ANÀLISI DEL CONTE DEL PINOTXO

NÚRIA CASTAÑO DIAZNÚRIA MARTÍNEZ SERRANO

MARIA MONSÓ CÚRIALÍDIA RUIZ RUIZ

LAURA UCEDA LEDESMA

UNIVERSITAT DE LLEIDAFACULTAT DE LES CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ

2n GRAU D’EDUCACIÓ INFANTILGRUP MATÍ

DIDÀCTICA DE LA LLENGUA I LA LECTOESCRIPTURA II24 de novembre de 2014

1. Per què utilitzem el conte a Educació Infantil? Quin valor didàctic té?

• El conte té un gran valor educatiu, és un recurs metodològic en educació infantil, serveix de base en moltes activitats d'ensenyament-aprenentatge.

• És un recurs tant de l'educació formal com no formal.

• Es detallen els gèneres i selecció de la literatura infantil, tècniques de narració, activitats a desenvolupar i el racó de contes.

• A través de la literatura es contribueix al desenvolupament global del nen en tots els seus àmbits: llenguatge, social, emocional, cognitiu i motor.

2. Què és un conte? Quins són els elements del conte?

• Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tant de caràcter fictici com real.

• Pel que fa el gènere (o subgènere) literari té les seves pròpies característiques; és una forma destacada dins de la narrativa breu i a diferència de la novel·la presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Compta amb una il·lustre de tradició escrita a la qual caldria afegir una important tradició oral.

• Elements: concepte, títol, estructura, personatges, temps, espai i narració.

3. Per què utilitzem el conte del Pinotxo?

Perquè el departament d’ensenyament ho ha cregut convenient, a més a més del fet de parlar dels valors que creiem adequats que els nens aprenguin.

4. Referència del llibre

Títol: PINOTXO

Autor: CARLOS COLLODI 1882

Il·lustrador: ENRICO MAZZANTI

Adaptació i traducció: ADAPTACIÓ RAFAEL CALLEJA

Editorial: THE WALT DISNEY COMPANY

Any: 1995

Ciutat: MADRID, ESPANYA

ISBN: 84-407-0088-1

5. Biografia de l’autor

Va néixer el 24 de novembre de 1826 a Florència.

Escriptor i periodista Italià. Família humil (cuiner i mestra). Estudis religiosos, retòrica i filosofia. Va treballar a la Biblioteca Piatti. 1848 s’uneix a l’exèrcit del rei Carles. Al 1877 fins al 1890 escriu sèries de

contes educatius sobre Gianettino (Juanito).

Al juliol de 1881 apareix Pinotxo, on l’any 1883 va ser editat.

A mitjans del S. XIX va ingressar a la Maçoneria i aquesta organització el va influència molt en la seva obra més important, Pinotxo.

Pinotxo va tenir un “bum” en el 1940 amb l’estrena de la pel·lícula de Walt Disney.

Mor el 26 d’octubre de 1890.

6. Biografia de l’il·lustrador

Enrico Mazzanti va néixer el 5 d’abril del 1850 i va morir el 3 de setembre de 1910 a Florència. Va ser un dibuixant italià.

És el primer que comença a donar-li una aparença humana.

Va ser el dibuixant de les principals cases editorials italianes de l'època: Li Monnier, Paravia, Hoepli i Bemporad.

7. Anàlisi dels continguts del conte

• Què veiem a la portada?

A la part superior podem veure el títol del conte “Pinocho” i l’editorial a la qual pertany, Disney. És un conte que pertany a una col·lecció que també porta un caset amb el conte narrat auditivament.El que podem veure en la portada, és a en Gepetto tocant un acordeó mentre en Pinocho i el Figgaro ballen dins la casa. En el fons de la imatge hi ha una llar de foc, una olla i trossos de fusta.

• Com s’inicia, es desenvolupa i s’acaba el conte?

El conte s’inicia amb en Gepetto fabricant a en Pinotxo, posteriorment demanant un desig perquè aquest es converteixi en humà. La trama es desenvolupa amb en Pinotxo que fa un seguit d’accions incorrectes que el porten a ell i en Gepetto a la panxa d’una balena. Al fina, el conte conclou amb el Pinotxo fent una bona acció i convertint-se en humà.

• Quin és el tema principal de la narració?

Els dos temes principals d’aquest conte són la mentida i l’engany.

• Quins són els personatges? Què fan?

Pinotxo: Protagonista del conte, personatge sobre el que passen totes les accions.

Gepetto: Pare d’en Pinotxo, el crea i l’intenta cuidar.

Cleo: És una de les mascotes d’en Gepetto (peix).

Fígaro: És una de les mascotes d’en Gepetto (gat).

Pepito grillo: Aconsella a en Pinotxo (consciència).

Fada blava: Dóna vida a en Pinotxo. És màgica.

Stromboli: Amo del circ, manipula al Pinotxo i organitza espectacles.

Els estafadors: Socis d’en Stromboli, enganyen al Pinotxo i el porten al circ.

La balena: S’empassa a en Gepetto i a en Pinotxo.

• Què apareix a la contraportada?

A la part superior hi podem veure un requadre de color groc on hi ha la imatge d’en Gepetto perfilant al Pinotxo, seguidament un text que és una petita ressenya del conte. A la part inferior veiem al Pepito Grillo somrient.

Aspectes lingüístics

• Noms destacats del conte: fusta, circ, mar, nas, ase, orelles, gàbia, titella.

• Verbs destacats del conte: construir, desobeir, mentir, enganyar, desitjar, transformar, créixer, salvar, canviar, divertir-se, utilitzar, burlar-se, entristir-se, estimar, somiar.

• Adjectius destacats del conte: bonic, entremaliat, vell, gandul, mentider, afectuós, brivall, vertader.

• Expressions i frases fetes : “paladeando su bonito papel de conciencia de Pinocho”, “remontaban la cresta de las olas”.

PAUTA D’OBSERVACIÓ(Seguint exemple de Mª José del Rio)

• COMUNICABILITAT

1. Comprensió oral

Si A vegades NoEls adults que el tracten, s’adrecen a ell verbalment amb normalitat, confiats de ser entesos.

X

En les explicacions senzilles i habituals, és capaç d’estar atent fins al final.

X

En les explicacions breus, no habituals, és capaç d’estar atent fins al final

X

2. Resposta a interpel·lacionsSi A vegades No

És capaç de contestar preguntes tancades amb gest.

X

És capaç de contestar preguntes tancades amb sí/no.

X

És capaç de contestar preguntes tancades amb la paraula clau.

X

És capaç de contestar preguntes obertes, assenyalant.

X

És capaç de contestar preguntes obertes, amb gest.

X

És capaç de contestar preguntes obertes, àmpliament.

X

3. Iniciativa en converses

SI A vegades NO

Ha superat la fase de només assenyalar objectes o persones.

X

Anomena objectes o persones X

Informa sobre objectes i/o persones, amb verbalització.

X

Expressa plaer o satisfacció verbalitzant. X

Respecta els torns de paraula. X

4. Expressions no verbals

Si A vegades No

Ha superat la fase de només fer servir recursos no verbals per atreure l’atenció.

X

Fa servir recursos no verbals quan escolta.

X

Fa servir recursos no verbals quan parla.

X

Entén les expressions no verbals i gestuals dels altres.

X

INTEL·LIGIBILITAT 1. Claredat de la parla

Si A vegades NoHa superat la fase d’utilitzar vocalitzacions prelingüístiques per dirigir-se als altres.

X

Companys i adults entenen les seves verbalitzacions.

X

Utilitza l’entonació i el volum apropiat X

Articula paraules amb els sons: m/n/p/t/k/g/f/l

X

Articula correctament els grups consonàntics amb /l/.

X

Articula correctament paraules amb: d/r X

Articula correctament els grups consonàntics amb /r/

X

És capaç d’articular els dígrafs: ny/rr/ll/tj/tg/ge/ja/z.

X

2. Fluïdesa lèxica i structura morfosintàctica

Si A vegades NoUsa el vocabulari corresponent a la seva edat en quantitat i varietat.

X

Ha superat la fase de només emprar frases de dues o tres paraules sense utilitzar relacionants.

X

Utilitza algun relacionant i les concordances de gènere i nombre.

X

Utilitza frases de quatre o més paraules. X

Flexiona els verbs en present, passat, futur. X

Estructura el seu llenguatge emprant frases subordinades i amb flexions verbals correctes.

X

• Comparacions: “pinocho por salvar a su padre quedo como muerto en la orilla”, “Pinocho, como la única marioneta en el mundo que bailaba, cantaba y hablaba sin que nadie le dirigiera”, “puedo moverme, bailar, hablar como un niño de verdad!”.

• Expressions referides al temps : “Cuando la ballena estornudo”, “hace mucho tiempo” , “hasta el momento”, “aquella noche”, “pronto”, “cuando llego”, “antes”.

• Expressions referides a l’espai : “en Italia” , “calle mayor”, “del pueblo”, “la escuela”, “el teatro”, “la jaula”, “ a casa”, “isla del placer”, “la balsa”.

• Derivacions: Gatito, Amiguitos.

• Onomatopeies: “Ohhh!”, “Ahh!”, “Cielos!”

Preparació de la conversa. Preguntes per a l’enregistrament de la conversa a partir de les habilitats de pensament de Tot pensant.

1. Habilitats de recerca:

• Endevinar Creus que en Pinotxo deixarà de dir mentides? • Esbrinar Com podem saber què passa després, quan en Pinotxo es converteix en

humà?• Formular hipòtesis Què hauria passat si en Pinotxo no hagués mentit?• Observar Qui és? Com és? Què és? D’on ve? On va? Què fa? • Buscar alternatives Què passaria si la balena s’hagués menjat en Geppeto i el

Pinotxo? • Anticipar conseqüències Què hauria passat si en Geppeto no hagués anat a

buscar al Pinotxo? • Seleccionar possibilitats És possible que hi hagi més personatges dins de la

balena? • Imaginar: idear, inventar, crear Com continuaries? Se t’acut alguna manera de

fer acabar el conte?

2. Habilitats de conceptualització i anàlisi:

• Formular conceptes precisos Per què el Geppeto fa un nen de fusta?• Posar exemples i contraexemples Coneixes algú que sigui de fusta?• Semblances i diferències En què es diferencia el Pinotxo dels altres

nens? • Comparar i contrastar Quan està a la gàbia, com se sent el Pinotxo?• Definir Qui és el Fígaro? • Agrupar i classificar Quins són els personatges que més t’agraden? • Seriar Ordena de més petit a més gran els personatges?

3. Habilitats de raonament:

• Buscar i donar raons Per què penses que el Pinotxo va preferir anar al circ abans que a l’escola?

• Fer inferències Quin altre nom li posaries al Pinotxo?• Raonar condicionalment Què passaria si en Pinotxo no hagués fet foc dins la

balena?• Raonar analògicament Què tenen en comú la balena, Juan el honrado i el gat

Gedeon?• Establir relacions de causa i efecte Quina és la causa que fa que en Pinotxo es

converteixi en humà?• Establir relacions entre les parts i el tot Quines parts del conte t’agraden i

quines no?• Establir relacions entre fins i mitjans Què havia de fer en Pinotxo per ser humà?• Usar i buscar criteris T’agrada que en Pinotxo tingui un bon final?

4. Habilitats de comunicació, traducció i formulació:

• Explicar: narrar i descriure Em podries explicar quines sabates porta, com va vestit, com és...?

• Interpretar Podries representar com escup la balena?• Improvisar Podries inventar-te un altre conte?• Traduir del llenguatge oral a la mímica i a la inversa Podries escenificar com

el Pinotxo fa el foc?• Traduir del llenguatge oral a la plàstica i a la inversa Com dibuixaries la

tristesa?• Traduir a diferents llenguatges Pots dibuixar el que més t’ha agradat del

conte? (personatges, objecte...).• Resumir Què has après d’aquest conte?

Transcripció de la conversa• T’ha agradat el conte Roc? Sí• Quins són els personatges que més t’han agradat? A mi..En Pinotxo i el gat. Perquè

t’han agradat aquests? Doncs en Pinotxo s’ha transformat amb nen. I el gat? Perquè és molt bonic.

• Si Pinotxo no hagués fet foc dins la balena, que hauria passat? No hagués fet cap onada.

• Podries representar com fa el Pinotxo el foc? (ho representa).• Com escup la balena? “Axus”!!• Com se sent Pinotxo dins la gàbia? No ho sé... Vols que ho mirem? Trist, se sent trist.• Coneixes alguna altra cosa que sigui de fusta? Doncs les cases de Califòrnia.• Què has après d’aquest conte? Doncs que el pare del Pinotxo cau a l’aigua. Què més?

La balena se’l menja, el Pinotxo ho va sentir i el va anar a salvar.• Com acaba el conte? Acaba bé? Sí.• Tu creus que en Pinotxo deixarà de dir mentides ara? Sí. Per què? Perquè li va dir la

Fada.

• Qui és en Fíggaro? El gatet.• Què hauria passat si en Gepetto no hagués anat a buscar en Pinotxo?

Doncs que no volia...que en Pinotxo no pogués anar a salvar el seu pare.• Per què en Gepetto fa un nen de fusta, Roc? Perquè sigui nen. • Com se sent en Gepetto? Content.• En què es diferencia Pinotxo dels altres nens? Com era Pinotxo? De

fusta.• Perquè creus que va preferir anar abans al circ que a l’escola? Perquè no

el veiessin així.• Em pots explicar com va vestit, quines sabates porta? Un barret, uns

guants blanc i unes sabates. De quin color? Les sabates marrons, això blanc i el barret marró fluix.

Edat del nen: Quatre anys i 5 mesos.

Anàlisi de la conversa1. Llenguatge infantil

1.1 FORMA• Desenvolupament fonològic:-Té problemes amb l’adquisició d’alguns fonemes?No mostra tenir problemes en l'adquisició de fonemes, pronuncia amb claredat les vocals i les consonants.

• Desenvolupament morfològic:-Què utilitza? Gènere: utilitza els dos gèneres correctament.

Número: el singular i el plural els utilitza correctament, per exemple, les cases, un barret, uns guants...

Preposicions-conjuncions: a grans trets no n’utilitza gaires, però si que podem començar a veure la conjunció i, i el que, i algun en, els quals són els més utilitzats.

Pronoms: no n’utilitza.

Partícules interrogatives: no n’ha formulat cap.

Adverbis: utilitza l’adverbi “doncs”.

Adjectius: utilitza molts adjectius quan respon les preguntes, com per exemple: bonic, content, trist, marrons, blanc, fluix...

Estructures oracionals simples: la majoria són oracions simples.

Estructures oracionals complexes (coordinades, subordinades..): durant l’explicació n’ha dit alguna de coordinada com ara; el Pinotxo ho va sentir i el va anar a salvar.

Amplitud de vocabulari: en una sola conversa no podem valorar la seva amplitud de vocabulari, tot i que podem suposar que en té molt, ja que hi ha facilitat per conversa amb ell.

Ordre de paraules: El primer que apareix en els infants són combinacions variables (formes canòniques) que són les que utilitza l’infant quan parla (SV subjecte/verb, SO subjecte/objecte, VO verb/objecte), tot i que l’ordre bàsic és subjecte, verb i objecte.

Temps i aspectes verbal: els infants parlen d’aquí i ara utilitzant les formes de present, infinitiu i imperatiu. Segons l’edat que té ja adquirit les marques temporals i aspectuals corresponents a la seva edat.

VILA, I. 1989 Adquisició i desenvolupament del llenguatge. Graó. Barcelona. Pàg. 23-37

• Sintaxi:

Holofrases: una paraula que representa una idea completa. L’infant no utilitza holofrases perquè el seu nivell de llenguatge està desenvolupat correctament.

La parla telegràfica: està caracteritzada per un alt contingut de noms i verbs, i un baix contingut d’articles i preposicions. L’infant utilitza molts articles i, noms i verbs al mateix nivell.

La gramàtica “pivote”: quantitat petita de paraules utilitzades freqüentment i en una oposició sempre fixa. Exemple: doncs.

GARTON, A. PRATT, CH. 1991 Aprendizaje y proceso de alfabetización, el desarrollo del lenguaje hablado y escrito. Paidós. Pàg.86-100

• 1.2 CONTINGUT-El significat de les produccions d’una paraula Sobreextensió: Una paraula s’utilitza en una sèrie de contextos basant-se en el significat hipotetitzat d’alguna característica de l’objecte original, però que resulta insuficient per distingir-lo d’altres categories. No veiem que el nen ho faci.

Infraextensió: Una paraula s’utilitza en un únic context determinat, però per parlar de contextos similars s’utilitza altres paraules. No veiem que el nen ho faci.

Desajust: Quan el nen fa una mala associació del significat d’una paraula i com a conseqüència l’adult no l'entén. No veiem que el nen ho faci.

1.3 ÚSFuncions• Designar: L’infant utilitza el llenguatge per anomenar o etiquetar un objecte. Exemple: les

cases de Califòrnia• Repetir: L’infant imita el llenguatge de l’adult sense esperar-ne cap resposta. No ho realitza.• Respondre: L’infant respon a la pregunta de l’adult que demana designar un objecte,

esdeveniment, acció o propietat. Exemple: les cases de Califòrnia• Requeriment d’una acció: L’infant sol·licita que l’adult efectuï una acció determinada. No ho va

demanar, ho va realitzar ell sol.• Requeriment d’una resposta: L’infant emet un mot per a confirmar-ne l’ús correcte, tot

sol·licitant una resposta per part de l’adult. Exemple: Com se sent Pinotxo dins la gàbia? No ho sé... Vols que ho mirem? Trist, se sent trist.

• Crida: L'infant fa servir el llenguatge per a controlar l’acció de l’adult per tal que aquest faci atenció al seu requeriment. No ho realitza.

• Salutació: Correspon a la funció d’emprar el llenguatge en situacions socials de trobada o comiat. No es mostra en el vídeo, però ho fa a l’inici de la trobada.

• Protesta: L’infant utilitza el llenguatge per resistir-se a l’acció de l’adult o negar-la. No ho fa. • Pràctica: L’Infant usa el llenguatge de forma personal, repetint per a ell mateix termes que

coneix o acaba de sentir. No ho fa.

SIGUAN, M. COLOMINA, R. VILA, I. 1986. Metodologia per a l’estudi del llenguatge infantil. Eumo, Vic. Pàg. 65-89

2. Anàlisi de la parla que l’adult adreça al nen

2.1 ESTRATÈGIA DE GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I LA CONVERSACreació de rutines interactives: Per comprendre com es desenvolupa la primera comunicació entre adult-nen s’ha de fer referència a l’habilitat de l’adult per crear rutines interactives, repetitives, estructurades i canviants, per fer que el nen participi i es comuniqui segons les seves possibilitats.No ho fa. Estructuració de la interacció per torns: la major part de les situacions comunicatives s’estructuren per torns alternatius d’intervenció. L’adult pregunta i s’espera que el nen respongui.

Ús comunicatiu de l’espera i del silenci: l’adult es comunica eficaçment amb un nen petit, té especial paciència, s’acomoda al ritme de l’infant i li dóna temps i oportunitats per a què s’expressi.

Anticipació i detecció de senyals comunicatives: és evident que en l’espera activa, l’adult té més oportunitats per prestar atenció a les senyals comunicatives del nen, tot i que aquestes siguin dèbils o confuses. L’adult si que fa aquesta acció. Interpretació ajustada o atribució de significat: l’adult atribueix significats a vegades molt concrets a una pluralitat de gestos i vocalitzacions del nen que en principi poden ser confuses per a un observador aliè a les experiències comunes. No ho fa. Prolongació de seqüències: és l’habilitat de l’adult per prolongar seqüències comunicatives. L’adult quan està explicant el conte no realitza prolongacions. Cessió del control: es tracta d’un conjunt de mecanismes de cessió del control de l’adult al nen. No es dóna.

2.2 Adaptacions formals del llenguatge que l’adult dirigeix al nen.

Ajuts relatius als aspectes suprasegmentals: els adults fan un ús especial de l’entonació del to, de les pauses i de l’accentuació. si que ho fa.

Ajuts relatius als aspectes fonètics: considerat globalment el llenguatge adult dirigit als nens petits és fonèticament clar. si que ho fa.

Ajuts relatius als aspectes morfològics i sintàctics: l’adult modifica el seu llenguatge de forma que les paraules i frases que utilitza amb el nen són bàsicament correctes i l’estructura senzilla. si que ho fa.

Ajuts relatius als aspectes semàntics i sintàtic-semàntic: és el nivell d’abstracció utilitzat pels adults proper al nivell de comprensió del nen i la seva evolució a mesura que el nen progressa. si que ho fa.

2.2 ESTRATÈGIES EDUCATIVES IMPLÍCITES PRÒPIAMENT DITES

- Expansions pures o extensions: l’ordre de les paraules que utilitzen els pares ha de ser el mateix que utilitzen els nens. no es mostra durant la conversa. - Expansions correctives: impliquen una correcció que corregeixen un error per emissió. no es dóna cap cas de correcció durant la conversa. - Substitucions d’elements formals: els adults reprenen els anunciats previs dels nens i els tornen sense modificar l’estructura principal, després de substituir un element formal per un més elaborat. no es dóna el cas. - Encadenaments: quan l’adult acaba una frase que el nen ha començat i a la inversa. en la conversa no ha estat necessari.

- Feed-back positiu: són les respostes que donen un suport positiu al nen (clar que si, evidentment...). contesta d’acord donant suport a la resposta que dóna el nen. - Imitacions exactes del llenguatge infantil: quan l’adult imita sense cap modificació, el llenguatge del nen. l’adult no ho fa. -Perseveracions: es tracta d’insistir molt en el treball lingüístic, morfosintàctic, fonètic i semàntic. no ho necessita fer.

- Estratègies distanciadores o descontextualitzadores: ajuda al nen a evocar i referir-se a elements no presents o no directament perceptibles. utilitza estratègies per ajudar al nen a situar-se. Exemple: Em pots explicar com va vestit, quines sabates porta? Un barret, uns guants blanc i unes sabates. De quin color? Les sabates marrons, això blanc i el barret marró fluix.

- Altres estratègies implícites: copia l’estructura de l’anunciat previ del nen, però introdueix canvis que modifiquen el significat. no n’utilitza.

RIO DEL M. José, GRACIA. M 1996 Una aproximación al análisis de los intercambios comunicativos y linguísticos entre niños pequeños y adultos. INFANCIA Y APRENDIZAJE nº 75, 3-20

2.4 FORMES D’AJUDA ADULTA BASTIMENTS-Bastiment vertical: és quan els adults demanen al nen progressivament més informació mentre centren l’atenció en el mateix tema. exemple: Què has après d’aquest conte? Doncs que el pare del Pinotxo cau a l’aigua. Què més? La balena se’l menja, el Pinotxo ho va sentir i el va anar a salvar.

-Les rutines de modus de joc: són el conjunt d’interaccions estructurades que per si soles ja ofereixen allò necessari pel desenvolupament del llenguatge. no s’ha donat el cas.

ELS FORMATS-Joc i llenguatge: un joc d’aparició i desaparició amb la seva estructura elaborada permet al nen aprendre una gran quantitat de coses sobre el llenguatge i la comunicació. A més, al llarg del temps permet l’evolució del paper del nen. no es dóna el cas.

-Requeriments: els formats no solament han de ser una seqüència d’activitats que es facin per fer, sinó que han de treballar el llenguatge que sorgeix en un determinat context. no ho fa.

MODELS- La instrucció directa: és l’ensenyament directe del llenguatge i les seves formes lingüístiques dels nens petits. no és necessari

ensenyar-li . GARSON ALISON, F. 1994. Interacción social y desarrollo del lenguaje y la cognición. Paidós. Pàg. 54-73GARTON, A. PRATT, CH. 1991 Aprendizaje y proceso de alfabetización, el desarrollo del lenguaje hablado y escrito. Paidós. Pàg.39-49