pla d'igualtat d'oportunitats - mataro.cat · principi d’igualtat en l’accés al...
TRANSCRIPT
Pla d'Igualtat d'oportunitats
Regidoria de Joventut i dona
ÍNDEX
1.- Presentació i justificació Pàg. 4
2.- Marc legal Pàg. 5
2.1.- Normativa Internacional Pàg. 62.2.- Legislació espanyola Pàg. 72.3.- Legislació catalana Pàg. 82.4.- Legislació municipal Pàg. 82.5.- Altres referents Pàg. 8
3.- Marc conceptual Pàg. 9
4. - Anàlisi de dades Pàg. 10
4.1.- Demografia Pàg. 104.2.- Nivell d'institució Pàg. 164.3.- Convivència i família (dades extretes del Padró de 1996) Pàg. 18
5.- Línies del pla Pàg. 28
6. Metodolgia de treball Pàg. 30
6.1. - L’anàlisi de la realitat Pàg. 306.2. - El treball interdisciplinari i coordinat Pàg. 306.3. - La participació i la concertació ciutadana Pàg. 316.4. - La coordinació amb altres institucions Pàg. 31
7.- Eixos del pla Pàg. 32
7.1. - El Consell Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats Pàg. 327.2. - Programes d’actuació Pàg. 33
7.2.1. - Programa d'informació i sensabilització Pàg. 347.2.2. - Programa de formació per a dones adultes Pàg. 357.2.3. - Programa d'habitatge Pàg. 367.2.4. - Programa de suport al treball Pàg. 377.2.5. - Programa de foment de la igualtat en l'àmbit
educatiu7.2.6. - Programa de foment a l'associacionisme i la
participacióPàg. 39
7.2.7. - Programa d'integració en l'esport Pàg. 407.2.8. - Programa de foment de la diversitat cultural Pàg. 417.2.9. - Programa de salut Pàg. 427.2.10.-Programa d'Acció Social Pàg. 44
7.2.11.-Programa per fomentar la igualtat en els mitjansde comunicació
Pàg. 45
7.2.12.-Programa de prevenció de la violència de gènere Pàg. 46
8.- Bibliografia Pàg. 47
Annex I: Reglament del Consell Municipal per a la Igualtatd'Oportunitats
Pàg. 49
Capítol I: Naturalesa, àmbit d’actuació i marc legal Pàg. 49Capítol II: Objectius i funcions Pàg. 49Capítol III: Composició del Consell Municipal per a laIgualtat d’Oportunitats
Pàg. 50
Capítol IV: Funcionament Pàg. 53DISPOSICIÓ ADDICIONAL Pàg. 54DISPOSICIÓ FINAL Pàg. 54
Annex II: El Llenguatge. Vocabulari bàsic de conceptes clau Pàg. 55
Vocabulari bàsic de conceptes clau (per ordre alfabètic) Pàg. 56
Acció positiva Pàg. 56Àmbit productiu Pàg. 57Àmbit reproductiu Pàg. 57Coeducació Pàg. 57Corresponsabilitat familiar Pàg. 57Desigualtat Pàg. 57Discriminació directa Pàg. 58Discriminació indirecta Pàg. 58Discriminació salarial Pàg. 58Discriminació professional Pàg. 58Espai domèstic/ Espai privat Pàg. 58Espai públic Pàg. 58Gènere Pàg. 58Igualtat Pàg. 59Igualtat de dret Pàg. 59Igualtat de fet Pàg. 59Mainstreaming Pàg. 59Perspectiva de gènere Pàg. 59Plans d'igualtat Pàg. 59Rols de gènere Pàg. 59Sexe Pàg. 60Sostre de vida Pàg. 60Transversalitat Pàg. 60Violència de gènere Pàg. 60
1.- PRESENTACIÓ I JUSTIFICACIÓ
La igualtat entre dones i homes és un principi fonamental consagrat constitucionalment.
Amb la constitució de 1978 es crea la base legal per a una igualtat de dret entre dones i homes.Els articles 9.2 i 14 consagren la llibertat i la igualtat de drets per a tots els espanyols iespanyoles. El progrés de les dones durant aquests més de vint anys de democràcia ha estatespectacular. Les dones han aconseguit avenços decisius en l’àmbit legal i en l’assolimentd’igualtat d’oportunitats, és a dir, en les condicions de sortida al món laboral, polític, econòmic,etc. De totes maneres, tot i la igualtat de dret que s’ha aconseguit, el treball per la igualtat realencara és molt vigent.
La igualtat d’oportunitats entre les dones i els homes no s’aconsegueix només mitjançant elconeixement i l’aplicació de les lleis. Es constata dia a dia que persisteixen actitudsdiscriminatòries, normes pautades, hàbits socials i culturals molt arrelats, que impedeixen queaquest principi bàsic d’igualtat es dugui a la pràctica satisfactòriament. Per tot això, segueixensent necessaris plans d’acció positiva que aconsegueixin que les dones es desenvolupinlliurement i que participin activament i equilibradament en tots els àmbits, públics i privats, sentprotagonistes en la defensa dels seus drets.
Un dels objectius estratègics que es planteja dins el Programa d’Actuació Municipal és lapromoció de la igualtat d’oportunitats entre l’home i la dona com a base de la cohesió social. Peraquest motiu, la Regidoria d’Igualtat i Solidaritat impulsa el Pla d’igualtat d’oportunitats perpoder articular un conjunt d’actuacions per afavorir la igualtat d’oportunitats i incrementar lapresència de la dona en tots els àmbits de la ciutat per tal que no hi hagi discriminacions perqüestions de gènere.
Per tal que les dones puguin accedir a compartir la vida en igualtat d’oportunitats cal modificarles actituds, comportaments, formes de vida i estructures socials que impedeixen a la dona, ellliure desenvolupament de la seva personalitat i la seva participació activa a la vida social.
El Pla transversal és un nou model d’organització que, a partir d’una línia estratègica definidapolíticament, té com a finalitat principal la planificació d’actuacions coordinades, l’objectiu deles quals és aprofitar els recursos existents per donar un millor servei a la ciutadania.
El Pla per la Igualtat és un pla transversal que es dirigeix a tota la població, dones i homes, ambuna intenció clara i definida de fer comprendre la nova definició de rols, incorporant laperspectiva de gènere en totes les actuacions.
Per això, el Pla estructura i coordina les accions de discriminació positiva que es puguin dur aterme a cada àrea municipal, i articula accions per prevenir i corregir situacions de desigualtat.
Però no solament les dones són les destinatàries d’un Pla d’igualtat. Els resultats que se’n puguinderivar de l’aplicació han de beneficiar tot el conjunt de la societat. El més oportú, doncs, és queel Pla d’igualtat s’orienti també a incloure els homes com a protagonistes dels canvis .
5
2.- MARC LEGAL
2.1 Normativa internacional
• Declaració dels Drets Humans• Pacte internacional dels drets civils i polítics• Convenció ONU 1979 per a eliminació de la discriminació.• Convenis OIT• Altres
2.2. Legislació espanyola
• Constitució• Estatut dels treballadors• Llei de procediment laboral• Codi penal
2.3. Legislació catalana
• Estatut• Ordres i decrets
2.4. Legislació municipal
• Llei de bases de règim local
6
2.1. Normativa internacional
Al 1948 amb la Declaració Universal dels Drets Humans a les Nacions Unides s’estableix perprimera vegada a la història la igualtat entre els sexes com a dret fonamental.
• Preàmbul. “Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llurfe en els drets fonamentals de l’home, en la dignitat i la vàlua de la persona humana, en laigualtat de drets d’homes i dones, i que s’han demostrat disposats a afavorir el progréssocial i instaurar millors condicions de vida dins d’una més gran llibertat”. L’Assembleageneral proclama:
• Art. 1. “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitats i drets”
Ja al 1919 la OIT (Organització Internacional del Treball), proclamava “ tots els éssers humansamb independència de la seva raça, creença o sexe tenen el dret a gaudir del seu progrésmaterial i el seu desenvolupament espiritual dintre la llibertat i la dignitat, …”“En el Conveni núm. 100 OIT de 1951 es recull la igualtat de remuneració entre la mà d’obramasculina i la femenina per a un treball del mateix valor.
I també en el Conveni núm. 111 OIT de 1958 es fa referència a la discriminació en matèria detreball i ocupació, especificant que “Tot Estat membre s’obliga a formular i portar a terme unapolítica nacional que promogui la igualtat d’oportunitats i de tracte en matèria de treball i, d’ocupació (…)”
El 19 de setembre de 1966 es va aprovar el Pacte internacional de drets civils i polítics. Enaquest Pacte es recull també la igualtat davant de la llei sense distingir raça, color, sexe,…
L’ONU, l’any 1979, va fer una Convenció per a l’eliminació de tota mena de discriminació. Esdefineix l’expressió “discriminació contra la dona” com “(…) tota distinció, exclusió o restriccióbasada en el sexe que tingui per objecte o per resultat menyscabar o anul·lar el reconeixement oexercici per la dona(…)”
Dins la Unió Europea, el Tractat d’Amsterdam ratificat per la Llei orgànica 9/98 de 16 dedesembre diu que la Unió Europea tindrà com a missió: “promoure la igualtat d’oportunitatsentre homes i dones, introduint aquest principi a totes les polítiques i tots els programes.” (art.2 i 3).Per desenvolupar aquest principi des de la Unió Europea s’han aprovat diferents normes:Directives, normes d’obligat compliment que modifiquen la legislació interna dels diferentspaïsos; Decisions, obligatòries per als destinataris; Recomanacions, que no tenen caràcterd’obligatorietat.
7
2.2. Legislació espanyola
A Espanya des de l’any 1978 amb la instauració de la democràcia i l’aprovació de la Constituciós’intenta adaptar l’ordenament jurídic a la no discriminació per raó de sexe. Així aquest principiqueda recollit en els diferents articles de la Constitució de la següent manera:
• Art. 1. 1.Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de dret, que propugna com a valorssuperiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.
• Art. 9.2.Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat del’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives, remoure els obstacles queimpedeixen o dificulten la seva plenitud i facilitar la participació de tos els ciutadans a la vidapolítica, econòmica, cultural i social.
• Art. 14.Els espanyols són iguals vers la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó denaixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal osocial.
L’Estatut dels treballadors també ho fa constar als següents articles:• Art. 4.2.c “ … els treballadors tenen dret a no ser discriminats per al treball, o una vegada
treballant, per raons de sexe, estat civil… “.• Art. 16.2. “… les agències de col·locació hauran de garantir, en el seu àmbit d’actuació, el
principi d’igualtat en l’accés al treball, no podent establir cap discriminació basada enmotius de raça, sexe, edat, estat civil…”.
• Art. 17.1. Principi de no discriminació en les relacions laborals.• Art. 24.2. Igualtat de tracte en els criteris d’ascens.• Art. 28. Igualtat de remuneració per raó de sexe
L’article 96 de la Llei de procediment laboral estableix el principi d’inversió de la càrrega de laprova que diu, textualment: “En aquells processos en què de les al·legacions de la part actriu esdedueixi l’existència d’indicis de discriminació per raó de sexe correspondrà al demandantl’aportació d’una justificació objectiva i raonable, suficientment provada, de les mesuresadoptades i de la seva proporcionalitat”.
També el Codi penal en el seu articulat fa referència a la discriminació (articles 22.4, 314, 510,511 i 512), establint penes i multes.
L’any 1983 es va crear, per la llei 16/1983, de 24 d’octubre, l’Instituto de la Mujer, per tal depromoure actuacions per afavorir la igualtat d’oportunitats per a la dona.
8
2.3. Legislació catalana
A l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 1979 es reconeix la igualtat entre homes i dones comun dret fonamental i s’atorga al govern de la Generalitat de Catalunya les competènciesexclusives en matèria de promoció de la dona.
El 18 de juny de 1986, al Parlament de Catalunya, mitjançant una proposició no de llei de tots elsgrups parlamentaris, es va aprovar la Resolució 81/II sobre la promoció de la dona, i pel Decret25/1987, de 29 de gener, es va crear la Comissió interdepartamental amb els objectius següents:promoure la igualtat de drets i de fet i la no discriminació entre homes i dones; promoureequitativament la participació de les dones en la vida social, cultural , econòmica i política.
Al 1989, per la Llei 11/1989, de 10 de juliol, es va crear un organisme executiu: l’InstitutCatalà de la Dona.
Són objectius de l'Institut Català de la Dona: fomentar, en col·laboració amb els departaments, laprestació de serveis específics en favor de les dones. Fomentar i coordinar la prestació de serveisde tota mena a la dona, a través de l'establiment de convenis amb entitats públiques i privades.
2.4. Legislació municipal
Pel que fa a l’Administració local, l’actual marc jurídic i organitzatiu faculta per exercircompetències complementàries a la resta d’administracions en l’àmbit de la promoció de la dona.Així ho especifica l’article 68 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya al seu paràgrafc (Llei 8/1987, de 15 d’abril).
2.5. Altres referents
La Diputació de Barcelona, a l’any 1992 crea una Comissió Especial per al desenvolupament delPrograma per a la promoció de la igualtat de les dones.
Així mateix al mandat 1996-1999, concreta la creació de l’Oficina Tècnica del Pla d’Igualtatper a la promoció de polítiques favorables a la igualtat d’oportunitats que desenvolupin lesadministracions locals.L’Oficina tècnica actua especialment amb els municipis, per la seva proximitat a la ciutadania iperquè la Llei de règim local els reconeix com a ens que han de fer activitats en l’àrea depromoció de la dona i de la igualtat d’oportunitats.
D’acord amb les estratègies marcades al Pla integral per a la igualtat d’oportunitats, ofereix“suport a les actuacions municipals que vulguin impulsar polítiques per a la igualtatd’oportunitats i a les iniciatives ciutadanes que promoguin la participació de les dones”; “facilitala formació, la investigació i l’avaluació permanent, per incorporar els avenços conceptuals enmatèria de gènere i d’igualtat d’oportunitats”; proporciona a través d’actuacions, publicacionsde material divulgatiu i celebració d’actes, la possibilitat de sensibilitzar i informar perincorporar la perspectiva de gènere en totes les polítiques locals”.
9
3.- MARC CONCEPTUAL
El principi d’igualtat està recollit a l’article 14 de la Constitució i estableix que “Tots elsespanyols són iguals davant la llei sense que pugui prevaler discriminació alguna per raó denaixement, raça o sexe”.Igualtat és el dret fonamental que té tota persona a un tracte igual malgrat les diferències. Ésdonar tracte igual a qui no ho és.És un dret universal relacionat amb la dignitat i la llibertat humanes. El principi d’igualtat valligat al principi de no discriminació.Malgrat això les dones i els homes han construït la seva realitat a partir de normes culturalsbasades en el predomini dels homes sobre les dones. La nostra és una societat basada en unmodel patriarcal en la qual s’atribueixen espais d’actuació diferents en funció del sexe de lespersones.
Igualtat d’oportunitats significa garantir que dones i homes puguin participar en diferents esferes(econòmica, política, de participació social, de presa de decisions …) i activitats (educació,formació, treball…) sobre bases d’igualtat.Els poders públics, en aplicació del que dicta la Constitució i l’ordenament jurídic, estanobligats i són responsables de l’aplicació i el desenvolupament del principi d’igualtat. Les sevesfuncions són les de vetllar per la seva aplicació, promoure’ls i garantir-los.No tot tracte desigual és il·lícit. Tant constitucionalment com dins l’ordenament jurídic laboral,s’admeten tractes desiguals que persegueixen una finalitat igualadora i/o compensadora: lesaccions positives.
Les polítiques d’igualtat d’oportunitats són les que incorporen la perspectiva de gènere en laplanificació, desenvolupament i avaluació de les polítiques generals en matèria d’educació, salut,ocupació, participació, urbanisme…Entenen aquesta perspectiva com la construcció cultural i social que defineix les diferentscaracterístiques emocionals, afectives, intel·lectuals i els comportaments que cada societatassigna com a “propis” i “naturals” a dones i homes.El sexe ve determinat naturalment, però el gènere s’aprèn i pot ser educat, canviat i manipulat(definició de l’Oficina Tècnica del Pla d’Igualtat de la Diputació de Barcelona).
Dins d’aquest marc és on s’enquadra el document del Pla per a la igualtat d’oportunitats que laRegidoria ha elaborat
10
4.- ANÀLISI DE DADES
Per poder elaborar un Pla d’igualtat d’oportunitats coherent amb les necessitats de les donesmataronines, la Regidoria d’Igualtat i Solidaritat va fer un estudi sobre la realitat de la dona a laciutat.Les dades que a continuació es detallen formen part dels resultats d’aquest estudi, anomenatLes dades i les paraules, que es va presentar al març del 2001.Sobre la base d’aquest estudi i la informació dels diferents departaments i serveis del’Ajuntament sobre programes i actuacions que ja es desenvolupen, i també la relació amb lesentitats que entenen d’aquest tema, és com s’ha elaborat el document del Pla que vol impulsar larealització d’actuacions que ajudin a donar resposta als problemes que més preocupen a lesdones de la ciutat.
4.1.- Demografia
La població mataronina l’1 de gener de 2000 era de 105.685 habitants. D’aquests, 53.750 sóndones.
Població mataronina l’1 de gener de 2000
PoblacióSexe n %Homes 51.935 49%Dones 53.750 51%Total 105.685 100%
49%51%Homes
Dones
11
Piràmides d’edat
Població segons sexe i edat 1996
SexeAbsoluts Percentatges
Edats Dones Homes Total Homes Dones Total0-4 2.258 2.441 4.699 4% 5% 5%5-9 2.676 2.706 5.382 5% 5% 5%10-14 3.277 3.234 6.511 6% 6% 6%15-19 4.166 4.230 8.396 8% 8% 8%20-24 4.488 4.445 8.933 9% 9% 9%25-29 4.240 4.440 8.680 8% 9% 9%30-34 4.085 4.173 8.258 8% 8% 8%35-39 3.840 3.949 7.789 7% 8% 8%40-44 3.496 3.498 6.994 7% 7% 7%45-49 3.257 3.248 6.505 6% 6% 6%50-54 2.848 2.884 5.732 5% 6% 6%55-59 2.341 2.307 4.648 4% 5% 5%60-64 2.600 2.440 5.040 5% 5% 5%65-69 2.478 2.114 4.592 5% 4% 5%70-74 2.213 1.719 3.932 4% 3% 4%75-79 1.512 1.054 2.566 3% 2% 3%80-84 1.173 640 1.813 2% 1% 2%85-89 674 311 985 1% 1% 1%90-94 352 119 471 1% 0% 0%95 o més 68 24 92 0% 0% 0%Total 52.042 49.976 102.018 100% 100% 100%Mataró. 1996
Població segons sexe i edat 2000
SexeAbsoluts Percentatges
Edats Dones Homes Total Dones Homes Total0-4 2.416 2.601 5.017 4% 5% 5%5-9 2.360 2.634 4.994 4% 5% 5%10-14 2.855 2.956 5.811 5% 6% 5%15-19 3.539 3.599 7.138 7% 7% 7%20-24 4.453 4.636 9.089 8% 9% 9%25-29 4.619 4.939 9.558 9% 10% 9%30-34 4.361 4.644 9.005 8% 9% 9%35-39 4.151 4.233 8.384 8% 8% 8%40-44 3.823 3.905 7.728 7% 8% 7%45-49 3.403 3.417 6.820 6% 7% 6%50-54 3.359 3.214 6.573 6% 6% 6%55-59 2.769 2.683 5.452 5% 5% 5%60-64 2.274 2.126 4.400 4% 4% 4%
12
65-69 2.636 2.248 4.884 5% 4% 5%70-74 2.369 1.766 4.135 4% 3% 4%75-79 1.925 1.242 3.167 4% 2% 3%80-84 1.226 639 1.865 2% 1% 2%85-89 812 329 1.141 2% 1% 1%90-94 307 101 408 1% 0% 0%95 o més 93 22 115 0% 0% 0%Total 53750 51934 105.684 100% 100% 100%Mataró. 2000’
Població segons sexe i edat 1996 i 2000
-10% -8% -6% -4% -2% 0% 2% 4% 6% 8% 10%
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85-89
90-94
95 o més
1996 Dones 1996 Homes 2000 Dones 2000 Homes
La piràmide de població de Mataró mostra el clàssic dibuix d’efectius reduint-se a la base de lapiràmide, propi de societats madures i en procés d’envelliment, tot i que la inversió de lapiràmide, és a dir la base més estreta que la cúspide, encara no es manifesta. Aquesta tendèncias’accentua comparant les dades corresponents al cens de 1996 i els d’1 de gener de 2000, ambl’excepció de la població entre 0 i 4 anys que experimenta un lleuger increment en aquestperíode.
Aquest increment de naixements pot associar-se a la població nouvinguda, especialment si laregularització de la seva situació ha permès l’empadronament de les seves criatures nascudes aMataró recentment.
Si s’observa l’evolució de la població femenina en el darrer quinquenni, l’any 1996 les donesmenors de 39 anys eren el 55% del total del seu grup. L’1 de gener de 2000, aquest percentatges’ha reduït en dos punts.
13
Aquest descens de les dones és a causa, fonamentalment, de la reducció tan pronunciada queexperimenten els grups d’edats entre 5 i 19 anys. Aquest fenomen es pot explicar perquè, engeneral, la immigració és masculina i bàsicament jove.
En els grups d’edat superiors als 60 anys d’edat, l’evolució dels homes i les dones és dispar,perquè mentre s’incrementa el percentatge de dones, es redueix el percentatge de poblaciómasculina major de 60 anys. Aquestes dades responen al major grau d’esperança de vidafemenina.
A més, s’observen les diferents evolucions de la població femenina i masculina. Així, el 1996dels 10 primers grups d’edat (entre 0 i 49 anys), en tots menys en 3 hi ha més poblaciómasculina. En canvi, en 9 dels 10 grups següents (de 50 a 95 anys) hi ha més població femenina.L’1 de gener de 2000 aquesta situació s’accentua ja que dels deu primers grups d’edat, tots deutenen més quantitat d’homes que de dones, i en els deu següents hi ha més dones.
El principal problema que presenten aquest tipus de piràmides és, òbviament, l’increment depersones grans, especialment dones, amb demandes d’atenció de diferents tipus. Actualment, aMataró, gairebé un 22% de la població femenina és major de 65 anys, mentre que la masculinaés del 12%. Aquesta pauta s’anirà incrementant al llarg dels anys, tal i com s’observa en lesdades demogràfiques dels països desenvolupats.
Població immigrada africana l’1 de gener de 2000
225 175 125 75 25 25 75 125 175 225
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85-89
Magribins Subsaharians
La piràmide d’edat de la població d’origen africà, el major col·lectiu immigrant del municipi,indica situacions diferents a la del total de la població; situacions que cal tenir en compte atesa laincidència que té i que seguirà tenint aquest col·lectiu en algunes variables demogràfiques, a
14
causa de certs comportaments com la menor arribada de dones, un més alt índex de natalitat queentre el de la població local i l’existència de molta gent jove d’ambdós sexes.
Es mostra una piràmide de població jove, i que es caracteritza per l’elevat nombre de baronsadults en relació a les dones. Al contrari que entre la població local, l’existència de dones gransés molt poc significativa.
Distribució per zones a l’any 2000
Nombres absoluts PercentatgesBarri Dones Homes Total Dones Homes TotalCentre 1.699 1.554 3.253 52% 48% 3%Cerdanyola Nord 7.121 7.179 14.300 50% 50% 14%Cerdanyola Sud 6.721 6.716 13.437 50% 50% 13%Cirera 2.830 2.907 5.737 49% 51% 5%Eixample 12.802 11.537 24.339 53% 47% 23%Llàntia, La 1.440 1.481 2.921 49% 51% 3%Molins/Torner 3.006 2.975 5.981 50% 50% 6%Palau/Escorxador 2.697 2.559 5.256 51% 49% 5%Peramàs 4.226 3.853 8.079 52% 48% 8%Pla d'En Boet 2.909 2.872 5.781 50% 50% 5%Rocafonda 5.123 5.018 10.141 51% 49% 10%Vista Alegre 3.176 3.284 6.460 49% 51% 6%Total 53.750 51.935 105.685 51% 49% 100%
15
Com es pot observar en el gràfic, en els barris de l’Eixample, Centre, Peramàs i Rocafonda, elpercentatge de dones és superior al del total de la ciutat, mentre que a la Llàntia, Cirera o VistaAlegre, la proporció és menor. Aquesta distribució de la població femenina pot indicar certescaracterístiques de les zones on viuen, especialment referides a l’edat de la població. Els primerssón barris més envellits, amb dones de major edat; els segons, en canvi, són zones de residènciade persones més joves.
Les característiques urbanístiques, residencials, socials i econòmiques dels barris del Centre,Eixample, Peramàs i Rocafonda determinaran certes necessitats presents i futures d’atenció a lapoblació femenina que hi viu. La previsible existència actual de dones grans soles i l’incrementde l’esperança de vida poden suposar que s’incrementaran les demandes d’ajut domiciliari,d’atenció sanitària, de companyia,… aquestes demandes, en molts casos, no poden ser satisfetesper les famílies, especialment, les filles que treballen fora de casa ja que han estat elles, per reglageneral, les qui sempre s’han ocupat de les persones grans.
Distribució per barris i sexe 2000
0
2000
4000
6000
8000
10000
12000
14000
Centre
Cerda
nyola
Nor
d
Cerda
nyola
Sud
Cirera
Eixample
Llànti
a, La
Moli
ns/T
orne
r
Palau/
Escor
xado
r
Peamàs
Pla d'E
n Boe
t
Rocaf
onda
Vista
Alegre
Barri
Nº H
abita
nts
Dones
Homes
16
4.2.- Nivell d’instrucció
El nivell d’instrucció de la població mataronina està experimentant el mateix procés de milloracontinuada que s’experimenta a tot Catalunya.
Partint de situacions amb molt poca formació, pròpia d’èpoques anteriors, el capital humà de laciutat s’incrementa de forma constant tot i que encara persisteixen les conseqüències educativesdels temps passats. En aquest sentit, és destacable el fet que el 77% de la població de Mataró,amb dades de 1999, tinguin com a màxim un nivell educatiu de graduat escolar, i que en unapoblació amb un fort teixit industrial, es trobi també amb un percentatge relativament baix depersones amb estudis de formació professional.
Actualment, a Mataró, el 70% de persones sense estudis són dones; el 55% de les que tenenestudis, no tenen cap títol; i el 52% de dones que tenen estudis són primaris. A partir d’aquestnivell d’instrucció canvia la tendència. Així, del total de persones que tenen Graduat escolar, un47% són dones. I de les persones que tenen estudis universitaris de grau superior, el 45% sóndones.
Nivell d'instrucció per sexe i edatNo sap llegir
ni escriuePrimària i
EGBFP BUP i COU Titol mitjà Titol Superior
Edat Homes Dones Homes Dones Homes
Dones Homes
Dones
Homes
Dones Homes Dones
de 10 a 14 0% 0% 100% 100% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%de 15 a 19 0% 0% 80% 74% 13% 15% 7% 11% 0% 0% 0% 0%de 20 a 24 0% 1% 60% 51% 16% 17% 19% 24% 4% 6% 1% 2%de 25 a 29 1% 1% 56% 53% 20% 17% 13% 15% 4% 6% 5% 7%de 30 a 34 1% 1% 61% 60% 16% 16% 11% 11% 4% 6% 6% 6%de 35 a 39 1% 1% 70% 72% 10% 8% 9% 7% 4% 6% 5% 5%de 40 a 44 1% 1% 75% 82% 7% 5% 7% 4% 4% 4% 5% 3%de 45 a 49 1% 3% 80% 86% 6% 3% 5% 3% 4% 3% 4% 2%de 50 a 54 2% 6% 84% 86% 4% 2% 4% 2% 4% 2% 3% 1%de 55 a 59 6% 12% 85% 82% 3% 2% 1% 1% 3% 2% 3% 0%de 60 a 64 7% 16% 85% 80% 2% 1% 2% 1% 2% 2% 2% 0%de 65 imés
9% 20% 84% 77% 2% 1% 1% 1% 2% 1% 2% 0%
Total 3% 6% 75% 74% 9% 7% 7% 7% 3% 3% 3% 2%Mataró, 1996
Si comparem les dades anteriors amb el gràfic, corresponent a l’any 1996, és evident que a majoredat hi ha un menor nivell d’instrucció i que les joves generacions han seguit trajectòrieseducatives més llargues. De tota manera l’any 1999 només un 3,3% de la població de Mataró(1,5% d’homes i 1,8% de dones) tenen estudis universitaris de grau mitjà
Població de més de vint anys per sexe i nivell d’instruccióAbsoluts Percentatges
Instrucció Homes Dones Total Homes Dones TotalSense estudis 1.276 2.980 4.256 30% 70% 5%
17
Sense títols 6.969 8.533 15.502 45% 55% 19%Primaris 11.650 12.424 24.074 48% 52% 30%Graduat escolar 9.709 8.723 18.432 53% 47% 23%FP1 2.220 1.972 4.192 53% 47% 5%FP2 1.582 1.305 2.887 55% 45% 4%BUP-COU-Batxillerat
3.443 3.407 6.850 50% 50% 8%
Títol grau mitjà 1.212 1.487 2.699 45% 55% 3%Títol grau superior 1.403 1.158 2.561 55% 45% 3%Total 39.464 41.989 81.453 48% 52% 100%Mataró, 1999
Una possible explicació d’aquest nivell d’instrucció de la població femenina de Mataró té aveure amb l’estructura econòmica tradicional de la ciutat que es caracteritza per la facilitat que hiha hagut per entrar en el món laboral, en posicions de baixa qualificació, especialment en elsector tèxtil, on a més, es podia accedir a edats molt joves. La importància de l’agricultura, ontradicionalment no s’exigia cap tipus de titulació i també s’iniciava en edats molt curtes. A més,les onades migratòries també han aportat a la ciutat, població d’origen agrari amb poc o gens denivell d’instrucció.
De tota manera, també trobem una característica de les dones en els darrers anys i és que un delsobjectius de la població femenina actual és invertir en la seva formació, per tenir méspossibilitats que les que van tenir les seves mares.
Podem arribar a la conclusió que les dones de Mataró relacionen estretament el seu nivell deformació amb el món laboral, fet que comporta discriminacions importants en l’accés al’ocupació. Una formació deficient facilita una major discriminació i treballs poc qualificatssocialment, la qual cosa dificulta l’autonomia personal i la independència i, fins i tot, pot conduira la pobresa, si les condicions socials i familiars no són les adequades. L’increment de laformació general, de la relacionada amb les noves tecnologies i els sistemes d’alternànciatreball/formació poden ser recursos per millorar les possibilitats i la igualtat d’oportunitats per amoltes dones i joves. L’Ajuntament, a través del Servei de Sanitat i Serveis Socials i encol·laboració amb altres serveis i departaments, ha dut a terme programes d’atenció a aquestapoblació, com ara Formació bàsica per a dones immigrades i d’alfabetització.
18
4.3.- Convivència i família (dades extretes del Padró de 1996)
Les formes de convivència, les famílies i l’impacte que aquests elements tenen a la vida de lesdones és un dels factors de més influència en el món femení i constitueix el nucli de moltes deles dificultats i obstacles que experimenten les dones per a dur a terme els seus projectespersonals. Així, l’estat civil mostra importants diferències entre les dones i els homes. Les méssignificatives es produeixen en la quantitat important de dones vídues, fet que es pot explicar peruna major taxa de supervivència femenina, i la quantitat d’homes solters.
Població segons estat civil i sexeAbsoluts Percentatges
Homes Dones Total Homes Dones TotalSolters/res 22.846 20.702 43.548 46% 40% 43%Casats/des 24.762 24.510 49.272 50% 47% 48%Vidus/es 1.284 5.236 6.520 3% 10% 6%Separats/des 767 1.137 1.904 2% 2% 2%Divorciats/des 317 457 774 1% 1% 1%Total 49.976 52.042 102.018 100% 100% 100%Mataró1996
Trobem que el 53% de la població femenina, l’any 1996, no estava casada, és a dir, eren solteres,vídues, divorciades i separades; la major diferència, però, com es pot veure en el gràfic és que lesvídues gairebé tripliquen els vidus.
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Solters/res Casats/des Vidus/es Separats/des Divorciats/des
Homes
Dones
19
La convivència en parelles de fet és un fenomen instal·lat ja en el nostre país, i que tambés’observa significativament en el cas de Mataró. L’any 1996 hi havia un total de 3.090 parellesde fet. Aquestes parelles de fet són, fonamentalment, entre persones joves, entre 25 i 39 anys.Quant més grans són les persones, la proporció de parelles de fet és menor, tal i com es pot veureen el següent gràfic:
Nuclis de parelles de fet per sexe i edat
0 100 200 300 400 500 600 700
Menys de 20 anys
De 20 a 24 anys
De 25 a 29 anys
De 30 a 34 anys
De 35 a 39 anys
De 40 a 44 anys
De 45 a 49 anys
De 50 a 54 anys
De 55 a 59 anys
De 60 a 64 anys
De 65 a 69 anys
De 70 a 74 anys
De 75 anys i més
Homes Dones
Mataró. 1996.
20
Un dels elements que més transformacions ha experimentat al llarg de les darreres dècades haestat l’estructura tradicional de les llars i les famílies. De famílies nombroses, pròpies d’unaeconomia agrícola , es va passar a la família nuclear, amb l’emigració del camp a la ciutat en elsperíodes d’industrialització. Recentment i derivat, entre altres factors, d’una majorindependència de les dones i de l’existència de persones separades i/o divorciades amb fills quees tornen a aparellar, les tipologies de les llars i de les famílies són molt més variades que entemps passats.
Segons dades del Padró de 1996, es pot observar que la majoria de les llars mantenen, encara, afamílies de tipus tradicional, és a dir, una parella o matrimoni amb diferent nombre dedescendents, essent el més habitual el de parella amb dos fills/filles.
Les llars amb dos nuclis o més, és a dir, que pertanyen a dues famílies, sembla que és altre delstipus de llars que s’està incrementant, per problemes d’accés a l’habitatge, o per altres raonseconòmiques o de suport mutu. En aquest tipus de llars, que l’any 1996 arribaven al 2% del total,hi ha una major proporció de criatures i són més abundants que en els altres tipus de llars ambdos o més fills/filles.
Apareixen ja amb freqüència, i amb tendència a incrementar-se, els nuclis familiars formats perun sol progenitor, pare o mare, que a Mataró arriba a l’11% de les llars. En aquest cas, lesdiferències entre dones i homes són molt significatives: davant el 2% de llars integrades per unpare amb descendents, trobem un 8% de llars amb mares soles.
Nuclis monoparentals segons el nombre de fillsNombre de fills Monoparentals pare Monoparentals mare Total1 20% 80% 2.0002 21% 79% 9653 21% 79% 3204 39% 61% 615 i més 19% 81% 37Total 21% 79% 3.383Mataró. 1996.
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
1 2 3 4 5 i més
N o m b r e d e f i l l s
Monoparentals pare
Monoparentals mare
21
S’observa en aquest gràfic una significativa quantitat de mares soles amb criatures. Éssuficientment coneguda la incidència d’aquesta situació en noves formes de pobresa. En aquestasituació influeixen molts factors: l’enfonsament de la família extensa, la ruptura dels llaçosfamiliars amb les generacions anteriors, ser d’origen immigrant, el no pagament de pensions perpart de les parelles, la desocupació i la manca de recursos públics per a la cura i atenció delsinfants. Si ens fixem en tendències ja existents a altres societats de característiques similars,aquest fenomen es continuarà incrementant i provocarà que segueixin generant-se demandessocials, que de moment, no obtenen respostes institucionals públiques suficients i, en la majoriade casos, són ateses per associacions de caràcter confessional o sense ànim de lucre.
D’altra banda, a data 1 de gener de 2000, en un 53% de les llars de Mataró hi viuen 4 o méspersones, fet que dóna una densitat d’habitants per llar força alt. En aquest fet, poden influir lesllars de persones procedents de l’estranger.
22
4.4.- El treball de les dones
4.4.1.- L’activitat econòmica:
Una dada rellevant per tenir en compte és la diferència entre la població masculina i femeninaque treballa o vol treballar de manera remunerada, és a dir, la població activa. Si un 69% delshomes es troben en aquesta situació, en el cas de les dones, el percentatge disminueix fins al43%, és a dir, 26 punts per sota. És important, però, assenyalar que la població activa femenina aMataró l’any 1996 es trobava per sobre de la mitjana de Catalunya i de la resta de l’Estatespanyol. Possiblement aquest fet té relació amb la tradicional existència a Mataró de llocs detreball per a les dones i, per tant, amb una també tradició laboral femenina.
Relacionant l’ocupació amb la població activa ens trobem que el nivell d’ocupació dels homesera del 79% i el de les dones, del 66%.
Relació amb l'activitat per sexe i edat
Actius AturatsEdat Homes Dones Homes Donesde 15 a 19 anys 37% 30% 62% 64%de 20 a 24 anys 73% 65% 36% 42%de 25 a 29 anys 93% 78% 22% 35%de 30 a 34 anys 97% 68% 16% 31%de 35 a 39 anys 96% 64% 14% 30%de 40 a 44 anys 95% 57% 14% 26%de 45 a 49 anys 93% 50% 15% 24%de 50 a 54 anys 89% 42% 16% 25%de 55 a 59 anys 73% 33% 21% 26%de 60 a 64 anys 37% 15% 19% 24%de 65 anys i més 2% 1% 0% 0%Total 69% 43% 21% 33%Mataró. 1996.
23
Relació amb l'activitat per sexe i edat
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Actius Actives Aturats Aturades
de 15 a 19
de 20 a 24de 25 a 29de 30 a 34de 35 a 39
de 40 a 44de 45 a 49de 50 a 54
de 55 a 59de 60 a 64de 65 i més
Mataró. 1996.
En els grups d’edat entre 25 i 29 anys, la taxa d’activitat masculina era 15 punts superior a lafemenina, i entre els barons de 30 a 34 anys era 29 punts superior. És a dir, que encara trobemmoltes dones joves que, per diferents motius, renuncien a l’entrada en el mercat laboral formal.Les dades sobre l’ocupació per edat indiquen que el major índex d’ocupació per a la poblaciótotal es troba en les edats adultes, és a dir, entre 25 i 39 anys, i que en aquesta franja d’edatexisteix una gran participació de les dones, tot i que aquestes encara són la meitat que els homes.
Ocupats i ocupades per sexe i edatAbsoluts Percentatges
Edat Homes Dones Total Homes Dones Totalde 16 a 19 anys 493 371 864 57% 43% 2%de 20 a 24 anys 2.095 1.679 3.774 56% 44% 11%de 25 a 29 anys 3.244 2.138 5.382 60% 40% 16%de 30 a 34 anys 3.397 1.914 5.311 64% 36% 15%de 35 a 39 anys 3.253 1.724 4.977 65% 35% 14%de 40 a 44 anys 2.840 1.479 4.319 66% 34% 12%de 45 a 49 anys 2.560 1.247 3.807 67% 33% 11%de 50 a 54 anys 2.151 899 3.050 71% 29% 9%de 55 a 59 anys 1.332 563 1.895 70% 30% 5%de 60 a 64 anys 735 292 1.027 72% 28% 3%de 65 anys i més 105 96 201 52% 48% 1%Total 22.205 12.402 34.607 22.205 12.402 34.607Mataró. 1996.
24
En aquest gràfic, es pot observar que en edats més joves de 25 anys, l’ocupació femeninas’aproxima més a la masculina, i després dels 45 anys fins als 65, aquesta és més del doble que lafemenina. A partir dels 65 anys, es tornar a igualar la situació.
L’estructura de l’ocupació femenina i masculina, segons dades de 1996, és divergent, i es podenobservar situacions típicament femenines i masculines. Situacions que semblen difícils detrencar, a causa, sobretot, del que s’anomena segregació ocupacional o horitzontal, és a dir,l’existència de feines pròpies de dones i pròpies d’homes; i també a la segregació vertical, queagrupa les dones en llocs de menys responsabilitat i jerarquia que els homes. Aquesta és una deles causes més importants de discriminació en el món laboral que, d’acord amb múltiples estudisfets , només es reduiran incrementant el nivell de formació de les treballadores i incloent accionspositives en la pràctica de la gestió de recursos humans a les empreses.
La presència de dones és majoritària només en una professió: treballadores de serveis idependentes de comerç, professions amb relativa baixa qualificació. Podem dir que a Mataró el28% de la població femenina treballa en els nivells més baixos de reconeixement social,professional i salarial.
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
de 16 a19
de 20 a24
de 25 a29
de 30 a34
de 35 a39
de 40 a44
de 45 a49
de 50 a54
de 55 a59
de 60 a64
de 65 imés
Homes
Dones
25
Ocupats i ocupades per sexe i professió
Absoluts PercentatgesProfessió Homes Dones Total Homes Dones TotalPersonal directiu de les empreses iadministracions públiques
1.950 924 2.874 68% 32% 8%
Tècnics i professionals científics iintel.lectuals
1.702 1.588 3.290 52% 48% 10%
Tècnics i professionals de suport 2.734 2.416 5.150 53% 47% 15%Empleats administratius 732 651 1.383 53% 47% 4%Treballadors de serveis i venedors decomerç
1.851 2.141 3.992 46% 54% 12%
Treballadors qualificats en activitatsagràries i pesqueres
631 59 690 91% 9% 2%
Artesans i treballadors qualificats deles indústries i la construcció
6.368 1.490 7.858 81% 19% 23%
Operadors d'instal.lacions i maquinàriai muntadors
4.861 1.849 6.710 72% 28% 19%
Treballadors no qualificats 1.365 1.283 2.648 52% 48% 8%Forces armades 11 1 12 92% 8% 0%Total 22.205 12.402 34.607 22.205 12.402 34.607Mataró. 1996.
Mataró. 1996.
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Personal directiu de les empreses iadministracions públiques
Tècnics i professionals científics i intel.lectuals
Tècnics i professionals de suport
Empleats administratius
Treballadors de serveis i venedors de comerç
Treballadors qualificats en activitats agràries ipesqueres
Artesans i treballadors qualificats de lesindústries i la construcció
Operadors d'instal.lacions i maquinària imuntadors
Treballadors no qualificats
Forces armades
Dones
Homes
26
Només un 12% de la població total femenina ocupada està considerada com a personal qualificaten el sector industrial.
De totes maneres, a conseqüència d’un increment de l’educació de les dones més joves, es potobservar que en les professions més qualificades, és a dir, personal directiu d’empreses iadministracions públiques i tècnics i professionals científics i intel·lectuals, hi ha un 20% dedones, davant un 16,5% d’homes. Aquest percentatge s’explica perquè en aquest grup s’inclou elpersonal tècnic i professional científic i intel·lectual el personal qualificat docent i sanitari que,majoritàriament, està integrat per dones. Aquesta característica de dones en aquestes àrees i enles administracions públiques provoca la feminització de llocs de treball qualificats.
La presència de les dones és mínima en les activitats agràries i pesqueres.
4.4.2.- L’activitat econòmica informal:
És molt difícil obtenir dades d’aquest tipus d’activitat econòmica. De tota manera, és ben sabutque a Mataró sempre ha existit una economia submergida, realitzada principalment per donesque treballen en el món tèxtil des del seu domicili particular.
Les característiques d’aquest tipus de feina són àmpliament conegudes, essent la méscaracterística, la manca de drets laborals.
El treball domèstic i el tèxtil són font de treball informal per a les treballadores que han perdutl’activitat formal i per a les què no troben cap altre tipus de feina.
En relació a la importància del treball informal tèxtil el llibre El sector textil. Una aproximaciónterritorial (1) recull, en el capítol que fa referència a Mataró, el següent:
“Una de las alternativas tradicionales a la desocupación en el sector es el trabajosumergido, muy presente en la periferia de la cadena de fabricación, allí donde lapresencia de pequeños talleres o del trabajo a domicilio facilitan su desarrollo”
(…)
“En el sector textil mataronense hay una notable presencia de mano de obra joven yfemenina”
Aquesta mà d’obra jove i femenina es troba també en el tèxtil submergit, que són majoriajuntament amb els immigrants, en aquest tipus de treball.
(1) El sector textil. Una aproximación territorial. Investigació dirigida por Pere Jodar. EditaACTE/Ajuntament de Terrassa, 1998.4.4.3.- El treball domèstic i d’atenció a la família:
27
La feina de mestressa de casa és, per a moltes dones, una elecció que proporciona un sentit a laseva vida basat en la seguretat emocional, en l’atenció a la família i en els reptes i satisfaccionsque això produeix. Aquesta feina és una activitat contínua, flexible, amb disponibilitat total, demúltiples tasques sovint simultànies, amb diversos “clients” que fan diferents demandes, queinclou treball físic, atenció emocional i capacitat mental. No és recompensada amb vacancespagades i la seva responsabilitat, en termes de benestar i salut de la família, és molt alta.
D’altra banda, no es pot oblidar la important contribució econòmica a l’organització familiar isocial.
Els problemes poden aparèixer en situacions de ruptura de parella que poden obligar a enfrontar-se al mercat laboral sense experiència ni formació i amb escassos recursos per a la vellesa.
Però quan es parla de treball domèstic i d’atenció a la família no solament es fa referència a allòque fan aquelles dones que ho han escollit o que no tenen una altra opció que ser mestresses decasa. Totes les dones fan aquestes tasques. L’ajuda externa, quan existeix, és facilitada,generalment, per altres dones que han fet del treball domèstic la seva activitat remunerada.Aquesta sortida laboral, juntament amb altres de tipus més assistencial i d’ajut a les persones,s’estenen com a conseqüència de la constant incorporació femenina al mercat laboral i,majoritàriament, es fan de forma informal.
28
5. LÍNIES DEL PLA
La missió del Pla d’igualtat d’oportunitats és planificar les actuacions adreçades a aconseguir laplena igualtat entre homes i dones a través dels objectius, programes i accions concretes, quereorienten i reordenen la política d’igualtat d’oportunitats d’una manera integral: observar elcol·lectiu destinatari des de tots els seus aspectes i donar respostes des d’un treballinterdisciplinar per tal de provocar un canvi dins de la mateixa organització cap a la cultura de lacoordinació política, tècnica i ciutadana.
Les línies estratègiques són:
• Potenciar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones• Promoure la participació i la concertació social• Afavorir la incorporació de la dona a tots els àmbits de la ciutat.
La primera línia dóna sentit i vertebra tota la nostra feina fins al punt de donar títol al Pla. Latrobem plantejada com un objectiu estratègic al Programa d’Actuació Municipal.El Pla pretén recollir el principi constitucional d’igualtat entre homes i dones i portar-lo a lapràctica. Malgrat haver aconseguit la igualtat de dret, no la tenim encara de fet.Som iguals davant la llei, però això encara no està incorporat a la nostra quotidianitat.
Una altra línia fonamental del Pla és la participació, entenent aquesta des de totes les sevesvessants. Participació activa a nivell tècnic, dels diferents serveis i departaments implicats enl’elaboració i desenvolupament del Pla. Políticament, pretén tenir el màxim consens possible. Anivell social, concertació amb totes les entitats interessades en el tema.
La tercera línia es planteja alhora com a línia de treball i objectiu final. Amb l’elaboraciód’aquest Pla, la Regidoria d’Igualtat i Solidaritat pretén aconseguir la plena incorporació de ladona en igualtat de condicions a tos els nivells i àmbits de la societat.
Per tant, en funció d’aquestes línies estratègiques, el Pla d’igualtat d’oportunitats quel’Ajuntament de Mataró impulsa té els següents objectius:
Objectius generals:
1. Dissenyar i ordenar la política d’igualtat d’oportunitats des de la participació i la coordinacióde tots els serveis de l’Ajuntament.
2. Provocar el debat i la participació de les dones i el teixit associatiu sobre la seva realitat.
3. Articular programes i actuacions que facilitin el desenvolupament integral i la socialitzacióde les persones.
4. Propiciar l’accés de les dones a la participació en els diferents àmbits de la vida ciutadana(social, cultural, laboral, econòmica,…) i a la informació i als recursos públics.
5. Afavorir la corresponsabilització familiar i propiciar una major i millor presència de lesdones en l’àmbit educatiu, cultural i de la comunicació mediàtica.
6. Treballar per eliminar la discriminació laboral per motius de gènere.
29
7. Millorar la salut integral de les dones, promoure l’eliminació de la violència i atendre lesdones en risc d’exclusió social.
Objectius específics:
- Possibilitar la comprensió dels canvis en els rols que marca l’evolució social.
- Optimitzar recursos i prestacions, detectar dèficits i generar programes.
- Apropar la relació dona-Administració local.
- Contribuir a l’eliminació dels estereotips sexistes.
- Identificar, canalitzar i donar suport a les demandes de les dones del municipi produïdes persituacions de desigualtat de gènere.
- Coordinar i articular les diferents accions que des de l’àmbit local es desenvolupen perpromoure la igualtat real.
- Possibilitar les vies de participació necessàries perquè les dones de Mataró tinguin unapresència activa en la vida ciutadana.
- Promoure i donar suport a l’associacionisme i als grups de dones, i afavorir la sevaparticipació en les associacions de la ciutat.
- Col·laborar i establir línies d’actuacions conjuntes amb altres administracions que realitzentasques en pro de la igualtat.
30
6. METODOLOGIA DE TREBALL
El Pla d’igualtat d’oportunitats és un instrument que pretén aglutinar totes les actuacions que esrealitzen al voltant de la dona, així com recollir totes les noves propostes d’actuació segons larealitat existent.
És per això que parteix de la voluntat d’actuar globalment i de planificar estratègicament desd’una metodologia de treball transversal, que es caracteritza per formular els grans objectiuspolítics, dissenyar les línies d’actuació, identificar les responsabilitats dels diferents agentsimplicats i avaluar el conjunt de les actuacions realitzades. És, per tant, un instrument que volrespondre a les necessitats de la població de manera global, amb la intervenció en diferentsàmbits i amb la participació dels diferents agents implicats: les administracions, els agentssocials i el teixit associatiu.
Aquesta visió global ens condueix a treballar des de la coordinació i la concertació i és per aixòque el conjunt d’actuacions se situen en el marc d’un Pla integral. Per tal d’assolir aquestsobjectius i seguir aquesta metodologia, el Pla d’igualtat d’oportunitats té els següents elements:
6.1. L’anàlisi de la realitat.
Per tal de dissenyar i impulsar les actuacions adequades, cal disposar d’una bona anàlisi de larealitat. Les eines que es disposen per fer l’anàlisi de la realitat són les següents:
• anàlisi del padró municipal• estudis i anàlisis que ens proporcionen altres serveis, departaments, organismes
autònoms i institucions.• l’estudi “Les dades i les paraules”.
Les propostes que es presenten en aquest document són el resultat del treball realitzat amb lesdemandes i opinions de la població amb la qual es va treballar en les diferents comissions detreball que es van constituir per tal de realitzar el treball de camp de l’estudi “Les dades i lesParaules”, en el qual hi van participar més de cent dones.
Aquestes propostes han servit de base a l’elaboració del Pla d’igualtat d’oportunitats elaboratdes de la Regidoria d’Igualtat i Solidaritat de l’Ajuntament de Mataró.
6.2. El treball interdisciplinari i coordinat.
El Pla d’igualtat d’oportunitats s’ha caracteritzat, com els altres plans transversals, per lacoordinació i el treball interdisciplinar entre els diferents serveis i organismes municipals, ambl’objectiu de donar una resposta global a les necessitats plantejades.
Per tant, és necessari garantir aquests nivells de coordinació amb l’existència d’un lideratgepolític i tècnic, que correspon a la Regidoria d’Igualtat i Solidaritat que, a part d’impulsar,coordinar i fer el seguiment del pla, garantirà les següents funcions:
31
- Definició de les línies estratègiques i objectius- Definició de les actuacions i coordinació d’aquestes, conjuntament amb els diferentsserveis i organismes municipals, així com els agents implicats- Avaluació i revisió del mateix pla- Interlocució amb els diferents agents ciutadans- Coordinació de la Comissió Tècnica Municipal formada per tècnics i tècniques de tots elsserveis que treballen per aquest sector de població.
6.3. La participació i la concertació ciutadana.
La cohesió social és un repte important que es planteja a la nostra societat. L’Administració localha de ser el motor per tal d’aconseguir el màxim de complicitats possibles i afavorir laparticipació i la concertació ciutadana i de tots els agents socials implicats.
La cohesió social de la nostra ciutat passa pel consens polític i social de les línies de treball, delsobjectius que s’han d’assolir i de les actuacions que cal realitzar.
Amb l’objectiu d’aconseguir la màxima participació i consens entre tots els agents implicats, undels eixos fonamentals del Pla és la creació del Consell Municipal per a la Igualtatd’Oportunitats entre homes i dones.
6.4. La coordinació amb altres institucions.
Per assolir els objectius, és imprescindible un bon nivell d’interlocució i de coordinació entretotes les administracions implicades, però també és imprescindible el consens polític dels grupsmunicipals, la coordinació tècnica dels diferents departaments de l’Ajuntament i la participacióde tots els agents socials i del teixit associatiu.
En conseqüència, cal la coordinació de les actuacions amb totes les administracions i institucionsimplicades: el Consell Comarcal, l’Oficina Tècnica del Pla d’igualtat d’Oportunitats de laDiputació de Barcelona, l’Institut Català de la Dona de la Generalitat de Catalunya, la Federacióde Municipis de Catalunya, l’Associació de Municipis de Catalunya, i l’administració perifèrica icentral.
32
7. EIXOS DEL PLA
El Pla d’igualtat d’oportunitats es compon de dos eixos fonamentals:
1) El Consell Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats2) Programes d’actuació
7.1. El Consell Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats
Ø Definició:
El Consell Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats és un organisme de consulta iparticipació ciutadana per aaquells temes que afectin la igualtat d’oportunitats. Es potconsiderar com el principal organisme de participació ciutadana.
Ø Objectius:
1. Participar en la definició de les necessitats de les dones al municipi així com aportarpropostes de solucions.
2. Proposar la realització de campanyes de sensibilització i informació d’aquellesqüestions que contribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones.
3. Impulsar la col·laboració entre les associacions i entitats que treballin per promocionarla igualtat d’oportunitats.
Ø Funcions:
1. Impulsar la participació de la dona en el desenvolupament de la ciutat.
2. Estudiar, promoure i difondre les actuacions municipals que contribueixin a lapromoció de la igualtat d’oportunitats per tal d’aconseguir una igualtat plena i real,eliminant la discriminació directa o indirecta en tots els àmbits.
3. Conèixer, analitzar i valorar el conjunt d’iniciatives, serveis i actuacions que es portin aterme a la ciutat en relació a la igualtat d’oportunitats.
4. Fomentar la participació de la dona en associacions i entitats per a la defensa dels seusinteressos.
Ø Composició:
33
El Consell de participació està format per representants de diferents tipus d’entitats de la ciutat,com ara: les associacions de dones, la Federació d’Associacions de Veïns, grups municipals,representants del món educatiu, sanitari, empresarial, esportiu, cultural,… 1
7.2. Programes d’actuació
Ø Definició:
Els programes són la part executiva del Pla; es dissenyen i temporalitzen en funció deles prioritats marcades i la seva viabilitat.
Són la part més dinàmica del Pla perquè se’n van incorporant de nous i s’acabensegons la temporalització marcada.
Es van posant en marxa gradualment fins a assegurar el seu funcionament i que lesparts implicades assumeixin la responsabilitat.
Ø Objectius:
- Afavorir la igualtat d’oportunitats entre les dones i els homes.
- Sensibilitzar la població vers la igualtat, tant a nivell intern de la pròpia administraciócom a nivell extern.
- Incrementar la presència de la dona en tots els àmbits de la ciutat: educatiu, esportiu,cultural, participatiu, laboral, …
Ø Funcions:
Detectada una desigualat o disfunció, s’estructura un programa o actuació quecontribueixi a pal·liar-la, amb la col·laboració de les parts implicades.
1 Annex a aquest document hi ha el Reglament íntegre d’aquest Consell
34
7.2.1. Programa d’informació i sensibilització
Objectius:
- Informar correctament, orientar i assessorar a les dones en els diversos tipus de demandesque formulin.
- Donar a conèixer els diferents serveis municipals, i d’altres, per tal que puguin accedir-hii utilitzar-los amb normalitat.
- Informar i orientar la població en general respecte tots els programes i actuacionsprevistes dins el Pla.
Actuacions:
• Assessoria Jurídica per a la Dona: servei que s’ofereix en col·laboració amb la Diputacióde Barcelona que pretén oferir a totes les dones de la ciutat la possibilitat de consultarqualsevol dubte o problema amb professionals que les atendran i assessoraran demanera gratuïta i confidencial.
Actuacions no específiques per a la dona:
• Informació a l’OFIAC, Centres Cívics, IMPEM, UBASP, Centre d’Acollida Municipal,PME .
Propostes del Pla:
1. Establir protocols d’informació entre els diferents serveis que realitzen tasquesd’informació i orientació.
2. Dissenyar protocols d’actuacions i derivació de manera que sempre es pugui facilitar lamateixa informació a la població mataronina, sigui quin sigui el servei municipal on esdirigeixi el/la ciutadà/na.
3. Realitzar campanyes de sensibilització a la població en general respecte la situació de ladona.
4. Implementar campanyes informatives entre la població jove per conscienciar sobre ladiscriminació
Serveis Implicats:
Regidoria d’Igualtat i Solidaritat, Oficina d’Atenció Ciutadana (OFIAC), Policia Local,Relacions Ciutadanes, Sanitat i Serveis Socials, Institut Municipal de PromocióEconòmica (IMPEM), PME… i tots els serveis i departaments municipals que realitzintasques d’informació i orientació.
35
7.2.2. Programa de formació per a dones adultes
L’estudi realitzat sobre la població femenina de Mataró, ens presenta un elevatpercentatge de dones amb un nivell de formació baix. El 77% de la població femenina técom a màxim nivell formatiu el graduat escolar.D’altra banda les llicenciades universitàries representen el 3% de la població i trienopcions acadèmiques feminitzades com ara sanitat, serveis socials, ensenyament…Un dels objectius del Pla d’igualtat d’oportunitats és afavorir que les dones, sobretot lesnoves generacions, assoleixin un nivell superior de formació.
Objectius:
- Desenvolupar programes formatius que tinguin en compte aspectes que afavoreixin laigualtat d’oportunitats educatives entre els sexes
- Desenvolupar programes formatius per a les dones adultes que s’adeqüin a les sevesnecessitats i interessos, per tal que es redueixi l’analfabetisme, es permeti la sevaincorporació a la cultura i es faciliti la inserció o reinserció laboral.
- Fomentar la realització de cursos i tallers que permetin una autoformació socialitzadora,augment d’autonomia personal, desenvolupament de la creativitat
- Potenciar els serveis d’orientació personal i professional per a les dones.
- Impulsar la integració sociocultural de les dones immigrants.
- Facilitar la màxima informació sobre el sistema educatiu a les mares immigrants.
Actuacions:
• Formació bàsica per a dones immigrants.( Servei Socioeducatiu Can Torner)
• Cursos de formació Escoles d’adults.(No específics per a dones).
• Formació ocupacional.
Propostes del Pla:
1. Implementar campanya de difusió per potenciar l’accés de la dona als estudis de caràctertènic.
Serveis Implicats:
Institut Municipal d’Educació (IME), IMPEM, Servei de Serveis Socials, Regidoriad’Igualtat i Solidaritat
36
7.2.3. Programa d’habitatge
S’ha d’anar a la creació d’un hàbitat que contribueixi a millorar la qualitat de vida de laciutadania i faciliti l’accés a tots els serveis afavorint la participació, especialment la dela dona, per evitar el seu aïllament.Segons l’estudi realitzat a Mataró sobre la situació de la dona, s’ha de tenir en compte laincidència de les llars monoparentals formades per dones amb fills al seu càrrec.Aquesta situació pot afavorir noves formes de pobresa atesa la desocupació de lesdones, la manca de recursos públics per a la cura i atenció de les criatures, el nopagament de les pensions per part de les parelles, ser d’origen immigrant….
Objectiu:
• Facilitar l’accés a l’habitatge als col·lectius de dones amb càrregues familiars i/odificultats socioeconòmiques.
• Afavorir la participació social de la dona a través de la creació d’un hàbitat adient.
Actuacions:
• Pla d’habitatge de l’Ajuntament de Mataró
Propostes del Pla:
1. Fer la màxima difusió de les properes promocions d’habitatges entre lesassociacions de dones de Mataró.
2. Potenciar la creació d’habitatges amb espais comunitaris, elaborant projecte perincloure a les properes promocions municipals.
Serveis Implicats:
PUMSA, col·laboració amb el Servei d’Atenció al Consumidor, Departamentd’Urbanisme, Obres i Llicències i Regidoria d’Igualtat i Solidaritat.
37
7.2.4. Programa de suport al treball
Tal i com ens indica l’estudi “Les dades i Les paraules” sobre la situació de la dona aMataró, aquest col·lectiu és la franja de població amb una taxa d’atur més elevada iamb tendència a incrementar-se.També és interessant fer referència als tipus de professió al qual té accés la dona. Lamajoria de la població activa femenina està concentrada en els serveis i en professions“feminitzades”.
Objectius:
- Sensibilitzar sobre la necessitat d’avançar en la igualtat d’oportunitats professionals.
- Informar i assessorar professionalment les dones que desitgin incorporar-se almercat de treball o busquin la seva promoció professional.
- Evitar discriminacions laborals per qüestió de gènere
Actuacions:
• Disseny de programes d’informació i orientació professional destinats a donesaturades de llarga durada i a dones que es reincorporen a l’activitat laboral, amb elpropòsit de facilitar la definició o l’activació d’un projecte professional acord ambles seves capacitats i interessos.
• Suport tècnic a les iniciatives d’autoocupació, sense especificar si els projectes sónde dones o no.
• Formació ocupacional
Propostes del Pla:
1. Realitzar campanyes informatives sobre l’accés de les dones a ocupacions noves ensectors de creixement, potenciant la diversificació professional.
2. Desenvolupar projecte de formació permanent a les empreses, per tal que lesdones accedeixin a llocs de treball més qualificats i de més responsabilitat.
3. Fomentar iniciatives d’autoocupació, donat suport tècnic a les activitatseconòmiques promogudes per dones.
4. Desenvolupar el Programa EQUAL de la Unió Europea per treballar en la igualtatd’oportunitats per a dones i homes.
5. Col·laborar amb els sindicats per establir criteris de no discriminació en temes decontractacions.
38
6. Realitzar una política d’ocupació específica cap a les dones joves, basant-se enmesures d’acció positiva per accedir a un lloc de treball i per a promocionarprofessionalment.
Serveis implicats:
IMPEM, Serveis Socials, Regidoria d’Igualtat i Solidaritat
7.2.5. Programa de foment de la igualtat en l’àmbit educatiu
L’educació és un dels instruments bàsics per a transmetre un sistema de valorsdeterminat i per tant és també l’àmbit on es pot iniciar la discriminació.
Objectius:
- Afavorir la incorporació de les dones a tots els nivells i opcions del sistemaeducatiu, especialment en llocs directius, i contribuir a eliminar-ne els contingutssexistes.
- Potenciar l’educació sexual i els comportaments igualitaris entre tota la comunitatescolar.
- Incentivar l’accés de la dona a professions relacionades amb les noves tecnologies.
- Educar des de les escoles en corresponsabilització familiar
- Vetllar perquè l’escola no sigui un espai reproductor dels rols tradicionals violents isexistes.
Actuacions:
• Eliminació dels trets sexistes en la formació del professorat de les escoles públiques,en els llibres de text utilitzats, en el llenguatge emprat,…
• Comissió d’absentisme escolar per a la població en general , on participen diferentsserveis de l’Ajuntament i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat
• Projecte Al Bint : prevenció i treball de l’absentisme de joves marroquines.
• Orientació escolar i professional.
• Introducció transversal als currículums escolars del foment de la igualtat entregèneres, incloent el llenguatge no sexista i tractaments preventius d’actitudssexistes.
39
Propostes del Pla:
• Orientació escolar i professional vers una veritable diversificació professional queels permeti a les noies una bona incorporació al món laboral.
• Fomentar el canvi d’actituds dels pares i les mares quant a l’educació no sexista delsseus fills i filles.
Serveis implicats:
Institut Municipal d’Educació, IMPEM, Regidoria d’Igualtat i Solidaritat
7.2.6. Programa de foment de l’associacionisme i la participació
A l’estudi “Les dades i les paraules” ja surt el tema de la manca de participació de ladona mataronina en el món associatiu, ja sigui per falta de temps com per considerar-loun espai més propi dels homes. Les dones perceben el seu temps d’oci com un luxe i nocom una necessitat.
Objectius:
- Fomentar la participació de les dones en les entitats de la ciutat.
- Donar suport al moviment associatiu de dones i a les organitzacions que treballen afavor de la igualtat d’oportunitats entre sexes.
Actuacions:
• Assessorament i formació per a membres d’entitats en general.
Propostes del Pla:
1. Informar a les dones, a través de campanyes de difusió, de la importància de serelles mateixes les que han d’associar-se i s’han de comprometre socialment ipolíticament per a la promoció de les condicions per a la igualtat en tots elsàmbits.
2. Difondre publicacions (guies d’associacions, de recursos,…) entre lesassociacions de dones i prestar l’assessorament necessari per a la realització de lesseves activitats.
3. Potenciar la creació de plataformes de discussió per a l’intercanvi d’informació il’anàlisi de la situació de les dones i la seva participació política.
40
4. Oferir assessorament i formació a la realització de programes dissenyats perassociacions de dones i dirigits a la prestació de serveis a dones en situaciód’especial necessitat.
5. Enfortir el teixit associatiu mitjançant programes de subvencions que afavoreixinel col·lectiu de dones associades.
Serveis Implicats:
Relacions Ciutadanes, Agencia Municipal de Suport a l’Associacionisme, PME,Regidoria d’Igualtat i Solidaritat
7.2.7. Programa d’integració en l’esport
Una vegada més constatem que la dona no ha intervingut ni intervé en aquesta parcel·lad’activitat social que és la pràctica esportiva. Ni tan sols no ho fa ni com a espectadora,si no és en l’àmbit de l’esport de base i jocs escolars com a acompanyant dels fills ifilles que hi participen.
La situació de desigualtat de la qual es parteix ens dóna peu a establir mesures d’acciópositives per aconseguir la participació de les dones en el món esportiu.
L’Administració local, segons la Llei de bases de règim local art. 25.2., pot establir unapolítica de promoció de la pràctica esportiva especialment adreçada a les dones.
Objectius:
- Promoure la participació de les nenes i de les dones en l’activitat esportiva
- Fomentar els esports alternatius no discriminatoris
- Augmentar la presència de dones en llocs de decisió en el món esportiu.
Actuacions:
• Programa de suport a l’esport femení:
1. Estudi de la presència de les dones a les instal·lacions esportives de la ciutat ivaloració de resultats.
2. Aplicació del Programa dona i esports de la Diputació de Barcelona a Mataró.3. Programa de medicina esportiva. Informació a la població en general sobre salut i
activitat física.
• Celebració del I Congrés de l’Esport Mataroní (desembre de 2001)
41
Propostes del Pla:
1. Rendibilitzar els equipaments esportius de la ciutat en horaris especialment pensatsper facilitar la participació de les dones.
2. Promoure una xarxa de recursos i serveis per facilitar l’accés de les dones en lapràctica esportiva.
3. Fomentar la formació a les associacions i les entitats de l’àmbit educatiu sobreaccions i actuacions no discriminatòries per a la pràctica esportiva.
4. Incorporar criteris que afavoreixin la participació equilibrada entre els sexes a lanormativa municipal esportiva.
5. Incrementar progressivament els recursos destinats a la pràctica esportiva femenina,per tal d’equilibrar la participació de les dones en aquest àmbit.
6. Promoure investigacions sobre la situació de les dones a l’esport.
Serveis implicats:
Patronat Municipal d’Esports, Regidoria d’Igualtat i Solidaritat
7.28. Programa de foment de la diversitat cultural
Segons la Constitució, tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a participar i gaudir dela cultura , i l’Administració local pot desenvolupar un ampli ventall d’activitats iserveis culturals.Les dones participen poc en els circuits culturals establerts. Els motius són els mateixosque per a la resta d’activitats socials: manca de disponibilitat del temps propi,programació poc atractiva, manca de formació.
Objectius:
- Facilitar l’accés de les dones a la cultura amb la finalitat que es transformin en agentscreadors i receptors, fet que permetrà, alhora, crear una nova cultura més rica isolidària.
- Potenciar la cultura feta per dones i sobre dones.
- Promoure el saber femení i la presència de dones en els actes públics organitzats perles institucions i entitats de la ciutat: pregons, jurats de premis, conferències,congressos, exposicions, festes majors,…
42
Propostes del Pla:
1. Incorporar la dimensió d’igualtat d’oportunitats en el món del teatre, del cinema i dela música que promou l’Ajuntament.
2. Impulsar la investigació sobre el paper desenvolupat per la dona al llarg de lahistòria de Mataró, en les diferents facetes de la cultura, recuperant i potenciant lesactivitats artístiques i artesanes realitzades per dones, com a part del patrimonicultural de la ciutat..
3. Disposar d’un catàleg bibliogràfic sobre temes relacionats amb la dona, exposat alservei de biblioteques, associacions, etc
4. Fomentar la creació d’una secció especialitzada en temes relacionats amb la dona,dins les biblioteques públiques.
Serveis implicats:
Patronat Municipal de Cultura, Regidoria d’Igualtat i Solidaritat
7.2.9. Programa de salut
Les dones són el sector de població que més fa servir els serveis sanitaris atès el seupaper en el procés reproductiu i la seva responsabilitat respecte la salut dels membresde la família (fills, pares…).Aquesta dedicació de gran part del temps de la dona als altres (infància, gent gran…)perpetua la desigualtat de la dona vers la seva integració social.
Les competències de l’Administració local només ens permeten centrar les nostresactuacions en la prevenció, la informació i l’educació.Tenint en compte les competències en matèria de salut pública, l’Administració localgarantirà la promoció de la salut i vetllarà pels principis d’equitat, efectivitat iaccessibilitat de les dones amb igualtat d’oportunitats. Assolir aquests principis suposadesenvolupar programes per a la promoció d’hàbits/estils de vida saludables i promoureintervencions adreçades a la disminució de problemes de salut diversos tenint semprepresents els criteris de gènere i altres variables que ens identifiquin els col·lectius dedones amb més risc.
Objectius:
- Informar dels recursos sanitaris de la ciutat.
- Potenciar la informació a les dones sobre pautes de vida saludable i promoure entreaquest col·lectiu la incorporació d’una cultura sanitària creixent.
- Millorar la salut de les dones al llarg del seu cicle biològic.
43
- Contribuir a la millora de la salut sexual i reproductiva.
- Fomentar el benestar físic i psíquic de les dones.
- Millorar els problemes de salut relacionats amb l’activitat laboral i domèstica de lesdones.
- Oferir informació i suport psicològic a afectats pel VIH (Sida)
- Difondre programes informatius i educatius orientats a la prevenció de latransmissió del VIH a dones en general
- Reduir la prevalença de consum de drogues entre les dones i reduir els danysassociats al seu consum.
Actuacions:
- Programa àmbit Maresme
- Tallers de sexualitat i afectivitat per a joves
- Servei d’informació i atenció als joves al Centre de planificació familiar (TardaJove)
- Promoció de l’educació per a la salut als centres educatius amb un concepte de salutintegral (alimentació, esports, drogues…)
- Programes de reducció de la prevalença del Programa d’atenció a les drogues
- Desenvolupar programes d’informació / educació sexual per als escolars, i elaborar-ne d’altres adreçats a la població adolescent no escolaritzada.
Propostes del Pla:
1. Elaborar un mapa de riscos sanitaris de les dones
2. Impulsar programes de prevenció de l’embaràs a l’adolescència.
3. Conèixer els problemes de salut relacionats amb l’activitat laboral de les dones.
4. Desenvolupar programes i tallers per al tractament de situacions d’estrès i depressió.
5. Elaborar i desenvolupar campanyes d’educació sanitària per al grup d’edat de donesen la menopausa, introduint-hi un nou enfocament del tema.
Serveis Implicats:
Servei de Sanitat i Serveis Socials, PME, Regidoria d’Igualtat i Solidaritat
44
7.2.10. Programa d’Acció Social
La Llei de bases de règim local estableix les competències de l’Administració local enla promoció i creació del serveis públics necessaris per a la realització d’una política debenestar social per a tothom. Així mateix, la Llei (4/94) d’Administració institucional,descentralització, desconcentració i coordinació del sistema català de Serveis Socialsatorga als ajuntaments les competències en programació, prestació i coordinació delsserveis socials d’atenció primària i dels serveis especialitzats propis, així com lainformació i difusió dels mateixos. La Llei de serveis socials esmentada a l’article 2 deltítol preliminar estableix que el sistema català de serveis socials s’orienta a prevenirl’exclusió social i promoure la prestació social de suport personal, informació, atenció iajut a tota la ciutadania i especialment aquelles persones, famílies o col·lectius quepresenten dificultats de desenvolupament i d’integració a la societat.
L’estudi “Les dades i les paraules” reflecteix que la dona és la principal demandantdels serveis socials, encara que poques vegades fa una demanda per a ella mateixa.Actua com a responsable del nucli familiar i dels problemes dels altres.
El benestar de la dona influeix directament en el del conjunt de la població i, per tant,caldria posar a disposició de la població femenina tots els recursos que facin possible laseva consideració com a ciutadanes de ple dret.
Objectius:
Prevenir i tractar la problemàtica personal i social de la dona per tal d’evitar situacionsd’exclusió social.
Actuacions:
• Informació i gestió dels recursos i programes socials a les dones amb especialsdificultats.
• Prevenció de situacions de risc que es donen al nucli familiar i que afectendirectament a les dones.
• Suport a les famílies monoparentals integrades per dones amb càrregues familiars(menors, gent gran, persones amb disminució…)
Propostes del Pla:
1. Fer una recollida sistemàtica de les demandes i problemàtiques que les donespresenten a Serveis Socials per a elles mateixes.
2. Prioritzar les famílies monoparentals integrades per dones amb càrregues familiarsper tal de facilitar i contribuir a la seva promoció social.
3. Promoure i donar suport a grups d’ajuda mútua.
45
4. Fer anàlisi i seguiment de la població femenina més gran de 80 anys per detectarnecessitats.
5. Establir protocols de coordinació entre els diferents serveis que tenen competènciesi responsabilitats sobre el tema.
Serveis implicats:
Servei de Sanitat i Serveis Socials, Regidoria d’Igualtat i Solidaritat.
7.2.11. Programa per fomentar la igualtat en els mitjans de comunicació
Els mitjans de comunicació tenen un paper molt important en la vida social. Sovint elsmissatges que transmeten situen la dona en condicions de desigualtat. Fan servirimatges estereotipades i discriminatòries per a la dona.D’altra banda, el llenguatge recull les desigualtats que es donen a la societat i per tantdins una societat masclista, el llenguatge també ho és.
Objectius:
- Eliminar la imatge discriminatòria de les dones als mitjans de comunicació.
- Fomentar la publicitat no sexista ni discriminatòria i que transmeti una imatge de ladona com a persona, en igualtat de drets amb l’home.
- Aconseguir un repartiment més equitatiu de responsabilitats familiars entre homes idones.
Propostes del Pla:
1. Garantir que la publicitat en la qual l’Ajuntament intervé no inclogui imatgesdiscriminatòries.
2. Tenir cura que les publicacions, notes de premsa o qualsevol altre escrit del’Ajuntament i els organismes autònoms utilitzin un llenguatge no sexista.
3. Realitzar campanyes en positiu sobre la imatge de les dones.
Serveis implicats:
Premsa i Imatge, Regidoria d’Igualtat i Solidaritat
46
7.2.12. Programa de prevenció de la violència de gènere
Objectius:
- Proporcionar als ciutadans i ciutadanes de Mataró un sistema de procedimentconsensuat i unificat que permeti abordar problemàtiques sorgides de les situacionsde violència contra les dones.
- Conscienciar la comunitat de què la violència domèstica és un problema social.
- Sensibilitzar i formar els grups d’agents socials i de professionals que atenendirectament les dones que pateixen maltractaments.
Actuacions:
• Atenció a les dones víctimes de violència des del Centre d’Acollida.• Atenció mitjançant els equips professionals que integren les Unitats Bàsiques
d’Atenció Social Primària.• Atenció i informació des del servei de Policia Local a les dones víctimes de
violència.
Propostes del Pla:
1. Elaborar un circuit d’atenció a les dones víctimes de maltractaments que incorporiles actuacions de tots els serveis i institucions necessaris:
Ø Definir els protocols d’actuació de cadascuna de les institucions i serveisimplicats, facilitant la informació necessària sobre la seva intervenció.
Ø Dissenyar un sistema d’informació que permeti la recollida i tractament de lesdades.
Ø Avaluar el protocol d’actuació a través d’una comissió de seguiment creantindicadors d’activitat i processos comuns.
2. Ajudar les dones i les seves famílies a trencar el cicle de violència.
3. Prevenir la transgeneració de la violència.
4. Impulsar cursos o seminaris de formació per als agents implicats en l’atenció a lesdones víctimes de violència.
5. Consensuar un llenguatge comú per al tractament de les situacions de violènciacontra les dones.
Serveis implicats:
Departament de Via Pública, Regidoria d’Igualtat i Solidaritat, Servei de Sanitat iServeis Socials
47
8. BIBLIOGRAFIA
• Igualdad de Oportunidades entre Mujeres y Hombres. Ministeri de Treball i Afers Socials.Institut de la Dona. Madrid, 1999
• Situación actual de las políticas y planes de igualdad en el ámbito municipal. FederacióEspanyola de Municipis i Províncies. Ministeri de Treball i Afers Socials. Institut de la Dona.Madrid, 2001
• El sexe de la notícia. Reflexions sobre el gènere a la informació i recomanacions d’estil.Diputació de Barcelona. Barcelona, maig de 1999.
• Palabras para la igualdad. Biblioteca Básica Vecinal. Número 10. Madrid, 2000.
• Reflexions en Femení núm. 02. Apunts sobre… De les dones a la llengua. Diputació deBarcelona. Oficina Tècnica del Pla d’Igualtat. Gener del 2000.
• Estudi “Les dades i les paraules”. Les dones de Mataró al 2000. Marisa Méndez Vigo.Activa. Març de 2001.
• Declaració Universal dels Drets Humans. Nacions Unides, 1948.
• Pacte Internacional de drets civils i polítics. 19 de setembre de 1966.
• Conveni núm. 100 OIT. Recomanació núm. 90 Ginebra 29 de juny de 1951, sobre igualtat deremuneració. Art. 2.1
• Conveni núm. 111 OIT, de 25 de juny de 1958, sobre discriminació en matèria de treball.
• Constitució Espanyola. Madrid, 1978
• Estatut d’Autonomia de Catalunya. Barcelona, 1979
• Estatut dels Treballadors. Reial Decret Llei 1/1995, de 24 de març
• Llei de procediment laboral. Reial Decret Llei 2/1995, de 7 d’abril
• Codi Penal
• Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya
• Pàgina web del Centre Municipal d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD).www.cird.bcn.es
• Pla Municipal per a la Igualtat de l’Ajuntament de Terrassa. www.ajterrassa.es
• Plan de Igualdad de Oportunidades de Pamplona. www.pamplona.net
48
• III Plan de Igualdad de oportunidades entre Mujeres y Hombres de la Comunidad de Madrid1997-2000
• Plan de Igualdad de Oportunidades para la Mujer (Palencia). www.turwl.com
• II Plan para la Igualdad de Oportunidades de las Mujeres (1993-1995). Document obtingutde la pàgina web de l’Organització d’Estats Iberoamericans per a l’Educació, la Ciència i laCultura. www.oei.es
• I Congrés de les Dones de Barcelona. “Les dones i els serveis de la ciutat”.www.bcn.es/congresdones
49
ANNEX I
REGLAMENT DEL CONSELL MUNICIPAL PER A LA IGUALTATD’OPORTUNITATS
Capítol I: Naturalesa, àmbit d’actuació i marc legal
Article 1r.- Naturalesa i àmbit d’actuació
El Consell Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats és un organisme de consulta i participacióciutadana, en aquells temes que afectin la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.
Aquest organisme té caràcter consultiu i assessor i, en conseqüència, en cap cas podrà nisubstituir ni assumir competències pròpies dels organismes representatius. La finalitat delConsell Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats és l’elaboració d’estudis, informes i propostesaixí com la formulació de recomanacions per fer efectiu el principi d’igualtat entre l’home i ladona en tots els àmbits.
El seu àmbit d’actuació és la ciutat de Mataró.
Article 2n.- Marc legal
Es crea a l’empara dels articles 18-1-b) i 69 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de lesbases de Règim Local, i l’article 59 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Localde Catalunya i del Reglament orgànic municipal.
Capítol II: Objectius i funcions
Article 3r.- Objectius
Seran objectius del Consell Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats:
1. Rebre informació prèvia de les propostes i acords municipals en aquells temes relacionatsamb la igualtat d’oportunitats.
2. Fomentar la prestació de serveis específics a favor de la dona.
3. Participar en la definició de les necessitats de les dones al municipi així com aportarpropostes de solucions.
4. Proposar la realització de campanyes de sensibilització i informació d’aquelles qüestions quecontribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones.
5. Impulsar la col·laboració entre les associacions i entitats que treballin per promocionar laigualtat d’oportunitats.
6. Vetllar pel compliment de la legislació aprovada en temes d’igualtat d’oportunitats.
7. Afavorir la cohesió social entre tots els col·lectius de la ciutat.
50
Article 4t.- Funcions
Seran funcions del Consell Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats:
a) Impulsar la participació de la dona en el desenvolupament de la ciutat.
b) Promoure i col·laborar en l’elaboració i la divulgació d’estudis sobre la situació de la dona ala ciutat.
c) Estudiar, promoure i difondre les actuacions municipals que contribueixin a la promoció dela igualtat d’oportunitats per tal d’aconseguir una igualtat plena i real, eliminant ladiscriminació directa o indirecta en tots els àmbits.
d) Mantenir informat el Consell del disseny, l’execució i l’avaluació del Pla d’Igualtatd’Oportunitats, tot recollint les seves aportacions i propostes.
e) Conèixer, analitzar i valorar el conjunt d’iniciatives, serveis i actuacions que es portin aterme a la ciutat en relació a la igualtat d’oportunitats.
f) Fomentar la participació de la dona en associacions i entitats per a la defensa dels seusinteressos.
g) El Consell Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats canalitzarà i, si s’escau, donarà curs alsinformes, acords, propostes i estudis que es desitgin elevar a la consideració dels òrgansmunicipals competents , mitjançant proposta de la Regidoria d’Igualtat i Solidaritat o aquellaque en el seu dia tingui atribuïdes les competències sobre el tema.
h) Els acords, informes, propostes i estudis elaborats pel Consell tindran caràcter no vinculantper a l’Ajuntament; no obstant això, l’Ajuntament de Mataró determinarà les línies generalsde les seves polítiques tenint en consideració les propostes que formuli el Consell.
i) Aquelles altres funcions orientades a aconseguir una major atenció i benestar social de ladona.
Capítol III: Composició del Consell Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats
Article 5è.- Òrgans del Consell
El Consell Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats estarà integrat per persones nomenades perl’alcalde/essa-president/a de l’Ajuntament de Mataró, a proposta dels grups municipals i entitatsque tindran representació, nomenaments i cessaments dels quals es comunicaran al PleMunicipal.
Els òrgans del Consell Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats són:
La Presidència i vicepresidència El Plenari La Secretaria Tècnica Comissions de Treball
51
Article 6è.- La Presidència
La presidència del Consell Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats recau en l’Il·lm. Sr./aAlcalde/essa de Mataró.
Són atribucions del president:
a) Convocar, presidir, suspendre i aixecar les reunions, moderar els debats i dirimir els empatsamb vot de qualitat.
b) Fixar l’ordre del dia.c) Ostentar oficialment la representació del Consell en tots els actes i procediments que calgui.d) Vetllar per l’execució dels acords que s’hagin pres.e) Signar escrits oficials.f) Autoritzar l’assistència al Plenari i Comissions de treball de persones de reconeguda vàlua o
coneixements específics quan el tractament d’un tema concret ho faci aconsellable.
Article 7è.- La Vicepresidència
La vicepresidència recaurà en el/la conseller/a delegat/da d’Igualtat i Solidaritat o qui en el seudia tingui atribuïdes les competències sobre el tema.
La vicepresidència substituirà el president en totes les seves atribucions en casos de vacant,malaltia o absència.
Article 8è.- Plenari del Consell
Article 8è.- Plenari del Consell
8.1. El Plenari del Consell Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats estarà format per:
• Presidència: l’alcalde/essa de Mataró• Vicepresidència: el/la conseller/a delegat/da d’Igualtat i Solidaritat o la persona que en el seu
dia tingui atribuïdes les competències sobre el tema.• Vocals:
- el/la regidor/a de Sanitat i Serveis Socials o la persona que en el seu dia tinguiatribuïdes les competències sobre el tema.
- una persona en representació de cada grup municipal constituït - una persona en representació de cadascuna de les associacions de
dones de la ciutat - una persona en representació de les AMPA
- una persona en representació dels sindicats majoritaris a la ciutat- una persona en representació de la Federació d’Associacions de Veïns de
Mataró- una persona en representació de l’àmbit sanitari- una persona en representació de l’àmbit educatiu- una persona en representació de l’àmbit esportiu- una persona en representació de l’àmbit cultural- una persona en representació de cadascuna de les associacions o entitats
ciutadanes sense ànim de lucre que tinguin entre els seus objectius promoure
52
la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Aquestes associacions haurand’estar inscrites en el Registre Municipal d’Entitats.
- una persona en representació de l’Oficina del Pla d’Igualtat d’Oportunitatsde la Diputació de Barcelona
- una persona en representació de l’àmbit jurídic de Mataró- dues persones de reconegut prestigi, a títol individual, que per la seva
trajectòria puguin fer aportacions valuoses
Formaran part del plenari, amb veu però sense vot:- el/la cap de la Regidoria d’Igualtat i Solidaritat o qui en el seu dia tingui
atribuïdes les competències sobre el tema- un/una tècnic/a municipal del Pla d’Igualtat d’Oportunitats- un/una tècnic/a municipal de Sanitat i Serveis Socials.
8.2. La vigència dels nomenaments de la representació política serà fins a final del mandat políticmunicipal.
Ni persones ni entitats no podran duplicar la seva representació al Plenari. Les entitats podrannomenar una persona suplent per tal de substituir el seu representant en cas d’absència. Lespersones que representen les entitats podran ser substituïdes per acord exprés de l’òrgan dedecisió de l’entitat. Les persones designades en raó del seu càrrec, ho seran mentre l’ocupin. Ales noves entitats que s’inscriguin en el Registre Municipal se’ls informarà de l’existència delConsell per si volen incorporar-se com a membres del Plenari.
8.3. La participació en el Consell és voluntària. Els membres del Plenari que en el termini de tressessions ordinàries no mostrin voluntat de participar i no justifiquin degudament la sevaabsència, seran donats de baixa i, sempre que sigui possible, substituïts per un altre membre quedesigni la seva entitat.
Article 9è.- Competències
Les competències del Plenari del Consell són les establertes a l’article 4 d’aquest Reglament.
La competència per a l’aprovació del nomenament de nous membres en el Plenari és del’alcalde/essa-president/a, el qual n’haurà de donar compte en el Ple Municipal.El Consell elevarà als òrgans competents de l’Ajuntament els acords, els informes, les propostesi els estudis que elabori. Aquests acords i informes tindran, però, caràcter no vinculant per al’Ajuntament. No obstant això, l’Ajuntament de Mataró els considerarà per determinar les líniesgenerals de la seva política en tot allò que afecti la igualtat d’oportunitats.
Article 10è.- La Secretaria Tècnica
L’alcalde/sa-president/a designarà la persona que desenvoluparà les tasques de la Secretariatècnica del Consell i que assumeix totes les funcions pròpies de la gestió administrativa, ambveu però sense vot a les sessions del Plenari . Les seves funcions són:
a) tramitar les convocatòriesb) estendre acta de les sessions, el contingut de les quals constarà en el llibre d’actes del Consell
i s’enviarà còpia a tots els membres del Plenari
53
c) fer el seguiments i l’actualització del registre de membres del Conselld) altres funcions que li pugin ser encomanades per la presidència o pel mateix Consell
Article 11è.- Comissions de treball
El Consell podrà constituir comissions sectorials o especials, si ho considera convenient per al’estudi d’aspectes relacionats amb el seu objecte, i estaran obertes a la participació de personesno membres del Plenari.
Tenen com a missió elaborar, preparar o fer el seguiment sobre temes específics per ser sotmesosa la consideració del Plenari.
La seva creació, composició, contingut i duració vindrà donada per l’acord del Plenari delConsell.
Els informes que emetin aquestes comissions no tindran caràcter vinculant per als òrgans degovern del Consell fins que no siguin aprovats pel Plenari.
Capítol IV: Funcionament
Article 12è.- Sessions del Plenari i les Comissions de treball
El Plenari del Consell es reunirà en sessió ordinària un cop cada tres mesos, i en sessióextraordinària, quan així ho estimi oportú la Presidència per iniciativa pròpia o a petició d’unterç dels vocals del Consell.
El règim de reunions de les comissions de treball vindrà marcat per acord dels seus membres i enatenció a les directrius marcades pel Plenari en el moment de la seva creació.
A les sessions del Plenari o comissions de treball, també podran assistir persones de reconegudavàlua o coneixements específics quan el tractament d’un tema ho faci aconsellable. Aquestaproposta podrà fer-se a iniciativa del president o per acord del Plenari o comissions de treball.
Article 13è.- Convocatòries
Les sessions seran convocades per escrit pel president/a amb una antelació mínima de 72 hores.S’enviarà convocatòria individualitzada a cada membre del Consell, la qual anirà acompanyadadel corresponent ordre del dia.
A la convocatòria s’adjuntarà l’acta o actes de la reunió anterior així com d’altresdocumentacions sobre els temes objecte de la reunió.
Es podran tractar, per raó d’urgència, punts no relacionats en l’ordre del dia, quan així ho estimioportú la majoria absoluta dels assistents al Consell.
54
Article 14è.- Quòrum i votacions
La constitució del Consell serà vàlida en primera convocatòria quan estiguin presents la meitatmés un dels seus membres. En cas de no poder constituir-se el Consell en la primeraconvocatòria, es farà una segona convocatòria mitja hora més tard i serà suficient el quòrum d’unterç dels seus membres.
Atès el caràcter participatiu del Consell, es potenciarà el diàleg i el debat i es procurarà d’arribara decisions consensuades. No obstant això, en cas de desacord les decisions es prenen permajoria simple, fora del cas d’una abstenció majoritària que obligaria a continuar lesdeliberacions o ajornar el tema. Quan en el debat d’un tema sotmès al Consell es produeixinpropostes o suggeriments que, no havent estat aprovats majoritàriament, tinguin el suport d’unterç dels seus membres, aquestes propostes seran elevades a l’Ajuntament de Mataró oorganisme competent com a vot particular adjuntat a la resolució aprovada per la majoria.
Les votacions es realitzaran a mà alçada fora del cas que alguns dels vocals sol·licités votaciósecreta. Les votacions seran personals i directes.
Per a la intervenció en el Plenari i en les comissions sectorials o especials de treball de personesno membres del Consell interessades en temes concrets, operarà el mateix quòrum (majoriaabsoluta dels assistents) que per a l’acceptació de punts fora de l’ordre del dia.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
La modificació total o parcial d’aquest Reglament, així com la dissolució del Consell Municipalper a la Igualtat d’Oportunitats, correspon a l’Excm. Ple de l’Ajuntament.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquest Reglament romandrà en vigor fins que el Ple de l’Ajuntament no acordi la sevamodificació o adequació.
En tot allò no previst en aquest Reglament serà d’aplicació la normativa general reguladora delsòrgans de participació ciutadana.
55
ANNEX II
EL LLENGUATGE. VOCABULARI BÀSIC DE CONCEPTES CLAU
El llenguatge és una construcció cultural a través de la qual es transmet el coneixement d’unesgeneracions a unes altres i es representa el món on vivim. Per tant, el llenguatge és una eina queensenya les persones a pensar d’una determinada manera i serveix com a vehicle per relacionar-nos segons les regles establertes per la societat.
Per comunicar idees, el llenguatge és decisiu perquè representa el pensament; una informaciómai no és neutra; el fet que s’explica aporta també el pensament de la persona comunicadora.
La llengua és un sistema simbòlic íntimament entortolligat amb les relacions humanes i socials.En aquest sentit, difícilment es pot parlar d’una llengua “neutra”. La llengua pot servir perremarcar els espais d’acord i d’entesa però també pot ser útil per ressaltar no només lesdiferències sinó fins i tot les divergències.
La llengua pot inscriure en la seva capacitat comunicativa la mentida o la veritat, la violència ola calma, el menyspreu o la valoració, la subordinació o la igualtat, la uniformització o tots elsmatisos de les diferències.
La llengua és, a més, un instrument de poder. Les diferents parles d’una llengua representen elsdiferents grups socials que conformen una societat. No és d’estranyar, doncs, que la parla delgrup dominant sigui la que més apareix en els textos que regulen l’ús de la llengua.
Una de les maneres d’evitar l’exclusió o la invisibilització de les dones en la llengua és lautilització de genèrics reals, ja siguin femenins o masculins. Així, per exemple, una formamasculina com “ésser humà” inclou tant dones com homes, i una paraula femenina com"persona” visibilitza per igual homes i dones. Aquest és un sistema prou pràctic i econòmic.
Per anomenar persones hi ha un nombre considerable de genèrics col·lectius reals: la gent, lagent gran, la població, l’adolescència, el jovent, el professorat, la infància, la mainada, elpoble. També es poden utilitzar expressions lligades a la paraula “persona”: les personesadultes, les persones joves, etc
Es constata també que en el camí d’anar avançant pas a pas, s’han anat trobant formes noves quefins fa poc eren difícils d’usar i fa una mica més fins i tot d’imaginar; paraules, per exemple,com alumnat o electorat.
56
Es pot utilitzar l’expressió següent: en comptes d’aquesta altra:Persona o ésser humà HomeVeïnat VeïnsPúblic lector LectorsL’evolució de la humanitat L’evolució de l’homeEl cos o el cos humà El cos de l’homeEls drets humans Els drets humans de l’homeLa població urbana L’home urbàLa població d’Irlanda Els irlandesosLa infància Els nensLa població aturada Els aturatsEl professorat o la comunitat escolar Els mestres i els alumnesEl personal mèdic Els metgesBenvolguda família Estimats paresEl personal o la plantilla de personal Els treballadors
En aquest camí visibilitzador de la presència de tot el gènere humà en la llengua, és a dir, de lapresència tant de les dones com dels homes, un altre pas que s’ha de donar és el de la utilitzaciódels abstractes.
Es pot utilitzar l’abstracte: en comptes de:Secretaria SecretariConsell de redacció o Redacció Redactor/redactoraConsell assessor o Assessoria Assessor/assessoraCoordinació CoordinadorsCol·laboracions Col·laboradors/col·laboradoresNotaria NotarisTutoria Tutor/tutoraTraducció TraductorsDistribucions DistribuïdorGabinet de psicologia PsicòlegsConsergeria Conserge
Vocabulari bàsic de conceptes clau (per ordre alfabètic):
Acció Positiva
Estratègia orientada a aconseguir la igualtat d’oportunitats que justifica un tractament diferenciaten situacions de desigualtat.No sempre el tracte desigual és il·lícit. En situacions de desigualtat calen tractaments desigualsencaminats a un reequilibri cap a la igualtat: es parla, doncs, de discriminació positiva i acciópositiva. Representa la concreció dels mandats constitucionals respecte a garantir i desenvoluparel principi d’igualtat i no discriminació.
57
Són mesures per combatre les discriminacions per raó de sexe i augmentar la presència de lesdones a tots els àmbits i sectors, en totes les professions i nivells de responsabilitat.
Àmbit productiu
Amb el desenvolupament de la industrialització es produeix per primera vegada la separacióradical del àmbits o espais de producció i de reproducció. Definit en oposició a l’espaireproductiu, fa referència al lloc de “l’activitat productiva” de l’economia mercantil i formal; al’espai en el qual es realitza el procés de producció de béns i la producció orientada al mercat.Els productes aquí produïts tenen un valor de canvi.
Àmbit reproductiu
Definit en oposició a l’espai productiu, fa referència al lloc de l’activitat no productiva, del’economia no mercantil i no formal, a l’espai en el que es realitza el procés de la reproducció deles persones i la producció de béns d’ús privat.
Coeducació
Mètode d’intervenció educatiu que va més enllà de l’educació mixta, i que es basa en elreconeixement de les potencialitats i individualitats de nenes i nens, independentment del seusexe.La coeducació és per tant , educar des de la igualtat de valors de les persones, potenciar laparticipació dels dos sexes a l’escola, realitzar feines i activitats evitant els estereotips sexistes iafavorir les actituds, els comportaments i els continguts que preveuen les aportacions de lesdones a la societat.
Corresponsabilitat familiar
L’article 66 del Codi Civil diu que “el marit i la muller són iguals en drets i deures”.La corresponsabilitat consisteix a compartir totes i cadascuna de les tasques i responsabilitats dela vida familiar, des del treball domèstic fins a la cura de les persones dependents.
Desigualtat
Manca d’igualtat.La desigualtat entre sexes té el seu origen en la submissió de les dones al poder dels homes enuna societat on les tasques assignades al sexe femení són considerades de menor valor.
Discriminació
La discriminació és l’aplicació de distincions, diferenciacions, restriccions, exclusions,preferències i/o pràctiques desiguals, arbitràries, injustes i no raonables, que es donen a l’àmbiteducatiu, social, econòmic, laboral, legal i cultural i que estan fonamentades en la diferència desexe, raça, idees, etc. Tenen un efecte perjudicial.
58
Discriminació directa
Aquest concepte es correspon amb la teoria de la diferència de tracte. És l’aplicació intencionalde tracte, desfavorable i perjudicial basat explícitament en la diferència: el sexe és l’objecte de laconsideració directa i el condicionant últim i dominant del tracte diferencial. És un tractediscriminatori prohibit per la llei.
Discriminació indirecta
Es correspon amb la teoria de l’impacte o efecte desigual i perjudicial. És la norma, pràctica,disposició, criteri, etc. formalment i a priori independent i neutra dels quals es deriven efectes iconseqüències desiguals, adverses i perjudicials sobre el col·lectiu femení.
Discriminació salarial
Discriminació per raó de sexe que es produeix quan existeix desigualtat en les retribucions detreballadores i treballadors fent la mateixa feina.Les diferències salarials es troben dins la categoria de discriminació indirecta, ja que per larealització de treball d’igual valor les dones obtenen salaris inferiors als dels homes.
Diversificació professional
En el mercat laboral les dones ocupen una sèrie de professions considerades tradicionalmentcom a femenines. La diversificació professional té per objecte ampliar la capacitat dedesenvolupament professional de les dones en aquells camps i activitats econòmiques en lesquals està absent o té poca presència.
Espai domèstic/ Espai privat
S’identifica amb l’àmbit reproductiu, amb l’espai privat on es té cura de les persones dependents(fills, familiars, gent gran…). Es cobreixen aquí les necessitats personals.En aquest espai és on tradicionalment s’ha col·locat a les dones.
Espai públicS’identifica amb l’àmbit productiu, amb l’espai de l’activitat, on es desenvolupa la vida laboral,social, política, econòmica; és el lloc de la participació en la societat i del reconeixement. Enaquest espai és on tradicionalment s’ha col·locat els homes.
Gènere
Construcció cultural i social que defineix les diferents característiques emocionals, afectives,intel·lectuals i els comportaments que cada societat assigna com a “propis” i “naturals” a dones ihomes.El sexe ve determinat naturalment, però el gènere s’aprèn i pot ser educat, canviat i manipulat.(Diputació de Barcelona. Oficina Tècnica Pla d’Igualtat)
59
Igualtat
És el dret fonamental que té tota persona a un tracte igual malgrat les diferències. És donar tracteigual a qui no ho és.És un dret fonamental universal relacionat amb la dignitat i llibertat humanes. El principid’igualtat va lligat al principi de no discriminació. Els poders públics estan obligats i sónresponsables de l’aplicació i desenvolupament del principi d’igualtat. Les funcions dels poderspúblics són les de vetllar per la seva aplicació, promoure’l i garantir-lo.No tot tracte desigual és il·lícit. Tant constitucionalment com dins l’ordenament jurídic laboral,s’admeten tractes desiguals que persegueixen una finalitat igualadora o compensadora: lesaccions positives.
Igualtat de dret
Igualtat formal davant la llei. Equiparació d’homes i dones a través de la legislació.A Espanya aquest principi d’igualtat s’estableix amb la Constitució de 1978.
Igualtat de fet
Paritat entre homes i dones real i efectiva. La promulgació únicament de la igualat legal no éssuficient per canviar els costums i les estructures de la desigualtat. Els mecanismes d’acciópositiva tenen per finalitat treballar activament i contrarestar les desigualtats inicials perquè laigualtat d’oportunitats entre homes i dones sigui una realitat.
Mainstreaming
Denominació de la Unió Europea per designar el principi d’integració de la dimensió de laigualtat d’oportunitats entre dones i homes. En la pràctica consisteix a integrar dins de lespolítiques generals la igualtat d’oportunitats i la variable de gènere des d’una perspectivatransversal, és a dir, que s’aplica a totes les àrees i polítiques sectorials. (Diputació de Barcelona.Oficina Tècnica Pla d’Igualtat.)
Perspectiva de gènere
Veure, aproximar-se i analitzar la realitat tenint en compte un punt de vista femení. Tots elsàmbits poden ser estudiats en funció de les dones. Sovint la societat no les té en compte.
Plans d’igualtat
Estratègies encaminades a aconseguir la participació activa de les dones en tots el àmbits de lasocietat mitjançant la definició d’uns objectius que es concreten en actuacions a curt i migtermini. Les actuacions impliquen a les diferents entitats i serveis de l’Administració pública iels agents socials.
Rols de gènere
Patrons de comportament i característiques esperades de les persones en funció del seu sexe.(Diputació de Barcelona. Oficina Tècnica Pla d’Igualtat).
60
SexeSegons Marcela Lagarde sexe “és el conjunt de característiques genotípiques i fenotípiquespresents als sistemes, funcions i processos del cos humà; basat en ell es classifica a les personespel seu potencial en la reproducció sexual…”.Gerda Lerne el defineix com “una realitat biològica en homes i dones.”.
Sostre de vidre
Conjunt de factors que dificulten o fan impossible a les dones l’accés al poder, estant plenamentpreparades per assumir-lo.
Transversalitat
Bàsicament es caracteritza pel treball compartit i coordinat dels diferents Serveis Municipals desd’unes missions o línies estratègiques compartides. Permet impregnar tota l’organització d’unavisió més estratègica, l’eficiència dels serveis i l’optimització dels recursos.
Violència de gènere
Les Nacions Unides la defineixen com “qualsevol acte de violència basat en la pertinença al sexefemení que tingui o pugui tenir per resultat un dany físic, sexual o psicològic per a les dones,incloses les amenaces d’aquest actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si esprodueix en la vida pública com en la o privada”.