pl alec tura

5/28/2018 Pl Alec Tura

1/98

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA

IES SERRA DESPAD, ONDA.


2/98

Pla de foment de la lectura. IES Serra dEspad, Onda.

Aprovat C.E. 25 dabril de 2012

2

NDEX.

0.

INTRODUCCI.................................................................................. Pg. 41. DADES I CARACTERSTIQUES DEL CENTRE................................... 52. JUSTIFICACIDEL PLA.......................................................................... 63. ANLISI DE LES NECESSITATS EN LMBIT DE LECTURA........ 74. OBJECTIUS ESPECFICS QUE ES PRETENEN ACONSEGUIR

AMB EL DESENVOLUPAMENT DEL PLA. .......................................... 8

4.1. Objectius generals. ........................................................................... 8

4.2. Concreci dels objectius. ................................................................. 94.3. Objectius especfics. ......................................................................... 9

5. PLANIFICACI I TEMPORALITZACI DACTIVITATS PERA ASSOLIR ELS OBJECTIUS DEL PLA. ................................................ 12

5.1. Activitats relacionades amb Atenci Educativa. ........................... 13

o A) Activitats generals. .................................................................. 13o B) El passaport de lectura. ............................................................ 16

5.2. Activitats a realitzar pels Departaments Didctics....................... 17

5.3. Activitats impulsades des de la biblioteca..................................... 19

5.4. Activitats complementries i extraescolars. Activitats

dissenyades per a afavorir la collaboraci entre el centre, les

famlies, institucions i organitzacions.................................................... 21

6. RECURSOS MATERIALS, HUMANS I ORGANITZATIUSPER A LA CONSECUCI DEL PLA........................................................ 23

6.1. Recursos materials........................................................................... 23

6.2. Recursos humans............................................................................. 23

6.3. Recursos organitzatius. ................................................................... 24

o A) Organitzaci i gesti de la biblioteca. .................................... 24o B) Serveis que ofereix la biblioteca. ............................................ 30o C) Presncia en la pgina web de lIES. ...................................... 30

7. TEMPORALITZACI, AVALUACI, REVISI IPROPOSTES DE MILLORA. .................................................................... 30

7.1. Temporalitzaci............................................................................... 30


3/98



3

7.2. Avaluaci del Pla lector.................................................................. 31

ANNEXOS.

ANNEX 1: Activitats datenci educativa........................................................ 34

ANNEX 2: Activitats dintercanvi i donacide llibres................................... 37

ANNEX 3: Activitats a realitzar a laula. Departaments:

ANGLS .................................................................................................. 40

BIOLOGIA I GEOLOGIA.................................................................... 41

CASTELL. ............................................................................................ 43

DIBUIX.................................................................................................... 51

ECONOMIA............................................................................................ 54

EDUCACI FSICA.............................................................................. 55

FILOSOFIA............................................................................................ 57

FSICA I QUMICA.............................................................................. 58

GEOGRAFIA I HISTRIA.................................................................. 59

INFORMTICA..................................................................................... 62

LLAT...................................................................................................... 63

CULTURA CLSSICA.......................................................................... 64

MATEMTIQUES. ................................................................................ 65

MSICA................................................................................................... 67

ORIENTACI. ........................................................................................ 67

RELIGI. ................................................................................................. 69

TECNOLOGIA. ....................................................................................... 70

VALENCI. ............................................................................................. 71

ADMINISTRATIU.................................................................................. 73

CERMICA. ............................................................................................ 76COMER. ................................................................................................ 77

ELECTRICITAT. ................................................................................... 78

MANTENIMENT. .................................................................................. 79

ANNEX 4: La catalogaci.................................................................................. 80

ANNEX 5: El nostre CDU.................................................................................. 85

ANNEX 6: Distribuci de la biblioteca............................................................. 89

ANNEX 7: Pgines web interessants. ................................................................ 90


4/98



4

0. INTRODUCCI.

LOrde 44/2011, de 7 de junyregula els plans per al foment de la lectura en els centresdocents de la Comunitat Valenciana. LOrde ens diu que cada centre educatiu ha

delaborar un Pla de foment de la lectura, que recollir totes les intervencions de

linstitut destinades al foment de la lectura i la comprensi lectora. A ms, aquesta orde

es recolza en una base legal, que es resumeix a continuaci en els aspectes que fan

referncia a lmbit que ens ocupa:

La Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig.

Per a la ESO: els articles 24.7 i 25.5 determinen que la comprensi lectora sha de

treballar en totes les rees. Larticle 26.2 disposa que, per a promoure lhbit de la

lectura, es dedicar un temps a aquesta en la prctica docent de totes les matries.

Per al Batxillerat: la llei orgnica assenyala com un dels objectius daquesta etapa

refermar els hbits de lectura (article 33-d). A ms, larticle 35.2 determina que les

administracions educatives promouran les mesures necessries perqu les diferents

matries desenvolupen activitats amb lobjectiu destimular lhbit de lectura.

La Llei orgnica tamb assenyala que les biblioteques escolars han de contribuir al

foment de la lectura (article 113.3).

Decret 112/2007, de 20 de juliol (currculum de la ESO): la lectura s un factor

primordial per al desenvolupament de les competncies bsiques. Els centres hauran de

garantir en la prctica docent de totes les matries un temps dedicat a la lectura en tots

els cursos (article 5).

Decret 102/2008, d11 de juliol (currculum del Batxillerat): les estratgies per a

ladquisici de lhbit de lectura conformenun principi general de letapa (article 3.5).

Finalment, i tornant a lOrde 44/2011, sespecifiquen els apartats imprescindibles amb

els quals ha de comptar el Pla lector, i el seu contingut general. A partir daquesta base

legal, sha elaborat aquestPla de lectura, dut a terme per la Comissi del Pla, i que ha

comptat amb la participaci del professorat del centre.


5/98



5

La seua estructuraci segueix, en general, els punts marcats per lOrde 44/2011. Alguns

aspectes shan ampliat de forma ms exhaustiva, com els referents a les activitats a

realitzar, o els recursos materials, humans i organitzatius; s a dir, els apartats ms

prctics. Lobjectiu s, en el primer cas, donar les eines necessries per a dur a terme el

foment de la lectura a laula; i en el segon cas, facilitar la feina al professorat que, en el

futur, es faci crrec de lorganitzaci de la biblioteca i de les activitats generals.

Daltra banda, sha optat per presentar en forma dannex molts dels continguts del Pla.

Es tracta daquells que poden anar canviant cada curs (s una forma senzilla de revisar

el pla i canviar els aspectes concrets), com les activitats aportades pels departaments; i

de lorganitzaci interna de la biblioteca, amb passos especfics, que no tindrien cabuda

dins del Pla lector general, i que sn susceptibles de canvis o ampliacions en cursos

futurs.

1. DADES I CARACTERSTIQUES DEL CENTRE.

Nom: IES SERRA DESPAD

Direcci: Avinguda Anselmo Coyn, 30

Codi del centre: 12005593

Localitat: 12200, ONDA (Castell).

Telfon: 964 60 03 04 Fax: 964 77 03 13

Pgina web: www.iesserradespada.com

Correu electrnic:[email protected]

Les caracterstiques del centre i del seu alumnat cal enquadrar-les dacord a la seua zona

dubicaci.Onda s una localitat de 26.000 habitants, i el centre tamb rep alumnat de

les poblacions de Tales, Suera, Aider, LAlcdia, Ribesalbes, Fanzara, Torrechiva. La

zona durant molts anys ha estat caracteritzada per la fabricaci de taulells. Per tant, fins

larribada de la crisi,a meitat de 2008, la poblaci ha gaudit dingressos suficients per

tenir un nivell econmic satisfactori.
mailto:[email protected]:[email protected]


6/98



6

LIESSerr dEspad s de titularitat pblica, ipertany a la xarxa de centres deducaci

secundria de la Generalitat Valenciana. Al centre hi ha matriculats 1.100 alumnes

(dades corresponents al curs 2011-2012) distributs en els segents ensenyaments:

Educaci Secundria Obligatria. Programes de Qualificaci Professional Inicial. Batxillerat. Cicles Formatius de Grau Mitj. Cicles Formatius de Grau Superior.

Lalumnat de nacionalitat diferent a lespanyola representa el 13% del total. Durant el

curs 2011-2012 sn 145 alumnes.

2. JUSTIFICACI DEL PLA.

Durant el curs 2010-2011 es va refer el projecte educatiu del centre per conixer les

caracterstiques de lalumnat. Es varen passar enquestes a lalumnat i lequip directiu

va extraure els segents resultats:

o Una de les preguntes ms importants de lenquesta era quina llengua utilitzen perrelacionar-se amb els companys. Els resultats van situar en primer lloc el castell

(67%), desprs el valenci (31%), i altres (2%).

o La mateixa pregunta referida a la llengua utilitzada per lalumnat en la seuacomunicaci diria en la famlia ens dna: castell (53%), valenci (38%), i altres

(9%).

o Els resultats, molt semblants als del curs 2008-2009, mostren que la llenguaemprada de forma majoritria s el castell.

o Respecte a lestudi, la meitat de lalumnat no dedica gens de temps a casa per apreparar els deures i les tasques acadmiques.

o Preguntat lalumnat pels llibres que ha llegit, i els llibres que tenen a casa, lesrespostes ens diuen que, malgrat que el nombre de llibres en el domicili familiar s

elevat, el 18% no ha llegit cap llibre, i el 42% ha llegit d1 a 5 llibres. Sols el 25% es

pot considerar amb hbit de lectura ja que ha llegit ms de 10 llibres.


7/98



7

o Tamb s significatiu que el 95% de lalumnat disposa dordinador personal a casa iel 86% t connexi a Internet. Aquest fet significa que ls diari dInternet s

generalitzat i ocupa el primer lloc com activitat doci per damunt de la TV,

descoltar msica, o de realitzar esport com a activitat doci i temps lliure.

Evidentment, la pregunta que ms ens afecta s aquella que fa referncia al nombre de

llibres llegits. A partir de les xifres, podem arribar a una srie de conclusions:

o Un dels motius ms importants del fracs escolar en lactualitat s lescassacompetncia lectora de lalumnat.

o Cal dir que el foment de la lectura es treballa, sobretot, a travs de les tresassignatures lingstiques (Valenci, Castell i Angls) on de forma obligatria

lalumnat ha de llegir un llibre per avaluaci de cada assignatura. Per en la resta

dassignatures (per regla general, amb excepcions), el professorat dedica quasi tot el

temps lectiu a impartir els continguts de les seues matries, deixant de banda el

foment de la lectura i el desenvolupament de la competncia lectora, tot i ser un dels

objectius fonamentals de la ESO.

o El centre disposa de les eines necessries per a fomentar la lectura (lelementprimordial s la biblioteca), per aquestes estan infrautilitzades i cal posar-les enfuncionament.

3. ANLISI DE LES NECESSITATS EN LMBIT DELECTURA.

Les necessitats ms importants que cal atendre les dividim en dos blocs.

Pel que fa al foment de la lectura en general:

- La implicaci de tot el professorat en la tasca de millorar el nivell lector del'alumnat.

- La motivaci de l'alumnat envers la lectura.- El foment de la lectura en tots els nivells educatius com a eina per al

desenvolupament de la comprensi lectora i tamb com a suport d'altres

competncies.


8/98



8

- Lelaboraci duna srie dactivitats relacionades amb el foment de la lectura,impulsades des del grup de treball de la biblioteca com una proposta de treball, i

aplicades a laula pel professorat de forma voluntria.

- La incorporaci de la lectura digital i hipertextual.Pel que fa a la biblioteca en concret:

- La integraci de la biblioteca en les activitats curriculars de totes les assignatures.- La utilitzaci de la biblioteca com a espai de treball.- La informatitzaci del sistema de gesti de prstecs, i lorganitzaci completa del

fons documental.

- La dotaci dun fons atractiu per a la comunitat educativa, especialment per alalumnat. En aquest sentit, juga un paper important la literatura juvenil, que actua

com una literatura de transici o llibre ham.

4. OBJECTIUS ESPECFICS QUE ES PRETENENACONSEGUIR AMB EL DESENVOLUPAMENT DEL PLA.

4.1. OBJECTIUS GENERALS.

- Formar hbits de lectura en lalumnatdEducaci Secundria.- Potenciar la comprensi lectora des de totes les rees del currculum.- Desenvolupar en ladolescncia les habilitats de lectura, escriptura i exposici oral,

en laprenentatge de qualsevol matria.

- Promoure en lalumnat la capacitat dexpressar-se sobre diferents aspectes ambclaredat, coherncia i senzillesa.

- Formar persones lectores capaces dassolit els objectius marcats en lmbit escolar.- Aconseguir que la majoria de lalumnat descobrisca la lectura com un element de- gaudi personal.- Fomentar en lalumnat, mitjanant la lectura,una actitud reflexiva i crtica front les

manifestacions de lentorn.

- Aconseguir que lalumnat aprenga a analitzar amb sentit crtic la informaci quetransmeten els diferents mitjans de comunicaci ( sobretot, premsa i internet).

- Traslladar a lmbit interescolar i familiar lintersper la lectura.


9/98



9

- Utilitzar mitjans informatius i audiovisuals com a consulta, millora i recolzament dela lectura.

4.2. CONCRECI DELS OBJECTIUS.

- Crear les condicions materials adequades per a ls ptim dels fons i serveis delsquals disposa la biblioteca.

- Facilitar i promoure laccs a aquests fons i possibilitats dinformaci.- Crear i consolidar conjuntament els hbits de lectura, dileg i escriptura des de totes

les rees del Currculum, i aix contribut a la formaci personal.

- Apreciar, respectar i gaudir del patrimoni natural i cultural.- Fomentar i consolidar els valors de llibertat, justcia, igualtat i respecte a la diversitat;

i contribuir, aix, a la formaci duna societat democrtica, participativa i en

convivncia pacfica.

- Conixer i familiaritzar-se amb les possibilitats que ofereixen les noves tecnologiesper a posar-les al servei de les persones.

- Aprendre a distingir la informaci til i fiable i formar un esperit crtic, que ensservisca per a ladequada assimilaci dels missatges transmesos pels mitjans de

comunicaci.

- Aconseguir que la biblioteca siga un lloc de continu aprenentatge sense lmit dedat.- Contribuir a complir els objectius del Projecte Educatiu del Centre i de la

Programaci General Anual.

- Desenvolupar la competncia lectora en totes les rees, matries, mbits i mduls.- Dinamitzar la lectura (estimulaci i constituci dhbits de lectura).- Dinamitzar la biblioteca escolar.- Aconseguir que lalumnat sinforme mtuament de les seues lectures preferides, que

els han fet gaudir, mitjanant explicacions als companys/es i fitxes bibliogrfiques i

informatives.

4.3. OBJECTIUSESPECFICS.

Els objectius especfics sn concrecions dels objectius fonamentals que resulten de la

seua aplicaci i adaptaci a les caracterstiques i peculiaritats del nostre centre. Sha

tingut en compte, per tant, la diversitat de lalumnat, el seu nivell cultural, la societat onestan integrats, etc. Sn aquests:


10/98



10

- Organitzar la biblioteca com un espai educatiu, cultural i integrador, adequat a lesnecessitats actuals de la Comunitat Educativa, per tal de facilitar laccs dels

usuaris/es als fons de la biblioteca, i aconseguir que es convertisca en un espai

agradable per a llegir, treballar, informar-se.

- Incentivar i potenciar els hbits de lectura i escriptura.- Aconseguir que lalumnat assolisca les habilitats necessries per a la consulta, recerca

i tractament de la informaci a travs de qualsevol mitj. Per aix, cal realitzar un

programa daprenentatge adient.

- Facilitar a la comunitat educativa laccs a tots els fons i mitjans de comunicaci.- Recopilar, organitzar i difondre tota la informaci que arribe al centre i siga dinters

cultural.

- Aconseguir que la biblioteca es convertisca en un lloc integrat a la vida quotidiana delcentre, i que ls dels seus recursos forme part de les programacions didctiques dels

departaments.

- Investigar els interessos i aficions de lalumnat i de la resta de la comunitat educativa.A partir dells, redactar un programa opla danimaci a la lectura que promoga tamb

el dileg i lescriptura en totes les rees i matries del Currculum. Aquest programa o

pla sha delaborar en collaboraci amb els departaments.- Establir, segons el programa danimaci a la lectura, les prioritats dadquisici de

fons adaptades a les necessitats dels diferents sectors de la comunitat educativa i a les

previsions fetes pels departaments didctics.

- Ensenyar a lalumnat a valorar el mobiliari, els fons de la biblioteca i als usuarisdaquesta, amb actituds de respecte i collaboraci.

- Aconseguir un ambient de silenci (o veu baixa) que afavorisca la lectura, lestudi, lareflexi i el treball de la resta de persones usuries de la biblioteca.

- Contribuir a qu el procs densenyament - aprenentatge siga continu, sense lmitdedat.

- Promoure que tots els agents que intervenen en el procs educatiu de lalumnat (professorat, famlia i comunitat) participen en la millora de la seua competncia

lectora en tots els nivells.

- Involucrar a tot el professorat en la millora de la competncia lectora mitjanant elseu tractament en totes les rees.


11/98



11

- Posar en marxa el servei de prstec de la biblioteca del centre, catalogant tot el fonsdocumental.

- Fomentar que la biblioteca sintegre en la prctica docent habitual com un centre derecursos actualitzats: bibliografia, publicacions peridiques, Internet...

- Potenciar la lectura digital, de forma que lalumnat desenvolupe la seua capacitat dediscriminaci sobre la veracitat de la informaci, la capacitat de relacionar i integrar

fons diverses i fomentar el seu esperit crtic.

- Fomentar la relaci entre la biblioteca i lentorn: les famlies, la biblioteca pblica delmunicipi, altres entitats, etc.

o A) Des del punt de vista del Centre es pretn:- Implicar a tota la comunitat educativa en un projecte com dalfabetitzaci plena i

fluda, indispensable per a ladquisici dels altres coneixements.

- Contribuir a la millora dels resultats acadmics generals del centre.- Potenciar la biblioteca a travs dunes activitats de disseny concret.- Crear i desenvolupar tallers complementaris i extracurriculars com el Taller

dEscriptura i el Taller de Teatre, des dels quals lalumnat puga practicar aquestes

destreses en un mbit de voluntarietat que lapropen a gaudir de les tasques querealitza.

- Crear i desenvolupar dins del marc curricular la matria de Literatura Universal coma ferramenta esttica que culmina un procs que comena per all ms bsic.

- Posar a disposici de les famlies per al seu s i aprenentatge les activitatsextracurriculars en horari de vesprada amb la finalitat destendre el foment de la

lectura i lescriptura ales famlies que ho requerisquen. Aix, es pot crear tamb un

taller per a lalumnat estranger,per ajudarlo a integrar-se millor i ms rpidamenten les nostre llenges i cultura.

o B) Des del punt de vista del professorat implicat es pretn:- Introduir una sensibilitat comuna a tot el professorat cap a la riquesa de les llenges

prpies i de com millorar ls oral i escrit; daquesta forma, es podran millorar els

resultats del nostre alumnat.

-

Conjuntar criteris dortografia comuns a tot el centre, relatius a totes les matries.- Conjuntar criteris grfics en torn a un manual destil com al centre.


12/98



12

- Afavorir la coordinaci dels distints departaments a travs de dictatsmultidisciplinars, concursos i exposicions orals com a prctica comuna a tots els

departaments, i no sols als de llenges.

- Estimular el nostre alumnat a participar en diversos concursos de literatura (narrativa,poesia, teatre, cmics...), dins del centre i en convocatries externes.

- Recopilar la cultura popular, dites, frases fetes, canons, contalles diverses... a travsdentrevistes a persones majors. En aquest sentit, es pot aprofitar la proximitat de la

residncia dancians.

- Mostrar a lalumnat lectures diverses: llibres, peridics, revistes, fullets informatius,propagandes, prospectes...

o C) Des del punt de vista de lalumnat es pretn:- Millorar els resultats particulars de cada alumne/a.- Integrar a cadasc en la vida del centre, primer, i en la vida activa, desprs.- Afavorir les relacions interpersonals i de convivncia per mitj dactivitats en les

quals es promoga el procs dajuda mtua.

- Descobrir la satisfacci duna plena comprensi de la lectura extensiva i intensivafins aconseguir el gaudi de la lectura esttica i informativa, i, alhora, fomentar laficia lescriptura com a mitj dexpressi didees, sentiments i opinions i com un temps

de reflexi que permeta el creixement personal.

- Conixer, identificar i saber realitzar una fitxa bibliogrfica i informativa.

5. PLANIFICACI I TEMPORALITZACI DACTIVITATSPER A ASSOLIR ELS OBJECTIUS DEL PLA.

Es plantegen una srie dactivitats com a proposta. Per a una millor organitzaci, es

recomana que continguen els segents apartats (com a mnim):

Objectius.

Descripci de lactivitat i procediments.

Recursos disponibles.

Responsables.

Temporalitzaci.


13/98



13

Avaluaci de lactivitat.

Shi han establert els segents blocs dactivitats:

5.1. ACTIVITATS RELACIONADES AMB ATENCI EDUCATIVA.

Tot i que es tracta dactivitats concretes, es desenvolupen ac i no en un annex perqu

suposa una de les apostes ms importants del Pla Lector.

o A) Activitats generals:El primer mbit en el qual sha desenvolupat el foment de la lectura en el curs 2011 -

2012 s en lassignatura Atenci Educativa de 1r i 2n dESO. Es tracta duna

experincia nova en el centre, i es pretn continuar desenvolupant-la en els prxims

cursos.

Objectius:

Lassignatura dAtenci Educativa, optativa al llarg de la ESO i de 1r de Batxillerat,

no t currculum. Per tant, fins ara, les activitats que shan dut a terme en la matria

han estat sotmeses totalment al criteri del professorat corresponent. Com que no s

avaluable, i no t contingut, sha comprovat al llarg dels cursos que una part de

lalumnat t actituds negatives i distorsionants, que dificulten qualsevol intent per part

del professorat daprofitar el temps. En la majoria de casos, es recorria al visionat de

pellcules (en la majoria de casos, educatives), amb resultats desiguals. Tamb soptava

per deixar que lalumnat utilitzs el temps per a fer deures daltres assignatures. Per

sha comprovat, sobretot en els primers nivells, que el comportament dels grups en

Atenci Educativa era molt pitjor que en les assignatures amb currculum.

En el curs 2011-2012 es planteja un repte o objectiu principal: utilitzar lAtenci

Educativa de 1r i 2n dESO com el vehicle ms important per a fomentar la lectura. A

ms daquest objectiu bsic, hi ha daltres tamb importants:

- Aprofitar les dues hores que t lassignatura dAtenci Educativa en aquests nivellsamb tasques concretes i educatives, per a que lalumnat no tinga la sensaci de

prdua de temps, sin que se senta til i motivat.


14/98



14

- Disminuir les actituds negatives i indisciplinades que es donaven en AtenciEducativa en anys anteriors, per damunt de la tnica habitual de la resta

dassignatures.

- Si lexperincia s positiva, un dels objectius s estendre-la a la resta de nivells quetenen aquesta assignatura. A ms, si s assumida per lalumnat de 1r i 2n duna

forma natural, es pot esperar que no hi haja problemes en qu laccepten en cursos

posteriors.

Descripci i procediments.

Descripci:

Lactivitat consisteix, bsicament, en apropar a lalumnat diversos llibres de lectura

(literatura juvenil, literatura adaptada, cmics). Per, a banda daquesta idea-base, hi ha

altres activitats complementries:

- La realitzaci dun treball a partir de la lectura de cada llibre. Lesquema es troba enlannex 1.

- Activitats sobre el foment de la lectura, que es poden anar alternant amb la lecturadels llibres. Hi ha una mostra daquestes activitats en lannex 1.

- Activitats a la biblioteca del centre. Es poden realitzar, bsicament, amb grupsreduts, o amb la collaboraci del professorat de la biblioteca. Aquestes activitats

impliquen la consulta de diccionaris o enciclopdies; peridics o revistes; Internet.

Procediments:

Per a dur a terme aquesta activitat shan hagut de fer els segents passos per part del

grup de treball de la biblioteca:

- Fabricaci de carros porta-llibres, s a dir, petites biblioteques ambulants, per tal dedur els llibres de lectura a laula. Shan elaborat quatre: dos per a la planta baixa

(corresponents a 1r dESO), que es troben en el sal dactes; i dos per a la primera

planta (2n dESO), que estan en la sala del professorat. Sha intentat que el seu

aspecte fos agradable i divertit, per a que es converts en un element ms de

motivaci per a lalumnat.

-

Muntatge dels carros porta-llibres. Consisteix a decidir quins llibres formen part decada carro. Cal realitzar un estudi previ sobre les lectures ms recomanables segons


15/98



15

ledat de lalumnat i els seus possibles gustos. Una vegada decidits els llibres de

cada carro, sha de fer un llistat per a dur un seguiment dels llibres. Aquest llistat,

que es troba a la biblioteca, servir per a comprovar peridicament que els llibres

dels carros no sextravien.

- Reunions (i fulls explicatius) amb el professorat dAtenci Educativa de 1r i 2ndESO, per tal dexplicar-los lactivitat i comptar amb la seua collaboraci i

implicaci en lactivitat. Aquests de gran importncia, ja que, tot i que la idea sha

desenvolupat des del grup de treball de la biblioteca, s imprescindible lactuaci

del professorat dAtenci Educativa, que du a terme lactivitat dia a dia.

- En els casos en els quals siga possible, els membres del grup de treball de labiblioteca poden entrar a les aules d'Atenci Educativa i, de forma entusiasta,

explicar els diversos continguts dels llibres del carro. D'aquesta manera es pretn

motivar a l'alumnat.

- Elaboraci de les activitats complementries. Un primer llistat dactivitats cal serconfeccionat pel grup de treball de la biblioteca, i repartides amb fotocpies (ocollocades a la carpeta de la Intranet pblico)al professorat dAtenci Educativa.

Al llarg del curs, aquest apartat es va ampliant de forma interactiva: el professorat

(de tots dos mbits) busca informaci al respecte i la comparteix amb la resta,

atenent tamb al resultat que cada activitat ha tingut en la classe.

Recursos.

- Els llibres de la biblioteca collocats en els carros. Al llarg del curs 2011-2012 labiblioteca est immersa en una profunda reestructuraci. Els llibres ms nous que

disposa sn de fa uns anys; per tant, no t al seu abast els ltims ttols de literatura

juvenil, els que poden estar ms de moda entre lalumnat. Per tant, cal una

ampliaci i modernitzaci del fons documental, dutes a terme a partir del tercer

trimestre del curs i en cursos posteriors.

- Els carros porta-llibres.-

La resta del fons documental de la biblioteca.- Els ordinadors de la biblioteca.


16/98



16

- Les activitats, estretes: daltres plans de lectura, de diverses consultes a internet,dexperincies didctiques del professorat,...

Responsables.

- El grup de treball de la biblioteca.- El professorat que imparteix lassignatura dAtenci Educativa a 1r i 2n dESO.

Temporalitzaci.

Lactivitat sha de dur a terme al llarg de tot el curs.

Avaluaci.

De forma peridica, cal realitzar revisions de lactivitat. Cal revisar els carros porta-

llibres, per a comprovar els llibres, i renovar-los. Cal mantenir contacte amb el

professorat per a fer valoracions de lactivitat.

Al final de curs cal realitzar un balan daquesta activitat, i extraure conclusions i

possibles millores per al prxim curs.

o B) El passaport de lectura:Aquesta activitat est directament relacionada amb Atenci Educativa (s

complementria a lanterior). Tamb suposa una aposta important del Pla lector, per

aix sinclou directament en la part general i no en un annex. Tot i aix, cal dir que en

el moment de laprovaci daquest Pla encara no sha dut a la prctica.

Objectius.

- Crear un hbit lector en lalumnat.- Fer possible que siga lalumnat qui descobrisca quin tipus de llibres desitja llegir

(gnere, temtica, autor); per tant, que tinga llibertat delecci.

- Aconseguir que el passaport siga una ferramenta didctica amb la qual lalumnat esfamiliaritze des del comenament.

Descripci de lactivitat i procediments.


17/98



17

El passaport de lectura s un document on lalumnat enregistrar les seues lectures al

llarg del curs escolar. Podr escollir aquestes lectures a partir de diverses opcions,

facilitades en els carros porta-llibres o en les prestatgeries de la biblioteca.

El passaport va dirigit a lalumnat de 1r i 2n dESO. Si funciona b, es podr fer

extensiu a altres nivells educatius.

Quan un alumne/a acaba la lectura dun llibre, haur de realitzar un xicotet treball,

seguint el model donat (annex 1) o un altre. El professor/a ho far constar al passaport.

Recursos disponibles.

El passaport de lectura ser lliurat a comenament de curs a lalumnat dAtenci

Educativa (o a tot lalumnat a qui vaja dirigit, si sestn a altres grups). Lalumne/a hi

posar les seues dades personals.

Per al seu funcionament, sn indispensables els llibres de lectura, que es troben

bsicament en els carros porta-llibres.

Responsables.

El responsable s el professorat datenci educativa. Tamb pot participar-hi el

professorat que marca lectures obligatries (Valenci, Castell, Angls, etc.) tot i que en

aquest cas seria necessari generalitzar el passaport a grups complets (no a Atenci

Educativa, assignatura optativa). Tamb participa el grup de treball de la biblioteca, que

s qui munta els carros porta-llibres o elabora el llistat dexemplars a adquirir.

Temporalitzaci.Inicialment, el passaport de lectura serveix per a un curs escolar. No obstant, es planteja

la possibilitat que un mateix passaport es puga utilitzar durant ms dun curs, en funci

de la capacitat de conservaci de lalumnat.

Avaluaci de lactivitat.

El professorat dAtenci Educativa informar a la persona coordinadora de la biblioteca

al final de curs sobre el funcionament del passaport. Es pot elaborar un dossier ambpreguntes per a que aquesta informaci siga completa.


18/98



18

5.2. ACTIVITATS A REALITZAR PELS DEPARTAMENTS DIDCTICS.

Per a realitzar aquest apartat han collaborat els departaments i famlies professionals

del centre. Abans de la recollida dinformaci, sha fet arribar als caps de departament

un dossier informatiu, amb aquests apartats:


19/98



19

o A) Base legal:Apareix especificada en la Introducci daquest Pla de lectura. A ms, en el dossier es

fa especial atenci a la tasca a desenvolupar pels Departaments didctics.

En definitiva, el que es pretn amb laportaci daquesta normativa s demos trar que el

foment de la lectura afecta a tots els Departaments didctics, els quals shan

dinvolucrar en aquest aspecte.

o B) Activitats a desenvolupar per cada assignatura o mdul:En aplicaci del marc legal assenyalat, cada Departament haur de programar activitats

per a les seues matries o mduls (per a dur a terme a laula o a la biblioteca) . Aquestes

activitats hauran de seguir un esquema general (recomanable), que s el mateix que

lassenyalat al comenament del punt 4. Daltra banda, en el dossier es proposen una

srie dactivitats generals.

Idees proposades per la comissi del PLEC.La comissi del PLEC, desprs de consultar diversos materials relacionats, proposa

idees concretes per als diferents Departaments, que sn les segents:

- Elaboraci darticles per a la Revista del centre, relacionat directament amb algunaspecte tractat en lassignatura.

- s del peridic: lectura (i treball posterior) de notcies de premsa relacionades ambel tema. Tamb pot incloure lelaboraci de dossiers de premsa, segons la matria.

- s del diccionari. s una activitat dissenyada (no s la simple recerca de conceptes),per que t com a procediment ms important ls de diccionaris o enciclopdies.

En la majoria de casos, ser necessari realitzar aquesta activitat en la biblioteca.

- Elaboraci de diccionaris personals. Aquesta activitat est especialment dirigida ales matries amb un vocabulari especfic, o b a les llenges estrangeres. Es poden

utilitzar fitxes de cartolina per a cada definici. Tamb es pot tractar dun diccionari

elaborat entre tots, i que roman en laula.

- Lectura de llibres. Aquesta activitat no pot generalitzar-se a totes les assignatures, jaque lalumnat no pot tenir un gran nombre de llibres a llegir. Per tant, es necessita la

coordinaci entre les diferents Departaments per tal devitar llistats molt llargs de

llibres de lectura obligatria. Daltra banda, saconsella que no siguen llistatstancats, sin que lalumnat puga triar el llibre a llegir entre diverses possibilitats;


20/98



20

aquesta opci disminueix el carcter obligatori del llibre, i dna una major llibertat a

lalumnat a lhora de llegir.

- Estudi de biografies de personalitats destacades de la matria estudiada. Aquest nonoms far referncia als trets especfics, sin tamb a la situaci del personatge en

el context histric i cultural, que sempre guarden relaci amb lobra de lautor.

- Realitzaci de treballs a partir duna bibliografia donada (per als cursos ms alts delESO, Batxillerat i Cicles) i aplicant un gui. Es potenciar la consulta de llibres i

enciclopdies.

- Lectures recomanades: intentar donar, al llarg del curs, diverses recomanacions dellibres per a llegir (no obligatries). Per tal de fomentar la seua lectura i despertar

linters de lalumnat, es podria llegir a classe (en veu alta), de forma peridica,

fragments daquests llibres.

Material de consulta recomanat.- Pgines web.De forma peridica, el grup de treball de la biblioteca elaborar i actualitzar dossiers,

amb pgines web interessants per als Departaments didctics i Famlies professionals.

Aquesta informaci es donar a conixer en la carpeta general de pblico (Intranet).

- Dossier informatiu.El grup de treball de la biblioteca elaborar al llarg del curs dossiers informatius per als

Departaments i Famlies professionals, on apareixer el material disponible a la

biblioteca, que puga resultar dinters per a les seues assignatures.

Les activitats aportades pels departaments didctics i les famlies professionals estan enlannex 3.

5.3. ACTIVITATS IMPULSADES DES DE LA BIBLIOTECA.

Moltes de les activitats proposades en lanterior apartat (4.2.) poden ser impulsades pel

grup de treball de la biblioteca. Aquest professorat sencarregaria delaborar lactivitat

(amb els apartats especificats al comenament del punt 4 objectius, descripci de

lactivitat i procediments, recursos...) i oferir-la al professorat. A continuaci, tant el


21/98



21

professor/a de lassignatura o mdul com el grup de biblioteca collaborarien i durien a

terme de forma conjunta lactivitat.

El grup de treball de la biblioteca tamb sencarrega de coordinar les activitats

relacionades amb Atenci Educativa (sobretot, el muntatge dels carros porta-llibres). A

ms, elaborar i actualitzar al llarg de cada curs diversos dossiers, com sha especificat

en lapartat anterior (4.2.): ampliaci dactivitats de biblioteca; pgines web

interessants; material disponible a la biblioteca (en especial, noves adquisicions), dividit

per matries diverses (no noms les generals, sin tamb, sobretot la novella general i

juvenil, distribuda per temtiques); etc.

Pel que fa a les activitats relacionades amb la biblioteca, poden realitzar-se en aquesta

aula o en laula de referncia. A continuaci, sespecifiquen algunes daquestes:

- Elaboraci de Setmanes o Quinzenes temtiques, aprofitant qualsevol esdeveniment(Dia del llibre, Dia de la Pau, Dia de la Dona, lliurament dalgun premi literari

important, aniversari dalgun autor reconegut, etc.). Es poden organitzar tota una

srie dactivitats en collaboraci amb alguns Departaments. Els punts a

desenvolupar serien aquests:

o En primer lloc, planificaci. Per exemple, amb una quinzena cadaavaluaci, com a mnim.

o Pel que fa a les activitats, es poden incloure aquestes: el treball a classede determinats fragments dobres; el visionat dalgun fragment de

pellcula o documental relacionat; lelaboraci de murals amb aquesta

temtica; lorganitzaci de lectures en veu alta en Atenci Educativa; la

dramatitzaci de determinats fragments o adaptacions; etc. Es poden

realitzar totes, o una part.o Es pot acompanyar duna msica relacionada, i escoltar-la en els canvis

de classe.

o Distribuir per la biblioteca i tot linstitut cites del llibre, lautor o deltema triat.

o Situar en un lloc visible de la biblioteca les obres protagonistes de laquinzena. Elaborar algun cartell representatiu.

- Realitzaci de sessions exclusives en la biblioteca, amb un itinerari establert:


22/98



22

o Visita guiada, dirigida per algun membre del grup de treball. Es recomanaelaborar un quadernet on lalumnat realitze les segents accions: completar

una fitxa bibliogrfica; practicar la localitzaci de fons utilitzant els cartells

orientatius; aprendre el significat dels smbols dun teixell; conixer les

seccions de la CDU...

o Realitzaci de tallers o jocs, com la recerca de llibres amagats, a partir dediverses pistes ocultes en els mateixos llibres.

Per a dur a terme de forma correcta aquest ltim apartat (o qualsevol altre relacionat

amb la visita a la biblioteca), caldr organitzar un horari, amb reserva daula, de forma

semblant a la reserva daltres elements compartits del centre, com els medis

audiovisuals porttils.

Daltra banda, el grup de treball de la biblioteca elaborar material divulgatiu de foment

ds de la biblioteca i de la lectura en general: psters, frases estretes dobres literries o

autors, punts de lectura, material dacompanyament dexposicions, etc.

5.4. ACTIVITATS COMPLEMENTRIES I EXTRAESCOLARS.ACTIVITATS DISSENYADES PER A AFAVORIR LA COLLABORACI

ENTRE EL CENTRE, FAMLIES, INSTITUCIONS I ORGANITZACIONS.

Les activitats que ja shan posat en funcionament en el curs 2011-2012 apareixen

desenvolupades en els annexos indicats. Daltra banda, algunes de les activitats

indicades a continuaci poden haver estat citades anteriorment; en aquest punt sha fet

una mena de recopilaci.

o A) Activitats relacionades amb el professorat:- Compliment de les activitats especificades en lapartat 4.2. (activitats a realitzar a

laula).

- Visita amb el seu alumnat a la biblioteca del centre, almenys dues vegades durant elcurs.

- Collaboraci de tot el professorat en la preparaci i participaci en les activitatsdanimaci a la lectura que sorganitzen collectivament al centre, com mercadets,donacions, conta-contes, etc. Veure annex 2.


23/98



23

- Participaci en les activitats organitzades per lAjuntament, etc.

o B) Activitats relacionades directament amb lalumnat:- Participaci en les activitats de donaci i intercanvi de llibres. Veure annex 2.- Realitzaci de lectures collectives, al voltant de llibres concrets, o celebracions

puntuals (9 doctubre, Dia de la Pau,...).

- Participaci en recitals de poesia.- Elaboraci de murals o exposicions aprofitant la concessi de premis literaris

(Nadal, Cervantes, Nobel,...) o qualsevol altre esdeveniment relacionat amb la

lectura.

- Participaci en els mitjans de comunicaci municipals i comarcals amb reportatges ientrevistes.

- Assistncia a representacions teatrals.- Participaci en concursos i certmens literaris: els programats pel centre o altres

convocats per: ONCE, FUNDAR, Premis Sambori,...

- Confecci duna revista. Es pot tractar de concursos externs, com El Pas de losEstudiantes, o de la participaci en la revista del centre.

- Participaci activa en la Fira o Setmana del llibre del centre.- Participaci en concursos deslgans sobre la lectura, o qualsevol altre relacionat

amb el foment de la lectura.

- Participaci en clubs de lectura.- Assistncia i participaci en xerrades impartides per escriptors locals, comarcals,

nacionals o internacionals.

o C) Activitats dissenyades per a afavorir la collaboraci entre elcentre i la famlia, institucions i organitzacions:

- Elaboraci de dptics en Nadal i al final de curs per a les famlies, on es propose: undecleg amb les accions que poden afavorir el foment de la lectura en lmbit

familiar; i un llistat de llibres recomanats.

- Activitats dins de lescola de pares i mares per a fomentar la lectura en la famlia.- Activitats on pares/mares i alumnat fan de reporters, i comenten les notcies

dactualitat.- Participaci de les famlies en els clubs de lectura organitzats al centre.


24/98



24

- Participaci de les famlies en la fira del llibre i en altres activitats relacionades ambel foment de la lectura.

6. RECURSOS MATERIALS, HUMANS I ORGANITZATIUSPER A LA CONSECUCI DEL PLA.

6.1. RECURSOS MATERIALS.

Els presents en la biblioteca sn aquests:

- Prestatgeries per als exemplars.- Diverses taules i cadires.- Diversos ordinadors, amb connexi a Internet. Es poden dividir en dos grups:

o Un ordinador per a ls del grup detreball de la biblioteca. Compta amb elprograma PMB, que la Conselleria dEducaci estableix com lindicat per a

les biblioteques escolars.

o Ordinadors per als usuaris de la biblioteca.- Fons documentals. La seua catalogaci es du a terme de forma gradual, la qual cosa

permetr saber el nombre dexemplars disponibles. Per tant, la valoraci es podr

realitzar quan acabe aquesta catalogaci.

En altres dependncies del centre hi ha elements relacionats amb la biblioteca:

- Carros porta-llibres. Ja sha parlat daquest element en lapartat 4.1. (referent aAtenci Educativa).

6.2. RECURSOS HUMANS.

El centre disposa dels diversos recursos humans relacionats amb el foment de la lectura.

En primer lloc, un coordinador/a de biblioteca. Les seues funcions sn les segents:

- Estudiar mesures per tal de millorar lequipament de la biblioteca del centre.- Assessorar i informar al professorat dels materials curriculars i llibres que

reflexionen sobre la lectura, i sobre el fons documental de la biblioteca.

- Redactar llistats amb els llibres disponibles a la biblioteca, i transmetrels alalumnat per tal de motivar-lo.


25/98



25

- Crear documents per a la gesti educativa de la lectura. Per exemple, el passaportde lectura per als primers nivells de lESO.

- Inculcar en lalumnat el valor de la lectura, almenys, una vegada a l trimestre enlhora de tutoria.

- Crear una base de dades amb els ttols i respectives guies didctiques msinteressants per a lalumnat, especialment, dels primers nivells de lESO, dirigides a

Atenci Educativa. Es poden fer extensibles a altres nivells i a altres matries.

- Adquirir els llibres necessaris per augmentar els fons de la biblioteca, desprs deconsultar-ho amb altres membres de la comunitat educativa. Inclou especialment les

lectures obligatries, amb la finalitat de qu la biblioteca dispose de suficients

exemplars de prstec per a lalumnat que no puga comprar aquests llibres.

- Convertir la Biblioteca en un lloc viu, un Punt dInformaci Lectora (PIL), una Aulade Lectura. Per a aix s imprescindible un horari dobertura que abaste tota la

jornada escolar.

Cal dir que moltes daquestes funcions noms podran ser dutes a terme amb la

collaboraci de la resta de personal que t hores de permanncia en la biblioteca.

Per tant, a banda de la persona coordinadora, hi ha altres professors/es que conformen el

grup de treball de la biblioteca. En el curs 2011-2012 sn un total de cinc membres, i

dos professors ms que collaboren en les gurdies de pati. No obstant, aquesta

disponibilitat no s fixa, i podr anar canviant en cursos posteriors.

Les hores de gurdia del personal de la biblioteca sn utilitzades per a:

- Realitzar els treballs relacionats amb la biblioteca: catalogaci de llibres; elaboracide teixells i codis de barres; eliminaci de teixells vells i collocaci dels nous

teixells i codis de barres; ordenaci de llibres en les prestatgeries; esporga; recerca

dactivitats relacionades amb el foment de la lectura; elaboraci del PLEC.

- Control de lalumnat present en la biblioteca: vigilar el seu bon comportament;ajudar en la consulta de llibres i dInternet.

- Realitzaci de les funcions assenyalades anteriorment.

6.3. RECURSOS ORGANITZATIUS.


26/98



26

o A) Organitzaci i gesti de la biblioteca.Al llarg del primer any de funcionament, es tracta de posar en marxa la biblioteca (per

tant, siniciaran tots els processos indicats). En els cursos posteriors, sha de continuar

la tasca no acabada, i perfeccionar i revisar la duta a terme en el primer any. s

important marcar terminis en alguns punts a comenament de curs.

Els processos relacionats amb aquest punt sn els segents:

Distribuci i ambientaci de lespai fsic.La distribuci actual de la biblioteca es troba en lannex 6.

Daltra banda, cal atendre a una srie didees generals sobre la distribuci ideal, que

poden ser aprofitades en el futur per a canviar lestructura actual i contribuir a millorar

lambient de la biblioteca.Els consells trobats a les pgines web especialitzades sn els

segents:

- Cal crear un entorn agradable, atractiu i cmode, que convide a lestudi i a larelaxaci.

- Per a crear una distribuci nova de lespai shan de tenir en compte els segentsparmetres: quines activitats es realitzen a la biblioteca; quin s lequipament

disponible i el que sha dadquirir; quines sn les caracterstiques ambientals que esvolen aconseguir.

- Lespai hauria de tenir zones diferenciades, que permeten usos diversos: lecturasilenciosa, investigaci en grup, s simultani de fonts impreses i electrniques...

- Sn importants els taulers, amb informaci general o peridica: ubicaci dels fons,horaris, torns de prstecs, convocatria de concursos o activitats relacionades amb la

lectura. Daltra banda, s recomanable projectar lactivitat de la biblioteca cap als

corredors i altres zones comunes del centre amb diversos cartells,...- Per tal de separar les zones es poden utilitzar prestatgeries mbils.- La zona de recepci (atenci a lusuari, prstec, informaci) ha de tenir una taula

gran, amb ordinador amb connexi a Internet i impressora. I tamb pot incloure un

carret on es deixen els llibres tornats, i un expositor amb les lectures recomanades

com a suggeriment per a renovar el prstec.

Fons i collecci.


27/98



27

Hi formen part els exemplars antics (provinents de lantic institut de BUP i del de FP),

els adquirits posteriorment, els provinents dels departaments i noves adquisicions i

donacions. La majoria compta amb teixells anteriors, que shan deliminar i substituir

per la nova catalogaci (teixell, codi de barres, segellat).

Cal tenir en compte que la biblioteca escolar no s una biblioteca de conservaci, sin

que ha de tenir visi de futur. Els criteris que s'han de tenir per a seleccionar els

documents del fons sn aquests (els ms importants):

Respondre a les necessitats de l'alumnat i del currculum (no tant a les

necessitats del professorat).

Ha d'haver un equilibri entre les obres de ficci i de coneixement. Els estudis

consultats parlen duna proporci de 40 / 60%, respectivament.

Volum: aproximadament, 10 llibres per alumne (orientatiu).

Els materials que ha de tenir la biblioteca sn: generals de referncia (diccionaris,

enciclopdies, etc.); de ficci (literatura juvenil, novelles, pellcules...); de

coneixements; altres materials d'aprenentatge (mapes, fotografies, murals, lmines,

jocs...); materials per a atendre a la diversitat; per al professorat i les famlies; elaborats

pel professorat i l'alumnat (literatura grisa); publicacions peridiques; materials efmers.

Esporga.Consisteix en lavaluaci crtica del fons disposat, per a treure de la biblioteca els

documents que no compleixen els criteris establerts. Bsicament, es tracta de rebutjar

els exemplars i altres materials obsolets i poc tils per a ls habitual.I, per tant, t com

a finalitat disposar d'un fons actualitzat, til, de qualitat, accessible i adequat a lesnecessitats de l'alumnat i del professorat.

Els motius pels quals es du a terme lesporga sn els segents:

- Per a oferir informaci verdica i actualitzada.- Per a tenir un fons adequat als usuaris, equilibrat en totes les matries.- Per a oferir documents en bon estat fsic, i atractius.- Per a guanyar espai.


28/98



28

Lesporga la realitza el grup de treball de la biblioteca, amb la collaboraci

indispensable de cada departament, ja que els especialistes de cada matria sn els que

poden determinar si un llibre, per ms vell que siga, s til o no.

Passos a seguir en lesporga:

- Fase de planificaci: cal recollir informaci del context: coneixements que imparteixel centre, edat de lalumnat, alumnat amb NEE, llistat de raons per les quals es vol

esporgar, qui far lesporgada; temporalitzaci; com es far la difusi.

- Fase de realitzaci. Cal tenir clar:o Quin fons s'esporgar (tota la biblioteca, noms ficcin, noms

revistes...).

o Criteris que s'aplicarn: documents malmesos, duplicats, obsolescnciade la informaci o del format...

o Documents que no s'han d'esporgar.

Sha dedeixar clar que els llibres de text obsolets no sn material propi de la biblioteca,

sin dels Departaments. Per tant, a la biblioteca noms es conserven els que sn

considerats material de consulta interessant pel grup de treball i pels membres de cadadepartament.

Els llibres rebutjats, que deixen de pertnyer a la biblioteca, caldr segellar-los en la

portada amb el segell de baixa.Aquests exemplars poden tindre diversos usos: posar-

los a la venda en mercadets solidaris del centre; formar part dintercanvis; lliurar-los a

una ONG que faci un bon s dells; vendrels a llibreters de vell; destruir-los per a

reciclatge de paper si no sels pot donar un altre s.

Reorganitzaci dels fons.Aquesta tasca la realitza el personal encarregat de la biblioteca, que compta tamb amb

la collaboraci dels diferents departaments. Consisteix a agrupar els diversos exemplars

per la seua temtica, per a que lorganitzaci definitiva siga coherent. La finalitat s que

els usuaris de la biblioteca (sobretot, lalumnat), puga trobar fcilment all que busca, i

que els materials referents a les diferents assignatures estiguen agrupats. En la majoriade casos se segueix el registre donat pel CDU (Classificaci Decimal Universal


29/98



29

bibliotecria), per en ocasions es canvia per a simplificar els grups temtics i facilitar

la seua recerca en la biblioteca (veure lannex 5: el nostre CDU).

Registre.Aquest pas no es du a terme duna forma manual, sin que sinclou en la catalogaci

informatitzada.

Catalogaci.Consisteix a descriure el procs i organitzar la tasca; s a dir, especificar tots els passos

a seguir des de que entra un llibre en la biblioteca fins que est en la prestatgeria

corresponent (inclou els llibres que hi havia abans de comenar la nova catalogaci). Els

passos sn aquests: catalogaci al programa PMB, segellat, retirada de teixells vells,

collocaci dels nous i dels codis de barres, ubicaci en la prestatgeria. Consultar

lannex 4.

Organitzaci dels documents en les prestatgeries.Inclou la senyalitzaci dels conjunts de documents. La distribuci projectada (una

vegada estiga avanada la catalogaci dels exemplars de la biblioteca) es troba fasedelaboraci. Ser afegida en un annex en futures revisions del Pla lector.

Carnet de la biblioteca.Aquest punt ser explicat en un annex posterior, en elaboraci.

Manteniment de lorde dels documents en les prestatgeries.Shauria de revisar, almenys, de forma quinzenal.

Coneixement i manteniment del sistema informtic.Per una banda, el personal que treballa a la biblioteca ha de conixer el programa PMB;

sobretot, all referent a la consulta de llibres i prstecs. Almenys, ens referim a les

persones que tenen horari datenci durant els patis, que s quan es realitzaran la

majoria de prstecs i consultes.


30/98



30

Daltra banda, el manteniment del sistema informtic shaur de realitzar pel personal

especialitzat (dinformtica), i consistir en revisions puntuals, soluci de problemes i

realitzaci de cpies de seguretat.

Adquisici de nous fons.Cal detectar les necessitats, en coordinaci amb els diferents Departaments. Sha

datendre especialment als carros-porta llibres i, per tant, a lopini de lalumnat i

professorat dAtenci Educativa de 1r i 2n dESO.

El grup de treball de la biblioteca podr elaborar un llistat amb els llibres ms llegits,

per tal de comprar ms exemplars per a altres carros i per a la biblioteca en s. Daltra

banda, tamb haur delaborar llistats de llibres recomanats, a partir de la consulta de les

pgines web especialitzades (veure annex 7). Aquest llistat es pot ampliar amb

informaci de cada llibre, per a que lalumnat el puga consultar duna forma rpidaen

un dossier.

El servei de prstecs.Per a dur a terme el servei de prstecs cal conixer amb profunditat, com sha dit, el

programa PMB. Aquest punt est en construcci, ja que noms es podr posar en marxa

quan hi haja un nombre important dexemplars catalogats digitalment.

Ordinadors i control del seu s. Normes.En construcci. Sannexar a aquest Pla quan estiga enllestit.

Elaboraci del Reglament de la biblioteca.En construcci. Sannexar a aquest Pla quan estiga enllestit.

Funcionament diari del grup de treball de la biblioteca.El grup de treball de la biblioteca est format per diferents professors/es, que acudeixen

en distintes hores per a realitzar les tasques assignades. En moltes ocasions, no hi ha un

contacte directe entre aquest professorat, per la qual cosa s difcil saber quina s la

tasca que cadasc realitza en cada moment. Per a una millor coordinaci del grup, es

prenen les segents mesures:


31/98



31

- Mitjanant la llibreta de la biblioteca cada persona collaboradora anota la tascafeta cada dia, la problemtica sorgida, lltim nmero donat en el registre, etc. La

llibreta tamb serveix per a fer suggeriments.

- Per la seua banda, la carpeta de la biblioteca serveix per a recopilar informaciimprescindible (sobre els carros porta-llibres; protocols sobre la catalogaci i s del

PMB, segellat, teixells, etc.; instruccions puntuals sobre activitats; horaris; etc.).

Tamb s convenient que la persona coordinadora elabore Plans quinzenals

dactuaci, que es donen a conixer a travs daquesta carpeta i sn seguits per la

resta del personal.

Per tant, el grup de treball consulta diriament aquest material. A ms, s convenient

realitzar reunions puntuals del grup de treball, per a posar en com les accions, la

problemtica, els suggeriments, etc.

o B) Serveis que ofereix la biblioteca.- Sala destudi.- Sala de consulta de llibres, revistes, premsa...- Sala de consulta de mitjans informtics.- Sala de prstec de llibres i material audiovisual i informtic.- Sala dinformaci: cal dinamitzar els panells informatius, i renovar-los de forma

quinzenal. En aquests panells hauria daparixer la segent informaci: les ltimes

adquisicions, recomanacions de lectura, activitats culturals (exposicions, cursos,

rutes culturals, articles periodstics...), expositors de revistes i premsa, lautor o el

llibre de la quinzena,...

- Sala de realitzaci dactivitats relacionades amb el foment de la lectura.

o C) Presncia en la pgina web de lIES.Apartat dedicat al foment de la lectura, on sinforme dall que es fa en la biblioteca,

amb fotos i explicacions; enllaos; activitats...

7. TEMPORALITZACI, AVALUACI, REVISI IPROPOSTES DE MILLORA.


32/98



32

El Pla de foment de la lectura de cada curs escolar tindr una temporalitzaci anual i

ser revisat i avaluat en finalitzar el curs (dacord amb lOrdre 44/2011,de 7 de juny)

per la comissi coordinadora, que en far una memria anual general del centre que sha

daprovar pel Consell Escolar . Aquesta memria, a ms duna relaci de les accions i

activitats fetes durant el curs, far una avaluaci del Pla anual de foment de la lectura .

7.1. TEMPORALITZACI.

El Pla de foment de la lectura ser avaluat en els segents perodes:


33/98



33

- Mensual.Valoraci del professorat per Departaments. En les reunions de la Comissi de

Coordinaci Pedaggica hi haur un punt dels temes que afectar al Pla lector. Aquesta

valoraci mensual no s obligatria, per s recomanable.

- Trimestral.o Valoraci del professorat per Departaments en les reunions de la Comissi de

Coordinaci Pedaggica. Aquesta valoraci trimestral s dobligat compliment.

o Valoraci dels membres de la Comissi del Pla Lector. Hauran delaborar-la ipresentar-la al Claustre i al Consell Escolar.

- Anual.Valoraci en les Memries dels diferents Departaments, en la Memria Final del

Claustre, i del Consell Escolar. Lavaluaci del Pla quedar reflectida en la Memria i

sexpressaran les propostes de millora acordades per tal dintroduir-les en el Pla de

foment de la lectura, en cas necessari, o per a tenir- les en compte a lhora delaborar la

proposta dactivitats per al curs segent.

7.2. AVALUACI DEL PLA LECTOR.

o A) Procediments.La Comissi del Pla Lector tindr com a objectiu el seguiment del mateix utilitzant

instruments de recollida de dades que puguen permetre una anlisi ms exhaustiva i

valoraci dels resultats obtinguts, de manera que el Pla siga susceptible dintroduir

elements de millora.

o B) Indicadors davaluaci.Per aconseguir els objectius proposats en el Pla es fa necessria la confecci

dinstruments de recollida de dades que permeten avaluar els objectius. Aquests

documents es complimentaran en les dates que figuren en el Pla.

Elscriteris generals seran els segents:

-

Coneixement per part del Claustre de professorat de les actuacions del Pla.- Adequaci del temps (per a les activitats programades,)


34/98



34

- Inclusi del mateix en totes les rees del currculum.- Grau de compliment dels objectius proposats.- Grau de satisfacci del professorat.- Grau de satisfacci de lalumnat (adequaci dels llibres a lalumnat; nivells,

interessos i motivacions de lalumnat).

- Disseny de les activitats.- Adequaci i aprofitament dels recursos personals i materials.- Correcci en la distribuci de les responsabilitats i de la feina entre tots els membres

de la Comissi del Pla de Lectura.

- Grau dimplicaci de lalumnat, professorat, famlies, associacions.- Comprovaci del grau dintegraci de ls de la Biblioteca en el procs

daprenentatge de lalumnat. Freqncia de prstecs i quins llibres sn els ms

prestats.

- Adequaci dels espais (massa sorollosos, incmodes,)- Els avanos de lalumnat quant a hbits lectors.


35/98



35

ANNEXOS.


36/98



36

ANNEX 1: Activitats datenci educativa.

INFORME DE LECTURA.

DADES GENERALS DEL LLIBRE:

1. Ttol del llibre i autor.2. ISBN.3. Editorial, ciutat i any dedici.

CONTINGUT.

1. Resum del llibre (ms de 10 lnies).2. Principals personatges, amb una breu explicaci de cadasc (dir qui sn).3. Descriu el personatge que ms tha agradat, atenent al seu fsic, carcter, i

alguna de les seues accions al llibre (mnim, 5 lnies).

4. Descriu lescena que ms tha agradat o impactat (mnim, 3 lnies).5. Imagina un altre final, i explical (mnim, 5 lnies).6. Realitza una valoraci personal del llibre: posa-li nota entre 0 i 10, i justifica-la.


37/98



37

INFORME DE LECTURA (Un altre).

DADES GENERALS DEL LLIBRE:

1. Ttol del llibre i autor.2. ISBN.3. Editorial, ciutat i any dedici.

PER QU HAS SELECCIONAT AQUEST LLIBRE? (per curiositat, per

recomanaci de companys/es, per largument, pels personatges, pel lloc o poca on

transcorre la histria, per la portada, pel nombre de pgines...).

RESUM DE LARGUMENT:

COM HA ANAT LA LECTURA?(Difcil / mha agradat / lhe recomanat / llegiria

una altra obra del mateix autor / mhe avorrit,...).

TEXT RELACIONAT AMB EL LLIBRE QUE HAS LLEGIT (200 paraules).

Consisteix a escriure un text personal, inspirat en el llibre que sha llegit. Per tant, no

sha de resumir el llibre ni copiar la biografia de lautor.

El text ha de ser original. Algunes idees:

- Una possible continuaci de la histria.- Canviar el final de lobra, o algun moment de la histria.- Escriure una carta a algun personatge, o a lautor de lobra.- Elaborar una carta que escriu un personatge.- Realitzar un poema sobre el llibre.- Elaborar un text on es relacione el llibre amb algun record personal.- Realitzar una ressenya crtica de lobra.


38/98



38

ELS MEUS HBITS DE LECTURA (Proposta dactivitat per al primer dia de classe).

ALUMNA/E:.............................................................................................CURS:..............

1. Qu tagrada ferquan tens temps lliure a casa? (Posa una creu en el que tagrada).Em pose els cascos i escolte msica.

Parle amb els meus amics pel messenger.

Entre en la meua xarxa social (tuenti, facebook, twitter...)

Llig.

Mire la tele.

2. Llegir:Mavorreix.

s una cosa antiquada.

Em cansa molt.

Magrada.

Noms llig els peridics esportius.

Noms llig els llibres obligatoris de classe.

No mola.

3. Quines aficions tens?

4. Quin tipus de llibres tagrada o tagradaria llegir?

5. Quins sn els ltims llibres que has llegit?

6. Per a mi, llegir serveix per a:


39/98



39

ANNEX 2: Activitats dintercanvi i donaci de llibres.

A.Objectius.

- Fomentar la lectura entre la comunitat educativa; especialment, entre lalumnat.- Apropar la biblioteca (que es posa en funcionament desprs de molts anys

dhivernaci) a lalumnat, que senta que est viva i que es mou.

- Desenvolupar en lalumnat (i en la resta de la comunitat educativa) valors com lasolidaritat i la collaboraci amb els altres.

B. Descripci i procediments.Cal diferenciar entre lintercanvi i la donaci de llibres.

INTERCANVI.

Descripci.

Est dirigit, sobretot, a l'alumnat, tot i qu pot participar-hi qualsevol membre de la

comunitat educativa. Consisteix a intercanviar llibres que ja no es necessiten per altres

que han dut altres persones.

Procediment.

Totes les persones que tinguen llibres a casa i ja no els necessiten els poden portar a la

biblioteca (l'alumnat, en hores de pati).

All se'ls agafar nota de la seua donaci, i se'ls donar un VAL amb un nmero (per

rigors ordre de presentaci).

Cal establir un termini de recollida de llibres. I desprs, un perode en el qual es dna a

conixer el dia que cadasc ha de vindre a recollir el llibre, i que es podr triar entre tots

els llibres aportats. La graella amb els horaris s'ha de posar en llocs visibles del centre

(vestbul, biblioteca,...). En aquesta graella no apareixen els noms dels participants, sin

els nmeros dels vals.

En la setmana d'intercanvi, cada alumne/a (o membre de la comunitat educativa que ha

donat llibres per a l'intercanvi) ha d'acudir, AMB EL SEU VAL, el dia que li toca, per a

poder triar un llibre. Si no li agrada cap dels ofertats podr utilitzar el val per a canviar

lo per un llibre dels que s'oferiran en el mercadet (activitat de donaci).


40/98



40

S'ha de deixar clar a l'alumnat que no pot recuperar el llibre donat encara que no li

agrade cap dels llibres oferits.

DONACI.

Descripci.

Aquesta activitat est dirigida a tota la comunitat educativa, encara que s'espera la

participaci, sobretot, del professorat i personal no docent. Consisteix en la donaci de

llibres (sense esperar res a canvi).

Procediment.

Els participants porten els llibres a la biblioteca en qualsevol moment en qu estiga

oberta. Cal establir un termini de donaci.

Els llibres han de ser classificats pel personal de la biblioteca en tres grups, segons el

seu valor. Aquesta classificaci marcar el preu de venda. Els criteris generals sn

aquests:

- 1a categoria (5 ), amb gomet roig. Sn obres dautors universals en bon estat;obres amb premis importants, en edici de no butxaca; obres de total actualitat

i rellevncia...- 2a categoria (3 ), amb gomet blau.Es tracta dedicions bones, de llibres actuals,

de lectura interessant (best-sellers, autors coneguts...); literatura juvenil en bon

estat i no massa vella; obres clssiques dedicions envellides...

- 3a categoria (1 ), amb gomet groc.Sn llibres vells en general; llibres ms omenys desconeguts, que poden ser poc interessants per a la majoria.

Tots els llibres recollits es posen a la venda en un mercadet, muntat a l'entrada de

l'institut (vestbul).Els diners recollits sn lliurats a una ONG.

En tots dos casos, caldr realitzar els segents passos:

- Reunions prvies dels responsables per a organitzar les activitats. Inclourl'elaboraci de fulls d'instruccions per al grup de treball de la biblioteca.

-

Escrits informatius per al professorat i mares i pares.- Xerrades a l'alumnat per a donar a conixer les activitats.


41/98



41

- Recordatoris puntuals, per megafonia, en hores d'esplai, de les activitats.C. Recursos.

Els recursos dels quals es disposa sn els segents:

- Els llibres duts per les persones participants.- Les caixes per a guardar els llibres, diferenciant clarament entre donaci i

intercanvi.

- Els gomets per a classificar els llibres de la donaci.

D. Responsables.Els responsables sn aquestes persones:

- El grup de treball de la biblioteca, que, primer, ha d'estar atenent als participants quedonen llibres. Caldr, per tant, la collaboraci del professorat que, tot i no formar

part del grup de la biblioteca prpiament dit, t gurdia de pati.

- La Comissi d'Activitats Complementries, que acorda la realitzaci de l'activitat irealitza els procediments a seguir.

E. Temporalitzaci.

Aquestes activitats es poden realitzar en diferents moments del curs. En el curs 2011-2012 s'han realitzat les setmanes anteriors a Nadal, i es preveu repetir-les les setmanes

anteriors al dia del llibre. Segons els resultats, es t la idea de fer-les peridicament,

cada curs, en els mateixes dates.


42/98



42

ANNEX 3: Activitats a realitzar a laula.

A continuaci es diferencien les activitats relacionades amb el foment de la lecturaaportades pels diferents Departaments i Famlies Professionals. En primer lloc

apareixen els Departaments relacionats amb ESO i Batxillerat, en ordre alfabtic

(excepte Cultura Clssica i Llat, que shan situat lun darrere laltre perqu sn

semblants); a continuaci, els Departaments (Famlies) de Formaci Professional.

DEPARTAMENT DANGLS.

El foment a la lectura es desenvolupa a partir de tres punts:

a. Activitats diries a classe que desenvolupen aquesta habilitat.

b. Lectura i activitats relacionades dun llibre indicat pel Departament.

c. El Departament forma part dun pla de foment de la lectura que es du a terme a nivell

de centre i que es troba en fase de desenvolupament.

Amb la implantaci del Pla Lector es pretn afavorir el desenvolupament de la

competncia lectora i potenciar lhbit lector en lalumnat. Des de lrea de Llengua

Anglesa es capacita a lalumnat per al desenvolupament de les competncies requerides

per a assolir aquesta competncia.

No obstant, el lector/a competent ha de desenvolupar tamb una srie dhabilitats de

tipus discursiu per a comprendre i utilitzar qualsevol tipus de text. Per aquesta ra

proposem, per a lestudi de la llengua anglesa, tcniques de dinamitzaci de la lectura

proposades en el Pla Lector:

Elaboraci dobjectius de lectura.

Activaci de coneixements previs.

Anticipaci de continguts (elaboraci dhiptesis).

Lectura interactiva (llegir, rellegir, avanar, retrocedir...).

Construcci progressiva de significat (comprendre globalment, obtenir

informaci concreta, elaborar interpretacions, reflexionar sobre el contingut,

lorganitzaci, lestructura dun text...).


43/98



43

Verificaci i reformulaci dhiptesis.

Identificaci i correcci de problemes i/o errors de lectura.

Identificaci dall principal i all accessori: esquema, resum.

Reflexi sobre la funci predominant del text.

Opinio i/o comentari, parlar i escriure del text.

s dallllegit per a finalitats particulars, socials, acadmiques.

Aplicaci del coneixement.

Aquests procediments es proposen en aquest curs per a les segents lectures:

1r ESO: The Borrowers, Mary Norton (DBH) Ed. Burlington.

2n ESO: The Canterville Ghost Oscar Wilde (DBH) Ed. Burlington.

3r ESO: Grey Owl-A man of the Wilderness Alison Philips Ed. Burlington.

4t ESO: Gansgters Ramn Ybarra-Rubio Ed. Burlington.

My Family and Other Animals Gerald Durell Ed. Burlington.

1r Batxillerat: Culture Shock Janet Chandler Ed. Burlington.

A Connecticut Yankee in King Arthurs Court, Mark Twain Ed.

Burlington.

2 Batxillerat: Silas Marner George Eliot, Ed Burlington. Rogue Male Geoffrey Household, Ed. Burlington.

- Lectura en laula. Sestabliran sessions de lectura en les quals lalumnat llegir el

mateix llibre de forma collectiva i individual, realitzant les activitats de comprensi

lectora necessries per al seu millor enteniment i foment de les habilitats lectores.

DEPARTAMENT DE BIOLOGIA I GEOLOGIA.

A. Objectius.- Fomentar linters per la lectura en general, i la cientfica en particular, i

desenvolupar lhbit lector.

- Afavorir la comprensi lectora .- Estimular ls de fonts documentals complementries al llibre de text.-

Fomentar una actitud reflexiva i crtica mitjanant el tractament de la informaci.


44/98



44

- Contribuir al desenvolupament de la competncia lingstica, i en especial lautilitzaci dun vocabulari cientfic, en lalumnat.

B. Activitats.- Lectura de prospectes de medicaments:

o Buscar conceptes relacionts amb lassignatura com dades cientfiques,anatmiques, bioqumiques...

- Lectura detiquetes daliments:o Estudi del compliment normatiu de letiquetatge.o Qualitat nutritiva de laliment.o Estudi del mtode de conservaci.o Buscar conceptes relacionts amb lassignatura com dades cientfiques,

anatmiques, bioqumiques...

- Realitzaci de treballs monogrfics sobre algun tema de lassignatura, on esmarcar el gui a seguir.

o Recerca dinformaci en internet.o Selecci dinformaci.

- Utilitzaci de diccionariso Recerca de paraules cientfiques que sn desconegudes pel nostre alumnat.

- Es llegiran al final de cada tema una srie de textos que poden ser:o Fragments dobres literries conegudes, els relats dels quals tenen relaci amb

els continguts tractats en la unitat. Desprs de la lectura es realitzaran una srie

de qestions tenint en compte el tipus de preguntes com: macroidea, aplicaci,

relaci, reflexi,....

o Fragments de textos cientfics o divulgatius, extrets de premsa escrita, revistescientfiques, Internet, llibre de text, etc. Desprs de la lectura realitzaran un srie

dactivitats de comprensi del text i posteriorment si cal, un debat.


45/98



45

En Cincies per al Mn Contemporani de 1r de batxillerat, hauran de llegir un llibre per

trimestre. Aquest llibre lescolliran dels dos o tres ttols que facilitar el professorat.

- Han de presentar un treball, seguint un gui.- En aquest treball, han dincloure una ampliaci sobre algun dels temes tractats en el

llibre.

C. Recursos disponibles.- Llibre de text- Premsa- Revistes cientfiques- Llibres de lectura- Diccionaris- Prospectes de medicaments- Etiquetes daliments- Internet

D. Responsables.El professorat de cada assignatura.

E. Temporalitzaci.El temps necessari per a dur-les a terme.

F. Avaluaci.Lavaluaci daquestes activitats es comptabilitza en la nota de procediments.

DEPARTAMENT DE CASTELL.

I. Objectius i metodologia.

- I.1. Contextualitzari associar amb una finalitat i sentit cadascuna de les lecturesque es realitzen en el curs.

- I.2. Potenciar ls dels llibres de lectura a laula. Evitar reduir el seu s alscontrols de lectura. s necessari que els llibres estiguen presents a laula (i nonoms en les assignatures de llenges!). Com es veur a lapartat I.4, sn mltiples


46/98



46

les aplicacions (lingstiques i literries, i daltre tipus) que es poden realitzar sobre

els llibres de lectura. Sobre aquests es poden treballar prcticament tots els

continguts lingstics i molts literaris del temari. La funci ms bsica necessria i

principals LLEGIR, de mltiples maneres: en silenci tota la classe, en veu alta el

professor/a, en veu alta lalumnat per torns, etc.

- I.3. Confeccionar les Programacions al voltant de les unitats mnimes de lectura:el text.

- I.4. Intentar integrar lestudi de la gramtica en la competncia comunicativa. Per aaix shauran de tractar les diferents qestions morfolgiques, sintctiques, lxiques

i ortogrfiques en relaci a (o a travs de) els textos literaris o no literaris

associats amb alguna de les finalitats comunicatives (explicar, argumentar,

convncer, entretenir, jugar amb les paraules, narrar, dialogar, orientar la conducta,

etc.). Aquest objectiu s difcil daconseguir en la seua totalitat. Hauria de ser una

aspiraci, una tendncia que guis la metodologia de lensenyament-aprenentatge de

la llengua i la literatura, no una obsessi que acabe sent contraproduent (eliminant

continguts lingstics o literaris, desestructurant massa la programaci, desorientat

lalumnat i el professorat). Conv combinar aquesta metodologia comunicativa i

textual amb la tradicional explicaci tericoprctica dels continguts gramaticals.- I.5. Ampliar i diversificar el corpus de textosde cada programaci.- I.6. Utilitzar nous suports i noves tecnologies.- I.7. La "literatura juvenil" no ha de ser un subgnere literari. All important s la

LITERATURA PER A JOVES: siga quina siga la procedncia del text, all

important s que siga adequat per a lalumnat.

- I.8. Fomentar que el plaer obtingut amb la lectura necessita duna adequadacomprensi dels textos. Exercitar-shi en la comprensi de textoss exercitar-shien el gaudi de la lectura.

- I.9. Fomentar que el plaer obtingut amb la lectura est associat amb la producci detextos. Si un alumne/a s capa de produir adequada, coherent i cohesionadament un

determinat text literari (i no literari) ser ms satisfactria la seua relaci amb aquest

mtode literari o textual treballat, i, conseqentment, amb la lectura i la literatura.

- I.10. Lensenyament de la literatura ha destar subordinat a lEDUCACILITERRIA, objectiu molt ms global que inclou les competncies comunicativesnecessries per a ser un LECTOR/A COMPETENT.


47/98



47

- I.11. Lensenyament de la literatura i leducaci literria, per tant, han de posar-shien relaci amb la COMPETNCIA LECTORA, i amb el PLAER DE LA

LECTURA.

- I.12. El plaer per la lectura necessita dun feed-back: quant ms competent siga unlector/a ms plaer obtindr amb la lectura; i quant major plaer obtinga amb la lectura

major inters es general per la literatura (o la lectura). Per a entrar en aquest circuit

daprofitament de lactivitat lectoras necessari situar-se en el punt de partida on

es troben els i les adolescents de secundria.

- I.13. El punt de partida s un cmul dinteressos relacionats amb elcontext socialon vivim, que bsicament est marcat per dos aspectes: la SOBREEXPOSICI ALS

CONTINGUTS AUDIOVISUALS (televisi, cine, publicitat, videoclips,

fotografies, msica, etc.) i Internet (saturaci informativa que general en

ladolescncia un consum rpid, immediat, discontinu, superficial i dun sol s de la

informaci, bsicament audiovisual). Situar-se en aquest context com a punt de

partida per tal de fomentar el gust per la lectura i la literatura s molt complex i

comporta riscos (simplificar, esporgar, posar-shi al seu nivell, frivolitzar, etc.),

per tamb suposa un repte. El repte s, fonamentalment, aconseguir integrar els

continguts literaris i les competncies lectores en un context audiovisual i

internauta adequats. Per a aix s precs relacionar els textos amb els quals es

pretn treballar, amb altres textos (la intertextualitat s un valor en ala en lera

dInternet: s una cosa apreciada per ladolescncia), amb altres materials (visual,

sonor, audiovisual, etc.) i amb altres disciplines (astronomia, biologia,

matemtiques, fsica, msica, cine, informtica, etc.). En efecte, els continguts sn

millor assimilats per lalumnat quan percep la seua UTILITAT, la seua relaci amb

el mn que lenvolta. En resum, el punt de partida necessita de:1) Una DIVERSIFICACI de materials (gneres literaris tradicionals i novedosos;

gneres no literaris contextualitzats en el mn davui; material sonor, visual i

audiovisual; s dInternet).

2) INTERTEXTUALITAT (relaci de textos amb altres textos: entre gneres, entre

poques, entre literatures de diferents pasos; literatura i msica; literatura i art;

literatura i cine; literatura i cmic; literatura i videojocs; etc).

3) INTERDISCIPLINARIETAT (relaci de la iteratura amb altres rees del saber:astronomia, biologia, matemtiques, histria, art, msica, religi, filosofia, etc.).


48/98



48

4) una CONTEXTUALITZACI i una ORIENTACI TELEOLGICA, s a dir,

una metodologia que deixe clar la finalitat, lobjectiu, els fruits, la UTILITAT.

bviament, el concepte dutilitat s relatiu. No obstant, no s un problema: la

utilitat lelegeix el professorat; a lalumnat no limporta massa quina utilitat

sobtinga, sempre i quan existeixcautilitat.


49/98



49

II. Exemples de propostes de millora relacionades amb lhbit lector.

Senumeren a continuaci alguns exemples de propostes de millora relacionades amb

lhbit lector confeccionades a partir dels objectius i metodologia exposats

anteriorment, en especial les que fan referncia a lapartat I.13.

ACTIVITATS RELACIONADES AMB LES GNERES LITERARIS.

1. Organitzar activitats de foment de la lectura relacionades amb els principals

subgneres narratius o cinematogrfics: aventures, terror, cincia ficci, comdia, amor,

etc. Pot ser en laula o en linstitut (o fins i tot en la poblaci