pla de recerca arqueolÒgica (pdra) agÈncia … de recerca.pdfimatge 4. vista del jaciment del...

Pla de Recerca Arqueològica ACdPC 2015-2018

- 1 -

PLA DE RECERCA ARQUEOLÒGICA (PdRA) AGÈNCIA CATALANA DEL PATRIMONI CULTURAL

Barcelona, juliol 2015


- 2 -

PLA DE RECERCA ARQUEOLÒGICA (PdRA) AGÈNCIA CATALANA DEL PATRIMONI CULTURAL

I. INTRODUCCIÓ El Pla vol ordenar i sobretot potenciar l’abundant recerca arqueològica que es fa a l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural. El Pla es fonamenta en una tradició de recerca i amb unes disposicions legals, que reconeixen la capacitació d’aquesta agència i dels ens que gestiona per desenvolupar una acció d’excel·lència en aquest àmbit. 1. La recerca arqueològica a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural Segons els seus estatus, l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC) (Llei 3/2015, de l'11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives, art. 68, apartat 1, modificació de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, art. 72, apartat 3, lletra e), té com un dels seus principals objectius "Promoure, impulsar i desenvolupar la formació, la recerca i la transferència de coneixement en tots els àmbits del patrimoni cultural i la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació a la gestió i la informació en matèria de patrimoni cultural". En conseqüència, la recerca és una activitat pròpia de l'ACdPC que abasta necessàriament l'àmbit arqueològic, donades les atribucions sobre el patrimoni que li són pròpies i perquè la integren i concentra bona part dels equipaments arqueològics de referència del país. La recerca arqueològica que actualment es desenvolupa en el marc de l’ACdPC es vehicula pràcticament en la seva totalitat a través dels equipaments museístics, essent el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) el centre que concentra més accions (el 95% dels projectes), el que disposa de la infraestructura i els equipaments més complerts i estables, el que gestiona les úniques eines de difusió científica especialitzada (revistes i publicacions), i el que agrupa la quantitat més alta de massa crítica involucrada en accions de recerca. Per tant, el MAC es postula com el centre aglutinador i motriu de la recerca arqueològica desenvolupada en el marc de l’ACdPC, amb capacitat de coordinació, gestió, organització i execució de la mateixa.

Imatge 1. Laboratoris MAC Girona


- 3 -

2. La recerca en l'àmbit dels museus Segons els estatuts de l’ICOM (art. 3), un museu es defineix per ser “[...] una institució permanent i sense ànim de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, oberta al públic, la qual adquireix, conserva, fa recerca, comunica i exhibeix l'herència intangible i tangible de la humanitat i el seu entorn, amb finalitats educatives, d'estudi i de gaudi”. Igualment, segons l'art. 1, apartat 1, de la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de Museus es reconeix dins del mateix concepte de museu, que es tracta d'institucions “[...] que reuneixen un conjunt de béns culturals mobles i immobles, els conserven, els documenten i estudien, els exhibeixen i en difonen el coneixement per a la recerca, l'ensenyament i el gaudi intel·lectual [...]”. Per tant, la recerca és una de les atribucions dels museus, la qual ha de ser entesa com una de els eines bàsiques de les quals disposen els centres per tal de confeccionar, millorar, actualitzar i mantenir un nivell d’excel·lència dels seus continguts. El paper dels museus com a centres de recerca amb aquesta declaració queda universalment acceptat i de fet la legislació catalana així ho recull. La recerca pot ser entesa conceptualment a partir de dos grans àmbits en funció de la seva finalitat: -Recerca bàsica: també anomenada fonamental o pura, consisteix en la realització de treballs experimentals o teòrics amb l’objectiu d’obtenir nous coneixements, sense considerar cap aplicació o ús determinat apriorístic. En no aportar beneficis immediats (econòmics o socials), podria ser vista com un exercici de simple curiositat. No obstant, més tard o més d’hora, els resultats de la recerca bàsica troben aplicacions pràctiques en forma de desenvolupament comercial, noves tècniques, comunicació, processos de producció, o qualsevol altra forma de benefici social. -Recerca aplicada: també anomenada pràctica o empírica, consisteix en la realització de treballs experimentals o teòrics amb l’objectiu d’obtenir nous coneixements dirigits cap a un objectiu pràctic o específic.

Imatge 2. vista del jaciment d’Empúries. MAC Empúries.


- 4 -

D'altra banda, la recerca pot dur-se a terme de manera orientada o no, tant a nivell de recerca fonamental com pràctica. L’orientació ve determinada per la política científica o estratègica de les institucions que promouen la recerca i la financen. Per tant, en un museu, el tipus de recerca a desenvolupar estarà fonamentalment lligada a aquesta política cientificoestratègica que prèviament s'hagi definit i aquesta ha d’estar necessàriament condicionada per la missió i mandat del museu. Aquest Pla regula principalment la recerca bàsica orientada. El que no vol dir que el MAC i l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, no duguin a terme recerca 3. Motivació i finalitat de la recerca. Una necessi tat orgànica El MAC és el museu nacional que té per missió la mostra permanent dels vestigis, fonamentalment de caràcter arqueològic, que, des de l'aparició de l'home, il·lustren l'evolució cultural de l'entorn (Llei 17/1990, de 2 de novembre, de Museus, disposició addicional 2, art. 1). Per tant, el museu ha de disposar dels mitjans i de les eines que no solament li permetin elaborar aquest discurs, sinó també generar i mantenir actualitzades les dades i les informacions de qualitat que n'han de ser la base. La recerca i el discurs museístic estan orgànicament relacionats, i en són dependents: el discurs no pot elaborar-se sense l'existència d'una recerca bàsica de qualitat (que aporti, a banda de coneixements, també objectes que facin augmentar qualitativament les col·leccions del museu); i la recerca no té sentit si no s'emmarca dins d'una estratègia de retorn a la societat, si no és concebuda com una pràctica amb finalitat social, l'expressió de la qual és el museu. Així doncs, el museu ha de disposar dels seus propis actius de recerca que operin en funció de la pròpia política estratègica museística, una recerca orientada específicament cap a la confecció i actualització del propi discurs i fons. En conseqüència, la recerca al MAC podria definir-se també, en cert sentit, com una recerca aplicada orientada. 4. Una tasca amb llarga tradició: la història de la recerca arqueològica El MAC no és un nouvingut al món de la recerca arqueològica. De fet, algunes de les aportacions més grans de l'arqueologia catalana s'han fet en el marc del MAC o en les institucions que directament el precediren i de les quals n’és l’hereu.

Imatge 3. Vista del jaciment MAC Ullastret


- 5 -

De fet, cal remuntar la gènesi d’aquesta tradició a la política iniciada per la Mancomunitat de Catalunya en relació a la realització d’excavacions arqueològiques i de projectes de recerca més amplis. Sobretot amb l'inici de les excavacions arqueològiques a la ciutat grega i romana d'Empúries el 1908, dirigides per J. Puig i Cadafalch, però també, a partir d'aquesta data i fins a la seva dissolució, amb el programa d'actuacions en les estacions prehistòriques i protohistòriques catalanes, el programa d'actuació a les Balears i el programa d'actuacions en l'àmbit de la protohistòria al Baix Aragó. De fet, aquests programes van permetre situar l'arqueologia catalana en el mapa europeu, i encapçalar la recerca arqueològica duta a terme a Espanya. Però també van dotar de contingut el discurs de la prehistòria i l'antiguitat del nostre país, i van permetre obtenir importants fons i col·leccions patrimonials, la gran majoria de les quals custodia i estudia avui dia el MAC. Amb la creació del MAC el 1935, es consolidaren i s'impulsaren els treballs arqueològics i la recerca duts a terme la colònia grega d'Empúries, dirigits ara per en P. Bosch-Gimpera. Tasca que es mantingué activa després de la Guerra Civil, i en passar a dependre el museu de la Diputació de Barcelona, tot assolint fama internacional, durant les direccions de M. Almagro Basch, E. Ripoll i E. Sanmartí. En aquest sentit, és important esmentar la tasca desenvolupada des del museu amb l’organització i manteniment del Curs Internacional d'Arqueologia d’Empúries (iniciat el 1947), on es formà una part important de l’actual comunitat acadèmica catalana i espanyola. És a dir, l'arqueologia clàssica catalana, i més concretament l’arqueologia romana i grega al nostre país, té el seu bressol i únic representant dins el món científic en el MAC, a banda de ser-ne un referent internacional; en aquest sentit, la creació del Centre Iberia Graeca, per part del Ministeri de Cultura de l’Estat i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, vinculat al MAC, ha permès des de l’any 2011 potenciar la documentació i la recerca del patrimoni arqueològic grec peninsular. La creació del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), també va comportar un impuls pioner a Espanya de la recerca en aquest àmbit, que s’ha posicionat molt bé internacionalment. Caldria destacar, així mateix, la important tasca duta a terme en el camp de la prehistòria, amb les exploracions dolmèniques i treballs d’excavació vinculats a l’elaboració del Corpus de Sepulcros Megalíticos, o amb l'estudi i documentació de l'art rupestre a nivell català, espanyol i internacional.

Imatge 4. Vista del jaciment del poblat Ibèric de Castell, Palamós Pel que respecta a la protohistòria, la recerca disposa de referents importants en treballs relacionats amb l'edat del ferro, els quals han servit de base i són referent de l'arqueologia catalana. D'especial rellevància seria la recerca desenvolupada en el camp del món iber, tal com palesen els treballs realitzats a la necròpolis ibèrica de Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar, Maresme), i als poblats ibèrics de la Penya del Moro (St. Just Desvern, Barcelonès), Turó del Vent (Llinars del Vallès, Vallès Oriental), Tossal del Moro de Pinyeres (Batea, Terra Alta), Turó del Montgrós (El Brull, Osona), Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà) o Olèrdola (Alt


- 6 -

Penedès), jaciment aquest darrer que combina importants restes romanes, però sobretot medievals. A banda de recollir i continuar les investigacions a les ciutats ibèriques del Puig de Sant Andreu/Illa d'en Reixac (Ullastret, Baix Empordà) i del Molí d'Espígol (Tornabous, l'Urgell), i als poblats ibèrics de Castell (Palamós, Baix Empordà), del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta) i del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre). De fet, el MAC rep l’herència directa de la tasca realitzada per l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona (vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona) i del Centre d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, a partir del 2000 quan el museu es traspassat a la Generalitat de Catalunya i adopta l'estructura que avui dia el caracteritza. No es pot deixar de banda, l'experiència, capacitació i reclam que significa el MAC en relació amb l'organització d'activitats de recerca com ara congressos al més alt nivell, seminaris o workshops tant d'àmbit c atalà i espanyol com internacional. Només a tall d'exemple, podria citar-se l'organització del XXII Col·loqui Internacional per a l'Estudi de l'Ed at del Ferro (MAC-Girona, 21-24 maig 1998), del 13è Congrés de l'IWGP (International Work Group of Palaeoethnobotany) (MAC-Girona, 16-21 maig 2004) o de la ICREA Conference on Multipolarity and Warlordism in the Ancient Mediter ranean (MAC-Barcelona, 23-25 maig 2013).

Imatge 5. Procés d’extracció d’un mostra de la mandíbula de Sitges per a anàlisi d’ADN. MAC Barcelona. Igualment, cal esmentar el reconeixement obtingut per part del MAC a nivell internacional en l’arc mediterrani, amb la seva adscripció a la xarxa RAMSES (Réseau d’excellence des centres de recherche en sciences humaines sur la Méditerranée), que coordina la Maison méditerranéenne des sciences de l’homme (USR 3125 MMSH), del CNRS i la Universitat d'Aix-Marseille. Per últim, i estretament connectat amb la tasca de recerca, cal esmentar el paper de les biblioteques del MAC (molt especialment de la del MAC-Barcelona), i de les publicacions especialitzades editades periòdicament des del museu. Quant a la biblioteca, el seu naixement és simultani al del mateix museu, i des del seu inici fou concebuda com una biblioteca


- 7 -

especialitzada en arqueologia, eina de documentació i recerca de les activitats del MAC, però també vinculada al món acadèmic, car fins ben bé els anys 70 de la passada centúria, va ser l'única biblioteca d'arqueologia del nostre país. El seu creixement durant la segona meitat del segle XX, s'esdevé de la mà de l'activitat de recerca i museística del MAC, i és un reflex directe de la voluntat i la necessitat de mantenir una actualització constant respecte de la dinàmica científica i de les novetats sobre el coneixement arqueològic a nivell nacional i internacional. De fet, en l'actualitat continua essent, en conjunt, la biblioteca especialitzada en arqueologia més important i de referència del nostre país, composta pel fons històric del MAC-Barcelona, i per les biblioteques de les seus del MAC-Girona, MAC-Empúries i MAC-Ullastret, que reuneixen, en total, un fons d'uns 54.000 volums, i uns 900 títols de revistes/publicacions periòdiques. Pel que fa a les publicacions, la necessitat de disposar d'una publicació periòdica especialitzada es posà de manifest ja a inicis dels anys 40 del segle XX, fet que donà peu al naixement de la revista Empúries (1939), i també, una mica més tard, de la sèrie monogràfica Monografies Emporitanes (1951), destinada a la difusió dels treballs i la recerca al jaciment d'Empúries; totes dues publicacions van esdevenir referents de prestigi en el camp de l'arqueologia al llarg de la segona meitat de la passada centúria. Amb la incorporació de les seus MAC-Girona, MAC-Ullastret i el CASC, la revista especialitzada Cypsela rebé un nou impuls, i es consolidaren les sèries monogràfiques relatives a cadascuna de les seus, amb el mateix esperit i filosofia que regiren les Monografies Emporitanes.

Imatge 6. Biblioteca. MAC Barcelona 5. Els centres vinculats a la recerca arqueològica Dins l'estructura de l'ACdPC, les entitats des de les quals es realitza recerca arqueològica en els termes exposats són:

• Museu d'Arqueologia de Catalunya (totes les seus, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i Centre Iberia Graeca)

• Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona • Àrea de Monuments i Jaciments


- 8 -

Imatge 7. Campanya d’excavació subaquàtica del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya. És voluntat considerar l'activitat de recerca d'aquestes entitats com a una autèntica Unitat de Recerca Arqueològica.


- 9 -

II. DIAGNOSI DE L'ESTAT ACTUAL DE LA RECERCA ARQUEO LÒGICA ACdPC

1. Infraestructura de recerca Mitjans, estris, utillatge i equipaments dels quals es disposa per dur a terme tasques d'investigació.

• Material d'excavació, utillatge, òptic i topogràfic . Diversos conjunts d'eines d'excavació i estris per al moviment manual de terres, a les seus de MAC-Barcelona, MAC-Ullastret, MAC-Empúries, MAC-Olèrdola. Material de mesuratge. Nivells òptics i estació total.

• Equipament informàtic . Maquinari i programari bàsics. • Espais de treball, gabinet i documentació/registre material arqueològic . Seus de

MAC-Barcelona, MAC-Girona, MAC-Ullastret, MAC-Empúries, MAC-Olèrdola i MNAT. • Laboratoris. Arqueobiologia (MAC-Girona), Arqueometal·lúrgia i Paleopatologia (MAC-

Barcelona).

Imatge 8. Laboratori de Paleopatologia, MAC Barcelona

• Biblioteca i centre de documentació . Biblioteques MAC-Barcelona, MAC-Girona, MAC-Empúries, MAC-Ullastret i MNAT, i centre de documentació del Centre Iberia Graeca.

• Vaixell Thetis . Equipament arqueologia subaquàtica. 2. Massa crítica

• Personal (RLT) que potencialment pot desenvolupar o actualment desenvolupa accions de recerca:15 individus

• Distribució: MAC-Barcelona (5; 2 doctors), MAC-Girona (1; 1 doctor), CASC (1; 1 doctor), MAC-Ullastret (1), MAC-Empúries (3; 2 doctors), Centre Iberia Graeca (1; 1 doctor), MNAT (2; 1 doctor), Àrea de Monuments i Jaciments (1).


- 10 -

3. Eines i mecanismes de difusió científica i comun icació

• Publicacions periòdiques especialitzades . Revista Empúries (MAC-Barcelona/MAC-Empúries), arqueologia clàssica i antiguitat tardana; revista Cypsela (MAC-Girona), arqueologia prehistòrica/protohistòrica

• Publicacions monogràfiques (sense periodicitat definida). Sèries corresponents a les diferents seus: Monografies Emporitanes (MAC-Empúries), Monografies CASC (CASC), Sèrie Monogràfica (MAC-Girona), Monografies Ullastret (MAC-Ullastret), Monografies Olèrdola (MAC-Olèrdola), Monografies (MAC-Barcelona).

• Realització i muntatge d'exposicions . Producció d'exposicions temporals a partir de recerca pròpia orientada (e.g. Deltebre o Cranis).

• Organització de trobades científiques . Congressos, seminaris o workshops especialitzats, amb disponibilitat i infraestructura a les seus del MAC-Barcelona, MAC-Girona, MAC-Empúries, MAC-Ullastret i MNAT.

Imatge 9. Cicle de conferències 2015, MAC Barcelona 4. Projectes Actualment el MAC participa en les següents iniciatives:

• Projectes actius liderats des del MAC, ja iniciats, del Programa de Recerca Quadriennal 2014-2017, amb avaluació competitiva superada, del Departament de Cultura, un total de 3.

• Accions recerca en jaciments MAC (propis), que no disposen d’un projecte que hagi superat un procés d’avaluació competitiva oficial, són un total de 6.

• Participació d’investigadors del MAC en projectes i plataformes de recerca (projectes externs), un total de 12.

• Grup de recerca de Qualitat, en modalitat emergent (2014 SGR 1347).


- 11 -

III- ESCENARI PROPOSAT I PLANTEJAMENT ESTRATÈGIC Per potenciar la recerca arqueològica que s’està fent i per donar-li un marc de referència homologat, d’acord en els paràmetres nacional, estatals i europeus, el Pla fa un plantejament estratègic que passem a definir: 1. Objectius

• Instituir la Unitat de Recerca Arqueològica (UdRA) de l’ACdPC, liderada pel MAC, amb la missió de coordinar la recerca arqueològica (treballs d'excavació projectes) i realitzada des de l'ACdPC.

• Racionalitzar la recerca arqueològica dotant-la d'un sentit més coherent i orientat, que integri les activitats de les diferents seus i centres del MAC (MAC-Barcelona, MAC-Girona, MAC-Empúries, MAC-Ullastret, MAC-Olèrdola, CASC i Centre Iberia Graeca), el Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona (MNAT) i l'Àrea de Monuments i Jaciments de l'ACdPC.

• Liderar diferents espais de la recerca arqueològica del nostre país. • Optimitzar, millorar i acréixer els recursos destinats a la recerca arqueològica,

mitjançant la gestió eficient dels recursos interns i la cerca/augment del finançament extern.

• Construir una estructura de gestió de recerca. • Incrementar la massa crítica destinada a la recerca a través de la incorporació de

personal investigador extern amb finançament aportat. • Col·laborar amb universitat i altres entitats acadèmiques i de recerca, nacionals i

internacionals, en accions formatives i activitats d'investigació.

Imatge 10. Workshop 2015, MAC Barcelona

• Avançar en la comunicació i difusió de la recerca arqueològica desenvolupada (retorn a la societat) en diferents formats. Presència a mitjans.

• Internacionalitzar la recerca arqueològica desenvolupada i consolidar presència en


- 12 -

fòrums especialitzats. • Aconseguir l'estatus de Centre de Recerca. Obtenció d'un Grup de Recerca de Qualitat

en la modalitat de consolidat, propi. 2. Política de recerca. Recerca orientada Les accions de recerca desenvolupades sota la coordinació del MAC, així com per iniciativa pròpia, han de tenir com a motivació i objectius fonamentals el seu mateix retorn en forma de coneixements que ajudin a desenvolupar, millorar, promoure i actualitzar el discurs general de tot el sistema englobat dins del MAC, així com el de qualsevol de les seus i centres del MAC (MAC-Barcelona, MAC-Girona, MAC-Empúries, MAC-Ullastret, MAC-Olèrdola, CASC i Centre Iberia Graeca), MNAT i Àrea de Monuments i Jaciments, especialment en els jaciments dels quals el MAC té la responsabilitat i coordinació científica (Castell, Mas Castellar, Molí d'Espígol, Castellet de Banyoles, Coll del Moro, i l'estació rupestre de la Roca del Moros)1; i també dels d'elements patrimonials mobles i immobles que comportin increment i un enriquiment del seu potencial museístic a nivell qualitatiu i quantitatiu. El relat o discurs sectorial, ha d’estar en consonància amb el general. Per tant, cal considerar la recerca, en aquests termes, com a recerca bàsica orientada.

Imatge 11. Pàgina de presentació del lloc web d’Ibèria Graeca

1 Es fixarà un protocol informatiu sobre les activitats dutes a terme per equips aliens al MAC, però actuant en jaciments de la Unitat de monuments i jaciments, com ara en els casos del Castellet de Banyoles i del Coll del Moro o Santa Elena de Roda. En aquest sentit, no seria tant el fet d'influir o dirigir les finalitats científiques que persegueixen els diferents equips, sinó mantenir reunions presencials entre els membres de l'equip i representants de la Comissió Tècnica, almenys dues per temporada, que permetin un intercanvi d'idees, però sobretot mantenir i rebre informació directa i de primera mà sobre les investigacions. Una primer reunió tindria lloc abans de l'inici de les campanyes; mentre que la segona seria després de la seva finalització. Aquestes reunions no dispensarien l'equip de fer arribar a la dita comissió, còpies dels projectes i de la programació de les intervencions, així com dels informes dels resultats.


- 13 -

En conseqüència, i en funció, d'una banda, de la tradició de la recerca, la infraestructura i el potencial patrimonial; i, de l'altra, de l'expertesa de la massa crítica de la institució, cal fixar uns àmbits temàtics o línies de recerca que han de definir i caracteritzar l'acció investigadora coordinada des del MAC. La concreció dels treballs i les propostes en el marc dels àmbits ha d'ajudar a donar coherència a la recerca desenvolupada, a optimitzar els recursos i a evitar la dispersió del capital investigador; a banda, de plantejar el treball en la direcció d'esdevenir referents dins dels diferents àmbits temàtics en l'arqueologia catalana, i afavorir la projecció internacional. A partir d'aquestes línies de recerca generals, cada seu, centre i jaciment adscrit han de disposar de les seves pròpies línies de treball en funció de la motivació i els objectius abans esmentats, les quals hauran de plasmar-se en documents programàtics. Els projectes i les accions de recerca realitzades per les diferents seus/centres/jaciments hauran de derivar-se d'aquestes línies de treball, i hauran d'ocupar la seva activitat investigadora de manera majoritària. Igualment, es reconeix la necessitat i conveniència que els diferents centres i equipaments de l'ACdPC que desenvolupen recerca arqueològica, a partir de la seva massa crítica, infraestructura o elements patrimonials puguin participar i col·laborar amb projectes aliens que siguin de l'interès o convergeixin amb les línies de treball pròpies de les seus/centres/jaciments-monuments, sempre amb la motivació d'obtenir un clar retorn.

Imatge 12. Fossat defensiu del s. VI a.C. al voltant de la ciutat ibèrica del Puig de Sant Andreu, MAC Ullastret


- 14 -

Tanmateix, la línia i la política d'actuació caldrà centrar-la i, sobretot, bolcar els recursos de manera prioritària en els projectes propis o en aquells liderats des dels centres de l'ACdPC (amb inclusió i participació d'equips o investigadors d'altres institucions), els quals hauran de constituir el volum principal de la recerca, i reduir progressivament les col·laboracions externes en altres projectes, per tal de frenar la dispersió de recursos (econòmics i humans). D'altra banda, per tal de donar més cohesió i significat al discurs global, però també per entrar en la línia i estar en sintonia amb el Sistema Català de Recerca i les directrius apuntades en el Pla de Recerca en Arqueologia del Departament de Cultura i en el darrer Pla de Recerca i Innovació de Catalunya2, cal fomentar la creació d'equips amplis amb massa crítica pròpia, que justifiquin la visió i el reconeixement del MAC, en qualitat de plataforma de coordinació, com un ens de recerca per ell mateix. Així doncs, com a objectiu prioritari a treballar al llarg del desenvolupament del PdRA s'hauria de:

• Plantejar línies de treball coordinades entre les diferents seus/centres/jaciment. • Impulsar la realització de projectes transversals amb un alt grau col·laboratiu, que

proposin el tractament de problemàtiques comunes i que puguin interessar i afectar diferents seus/centres/jaciments. Aquesta pràctica hauria de portar al desenvolupament de pocs projectes, però, per contra, projectes molt potents i amb molta potencialitat científica i d'atracció de finançament.

• Optar al reconeixement oficial com a Grup de Recerca de Qualitat (SGR), en modalitat de consolidat, en la propera convocatòria AGAUR3. Aquesta línia d'actuació hauria de donar consistència a la identificació d'unitat de recerca arqueològica de l'ACdPC liderada des del MAC. Aquest reconeixement institucional hauria de consolidar l'estructura operativa de la unitat de recerca arqueològica, dins del Sistema Català de Recerca .

3. Àmbits d'aplicació La recerca a desenvolupar haurà de considerar-se com a recerca bàsica orientada. Es a dir la dirigida vers l'obtenció de coneixements o elements patrimonials amb un interès no predeterminat o programat; els coneixements obtinguts poden no tenir una aplicabilitat programada, però han d'estar en sintonia amb les línies de treball i han de tenir una coherència de plantejament general. No obstant això aquesta recerca és imprescindible en un museu d’arqueologia. Com ja hem dit això no impedeix que els museus implicats (MAC i MNAT) i l’Acdpc, facin recerca aplicada, ni que aquesta sigui una línia estratègica. Quant als àmbits temàtics d'actuació o línies de recerca, serien els següents:

• Prehistòria . Recerca arqueològica centrada fonamentalment en l'àmbit del Neolític, i dels orígens de l'agricultura en l'àmbit de l'actual Catalunya. A partir del treball desenvolupat en el Centre de Pedret, i la coordinació amb el jaciment de la Draga (Banyoles, Pla de l'Estany).

• Colonitzacions i món ibèric . Recerca arqueològica centrada en la presència i implantació de les diferents cultures de la Mediterrània antiga a Catalunya, fonamentalment món grec, però també fenici i etrusc, així com la seva recepció per part del món indígena i el desenvolupament de la cultura ibèrica. A partir del treball desenvolupat a Empúries, a Ullastret i del Centre Iberia Graeca. Empúries és l'únic establiment grec amb programa d'excavacions i recerca actius de la península Ibèrica, i referent de l'arqueologia grega ibèrica; Ullastret i la majoria dels jaciments adscrits són jaciments de referència per a l'estudi del món iber català; Iberia Graeca és l'únic centre de documentació sobre l'arqueologia grega existent a la península Ibèrica.

• Món romà . Recerca arqueològica centrada en la implantació, presència i desenvolupament de la civilització romana a Catalunya, períodes republicà i alt-

2 És a dir, el Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013. El teòric Pla de Recerca i Innovació de Catalunya

2014-2017, encara es troba en procés d'elaboració. En conseqüència, es pren com a referència la projecció del Pla de R+I precedent.

3 Actualment, el MAC disposa d'un SGR (període 2014-2016), en la modalitat d'emergent, obtingut en la darrera convocatòria.


- 15 -

imperial. A partir dels treballs desenvolupats a la mateixa Empúries, projectes de recerca liderats des del 2014 SGR 1347, o a Tarragona des del MNAT.

Imatge 13. Vila romana dels Munts. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

• Antiguitat tardana i època medieval . Recerca arqueològica centrada en l'evolució del món romà baix-imperial en transició vers l'establiment i la consolidació dels regnes germànics; arqueologia del món andalusí i de la Catalunya comtal. A partir dels treballs desenvolupats des del MAC-Olèrdola, a Tarragona des del MNAT, o als diferents jaciments/monuments medievals gestionats des de l'Àrea de Monuments i Jaciments.

Imatge 14. Vista del jaciment d’Olèrdola. MAC Olèrdola


- 16 -

IV. LA UNITAT DE RECERCA (UDRA). L’EINA QUE ARTICUL ARÀ LA PROPOSTA ESTRATÈGICA

Perquè la proposta sigui viable caldrà crear una Unida de de Recerca amb una estructura de gestió, de la que parlarem al capítol següent i s’hauran de tenir una acció decidida en un seguit de fronts: 1. Finançament De manera general, es comptarà amb un finançament intern, amb partides pròpies generades des dels mateixos pressupostos de l'entitat, que han de permetre el desenvolupament bàsic de projectes propis o emblemàtics. Òbviament un percentatge del finançament dels projectes que s’assoleixen (entre un 5 i 10%), es destinaran a l’estructura administrativa, que comportarà la creació d’aquest model. Tanmateix, un dels objectius fonamentals serà la cerca de recursos i finançament extern per a desenvolupar les accions de recerca, explorar noves línies de treball i innovació, i aconseguir una major autonomia operativa. Els punts a treballar serien:

• Ampliar la presència en convocatòries seleccionades d'organismes públics catalans (AGAUR), espanyols (MINECO) i internacionals (European Commission).

• Explorar l'àmbit del finançament privat a través d'esponsoritzacions per accions concretes, o per via competitiva en fundacions o entitats amb programes de suport a l'arqueologia.

• Examinar vies de col·laboració amb el sector privat a nivell d'empresa, per a projectes de transferència i innovació (MINECO, European Commission).

Imatge 15. Laboratoris, MAC Girona 2. Personal investigador. Polítiques d'atracció i l ínies formatives Un aspecte important vinculat a l'increment de la capacitat i la qualitat investigadora dels centres rau en la consolidació d'equips de treball i la capacitat d'atracció de personal investigador extern tant en pràctiques o formació, com ja amb certa trajectòria, que pugui incorporar-se a les dinàmiques del MAC. La consecució de massa critica especialitzada permet eixamplar i diversificar les línies de treball, aportar nous coneixements i atraure noves


- 17 -

modalitats de finançament i col·laboració. Tanmateix, per incentivar la recepció d'aquest personal a cost zero cal oferir una plataforma investigadora de qualitat, és a dir, opcions i possibilitats de dur a terme accions i projectes de recerca en funció de la potencialitat de les pròpies infraestructures, de la qualitat investigadora de la mateixa massa crítica existent, i de l'afinitat d'àmbits de treball. Es planteja, doncs, el desenvolupament d'una política d'atracció/finançament de personal investigador en els àmbits formatiu (estudiants d'especialitat en pràctiques; investigadors predoctorals) i de consolidació (investigadors postdoctorals), a partir de l'oferta de participació en projectes existents, o bé de desenvolupar-ne de nous a partir de la infraestructura i potencial patrimonial propis. Quant a l'àmbit formatiu, es pretén establir, en primer lloc, marcs de col·laboració més estrets amb institucions acadèmiques nacionals i internacionals per fomentar programes de pràctiques especialitzades d'estudiants de grau o màster, o també en el marc del programa Erasmus Placement de la Unió Europea, sota tutela de personal investigador del MAC. Pel que fa a la formació predoctoral, es planteja la consolidació del MAC com a plataforma de treball i lideratge d'investigadors predoctorals en formació que puguin acollir-se a programes com el de FIs de l'AGAUR, o FPI i FPU del MINECO, de manera coordinada amb les universitats, donat, d'una banda, que el volum de massa crítica investigadora a disposició pot garantir co-direccions de tesis doctorals (membres del MAC ja amb experiència prèvia); i, de l'altra, que els projectes de recerca propis generen suficient potencial científic com per incentivar l'oferta. A nivell postdoctoral, cada cop són més els programes que requereixen un cofinançament per part de l'entitat receptora (e.g. programes RyC o JdC, Programa de movilidad de doctores del MINECO), mentre que els que són finançats al 100% són força competitius i restrictius (e.g. programa Beatriu de Pinós de l'AGAUR, Marie Curie Actions o projectes ERC de la European Commission, programa ICREA de la FCR), i requereixen per part del grup receptor una capacitat d'atracció important vinculada als projectes existents, grups de recerca, infraestructura i suport institucional. Es planteja, doncs, el treball de difusió en aquests darrers punts per tal de poder disposar d'una oferta atractiva a l'hora reclutar investigadors externs, a través de la potenciació de les possibilitats/infraestructures del MAC, i de la creació i projecció d'una imatge investigadora reconeguda institucionalment mitjançant, per exemple, de la consecució i estructuració d'un SGR consolidat. 3. Reconeixement i difusió de la recerca arqueològic a. Internacionalització La recerca no pot quedar tancada en l'espai reduït de la pròpia erudició o limitada a la retroalimentació dels que la produeixen. Per tal d'avançar en el coneixement, cal presentar-la davant la comunitat científica per discutir-la, avaluar-la i determinar-ne la validesa final. Però també cal donar a conèixer els plantejaments i programes, els mitjans i l'aposta estratègica per la recerca de la institució. L'obtenció del reconeixement institucional (nacional i internacional) i d'una marca d'excel·lència investigadora que permeti avançar en els diferents punts programàtics és vital. I aquests objectius només és possible assolir-los a través de la difusió de l'activitat de recerca arqueològica. En conseqüència, una de les tasques prioritàries ha de ser la consecució d'una visibilitat dels projectes i dels seus resultats en els fòrums científics tant nacionals com internacionals, a través de la participació selectiva, per part dels investigadors de la unitat, en:

• Trobades i reunions científiques especialitzades. • Publicacions periòdiques especialitzades, preferiblement amb índex d'impacte

reconegut. • Publicacions monogràfiques sobre temàtiques generades per recerca pròpia vinculada

al MAC. • Seminaris, workshops o cicles de conferències especialitzats.


- 18 -

El MAC disposa d'eines pròpies per assolir quests punts, com ara publicacions pròpies periòdiques (revistes Empúries i Cypsela) i de caire monogràfic (sèries d'Empúries, Girona, Barcelona, Ullastret i Olèrdola) o experiència en l'organització i gestió de trobades científiques d'alt nivell. Eines que cal continuar fomentant de manera selectiva, i fins i tot incrementar-ne qualitativament la presència per millorar la marca MAC en els fòrums nacionals i internacionals; en aquest sentit, es planteja l'assoliment d'un estatus d'excel·lència de les revistes Empúries i Cypsela com a acció prioritària mitjançant la seva reorientació editorial. Tanmateix, és necessari promoure com a prioritat del personal investigador la visibilitat a nivell internacional de les accions de recerca atès que els estàndards d'avaluacions de la qualitat investigadora que determinen el reconeixement, consideren aquestes actuacions com a índex i criteris preferents de qualitat. Igualment, s'ha de considerar la difusió de la recerca a un nivell més divulgatiu i vinculat a la seva disseminació entre el públic més generalista. En aquest sentit, resulta obligada també la col·laboració dels investigadors en accions socials de difusió científica com ara la Setmana de la Ciència, la impartició de conferències divulgatives, l'elaboració d'articles o publicacions de difusió, o la participació en projectes educatius o d'elaboració de materials didàctics vinculats al museu o a les temàtiques pròpies de la recerca desenvolupada. 4. Comunicació. Presència i visibilitat de la recer ca arqueològica en la societat Un aspecte sovint descuidat en relació a la recerca ha estat la comunicació, la transmissió no només de les activitats i les accions de recerca puntuals fetes des del MAC o els altres centres, sinó moltes vegades el mateix fet que el MAC fes i desenvolupés una recerca pròpia i de qualitat. Actualment, amb la consolidació i ús generalitzat de les TIC aquesta situació resulta del tot reversible.

Imatge 16. Accions de comunicació, MAC Barcelona


- 19 -

Es planteja la realització d'un Pla de Comunicació en l'àmbit de la recerca arqueol ògica de l'ACdPC, en què es defineixin els criteris i els protocols de transmissió de les informacions a nivell qualitatiu, quantitatiu i seqüencial, i a través de quins mitjans dur-la a terme (xarxes socials, mitjans generalistes, propaganda). No totes les accions de recerca són potencialment informables o d'interès públic, sinó que cal determinar les de més rellevància o impacte social. D'altra banda, cal considerar com un element d'excel·lència la capacitat de generar interès, realçar l'atractiu de la feina duta a terme i crear expectació pels resultats aconseguits o potencialment recaptables. La presència de la recerca en l'entramat social és fonamental per crear i definir una marca de qualitat. V. LA CONCRECIÓ DE GESTIÓ DE LA UNITAT DE RECERCA ( UDRA) El desplegament del PdRA comportarà la constitució d'una estructura de recerca estable articulada a l’entorn de tres elements: El Grup de Recerca Consolidat, la Comissió Tècnica de Recerca i la Unitat Administrativa de Gestió

1. Grup de Recerca Consolidat (GRC)

En són membres tots els investigadors o massa crítica en recerca arqueològica de l’ACdPC: 15 membres en total (7 d’ells doctors):

MAC-Barcelona (5; 2 doctors), MAC-Girona (1; 1 doctor), CASC (1; 1 doctor), MAC-Ullastret (1), MAC-Empúries (3; 2 doctors), Iberia Graeca (1; 1 doctor), MNAT (2; 1 doctor), Àrea de Monuments i Jaciments (1).

Elaboren i executen els projectes de recerca arqueològica

2. Comissió Tècnica de Recerca.

Aquesta comissió és la que selecciona els projectes, que necessitaran del vist i plau del Consell d’Administració de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural. També fa el seguiment dels projectes de recerca propis i aprova les accions de retorn social i científic de la recerca i la seva publicitat.

A més a més també serà la responsable de:

- Fer el seguiment de projectes de recerca arqueològica amb participació de personal de l’ACdPC, però liderats per altres institucions. - Fer el seguiment dels projectes de recerca arqueològica fets en jaciments i monuments de l’ACdPC, però duts a terme per equips d’altres agents de recerca universitats, instituts de recerca...) La Comissió estarà composada per: Un representant per cadascuna de les seus del MAC (Barcelona, CASC, Empúries, Iberia Graeca, Girona, Olèrdola i Ullastret), un representant del MNAT, un representant de l’àrea de monument i jaciments de l’ACdPC), el responsable de la UDRA i el director del MAC.

3. Unitat de Gestió Administrativa.

Es tracta d’un element imprescindible pel bon funcionament de la Unitat de Recerca. Tindrà com a tasques:

- La tramitació administrativa per l’aprovació dels projectes per l’administració competent

i tramitació dels ajuts pels projectes (línies europees, ministerials, estatals o privades) - La gestió per la captació de massa crítica investigadora júnior (e.g. investigadors

predoctorals FI o FPI) i senior (e.g. postdoctorals BP, JdC, RyD, MC o ICREA) que aportin el finançament


- 20 -

- La recollida de convocatòries de beques i contractes de Recerca (e.g. programes Beatriu de Pinós, Juan de la Cierva, Marie Curie) i tramitar les sol·licitud- Elabora el Pla de Comunicació d la Recerca Arqueològica de l’ACdPC

Igualment aquesta unitat haurà de disposar les dades administratives i centralitzar les accions relacionades amb la gestió institucional de la recerca (e.g. dades enquestes INE-IDESCAT i IRENEU, altes/baixes de codis de recerca a institucions [MINECO, European Commission], contactes entitats recerca, interlocució ACdPC), perquè aquesta informació pugui estar a disposició de qualsevol membre de la unitat de recerca arqueològica.

La Unitat Administrativa estarà formada pel responsable de Recerca, administratius del MAC, els tècnics de comunicació del MAC i un representant dels SSCC de l’ACdPC, que no formi part del SGR, ni de la Comissió Tècnica de Recerca.

Imatge 17. Espais de treball, MAC Girona - CASC

VI. EL PLA D’ACCIÓ 2015-2016 Les primeres gestions de la UDRA, aniran encaminades a: 1. Accions generals

- Constituir el Grup de Recerca de Qualitat (SGR), en modalitat de Consolidat, que serà la peça angular del sistema

- Fer les gestions perquè l’ACdPC, a través del MAC, esdevingui un Centre de Recerca reconegut per la Direcció General de Recerca

- Elaborar i implementar el Pla de Comunicació en recerca arqueològica - Continuïtat execució projectes MAC, ja iniciats (programa de recerca quadriennal

2014-2017 Dpt. Cultura i SGR, amb avaluació competitiva superada). Actualment 3 projectes

- Continuïtat accions recerca en jaciments MAC (propis), que no disposen d’un projecte que hagi superat un procés d’avaluació competitiva oficial. 6 en total

- Continuïtat col·laboració/participació en projectes i plataformes de recerca


- 21 -

(projectes externs). 12 en total 1. Accions específiques Projectes presentats pendents d’avaluació, 2 en total:

• SIHROV. Search and Intervention Hubrid AUV/ROV. Programa Horizon 2020. Liderat per UAB (IP MAC: G. Vivar). Liderat per la UdG.

• The Mediterranean and the Atlantic Ocean: the Seas that link us. Programa HERA-net. Liderat per UB (IP MAC: G. Vivar). Liderat per la UCA.

Projectes en fase de redacció/presentació (2016), 1: • El comercio griego Mediterráneo occidental en el s. IV aC a través de las

evidencias de las producciones cerámicas griegas. Subprograma estatal de generación del conocimiento, proyectos I+D, MINECO. En col·laboració amb MAN (IP MAC: X. Aquilué)

Organització de reunions científiques: • Workshop sobre fossats protohistòrics. (9 juny 2015), MAC-Barcelona. • Col·loqui Internacional Ionians in the East and West (octubre 2015), MAC-

Empúries, IAAM. • Workshop Fotogrametria i robòtica aplicada a l’arqueologia subaquàtica. (2016,

en preparació), MAC-CASC, UNED i UDG. • Congrés científic sobre les novetats de la recerca de les ceràmiques gregues a

la península Ibèrica. (2016, en preparació), MAC-CIB, MAN. Participació en reunions científiques internacionals especialitzades (8) Redacció i publicació d’articles en revistes indexades (6) Redacció i publicació de capítols en llibres especialitzats (3) Edició de les revistes Empúries i Cypsela Barcelona, juliol de 2015

pla de recerca arqueolÒgica (pdra) agÈncia … de recerca.pdfimatge 4. vista del jaciment del...

Documents