10 ANYS

L�any 1923 un grup de joves fundaren a IgualadaEsquerra Catalana que s�adherí a Estat Català,partit separatista liderat per Macià. Usavenl�estelada com a símbol identificatiu i tenienun local ubicat a la Rambla. Ja durant laRepública trobem diferents grups separatistesa la ciutat. Primer en el sí del Centre Republicàd�Igualada, després en diferents expressionspolítiques com les Joventuts d�Estat Català,Palestra, Bloc Obrer i Camperol...

Igualada va acollir el mes d�abril de 1934 unesimportants jornades de Palestra, que comptarenamb la presència de Pompeu Fabra i Josep MariaBatista i Roca entre d�altres.

Durant la dictadura franquista alguns d�aquestsmilitants foren empresonats, o bé passaren al�exili. Durant els anys 70 trobem a Igualadaalguns indicis del moviment independentista.

A l�entorn de Lluís Ma Xirinacs (rector de laparròquia de Santa Maria del Camí a finals dels60) es genera l�Assemblea Democràticad�Igualada. Hi ha accions per la presència delcatalà a l�ensenyament i s�organitzen dejunssolidaris per reclamar l�amnistia.

Més endavant, trobem lapresència d�un nucli local delPSAN a Igualada. Els resultatselectorals a Igualada del�independentisme són peròmigrats, sigui sota els sigles deles CUPS, BEAN o NE. A finalsdels 80, també sorgeix un nuclilocal de la Cr ida, queprotagonitzarà diferents accionscoincidint amb les diades deSant Jordi i Sant Joan, entred�altres. També durant aquestsanys es formarà el Grup d�AccióCívica, un grup de defensa del medi natural ambpresència independentista i el CICA (Col�lectiuIndependentista de la Comarca de l�Anoia), queimpulsarà campanyes per la catalanització icontra els símbols espanyols.

En ple apogeu del moviment antimilitarista, elsnuclis independentistes participaran d�accionsa favor de la insubmissió. Val a dir que Igualadacomptava en aquells temps amb nuclis delMoviment de Defensa de la Terra, Estat Catalài, posteriorment de les JERC.

1. AIXÒ JA VE D'ENRERA

FEM MEMÒRIA

Sabies que... Lluís Marsans i Solà, un dels activistes detinguts en una de les primeres commemoracions de ladiada a Barcelona, l�11 de setembre de 1901 i impulsor de diferents iniciatives separatistes a nivell nacional,era d�Igualada?

L'estelada a l'Ajuntament d'Igualada

2+ http://ves.cat/alPa + www.freecatalonia.cat

Sabies que... en motiu de la revolta del fets d'octubreper la qual el president Companys proclamà l'Estatcatalà, a Igualada diferents entitats lluïren l'estelada(seus de Palestra, Estat Català, Centre Republicà,Acció Catalana) i que la bandera estelada fou hissadaa l'edifici consistorial de la ciutat?

6 d�octubre de 1934

Igualada fou la segona ciutat de tot Catalunya on vaonejar públicament una bandera estelada? Fou l'any1923, en motiu de la inauguració de la seu d'EsquerraCatalana a la rambla d'Igualada, fet que va coincidiramb la Festa Major de la ciutat.

La Penya Bon Rotllofou un dels referents dels joves a l�hora de parlarde seleccions esportives nacionals. Durant elsprimers anys, l�activitat de la Penya es centra enla promoció de les seleccions esportives catalanes.

Així, durant els primers anys s�organitzen autocarsper assistir als diferents partits de la selecciócatalana de futbol. Els primers anys la penya vaparticipar organitzant autocars al Catalunya-Lituània (2000), Catalunya-Xile (2001), Catalunya-Brasil (2002), Catalunya-Xina (2002), Catalunya-Equador (2003), Catalunya-Brasil (2004), Catalunya-Argentina (2004), Catalunya-Euskadi (2006), i finsi tot va omplir un autocar per assistir a la tornadad�aquest partit, l�Euskadi-Catalunya celebrat aSan Mamés (Bilbao), el 2007.

Però no només el futbol. En alguns desplaçaments,s�aprofitava l�avinentesa per assistir també alspartits de la selecció d�hoquei patins, ques�enfrontà amb Itàlia el 2001 i a una selecció �AllStars� el 2004. En alguna ocasió, també es vaorganitzar un desplaçament per animar la selecciócatalana de bàsquet i fins i tot es coordinà unasortida a Perpinyà per tal de veure un partit del�USAP.

La Penya també haestat present alpavelló de les Comesd � I g u a l a d a e ndiferents ocasions.Fou en el partitd�homenatge a santiCarda, que enfrontà l�IHC i la selecció catalana,o també per protestar per la �cacicada� de Fresno,en què Espanya va boicotejar el reconeixementinternacional de Catalunya. També en motiu dela Copa del Rei d�hoquei celebrada a Igualadal�any 2008, la Penya va ser-hi present mostrant elseu enèrgic rebuig cap a la presència de CarmeloPaniagua, un dels principals responsables del boicotal reconeixement de la selecció catalana. Laprotesta va tenir un notable ressò als mitjansesportius nacionals.

A part dels desplaçaments, la Penya tambéorganitzà diverses paneres de productes etiquetatsen català, per tal de promocionar-ne el seu consum,especialment en dates nadalenques i com adenúncia del joc de la loteria espanyola. L�any2002, la Penya va editar 500 samarretes depromoció de les seleccions catalanes.

La Penya també va treballar en el tema de lapromoció del �merchandising� de la selecciócatalana, i fins i tot va fer una campanya alscomerços esportius locals per tal de promocionarla samarreta de lanostra selecció (i evitarla presència de la dela selecció espanyola,que havia estatf o r t a m e n tpromocionada).

En motiu del primer aniversari, la penya va realitzaractivitats culturals, com la presentació del llibre�Despullant Espanya� a càrrec del seu autor VíctorAlexandre, així com la pintada d�un mural �gegant�al parc del Puigcornet. També va organitzar lapresentació del diari �El 9 esportiu�, amb lapresència del seu director Pep Riera, o bé va ferun reconeixement públic de la tasca de JosepNiubó, com a secretari general d�esport de laGeneralitat, regalant-hi un estic d�hoquei.

En els darrers anys la Penya s�ha centrat enl�organització d'autocars i a donar suport ainiciatives d�altres col�lectius o persones.

La penya va mobilitzar 300 persones en 5autocars per assistir al 1er Catalunya-Brasil.

Una nació, una selecció!

3+ http://ves.cat/alPc + www.seleccions.cat

2. penya bon rotllo

D'ON VE?La Penya, que va néixer del�impuls d�Òmnium Cultural,es va presentar oficialmentel dissabte 21 d�octubre de2000, amb una festa que vacomptar amb la participaciódels Escamots Catalans,penya de suport a la selecciócatalana a nivell nacional.

21 d'octubre 2000

La penya prenia el nomde Jordi Vericat, �BonRotl lo�, que tothoml�anomenava així per laseva manera de ser, pels e u c a r à c t e rextrovertit i amistós.Aquest jove vei deGranollers va morirl�any 1996 a l�aplec dela Llacuna, quanintentava penjar la

tradicional senyera al castell.

En Jordi era un jove independentistaexemplar, veí de Granollers però moltvinculat a Igualada, on hi tenia bons amicsi companys amb qui sempre estava a puntper allò que calgués. En Jordi tenia moltclara aquella dita de: "Qui vol fer una cosatroba els mitjans, qui no busca excuses". Estavaple d'il�lusió i d'esperança pel futur en llibertatd'aquest, el nostre poble i sabia que senselluita i compromís, difícilment s'aconsegueixmai res.

En Jordi no només s'entregava així a lamilitància, sinó que també ho donava tot pelsseus amics. Tenia clar els valors de l'amistati no els escatimava. Era d'un caràcter moltalegre i obert, que va fer que tots i totesl'anomenéssim per un renom que li esqueiamolt bé: ell era el Jordi, "el del Bon Rotllo"

En Jordi tenia moltes ganes de viure, i tambémoltes ganes de festa. Això el va portar aparticipar fa més de 10 anys al concert iacampada que es feia (i que s'ha anatmantenint gràcies al GRILL -Grup RuralIndependentista Llacunenc) al poble de laLlacuna, previs al tradicional Aplec de cadadarrer diumenge de maig. Fou aquí on en Jordiva patir un accident que li va costar la vida;va caure quan estava ajudant a desplegar unagran senyera que havia de presidir l'Aplec.

Els qui el coneixien es van comprometre atenir-lo sempre present i a donar a conèixerla seva persona, com a jove que va perdre lavida per estar al servei de la independènciade tot Catalunya. En aquest sentit, hi ha hagutvàries iniciatives, com la de batejar la penyaen suport a les seleccions catalanes de l'Anoiaamb el sobrenom de "Bon Rotllo". Tanmateix,els qui us acosteu al castell de la Llacuna, hitrobareu una placa que, en record del Jordi,recull uns versos de la cançó "Abril del 74" deLluís Llach.

EL NOMQUI VA SER EN JORDI VERICAT?

En homenatge al Jordi, la penya de suport a les seleccions catalanes a l�Anoia es va �batejar� com a PenyaBonrotllo i també el portal web www.bonrotllo.cat vol ser una referència al seu esperit positiu del Jordiaixí com un petit record i homenatge a tots aquells joves compromesos que ens han deixat en el camí capa la llibertat

Sabies que... Igualada va acollir una 1a trobada dejoves dels Països Catalans l�any1987 que va comptar amb unconcert de Lluís Llach i que l�any1997 es va celebrar una 2a edicióamb la presència de joves d�arreudels Països Catalans a la ciutat,destacant xerrades sobre el casGuillem Agulló, sindicalismenacional, la llengua,...i amb unconcert dels grups Brams, SkamotRoig, Els Cargols, Oprimits i ObrintPas?

1987 i 2007, Trobada de Joves dels PP.CC.

4

L'últim cap de setmana de maig se celebracada any l'Aplec de Llacuna. Una trobadaque permet gaudir de festa, compromís igastronomia al Castell de Vilademàger, amés de recordar en Jordi Vericat.

L'Aplec de la Llacuna

+ http://ves.cat/alO6 + http://ves.cat/alO5 + www.lallacunaonline.cat

Des de l'Anoia, ja fa una bona colla anysque tenim per costum de fer sortides adiferents parts de la nostre país, perconèixer millor la nostra terra i la sevagent. Sens dubte, viatges com els queorganitzem anualment ens ajuden a ferque la nostra consciència nacional deixide ser un sentiment abstracte i esconverteixi en el resultat d�unaexperiència concreta, d�una estimacióper uns paisatges i pobles que hem vist,i per unes persones amb qui hem estati parlat.

L�any 1996, coincidint amb el partitamistós Catalunya-Bulgària, va iniciar-se un llarg camí de promoció dedesplaçaments arreu del país. En unsprimers anys, s�organitzen anualmentautocars per anar a veure la selecciócatalana, bàsicament al voltant delcafè-bar Jimmy Jazz. L�any 2000, ambel naixement Penya Bonrotllo, pren elrelleu i organitza autocars arreu delpaís, La penya arriba a tenir més de

500 associats i l�any 2002, amb elCatalunya-Brasil, s�arriba a la fita demobilitzar cinc autocars per a dit partit.Anualment, s�organitza un autocar perassistir als partits de la selecció catalanade futbol.

Cada any s�han mirat d�organitzarsortides en autocar a les diferents diadesnacionals (11 de setembre a Barcelona,

25 d�abril a València o 7 de novembrea Perpinyà) i als partits de la selecciócatalana de futbol, tot i que tambéhem fet desplaçaments a algunesacampades (Carrascar, Arbúcies) i ad�altres indrets significatius (ruta d�enSerrallonga, aplec del Pi de les TresBranques, o bé una visita als espais dela batalla de l�11 de setembre de 1714a Barcelona). També hem organitzatdesplaçaments a l�Aplec de la Llacuna,a l�acte del Palau Sant Jordi perreivindicar el retorn dels papers deSalamanca o bé pels diferents festivalsde música de Sant Jordi,...Així, miremde facilitar el desplaçament de tothomqui ho vulgui, reforçant aquestesconvocatòries i coneguent millor lesdiferents realitats del país.

No deixem passar l�oportunitat enaquests viatges per visitar indrets designificació cultural (casa de JoanFuster a Sueca, el treball de l�entitatAire Nou de Bao, assemblea d�entitatsdels Països Catalans de València, laporta dels Països Catalans a Salses, lalluita de la gent del Cabanyal,l�associació de promoció del català deTorrelles de la Salanca, visita a l�edificiel Segle de la ciutat de València...)o bé per intercanviar experiències alvoltant d�una taula amb gent del sudi del nord (visita als casals de Sueca,Russafa, Catarroja, Gandia,... casaPinet de Tàrbena, el local d�Aire Noude Bao, o l�assemblea de veïns deBenimaclet). També acostumem clourela jornada tot assistint als concertsque s�organitzen en motiu d�aquestsesdeveniments, perquè la jornadaesdevingui més completa.

3. AMUNT I AVALL

DE SALSES A GUARDAMAR

En aquestes sortides, tenim per costum batejar els autocars amb els noms dels nostres patriotes, talment com feiena les guerres amb els batallons en funció de les seves afinitats ideològiques (recordem la columna Macià-Companyso la columna Durruti), amb el doble objectiu de donar-los a conèixer i tenir-los presents. A més, per a cada autocar,independentment de l�organització que el munti (tan si era la mateixa Penya Bon Rotllo, el mític Jimmy Jazz, ÒmniumCultural o les JERC) i del motiu del desplaçament, ens hem habituat a realitzar unes guies de viatge per fer mésamè i profitós el viatge. En elles, hi trobem una explicació de la persona que dóna nom a l�autocar, així com unasèrie d�informacions sobre el què anem a commemorar, i d�altres dades d�interès. Durant aquests anys hem editatmés de 30 guies de viatge, anomenades amb noms dels nostres patriotes com Guillem Agulló, Joan Baptista Basset,Josep Antoni Villaescusa, Antoni Lledó, Josep de la Trinxeria, Josep Sunyol i Garriga, Vicent Andrés Estellés, Josep

Marco "el Penjadet, Jordi Vericat �Bon Rotllo�, Jacint Verdaguer, Lluís Marsans, Manuel Descatllar, Joan de Serrallonga, Gonçal Castelló,Àngel Guimerà, Gustau Muñoz, Miquel Martí i Pol, Cristina Piris, Joan Baptista Peset, Josep Moragues, Joan Brossa, Roger de Flor, OvidiMontllor, Tísner, Joan Pau Giné, Josep Galan, Pompeu Fabra, Francesc Macià, Jaume Compte, Salvador Riba, Joan Baptista Basset, JoanBallester, Toni Roig, Pau Casals, Antoni Gaudí, Oriol Solé Sugranyes, Mavi Dolç...

Més d'una trentena de guies de viatge

Gràcies ManoloSabies que... el nostre conductor habitual, elManolo, l�hem conegut amb la multitud desortides que hem realitzat, i que gairebé desde l�any 2003, ens ha acompanyat a la granmajoria de desplaçaments que hem fet,destacant pel seu bon humor i per l�excel�lenttracte personal cap a tots els integrants del�autocar?

+ http://ves.cat/alKX

La Penya Bon Rotllo va tenir des de gairebé elsseus inicis un portal-web que recollia les principalsactivitats de la Penya. Així, l�any 2002 estrenavaweb que contenia informació de la penya i serviade canal de comunicació amb els socis. Tot i això,ben aviat va impulsar la creació d�una LligaCatalana, idea recollida per Vilaweb, que cadasetmana analitzava i recomptava els resultatsdels equips catalans (Barça, Espanyol, Vila-Real,València, Mallorca...) a la lliga espanyola irealitzava una classificació virtual. La idea vatenir força èxit i va mantenir-se durant dos anysi fins i tot en va sorgir una de similar a nivell debàsquet.

L�any 2006 naixia el portal www.bonrotllo.cat.L�objectiu que persegueix Bonrotllo.cat és donara conèixer l�Anoia situant-la dins el mapa virtuald�Internet, i a l�hora visualitzar també la comarcadins els Països Catalans. En una comarca com lade l�Anoia, on existeixen multitud d´entitats iassociacions, que treballen per promoure lallengua, les tradicions, el territori,..., aquestaweb pretén esdevenir un punt d�informació útilper a tothom, i que ho sigui al mateix temps enclau catalana.

Bonrotllo.cat va publicar un dossier especialcoincidint amb les eleccions locals del 2007 ones recollien diferents problemàtiques de territori,que sovint no contemplaven els programeselectorals dels partits.

També cal destacar que va iniciar un campanya

contra la presència de la bandera espanyola al�Ajuntament (que va ser reintroduida en motiude la inauguració de les reformes a l�edificiconsistorial l�any 2006) i que comptà amb gairebémil signatures contràries a la seva presència. Lacampanya �A l�Ajuntament les nostres banderes�,que es va vehicular per internet, va arribar finsa la Sindicatura de Greuges de la ciutat i vaobligar a una rectificació, ja que centenars dereclamacions van quedar sense resposta. A nivellpopular, gràcies als adhesius editats, les diferentscolles de cultura popular mostren cada any elseu rebuig a la bandera espanyola, lluint l�adhesiuen cercaviles, o bé a l�espai de barraques. Tambés�han realitzat xiulades al final del pregó de FestaMajor. Lligada amb aquesta campanya, el 2009es va impulsar la iniciativa �Per Festa Major,l�estelada al balcó� editant centenars de cartellsper reclamar que la gent pengi l�estelada alsbalcons durant la festa.

Una altra de les iniciatives que també ha tingutmés ressò és el seguiment que s�ha fet delsdiferents enderrocs i reconstruïments de la figuradel toro del Bruc. Des de Bonrotllo.cat s�ha fetun seguiment extens, des dels intents dedenunciar-ne la presència per il�legal (amb unadesena d�al�legacions presentades l�any 2003? al�Ajuntament de Bruc per denunciar que lareconstrucció feta havia estat fora de la llei),fins a la denúncia del seu darrer reconstructor,que va sortir a cara descoberta en mitjansinformatius fent propaganda de la seva acciómentre que la gent que ha lluitat per tirar-la aterra ho ha hagut de fer sempre nit,clandestinament i sense publicitat.

4. FENT CAMÍ A LA XARXA

Entre d�altres s�hi poden trobar: notícies sobre l�actualitat local icomarcal, que fan especial referència a la cultura, la llengua, lamúsica, l�oci...; agenda amb concerts a la comarca, xerrades,conferències, cursos, activitats de les entitats...; reculls de fetshistòrics succeïts a Igualada i comarca, així com recopilacions depersonatges destacats del país; cròniques de diferents actes lúdicsi culturals esdevinguts a Igualada en els darrers anys ; àlbum defotografies que inclou activitats diverses com la Festa Major, sortidesculturals, pobles de la comarca, racons de la ciutat,...; una extensallista d�enllaços a webs de la comarca, des d�entitats, casals,ajuntaments, llocs d�interès, iniciatives interessants, associacionsesportives..s; i altres eines per participar del projecte, inclosauna llista de distribució a la que s�hi pot subscriure-s�hi per tald�estar informat de totes les novetats del web i de les activitatsque es duen a terme a la comarca.

6

5 anys, més de 350.000 visites, més de 400 notícies

+ www.bonrotllo.cat

L'any 2001 es va celebrar a Igualada el festivalCulturaviva, una nova iniciativa que pretenia serun mostra de la vitalitat cultural dels PaïsosCatalans. Igualada acollí la primera edició d'aquestfestival (que després es celebrà a Martorell,Amposta, Ripoll, Granollers i Sant Sadurní d'Anoia).Va aplegar més de 4.000 persones durant tota lajornada i va esdevenir un autèntic èxit, tan anivell de participació popular com per la qualitatde les actuacions de les quals es va poder gaudirdurant tot el dia. La diada d'Igualada va començaral matí amb una mostra d'entitats cíviques iculturals catalanes i de productes típics catalans,que foren una bona mostra de la diversitatgastronòmica i cultural del país.

Després, es dugué a terme una festa infantilanimada per l'actuació de l'Àngel Laban, iparalolelament, a Cal Ble es va fer una taularodona que duia per títol "Compromís cultural:el paper de cadascú en el futur de la culturacatalana" amb les intervencions de Biel Majoral(professor de la UIB i cantautor mallorquí), ToniStrubell (professor de la Universitat de Deusto),Toni Gisbert (secretari d'Acció Cultural del PaísValencià), Guillem Xacon (representant dels CasalsJaume I de la Franja de Ponent) i Bernat Cristòfolde la Catalunya Nord. El debat que fou moderatper la periodista Núria Cadenas. Al migdia elsmés de 200 assistents a la diada gaudiren d'unaarrossada tot escoltant en la sobretaula lesparaules de Jaume Llansó i Gemma Xarles,representants de la Campanya Barcelona 2001contra la globalització i la presència del BancMundial i el Fons Monetari Internacional aBarcelona. Després de les seves intervencions,es donà pas a l'actuació del músic Biel Majoral,que entonà les seves cançons de brega.

A la tarda, prop de vint grups de folklore, entreels quals hi havia el folklore local, junt ambbastoners, sacaires i xeremiers, gegants d'arreude la comarca i el país, participaren d'una cercavilapel centre de la ciutat, acabant al cololegi GarciaFossas on, els Moixiganguers realitzaren unaactuació castellera i la coral Xalest oferí un recital

de cançons catalanes.Seguidament, es va dur aterme un sopar de tapes delsPaïsos Catalans, en què esvaren poder degustar els peusde porc a la brasa, esqueixadade bacallà, torrades ambsobrassada i formatge de Maó.L'actuació del grup mallorquíAl Mayurqa va amenitzar lasobretaula. A la nit, elprotagonisme el tingueren elsgrups de rock. Durant prop desis hores, els Bajoqueta Rock,els Pets i Brams varen oferirun ampli repàs al seurepertori.

El Culturaviva va ser un puntd'inflexió del movimentcultural i associatiu a Igualada,ja que es va demostrar quees podien celebrar grans esdeveniments a laciutat, amb gent d'arreu del país. Més d'uncentenar de persones van participar enl'organització del Culturaviva, i molts d'ells esvincularen a l'organització de diferents activitatslúdiques, culturals i reivindicatives (Correllengua,revetlla de Sant Joan, calçotades,...) a la ciutat.

En el camp de la cultura popular, l'any 2008 es vaeditar un calendari querecollia diferents colles decultura popular de lacomarca. A més, en elssuccessius anys s'han creat aIgualada diferents colles decultura popular com elsTrabucaires d'igualada 'ElsVoladors', la recuperació delball de bastons i del ball decercolets de la ciutat,l'aparició dels bastonersGarrotades,... i la comarcatambé ha vist emergir nousgrups culturals, a la Llacuna,Capellades, Piera, Vallbona,Masquefa,...

7+ http://ves.cat/alPd (cercador)

5. UNA CULTURA VIVA,

UNA COMARCA VIVA

Sabies que... durant els darrers anys han existit a l�Anoia diferents espais que han promogut les begudes i la música del país sensecomplexos. Des de l�històric Jaç Roig, passant pel mític Jimmy Jazz, fins l�increïble Cal Macarró de Calaf, o bé en certa maneral�Envelat, l�Ou com balla i El Clot del Clos, espais d�independència on es pot escoltar música del país tot degustant una beguda dela terra? En diferents esdeveniments musicals que tenen lloc a Igualada (barraques de Festa Major, revetlla de sant Joan, Correllengua...)la presència de les begudes de la terra és ja un fet que ha entrat en la normalitat.

Les begudes de la terra

La Penya Bon Rotllo ha col�laborat, des dels seusinicis en l�impuls de les festes populars. Ja siguia través de la participació de diferents comissionstransversals o bé donant suport logístic acol�lectius de la ciutat, s�ha mirat sempre dedonar suport a les festes populars.

Des de l�any 2002, irecollint l�esperit demoltes celebracionspopulars de la diada deSant Joan impulsades perc o l � l e c t i u sindependentistes locals opel cafè-bar Jimmy Jazz,es celebra cada any un

important concert aIgualada, amb l�esperit de celebrar plenamentla revetlla de Sant Joan com a festa nacional delsPaïsos Catalans i viure-la plenament amb lacultura popular catalana com a protagonista.Coincidint amb l�arribada de la flama, es fa unsopar de tastets dels Països Catalans i a la nit,un concert de revetella a l�Ateneu. Alguns delsgrups que han passat per Igualada per la revetllasón Pomada, Al Tall, Mesclat, La Carrau, Skatalà,Brams, Dijous Paella, Pirat�s Sound Sistema, Saborde Gràcia, Orquestra Mitjanit...

També coinc id int ambl�arribada del bon temps,també é s t r ad i c i ona ll�organització d�una calçotadapopular. Els primers anys fouuna celebració d�uns amics iamb els anys s�ha anatconsolidant, sobretot gràciesa l�impuls rebut pel Jimmy Jazzen l�organització. Un coptancat aquest establiment, ungrup d�igualadins n�han reprèsamb l�organització amb esperitrenovat, arribant a la quinzena d�edicions. L�ediciódel 2010 va ser especialment lluïda, ambparlaments de Núria Cadenes i Jaume Piquer,l�actuació dels grups locals Skamot Roig i Towners,retrobats especialment per a l�ocasió, i un concertfinal amb Brams, que va omplir la pista de l�AteneuIgualadí.

L�any 2002 també es va assolir una fita en lapromoció de la cultura popular, podent organitzar

una setmana de música dels Països CatalansCultural dins el marc del festival d�estiu d�IgualadaAnòlia. Durant sis dies a Igualada es van sentiraccents d'arreu de la nostra terra que mostrarenla diversitat de la nostra música. Per altra banda,a les diferents barres de begudes que estaven adisposició del públic durant tota la setmana, esva prestar una especial atenció i es recomanarenl e s b e g u d e scaracterístiques delsdiferents territorisde la nació catalana.En aquella setmanaactuaren Blues dePicolat, Cercavins,Ocults, Grup de Fosk,Atzukak i ElèctricaDharma, però en laresta de festival també actuaren grups com ObrintPas i Els Pets, entre d�altres.

La Coll@nada ha esta també una notable iniciativaque va agrupar diferents colles de la ciutat pertal de fer una Festa Major més participada. Vacomençar reivindicant un espai de barraques (quefinalment s�aconseguí), però es va consolidarcom un seguit d�activitats lúdiques i participatives,que cada any han reunit milers de persones de

totes les edats, convertint-se en un elreferent de les activitats de la Festa Major.Promogudes pel propi jovent, les activitatshan tingut més èxit que les programadesinstitucionalment i han ajudat a revitalitzarla festa en els darrers anys. Tal és així quedes de la Coll@nada s�han impulsat les festesde Sant Faust, amb la voluntat queesdevinguin la festa major d�hivern de laciutat.

Durant uns anys, un grup actiu participavaal Carnestoltes recuperant un cert esperitcrític. Darrerament un dels esdeveniment

que s�ha consolidat ha estat la Festa de la Ratafiade l�Anoia, una iniciativa nascuda com un concursde ratafies casolanes, que ha anat creixent enels darrers anys, obrint-se a nous públics i posantla comarca dins elmapa de lesb e g u d e stradicionals delpaís.

6. FESTA SÍ,

8+ http://ves.cat/alO0 + http://ves.cat/alO_ + http://ves.cat/alPb

Diferents col�lectius de l'Anoia treballen percanviar les coses. Moltes campanyes han sigutimpulsades per la societat civil, amb especialincidència política quan diferents entitats ipersones a títol individual s'han coordinat.

L�any 2002 e lpríncep Felipe deB o r b ó n v aobsequiar la ciutatd�Igualada amb unar e i a l v i s i t a ,responent al convitdels dirigents de laUnió Empresarialde l�Anoia, per tal

de presidir el sopar de l�empresari de dit any.En motiu d�aquesta visita, diverses entitats dela ciutat varen començar crear la PlataformaCívica contra els Privilegis Monàrquics, queaplegava més de 20 entitats i tenia el suport demés de 400 persones de la ciutat. Entre els actesrealitzats hi hagué la presentació del llibre �Unrei cop per cop. Biografia no autoritzada deJoan Carles de Borbó�, una lectura popular delllibre �El petit príncep� i un sopar antimonàrquicva aplegar més persones que el mateix sopar del�empresari, arribant a més de 500 persones quees varen reunir a l�edifici Amèlior per gaudir dela visita... del mateix rei (protagonitzat pelconegut Toni Albà amb l�espectacle �Lamonarquia fa riure�).

En clau local, la lluita contra el PlaDirector també ha estat una de lescampanyes importants dels darrers anys,amb una plataforma que ha realitzatdiferents activitats de protesta(caminades, xerrades, tall de l�autovia...)que ha posat sobre la taula el model dedesenvolupament que es vol per l�Anoia.Gràcies a la tasca de la plataforma, hiva haver un viu debat sobre la necessitatdel pla director i va ser un dels temesque va marcar l�agenda política durantmolts mesos. Igualment, durant molt detemps hi ha hagut activa una campanya

contra la presència d�un F18 al festival aeriAerosport, que amb el temps ha aconseguit queno sigui convidat al festival.També s�han realitzat a Igualada iniciatives coml�Home del CAT, que en una nit va enganxar mésde 8000 adhesius CAT als cotxes de la ciutat,que va provocar que l�endemà la majoria decotxes de la ciutat apareguessin normalitzats ique va obtenir un notable ressò mediàtic. Comja hem comentat, una de les iniciatives que hatingut més èxit ha estat la campanya contra lapresència de labandera espanyola al�Ajuntament quearriba al seu puntculminant per laF e s t a M a j o rd�Igualada.

La presència del torodel Bruc ha estattambé un motiu important de crítica. El toro haestat en els darrers anys diverses vegades abatut,però també hi ha gent que s�ha dedicat areconstruir-lo, ja sigui la mateixa empresaOsborne, o bé ja sigui algun particular.

Val la pena destacar que diferents ajuntamentsde la comarca van adherir-se a la campanya delcentenari de l�estelada, i l�onze de setembrede l�any 2008, l�estelada va onejar de diferentsajuntaments de la comarca. Durant els darrersanys, s�ha impulsat també la campanya �PerFesta Major, l�estelada al balcó�, amb unanotable participació, que va fer que l�any 2010un grup d�igualadins desplegués una esteladagegant del balcó de la ciutat, un cop acabat elpregó de la Festa Major.

+ http://ves.cat/alO9

7. LLUITA TAMBÉ

Gairebé des delsseus inicis l�any1997, la comarca del�Anoia ha participaten la iniciativa delC o r r e l l e n g u a .Igualada i Capelladesva ren s e r l e s

poblacions de l'Anoia que més actes varen acollirdurant els primers anys, amb passis de pel�lícules,cercaviles, espectacles folklòrics, concerts,xerrades... i que mica en micas'ha anat extenent per tota lacomarca, amb la col�laboracióde moltes persones i entitats.Durant un temps es coordinà unprograma comarcal d'actes delCorrellengua a l'Anoia; unesdeveniment lúdic, festiu ireivindicatiu, amb l'objectiu defer visible que de Salses aGuardamar i de Fraga a Maó,som un sol poble i parlem unamateixa llengua: el català.

La iniciativa de es parelleslingüístiques ha tingut força arrelament a Igualadai se�n realitzaren diferents tongades, organitzadesper Atlas i Òmnium Cultural. L�experiència de lesparelles va ser plasmada en un DVD �Parlemcatalà?�, que recollia l�experiència de tres parelleslingüístiques que van participar en el programaa nivell local, a més de la intervenció de diferentspersones nouvingudes de la ciutat, que varen serels autèntics protagonisets del DVD. Se�n va feruna notable difusió i es va repartir a totes lesescoles de la comarca, a més de difondre�l perSant Jordi, o bé a través de les televisions locals(ConcaTV) o per internet.

En els darrers anys s�ha insistit enel foment del català als diferentsinstituts de la comarca, fent unaespecial incidència en la realitzacióde projectes (ja sigui interculturals,de parelles lingüístiques,...) quetenien com a objectiu larevitalització de la llengua.

L�Anoia fou pionera pel que fa a lapromoció de productes etiquetatsen català gràcies a la campanya

�Compra en català�, que pretenia fomentar lacompra de productes de gran consum etiquetatsen català. És per això que es repartiren més de5 0 0 0 d í p t i c s i s � a c t i v à l a w e bwww.compraencatala.org, que va rebre fins i totles amenaces de la caverna mediàtica espanyola,al situar-la com a exemple del boicot als productesno catalans.

Igualment, durant molts anys s�ha participat enles excursions a peu a Montserrat, coincidint ambla Renovació de la Flama de la Llengua, que esfa cada any pels volts de febrer a Montserrat.Sempre s�ha mirat de potenciar la presència dejoves en un acte en què hi participenexcursionistes d�arreu del país, però que té unapresència jove limitada.

Darrerament també s�ha impulsat el programa�Quedem?� d�Òmnium Cultural per tal de facilitarl�intercanvi i la cohesió ciutadana.

Finalment, val lapena destacar queÒmnium Culturallliura cada any, pelsvolts de la diada, elspremis compromís,q u e p r e t e n e nreconèixer la tascade persones i col�lectius de l�Anoia en defensade la llengua i la cultura catalanes. Fins almoment, han rebut aquest reconeixement AntoniM. Badia i Margarit, Celdoni Fonoll, Josep Ma.Torras i Ribé, Carme Junyent, Magí Puig, MiquelBall i Valentí Miserachs, així com les entitats Clubde Bitlles d�Igualada, Comissió igualadina de laFlama del Canigó, ball de faixes deTous, els grups de cultura popularde La Llacuna, la COMTCASE i laTaverna de Cal Macarró, l�associaciósociocultural Atlas i les coordinadoreslocals de la consulta sobre laindependència.

8. DEFENSEM LA LLENGUA!

10

Sabies que... l�any 2008 es va editarun interessant DVD que recollial�experiència de les parelleslingüístiques de l�Anoia, on diferentsnouvinguts de la comarca animavena tothom a aprendre i usar el català?

Parlem Català?

+ http://ves.cat/alO8 + anoia.omnium.cat + www.cal.cat

Fer les coses ben fetes. Aquesta ha estat des de fa molt de temps una de lespremisses de les diferents persones que han organitzat activitats independentistesa la ciutat. I això implica gastar-se uns diners en propaganda, per tal de fer actesel més dignes i normals possibles. És per tot això que des de fa molt de tempss'ha mirat d'invertir en l'elaboració de pancartes, adhesius, cartells,... quereforcessin una imatge de normalitat i de prestigi de l'independentisme, prescindintde les coses 'cutres' i mal fetes. Igualment, s'han realitzat una sèrie de murals,que tenen l'avantatge de ser més duradors que les simples pintades, i queaconsegueixen un efecte visual important.

Aquí en teniu un petit recull de diferents murals, realitzats per col·lectius ipersones diferents:

+ http://ves.cat/alOZ

9. DIFON LA IDEA

Sabies que... sempre hem apostat per fer murals ben fets, en un lloc estratègics i si cal amb els permisoscorresponents, ja que poden ser molt més eficaços que moltes pintades mal fetes de nit i sense sentit?

Fem-ho bé

11

Molts dels esforços que s'han fet els darrers anysa la ciutat d'Igualada, van tenir un punt culminanten la consulta sobre la independència que es varealitzar a la ciutat el 25 d'abril de 2010. Aquestesdeveniment va mobilitzar una gran quantitatde persones, i va possibilitar que més de 7.500igualadins expressessin a les urnes la seva opiniósobre la independència de la nació catalana, enuna iniciativa nascuda de la societat civil. Ambel suport de més de 1000 persones i d'unasetantena d'entitats igualadines, la consulta nova rebre cap tipus de suport institucional, i esvaren haver d'habilitar 13 punts de votació,alguns en seus d'entitats (Ateneu Igualadí, CCOO),escoles privades (Jesús Maria o Escola Pia) o béen locals particulars.

A m b u n aparticipació del23,3%, més de 7.000i g u a l a d i n s e smanifestaren af a v o r d e l aindependència, enl a q u e é s

segurament la mobilització més gran mai vistaa la ciutat en favor de la llibertat del nostrepaís.

Val la pena destacar que la consulta s'obria ados cololectius que no tenen veu en les eleccionshabituals, com són els joves de 16 i 17 anys aixícom els nouvinguts, que van participarnotablement de la consulta.

Aquesta consulta va ser possible gràcies a uns300 voluntaris que van fer possible aquestamobilització, alguns dels quals havien participatsdels actes de la penya o bé eren persones denova incorporació.

Després de l aconsulta, es vae d i t a r e ldocumental "Unalliçó de democràcia"de l'igualadí DanOrtínez, en què esfa un repàs dels

preparatius de la consulta i de la jornada del

25 d'abril. El documental compta ambintervencions de Matthew Tree, Oriol Junqueras,Salvador Cardús, Pep Cruanyes,... entre d'altres,que varen ser a Igualada per donar suport a laconsulta.

A la comarca, ja han estat moltes les poblacionsque han realitzat la consulta, com són Hostaletsde Pierola, els Prats de Rei, La Llacuna, Carme,Tous, Capellades, Castellolí, Jorba, L'Espelt,Sant Martí de Tous, Vallbona d'Anoia, Sant Martíde Sesgueioles, i La Pobla de Claramunt. Mésde 10.000 anoiencs s'han mostrat favorables ala independència de la nació catalana en aquestesconsultes. Aquest fet va valer el reconeixementd'Òmnium Cultural que els atorgà el premi alcompromís cultural en l'apartat cololectiu l'any2010.

També val la pena destacar que, mesos desprésde la consulta, es va produir la nefasta sentènciadel Tribunal Constitucional, deixant laminatl'Estatut de Catalunya. Des de la comarca del'Anoia es varen organitzar multitud de busos ala manifestació del 10 de juliol, entre ells 5organitzats per Òmnium Anoia.

12

10. LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

EL 25-A VAM DECIDIR

+ www.igdecidim.cat + www.consultaindependencia.cat