mestres, encara que dos ho són a temps parcial. Es distribueix de la manera següent:

- 6 mestres de primària

- 4 mestres d’infantil

- 1 especialista de música

- 1 especialista d’EF

- 1 especialista d’anglès

- 1 mestra de PT

- 1 mestra d’AL (itinerant, dos dies a la setmana)

Una docent imparteix l’assignatura de religió dos dies a la setmana.

Per estudiar i realitzar les diagnosis dels alumnes que requereixen una atenció especial, assisteixen al centre de manera parcial una psicopedagoga de l´EOEP d’Inca i una PTSC.

A més, vénen una auxiliar tècnica educativa (a temps complet) i un fisioterapeuta itinerant (dos pics per setmana)

Dues monitores i una cuinera tenen cura del menjador escolar. Fan el servei a través de càtering però, a partir d’aquest curs, hom elaboren la major part dels menjars a la cuina del local de les persones majors, que és vora de les dependències de l’escola i comunica directament amb el menjador.

Una monitora que a la vegada treballa al menjador s’encarrega del servei de l’escola matinera, de les 7.30 h a les 9.00 h.

El centre no té conserge.

2. SERVEIS I HORARIS ESCOLARS

Página 6

Page 7: PEC 2012-13.pdf

El centre ofereix el servei d’ensenyament que abasta el 2n cicle de l’educació infantil (de 3 a 5 anys) i tota l’educació primària (dels 6 fins als 12 anys).

Com a serveis complementaris, ofereix:

- L’escola matinera, diària de dilluns a divendres de les 7.30 h fins a les 9.00 h, de la qual es fa càrrec una monitora.

- El menjador, diari de dilluns a divendres de les 14.00 h fins a les 16.00 h, amb càtering cuina, el titular del qual és l’empresa Can Arabí. Hi treballen una cuinera i dues monitores, a més dels mestres que supervisen i vigilen voluntàriament el servei. També comptam amb l’ajut de l’AT de l’escola en les tasques de menjador. De la gestió, en tenen cura el centre i l’Amipa de l’escola, la qual signa el conveni de concessió entre l’empresa i la Conselleria.

- Activitats extraescolars, des de les 15.00 h fins les 19.00 h. L’AMIPA les organitza i les gestiona.

L’horari oficial del centre és de les 9.00 h a les 14.00 h de dilluns a divendres.

3. ELS ASPECTES ECONÒMICS

Els ingressos econòmics de l’escola provenen de la conselleria d’Educació, que envia una assignació mensual per al funcionament del centre.

A més, comptam amb una aportació voluntària de les famílies a principi de curs d’entre 30 € i 48 €, depenent dels cicles (48 € a infantil, 35 al 1r cicle i 30 € al 2n cicle i al 3r cicle).

D’altra banda, rebem aportacions de l’Ajuntament per a celebracions, instal·lacions, materials i actes concrets.

Rebem aportacions de l’AMIPA per comprar i costejar alguns materials, actes o campanyes.

Per acabar, també disposam d’una aportació, anual o per a inversions concretes, que prové de les entitats bancàries radicades al municipi.

4. TRETS D’IDENTITAT

4.1. La nostra identitat com a centre

Página 7

Page 8: PEC 2012-13.pdf

El Col·legi Públic Mestre Guillemet, de Santa Eugènia, es constitueix com a una comunitat educativa pública i laica aconfessional. Hi impartim el segon cicle de l’etapa d’educació infantil (dels 3 als 5 anys) i l’etapa d’educació primària (dels 6 als 12 anys) El nostre centre té una adscripció doble: a l’Institut d’Educació Secundària de Santa Maria i a l’Institut d’Educació Secundària de Sineu, als quals passen els nostres alumnes en finalitzar l’etapa de primària.

El total d’alumnes el juny del 2013 és de 180 alumnes, la majoria dels quals procedeixen de Santa Eugènia, malgrat que un tant per cent determinat prové de municipis veïns.

El objectiu principal del nostre centre és impartir una educació íntegra i global com a persones, i contemplar tots els àmbits educatius que capaciten els alumnes perquè participin d’una manera activa, crítica i responsable a la societat en què han de viure.

La concreció curricular del centre desenvolupa, completa, adequa i concreta el currículum oficial. Hem iniciat la tasca d'adoptar acords compartits per tal de definir les nostres línies educatives, que reflectim en les diferents programacions didàctiques tant d'infantil com de primària.

Una de les nostres implicacions més importants és el treball de les vuit competències bàsiques: 1.- Comunicativa, lingüística i audiovisual. 2.- Artística i cultural. 3.- Tractament de la informació i competència digital. 4.- Matemàtica. 5.- Aprendre a aprendre. 6.- Autonomia i iniciativa personal. 7.- Coneixement i interacció amb el món físic. 8.- Social i ciutadana. Aquestes competències contribueixen al desenvolupament físic, intel·lectual i psicosocial dels alumnes.

La incorporació de les competències bàsiques al currículum, des d'un plantejament integrador dels aprenentatges, l'orientam a aplicar els sabers adquirits i a utilitzar-los de manera efectiva en situacions i en contextos diferents.

Declaram que som una escola mallorquina arrelada al nostre entorn sociocultural. La nostra llengua vehicular és el català, que és la llengua d’estudi i de relació, amb la qual impartim totes les àrees excepte les llengües castellana i anglesa. Treballam per fomentar actituds positives vers la nostra realitat sociolingüística.

4.2. Els quatre eixos de l’educació del nostre centre

a) El compromís amb el medi ambient.

b) La solidaritat amb els pobles, amb les comunitats i amb les persones més desafavorides.

Página 8

Page 9: PEC 2012-13.pdf

c) El compromís amb la llengua i amb la cultura catalanes.

d) El treball cooperatiu com a instrument i com a eina que facilita l'aprenentatge i l’atenció a la diversitat dels alumnes.

Així, la majoria de les actuacions i dels objectius del centre emanen d’aquests quatre eixos que atorguen coherència al nostre quefer educatiu.

4.3. A quin tipus d’escola aspiram?

Aspiram a una escola viva, desperta, oberta, compromesa, solidària, sostenible, eficient, dialogant, respectuosa, sensible, inconformista, que sigui un referent, que sigui recordada, que deixi empremta... Per tot això volem que l’espai i el temps que compartim els mestres i les famílies sigui quelcom enriquidor, productiu i positiu. Pel que fa als nostres alumnes, volem que arribin a ser persones lliures, despertes, sensibles, generoses, pacífiques, positives, responsables, compromeses, crítiques amb el món en què els ha tocat viure, alegres, creatives, competents, reflexives, tolerants, respectuoses, dialogants, inconformistes, entusiastes, que s’esforcin, que pensin, que estimin i que valorin el coneixement i l’aprenentatge, que protegeixen el medi ambient, que estimin i se sentin implicats en la nostra llengua i en la nostra cultura, que siguin solidaris, que comparteixin i entenguin les necessitats i les carències de la gent, que estimin i valorin la feina ben feta... Volem que tenguin una vivència tan positiva i feliç com sigui possible a la nostra escola. Volem educar les persones des de la llibertat i des de la responsabilitat, i que assoleixin l'autonomia personal. Per tot això, hem de fomentar una educació integral basada en els valors de la solidaritat, de la cultura de l'esforç, de la superació personal, del respecte, de la pau, de la generositat...; que tengui cura del medi ambient, que tengui en compte el treball cooperatiu, que treballi i cregui en la igualtat de gènere; que posi èmfasi en el coneixement del nostre entorn i de la nostra llengua i de la nostra cultura, sense oblidar el cultiu dels ensenyaments artístics, l'ús de les noves tecnologies a l'aula i la pràctica d’una escola inclusiva.

4.4. Confessionalitat

El nostre centre ideològicament és plural, laic i aconfessional. Intentam d’inculcar als infants el respecte a totes les ideologies i a totes les creences, perquè puguin formar progressivament els seus criteris i analitzar la realitat des de diferents enfocaments i punts de vista i prendre decisions responsables. Per tant, amb aquesta idea, l’escola ha de respectar totes les posicions i totes les creences i no ha

Página 9

Page 10: PEC 2012-13.pdf

d’actuar mai amb sectarisme ni ha de fer adoctrinament ni proselitisme.

Els professors poden manifestar la seva opinió personal tant quan els alumnes la demanen específicament com quan la situació dins l’aula ho requereix, i han d’intentar fer-ho de la manera més objectiva i neutral possible.

L’escola ha d’oferir l’ensenyament de la religió, d’acord amb la normativa oficial i sempre dins el marc legal, a les famílies que el sol·liciten.

Celebrarem les festes més arrelades a la societat illenca des d'un caire tradicional i popular, encara que tenguin un origen religiós, com és ara Sant Antoni.

4.5. Coeducació

D’acord amb la igualtat de drets i amb la no discriminació, l’ensenyament que hem d’impartir als infants ha de ser igual i no sexista, i l’hem de desenvolupar en el marc de la coeducació.

Hem de treballar per eliminar les discriminacions per raó de sexe i no hem d’incórrer en tabús ni mites, ni hem apel·lar als rols tradicionals i diferenciats entre home i dona.

4.6. Llengua vehicular i d’aprenentatge

D’acord amb l’eix del compromís amb la nostra llengua i amb la nostra cultura, declaram que l’escola considera que el català és la llengua única i indivisible dels territoris de cultura catalana: el Principat, el país Valencià, Andorra, les illes Balears, la Franja de Ponent i l’Alguer.

L’escola ha d’introduir els alumnes en la realitat social i per això ha de proporcionar els mitjans necessaris perquè tothom s’integri en la realitat lingüística i cultural catalanes que hem de treballar en tots els aspectes.

El català és la llengua d’ensenyament i de relació del CEIP Mestre Guillemet. És la llengua vehicular i d’aprenentatge a totes les àrees, excepte a la de llengua castellana i a la de llengua anglesa. Tots els actes, tant escolars com extraescolars, els hem de dur a terme en llengua catalana, així com les reunions amb els pares i amb les mares i les informacions dirigides a les famílies. El projecte lingüístic ha d’incorporar de cara al curs 2013/2014 les modificacions quant a ús de llengües que el claustre i el consell escolar decidiran a instàncies del TIL imposat per l’administració educativa.

Página 10

Page 11: PEC 2012-13.pdf

4.7. Valors

No sols hem de transmetre coneixements sinó que hem d’educar en valors, valors universals que compartim i que consideram vàlids per a la societat a què aspiram. Ha de ser un objectiu fonamental formar els alumnes en l’àmbit d’uns valors i d’unes normes de convivència al centre, que a la vegada defineixen un model de societat dins el qual sigui possible dur-les a terme. Els principis següents han de definir la interrelació entre els pares, els mestres i els alumnes a la institució escolar:

• Solidaritat

La base del nostre substrat pedagògic ha de consistir a ser solidaris amb els altres, a ajudar, a col·laborar amb iniciatives, amb accions i amb tendències que mostrin empatia amb les persones i amb els pobles més desafavorits i que eliminin les injustícies socials.

• Pluralisme ideològic

L’escola ha de treballar en el pluralisme d’idees, sempre en el marc del debat, de la reflexió i de l’actitud crítica davant el món.Hom respectarà la llibertat de creences, així com el dret a la intimitat en matèria religiosa.

• Creença en la llibertat de les persones

Les persones no poden viure sotmeses. Cal viure en llibertat i saber viure en aquesta condició, respectant els drets dels altres. L’escola ha d’assegurar la llibertat d’expressió de les idees dels membres que la componen, així com el dret a viure en llibertat dins un marc social de respecte mutu i d’equilibri entre els drets i els deures.

• Educació no discriminatòria

Ningú no ha de ser discriminat per les seves idees, pel seu sexe, pel seu nivell econòmic, per la seva procedència ètnica ni per les seves condicions físiques o psíquiques.

• Pacifisme

El diàleg, el respecte i la no-violència han de predominar en les relacions entre els diferents col·lectius de l’escola. Parlar, escoltar, arribar a acords i a solucions per consens, però també expressar les opinions contràries de manera no violenta, són elements molt

Página 11

Page 12: PEC 2012-13.pdf

importants per aconseguir que els alumnes tenguin una personalitat basada en criteris autònoms i propis.

• Respecte per la natura

El món és l’única cosa que tenim, el regal més gran que ens han donat. No som l’única espècie que habita el planeta. Altres sers vius també hi viuen i molts estan en perill d’extinció. N’hem d’assegurar la supervivència. La Terra té milions d’anys. Tenim el dret d’arruïnar allò que ha necessitat tant de temps per formar-se? El nostre planeta no gaudeix de bona salut ambiental i molts problemes i perills l’assolen. Les persones hem d’atendre aquesta crisi ambiental. Conèixer la manera de viure de les plantes i dels animals, els ecosistemes, respectar la natura, establir-hi una relació harmònica i no depredadora, tenir cura de l’entorn més proper i lluitar per un món habitable per a tota la humanitat, han de ser uns objectius fonamentals que han d’impregnar la pràctica diària de l’escola.

• L’escola inclusiva

Som una escola inclusiva, una escola per a tots, on tothom té cabuda, i hom dóna una resposta educativa de qualitat a tots els alumnes.

Som conscients que la realitat és diversa –els alumnes, les famílies i els mestres som diferents-- i potser de cada vegada ho serà més. Volem que hom entengui la diversitat com quelcom positiu i enriquidor en tant que és una característica natural, intrínseca a l'ésser humà -–la més genuïna--, i que només hom pot entendre com un valor.

Els alumnes són diversos, i volem donar una resposta educativa adequada a la diversitat, que només concebem a partir del principi d'inclusió. L'atenció a la diversitat ha de ser un principi a l’escola, i no una mesura que respon només a les necessitats d’uns quants. Hem de desenvolupar al màxim les capacitats de cadascun partint de la seva zona de desenvolupament proper, és a dir del moment i del lloc de l'aprenentatge en el qual es troba.

En definitiva, el principi d'escola inclusiva, segons el qual poden aprendre junts alumnes diferents, malgrat que siguin molt “diferents”, ha de marcar la manera de fer a l’escola, i no només a l’escola sinó també a aula.

• Educació no competitiva

L’escola defensa un procés d’aprenentatge basat en d’estímul de la superació personal, de la col·laboració i de l’ajuda mútua. En canvi, rebutja el procés que es basa solament en la competició.Conscients de viure dins un medi social molt competitiu, l’escola creu que l’educació no competitiva és un procés amb contradiccions, i

Página 12

Page 13: PEC 2012-13.pdf

accepta el repte de la creació d’un alumne amb una bona formació i a la vegada amb capacitat de col·laborar amb els altres i d’ajudar-los.

• La cultura de l’esforç

L’esforç ha de ser l’eina i el recurs que l’alumne ha d’emprar més per aconseguir els objectius. La inversió d’esforç a l’hora d’abordar les tasques redunda en l’autoestima i fa que els alumnes es valorin i es puguin sentir orgullosos d’ells mateixos.

• La responsabilitat

La responsabilitat és clau en qualsevol comportament. Els alumnes s’han de responsabilitzar del material, de les tasques, de les instal·lacions, dels companys... Si no són responsables no poden tenir un comportament social i cívic.

• La generositat

Donar abans que rebre, gaudir quan hom presta el temps i l’energia als altres..., han de ser uns fets habituals al nostre centre.

• El sentit de l’humor

El sentit de l’humor és una eina molt adequada per impregnar tot el que feim i és un antídot a la tasca prou complexa i plena de dificultats d’educar i de formar.

• Compartir decisions

Volem que els infants sentin l’escola com a seva, que s’hi impliquin. Perquè això sigui possible els hem de facilitar espais de decisió en el marc de l’escola en què puguin expressar les seves aspiracions. No podem témer a la llibertat ni a perdre quotes de poder a favor dels infants. Si pretenem que es responsabilitzin, que sàpiguen participar, els hem de concedir poder.

• Educació no consumista

L’escola, immersa dins un sistema cada vegada més consumista, ha de contrarestar aquest corrent negatiu i ha de formar persones que valorin els aspectes humans per damunt dels materials, i les persones pel que són i pel que fan, no pel que tenen o pel que poden adquirir.

• Educació per a la salut i la higiene personal

Els alumnes han d’adquirir coneixements i actituds que els permetin viure de manera saludable i relacionar-se amb els altres amb

Página 13

Page 14: PEC 2012-13.pdf

respecte i amb autoestima. Hem de prioritzar la bona alimentació, la postura correcta, la prevenció de l’obesitat i la higiene personal dels nostres alumnes.

• La cortesia, l’amabilitat, el tracte educat

Els mestres i els alumnes hem d’interioritzar aquests trets en la nostra conducta perquè puguem fer més fàcil i agradable la nostra vida i la dels altres. Hem de tenir aquests comportaments i hem de sentir repetidament al centre expressions com bon dia, gràcies, si us plau...

• El respecte al mestre com a principi general

Els mestres formen, ensenyen, guien, aconsellen, són el far i la referència dels infants. Exerceixen un dels oficis més complexos i difícils i la seva figura mereix respecte des del primer moment. Abans, tenien aquest respecte unit al prestigi social. Ara, l’han de guanyar dia a dia i és bo per a la societat que es restauri àmpliament.

• L’escola oberta al món i a les persones

No podem pretendre que siguem una escola-illa autogestionada i que no ens nodrim de les influències externes, de les aportacions i de les iniciatives de les persones que tenim al voltant. Volem beure de les experiències, del saber, del bagatge de les persones majors, de les persones que fan una tasca especialment valuosa, etc.

4.8. Modalitat de gestió participativa i democràtica

La idea d’una escola democràtica implica la necessitat d’una gestió que tengui una participació real i efectiva de tots els estaments que la componen (alumnes, professors i pares) mitjançant els representants elegits per cadascun d’aquests estaments.

Hem de prioritzar una relació positiva i fluïda amb els pares i amb les mares. Ens hem d’assegurar que participen en el full de ruta de l’escola i en la presa de decisions. Ens hem de comprometre en un mateix camí en què escoltem i ens enriquim mútuament. L’escola i les famílies hem d’anar plegats i en una mateixa direcció. Hem de treballar diàriament perquè els pares i les mares valorin i reconeguin l’escola. Per a un infant, la família i l’escola han de ser els centres de gravetat més importants de la seva vida.

Els alumnes han d’expressar aquesta participació a través de la figura del delegat de curs i de les tutories en el grup classe; els pares i les

Página 14

Page 15: PEC 2012-13.pdf

mares, mitjançant el consell escolar, a més de les relacions que l’escola establirà amb la seva associació.

4.9. L'educació com a procés integral

Entenem l’educació com un procés integral i global que es desenvolupa tot tenint en compte les dimensions individuals i socials dels alumnes. Aquest procés es desenvolupa i perfecciona en àmbits diversos: físic, intel·lectual, emocional, ètic, moral, etc., i considera el conjunt de capacitats i potencialitats de l’alumne. A la vegada, fomenta la solidaritat i el respecte al medi ambient i als drets dels altres, el sentit de la llibertat lligat al de la responsabilitat i l’afany pel treball ben fet. Del que es tracta és d’ensenyar a ser, a fer i a conèixer i a formar persones en el sentit més ampli i generós del terme.

4.10 La línia metodològica

L’escola ha d’atendre el principi d’aprenentatge actiu, funcional i significatiu. Entenem això com un compromís de fer sorgir en l’alumne una actitud davant el món inquieta, curiosa, desperta, crítica, inconformista i investigadora que, mitjançant la comunicació, l’observació i el treball, esdevingui la base de la seva formació i de l’adquisició dels aprenentatges.

Els trets fonamentals d’aquesta metodologia han de ser la flexibilitat, el caire globalitzador i l’atenció a la diversitat de l’alumnat i a l’aprenentatge autònom i en grup.

La nostra actuació educativa s’ha de fonamentar en un tracte personalitzat que s’adeqüi al ritme evolutiu i a les capacitats cognitives de cada infant. Hem d’atendre la diferència des del principi de l’educació inclusiva en què l’escola no abandona l’alumne que té dificultats i li presta els suports adequats i possibles. Perquè això sigui possible, la resposta educativa ha de ser també diversa. Això vol dir que hem de treballar un mateix contingut amb diverses estratègies metodològiques i organitzatives, de manera que aquest contingut pugui arribar a tots els alumnes.

Els principis metodològics generals que presideixen la nostra metodologia són els següents:

Hem de desenvolupar el treball cooperatiu com un recurs més de cohesió que faciliti els aprenentatges de tots. El grup pot, en moltes ocasions, arribar on el mestre no pot. Creim en tot el potencial de l’ensenyament entre iguals i hem de tenir aquest tret en la nostra dinàmica d’ensenyament.

Página 15

Page 16: PEC 2012-13.pdf

El treball cooperatiu permet aquesta diversitat d'estratègies, des de les més simples (estructures simples) a les més complexes (projectes, assemblees, etc.). També permet la diversitat d'agrupaments (treball individual i treball posterior en parella, en petit grup, en gran grup, etc.) A més, el treball cooperatiu té una funció pròpia de cohesió grupal, que permet la creació d'un clima d'aula necessari per aprendre.

No podem obviar i volem aprofitar tot el potencial de coneixement i d’aprenentatge que ens ofereixen les noves tecnologies. Les hem d’emprar a nivells i a moments diferents: pissarres digitals, ordinadors portàtils, projectors, tauletes... Aquests recursos han de ser els nostres companys de viatge i han d’estar al servei de l’escola ja que treballam des del convenciment que ens ajuden a aconseguir que els alumnes aprenguin més i millor. Ens permeten també que l’aprenentatge sigui més individualitzat i, per tant, més respectuós amb els ritmes de cadascú. A més, ens permeten atendre de manera més eficient la diversitat i ens permeten trobar situacions en què puguem treballar cooperativament.

Per altra banda, no hem d’entendre l’ordre i la disciplina, que són necessaris per a la vida i per al treball escolars, ni com una rutina ni com la conseqüència simple de la coerció; al contrari, la tasca educativa de l’escola en aquest sentit s’ha de basar en el respecte mutu, en el diàleg, en la reflexió, en la col·laboració i en la solidaritat.

Establir una línia de centre que atorgui a l’escola una metodologia coherent, lògica i unificada que ens identifiqui com a centre, ha de ser prioritari. Una línia de centre és imprescindible perquè les aules no poden funcionar com a compartiments estancs sinó com a elements integrats dins un conjunt en què no es produeixen disfuncions i sí un procés fluïd, coordinat i estructurat que facilita la integració i l’adaptació dels alumnes.

4.11. La convivència, eix fonamental en el funcionament del centre

En el marc d'una societat tecnològicament complexa, culturalment diversa, socialment líquida i econòmicament desequilibrada, amb canvis permanents, amb moviments migratoris importants i amb formes d'exclusió noves i preocupants, entenem la convivència no com una simple coexistència sinó com la relació necessària entre persones que es basa en xarxes de sentit compartit. L'escola és el reflex de la societat i, alhora, un espai privilegiat on tots els ciutadans i les ciutadanes adquireixen uns coneixements i unes habituds de socialització i de relació amb els altres. Un dels objectius bàsics de l’educació ha de ser ensenyar i aprendre a viure i a conviure: ha de fomentar i liderar la convivència, tant a l’interior del centre educatiu com a l’entorn immediat.

Página 16

Page 17: PEC 2012-13.pdf

Per educar en la convivència, cal posar l'accent en les relacions abans que en les diferències. Per això cal potenciar espais oberts i compartits —tant des d'un punt de vista social i cultural com entre generacions diferents— que facilitin el coneixement i el reconeixement de les persones que viuen en el mateix poble, barri o ciutat perquè hom propiciï la confiança mútua, la conversa, el diàleg i la reflexió. És bàsic per a la convivència que parlem molt i que escoltem més, i que ho facem en un to optimista i positiu. El diàleg suposa tenir una actitud d'escolta activa i estar disposat a canviar d'opinió davant els arguments de l'altre. Cal posar l'accent en les relacions i en tot allò que ens uneix més que en el que ens separa. Els lligams afectius són elements bàsics per construir personalitats equilibrades. En la convivència no hi ha un simple contacte passiu, una coincidència en un espai; l'altre hi és present, ens importa i ens genera emocions i sentiments. El conflicte és inevitable i forma part de les relacions socials d'una societat oberta i complexa. Cal afrontar cada conflicte des de la singularitat, evitar les generalitzacions, i cal fer-ho a partir de la cultura de la mediació. Aquests fonaments d'una escola inclusiva i d'una educació intercultural han de contribuir a garantir la igualtat i a respectar la diversitat en una societat més cohesionada i menys excloent.La convivència ha de ser un mitjà i un objectiu per a l'escola; per tant, cal educar amb, en i per conviure. Aquest objectiu implica un esforç de responsabilitat permanent i un creixement personal, cultural i social de tots els membres de la comunitat educativa per transmetre i compartir valors que orientin i ajudin a donar sentit a la vida.

L'educació en la convivència s'ha de basar en la confiança i en el reconeixement mutu, en la construcció d'una identitat autònoma per part de cada individu i en el compromís i en l'esforç per relacionar-se positivament. No és suficient que partim d'un context de tolerància, ja que aquest concepte no implica necessàriament la construcció compartida basada en el diàleg, en la interculturalitat i en la relació entre generacions, que són elements necessaris per a la convivència.

La finalitat de l'escola va més enllà de l'assoliment de continguts: l'escola és per educar, no solament per instruir, amb la finalitat última d'aconseguir un món més humà i més humanitari. Les finalitats de l'educació són aprendre a ser, aprendre a conviure, aprendre a fer i aprendre a emprendre. L'aprenentatge va més enllà de l'escola. Aconseguir una escola inclusiva en una societat que no ho és, esdevé complex. Per assolir els objectius educatius, hi ha d'haver una implicació global i coordinada de tots els agents socials, tant de la comunitat educativa, com de les institucions, de les famílies i de la societat en general. El paper dels equips docents és fonamental i, per tant, és imprescindible que siguin equips cohesionats.

5. ELS ÒRGANS DE GOVERN DEL CENTRE

Página 17

Page 18: PEC 2012-13.pdf

a) El consell escolar

És l’òrgan màxim de govern del centre i el componen els representants dels mestres, dels pares i de les mares i de la corporació municipal.

b) El claustre

El formen tots els docents adscrits al nostre centre. S’encarrega de la tasca organitzativa i del funcionament del centre.

c) Els equips de cicle

Són les agrupacions dels mestres dels quatre cicles de l’escola, i han de vetlar, entre altres coses, per les directrius pedagògiques i metodològiques del centre.

d) La comissió de coordinació pedagògica

Té cura dels aspectes pedagògics i la formen el director, el cap d’estudis, el coordinador de suport i els coordinadors de cicle de l’escola.

6. OBJECTIUS GENERALS DEL CENTRE

Es divideixen en cinc àmbits: a) pedagògic, b) institucional, c) d’administració, d) de caràcter humà i de serveis i e) de comunicació.

6.1. D'ÀMBIT PEDAGÒGIC

1. Potenciar l’aprenentatge autònom perquè el mestre pugui atendre les necessitats individuals dels alumnes.

2. Quant a continguts, prioritzar l’adquisició de procediments que facilitin l’aprenentatge autònom.

3. Potenciar les diferents classes de llenguatge com a eines de comunicació i d’aprenentatge.

4. Plantejar els nous aprenentatges a partir del nivell dels alumnes i de l’experiència viscuda i de l’aprenentatge significatiu.

5. Afavorir el descobriment i l’ús dels mitjans de comunicació.

6. Potenciar una educació en què no hi hagi cap mena d’acció discriminatòria per raons de sexe, raça, religió, mancances físiques, psíquiques, emocionals ...

7. El centre ha de prestar atenció especial a la diversitat dels alumnes en tot allò que concerneix tant a les capacitats físiques i intel·lectuals com a les diferències ètniques o culturals. Ha d’adoptar mesures com ara:

Página 18

Page 19: PEC 2012-13.pdf

• Donar una resposta educativa adaptada a les necessitats del alumnes, tant pel que fa als aprenentatges particulars com a la integració al grup.

• Analitzar i solucionar les situacions de discriminació que s’hi poden produir.

• Mantenir una actitud crítica i de rebuig a qualsevol classe de discriminació.

• Promoure accions que donin suport especialment als alumnes més desafavorits.

Per tot això, hem de sol·licitar els recursos humans necessaris per poder dur a terme una educació més individualitzada.

8. Proporcionar instruments d’anàlisi científica als alumnes i fomentar la capacitat d’observació i de crítica i l’adquisició d’habituds de treball intel·lectual.

9. Potenciar la relació entre l’escola i el medi o l’entorn més proper sense oblidar que forma part d’un món global, del qual ens sentim responsables.

10. Tenir cura del medi ambient pel que fa al centre. El lloc físic és important. Si hi volem treballar a gust, si en volem rebre els millors estímuls, hem de millorar l’entorn de treball. Hi hem d’aportar elements naturals: plantes, flors, arbres... Hem de distribuir els espais i els materials de la manera més bona des dels punts de vista organitzatiu i estètic. També, com a conseqüència de la dinàmica habitual de l’escola de mostrar el que fan els infants, hem de penjar als panells, als suros, a les parets, als vidres, al bloc..., les seves produccions artístiques, literàries i científiques. Així, d’una banda, aconseguirem que se sentin orgullosos i partícips del que feim a l’escola; d’una altra, mostrarem a les persones que ens visiten com som i què feim i donarem a entendre que passen coses i que l’escola està en plena activitat. Finalment, reconeixerem el centre viu, despert i ple d’il·lusió.

6.1 ÀMBIT INSTITUCIONAL

L’escola ha de funcionar com un ecosistema obert al municipi a i les persones que l’habiten. Volem nodrir-nos del coneixement, de l’experiència i de la saviesa de les persones que són capaces d’aportar-nos coses bones i per això hi mostrarem una actitud oberta.

Igualment ens hem de sentir implicats en la vida del municipi. Volem i creim que tenim la legitimitat i el deure de millorar el nostre entorn. Això significa impulsar campanyes, promoure iniciatives, proposar mesures que el millorin. Els infants són escolars però també son ciutadans del poble i no podem funcionar com si en fóssim una entitat aliena.

Página 19

Page 20: PEC 2012-13.pdf

Com a centre, hem de mantenir i potenciar la col·laboració, el diàleg i la comunicació amb les famílies, amb els professors i amb el personal no docent.

Hem d’establir relacions permanents i fluïdes, de col·laboració i de coordinació, amb institucions externes (educatives, culturals, socials, municipals, sanitàries...)

Hem de participar a les activitats socioculturals i educatives en general, a instància d’entitats, d’institucions o de persones sempre que siguin coherents amb la PGA i amb els objectius d’aquest PEC.

3.3. D'ÀMBIT ADMINISTRATIU I ECONÒMIC

1. Mitjançant les comissions del consell escolar i la coordinació amb l’AMIPA de l’escola, hem de fomentar que els professors i els pares i les mares intervinguin en el control i en la gestió dels diferents àmbits: menjador escolar, compra de llibres, escola matinera, etc.

3.4. D'ÀMBIT HUMÀ I DE SERVEIS

1. Aconseguir la implantació, el respecte i l’observança del ROF.

2. Potenciar el treball en equip dels mestres mitjançant l’activitat dels equips de cicle i del treball de línia de centre. Treballar tots perquè hi hagi un bon clima de convivència, de respecte i de solidaritat en què tots ens sentim representats i tots aportem i contribuïm a millorar el nostre centre.

3. Afavorir la formació del professorat.

4. Millorar el funcionament general dels serveis de què disposa el centre (biblioteca, menjador, escola matinera, activitats extraescolars ...)

5. Impulsar la introducció de continguts digitals com a instruments que contribueixen a l’aconseguiment dels objectius didàctics.

3.5. D’ÀMBIT DE COMUNICACIÓ

És molt important que comuniquem tot el que feim a l’escola. Si volem aconseguir la complicitat dels pares, de les mares i dels alumnes, si volem que valorin i que apreciïn justament tot el que feim, si pretenem que el municipi valori la tasca social i educativa del centre, hem d’invertir molts esforços a comunicar-ho de la millor manera: hem de tenir cura de seleccionar els textos més bons i les imatges més bones i ho hem de fer emprant els canals més eficients.

Página 20

Page 21: PEC 2012-13.pdf

En aquest sentit, hem de comunicar les activitats, les campanyes, els fets rellevants, les iniciatives... al bloc i als panells informatius exposats a l’escola i també hem d’aprofitar per comunicar-ho i per explicar-ho als actes a què assisteixen els pares (final de curs, concert de Nadal...)

I PER ACABAR

ens comprometem a mantenir la il·lusió per ensenyar i per formar, a gaudir i a veure créixer els nostres infants perquè es formin com a persones, descobreixin i millorin el seu entorn. Som una escola en la qual tots aprenem de tots, tots hi som importants, tots ens complementam i tots ens enriquim. No volem funcionar en compartiments estancs sinó a través de vasos comunicants, en què ningú no s’apropiï del coneixement sinó que sigui compartit i de tota l’escola. No educam per canviar el món, volem formar les persones que més tard canviaran i milloraran aquest món.

L’equip de mestres del CEIP Mestre Guillemet

Página 21