planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló

ESTADA A VENTALLÓ

ACTIVITATS FÍSIQUES AL MEDI NATURAL

ALUMNAT DE 4RT D’ESO DE L’IES “EUSES” DE SALT

COMPONENTS: ALBERTO GARCÍA, TONI GRIMA,

ORIOL RIBAS, JAVI SÁNCHEZ I JORDI SOLÀ.

CURS: 3ER DE CIÈNCIES ACT. FÍSICA I L’ESPORT

ASSIGNATURA: ACTIVITAT FÍSICA A LA NATURA

PROFESSOR: RICARD PRADAS CASAS

DATA D’ENTREGA: 31 DE MAIG DEL 2012

ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.

2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

2. FONAMENTACIÓ TEÒRICA

2.1.BTT

2.2.TREKKING

2.3.ORIENTACIÓ

2.4.ESCALADA

3. PREPARACIÓ DEL PROJECTE PEDAGÒGIC

4. ORGANITZACIÓ DE L’ESTADA

5. EVALUACIÓ DE LES ACTIVITATS

6. CONCLUSIÓ

7. FONTS BIBLIOGRÀFIQUES

8. ANNEX


3

2.FONAMENTACIÓ TEÒRICA

2.1. BTT

- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

Trobem diverses definicions de la BTT:

Segons Sassi (1993) la BTT és una forma nova d’excursionisme que aconsegueix

combinar l’amor a la naturalesa i la afició a l’esport, al ciclisme i a l’aventura: en altres

paraules, la BTT és l’expressió millor del “trekking en dos rodes”.

Segons Moreno (2011) la BTT és l'activitat esportiva que es realitza sobre una bicicleta

de muntanya (o BTT, Bicicleta Tot Terreny) en terrenys muntanyosos. Per extensió,

s'aplica el terme a tots els altres terrenys o camp a través que presenten moltes de les

dificultats existents en els terrenys muntanyosos, com són terrenys diversos: sorra, terra,

fang, rierols, etc.; obstacles: buits, pedres, troncs, branques, penya-segats, etc. pendents

diverses i rutes sinuoses.

Segons Peñalver (2004) la BTT és un esport en el que els ciclistes desafien a la

naturalesa i la recorren en bicicleta, sense importat les pujades, baixades, fang o aigua. I

si bé la disciplina es practica en tota la temporada, és a l’estiu quan els “bikers”

apareixen per totes parts. La BTT és una nova forma de gaudir de la muntanya, l’únic

requisit per practicar aquest esport és posseí una bicicleta de muntanya o MTB, sempre i

quan tinguis molta clar l’aspecte de la seguretat.

El que s’ha de tenir clar en tot moment que BTT significa Bicicleta Tot Terreny, això

vol dir que la BTT és una bicicleta que és bona per a moltes classes de terrenys.

Parlant de la BTT, és important saber diferenciar una bicicleta BTT a una bicicleta de

carretera. Segons Carmichael i Burke (2004) si tenim previst rodar principalment fora

de la carreta, s’ha d’escollir una bicicleta de muntanya. Aquesta consta d’una gran

quantitat de marxes i amb uns pneumàtics amples de baixa pressió (per suportar més els

cops, forats, pedres, etc.). Les BTT són molt bones per pedalejar pujant i baixant

carreteres secundàries i per camins.

Aquesta classe de bicicleta té menys punxades que la bicicleta de ciclista, gràcies als

seus pneumàtics amples, i pots frenar-te amb major rapidesa gràcies als seus voladisses


4

palanques de fre similars a les de les motocicletes. Tot i que trobem alguns problemes

en els llargs recorreguts amb BTT: posició dreta del ciclista, el pes extra de la bicicleta i

la classe de pneumàtics.

Per altra banda, trobem les bicicletes de carretera, molt diferents de les BTT en molts

aspectes. Segons Carmichael i Burke (2004) les bicicletes de carretera ofereixen millor

resistència al rodament que una BTT, però també tenen un rodament menys segur,

especialment sobre paviment o sobre carreteres amb sots. Encara que aquesta classe de

bicicleta tingui una amplitud de marxes més estreta que les BTT, amb una marxa gran

major i una marxa petita menys adaptable. No obstant, s’agraeix les marxes més grans

d’aquestes bicicletes en els descens llargs.

Avui en dia, una gran diferencia en les BTT i les bicicletes de carretera és el nombre de

ventes. Hi ha moltes més classes i més nombre de BTT que no pas de bicicletes de

carreta, tot i que això cada cop va canviant, les bicicletes de carretera estan guanyant

protagonisme progressivament. Però al dia d’avui, adquirir una bicicleta de carretera és

molt car i hi ha moltes menys possibilitats d’elecció.

- BREU RESSENYA HISTÒRICA

Segons Cosillas i Gelabert (2010) la història de la BTT és molt recent. Els primers

referents històrics d’utilització de les bicicletes per pistes forestals els trobem al voltant

dels anys 70. Però la bicicleta com a concepte va néixer molt abans, el 1817. L’alemany

Karl Friedrich Drais va construir un instrument de fusta mogut amb l’impuls dels peus

que tocaven al terra.

L’Excelsior fou la mare de les

bicicletes de muntanya, tenia les llantes

i les cobertes més grosses, era una

màquina ben construïda, sòlida, quasi

indestructible. Aquesta bicicleta tenia

arrels alemanyes, concretament, Ignaz

Schwinn.

La Schwinn Excelsior va ser, sense cap

mena de dubte, l’antecessora de les mountain bikes actuals. Per altra banda, la Schwinn

Phantom tenia unes rodes iguals que les BTT actuals: cobertes grosses de dues polzades


5

i rodes de 26 polzades de diàmetre, manillar ample, més distància entre eixos, cosa que

la feia més estable a altes velocitats, i un pes de quasi 23 kg i una gran comoditat.

Segons Sassi (1993) Gary Fisher, un dels pioners del MTB (BTT), va modificar la seva

Schwinn, aplicant canvis de velocitat, per poder utilitzar-la també en pujades i no només

en descensos.

Molt aviat, Joe Breeze va comprendre que el secret de les velles Schwinn era la

geometria del quadre. Aquestes consideracions el van impulsar a construir bicicletes

noves amb vestidors d’una geometria similar, però equipades amb grups més eficients:

havia nascut la MTB.

Segons Costillas i Gelabert (2010) l’any 1980, a la Fira de les Dues Rodes de Long

Beach, es presenten oficialment les primeres creacions comercials de bicicletes de

muntanya. No van ser pocs els que es van riure d’aquelles bicicletes, que a primera vista

semblaven complicades i lentes.

El 1982, provinents d’Alemanya i principalment de França, arriben les primeres BTT a

casa nostra. Durant els anys 1985 i 1987 es produeix el boom més alt en al fabricació de

bicicletes.

Les bicicletes de muntanya són autèntiques meravelles de la tècnica, són probablement

unes de les màquines que més han evolucionat en pocs anys. I són fruit de les persones

que han demostrat ganes d’experimentar el rodar per la muntanya amb màquines de

qualitat, que permeten gaudir d’un control plàcid i segur.

- MODALITATS I CLASSIFICACIONS

Segons Moreno (2011) dins el món de la BTT i a les següents modalitats:

Camp a través (Cross Country): aquesta prova consisteix a donar un nombre determinat

de voltes a un circuit, la longitud sol estar compresa entre els 8 i els 11 quilòmetres.

Allau: es tracta d'un circuit que aconsegueix els 1000 metres de desnivell amb una

longitud d'entre 15 i 18 Km travessa pistes forestals, camins de còdols, rierols fent

d'aquesta una prova 100% enduro.

Marathon Bike: modalitat que consisteix en una travessia d'entre 65 i 100Km.

Tot Muntanya (All Mountain): aquesta és una modalitat no competitiva.


6

Enduro: igual que All-Mountain, diferenciant-se d'aquesta en diversos aspectes, preval

la recerca de baixades més agressives i descensos més propers al DH, són bicis de 140-

180 de recorregut i més pesades.

Salts (Dirt Jump): aquesta modalitat (competitiva i recreativa) es caracteritza per

bicicletes petites, lleugeres i molt resistents. Els ciclistes es mesuren realitzant salts i

piruetes en rampes de terra.

Conducció lliure (Freeride): aquesta modalitat (recreativa) es caracteritza per bicicletes

que permeten el pedaleig en ascens, però no estan construïdes per a recorreguts llargs.

Descens (Downhill): modalitat en la qual es competeix en una muntanya, si pot ser tot

baixada, amb varietat de salts (tallats, dobles, altiplans ...).

Eslàlom (Slalom): modalitat semblant al Descens, en la qual es competeix en una pista

en baixada, amb banderes i portes a l'estil de l'esquí.

Ascens (Up hill): modalitat en la qual es competeix contra rellotge i distància. El traçat

només és de pujada i guanya qui faci el menor temps i la major distància en l'ascens.

Rural Bike: modalitat en la qual es competeix en camins de terra plans.

Segons Luque (2006) les modalitats de la BTT són molt semblants amb les d’esquí. Les

quals són:

BTT de descens: necessiten de infraestructures de remotes mecàniques o de transport i

es pràctica en zones alpines o muntanyoses.

BTT d’oci: es practica segons l’autor en zones de mitja muntanya o camp. Es planteja

com una forma de descobrir una activitat esportiva.

BTT itinerant: activitat itinerant, en varis dies, que es necessita d’una preparació

“logística”.

BTT trial: recerca d’aquells espais amb màxima dificultats.

- MATERIAL DE PRÀCTICA

El principal material per a la practica de la BTT

és la bicicleta. La bicicleta consta de diferents

parts (quadres, suspensions, frens, pneumàtics,

manillar, seients i pedals) les quals n’hi han de

diferent tipus.


7

Segons Costillas i Gelabert (2010) els quadres, juntament amb la forquilla, són la part

més important de la BTT. Un bon quadre ha de ser lleuger, resistent a la torsió, amb la

capacitat d’absorbir les vibracions més importants sense robar l’energia de la pedalada.

Les diferències vindran donades pels materials emprats en al seva elaboració, en la

geometria i la tecnologia utilitzada en la construcció i acoblament de tots els

components. Trobem quadres construïts amb acer, alumini i materials més exòtics com

el titani i les diferents varietats sintètiques com la fibra de carboni.

De suspensions en trobem de diferents classes, segons la modalitat de la BTT que faci

es parlar dels mil·límetres de recorregut que tenen els seus amortidors.

- Ral·li: estan per sota o igual als 100mm en la forquilla del davant.

- Enduro, trail, all mountain, excursionisme: els valors inicials són entre 100 i 160

mm, fins i tot més.

- Free ride: les suspensions estan al voltant de 150 a 200 mm.

- Descens: el màxim de mil·límetres, 200 mm.

També parlen dels frens i fan una comparativa dels sistemes de frens.

Els pneumàtics, probablement són un dels components que modifiquen més el

comportament de la bicicleta. Es diferencien pel diàmetre o el volum d’aire del

pneumàtic. I també per la correcta pressió d’inflat del pneumàtic.

(Imatge 1: Parts d’una bicicleta segons Sassi 1993)

(Taula 1: Comparativa dels sistemes de frens segons Costillas i Gelabert 2010)


8

El manillar és el component que incideix d’una forma més directa en la conducció i

control de la bicicleta. Els podríem classificar per la seva forma: rectes o de doble

alçada. El manillar recte, ideal per a ral·li, en canvi el manillar de dues alçades permet

un millor control de la bicicleta.

El seient suporta el 60% del pes del

ciclista i juga un paper molt important

en la posició correcta per pedalar. Els

seients es classifiquen segons

l’amplada, la duresa i la forma.

Els pedals són els responsables de

transmetre l’energia de les cames a tota la mecànica encarregada de la tracció. Hi han

diferents classes de pedals, tots amb avantatges i

inconvenients.

- A: clàssic amb calçapeus de corretges

- B: amb puntera

- C: de plataforma

- D: modalitat automàtica, mixt (automàtic i

plataforma)

- E: modalitat automàtica, automàtic per les dues cares

- F: modalitat automàtica, especial de descens

Costillas i Gelabert (2010) també parlen de la resta de material i equipament: accessoris,

llum i vestimenta. L’accessori més comú, i el primer que s’instal·len la majoria de

ciclistes, és el ciclocomputador. És un aparell que ens permet saber tot un conjunt de

dades que ens serviran per si volem repetir alguna ruta que ja haguem fet. En l’actualitat

molts d’aquests accessoris ja integren pulsòmetre, altímetre, brúixola, baròmetre,

termòmetre, memòries per prendre dades puntals, cablejat sense fil... són veritables

minicomputadors.

Un altre accessori més actual és el GPS, el qual reuneix tres qualitats: la funció

ciclocomputador ens proporciona la nostra ubicació i alhora permet seguir o gravar un

itinerari.

(Imatge 2: Classes de seients segons Costillas i Gelabert 2010)

(Imatge 3 i 4: Classes de pedals segons

Costillas i Gelabert 2010)


9

Existeixen sortides nocturnes de BTT les quals requereixen de llums amb una potència

prou elevada per poder veure-hi. Segons Costillas i Gelabert (2010) és recomanable

portar una llum fixada al manillar (leds d’alta lluminositat) i un frontal al cap (al·logen),

per il·luminar els llocs on mirem.

Per últim, trobem l’equipament del ciclista (la vestimenta) el qual consta d’un pantaló i

mallot curt o llarg segons el criteri personal, un mallot de màniga curta, un casc (per

protegir el cap d’una possible caiguda), unes ulleres protectores (de vidre), uns guants

(per protegir-te del fred, de les caigudes i per protegir els dits dels esbarzers o les

branques), una motxilla (per guardar coses com roba o menja o aigua) i un bon calçat.

- REVISIÓ DEL REGLAMENT: ASPECTES MÉS RELLEVANTS

Dins el món de la bicicleta hi ha diverses disciplines esportives (carretera, pista, BTT-

RAID competició, BTT-Pedalades, descens, etc.), dins d’aquestes disciplines trobem

diferents categories segons l’edat (elit, junior, cadet, dones, etc.) i dins d’aquestes

categories trobem varies competicions. Cadascuna d’aquestes competicions té el seu

reglament, però hi han algunes regles que són per a totes les competicions, categories i

disciplines. Els reglaments de les diverses competicions es poden trobar a

http://www.ciclisme.cat/contenido.php?seccion=normativa_btt, recuperat el 13 de maig

a www.ciclisme.cat.

- RISCOS I PREVENCIONS

Dins dels riscos i prevencions que hem de tenir en compte en els ciclistes de muntanya

trobem: la lumbàlgia (dolor d’esquena), la prevenció d’accidents, les patologies pel fred

i ciclisme sota la pluja.

Segons Costillas i Gelabert (2010) l’esquena dels aficionats a l’esport de la bicicleta és

probablement la part del cos que planteja més consultes i visites als especialistes:

metges esportius, traumatòlegs i fisioterapeutes, juntament amb els problemes a

l’articulació dels genolls.

La musculatura lumbar està constantment en tensió per la posició que tenim al damunt

de la bicicleta, inclinats endavant amb l’esquena corbada. Si sovint i de forma periòdica

no li dediquem atenció fent estiraments i exercicis específics per compensar els

http://www.ciclisme.cat/contenido.php?seccion=normativa_btt

http://www.ciclisme.cat/


10

desequilibris musculars que es creen entre l’esquena i la part abdominal, és fàcil acabar

patint dolor d’esquena o lumbàlgies cròniques que poden arribar a ser greus.

Una forma de descarregar tensió seria de tant en tant poder fer un aturada i estirar-nos

uns instants al terra, panxa amunt, i alternativament aixecar una cama doblegant el

genoll, que agafarem amb les mans i l’estirarem fins a l’espatlla per aconseguir tocar

l’espatlla contrària.

Amb tots els problemes que podem tenir de dolor d’esquena en la pràctica del ciclisme

de muntanya, és primordial potenciar la musculatura abdominal i la seva antagonista, les

lumbars, complementant-ho cada setmana amb exercicis per estirar lumbars.

Segons Sassi (1993) la prevenció dels accidents es pot realitzar de diferents formes que,

no obstant, tenen una mateixa base: el sentit comú.

- La elecció dels itineraris ha d’estar sempre en relació directa amb les capacitats de

cadascú. Capacitats que cal aprendre a no sobrevalorar.

- Els passos més difícils s’han d’avaluar amb cura abans d’afrontar-los, i si fora cas,

és millor superar-los a peu.

- És essencial comprovar el perfecte estat de la MTB, no només abans de la ruta, sinó

també durant l’excursió, sobre tot en el que es refereix a la eficàcia del sistema de

frens.

- S’ha de tindre molt en cura amb la vestimenta, en funció de les condicions

climàtiques.

- És aconsellable la utilització del casc.

- És convenient rehidratar-se i alimentar-se de forma adequada.

- Durant les excursions no es convenient establir competicions; la competició, no

només indueix a infravalorar les situacions de perill que es poden trobar, sinó que

incrementa el nivell de perill.

En una ruta amb BTT pots patir una patologia pel fred les quals solen succeir durant una

parada. Segons Sassi (1993) a vegades durant aquesta estància, es sent calor i la

tendència és treure’s la roba, la evaporació del suor, propiciada pel vent o al temperatura

ambiental, pot provocar una fredor ràpida de l’organisme, amb la conseqüència aparició

d’aquestes patologies. La prevenció es basa en una norma molt senzilla: evita descensos

brucs de temperatura, sobre tot en els entorns més freds.


11

No totes les excursions amb BTT t’acompanya sempre un clima esplèndid, pots sortir

amb bicicleta sota la pluja, tot i que la majoria de la gent, quan plou no surt. Segons

Sassi (1993: 184) no conviene salir si llueve con intensidad, sobre todo en zones que no

se conecen; però una excursión breve cuando llovizna, con las debidas precauciones,

puede ser una experiència agradable.

En aquest cas de que sortir sota la pluja cal abrigar-se molt bé, tant de la pluja com del

fred. Segons Sassi (1993: 184) al finalitzar la escursión, es necesario secarse lo antes

possible, cuidadosament, prestando una atención especial a los cabellos, con

preferència después de una buena ducha.

Per altra banda, diferenciat dels riscos i prevencions dels ciclistes, trobem mesures

preventives per l’impacte ambiental del medi natural. Segons Farías i Sallent (2009)

alguns exemples de mesures preventives són les següents:

- Delimitar en la major mesura possible el traçat de l’itinerari principal dissuadint l’ús

o creació de senders alternatius... (col·locant troncs, pedres, senyalitzacions

específiques, etc.).

- Tractar amb especial atenció les característiques de drenatge dels mateixos. Valorant

en profunditat el disseny o la gestió (manteniment) dels diferents itineraris en

relació a la pendent i angles de gir inclòs en els diferents trams.

- Realitzar un correcte manteniment dels trams d’itineraris intentant minimitzar la

seva amplitud per tal d’evitar els impactes i la velocitat de circulació.

- Evitar que el traçat de l’oferta d’itineraris passi per zones d’elevada o crítica

sensibilitat ambiental (hàbitats, fauna, etc.).

- Educar i sensibilitzar als practicants en el mínim impacte mitjançant l’elaboració de

diferents programes de informació, educació o sensibilització (residus,

comportament apropiat, etc.).

- Implicar als practicants en el disseny de recorreguts, en les mesures reguladores i en

els missatges de sensibilització.

- Senyalitzar adequadament en el cas que correspon (en funció de la normativa

existent o coneixements científics o tècnics pertinents) les èpoques de l’any més

adequades per l’ús dels itineraris en qüestió.

- ASPECTES TÈCNICS


12

La BTT té molts aspectes tècnics com poden ser: la posició del cos segons el tram, els

girs, els frens, els canvis de marxa, etc.

Segons Costillas i Gelabert (2010) la posició del cos ha d’estar com més a prop del

terra, per tal d’obtenir una millor estabilitat i equilibri.

En el cas de les pujades ens desplaçarem pel seient des del darrere fins a més endavant

encongint els braços i fent força estirant el manillar a mesura que augmenta el pendent.

Si el terreny es compliqués molt, aniríem més estona alternant drets al damunt de la

bicicleta. Si ens quedéssim sense força o no poguéssim pujar a causa del nostre nivell

tècnic, ens quedarà el recurs de baixar de la bicicleta i continuar caminant.

En l’apartat de descensos, la posició més habitual és anar drets sobre els pedals amb les

cames semiflexionades, per adaptar-nos millor al terreny i disposar d’una millor llibertat

de moviments. En aquesta posició podem moure el cos en totes direccions per anar

corregint els desequilibris que el terreny ens produeixi. A mesura que augmenta la

inclinació, el cos també l’inclinarem més enrere, fins i tot en situacions més extremes el

cul pot arribar a tocar la roda posterior. Si la baixada és molt complicada sempre hi ha

l’opció de baixar a peu.

Segons Sassi (1993) la postura correcta sobre la BTT depèn de les característiques del

quadre i, a més a més, de la col·locació del selló i del manillar a una altura adequada i

amb una distància convenient entre ambdós.

La regulació correcta de l’altura del selló s’aconsegueix quan, al pedalejar cap enredera

amb els talons col·locats en el rastral del pedal, la cama s’estira totalment sense

provocar oscil·lacions laterals de la pelvis. També, quan el pedal arriba el punt mort

inferior, la cama no ha d’estar totalment amb extensió, amb això sabem si el selló està a

l’alçada correcte o no. Sobre la BTT s’ha tenir una inclinació del bust que permeti

aconseguir una distribució correcta del pes entre la roda de davant i la de darrera.

En pujades cal seguir algunes precaucions especials:

- Desplaçar el pes cap endavant, avançant amb els hombros.

- Aconseguir que les traccions exercides pels braços sobre el manillar no siguin massa

energètiques i no provoquin serpents de les rodes davanteres o desviacions de la

trajectòria ideal d’aquesta. Per aconseguir tal control de la màquina, és necessari que

existeixi una acció sinèrgica estabilitzant de tots els músculs del cos.


13

- Aplicant la força en els pedals amb la major uniformitat possible.

En els descens molt bruscos, el pes del cos té que col·locar-se cap endarrere per

augmentar tot el possible al càrrega en la roda davantera i per baixar el centre de

gravetat. Quan la pendent és molt marcada o quan es baixa per senders de escalons amb

una inclinació considerable, la pelvis s’ha de situar totalment per darrera del selló i el

més a baix possible. Quan el descens és molt ràpid i el fons molt accidentat, és

aconsellable mantenir-se fora del selló, és a dir, aixecar-se d’aquest, recolzant-te en els

pedals, per atenuar millor els salts provocats per les irregularitats del terreny. La

col·locació de les cames, que hauran d’estar lleugerament plegades, afavoririen també

l’amortiguació.

Altres aspectes tècnics a tenir en compte, a part de la posició del cos és el pedaleig i el

canvi de marxes de la BTT. Segons Carmichael i Burke (2004) els ciclistes inexperts

tenen tendència a pedalejar amb marxes massa llargues per ells, i amb una cadència

massa lenta. Els ciclistes principiants haurien d’esforçar-se per pedalejar a unes 70 RPM

(repeticions per minut). La cadència del pedaleig pot cronometrar-se fàcilment contant

el pedaleig cap a baix d’un peu durant 15 segons i multiplicant després el total per 4. El

terreny pel que anem determinarà la amplitud de les marxes que utilitzarem.

Si anem per una àrea muntanyosa, utilitzarem marxes més curtes; si anem per una àrea

plana, utilitzarem marxes més llargues.

A continuació trobem una imatge del sistema del canvi de marxes d’una bicicleta.

Uns altres dos aspectes molt importants són: la utilització dels frens i la superació

d’obstacles naturals. Segons Sassi (1993) per no córrer riscos innecessaris, és

(Imatge 5: Sistema del canvi de marxes d’una bicicleta segons Carmichael i Burke 2004)


14

indispensable que els frens funcionin a la perfecció: no només han de permetre el

bloqueig de la roda, sinó que també han d’actuar de forma gradual. Al utilitzar el fre

davanter s’ha de vigilar perquè segons el terreny i la força que accionis en el freno pots

fer que la bicicleta s’elevi per la part de darrera. Per això, si s’ha de desaccelerar és

millor accionar ambdós frens. Tant si és en pla com en descens, sempre és millor frenar

amb els dos frens que no pas amb un, ja que pot causa una caiguda. En descensos molt

llargs, s’ha d’anar modificant la subjecció del manillar, per evitar que, transcorregut un

cert temps, es sentin dolors a les mans, el que dificultaria l’operació de seguir frenant.

En la tècnica de superació d’obstacles Sassi (1993) ens explica com superar alguns dels

obstacles més comuns que ens podem trobar. En la majoria dels casos, per tal de superar

un obstacle (tronc, solcs, grans pedres, etc.) s’ha d'aixecar una mica la roda davantera de

la BTT o, per lo menys, alliberar el pes sobre la roda davantera per portar-la fins a la

trajectòria nova que es pretén seguir. Tot seguit, s’ha de tornar a carregar el pes

ràpidament sobre la roda davantera per facilitar la sortida de la roda de darrera.

Aquesta acció s’ajuda amb un moviment que, s’anomena “cop de ronyons”, que consta

d’un impuls cap endavant de la pelvis.

Sassi (1993: 130) també diu: “cuando los obstáculos son insuperables o cuando la

pendiente es excessiva, la única alternativa es echarse la bicicleta al hombro o avanzar

empujándola”.

La tàctica en la BTT segons Aravena (2005) està composada pels atletes i les formes de

comportament en el desenvolupament de la carrera, el que juntament a les condicions

del recorregut i el coneixement de l’adversari són imprescindibles per a l’obtenció d’un

òptim resultat de competència. La tàctica sempre té un objectiu d’un òptim resultat de

competència.

- METODOLOGIA D’INICIACIÓ EN NENS DE 4RT D’ESO

El món de la bicicleta tot terreny prové de la bicicleta normal i corrent, que molts nens

demanen per Reis i que els seus pares els ensenyen a muntar-hi, normalment, primer

amb rodetes a darrera i més endavant sense les rodetes. Ara bé, la BTT té molts aspectes

diferents de la bicicleta típica d’anar pel poble, la BTT té aspectes tècnics molt

característics que cal saber-los per realitzar itineraris i rutes correctament. La

metodologia d’iniciació que parlaré a continuació és per a nens de quart d’ESO, que ja


15

saben anar amb bicicleta, però els i hem d’ensenyar aspectes més tècnics de la BTT com

són els girs, tècnica de pujada i descans, etc. Per a la majoria d’aquests aprenentatges

tècnics els ensenyarem segons Manzaneda (2008) i tenint en compte les diferents

metodologies de Font (2011). En el cas de la BTT utilitzarem un estil d’ensenyament de

resolució de problemes (l’alumne a de trobar respostes a un repte plantejat pel

professor), amb un estil d’aprenentatge individualitzador (es reforça les capacitats

individuals de l’alumnat) i una estratègia a la pràctica global. En el tema de la

conducció de l’activitat seguim una conducció participativa, on l’alumne arriba de

diferent manera allà on el professor vol. La sessió serà d’un caire més pràctic, però amb

un inici i final teòric, és a dir, un tipus de sessió pràctic-teòrica. Amb aquest classe de

metodologia, farem que els alumnes aprenguin i millorin els aspectes tècnics de la BTT

per si sols, no dient-los com s’ha de fer, sinó que ells visquin i corregeixin a partir dels

seus errors, el nostre paper serà únicament de anar dient diverses exercicis perquè vagin

millorant.


16

2.2. TREKKING


El trekking i el senderisme són dos termes semblants, Ayón, Llerena i Vera (2011) els

defineix com una de les activitats derivades del andinisme amb major difusió a nivell

turístic ja que és una proposta de fàcil realització, a través d’ella es viuen experiències

molt intenses.

Ara bé, una definició específica de trekking es defineix com el terme per extensió com:

tot exercici de caminar cert període de temps a la naturalesa en una zona de muntanya.

(Enciclopedia de la Montaña, a Colorado 2010).

El trekking i el senderisme poden ser semblants, però tenen certs aspectes que els

diferencien, segons Colorado (2010) els recorreguts de trekking, a diferència del

senderisme, poden transcorri per terrenys més agrestes, variats i dificultosos. El

“trekker” (persona que realitza trekking) no només estarà entrenat físicament, sinó que

també tindrà una base de coneixements. Ara bé, el trekking si no tens aquests

coneixements no hi ha cap problema perquè pots anar amb una guia o una agència

especialitzada sobre tot allò que significa viure i fer esport a la muntanya.

Colorado (2010: 20) diu: “a pesar de todo, ¿hay que limitarse a disfrutar sólo con el

hecho mero de caminar? Pienso que no, que lo rodean otras motivaciones basadas en el

descubrimiento de nuevas sensaciones durante su práctica, compartiendo experiencias

con gentes distintas, tomándole el pulso al Planeta a través de la Naturaleza”.


La història del trekking està molt relaciona amb el muntanyisme. Segons Colorado

(2010) la paraula trekking va arribà a Espanya com anglicisme a començaments dels

anys vuitanta, i el seu significat estava relacionat amb l’acció de viatjar o emigrar. Ja en

el segle XIX, la paraula “trek” s’utilitzava per referir-se als desplaçaments dels “bóers”

(colons d’origen holandes establerts a Sudàfrica) a través de les vastes sabanes en

aquella regió del continent negre.


17

“Trek” té un altre significat segons el “afrikaans”, llengua declarada en 1925 com a

oficial en la República Sud-africana, la qual deriva de l’holandès i inclou a més a més

nombrosos termes anglesos i d’altres llengües autòctones.

Segons Colorado (2010) fa uns anys el terme trekking era només per referir-se als

viatges més qualificats com a exòtics i llunyans (Andes, Himalaya,...), en l’actualitat es

consideren com a tals molts recorreguts en els Alps, Pirineus, Pics d’Europa, etc.,

sempre i quan es diferenciïn de les activitats de senderisme o excursionisme.

- MATERIAL DE PRÀCTICA

Per realitzar trekking es podria anar amb qualsevol vestimenta, però si es vol estar més

segur, prevenir lesions, etc., el millor es dur el material específic per a aquest esport.

Segons Colorado (2010) diferència la vestimenta segons les parts del cos:

- Peus

o Botes de muntanya, també conegudes com a botes de trekking. Aquest és un dels

materials que més a evolucionat en aquests darrers anys. Les botes són l’única part

del cos que està amb contacte amb el terra, per aquest motiu són una part molt

important en el material per realitzar el trekking, tant per novells com per experts.

Aquest tipus de bota ha de tenir uns paràmetres determinats: lleugeresa,

impermeabilitat/transpiració, capacitat d’amortiguació/absorció, sola i estructura

plantar amb un grau adequat de flexibilitat i antilliscant, comoditat general i

capacitat d’assecat.

o A part d’una bona bota també s’ha de tenir en compte els mitjons, no semblen de

gran importància però en tenen. Colorado (2010: 36) diu: “un mal calcetín puede

amargarnos la jornada”. Un mitjó per a la pràctica del trekking ha de tenir:

superfície interior arrissada, el mínim de costures, construcció diferenciada

(diferència de densitat segons la zona del peu) i ampli nombre de talles.

- Cames

o El més important de la vestimenta per a les cames és que et protegeixi dels

esbarzers, vent lacerant, un sol estiuenc, etc.

Per això un bon pantaló/malla hauria de tenir una alta tolerància tèrmica, molt

lleuger, molt còmode,, altament resistent, que no s’enganxi a la pell, que tardi en

mullar-se i a més a més amb un acceptable grau de aïllament davant el vent.


18

- Tronc i extremitats superiors

o Alhora d’equipar la part del tronc i de les EESS el millor és el sistema

“multicapes”, aquest serveix per a totes les activitats físiques a muntanya. Aquests

sistema consta principalment de 3 capes: la que està en contacte amb el cos; la

capa o capes intermèdies; la exterior que està directament exposada a els elements.

Aquest sistema consisteix en anar-te traient o posar peses de roba segons el fred o

la calor que tinguis, així s’aconsegueix en tot moment una bona regulació tèrmica.

o La majoria de “trekkers” es cobreixen tot menys les mans, cosa que es totalment

incorrecta, i a causa d’això sempre són la primera part del cos en refreda. Els

guants correctes per al trekking són uns guants prims i amb fins d’aïllament tèrmic.

- Cap, ulls i pell

o Per a protegir el cap utilitzen una gorreta de llana o un passamuntanyes fi per el

vent i la fred. Quan t’has de protegir del sol també pots utilitzar un barret fresquet

(per tal de que el cap no se’ns escalfi en excés).

o Per quan fa molt de sol t’has de protegir els ulls de la llum amb unes ulleres,

gràcies a la qualitat de les seus lents. A part si incorporen unes proteccions laterals

seran millor per aquesta classe de protecció.

o En el tema pell, tots sabem que els llavis necessiten protecció davant el fent i el

sol, però tot i això li fem molt poc cas. Per això es recomana que es posi protecció

solar a la pell que toqui directament la llum del sol (la cara). Els metges diuen que

t’has de posar crema mitja hora abans de rebre l’impacte del sol i cada aquella

protecció només actua durant 1h o 1hi30min com a molt.

- RISC I PREVENCIONS

El món del trekking tenim dos riscos: els perills i els accidents. Dins dels perills, segons

Colorado (2010), els més habituals són derivats per:

- Agents atmosfèrics

o Fred i humitat: el fred és fàcil de combatre amb roba i moviment, però si hi

ajuntem la humitat pot causar una important pèrdua de calor i conduir a la

hipotèrmia (descens involuntari de la temperatura corporal per sota de 35ºC). La

millor solució serà roba seca i impermeable.

o Vent i tempestat: el vent fa augmentar la perduda de calor corporal, l’única cosa

que podem fer és abrigar-nos el màxim fins no notar aquest vent.


19

o Turmenta: és una combinació dels dos punts anteriors amb presencia de

precipitacions. En aquest cas el que s’ha de fer és tornar ràpidament al cotxe,

refugi o poble, ja que quedar-se a la muntanya pot ser perillós.

o Boira: No tindrem tanta fred com en els altres casos, però un greu problema és que

ens dificultarà la vista i en deixarà molt més perduts.

o Radiació solar: a mesura que es va augmentant l’alçada l’efecte dels raigs

ultraviolada augmenta. Això pot provocar cremades a la pell, per això la solució és

l’aplicació de crema solar d’alta protecció. A més a més portar unes ulleres de sol

et protegiran els ulls d’aquests raigs.

- Despreniments

o Caiguda de pedres: poden ser provocades per fortes pluges, gelades, dilatacions del

terreny i fins i tot per el pas innocent d’algun animal. Per això cal evitar les zones

exposades com canals, parets de roca descomposta, vessants de pedres soltes, etc.

Si no s’ha pogut evitar, llavors avisarem amb un crit (PEDRA!) per alertà a la gent

que estigui a prop nostre.

o Allaus: és el lliscament d’una massa de neu després de la ruptura de l’equilibri que

manté unides les capes de les diferents nevades.

- El medi que ens rodeja

o Animals perillosos: aquests no es solen acostar a la presencia humana, però si és

així el que s’haurà de fer és evitar actituds provocatives o desafiants, actituds

provocatives o desafiants i ignorar la seva presència. Un altre aspecte a tenir en

compte és el de les cries dels animals, en que la nostre intenció sigui bona les

mares no ho saben i et poden atacar per tal de protegir la seva cria.

o Plantes perilloses: prohibit menjar fruits o bolets desconeguts (si no s’és un

expert), ja que poden provocar afectes secundaris.

Una planta que tothom a sentit a parlar, les ortigues, s’ha de tenir molta cura i

evitar els pantalons curts, ja que pot provocar aquells insuportable coïssor.

o Rius: ens causen dos problemes, el tema de travessar-los i el de beure la seva

aigua. En el primer cas, s’ha de buscar sempre l’hora del dia en que hi hagi menys

cabal i la corrent sigui més fluixa. En el cas de beure-la, no es recomana ja que no

es sap l’origen d’aquella aigua i si algun animal salvatge la contaminat o no.


20

o Geleres i glaceres: en aquests casos cal tenir molt el compte no relliscar i caure ja

que pot ser greu. El pas més segur de les glaceres és pel mig, ja que el glaciar es

desplaça més ràpid pel centra que pels costats.

o L’altura: l’altitud és un aspecte molt perillós en el món del trekking, ja que la gent

li dóna molt poca importància, però quan s’està a 3.500-4.000 m d’altitud

comencen a haver-hi efectes a l’organisme que s’han de tenir molt en compte. Una

aclimatació deficient o incomplerta suposarà el fracàs de l’activitat.

- La nostra actitud personal (la primera causa provocadora d’accidents)

o No sortir sol: sempre anar amb més gent, sinó és el cas d’una excursió curta i

freqüentada.

o Equip inadequat: sempre s’ha de planificar bé la ruta i anar equipat adequadament

amb el material esmentat anteriorment.

o Falta d’entrenament: és un error bastant comú, sobretot el de no preveure energies

ni per anar ni per tornar. Sempre cal evitar arribar al límit de les teves energies, per

si passes alguna cosa que requerís d’aquesta energia.

o Lesions: les principals lesions es produeixen en els peus, ja que són la part del cos

que té contacte amb el terra irregular. Cal tenir un higiene correcte, bon calçat,

prevenció i tractament d’ampolles o un altre tipus de ferida, etc.

o La nit: en sí no és un perill, tot depèn d’on ens enxampa. Per això cal planificar

l’hora d’arribada perquè no coincideixi amb la nit, a part no és de més portar

sempre una llanterna dins la motxilla.

Un altre perill que ens explica Colorado (2010) és el “què fer en cas de perdre’s”. Els

humans quan ens perdem hem de tenir molt en conte dos sentits: la vista i l’oïda.

La vista per observar arbres, camins, i altres aspectes que ens sonin o ens recordin a

zones que coneixem o per on haguem passat. L’altre sentit, l’oïda, per escoltar sorolls

(animals, riu, altres persones) per ajudar-nos a orientar-nos millor. Per tant, quan ens

perdem s’han d’utilitzar molt aquests dos sentits, però també és molt important mantenir

la calma i no posar-se nerviós.

Segons Colorado (2010) a la muntanya el risc “zero” no existeix, sempre podem

veure’ns afectats per un accident de forma directa o indirectament, tant per a novells

com per a experts. Aquests accidents són provocats per una acumulació de petites

errades relacionades entre sí. En cas d’accident, el primer que s’ha de fer és una


21

avaluació general de la situació, abans de fer cap acció precipitada. La primera mesura i

la més important és protegir a la víctima i a tu de qualsevol perill dels voltants. Quan

s’està totalment segur s’ha d’avaluar el seu estat (visualment i verbalment), a part un

aspecte molt important és que: no es pot moure a la víctima (està totalment prohibit) si

no és perillós per a la seva vida. Després d’aquest pas passem el de reconeixement de

consciència, si està conscient li farem preguntes per saber que li ha passat, si no està

conscient hauran de mirar les constants vitals (pols i respiració). A partir d’aquí

començaríem a administrar els primers auxilis que corresponguin si se’n sap, sinó l’únic

que es podria fer seria trucar i cridar demanant ajuda.

La forma més ràpida de donar avís és via

telèfon o radio, ara bé si ens trobem al cas

que veiem a algú que ens veu, però que

no ens pot sentir, existeix una norma

internacional de petició de socors.

- ASPECTES TÈCNICS

Tothom a una certa edat sap caminar, ara bé la forma de caminar en els diferents trams

que et pots trobar practicant trekking es necessita saber diferents tècniques de marxa.

Segons Colorado (2010) separa les tècniques de marxa en: tècniques de marxa bàsiques

(el ritme, la pujada i el descens) i tècniques específics (tarteres, pedreres, despreniments

de terreny, pendents d’herba, vegetació espessa, encreuament de rius, geleres i

glaceres).

A continuació explicaré més detalladament les bàsiques i breument les específiques.

- Ritme: l’adequat és aquell que podem mantenir durant el temps que duri l’activitat

prevista. Sempre caminarem a un ritme que no dificulti la respiració, sempre tenint

en compte els factors externs com són la carga que s’ha de transportar, el tipus de

terreny, imprevistos meteorològics, etc.

- Ascens: s’ha de tenir en compte que la longitud de la calçada serà menor respecte

quan anem per planer, també s’ha d’evitar pujar de

“puntetes”. Un altre aspecte important és que, en

(Imatge 6: Normes internacionals de petició de socors segons

Colorado 2010)


22

pendents molt pronunciades no s’anirà en línia recta, sinó que s’anirà progressant

fent diagonals.

- Descens: és molt important col·locar el nostre centre de gravetat enrederit respecte

els peus, per tal d’evitar la caiguda endavant. A més a més, al realitzar descensos és

necessari flexionar una mica els genolls. Al igual que en l’ascens, en pendents molt

pronunciades es baixarà anant fent diagonals.

- Tarteres: és un terreny cobert per roques de mida mitjana i gran. En aquest cas,

primer de tot s’haurà de mirar i veure el traçat més adequat i llavors a mig de la

tartera anar avançant.

- Pedreres: és un terreny amb pedres soltes de mida mitjana, petita i molt petita. Per

avançar, s’han de buscar les pedres més grans, o bé trepitjar dos pedres petites amb

el peu.

- Despreniments de terreny: sol donar-se en zones de poca vegetació en el les pedres

no tenen a on retenir-se. En aquests casos, sempre que es detecti que en una zona hi

ha perill de despreniments de terreny és millor buscar un altra ruta (tot i que es faci

més volta), però més volta també significa nous paisatges i gaudir més.

- Pendents d’herba: el problema més greu és al relliscar, per això intentarem donar

suport a tota la sola, aprofitant el munt d’herba junta o les seves depressions.

- Vegetació espessa: són paisatges d’abundant vegetació, en aquests terrenys es poden

fer dues coses, canviar de ruta o bé tapar-se bé amb roba per evitar ferides i frecs.

Els altres tres aspectes tècnics específics (creuaments de rius, geleres i glaceres) penso

que no són de gran importància, ja que difícilment s’ho trobaran.

- METODOLOGIA D’INICIACIÓ EN NENS DE 4RT D’ESO

El trekking no és simplement caminar per una muntanya amb camins marcats, a vegades

t’has d’endinsar per esbarzers, terrenys pedregosos, i molts altres classes de terrenys que

cal saber com actuar (com travessar) en cas de trobar-te un cas com aquests. Per això en

la pràctica es durà a terme una excursió pels voltants de ventalló on hi ha una gran

vegetació. La metodologia d’aquesta modalitat segueix els criteris de Manzaneda (2008)

i s’han tingut en compte la metodologia que planteja Font (2011). L’estil d’ensenyament

serà el descobriment guiat (on una seqüència de preguntes o propostes del professor

portaran a trobar la resposta correcte als alumnes), amb un estil d’aprenentatge

socialitzador (es reforça les capacitats socials de l’alumnat) i una estratègia a la pràctica

(Imatge 7: Posició del cos en ascens (superior)

i descens (inferior) segons Corolado 2010)


23

global. En el tema de la conducció de l’activitat seguim una conducció participativa, on

l’alumne arriba de diferent manera allà on el professor vol. La sessió serià totalment

pràctica, amb un inici i fi teòric parlant de temes bàsics del trekking. Amb aquest classe

de metodologia i estil de sessió farem que els alumnes aprenguin amb diversió i no sigui

un aprenentatge totalment a base de teoria.

2.3. ORIENTACIÓ


Tal com defineix Pizarro L., l'esport de la orientació és: “Una carrera, que normalment

es realitza a peu, i consisteix en realitzar un recorregut definit per varis punts que es

troben senyalats mitjançant postes o balises. L'objectiu és completar el recorregut en el

menor temps possible, havent passat per tots els punts de control, i amb l'ajuda única

d'un mapa del terreny i en ocasions d'una brúixola”.

El mapa del terreny és donat als participants en el moment en que comença la cursa i

s’inicia el cronòmetre. Se'ls hi sol entregar el mapa amb les balises marcades i també

assenyalats els punts característics del terreny (camps de cultiu, carreteres, camins,...),

se'ls entrega un full amb la descripció de controls, on s'explica exactament

l'emplaçament de la fita, i una tarja de control per controlar les fites trobades.

Granero i Baena (2010) expliquen que els elements necessaris per a realitzar una

orientació esportiva són el mapa de orientació, la brúixola, la targeta de control, el lloc

de control i la descripció dels controls.

Els aspectes fonamentals que s’han de saber són:

- El mapa: És la representació gràfica, a escala, d’un terreny amb tots els seus

accidents geogràfics sobre una superfície plana.

- Les coordenades geogràfiques: Son línies imaginaries que quadriculen el mapa

de sud a nord i de oest a est rodejant la terra. Per tant, la terra està dividida

longitudinalment per meridians i transversalment per paral·lels.

- La escala: és la relació constant entre les dimensions del mapa i les que

existeixen realment en el terreny.


24

- Les corbes de nivell: Són línies formades per tots els punts que es troben a la

mateixa altura i en el seu conjunt representen els desnivells del terreny.

o La equidistància: és la distancia vertical entre els diversos plans amb els

que es talla imaginàriament el terreny, és a dir, la distancia entre dos

corbes de nivell accessòries.

o La llegenda i signes convencionals: És la simbologia que representa les

dades del terreny en el mapa i sempre a escala. Són convencionals.


Tal com explica Perez (2011) i confirmat per molts altres autors: “Les competicions

d'orientació tenen prop de cent anys d’història. Els seus orígens es centren en els països

Nòrdics i sorgeixen en el àmbit militar. En el 1942 ja estava com a assignatura escolar a

Suècia i el 1949 va adquirir nivell olímpic en la modalitat d'orientació amb esquis.”

En el 1888 es va utilitzar la paraula orientació per primera vegada amb sentit esportiu.

El 1897 es va realitzar a Tjalve (Suècia) la primera carrera oberta al públic. Durant la

primera guerra mundial aquest esport només va sobreviure a Suècia. En el 1919 es va

realitzar el que seria la primera carrera moderna, a prop d’Estocolm, amb 217

participants i organitzada pel comandant Ernest Killander. Gràcies a això en els

següents anys aquest esport es va anar propagant i es van establir els reglaments bàsics

que han marcat la configuració de l'actual. Després de la segona guerra mundial, es va

propagar als països nòrdics, al resta d'Europa i als Estats Units, fundant-se el 1961 la

Federació Internacional d'Orientació (IOF).

Segons Granero i Baena (2010) afirmen que a Espanya va arribar cap al 1960 però no va

ser fins els 1970, tal com afirma també Pérez (2011), de la ma del mestre d'esgrima

Suec Martin Kronlud, que es va començar a propagar gràcies a la seva feina laboral a

l'INEF de Madrid, incloent la orientació com preparació física i recreativa als seus

alumnes. Nou anys després es va crear la primera associació, anomenada: “Asociación

Amigos de la Orientación”.


25

A Catalunya, tal com remarca l'article de Ferran Santoyo Medina, la Federació de

Curses d'Orientació de Catalunya es va fundar el 13 de juliol del 1988.

- REGLAMENT

El reglament de la orientació pot arribar a ser molt extens, i pot anar canviant depenent

del tipus de carrera d’orientació que es realitzi, però un resum d’aquest reglament de

forma global seria:

- La honestedat esportiva del orientador és un principi fonamental

- La orientació de competició es practica en silenci i els corredors no poden

intercanviar informació de cap mena durant la prova.

- Està prohibit realitzar part o totalitat del recorregut amb la col·laboració d’un o

més corredors.

- Està prohibit seguir a un altre corredor per aprofitar-se del seu millor nivell

tècnic.

- El recorregut es té que fer en l’ordre oficial dels controls

- És obligatori atendre a un corredor que hagi sofert un accident

- Cada participant té que respectar a tercers, així com les propietats privades,

cultius i zones de repoblació forestal.

- Els competidors de les categories de NO iniciats, tenen que cedir el pas als

corredors de les altres categories.

- El corredor que no finalitzi la competició tindrà que comunicar-ho en el control

d’arribada.

- El lloc de reunió no poden quedar-hi brosses.

- La organització té dret a verificar la tarja de control en qualsevol moment

- Cada participant accepta el reglament de les Carreres d’orientació i participa,

exclusivament, sota la seva responsabilitat.

Aquesta és una informació extreta del bolletí Catalunya Orientació. FCOC.

- MODALITATS I CLASSIFICACIONS


26

Actualment Granero i Baena (2010) afirmen que existeixen nombroses modalitats

d’orientació esportiva, que es poden dividir amb funció de diferents criteris com:

- Segons els equips: individuals o per relleus

- Segons la hora del dia: diürna o nocturna

- Segons l’ordre de pas pels controls: en línia (obligatori seguir un recorregut) o

sense ordre de pas.

- Segons la forma de desplaçament: a peu, esquí, bicicleta, a cavall, espeleologia,

fons marítim, etc.

- Segons la distància: esprint (el guanyador tardarà menys de 15’), curta (menys

de 30’), clàssica (aproximadament una hora), llarga (1 hora i mitja), marató

(requereix una pernocta).

La FCOC (federació de curses d’orientació catalana), considera que les principals

modalitats més importants són les següents:

- A pau, amb les seves modalitats: distancia llaga, mitja, ultra-llarga, relleus,

esprint i nocturna.

- Rogaine (cursa en grup o peu) en la modalitat de 3 hores, 6 hores, o 24 hores.

- Raids d’aventura (diferents proves, distàncies i temps).

- Orientació en bicicleta de muntanya (btt-o), en modalitat de mitja, llarga i

esprint.

Les categories oficials s'apliquen a totes les curses oficials de la Federació Catalana de

Curses d'Orientació (FCOC), i per tant tots els seus federats ho han d'estar en una

determinada categoria. Les categories populars s'apliquen en curses no oficials, tant per

federats com per persones que practiquen aquest esport de forma esporàdica.

- NI (no iniciats): Categoria d’iniciació (sense diferenciació per edats)

- H14 / D14 : Homes / Dones de fins a 14 anys.

- H16 / D16 : Homes / Dones de fins de 15 a 16 anys.






27

- H40 / D40 : Homes / Dones a partir de 40 anys

- HE / DE : Categories d’elit. Només poden participar en aquesta categoria els

orientadors més experimentats majors de 18 anys

En la categoria H21/D21 hi ha una subdivisió per aquelles persones que encara no estan

suficientment experimentats per entrar en la HE/DE (en el moment que ja ho són passen

directament a aquestes categories).

Els circuits són diferents pera cada categoria i poden arribar a variar des dels 2 a 10

quilòmetres depenent d’aquestes.

Una modalitat en concret, el rogaine,

El rogaine és una modalitat oficial de la FCOC, en la qual l’objectiu no és passar i

marcar totes els fites distribuïdes en un espai determinat en el menor temps possible

(aquesta és la cursa d’orientació que vam realitzar a la pràctica), sinó que és una

modalitat en la qual requereix als seus participants orientar-se en espais naturals, amb

només un mapa i una brúixola, i l’objectiu d’aquesta és descobrir el nombre màxim de

fites possibles en un temps determinat. Cada fita té una puntuació diferent, depenent de

la dificultat física o tècnica d’aquesta, en tindrà més o menys.

El rogaine es duu a terme per equips, i poden ser de dos, tres, quatre o cinc

components.

Les categories són les següents:

- JJ: menors de 19 anys.

- HS, DS, XS. Categories Sènior (S). Homes (H), dones (D) o mixta (X).

Categoria oberta d’edat.

- HV, DV, XV. Veterans (V). Homes (H), dones (D) o mixta (X). Tots els

membres de l’equip han de tenir més de 40 anys.

- JV: Joves de menys de 19 anys i Veterans de més de 40 anys.


28

- SV: Súper veterans/es, de més de 55 anys.

Si hi vol participar algú amb menys de 16 anys ha de formar part d’un equip que tingui

un component major de 18 anys.

En aquesta modalitat no hi ha un itinerari establert i els participants trien l’ordre de les

fites que volen assolir.

No hi ha una quantitat màxima de controls, però en un rogaine de 6 hores es recomana

posar-ne màxim 30, i en els de durada superior (24h) es recomanen 50. A ser possible

no es tindria que poder arribar a tots els controls amb el temps que es dona.

Cada control pot tenir una puntuació diferent (d’entre 3 i 9 punts), segons la dificultat

física i tècnica d’aquests. La puntuació estarà indicada en el control amb el primer dígit

de la numeració d’aquest (per tant, el número no pot ser inferior a 31).

Passar-se del temps establert comporta una penalització per cada fracció de temps de

retard:

- Fins 00:04:59 – 5 punts

- de 00:05:00 a 00:09:59 – 10 punts

- de 00:10:00 a 00:14:59 – 20 punts

- de 00:15:00 a 00:19:59 – 30 punts

- de 00:20:00 a 00:24:59 – 40 punts

- de 00:25:00 a 00:29:59 – 50 punts

- més de 00:30:00 – desqualificació

Els participants tenen la obligació d’entregar juntament amb el mapa la descripció dels

controls. Tenen que romandre junts durant tota la cursa, han de dur tots els elements del

material obligatoris, no es poden utilitzar GPS, ordinadors, podòmetres,... també se’ls

obliga a prestar auxili a un altre equip si aquests els hi demana, entre altres obligacions

generals en la majoria de curses d’orientació.


29

Desenvolupament d’una prova d’orientació:

- S’assigna una hora de sortida a cada participant.

- En el moment de la sortida s’entrega:

o Un mapa amb el recorregut

o Un descriptor de controls

o Una targeta de controls

- Les sortides es realitzen amb un espai de temps entre sortida i sortida i està

terminantment prohibit seguir a un altre participant

- Mai es veurà el mapa fins el moment de la sortida.

- ASPECTES

L’esport de l’orientació ofereix diverses possibilitats educatives en l’àmbit de

l’educació física, com poden ser a nivell mental, intel·lectual, lúdic, terapèutica, entre

molts altres.

Centrant-nos en el nivell físic/motriu, la orientació com a esport tracta totes les

habilitats corporals necessàries per viure: resistència (aeròbica sobretot), velocitat,

rapidesa, flexibilitat, diversos tipus de moviments (salts, canvis de direcció, fintes,...),

força, elasticitat, reflexos,... És a dir, aquest esport tracta totes les capacitats

condicionals, o també conegudes com qualitats físiques bàsiques: força, velocitat,

resistència i flexibilitat. I també, alhora, tracta la majoria de les capacitats coordinatives

com la de diferenciació, acoblaments, reacció, orientació,...

Per tant, les possibilitats educatives de l’orientació avarca gairebé totes les capacitats

tant condicionals com coordinatives, gràcies al ritme que s’ha de portar durant la carrera

(resistència), els salts per superar obstacles, canvis de direcció depenent del terreny en

el que correm, al moment d’adaptar la posició del cos a diferents desnivell del terreny

(reflexos), la diferenciació dels diferents elements del mapa i del terreny en el que es

disputa la carrera (diferenciació), la capacitat de reaccionar a l’hora de trobar-se

diferents obstacles que s’han de superar, o que no es poden avançar i s’ha de canviar de

ruta, i com no, la orientació.


30

Si parlem del nivell cognitiu/afectiu, en l’orientació també s’impliquen molt les

capacitats psicològiques, com poden ser:

- La concentració, alhora de llegir el mapa i estar sempre alerta d’on estàs en

cada moment.

- L’esforç i voluntat, perquè l’objectiu és realitzar el recorregut en el menor

temps possible, per tant a la major velocitat possible, i sense control continu

de cap professor/monitor, el que comporta un esforç propi per tal d’anar

durant tot el recorregut a un ritme bo i voluntat per tal d’aguantar aquest

ritme i no anar caminant o rendir-se a la primera de canvi.

I molt relacionat amb les capacitats psicològiques també influeixen l’educació

en valors, ja que al realitzar curses d’orientació, també fan que els alumnes

aprenguin molt valors, com poden ser la confiança i el treball en equip (si és una

cursa en parelles, ja que no sempre t’has de guiar pel que tu penses, sinó també

pel que pensa el company), la responsabilitat (alhora de realitzar al cursa sense

control de ningú), l’esforç, entre molts altres que es poden aprendre en aquests

esport.

- METODOLOGIA D’INICIACIÓ A LA MODALITAT ESPORTIVA

Progressió en la ensenyança de la orientació esportiva

1a etapa: orientació en el gimnàs o pati

Els objectius que es poden plantejar en aquesta fase són:

Conèixer els fonaments generals del esport d’orientació:

Ser capaços de elaborar un pla bàsic amb les seves parts

principals (llegenda, data, nord,...)

Comprendre la importància de tenir el pla ben orientat durant tot

el recorregut

Aconseguir completar un circuit d’orientació en el gimnàs o

l’aula.

2a etapa: Terreny pròxim i conegut


31

En aquesta etapa s’ensenya a l’alumne a orientar-se en un medi més ampli i a

manejar la escala, la llegenda i la orientació dels mapes mitjançant referencies, a

més de servir per obligar a buscar el itinerari més ràpid entre controls.

(individuals, per parelles, relleus, amb ordre establert o sense,....

3a etapa: Terreny desconegut

En aquesta etapa es pretén aprendre a utilitzar la brúixola, les corbes de nivell,

les descripcions de controls i utilitzar mapes d’orientació oficials.

4a etapa: Orientació en terreny desconegut. Carreres oficials

Fase de competició i esport pròpiament dit, que es farà en la secundaria i fora dl

horari lectiu.

RESUM:

1- Dibuixar l’aula; fitxes d’aprenentatge

2- Dibuixar gimnàs i realitzar circuits

3- Realitzar circuits sobre croquis del centre. Si tenim mapa (màx.: E=1:5.000),

realitzar circuits amb ell.

4- Circuit mitja: parc petit. Delimitació d’una zona.

5- Circuit gran

6- Competició


32

2.4.ESCALADA

D’entre totes les habilitats bàsiques que els nens i nenes tendeixen a desenvolupar de

forma natural en els primers anys de vida, la habilitat més freqüent practicada

espontàniament és la trepa (gatejar, pujar calons, trepar fins apujar-se a les cadires,...)

Tal com afirma Sabina (2012), l’escalada té incorporades intocables beneficis en tres

aspectes:

- Aspecte físic: millora la força i la resistència, desenvolupant la capacitat de

trobar un equilibri amb el cos (trobant també l’interior), la flexibilitat i

coordinació motriu.

- Aspecte psíquic: augmenta la atenció, memòria i concentració com també la

confiança, autoestima i aprendre a prendre decisions.

- Aspecte social: la cooperació és l’estil de comunicació d’aquest esport

perquè tenen que aprendre a responsabilitzar-se en grup, i poder aprendre a

vincular-se dos junts.

ELS ORÍGENS DE L’ESCALADA


33

Segons Creasey (2007) “La escalada en roca es hoy un deporte complejo en el que se

emplea un vocabulario propio y un material que es el resutlado de dècades de

experimentación”.

Durant molts anys ha sigut un dels espots amb més ràpid creixement amb milions de

participants en tot el mon.

En el llibre de Crasey (2007) afirma que els seus inicis provenen de la Gran Bretanya

victoriana i a Europa s’ha desenvolupat fins convertir-se en un joc amplíssim amb

moltíssimes facetes que la fan difícil definir-la i classificar-la.

L’entorn en el que ha es desenvolupa també ha evolucionat bastant, començant per les

goles i arestes de les muntanyes originals, a parets més difícils, a zones rocoses més

petites i pròximes a pobles, ciutats i carreteres, i per finalitzar al modern fenomen que

s’ha convertit l’escalada en els rocòdroms.

La escalada des de sempre ha estat un esport amb poques regles i també amb un elevat

element de risc, una cosa és la seguretat personal en un rocòdrom, i l’altre en les

muntanyes de tot el mon.

Es creu que l’escalada va sorgir a partir d’una altre activitat com es l’alpinisme. Les

primeres referencies a la escalada com a disciplina a Europa es troben cap al 1911, on es

distingeix entre la escalada lliure i artificial.

La escalada lliure es va desenvolupar àmpliament a la dècada dels trenta als cinquanta,

però la lliure no va començar a evolucionar fins a mitjans del segle XX.

Un dels grans passos en l’evolució de l’escalada va ser la invenció de l’arnés, cap als

anys 60. L’escalada va anar evolucionant, passant pel “free climbing” (escalar evitant

ancoratges i orificis de la roca, progressant pels propis mitjans), i poc després va sorgir


34

l’espit (clau de pressió que posseeix un expansor) ja que la corrent anterior limitava

l’augment dels graus de dificultat.

El sorgiment del espit és considerat per molta gent el punt de partida de l’escalada

esportiva actual.

Aquesta evolució de la que estàvem parlant va fer que aquest esport comences a adquirir

certa rellevància social a països com Suècia, França, Anglaterra i Espanya.

Baena (2008a) afirma que actualment és el tercer esport d’aventura més practicat en el

nostre país, seguit pel trekking i la bicicleta de muntanya.

Tipus d’escalada

Escalada clàssica

Consisteix en pujar i recórrer parets de roca o gel o altres elements naturals

característiques per la seva verticalitat, mitjançant mitjans de assegurament

recuperables en la seva totalitat.

Es caracteritza per llargs itineraris on l’escalador té que col·locar la seva pròpia

protecció, com claus, empotradores, figureros,... Cosa que obliga a que aquestes

vies siguin menys difícils tècnicament, ja que la dificultat està centrada en altres

aspectes com pot ser la ruta, el descens i la dificultat de retirada.

La dificultat es mesura amb una escala que va des de MF (molt fàcil) a ASO

(abominable).

Aquest tipus d’escalada es duu a terme ancorat a una altre persona, i és

obligatori el treball en equip per assolir l’escalada. El que avança en primer lloc,

s’anomena primer de cordada, i va avançant fixant la corda a la paret subjectant-

la amb varis encolatges, fins arribar a un punt anomenat reunió, des de on

assegura la progressió del seu company, que en principi no tindrà cap perill ni


35

risc de caiguda ja que està subjectat contínuament. Des de aquesta reunió es

tornarà a pujar fins a la següent, i així successivament.

Escalada búlder

Es pot considerar com una modalitat que consisteix en escalar sense aconseguir

una altura perillosa.

Escalada esportiva

Pràctica que consisteix en pujar o recórrer parets previstes de vies equipades

amb els segurs, col·locats fixes en la paret, per garantir la seguretat de

l’escalador.

Tal com hem comentat en anterioritat, aquest

tipus d’escalada va sorgir gràcies a la invenció

de l’encolatge expansiu espit, que ajudava a

desentendre’s de la protecció i poder-se

concentrar en la dificultat de la tècnica. Avui

en dia aquests espits, han

sigut reemplaçats per parabols i encolatges químics, ja que ofereixen més

seguretat, sobretot en roques toves.

- MODALITATS ESCALADA ESPORTIVA

o Dificultat: Consisteix en superar una via sense caure, cada vegada amb

vies de major dificultat.

o Velocitat: En la que els escaladors han de pujar determinades vies en el

menor temps possible

o Duel: dos escaladors es repten i el guanyador es classifica

o Búlder: Escalar sense aconseguir una altura perillosa, el que redueix el

material de seguretat a un simple matalàs i un company atent.


36

L’inventor d’aquest tipus d’escalada va ser el gimnasta nord-americà

John Gill, qui en els anys 50 va introduir la utilització del magnesi per

evitar la sudoració de les mans durant l’escalada

- MATERIALS ESPECÍFICS PER LA ESCALADA ESPORTIVA

Els materials per realitzar escalada han de ser supervisats diàriament, cada dia que es

vulgui realitzar s’han de comprovar un a un per a observar si estan en condicions i estan

bé, ja que una petit tall a la corda, o un arnés que no tanqui del tot bé pot ocasionar una

caiguda molt important.

Apart de revisar-lo diàriament, també és important que tots els materials portin la marca

CE (Conforme Exigencias), que garanteix que compleixen la normativa imposada per la

legislació vigent.

Tot el material d’escalada es pot classificar en dos grups:

- Material tou, que esta composat per les cordes, arnesos i cintes planes;

- Material dur, que són tots els mosquetons, aparatós metàl·lics per assegurar,

descendir, etc...

Les cordes

Degut a que són un material tou, tots aquests solen tenir una vida útil en funció

de la utilització, i sol oscil·lar entre 3 i 5 anys, o fins hi tot menys.

Les cordes estan formades per diferents parts:

o El cos (que és la part interior de la

corda)

o La funda

Hi ha diferents tipus de cordes, com són les cordes simples, les cordes dobles, les cordes

bessones,... Però en la escalada les que es solen utilitzar són les primeres.


37

Aquestes, segons Granero i Baena (2010) es poden dividir en funció de la seva

elasticitat en:

- Cordes estàtiques: no s’estiren, per tant es solen utilitzar pels ràpels, tirolines,

ponts penjants, passarel·les, construccions,... També són utilitzades en altres

esports com la espeleologia (ciència que estudia i explora les cavitats

subterrànies). Però actualment aquest tipus de cordes ja casi no s’utilitzen.

- Cordes dinàmiques: són cordes que s’estiren en el cas que es produeixi una

estirada forta, per tal d’amortir d’aquesta manera una possible caiguda. Aquestes

són les més utilitzades per a la escalada, ja que d’aquesta forma si l’escalador

caigués, la corda absorbiria una part de la força de la caiguda i no seria tant

forta.

- Cordes semi-estàtiques: aquests tipus tenen propietats mixtes entre les estàtiques

i les dinàmiques. Ofereixen un allargament moderat que les permet absorbir la

suficient energia per detenir certs tipus de caiguda (de factor 0,3

aproximadament) S’utilitzen bàsicament per ràpels, ascensos per corda,

espeleologia, etc… i són les que s’estan utilitzant per a substituir les cordes

estàtiques.

Dins aquesta classificació, Mario J. (2006) l’aprofundeix més afirmant:

- Cordes dinàmiques

o En simple

o En doble

o Bessones

o De marxa

- Cordes estàtiques

- Cordes semi estàtiques

o Tipus A


38

o Tipus B

o Per a espeleologia

Actualment, hi ha moltíssimes classes de cordes, i cada vegada s’estan creant més amb

diferents característiques, per tal de crear-ne una per a cada classe de modalitat en les

que s’utilitzen, aconseguint unes característiques determinades per tal d’ajudar el

esportista. L’únic inconvenient és que si abans es podien realitzar diferents esports com

l’escalada clàssica, l’alpinisme en

roca, els rocòdroms,… amb una

mateixa classe de corda, actualment

s’ha de tenir un tipus de corda per a

cada tipus d’activitat, cosa que

millora les sensacions i segurament

la seguretat de l’activitat, però

augmenta considerablement el cost dels materials necessaris.

Quan ja sa fet la tria de la corda que és més idònia en cada cas, també s’han de

comprovar altres aspectes d’aquesta corda, tal com indica en el seu llibre Mario J.

(2006), per garantir la seguretat i eficàcia d’aquesta, com són:

- L’any de fabricació: És pot trobar tallant un tros de corda i mirant el cos

d’aquesta, ja que hi ha un fil que té un color diferent depenent de l’any de la

seva fabricació. És aconsellable que l’any d’utilització de la corda sigui el

mateix en el que ha estat fabricada.

- La força de xoc o força màxima: És l’estirada que sofriríem al patir una caiguda.

En les proves dinàmiques que es fan per determinar aquest, es calcula l’esforç

que no absorbeix la corda i per tant, l’impacte que rebria el cos de l’escalador

accidentat. El límit està establert en 1200 daN (decanewtons) per les cordes

simples i bessones, i en 800 daN per les cordes dobles. Aquests valors són els

màxims raonables que pot suportar el cos humà sense sofrir danys considerables.


39

Quan menor sigui aquest numero de daN, menys sofrirà l’esportista, els

ancoratges, etc. Aquesta força de xoc augmenta a mesura que es van patint

caigudes i amb la utilització d’aquesta, és a dir, que una corda amb la força de

xoc elevada, arribarà al seu límit molt més ràpidament que una amb una força de

xoc més reduïda.

FORÇA DE XOC MÍNIMA = SEGURETAT MÀXIMA

- Número de caigudes: Aquesta informació indica el numero de caigudes de factor

2 que pot resistir una corda dintre la seva vida útil. Per tant, tenim que tenir en

conta el numero de caigudes que tenim, i els factors d’aquestes caigudes. Si les

caigudes són petites, la corda en podrà suportar bastantes, però si pel contrari,

són grans, en poc temps deixarà de segura d’utilitzar.

- Altres aspectes que també es tindrien que tenir en compte, tal com indica

Granero i Baena (2010), serien l’allargament dinàmic (≤40%), el lliscament de

la funda (≤ 20 mm/2m) i el pes per metre (pes d’1 metre de corda en grams)

Els factors de caiguda dels que hem parlat abans per mesurar el numero de caigudes són

els que determinen la gravetat de la caiguda. Per obtenir aquest factor s’ha de dividir la

distància de la caiguda per la longitud de la corda que l’ha suportat.

Exemples de factors:

- Factor de caiguda = 5m / 5m de corda des de l’assegurador = 1. FACTOR 1

- Factor de caiguda = 5m / 2,5m de corda des de l’assegurador = 2. FACTOR 2

El factor 2 és el màxim que es pot aconseguir a l’escalada, en l’escalada esportiva és

molt complicat aconseguir factors que s’acostin al 2, ja que normalment són de 0,2 o

0,5, per tant si la corda no pateix rascades o quelcom que la desgasti, pot aguantar

centenars de caigudes esportives.

L’arnès


40

L’arnes és un conjunt de cintes adaptables a la cintura i a les cames, amb una subjecció

davantera que permet lligar-hi la corda o col·locar els mosquetons que ens subjecten.

Existeixen dos classes d’arnès, els de cintura i els de pit.

L’arnes de cintura consisteix bàsicament en una cinta regulable i dos més petites per a

les cames que en cas de caiguda de l’escalador, reparteixen la força de xoc. Aquest tipus

d’arnès és menys favorable al patir una caiguda descontrolada o amb una trajectòria

descontrolada ja que pot ocasionar riscs de sofrir lesions a la columna vertebral.

L’arnes de pit n’existeixen de dues classes, el clàssic i el de nus de vuit. Aquest últim és

el més recomanat pel seu menor pes i major comoditat. Aquest arnès té la funció

d’impedir que el tors basculi cap a darrera o cap a un costat, però la seva funció és

donar més seguretat a l’arnés de cintura, per aquesta raó, mai es pot utilitzar sol, sinó

que per complementar-lo.

Casc

El casc és un material imprescindible i obligatori per a l’escalada. Normalment en els

centres educatius d’escalada no sol haver-n’hi ja que és un material molt costos, ja que

tenen que tenir una resistència a la penetració molt alta, i una gran capacitat d’absorció

d’energia d’impacte i això fa que augmenti el seu preu.

Com ja em comentat, si no es disposa d’aquests cascs específics, sempre es pot

improvisar amb cascs de bicicleta, patins,... ja que és preferible protegir-se el cap amb

quelcom que no sense res.

Peus de gat

Els peus de gat son sabates especials per tal de practicar escalada, amb soles de goma

cuita sense relleu, és a dir, soles de cautxú, i on les punteres solen estar més

sobresortides, per tal de poder aprofitar tots els entrants de les roques.


41

En els últims anys, la qualitat de les gomes ha millorat considerablement, i fins hi tot

existeixen diferents tipus de soles depenent de la superfície que volem escalar.

Actualment, s’afirma que com més tova sigui la sola, major adherència tindrà, però que

també com més tova, més fàcilment es desgastarà.

Per tant, el calçat d’escalada que podem trobar actualment es pot distingir en:

- Ballarines

- Sabates toves o semirígides

- Sabates rígides

Els peus de gat solen ser un parell de talles més petites que la talla que se sol portar

normalment, ja que la sabata ha d’anar molt ajustada al peu. Existeix molta controvèrsia

en l’aspecte de les talles de les sabates, però bàsicament hi ha dues opinions:

- Els dits es troben en posició normal. Sabates una o dues talles més petites de ho

habitual.

- Els dits queden “corbats”. Sabates tres o quatre talles més petites de ho habitual.

Mosquetó

El mosquetó és un grilló d’acer galvanitzat, alumini dur o alteracions semblants, que

s’utilitzen per realitzar diferents maniobres en les activitats d’escalada.

Hi ha diferents classes de mosquetons, depenent de la forma, poden ser en “D” (per

connectar l’arnés als aparatós) o “en forma de pera” (per reunions i nusos dinàmics).

També hi ha mosquetons amb tancament de seguretat (poden ser en Forma de “D” o

“forma de pera”) i mosquetons sense tancament de seguretat (són la majoria en forma de

“D”).

Altres

Com a material d’escalada fonamental també podem trobar els descensors, que són

aparells que permeten al esportista baixar per una corda controlant el seu descens i


42

alguns, fins hi tot, permeten bloquejar-se i quedar-se suspès a l’aire.

També són necessaris els ascensors, que tal com el nom indica, són els aparells que

permeten pujar per una corda i progressar per llocs amb desnivell.

Per acabar tenim els bloquejadors, que permeten que l’escalador baixi baixant, però que

en el moment que es produeixi un descens brusc, aquest aparell aturaria el descens i

impediria la possible caiguda.

- REGLAMENT

El reglament per a les competicions d’escalada esportiva a partir del Juny del 1995 va

entrar en vigor els reglaments de competició elaborats pel comitè d’escalada esportiva i

de competició (CEDC). Aquest comitè integrat en la estructura de la FEDME

(“Federació Española de Deportes de Montanya y Escalada”) es la responsable

d’organitzar tots aquells aspectes relacionats amb l’escalada esportiva a nivell nacional.

El CEDC contempla cinc classes de competicions nacionals: Copa d’Espanya

d’Escalada esportiva, Campionat d’Espanya de Escalada Esportiva, Campionat

d’Espanya Juvenil d’Escalada Esportiva, Campionat d’Espanya d’Escalada en Bloc,

Campionat d’Espanya d’Escalada de Velocitat.

I en conseqüent, els reglaments elaborats són cinc:

- Reglament per la competició per la modalitat de dificultat vista

- Reglament per la modalitat de dificultat en bloc

- Reglament per la competició de modalitat de dificultat assajada.

- Reglament per la competició d’escalada de velocitat

- Reglament disciplinari

En aquests reglaments s’estipulen les categories en les quals estaran dividits els

participants, el sistema de puntuació i el procés de classificació que poden establir en

cada competició.


43

També es determinen els dissenys i mides dels murs, el manteniment d’aquests i la

inspecció de les vies. Així com les zones d’aïllament, de transit i d’escalada.

El reglament deixa ben clares quines son les faltes a les que qualsevol escalador pot

cometre, i aquelles més greus que fins hi tot comportarien una sanció disciplinaria.

Un resum dels punts més importants del reglament d’escalada esportiva podria ser

aquest:

- Es considera que un tram ha sigut superat, quan aquest s’hagi escalat sense

caure, sense l’ajuda de mitjans artificials i dins el temps establert prèviament

- L’assegurador té que mantenir una certa corba, considerant-se com a ajuda

artificial cada vegada que la corda quedi en tensió.

- Qualsevol participant de la competició pot descendir quan vulgui, sempre i quan

no s’ajudi de la corda per fer-ho, ni arribi a tocar el terra.

- Es permès la utilització de magnesi, determinant l’àrbitre en quina freqüència

s’ha de netejar cada passada.

- Durant l’escalada, el participant tindrà que passar la corda per tots els segurs,

equiparats prèviament amb cintes exprés, on els seus mosquetons tindran la

obertura orientada cap a baix. Tant mateix s’ha de passar la corda pel mosquetó

abans de superar-lo amb la totalitat del cos.

- Al produir-se una infracció de les regles anunciades, el participant serà parat a

on sigui i es mesurarà l’altura fins el punt més alt que hagi tocat alhora que es

trobava en una posició conforme amb les regles. Això es farà en els següents

casos:

o Caigudes

o Superar temps permès

o Sobrepassar els límits de la zona d’escalada

o Utilitzar un punt d’ajuda artificial


44

o No passar la corda pel mosquetó d’un seguro

o Tornar al terra

El càlcul de l’altura es realitzarà amb un punter i una cinta mètrica, o bé mitjançant

marcació làser.

- METODOLOGIA D’INICIACIÓ

Com ja s’ha comentat al inici d’aquest punt, l’escalada és un dels aspectes que els nens i

nenes comencen a desenvolupar per si sols des de ben petits, i tot hi que molta gent

consideri que és un esport molt perillós, amb un risc molt alt de caigudes i lesions, no és

així.

L’escalada pot arribar a proporcionar molts aspectes pedagògics com per exemple:

- L’escalada és com una aventura, i la motivació és inherent a les aventures.

- És una activitat en la qual la majoria dels alumnes parteixen d’una mateixa

situació, ja que casi cap pràctica escalada.

- Els alumnes es prenen l’escalada com un repte personal, volent millorar la seva

última marca.

- És un esport en el qual l’esforç per pujar és compensat quan veus fins a quina

altura has aconseguit arribar.

- L’escalada ensenya a conèixer els nostres propis límits, i ensenya a conèixer

sensacions i experiències úniques com la verticalitat, el vuit, l’altura,..

- Existeix una clara comunicació amb la naturalesa i amb el company que ha

d’estar atent a tu en tot moment, per aquesta raó també es pot arribar a crear una

confiança molt forta.

- Té grans beneficis tant a habilitats com a destreses físiques.

Després de veure uns quants dels molts aspectes pedagògics que pot arribar a tenir

l’escalada, i després d’informar-me amb diferents autors com Granero i Baena (2010),


45

Corcuera (2006), entre altres, he desenvolupat unes fases d’aprenentatge per a

l’escalada.

Fase 1

Es realitzarà unes classes teòriques a l’aula, en la que s’intentarà introduir verbalment

l’escalada als alumnes, explicar en que consisteix aquest esport, quins materials

s’utilitzen, tots els mitjans de seguretat que es fan servir, la importància de fer-los

servir, fer alguna referencia històrica i els orígens d’aquesta,...

Els objectius bàsics d’aquesta fase serà conèixer els aspectes de seguretat i ho

importants que són, prendre un primer contacte amb aquest esport i descobrir de forma

general en que consisteix l’escalada esportiva.

Fase 2

Aquesta fase serà la presa de contacta pràctica amb l’escalada esportiva en un espai

familiar (com el gimnàs de l’escola), i se centrarà bàsicament en “recuperar” l’habilitat

motriu bàsica de la trepa, habilitat que cada vegada s’està oblidant més degut a la

estructura i al model social en el que vivim.

Els objectius d’aquesta etapa seran, recuperar o redescobrir la trepa i la relació que té

amb la coordinació i l’equilibri, experimentar posicions poc habituals, i vivenciar i

sentir l’escalada ( cansament, adrenalina, postures,...).

Fase 3

En aquesta fase ja s’escalarà de veritat, preferiblement en un rocòdrom, i els alumnes

tindran el primer contacte real amb el material d’escalada (cordes, arnés,...). En aquesta

sessions serà necessari extremar les mesures de seguretat, per tal que els alumnes es

vegin segurs si per algun motiu pateixen una escalada, i comprovin que no els hi pot

passar res.


46

Els objectius d’aquesta sessió es centraran en que els alumnes escalin en una situació

real en estructura artificial, saber assegurar a un company, aprendre el nus bàsic (vuit

doble), experimentar posicions poc habituals, i vivenciar i sentir l’escalada (cansament,

adrenalina, altura, verticalitat, buit, postures,...).

Fase 4

L’ultima fase del procés d’iniciació de l’alumne acabarà en un entorn natural, en el qual

els alumnes no només coneixeran l’escalada real, sinó que serà en un entorn natural, un

mitja molt més ric cognitivament ja que en aquesta situació les presses no són tant

evidents i s’han de buscar més. Les sensacions amb les roques solen ser més agradables

que amb el rocòdrom.

Els últims objectius es centraran en escalar en situació real en un medi natural, i també

es tornaran a incloure objectius anteriors com aprendre a assegurar un company,

consolidar el nus bàsic (vuit doble), experimentar posicions poc habituals, vivenciar i

sentir l’escalada, i per suposat, estar en contacte directe amb la natura.

3. PREPARACIÓ DEL PROJECTE PEDAGÒGIC

- ANÀLISI CURRICULAR

Gràcies a les orientacions i exigències que ens proporciona el currículum d’educació

física secundaria i obligatòria, i dirigit principalment als centres, als equips docents i al

departament didàctic d’educació física, com és el cas. Podem extreure els criteris i les


47

exigències tant teòriques com practiques sobre els nostres alumnes que cursen educació

física en etapes secundaries obligatòries.

L’objectiu llavors d’un procés educatiu i pedagògic és l’assoliment que l’alumne ha

d’aconseguir en finalitzar dit procés, com a resultat de les experiències d’ensenyament i

aprenentatge intencionalment planificades amb aquesta finalitat.

El currículum d’educació secundaria esta dirigit principalment a les competències i la

seva adquisició per part dels nois i noies que formen l’alumnat. I té com a finalitat

aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món

i esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat diversa i

en canvi continu que hi ha actualment. Tot això significa ensenyar per aprendre i poder

continuar aprenent al llarg de tota la vida, per tant, cada noi i noia que forma dit

alumnat, forma part del procés d’ensenyament aprenentatge i aquest no té un límit

marcat.

Aquestes competències per tant direm que son: la capacitat per aplicar, de manera

integrada, coneixements teòrics, habilitats i actituds i resoldre situacions de l’entorn

actuant de manera coherent i responsable. Per tant, no es tracta només d’adquirir

coneixements, sinó de saber-los utilitzar adequadament en l’actuació per resoldre les

situacions que planteja la realitat. Els exemples i les experiències recreades en diferents

situacions de la vida diària. I que nosaltres com a docents, som els encarregats de

proporcionar els mitjans i les eines necessàries perquè els nois i noies captin i assimilin

totes aquestes orientacions que mostrem a traves de les diferents situacions.

Les característiques principals que ens proporciona el currículum i que s’observen son

les següents:

o La integració dels coneixements en direcció a l’alumne.

o La funcionalitat dels aprenentatges.

o L’autonomia de l’alumne en el procés d’aprenentatge.

La finalitat d’aquestes característiques que formen el currículum d’educació física són

el desenvolupament personal i la millora de la qualitat de vida. Es a dir, funcions

facilitadores per la persona i totalment saludables. Com hem vist la matèria d’educació


48

física té un paper important en el desenvolupament de les competències centrades en la

cura del cos i de la salut, en la millora corporal i la forma física, i també centrada en l’ús

constructiu del temps lliure mitjançant la practica d’activitats esportives tant individuals

com poden ser col·lectives.

El fet de buscar intencionadament el treball transversal de l’assignatura d’educació

física per als nois i noies, afavoreix la integració del coneixements.

Des de la perspectiva d’un currículum enfocat a les competències, la transversalitat

suposa buscar les relacions i les interseccions dels continguts de l’educació física amb

els d’altres matèries, com les matemàtiques, les ciències de la naturalesa, la llengua, la

música o l’educació per a la ciutadania i facilitar tot això de forma coherent, per

afavorir les interrelacions, evitar les repeticions i prendre decisions sobre què, com,

quan i per què s’ensenyen determinats continguts dintre de l’assignatura d’educació

física. Cal promoure en l’alumnat l’establiment d’interrelacions entre els continguts de

les diferents disciplines, de manera que el procés d’ensenyament sigui més eficient i, al

mateix temps, tingui molt més sentit per als que aprenen.

En tot moment el professor de l’assignatura ha de ser conscient de que els alumnes

estiguin adquirint aquest aprenentatge per competències mitjançant la funcionalitat dels

aprenentatges i buscar un més enllà en l’autonomia en el mateix procés d’aprenentatge.

Entenem aquesta autonomia com l’adquisició d’eines i estratègies per aprendre, prenent

consciència del propi procés d’aprenentatge, tant individual com col·lectiu, ja que és un

aspecte clau que cal desenvolupar no només des de la matèria d’educació física sinó que

de totes les demés juntament amb aquesta.

L’objectiu marcat per el currículum dintre d’aquesta autonomia es que els nois i noies,

una vegada han finalitzat el transcurs dels quatre anys que formen l’ensenyança

secundaria obligatòria pugin ser capaços de organitzar i realitzar qualsevol practica de

forma autònoma tant individual com col·lectivament.

S’ha de tenir en compte que els nois i noies que cursen aquesta etapa per a la seva

formació i educació obligatòria, estan en un continu canvi, es a dir i més concretament,

aquests alumnes experimenten grans canvis a nivell corporal, afectiu, social, i es pren la

consciencia del propi cos, l’acceptació d’un mateix i la relació envers els altres nois i

noies. Aquests alumnes han de ser capaços de d’utilitzar el seu propi cos, i el seu

moviment per expressar sensacions i sentiments davant les diferents situacions.


49

Relacionat amb l’alumne dintre de la societat i el món actual educar a cada noi i noia en

relació al respecta a les altres persones i l’entorn on es desenvolupen, i potenciar

constantment les actituds i valors propis d’una societat que lluita per la solidaritat entre

les persones, i s’allunya dels valors contraris.

S’ha de destacar com a punt important del currículum, les competències pròpies de la

matèria d’educació física que ens mostren com son:

a) Desenvolupament personal.

b) La pràctica d’hàbits saludables de forma regular i continuada.

c) La competència comunicativa.

d) La competència social.

El desenvolupament personal es tracta de la competència centrada en la matèria, el

treball i la cura centrada en el propi cos i la motricitat. També son les actituds i valors

adequats a la gestió i conducta motriu.

Per altra banda, la pràctica d’hàbits saludables de forma regular i continuada és

relaciona amb sentir-se be amb el teu propi cos, és el que s’anomena benestar personal.

La millora de l’autoestima.

La competència comunicativa és l’experimentació del cos i el moviment com a elements

d’expressió, la comunicació dels sentiments, compartir emocions i pensaments, i

l’expressió del gest i el sentiment.

La competència social, en canvi, esta centrada en les relacions interpersonals com el

respecta, l’acceptació i la cooperació. Son les relacions interpersonals, l’adquisició de

valors, la potenciació de la creativitat i l’ús del llenguatge, i el contacte personal i les

experiències viscudes.

La matèria d’educació física exposa en el currículum d’educació obligatòria els

diferents objectius que considera essencials, aquests objectius tenen com a fondament el

desenvolupament de les capacitats com: conèixer els trets que defineixen una activitat

física saludable i els beneficis que l’activitat física comporta per a la salut individual i

col·lectiva, o un altre com, valorar la practica regular d’activitat física com a millora de

la salut i de la qualitat de vida.


50

Aquests dos i altres objectius estan destinats als quatre cursos que formen l’educació

secundaria obligatòria, i dintre del currículum es divideixen els quatre cursos amb:

continguts i criteris d’avaluació.

Els continguts son els mateixos per als quatre anys la diferencia es el temari que té

cadascun d’ells. Aquests continguts son els següents: condició física i salut, jocs i

esports, expressió corporal i per últim les activitats al medi natural. S’ha de destacar que

durant la realització teòrica i practica dels continguts situats dintre d’aquest últim

contingut com son les activitats al medi natural, la major part del treball d’aquest bloc

es transversal, es a dir, amb connexió directe amb altres assignatures. Tant pot ser de

ciències naturals, llengua, etc. Aquest contingut se centren en l’actitud de respecte i

conservació del medi natural quan l’alumnat entra en contacte amb la natura, així com

el treball de la prevenció i la seguretat en la pràctica d’activitats físiques en entorns

oberts.

Els criteris d’avaluació de cada curs dintre del currículum d’educació secundaria estan

relacionats amb els continguts de cada curs. Alguns exemples son: identificar les parts

d’una sessió d’activitat física i l’objectiu de cadascuna (primer curs), incrementar el

nivell individual de condició física per millora de la salut (segons curs), planificar i

posar en marxa un escalfament general (tercer curs), i participar de forma constructiva

en la creació i realització de coreografies amb suport musical (quart curs).

Aquest son alguns pocs de varis criteris d’avaluació que compren l’assignatura

d’educació física per els diferents quatre cursos que formen l’etapa secundaria

obligatòria. Tots aquests criteris es fan mitjançant el que s’anomena instruments

d’avaluació. Aquests instruments son activitats de suport conceptual en iniciar o acabar

una sessió, feedbacks en gran i petit grup,es a dir, tant de forma individual com

col·lectiva; preguntes i respostes orals, treballs individuals i en petit grup, exposició de

treballs, problemes o investigacions realitzades, realització de proves, registres

d’observació, etc. Tots aquests instruments es complementen i proporcionen

informació al professorat i als nois i noies docents, i han de ser utilitzats en tots el

moments del procés per detectar, seguir, regular el procés d’aprenentatge.


51

- APORTACIÓ AL DESENVOLUPAMENT DE LES CB

Durant la pràctica que portaran a terme els nois i noies al llarg dels dies a Ventalló,

treballaran els trets de les competències bàsiques que es troben dintre del currículum

d’educació secundaria.

Aquestes competències, per una banda, s’utilitzarà l’adquisició de coneixements que

permetin a l’alumnat superar adversitats de manera racional, tenint en compte, la

preservació del medi ambient i la interacció responsable amb l’entorn en el que es

desenvolupen les activitats esportives i recreatives que es faran. Tenint en compte la

influència que té la seva presència en l’espai.

Es tracten de competències bàsiques, com son: competències socials, competències

comunicatives, nous coneixements i interaccions amb l’entorn, coneixements d’un

mateix i l’auto superació, i la competència d’aprendre a aprendre

A continuació hi ha un quadre amb les competències bàsiques i les característiques de

cadascuna d’elles, que esmenta el currículum d’educació secundaria que s’han de posar

en practica per als nostres nois i noies que cursen l’assignatura.

Competències bàsiques Característiques

Coneixement i interacció amb el món

o Interacció del propi cos i l’espai, el

coneixement, i la practica.

o La valoració de l’activitat física

per a prevenció de la salut.


52

o Respectar a un mateix, als altres,i

al medi natural.

o Preservació del medi ambient i

interaccionar responsable amb

l’entorn.

Competència social i ciutadana

o Aprendre a conviure.

o Acceptar les regles pel

funcionament col·lectiu, la

participació i el respecte.

o Conèixer les possibilitats i

limitacions pròpies i alienes.

o Observar comportaments de

cooperació i bona convivència i

participació.

o Coneixement d’un mateix i dels

altres.

o Comunicar-se en diferents

contextos.

o Expressar les pròpies idees i

escoltar les alienes.

Intercanvis comunicatius

o Valoració crítica dels missatges i

estereotips procedents dels mitjans

de comunicació.

o Expressió i comunicació oral i

escrita.

o Ús de les TIC.


53

Coneixement d’un mateix i auto superació

o Els alumnes han de conèixer els

seus potencials i les seves

carències.

o Motivació i voluntat per superar-

se.

o Han de ser conscients del què se

sap i del que cal aprendre.

o Aportació d’aprenentatges previs.

o Reflexió per tal de fomentar el

pensament creatiu.

Aprendre a aprendre

o Autonomia i iniciativa personal.

o Coneixement d’un mateix i de les

pròpies possibilitats i carències.

o Auto superació, perseverança i

actitud positiva.

o Organització individual i

col·lectiva.

o Superació d’adversitats de manera

racional.

- RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES CURRICULARS

El que anomenem connexió entre matèries és que uns dels propòsits que planteja el

currículum d’educació secundaria obligatòria per l’educació física és buscar les


54

relacions i les interseccions dels continguts de l’educació física amb els d’altres

matèries.

Els resultats d’aprenentatge són millors si hi ha hagut una bona coordinació entre el

professorat, perquè ajuda a l’alumnat a mobilitzar els coneixements de què disposa

davant de situacions generades en contextos diferents de la manera en que aquests

s’han après.

Un bon exemple és, si agafem el cas del contingut de 4rt d’ESO, “Creació de

composicions coreogràfiques de grup amb el suport d’una estructura musical, incloent

els elements: temps, espai i intensitat”, es pot tractar de manera integrada a aquesta

ensenyança els continguts d’altres matèries com ara: l’estructura de la música, la

temporalització del temps durant la coreografia, etc. Tot això relacionat amb

l’assignatura de música.

Una altra interrelació i exemple de transversalitat entre matèries, és si agafem el

contingut general de la “condició física”, que durant els quatre cursos es va especificant.

Per realitzar càlculs d’intensitat, freqüències, series, repeticions, temporalitzacions, etc.

Estem fent servir operacions que també poden sorgir en la matèria de matemàtiques, i

per tant treballem connectats a altra assignatura durant les sessions d’educació física.

Així doncs, és important que l’equip de professors que formen l’ESO, estiguin en

contacte permanent i tinguin ben clars els sistemes d’ensenyança i la transverslitat que

poden tenir diverses assignatures.

A més, tal com esmenta el departament d’educació, el desenvolupament competencial

de cada noi i noia implica la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats de manera

transversal i interactiva. Durant les diferents situacions i els diversos contextos que

requereixin la intervenció de coneixements vinculats al sabers.

- OBJECTIUS I CONTINGUTS

Objectius d’aprenentatge


55

OBJECTIUS D’APRENENTAGE

Escalada

o Conèixer els principis i els orígens de l’escalada.

o Conèixer amb el material adequat per a realitzar escalada (corda, arnés, peus de

gat, grigri, etc.)

o Conèixer les mesures de seguretat durant la pràctica d’escalada (roba apropiada

i casc apropiat, revisió del material abans de començar,etc.)

o Saber assegurar a un company.

o Aprendre el nus bàsic per a fer un encordat, com és, el vuit doble.

o Assolir una mínima coordinació motriu entre els braços i les cames alhora de

pujar els circuits d’escalada.

o Conèixer les característiques del medi ambient i les condicions més adequades

per a realitzar una pràctica d’escalada.

o Vivenciar una pràctica real d’escalada amb les seves característiques com

poden ser, les postures i les sensacions d’altitud.

Caiac

o Conèixer d’on prové el caiac i les seves principals característiques.

o Primera presa de contacte amb les condicions aquàtiques (temperatures,

corrents,condicions generals,etc.)

o Assolir la tècnica i les maniobres bàsiques i essencials dintre d’un caiac.

(palejades correctes, rotació mà esquerra, frenades, en el cas de bolcar com

remuntar, etc.)

o Conèixer el material necessari per a portar a terme una practica de caiac.

Orientació

o Conèixer la historia de l’esport d’orientació.

o Conèixer a traves de la brúixola les direccions nord, sud, est, oest; i saber

orientar-se.

o Saber interpretar un mapa de rutes d’orientació i les seves característiques.


56

o Conèixer el material necessari i adequat per la practica d’orientació.

BTT

o Saber els orígens de la BTT.

o Diferenciar els conceptes claus entre una BTT i una bicicleta de carretera.

o Conèixer quines parts formen la BTT i reparacions bàsiques (canvi de roda en

cas d’imprevist, que fer en el cas que es surti la cadena de lloc).

o Iniciar-se o millorar l’equilibri estàtic i dinàmic(en moviment) a sobre d’una

bicicleta de muntanya.

o Tenir coneixements sobre les normes bàsiques i indispensables en la circulació

en bicicleta.

o Vivenciar l’experiència d’una circulació en BTT.

Trekking

o Conèixer els orígens i els principis del trekking.

o Conèixer la normativa bàsica de rutes i senyalitzacions que comporta el

trekking.

o Identificar l’ utilització d’un calçat adequat.

o Comprovar les condicions del medi ambient, i el contacte directa amb la

naturalesa i les característiques que comporta.

Continguts d’aprenentatge

CONTINGUTS D’APRENENTAGE

Escalada

o Introducció a l’escalada. Història i orígens.


57

o Material d’escalada.

o Mesures seguretat escalada.

o Ecologia i sensibilització amb el medi ambient.

o Postures més típiques i més poc habituals a l’escalada.

o Coordinació i equilibri durant la trepa d’escalada.

o Visualització correcte de les preses.

Caiac

o Introducció al caiac. Història i els seus orígens.

o Contacte amb el medi aquàtic

o Tècnica de palejar.

o Maniobres bàsiques.

o Coneixement i us del material.

o Elements i normes de seguretat.

o Bolcada i rescat.

Orientació

o Introducció a la orientació. Història i orígens.

o La brúixola i el mapa d’orientació.

o Saber interpretar la llegenda dels mapes.

o Diferents modalitats esportives.

o Material útil.

o Posada a la pràctica.

BTT

o Introducció al mon de la BTT. Història i orígens.

o Parts d’una bicicleta.

o Presa de contacte i equilibri en una bicicleta de muntanya.


58

o Parts d’una bicicleta.

o Maniobres.

o Jocs col·lectius en una BTT.

Trekking

o Introducció al Trekking. Història i orígens.

o Material, roba i calçat més correcte.

o El medi ambient i el contacte amb la naturalesa.

o Característiques d’aquesta disciplina.

o Sensacions a la pràctica del trekking.

- METODOLOGIA DIDÀCTICA

Durant l’estància que l’IES Euses realitza a Ventalló al llarg d’uns dies, per tal de que

l’alumnat pugui rebre els aprenentatges més adients durant les pràctiques de les

diferents sessions esportives, s’utilitzarà sempre un mètode didàctic d’ensenyament.

Aquest mètode a traves del descobriment guiat, i la resolució de problemes.

Amb descobriment guiat volem referir-nos a quan l’ensenyança suposa un major èmfasi

en els aspectes cognitius. L'alumne decideix sobre l'organització, el temps i l'execució.

Participa en la recerca de solucions als problemes que es plantegen assagi i experimenti,

actua com a orientador dirigint l'alumne en la línia adequada per a trobar les solucions

adequades.

En canvi, l’altre mètode que utilitzarem anomenat com resolució de problemes,

consisteix en que l’alumne ha de trobar per si mateix les solucions adequades. El

procés, des de la investigació fins a l’avaluació, és portat a terme amb total participació

i llibertat per part dels alumnes. El plantejament de les situacions ha de ser preparat pel

professor segons unes pautes: motivació per a la recerca, plantejament de l’objectiu a

aconseguir, proporcionar la informació necessària per a orientar a recerca.


59

Aquesta metodologia didàctica sempre vinculada a l’assignatura d’educació física, per

tal de relacionar els seus continguts de forma interdisciplinària amb altres matèries.

Durant les sessions que es porten a terme tan per el nostre apartat de professors, com per

l’empresa Esportec, busquem que els coneixements estiguin relacionats amb els

aprenentatges de les diferents activitats fisico esportives, i amb els factors que

influeixen en la dificultat de realització d’aquestes, per tal de que els alumnes dintre del

procés d’ensenyament - aprenentatge puguin assolir aprenentatges motors.

Els alumnes han de complir una missió dinamitzadora i informadora, informació que fa

de guia al coneixement de noves opcions i possibilitats. Dita informació ha de basar-se

en l’activitat motriu, més que en el resultat d’aquesta.

El procés d’ensenyament i aprenentatge té com objectiu afavorir les situacions

d’interacció creada per els propis alumnes de 4t ESO. Aquestes interaccions es

desenvolupen amb l’entorn, els mateixos companys i amb el professor.

En quant al grau d’implicació i participació per part dels alumnes, es realitzarà a base

d’un mètode cooperatiu. (tant entre els mateixos alumnes, com amb el professor o

monitor).

Al tractar-se d’activitats practiques al medi natural, la participació es valorarà en gran

mesura, ja que la sessió pot anar més o menys encarrilada i adequat funcionament

dependent d’aquesta variable.

La organització dels 50 alumnes que aniran a Ventalló, es per tot el grup igual, però

durant les sessions d’esports, el grup de 50 es dividirà en 4 grups. 2 grups de 13

alumnes, més 2 grups de 12 alumnes.

Aquesta distribució en principi es farà per la pròpia elecció de l’alumnat, en funció de

que les activitats poden ser més o menys entretingudes i dinàmiques en relació amb els

companys que les fas. Sempre i quant el grup de professors aprovin dita organització.

Per una altra banda, en les estones lliures, cada alumne pot fer el que més vulgui i

aprofiti, sempre i quant el seu comportament i actitud siguin optimes, en cas contrari,

els professors prendran una decisió al respecte.

Les formes de control de grup i alumnat, es faran mitjançant una fulla d’assistència la

qual passarà qualsevol dels professors una vegada comença el dia (matí), durant el


60

migdia, i abans d’anar a dormir per la nit. D’aquesta manera es porta un control correcte

sobre els alumnes.

El material que s’utilitza durant l’estància a de ser tractat bé i acabar en les mateixes

condicions de les quals era en un principi. S’assignarà a dos alumnes per grup que seran

els encarregats de mirar que el material no es perdi i estigui en bones prestacions per

una altra pràctica.

Dintre de la metodologia d’ensenyament a l’alumnat destacar i puntualitzar un èmfasi a

l’atenció a la diversitat, ja que en d’institut IES Euses hi ha gaire percentatge d’alumnes

estrangers.

En el cas de la sortida de 4t d’ESO a Ventalló dintre del grup dels 50 alumnes i trobem

2 nois de cultura xinesa, entenen correctament el idioma però alhora d’expressar-se

encara van un xic endarrerits. Comentarem als monitors de l’empresa Esportec que

fagin especial atenció en aquests dos alumnes i els professors també estarem al corrent i

prestant l’atenció que sigui necessaria.

- ACTIVITATS

Ja que en el cas de l’IES Euses, hem contractat l’empresa Esportec que ens dirigeix les

activitats de Caiac i Escalada, els professor de dit institut ens organitzem per portar a

terme les activitats dels esports de BTT, Trekking i Orientació.

Comentar que cada classe tant de BTT, Trekking o Orientació té una durada total de 3

hores, i per tant dona temps a que els alumnes tinguin una presa de contacte i practica de

cada una de les disciplines esportives.

BTT

Duració Activitats

45 minuts Introducció teòrica: aquesta breu descripció de la bicicleta de muntanya

avarca els seus orígens i principals característiques. D’on prové la BTT?.

També explicarem als alumnes quines diferencies trobem alhora de fer


61

una ruta amb bicicleta de carretera i bicicleta de muntanya. Principals

diferencies i semblances.

Durant la part final de l’explicació teòrica el professor encarregat de

dirigir la classe, agafarà una bicicleta i ensenyarà totes les parts que

formen aquesta. (el quadre, les rodes, les forquilles, neumàtic, transmissió,

placa de canvi, frens, manillar, sallen, etc.)

Per últim farem una descripció sobre les normes bàsiques i indispensables

per dur a terme la circulació en bicicleta, tant individual, com a grup. On

ens hem de col·locar per girar? Quina direcció hem d’agafar respecte els

cotxes?etc.

2 hores Exercicis: (és tracta d’iniciar o millorar l’equilibri estàtic i dinàmic a

sobre d’una bicicleta de muntanya. I a demes vivienciar l’experiència

d’una circulació en btt):

o Exercici 1: Pugem a sobre de la bicicleta i començar a pedalejar

sense cap consigna per l’espai on estem.

o Exercici 2: Ara la conducció de la bicicleta es fa amb una sola mà

que suporta el manillar.

o Exercici 3: Es divideix en grup en dos, i és juga al rei la mona: un

alumne realitza un recorregut i els altres els van seguint.

o Exercici 4: Joc del 8: els alumnes van passant pels cons en forma

de zig-zag.

o Exercici 5: Joc de robar cues. El mocador a darrera i s’ha d’agafar

els mocadors dels demes.

o Exercici 6: Joc de barrar el pas: joc que consta en tots els alumnes

dintre d’un cercle i aquests s’han d’anar moure sense tocar el peu

aterra i intentar que els companys si ho facin.

o Exercici 7: els alumnes faran un recorregut per les zones de

ventalló, en forma de ruta per tal d’assolir els conceptes d’una

circulació correcte en grup i col·lectiva.


62

15 minuts Feedback i consideracions: durant la última part de la classe es fa una

petita reflexió i posada en comú de com han vist l’experiència, si ha sigut

entretinguda, si han aprés quelcom, com han sigut les seves sensacions,

etc.

Trekking

Duració Activitats

45 minuts Introducció teòrica: Durant la primera part de la sessió de trekking, es

farà per part del professor una xerrada prèvia a l’activitat pràctica.

El tema principal es introduir als alumnes de l’IES Euses en el món del

trekking començant pels seus orígens i posteriorment parlant una mica

sobre la seva historia i les seves tradicions més destacables.

Es farà una segona part teòrica però aplicada a la pràctica on els alumnes

observaran quina es la roba i calçat més adequat per aquesta pràctica i la

diferenciació amb un calçat normal i corrent.

Aquí els alumnes es poden provar el material específic de trekking, i notar

les sensacions i les condicions que aquest comporta.

2 hores Exercici: Les dues hores que ocupa la part principal de la sessió de

trekking entre els professors hem montat una sortida pels voltants de la

casa d’estada a Ventalló, d’aquesta manera tots els alumnes de l’IES

Euses es trobaran en contacte directe amb el medi natural i podran gaudir

d’una experiència molt bona.


63

15 minuts Feedback i consideracions: Un cop acabada la pràctica de trekking, els

alumnes es reuniran amb el professor en qüestió, i posaran en comú les

sensacions principals que han sorgit durant la pràctica i com els ha

semblat aquesta experiència.

Orientació

Duració Activitats

45 minuts Introducció teòrica: Per començar la sessió d’orientació, durant els

primers 45 minuts, el professor en qüestió donarà una breu explicació

sobre els orígens i la historia a la que va lligada l’esport d’orientació.

Durant aquesta part més teòrica també s’ensenyarà la brúixola i el mapa

de rutes d’orientació.

Dintre de la brúixola veurem les diferents parts que la composa, com son,

l’agulla magnètica, els punts cardinals, les fletxes de direcció, etc. També

posarem a la practica els punts d’orientació com son nord, sud, est, i oest.

Pel que fa el mapa d’orientació, destaquem saber interpretar la llegenda

durant la practica esportiva.

També s’explicarà breument en que consten cadascuna de les diferents

modalitats d’orientació i les característiques i diferencies entre cadascuna

de elles.

Per finalitzar aquesta part, el professor s’encarregarà de mostrar el

material més útil i específic que comporta la practica de l’esport


64

d’orientació a nivell de competició.

2 hores Exercicis: Pel que fan els exercicis pràctics, hem organitzat dues activitats

d’orientació dintre la sessió practica.

Es tracten de dos circuits dels quals el primer es de nivell més fàcil en

comparació amb el segon que es un nivell una mica més alt.

Durant el primer circuit de fites d’orientació, els alumnes es distribuiran

per parelles amb l’objectiu d’aconseguir trobar totes les fites amagades

pels voltants de ventalló. Aquest circuit de nivell més baix es realitzarà en

45 minuts de sessió com a màxim.

El segon circuit catalogat com a nivell més alt, durarà un temps màxim de

1 hora i 15 minuts. Donem més marge ja que aquesta activitat també es fa

per parelles però té més complexitat. El recorregut serà semblant però

bastant més difícil d’interpretar.

15 minuts Feedback i consideracions: El feedback i posada en comú de

l’experiència es realitzarà a final de la sessió. On els alumnes posaran en

comú amb el professor com han vist la practica d’orientació, i les

sensacions positives i negatives d’aquesta.

- MESURES DE SEGURETAT

En aquest apartat del treball s’expliquen els criteris de seguretat per tal de disminuir la

possibilitat d’accident o situació de risc en qualsevol de les pràctiques esportives que

l’IES Euses realitzarà durant la seva estància a Ventalló.

Mesures per la realització de la sessió de BTT:

- Accions abans de començar l'activitat:


65

o Revisió del material: revisió de totes i cadascuna de les bicicletes (pressió de

les rodes, estat dels frens (manetes i cables), regulació dels canvis i transmissió i

greixatge de la cadena), estat dels cascos i bidons d’aigua, comprovació de les

bateries i el funcionament dels aparells de comunicació de la pràctica.

o Repartiment del material als alumnes: elecció de la talla adequada per a

cadascun dels alumnes, regulació de l’alçada amb el sallent, comprovació de

l’adequació i col·locació del casc.

o Mostrar el codi gestual bàsic de progressió a nivell visual, la mà en alt

significa parada, el braç estès amb moviment de dalt a baix disminuir la

velocitat, a nivell sonor cridar “cotxe”, “moto”, etc.

o Altres aspectes: donar a conèixer les normes de progressió en la via, realitzar

escalfament per analitzar l’actitud dels alumnes, mostrar el funcionament

tecnològic de la bicicleta i la tècnica en la seva conducció.

-Accions durant l’activitat:

o Per tal de mantenir la seguretat del grup realitzarem l'activitat segons el pla

establert i durant la mateixa realitzarem recomptes periòdics dels participants;

controlar el ritme del grup per evitar la dispersió; prestarem especial atenció a

aquells participants amb "menys" capacitats; avisarem dels punts de perill ...

Mesures per la realització de la sessió de Trekking:

Moltes de les regles de seguretat per trekking es basen en tenir una mica de sentit

comú. No obstant això, és bo recordar-les per evitar imprevistos o accidents:

o No comencis cap recorregut si no estàs segur que suportaràs el nivell de

dificultat.


66

o Porta l’equip adequat, tot i que estiguin en un camí de poca dificultat, no oblidis

portar aigua i un refrigeri.

o Avisa al guarda del lloc en el cas que la dificultat del camí ho requereixi.

o Informat sobre els animals perillosos de la zona.

o Calcula la durada del viatge, tenint en compte que l’anada i la tornada poden

tenir una durada diferent, segons la inclinació del sender.

o Si el trekking dura diversos dies i pots accedir a aigua natural, porta

potabilitzador per evitar carregar amb pes extra durant tot el viatge.

o Si es tracta de la primera vegada en un trekking de dificultat, assegura’t d’anar

amb un guia experimentat.

o Quan el sender no estigui ben senyalitzat, recorre al teu GPS o la teva brúixola o

mapa. No et confiïs.

Mesures per la realització de la sessió d’Orientació:

la cursa d’orientació es un esport segur si l’organitzador preveu amb el seu traçat

qualsevol possible incidència i el participant, per la seva banda, respecta la

senyalització, el reglament i unes normes bàsiques d’actuació en cas d’accident o

pèrdua.

Per aquest motiu, alhora de realitzar un prova s’ha de tenir en compte el següent:

o Evitar zones que continguin camps de roques, rases perilloses o filats entre la

vegetació del medi natural on es realitza la practica.

o Situar cintes de plàstic senyalitzades que delimitin les zones prohibides.

o Assignar un temps màxim a la prova i comprovar que tots els participants

arriben a la meta.

- TEMPORITZACIÓ DE LES ACTIVITATS


67

Durant els cinc dies d’estància a Ventalló, els 50 alumnes de l’IES Euses es dividiran en

quatre grups, formant 2 grups de 12 participants, i 2 grups de 13 participants.

En principi la distribució dels alumnes es farà per ordre alfabètic de tal manera que no

podran escollir els grups ells mateixos. Ja que hi haurà alumnes que es quedin com

apartats.

Seguiment setmanal esportiu

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

G1

MATÍ

CAIAC

TREKKING BTT ESCALADA LLAC

TARDA ORIENTACIÓ CIRCUIT AV. TIR AMB

ARC

G2

MATÍ ESCALADA

CAIAC

TREKKING BTT LLAC

TARDA TIR AMB

ARC ORIENTACIÓ CIRCUIT AV.

G3

MATÍ BTT ESCALADA

CAIAC

TREKKING LLAC

TARDA CIRCUIT AV. TIR AMB

ARC ORIENTACIÓ

G4

MATÍ TREKKING BTT ESCALADA

CAIAC

LLAC


ARC


68

Grup 1:

El primer grup d’alumnes s’aixeca a les 8.30 hores del matí per anar a esmorzar a les 9

hores, el dilluns tant al matí com a la tarda farà l’esport de caiac. L’hora de menjar es

cap a les 2 hores. El dimarts realitzarà trekking pel matí i orientació a la tarda. El

dimecres començarà el dia fent BTT i a la tarda amb la realització d’un circuit. El dijous

tenen escalada i tir amb arc. I el divendres com a l’últim dia d’estància el passaran al

llac amb la resta dels grups. L’hora de sopar es a les 9 hores, i van a dormir cap a les 12

hores.

Grup 2:

El segon grup d’alumnes s’aixeca a les 8.30 hores del matí per anar a esmorzar a les 9

hores, i l’hora de menjar es cap a les 2 hores. Començarà l’estància fent escalada pel

matí i tir amb arc en horari de tarda, el dimarts tant al matí com a la tarda faran caiac. El

dimecres els alumnes faran trekking pel matí i orientació per la tarda. El dijous BTT el

matí i faran un circuit a la tarda. I el divendres com a l’últim dia d’estància el passaran

al llac amb la resta dels grups. L’hora de sopar es a les 9 hores, i van a dormir cap a les

12 hores.

Grup 3:

El grup tres s’aixeca a les 8.30 hores del matí per anar a esmorzar a les 9 hores, i l’hora

de menjar es cap a les 2 hores. Començarà la pràctica de la setmana fent btt el dilluns al

matí, per la tarda realitzarà el circuit. El dimarts al matí realitzarà escalada i tir amb arc

per la tarda. El dimecres tant al matí com a la tarda realitzaran l’esport de caiac. El

dijous comencen el dia fent trekking, i per la tarda el treball d’orientació. I el divendres

com a l’últim dia d’estància el passaran al llac amb la resta dels grups. L’hora de sopar

es a les 9 hores, i van a dormir cap a les 12 hores.


69

Grup 4:

El grup 4 s’aixeca a les 8.30 hores del matí per anar a esmorzar a les 9 hores, comença

dilluns fent trekking per matí i orientació per la tarda. L’hora de menjar es cap a les 2

hores. El dimarts una vegada es lleven fan btt pel matí i un circuit per la tarda. El

dimecres realitzaran escalada pel matí i tir amb arc després del menjar. El dijous

finalitzan la jornada esportiva fent caiac tan al matí com a la tarda. I el divendres com a

l’últim dia d’estància el passaran al llac amb la resta dels grups. L’hora de sopar es a les

9 hores, i van a dormir cap a les 12 hores.

- AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES

Per una banda, es tractarà d’una coavaluació, això consisteix a avaluar l’empeny dels

alumnes a traves dels seus propis companys. Aquesta avaluació es durà a terme dintre

de cada sessió pràctica durant el feedback dels últims minuts.

Per altra banda, es realitzarà l’avaluació dels aprenentatges de la següent manera:

Escalada 0 1 2 3 4 5

Coneixement dels principis i els orígens

de l’escalada.

Coneixement del material específic de

l’escalada.

Coneixement de les mesures de

seguretat

Saber assegurar a un company.

Aprendre el nus bàsic per a fer un

encordat

Assolir una mínima coordinació motriu


70

entre els braços i les cames

Adaptació amb el medi natural

Caiac 0 1 2 3 4 5

Coneixement dels orígens del caiac

Presa de contacte amb les condicions

aquàtiques (temperatures,

corrents,condicions generals,etc.)

Tècnica i maniobres bàsiques

Material específic del caiac

Orientació 0 1 2 3 4 5

Coneixement dels orígens de l’esport

d’orientació

Coneixement del funcionament de la

brúixola (saber identificar

nord,sud,est,oest).

Material específic de l’orientació

Saber interpretar un mapa d’orientació

BTT 0 1 2 3 4 5

Coneixement dels orígens de la

bicicleta de muntanya.


71

Coneixement del material específic de

la BTT

Diferenciació entre BTT i bicicleta de

carretera.

Conèixer quines parts formen la BTT

Reparacions bàsiques (canvi de roda).

S’ha assolit una millora de l’equilibri

estàtic i dinàmic.

Saber les normes bàsiques de circulació

en bicicleta.

Trekking 0 1 2 3 4 5

Coneixements dels orígens del trekking

Conèixer la normativa bàsica de rutes i

senyalitzacions

Identificar el calçat específic i adequat

pel trekking.

Adaptació del trekking amb el medi

natural.


72

4. ORGANITZACIÓ ESTADA

La nostra sortida a la natura està programada de l’11 al 15 de Juny, ambdós inclosos, al

terme municipal de Ventalló, situat a l’Alt Empordà i a 15km de Figueres. Aquestes

estades tenen com a objectiu la realització de diferents activitats físiques al medi natural

i fomentar la sociabilitat entre els alumnes.

Els professors de 4rt d’ESO de l’IES Euses de Salt hem decidit contractar l’empresa

Esportec la qual està especialitzada en esports a la natura, tant en el medi aquàtic com

terrestre i que, a part, ofereix diversos serveis complementaris com zona d’acampada

preparada amb tendes de càmping de 4/5 persones. En quant a l’alimentació, Esportec

no compta amb servei d’alimentació però si que ofereix un servei de càtering extern a

l’empresa.

Les activitats que realitzaran els alumnes de 4rt d’ESO són: BTT, caiac, escalada,

trekking i orientació. Cal dir que tant l’escalada com el caiac seran activitats guiades per

monitors especialitzats contractats per l’empresa Esportec mentre que les activitats de

BTT, trekking i orientació seran programades i realitzades pel professorat.

Esportec disposa de diverses zones adaptades per a la pràctica esportiva. En quant a les

nostres activitats, es realitzaran, principalment, en 3 zones:

- El Llac de l'Aventura. Comprèn els terrenys situats entre el llac i el riu Fluvià.

Aquesta zona està dotada amb una zona d’escalada (rocòdrom i bulder) i circuit de

BTT, entre d’altres activitats. A nivell d’instal·lacions, està equipat amb una zona de

campament, dutxes, lavabos, vestidors, zona de pícnic, magatzems de material i una

oficina.


73

- La zona d’aigua. Llac d’uns 600 x 100m on es realitza la pràctica de caiac i altres

activitats aquàtiques. A part, hi ha una zona adaptada per a banyistes.

- La zona d'aventura al natural. Es troba a 10 minuts a peu del terreny, i es tracta d'una

zona amb un bosquet, un penya-segat i unes roques a tocar del riu Fluvià on s'hi

desenvolupen algunes activitats com ràpel i salts al riu. És en aquesta zona on

realitzarem el trekking i l’orientació.

Per tal d’aprofitar el màxim l’estada a Ventalló, hem dividit el curs de 4rt d’ESO en 2

grups de 12 alumnes i un 2 altres grups de 13 alumnes. Per tal de realitzar l’organització

dels grups hem decidit ajuntar les dues classes (4rt A i 4rt B) alfabèticament pel cognom

i dividir als alumnes dins de cada grup per ordre de llista (Grup 1: A-D, Grup 2: E-L,

Grup 3: M-P, Grup 4: Q-Z). Els grups que tindran tretze components seran el grup 1 i 2

i no suposarà cap inconvenient ja que els grups ja són prou reduïts per a realitzar les

activitats.

Les activitats i el repartiment d’aquestes les podem veure en el següent quadre:

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

G1

MATÍ

CAIAC

TREKKING BTT ESCALADA LLAC


ARC

G2

MATÍ ESCALADA

CAIAC

TREKKING BTT LLAC

TARDA TIR AMB

ARC ORIENTACIÓ CIRCUIT AV.

G3

MATÍ BTT ESCALADA

CAIAC

TREKKING LLAC

TARDA CIRCUIT AV. TIR AMB

ARC ORIENTACIÓ

G4

MATÍ TREKKING BTT ESCALADA

CAIAC

LLAC


ARC


74

A part d’aquest horari d’activitats, els alumnes tenen un horari base a seguir al llarg del

dia per tal de realitzar diferents tasques a part de les activitats esportives.

L’horari d’un dia a l’estada serà:

8:30 – Despertar

9:00 – Esmorzar

9:30 – Neteja instal·lacions (zona d’esmorzar i zona de càmping)

10:00 – Inici activitat matí

13:00 – Final activitat matí

14:00 – Dinar

16:00 – Inici activitat tarda

19:00 – Final activitat tarda

21:00 – Sopar

22:30 – Activitat de nit.

Cal comentar que després de realitzar l’activitat del matí, els alumnes disposen d’una

hora per a realitzar altres activitats dins de les instal·lacions com banyar-se, jugar a

futbol, etc. Després de l’activitat de tarda, els alumnes disposen d’una altre hora lliure i

una hora més per a passar per les dutxes.


75

- RECURSOS HUMANS

En aquest apartat podem veure les diferents funcions del professorat de 4rt d’ESO de

l’IES Euses en tot el procés de realització de l’estada.

ORGANIGRAMA DEL

PERSONAL FUNCIÓ

PROFESSORS

TONI

GRIMA

CAP DE

COORDINACIÓ

GRADUAT

C.A.F.E.

JAVI

SÁNCHEZ ECONOMIA

GRADUAT

C.A.F.E.

ALBERTO

GARCÍA ALUMNES

GRADUAT

C.A.F.E.

JORDI

SOLÀ HORARIS

GRADUAT

C.A.F.E.

ORIOL

RIBAS MATERIAL

GRADUAT

C.A.F.E.

ESPORTEC MONITOR

KAYAK

TÈCNICS

A.F.E.


76

En Toni Grima és el màxim responsable de l’activitat, s’encarrega de coordinar les

relacions amb l’empresa Esportec, les activitats i els professors, etc.

En Javi Sánchez s’encarrega de l’economia. És el responsable de fer els pagaments pels

serveis donats a l’empresa Esportec. També s’encarrega de pagar els busos, les

samarretes, la farmaciola i té, sota la seva responsabilitat, els diners reservats a

imprevistos.

L’Alberto García té encomanada la tasca de ser el professor que els alumnes han de

buscar per a qualsevol dubte o problema que pugui sorgir durant l’estada.

En Jordi Solà és el responsable de l’horari i del seu compliment per part de l’alumnat.

L’Oriol Ribas s’encarrega del material, el qual ha d’estar sempre en condicions de ser

utilitzat abans d’iniciar l’activitat. Ell també s’encarregarà de que els alumnes desin el

material al lloc pertinent un cop hagi estat utilitzat.

MONITOR

ESCALADA

TÈCNICS

A.F.E.


77

Per un altre costat, els monitors de caiac i d’escalada ens ajudaran a que els professors i

alumnes puguem complir amb totes aquestes tasques, com, per exemple, portar els

alumnes cap a la zona de rocòdrom, a portar material, col·locar arnesos, etc.

- RECURSOS ECONÒMICS

Els recursos econòmics dels quals disposa l’IES Euses per a la organització d’aquestes

estades provenen de la quota de 240 euros que haurà d’ingressar cada alumne al compte

bancari de l’escola.

A continuació, presentem el pla econòmic de l’estada a les colònies esportives de

Ventalló:

- INGRESSOS

INGRESSOS

ALUMNES PREU TOTAL

50 240€ 12.000€

Cal tenir en compte que s’haurà de fer una inscripció. Per tal de que el professorat pugui

organitzar l’estada, s’haurà de fer una inscripció amb una preinscripció de 50 euros.

Aquesta quota s’haurà d’ingressar abans de l’1 de Maig. La quota de 190 euros restants

s’haurà d’ingressar abans de l’1 de Juny.

Aquesta informació serà donada a la 1era reunió de pares el 19 d’Abril, per tant,

donarem dues setmanes per a que les famílies es pensin si volen inscriure al seu fill a

l’estada i per a que facin la preinscripció. Com podem veure en l’apartat d’organització,

el 17 de Maig es realitza la segona reunió de pares en la qual es detallaran amb més

precisió les activitats que realitzarem, els horaris, etc. A part, tornarem a avisar sobre la

data màxima per a fer el segon pagament.

- DESPESES

DESPESES TOTAL


78

PREU

ESTÀNCIA/ALUMNE 50al. x 205€ 10.250€

AUTOCAR (anada i

tornada)

2 viatges x 100€/viatge

(7€/nen) 350€

DIETA 1ER DIA 50al. x 5€ 250€

SAMARRETES (50al.+5prof) x 6€ 330€

FARMÀCIA 50€ 60€

BENZINA COTXE 1cotxe x 30€ 30€

MATERIAL

ACTIVITATS 135€ 130€

IMPREVISTOS 5% ingr. (12.000€) 600€

TOTAL 12000€

- Els professors no tenim cap benefici per l’organització i realització de

l’esdeveniment.

- Els professors van com a acompanyants i no suposen cap despesa per a

l’alumnat ja que l’empresa Esportec ens regala una pensió a cada professor per

cada radi de 10 alumnes.

- L’empresa Sarbus realitzarà el transport amb un autobús de 55 places. El preu

total és de 7 euros per alumne. El preu inclou el viatge d’anada i de tornada.

- El primer dia els alumnes hauran de portar esmorzar. El primer dinar de l’estada

el portarem els professors amb un cost aproximat de 250 euros. La resta de dies,

Esportec contracta a una empresa de càtering que ens farà una pensió completa

(esmorzar, dinar, berenar i sopar).

- Com a record de l’estada, hem dissenyat una

samarreta tècnica esportiva amb el logotip de


79

l’escola. El cost total de la samarreta és de 330 euros i el cost per alumne és de 6

euros.

- Tenim una farmaciola amb primers auxilis bàsics, crema solar, enzimoàcids, etc.

Cal dir també que en cas d’urgència mèdica, tenim l’Hospital de Figueres a uns

15 minuts i l’Hospital Josep Trueta de Girona a menys de mitja hora. Per a

qualsevol urgència, els professors disposem d’un vehicle propi per tal de

traslladar a l’alumne.

- Els tècnics per a les activitats de kayak i escalada són treballadors titulats de

l’empresa ESPORTEC i el preu del lloguer està inclòs en els 210 euros que paga

cada alumne a l’empresa.

- L’allotjament el realitzarem en el càmping de la mateixa empresa ESPORTEC,

la qual posa a la nostre disposició tendes d’acampar de 4/5 persones. El preu de

l’allotjament també està dins dels 10.250€ per l’estància.

- RECURSOS MATERIALS

Les instal·lacions de les quals disposa l’empresa Esportec i que posa a la nostre total

disponibilitat són:

INSTAL·LACIONS DISPONIBLES

- Zona de pícnic

- Lavabos

- Dutxes

- Zona de campament

- Vestidors

- Magatzem de material.

En quant a la zona esportiva disposem de:


80

INSTAL·LACIONS ESPORTIVES

- Zona de boulder

- Rocòdrom

- Zona de caiac

- Circuit d’aventura

- Tirolina

- Circuit de BTT

ALTRES INSTAL·LACIONS

- Tir amb arc

- Camp de futbol

- Camp de bàsquet

- Camp de voleibol

- Tennis taula

El material que disposem per a la realització de les activitats:

MATERIAL DISPONIBLE

KAYAK caiac, armilles salvavides, casc, pales

ESCALADA arnès, casc, cordes i gri-gri.

BTT bicicletes, Cascs

ORIENTACIÓ brúixola, mapes

TREKKING (material de l’alumne: calçat adequat,

motxilla amb aigua, etc)

- NORMATIVA I ASPECTES LEGALS


81

Segons el Decret 56/2003, tota activitat portada a terme amb menors d’edat, ha d’estar

autoritzada mitjançant un escrit per part dels pares o tutors, per tant, tal i com podem

veure en la carta als pares adjuntada a l’annex, hi ha un escrit en el qual s’indica tal fet.

El Decret 137/2003, del 10 de Juny, ens dicta les diferents activitats que es poden portar

a terme, en el nostre cas, l’estada amb els alumnes estaria emmarcada dins de l’àmbit de

les colònies.

Aquest mateix Decret ens dona la ràtio de professors – alumnes que s’ha de complir per

a portar a terme l’estada. La ràtio és de 1 professor cada 10 monitors, per tant, complim

aquest Decret. També ens parla sobre l’equip de dirigents, és a dir, els professors, els

quals es faran càrrec de l’alumnat i, a més a més, hi ha d’haver un responsable de la

realització de l’activitat, que en aquest cas és en Toni Grima.

- ASSEGURANCES

En quant a assegurances, el Decret 137/2003 ens dicta l’assegurança a seguir segons la

Generalitat de Catalunya però l’empresa Esportec té contractada una assegurança

permanent que cobreix tant al personal com a l’alumnat.

Assegurança de responsabilitat civil.

- Responsabilitat civil (RC) pels danys personals (lesió corporal o mort) o

materials (a cosa o animal) causats a tercers (inclosos els nens i els monitors) per

la realització d’activitats pròpies dels centres de lleure o similars. 150.253,03€

per víctima i 601.012,10€ per accident.

- RC per servei de menjadors: Inclosa la prestació del servei de càtering per part

de l’entitat (menjadors, berenars, castanyades, xocolatades,...).

- Inclosos els alumnes i usuaris de les nostres activitats com a tercers.

- Aquesta assegurança també porta incorporat una assegurança per a la pràctica

d’activitats d’alt risc.

- PLA D’EVACUACIÓ


82

Tot i no ser obligatori, hem ideat un pla d’evacuació en el qual els alumnes sabran que

fer en cas d’emergència. Com podem veure en el pla d’evacuació, el punt de trobada

està situat al camp de futbol. El lloc escollit ha estat triat perquè té una zona àmplia

sense arbres, és pròxim al llac i té una carretera a prop.

- AUTORITZACIONS

En l’annex del treball, podem observar una carta als pares en la qual hi ha una

autorització en la qual els pares de l’alumne autoritzen al seu fill a assistir a l’Estada a

Ventalló organitzada per l’IES Euses durant el període de l’11 al 15 de Juny del 2012.

Una altre autorització que podem observar és a l’ús i manipulació d’imatges realitzades

durant l’Estada per a la realització d’un vídeo i per a la seva publicació en la web i el

bloc de l’escola gestionades únicament pel col·lectiu de professors.


83

- NORMATIVA INTERNA

Normatives internes (organitzatives, de comportament, de seguretat, poden portar o que

no, mòbils, revistes, etc.)

Dins de la normativa interna establerta pels professors trobem els següents punts:

- El comportament per part dels alumnes ha de ser el correcte ja que els professors

no som vigilants. Qualsevol comportament inadequat per part dels alumnes pot

ser motiu d’abandonament de l’estada.

- Està permès portar telèfons mòbils a l’Estada tot i que la seva utilització només

estarà permesa després de la finalització de les activitats del dia. Els professors

no ens farem responsables de la pèrdua o malversació del telèfon mòbil ni de cap

altre objecte.

- Els horaris establerts pels professors és un horari pactat amb l’empresa Esportec

i amb el servei de monitoratge, per tant, demanem als alumnes ser puntuals

alhora d’iniciar les activitats.

- Està prohibit portar menjar, el servei de càtering contractat ens proveirà amb 4

àpats al dia (esmorzar, dinar, berenar i sopar).

A part de la nostre normativa, els alumnes estan avisats de que ens haurem de cenyir a

la normativa interna de l’empresa Esportec i que qualsevol norma per part d’aquesta

empresa haurà de ser complerta com si fos dictada per qualsevol dels professors.

- ORGANITZACIÓ


84


85


86

- ALTRES ACTIVITATS


87

Al llarg de l’estada, les activitats seran, bàsicament, esportives, però també hem

programat diverses activitats més relaxants i disteses a realitzar en els descansos després

de dinar i, sobretot, després de sopar.

- Activitat de ioga.

Un dels professors té un curs de ioga i realitzarà diferents activitats amb els alumnes.

Les sessions aniran dirigides a tècniques de relaxació, concentració i meditació.

- Nit de discoteca

La última nit, tenim pactat amb la casa de colònies fer ús d’un equip de música per a fer

una discoteca amb els alumnes. A part, comprarem begudes i menjar per a la realizació.

- Jocs de taula

Per a les hores lliures, els alumnes disposaran de jocs de taula.

5. FASE D’AVALUACIÓ


88

Una vegada realitzades la sortida a la natura i retornats a l’institut, els professors que

hem acompanyat al curs de 4t d’ESO realitzarem una autoavaluació per tal d’observar si

la planificació del projecte ha estat la adient, si em realitzat un bon procés de

desenvolupament i execució d’aquesta feina i com han anat els resultats finals. També

haurem d’avaluar els aspectes relacionats amb els participants, és a dir, si ha hagut un

bon nivell de participació, o el per el contrari ha sigut escàs i per tant que és el que

hauríem de millorar. Voldrem observar a través d’unes qüestions finals els

aprenentatges assolits, i també ens interessarà conèixer el nivell de satisfacció dels

alumnes, és a dir, si els hi ha agradat, quins esports són els que més els hi ha motivat,

etc.

Lògicament, també haurem d’estar atents i analitzar si hem aconseguit realitzar

satisfactòriament els objectius i continguts inicials a través d’instruments d’avaluació

que hauran de resoldre els nostres alumnes, si les activitats s’han dut a terme

correctament amb un bon procés metodològic tenint en compte l’edat curricular dels

alumnes.

A més, hem de valorar tots els recursos dels quals hem pogut disposar, tant pel que fa

als humans, materials i econòmics. Possibilitat d’utilitzar una altre forma d’organització

en el futur o per el contrari la realitzada ha estat molt correcte i no ens interessarà

canviar-la.

Tots aquests items els desenvoluparem a continuació per tal de poder fer front a

pròximes organitzacions d’estades amb més garanties, ja que sempre és poden millorar

alguns aspectes.

Pel que fa als criteris i indicadors de l’avaluació, cal dir que farem una avaluació

progressiva de tots els resultats observant cada dia al detall i extreien unes conclusions

al final d’aquests cinc dies, ja que tal i com podem observar al currículum escolar, els

objectius de la educació secundaria estan molt generalitzats, i per tant, és necessària

aquesta graduació progressiva tant de la millora de l’aprenentatge dels alumnes, com a

la estructura i la organització de la nostre estada.

“Dado el alto grado de abstracción con que se encuentran formulados los objetivos

generales de educación física en la educación secundaria, no es posible evaluar

directamente el grado en que han sido alcanzados por los alumnos y las alumnas. Para

ello, es preciso realizar una gradación progresiva de las capacidades y los contenidos


89

implicados en cada objetivo de etapa hasta llegar a la obtención de objetivos

equivalentes, mucho más concretos y

precisos, cuyo grado de consecución pueda ser evaluado directamente.” (Hernández i

Buendia,2004: 34)

Per valorar aquests resultats, realitzarem uns percentatges per a cada activitat

avaluadora dividint l’exercici amb uns items amb els seus respectius valors.

- QUE ÉS LA AVALUACIÓ?


90

L'avaluació és una fase del procés d'ensenyança-aprenentatge que ens permet

reflexionar sobre el propi procés i planificar els mecanismes correctors necessaris.

S'avalua el propi procés d'ensenyança-aprenentatge i es permet comparar la

concordança o discordança dels resultats d'aquest procés amb els objectius proposats,

tant pel que fa als generals de l'Etapa, com als generals i específics de cada àrea. L'èxit o

fracàs mostrats a través de l'avaluació és degut al conjunt d'aquests tres factors:

Adequació dels objectius proposats, procés d'ensenyança, procés d'aprenentatge.

L'avaluació negativa ha d'implicar la proposta i aplicació dels mecanismes correctors

corresponents.

Segons Mauri (1996) l’avaluació es una peça clau dels processos d’ensenyament i

aprenentatge escolars. Diu que com a peça, s’ha d’entendre en relació a la resta

d’elements que configuren un determinat procés educatiu i no pas com a un element

autònom i dissociat.

Hi ha una estreta relació entre els objectius i l’avaluació d’un procés d’ensenyament i

aprenentatge. No podem plantejar els nostres objectius en uns termes i plantejar

l’avaluació en termes molt diferents o fins i tot contradictoris.

Hi ha diferents tipus d’avaluació, i nosaltres utilitzarem la avaluació sumativa per

examinar als nostres alumnes. Aquesta es farà al final del bloc de coneixements que

hem volgut ensenyar (és a dir, després de la sortida i de realitzar totes les activitats) per

tal de veure com ens ha funcionat. Aquesta és realitzarà en avaluació final, a

l’acabament del procés.

A més, també realitzarem una autoavaluació sobre la nostre gestió i organització de la

estada, valorant aspectes previs a la realització d’aquesta, com poden ser els recursos

humans, econòmics, materials, etc.

- INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ A REALITZAR


91

Segons (Castillo i Cabrerizo, 2003), un instrument d’avaluació és una eina específica,

un recurs concret, o un material estructurat que s’aplica executòriament per recollir

dades de forma sistematitzada i objectiva sobre algun aspecte delimitat.

Cal dir, que aquests instruments avaluadors els utilitzarem bàsicament per analitzar el

progrés dels alumnes durant aquests cinc dies a l’estada.

És important seleccionar instruments que siguin viables (que es pugui dur a la pràctica)

i funcionals (que t’informin del que necessites). També han d’estar relacionats amb els

objectius, com podrem veure a continuació, amb l’examen (instrument d’avaluació

interrogatori) que realitzarem als alumnes, formulat per 5 preguntes plantejades, a partir

dels objectius i els continguts d’aprenentatge formulats.

Observem que hi ha diferents tipus d’instruments avaluadors, com per exemple els

d’observació (anecdotaris, llistes de control, escales d’avaluació, diaris d’aula) o

d’interrogació (exàmens, entrevistes, qüestionaris, proves sociomètriques) o altres com

els tests i les proves específiques. En el nostre cas, al tractar-se d’una estada esportiva

extraescolar, on un dels objectius principals és el bon aprenentatge motriu específic dels

alumnes, la educació en valors i la diversitat dels alumnes, realitzarem instruments

interrogatoris posteriors, com algun qüestionari per veure el punt de vista dels alumnes i

un examen per veure els aprenentatges teòric pràctics que han tingut. A més, també

realitzarem instruments d’observació per tal de fer un seguiment individualitzat del

progrés dels alumnes.

Per començar, sabent que tenim 4 grups de 13 i 12 alumnes cada un, amb un total de 50

alumnes, haurem de tenir clar que nosaltres, com a professors i responsables d’aquests

alumnes dins de l’estada, a més de tenir unes funcions de recursos humans escollides

prèviament, tindrem la doble funcionalitat de ser capaços de fer un seguiment del

progrés, del saber estar, del respecte i de la bona actitud dels nostres alumnes. A més,

algunes activitats les portarem a terme nosaltres mateixos, sense monitoratge específic,

com es el cas del trekking, BTT i la orientació. Per tant, al ser-hi 5 professors hi haver 5

grups, ens dividirem de la següent forma. 1 professor acompanyarà a un monitor i el seu

grup, i en Toni Grima com a cap de coordinació, anirà observant els diferents grups

d’una forma més generalitzada, i en les activitats on no hi ha monitor específic, també

dividirem a 1 professor per grup. Aquest seguiment directe de tots els grups per part de

tots nosaltres, ens servirà per utilitzar un instrument d’avaluació de tipus observador,


92

concretament un registre anecdòtic, on apuntarem totes les males o bones conductes

dels alumnes en cada moment, per tal de tenir-les enregistrades i al final del dia, una

vegada els monitors deixant al grup i els tornem a tenir en total responsabilitat, fer un

feedback extern del succeït durant el dia i parlar personalment amb l’alumne que hagi

tingut una mala actitud. Un exemple de un registre anecdòtic seria el següent:

Alumne: Robert Vilà Franquet Curs:4t d’ESO

Data Fet observat Interpretació

12.juny.2012 Reacciona enfadant-se amb el

monitor de caiac perquè no li

ha donat el rem que ell volia.

Li costa assumir la negació del

monitor, sobre tot desprès de

veure que un company tenia el

rem que ell volia.

14.juny.2012 Pega als companys que li han

avançat amb bicicleta a la

activitat de BTT.

Noi molt competitiu que

necessita ser el millor sempre.


93

- TIPUS D’AVALUACIÓ A REALITZAR PER PART DELS ALUMNES:

L’AVALUACIÓ FINAL

Partint de la base de que hi ha diferents finalitats per realitzar una avaluació, i amb molt

bon criteri com poden ser una avaluació diagnostica o inicial on el seu objectiu es

analitzar l’entorn i recollir informació per delimitar el projecte, o la processual o

continua, on és vol conèixer el desenvolupament del procés (i dels aprenentatges dels

alumnes), per tal de regular-lo, revisar-lo, ajustar-lo i millorar-lo per pròximes

organitzacions d’estades, nosaltres em volgut escollir la avaluació sumativa ja que té

com a objectiu conèixer el grau d’assoliment dels objectius plantejats, i nosaltres

aprofitarem a la tornada cap a l’institut per a realitzar una avaluació final d’aquesta

estada realitzant instruments d’avaluació interrogatoris per tal de poder observar de

manera subjectiva els graus d’assoliment dels nostres alumnes respecta a aquesta estada.

Per tant, al arribar a l’institut, els hi plantejarem dos tipus d’instruments d’avaluació

interrogatoris per tal de poder valorar l’aprenentatge dels nois, i seran els següents:

- Examen: Realitzaran un examen o prova teòric-pràctic amb l’objectiu de que ens

puguin mostrar tots els aprenentatges que han tingut sobre els esports a la natura

realitzats (BTT, caiac, escalada, trekking i orientació). Hi hauran preguntes

referides als processos metodològics que van realitzar guiats per els monitors per

tal de poder millorar en el seu aprenentatge motriu, i preguntes més educatives

per tal que ells mateixos puguin reflexionar i extreure conclusions. Un exemple

d’un possible examen que podrien realitzar els nostres alumnes de 4t d’ESO

seria el següent:


94

IES EUSES De Salt Examen estada a la natura

Educació Física Ventalló (Alt Empordà)

Nom: Data:

Cognoms: Signatura:

1. Descriu pas a pas com realitzar correctament els moviments a realitzar amb els

braços i els hombros a un caiac, ja sigui per anar endavant, endarrere, com per

Realitzar girs.

2. Anomena i explica breument els materials que ens han ensenyat a la estada per a

realitzar escalada.

3. Quins són els orígens de la BBT?

4. Com hem de fer per orientar-nos correctament? I per interpretar un mapa?

5. Penseu que es important tenir una actitud positiva i de respecte els monitors per tal

que les activitats siguin més divertides i motivants?


95

Tal i com poder observar a l’examen, la primera pregunta que diu que expliquin com és

la metodologia dels moviments dels braços en el caiac, o el que és el mateix, com

realitzar les palejades, la rotacions i les frenades correctes, té relació amb un dels

objectius d’aprenentatge que hem desenvolupat en el currículum.

“Assolir la tècnica i les maniobres bàsiques i essencials dintre d’un caiac. (palejades

correctes, rotació mà esquerra, frenades, en el cas de bolcar com remuntar, etc.)”

A més, també té relació amb dos dels continguts plantejats al currículum:

“ tècnica de palejar i maniobres bàsiques”.

La segona pregunta, demana als alumnes que anomenin i expliquin breument els

materials que han aprés a l’esport d’escalada. Si fem un cop d’ull al currículum i als

seus objectius i continguts plantejats, observem que la pregunta esta molt ben

plantejada, degut a que té relació amb aquests.

“Tenir una presa de contacte amb el material adequat per a realitzar escalada (corda,

arnés, peus de gat, grigri, etc.)”.

Lògicament, si tenim una presa de contacte amb el material adequat, prèviament i ha

hagut una petita explicació d’aquests, i per tant, els alumnes han de conèixer com

s’anomenen aquests materials i per a que funcionen. A més d’aquest objectiu, un dels

continguts plantejats és “ el material d’escalada”.

Pel que fa a la tercera pregunta, observem una pregunta clara i concisa com demanar als

alumnes que ens expliquin els orígens de la BTT. Si revisem els objectius

d’aprenentatge, ràpidament veiem que el primer de tots ens diu el següent:

“Saber els orígens de la BTT”

A més, el primer dels continguts ens diu: “Introducció al món de la BTT. Història i

orígens.

La quarta pregunta demana que els alumnes redactin com orientar-se i interpretar un

mapa correctament. També és una pregunta amb sentit i coherència amb els objectius i

continguts plantejats. A més en aquest cas, coincideix amb dos objectius diferents:

“Conèixer a traves de la brúixola les direccions nord, sud, est, oest; i saber orientar-se”.

“Saber interpretar un mapa de rutes i les seves característiques”.


96

Té relació amb el contingut: “ La brúixola i el mapa de rutes”.

La cinquena i ultima pregunta esta feta amb un enfocament més educatiu, i si mirem al

currículum de la educació secundaria obligatòria observem que també hi apareixen

objectius i continguts dirigits a la educació i al respecte, per tant considerem que una

pregunta en aquest sentit també es molt important per tal que els alumnes ho valorin.

Els criteris i indicadors d’avaluació que utilitzarem per avaluar aquest examen seran els

següents:

CRITERIS I INDICADORS

D’AVALUACIÓ

PERCENTATGES

Metodologia d’aprenentatge 45 %

Continguts 45 %

Ortografia i sintaxis 10 %


97

- Qüestionari: El qüestionari serà per fer preguntes més obertes i opinables, on els

alumnes podran mostrar el seu grau de motivació respecte a les activitats, si els

hi ha agradat molt o poc, si estaven contents amb els monitors, etc. En aquest

cas, valorarem els aprenentatges realitzats per tots els alumnes, per tant vol dir

que els qüestionaris els portarem els professors en el moment de la pràctica i

anirem fent creus per valorar el seu progrés.

Qüestionari sobre l’aprenentatge d’escalada Nom de l’alumne:

Preguntes MALAMENT BE BASTANT BE PERFECTE

Realitza la maniobra de

passar la corda per la

reunió correctament?

Assegura la reunió?

Com realitza el vuit doble?

Com coordina braços-ca

mes quan puja?

Com col·loca les cames

quan treballen els bra

ços?

I els braços quan fem tre

ball de cames?

Sap assegurar?

A quin nivell té en compte

les condicions del medi

ambient?


98

Com podem observar, hi ha preguntes dirigides al procés d’aprenentatge dels alumnes.

Cal matissar, que encara que aquests qüestionaris és realitzen durant la pràctica, no serà

fins que acabi la estada i es torni a l’institut, que és valorin els resultats per tal de poder

realitzar feedbacks externs amb els alumnes i poder fer un reforçament positiu per tal

que valorin els errors, siguin conscients d’ells, per pròximes experiències. Durant la

pràctica, els monitors o els mateixos professors deurem fer correccions per tal que els

alumnes millorin, però aquestes valoracions dels qüestionaris, ens serveixen com a

referencia per saber la zona de desenvolupament pròxim (ZDP) on és troben tots els

alumnes, ja que sense anotar-ho, seria difícil tenir un control exacte de tots els alumnes.

Cal dir que en aquest qüestionari observem 8 preguntes sobre l’escalada, per tant és un

qüestionari específic de l’escalada, i el mateix farem amb la resta dels esports. Aquestes

preguntes sempre han d’estar relacionades amb els objectius d’aprenentatge, i en aquest

cas, aquestes vuit preguntes tenen relació amb variïs objectius d’aprenentatge de

l’escalada que són els següents:

- “Conèixer les mesures de seguretat durant la pràctica d’escalada (roba apropiada

i casc apropiat, revisió del material abans de començar, etc.)”

- “Assolir una mínima coordinació motriu entre els braços i les cames alhora de

pujar els circuits d’escalada”.

- “Saber assegurar a un company”.

- “Tenir en compte les característiques del medi ambient i les condicions més

adequades per a realitzar una pràctica d’escalada”.

Aquesta avaluació d’objectius d’aprenentatge també ho podríem fer mitjançant

instruments d’avaluació observables com per exemple amb una fitxa d’observació.


99

- PROCÉS D’AUTOAVALUACIÓ DE LA GESTIÓ I ORGANITZACIÓ

REALITZADA

A més, hem decidit realitzar una autoavaluació pel que fa a la nostre gestió i

organització d’aquesta estada, ja que tal i com diu la seva definició és l'eina més

pràctica amb la qual analitza una dependència o entitat per conèixer els avanços i les

desviacions dels seus objectius, plans i programes, sobretot de l'operativitat d'aquelles

accions que s'emprenen amb la finalitat de millorar la funcionalitat dels sistemes i

processos que regulen el que fer de la pròpia entitat. Revisió detallada i periòdica del

propi responsable de les accions empreses per millorar el funcionament de determinada

àrea, unitat, òrgan, sistema o procediment, a fi de mesurar el grau d'eficiència, eficàcia i

congruència en la seva operació. I tal i com em esmentat anteriorment, volem fer un

anàlisis de tots els factors del procés per tal de millorar per les següents estades que

realitzem.

A nivell de recursos humans, vam fer una divisió molt senzilla, com era la de

encomanar diferents tasques als cinc professors de l’institut que van anar a la estada, i

que la valorem a partir d’un mecanisme tant senzill com és el d’un instrument

d’avaluació observatori de llistes de control, que consisteix en marcar amb una creu si

els paràmetres que volíem controlar és satisfan correctament dia a dia. Els ìtems a

analitzar són els següents:


100

TONI GRIMA: CAP DE COORDINACIÓ

Indicadors Si No A vegades

Coordina de manera satisfactòria les relacions

amb l’empresa Esportec?

Ha gestionat de forma correcta totes les

activitats que s’han de realitzar?

Ha tingut una bona coordinació amb la resta

de professors per definir les tasques?

Ha gestionar i quadrat bé les relacions hora-

ries amb l’empresa d’autobusos, coordinat

amb la arriba acordada amb esportec?

JAVI SANCHEZ: RESPONSABLE DE LA PART ECONOMICA


Ha tingut algun problema per fer els paga

ments a l’empresa Esportec?

I per fer els pagaments als serveis de

transports?

A fet una bona gestió econòmica reservant


101

uns diners suficients per imprevistos?

ALBERTO GARCÍA: RESPONSABLE DELS ALUMNES


Ha sorgit algun problema amb els alumnes?

Els alumnes t’han pogut localitzar fàcilment

si ha hagut algun problema?

Ha resolt bé les situacions conflictives?

JORDI SOLÀ: RESPONSABLE DE L’HORARI


Han arribat tots els alumnes puntuals

a les activitats?

Han arribat tard els alumnes als dinars,

sopars, esmorzars, o qualsevol cita?

A hagut algun desajust en els horaris?


102

ORIOL RIBAS: RESPONSABLE DEL MATERIAL


Ha tingut sempre el material apunt per ser

utilitzat?

S’ha perdut algun de tots els materials uti-

litzats?

S’ha fet malbé algun d’aquests materials

Utilitzats?

De totes aquestes qüestions a realitzar, cal dir, que en algunes ocasions serà molt

interessant que en cas de respostes negatives, és parli en reunions posteriors per tal de

buscar solucions de millores, en aquest àmbit dels recursos humans, per pròximes

estades.

També haurem de realitzar una avaluació posterior sobre els recursos econòmics que

hem pogut fer servir, de quina forma els hem gestionat i si els podríem millorar. Valorar

si hem invertit massa diners en les pensions, i per tant, buscar unes altres més

econòmiques per pròximes estades, o si per el contrari, tot ha estat molt ben ajustat. A

més, fer una avaluació i valoració del preu/estància per alumne, veure si s’ha gestionat

correctament, a més del preu de l’autobús, les samarretes, la farmaciola i els materials

d’activitats. Tal i com observem a l’anàlisi de recursos econòmics fet anteriorment, vam

utilitzar un 5% del pressupost (600 euros) per imprevistos, el qual també haurem de

valorar, si ha sorgit algun problema inesperat i si han estat suficients aquests diners, o

per el contrari, necessitaríem una mica més, encara que a priori, sembla ser que amb 600

euros i a més que suficient per a cobrir qualsevol tipus de problema inesperat.


103

S’han gestionat

correctament els preus?

Observacions

ESTANCIA

ALUMNES

Si/No En cas de resposta negativa, degut a

que sobren diners del pressupost,

guardar per comprar material esportiu

escolar.

FARMACIOLA,

SAMARRETES,

BENZINA

COTXE

Si/No

En el cas de passar-nos del

pressupost, haurem de decidir

suspendre la compra de samarretes.

Farmaciola imprescin-

dible.

AUTOBUS

Si/No

En el cas de superar pressupost,

buscar una companyia més

econòmica.

MATERIALS

D’ACTIVITATS

Si/No Necessitat d’un material d’una

qualitat mínima per evitar accidents.

IMPREVISTOS

Si/No

600 euros suficients per imprevistos.

Els possibles diners sobrants és poden

utilitzar per material escolar esportiu.

A més, una valoració general dels recursos materials, tant pel que fa als serveis prestats

per l’empresa Esportec, com són les instal·lacions esportives, i sobretot, amb el material

fungible, valorar tot el material que s’ha fet malbé ja sigui per culpa dels nostres

alumnes, o bé, per una dolenta qualitat d’aquest. Per exemple, les cordes per fer

escalada, en cas de ruptura d’alguna d’aquestes, valorar el perquè ha passat, i com


104

podríem solucionar-ho per tal que en les pròximes estades no hi hagi cap problema

d’aquests.

Com ja sabem, l’empresa Esportec té contractada una assegurança que cobreix tant al

personal com a l’alumnat. Per tant, en aquest sentit, una vegada fem l’estudi d’aquest

aspecte, cal dir que està molt controlat, i que en cas d’algun accident, lesions, etc.

sempre tindrem un fàcil accés a la mútua que tingui conveni amb aquesta assegurança.

El que si que serà important, és en cas de trobar-nos en una situació de lesions,

preguntar-nos si ens han atès bé, han sigut ràpids i dinàmics a l’hora d’actuar o per el

contrari ens han prestat un servei de poca qualitat i per tant hauríem de mirar de

contractar una altra asseguradora pel nostre compte.

A més, haurem de valorar si el RC per servei de menjadors, el qual ens presta un servei

de càtering per part de l’entitat (menjadors, berenars..) ha funcionat de manera correcte.

A més a més, una vegada analitzats tots aquests aspectes per tal de buscar una millora

per pròximes estades, també podem fer uns qüestionaris (instruments d’avaluació

interrogatoris) però a diferencia del plantejat a nivell d’aprenentatge com l’anterior, en

aquest cas, buscarem fer un tipus de qüestionari buscant els gustos o les coses mes i

menys agradables que han vist els alumnes, per tal de fer una valoració general, anotar-

les, i observar si hi ha algun aspecte que no ha sigut gens motivant per la majoria dels

alumnes, i plantejar un possible canvi si es que és pot, i també ens interessa a nosaltres.

Un exemple seria el següent:

ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES ESCOLA EUSES DE SALT

105

Qüestionari sobre l’estada del ventalló Nom: Voluntari

Preguntes

Gens Poc Bastant Molt

Com han sigut d’emocionants aquests

dies a l’estada?

Has gaudit amb el món de la BTT?

T’ha agradat la forma en que els

monitors és dirigeixen a vosaltres?

T’ha agradat el trekking?

I la orientació?

Has disfrutat fent escalada?

T’agrada la zona natural

Del ventalló?

El món de l’aigua i del caiac, és atractiu

per tu?


106

BIBLIOGRAFIA

- Ayón, H., Llerena, A. i Vera, D. (2011). Análisis del Potencial Turístico del

Cerro de Hayas y sus Posibles Mejoras como un Atractivo para la Práctica de

Turismo de Aventura. Revista Tecnológica ESPOL.

- Burke, E.R. i Carmichael, C. (2004). Bicicelta: Salud y ejercicio (3a ed.).

Barcelona: Editorial Paidotribo.

- Codarin, S. (2012). La escalada: un deporte extremo. Blogvacaciones. Recuperat

a l’abril del 2012 des de http://www.blogvacaciones.com

- Colorado, J. (2010). Montañarismo y trekking: manual completo (4a ed.).

Madrid: Ediciones Desnivel, S.L.

- Corcuera, J. (2006). Iniciación a la escalada Deportiva en la escuela. Efdeportes.

Recuperat al maig del 2012 des de http://www.efdeportes.com

- Costillas, B., i Gelabert, J. (2010). Excursionisme en BTT: manual pràctic (1a

ed.). Valls: Cossetània Edicions.

- Farías, E.I. i Sallent, O. (2009). El impacto ambiental de las actividades físico-

deportivas en el medi natural: el caso de la pràctica del Mountain Bike o

bicicleta todo terreno. Nuevas tendencias en Educación Física. Deporte y

Recreación. 16, pp. 31-35

- Federació catalana de ciclisme (2010). Federació catalana de ciclisme.

Recuperat 23 abril 2012, des de http://www.ciclisme.cat

- Font, R. (2011). Apunts de l’assignatura de Programació de l’ensenyança en el

sistema educatiu. Dades no publicades.

- Granero, A. y Baena, A. (2010). Actividades físicas en el medio natural. Teoría

y práctica para la Educación Física actual. Sevilla: Wanceullen.

- Kleinmann, L. (2000). Deporte orientacion: lo que hay que saber, parte II.

Aventurarse: El portal latinoamericano de la Aventura i el Turismo. Recuperat a

l’abril del 2012 des de http://www.aventurarse.com

http://www.blogvacaciones.com/

http://www.efdeportes.com/

http://www.ciclisme.cat/

http://www.aventurarse.com/


107

- Luque, A.M. (2006). Las rutes en bicicleta de montaña como actividad

Deportiva, recreativa y turística. Dins Actes del IV Congreso Agesport

Andalucia: Turismo Deportivo y desarrollo. Málaga: Departamento de

Geografía. Universidad de Málaga.

- Mauri. T, Miras. M. (1996) Llibre l’avaluació en el centre escolar. Barcelona

- Manzaneda, A.M. (2008). Los deportes de aventura. Sesiones prácticas de

iniciación a la escalada y a la BTT en el centro escolar. Revista digital:

efdeportes. Recuperat el 28 abril 2012, de

http://www.efdeportes.com/efd126/deportes-de-aventura-iniciacion-a-la-

escalada-y-a-la-btt-en-el-centro-escolar.htm

- Moreno, E. (2011). Nuevas prácticas en el deporte escolar: escuela valenciana.

Dins Actes del II Congreso del deporte en Edat Escolar. Vol. 19. Valencia:

Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir.

- Navarro, T (2010). Origen de la escalada. Yumping: tu guia de ocio y deportes

de aventura. Recuperat a l’abril del 2012 des de http://www.yumping.com

- Peñalver, M.T. (2004, juny-decembre). El turismo activo como alternativa y

complemento al modelo turístico en la región de Murcia. Cuadernos de Turismo,

14, 179-215

- Pérez, J. (2011). Un poco de historia. La carrera de orientación. Recuperat a

l’abril del 2012 des de htpp://sites.google.com/site/lacarreradeorientacion/home

- Pizarro, L. (2011). Orientacion Deportiva: Una modalidad en auge. Deportes:

suite101. Recuperat a l’abril del 2012 des de http://www.suite101.net

- Reglamento de competición de escalada. Federación Española de Deportes de

Montaña y escalada. Aprobado en comisión Delegada de 25 de maig del 2004.

- Sassi, A. (1993). Moutain bike de la A a la Z. Madrid: Ediciones Tutor, S. A.

- (2008). El deporte de la orientacion: La brújula. Federacion andalusa del

deporte de la orientacion.Recuperat al maig del 2012 des de http://www.web-

fado.com

http://www.efdeportes.com/efd126/deportes-de-aventura-iniciacion-a-la-escalada-y-a-la-btt-en-el-centro-escolar.htm

http://www.efdeportes.com/efd126/deportes-de-aventura-iniciacion-a-la-escalada-y-a-la-btt-en-el-centro-escolar.htm

http://www.yumping.com/

http://www.suite101.net/

http://www.web-fado.com/

http://www.web-fado.com/


108

- Vicente, G. (2003). Análisis del parámetro tiempo y cuantificación de acciones

específicas en la escalera Deportiva de competicion. Departamento de

educación física: Universidad de las Palmas de Gran Canaria. Recuperat al

març del 2012 des de http://www.efdeportes.com

http://www.efdeportes.com/


109

6. ANNEX

- CARTA ALS PARES

Aquesta és la carta que entregarem als pares a la 1era reunió realitzada el 19 d’Abril, en

la qual els explicarem l’organització de l’estada.


110

INFORMACIÓ DE LES ESTADES A VENTALLÓ 2012

“Al Llac de l’Aventura, del 11 al 15 de Juny.”

DATES:

Sortida de l’Escola el dilluns 11 de Juny a les 9:00h

Tornada a l’Escola el diumenge 15 de Juny a les 18:00h aproximadament.

LLOC:

L’estada es realitzarà a Ventalló, a la comarca de l’Alt Empordà.

PREU:

El preu de les Estades és de 240 euros. S’haurà de fer un pagament previ de 50

euros com a reserva de plaça, els altres 190 euros es pagaran més endavant.

DOCUMENTACIÓ:

La documentació s’haurà de presentar a la Secretaria de l’Escola.

És important no passar la data límit de l’entrega de la documentació, ja que hem

de notificar l’activitat davant la Secretaria General de Joventut i necessitem tenir

tota la documentació en ordre.

La documentació necessària per aquestes colònies serà la següent:

Targeta d’identificació sanitària (no fotocòpia)

Fotocòpia del carnet de vacunes

Fitxa mèdica

Permís patern i protecció de dades personals

Una fotografia de carnet (recent)

Tipus de pagament


111

És imprescindible que els alumnes portin la targeta sanitària i el Document

Nacional d’Identitat i que ens ho entreguin a la pujada del bus.

Agrairíem que se’ns notifiqués de forma entenedora i amb antelació qualsevol

aspecte que ens calgui saber sobre possibles malalties, al·lèrgies, tractaments,

règims especials,....

INFORMACIÓ:

Per qualsevol informació durant l’estada haureu de trucar a l’Escola per

informar-vos.

Per qualsevol urgència durant el cap de setmana de colònies, disposarem d’un

telèfon mòbil: 618.94.56.68

Si teniu qualsevol dubte o qüestió mèdica d’última hora (autoritzacions

mèdiques, receptes, etc.) us podeu posar en contacte amb nosaltres a través de:

[email protected].

Cordialment,

Equip de professors

Salt, 26 d’Abril del 2012.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------


112

AUTORITZACIÓ PATERNA

En/Na ______________________________________ amb DNI nº _______________

autoritza el seu fill/a ________________________________________________ a

assistir a les Estades a Ventalló que organitza l’Escola Euses, de l’11 al 15 de Juny al

Llac de l’Aventura durant el curs 2011-2012. Fa extensiva aquesta autorització, per una

banda, a les decisions medicoquirúrgiques que fos necessari adoptar en cas d’extrema

urgència, sota la direcció facultativa adequada i, per altra banda, a l’ús de transport

privat de monitors en cas de que es produís alguna situació que ho requereixi.

______________________a ______ de ________________del 2011

(Signatura del pare/mare/tutor):

TELÈFONS DE CONTACTE DURANT ELS DIES DE COLÒNIES:

Número Contacte Disponibilitat

_________ ____________________ ______________________________

__________ ___________________ ______________________________

__________ ___________________ ______________________________


113

PROTECCIÓ DE LES DADES PERSONALS

En/Na ______________________________________ amb DNI nº _______________

autoritza (d’acord amb la llei Orgànica de protecció de dades personals) que les imatges

obtingudes durant les colònies, activitat organitzada per l’escola Euses l’any 2012,

puguin ser usades per l’elaboració del vídeo, la pàgina web de l’escola, l’exposició

fotogràfica i altres accions únicament gestionades pel col·lectiu de professors.

(Signatura del pare/mare):

______________________a ______ de ________________del 2011.


114

- FITXA MÈDICA

NOM I COGNOMS:

CURS:

1.- APARTAT D’AL·LÈRGIES:

- Al·lèrgies alimentàries? SI: NO:

- Grup d’aliments al que és al·lèrgic/a?

- Al·lèrgies medicamentoses? SI: NO:

Penicilina: SI: NO:

Algun antibiòtic SI: NO: Quin:

Altres:

- Altres productes o aliments no tolerants:

- En cas de reacció al·lèrgica:

- Símptomes d’alarma:

- Què cal fer en cas de reacció:

2.- TRACTAMENTS ESPECIALS:

- Segueix algun tractament especial? SI: NO:

Tipus:


115

- Segueix algun règim especial?

- Altres observacions alimentàries:

- Segueix algun tractament ortopèdic o d’ortodòncia? SI: NO:

Quin tipus: Horari:

3.-PERMÍS D’AUTORITZACIÓ D’ADMINISTRACIÓ DE MEDICAMENTS

Després de vàries consultes realitzades al Departament d’Educació de la Generalitat de

Catalunya referides al lliurament de medicaments a l’Escola, a partir d’ara només es

podrà donar medicaments a aquells nens/es els pares dels quals hagin completat el

permís adjuntat a aquesta nota i sempre que vagi acompanyat d’una “recepta o informe

del metge o metgessa on hi consti la pauta i el nom del medicament que el nen/a ha de

prendre”.

4.- ANTECEDENTS:


116

- L’alumne ha patit malalties importants? SI: NO: Quines:

- L’alumne ha estat intervingut quirúrgicament? SI: NO:

De què:

- L’alumne pateix d’enuresi? SI: NO:

Signatura dels pares:

Salt, a de del 2012.

PERMÍS D’AUTORITZACIÓ D’ADMINISTRACIÓ DE MEDICAMENTS


117

FOTOCÒPIA DEL CARNET DE VACUNES

Nom i cognoms de l’alumne:

Nom del medicament:

Data :

Dosi :

Nombre de vegades i hores :

Durada del tractament :

Nom i cognoms de la persona autoritzant :

Signatura

Indispensable adjuntar la recepta mèdica per a la seva administració


118

Enganxeu o grapeu la fotocòpia al requadre indicat

La fotografia de carnet del vostre fill/a (amb el nom i curs al darrera), l’adjunteu al

plec de fulls amb un clip. Moltes gràcies.

- REGISTRE ANECDÒTIC


119

planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló

Documents