pla director de connectivitat funcional del gironÈs · pla director de connectivitat funcional del...

Realitzat per: Amb el suport de:

PLA DIRECTOR DE CONNECTIVITAT FUNCIONAL DEL GIRONÈS

Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès

Equip de coordinació:

Lluís Planes, director facultatiu de l’Agenda 21 del Gironès -Diputació de Girona- David Vila, Conseller de l’Àrea de Medi Ambient -Consell Comarcal del Gironès- Sílvia Bartolí, cap de l’Àrea de Medi Ambient -Consell Comarcal del Gironès- Montserrat Vilalta, tècnica de l’Àrea de Medi Ambient -Consell Comarcal del Gironès- Marta Vayreda, coordinadora de l’Agenda 21 comarcal del Gironès –DEPLAN–

Equip de redacció:

Elisabet Bartés, ambientòloga –DEPLAN– Jaume Llunell, ambientòleg –DEPLAN– Belén Perat, ambientòloga –DEPLAN– Miquel Fort, geòleg –Estudis Empordà- Joan Jonama, enginyer agrònom Diana Lledó, ambientòloga Maria Frigola, arquitecte Josep M. Mallarach, consultor ambiental Jac Cirera, geògraf Jose Enrique Vàzquez, consultor energètic –BIOQUAT- Mercè Font, consultora energètica –BIOQUAT- Eva Algans, arquitecta tècnica

Setembre de 2007

Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès 1

ÍNDEX A. DIAGNOSI TERRITORIAL 3 1. Introducció 3 1.1. Antecedents 3 1.2. Objectius 3 1.3. Metodologia 3 1.3.1. Metodologia paramètrica 3 1.3.2. Treball de camp 7 1.3.2.1. Connectivitat terrestre 7 1.3.2.2. Connectivitat al llarg dels espais fluvials 7 2. Diagnosi dels espais terrestres 10 2.1. Orografia 10 2.2. Diagnosi de l’estat actual 11 2.2.1. Distribució de valors de connectivitat ecològica 11 2.2.2. Processos i eixos de fragmentació 18 2.3. Diagnosi de l’escenari tendencial 20 2.3.1. Distribució de valors de connectivitat ecològica 21 2.4. Avaluació de l’impacte potencial 23 3. Diagnosi dels espais fluvials 25 3.1. Caracterització dels espais fluvials 25 3.2. Qualitat biològica de les masses d’aigua (bmwpc) 27 3.2.1. Qualitat biològica de l’aigua del ter 27 3.2.2. Qualitat biològica de l’aigua dels tributaris del ter 28 3.3. Qualitat del bosc de ribera 29 3.4. Barreres artificials 30

B. DETERMINACIÓ DELS ESPAIS D’INTERÈS CONNECTOR 33 4. Zones crítiques 36

Zona 1: nord (Sant Julià de Ramis - Celrà) 36 Zona 2: nord-est (Sant Julià de Ramis - Cervià de Ter) 40 Zona 3: nord-est (Bordils, Sant Joan de Mollet i Sant Martí Vell) 40 Zona 4: nord-oest (Sant Gregori) 42 Zona 5: oest (Bescanó) 43 Zona 6: central-oest (Aiguaviva - Fornells de la Selva) 44 Zona 7: central-est (Girona – Quart) 46 Zona 8: central-est (Llambilles) 47 Zona 9: sud-est (Cassà de la Selva) 48 Zona 10: sud (Llagostera) 49 Zona 11: sud-est (Llagostera) 50

2 Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès

5. Zones estratègiques 52 Zona 1: Les Gavarres i la plana de l’Empordà 53 Zona 2: Les Gavarres i les muntanyes de Rocacorba 53 Zona 3: Les muntanyes de Rocacorba i la Plana de la Selva 54 Zona 4: Les Gavarres i la zona del volcà de la Crosa 54 Zona 5: Les Gavarres i la plana de la Selva 55 Zona 6: Les Gavarres i el massís de Cadiretes 55

C. NORMATIVA 57 6. Normativa vigent 57 7. Normativa per desenvolupar 58

D. PLA D’APLICABILITAT 59 8. Propostes d’actuació per a la millora de la connectivitat terrestre 59 8.1. Propostes d’actuació sobre zones crítiques 59 8.2. Propostes d’actuació sobre zones estratègiques 70 9. Propostes d’actuació per a la millora de la Connectivitat Fluvial 83 9.1. Qualitat biològica de les masses d’aigua 83 9.2. Qualitat del bosc de ribera 84 9.3. Barreres artificials 85

E. CONCLUSIONS 89 10. Actuacions a realitzar 89 11. Resum de les actuacions a realitzar 100 12. Taula resum per municipis 101

ANNEXES Annex I: Treball de camp espais terrestres Annex II: Treball de camp espais fluvials


A. DIAGNOSI TERRITORIAL

1. Introducció

1.1. Antecedents Recentment, s’han realitzat varis estudis de connectivitat a Catalunya a partir de diverses metodologies, a escales diferenciades i amb objectius concrets. Així doncs, i de forma prèvia a l’inici dels treballs, s’ha identificat els diferents antecedents rellevants pel Pla, tant d’estudis com de propostes, els quals s’exposen a continuació, i s’ha analitzat tots aquells que ha estat possible tenir a l’abast, donat que bona part d’ells no han estat finalitzats: - Pla de Connectivitat a Catalunya, elaborat pel DMAH - Punts negres de connectivitat entre espais natura 2000 i/o espais PEIN, elaborat per l’empresa

ARDA per encàrrec del DMAH - Espais lliures i connectivitat a les comarques Gironines, realitzat per La Vola per encàrrec del

DPTOP - Unitats de Paisatge, sistema d’informació urbanístic i estudi de sòls de màxim valor agrícola,

encarregat pel DPTOP - Estudi de connectivitat de l’Anella de les Gavarres, realitzat per l’empresa Minuartia per encàrrec

de l’empresa GISA - Índex de vulnerabilitat, índex de connectivitat i índex de Patrimoni Natural, realitzat per Barcelona

Regional - Xarxa ecològica europea de l’Agència Europea del Medi Ambient, realitzat per TERRA - Estudi de les connexions ecològiques a Catalunya, realitzat per ARDA per encàrrec de la Direcció

General de Medi Natural del DMAH - Anella Verda de Girona 1.2. Objectius L’objectiu del present Pla és, a partir de l’anàlisi de l’estat actual i de les tendències de creixement urbanístic i nous projectes previstos, determinar de forma exacta els espais a on caldrà intervenir per garantir la connectivitat funcional. Un cop definits els espais caldrà consensuar un pla per a l’efectiva protecció i millora d’aquests. Finalment s’establiran un seguit de mesures de planificació, de gestió territorial i de permeabilització d’infraestructures per al seu desplegament. 1.3. Metodologia 1.3.1. Metodologia paramètrica Per a l’elaboració del Pla Director Comarcal de Connectivitat Funcional, s’ha partit de la diagnosi territorial i la posterior determinació dels espais d’interès connector basada en una metodologia de tipus paramètrica utilitzada a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (Marull, J. i J.M. Mallarach. 2002. La conectividad ecológica en el Área Metropolitana de Barcelona. Ecosistemas, 11 (2)). L’esmentada metodologia es basa en un anàlisi topològic dels usos del sòl, formalitzat en llenguatge matemàtic i desenvolupat amb l’ajuda de sistemes d’informació geogràfica. Els processos informàtics inclouen estructura ràster o vectorial, en funció dels objectius de l’anàlisi. La diagnosi de la connectivitat ecològica es basa en unes àrees ecològiques funcionals i en un model computacional de distància de costos de desplaçament, que inclou l’efecte modelitzat de les barreres antropogèniques, considerant el tipus de barrera, la distància a la que es troba i l’ús del sòl afectat. Les àrees ecològiques funcionals són aquelles superfícies que per les seves característiques intrínseques i contextuals s’han de preservar i connectar a través d’una xarxa de connectors que assegurin els fluxos de matèria, energia i informació, necessaris per mantenir la seva integritat. Prenent com a base el mapa d’habitats de Catalunya (escala 1:50000, però realitzat a partir d’una base de referència 1:25000), s’han requalificat les diferents categories fins a obtenir els 8 usos del sòl o classes a connectar. Els usos que no s’han pogut incloure en les categories anteriors (àrees senzilles)


donat que ocupen una extensió menor, s’han reagrupat constituint mosaics forestals o agrícoles. Finalment, s’ha realitzat una darrera agrupació que inclou les superfícies restants, sota el nom de mosaics agroforestals. Les categories que no s’han pogut incloure en cap de les àrees ecològiques funcionals (simples o mosaics) i que a més, estan desconnectades d’aquestes, seran les àrees ecològiques fragmentades. Les superfícies mínimes o àrees nucli a connectar dependran de cada tipologia d’ús del sòl, tal i com es mostra en la següent taula:

Taula 1: Àrees ecològiques funcionals

CODI Descripció Superfície (ha)

C1 Boscos àrees humides ≥ 100

C2 Zones humides ≥ 50

C3 Boscos àrees seques ≥ 200

C4 Arbusts i prats ≥ 200

C5 Cultius llenyosos regadiu ≥ 50

C6 Cultius herbacis regadiu ≥ 50

C7 Cultius llenyosos secà ≥ 100

C8 Cultius herbacis secà ≥ 50

C9 Mosaic forestal ≥ 150

C10 Mosaic agrícola ≥ 50

C11 Mosaic agroforestal ≥ 50

S’han identificat aquells usos del sòl que actuen com a barrera a la connectivitat ecològica a partir del mapa d’Hàbitats del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Així mateix, s’ha digitalitzat el planejament de cadascun dels municipis de la comarca a escala 1:5000 i s’ha realitzat els canvis oportuns sobre el mapa d’Hàbitats per tal d’aproximar-se al màxim a la realitat. Per a la identificació de les diferents infraestructures viàries, s’ha partit del mapa topogràfic 1:50000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (octubre 2004). Un cop identificades les barreres, s’ha realitzat un anàlisis de la seva afectació en l’espai, considerant els elements de permeabilitat de les infraestructures viàries, ponts i túnels. Les barreres identificades han estat les següents:

Taula 2: Barreres

CODI Descripció Pes

B1 Espais ajardinats 20

B2 Comunicacions secundàries 40

B3 Espais aquàtics 60

B4 Comunicacions principals 80

B5 Espais urbans 100

En quan a les barreres identificades que s’enumeren en l’anterior taula, s’entén com a espais ajardinats (b1) les àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural així com els grans parcs i jardins. S’han considerat comunicacions principals (b4) l’autopista i la carretera nacional, i la resta s’han entès com a comunicacions secundàries (b2). D’entre els espais aquàtics, s’han inclòs les basses d’aigua dolça, els estanyols i les regions fluvials mitjana i baixa. Aquesta és una metodologia, vàlida per qualsevol àmbit territorial terrestre en un context ecopaisatgístic mediterrani, concebuda per ser aplicada a escales pròpies del planejament territorial, és a dir, en escales 1:25.000 o superiors (Marull et al, 2002).

Font: Marull et al, 2002

Font: Marull et al, 2002


La metodologia de la darrera versió d’aquest índex (ICE-III) ha estat explicada en detall a Marull et al. (2007) i presenta quatre millores significatives respecte les dues versions precedents (Marull & Mallarach, 2002 i Marull & Mallarach, 2004): a. S’ha aplicat per primera vegada a tot el territori de Catalunya, incorporant les diferents regions

biogeogràfiques, a escala del planejament territorial. b. S’ha basat en la cartografia d’hàbitats de Catalunya que defineix 292 categories d’hàbitats

delimitats a escala 1:50.000. c. S’ha millorat substancialment la determinació d’àrees ecològiques funcionals mitjançant el mètode

ISODATA de reconeixement de patrons que permet delimitar unitats texturals assimilables a paisatges (Pino et al, 2007), utilitzant com a variables de classificació les distàncies de cada punt de la matriu territorial a les diverses cobertes del sòl considerades.

d. S’ha examinat amb rigor estadístic les correlacions entre els resultats del model i les millors bases

de dades de camp sobre biodiversitat disponibles per al conjunt de Catalunya, i els resultats han estat clarament positius (Marull et al. 2007).


A partir de la identificació i classificació dels hàbitats dels Gironès en àrees ecològiques funcionals, de la identificació de les barreres i dels elements de permeabilitat s’ha realitzat un primer càlcul de l’Índex de Connectivitat Ecològica absolut a la comarca del Gironès. Aquest anàlisi previ ha permès identificar uns sectors crítics, a escala comarcal, per a la connectivitat ecològica en l’actualitat: - L’ecosistema fluvial del Ter i els seus principals tributaris han de ser analitzats en deteniment,

especialment al seu pas pels termes que tenen més barreres. - Respecte l’eix de fragmentació principal: una part dels termes d’Aiguaviva i Fornells, possible

connector restaurable en direcció EW, al nord de l’aeroport. - També el sector comprès entre els nuclis de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, i algun punt al NE

del nucli de Sant Julià de Ramis. - Respecte els eixos de fragmentació secundaris: sectors compresos entre els nuclis de Sarrià de

Ter, Celrà, Bordils i Sant Joan de Mollet. - Sectors entre els diversos nuclis del terme de Llagostera. - Sector comprès entre els nuclis de Salt i Bescanó, i tram de la vall del Ter a l’oest de Bescanó.

Figura 1: Sectors crítics per a la connectivitat terrestre.

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del DMAH, ICC i del planejament dels municipis de la comarca.


1.3.2. Treball de camp 1.3.2.1. Connectivitat terrestre A partir de la identificació dels sectors crítics, s’ha comprovat sobre el terreny si en les diferents zones identificades com a crítiques hi ha hagut alguna variació respecte les àrees ecològiques funcionals i les barreres establertes a partir de la cartografia d’hàbitats del Departament de Medi Ambient i Habitatge (juny 2004) i del mapa topogràfic de l’ICC (octubre 2004). Les modificacions detectades s’han incorporat al mapa d’hàbitats a una escala 1:5000. Així mateix, s’ha realitzat un mostreig dels elements de permeabilitat (ponts i túnels) de les diferents categories d’infraestructures viàries per tal de verificar la seva correspondència amb la realitat del territori. En el treball de camp, s’ha subdividit la comarca en 5 zones, essent les zones 1 (Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Sant Joan de Mollet, Flaçà) i 3 ( Girona, Quart, Llambilles) aquelles on s’ha detectat més canvis, els quals s’indiquen a continuació: - La presència d’una zona d’extracció d’àrids a Sant Jordi Desvalls i la construcció de la urbanització

de les Sorreres. - Construcció de la variant de Sant Jordi Desvalls que pretén desviar el trànsit procedent de Cervià

de Ter fins a Colomers. Per tal de construir aquesta carretera s’han modificat algunes de les àrees agrícoles de la zona.

- A l’entitat urbana de Palol d’Onyar (Quart), s’ha detectat el desenvolupament d’una urbanització. - La construcció del Parc Tecnològic de la Universitat de Girona a la zona pròxima a la urbanització

de la Creueta i del curs fluvial de l’Onyar, així com la via que s’ha habilitat per tal de connectar el Parc Tecnològic amb el Campus de Montilivi han modificat els hàbitats existents.

Veure Annex I: Treball de Camp espais terrestres. 1.3.2.2. Connectivitat al llarg dels espais fluvials Atès que el model de l’ICE no abasta la connectivitat dels sistemes aquàtics, a les zones fluvials s’ha decidit suplir aquesta mancança a través del treball de camp. Seguint el sistema emprat en la Planificació de l’Espai Fluvial del riu Ter, impulsada per l’Agència Catalana de l’Aigua, s’han identificat i analitzat, pels principals cursos fluvials de la comarca, les següents barreres: preses, endegaments i passos. També s’ha determinat l’estat del bosc de ribera a partir de la identificació de la seva estructura, alçada i composició. Per a la realització del treball de camp dels espais fluvials, s’ha subdividit els espais fluvials estudiats en 7 zones, les quals s’han subdividit a la vegada en diversos trams. S’han identificat i classificat els trams dels diferents cursos fluvials en funció de la qualitat del bosc de ribera (índex QBR). a) Descripció de l’índex de qualitat del bosc de ribera (QBR) L’índex de qualitat del bosc de ribera (QBR) pretén avaluar la qualitat ambiental de les riberes a partir de la determinació d’aspectes biològics i morfològics del llit del riu i la seva zona inundable. L’índex consta de quatre blocs independents en els quals es valoren diferents components i atributs del sistema: - el grau de coberta vegetal de les riberes, - l’estructura vertical de la vegetació, - la qualitat i la diversitat de la coberta vegetal i, - el grau de naturalitat del canal fluvial. Cadascun d’aquests blocs pot rebre unes puntuacions de 0 a 25, i la suma total dels blocs dóna la puntuació final de l’índex que expressa el nivell de qualitat de la zona d’estudi. Dins de cada bloc hi ha uns paràmetres que sumen punts a tots aquells elements que aporten qualitat a l’ecosistema i també es resten tots aquells aspectes que suposen un distanciament respecte les condicions naturals i redueixen la qualitat de la zona. Així doncs, el QBR és una mesura de les diferències que hi ha entre l’estat real de la ribera i el seu estat potencial de tal manera que el nivell de qualitat és màxim quan les riberes no presenten alteracions. Degut a què els rius mediterranis presenten algunes peculiaritats i diferències respecte d’altres indrets, els fulls de camp que s’han utilitzat en aquest cas s’han adaptat a les condicions hidrològiques i ripàries pròpies de l’àmbit mediterrani (Munné et al. 1998). A l’àrea d’estudi cal diferenciar entre els rius


permanents o semipermanents, per als quals s’aplicarà l’índex QBR del full de camp A o els intermitents o efímers, per als que s’aplicarà el full de camp B. L’existència d’un full de camp propi per als rius efímers és una de les modificacions afegides. Per tal de considerar un riu com a efímer o intermitent ha de complir les següents característiques: - Rius intermitents: Cursos fluvials amb elevada temporalitat, que poden romandre secs entre 100 i

200 dies a l’any i amb presència de basses esparses i desconnectades. - Rius efímers o episòdics: Cursos fluvials on tan sols circula aigua superficialment de manera

esporàdica en episodis de tempesta (mitjana < 100 dies a l’any). b) Consideracions prèvies a tenir en compte en l’aplicació de l’índex: Les consideracions prèvies a tenir en compte són les següents: - Selecció de l’àrea d’observació: Seleccionar un tram d’uns 150 m que disposi d’unes riberes

representatives de la massa d’aigua. S’ha de delimitar visualment el llit baix del riu (zona de la llera inundada durant la majoria de dies de l’any), la riba (zona de la llera inundable en crescudes ordinàries en un període aproximat de dos anys) i la ribera (zona inundable en crescudes de gran magnitud. Poden estar incloses diverses terrasses fluvials). La delimitació de les diferents zones es pot realitzar mitjançant l’observació del talús o canvi de pendent per tal de definir el límit entre riba i ribera o en funció de les espècies vegetals presents per tal de determinar el límit extern de la ribera.

- Independència dels blocs a analitzar: cada bloc és independent i la puntuació de cada bloc no pot superar els 25 punts ni estar per sota de 0.

- Càlcul bloc per bloc: s’ha d’escollir una de les quatre opcions principals en funció de les condicions exigides per cadascuna. La puntuació final de cada bloc es modificarà en funció de les condicions exposades a la part baixa de cada bloc tantes vegades com es compleixi la condició.

- Puntuació final: La puntuació final se n’extreu de la suma dels quatre bloc i ha d’estar entre 0 i 100. - Nota: Els ponts i camins utilitzats per accedir al punt de mostreig no s’han de tenir en compte

perquè poden afectar a la puntuació final. Si és possible, s’haurà d’analitzar aigües amunt o avall. Sí que cal considerar altres ponts o carreteres.

A continuació s’expliquen les consideracions que cal tenir en compte a l’hora d’avaluar cadascun dels blocs: • Bloc 1 – Grau de cobertura de la zona de ribera: Es mesura el % de cobertura de tota la vegetació

exceptuant les plantes anuals. Sí que es tenen en compte arbres, arbustos, lianes, canyes i herbàcies no anuals. Es consideren les dues bandes del riu conjuntament. No cal considerar la seva estructura vertical sinó la cobertura del terreny per part de la vegetació. Tan sols s’avalua el grau de cobertura de les riberes excloent les ribes i el llit baix. Com que no es pretén avaluar la qualitat de la cobertura també s’inclouen plantacions de pollancres, fruiters, vinya i altres espècies arbustives com els esbarzers. En rius efímers els percentatges de cobertura que determinen l’entrada de puntuació principal són inferiors als altres rius. També cal tenir en compte la connectivitat entre el bosc de ribera l’ecosistema forestal adjacent a l’hora de sumar o restar punts. Els camins no asfaltats amb menys de 4 metres no es consideren com a elements d’aïllament amb l’ecosistema adjacent. Sí que es consideren elements que afecten a la connectivitat les carreteres asfaltades i els camins amples, els camp de conreu i tots els usos del sòl que impliquin la desaparició de la coberta vegetal natural.

• Bloc 2 – Estructura de la coberta: La puntuació es realitza segons el percentatge de cobertura d’arbres i arbusts. Es valora sobre les zones on existeix cobertura de vegetació, no sobre la totalitat de les riberes. El que es vol mesurar és la complexitat de la vegetació que pot ser causa d’una major biodiversitat animal i vegetal a la zona. Es consideren els dos marges conjuntament. La puntuació d’entrada es troba en funció del grau de cobertura obtingut en el bloc 1. Com que la puntuació es pondera en funció del bloc 1, no es podrà obtenir bona puntuació en cas que la cobertura sigui baixa encara que l’estructuració vegetal sigui molt bona. Aquesta mesura evita la sobrevaloració de petites illes amb vegetació en molt bon estat. En els rius efímers els arbusts que tenen alçades superiors a 1,5 m es consideraran com a arbres en la determinació dels percentatges de cobertura d’aquest bloc. Alguns elements com la linealitat en els peus dels arbres o les cobertures distribuïdes no uniformement i formant taques es penalitzen, mentre que la presència d’helòfits i arbusts a la riba i


la interconnexió entre arbres i arbusts a la ribera es potencien. La manca de sotabosc indica una degradació en l’ecosistema de tal manera que resta en la puntuació del bloc.

• Bloc 3 – Qualitat de la coberta: En primer lloc cal determinar el tipus geomorfològic mitjançant les indicacions del full de camp. Cal determinar separadament el desnivell i la forma dels dos marges i sumar-ne la puntuació dels dos. Si hi ha illes al riu, la puntuació del bloc es redueix, mentre que un substrat rocós i dur amb baixa potencialitat per arrelar-hi una vegetació de ribera el fa augmentar. El resultat de l’operació indica el tipus geomorfològic del canal del tram pel qual ens fixarem a l’hora de determinar la columna del tercer bloc. Les espècies no hidròfiles típiques de rambles i rius efímers i espècies d’ecosistemes forestals adjacents a la zona ripària es comptabilitzen en la valoració de la qualitat de la coberta. Els boscos amb forma de túnel fa augmentar la puntuació depenent del percentatge de recobriment. Si les diferents espècies arbòries es disposen en bandes paral·leles la puntuació de l’índex incrementa. La diversitat d’espècies arbustives autòctones millora la puntuació mentre que les espècies introduïdes i naturalitzades penalitzen aquest bloc. Si formen comunitats la penalització és més forta. No s’han de considerar les estructures o construccions de dimensions reduïdes ni tampoc les que estiguin completament naturalitzades i integrades en la vegetació. La presència de deixalles disperses fruit de la capacitat d’arrossegament de l’aigua o acció incívica aïllada tampoc no s’han de considerar. Tan sols es penalitzen les zones d’acumulació de deixalles per abocaments.

• Bloc 4 – Grau de naturalitat del canal fluvial: Si les terrasses adjacents al riu estan modificades, això implica que el canal d’aquest es redueixi fent que els marges es facin més drets i el riu més recte. Els camps de conreu propers al riu i les activitats extractives produeixen aquests efectes. Quan hi ha estructures sòlides com parets o murs, les alteracions són més evidents i la puntuació més baixa. La presència de qualsevol tipus d’estructura artificial dins el llit del riu resta en la puntuació final del bloc. Les estructures que estiguin ben integrades en el medi no es tenen en compte.

c) Nivells de qualitat de l’índex QBR Els nivells de qualitat de l’índex de qualitat del bosc de ribera són els següents:

Nivell de qualitat Característiques Valor índex QBR

Coloració DMA 2000/60/CE

Molt bo Bosc de ribera sense alteracions, estat natural >=95 Blau

Bo Bosc lleugerament pertorbat 75-90 Verd

Mediocre Inici d’alteració important 55-70 Groc

Deficient Alteració forta 30-50 Taronja

Dolent Degradació extrema <=25 Vermell

A partir de l’anàlisi dels diferents trams de riu que formen part de les zones d’estudi, se n’extreu que els boscos de ribera que presenten una major qualitat es troben a un tram de la Riera d’en Xuncla (Sant Gregori). La qualitat és bona a la riera de Sant Martí (Sant Martí Vell), a la riera d’en Xuncla (Sant Gregori), riera de Reramus, riera de Masrocs (Bescanó), a 3 trams de la riera de Canet (Canet d’Adri). En canvi, aquells que presenten una qualitat del bosc de ribera pèssima són trams de la Riera de Sant Martí (Bordils), Riera de Verneda (Cassà de la Selva) i del Riu Güell (Girona). Veure Annex II: Treball de Camp espais fluvial.


2. Diagnosi dels espais terrestres 2.1. Orografia La comarca del Gironès es caracteritza per la plana central de Girona a on conflueixen els rius Ter, Onyar i Güell, la plana de la Selva, al sud, l’inici de la plana de l’Empordà, al nord, i les formacions muntanyoses que es troben al voltant d’aquestes planes limitant amb altres comarques. A l’est de la comarca hi ha les Gavarres, que inclou part dels termes municipals de Celrà, Girona, Quart, Sant Martí Vell, Madremanya, Llambilles, Cassà de la Selva i Llagostera. El Massís de les Cadiretes al sud, pren part del terme municipal de Llagostera. A l’oest hi ha el Volcà de la Crossa, a Bescanó, i més enllà les Guilleries. I al nord-oest les muntanyes de Rocacorba, entre Canet d’Adri i Sant Martí de Llémena, i el Puig de la Banya del Boc, a Sant Martí de Llémena.

Figura 2: Context del Gironès en les comarques gironines

Figura: Elaboració pròpia a partir de la cartografia de l’ICC i del DMAH.

Guilleries

Massís de Cadiretes

Plana de la Selva

Gavarres

Muntanyes de Rocacorba


2.2. Diagnosi de l’estat actual La diagnosi de l’estat actual de la connectivitat ecològica a la comarca del Gironès que s’exposa tot seguit es recolza en: • l’anàlisi de l’índex de connectivitat ecològica relatiu (agregat, és a dir, tenint en compte el conjunt

d’àrees ecològiques funcionals de la comarca, i per a certes classes preferents, és a dir, per certes àrees ecològiques funcionals)

• el mapa de barreres • el treball de camp realitzat posteriorment, a escala 1:5000, en tots els sectors i indrets més

sensibles o vulnerables, que havien estat identificats en l’anàlisi a escala comarcal 2.2.1. Distribució de valors de connectivitat ecològica Un cop obtinguda la cartografia de base (mapa d’hàbitats 1:50000 modificat a partir del planejament dels municipis i del treball de camp, infraestructures viàries i ponts i túnels), s’ha procedit a seleccionar les àrees ecològiques funcionals (AEF). Els resultats obtinguts es mostren en la següent figura:

Figura 3: Àrees ecològiques funcionals actuals al Gironès.


Llagostera

Quart

Girona

Bescanó

Sant Gregori

Celrà

Canet d'Adri

Cassà de la Selva

Juià

Salt

Viladasens

LlambillesAiguaviva

Flaçà

Madremanya

Bordils

Vilablareix

Sant Martí de Llèmena

Sant Martí Vell

Sant Julià de Ramis

Campllong

Cervià de Ter

Fornells de la Selva

Sant Jordi Desvalls

Sarrià de Ter

Sant Andreu Salou

Sant Joan de Mollet

Àrees ecològiques funcionals AEF (Estat actual)

Municipis

Boscos àrees humides (C1)

Boscos àrees seques (C3)

Arbustos i prats (C4)

Cultius llenyosos de regadiu (C5)

Cultius herbacis de regadiu (C6)

Cultius herbacis de secà (C8)

Mosaic forestal (C9)

Mosaic agrícola (C10)

Mosaic agroforestal (C11)´

0 2 4 6 8 101Quilòmetres


En la següent taula s’indica, per a cadascuna de les classes ecològiques funcionals, quina és la seva superfície a la comarca:

CODI Descripció Superfície (ha) %

C1 Boscos àrees humides 111,7 0,2

C2 Zones humides 0 0

C3 Boscos àrees seques 29277,0 57,0

C4 Arbusts i prats 703,1 1,4

C5 Cultius llenyosos regadiu 2557,5 5,0

C6 Cultius herbacis regadiu 3825,8 7,5

C7 Cultius llenyosos secà 0 0

C8 Cultius herbacis secà 7857,1 15,3

C9 Mosaic forestal 969,0 1,9

C10 Mosaic agrícola 1438,1 2,8

C11 Mosaic agroforestal 4604,0 9,0

Tal i com s’observa en la taula anterior, l’àrea ecològica funcional (AEF) predominant al Gironès són els boscos d’àrees seques, que representen un 57% de la comarca, seguit de les AEF de cultius, amb un predomini de cultius herbacis de regadiu (7,5%), i els de cultius llenyosos de regadiu (5%). Les zones de mosaic (combinació de diferents tipus de bosc i/o conreus, que per sí sols no assoleixen la superfície mínima per poder ser considerats AEF) representen aproximadament un 14% de la comarca, essent les àrees de mosaic agroforestal les que ocupen la major extensió (9%). A continuació s’ha procedit a aplicar la metodologia paramètrica amb una gran precisió (costat de pixel 5 metres) i s’ha calculat l’Índex de Connectivitat Ecològica (ICE). S’ha obtingut una sèrie de valors de connectivitat, els quals s’han reclassificat en valors compresos entre 1 (connectivitat baixa) i 10 (connectivitat alta) que indiquen el grau de connectivitat de cada zona. La distribució dels valors obtinguts a partir del càlcul de l’índex de connectivitat ecològica (ICE) de la situació actual, a escala comarcal, queda recollit a la taula i a la gràfica següents:

Taula 4: Distribució de valors de l’índex de connectivitat ecològica al Gironès

Font: Elaboració pròpia

ICE Descripció Superfície (ha) %

1 Sense connectivitat 2.810,5 4,3

2 3.625,8 5,5

3 Connectivitat baixa

6.399,6 9,7

4 7.090,8 10,7

5 Connectivitat moderada

5.889,6 8,9

6 11.320,9 17,1

7 Connectivitat alta

14.181,3 21,4

8 10.450,5 15,8

9 3.451,4 5,2

10

Connectivitat molt alta

896,2 1,4

Taula 3: Àrees ecològiques funcionals del Gironès



És remarcable el fet que el 30% de la superfície comarcal tingui valors de 4 o inferiors, cosa que significa que, aproximadament un terç de la superfície del Gironès ja es troba afectada per problemes seriosos de connectivitat ecològica en l’actualitat. Els valors de l’ICE que predominen actualment al Gironès són els 6, 7 i 8. Els valors màxims (9-10), tenen una distribució més reduïda, a l’entorn del 6,6%, que els valors mínims (1-3), ela quals tenen una distribució del 19,5%. De fet, menys de la meitat de la seva superfície. És dir, si bé encara predominen els valors superiors a 5, és dir raonablement bons, la distribució de màxims i mínims està decantada cap als mínims, configurant una situació molt fràgil. El mapa de la situació actual mostra que en quant a la distribució geogràfica, els valors més elevats de connectivitat ecològica agregada o conjunta es concentren en tres sectors de la comarca:

• Al nord-oest: els municipis de Canet d’Adri, Sant Gregori i Sant Martí de Llémena, on predominen els valors més alts;

• Al sector central: part dels municipis de Fornells de la Selva, Campllong, Llambilles, Sant Andreu Salou; sector septentrional del municipi de Cassà de la Selva;

• Al sector sud-est: al sud de Cassà de la Selva i Nord de Llagostera; A més dels espais esmentats, cal remarcar, tant pels seus valors alts (amb predomini de 7-9) com per la seva continuïtat, el corredor fluvial de l’espai fluvial del Ter (des de Bescanó fins a Sant Jordi Desvalls) i, de forma secundària, el corredor de l’espai fluvial de l’Onyar, malgrat que aquest darrer s’estronca al seu pas per Girona ciutat. Els valors més baixos de l’ICE apareixen associats, com és lògic, a les àrees menys permeables que s’estenen al llarg de les vall dels Ter i de l’Onyar. La connurbació formada per Girona – Salt - Sarrià de Ter - Fornells de la Selva - Sant Julià de Ramis; els sectors urbanoindustrials de Cassà de la Selva, Llagostera, Sarrià de Ter i Celrà, són les que tenen els valors més baixos. Els altres nuclis urbans o industrials també són impermeables, però com que tenen menys extensió, la seva incidència és menor. Un estudi molt recent que analitza les connexions ecològiques a Catalunya, que prioritza la importància de la connexió i les amenaces a què està sotmesa considera que la connexió ecològica entre el massís de les gavarres i l’EIN de la Closa de Sant Dalmai, al sud de Girona ciutat, és de màxima prioritat a escala catalana (ARDA 2006). En la següent figura es mostra el mapa resultant del càlcul de l’índex de connectivitat ecològica de l’estat actual de la comarca del Gironès:

Figura 4: Distribució de valors de l’ICE de l’estat actual al Gironès


Escenari actual al Gironès

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

ICE

Supe

rfíci

e (h

a)



Figura 5: Escenari actual de l’Índex de Connectivitat Ecològica del Gironès (ICE).


L’anàlisi de la distribució geogràfica de la connectivitat ecològica de certes classes preferents, com és la classe de boscos d’àrees seques (C3), que es tracta de la classe ecològica funcional que ocupa una major extensió a la comarca, mostra que hi ha extenses àrees, en els extrems oriental i occidental de la comarca, que tenen els valors màxims (9-10), tal com s’observa el mapa següent:

Figura 6: Escenari actual de l’Índex de Connectivitat Ecològica dels boscos d’àrees seques del Gironès (ICE).



D’altra banda, l’anàlisi de la distribució geogràfica de la connectivitat ecològica, d’una segona classe preferent, la classe de boscos de zones humides (C1), mostra que els millors valors es concentren a tota la vall del Llémena, i, amb uns valors inferiors, al tram de la vall del Ter que solca els termes de Salt, Bescanó i Sant Gregori.

Figura 7: Escenari actual de l’Índex de Connectivitat Ecològica dels boscos d’àrees humides del Gironès (ICE).



Pel què fa a l’anàlisi de la distribució geogràfica de la connectivitat ecològica dels arbustos i prats (C4), mostra que els millors valors es concentren, igual que en els boscos d’àrees humides, a tota la vall del Llémena, i a part de la vall del Ter (Salt, Bescanó i Sant Gregori). A més , cal afegir-hi la meitat sud de Celrà, Juià, Sant Martí Vell i la franja est de Madremanya. A aquest grup de municipis cal afegir-hi l’extensió que comprèn la meitat est de la ciutat de Girona.

Figura 8: Escenari actual de l’Índex de Connectivitat Ecològica dels arbustos i prats del Gironès (ICE).



2.2.2. Processos i eixos de fragmentació Tal com mostra el mapa de barreres de l’escenari actual, el principal eix de fragmentació, tant pel que fa als seus valors com a la magnitud i continuïtat, segueix la direcció NNE-SSW, i enllaça la connurbació d’Aiguaviva –Girona – Sarrià de Ter - Sant Julià de Ramis, amb l’eix principal d’infraestructures viàries (autopista, nacional i tren) que discorren paral·leles en molts trams. La seva força és tan gran que ha arribat, pràcticament, a fragmentar els sistemes naturals del Gironès en dues parts, situades a banda i banda. L’extensió que presenten els valors més baixos de l’ICE al seu entorn és molt considerable, cosa que mostra que l’afectació lateral negativa té una gran entitat.

Figura 9: Escenari actual de les barreres del Gironès.

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del DMAH i ICC.


A més d’aquest eix principal, existeixen quatre eixos secundaris de fragmentació, que són: • Celrà – Bordils - Sant Joan de Mollet – Flaçà. • Polígons industrials i nucli de Llagostera • Salt – Bescanó • Girona – Sant Gregori

Finalment apareixen encara uns altres eixos de fragmentació, que podríem anomenar menors o terciaris, associats a les carreteres comarcals, que tenen un efecte barrera molt inferior als anteriors, tot i que en alguns casos puguin contenir punts negres d’atropellaments de fauna, i afectar, doncs, algunes espècies sensibles. Les urbanitzacions de baixa densitat, amb extensos espais verds o ajardinats, són més permeables que no pas la resta d’espais urbans i industrials. La seva disposició geogràfica escampada, explica, a més, que la seva contribució a l‘efecte barrera sigui força baixa en relació amb la superfície que ocupen. A partir de la cartografia del mapa d’hàbitats de Catalunya i del planejament dels diferents municipis de la comarca s’ha identificat les urbanitzacions del Gironès. El treball de camp realitzat però, ha permès realitzar matisos per tal de diferenciar quines zones urbanes tenen realment una baixa densitat i es poden caracteritzar com a espais més permeables que els espais urbans i industrials, i quines en canvi cal anomenar-les pròpiament nuclis urbans. Així mateix, s’ha donat el cas que certs nuclis urbans, com és el cas de Canet d’Adri que s’ha definit com a zones urbanes de baixa densitat amb espais ajardinats privats.


2.3. Diagnosi de l’escenari tendencial Es considera escenari tendencial aquell cap al qual es tendeix en l’actualitat, adoptant la hipòtesi de que s’executaran la totalitat dels planejaments urbanístics aprovats i de les infraestructures que disposen de projectes aprovats al moment de fer aquest treball. Aquesta sembla l’única hipòtesi raonable, ja que si és versemblant suposar que no tot el que s’ha aprovat acabarà executant-se, també ho és que és ben probable que s’executin coses que ara encara no estan aprovades, sigui a partir de modificacions puntuals del planejaments actuals, o de projectes modificats de les infraestructures. Així doncs, pel càlcul de la connectivitat ecològica en l’escenari tendencial, s’han fet dues consideracions que modificaran les àrees ecològiques de l’escenari actual i les barreres actuals: - Es considera que la totalitat del sòl urbanitzable del planejament de cadascun del municipis de la

comarca és urbà, és a dir, que ja s’ha construït. - S’incorporen les noves infraestructures viàries previstes de les quals ha estat possible obtenir el

projecte: variant de Bescanó (corredor Ter-Brugent), la variant de Bordils, Celrà i Medinyà i el TGV. Cal tenir en compte que l’índex no contempla el desdoblament de la N-II donat que en l’escenari actual ja era considerada com una infraestructura principal i per tant ja tenia el màxim pes com a barrera.

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia de l’ICC, dels planejament dels municipis i de GISA.

Figura 10: Noves barreres previstes


Els elements de permeabilitat de les noves infraestructures viàries previstes que s’han incorporat per al càlcul de l’escenari tendencial, són aquells viaductes, ponts i túnels projectats en l’alternativa triada en els respectius estudis informatius. Pel què fa al traçat del TGV, s’ha incorporat totes aquelles mesures correctores proposades que han estat acceptades fins al moment. 2.3.1. Distribució de valors de connectivitat ecològica La distribució dels valors a partir del càlcul de l’índex de connectivitat ecològica per l’escenari tendencial, a escala comarcal, queda recollit a la taula i a la gràfica següents:

Taula 5: Distribució de valors de l’índex de connectivitat ecològica al Gironès

Valors ICE Descripció Superfície (ha) %

1 Sense

connectivitat 3521,8 5,3

2 4079,9 6,2

3 Connectivitat

baixa 6665,7 10,1

4 7138,0 10,8

5 Connectivitat

moderada 6344,0 9,6

6 11499,9 17,4

7 Connectivitat alta

14029,8 21,2

8 9575,6 14,5

9 3059,2 4,6

10

Connectivitat molt alta

202,7 0,3

Font: Elaboració pròpia.

El canvi respecte la situació actual és ben palès. En aquest escenari, s’ha vist reduïda la superfície amb valors de connectivitat entre 7 i 10 i en canvi ha augmentat la superfície amb valors de connectivitat més baixos. Tot i així, continua un predomini dels valors entre 6 i 8, però les àrees de connectivitat molt alta (10) gairebé han desaparegut.

La distribució geogràfica de la connectivitat ecològica de l’escenari tendencial s’observa clarament en el mapa corresponent. Els valors iguals a 10 gairebé han desaparegut i només resten petites clapes al terme de Sant Gregori. Els valors que dominen en extensió són el 6, 7 i 8, però destaca la reducció de la superfície de territori de la categoria 8, en gairebé 900 ha.

Figura 11: Distribució de valors de l’ICE de l’escenari tendencial al Gironès

Escenari tendencial al Gironès

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

ICE

Sup

erfíc

ie (h

a)



Les àrees amb valors més baixos (1 i 2) que fragmenten completament la comarca al llarg de dos eixos principals, separats pel riu Ter, ha vist augmentar la seva superfície en més de 1100 ha: • Un de nord-sud, contundent i impenetrable, des de Sant Julià de Ramis fins Aiguaviva i Fornells, a

la banda sud del riu Ter. • Un de NE-SW que s’estén, al llarg de tota la vall del Ter, des de Bescanó fins a Sant Jordi

Desvalls, a la banda nord del Ter. I dos eixos secundaris, per la seva extensió, amb valors igualment baixos, però discontinus:

• Un que va de Quart - Llambilles- Cassà de la Selva fins a Llagostera • L’altre que va de Bordils, passant per Sant Joan de Mollet fins a Flaçà.

Figura 12: Escenari tendencial de l’Índex de Connectivitat Ecològica del Gironès (ICE).

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del DMAH, l’ ICC i del planejament dels municipis de la comarca.


2.4. Avaluació de l’impacte potencial L’impacte potencial s’estima a partir de la diferència que existeix entre els valors de l’ICE calculats en l’escenari actual i en l’escenari tendencial. Es tracta d’un impacte potencial, no pas previsible, perquè les actuacions que valora no han estat encara executades, de manera que és possible plantejar mesures correctores i compensatòries que en redueixen l’extensió i la severitat. Aquesta serà, justament, la comesa del Pla de connectivitat ecològica de la comarca del Gironès. Tal com s’observa en la taula i la gràfica corresponents, la pèrdua de valors de connectivitat ecològica per al conjunt de la comarca del Gironès, si s’executessin sense mesures els planejaments aprovats i les infraestructures que han estat projectades, seria important.

Taula 6: Impacte potencial del Gironès

Canvi ICE Pèrdua (ha) %

-8 1,3 0,0

-7 14,5 0,0

-6 69,8 0,1

-5 100,6 0,2

-4 205,2 0,3

-3 450,3 0,7

-2 1139,1 1,7

-1 2756,9 4,2

Pèrdua Total 4.737,5 7,2

Estable 61.379,0 92,8


És a dir, en cas que les previsions de plans i projectes s’executessin tal com ara estan previstes, de la superfície total de la comarca del Gironès, un 7,2 % de la comarca, equivalent a 4.737,5 ha perdria connectivitat ecològica i un 92,8 % no es veuria afectat, Tal i com s’observa en la gràfica, la major part del Gironès no perdria connectivitat. La principal pèrdua de connectivitat a la comarca és de l’ordre d’1-2 graus. Cal tenir en compte però que certes zones que experimenten una pèrdua de connectivitat, són àrees que es localitzen en els principals eixos de fragmentació actuals, magnificant encara més l’impacte d’aquests eixos de fragmentació.

Figura 13: Distribució de l’impacte potencial al Gironès

Font: Elaboració pròpia.

Impacte del Gironès

1,3 14,5 69,8 100,6205,2

450,3

1139,1

2756,9

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

-8 -7 -6 -5 -4 -3 -2 -1 0

Impacte

Sup

erfíc

ie (h

a)

61379,0


La distribució geogràfica d’aquest impactes es pot observar clarament en el mapa d’impactes a la connectivitat ecològica. Els principals impactes es concentren a:

• Una franja a l’entorn del riu Ter, a la zona de Bescanó i Sant Gregori, degut principalment a la nova variant de Bescanó prevista, i al creixement urbanístic de Sant Gregori i de la ciutat de Girona.

• La vall de Llémena, degut al creixement urbanístic de Sant Gregori i Sant Martí de Llémena, principalment

• Al nord-est del Gironès, concretament a la zona de Bordils, Medinyà, Sant Jordi Desvalls, Sant Martí Vell, etc, tant degut a l’impacte de la nova variant de Bordils, com per a la previsió de creixement urbanístic.

• Als extrems del principal eix de fragmentació N-S de la comarca, concretament als municipis de Sant Julià de Ramis i Aiguaviva. L’impacte és també al creixement urbanístic previst i la construcció del TGV.

• Madremanya, degut al creixement previst del municipi • Creixement de Cassà de la Selva i de les seves urbanitzacions • Creixement urbanístic previst a Llagostera

A continuació es mostra el mapa d’impacte resultant de la diferència que existeix entre els valors de l’ICE calculats en l’escenari actual i en l’escenari tendencial.

Figura 14: Mapa d’impacte del Gironès

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del DMAH, l’ ICC i del planejament dels municipis de la comarca.


3. Diagnosi dels espais fluvials 3.1. Caracterització dels espais fluvials Els tipus de rius de Catalunya es classifiquen en funció de les seves característiques geogràfiques, fisiogràfiques, físiques, químiques, geomorfològiques i ambientals. Aquesta classificació es realitza amb l’objectiu d’adaptar els protocols utilitzats a nivell europeu per determinar la qualitat dels cursos fluvials a l’àmbit català. En la següent taula es mostra aquesta classificació referent als principals cursos fluvials del Gironès:

Taula 7 : Caracterització dels principals cursos fluvials del Gironès

El Ter La Llémena El Terri Altres

Tipus fluvial Eix principal Riu de muntanya mediterrània

calcària

Riu amb influència de

zones càrstiques

Rius mediterranis

de cabal variable

Aportació anual > 500 hm3 < 40 hm3 10 – 80 hm3 < 40 hm3

Percentatge de geologia superficial

- < 10% 5 – 30% -

Índex d’estiatge i variabilitat del cabal

0,2-0,3 - < 0,2 > 0,8

Temperatura ambiental > 13ºC 10 – 13ºC > 13ºC > 13ºC

Pluviometria anual - 800 – 1100 mm < 700 mm < 700 mm

Font: ACA

D’aquesta manera, degut a les diferències entre els tipus de riu, les espècies localitzades en cadascun d’aquests cursos fluvials també seran diferents en funció de les seves necessitats a nivell d’hàbitat i de recursos. A continuació es mostra una taula amb les principals espècies que es poden trobar en els trams d’estudi:

Taula 8: Principals espècies presents als cursos fluvials del Gironès

Riu Espècies

Anguila (Anguilla anguilla)

Truita (Salmo trutta)

Barb comú (Barbus graellsii)

Barb de muntanya (Barbus meridionalis)

Bagra (Leuciscus cephalus cephalus)

Carpa (Cyprinus carpio)

Gardí (Scardinius erythrophthalmus)

Peix sol (Lepomis gibbosus)

Perca americana (Micropterus salmoides)

Ter abans de Girona

Ciprínids

Carpa (Ciprinus carpio)


Truita (Salmo trutta)




Riera de Llémena i riera de Canet

Ciprínids

Madrilla (Condrostoma toxostoma miegii)



Altres

Ciprínids




Madrilla (Condrostoma toxostoma miegii)

Font: ACA

Cal esmentar que aquestes espècies es classifiquen en diferents grups en funció de les seves característiques. En primer lloc, els ciprínids són espècies migradores intrafluvials de curt recorregut, amb capacitat baixa o moderada per a superar obstacles. Dins els ciprínids cal diferenciar si es tracta d’espècies grans amb una capacitat moderada per a superar els obstacles o si són espècies petites amb molt poca capacitat. El segon grup són les espècies catàdromes de llarg recorregut, sense capacitat de salt però amb elevada capacitat per a superar els obstacles com l’anguila. Finalment, el grup al qual pertany la truita: les espècies migradores intrafluvials amb elevada capacitat natatòria i de salt. Un cop considerades les característiques dels cursos fluvials i les espècies que es poden localitzar, cal determinar què pot suposar una barrera en termes de connectivitat ecològica: • Qualitat de l’aigua: per tal que el curs fluvial permeti una bona connexió en tot el seu tram, cal

mantenir una bona qualitat de l’aigua, donat que els contaminants poden actuar com a barrera química i limitar la distribució de determinades espècies. Per determinar-ne la qualitat, s’utilitza l’índex de qualitat biològica BMWPC, el qual s’ha adaptat a la dinàmica dels cursos fluvials de Catalunya partir de l’índex IBMWP.

• Qualitat del bosc de ribera (QBR): aquesta característica està relacionada amb la connectivitat, ja que el bon estat d’un bosc de ribera representa un espai que proporciona protecció i aliment a gran nombre d’espècies. A més, un bosc de ribera ben constituït es converteix en un hàbitat adequat per al desenvolupament de les espècies, permet una retenció de l’aigua i els sediments transportat pel riu, redueix la velocitat de l’aigua a les avingudes, retarda el temps d’avinguda en zones ripàries amples i proporciona una estabilitat mecànica a les lleres a partir de les arrels.

• Infraestructures perpendiculars al llit de riu: es tracta del fenomen que suposa una major limitació física en la connectivitat. Aquest fet és degut a la problemàtica que suposa per a les espècies ícties la presència d’una estructura que han de salvar per tal de poder remuntar el curs fluvial. El grau de dificultat a l’hora de travessar l’obstacle està directament relacionat amb el seu disseny i es determina mitjançant l’índex de connectivitat fluvial (ICF).


3.2. Qualitat biològica de les masses d’aigua (BMWPC) A partir del càlcul de l’índex BMWPC de qualitat biològica aplicat pel Consorci Alba Ter, en l’estudi de Planificació dels Espais Fluvials de la Conca del Baix Ter, es determina el nivell de qualitat de l’aigua dels cursos fluvials a la comarca en diferents punts i es realitza una mitjana per als trams estudiats, el qual es troba grafiat en la següent figura:

Font: Pla Espais Fluvials del Baix Ter

3.2.1. Qualitat biològica de l’aigua del Ter La qualitat BMWPC a partir del Pasteral presenta una qualitat Molt bona i Bona fins a l’alçada de Sant Julià de Ramis. En aquest punt la qualitat biològica disminueix degut a l’aportació de les aigües de l’EDAR de Girona i la qualitat passa a ser Deficient. Tot i suposar que l’abocament de les aigües de l’EDAR no hauria d’afectar a la qualitat de l’aigua, la demora en el procés d’ampliació de l’Estació i la seva manca en la capacitat d’acollida actual provoquen que els abocaments es realitzin amb una qualitat inferior a la necessària.

Figura 15: Qualitat biològica del Baix Ter

!(

!(

!(

!(

!(

!(

!(

!(!(

!(!(

!(

!(

!(

L'OnyarEl Ter

Riera de Llemena

El M

asro

cs

Riera de Verneda

Riera Bugantó

Riera Seca

Canal de Sant J

ordi

El Rieró

El G

üell

Riera de Gotarra

El Rissec

Riera de Cinyana

L'Arner

Rie

ra d

e C

anet

El Ridaura

Riera d

el Cor

b

Reramurs

El Galligants

Torrent de Gàrrep

El Revardit

El Te

rri

Riera dels Bullidors

Riera del Prat

Riera de la Torre

Rie

ra d

e R

ocac

o rba

Rier

a de

Cel

ra

Torrent del Bac

Riera Boscana

Riera de Sant Martí Vell

Rier

a de

Gat

ell

Riera de Susvalls

Riera d

e Mav

alls

Riera del Vernegà

Torrent de Riderou

Riera de R

ifós

Riera de Valldem

ia

Sèquia d'en Vinyals

Riera d

e Ben

aula

Torrent de Bastarra El Rissec

LlegendaCursos fluvialsTipologia

Afluent/Torrent

Canalització

Curs fluvial

Rec

Riera

Torrent

Nuclisurbans

IBMWPCValors!( Molt bo

!( Bo

!( Mediocre

!( Dolent

!( Deficient

Qualitat biològica per tramsMolt bo

Bo

Mediocre

Deficient

Dolent

0 2 4 61Kilometers


A l’alçada de Medinya s’assoleix una recuperació de la qualitat que es manté fins haver passat els nuclis urbans de Bordils, Sant Joan de Mollet i Cervià de Ter fins que arriba a Flaçà. 3.2.2. Qualitat biològica de l’aigua dels tributaris del Ter • La riera de Llémena Hi ha dos punts del curs fluvial, situats a Sant Esteve de Llémena i Sant Gregori, en què la qualitat de l’aigua es redueix dràsticament. Les variacions en la qualitat de l’aigua en la zona situada aigües avall de Sant Esteve de Llémena, abans d’endinsar-se al Gironès, és degut a la presència d’una activitat industrial càrnica i a les aigües residuals urbanes. S’observa una millora en el tram de Sant Martí de Llémena, degut a la poca pressió urbanística sobre el riu i a la manca d’activitats industrials properes. Malgrat tot, la qualitat es veu fortament alterada en el tram posterior a l’EDAR de Sant Gregori, on els abocaments presenten una qualitat absolutament insuficient per a la seva incorporació en el medi natural. Cal esmentar que els resultats obtinguts per a la riera de Rocacorba indiquen uns valors mediocres de qualitat que no estan associats a cap activitat humana i que possiblement s’expliquen a partir de la reducció del cabal i l’estancament de les aigües. • La Gotarra El naixement de la riera de Gotarra presenta uns valors de qualitat biològica Molt bons, fins a la seva arribada al municipi de Cassà de la Selva, on pateix una davallada fins a un nivell Bo. La qualitat a partir d’aquest punt es considera Bona fins a la seva confluència amb l’Onyar. • L’Onyar L’estació de mostreig situada al naixement de l’Onyar presenta uns valors Bons de qualitat de l’aigua. Per altra banda, els valors obtinguts a la zona posterior a la seva confluència amb la riera de Gotarra són notablement més baixos. Amb tot, la situació de l’estació de mostreig aigües amunt de Llagostera en una zona de poca activitat industrial i amb petits nuclis urbans no indueixen a pensar que la qualitat de l‘aigua de l’estació estigui afectada per l’activitat humana. • El Güell És un riu de caràcter torrencial que rep una gran pressió antròpica des del seu naixement proper a l’autopista AP7. A més, realitza el seu recorregut proper a la via del tren i arran de zones industrials dels municipis de Fornells de la Selva, Vilablareix i el sud de Girona. Els resultats de l’índex de qualitat biològica abans de penetrar en el nucli urbà, indiquen una qualitat mediocre degut a l’activitat humana. Poc més tard, la seva qualitat es veu fortament alterada fins a la desembocadura del Ter degut al fet que el riu transcorre per l’interior de la ciutat de Girona. Per altra banda, cal esmentar que una de les altres incidències detectades en el sistema de col·lectors que recull les aigües residuals de Montfullà, Salt i Santa Eugènia de Ter sobreïx habitualment al riu Güell. • El Terri Aquest curs fluvial prové de l’estany de Banyoles i disposa d’una qualitat mediocre des de la seva capçalera. A mesura que transcorre en direcció sud, la seva qualitat incrementa però en entrar a Sant Julià de Ramis després de passar per l’EDAR de Cornellà de Terri, la qualitat torna a disminuir. Finalment, desemboca al Ter. Tal com s’observa en la figura anterior, la majoria dels punts en què el nivell de qualitat biològica és dolent o deficient correspon amb zones properes als nuclis urbans o als polígons industrials. Aquestes zones amb una qualitat més reduïda actuen com a barrera química impedint el pas de les espècies a través seu i per tant, limitant la connectivitat fluvial.

Figura 16: riera de Llémena

Font: elaboració pròpia


3.3. Qualitat del bosc de ribera Els boscos de ribera tenen una importància fonamental en la dinàmica dels ecosistemes fluvials tant a nivell hidrogeològic i socioeconòmic com d’ecosistema. Principalment, els boscos de ribera proporcionen a les riberes el manteniment de la seva estructura natural amb la funció d’emmagatzematge i retenció d’aigua i sediments que realitzen en les àrees d’inundació. Una de les altres funcions destacables d’aquests espais és el retard en la formació d’avingudes a les zones ripàries amples juntament amb la disminució de la velocitat de les aigües, fet que propicia la recàrrega dels aqüífers i confereix una major estabilitat mecànica a les lleres i una disminució del risc d’erosió. A nivell d’ecosistema, la presència de vegetació ripària afavoreix la formació de refugis i cornises per a espècies aquàtiques d’aus, peixos, mamífers i invertebrats. La formació d’aquests espais permet el desenvolupament de zones d’interès per a les espècies en termes d’alimentació i cria. Per altra banda, una bona composició i cobertura vegetal contribueix a evitar que es donin processos d’eutrofització de l’aigua. A més, una bona estructura de les capçades en galeria permet la regulació de l’entrada de llum, el creixement d’algues i l’oxigen dissolt a l’aigua. Finalment, la disposició del bosc de ribera en franges paral·leles contínues al llarg del curs fluvial permet la formació de corredors biològics que afavoreixen el moviment i la dispersió de les espècies. La diagnosi de la qualitat del bosc de ribera s’ha determinat a partir de l’índex de la qualitat del bosc de ribera (QBR), el qual analitza els aspectes biològics i morfològics del llit del riu i la seva zona inundable per tal d’avaluar la qualitat ambiental de les riberes. Per tal de dur a terme aquest anàlisi, es valoren quatre blocs diferents on s’analitza el grau de coberta vegetal de les riberes, l’estructura vertical de la vegetació, la qualitat i la diversitat de la coberta vegetal i el grau de naturalitat el canal fluvial. Per tant, el QBR és una forma de mesurar les diferències existents entre l’estat real de les riberes i el seu estat potencial, sent el nivell de qualitat màxim quan les riberes avaluades no presenten alteracions degudes a l’activitat humana. A la comarca del Gironès, s’ha elaborat aquest índex per als cursos fluvials més importants recollint la informació del PEF del Baix Ter, del treball de camp realitzat i del QBR realitzat per el “Projecte Natura 1” per la Vall de Llémena: Tal com s’observa en la figura, la qualitat del bosc de ribera presenta una bona qualitat a nivell general en les zones allunyades dels nuclis urbans, les vies de comunicació i els polígons industrials. Tanmateix, hi ha trams del curs fluvial que presenten uns nivells de qualitat entre mediocre i bona a l’alçada de Bescanó, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis i Cassà de la Selva. Destaca notablement la qualitat dels cursos fluvials localitzats a la Vall de Llémena pel seu elevat grau de naturalitat i la presència d’una important comunitat de verneda. Tot i això cal esmentar que tant a la riera de Canet com a la riera de Llémena, s’han detectat alguns espais amb indicis de degradació.

L'OnyarEl Ter

Riera de LlemenaEl

Mas

rocs

Riera de Verneda

Riera Bugantó

Riera Seca

Canal d

e Sant Jo

rdi

El Rieró

El G

üell

Riera de Gotarra

El Rissec

Riera de Cinyana

L'Arner

Rie

ra d

e C

anet

El Ridaura

Riera d

el Cor

b

Reramurs

El Galligants

Torrent de Gàrrep

El Revardit

El Te

rri


Riera del Prat

Riera de la Torre

Rie

ra d

e R

ocac

orba

Rier

a de

Cel

ra

Torrent del Bac

Riera Boscana


Rier

a de

Gat

ell

Riera de Susvalls

Riera d

e Mav

alls

Riera del Vernegà

Torrent de Riderou

Riera de R

ifós

Riera de Va lldem

ia


Riera d

e Ben

aula


0 2 4 61Kilometers

LlegendaQBRQualitat

Molt bona

Bona

Acceptable

Dolenta

Pèssima

Nuclisurbans

Cursos fluvialsTipologia

Afluent/Torrent

Canalització

Curs fluvial

Rec

Riera

Torrent

Figura 16: Qualitat del bosc de ribera del Gironès



S’observa un grau important d’alteració de les comunitats de ribera en el tram baix de la riera de Llémena, abans de la seva confluència amb el Ter. També es detecten afectacions greus en el Güell, en el Ter a l’alçada de Sant Julià de Ramis, a Campllong i a Sant Andreu Salou per la pressió del sector agrícola sobre els cursos fluvials i l’ocupació parcial del domini públic hidràulic. A banda del treball de camp realitzat, es considera la informació recollida en document IMPRESS de la Directiva Marc de l’Aigua, en el que s’indica una pressió elevada en el curs fluvial del Ter degut a la presència d’espècies invasores. La valoració d’aquesta pressió per a la riera de Llémena és baixa i nul·la per a la resta dels cursos fluvials de la comarca. Així doncs, les múltiples afectacions que reben els boscos de ribera produeixen una reducció de la seva distribució i una davallada de la seva qualitat. Aquesta disminució de la qualitat es reflecteix en les espècies que habiten en els cursos fluvials, sobre les que repercuteixen els canvis com la modificació del canal fluvial, la reducció de la coberta vegetal, la introducció d’espècies al·lòctones invasores, etc. 3.4. Barreres artificials Una de les consideracions a tenir en compte és la presència de les infraestructures perpendiculars als cursos fluvials i les mesures aplicables que permetin reduir la seva impermeabilitat en termes ecològics. Els tipus d’infraestructures que es poden trobar són endegaments, rescloses, passos i ponts. Segons l’anàlisi del PEF del Baix Ter, juntament amb el treball de camp realitzat per aquest estudi, s’han detectat un total de 19 endegaments, 11 passos, 14 rescloses i 51 ponts. La distribució d’aquests es concentra al llarg del curs fluvial del Ter, la riera de Llémena i el Terri tal com es mostra a la taula i la figura següents (a la figura no s’han ubicat els ponts):

Taula 9: Barreres artificials

Ponts Passos Endegaments Rescloses TOTAL

Ter 9 3 13 8 33

Onyar 21 - 5 1 27

Llémena 9 1 - 3 13

Gotarra 8 5 1 - 14

Terri 4 2 - 1 7

TOTAL 51 11 19 14 94

D’aquestes estructures, les que realment signifiquen barreres per a la ictiofauna, són les rescloses i els passos, sempre depenent del disseny de cadascun d’aquests, mentre que els ponts no suposen una barrera ecològica perquè al ser elevats no obstaculitzen el curs del riu. La presència d’aquestes infraestructures pot tenir diferents objectius, donat que algunes s’utilitzen per a la retenció d’aigua per a la seva utilització en l’agricultura o altres usos, mentre que d’altres són estructures de pas. Per tant, en funció de la seva aplicació, el disseny d’aquestes serà diferent. Cal destacar que aquestes infraestructures fluvials no solament suposen una limitació en la connectivitat ecològica dels cursos fluvials, sinó que també afecten a la dinàmica fluvial en referència al transport i sedimentació de materials i nutrients. Per altra banda, un mal disseny d’una infraestructura d’aquest tipus implica un estancament de la massa d’aigua que en un determinat període de temps pot ocasionar problemes degut a processos eutròfics derivats de l’acumulació de nutrients i la manca de corrent. La localització de les barreres al curs fluvial del Ter, són les que tenen una major importància degut a la seva consideració d’eix principal.


Figura 17: Resclosa de Sant Gregori


Així doncs, per tal de determinar l’impacte que representen les infraestructures fluvials sobre la connectivitat ecològica, caldrà tipificar les estructures i determinar la seva funcionalitat. La valoració de l’obstacle té en compte, per una banda la determinació de les espècies presents i per a les que suposa una barrera. Per altra banda, els paràmetres de disseny i dimensionat d’aquesta en aspectes de verticalitat, alçada, amplada i secció que són els que determinen el seu grau de permeabilitat. Per tant, amb la tipificació de la barrera es determina si l’impacte és:

- Baix: és franquejable per a tots els grups d’espècies del tram, - Moderat: si és infranquejable per a alguns grups del tram o, - Alt: si és infranquejable per a tots els grups del tram.

En la figura següent, es mostra l’impacte de les barreres fluvials de la comarca:

Font: Elaboració pròpia a partir del PEF del Baix Ter i el treball de camp realitzat

!(!(!(

!(

!(!(

!(!(

!(!(

!(

!(!(

!(

!(!(!(

!(

!(

!(

!(

!(!(

!(

!(

!(!(

!(

!(

!(

!(!(!(

!(!(

!(

!(

!(!(

!(!(!(

!(

!(

!(!(

!(

!(!(!(

!(

!(

!(

!(!(

!(!(

!(

!(!(

!(

!(!(!(

!(

!(

!(

!(

!(!(

!(

!(

!(

!(

!(

!(

!(

!(

!(!(

!(!(

!(

!(

!(!(

!(!(!(

!(

!(

!(!(

!(

L'OnyarEl Ter

Riera de Llemena

El M

asro

cs

Riera de Verneda

Riera Bugantó

Riera Seca

Canal de Sant J

ordi

El Rieró

El G

üell

Riera de Gotarra

El Rissec

Riera de Cinyana

L'Arner

Rie

ra d

e C

anet

El Ridaura

Riera d

el Cor

b

Reramurs

El Galligants

Torrent de Gàrrep

El Revardit

El Te

rri


Riera del Prat

Riera de la Torre

Rie

ra d

e R

ocac

orba

Rier

a de

Cel

ra

Torrent del Bac

Riera Boscana


Rier

a de

Gat

ell

Riera de Susvalls

Riera d

e Mav

alls

Riera del Vernegà

Torrent de Riderou

Riera de Rifós

Riera de Valldem

ia


Riera de B

enau

la


LlegendaCursos fluvialsTipologia

Afluent/Torrent

Canalització

Curs fluvial

Rec

Riera

Torrent

Nuclisurbans

Tipus d'estructura!( Endegament

!( Pas

!( Resclosa

Impacte de les barreres fluvials!( Alt

!( Moderat

!( Baix0 2 4 61

Kilometers

Figura 18: Barreres fluvials


A partir de l’anàlisi dels resultats obtinguts, s’observa que els principals impactes sobre la connectivitat els produeix la presència de rescloses i passos degut a un mal disseny d’aquests i per tant, la dificultat que suposa per a les espècies el fet de travessar-los. També es considera l’impacte que suposa la derivació d’aigües cap a les minicentrals hidroelèctriques que es localitzen al Ter. Amb tot, cal dir que malgrat algunes d’elles disposen d’escales, el seu disseny no és funcional. Els impactes més elevats es concentren al Ter al seu pas pel terme municipal de Bescanó, on s’ha detectat la presència de 3 rescloses, dues de les quals (Resclosa de Can Joga i Resclosa Monar) suposen un impacte alt sobre la connectivitat. L’altra resclosa coneguda com la resclosa de Vilanna, representa un impacte mig degut a què determinades espècies poden solventar l’obstacle. Per altra banda, s’ha detectat la presència de dues rescloses al nord de la ciutat de Girona, la resclosa de Pedret i la de sota el Pont de la Barca, que tenen un impacte elevat sobre la connectivitat degut als seus paràmetres de disseny relacionats amb la seva amplada juntament amb la dificultat que suposa superar la seva alçada. Pel que fa als impactes moderats que representen les rescloses i que limiten el pas de determinades espècies, cal esmentar que s’han observat tres obstacles a la riera de Llémena, dels quals dos es troben al nord del terme municipal de Sant Martí de Llémena i un a Sant Gregori. També s’ha determinat la presència d’una resclosa amb aquestes característiques a Flaçà i a Sarrià de Ter. Es considera que l’impacte moderat que produeixen aquestes estructures perpendiculars al llit del riu pot minimitzar-se amb una lleugera modificació de les seves dimensions, ja que actualment ja permeten el pas de determinades espècies amb la inversió d’un esforç considerable. La presència de passos que travessen el llit del riu amb l’objectiu de comunicar els dos marges i permetre el pas de vehicles i vianants també pot representar un obstacle per a la connectivitat fluvial en funció del disseny. Així doncs, una estructura amb un pas de llum massa petit no permetrà a les espècies el seu pas, ja sigui per l’augment de la velocitat de l’aigua produït en reduir-ne la secció, o simplement per la desconfiança de l’animal en el moment d’endinsar-se en un forat amb una amplada excessiva o un radi massa petit. Per tant, el disseny d’aquests passos és molt important tant per a la connectivitat fluvial com per minimitzar els riscos que es poden ocasionar en episodis d’avingudes derivats d’una capacitat de desguàs insuficient. A la comarca s’han detectat onze passos, dels quals tres suposen un impacte de tipus moderat a causa del seu disseny. Aquests són els que es troben al pas de la riera de Llémena per Sant Martí de Llémena, al Terri al seu pas per Sant Julià de Ramis i a la Gotarra en travessar el municipi de Sant Andreu Salou. Els altres passos suposen un impacte baix, tot i que en determinades situacions poden incrementar la seva resistència al pas de les espècies degut a l’acumulació de restes vegetals procedents d’avingudes. Una altra complicació que poden presentar els passos és la que s’associa a l’erosió en la base de l’estructura de forma que s’incrementi l’alçada entre el nivell de l’aigua i el forat d’entrada dificultant el pas dels peixos. Aquests factors s’han de tenir en compte en el moment de realitzar les actuacions per minimitzar l’impacte. S’han localitzat 19 endegaments a la comarca, dels quals tres suposen un impacte moderat per a la connectivitat degut a diversos aspectes com l’artificialització que s’ha produït sobre el canal fluvial en determinades situacions, com és el cas de l’Onyar al seu pas pel nucli urbà de Girona. Tot i que aquests impactes no suposen una afectació greu sobre la connectivitat, l’esmentada artificialització del medi implica una disminució del nombre d’espècies en aquests indrets per manca de recursos i en alguns casos es dóna la proliferació d’espècies al·lòctones oportunistes que es veuen afavorides davant de modificacions antròpiques. Per tant, les modificacions sobre el canal fluvial cal realitzar-les considerant els paràmetres de la dinàmica fluvial i integrant–les en l’entorn amb l’objectiu de facilitar la permeabilitat ecològica i reduir-ne l’impacte. Referent a aquesta integració dels endegaments, es recomana l’aplicació de tècniques de bioenginyeria fluvial, les quals es basen en la instal·lació d’estructures de millora de resistència com poden ser talussos o motes, que tenen en compte la incorporació de la component vegetal. Aquestes consideracions s’associen al valor paisatgístic dels cursos fluvials i la seva percepció per part de la població.

pla director de connectivitat funcional del gironÈs · pla director de connectivitat funcional del...

Documents