plays falla - naxos music library · danza ritual del fuego ritual fire dance (4’15’’) ... en...

29
plays Milà Falla

Upload: vantram

Post on 26-Apr-2018

221 views

Category:

Documents


5 download

TRANSCRIPT

Page 1: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

playsMilà

Falla

Page 2: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

Manuel de Falla (1876-1946)

1.

El sombrero de tres picos. Tres danzasThe Three-Cornered Hat. Three dances2.

3.

4.

Cuatro piezas españolas Four Spanish Pieces5.

6.

7.

8.

2

Page 3: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

1. Danza ritual del fuegoRitual Fire Dance (4’15’’)

El sombrero de tres picos. Tres danzasThe Three-Cornered Hat. Three dances2. Danza de los vecinos (Seguidillas)

The Neighbours’ Dance (Seguidillas) (4’13’’)3. Danza del molinero (Farruca)

The Miller’s Dance (Farruca) (2’14’’)4. Danza de la molinera (Fandango)

Dance of the Miller’s Wife (Fandango) (4’45’’)

Cuatro piezas españolas Four Spanish Pieces5. Aragonesa (4’14’’)6. Cubana (4’59’’)7. Montañesa (5’21’’)8. Andaluza (5’16’’)

9. Fantasía baetica (12’35’’)

Siete canciones populares españolasSeven Spanish Folksongs10. El paño moruno (1’36’’)11. Seguidilla murciana (1’47’’)12. Asturiana (2’55’’)13. Jota (4’ 07’’)14. Nana (1’ 45’’)15. Canción (1’16’’)16. Polo (1’56’’)

Manuel de Falla

Leonora Milà: piano

3

Page 4: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

Leonora Milà plays Manuel de Falla

IntroducciónDespués de toda una vida dedicada

al piano y la composición, Leonora

Milà nos ofrece esta nueva versión

de obras de Manuel de Falla; nueva

porque es el resultado de una larga

y paciente identificación, reflexión

y recreación de las obras de este

compositor, pero a la vez muy joven

porque revive las primeras experien-

cias interpretativas de Milà con este

repertorio, que se remontan a sus

conciertos en el Royal Albert Hall de

Londres a la edad de trece años.

Felip Pedrell describió a Isaac Albéniz

como una persona que veía el mundo

desde el teclado, una de las descrip-

ciones más acertadas de la persona-

lidad musical de este compositor e

intérprete, y que también se podría

aplicar, salvando la época histórica,

a Leonora Milà. Un pianista no nace,

sino que se hace, domesticando el

instrumento y haciéndose suya esta

máquina que ha ido incorporando y

resumiendo la fuerza de expresión de

todas las escuelas de compositores

de tecla, desde Antonio de Cabezón

del siglo XVI hasta los pianistas del

siglo XXI; entre todos han dado la

forma y las soluciones a todo un arte

instrumental de expresión musical.

ObrasDanza ritual del fuegoLa grabación de estas obras comienza

con la Danza ritual del fuego. Esta

pieza procede de la adaptación

pianística de la famosa danza de El

amor brujo, en la que la protagonista

arroja incienso al fuego para alejar

a los malos espíritus y los malos

augurios. Es, sin duda, una de las

partes principales de este ballet

cantado – escrito en 1915 – en el que

el ambiente gitano del Sacromonte

andaluz sirve de apoyo a una trama

amorosa llena de misterio y magia. La

música, basada en temas obsesivos

y ritmos que resaltan su carácter de

encantamiento, describe el centelleo

y la luz del fuego con figuras virtuosis-

tas y colores contrastados de gran

4

Page 5: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

fuerza expresiva y una alta exigencia

técnica interpretativa.

Leonora Milà comenta que la Danza

ritual del fuego es probablemente la

obra que más veces ha interpretado

a lo largo de su vida. Desde los siete

años le ha apasionado con la misma

fuerza y, en esta versión, una dinámi-

ca más contrastada nos proyecta las

llamas con todo el calor y la expre-

sión de su personalidad.

El sombrero de tres picosLa suite-ballet El sombrero de tres

picos es una reelaboración de la

pantomima El corregidor y la molinera,

estrenada en Madrid en 1917, basada

en la leyenda transmitida por el

romancero popular del siglo XVIII,

y finalmente recogida por Pedro

Antonio de Alarcón como una novela

costumbrista a finales del siglo XIX.

Tras dificultades motivadas por la

situación histórica y la censura de la

época, esta obra se convierte, gracias

al genio de Manuel de Falla, en

colaboración coreográfica con el ruso

Diaghilev, en la suite-ballet que pron-

to logró el éxito internacional a partir

de su estreno en Londres en 1919.

La escena transcurre en una Anda-

lucía alegre y llena de vida, donde

los amores del molinero y la bella

molinera se ven interferidos por las

grotescas fabulaciones e intrigas del

corregidor. Del arreglo para piano

editado por J&W Chester en Londres,

la pianista ha seleccionado tres

danzas: la Danza de los vecinos, de

aire popular basado en los ritmos y

melodías de las seguidillas murcia-

nas, tierra del molinero, y que nos

transporta inmediatamente al escena-

rio rústico en el que se desarrolla la

historia amorosa; le sigue la Danza del

molinero, una farruca flamenca de aire

grave y ritmos complejos bailada por

el molinero antes de su detención,

ordenada por el corregidor; finalmen-

te, la Danza de la molinera representa

la escena en la que la molinera se

mofa del corregidor mientras baila un

5

Page 6: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

6

fandango alegre y de ritmos vivos. Los sonidos de la guitarra y los ritmos ter-narios se expresan de forma magistral desde el teclado del piano.

Leonora Milà ya había grabado esta recopilación de obras de El sombrero de tres picos para el sello discográfico EMI en 1969. Tras un trabajo sutil ins-pirado en la instrumentación original, ha ido perfeccionando la adaptación pianística para lograr que el ritmo, el auténtico núcleo de las danzas, no se resienta por culpa de una transcrip-ción poco pianística.

Cuatro piezas españolas

Estas piezas, dedicadas a Isaac Albé-niz y escritas en 1906, fueron presen-tadas por el famoso pianista catalán Ricard Viñes en París en 1909, con el apoyo y la adhesión de algunos de los mejores compositores franceses de la época, Claude Debussy y Paul Dukas.

En la Aragonesa destaca de forma recurrente un tema característico de jota popular, con interludios de arpegios descendientes que nos re-cuerdan a los tratamientos armónicos

de Dukas. En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo rítmico de habanera, con la contraposición hemiólica de los compases de 3/4 y 6/8 y un soporte armónico que nos recuerda a las pinceladas sono-ras de Albéniz. La Montañesa está tratada como una obra paisajística e impresionista que nos transporta a Asturias. Es una canción popular asturiana sobre la casa del rector, y está ambientada con ecos lejanos de campanas. Para terminar, la Andaluza nos ofrece un final brillante y virtuo-sista en el que un antiguo fragmento de bulerías estructura el primer tema, que dará paso a una malagueña con sonidos punteados de guitarra, de ritmos insistentes, y giros ágiles y repentinos.

Leonora Milà comenta que estas Cuatro piezas, comparadas con las Siete can-ciones populares, nos presentan a un Falla más maduro, aunque en algún mo-mento sacrifica la espontaneidad por la forma y el compromiso pianístico. En ellas encontramos la evolución de una personalidad detallista y minuciosa, en

Page 7: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

7

ocasiones incluso obsesiva.

Fantasía baetica

La Fantasía baetica fue editada por la firma inglesa Chester el año 1922. Fue un encargo directo del pianista Arthur Rubinstein a Manuel de Falla, y su título hace referencia a la música andaluza, lo que explica que esté llena de ritmos flamencos y arpegiados guitarrísticos, todo ello con un nivel considerable de exigencia técnica. Quizá incluso demasiado, ya que Ru-binstein no pudo estrenarla en España por falta de tiempo para su prepara-ción; el mismo Rubinstein la estrenaría un año más tarde, en 1920, en Nueva York. La Fantasía baetica tiene un tema principal con ritmo de bulerías que da paso a una sección más lírica para volver, basándose en el esquema for-mal ABA, al tema principal tratado con diversas modulaciones que lo llevan a la conclusión final.

No obstante, la obra presenta un problema formal cuando intenta compatibilizar la forma romántica ABA con un retorno a la sobriedad del cla-

sicismo, introduciendo una repetición general como recapitulación, moti-vada posiblemente por la magnitud del encargo. Leonora Milà salva este escollo con agilidad y mantiene el in-terés y el duende, como si se tratase de una repetición de un aire popular, presentado en diferentes estrofas.

Siete canciones populares españolas

Tal y como comentó el gran pianista y compositor Joaquim Nin en la Guide du Concert publicada en París en 1932, las Siete canciones populares españolas, obra de juventud de Ma-nuel de Falla, se deben situar entre las obras maestras de este compo-sitor, junto con El retablo de maese Pedro y El amor brujo.

La versión que de esta obra nos ofrece Leonora Milà corresponde a una adaptación para piano solo que Manuel de Falla compuso e interpretó en París en 1914, inspirándose en las canciones populares de su juventud y con el espíritu de dar continuidad al manifiesto de Felip Pedrell, Por nues-

Page 8: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

8

tra música, herramienta formal con la

que ya otros compositores famosos,

como Isaac Albéniz y Enric Granados,

habían proyectado internacionalmen-

te la música española. La adaptación

para piano solo de las Canciones

de Ernesto Halfter, compositor que

también las orquestó, ha permitido

incorporar estas obras en los reper-

torios internacionales de los pianistas

más famosos del siglo XX.

La última danza, el Polo, está estruc-

turada sobre un tema de la tradición

popular andaluza asimilado por Falla

desde su infancia, ya que lo había

oído cantar y sonar en el espacio de

sus raíces más originales, en el carna-

val y en la procesión de los gigantes

de Cádiz. Procedente del mundo

flamenco gitano, el piano, dentro de

un ambiente impresionista, imita con

fidelidad los acompañamientos de la

guitarra y las palmas, con los ritmos

y acentos característicos que ponen

de manifiesto su evolución hacia el

zapateado. El Paño moruno, de origen

murciano, imita con el piano los ras-

gueos de la guitarra. Las secuencias

con resoluciones sobre la dominan-

te nos transportan a sus orígenes

más antiguos, las folías, danzas del

barroco hispánico que se difundieron

por todo el continente europeo y

a las que compositores de la talla

de Corelli o Couperin les dedicaron

obras de gran inspiración. En cambio,

la Seguidilla murciana, danza de rit-

mos rápidos cantada por los arrieros,

destaca por los acompañamientos

punteados de la guitarra, subrayados

con los ritmos del tamboril, imitados

fielmente por el piano. La Asturiana

está basada en una melodía y texto

que podemos aún encontrar en la

publicación de José Hurtado Cien

Cantos Populares, con la armonía del

piano que nos transporta al ambiente

más popular mediante efectos moda-

les de gran riqueza. La Jota aragonesa

alterna contrapuntos en cánon con la

complejidad de los ritmos ternarios

de esta danza, acentos hemiólicos de

difícil interpretación para alguien que

nunca la haya oído cantar en directo.

Y finalmente la Nana, canción de cuna

andaluza que le cantaba su madre;

por su gama modal, Falla le atribuye

un origen oriental, y el suave balan-

Page 9: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

9

ceo entre las dos manos del pianista imita el movimiento de la cuna.

En opinión de Leonora Milà estas obras demuestran una frescura y una inspiración de juventud sin excesivas exigencias técnicas, pero no por ello deja de emocionarse cada vez que toca la Nana, igual que lo hizo la primera vez que la escuchó, a los 12 años, inter-pretada por el mismo Pau Casals.

Romà Escalas

Director del Museo de la Música de Barcelona

Abril de 2009

Page 10: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

10

IntroduccióLeonora Milà, després de tota una vida dedicada al piano i a la composició, ens ofereix aquesta nova versió d’obres de Manuel de Falla, nova perquè és el resultat d’una llarga i pacient identifi-cació, reflexió i recreació de les obres d’aquest compositor, però molt jove perquè ens reviu les primeres experièn-cies interpretatives de Milà amb aquest repertori, les quals es remunten als seus concerts al Royal Albert Hall de Londres a l’edat de tretze anys.

La descripció que va fer Felip Pedrell d’Isaac Albéniz com una persona que veia el món des del teclat és una de les més encertades per descriure la personalitat musical d’aquest compo-sitor i intèrpret. Aquesta descripció la podríem també aplicar, salvant l’època històrica, a Leonora Milà. Un pianista no neix, sinó que es fa, domesticant l’instrument i fent-se’l seu, aquesta màquina que ha anat incorporat i resu-mint la força d’expressió de totes les escoles de compositors de tecla, des d’Antonio de Cabezón del segle XVI fins als pianistes del segle XXI, entre

tots han donat la forma i les solucions a tot un art instrumental d’expressió musical.

ObresDanza ritual del fuegoL’enregistrament d’aquestes obres s’inicia amb la Danza ritual del fuego. Aquesta peça procedeix de l’adaptació pianística de la famosa dansa de El amor brujo en la qual la protagonista llença encens al foc per allunyar els mals esperits i els mals auguris. És sens dubte una de les parts principals d’aquest ballet cantat -i escrit el 1915- en el que l’ambient gitano del Sacromonte andalús recolza una trama amorosa plena de misteri i màgia. La música, basada en temes obsessius i ritmes que subratllen el seu caràcter d’encantament, descriu l’espurneig i la claror del foc amb figures virtuosístiques i colors contrastats de gran força expressiva i alta exigència tècnica interpretativa.

Leonora Milà comenta que la Danza ritual del fuego és probablement l’obra que ha interpretat més vegades al llarg de la seva vida. Des dels set anys l’ha apassionada amb la mateixa força, i

Page 11: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

11

en aquesta versió, una dinàmica més contrastada ens projecta les flames amb tota la calor i expressió de la seva personalitat.

El sombrero de tres picos

La Suite ballet El sombrero de tres picos és una reelaboració de la pan-tomima El corregidor y la molinera es-trenada a Madrid el 1917, basada en la llegenda tramesa pel romancer popular del segle XVIII, i finalment recollida per Pedro Antonio de Alarcón com a novel·la costumista a final del segle XIX. Aquesta obra, després de dificultats motivades per la situació històrica i

la censura de l’època, es converteix,

gràcies al geni de Manuel de Falla en

col·laboració coreogràfica amb el rus

Diaghilev, en la Suite ballet, que aviat

assolí l’èxit internacional a partir de

l’estrena a Londres el 1919.

L’escena esdevé en una Andalusia

alegre i plena de vida, on els amors del

moliner i la bella molinera es troben

interferits per les grotesques fabu-

lacions i intrigues del corregidor. De

l’arranjament per a piano editat per

J&W Chester a Londres, la pianista n’ha

seleccionat tres danses: la Danza de

los vecinos, d’aire popular basat en els

ritmes i melodies de les seguidilles mur-

cianes, la terra del moliner, la qual ens

transporta immediatament a l’escenari

rústic en el que es desenvolupa la his-

tòria amorosa. Segueix la Danza del mo-

linero, una farruca flamenca d’aire greu

i ritmes complexos ballada pel moliner

abans de la seva detenció ordenada pel

corregidor. Finalment, la Danza de la

molinera representa l’escena en què tot

ballant un fandango, alegre i de ritmes

vius, la molinera es mofa del corregi-

dor. Els sons de la guitarra i els ritmes

ternaris s’expressen magistralment des

del teclat del piano.

Aquest recull d’obres del Sombrero de

tres picos Leonora Milà ja l’enregistrà

per al segell discogràfic EMI l’any 1969.

Després d’un treball subtil, inspirant-se

amb la instrumentació original, n’ha

anat perfeccionant l’adaptació pianís-

tica a fi que el ritme, el veritable nucli

de les danses, no es ressenti per culpa

d’una transcripció poc pianística.

Page 12: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

12

Cuatro piezas españolas

Aquestes peces, dedicades a Isaac

Albéniz i escrites el 1906, van ser

presentades pel famós pianista català

Ricard Viñes a París el 1909 amb el

suport i l’adhesió de part dels millors

compositors francesos de l’època, com

ara Claude Debussy i Paul Dukas.

A l’Aragonesa hi destaca de forma

recurrent un tema característic de

jota popular, amb interludis d’arpegis

descendents, que ens recorden els

tractaments harmònics de Dukas. En canvi, a la Cubana, el tema de la guajira caribenya es manté amb un gronxament

rítmic d’havanera, amb la contraposició

hemiòlica dels compassos de 3/4 i 6/8 i un suport harmònic que ens recorda les pinzellades sonores d’Albéniz. La

Montañesa està tractada com a obra

paisatgística i impressionista que ens

transporta a Astúries. És una cançó popular asturiana sobre la casa del rector i ambientada amb ecos llunyans de campanes. Per acabar, l’Andaluza

ens ofereix un final brillant i virtuosístic,

en el que un antic fragment de buleria

estructura el primer tema que cedirà pas

a una malaguenya amb sons puntejats

de guitarra, de ritmes insistents i girs

àgils i sobtats.

Leonora Milà comenta que aquestes

Cuatro piezas, comparades amb les Siete

canciones populares, ens presenten un

Falla més madur, encara que en algun

moment sacrifica l’espontaneïtat per la

forma i el compromís pianístic. En elles

hi trobem l’evolució d’una personalitat

detallista i minuciosa, de vegades fins i

tot obsessiva.

Fantasía baetica

La Fantasía baetica va ser editada per

la firma anglesa Chester l’any 1922. Va

ser un encàrrec que el pianista Arthur

Rubinstein va fer directament a Manuel

de Falla. Es tracta d’una obra el títol

de la qual fa referència a la música

andalusa; d’aquí que estigui plena de

ritmes flamencs, arpegiats guitarrístics

i tot plegat amb un nivell considerable

d’exigència tècnica. Potser massa i tot,

perquè Rubinstein no va tenir temps

d’estrenar-la a Espanya per manca de

temps de preparació; ho faria, el mateix

Rubinstein, un any més tard, el 1920,

Page 13: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

13

a Nova York. La Fantasía baetica té un

tema principal amb ritme de buleria que

dóna pas a una secció més lírica per

retornar, basant-se en l’esquema formal

ABA, al tema principal tractat amb

diverses modulacions que el condueixen

a la conclusió final.

L’obra, però, presenta un problema

formal quan intenta compatibilitzar la

forma romàntica ABA amb un retorn a la

sobrietat del classicisme, a l’introduir una

repetició general com a recapitulació,

motivada possiblement per la magnitud

de l’encàrrec. Leonora Milà salva amb

agilitat aquest escull i manté l’interés i el

duende, com si es tractés d’una repetició

d’un aire popular, presentat amb diferents

estrofes.

Siete canciones populares españolas

Com comentà el gran pianista i compo-

sitor Joaquim Nin a la Guide du Concert

publicada a París el 1932, les Siete

canciones populares Españolas, obra de

joventut de Manuel de Falla, s’han de

situar entre les obres mestres d’aquest

compositor, juntament amb El retablo de

maese Pedro i El amor brujo.

La versió que ens ofereix Leonora

Milà d’aquesta obra correspon a

una adaptació per a piano sol que

Manuel de Falla composà i interpretà

a París el 1914, tot inspirant-se en les

cançons populars de la seva joventut

i amb l’esperit de donar continuïtat al

manifest de Felip Pedrell, Por nuestra

música, eina formal amb la qual ja

altres compositors famosos, com

Isaac Albéniz i Enric Granados, havien

projectat internacionalment la música

espanyola. L’adaptació per a piano sol

de les Canciones d’Ernesto Halfter,

compositor que també les orquestrà,

ha permès incorporar aquestes obres

en els repertoris internacionals dels

pianistes més famosos del segle XX.

L’última dansa, el Polo, està estructura-

da sobre un tema de la tradició popular

andalusa, assimilat per Falla des de

la seva infància en sentir-la cantar i

sonar en l’espai de les seves arrels més

originals, a Cadis, al Carnaval i a la pro-

cessó dels gegants. Procedent del món

flamenc gitano, el piano, dins d’un am-

bient impressionista, imita amb fidelitat

els acompanyaments de la guitarra i les

Page 14: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

14

palmes, amb els ritmes i accents carac-terístics que fan palesa la seva evolució cap al zapateado. El Paño moruno, d’origen murcià, imita amb el piano els rasgejats de la guitarra. Les seqüències amb resolucions sobre la dominant ens transporten als seus orígens més antics, les folies, danses del barroc hispànic que es varen difondre per tot el continent europeu i compositors de la talla de Corelli o Couperin els hi van dedicar obres de gran inspiració. En canvi, la Seguidilla murciana, dansa de ritmes ràpids cantada pels traginers, es destaca pels acompanyaments punte-jats de la guitarra, subratllats amb els ritmes del tamborí, imitats amb fidelitat pel piano. La Asturiana està basada en una melodia i text que podem encara trobar a la publicació de José Hurtado, Cien Cantos Populares, amb l’harmonia del piano que ens transpor-ta a l’ambient més popular mitjançant efectes modals de gran riquesa. La Jota aragonesa alterna contrapunts en cànon amb la complexitat dels ritmes ternaris d’aquesta dansa, accents he-miòlics de difícil interpretació per a una persona que no l’hagi sentit cantar mai

en directe. I finalment la Nana, cançó de bressol andalusa que li cantava la seva mare. Falla li atribueix, per la seva gamma modal, un origen oriental, el suau balanceig entre les dues mans del pianista n’imita el moviment del bressol.

Si bé aquestes obres, en opinió de Leonora Milà, demostren una frescor i inspiració de joventut, sense excessives exigències tècniques, no per això deixa d’emocionar-se cada vegada que toca la Nana, com la primera vegada que la va escoltar, als 12 anys, interpretada pel mateix Pau Casals.

Romà EscalasDirector del Museu

de la Música de Barcelona

Abril de 2009

Page 15: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

15

IntroductionLeonora Milà, with a life devoted to piano and composition, offers us a new rendition of works by Manuel de Falla. New, because it is the culmina-tion of an extensive and diligent pro-cess of identifying, reflecting on and recreating the composer’s works. Yet acutely youthful, as it rekindles Milà’s

first interpretive experience with this

repertoire, dating to the concerts she

performed at London’s Royal Albert

Hall when she was 13 years old.

Felip Pedrell characterised Isaac

Albéniz as someone who understands

the world through the piano. This

description is an apropos way of des-

cribing this composer and performer’s

musical personality. Barring the

historical timeframe, this description

could also be applied to Leonora

Milà. Pianists are not born, they

are made. They learn to hone their

instrument and make it theirs; that

machine through which all schools

of composers have come to express

themselves, from Antonio de Cabezón

in the 16th century to 21st century

pianists. Together, they have contri-

buted to moulding and providing the

solutions for a veritable instrumental

art of musical expression.

WorksRitual Fire Dance

The recording begins with Ritual Fire

Dance, a work that proceeds from the

piano adaptation of the famous dance

from El amor brujo, in which the lead

female character throws incense into

the fire to dispel malignant spirits

and omens. It is indisputably one

of the most important parts of this

sung ballet, written in 1915, in which

the love story, abounding in mystery

and magic, unfolds amidst the gypsy

ambient of Andalusia’s Sacromonte.

The music, based on obsessive the-

mes and rhythms that accentuate its

bewitching character, communicates

the flickering sparks and incandescen-

ce of fire through virtuosic notes and

contrasting timbres, powerfully ex-

pressive and technically challenging.

Leonora Milà says that Ritual Fire

Dance is, in all probability, the piece

that she has interpreted the most

over the course of her life. Her pas-

Page 16: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

16

sion for this piece has not wavered since she was seven years old. The more contrasting dynamic of this latest rendition brings the flames to life, with all the warmth and expres-sion of her personality.

The Three-Cornered Hat

The Ballet Suite The Three-Cornered Hat is a reworking of the pantomime The Magistrate and the Miller’s Wife, which premiered in Madrid in 1917. Based on the legend transmitted by the traditional 18th century roman-cero (collection of ballads), it was

ultimately turned into a costumbrista

(Spanish mannerist movement) novel

by Pedro Antonio de Alarcón towards

the end of the 19th century. Following

the difficulties inherent in the his-

torical situation and censorship of

the time, this work was turned into a

Ballet Suite thanks to the genius of

Manuel de Falla and the choreogra-

phic collaboration of Russian Sergéi

Diaghilev. It garnered quick interna-

tional success following its London

premiere in 1919.

The scene unfolds in a joyous, vibrant

Andalusia, where the Magistrate’s

obscene lies and schemes interfere

with the love between the Miller

and the Miller’s wife. The pianist has

selected three dances from the piano

arrangement published by J&W Ches-

ter in London. The first is the Neigh-

bours’ Dance. With a traditional tune

based on Murcian seguidilla rhythms

and melodies from the Miller’s native

land, this dance transports us to the

rustic setting where the love story

takes place. The Miller’s Dance then

follows: a flamenco farruca with a low-

pitched tune and complex rhythms,

which the Miller performs before

being arrested by order of the Magis-

trate. Lastly, the Dance of the Miller’s

Wife represents the scene in which,

through a joyous, lively fandango, the

Miller’s wife mocks the Magistrate.

The piano conveys the guitar sounds

and triple time rhythms to perfection.

This collection of works from The

Three-Cornered Hat was previously

recorded by Leonora Milà for the EMI

recording company in 1969. Following

Page 17: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

17

a subtle rendition inspired in the ori-ginal instrumentation, Milà set about perfecting the piano adaptation, as not to compromise the rhythm, the veritable nucleus of the dances, with an uncouth piano arrangement.

Four Spanish Pieces

These pieces, dedicated to Isaac Albéniz and written in 1906, were first performed by the famous Catalan pianist Ricard Viñes in Paris in 1909, with the public support of some of the finest French composers of the day, Claude Debussy and Paul Dukas.

In the Aragonesa, attention is drawn to a reoccurring theme characteristic of the traditional jota, with descen-ding arpeggio interludes reminis-cent of Dukas’ harmonic structure. Conversely, in the Cubana, Falla maintains the Caribbean guajira theme alongside the habanera’s rhythmic swing, with the hemiolic contraposition inherent in 3/4 and 6/8 time and a harmonic support that recalls Albéniz’s sonorous brushs-trokes. The Montañesa is envisaged

as an impressionistic landscape piece, which transports us to Asturias. A traditional Asturian song about the Rector’s house, it creates atmosphere through the distant tolling of bells. Lastly, the Andaluza offers us a subli-me and virtuosic finale. Its initial the-me is structured on an old-fashioned bulerías fragment, which gives way to a malagueña replete with picked guitar sounds, insistent rhythms and spritely, sudden turns.

Leonora Milà says that these Four Pieces, compared to Seven Spanish Folksongs, evidence a more mature Falla, despite reaching a point in which spontaneity is sacrificed for form and commitment to the piano. Here, we can observe the evolution of a detailed-minded, meticulous personality that borders, at times, on obsessive.

Baetic Fantasy

Baetic Fantasy was published by the English company Chester in 1922, fruit of a commission that pianist Arthur Rubinstein made directly to Manuel de Falla. Flamenco rhythms and guitar

Page 18: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

18

arpeggios abound in this work, whose title is a clear reference to Andalusian music. It also demands a considerable amount of technical prowess; perhaps too much. Rubinstein, citing lack of preparation, did not have time to premiere it in Spain; he would do so a year later, in 1920, in New York. The rhythm inherent in Baetic Fantasy’s main theme is bulerías, which moves into a more lyrical sequence. The main theme then returns, evidencing its adherence to ABA form, influenced by various modulations which direct it to its final conclusion.

The work, however, displays a form related problem: it attempts to blend the romantic ABA form with a return to classical sobriety, introducing a general repetition as recapitulation; a decision likely motivated by the mag-nitude of the commission. Leonora Milà nimbly sidesteps this hurdle and

maintains the music’s interest and

mysticism, as if it were repetition in

a traditional melody, separated into

distinct verses.

Seven Spanish Folksongs

As legendary pianist and composer Joaquim Nin commented in the Guide du Concert, published in Paris in 1932, Seven Spanish Folksongs, a composition that Manuel de Falla wrote in his younger days, should be situated, along with El retablo de maese Pedro and El amor brujo, among the composer’s masterpieces.

The version performed by Leonora Milà corresponds to an adaptation, for piano solo, that Manuel de Falla composed and interpreted in Paris in 1914. He was inspired in the traditio-nal songs of his youth and the spirit of forwarding Felip Pedrell’s manifesto Por nuestra música (For Our Music), the tool that other famous compo-sers, such as Isaac Albéniz and Enric Granados, had used to promote Spanish music internationally. After adapting Songs by Ernesto Halfter, their composer and orchestrator, for piano solo, these pieces came to integrate the international repertoires of some of the most famous 20th century pianists.

Page 19: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

19

The last dance, the Polo, is structured on a traditional Andalusian theme that had formed part of Falla’s life since childhood. He heard it sung, resoun-ding, in the very location where his earliest origins lay: in Cadiz, Carnaval and the procession of the gegants. From amidst the gypsy flamenco world, the piano, in an impressionist environment, accurately imitates the guitar and clapping accompaniments, with the characteristic rhythms and accents that mark its progress towards the zapateado. In the Paño Moruno, ori-ginally from Murcia, the piano imitates a guitar being strummed. The resolving sequences transport us to the music’s most remote origins: la Folia, Hispanic baroque dances which spread across the European continent and inspired brilliant works by renowned composers the likes of Corelli and Couperin. Con-versely, the Seguidilla murciana, a fast-paced dance sung by muleteers, grasps attention through its guitar picking accompaniments, accentuated by tenor drum rhythms and faithfully imitated by the piano. The Asturiana is based on a melody and text that we can still find in

José Hurtado’s songbook, Cien Cantos

Populares (One-Hundred Folksongs). Its

piano harmony transports us, via rich

modal effects, to the most traditional of

settings. The Jota aragonesa alternates

contrapuntal canon with the complexi-

ty of this dance’s triple time rhythm:

hemiolic accents difficult to interpret

for someone who has never heard a

live performance. And finally the Nana,

an Andalusian lullaby his mother used

to sing. Falla designates it an eastern

origin due to its inherent form, the

gentle back-and-forth of two hands that

imitates a cradle rocking.

In Leonora Milà’s opinion, these works

display the freshness and inspiration

of youth, without excessive technical

demands. Yet each time she plays the

Nana, she experiences the same to-

rrent of emotion she felt when she was

12 years old, listening to the illustrious

Pau Casals interpret this piece for the

first time.

Romà EscalasDirector of the Museu

de la Música de Barcelona

April 2009

Page 20: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

20

Biografía Leonora MilàLa pianista y compositora Leonora Milà nace en Vilanova i la Geltrú (Barcelona, 1942) en el seno de una familia con fuertes vínculos con el mundo de la música ya que su padre, Josep Milà, fue un destacado violon-celista de la Orquesta Pau Casals y de la Orquesta del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Discípula de la pedagoga Maria Canals, Leonora Milà recibe el calificativo de “niña prodigio” gracias a los dos conciertos que en 1949 ofrece en el Palau de la Música Catalana, y en los que, con solo seis años, interpretó obra propia y el concierto para piano y orquesta KV 488 de W. A. Mozart, acompañada por la Orquesta Ciutat de Barcelona.

La carrera internacional de la artista ca-talana empieza a los doce años, cuando actúa en un programa de la BBC de Londres interpretando piezas para piano de Enric Granados y Manuel de Falla. Esta actuación le abre las puertas de la capital británica, a la que regresa un año después, en 1955, para actuar en el Royal Albert Hall interpretando la obra Noches en los jardines de España,

del compositor Manuel de Falla, con la London Philharmonic Orchestra y bajo la batuta de Rudolph Dunbar.

Ganadora del Concurso Internacional de Ejecución Musical Maria Canals (Barcelona) de 1966, y finalista del Concorso Internazionale di Musica G. B. Viotti (Vercelli, Italia), Leonora Milà compagina a lo largo de su carrera profesional la vertiente de intérprete con la de compositora. Largas giras por Europa, Estados Unidos y Asia la han llevado a ser la primera artista española en actuar en la República Popular China (1979), en grabar un disco con la China National Symphony Orchestra (1988), y también a ser la primera compositora que estrena un ballet en San Petersburgo. Se trata de Tirant lo Blanc, novela de caballe-rías escrita por Joanot Martorell en el siglo XV, transformado en partitura por Leonora Milà y en un ballet de dos horas por el bailarín y coreógrafo ruso Iuri Petukhov. Por esta obra Milà recibe el Premio Internacional de la Cultura Catalana concedido en Valen-cia en 1995. Posteriormente, en 1996, Tirant lo Blanc se estrena en el Gran

Page 21: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

21

Teatre del Liceu con la compañía Sant

Petersburg State Ballet. El director

de cine Antoni Ribas es el encargado

de filmar este ballet que se emite en

Televisión Española, y que se edita

también en formato vídeo y DVD para

su comercialización.

Entre la extensa obra escrita per

Leonora Milà, formada por más de 100

partituras, destacan sus tres conciertos

para piano y orquesta; el exitoso CD

de habaneras para piano; las cancio-

nes para voz y piano basadas en textos

de poetas como Goethe, Espriu y Mara-

gall; y dos ballets breves titulados

Pintor Lee y Drame a trois grabados

por la Sant Petersburg State Symphony

Orchestra of Mussorgsky Theatre.

Leonora Milà ha publicado más

de una treintena de discos, tanto

como solista como acompañada de

orquestas de renombre internacional,

con un repertorio basado en obras

de grandes compositores europeos

como Maurice Ravel, Claude Debussy,

Ludwig van Beethoven, Robert Schu-

mann y Felix Mendelssohn. Destaca

su versión de la obra Das Wohltem-

perierte Klavier, de J. S. Bach, que la crítica especializada considera “de referencia”, y las interpretaciones al piano de los compositores clásicos españoles Manuel de Falla, Enric Gra-nados, Isaac Albéniz y Joaquín Turina, que le han valido el reconocimiento unánime del público. Las obras de Leonora Milà son editadas y distribui-das por International Music Company, de Nueva York.

Más información:www.leonoramila.com

2121212121212121212121

Page 22: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

22

Biografia Leonora Milà

La pianista i compositora Leonora Milà va néixer a Vilanova i la Geltrú (Barcelona, 1942) en una família amb forts vincles en el món de la música, ja que el seu pare, Josep Milà, va ser un destacat violoncel·lista de l’Orquestra Pau Casals i, també, de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Deixebla de la pedagoga Maria Canals, Leonora Milà rep el qualificatiu de “nena prodigi” gràcies als dos concerts que el 1949 ofereix al Palau de la Música Catalana interpretant, amb només sis anys, obra pròpia i el concert per a piano i orquestra KV 488 de W. A. Mozart acompanyada per l’Orquestra Ciutat de Barcelona.

La carrera internacional de l’artista cata-lana s’inicia als dotze anys quan actua en un programa de la BBC de Londres inter-pretant peces per a piano d’Enric Grana-dos i Manuel de Falla. Aquesta actuació li obre les portes de la capital britànica on hi torna un any més tard, el 1955, per actuar al Royal Albert Hall interpretant l’obra Noches en los jardines de España, del compositor Manuel de Falla, amb la

London Philharmonic Orchestra i sota la batuta de Rudolph Dunbar.

Guanyadora del Concurs Internacional d’Execució Musical Maria Canals (Bar-celona) de 1966 i finalista del Concorso Internazionale di Musica G. B. Viotti (Vercelli, Itàlia), Leonora Milà compagi-na al llarg de la seva carrera profes-sional la vessant d’intèrpret amb la de compositora. Llargues gires per Europa, Estats Units i Àsia l’han portat a ser la primera artista espanyola que actua a la República Popular de la Xina (1979), en gravar un disc amb la China Natio-nal Symphony Orchestra (1988) i en ser també la primera compositora que estrena un ballet a Sant Petersburg. Es tracta de Tirant lo Blanc, una novel·la de cavalleries escrita per Joanot Martorell al segle XV que Leonora Milà transforma en partitura i el ballarí i coreògraf rus Iuri Petukhov en un ballet de dues hores. Per a aquesta obra Milà rep el Premi Internacional de la Cultura Catalana concedit a València el 1995. Posteriorment, Tirant lo Blanc s’estrena al Gran Teatre del Liceu, el 1996, amb la companyia Sant Petersburg State Ba-llet. El director de cinema Antoni Ribas

Page 23: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

23

és l’encarregat de filmar aquest ballet

que s’emet per Televisió Espanyola i

s’edita també en format vídeo i dvd per

a la seva comercialització.

D’entre l’extensa obra escrita per

Leonora Milà, formada per més de

100 partitures, destaquen els seus

tres concerts per a piano i orquestra,

l’exitós cd d’havaneres per a piano, les

cançons per a veu i piano basades en

textos de poetes com Goethe, Espriu

i Maragall, i dos ballets breus titulats

Pintor Lee i Drame a trois grabados per

la Sant Petersburg State Symphony

Orchestra of Mussorgsky Theatre.

Leonora Milà té més d’una trentena

de discos publicats, ja sigui com a

solista o acompanyada d’orquestres de

renom internacional, amb un repertori

basat en obres de grans compositors

europeus, com ara Maurice Ravel, Clau-

de Debussy, Ludwig van Beethoven,

Robert Schumann i Felix Mendelssohn.

Destaca la seva versió de l’obra Das

Wohltemperierte Klavier, de J. S. Bach,

que la crítica especialitzada considera

“de referència”, i les interpretacions al

piano dels compositors clàssics espan-

yols Manuel de Falla, Enric Granados,

Isaac Albéniz i Joaquín Turina que li

han valgut el reconeixement unànime

del públic. Les obres de Leonora Milà

estan editades i distribuïdes per Inter-

national Music Company, de New York.

Més informació a:

www.leonoramila.com

Page 24: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

24

interpret composer Manuel de Falla’s Nights in the Gardens of Spain in the Royal Albert Hall, performing alongsi-de a London Philharmonic Orchestra conducted by Rudolph Dunbar.

Winner of the 1966 International Music Competition Maria Canals (Barcelona) and finalist of the Viotti International Music Competition (Vercelli, Italy), Leo-nora Milà has managed to combine, throughout her professional career, her abilities as both a performer and composer. Lengthy tours across Europe, the United States and Asia led her to become the first Spanish artist to perform in the People’s Republic of China (1979), to record an album with the China National Symphony Orchestra (1988) and to become the first female composer to premiere a ballet in St. Petersburg. The ballet in question was Tirant lo Blanc, a chival-ric novel written by Joanot Martorell in the 15th century, subsequently scored by Leonora Milà and transformed into a two-hour ballet by Russian dancer and choreographer Yuri Petukhov. For her efforts, Milà was awarded the International Catalan Culture Prize

Leonora Milà Biography

The pianist and composer Leonora

Milà was born in Vilanova i la Geltrú

(Barcelona) in 1942, into the bosom

of a family with close knit ties to the

world of music. Her father, Josep

Milà, was an outstanding cellist in

the Orquestra Pau Casals and the

Orquestra del Gran Teatre del Liceu

de Barcelona. A disciple of pedago-

gue Maria Canals, Leonora Milà was

dubbed a “child prodigy” in the wake

of two concerts that she performed

in the Palau de la Música Catalana in

1949. Whilst just six years old, she in-

terpreted a piece that she herself had

composed, along with W. A. Mozart’s

concerto KV 488 for piano and orches-

tra, accompanied by the Orquestra

Ciutat de Barcelona.

This Catalan artist kick-started her

international career at the age of 12,

when she performed piano works by

Enric Granados and Manuel de Falla

on a BBC London television progra-

mme. This performance unlocked

the doors to the English capital. She

would return a year later, in 1955, to

Page 25: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

25

Mendelssohn. She has received parti-cular acclaim for her rendition of Das Wohltemperierte Klavier by J. S. Bach, deemed referential by the specialised press, as well as piano interpretations of the classic Spanish composers Manuel de Falla, Enric Granados, Isaac Albéniz and Joaquín Turina, earning her unanimous public recognition. Leonora Milà’s works are edited and distributed by the International Music Company in New York.

For more information:www.leonoramila.com

in Valencia (1995). Later on, in 1996,

Tirant lo Blanc was premiered in the

Gran Teatre del Liceu by the St. Pe-

tersburg State Ballet company. Motion

picture director Antoni Ribas was in

charge of filming the ballet, later aired

on Televisión Española and released

to the public on VHS and DVD.

While Leonora Milà boasts a considera-

ble written catalogue comprising over

100 scores, her three concertos for pia-

no and orchestra shine forth; as do the

popular Habaneras piano recordings,

the songs for voice and piano based

on texts by poets the likes of Goethe,

Espriu and Maragall and two short

ballets entitled The Flight of Painter

Lee and Drame à trois, both recorded

for the St. Petersburg State Symphony

Orchestra of the Mussorgsky Theatre.

Leonora Milà has released over thirty

albums as both a soloist and accom-

panied by internationally renowned

orchestras. Her repertoire includes

compositions by master European

composers such as Maurice Ravel,

Claude Debussy, Ludwig van Bee-

thoven, Robert Schumann and Felix Leonora Milà, Joan Deltell & Renard Tchaikovsky. Gran Teatre del Liceu, Barcelona 1981 (Photo: Colita)

Page 26: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo
Page 27: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

27

Leonora Milà: pianoIngeniero de sonido / Enginyer de so / Sound engineer: Albert MoraledaEstudios / Estudis / Studio: Estudi Albert Moraleda (La Garriga. Barcelona)Piano: Stenway&Sons (2-8 / 10-16) & Yamaha (1 & 9)Productor ejecutivo / Productor executiu / Executive producer: Joan DeltellTextos / Texts: Romà Escalas & Bernat DeltellTraducciones inglés / Traduccions anglès / Translation into English: Olga Sequera, Andrew RancePortada / Front cover: Helena Ribas (Artrivity Disseny)Diseño / Disseny / Design: Artrivity DissenyFotos / Photos: Carles Castro, Fundación Manuel de FallaGracias a / Agraïments a / Thanks to: Romà Escalas, Albert Moraleda, Àlex Soteres, Aïda Ventura, Biblioteca-Museu Víctor Balaguer

Printed in:

Más información en /Més informació a / More information at:

www.leonoramila.com www.elfarblau.com

Es una producción de El Far Blau S.L.És una producció de El Far Blau S.L.This is a El Far Blau S.L. production

© El Far Blau S.L – 2009

Page 28: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo

Leonora Milàpianist & composer

Page 29: plays Falla - Naxos Music Library · Danza ritual del fuego Ritual Fire Dance (4’15’’) ... En cambio, en la Cubana, el tema de la guajira caribeña se mantiene con un balanceo