Composició:

El pes visual

• El centre d’atenció d’una

obra és on es dirigeix la

nostra mirada, i ho fa allà

perquè és on hi ha l’element

que crida més l’atenció, que

té més pes visual.

• En l’obra de Degas, la mirada

és atreta cap al costat dret.

El pes visual

En les arts plàstiques qualsevol figura concreta o forma abstracta té un valor de pes, que vé donatper:· La seva posició en la superfície· La seva mida· El seu color· La seva configuració.

PES PER POSICIÓ:

• Si la figura s’allunya del centre, augmenta la impressió de pes i, per tant, la seva inestabilitat.

• Una posició centrada en algun dels eixos principals i les diagonals pot aguantar més pes que una altre de descentrada respecte elseixos.

• A dalt pesa més que a baix.

• La orientació vertical és més pesada que la obliqua, i

aquesta que la horitzontal.

• A la dreta pesa més que a l’esquerra.

PES PER MIDA

• Quan més gran és la figura, més pes visual té.

• Quant més llunyana, més pesada és.

PES PER CONFIGURACIÓ O TEXTURA

• Les taques de color o figures que la

seva configuració sigui geomètrica i

la seva textura compacta i densa

pesaran més que altres formes, de

configuració més lliure i textura

porosa, que deixin entreveure la

superfície del suport.

PES PER COLOR

• En general els colors càlids, els foscos i els terres pesen més que els freds, clars i elssaturats o purs.

• (Els colors càlids s’apropena l’espectador i els fredss’allunyen)

• Els tons clars sobre fons fosc pesen més que els foscos sobre clar.

• Amb el mateix fons, pesa més el tó que més contrasti.

• Amb el mateix tamany pesa més una zona blanca que una negra.

L’equilibri visual

• L’equilibri visual s’aconsegueix amb

la distribució i compensació

correcta del pes visual i de la

direcció de les formes.

• Per la contra tenim la tensió, que

ens desubica i inquieta. Pot ser

interessant en funció de la reacció

que volem que tingui la nostra

obra.

Wassily Kandinsky

Formes d’equilibri

EQUILIBRI PERFECTE (llei de la balança)

Dues taques iguals en mida,color i

configuració, i situades a igual distància del

centre del camp visual ens donen un

equilibri perfecte, però també un resultat

regular i monòton.

La simetria ens dona un equilibri perfecte, ja que reparteix dues formes a

partir d’un eix o centre.

EQUILIBRI PER EQUIVALÈNCIES (llei d’equivalències)

Per trencar la uniformitat, podem substituir una de les figures per dues

més petites, que les seves àrees sumades equivalguin a la de la gran.

EQUILIBRI PER CONTRAPES ( llei de compensació de masses)

Contrarestarem el pes de la primera figura amb la mida i

posició de la segona.

Ens donarà una composició més dinàmica i activa.

EQUILIBRI CROMÀTIC

Per aconseguir l’equilibri de color

entre dos elements cromàtics de

diferent pes visual, s’augmentarà la

mida de la figura amb el color menys

pesat i es reduirà la del més pesat

intentant compensar.