perspectiva 106

Octubre, 2011Núm. 106

• Ambulàncies MA

• Confraria de

Pescadors de Vilanova

Reportatges d’empresa

Paddy Mannion,El Molí Tours

Gent emprenedora

Estrelles i forquilles

Restaurant Cal Matías

Saint-Lary SoulanLocus mundi

Cuina catalana, marinera i de mercat Selecció de delicadeses Peix fresc i salvatge Marisc d’alta qualitat Arrossos i cassoles marineres Carns selectes de procedència certificada Postres artesans

Menú executiu els migdies de dimarts a divendres

Dinars i sopars d’empresa

Pg. Marítim Sant Joan de Déu s/n Port Esportiu de Segur. Local F1 43882. Segur de Calafell

Reserves al: 977 673 836o a: [email protected]

Descomptes especials als socis de l’ADEG

www.foix.cat

3

5

6

8

9

10

12

13

15

16

18

20202020

22

ContextEl geni, una raresa; el talent, una necessitat social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’art de viure El propòsit de canvi en començar el nou curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Humor amb Perspectiva . . . . . . . . . . . . .

LlenguaRecursos i materials lingüístics específics per al sector de l’hostaleria i la restauració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gent de ràdio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gestió empresarial Feu-vos-ho pagar! . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

SeguretatDe la Llei de Protecció civil de Catalunya al Decret pel seu compliment . Raons, requisits i terminis

Responsabilitat social corporativaPimes, amb una gran responsabilitat envers la societat (3) . . . . . . . . . . . . . . . .

Estrelles i forquillesCal Matías «La nostra filosofia és fer les coses ben fetes des de la proximitat i amb essència» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Medi ambientLa sostenibilitat i les empreses . . . . . . .

La cuina de l’estrès La restauració d’alta gamma pateix la crisi? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Agermanament entre vins i caves . . . . .50 anys de la DO Penedès . . . . . . . . . . .“Cocina sin gluten”, Cossetània edicions

Formació ADEG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

24

26

29

30

32

34

36

38

39

40

41

42

L’EmpresaAmbulàncies MA, 30 anys al servei de la qualitat del transport sanitari . . . . . .

L’entrevistaMiquel Illa «Esperem que la venda a través d’Internet incentivi la compra dels restauradors vilanovins» . . . . . . . . .

Nous socis de l’ADEG . . . . . . . . . . . . . . . .

Gent emprenedoraPaddy Mannion «El Penedès necessita una autopista per a bicicletes» . . . . . . .

Locus mundiSaint-Lary Soulan, per a tots els gustos

El cara a cara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

EuropaL’estratègia socioeconòmica EUROPA 2020 una oportunitat per sortir de la crisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Empreses de l’ADEG• Ozó Barcelona: Aire i aigua nets a través d’ozonització i ionització . . . . . . .• Gookis alinia la informació, una de les necessitats del seu ngoci . . . . . . . . . . . .• Opos Garbi: Suport per preparar oposicions de tot tipus i suport a l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .• Servei de Prevenció Gaudí, la resposta adequada en seguretat i salut laboral . .

Converses a l’antaraUn viticultor us convida a compartir els seus vins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

SumariEditaADEG . Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf· Carrer de la Beneficència, 1708720 Vilafranca del Penedès· Carrer de l’Àncora, 308800 Vilanova i la GeltrúTel . 902 106 700 Fax 938 106 701· adeg@adeg .cat · www .adeg .cat

RedaccióADEG · comunicacio@adeg .cat

PublicitatADEG · comercial@adeg .cat

ImpremtaGràfiques Ferpala · ferpala@ferpala .es

PortadaRestaurant Cal Matías

DifusióGratuïta i personalitzada a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf .

DistribucióTramesa per correu postal a través d’Unipost .

DL B-11279-921.400 exemplarsEl fet de la seva publicació no suposa que l’ADEG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista .

Paddy MannionGent EmprenedoraPàg. 30

Organitza: Rotary Club Vilanova i la Geltrú-Garraf

Restaurant La Cucanya A bene�ci de:

Banc d’aliments de Càritasinterparroquial de Vilanova

Més informació i entrades a www.festadelacervesa.com

21-22 d’octubreFesta Solidària de la Cervesa

ROTARY CLUBVILANOVA i LAGELTRÚ-GARRAF

5

Xavier Cardona Torrandell President ADEG

El geni, una raresa; el talent, una necessitat social No sortirem de la crisi estalviant recursos escassos sinó optimitzant-los . Estalviar com a objectiu primordial només condueix a exacerbar el fenomen de la crisi en escanyar el consum, que es tradueix en una contracció de la inversió que rebota sobre el consum i, per repetició, en un pervers amplificador de la crisi, que provoca l’anorèxia del siste-ma econòmic .

La semàntica de l’argument pot semblar irrellevant però cal dir que hi ha una diferència copernicana entre estalviar i gestionar l’optimització de recursos escassos . D’optimitzar se’n pot derivar la conseqüència d’un estalvi de recursos, però basar l’estratègia de la sortida de la cri-si exclusivament en retallar-los pot ser causa d’amputació traumàtica d’elements essencials per la recuperació del ritme econòmic .

En aquests moments de desconcert i de divorci entre l’economia real i la financera, caracteritzada per profundes ziga-zagues que fan veritat l’aforisme d’avui més que ahir i molt menys que demà, l’empresariat es troba inerme davant d’aquestes escomeses, ja que el risc calculat pro-pi de l’activitat empresarial es fa risc incalculable que fa naufragar o arronsar les iniciatives emprenedores .

Malgrat la generalitzada escassetat de recursos que patim avui, n’hi ha un, potencialment disponible, que cada vegada més hauria de con-tribuir a optimitzar-los . La meravellosa facultat individual que és el talent humà batega en el si de la societat, disponible per ser localitzat, desenvolupat i gestionat en l’aventura de la generació de coneixement . L’aportació es manifestarà en l’obertura de nous horitzons de creativitat en el camp de la ciència i la tecnologia, en el món de l’art i la cultura i, en conseqüència, en el desenvolupament econòmic i en el benestar social .

El talent humà és també un factor escàs, primordial perquè és el prin-cipi actiu que fa possible la gestió i l’optimització de la resta de factors escassos . Paradoxalment, el talent, que hauria d’estar en el vèrtex dels recursos disponibles, es malbarata a dojo fent molt poc per posar-lo de manifest per tal que provoqui la necessària eclosió en el camp de qualsevol activitat humana . Tal vegada, al ser un actiu intangible que per la seva naturalesa no té unitat de mesura física, els agents socials passem de llarg preocupats en la immediatesa d’arguments que, en relació amb la importància de la localització i la utilització del talent humà, són simples futeses . Està clar que podem mesurar les tones de carbó extretes d’una mina, la potència d’una reacció nuclear, els qui-rats d’un diamant, la velocitat del so i de la llum . . . però som incapaços d’acotar en termes de dimensió l’abast de l’enginy humà . Només estem en condicions d’entendre -i no sempre- els efectes del talent: la teoria de la relativitat, la teoria del “big bang”, el genoma humà . . . Una mica -permeteu-me la digressió- el talent és com una màquina de la què coneguéssim l’energia generada però no pas la potència .

Avui el talent humà és el filó de creativitat que ens hauria de permetre sortir del marasme a què ens ha portat l’avarícia i l’especulació huma-

nes . En definitiva, la part més transcendent de l’home contribuint a apaivagar la insolidaritat i l’egoisme . Tampoc hem de ser gaire optimis-tes i caure en el parany de fórmules màgiques basades en l’únic imperi del talent, doncs aquest només es farà palès pel sacrifici, l’esforç, el risc i la responsabilitat de tota la societat, els que tenen talent i els que en tenen menys . Perquè el talent tampoc és un manà tan abundant que brolli de tot arreu . De genis pocs, mitja dotzena cada dos o tres segles amb prou feines . Alguns d’irrepetibles com Aristòtil, Kopèrnic, Leonardo o Einstein, per citar paradigmes, no pas els únics tanmateix . L’escassetat de genis, categoria superlativa del talent, és equiparable, en un ordre físic, a la troballa de grans diamants a través de la història . Tal vegada el més famós, el “Koh-i-noor”, “Muntanya de llum”, que fou trobat al segle XIII a l’estat d’Andra Pradesh, a la Índia, i la seva història està vinculada a la crònica del poder i l’ambició humana que el van fer canviar de mans amb freqüència i amb l’abundant vessament de sang dels qui mai el posseirien i potser mai l’haurien vist . Avui és una de les Joies de la corona de la monarquia anglesa . Després, pedres encara més espectaculars foren trobades al segle XVIII al Brasil i més tard, al XIX, al Transvaal, a l’Àfrica dels Sud . La “Golden Jubilee” ó la “Millenium Star”, de més de 700 quirats són exemples del miracle de llum i trans-parència que són aquestes gemes després que un tallador expert hagi evidenciat els eixos de simetria i les facetes en un exercici de gran pre-cisió i habilitat .

El paral·lelisme entre la disponibilitat de l’intangible concepte del talent i l’escassetat de pedres precioses -escassetat menys evident en el cas de topazis, safirs, robís o aigües marines– resideix en la dificultat de la seva localització per la gran quantitat de roques que s’han de moure i la minuciositat amb què s’ha de fer . A l’inextricable laberint de la socie-tat localitzar els individus amb talent, que puguin desplegar creativitat generant coneixement intensiu no és gens senzill . S’ha de moure mol-ta roca per part dels agents socials i de la simbiosi d’esforços de la “triple hèlix” –universitats, empreses i administració- en poden sortir individus amb talent i amb enginy que aportin cabal a la generació de coneixement de suficient abast per fer prosperar la societat .

El talent és la prioritat per tal de generar innovació, que és el motor de l’activitat empresarial i, concretament, la productiva . Avui més que mai, és precís captar el talent, formar-lo, excel·lir-lo i conservar-lo, perquè és un factor escàs que paradoxalment podem multiplicar si els agents socials són capaços d’accedir al filó inexhaurible de talent potencial que representa el col·lectiu social . La generació de coneixement -diguem-li recerca- i la innovació són la resultant de dues components trans-versals: la internacionalització, és a dir, pensar, ser i fer globals, i la socialització, fent que la tecnologia i la innovació estiguin inserides a la nostra societat .

Corol·lari de tot l’exposat pot ser dir senzillament: donem el poder al talent per salvar-nos del naufragi en què es troba submergida la nostra econo-mia però sobretot la nostra societat . Quan abans ho entenguem, millor .

6

L’art de viurePilar García

És bastant comú establir o revisar objectius i propòsits en dos moments concrets de l’any: al gener i al setembre, a la tornada de les vacances . Aquests mesos mantenen l’excitant sensació infan-til de l’estrena, de la il·lusió que desperta tot el que està per venir, de tornar a començar, de l’esperança que tot és factible . És apas-sionant la confiança de saber que si volem podem, de la capacitat de reinventar-nos, de tornar a revisar i modificar les nostres fites i prioritats i establir un pla d’acció per aconseguir-les .

Potser no sigui possible canviar de casa, de treball, de parella (cadascú té les seves raons), però sí que és possible canviar la nos-tra forma d’afrontar-ho . Un bon curs, un curs satisfactori, una vida plena, no només ha de ser un desig, ha de ser un estil de mirar i d’actuar d’acord amb la nostra essència, dons i somnis . Es trac-tar d’aprendre a acceptar i a conviure amb els problemes, les pèrdues . . . amb una mirada enlairada –al contrari només porta a la irascibilitat i als estats d’ansietat, depressió o malestar crònic . Saber traspassar les inseguretats que es van instal·lar en el nos-tre interior a la infantesa i que són, en gran part, responsables dels patrons de conducta negatius que ens caracteritzen . La clau es tro-ba en voler fer-ho, en no resignar-nos a la mediocritat vital; voler de forma compromesa amb nosaltres mateixos i “posar fil a l’agulla” .

El procés de canvi el podem assolir sols, amb determinació, clare-tat i mètode, o amb ajuda . El coaching és un sistema d’entrenament per encarar aquest tipus de transformacions i desenvolupament vinculats als propis valors . L’entrenador o coach és la persona que a través de preguntes, porta al client o coachee a què arribi a les seves pròpies conclusions . Aquesta és la diferència amb la feina de psicòlegs i psiquiatres, l’entrenador no analitza perquè la persona és troba en la situació actual, mirant cap el passat, sinó que utilitza aquesta circumstància per projectar solucions de cara al futur . La tècnica permet desenvolupar habilitats, definir objectius, ser més determinant en les decisions, millorar les relacions interpersonals, augmentar l’autoestima, prendre les regnes de la vida i, en espe-cial, reforçar la força de voluntat .

En el fons, aquest mètode anima i estimula a pensar de manera diferent, a flexibilitzar les relacions interpersonals i a aprofundir en un mateix . Una altra opció possible és autoaplicar-se els princi-pis bàsic del coaching, sense l’acompanyament del coach . Requereix més dosis de disciplina, però també és possible . Hi ha molts llibres al mercat que poden ser una bona guia . El psicòleg clínic Joseph Luciani va exposar en els seus estudis que, a través de set principis bàsics i un autodiàleg continuat, la persona pot aprendre a ges-tionar les eines que faciliten el canvi dels patrons de pensament, definir les metes i objectius i, en definitiva, liderar la seva vida . El resultat es troba totalment a les nostres mans, la qual cosa resulta molt engrescadora i és l’indicador de maduresa personal .

El propòsit de canvi en començar el nou curs

La pràctica diària dels set principis bàsics que va definir Luciani sembla que és la base de l’èxit:

1. Tothom té una inseguretat heretada. Els nens no tenen recur-sos per afrontar les dificultats i utilitzen estratègies per alleugerir les seves pors: l’evasió, les enrabiades o la recerca de culpables . Quan la persona es fa gran, aquests comportaments són hàbits incorporats a la conducta adulta . Davant l’amenaça -real o imagina-da- la resposta torna a ser la infantil . El primer pas per gaudir d’una vida madura és adonar-se de la veu infantil i desvincular-se d’ella . 2. Els pensaments precedeixen els sentiments. Cal posar cons-ciència amb els nostres pensaments, escoltar-los per descobrir si són de nen o d’adult . Si són victimismes, queixosos i busquen la res-ponsabilitat fora, són infantils; en cas contrari, es poden considerar adults . Un pensament negatiu genera una emoció paral·lela de por o ràbia . Descobrir quines són les creences limitadores que condi-cionen la nostra manera de pensar, sentir i actuar, resulta necessari amb aquest procés . 3. Gestionar l’energia vital al nostre favor. Quan la inseguretat ens fa sentir desvalguts, l’ansietat i la depressió són manifestacions d’una inadequada utilització de la nostra energia vital intentant prendre el control; la primera, a través de la por o el pànic, i la sego-na, de l’apatia, la fatiga o l’aïllament . En els dos casos, una despesa i fuga energètica que ens treu força per liderar-nos .4. El control és una il·lusió, no una bona resposta. No hi ha res que ens faci sentir segurs per sempre i la tranquil·litat temporal que proporciona el control és il·lusió . La clau és instaurar un senti-ment de seguretat que ens porti a afrontar cada moment de la vida amb coratge i acceptació de les incerteses . No es tracta de preocu-par-se, sinó d’anticipar-se i ocupar-se .5. La capacitat de triar el pensament sa. És la nostra potes-tat, triar el pensament que ens fa sentir bé . En el nostre autodiàleg interior el més intel·ligent és escollir els pensaments nutritius i vèn-cer els obsessius que no permeten avançar .6. La motivació és bàsica per aconseguir canviar a favor nostre. Ningú millor que nosaltres per estimular-nos cap al canvi i reinventar-nos si és el que més ens convé; cal evitar autosaboteja-nos amb justificacions infantils . Ser adult és un viatge apassionant que requereix prendre el timó amb confiança i passió i decidir el rumb i la companyia .

El coaching quan s’aplica de manera permanent arriba a ser una forma de vida d’acord amb els nostres valors . És un camí envers l’equilibri, l’harmonia, la responsabilitat o la coherència que garanteix el benestar que proporciona el propi lideratge . És necessari i factible canviar aquells patrons de conducta que ens produeixen desplaer, frustració o tensions i que ens fan depenents . Sigui amb entrenador personal o sense és factible i val la pena posar-s’hi . El comença-ment d’un nou curs és, sens dubte, un bon moment per fer canvis .

GUÍAS DE VIAJE

TELÉFONOS DE INFORMACIÓN

EMISORAS DE RADIO

Guies de viatge

Emissores de ràdio

Telèfons d’informació

Quant m’estalvio fent servir Via T?

Si vols planificar el teu viatge, pregunta-li a qui sap. A autopistas.com hi trobarás la informació més

completa, detallada, exacta i actualitzada, exacta i actualitzada, per planificar els teus desplaçaments.

Informació del trànsit en temps real • Consells de seguretat viària • Guies turístiques • Servei per compartir

cotxe • Facturació electrònica • Via T • Serveis en ruta • Meteorologia • Propostes de lleure.

Per què preguntar primer a altres si pots preguntar-nos directament?

el camí més curt.

Only Group SCP · [email protected] · www.onlyvng.cat · telèfons 650 946 154 / 629 315 744

ELS MÉS

ECONÒMICS

Nova imatge, nous continguts

Humor

8

Quimèriques, per Quim#

La Revista Perspectiva inclou, des de l’edició 70, una secció d’humor gràfic elaborada per l’il·lustrador Quim . El recull de Quimèriques el trobareu al web de l’ADEG, a www .adeg .cat/cat/publicacions_humorgrafic .php .

“...HOMAGE TO CATALONIA BY ORWELL...?”

Celebramos que elija el Servicio Postventa Mercedes-Benz. Y que

est� realmente satisfecho con nosotros. Y es que usted tiene un

Mercedes por la misma raz�n por la que nuestros empleados trabajan

para Mercedes-Benz: por pasi�n. Por ello, recibe de nuestra parte el

cuidado y la atenci�n que requiere. A lo largo de los aÇos hemos

aprendido una cosa: nuestros clientes s�lo pueden avanzar si

nosotros progresamos. Y, aunque nos guste verle entre nosotros, lo

que realmente nos satisface es, verle volver.

www.mercedes-benz.es

Taller Autorizado Mercedes-Benz, C/ Ronda de Europa, 73, 8800 Vilanova i laGeltrffl.Barcelona, Tel.: 93 893 86 09, Fax : 93 814 04 96, www.mercedes-benz.es

Autotaller J.J. S.A.

Pasión difícil de reemplazar.Servicio Postventa Mercedes-Benz.

9

Llengua

El butlletí electrònic bimestral que edita el Centre de Normalització Lin-güística de l’Alt Penedès i el Garraf (http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlal-tpenedes/) ofereix idees i recursos comunicatius per millorar l’atenció al públic de les empreses de serveis, els establiments de restauració i els come-rços de les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf.

L’edició número 4 del Portes Obertes està dedicat de manera monogràfica a recursos lingüístics especialment apropiats al sec-tor hoteler i de restauració . Podeu accedir a aquesta publicació en aquest enllaç: www .cpnl .cat/xarxa/cnlaltpenedes/publicacions .

html?ID=730 .Us recomanem que hi feu un cop d’ull, sobretot al diccionari en línia Plats a la car-ta, que us pot ser útil a l’hora d’elaborar els menús i les cartes dels establiments de res-tauració .

Un altre material que us pot servir per millorar la confiança dels públics de la vos-tra empresa és el manual Codi de bones pràctiques a l’empresa en relació amb l’ús del català en els productes i serveis que s’ofereixen a les persones consumidores, elaborat per la Plataforma per la Llengua (http://www .plataforma-llengua .cat/) i edi-tat per l’Agència Catalana del Consum de la Generalitat de Catalunya . Podeu consul-

tar la sinopsi del manual en aquest butlletí i també en podeu sol·licitar un exemplar en paper al CNL de l’Alt Penedès i el Garraf mitjançant un missatge de correu electrò-nic adreçat a penedesgarraf@cpnl .cat .

Si us voleu subscriure gratuïtament a aquesta publicació només cal que cliqueu a la part superior de la franja dreta on diu: Subscriure’s i la rebreu cada dos mesos a la vostra adreça de correu electrònic .

Queti VinyalsCentre de Normalització Lingüística de l’Alt Penedès i el Garraf

Recursos i materials lingüístics específics per al sector de l’hoteleria i la restauració

10

Gent de ràdio

Empresa Empresari Onda Cero (96.3FM) · Cada dimarts, a les 13h15

14.06.11 · Negocis basats en Internet- B . Spaltro, Natureza - R . Vives, Esportsape-nedes .cat - A . Maestre, Joieria Maestre Va d’Empresa - Q . Domènech, Vallformosa

21.06.11 · ADEG Autònoms- Sílvia Ysamat, Herbes del món de la A a la Z- Jordi González, Pimetic informàtica- Roger Borri, Laboratori creatiu

28.06.11 · Expectatives turístiques 2011- Xavier Cuyàs, Port d’Aiguadolç- Antonio Almazor, Hotel Estela- Albert Carrió, Càmping Vilanova Park

05.09.11 · Formació ADEG · Les novetats de la temporada- Francesc Güell, TPC Netgrup- Susanna Gómez, ADEG

13.09.11 · La integració laboral: una responsabilitat i un compromís- G . Fernández, Fund . Sta . Teresa del Vendrell- Neus Muntaner, Díns Garraf

20.09.11 · Com ha anat la temporada?- Marc Rosell, Hotel Madison Bahía- Cristian Martínez, Hotel Solvi- Jose A . Martínez, Hotel San Sebastián Playa

Gent d’empresa Canal Blau (104.0 FM) · Cada dimecres, a les 9h30

08.06.11 · Parlem de finançament- Jordi Solé, Kreedit- Eduard Macías, Caixa Galícia- Amèlia Cantos, Audigestrade

15.06.11 · Oferta cultural per a l’estiu- P . Garcia, Museu del Ferrocarril de Cat . - À . de la Fuente, Club Nàutic Vva . - F . Botifoll, Club Tennis Vva . - Q . Domènech, Vallformosa

22.06.11 · Expectatives turístiques 2011- A . Carrió, Vilanova Park - C . Martínez, Hotel Solvi - A . Barroso, Restaurant El Creuer - Josep Maria Agell, Finca Mas Solers

14.09.11 · L’art i el mecenatge - Carmen Lara, Saia Art- Montse Alòs, Museu Víctor Balaguer - Va d’Empresa - Serveis Lingüístics

21.09.11 · Com ha anat la temporada?- Joan A . Matas, G . d’Hostaleria Sitges - H . Martin, Hotel Melià - C . Akerblom, Turis-me de Sitges - Juan Carlos Paz, Sushi Lounge

28.09.11 · La promoció econòmica al Garraf- Francesc Rica, UGT - Albert Tubau, Institut d’Estudis Penedesencs - Xavier Cardona, ADEG - Albert Rodríguez, CCOO

Temps d’Empresa Ràdio Ribes (107.2 FM) · Cada dijous, a les 21h

15.06.11 · Temps d’Empresa- Xavier Vilar, Conta Bcn- Sandra Rius, S&D Sistemes- Queta Domènech, Masia Vallformosa

22.06.11 · Temps d’Empresa- Laura Vilar, Differenttic- Josep Maria Peñálver, JMP Foto- Conrad Rovira, expert en noves tecnologies

15.09.11 · Temps d’Empresa- Kilian Sevilla, Wom Creative Agency- M . Castillo i M . Poveda, Interclima Penedès- Martí Sistané, Proment Consulting

EMPRESA FAMILIAREMPRESA FAMILIARTPC NETGRUP Consultors està especialitzada en l’assessoria a Empreses Familiars. Treballem per solucionar aquelles necessitats pròpies de les famílies i de les seves empreses, contribuint a assegurar la continuïtat a llarg termini.

La nostra manera de treballar és mitjançant el compromís, laconfiança, la fidelitat i la confidencialitat.

FORMACIFORMACIÓÓ DE PERSONAL ESPECIALITZATDE PERSONAL ESPECIALITZATLa formació no ha de ser un cost sinó una inversió per les empreses i per això TPC NETRGUP li proposa solucions a mida, segons quines siguin les seves necessitats.TPC NETGRUP te personal especialment preparat per la formació de comandaments intermedis, caps de grup, responsables de departament, etc.

PROJECTES D'ADEQUACIPROJECTES D'ADEQUACIÓÓ A LA LLEI DE PROTECCIA LA LLEI DE PROTECCIÓÓ DE DE DADESDADESEn l’apartat de la consultoria de protecció de dades, TPC NETGRUP realitza diferents activitats com: L’adaptació a la LOPD, LSSICE, i als seus reglaments de desenvolupament, auditories bianuals, formació especialitzada en consultoria de protecció de dades. Tot això mitjançant un software que agilitza les tasques a realitzar i ajuda a gestionar el manteniment.

TPC NETGRUP és una empresa totalment orientada a la satisfacció del client mitjançant un servei de Qualitat.

La nostra estratègia es basa en el nostre compromís, confiança i lleialtat al client. La nostra visió és la millora continuada a través de la informació, la formació permanent, del coneixement dels sistemes i les eines més avançades, que ens permeten oferir uns serveis de màxima qualitat i rendibilitat. Concentrem la nostra activitat en:

TPC NETGRUPRonda Europa, 60. 7º - 2ªVILANOVA I LA GELTRU - 08800 - BARCELONA - ESPAÑA www.tpcnetgrup.com - [email protected] T- 938166371 - F- 938142483

RESTAURANT MAS ROQUERTel. 93 893 34 02 • Fax 93 893 55 28 • A/e: [email protected]

Càmping Vilanova Park, SACtra. de l’Arboç, km. 2,5 · Ap. núm. 6408800 VILANOVA I LA GELTRÚ

SALONS ESPECIALS PER REUNIONSD’EMPRESA, PROJECTORS, INTERNET...PÀRQUING PROPI

12

Gestió empresarialRamon Sallés . Consultorrsallessegura@gmail .com

Amb motiu dels comentaris rebuts a l’entorn del meu darrer article, vull seguir parlant de preus .

L’anterior article duia per títol Féu-ho gratis! i suggeria que tota empresa hauria d’oferir quelcom que el client no hagués de pagar . Per tant, no em referia a participar en programes solidaris o a prac-ticar la RSC sinó a què, senzillament, seria oportú oferir una versió bàsica del propi producte o servei de manera totalment gratuïta .

De fet, no són poques les empreses que ja ho fan . No només això, en el món d’Internet són moltes les que gairebé ho fan tot gra-tuïtament . Algunes empreses excel·lents aconsegueixen dur a terme grans negocis tot fent que només paguin una minoria dels seus clients (si bé els que no paguen està clar que també ho són de clients) . Si ho dubteu, permeteu-me una pregunta . . . Qui de vosal-tres paga a Google? Qui a Facebook? I a Wikipedia? Em refereixo a empreses molt competitives i amb molts guanys . . . i que ho fan gai-rebé tot gratis! .

Em sembla estar sentint el clàssic raonament: “això és vàlid en el món d’Internet, no a la meva empresa (o al meu sector)!” . Mireu, si teniu aquesta frase als llavis, us recomanaria repensar-la de nou . Tota la vida he sentit aquesta mateixa “cançó” per part de mul-titud d’empresaris aplicada al màrqueting, a la qualitat, al CRM, etc . Sempre que un fenomen és novell molta gent creu que això no va amb ell i sosté aquella tòpica expressió de què li han d’explicar! “Això al meu sector és impossible”, diuen . I es queden aquí encallats fins que algun competidor més petit i humil comença a aplicar al mateix sector allò que teòricament no era possible portar a la pràc-tica . Insisteixo, penseu què és el que podeu fer gratuïtament i, si creieu que no podeu fer res al respecte, sap greu dir-ho però el vos-tre futur no el veig gaire clar .

Reprenent el tema que, en concret, ocupa aquest article, el que curiosament us demano és que tingueu ben present la importàn-cia d’identificar allò que la gent està disposada a pagar . És aquest aspecte el que heu de tenir realment en compte a l’hora de marcar preus . I per a quins productes o serveis està disposada a pagar la gent? Doncs sobretot per aquells que no tenen preu, justament els que -molts- cometen l’error d’oferir-los gratis .

Per no embolicar-ho gaire i simplificar-ho en un parell de consignes, us faria alguns suggeriments, si m’ho permeteu:

1. Oferiu gratuïtament els productes que sou capaços de posar-li un preu de cost. Si teniu un bon sistema de càlcul de cos-tos us recomano que oferiu gratis aquell producte o servei bàsic amb el cost de producció o de servei més baix . Lògicament aquest oferiment l’heu de situar en un context que tingui sentit i que es potenciï amb les altres variables del vostre mix de màrqueting .

2. Feu pagar el que “no té preu”. La gent valora sobretot el que no podria aconseguir ni pagant . És a dir, penseu què hi ha a la vos-tra oferta que com a empresa no podríeu comprar a cap proveïdor . Quina part del valor d’allò que oferiu és una aportació que no figura a cap escandall . Això és el que heu de fer pagar alt, sense com-plexes!

Què en penseu? Potser que no teniu res d’això en el vostre pro-ducte? És una llàstima perquè aquest fet complica enormement el futur del vostre negoci .

Fa uns dies, llegia un llibre del famós guru del màrqueting Seth Godin on deia que només subsistiran aquelles empreses que en el seus productes o serveis tòpics hi afegeixin art i regals . És a dir, dos valors que -per definició- no tenen preu . Paradoxalment, “no tenir preu” és l’única cosa, en darrer terme, per la qual els clients esta-ran disposats a pagar .

El fantàstic Godin ho té clar . Tot el que es pot descompondre en peces o processos no té gaire valor . Esdevé un commodity . Aques-ta situació ens situa en un paradigma de gestió aliè a tota teoria clàssica de formulació de preus . A l’escola (de negocis) van ensen-yar-nos que els dos paràmetres per a fixar preus eren, per aquest ordre, els costos i els preus de referència de la competència . Doncs ara ja no! També això ha canviat . I la majoria sense assabentar-nos-en encara!

Us ho dic de debò, tenir clar on rau l’autèntic valor de tot allò que oferiu us farà rics . Regaleu el que té cost i féu pagar com cal el que no en té, perquè és un regal incalculable .

Feu-vos-ho pagar!

13

Seguretat

La protecció civil en un país desenvo-lupat, ha de ser una organització al servei dels ciutadans i amb capaci-tat per a donar resposta a situacions d’emergències col·lectives que, altra-ment, serien difícils d’abordar sense una estructuració planificada, preparada, dotada i capacitada conseqüentment per assumir la responsabilitat d’una missió derivada de situacions que, tot i ser inesperades, s’han previst en la seva potencialitat.

A Catalunya, l’any 1997 es va aprovar la Llei de Protecció Civil 4/1997 de 20 de maig, però fins aquest darrer any 2010, no s’han desplegat els seus continguts . Conseqüen-tment, fins l’any 2011, els plans d’emergència de les organitzacions, instal·lacions o cen-tres als que aplicava aquí a Catalunya s’han regit pel desplegament de la normativa espanyola (el darrer recurs normatiu, el RD 393/2007 .

El Decret 82/2010 de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures, respon al mandat de la Llei 4/1997 de 20 de maig de protecció civil de Catalunya i es aplicable a: “les persones, les empreses i, en general, les entitats i els organismes que fan activitats que poden generar situa-cions de greu risc col·lectiu, de catàstrofe o calamitat pública . . i centres i instal·lacions públiques i privats que poden resultar afec-tats de manera especialment greu . . . són obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i a mantenir els mitjans personals i mate-rials necessaris per a afrontar situacions de risc i d’emergència” (art .7 .1) .

El Decret 82/2010 estableix que el Govern ha d’establir el Catàleg d’activitats i el tipus de Centres als que els són d’aplicació els preceptes de la Llei (art . 7 .2) i, determi-nar l’estructura del contingut dels plans d’autoprotecció (art .20) . El Decret 82/2010 defineix igualment: Requeriment de TÈCNIC COMPETENT ACREDITAT per l’elaboració dels PAU, requeriment de registre dels PAU, implantació dels PAU, Manteniment i actua-lització dels PAU i mecanismes de control dels PAU . Igualment pel que fa als simula-cres d’obligat compliment anual .

El Decret 82/2010 defineix com àmbits d’aplicació un seguit d’activitats, que recull en l’Annex I del propi decret, tot classificant-les en epígrafs:> I .A Catàleg d’activitats d’interès per a la protecció civil de Catalunya> I .B Criteris per declarar com a activitats d’interès per a la protecció civil de Catalun-ya, activitats no incloses explícitament a l’Annex A> I .C Catàleg d’activitats d’interès per a la protecció civil local

L’àmbit d’aplicació és per a tot el territori català .

Cal esmentar igualment que les autoritats competents en matèria de protecció civil són distintes si es tracta dels Epígrafs I .A o I .B (en quin cas és la Direcció general de Protecció civil de Catalunya) o de l’epígraf I .C sobre el qual té potestat l’ajuntament corresponent on estigui ubicada la instal·lació, activitat o centre afectat .

El Decret desplega quatre Annexos més:· ANNEX II: Continguts mínims dels plans d’autoprotecció· ANNEX III: Mitjans d’autoprotecció mínims · ANNEX IV: Continguts mínims del registre electrònic de plans d’autoprotecció· ANNEX V: Dades prèvies a comunicar en cas de simulacre

El Departament d’Interior de la Generali-tat de Catalunya, de què depèn la Direcció General de Protecció Civil, ha desplegat una plataforma informàtica, anomenada HER-MES, a través de la qual s’han de realitzar totes les activitats de registre, informació, actualització, modificació i autentifica-ció (mitjançant signatura electrònica) de les altes d’afectació, lliuraments de PAUs (inicial, actualització o revisió, planificació de simulacres, informació de resultats de simulacres, . . .) .

Terminis d’aplicació i metodologiaANNEX A (entra en vigor el 7/01/2011)ANNEX B (entra en vigor el termini establert per la resolució que dicti la DG competent en Protecció civil)ANNEX C (entra en vigor el 07/07/2011)Consulteu les exepcions .

Resum de requeriments· Garantir les condicions d’autoprotecció del centre, activitat o instal·lació .· Comunicar a l’administració pública com-petent (DGPC o ajuntament, segons s’escaigui) que la instal·lació es troba afec-tada pel decret .· Elaborar el PAU de l’activitat (a signar per part de personal tècnic competent acreditat i amb els continguts de l’annex II del decret) . · Presentar el PAU a l’administració com-petent en protecció civil, per a la valoració d’idoneïtat .· Incorporar al PAU les modificacions que l’administració competent en matèria de protecció civil hagi considerat adients .· Remetre a l’administració competent les dades que es detallen a l’annex IV del decret i que són imprescindibles per a la gestió de possibles emergències .· Fer totes les actuacions necessàries per a la correcta implantació del PAU: bàsica-ment, formar els treballadors, informar els usuaris i fer com a mínim, un simulacre anual d’acord amb els criteris de comunica-ció i elaboració d’informe final prescrits .

Es tracta doncs d’un Decret d’àmplia aplica-ció . Es recomanable per a tota organització (pública, privada, industrial o de serveis), analitzar fins a quin punt afecta a les seves instal·lacions, centres o activitats i planifi-car els terminis per al seu compliment .

Assertis, amb tècnics competents acredi-tats, ofereix els serveis de:· Suport en la tasca de registre telemàtic de les activitats afectades .· Elaboració del pla d’autoprotecció de qual-sevol de les vostres activitats .· Oficialitat del PAU amb la signatura de tècnic competent acreditat (obligatòria i imprescindible) .· Presentació i defensa del PAU enfront de l’administració competent, per a la seva homologació .· Servei de manteniment, actualització i revisió dels PAU .· Serveis de planificació, execució, anàlisi i informe de simulacres d’emergència .

Ernest Rovira Direcció d’Assertis

De la Llei de Protecció civil de Catalunya al Decret pel seu compliment. Raons, requisits i terminis.

Proves diagnòstiques: anàlisis clíniques d’hematologia, bioquímicai microbiologia, radiologia, audiometries, citologies i biòpsies,eco-doppler, ecografies, electrocardiograma, espirometria, fluxometria i mamografia.

Companyies concertades: Adeslas • Aegon • Agrupació Mútua • L’Aliança • Assitència Sanitària Col·legial • AXA Winterthur Salud • Cigna • DKV Seguros • HNA • HNA SC • Mapfre Familiar • Sanitas • Previsora General

• SAR- Servei d’assistència ràpida• Angiologia• Aparell digestiu• Cardiologia• Cirurgia general• Dermatologia• Medicina general• Medicina interna• Ginecologia i obstetrícia• Oftalmologia• Otorinolaringologia• Pediatria• Rehabilitació• Traumatologia• Urologia

Vilafranca del Penedèsc/ Vidal, 7-9 | T 93 891 71 00

Un centre de tota confiança, obert,amb bons especialistesi atenció personalitzada

Centre Mútua Penedès:obert als socis, particulars i altres companyies

La salut té un nom:la Mútua!

Especialitats mèdiques

151515

Responsabilitat social corporativa

En els primers fascicles d’aquest article, Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social Corporativa i promotor de Responsa-bilitat Global, ens parlava de la importància de l’estratègia de les pimes en matèria de Res-ponsabilitat social corporativa.

Acció social o RSE?A les grans empreses que disposen dels millors programes d’acció social els agrada afirmar amb una certa contundència que sense acció o inversió social no hi ha RSE . Expressat així, sembla que certes empre-ses modestes mai puguin arribar a assolir l’RSE! Però per a moltes empreses petites, la seva implicació comunitària comença per la mateixa propietat i fins i tot amb moltes facilitats per als seus treballadors, en un model molt habitual que mai s’ha anomenat voluntariat corporatiu però que respon a una filosofia similar . I són moltes les empreses modestes que sempre han fet i fan filantro-pia . Sense aquesta no s’entendria la força

que la societat civil organitzada pren al nos-tre país . Però en moments de crisi com els actuals, les aportacions filantròpiques o fins i tot l’esponsorització amb finalitats comer-cials es redueix dràsticament, i això afecta les grans i les petites . Tanmateix, seria una anàlisi limitada considerar que les empreses estan abandonant la seva RSE per aquest fet . Les retallades són obligades pel senzill fet que no hi ha diners . És cert que algunes grans empreses es poden permetre man-tenir una política d’acció social molt potent a causa del braç financer de què disposen . Però seria injust fer una foto comparativa sense tenir en compte que la maltempsada que la majoria de pimes estan passant es deu en gran mesura a les males pràctiques per part d’algunes corporacions d’alguns sectors específics .

Corregir la perspectivaQuan parlem d’RSE és necessari sempre dibuixar el gran escenari en el qual no sola-

ment hem d’ubicar les bones pràctiques en el camp de l’acció social o la prevenció ambiental . És molt més el que hi hem de posar, començant per la mateixa supervi-vència empresarial . En aquest sentit, sempre hem defensat que l’R+D+i forma part de l’RSE en el sentit que una empresa que no inverteixi en el seu futur no estarà garantint la capacitat de poder continuar creant rique-sa -que finalment revertirà en el territori- i de mantenir i augmentar els llocs de treball .

Igualment, contra qui podia afirmar que deslocalitzar part de la producció a països de l’Est o del Sud era socialment irresponsa-ble, aquestes polítiques, quan s’han portat a terme seguint estàndards exigents han estat la manera socialment més responsa-bles d’abordar la continuïtat de l’empresa . Per a algunes pimes, en el context actual, el fet de no llençar la tovallola i fer mans i mànigues per a mantenir uns llocs de treball és la seva gran RSE .

Pimes, amb una gran responsabilitat envers la societat (3)

Josep Maria CanyellesResponsabilitat Global

Efficient Language Coaching Ltd.

Business English Seminars / Workshops

Les ofrecemos la possibilidad de seminarios/workshops intensivos

con temas specializados en Inglés dentro de su empresa (In-House) o fuera.

Somos una sociedad Inglesa con sede en Alemania que trabaja a través de Europa ayudandoles a perfeccionar su Inglés. En este mundo Globalizado el Inglés ES importante.

Llaménos para mayor información. Alemania + 49 208 302 3907 - España 637 581 623

www.languageseminars.com

Business English Communication

Presentations and Public Speaking in English

Legal English

English for Secretaries

English for Personnel Department

English for Networking and small talk

English for Hotels and the Service Industry

Estrelles i forquilles

Cal Matías «La nostra filosofia és fer les coses ben fetes des de la proximitat i amb essència»Des de 1999, Cal Matías esdevé un restaurant de referència al bell mig del Penedès . Matías Delga-do ens captiva amb la se-va cuina personalitzada i estacional, molt vinculada al producte de proximitat i de temporada .

Cal Matías neix d’una inquietud personal del xef Matías Delgado . Fins l’any 1999 Matías havia dedicat tota la seva vida professio-nal al món de l’hostaleria però sempre per compta d’altri i mai dins la cuina . Matías havia desenvolupat càrrecs de màxima res-ponsabilitat a la sala, però sempre havia tingut el neguit de poder fer les coses a la seva manera . Volia crear el seu propi pro-jecte amb tota l’experiència que tenia acumulada i amb la seva manera de fer tan particular . Tot aquest know-how, juntament amb la voluntat i les ganes de treballar de la seva esposa, que també venia d’un món ben diferent, van veure els seus resultats l’any 1999, quan va obrir les seves portes Cal Matías .

Però això d’entrar dins de la cuina i ser el xef principal va venir de forma inesperada, comenta Matías . Tot va sorgir per una mancança de personal i des d’aleshores no s’ha tret el barret de xef .

L’entorn Cal Matías està ubicat en una masia anti-ga, de més de 450 anys d’història, que la família Delgado va reformar i decorar a mida . L’objectiu era crear un espai propi que pugués transmetre totes les sensacions que també transpiren de la seva gastrono-mia tan característica, un espai on gaudir alhora d’una cuina diferent i un tracte molt personal .

La masia està ubicada entre Gelida i Sant Sadurní d’Anoia, enmig de vinyes, Rera les seves gruixudes parets ens espera una estona agradable, plena de la intimitat i quietud necessàries per delectar-se amb la

seva cuina, i tot en un ambient on la calide-sa i els detalls en són el màxim exponent .

L’exterior del restaurant es converteix en l’atractiu que ens convida a entrar al recin-te, configurat a partir de patis i espais aterrassats on van apareixent elements de vegetació col·locats estratègicament, i des d’on es pot contemplar la serralada de Montserrat o bé les planes de vinya, tan pròpies del nostre territori .

Aquest entorn es converteix en l’aliat ideal de les sales interiors en èpoques de bonança meteorològica . Aperitius a l’exterior en un migdia de primavera, o bé nits d’estiu sopant a la fresca, són alguns dels exem-ples de com gaudir d’aquests espais .

La ubicació privilegiada, però, condiciona la nostra manera de fer ja que qui ve a Cal Matías, és perquè ho coneix. No estem en un lloc de pas i per això els nostres clients sempre truquen abans de venir, per si de cas no hi ha taula disponible.

La gastronomiaMatías ofereix una cuina creativa i elabo-rada, amb racions pensades per satisfer la gana i que alhora permeten assaborir i con-templar tot el ventall de colors, textures, volumetries i sabors intensos que sorgeixen de la seva cuina . Una actualització cons-tant i posada al dia de la cuina tradicional, sempre pensant en no deixar indiferent al paladar .

A mi m’agrada definir la nostra cuina, diu Matías, com menjar personalitzat i estacio-nal, és a dir, cuina d’autor, creativa i de mercat .

CAFÈS NOVELL, S.A.POL. IND. ESTACIÓ DE MERCADERIES

C/ FONT DE L’AVELLANER, S/NTEL. 93 890 12 11 (6 línies) • FAX 93 817 02 45

08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS

www. cafesnovell.com • [email protected]

1717

Cal MatíasC. de les Moreres, 27Urb. Casablanca, SubiratsT. 93 891 04 97www.restaurantcalmatias.com

Ens agrada variar la carta depenent dels pro-ductes de temporada i de proximitat.

A dins i a foraCal Matías ofereix una oferta ben diver-sa d’opcions per a casaments, celebracions familiars i reunions o dinars d’empresa . El que ens agrada diferenciar del nostre res-taurant és l’exclusivitat. Si una empresa, una parella o una família ens reserva el restaurant, pot ser en exclusiva. Aquell dia només està obert per ells. Això fa que el tracte sigui molt més personalitzat i proper.

Però per les persones que encara no coneixen Cal Matías, poden venir a dinar cada dia, de dimarts a diumenge, o sopar, els divendres i dissabtes. Us recomanem que feu la vostra reserva prèvia. Si aconseguim que travesseu la porta, estic segur que gaudireu i tornareu, diu Matías satisfet .

Per casualitat i sense pensar-s’ho, Cal Matías ha obert la seva oferta gastronò-mica a fora del restaurant . Els mateixos clients han sigut els que per la confiança que ens tenen, han anat demanant aquest servei. Un dia ens van dir que pots venir a cuinar a casa que tinc una celebració familiar i som vint persones; i l’altre dia, un altre client, ostres, és que tinc una reunió de feina i la vull fer a la casa que tinc a les afores, que pots venir a fer el dinar... I un per l’altre i el boca orella ha fet que ara n’estiguem parlant. La veritat és que mai ens ho havíem plantejat, però ha sor-

git així i cada vegada i ha més persones que ens ho demanen. Però els nostres clients volen que siguem nosaltres mateixos els que anem a cuinar i a servir, sinó no és el mateix. Volen “el xef a domi-cili” i nosaltres volem transmetre l’exclusivitat, la qualitat i la proxi-mitat que ofereix el restaurant també al domicili, i no hi ha cap millor manera de fer-ho que fent-ho les mateixes persones.

El menú del xefMatías ens recomana unes carxofes confitades amb oli d’oliva verge i llagostins per començar. De segon, un filet de bou amb salsa de tòfona i bolets de temporada, pels que prefereixen carn; o bé un llom de bacallà amb sobrassada i formatge parmesà amb cuilís de patata-vainilla pels que els agrada més el peix. I per arrodonir-ho bé, una mulsió de crema catalana amb gelatina de taronja i gelat de caramel.

C. de l’Aigua, 199, 1r 3a · 08800 Vilanova i la Geltrú · T. 619686234 · F. 938101391

NETEJA GENERAL GOPAIM

- Comunitats- Pàrquings - Oficines- Obra nova- Consultoris- Anti-acars

Cal Matías disposa de dues sales independents que tenen capacitat per a 50 començals o bé per a 30. A més, l’exterior està preparat per poder acollir aperitius i sopars a la fresca.

18

Medi Ambient

La sostenibilitat i les empresesPodem afirmar amb rotunditat que el concepte de sostenibilitat aplicat a les empreses no és nou, però també podem dir que la conjuntura actual l’ha posat a l’ordre del dia de les agendes empre-sarials tant pel que comporta quant a l’estalvi econòmic com per la seva utilit- zació com a eina de posicionament.

En el món empresarial trobem tres tipo-logies d’empreses: aquelles que actuen de manera reactiva, just donant compliment a la legislació que els hi aplica . Aquestes no són objecte d’aquest article, tot i que ja hem parlat en alguna ocasió en aquesta revista de la forma més eficient per donar respos-ta a la legislació .

Un segon grup són les que apliquen tot un seguit de mesures ambientals quan aquestes representen un estalvi econòmic . Vectors com l’energia, l’aigua o els residus ben gestionats comporten interessants estalvis a l’empresa . En aquest cas, el pri-mer pas és realitzar auditories en aquests àmbits per detectar on es troben les prin-cipals ineficiències . És recomanable que aquestes estiguin realitzades per empre-ses externes especialitzades, ja que així aconseguim una anàlisi imparcial i rigorosa, tant des del punt de vista tècnic com econò-mic, amb els càlculs de les inversions de les mesures que cal implantar .

Finalment, trobem un tercer grup d’empre-ses que utilitzen la sostenibilitat, o algun dels seus aspectes, tant ambientals com socials, per posicionar-se al mercat .

Aquestes empreses, en primer lloc, han de conèixer els consums de matèries primeres i energia i quins són els principals impac-tes que la seva activitat té sobre l’entorn . A partir d’aquí és quan es pot elaborar una política d’empresa sostenible que asseguri la màxima eficiència de les despeses i que minimitzi els impactes mediambientals .

En segon lloc, la posada en pràctica d’aquesta política permetrà optimitzar les despeses que genera l’activitat empresarial, amb el consegüent estalvi econòmic que pot suposar la millora de les instal·lacions energètiques, els plans d’energia sosteni-ble, la mitigació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, etc .

En tercer lloc, aquesta política de sosteni-bilitat oferirà a l’empresa l’oportunitat de posicionar-se i augmentar la notorietat gràcies a la implantació d’aquesta política, que permet mostrar-se com una organitza-ció compromesa fet que, indubtablement, incrementa el valor de l’empresa i pot dife-renciar la marca respecte als possibles competidors . Es tracta d’un concepte de valorització dels compromisos empresa-

rials que es trasllada de forma vertical cap als clients, ja que ells també es poden bene-ficiar de la política sostenible de l’empresa proveïdora . A tots ens vénen al cap exem-ples d’empreses que s’anuncien com a “zero emissions” o “de comerç just” o “respon-sables amb el medi ambient” o “d’energia verda” i un llarg etcètera .

La difusió d’aquesta política i de totes les accions dutes a terme en aquest sentit, recollides en una memòria de sostenibilitat que es pot difondre amb l’ús de les noves tecnologies de la informació i de la comu-nicació, permet que els nostres grups d’interès coneguin aquest compromís, alho-ra que poden fomentar des de l’empresa un compromís sostenible que pot servir d’exemple per a d’altres organitzacions i per a la societat en general .

La situació actual ens planteja una sèrie de reptes econòmics, però també ambientals i socials . Així doncs, l’aplicació de la sos-tenibilitat a les empreses ens facilita des de l’estalvi que podem obtenir -econòmic, tangible i amb resultats objectius- fins a la valorització de la marca i de l’empresa -conceptes més eteris i marquetinians- que ens permeten posicionar-nos com a organit-zació compromesa amb el futur de l’entorn més immediat i del planeta en general .

?

Oferta per a: ASSOCIACIÓ D'EMPRESARIS DEL GARRAF,ALT PENEDÈS I BAIX PENEDÈS (ADEG)

La cuina de l’estrèsJosep Maria Matasjmmatas@matasarnalot .com

20

Sempre he considerat que és molt impor-tant tenir una bona oferta gastronòmica en tot els àmbits i categories . Després que el xef Fermí Puig va sorprendre en posar el restaurant Drolma en un primer pis del luxós Hotel Majèstic de Barcelona, i més encara en ser el primer restaurant d’hotel de la capital que tingués una estrella Miche-lin, com si posés la primera pedra o fes el tret de sortida a un tipus de restauració que abans havia estat menyspreada, perquè la cuina d’hotel en aquest país acostumava a tenir fama de pejorativa .

Va ser el primer de juny de 1999 quan va ser inaugurat . Després d’ell han anat apa-reixent una sèrie de bons restaurants dins d’hotel d’alta categoria . Ara, el 30 de setem-bre, té previst tancar les portes, s’ha cremat una nova etapa i es cerquen noves possibi-litats gastronòmiques, degut principalment a una certa recessió que hi pot haver en els restaurants d’alta cuina .

En totes les gran capitals de món hi ha algun restaurant de fama internacional i aquí també hi hauria de ser . Ens queda, entre d’altres, el Via Veneto, com a representant autèntic d’aquells grans restaurants his-tòrics de Barcelona, l’Or del Rhin, el Cafè Suizo, la Maison Doré . . . i ha superat eta-pes de tot tipus i segueix oferint una gran cuina tenint la seva pròpia clientela fidel i altra que el vol conèixer i fruir .

El comentari

La restauració d’alta gamma pateix la crisi?

Saviesa popular

“Menja una poma al dia i el metge segueix la seva via”La poma, diuen, és una de les fruites més bones per a la salut, de fet, porta molts minerals, com ara el ferro d’aquell que el cos

l’assimila i no el despatxa ràpid, ben neta, amb pell és encara millor.

“De bolets que no coneguis, no en masteguis”D’aquí a quatre dies, com és d’esperar, ja els anirem a caçar, i que en són de bons, els bons! Compte amb els dubtes, si no n’estem segurs cal que els deixem on els hem trobat. Cada any seguim amb persones que tenen problemes greus per haver ingerit bolets desconeguts i que poden arribar a matar els ignorants o els que no fan cas. En temps de crisi abunden més els boletaires novells,

que vagin en compte!

Restaurant Drolma, Hotel Majèstic, Barcelona

Cert que cada dia costa més trobar gent que pugui gastar continuadament un grapat d’euros per anar a menjar a res-taurants amb fama de cars o de tenir una estrella Michellin, amb tot el que això com-porta ja que els responsables de la guia són molt exigents i el fet de perdre una estre-lla a voltes et pot costar perdre el negoci i els més desesperats . . . fins i tot es treuen la vida . De tota manera, segueix havent-hi molta gent milionària o amb molts diners que, pel que sigui, acostumen a ser clients dels restaurants més cars . Ara bé, cal saber guanyar-los i adaptar-se a la demanda, conèixer les seves preferències i no estafar-los per més que alguns gaudeixen quan se’ls estafa sense que ells ho sàpiguen .

Els temps actuals fa que els restaurants retornin a la cuina tradicional i deixin un xic de banda la nova creació, la creativitat que ha estat tan important en els darrers anys, ara es torna contra els seus seguidors en certa manera, la gent vol saber el que men-ja i més encara el que paga i no està per contemplacions .

El Bulli ja ha tancat, després el Lluçanés, ara ho farà el Drolma . . . si els que queden no es tornen més competitius, amb la rea-litat vigent, podria ser que es donessin de baixa més restaurants d’aquells que han posat la gastronomia catalana en prime-ra línia mundial . Desitjo de cor que això no succeeixi .

2121

Comarca gastronòmica

Agermanament entre vins i caves

50 anys de la DO Penedès

Sembla que cada dia apareguin més persones celíaques, aquelles que no poden alimentar-se amb productes que contenen gluten i certament no se sap perquè persones fetes i dretes de cop i volta es tornen celíaques . De tota manera, crec oportú recomanar aquest llibre escrit per Montse Deza Pérez que ha cercat noves vies per poder ajudar els que pateixen aquesta, diguem-li, malal-tia . El llibre consta de 100 receptes per a celíacs i no celíacs, que han estat cedides i que són fàcils de realitzar pas a pas i algunes d’elles ben tradicionals . Hi ha una sèrie de consells per seguir correctament la dieta celíaca i adreces útils d’associacions . La llàsti-ma és que molts dels productes per a gent amb problemes celíacs són més cars que els que contenen gluten i crec que hi pot haver un cert abús i és un tema que s’hauria d’arranjar . De tota manera, gaudeixin del llibre .

Sopa de lletres

“Cocina sin gluten”, Cossetània edicions

El 10 de juliol, a Banyeres del Penedès, amb la presència del Molt Honorable Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya, es va commemorar el 50è aniversari del Consell Regulador de la DO Penedès . Hi era present tot el món vitivinícola de la denominació, amb més de quatre-centes persones . Per part de la DO, el seu president, Francesc Pascual, actuava en el seu darrer acte abans de donar pas al nou president des de començament de juliol, Josep Maria Albet i Noya, que haurà d’aplicar el nou Pla estratègic de la DO, que portarà com a abanderat el raïm xarel·lo, com a varietat pròpia del Penedès, i fer realitat el mapa de sòls, com a eina fonamental en la gestió de les parcel·les de vinya par part dels viticultors i cellers .

“De la terra al món, del Penedès al món”, va dir el president de la Generalitat per elogiar la capacitat d’adaptació de la gent penedesenca amb el seu compromís amb el territo-ri . Des de la plaga de la fil·loxera al finals del segle XIX fins arribar al present segle XXI, va fer un repàs del més important que ha succeït al Penedès i de les seves fites, destacant la importància de l’equilibri entre diferents parts que conformen la DO, els principals actors, com ara els pagesos, els viticultors i els petits i grans elaboradors que exporten els productes del Penedès arreu del món i que ara aprofiten l’embranzida de l’enoturisme, que està de moda .

En el decurs de la celebració es va poder visitar una mostra dels vins més representatius i es va fer un reconeixement a la tasca realitzada pels expresidents que han gestionat el Consell Regulador, actualment integrat per 3.800 viticultors i 162 cellers que es dediquen al con-reu de la vinya, l’elaboració, criança i comercialització del vi al nostre territori i a l’exterior . Per molts anys!

El Castell del Vi de Falset, la capital de la comarca del Priorat, va ser l’escenari de l’acte d’agermanament entre la Confra-ria del Cava i la Denominació d’Origen Montsant, el passat mes de juny . El presi-dent de la Confraria del Cava, Pere Bonet, i el president del Consell Regulador de la DO Montsant, Jaume Domènech, van intercanviar simbòlicament una ampo-

lla màgnum de cava per una de vi del Montsant, etiquetades especialment per a l’ocasió . Ambdós presidents van coincidir en destacar els punts en comú entre el cava i el vi del Montsant, com són la terra, la seva tradició centenària i la voluntat d’ambdues entitats de promoure aquests productes dins i fora del país .

L’agermanament s’emmarcava dins dels actes de celebració del 10è aniversari de la creació de la DO Montsant . Per la seva banda, la Confraria del Cava va fer coinci-dir aquest acte d’agermanament amb la celebració de la cerimònia d’Investidura Primaveral en la què es va investir com a Confrare de Mèrit el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Rural,

Josep M. Pelegrí, qui va agrair aquesta distinció i va comprometre’s, no tan sols a ser fidel al cava, sinó també a “continuar treballant a favor del sector i a favor de l’economia productiva de Catalunya” .

Al seu costat, també van ser investits com a Confrares de Mèrit de la Confraria del Cava el president del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Montsant, Jaume Domènech, els presidents de la Coopera-tiva Falset Marçà, Josep Maria Cots, del Celler Capçanes, Francesc Blanch, de la Cooperativa del Masroig, Manel Roca, així com també la periodista i escriptora Empar Moliner, el també periodista, escriptor i dramaturg, Toni Orensanz, i el periodista Ramon Francàs .

22

Formació Adeg

Com realitzar trucades comercials

Direcció d’equips · Tècniques i habilitats

Com treure més profit de l’Excel

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Socis . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .


02.11.11 – 4 horesDimecresDe 9h30 a 13h3040 €ADEG Vilafranca

02.11.11 – 12 horesDimecres i divendresDe 9h30 a 13h30120 € · Bonificable!ADEG Vilanova

02.11.11 – 8 horesDimecres i dijousDe 9h30 a 13h3080 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

MS Office Online Time Management · Com gestionar-se el temps

Establir acords i aliances


Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .


02.11.11 – 4 horesDimecresDe 15h a 19h40 €ADEG Vilafranca

03.11.11 – 8 horesDijousDe 9h30 a 13h3080 € · Bonificable!ADEG Vilanova

03.11.11 – 8 horesDijousDe 16h a 20h80 € · BonificableADEG Vilanova

Telephoning in englishCom mantenir converses

Facebook per a empreses



03.11.11 – 8 horesDijous i divendresDe 9h30 a 13h3080 € · Bonificable!ADEG Vilanova

03.11.11 – 4 horesDijousDe 9h30 a 13h3040 €ADEG Vilanova

Com parlar en públic


04.11.11 – 8 horesDivendresDe 9h30 a 13h3080 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

Treball diari amb l’Ipad d’Apple

Disseny de taules dinàmiques amb Excel

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .


03.11.11 – 4 horesDijousDe 15h a 19h40 €ADEG Vilanova

04.11.11 – 4 horesDivendresDe 16h a 20h40 €ADEG Vilanova

Atenció telefònica Animacions amb Flash Yield ManagementEspecial hostaleria




07.11.11 – 6 horesDilluns i dimecresDe 10h a 13h60 € · Bonificable!ADEG Vilanova

07.11.11 – 8 horesDilluns i dimecresDe 9h30 a 13h3080 € · Bonificable!ADEG Vilafranca


Comunicació interpersonal


03.11.11 – 8 horesDijousDe 9h30 a 13h3080 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

Treball en equip Com impulsar un bon clima laboral



07.11.11 – 8 horesDilluns i dimecresDe 9h30 a 13h3080 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

07.11.11 – 4 horesDilluns De 9h30 a 13h3040 €ADEG Vilanova

Podeu consultar els detalls de la programació i gestionar la vostra inscripció a l’espai www.adeg.cat.

Ms Word 2010 per a usuaris de Word


07.11.11 – 4 horesDillunsDe 9h30 a 13h3040 €ADEG Vilanova

23

Moltes més propostes a www.adeg.cat i també formació in compani i formació a mida bonificable. Consulteu [email protected]

Creació d’una botiga online amb Zen Cart

Facebook per a empreses Manipulació d’aliments

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Socis . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .



07.11.11 – 12 horesDilluns i dimecresDe 19h a 22h120 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

07.11.11 – 4 horesDillunsDe 15h a 19h40 €ADEG Vilafranca

08.11.11 – 8 horesDimartsDe 9h30 a 13h3080 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

Presentacions eficaces amb Power Point

Càlculs estadístics amb Excel



08.11.11 – 6 horesDimarts i dijousDe 16h a 19h €60 € · Bonificable!ADEG Vilanova

14.11.11 – 4 horesDillunsDe 15h a 19h40 €ADEG Vilafranca

Introducció al Contaplus Excel Financer



10.11.11 – 20 h.Dimarts i dijousDe 15h a 19h200 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

10.11.11 – 12 horesDimarts i dijousDe 19h a 22h120 € · Bonificable!ADEG Vilanova

Introducció a Google Docs


10.11.11 – 4 horesDijousDe 9h30 a 13h3040 €ADEG Vilafranca

La negociació comercial en temps de crisi

Macros i programació amb Excel

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .


10.11.11 – 6 horesDijousDe 9h30 a 13h3060 € · Bonificable!ADEG Vilanova

10.11.11 – 4 horesDijousDe 9h30 a 13h3040 €ADEG Vilanova

Estratègia i gestió de compres a l’empresa

Indesign introducció Actitud resolutiva




11.11.11 – 4 horesDivendresDe 16h a 20h40 €ADEG Vilanova

11.11.11 – 16 horesDivendresDe 16h a 20h160 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

11.11.11 – 4 horesDivendresDe 9h30 a 13h3040 €ADEG Vilanova

MS Excel 2010 per a usuaris d’Excel


09.11.11 – 4 horesDimecresDe 9h30 a 13h3040 €ADEG Vilanova

Psicomorfologia facialper millorar la comunicació

Fiscalitat per a pimesIVA i IRPF



12.11.11 – 8 horesDissabtesDe 9h30 a 13h3080 € · Bonificable!ADEG Vilanova

14.11.11 – 12 horesDilluns i dimecresDe 16h a 19h120 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

Retenció del talent



Tècniques de negociació eficaç


14.11.11 – 6 horesDillunsDe 10h a 13h60 € · Bonificable!ADEG Vilanova

24

L’empresa

Ambulàncies MA sempre ha posat per endavant la seva premissa, aquella per la que lluiten dia a dia des del principi: la qua-litat del servei . Per això treballen amb alta tecnologia i amb professionalitat i sempre donant suport i comprensió als pacients .

De fet, per tal de millorar cada dia més la qualitat del servei, l’empresa fa semestral-ment enquestes als clients per detectar qualsevol incidència o anomalia i treba-lla i busca els mètodes per solucionar-ho . A més, també recullen les incidències inter-nes del personal de l’empresa per conèixer millor els aspectes del dia a dia i corregir tot allò que pugui afectar a la qualitat del ser-vei .

Però sobretot, el que ha fet que Ambulàn-cies MA hagi estat reconeguda tant en l’àmbit local com per la Generalitat de Cata-lunya -que fa 30 anys que els ha concedit el servei a les nostres comarques- és la filoso-fia d’empresa: el factor humà, els recursos tècnics i la contínua reinversió .

Amb la formació continuada, la companyia s’ha fet amb professionals altament qua-

lificats i això li ha permès adquirir noves experiències i coneixements per poder plas-mar-ho en el servei que presta . D’aquesta forma, la formació contínua, el reciclatge, els seminaris, els cursos teòrics i pràctics, les jornades relacionades amb el món del transport sanitari i d’altres activitats, són freqüents per a la plantilla d’Ambulàncies MA .

Pel que fa als recursos tècnics, l’empresa no ha dubtat mai en incrementar i millorar els vehicles, els seus equipaments d’assistència sanitària i les tecnologies en l’àmbit de la logística . Per això totes les ambulàncies tenen instal·lat un sistema de localització i gestió de flota via GPS .

Això els permet conèixer en temps real on es troben totes les dotacions, detectar qual-sevol incidència que es trobi el conductor,

Ambulàncies MA, 30 anys al servei de la qualitat del transport sanitariFa més de 30 anys que la fa-mília Álvarez Baiget va fundar l’empresa Ambulàncies MA i des d’aleshores té la dura tasca de lluitar perquè els ciutadans de l’Alt Penedès i el Garraf tinguin el millor trans-port sanitari . I a més, amb uns pressupostos que cada vegada són més baixos .

25

saber el temps, poder localitzar les pobla-cions, barris i urbanitzacions, etc . I sobretot també els facilita rebre avisos, enviar mis-satges, tenir les coordinades a seguir i disposar de dades per realitzar millor el ser-vei .

Tot plegat fa que els vehicles que van vol-tant pels carrers de les nostres comarques puguin tenir un contacte més directe i fàcil amb la central de coordinació -tenen una seu a Olèrdola (Alt Penedès) i una altra a Vilanova i la Geltrú (Garraf)- . A més, amb totes aquestes dades, que no es poden manipular o modificar segons les ha regis-trat el sistema, es poden elaborar informes d’actuacions molt acurats .

ServeisLa labor d’Ambulàncies MA se centra en el transport sanitari i l’assistència sanitària en serveis secundaris . Però també treballen en serveis d’urgències per a les mutuali-tats i assegurats, així com en la cobertura d’esdeveniments .

Per a la Seguretat Social (90% dels ingres-sos) ofereixen el transport a l’Hospital Alt Penedès, a l’Hospital Residència Sant Camil i a l’Hospital Sant Antoni Abad . Per a les mútues (5%) traslladen pacients als Centres d’Atenció Primària de les dues comarques, a residències, a centres socio-sanitaris, etc . I els serveis preventius (5%) són principal-ment actuacions castelleres, correfocs . . . i altres esdeveniments culturals, socials i esportius, ja sigui contractats per empre-ses i clubs privats com per ajuntaments o entitats públiques .

Per poder donar aquests serveis, Ambulàncies MA compta amb una flo-ta de 42 vehicles de diferents tipologies: ambulància col·lectiva, ambulància no assistencial i ambulància UCI, cadascuna d’elles totalment equipada sanitàriament segons el que estableix la legislació vigent . Uns 42 vehicles que marquen una evolu-ció i un creixement clar, ja que l’empresa va començar fa 30 anys (va néixer l’any 1981 i va ser una de les pioneres de Catalunya) amb una sola ambulància, una Renault 12 .

Les ambulàncies estàn equipades amb els recursos d’assistència més innovadors

Ambulàncies MAC. Sumoi, 2

P. I. Clot de Moja08734 St. Miquel d’Olèrdola Tel. 93 890 29 29www.ambulanciesma.com

FuturNo són temps fàcils per mirar cap al futur . Gairebé cal emprar tots els recursos en mantenir-se en el present . I més quan els pressupostos que té el Servei Català de la Salut cada vegada són més baixos . En aquest sentit, la gerent d’Ambulàncies MA, Lourdes Álvarez, ha assegurat que estan “molt perjudicats” per aquestes retallades, ja que “malgrat que totes les des-peses són les mateixes, o fins i tot més, perquè s’encareix la benzina i els materials, el Depar-tament de Salut de la Generalitat de Catalunya retalla els nostres ingressos” .

Per aquest motiu, des de l’empresa s’han proposat noves comparatives de proveï-dors i negociar amb patronals, Generalitat de Catalunya i CatSalut, perquè el que sí que tenen clar és que cal lluitar pel present, però sense deixar de mirar de cara al futur . Per això volen créixer com a professionals i expandir-se si sortissin nous concursos . I mirant més enllà encara, voldrien “provar altres reptes” . I és que el que sí tenen clar a Ambulàncies MA és que, com diuen a la seva pàgina web, “seguirem avançant perquè encara hi ha molta feina per fer” .

Javi PolinarioSintagmes Audiovisuals

La qualitat del servei d’Ambulàncies MA passa per la formació continuada

Ofereix transport sanitari urgent, transport sanitari col·lectiu i prevenció en esdeveniments

Ambulàncies MA disposa d’ambulàncies col·lectives, no assistencials i ambulàncies U.C.I.

26

L’entrevista

26 · Quina és la situació de la pesca vilanovina?En general va malament . Tot i que no es pot generalitzar perquè hi ha diverses modali-tats de pesca i algunes patim molt la crisi i d’altres no tant . Sobretot es troben més perjudicades aquelles que tenen un consum més elevat de gasoil . Però és que fa 30 anys els pescadors es guanyaven la vida i tenien poder adquisitiu i ara ja no és així . Abans es guanyava més que ara i hi havia un nivell de vida inferior al de l’actualitat . Quan fa dos anys es guanyava mil euros, ara se’n guan-ya 600 € . A més, seguim mantenint els preus de venda de fa molts anys enrere i els costos de producció han pujat .

D’altra banda també estem patint robatoris dintre del recinte del port . En seguretat ens cal ajut perquè es controli i es restringeixi l’accés, perquè aquí hi ha molt de pes econò-mic, més de cent empreses, tenim material de treball valuós . . . La tanca i el control de l’accés no fan la funció que haurien de fer perquè ens roben . Estem preocupats .

· Quant als costos de producció. Com es troba el projecte per prescindir de la benzinera?Creiem que tenir uns dipòsits de gasoil per comprar-lo nosaltres mateixos i no passar per una benzinera ens podria ajudar . Enca-ra que no és tot, però podríem tenir uns

preus més competitius . El que passa és que instal·lar aquests dipòsits suposa una des-pesa important i sobretot molts filtres que no ho fan fàcil: hem hagut d’anar al Ministe-ri d’Indústria (Secretaria d’Estat d’Energia), fer projectes, parlar amb enginyers . . . i tot té un cost . També ens han posat traves des de Repsol per tirar-lo enrere . . . Portem un any endarrerit . . .

A més, s’havia de fer amb subvencions FEP (Fons Europeu de Pesca) i encara estan per sortir els pressupostos de la Generalitat . Només ens arriben notícies que les subven-cions que rebíem no vindran . I tot això ho endarrereix encara més .

· Què en penseu de que el sector neces-siti de subvencions per subsistir?Hem de pensar que es tracta d’un sector primari i si no hi ha subvencions hem de desaparèixer perquè som insolvents tots; la societat no podria menjar peix, només els de les piscifactories . Crec que és un valor del qual la societat no pot prescindir .

· Tot el peix que es consumeix a Vilano-va és de la llotja de la ciutat?No, tant de bo . Ara el que hem fet per facili-tar als restauradors la participació a la llotja és baixar el preu de l’aval per poder comprar un 90% . D’aquesta forma han vingut alguns de nous, però no tots . Jo entenc que molts

no venen perquè a l’hora de la subhasta tenen feina al seu restaurant, però per això hem posat en marxa la venda per Internet .

· Com funcionarà? A través d’un ordinador es pot seguir en directe el que passa a la llotja i els usua-ris que estiguin donats d’alta al sistema podran participar molt fàcilment . I després ho poden venir a recollir, perquè se’ls guar-da . També estem estudiant com es podria fer perquè se’ls pugui portar a domicili, però de moment no s’oferirà .

· Això es planteja com una comoditat per als clients o per facilitar que es ven-gui més?Les dues coses, però nosaltres fem aques-ta inversió d’uns 12 .000 euros per poder vendre més . O si més no, perquè al trac-tar-se d’una venda a la baixa, quant més compradors hi hagi, menys baixa el preu del producte . Però no oblidem que estem davant d’un producte de molta qualitat i sap molt de greu que molt no es quedi a Vilano-va . Així facilitem que es quedi aquí .

· Parlem del medi ambient. Perilla el nostre litoral?Ha perillat perquè no es feien les coses bé: hi havia molta permissivitat, la societat no era conscient… Però ara ja no perilla per les restriccions i la consciència de la gent que

Miquel Illa: «Esperem que la venda a través d’Internet incentivi la compra dels restauradors vilanovins»

Miquel Illa té 48 anys i en fa més de 30 que és pescador . Quan només era un adolescent ja va conèixer la professió que va mantenir al seu pare, al seu avi . . . Des de llavors no ha parat: 25 anys amb la modalitat de pesca per arrossegament i els últims 8 anys capturant cargols punxencs . Fa prop de tres anys que és patró major de la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú . Una entitat que –segons dades de la Generalitat de Catalunya- l’any 2009 va ser la que més recaptació va fer de tot Catalunya, amb uns 14 .415 .000 euros (4 .734 tones) . En canvi, el 2010 la confraria vilanovina es va situar al tercer lloc del rànquing d’aquestes 19 llotges catalanes, ja que va fer al voltant de 11 .670 .000 euros (3 .105 tones) .

2727el cuida més . Però sí que s’ha anat dege-nerant . S’han perdut moltes espècies, com les bivalves (petxines, tallarines, cargols . . .) . Vivien a prop de la costa i ara no es pesquen perquè no n’hi ha cap, només surten clos-ques soles, no s’acaben de reproduir .

Nosaltres, des de la nostra experiència, entenem que no es per cap sobreexplotació (perquè hi ha la closca, per tant no són pes-cades) . Sinó que és per tots els additius que es tiren per aclarir l’aigua perquè quedi bé, per l’extracció de sorra per l’estiu, perquè hi deuen posar algun producte químic que fa que aquestes bivalves morin . . .

· Què es pot fer perquè això no passi?Nosaltres hem reclamat moltes vegades que es facin anàlisis de les aigües, però sempre diuen que surten bé . I el que pas-sa és que estan fetes perquè la mar sigui transparenta, perquè no es trobi l’alguer, bivalves… Perquè tot estigui bé pels banyis- tes . A mi em semblaria bé si això es mantin-gués exclusivament els tres mesos d’estiu .

· I sobre la reproducció d’espècies, calen aquests biòtops o esculls artificials?No cal posar-ne més . Només entre Barce-lona i Calafell n’hi ha milers: de ciment, de ferro… Després no ens deixen desemballes-tar barques que portin res de ferro i posen unes bigues y ningú posa en dubte si això és

dolent o perillós . És veritat que les que es posen ara són diferents, però primer hau-ríem de treure allò que es va posar… està tot el mar ple de biòtops i no em sembla correc-te .

· Per què no?Suposo que es va fer per evitar que les bar-ques pesquessin dintre del fons prohibit, com a barreres protectores . Si s’haguessin pres altres mesures com ara l’helicòpter del Ministeri o de la Generalitat o les llanxes de la Guàrdia Civil, com podem trobar gaire-bé cada dia, no hagués calgut que fiquessin tots els que hi ha, perquè no s’ha reproduït cap peix, perquè aquests que dic només eren com a barreres o com a tanques .

· Què pot passar amb la dessalinitzado-ra de Cunit?Si la fan, la veiem com una pega més per al pescador . Per molt que diuen que difu-minarà la sal d’una determinada manera més innovadora i menys perjudicial per nosaltres, creiem que ens afectarà . A Bar-celona, per exemple, que és la més propera, també hi ha pescadors que han hagut de deixar de pescar al voltant . També es cert que els estudis diuen que les d’ara no tenen la influència que tenien les d’abans, però s’haurà de veure si la fan, que espero que no .

· És compatible la part comercial del port amb la pesquera?Sí, clar . Tots som usuaris del port, i cadas-cú té el seu espai . Estem com a veïns i sense cap perjudici uns amb els altres .

· Seguint amb la relació amb els veïns. La tanca que separa el barri de mar de Vilanova amb la instal·lació portuària hauria de desaparèixer?Crec que podria desaparèixer, però caldria ajut per garantir la seguretat . Si no agrada, s’han de donar solucions . Però també cal que no perilli més encara la seguretat . Per això cal l’esforç de tothom .

· Què penseu de la recuperació del Con-sell Rector del Port, o bé de la creació d’un Observatori del Port, en el què tots els agents i institucions que hi treballen i conviuen tinguin accés a la informació i puguin conèixer les actua-cions previstes? Personalment crec que és bo, perquè així tots els usuaris del port ens coneixem i ens tornem més solidaris davant els reclams o les mancances dels altres o dels diferents sectors, per exemple . Estaria encantat de que es tornés a fer .

Javi PolinarioSintagmes Audiovisuals

Confraria de Pescadors

Zona de servei del Port08800 Vilanova i la G.93 815 02 50

www.llotjavilanova.com

29

Donem la benvinguda!

Els nous socis de l’Adeg

AQUELLS NOIS TAN SIMPÀTICSCarrer de Milà i Fontanals, 14-2608012 BarcelonaTel. 617 319 931www.aquellsnoistansimpatics.catPublicitat i comunicació

AUTOLUXC. de Sant Cugat de Sesgarrigues, 508720 Vilafranca del PenedèsTel. 902 105 052 Fax 902 105 012www.taxisautolux.comTransports de passatgers · taxi

AVISTA TECHNOLOGIESPlaça de l’Àgora, 1 · Pol. Ind. Domenys II08720 Vilafranca del PenedèsTel. 938 101 913 Fax 938 140 865www.avistatech.comCial. productes químics · tractament d’aigües

BLAUSITGESCarrer de Joan Maragall, 45, 1r 2a08810 Sant Pere de RibesTel. 667 418 365www.blausitges.comLloguer d’apartaments turístics

C. ESTUDIS VILAFRANCA EXCELLENSCarrer del Papiol, 5, baixos08720 Vilafranca del PenedèsTel. 938 924 569Formació ocupacional i per adults

CENTRE OLEÍCOLA DEL PENEDÈSCamí de l’Hostal, s/n43712 Llorenç del PenedèsTel. 977 678 334 Fax 977 677 090www.ceolpe.comFabricació d’oli d’oliva

CONVERSIARambla Nova, 94 bis, 3r 2a43001 TarragonaTel. 977 244 212 Fax 977 244 212www.conversia.esConsultoria en protecció de dades

EDIPRESRbla. de Josep Antoni Vidal, 11, 1r08800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 100 440www.edipres.comCial. d’espais publicitaris a mitjans comun.

EVASIÓN RUNNING VILANOVARambla Samà, 8108800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 150 433www.evasionvilanova.blogspot.comBotiga especialitz. en running, trail i triatló

FINQUES CANYELLESAvinguda del Raval, 5208811 CanyellesTel. 938 188 450 Fax 938 188 450www.finquescanyelles.comIntermediació sector immobiliari

FOIX RESTAURANTPsg. Marítim Sant Joan de Déu, s/n, loc. F 143882 Segur de CalafellTel. 977 673 836Restaurant

GFKAvinguda Diagonal, 468, 5è B08006 BarcelonaTel. 933 620 710 Fax 934 146 502www.gfk-emer.comInvestigació de mercats

ISASER NDCarrer del Rei Pere el Cerimoniós, 61, B-108800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 158 260 Fax 938 158 260www.lluisgras.comFormació · business executive coaching

LACÒNIC SANSCarrer del Pujolet, 1208735 Vilobí del PenedèsTel. 938 978 270www.laconicsans.comCorrecció, trad. de textos, disseny gràfic...

NAUTEKAMoll de Ponent, s/n · Local A608800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 151 040 Fax 938 151 040Web: www.nauteka.comRepar., fabric. i instal. de cobertes de teka

OZONO BARCELONAAvinguda Mas d’en Serra, 114 - 11608812 Sant Pere de RibesTel. 938 109 500www.generadoresdeozono-barcelona.esCial. aparells neteja i desinfecció ambiental

RACFREDR. Països Catalans, 1 B · P. I. Sta. Magdalena08800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 168 429www.racfred.comInstal., venda i reparació de climatització

RDI · RECUPERACIÓN DE IMPAGOSCarrer de la Metal·lúrgia, 608800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 115 980 Fax 937 090 112www.rdimpagos.esRecobrament d’impagats

RELIEF VILANOVARambla Principal, 58, 1r08800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 937 649www.relief-spain.comTractaments anti-tabac

RESTAURANT CAL AGUSTÍAvinguda del Castell, 9008731 Sant Martí SarrocaTel. 938 991 203www.calagusti.comRestauració

RIERA ARQUITECTESCarrer del Pit Roig, 8 B, baixos 1a08800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 936 345Arquitectura, urbanisme, construcció

S&D SISTEMESCarrer de Puig i Cadafalch, 743881 CunitTel. 977 674 461www.sdsistemes.comInformàtica, videovigilància, control accés

SERVEI DE PREVENCIÓ GAUDÍCarrer del Comte Salvatierra, 5, ent. 3a08006 BarcelonaTel. 932 387 310 Fax 932 371 019www.spgaudi.comPRL · Vigilància de la salut · Plans d’autop.

VISTOCarrer del Rei Pere el Cerimoniós, 6, 3r 3a08800 Vilanova i la GeltrúTel. 680 459 736www.visto-bueno.comAsses. empresarial, fiscal, comptab. i laboral

30

Gent emprenedora

Paddy Mannion«El Penedès necessita una autopista per a bicicletes»

Paddy Manion va venir de Dublin l’any 96 . Provenia del sector de l’hostaleria i de la formació, però aquí va co-mençar com a periodista a la primera revista en anglès de Barcelona . Era evident que aquí hi havia un paradís vinícola . Abans de crear el Molí Tours es va documentar amb l’essència de Napa Va-lley a Califòrnia, on la com-binació entre agricultors, artesans i viticultors és estraordinària, per aplicar-la aquí .

· Què té el Gran Penedès que no tin-guin altres territoris?Tenim de tot . Potser ens faria falta un llac o platja al Penedès, però la tenim al Garraf . I potser ens manca més espai obert i fins i tot espai natural protegit .

El Penedès està molt ben situat per a la dis-tribució, la connexió amb altres zones és molt bona .

· Quines són les principals amenaces d’aquestes comarques?L’amenaça principal és el paisatge ja que la bellesa del Penedès és un dels seus encants . L’amenaça és industrial, és logística . . .

La indústria del turisme, la vinícola, els ser-veis, aquí tenim un fantàstic nivell de vida, però hem de tenir en compte moltes coses en el seu desenvolupament . Hem de cui-dar la imatge dels nostres pobles i les seves entrades . Els trets tan característics dels nostres pobles fan que siguin especials i bonics de visitar, són una arma per atraure turisme, per tant, els hem de cuidar .

· Com serà el futur paisatge del Penedès? Millor . Tenim una indústria relacionada amb el vi i l’automòbil molt potent, som una zona molt bona per a la indústria, però a mi m’agradaria que creixés l’artesania industrial, és a dir, l’especialització . Petits artesans, empreses amb valors diferen-ciadors, especialitzades en productes dinàmics . Crec que aquest tipus d’empreses tenen una oportunitat ara .

A part, crec que hauria de tenir una “auto-pista” per a bicicletes . El Penedès necessita

una infraestructura viària que promocio-ni i ajudi el ciclisme, desvinculat del cotxe, camins adaptats amb zones de pícnic ben assenyalats . Avui en dia existeix però neces-sita un bon embalatge perquè cridi l’atenció i es pugui promocionar . Hem fet algun pas amb l’Ajuntament de Subirats, “Les vies ver-des vinícoles del Penedès”, però queda molt per fer .

· Com valora des de dins l’evolució del seu sector: l’enoturismeLes cases rurals potser estan arribant a la seva maduresa en termes d’oferta . Jo sóc testimoni que moltes cases estan al 75% d’ocupació, això és molt bo . Però falta una maduresa en el funcionament . Moltes començaven amb un projecte propi i únic però han de funcionar millor com a projecte d’explotació, no només com a testimonis . Hi ha d’haver una relació més profunda entre cellers, restaurants i allotjaments, és un triangle d’interessos comuns .

· Quants anys fa que té l’empresa? Com comença l’aventura?El Molí Tours va néixer el 2003, quan vaig tenir la idea d’oferir bicicletes com a for-ma d’entrar en el paisatge, visitar caves, menjar . . . L’objectiu era ser el punt de comu-nicació en anglès, sobretot, amb el client internacional .

Abans de crear l’empresa vaig visitar els models de l’enoturisme, Sonoma i Napa Valley, per aplicar aquí el seu model . Però aquí tot era molt diferent, allà tot era ostentós, aquí normalment les cases eren segones residències i les llogaven, però d’una manera molt improvisada . L’any

3131

El test de la gent emprenedora1. El seu vehicle preferit... La bicicleta

2. Les seves vacances a... Cork, a l’oest d’Irlanda

3. La seva ciutat preferida Dublin

4. Un llibre que l’hagi marcat especialment... “La història de l’Espanya medieval”

5. Una cançó que el faci vibrar especialment... “Somedays”, de Van Morrison

6. Quantes trucades rep diàriament al seu mòbil? Intento que cap

7. I quants correus electrònics? Aproximadament 30 i és massa

8. Qui més contamina més ha de pagar? Sí

9. Per què paguem tants peatges? L’autopista estalvia temps i descongestiona, el preu és just. Potser hauríem de reflexionar sobre l’ús o abús del cotxe.

10. Una setmana laboral de 35 hores és possible? Això seria a la jubilació

11. Si tornés a la infància què li agradaria ser quan fos gran? Cirurgià, sóc manetes

12. Es pot ser empresari i romàntic? Sí

13. I empresari i polític? Prefereixo la neutralitat

14. I per què no hi ha empresaris que vulguin ser alcaldes? No sé, no n’hi ha? Molts empresaris pensaran que poden organitzar millor el poble ells que l’alcalde.

2003 hi havia 5 cases al Penedès, avui són més de 50 . Des del punt de vista dels cellers, encara avui tenen una confusió . Una cosa és l’enoturisme i l’altra la cultura de fer vi . S’han d’adaptar a l’enoturisme, no l’enoturisme a ells, falta aparadorisme, punt de venda, embalatge, distribució al detall . . . La resposta més freqüent quan els visi-tants demanen que els enviïn una caixa de vi als EUA és “no” . Tenir el visitant a casa és la millor oportunitat per emocionar-lo i fer d’ell un amic-client-ambaixador .

En el moment de crear l’empresa ja tenia una relació bastant estreta amb els cellers arran d’uns reportatges que vaig elabo-rar per a una revista de Barcelona . Vaig conèixer molts cellers i caves i persones . Això em va donar una base de coneixement molt important i en el moment de pensar en crear una empresa de turisme tenia els deures fets . I Internet, sense Internet no existim . Sabíem que érem dels primers i estàvem en un bon moment per comunicar i vendre i presentar preus i productes .

· Què ofereix el Molí Tours?Una manera segura, sostenible i fins i tot romàntica de perdre’s de la ciutat, el treball i relaxar-se . La meva feina és ajudar a la gent a descansar, portar-los a llocs agrada-bles, fer que coneguin gent del món del vi i que gaudeixin del vi, del cava i del menjar . I el meu valor afegit és que no sóc d’aquí i tinc la llibertat d’escollir perquè tinc un increïble ventall d’opcions .

Ara mateix tenim 30 bicicletes de muntanya de lloguer i estem treballant per oferir també bicicletes de carretera amb rutes d’una set-

mana, per a un públic més concret . El turista de bici és molt actiu i podem oferir produc-tes específics per bicicleta de carretera .

· És una empresa totalment innovadora. Avui encara no n’hi ha cap més al nostre territori . Estan a Barcelona i són interme-diaris . L’avantatge que nosaltres tenim és que estem en contacte directe amb el client i el receptor .

· D’on són els seus principals clients?De Suècia, els països nòrdics, Estats Units, Canadà i ara també Barcelona i Àsia estan creixent molt . Avui en dia estem més a prop del mercat domèstic, amb diferents pro-ductes per a famílies i empreses .

· Quin és el secret per consolidar i fer créixer una empresa?Constància i comunicació

· Si tornés a començar, què és el que no faria?Dels errors sempre s’aprèn . Vaig arribar al Penedès amb un cotxe i sense res . Ara tinc dos fills i una casa increïble i molta feina . Crec que no hi ha res del que em penedeixi .

· Com porta la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i social?En això sóc una desgràcia . Estic tot el dia treballant i quan arribo a casa he de respon-dre emails . . .

· En tots aquests anys ha fet més amics que clients o més clients que amics? Més amics que clients . Seria impensable conèixer tanta gent si m’hagués quedat a Irlanda .

Serradora Campamà

Ctra. de l’Arboç, km. 2Vilanova i la GeltrúT. 93 893 48 11www.scampama.cat

Locus mundiJo&Vi

Per aquells de vostès que els hi agrada o poden fer escapades de tant en tant que-daran meravellats si poden arribar-se fins a Saint-Lary, a l’altre costat dels Pirineus, tot travessant el túnel de Bielsa i a sols 20 quilòmetres de la frontera . Fins arribar al túnel, hem hagut de passar per Lleida, deixar a un costat Barbastro, que val una visita especial per fer enoturisme de cate-goria, i a l’altre Torreciutat, el bressol i santuari de l’Opus, que vist de lluny sembla més una fàbrica que no pas un mones-tir, però tant se val perquè és un santuari, obert al culte el 1975, al costat del riu Cinca i junt al Pantà de El Grado, d’una gran belle-sa natural . El nom li ve d’una antiga torre de vigilància de l’època àrab . Arribem fins a Ainsa, pel camí anem trobant indicacions que marquen el camí a seguir per anar fins a Graus, Benasc o a les Valls d’Ordesa o Pineta, i després enfilem cap a la teòrica frontera, que no existeix . Avui dia, com qua-si tot, també diríem que és una frontera i duana virtuals perquè en cap moment s’ha vist cap agent de cap dels dos països sepa-rats pel túnel .

El túnel va ser construït el 1976, o sia des-prés de la dictadura, perquè segons diuen estaven castigats per ser entrada de maquis . Té una llargària de 3 .070 metres amb un pendent del 5%, d’una part està a 1664 m . d’altitud i a França arriba als 1821 . Cal dir que a vegades sembla que canviïs de planeta per la gran diferència que pots trobar segons el temps que faci . Abans de partir sempre serà recomanable assaben-tar-se que el túnel està obert o bé està tancat ja que l’estan remodelant, que prou falta li feia . De tota manera, el paisatge és meravellós i cal anar en compte amb no badar mentre es condueix .

Saint-Lary, al cor dels Pirineus i de la Vall d’Aure, pertany a la regió d’Alts Pirineus Francesos, a uns 850 metres sobre el nivell del mar, amb uns 1 .200 habitants . És una feliç aliança entre l’aigua que hi ha per tot arreu, el sol d’alçada i la calorosa acollida de la majoria dels seus habitants . A l’estiu és ideal per anar-hi a fer descobertes i cami-nades per una gran quantitat de pistes i de llacs que no saps si et trobes allí o al Cana-

dà o a Suïssa, protegit sempre per altes muntanyes que et vigilen per tot arreu, fent salut com diem, tot caminant i respirant aire pur . Pot ser que puguem veure algun isard o cabirol i, per què no, alguna flor de neu coneguda com edelweiss (leontopo-dium alpinum), que està en perill d’extinció i està declarada espècie protegida . Al voltant del poble n’hi ha d’altres, com Aulon i Les Granges, que val la pena visitar amb totes les seves bordes antiquíssimes i curiositats i museus locals que recorden a vegades el que van ser i no són, tot i que alguns encara ho són de ramaders i tenen un estable comunitari on s’aixopluguen tots els animals dels diferents ramaders de la població . Animals que a l’estiu fan, el que ells diuen, la transhumància i resten en completa llibertat per les muntanyes del voltant tot remugant i menjant herba sen-se parar fins que arriben les primeres neus i tornen a “casa” .

Els poblets estan sotmesos a estrictes regles d’urbanisme per tal de conservar l’estil típic pirinenc i que fan que sigui un pri-vilegi per als que cerquen la tranquil·litat natural i estimen fer activitats com l’esquí, el ciclisme, el senderisme, pescar, el patri-moni…

Es fa imprescindible pujar fins el Col d’Aspin i des d’allí agafar dos telefèrics seguits que remunten més de mil metres en set minuts cadascun d’ells fins arribar a una de les estrelles de la zona, el “Pic du Midi du Bigor-re”, amb una alçada de 2 .877 metres i que el van construir en els seus inicis en cordades i arrossegant els materials a peu, a finals dels segle XIX . S’hi pot accedir també a peu esmerçant més de cinc hores amb bones cames per caminar . A dalt hi ha un hotel amb 19 habitacions, generalment ocupa-des per científics que fan els seus estudis en l’observatori i espai científic Jean Rösch, un dels més importants d’Europa . Un cop hem tornat a davallar amb el telefèric ens podem arribar a un altre coll mític del Tour de France, el Tourmalet, per fer-nos la foto i prendre una cervesa . Si es continua dava-llant es pot arribar fins a Lourdes .

Saint-Lary Soulan, per a tots els gustos

Vistes des del Pic du Midi

Escultures

Construccions típiques de l’Alt Pirineu

33

Sens dubte, de cara a l’hivern, l’estació d’esquí de Saint-Lary Soulan, després dels esforços realitzats ofereix una esta-ció moderna, ben equipada i amb un entorn únic que permet veure des de les pistes més altes els pics de l’Aneto, de Midi de Bigor-re, l’Albizon i la Maladeta . Per accedir-hi compta amb un telefèric clàssic i telecabi-nes modernes que fan que més de 12 mil esquiadors puguin compartir més de 100 quilòmetres esquiables, amb moltes pistes per a tots els nivells, considerada com una de les estacions familiars de millor ambient, i combinen pistes de diferents categories perquè els de gran nivell puguin esquiar juntament amb els de menys tècnica, que gaudeixen d’unes condicions fabuloses a uns preus interessants .

En tornar a l’Hotel Mercure a Saint-Lary, cal relaxar-se dins les aigües termals que són al seu interior i amb tots els massatges que convinguin, per arreglar-se i sopar al mateix hotel, Le Mangeoire, o en algun dels seus restaurants preuats, com per exemple La Pèrgola, demanant plats de la cuina tra-

dicional, que és rica i variada . Compte que allí mengen més d’hora que nosaltres . És imprescindible tastar la saborosa carn del porc negre de Bigorre que s’alimenta al sota-bosc d’herbes, glans i castanyes, donant un pernil força bo . La carn de xai de Barèges-Gavarnie, que pastura tot l’estiu i compta amb una DO control·lada des de 2003, les costelles semblen entrecots i tenen el cos-tum de cuinar-les més aviat crues . I la reina de les sopes de la zona és “La Garbure”, que és la tradicional i típica dels Pirineus i es fa a base de mongetes de Tarbes, col verda de fred, verdures, confit d’oca o d’ànec, tot a foc lent, que un cop la menges et resulta reconstituent i t’aixeca l’esperit .

A sobre, veiem el Col du Tourmalet. A l’esquerra, un esglèsia típica de la zona i a sota, vistes boiroses des del Pic du Midi.

Per a més informació:www.france-voyage.comwww.saintlary-estacion.es

34

El cara a cara

Querido gastrónomo...Presumo que ya estará Vd. al corriente de la noticia que ha convulsionado el mundo de la cocina y, me atrevería a decir, el mundo en mayúsculas.

El Bulli cierra el restaurante . Ya han corrido verdaderos ríos de tinta y estoy convencido de que correrán muchos más . La ocasión lo merece, no en vano se lo considera el mejor restaurante del mundo y si por una parte nos puede invadir un claro sentimiento de tristeza, por otro lado la esperanza se ilumi-na pues en un par de años se va a reconvertir en El Bulli Foundation, una nueva fórmu-la que permitirá a Ferran Adrià y su equipo seguir viviendo la cocina, creando, adap-tando, inventado fórmulas y sistemas para acercarse cada vez más a la sublimación del arte culinario .

Seguramente a Vd ., con sus inmensos conocimientos de gastronomía, le vendrán recuerdos de cocineros que mediante un trabajo honesto, riguroso y constante han llegado a crear escuela y, tanto en el extran-jero como aquí, encontraríamos muchos nombres de profesionales merecedores del título de gran maestro de cocineros . Pero es que lo de Juli Soler i Ferran Adrià en El Bulli ha sido una verdadera revolución de la cocina que ha traspasado fronteras y cuya influencia durará y durará por muchos muchos años .

Pero ¿cual ha sido el secreto de El Bulli? Por la relación que me une a sus creadores y lo que sé sobre el tema, yo diría que su éxito se basa en varios factores . Por un lado, la investigación, en el sentido más puro de la palabra, en las instalaciones del Bulli taller, una cocina de restaurante sin clientes, don-

de durante seis meses se trabajaba cada día en la creación de la carta que se ofre-cía en El Bulli durante la temporada . En la pasión por la cocina que Ferran supo incul-car a su equipo . En la generosidad de querer compartir sus conocimientos con todos los cocineros . Y también en aceptar correr riesgos en las sorprendentes propuestas gastronómicas .

Realmente lo del Bulli ha sido una revolución en el concepto que se tenía de la cocina y en todos los sentidos . Como Vd . bien recorda-rá, hasta hace unos quince años, los jóvenes cocineros españoles se volvían locos por poder hacer un stage en cualquiera de los restaurantes de los chefs franceses con estrellas Michelin y realmente volvían aquí con montones de ideas, pero a partir de estos últimos años, son los jóvenes de todo el mundo los que ansían venir aquí para ver que está sucediendo en nuestros fogones . Ferran Adrià, en El Bulli ha creado un nue-vo concepto de cocina, que yo me atrevería a decir que se basa en mantener un diálogo entre los productos, las técnicas más inno-vadoras de cocción, las presentaciones más arriesgadas y finalmente el cliente .

Es verdad que la nouvelle cuisine française o la nueva cocina vasca, en su momento, ya rompieron moldes, pero si quedaba alguno por romper, El Bulli lo ha destrozado . Allí se ve la cocina bajo otro prisma, como le decía antes con sentido del humor, con ironía (como Vd . sabe, llegaron a vender un plato de humo . Yo tuve ocasión de probarlo y me entraron ganas de reír porque quizás hayan sido los únicos capaces de decirlo, venderlo y después cobrarlo, gracia y salero!!) y tam-bién con riesgo, acuérdese de las famosas deconstrucciones . No podemos negar que además de la cocina también dominan el marketing .

¿Se imagina lo que puede ser un restauran-te de sólo 50 plazas en el que sólo se da un servicio al día, donde no se pueden doblar mesas, y que reciban diariamente más de 500 peticiones de reserva que llegaban del mundo entero? Yo sé que Juli Soler que supervisaba las reservas, lo pasaba real-mente mal, muy mal, por tener que decir que no a tantas y tantas personas, algu-nas con recomendaciones del más alto nivel . Uno de los riesgos más sonados es el menú, con 40 platos distintos, a cual más sorprendente . Según F. Adrià es lo máxi-mo que el cuerpo humano puede aceptar, a nivel físico y psíquico . Yo siempre he defen-dido que al Bulli no hay que ir a comer sino a pasar entre tres y cuatro horas llenas de sensaciones, visuales, olorosas, gustativas, sorprendentes . . . . . . .Y al día siguiente, cerrar los ojos y recordar todas estas sensaciones repasando el menú impreso que te entre-gaban al partir .

En El Bulli se han creado 1.846 nuevos pla-tos y ahora van a poner punto y final . Como dice Ferran, 1 .846 es el año en que nació una estrella de la cocina francesa, Auguste Escoffier, y piensa que es un motivo maravi-lloso para homenajear a toda la gente que, trabajando duramente, han ido construyen-do la cocina a lo largo del tiempo . El plato 1 .846 es un melocotón Melba, DECONS-TRUÍDO, claro está!!!

Apreciado amigo, ya lo ve, un poco de tris-teza pero también un mucho de ilusión y de esperanza futura .

El cocinero “jubilat”

35

Estimat maeztro, quina pena de veritat, això de “El Bulli”. Siento que lo siente muxo i jo també. Toos tenim la nostra història que sempre tiene un prinsipio i un final.

Apreciat Mestre de cuina jubilat...

Per sort, totes les nostres cuines que viuen sota la denominació de “Cuina catalana”, han viscut, viuen i viuran sempre, perquè la nuestra cosina es muy rica en toos sus aspec-tos y variantes i gràcies a això hem arribat als nostres dies plens i eufòrics, disposats a que tothom pugui conèixer-la i res millor en aquest aspecte que la feina, ben feta, rea-litzada per El Bulli i sobretot per la mà de Juli Soler i Ferran Adrià, que han posat el nom de Catalunya arreu del món . Han fet una tasca de divulgació de la nostra cuina i del nostre país, que ha superat amb escreix qualsevol tipus de promoció que hagi pogut fer la Generalitat en totes les seves ves-sants promocionals des de sempre . El principi, como uzté bien sabe, se debe al gran profesional Jean Louis Neichel, aquest gran xef va ser el primer en obtenir, si no l’erro en la memòria, la primera estrella Michelin de Catalunya pel restaurant El Bulli . Qui és aquest dimoni de xef que, influït per tants xefs i tantes cuines, influeix sobre tants d’altres xefs i d’altres tantes cuines? Qui és aquest dimoni que sembla pertà-nyer a totes les escoles i que aconsegueix formar-ne una de pròpia? Com és possi-ble? Com s’explica aquest prodigi? Qui ho hagués pensat mai abans?

Preguntes adaptades d’unes altres molt semblants va escriure Josep Palau i Fabré sobre Pablo Ruiz Picasso, en el llibre

“Vides de Picasso”, 1962 . Permítame la licen-cia, maeztro, de parafrasear esas frases que siempre las he tenido muy presentes, porque he sido un gran admirador de Picasso y lo soy de Ferran Adrià i de Juli Soler i de la filo-sofia de “El Bulli”, que crec que perdurarà històricament dins la història de la gastro-nomia mundial . El mateix que va passar, i encara és vigent, en molts hotels de molts països, com és la cuina afrancesada del gran mestre Auguste Escoffier, que enca-ra que era nat a Niça, quan aquesta crec que pertanyia a Itàlia, sempre se l’ha considerat francès i pare de totes les cuines amb arrels franceses que han existit, com a mínim a molts dels hotels i restaurants del món fins quasi els anys 80 del segle XX . A partir d’aquest moment va ser quan es va moder-nitzar la cuina de les cuines amb la “nouvelle cuisine”, amb la nova cocina vasca de Juan Mari Arzak” com a principal representant i sense cap mena de dubte des que va irrom-pre en el món de la gastronomia moderna l’equip de El Bulli amb Adrià i Soler al cap-davant . Toos ellos habían mamao la cocina tradicional, que ha sio la madre de toas las cocinas, la cuina apresa des de la base, com ha de ser, després de l’1 ve el 2, per més que molts comencin pel 10 .

Hi ha molts farsants i usurpadors de la cuina del Bulli . Hi ha hagut, i hi ha, una “adrianitis aguda” en molts cuiners “pseudo xefs”, que pensen que tot s’hi val i no és això

company, no és això . La cuina és una altra cosa molt més sèria, verdá que mentiende maeztro? El Bulli ha obert els ulls a molts restaurants i s’han aprofitat i s’han conver-tit els bornis en els reis dels cecs . Altres han seguit fidels al mestratge i els principis del Bulli, han seguit estudiant i investigant per aconseguir noves fites gastronòmiques i complaure al personal, altrament dit client, que és el que paga el compte al cap i a la fi .Sabe lo que desía la suegra de mi suegra, pos, que pa haser un huevo frito no hase falta tan-to cuento .

Hem d’estar orgullosos que el Bulli hagi nascut entre nosaltres, ens agradi o no, que contra gustos no hay disputas i estic convençut que “El Bulli Foundation”, que semblen palabras mayores, serà altre cop una referència mundial a partir de la base de les cuines catalanes que es fan a Cata-lunya i “si pudiera ser, me gustaría que fuera como el Barça de ahora”: la millor escola, probablement el millor equip, el més humà, el més senyor i una referència mundial, segons diuen els entesos de tot el món .

A veure si tenemos suerte i quan inaugurin el nou castell culinari, uzté y yo mismo podrem compartir la joia de l’efemèride . Que así sea, cordialment .

Un aprenent de filòsof de la gastronomia.

Demani'ns pressupost sense compromís.

Catàlegs, llibres, revistes, cartells, retolació, etc.

[email protected] · Tel. 93 893 70 11

36

Europa

Ara fa més de deu anys, a la Cimera de Lisboa de març de 2000, es va acordar un nou objectiu estratègic per a la Unió Europea: convertir-la en l’economia més competitiva del món abans de 2010.

La realizació d’aquest objectiu requeria una estratègia global, ja que es tractava de preparar la transició cap a una socie-tat i una economia fonamentades sobre el coneixement, i per això va ser fonamental l’impuls de la societat de la informació, de la recerca i el desenvolupament i reforçar la competitivitat i la innovació per millorar el mercat interior . També calia modernit-zar el model social europeu invertint en recursos humans i lluitant contra l’exclusió social . Per últim, s’havia de mantenir sana l’evolució de l’economia i les perspectives favorables de creixement progressiu de les polítiques macroeconòmiques . La finalitat era aconseguir per l’any 2010 una “Europa més competitiva i amb més i millors llocs de treball” .

El Consell Europeu de Göteborg de juny de 2001 va afegir una dimensió ecològi-ca a tots aquests objetius . Calia «examinar d’una manera coordinada les conseqüèn-cies econòmiques, socials i ecològiques de totes les polítiques i que s’han de tenir en compte en tots els processos de decisió» .Aquestes tres dimensions van constituir el que coneixem per “desenvolupament sos-tenible” .

El balanç, a mig camí, va demostrar que els resultats assolits eren mediocres per les tímides reformes dels estats membres . I després, l’arribada de l’actual crisi va deixar en paper mullat els objectius i les finalitats de l’estratègia de Lisboa .

Durant la passada presidència espanyola del Consell de la Unió Europea (primer semestre de 2010), l’estratègia post-Lisboa 2010, va ser una de les seves prioritats, que va coin-cidir amb els objectius de la proposta de la Comissió Europea per a l’estratègia EURO-PA 2020 per trobar una sortida a l’actual crisi i un creixement econòmic intel·ligent, sostenible i generador d’ocupació durant la pròpera dècada . El president de la Comissió Europea, Barroso, va dir: “Tenim la neces-sitat que Europa sigui capaç de competir en un món globalitzat, però sobre la base del coneixement i l’aposta per una econo-mia inclusiva en la qual no es perdi el senyal d’identitat de la cohesió social” .

El 26 de març de 2010 es van aprovar les línies mestres de l’estratègia EUROPA 2020 . Tres prioritats que estan interrelacionades i es reforcen mútuament: “Una estratègia per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador” (COM(2010) 2020, 3 .3 .2010) .Un creixement basat en el coneixement a partir de la innovació, educació i socie-tat digital . Un creixement integrador i una societat inclusiva d’acord amb alts nivells d’ocupació, formació i capacitació pels nous llocs de treball i la lluita contra la pobresa . I un creixement verd per una economia competi-tiva i sostenible basant-se en la lluita contra el canvi climàtic, el desenvolupament de les energies renovables i la competitivitat .

L’estratègia marca 5 principals objectius per aconseguir el 2020:· Primer: el 75% de la població de 20 a 64 anys d’edat haurà de tenir ocupació . · Segon: el 3% del PIB de la UE s’haurà d’invertir en R + D + i . · Tercer: s’aconseguiran els objectius 20/20/20 en l’àmbit del clima i l’energia . · Quart: la taxa d’abandonament escolar haurà de ser inferior al 10% i almenys el

40% dels joves haurà de tenir una qualifica-ció o un diploma . · Cinquè: hi haurà 20 milions de persones menys exposades al risc de la pobresa .

Per aconseguir aquests objectius, la Comissió Europea, a través de l’estratègia EUROPA 2020, ha proposat una sèrie de grans iniciatives . L’execució d’aquestes ini-ciatives és una prioritat compartida i l’acció necessària s’haurà d’emprendre a tots nivells: comunitari, els Estats membres, autoritats regionals i també les locals .

Així mateix, s’inclou la necessitat d’incorporar els agents socials i econòmics, com també la pròpia societat civil .

La Comissió Europea ha demanat als caps d’Estat i Govern que assumeixin la respon-sabilitat d’aquesta nova estratègia amb la finalitat de ser capacos d’aconseguir els seus objectius en el temps establert . Per això s’han reforçat els mètodes de governa-bilitat per assegurar que els compromisos es tradueixin en l’acció eficaç sobre el terreny, alhora que la Comissió Europea realitzarà el seguiment d’aquest procés .

Des del Penedès Garraf també en som res-ponsables de la seva aplicació i sobretot d’aconseguir els millors resultats per sortir de la crisi el més aviat posible .

Documenthttp://ec .europa .eu/commission_2010-2014/president/news/documents/pdf/20100303_1_es .pdfWebhttp://ec .europa .eu/europe2020/index_es .htm

Joaquim MillanEurolocal i C . Català del Moviment Europeu .

L’estratègia socioeconòmica EUROPA 2020una oportunitat per sortir de la crisi

AULAforma

ció

38

Empreses de l’ADEG

niques hem d’entendre que la nostra salut depèn en gran mesura del que respirem i conèixer quines són aquestes patologies que ens afecten cada dia en un entorn ple de càrregues elèctriques positives, gene-rades per l’aire condicionat, pels telèfons mòbils, pels ordinadors i per nombrosos aparells que emeten ones magnètiques, és el nostre principal objectiu, a curt termini .

A més de la ionització, l’ozó és el desin-fectant natural de major espectre que es coneix, fins a 3 mil vegades més potent que el clor i té l’enorme avantatge de no deixar el més mínim rastre residual . Els genera-dors d’ozó fabricats per “Enginyeria de l’Ozó SL” desinfecten de la mateixa manera aigua i aire, i eliminen per oxidació virus, gèrmens . fongs i bacteris, convertint els ambients contaminats en espais saludablement res-pirables i oxigenats .

Ozó Barcelona: Aire i aigua nets a través d’ozonització i ionització

Ozó-Barcelona és una em-presa amb una marcada voca-ció comercial que s’engloba dins d’aquesta línia actual i emergent d’ecoeficiència i me-di ambient, i de fet és la distri-buïdora per a tota Catalunya del fabricant de generadors d’ozó “Enginyeria de l’Ozó SL” .

És per aquest motiu que els generadors d’ozó tenen infinitat d’aplicacions dins de camps tan diversos com l’hostaleria, en la desinfecció d’aigua a la indústria alimen-tària, en el tractament d’aigües en piscines, bugaderies, cellers, guarderies, escoles, residències geriàtriques, gimnassos, etc; en definitiva, en qualsevol negoci on calgui desinfectar aigua o aire .

Ozó-Barcelona apropa l’ozonització a totes les llars i negocis i sobretot dóna a conèixer aquesta innovadora tècnica de desinfecció ambiental i desodorització a totes les persones i entitats que encara no la coneixen, aportant així major qualitat de vida als clients .

Ets una petita o mitjana empresa que encara no ha descobert el potencial

d’Internet?

www.laguiadelgarraf.cat

El teu directori comarcal d’empreses i serveis

La Guia del Garraf

Anuncia’tper només

90€a l’any

Cada dia 5empresesanunciadesa la pàginad’inici

[email protected]. 655 633 329 / T. 608 064 029

Lleure i oci

Gastronimia

Comercial

Serveis

T’oferim la nova secció:

Gastronomia

Cada matí el Menú del diaal Butlletí

Bon Dia Garraf

Les dadesde la teva

empresa, fotosi ubicació aGoogle Maps

Mitjà de comunicació associat i adherit:

www.laguiadelgarraf.cat/m

la guia al teu mòbil

El primer objectiu d’aquesta empresa catalana és aconseguir donar a conèixer els enormes beneficis que l’ozó aporta a la salut de les persones dins de l’àmbit domèstic a través d’una àmplia gamma d’aparells que ens ofereixen la beneficiosa tècnica de l’ozonització i la ionització . Per comprendre l’abast d’aquestes noves tèc-

Ozó BarcelonaAv. Mas d’en Serra, 114Les Roquetes

T. 93 810 95 00www.generadoresdeozono-barcelona.es

39


zero . La col·laboració i la mobilitat seran, cada vegada més, dues peces claus per a l’increment de la productivitat i la rendibili-tat de les empreses . Per tant, la combinació de l’increment de rendibilitat i el cost molt baix ens garanteix un retorn de la inversió assegurat en el 99% dels casos .

El fet de treballar sobre plataformes reconegudes arreu del món permet allibe-rar-nos de problemes tecnològics que han resolt perfectament els seus tècnics i que ens dóna fiabilitat i rendiment informàtic . Per una altra banda, aquestes platafor-mes estan contínuament evolucionant i ens aporten un nivell d’innovacions que no pot afrontar qualsevol empresa informàtica, si no és que estigui entre aquests mateixos fabricants . En poder gaudir d’aquests avantatges tèc-nics de franc, ens permet posar el focus en

Gookis alinia la informació, una de les necessitats del seu negoci

Gookis és una empresa in-formàtica que aposta 100% pels entorns web i es basa en la implantació i el desenvo-lupament sobre plataformes al núvol, reconegudes com Google App Engine . Aquest model dóna a l’usuari eines informàtiques col·laboratives en qualsevol dispositiu mòbil i garanteix un retorn de la inversió assegurat .

les funcions que el seu negoci necessita tot analitzant dos punts previs importants . Pri-mer, que la inversió efectuada resultarà rendible i segon, quin full de ruta aplicarem . No totes les empreses poden passar a un model 100% web d’un dia a l’altre, però és bàsic anar trobant solucions que vagin en aquesta direcció . Per fer aquest camí amb èxit es requereix combinar coneixement actualitzat de les solucions informàtiques i una ampla experiència en processos de migració . Gookis obre la porta a la informàti-ca del futur i ajuda les empreses a fer aquest pas endavant amb solvència i seguretat .

Gookis, com a empresa pionera en aquest sector, està formada per professionals amb més de 20 anys d’experiència, que col·laboren entre ells per oferir la tecnologia que més necessita el seu negoci de forma independent .

Gookis es basa en la implantació i el desen-volupament sobre plataformes al núvol reconegudes com Google i Salesforce . Aquest model dóna a l’usuari eines infor-màtiques col·laboratives en qualsevol dispositiu mòbil pràcticament des de cost

GookisRambla de l’Exposició, 61, 3a · Ed. NeàpolisVilanova i la Geltrú

T. 607 900 275www.gookis.com

Reclamació de deutesReestructuració de l´empresa (concurs i reorganització d’actius)Responsabilitat AdministradorResponsabilitat penal de l´empresa (nou)Conflicte i gestió laboralMedi ambient (llicències, seguretat industrial i sancions)Assessoria fiscal-contable (recuperació IVA)

Solucions legals i pràctiquesOptimització, eficiència i solvència

estratègies & resultats

PREUS ESPECIALS

(dtes. per associats)

C/ Aragó nº 383 9º 08013 Barcelona.- Tel. 93 301 37 40

www.llobetadvocats.com

MERCANTIL

CIVIL

LABORAL

PENAL

ADMINISTRATIU

MEDI AMBIENT

40


Opos Garbi ajuda a preparar opo-sicions per a Mossos d’Esquadra, Bombers, Policia Local, Agent Rural, Administratiu, Auxiliar Administra-tiu (Ajuntaments i Generalitat), Tècnic Penitenciari, Cos de Tramitació i Auxili Judicial Jutjats. També per a nivells alts de l’administració pública.

A més, ofereix reforç per a alumnes d’ESO, el curs pont al Grau Superior i l’accés a la Universitat per a majors de 25 anys, a banda d’ensenyar tècniques d’estudi per superar els exàmens tipus test .

Orienten l’alumne en cas de dubte o desco-neixement de les oportunitats .

Els alumnes també poden participar als seus fòrums d’oposicions a través del seu web www.oposgarvi.com.

Opos Garbi envia informació contínua de les últimes convocatòries i els temaris amb les últimes modificacions . Els tutors per-sonalitzats l’entreguen junt amb examens similars als de les proves oficials, donen les primeres orientacions, tècniques d’estudi i assessorament on-line i presencial .

Opos Garbi Suport per preparar oposicions de tot tipus i suport a l’alumne

Opos Garbi s’adapta al perfil d’alumne, segons els estudis que tingui i segons el seu ritme i temps dis-ponible . La preparació és semi-presencial, els temaris són adequats al mètode, amb tests per practicar els continguts ja assumits . Alhora ofereix l’oportunitat de realitzar tutories on-line cada dia .

Opos Garbi Rbla. Josep Antoni Vidal, 11Vilanova i la GeltrúT. 93 810 02 73

V04

«He posat fre a les comissions»

BS Col·lectius i AssociacionsCompte Professional

1. Excepte comptes inoperants en un període igual o superior a un any i amb un saldo igual o inferior a 150 euros, en els quals s’aplicarà una comissió trimestral de manteniment del compte de 10 euros.2. La quota anual de la targeta Visa Classic és de 35 euros a partir del segon any.Condicions revisables segons evolució del mercat financer.

Vingui a les nostres oficines i obri el seu o informi-se’n en el 902 383 666

Compte Professional és el compte que ho té tot, excepte comissions1:

A més a més, amb Compte Professional podrà accedir a la resta de serveis financers exclusius per a vostè i per a la seva activitat laboral.

de mantenimentd’administracióper emissió de Visa Classic20

comissions

OFERTA PER A:

Saba

dellA

tlánt

ico

i Sab

adel

lSol

bank

són

mar

ques

regi

stra

des

de B

anco

de

Saba

dell,

S.A

.

41


mentar el valor econòmic mitjançant el suport professional a la gestió de la seva seguretat laboral, evitant els accidents, promovent la reducció dels riscos i millo-rant contínuament les condicions de treball que repercuteixin en la productivitat i ren-dibilitat .

Actualment el Servei de Prevenció Gau-dí, en la seva doble vessant de servei de prevenció aliè i empresa consulto-ra, pot considerar-se una referència en la gestió de la seguretat, amb provada eficàcia, per la competència dels seus tècnics, equip sanitari i la qualitat dels projectes i estudis de tota mena.

El seu àmbit d’actuació s’ha centrat princi-palment a Catalunya, implantat al Garraf i al Penedès amb referències significati-ves . El Servei de Prevenció Gaudí presta

els seus serveis professionals a clients, allà on aquests ho necessitin en els següents camps:• Servei de prevenció aliè• Coordinació de seguretat i salut• Assistència tècnica de seguretat• Plans d’emergència i d’autoprotecció • Consultoria i formació• Vigilància de la salut i reconeixements mèdics

Servei de Prevenció Gaudí té una seu central a Barcelona i tres delegacions corresponents a les demarcacions terri-torials de Lleida, Tarra-gona i Girona, a més de la seva oficina de representació a Madrid .

Servei de Prevenció Gaudí la resposta adequada en seguretati salut laboral

Servei de Prevenció Gaudí és una empresa de serveis professionals generalista en prevenció de riscos laborals, amb presència en tots els sectors i amb el ferm propòsit de satisfer les demandes i donar una resposta adequada a les necessitats dels clients en l’àrea de seguretat i salut laboral de les seves empreses, serveis o obres amb la millor relació cost qualitat .

L’objecte i encàrrec, des de la seva fun-dació el 1997, consisteix en facilitar a les empreses que contractin els seus serveis el compliment legal en la matèria i incre-

Servei de Prevenció GaudíC. Comte Salvatierra, 5Barcelona

Tel. 93 238 73 10www.spgaudi.com

42

Converses a l’antaraImma Pulido

Un viticultor us convida a compartir els seus vins

Malgrat tot, són moltes les explotacions que s’han modernitzat i molts els pagesos que comencen a canviar la seva mentalitat . En algunes zones, com la de la comarca del Priorat, el canvi els ha vin-gut donat per les circumstàncies externes d’uns quants il·luminats que van fer-los obrir els ulls de la qualitat dels seus productes . En altres, com l’Empordà, els canvis s’estan produint tot just ara que les noves generacions impulsen nous vins nascuts de petits cellers .

Al Penedès, en tant que gran gegant de la viticultura catalana, els canvis són lents i complicats tot i que cada vegada són més els joves viticultors que aposten per crear petits cellers amb productes de qualitat . Un dels casos més emblemàtics sorgits darrerament és segurament el de Mas Candí, però em venen al cap noms reco-neguts com Alemany i Corrió, Pardas o tants d’altres .

Són aquestes petites explotacions les que també haurien de donar un impuls important a l’anomenat enoturisme, del que tan sovint es parla . És cert que s’estan fent passes importants per impul-sar-lo però cal tenir present que són molts els empresaris que encara veuen com una molèstia el fet que els turistes visitin les seves instal·lacions per acabar comprant una o dues ampolles . Això sense comptar la distribució dels espais del cellers, poc o gens pen-sada per la recepció de visites; l’organigrama de la visita; l’adaptació del llenguatge al tipus de públic assistent, etc .

Fa poc vaig tenir ocasió de compartir una incipient experiència d’enoturisme impulsada des del celler Mas Can Colomer de Sant Marçal i l’Hotel Kursaal de Calafell on el consultor turístic Carles Mera lamentava bona part d’aquestes mancances tot i que reco-neixia que s’estan començant a fer esforços importants en aquesta àrea .

Suposo que un possible símil de comparació seria el de la tortuga de la faula, que avançava lenta però segura . Aquí lents sí . Segurs, espero que també .

Confesso, una vegada més, la meva admiració pel caràcter francès emprenedor, venedor i comerciant . Hi penso des d’un dels petits miradors situats a la carretera que mena de Banyuls a Catalun-ya mentre contemplo el paisatge de vinyes escarpades alineades en pendents vertiginosos a costat i costat de la carretera . M’hi he aturat per assaborir una alenada de mediterrània i fer un recés dels inacabables retombs de la ruta .

En sortir del cotxe escolto una veu cortida i ferma, però afable, que crida “un viticultor us convida a compartir els seus vins” . No es diri-geix directament a mi ni m’agafa de sorpresa, perquè porto estona veient com a cada petit mirador de carretera hi ha instal·lada una cabana de fusta d’estil casolà on es promou la venda i la degusta-ció de vins .

M’aturo a observar-lo des d’una certa distància . La cantarella de la invitació es va repetint periòdicament mentre els turistes obser-ven el paisatge . Un o dos s’hi aturen a fer conversa i un d’ells en surt amb un estoig de dues ampolles .

No sé quantes hores s’haurà de passar aquí el viticultor per treure’s un sou de la venda dels seus vins però el miro i no puc evitar de pen-sar en les desenes de pagesos i elaboradors catalans que conec que segurament ara estan a casa seva .

Sóc conscient que caure en les comparacions és un recurs fàcil i com diu la dita “odiós”, però entenc ara per què a França un per-centatge absolutament contundent de les vendes dels petits elaboradors es realitza en el propi celler o, en aquest cas, amb la venda directa .

Els avantatges són innegables . Aquest senyor que tinc al davant convidant a compartir els seus vins s’està estalviant els marges comercials i el poc interès que puguin mostrar possibles interme-diaris vers el seu producte; està explicant ell directament els seus vins als clients i, sobretot, el que és més important, està rebent directament els comentaris i els suggeriments d’aquells que beuen els seus vins .

El pagès català, tret de comptades i honroses excepcions, és extre-madament conservador . Segueix fidelment la dita “una collita al celler, una collita al camp i una collita al banc” i raríssimament hipoteca les seves terres per arriscar-se amb noves inversions o iniciatives, en part perquè si ho fa serà malvist per la resta de “companys” de professió que ràpidament s’afanyaran a sembrar la incertesa sobre la viabilitat econòmica de l’explotació . I ai! d’aquells que s’aventurin a fer-ho perquè a més de lluitar contracorrent en el seu entorn hauran de fer front a les seves pròpies famílies i a les reticències de pares o avis . Vinyes arrenglerades a tocar del mar a Banyuls

FESTIVAL DE DISSENY GRÀFIC DE CATALUNYA11 I 12 DE NOVEMBRE DE 2011

VILANOVA I LA GELTRÚ. BARCELONA3A EDICIÓ

< CONFERÈNCIES >AER STUDIO, ALEXIS ROM, BILDI GRAFIKS, EDUARDO DEL FRAILE,

EMIL KOZAK, LOSIENTO, NO-DOMAIN, RUIZ+COMPANY, SANTAMARTA, SOON IN TOKYO

< WORKSHOPS >ANA GEA (GRÀFFICA), BROSMIND, HERNÁN ORDOÑEZ,

LUIS MENDO, SR. BENÍTEZ

WWW.BLANCFESTIVAL.COM

AMB EL SUPORT DE MITJANS COL·LABORADORS

ORGANITZA PATROCINA

Anunci ADEG.indd 1 03/08/11 10:27

perspectiva 106

Documents