pla d'acció de la biblioteca plaça europa per a l'any 2011accessibilitat i...
TRANSCRIPT
Pla d'acció de la
Biblioteca Plaça Europa
per a l'any 2011Línies d’actuació. Proposta organitzativa deltreball
David Urrea Patón
Desembre 2010
SUMARI
L’HOSPITALET 2
PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 3
ASPECTES DEMOGRAFICS 4
ASPECTES ECONÒMICS I SOCIALS 5
ASPECTES SOCIOCULTURALS 5
CENTRES D’ENSENYAMENT 5
ASSOCIACIONS I ENTITATS 6
EQUIPAMENTS SOCIOCULTURALS I ESPORTIUS 6
POLÍTICA MUNICIPAL 6
ANÀLISI INTERNA DE LA BIBLIOTECA 7
RECURSOS ESTRUCTURALS 7
EDIFICI 7
HORARI 8
RECURSOS HUMANS 8
RECURSOS ECONÒMICS 8
RECURSOS DOCUMENTALS 9
SERVEIS DE LA BIBLIOTECA 10
VALORS DE LA BIBLIOTECA 14
ANÀLISI DE LA POSICIÓ DE LA BIBLIOTECA 15
PLA D’ACCIÓ 17
CRONOGRAMA 22
L’HOSPITALET
La ciutat de L’Hospitalet està assentada territorialment a la plana litoral, entre el margeesquerra del riu Llobregat i Barcelona. L’Hospitalet es situa a l’àrea metropolitana, pertany a lacomarca del Barcelonès, i dóna continuïtat a la trama urbana de Barcelona cap al sud, entreels municipis de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat i El Prat deLlobregat. Amb una població de 266.999 habitants (2009) és la segona ciutat de Catalunya perhabitants.
Àmbit polític
Des del restabliment dels ajuntaments democràtics, l'alcaldia de la ciutat ha estat ocupada pel PSC-PSOE: Joan Ignasi Pujana de 1979 a 1994 i Celestí Corbacho des d'aquest any fins a l'abril del 2008, enquè arran del seu nomenament com a ministre de Treball i Immigració fou substituït en el càrrec perNúria Marín.
El Ple de l’Ajuntament està format per 27 regidors, distribuïts actualment de la següentmanera: PSC (17), PP (5), CIU (3) i ICV-EUiA (2).
El consistori s’organitza en dotze àrees municipals i set districtes dispersos en el territori;alguns d’ells, com Santa Eulàlia i Gran Via Sud, i el Districte Econòmic Granvia, comparteixenregidoria. La Xarxa de Biblioteques depén de l’Àrea d’Educació i Cultura. El consistori comptaamb un Pla d’Actuació pel mandat 2008-2011 on es vertebren els principals eixos estratègicsde gestió pels propers anys.
Economia, indústria i comerç
Modernament, la població ocupada del terme es dedica preferentment al sector serveis, laconstrucció i la indústria (es comptabiliten un total de 6000 empreses). El sector primari téuna importància gairebé nul�la.
Històricament, l’Hospitalet ha tingut una forta base industrial on estaven representats tots elsrams empresarials però la crisi econòmica, la implantació de les noves tecnologies i la pròpiamundialització de l’economia han reduït el sector secundari en els darrers anys. Tant és aixíque les activitats relacionades amb els serveis superen en nombre d’empreses i de personesocupades a les relacionades amb el sector industrial.
El panorama industrial canvia amb l’ocupació de sòl industrial disponible per empreses,respectuoses amb el medi ambient, a mig camí entre la transformació i la innovació icaracteritzades per generar llocs de feina amb un alt nivell d’especialització.
El comerç també és un sector important a L’Hospitalet tant al detall com a l’engròs i dedistribució. Tota aquesta activitat firal ha afavorit la creació de noves places hoteleres a laciutat però sobretot empesa pel canvi urbanístic que s’ha produït al sud de la ciutat.
Cal destacar el desenvolupament els darrers anys del Districte Econòmic Gran Via, on s’ubicala biblioteca, que comprèn les antigues zones de Gran Via Sud i Polígon Pedrosa. D'entre lesnoves realitzacions sobresurt, l'Hotel Hesperia, l’IKEA, el centre comercial Gran Via-2, La FiraMontjuïc-2, el parc empresarial City Metropolitana, la Ciutat Judicial, la reforma de la Gran Viai moltes altres reformes urbanístiques que fan de la zona un gran centre logístic amb afanyeuropeu.
Ocupació
La taxa d’atur registrat és del 15,51%. Un punt i mig més que fa un any. El comportament del’atur és pitjor a la ciutat que a d’altres indrets de la província i afecta especialment a joves,dones, i homes de més de 54 anys.
La majoria dels treballadors ocupats són assalariats (75.047) i el percentatge d’autònoms(12.266) representa una setena part del total.
La cultura i el folklore
La vida cultural, a través dels anys, ha tingut alts i baixos. Els primers moviments culturalsdaten de finals del segle XIX, i algunes de les entitats que es van crear encara avui continuenvives. La ciutat destaca per una forta oferta cultural d’un teixit cultural molt ampli.
PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA
Anàlisi de l’entorn
Amb la creació d’un nou districte administratiu a la ciutat, Gran Via-Plaça Europa, l’Ajuntamentha dissenyat un nou edifici d’equipaments per donar servei als veïns d’aquesta zona, per tant,la nova biblioteca dóna servei al districte VII de la ciutat.
Per fer una anàlisi el més rigorosa possible de l’àrea d’influència de la biblioteca i a manca dedades estadístiques del districte VII, hem consultat les dades de les zones properes: sobretotdel Districte III i El Gornal posant-les en relació amb la resta de la ciutat. Ja podem avançarque les dades tenen una relació directa amb els barris que estan en contacte.
Situació
La biblioteca s’ubica a la frontera entre Santa Eulàlia i el Gornal. Si dibuixem un cercleimaginari al voltant de la biblioteca observarem que l’àrea d’influència afecta per l’est a unaàrea del Gornal, pel sud una petita illa de Pedrosa formada pels nous habitatges en construccióentre Gran Via i el Carrer de les Ciències i sobretot cap a l’oest a una àrea de Santa Eulalia ques’allarga fins el sector Residencial Granvia.
La biblioteca comparteix edifici amb una guarderia i serveis per a les entitats i associacions dela zona. L’entramat i la disposició dels carrers, en paral�lel al carrer de la biblioteca podenrepresentar un obstacle urbanístic però confiem que la renovació de la zona serà un motiud’atracció a nous usuaris de forma similar a la que ho pot fer el Parc de l’Alhambra a l’altrebanda del districte.
Accessibilitat i característiques de la zona El projecte de la Plaça Europa té com un dels seus objectius cohesionar els terrenys queseparen Santa Eulàlia i el Gornal amb àmplies avingudes enjardinades que estimulin el lleure iel passeig. Malauradament la biblioteca té el repte de fer-se visible ja que per la seva situacióadjacent a tres torres d’edificis de més de 12 pisos d’alçada la fan poc visible a ulls delsvianants. En l’actualitat es comença a treballar en la construcció d’una quarta just enfront de labiblioteca.
La proximitat a la Gran Via fa de la zona un àrea ben comunicada en automòbil. Per altrabanda els transports públics rellevants més propers a la biblioteca són els Ferrocarrils de laGeneralitat (estació Fira-Europa), i la nova línia 9 de metro (actualment en construcció). Labiblioteca està comunicada també amb altres zones de l’Hospitalet amb les línies d’autobús L1i L16. La Gran Via per la seva banda és l’eix que vertebra les connexions amb el Garraf il’aeroport.
ASPECTES DEMOGRÀFICS
A l’àrea d’influència es calcula1 hi resideixen 19.779 habitants. Hi ha hagut un ràpid incrementde població per la urbanització de la zona i la construcció de nous habitatges.
A tot l’Hospitalet la població ha crescut en els darrers anys a causa de l’arribada d’immigrants ials processos de reagrupació encara oberts. L’àrea d’influència no és una excepció si bé podemconsiderar que els habitatges de nova construcció encara no han estat ocupats en la seva granmajoria.
Edat
A la zona es registra la taxa de població infantil i adulta més elevada de l’Hospitalet. Malgratque la taxa de població jove va a la baixa (com en la resta de la ciutat) el districte III és el queté proporcionalment més joves tot i que en altres districtes (La Florida-Les Planes) el nombreha augmentat degut a l’arribada d’estrangers d’aquestes edats però sense arribar a superar-lo.
El tret més característic de la zona és una xifra de gent gran baixa, per sota inclús que alCentre de l’Hospitalet.
Sexe
La diferència entre sexes no es significativa, és a partir dels 45 anys que el nombre de donesés superior al d’homes.
Origen
Per lloc de naixement al voltant del 57% són nascuts a Catalunya. A Santa Eulàlia elsciutadans nascuts a d’altres comunitats autònomes provenen d’Andalusia, Castella i Lleó,Galícia i Castella-la Manxa.
El districte III tot i haver estat fins l’any 1997 el primer emplaçament d’acollida de nouvingutsestrangers té un percentatge de població provinent d’altres països relativament baix (20%) encomparació amb altres barris del nord de la ciutat. El barri del Gornal és el que registra menyspoblació nascuda a l’estranger de tots (7,1%).
Les nacionalitats estrangeres amb més presència a la zona són: Equador, Marroc, Bolívia, Perúi Colòmbia. Del global de L’Hospitalet2, és a Santa Eulàlia on hi ha més ciutadans xinesos (296,el 15,9% de l’Hospitalet).
ASPECTES ECONÒMICS I SOCIALS
1 Per un càlcul aproximat es recomana fer el recompte de la població per seccions censals: 301, 302, 303, 309, 311, 313,314,315, 317, 322, 323, 324, 616.2 Dades del 2008
Santa Eulàlia és un dels pocs barris on la població activa és sensiblement superior a la inactiva.Això és déu sobretot a la presència inferior de jubilats i dones dedicades a tasques de la llar.
Cada any el nombre de llars augmenta suaument a tot L’Hospitalet i no hi han dades quereflecteixin un increment desorbitat especialment concentrat en aquesta àrea, això és degut aque les noves edificacions de l’àrea d’influència no han estat finalitzades.
Tampoc hi ha dades desglossades sobre l’ocupació de les llars, se sap que des de l’any 2001 elnombre de persones residents per llar ha disminuït però que en canvi la quantitat de llars ambcinc o més residents ha crescut (segurament com a resultat de l’efecte ‘pis pastera’ ). En totcas, és interessant conèixer la tendència de l’augment de famílies d’un i dos membres.
Per franges d’edat, el percentatge d’adults que viuen sols ronda el 7%, en canvi l’índex depersones grans que viuen soles no és prou significatiu tot i que augmenta amb l’edat: del 16%per a edats compreses entre 65 i 74 anys fins al 27% per a persones que sobrepassen els 84anys.
ASPECTES SOCIOCULTURALS
El nivell d’instrucció de la població de l’àrea d’influència és més elevat que a la resta de laciutat. Segons xifres del cens del 2001 la meitat de la població de Santa Eulàlia té estudisprimaris i secundaris (50,78%), una quarta part els té de grau mig i superior (24,50%) i unadècima part té estudis universitaris (10,10%).
El percentatge de persones amb estudis incomplets és del 14,62%, el més baix de tots elsdistrictes de l’Hospitalet.
El nivell d’instrucció dels habitants del barri del Gornal respon a una lògica similar a la de laresta de la ciutat, és on trobem el percentatge de diplomats i llicenciats universitaris més baix.
CENTRES D’ENSENYAMENT
A la zona hi ha diversos centres escolars. A la primera anella es troben la guarderia públicaamb la que compartirem edifici i el CEIP Màrius Torres; a la segona anella dues llars d’infants(Paf, el Drac Màgic i, Avantis), el CEIP Gornal, el CEIP Pompeu Fabra, el CEIP Prat de la Mantai l’IES Llobregat.
També hi ha l’Escola d’Art i Superior de Disseny Serra i Abella, que està especialitzada en elsEstudis Superior de Disseny Gràfic, i cicles formatius del mateix camp (fotografia, il�lustració,animació i grafisme).
Una mica més lluny hi ha l’Escola d’Adults Santa Eulàlia (més a prop de la biblioteca de SantaEulàlia en direcció a Barcelona) i els centres de secundària Pineda i Xaloc (aquest últim mésproper de la Biblioteca Bellvitge en direcció al Prat).
ASSOCIACIONS I ENTITATS
A Santa Eulàlia hi ha una forta tradició associativa, la majoria d’entitats tenen forts lligamsamb el Centre Cultural del mateix districte de manera que es previsible que generin unaimportant activitat cultural en la zona d’influència.
EQUIPAMENTS SOCIOCULTURALS I ESPORTIUS
A l’altre banda del carrer es troba el Casal d’Avis, de dependència municipal.
D’altres equipaments nombrosos a la zona són els esportius: al costat de la biblioteca s’hitroba el Camp de Futbol Provençana, una mica més enllà el Camp municipal futbol i la Pistad’atletisme Santa Eulàlia i el Camp municipal de futbol El Gornal.
POLÍTICA MUNICIPAL
L’ajuntament compta amb un Pla d’Acció Municipal que es vertebra en sis eixos estratègics:
1. Una ciutat educadora, socialment avançada, solidària i compromesa amb la qualitat delsserveis a les persones i a les famílies.
2. Una ciutat respectuosa amb el medi ambient i espais públics que afavoreixin laconvivència
3. Una ciutadania més lliure, responsable i participativa4. Renovació urbana equilibrada i sostenible, generadora d’oportunitats i habitatges de
promoció pública5. El compromís d’enfortir la ciutat amb l’activitat econòmica i l’ocupació de qualitat6. Una administració moderna i propera a la ciutadania
En el Pla d’Acció Municipal es desgranen cinc línies de treball que orienten els objectius de laXarxa de biblioteques per tal de potenciar les biblioteques com a equipaments culturals. Entreaquestes trobem la redacció del nou Pla de Biblioteques de L’Hospitalet (el vigent data de1997).
També a finals de l’any 2006 es va concloure la redacció del Pla de Cultura (coordinat pelCERC) amb la visió de diferents agents provinents de diferents àmbits sobre l’estat de lacultura al municipi i propostes pel seu impuls futur.
També es teixeixen altres plans sectorials en el municipi en col�laboració amb altresadministracions com: el Pla Educatiu d’Entorn (ensenyament), els Plans Integrals (urbanísticsa Collblanc-Torrassa i Pubilla-Florida) i el Pla de Desenvolupament Comunitari (sociocultural).
Eixos estratègics transversals
El Pla d’actuació 2008 recull les propostes del Pla de Cultura de l’Hospitalet i s’emmarcaclarament en els tres eixos estratègics transversals que aquest Pla proposa:
Els joves, una actuació prioritàriaLa cultura com a element integrador de la nova ciutadaniaLes tecnologies de la informació i la comunicació, TIC
Les línies estratègiques es basen en quatre factors d’actuació clau: les actuacions deproximitat la participació dels usuaris i de les entitats, la continuïtat en les propostes perquègenerin hàbits i la qualitat en la gestió
A partir dels següents eixos es despleguen els Plans de la Xarxa de Biblioteques i de cada unde les biblioteques que la conformen durant aquest mandat:
1 Consolidar i ampliar els equipaments bibliotecaris2 Millorar la gestió de les biblioteques públiques3 Adequar els serveis i els programes de les biblioteques a les necessitats canviants de la població4 Implementar accions per atreure nous usuaris5 Millorar la difusió de les biblioteques, dels seus serveis i de les seves activitats
ANÀLISI INTERNA DE LA BIBLIOTECA
RECURSOS ESTRUCTURALS
La nova biblioteca forma part de les biblioteques públiques de nova generació, equipada ambuna aula multimèdia que permet oferir cursos, tallers i sessions d’introducció a les TIC.
La biblioteca compta amb una superfície útil de 875 m2. La superfície de la biblioteca, d’unasola planta semisoterrani, es distribueix en quatre espais diferenciats: la zona d’acollida ipromoció, la zona general, la zona infantil i la zona de treball intern.
A cada una de les zones s’ubiquen les seccions, els serveis i els documents que els hi sónpropis amb un mobiliari adaptat i funcional.
L’edifici compta amb una sala d’actes comuna a tot l’equipament.
EDIFICI
L’edifici, obra de l’arquitecte Eduard Calafell, es troba rodejat d’altres edificis tan alts que elfan poc visible a peu de carrer. Per això és important que la retolació externa destaqui senseque arribi a desentonar amb l’entorn.
També esdevé necessari en aquest cas sol�licitar al departament de Via Pública la correctasenyalització de la biblioteca en els carrers propers i en les principals vies d’accés.
L’edifici comparteix espais amb una escola bressol en la planta superior i un hotel d’entitats enel darrer pis. La distribució dels diferents serveis per plantes eviten les interferències mútues.La manca d’un gestor de tot l’edifici reclama coordinació amb els altres serveis pel que fa alcontrol dels accessos i serveis amb horaris d’accés i tancament diferents, i especialment, enl’ús de la sala d’actes comuna.
Per la seva banda, en tractar-se d’un edifici compartit amb altres serveis és més fàcil que elsveïns, especialment les parelles joves amb fills i la gent gran, coneguin de retrucl’emplaçament de la nova biblioteca.
HORARI
La Biblioteca Pl. Europa té un horari d’obertura d’unes 35 hores setmanals, disposat de formasimilar a la resta de biblioteques de districte. En l’actualitat, a banda de la Biblioteca Central(amb l’horari d’obertura més extens) hi ha com a mínim una biblioteca de districte oberta cadamatí.
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte10-13.30h 10-13.30h 10-13.30h15:30-20:30h 15:30-20:30h 15:30-20:30h 15:30-20:30h 15:30-20:30h 15:30-20:30h
RECURSOS HUMANS
La Biblioteca Pl. Europa compta amb un equip de sis persones: un bibliotecari (director de labiblioteca) i cinc auxiliars de biblioteca. El personal de plantilla té experiència adquirida enaltres biblioteques i està format en els processos tècnics més habituals.
La segona fase, una vegada assolit el primer objectiu en relació a l’equip de treball (que era laseva cohesió i el coneixement mutu dels seus membres) i un cop posada en marxa labiblioteca es comença a treballar per objectius dirigits a donar a conèixer els serveis i aadaptar-los i incrementar-los paulatinament en funció de la disponibilitat dels propis recursos.
L’ajuntament de L’Hospitalet no té instaurat cap model de gestió per competències i per tantres assegura que el personal s’adeqüi al lloc de treball que ocupa, però tot i així la direccióvetllarà perquè tots els membres de l’equip siguin el màxim polivalents i estiguin especialitzatsen aquelles tasques en les que són més competents (tothom sap fer de tot i fa allò que millorsap fer).
Per aconseguir aquesta fita és primordial que cada membre de l’equip segueixi en la mesuradel possible un itinerari formatiu que l’ajudi a progressar adequadament en la seva feina i aaportar valor afegit a la biblioteca. Així si el nou personal auxiliar assignat a donar suport al’aula multimèdia no té experiència en la programació d’activitats formatives en TIC, haurà deseguir un itinerari formatiu específic que el faci competent.
La gestió del personal és un repte en sí mateixa i el model que es proposa és el d’una direccióparticipativa amb un alt grau de delegació que defuig del paternalisme i que exigeixresponsabilitat i compromís dels treballadors amb la satisfacció dels usuaris, amb els resultatsde la biblioteca (i no tant amb els procediments per arribar-hi) i amb les metes del’organització de la que formem part. La delegació de tasques, limitades en el temps, aniràacompanyada sistemàticament d’un grau de responsabilitat i serà supervisada per la direcciócada vegada.
És imprescindible crear un ambient càlid, el personal té la missió d’atendre i servir a l’usuari deforma amable i eficient, és bàsic inspirar confiança i ajudar-lo sempre a trobar allò que cerca oa derivar-lo allà on la seva necessitat rebrà una resposta satisfactòria (la millor promoció és unusuari satisfet).
RECURSOS ECONÒMICS
Tant la Diputació de Barcelona com l’Ajuntament de L’Hospitalet sufraguen les despeseseconòmiques de la nova biblioteca que a trets generals es reparteix de la següent manera: la
Diputació es fa càrrec de les despeses de construcció, posada en funcionament de la bibliotecai suport tècnic i informàtic (50%); i l’Ajuntament es fa càrrec del manteniment, del personal ide la resta de despeses que calgui per mantenir el servei en funcionament en el temps (50%).Cal dir però que l’Ajuntament de L’Hospitalet ha fet una gran inversió en els darrers anys perdotar econòmicament les seves biblioteques i que aquesta distribució cada vegada és menyshomogènia.
RECURSOS DOCUMENTALS
Els nous estàndards de biblioteca pública estableixen un fons mínim de 25.000 volums en lliureaccés per a una biblioteca de proximitat amb una àrea d’influència de 20.000 habitants.
La col�lecció ha de donar resposta a les demandes d’informació i de lectura de la població de lanostra àrea d’influència i per això és necessari que la selecció tingui en consideració lescaracterístiques i necessitats dels ciutadans més immediats. Conforme passa el temps veiem lanecessitat d’observar els canvis en la població per adaptar la nostra col�lecció. Per això éstambé molt important donar a conèixer als nous usuaris el sistema de desiderates.
Una conseqüència de la política de fons comú de ciutat és la necessària especialització d’unapart del fons de les biblioteques. En aquests moments al municipi cinc biblioteques formen lesseves col�leccions en base a aquest criteri i una altra està en procés de definició.
Si prenem en consideració el fet que el fons de la Biblioteca Central Tecla Sala tendeix a ser unfons eminentment pràctic de coneixements que abasta una col�lecció important de documents,especialment de referència, i que les biblioteques de districte tenen un fons sobretot enfocat allleure, sembla lògic pensar que la futura biblioteca de proximitat, ha de destriar unaespecialització que s’encamini a satisfer les expectatives de lleure de la població a la que dónaservei. En aquest sentit s’haurà de valorar possibles temàtiques.
En qualsevol cas, la biblioteca vetllarà perquè tant els pares i les mares que tinguin els seusfills a la llar d’infants com les entitats que s’instal�lin a l’edifici, trobin documents adequats alsseus interesos.
SERVEIS DE LA BIBLIOTECA
CONSULTA A SALA
La biblioteca ofereix servei de consulta i lectura del fons documental en qualsevol tipus desuport per cobrir les necessitats informatives, de formació i de lleure. Es procura que delsllibres bàsics de consulta i préstec n’hi hagi sempre disponible un exemplar.
La biblioteca disposa de lectors per al fons que així ho requereixi com poden ser, per exemple,els DVD en format Blueray.
PRÉSTEC
Permet endur-se els documents a casa durant un període de temps determinat. Es procura quela quantitat de llibres exclosos d’aquest servei sigui la mínima possible seguint indicacions dela Política d’Adquisicions de la Xarxa.
Aquest servei gestiona tres tipus de préstec: individual, col�lectiu a entitats (lots de llibres) iinterbibliotecari. Aquest servei està regulat pel Reglament de Préstec, norma aprovada pel plemunicipal a iniciativa de la Secció de Biblioteques.
En relació a aquest servei es promou l’ús dels OPACs per a les renovacions i les consultes detipus bibliogràfic monitoritzades pel personal de la biblioteca.
PRÉSTEC INTERBIBLIOTECARI
Permet localitzar i proporcionar els documents que no existeixen en el fons propi però que estroben en altres biblioteques públiques.
El préstec interbibliotecari entre biblioteques del mateix municipi de l’Hospitalet és gratuït imolt àgil. Aquest és un dels punts forts de la Xarxa de biblioteques municipal a partir del quales cimenta la política de fons comú de ciutat.
INTERNET
La biblioteca ofereix accés gratuït a internet mitjançant ordinadors propis (de sobretaula iportàtils) i també servei ‘hotspot’ d’internet mitjançant xarxa sense fils (wi-fi).
L’ús del wi-fi va estretament relacionat a la disponibilitat de punts de llum pels usuaris.
OFIMÀTICA
La biblioteca ofereix també accés a aplicacions ofimàtiques amb els ordinadors gestionats através del sistema ‘Punt Xarxa’. Els equips que oferiran aquest servei són els mateixos equipsde sobretaula i portàtils que ofereixen accés a internet sense fils.
La biblioteca promou l’ús d’aplicacions gratuïtes encara que els ordinadors disposin també delsprogrames més populars amb llicència institucional.
DIFUSIÓ I FOMENT
La biblioteca programa trimestralment activitats culturals periòdiques o puntuals en funció delsobjectius que es marca anualment: dinamitzar una part del fons, motivar i despertar el gustper la lectura, fer difusió dels serveis, atraure nous usuaris, retenir els ja consolidats, ampliarel seu camp d’interès...
La imaginació i el grau de coneixement dels usuaris i els seus gustos o preferències personalssón dos peces clau per programar activitats tant per a infants com per a adults. Per això ésmolt important segmentar i perfilar al màxim els grups diana als que ens adrecem.
Com que la biblioteca comparteix espai amb un hotel d’entitats, procurarem coordinar-nosamb les associacions per no programar activitats obertes del mateix caire dirigides al mateixtipus de públic. També s’aprofitarà aquesta proximitat per col�laborar i programar activitatsconjuntes quan els objectius siguin els mateixos.
Les activitats es realitzaran a la sala d’actes prevista a l’edifici però sense descartar realitzaraltres tipus d’activitats a l’interior de la biblioteca quan siguin de petit format i no interfereixinen el funcionament normal de l’equipament.
A la primavera i a l’estiu es podrien realitzar activitats al pati exterior si el bon temps hopermet.
Un dels aspectes clau de cara l’èxit de les activitats és la seva difusió:
- Boca/orella: és el primer vehicle d’informació. El personal ha de conèixer de primera màquina és la programació recent i ha de saber animar a l’usuari diana a participar-hi.
- Cartells i pòsters: segons la darrera enquesta de satisfacció realitzada a usuaris de lesbiblioteques, la majoria s’assabenta de les activitats que llegia als cartells penjats a laporta o als plafons informatius. S’ha d’establir un mecanisme perquè aquests cartellsarribin a altres serveis públics amb afluència de públic important. De moment, ladisposa no disposa d’una cartellera.
- Mailing electrònic i postal: programació trimestral, invitacions i flyers que s’enviensistemàticament a tots els usuaris que ens cedeixen les seves dades personals de formaexpressa per rebre informació de les activitats i dels serveis de la biblioteca.
- Web i bloc: cada activitat té la seva notícia a l’agenda municipal (i de la Diputació) i albloc de la biblioteca en el que l’usuari trobarà enllaços i materials (presentacions,vídeos,...) que aprofundeixin en la temàtica de l’activitat.
- Xarxes socials: des del començament la biblioteca dona notícia de les seves activitatsmitjançant alguna xarxa social Facebook.
ACTIVITATS PER ADULTS
Amb les activitats familiars busquem sobretot ajudar a l’usuari a definir els seus gustos,descobrir nous interessos amb propostes desconegudes per ell fins al moment. Són activitatsper a adults els clubs de lectura (tertúlies literàries), les conferències temàtiques, lespresentacions de llibres, i les exposicions.
ACTIVITATS FAMILIARS
Amb les activitats familiars busquem avivar la fantasia dels nens i estimular la seva creativitatamb la participació activa dels pares que els acompanyen. Són activitats familiars les hores delconte, els espectacles de titelles,...
Un dels obstacles amb els que es troben algunes biblioteques és el poc compromís dels paresque demostren
ACTIVITATS AMB ESCOLES
La promoció i la potenciació de l’hàbit lector i l’aprenentatge actiu són alguns dels objectiusque tenen en comú els centres d’ensenyament i les biblioteques públiques. Així, les escoles són les aliades naturals per col�laborar amb les biblioteques públiques.
La ciutat té una forta tradició de biblioteques escolars amb un marcat caràcter de servei públicobert a la ciutadania. És necessari mantenir aquest vincle que ens uneix amb les bibliotequesescolars impulsades pel programa Punt Edu i estendre’l a tots els centres perquè s’hademostrat que és una forma efectiva d’instaurar el gust per la lectura i l’hàbit de freqüentar labiblioteca pública en els més petits amb la complicitat de professors, mares i pares.
Més enllà de la tasca de suport que ofereixen tant la Secció de Biblioteques com la BibliotecaCentral Tecla Sala és necessari aprofundir en les relacions amb les escoles, sobretot amb lesllars d’infants, escoles infantils i de primària de la zona d’influència. En aquest sentit, és molt
interessant la cooperació amb la llar d’infants amb la que compartim edifici i amb la quepodem desenvolupar projectes concrets que a llarg termini poden servir de model a exportar ala resta de biblioteques de la ciutat amb altres llars infantils de la ciutat.
Són activitats per a les escoles les visites escolars, els jocs de pistes a la biblioteca, lespresentacions de llibres a l’escola, la formació en l’ús de la informació...
INFORMACIÓ I REFERÈNCIA
Aquest servei dóna resposta a les preguntes del ciutadà que, en general, tenen relació ambl’activitat i funcionament de la biblioteca (també de la seva col�lecció, evidentment) i perextensió també amb la resta de serveis, entitats i associacions del municipi (informació local).
Aquest servei s’ofereix a partir dels fons propis i externs. La biblioteca es coordina amb algunsd’ells, la majoria són centres municipals d’informació sectorial amb els que es treballa enxarxa: l’Oficina d’Atenció al Ciutadà servei OAC, l’Arxiu Històric, el Centre d’Estudis del’Hospitalet, l’Espai Molí, el CAID, i el Centre de Recursos Pedagògics.
Des d’aquest servei i en funció de les necessitats de l’usuari se li assessora, o també se liofereix la possibilitat de formar-lo en l’ús de qualsevol de les fonts de referència a les que labiblioteca ofereix l’accés.
També des del servei d’informació i referència s’oferirà difusió selectiva d’informació de cairemés especialitzada i dirigida a les entitats del barri. En aquest cas, la biblioteca refà lainformació que té al seu abast i la presenta en productes documentals que si són dossiers oguies de lectura poden prendre formes de presentació molt diverses: en paper o en formatelectrònic com pàgines web, blocs, presentacions en Powerpoint, etc.
Un dels reptes de la nova biblioteca serà integrar paulatinament l’accés remot al serveid’informació, de forma que les consultes puguin realitzar-se físicament en persona, per telèfono per correu, com era habitual fins ara, però també a través d’un canal de missatgeriainstantània. Per posar-ho en marxa caldrà estudiar prèviament i amb deteniment lespossibilitats logístiques que facin possible implementar el nou servei però sobretot mantenir-hotambé en el temps sense que la satisfacció de l’usuari es vegi pertorbada.
Un altre dels serveis que volem potenciar és l’accés a presentacions (pròpies o alienes) quecomplementin els cursos i els tallers de formació que oferim a la biblioteca. De manera queaquells usuaris que per l’horari no puguin assistir a les sessions presencials puguin consultarels materials des de casa quan el seu horari li ho permeti.
FORMACIÓ I SUPORT A L’APRENENTATGE En el nou context social i en el marc de la societat de la informació, és molt important el paperde la biblioteca pública respecte de l’aprenentatge al llarg de la vida. Dins d’aquest serveis’inclouen:
• La formació d’usuaris clàssica: orientada a formar en l’ús de la biblioteca i en els seusserveis.
• La formació en l’ús de la informació: orientada a explotar tant les seves fontstradicionals com les noves eines que requereixen tècniques documentals
• La formació en les tecnologies de la informació i la comunicació: orientada al’ensenyament de les TIC.
• L’autoformació: que posa a disposició de l’usuari i afavoreix l’ús de mètodesautodidàctics tant a l’interior de la biblioteca com de forma remota a través d’internet.
• Cursos d’aprenentatge de la llengua: impartits per professors del Consorci deNormalització Lingüística de l’Hospitalet.
La formació en TIC és un dels quatre eixos en els que treballen les biblioteques de l’Hospitalet,i esdevé una de les columnes principals del funcionament de la nova biblioteca. La bibliotecaPlaça Europa és la segona biblioteca de districte que s’equipa amb una aula multimèdia (ambquinze ordinadors) i per tant pot esdevenir de facto un equipament que atregui usuaris d’altresbarris si l’oferta és prou atractiva i diferenciada.
Per tal d’oferir l’oferta més àmplia possible i optimitzar els recursos caldrà coordinar-seprogramàticament amb la responsable de la Biblioteca de Bellvitge amb qui podem col�laboraren el disseny i realització dels materials de suport a aquesta formació.De la mateixa manera, caldrà observar que l’horari d’obertura entre ambdues no siguicoincident pel matí.
També és necessari limitar la funció de l’aula multimèdia perquè en cap cas ha de competiramb les acadèmies d’informàtica, les escoles d’adults o els Punt Òmnia, amb els que estemobligats a entendre’ns per tal de lluitar de forma diferenciada contra l’escletxa tecnològica enaquells segments de població més afectats per l’analfabetisme informacional.
Un altre aspecte a explorar és la promoció de la lectura a través dels mitjans audiovisuals. Enaquest sentit l’aula multimèdia pot esdevenir una aliada com a complement de les activitats defoment de la lectura o les visites escolars.
VALORS DE LA BIBLIOTECA
MISSIÓ
La Biblioteca Plaça d’Europa, pertany a la xarxa Biblioteques de L’Hospitalet, és el centre localde proximitat que satisfà les necessitats d’informació, formació i lleure dels ciutadans iciutadanes del districte Gran Via-Pl.Europa, Santa Eulàlia i el Gornal amb les fonts documentalsdisponibles al seu abast, tant del fons únic de ciutat com d’altres fonts externes. Per fer-hopossible es serveix tant del propi espai físic com a través dels serveis virtuals amb els que espromou la participació dels seus usuaris.
VISIÓ
La Biblioteca Plaça d’Europa és un centre cultural dinàmic que aprofitarà tots els recursos,espai, fons, personal i explotarà les tecnologies d’informació que tingui al seu abast per oferirserveis de qualitat tant virtuals com presencials adequats a les necessitats d’informació,formació i lleure dels ciutadans.
Treballarà en xarxa amb altres agents del barri per un millor coneixement del seu entorn iadaptarà els seus serveis a les necessitats canviants dels seus usuaris i de les diferentsrealitats que hi existeixen. Millorarà la seva gestió gràcies a la cooperació externa amb altresagents amb els que es crearan equips de treball multidisciplinar amb objectius i projectescomuns orientats a respondre les inquietuds del ciutadà de forma satisfactòria. Formarà xarxaamb altres telecentres i crearà sinèrgies en l’aprenentatge i ús de les TIC i promouràl’intercanvi de coneixement en aquest camp entre els seus usuaris i col�laboradors.
ANÀLISI DE LA POSICIÓ DE LA BIBLIOTECA
ENTORN
OPORTUNITATS
• La Xarxa de Biblioteques Municipals de L’Hospitalet està ben consolidada i les funcionsde la Central i les biblioteques de districte estan ben definides.
• La coordinació entre la Xarxa i els principals serveis d’informació és permanent.
• Els tècnics són conscients de la importància d’oferir serveis en l’àmbit de suport a laformació al llarg de la vida.
• Els ciutadans de L’Hospitalet tenen una bona imatge i valoració de les sevesbiblioteques públiques.
• Les biblioteques han esdevingut un agent necessari i útil en temps de crisi, d’aquíl’increment d’ús dels seus serveis.
• Les biblioteques seran l’únic espai de relació obert (d’accés lliure i gratuït) als ciutadansamb presència a tots els districtes.
• Alt interès de la ciutadania per a l’aprenentatge en Tecnologies de la Informació i laComunicació.
• Teixit associatiu molt actiu i ‘liderat’ pel Centre Cultural Santa Eulàlia.
• Compartició de l’edifici amb altres serveis (col�laboracions)
AMENACES
• Una part important de la població que assistim no té costum d’utilitzar la bibliotecapública i no en té interioritzades les normes bàsiques d’ús.
• La crisi ha alentit el repoblament i la zona esdevé força inhòspita (poca consciència debarri).
• El desenvolupament de la intranet de la Xarxa de biblioteques municipal no està definit iper tant el treball cooperatiu podria ser més eficient.
• Retallada en els pressupostos dedicats a cultura derivats de la crisi econòmica.
• Manca un ens que coordini tots els temes relacionats amb el manteniment de l’edifici(vestíbul, enllumenat interior, tanca exterior, neteja, seguretat, etc)
• S’aixeca una altra torre de 12 plantes just davant de l’accés a la biblioteca, cosa quefarà més invisible la bibiloteca.
INTERNA
PUNTS FORTS
• La biblioteca està dissenyada en funció dels nous estàndards i, a priori, la fan moltacollidora (relació superfície/habitants).
• El personal ja ha treballat en biblioteques i tenen un bon coneixement general delsprocediments de treball i de les funcions d’una biblioteca de proximitat.
• La superfície en una sola planta la fa més fàcil de gestionar i facilita l’intercanvid’informació entre el personal.
• La proximitat d’altres serveis en el mateix edifici poden generar dinàmiques decol�laboració i disseny de nous projectes.
• Possibilitat de seleccionar una part significativa del fons i per tant d’adequar-lo a lesnecessitats dels ciutadans de l’àmbit d’influència.
• Sistema de préstec interbibliotecari molt àgil i ràpid i que fa perceptible el concepte decol�lecció única de ciutat.
PUNTS FEBLES
• L’edifici de la biblioteca és molt poc visible a peu de carrer i la biblioteca està semi-soterrada.
• El personal no té experiència en l’àmbit de la docència en noves tecnologies.
• La sala d’actes, a la sala superior, està allunyada físicament de la col�lecció de labiblioteca i dificulta la promoció del fons quan es realitzen activitats. Relacionarl’activitat amb la biblioteca és un repte.
• Molt mobiliari “imprescindible” pel funcionament normal de la biblioteca no s’haadjudicat i les expectatives que es pugui aconseguir són mínimes.
• L’horari i les incidències de personal dificulten la comunicació entre tots els membres del’equip i la participació en la presa de decisions.
• Poca afluència de públic “passa-volant” a conseqüència de la seva situació física poccèntrica.
CONCLUSIONS
La posició de la biblioteca per l’anàlisi que hem realitzat continua sent d’èxit, però cal observarque els seus resultats s’han de contextualitzar perquè no es poden comparar sense tenir-los encompte. Molts punts febles s’han contrarestat durant el primer any de funcionament ambl’experiència i la capacitat del personal. Ambtot els grans condicionants marquen els resultats iexisteix la possibilitat real que la zona encara trigui en vitalitzar-se.
Línia 1: Millorar la gestió de les biblioteques públiques
Actuacions Accions Agentsimplicats
Calendari
Adequar elsrecursos humans ila seva formació ales necessitats deles biblioteques idels serveis queofereixen
1.1. Redactar una proposta de programacióformativa per al personal nou pel curs 2011
1.2. Crear un calendari formatiu per tot el personalnou que arribi a la biblioteca
• Detectar les habilitats del personal nou del’equip
• Assignar les tasques més adequades segons elseu perfil
• Buscar cursos adequats i prendre nota delsseus continguts
• Redactar la proposta i elevar-la a la Secció
• Realitzar la plantilla del calendari per setmanes• Assignar objectius formatius a assolir • Decidir els continguts• Crear un dossier de benvinguda
Direcció
Direcció iseccions
1rTrimestre 2011
2n trim. 2011
1r trim. 2011
Millorar lametodologia i elsprocediments detreball
1.3. Revisar el sistema de treball en equip enespecial el calendari de reunions formals deperiodicitat setmanal
1.4. Revisar i contrastar els manuals deprocediments amb altres biblioteques
1.5. Avaluar i fer propostes de millora de: elsistema de desiderates, sistema de preinscripciódels cursos
• Establir un calendari realista• Designar els participants a cada equip de
treball• Dotar de contingut les reunions i establir un
sistema de control
• Contrastar els procediments que realitzem ambaltres biblioteques solvents en cada matèria
• Observar i posar en comu els resultats del2010
• Estudiar com ho fan en altres biblioteques• Realitzar propostes de millora
Direcció
Cada seccióBiblioteques dela Xarxa
Servei depréstec, AulaMultimèdia,Direcció
1r trimestre
2n trimestre
3r trimestre
Aprofundir en eltreball cooperatiuamb altresadministracions iagents culturals
1.6. Fixar línies de col�laboració estables amb lesassociacions i serveis de la zona (l’Hotel d’Entitats,la Llar d’infants, etc)
• Mantenir reunions periòdiques amb elsresponsables de les entitats
• Redactar un breu informe amb els posiblespunts de col�laboració a mig termini
• Establir objectius comuns
Direcció
Direcció iServeid’Informació
2011-…
Línia 2: Adequar els serveis i els programes de les biblioteques a les necessitats canviants de la població
Actuacions Accions Agents Calendari
Millorarl’accessibilitat ales bibliotequestant en línia comde formapresencial
2.1. Adaptar el perfil de facebook de la biblioteca ales pautes 2.0
2.2. Oferir l’accés al servei d’informació de formaremota a través d’un sistema de missatgeriainstantània
2.3. Requerir les inversions de mobiliari pendents
2.4. Millorar el clima de la biblioteca
• Posar en funcionament el grup • Fer difusió entre el personal de la biblioteca• Fer-ne difusió externa pels canals habituals
• Estudiar els recursos personals i logísticsnecessaris, amb altres experiències
• Estudiar un sistema de missatgeria en líneaobert compatible amb el sistema informàtic
• Observar la metodologia a seguir per atendreles consultes (horari, estil d’atenció a l’usuari,quan i on derivar-les, com fer el seguiment, laextracció d’estadístiques d’ús i satisfacció)
• Revisar la llista i preguntar per l’estat de laqüestió.
• Sol�licitar de manera formal el desbloqueigd’aquestes inversions
• Detectar els focus que alteren el clima de labiblioteca.
• Marcar una reunió formal conjunta amb elseducadors socials i altres agents col�laboradors(escoles, instituts, etc)
• Establir un calendari de visites per donar aconèixer la biblioteca i la seva normativa
Direcció
Serveid’Informació
Direcció
Informàtic dezona
Serveid’Informació
Direcció, Cap dezona, Secció deBiblioteques
Direcció,Educadorssocials,Escoles, Instituts,FundacióEsportiva Athletic
2n trimestre2011 (1raniversari)
1r trimestre2011
1r trimestre2011
1r semestre
Aprofundir en lapolítica de fonsúnic de ciutat id’equilibri de lacol�lecció
2.5. Redactar la Política d’adquisicions de labiblioteca
2.6. Redactar el projecte de Fons Especial
2.7. Posar en lliure accés el donatiu de CDs de BadMusic
2.8. Ampliar l’espai destinat a la novel�la
• Analitzar les estadístiques d’ús del préstec persignatura i tipus d’usuari
• Detectar i estudiar els índex de rotació méselevat i posar-los en relació amb la resta defons de la Xarxa per evitar duplicitats
• Redactar l’informe
• Definir els objectius formals del Projecte deFons Especial i posar-lo en relació amb laPolítica de Col�lecció
• Investigar i fer cerca en fonts generals sobreel camps a tractar
• Redactar el projecte i posar-ho en comú ambla responsable de la Secció
• Buscar col�laboracions externes
• Buscar l’emplaçament pels discos• Posar-los en lliure accés
• Reorganitzar l’espai de la novel�la, buidar elsprestatges baixos
• Afegir mobiliari i redistribuir-hi el fons
Direcció i totesles seccions
Direcció
Tot l’equip
Tot l’equip
1r trimestre2011
2n trimestre2011
1r trimestre2011
3r trimestre2011
Oferir serveiseducatius i deformació al llargde la vida,especialment en elmaneig de les TIC
2.9. Revisar els manuals de formació existents a laXarxa i adaptar-los a les nostres necessitats
2.10. Facilitar l’accés a presentacions de cursos enTIC
2.11. Ofertar un taller per a infants en TIC
• Sol�licitar els manuals que utilitzen altresbiblioteques per impartir els cursos o tallers
• Realitzar un repertori web amb adreces útilsde presentacions i materials multimèdia decursos en diferents formats
• Fer proves amb presentacions pròpies i buscarl’espai físic on poder-les emmagatzemar
• Fer-ne difusió
• Ofertar un taller d’Scratch• Promoure l’ús del programa Scratch com a
eina per a la creació per a infants
Formació d’Usuaris Adults
2n trimestre2011
3r trimestre2011
febrer
Línia 3: Implementar accions per atreure nous usuaris
Organitzaractivitats defoment de lalectura i de difusiócultural integradesen el calendaricultural i festiu dela ciutat
2.12. Espectacle al carrer a la Festa Major
2.13. Participar en la Marató de Contes
2.14. Ofertar tres tallers de promoció de la lecturaper a infants amb recursos propis
• Concretar l’espectacle• Consensuar amb la Comissió de Festes el dia,
l’hora, el lloc i altres necessitats• Fer difusió
• Buscar narradors voluntaris entre els usuaris iusuàries de la biblioteca i animar-los aparticipar
• Fer difusió de l’activitat entre tots els centresescolars de la nostra zona
• Estudiar possibles interessos
• Buscar tres objectius que volguem potenciarrelacionats amb la secció infantil
• Dissenyar una activitat a mida• Portar-la a terme
TaleiaSecció InfantilComissió de FestesSecció Infantil
Tot el personal
Secció infantil
Al llarg de l’any2011
3 trimestre 2011
Abril
Trimestralment
Donar suport a lacreació literària
2.15. Redactar un projecte de taller de creacióliterària vinculat a les TIC
• Estudiar tallers literaris i altres experiènciesde similars característiques
• Redactar un esborrany de projecte• Presentar i involucrar al Consorci de
Normalització Lingüística de L’H en el projecte
CNL’H 4t trimestre 2011
Actuacions Accions Agents implicats Calendari
Estudiar elsindicadors d’úsper detectar lesfranges, sectors izones de poblaciómenys fidelitzades
3.1. Crear i implantar de forma permanent unsistema de recollida de dades estadístiques delsdiferents serveis
3.2. Posar en relació les dades estadístiques depoblació existents amb les de funcionament de labiblioteca
• Crear les taules estadístiques ons’emmagatzemaran els valors de cada variable
• Introduir les dades mensualment• Crear les gràfiques corresponents de cada
variable
• Recollir les dades demogràfiques de l’àread’influència per franges d’edat
• Comparar els resultats amb les dades d’ús• Detectar les diferències més significatives• Definir propostes que ajudin a minimitzar-les
Direcció i cadasecció
1r trimestre2011-...
1r trimestre2011
Dissenyar serveisi activitats peratraure aquestssectors
3.3. Redactar un projecte formatiu d’intercanvi deconeixements amb el suport de voluntariat a labiblioteca
3.4. Iniciar la col�laboració amb els Punt Edu deldistricte
3.5. Fixar una col�laboració estable amb Cultura 13amb el col�lectiu d’immigrants
• Redactar l’esborrany del Projecte• Contactar amb JISH• Consensuar el funcionament amb l’Oficina de
Voluntariat• Formar els voluntaris en els cursos • Redactar l‘esborrany del Projecte• Llistar les necessitats de recursos externs
• Contactar amb els centres i els responsablesdels Punt Edu de la nostra àrea d’influència
• Fer difusió de la biblioteca entre els seussocis/usuaris
• Mantenir reunions periòdiques de seguiment• Fomentar visites de grup• Prestar lots de llibres
Direcció,Formació d’Adults, Serv. d’Informac.,JISH,Oficina de Voluntariat Formació d’adults
2n trimestre2011
4rt trimestre
1r trimestre
Línia 4: Millorar la difusió de les biblioteques, dels seus serveis i de les seves activitats
Actuacions Accions Agents implicatsCalendari
Incrementar elnombre d’einesinformativespresencials ielectròniques de laXarxa,augmentantl’abast de la sevadifusió
4.1. Detectar fòrums i grups informals on ferdifusió de les nostres activitats i de la nostra pàginaweb
4.2. Editar una guia del racó de pares i mares
4.3. Millorar la difusió del préstec de portàtils
• Cercar a internet grups diana d’interessos• Contactar-hi mitjançant qualsevol dels mitjans
al nostre abast• Publicar notícies de l’activitat abans i després
de la seva realització
• Fer una selecció de recursos especialitzats eneducació per nadons i pre-lectors
• Implicar al CAP d’Amadeu Torner• Editar electrònicament la guia• Fer difusió externa
• Consultar el sistema de difusió de Bellvitge• Editar una propaganda del servei de préstec de
portàtils (conjunta?)• Fer difusió entre els usuaris majors d’edat
Direcció i Servei d’Informac.
Secció infantil,CAP
Serveid’informació,Biblioteca deBellvitge
1r trimestre2011
2011-...
2n trimestre
2n trimestre
Gestionar lapàgina web de laXarxa de formadinàmica iassegurar lapresència en laweb municipal i dela Diba
4.4 Incorporar les notícies quinzenalment sobre lesactivitats enllaços externs d’interès temàtic
• Buscar periòdicament enllaços relacionats ambel contingut de cada activitat
• Valorar la seva pertinença• Afegir els més pertinents• Incorporar els enllaços als nostres ‘favorits’ i a
les notícies• Mantenir actualitzats els enllaços
periòdicament amb un gestor de ‘favorits’
Serveid’informació
4rt trimestre
Assegurar lapresència de laXarxa en lapremsa general iespecialitzada i enels cerclesprofessionals
4.5 Atendre als mitjans cada vegada que hi hagiuna activitat i oferir un breu dossier explicatiu del’activitat i els conferenciants que participin
• Crear una plantilla base amb el tipusd’informació que volem reforçarinformativament
• Contactar amb Taleia per conèixer de primeramà la informació disponible
• Elaborar el dossier i penjar-lo al facebookmitjançant slideshare
Serveid’informació
2011-...
CRONOGRAMA
Actuacions Gen. Feb. Mar. Abr. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.
1.1. Redactar una proposta deprogramació formativa pelpersonal nou pel curs 2011
1.2. Crear un calendari formatiu per totel personal nou que arribi a labiblioteca
1.3. Revisar el sistema de treball enequip (calendari de reunions)
1.4. Revisar i contrastar elsprocediments amb altresbiblioteques
1.5. Avaluar i propostes de millora:desiderates i preinscripció cursos
1.6. Fixar línies de col�laboracióestables amb les associacions
2.1. Adaptar el perfil del facebook a lespautes 2.0
2.2. Oferir l’accés al servei d’informacióde forma remota a través d’unsistema de missatgeria instantània
2.3. Requerir les inversions de mobiliaripendents
2.4. Millorar el clima de la biblioteca2.5. Redactar la Política d’adquisicions
de la biblioteca
2.6. Redactar el projecte de FonsEspecial
2.7. Posar en lliure accés el donatiu decds de Bad Music
2.8. Ampliar l’espai destinat a lanovel�la
2.9. Revisar els manuals de formacióexistents a la Xarxa i adaptar-los ales nostres necessitats
2.10. Facilitar l’accés a presentacions decursos en TIC
2.11. Taller pera infantsen TIC
2.12. Espectacle alcarrer ala FestaMajor
2.13. Participar en la marató de contes2.14. Ofertar tres tallers de promoció de
la lectura per a infants ambrecursos propis
2.15. Redactar un projecte de taller decreació literària vinculat a les TIC
3.1. Crear i implantar de formapermanent un sistema de recollidade dades estadístiques delsdiferents serveis
3.2. Posar en relació les dadesestadístiques de població existentsamb les de funcionament de labiblioteca
3.3. Redactar un projecte formatiud’intercanvi de coneixements ambel suport de voluntariat a labiblioteca
3.4. Iniciar la col�laboració amb elspunt edu de la nostra àrea
3.5. Fixar una col�laboració estableamb Cultura 13
4.1. Detectar fòrums i grups informals on fer difusió de les nostres activitats i de la nostra pàgina web4.2. Editar una guia del racó de pares i
mares4.3. Millorar la difusió del préstec de
portàtils4.4. Incorporar les notícies
quinzenalment sobre les activitatsenllaços externs d’interès temàtic
4.5. Atendre als mitjans cada vegada que hi hagi una activitat i oferir un breu dossier explicatiu de l’activitat i els conferenciants que participin
