4 DE SETEMBRE DE 2021, 21.00H

MONESTIR DE SANTA MARIA DE CERVIÀ DE TER

Nelson Goerner, pianoSchubert | Albéniz

Per gaudir de la música necessitem: SILENCI

Para disfrutar de la música necesitamos: SILENCIO

To enjoy the music we need: SILENCE

Preguem mantingueu la distància de seguretat.

Rogamos mantengan la distancia de seguridad.

Please observe the social distancing.

L’ús de la mascareta és obligatòri durant tot el concert.

El uso de la mascarilla es obligatorio durante todo el concierto.

The use of mask will be mandatory during the concert.

Mòbils apagats

Móviles apagados

Mobile phones switched off

Alarmes desconnectades

Alarmas desconectadas

Alarms disconnected

Moltes gràcies / Muchas gracias / Many thanks

AVÍS IMPORTANT / AVISO IMPORTANTE / IMPORTANT NOTICE

SI US PLAU / POR FAVOR / PLEASE

PROGRAMA

F. Schubert (1797 – 1828)4 Impromptus, D. 935, op. 142 (1827)

I. Allegro moderato (Fa menor)

II. Allegretto (La bemol major )

III. Tema i 5 variacions (Si bemol major)

IV. Allegro scherzando (Fa menor)

— Durada total aprox. 35’

I. Albéniz (1860-1909)Quadern 3 de la Suite Ibèria (1907)

I. El Albaicín

II. El Polo

III. Lavapiés

Quadern 4 de la Suite Ibèria (1908)

I. Málaga

II. Jerez

III. Eritaña

— Durada total aprox. 43’

El concert tindrà un entreacte de 20’ on s’oferirà una copa de cava al claustre

Nelson Goerner, piano

BIOGRAFIA

Nelson Goerner

Nelson Goerner és un dels pianistes més destacats de la seva generació. És aclamat per les seves interpretacions del més alt art i poesia, que al mateix temps posseeixen una gran convicció.

En la temporada 2020/21,  Goerner  s’ha presentat en al-guns dels escenaris més respectats, incloent Théâtre do-nis  Champs-Elysées, París; Victoria  Hall, Ginebra;  Sun-tory  Hall, Tòquio;  Muziekgebow, Amsterdam i  Flagey, Brussel·les.

Nelson  Goerner  ha actuat amb moltes de les principals orquestres, inclosa la Filharmònica de Londres, Orquestra de París, Filharmònica de Los Angeles,  Deutsche  Kam-merphilharmonie,  Philharmonia  i  NHK  Symphony, i amb directors com Vladimir  Ashkenazy, Philippe  Her-reweghe,  Neeme  Järvi, Sir Mark  Elder,  Paavo  Järvi, Jo-nathan Nott, Fabio Luisi i Aquesta-Pekka Salonen. A més, ha estat convidat per prestigiosos festivals com el de Salzburg, La Roque d’Anthéron, Tsinandali, Festival Inter-nacional d’Edimburg, Festival de Verbier, Schleswig-Hols-tein i BBC Proms.

En música de cambra,  Goerner  col·labora regularment amb Martha Argerich, Steven Isserlis i Gary Hoffman. Al començament de la temporada 20/21,  Goerner  va fer el seu debut al Festival Tsinandali realitzant recitals en soli-tari i a duo amb Martha Argerich, que es van retransmetre a Medici.tv.

Goerner té una forta relació amb el Mozarteum Argentí a Buenos Aires i manté un estret vincle amb l’Institut Cho-pin de Varsòvia, on és membre del comitè assessor artís-tic. Els seus àlbums publicats pel segell del mateix Institut han rebut diversos premis Diapasó d’Or. Recentment, va rebre aquest prestigiós premi pel seu últim llançament el 2019, que presenta obres de Godowski  i Paderewski, in-closa la monumental Variacions i fuga, op. 23.

Goerner grava principalment per a Alpha Classics i la seva discografia per a ells inclou obres de Chopin, Beethoven, Brahms, Debussy, Schumann,  Fauré  i  Franck. Els pre-mis inclouen: elecció de l’editor de Gramophone pel seu Brahms, Diapasó d’Or de l’any pel seu enregistrament de Debussy; Enregistrament del mes de la BBC Music Maga-zine pel seu àlbum d’obres de Schumann; Choc de Classi-ca i Diapasó d’Or pel seu àlbum Chopin Preludes; a més de l’aplaudiment rotund de la crítica pel seu enregistrament de la Sonata núm. 29, op. 106, Hammerklavier  de Beet-hoven. Ha estat guardonat amb el premi Gloria  Artis, la distinció cultural més important de Polònia, i va ser guar-donat per la Fundació Konex amb el Premi Konex de Platí el 2019.

Goerner va néixer a San Pedro, l’Argentina el 1969. Des-prés d’estudiar amb Jorge Garrubba, Juan Carlos Arabi-an  i Carmen Scalcione, va rebre el Primer Premi al Con-curs Franz Liszt a Buenos Aires el 1986. Es va traslladar després a Europa en virtut d’una beca i el 1990, després dels seus estudis amb Maria Tipo al Conservatori de Gi-nebra, va obtenir el Primer Premi al Concurs Internacional d’Execució Musical d’aquella ciutat.

Franz Schubert

Franz Schubert, Impromptus D 935, op. 142

Als quatre impromptus d’aquest op. 142 podem escoltar l’últim Schubert, un músic amb una trajectòria vital curta però molt intensa, que amb aquestes peces arriba a les màximes quotes de bellesa i expressivitat. Hans Gal, que va escriure una monografia sobre el compositor, deia que no hi havia cap música que hagués estat tan estimada com la de Schubert, però immediatament afegia que el músic havia hagut de pagar un preu molt alt per aquesta fama. Això s’explica pel fet que, en la seva època, Schubert es va convertir en una figura de l’opereta, les seves melodi-es eren com hits comercials i tothom les taral·lejava. I en certa manera aquesta imatge l’ha perseguit fins als nos-tres dies: vestit amb roba d’estètica previctoriana, amb un somriure de saló, Schubert és vist encara com un ideal representatiu de l’alta societat vienesa de la segona mei-tat del XIX. Però en la seva música trobem la realitat del compositor: peces plenes de textures, amb detalls revo-lucionaris en l’harmonia, ritmes canviants i sorprenents, melodies d’una gran inspiració, etc. I tot ho trobem en el detall, en la filigrana, perquè la seva música és l’expressió del romanticisme més íntim i introvertit.

Anna Molins Raich

COMENTARI

Isaac Albéniz

COMENTARI

Isaac Albéniz, Suite Ibèria, Quaderns 3 i 4

Isaac Albéniz obre les portes del món a la música espa-nyola moderna, i això ho fa no solament pel poder del seu geni, sinó per la inquietud que el va portar a viatjar arreu del món i a conèixer els grans compositors i intèrprets del seu temps, des de Franz Liszt fins a Gabriel Fauré, Vincent d’Indy, Claude Debussy o Paul Dukas, entre d’altres. Albé-niz buscava en totes les seves composicions “fer música espanyola amb accent universal”; aquestes paraules ama-guen tot un programa artístic i una intenció estètica que queda plasmada en l’enormement intensa i subtil Ibèria, l’obra que marca la culminació de la seva genialitat. 

Ibèria, o Douze Novelles Impressions en Quatre Cahiers, tal com la va subtitular el mateix Albéniz, pertany als últims anys de vida del compositor, que va morir força jove. Va ser escrita entre 1905 i 1909, durant el seu exili voluntari per Europa. Es tracta d’una obra polifònica en què s’encreuen diferents veus que desenvolupen discur-sos horitzontals “independents”. Està formada per dotze peces agrupades en quatre quaderns. El tercer quadern comprèn El Albaicín, El Polo i Lavapiés, i el quart, Málaga, Jerez i Eritaña. La fantasia desbordant de cada peça evo-ca nombrosos elements procedents del folklore espanyol, i una sonoritat propera a la de la guitarra. Totes les peces desperten sentiments que travessen la melangia, la tris-tesa i la desesperació, i creen una gran tensió dramàtica. 

Anna Molins Raich

AMB EL SUPORT DE

ORGANITZA

COL·LABORADORS