perspectiva 106

Download Perspectiva 106

Post on 27-Mar-2016

250 views

Category:

Documents

16 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

La revista de l'ADEG

TRANSCRIPT

  • Octubre, 2011Nm. 106

    Ambulncies MA

    Confraria de

    Pescadors de Vilanova

    Reportatges dempresa

    Paddy Mannion,El Mol Tours

    Gent emprenedora

    Estrelles i forquilles

    Restaurant Cal Matas

    Saint-Lary SoulanLocus mundi

  • Cuina catalana, marinera i de mercat Selecci de delicadeses Peix fresc i salvatge Marisc dalta qualitat Arrossos i cassoles marineres Carns selectes de procedncia certificada Postres artesans

    Men executiu els migdies de dimarts a divendres

    Dinars i sopars dempresa

    Pg. Martim Sant Joan de Du s/n Port Esportiu de Segur. Local F1 43882. Segur de Calafell

    Reserves al: 977 673 836o a: reserves@foix.cat

    Descomptes especials als socis de lADEG

    www.foix.cat

  • 35

    6

    8

    9

    10

    12

    13

    15

    16

    18

    20202020

    22

    ContextEl geni, una raresa; el talent, una necessitat social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

    Lart de viure El propsit de canvi en comenar el nou curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

    Humor amb Perspectiva . . . . . . . . . . . . .

    LlenguaRecursos i materials lingstics especfics per al sector de lhostaleria i la restauraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

    Gent de rdio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

    Gesti empresarial Feu-vos-ho pagar! . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

    SeguretatDe la Llei de Protecci civil de Catalunya al Decret pel seu compliment . Raons, requisits i terminis

    Responsabilitat social corporativaPimes, amb una gran responsabilitat envers la societat (3) . . . . . . . . . . . . . . . .

    Estrelles i forquillesCal Matas La nostra filosofia s fer les coses ben fetes des de la proximitat i amb essncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

    Medi ambientLa sostenibilitat i les empreses . . . . . . .

    La cuina de lestrs La restauraci dalta gamma pateix la crisi? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Agermanament entre vins i caves . . . . .50 anys de la DO Peneds . . . . . . . . . . .Cocina sin gluten, Cossetnia edicions

    Formaci ADEG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

    24

    26

    29

    30

    32

    34

    36

    38

    39

    40

    41

    42

    LEmpresaAmbulncies MA, 30 anys al servei de la qualitat del transport sanitari . . . . . .

    LentrevistaMiquel Illa Esperem que la venda a travs dInternet incentivi la compra dels restauradors vilanovins . . . . . . . . .

    Nous socis de lADEG . . . . . . . . . . . . . . . .

    Gent emprenedoraPaddy Mannion El Peneds necessita una autopista per a bicicletes . . . . . . .

    Locus mundiSaint-Lary Soulan, per a tots els gustos

    El cara a cara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

    EuropaLestratgia socioeconmica EUROPA 2020 una oportunitat per sortir de la crisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

    Empreses de lADEG Oz Barcelona: Aire i aigua nets a travs dozonitzaci i ionitzaci . . . . . . . Gookis alinia la informaci, una de les necessitats del seu ngoci . . . . . . . . . . . . Opos Garbi: Suport per preparar oposicions de tot tipus i suport a lalumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Servei de Prevenci Gaud, la resposta adequada en seguretat i salut laboral . .

    Converses a lantaraUn viticultor us convida a compartir els seus vins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

    SumariEditaADEG . Associaci dEmpresaris de lAlt Peneds, Baix Peneds i Garraf Carrer de la Beneficncia, 1708720 Vilafranca del Peneds Carrer de lncora, 308800 Vilanova i la GeltrTel . 902 106 700 Fax 938 106 701 adeg@adeg .cat www .adeg .cat

    RedacciADEG comunicacio@adeg .cat

    PublicitatADEG comercial@adeg .cat

    ImpremtaGrfiques Ferpala ferpala@ferpala .es

    PortadaRestaurant Cal Matas

    DifusiGratuta i personalitzada a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Peneds i el Garraf .

    DistribuciTramesa per correu postal a travs dUnipost .

    DL B-11279-921.400 exemplarsEl fet de la seva publicaci no suposa que lADEG comparteixi sempre les idees dels articles dopini daquesta revista .

    Paddy MannionGent EmprenedoraPg. 30

  • Organitza: Rotary Club Vilanova i la Geltr-Garraf

    Restaurant La Cucanya A beneci de:

    Banc daliments de Critasinterparroquial de Vilanova

    Ms informaci i entrades a www.festadelacervesa.com

    21-22 doctubreFesta Solidria de la Cervesa

    ROTARY CLUBVILANOVA i LAGELTR-GARRAF

  • 5Xavier Cardona Torrandell President ADEG

    El geni, una raresa; el talent, una necessitat social No sortirem de la crisi estalviant recursos escassos sin optimitzant-los . Estalviar com a objectiu primordial noms condueix a exacerbar el fenomen de la crisi en escanyar el consum, que es tradueix en una contracci de la inversi que rebota sobre el consum i, per repetici, en un pervers amplificador de la crisi, que provoca lanorxia del siste-ma econmic .

    La semntica de largument pot semblar irrellevant per cal dir que hi ha una diferncia copernicana entre estalviar i gestionar loptimitzaci de recursos escassos . Doptimitzar sen pot derivar la conseqncia dun estalvi de recursos, per basar lestratgia de la sortida de la cri-si exclusivament en retallar-los pot ser causa damputaci traumtica delements essencials per la recuperaci del ritme econmic .

    En aquests moments de desconcert i de divorci entre leconomia real i la financera, caracteritzada per profundes ziga-zagues que fan veritat laforisme davui ms que ahir i molt menys que dem, lempresariat es troba inerme davant daquestes escomeses, ja que el risc calculat pro-pi de lactivitat empresarial es fa risc incalculable que fa naufragar o arronsar les iniciatives emprenedores .

    Malgrat la generalitzada escassetat de recursos que patim avui, nhi ha un, potencialment disponible, que cada vegada ms hauria de con-tribuir a optimitzar-los . La meravellosa facultat individual que s el talent hum batega en el si de la societat, disponible per ser localitzat, desenvolupat i gestionat en laventura de la generaci de coneixement . Laportaci es manifestar en lobertura de nous horitzons de creativitat en el camp de la cincia i la tecnologia, en el mn de lart i la cultura i, en conseqncia, en el desenvolupament econmic i en el benestar social .

    El talent hum s tamb un factor escs, primordial perqu s el prin-cipi actiu que fa possible la gesti i loptimitzaci de la resta de factors escassos . Paradoxalment, el talent, que hauria destar en el vrtex dels recursos disponibles, es malbarata a dojo fent molt poc per posar-lo de manifest per tal que provoqui la necessria eclosi en el camp de qualsevol activitat humana . Tal vegada, al ser un actiu intangible que per la seva naturalesa no t unitat de mesura fsica, els agents socials passem de llarg preocupats en la immediatesa darguments que, en relaci amb la importncia de la localitzaci i la utilitzaci del talent hum, sn simples futeses . Est clar que podem mesurar les tones de carb extretes duna mina, la potncia duna reacci nuclear, els qui-rats dun diamant, la velocitat del so i de la llum . . . per som incapaos dacotar en termes de dimensi labast de lenginy hum . Noms estem en condicions dentendre -i no sempre- els efectes del talent: la teoria de la relativitat, la teoria del big bang, el genoma hum . . . Una mica -permeteu-me la digressi- el talent s com una mquina de la qu conegussim lenergia generada per no pas la potncia .

    Avui el talent hum s el fil de creativitat que ens hauria de permetre sortir del marasme a qu ens ha portat lavarcia i lespeculaci huma-

    nes . En definitiva, la part ms transcendent de lhome contribuint a apaivagar la insolidaritat i legoisme . Tampoc hem de ser gaire optimis-tes i caure en el parany de frmules mgiques basades en lnic imperi del talent, doncs aquest noms es far pals pel sacrifici, lesfor, el risc i la responsabilitat de tota la societat, els que tenen talent i els que en tenen menys . Perqu el talent tampoc s un man tan abundant que brolli de tot arreu . De genis pocs, mitja dotzena cada dos o tres segles amb prou feines . Alguns dirrepetibles com Aristtil, Koprnic, Leonardo o Einstein, per citar paradigmes, no pas els nics tanmateix . Lescassetat de genis, categoria superlativa del talent, s equiparable, en un ordre fsic, a la troballa de grans diamants a travs de la histria . Tal vegada el ms fams, el Koh-i-noor, Muntanya de llum, que fou trobat al segle XIII a lestat dAndra Pradesh, a la ndia, i la seva histria est vinculada a la crnica del poder i lambici humana que el van fer canviar de mans amb freqncia i amb labundant vessament de sang dels qui mai el posseirien i potser mai lhaurien vist . Avui s una de les Joies de la corona de la monarquia anglesa . Desprs, pedres encara ms espectaculars foren trobades al segle XVIII al Brasil i ms tard, al XIX, al Transvaal, a lfrica dels Sud . La Golden Jubilee la Millenium Star, de ms de 700 quirats sn exemples del miracle de llum i trans-parncia que sn aquestes gemes desprs que un tallador expert hagi evidenciat els eixos de simetria i les facetes en un exercici de gran pre-cisi i habilitat .

    El parallelisme entre la disponibilitat de lintangible concepte del talent i lescassetat de pedres precioses -escassetat menys evident en el cas de topazis, safirs, robs o aiges marines re