- 1 -

A2000000009 PLE DE L'AJUNTAMENT Sessió Ordinària 27 de gener de 2000 Hi assisteixen: Sra. Montserrat Tura i Camafreita, alcaldessa Sr. Joaquim Aranyó Franco, regidor Sr. Alvaro Blanco Acedo, regidor Sra. Susana Calvo Casadesús, regidora Sr. Alfons Collado i Genaro, regidor Sra. Alicia Domínguez González, regidora Sr. Josep Oriol Fort i Marrugat, regidor Sr. Josep Maria Garzón i Llavina , regidor Sr. Josep Gordi i Serrat, regidor Sra. Carme Guarro i Fores, regidora Sr. Felix Joan Guillaumes Ràfols, regidor Sra. María Dolores Heredia Raffaeli, regidora Sr. Antonio López Rodríguez, regidor Sr. Ezequiel Martin Pérez, regidor Sra. Maria Dolors Mayol i Pi, regidora Sr. Josep Monràs i Galindo, regidor Sra. Mª Esperanza Otero Cabrera, regidora Sr. Josep Torrecillas i Moreno, regidor Sra. Margarida Traver Mancheño, regidora Sr. Martín Turégano Guillamon, regidor Sr. Oriol Valls i Rovira, secretari accidental Sr. José Manuel Fernández Villaverde, interventor accidental Incidències: S’incorporen: Sra. Mª Dolores Celdrán Pedreño, regidora (Punt 2) Sra. Carme Guarro i Fores, regidora (Punt 10) Sr. Josep Monràs i Galindo, regidor (Punt 10) Sra. Mª Dolores Celdrán Pedreño, regidora (Punt 11.1) Sr. Josep Maria Garzón i Llavina , regidor (Punt 11.1) Sr. Josep Torrecillas i Moreno, regidor (Punt 11.3) Se n’absenten: Sra. Carme Guarro i Fores, regidora (Punt 9) Sr. Josep Monràs i Galindo, regidor (Punt 9) Sra. Mª Dolores Celdrán Pedreño, regidora (Punt 10) Sr. Josep Maria Garzón i Llavina , regidor (Punt 10) Sr. Josep Torrecillas i Moreno, regidor (Punt 11.3)

- 2 -

Absents: Cap ------------- A la ciutat de Mollet del Vallès, a les 19:45h del dia 27 de gener de 2000, prèvia convocatòria repartida a aquest efecte, es reuneix a la Sala de Plens de la Casa Consistorial el Ple de l'Ajuntament, en sessió ordinària i en primera convocatòria. Presideix l'acte l'alcaldessa, senyora Montserrat Tura i Camafreita, amb l’assistència dels regidors, de les regidores i de la resta de persones que s'esmenten al començament de l'acta. Es procedeix al despatx dels assumptes inclosos en l'Ordre del dia següent: 1. Crear Comissió d'Estudi per elaborar l'avantprojecte de modificació del Reglament del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat 2. Reclamar la supressió del peatge a l'autopista A-7 en el tram Montmeló - Granollers 3. Aprovar retribucions del personal al servei de l'Ajuntament per a l'any 2000 4. Aprovar retribucions dels membres de la Corporació 5. Aprovar indemnitzacions a percebre pels membres de la Corporació 6. Aprovar assignacions econòmiques a percebre per al funcionament dels grups municipals 7. Aprovar inicialment el Programa d'orientació per als equipaments comercials 8. Aprovar inicialment la modificació de crèdit núm. 1/2000 del pressupost de l'Ajuntament 9. Aprovar declaració de suport a la campanya pel control de les armes lleugeres 10. Aprovar adhesió a la crida per una moratòria mundial de la pena de mort per a l'any 2000 11. Mocions d'urgència 12. Precs i preguntes

------------- 1. Crear Comissió d'Estudi per elaborar l'avantprojecte de modificació del Reglament del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat Es dóna compte de la proposta d’acord que ha estat dictaminada favorablement per la comissió informativa corresponent, que diu: Atès el Reglament del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat, aprovat pel Ple de l’Ajuntament en sessió de data 27 de novembre de 1997. Atès l’article 3 de l’esmentat Reglament, que regula la composició del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat. Atès que es considera necessari modificar la composició del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, en el sentit d’incloure entre els seus membres una

- 3 -

representació de la Unió de Pagesos i d’altres organitzacions vinculades a la defensa de la pagesia i d’adaptar-la a la nova organització del Govern Municipal. Atès el que estableixen els articles 60 a 66 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels ens locals. Atès l’informe de la Cap de Secció Lletrada de Planificació Urbanística i Medi Ambient. Es proposa que el Ple de l'Ajuntament

A C O R D I Primer: MODIFICAR el Reglament Regulador del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat. Segon: DESIGNAR una Comissió d’estudi encarregada de redactar el text de l’avantprojecte del Reglament, la qual estarà integrada pels membres de la Corporació i personal tècnic següent: Membres de la Corporació: Sr. Josep Gordi i Serrat, President Sr. Alvaro Blanco i Acedo Sr. Alfons Collado i Genaro Sr. Antonio López Rodríguez Sr. Josep M. Garzón i Llavina Sra. M. Esperanza Otero Cabrera Personal tècnic: Sr. Xavier Ludevid i Masana Sr. Oriol Valls i Rovira Sra. Pilar Laso Oliveros El sr.Gordi fa la presentació de la proposta d’acord, argumentant la necessitat de crear la Comissió d’estudi, per tal de modificar el reglament del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat amb la finalitat, en principi, d’incloure al sindicat Unió de Pagesos, i espera que en el pròxim ple es pugui aprovar la modificació del reglament. El sr. López considera la seva objecció a la proposta d’acord atès que creu que les comissions en general ha d’estar obertes a la participació d’aquells que ho vulguin, també diu que malgrat el ROM específica que només poden ser membres de les comissions els membres de l’Ajuntament, ell creu que s’ha d’ampliar perquè hi ha sectors que poden no estar representants com és el cas de les associacions de veïns. Demana que es reculli la proposta i es tingui en compte per la composició del Consell.

- 4 -

El sr. Gordi li recorda que a la comissió informativa el secretari li va explicar per quin motiu les comissions d’estudi tenien aquests membres i no podien tenir-ne més. Segueix dient que la participació està garantida ja que en el Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat els agents implicats hi són representants; pel que fa a les associacions de veïns diu que s’han de buscar mitjans per a la seva participació més activa, però el fet de que no estiguin al consell no vol dir que no se les tingui presents en la participació, com agents importants de la dinàmica municipal. El sr. López diu que la diferència que existeix entre el plantejament de l’Ajuntament, i el que té EuiA resideix en que no tan sols han de ser al Consell els tècnics i persones a títol individual sinó també aquells col·lectius que tenen una incidència molt important a la ciutat com són les associacions de pares i veïns que poden fer aportacions sobre l’educació i política mediambiental, però creu que s’hauria de donar un caire més participatiu al Consell, i proposa que es podria convidar a aquests sectors amb veu però sense vot ja que el reglament no permet que el Consell sigui compost per altres persones que no siguin membres del Consistori. El sr. Gordi li diu que l’objecte d’aquesta discussió és la comissió i que d’això ja se’n podrà parlar. La sra. Alcaldessa diu que en la primera convocatòria del Consell es va exposar la proposta d’incloure a la Unió de pagesos i no hi va haver cap intervenció en contra, és per això que no entén perquè això s’ha de traduir en una discussió. VOTEN SÍ: Aranyó, Blanco, Calvo, Domínguez, Fort, Garzón, Gordi, Guarro, Heredia, Martín, Monràs, Otero, Torrecillas, Traver, Tura i Turégano. Total: 16 VOTEN NO: ningú S’ABSTENEN: Collado, Guillaumes, Mayol i López. Total: 4 En conseqüència, la proposta d’acord és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

------------- 2. Reclamar la supressió del peatge a l'autopista A-7 en el tram Montmeló – Granollers Es dóna compte de la proposta d’acord que ha estat dictaminada favorablement per la comissió informativa corresponent, que diu: Atès que des del dia 10 de gener d’enguany s’ha deixat de cobrar l’import del peatge a tots els vehicles que circulen per l’autopista A-7 al seu pas per la barrera de peatge de Sant Cugat Atès que a la barrera de peatge de La Llagosta de l’autopista A-17 s’estan cobrant, als vehicles que hi circulen, uns imports que corresponen no solament a la utilització

- 5 -

d’aquesta autopista A-17 sinó també uns imports que corresponen a la utilització del tram Montmeló – Granollers de l’autopista A-7. Atès que, amb independència que alguns dels vehicles que travessen la barrera de peatge de La Llagosta ni tan sols utilitzen el tram Montmeló – Granollers de l’autopista A-7 perquè abandonen la concessió a les sortides 1 i 2 de l’autopista A-17, el fet que es continuï percebent peatge a aquesta barrera de La Llagosta per la utilització d’un tram que és gratuït per a tots els altres usuaris, d’altra banda majoritaris, és una circumstància discriminatòria que no té cap fonament ni raó de ser. Atesa la voluntat d’aquest Ajuntament, manifestada des dels inicis dels anys 1970 en tota mena d’accions administratives i judicials, dirigida a l’eliminació de totes aquelles circumstàncies discriminatòries a la barrera de peatge de La Llagosta. Es proposa que el Ple de l'Ajuntament

A C O R D I Primer: DEMANAR al Govern de l’Estat que, conseqüentment amb l’eliminació de qualsevol peatge a l’autopista A-7 entre les barreres de peatge de Martorell i de La Roca del Vallès, suprimeixi el peatge que s’abona a la barrera de La Llagosta de l’autopista A-17 per la utilització del tram Montmeló – Granollers de l’autopista A-7. Segon: DEMANAR al Govern de la Generalitat de Catalunya que doni suport a l’Ajuntament de Mollet del Vallès per tal que sigui realment eliminat el peatge a l’autopista A-7 en la seva ronda metropolitana de Barcelona. El sr. Garzón fa la presentació de la proposta d’acord, i explica que de les 160 ptes que paga un turisme, 130 se li paga a la Generalitat per a l’ús de l’autopista Barcelona – Mollet, i les altres 30 se li paga a l’Estat pel tram d’autopista Montmeló – Granollers, malgrat que gairebé tots surten a Mollet es segueix pagant aquestes 30 ptes que se li paga a l’Estat. Diu que és per això que es proposa tornar a demanar a la Generalitat que suprimeixi el peatge de la Llagosta i concretament s’adhereixi a l’acord de supressió de la tarifa estatal ja que és l’únic tram de l’autopista A-7 entre Martorell i la Roca del Vallès que es continua pagant. El sr. Collado diu que votaran favorablement a la proposta d’acord, i suggereix que a la proposta d’acord se li demani al Consell Comarcal el seu recolzament. Opina que s’ha aconseguit la gratuïtat i la rebaixa dels alguns peatges de les autopistes de la denominada corona de Barcelona però considera que existeix un greuge. Pel que fa a l’autopista A-17 CiU va donar suport al Consell Comarcal sobre una proposta d’acord aprovada per totes les forces polítiques al mes de novembre i en llegeix una part. Considera que en aquests moments hi ha més receptivitat per part del govern central espanyol pel que fa a la supressió de peatges que altres governs d’altres èpoques com és el cas del govern del PSOE la qual cosa no va ser possible ja que potser, bé, no es sentia capaç o ,bé, no volia fer una reducció dels peatges. També fa referència a un article publicat a la Vanguardia del dia 13 de setembre de 1999 en què apareix un gràfic de les ampliacions de concessions de les autopistes en l’època del govern socialista. Manifesta

- 6 -

la seva confiança perquè tal i com va succeir quan es va traspassar l’autopista A-17 a la Generalitat, es va poder aconseguir en primer lloc una rebaixa de l’IVA, en segon lloc baixar peatges, i això va influir en la rebaixa de l’autopista B-30 i la seva posterior gratuïtat, s’aconseguirà potser de manera escalonada en el temps en la A-17. La sra. Calvo diu que el seu grup votarà favorablement qualsevol proposta que contribueixi a la supressió del peatge que considera que perjudica els ciutadans de Mollet. Vol que se segueixi la mateixa línia de supressió del peatge de Sant Cugat i vol aprofitar per fer una crida al govern de la Generalitat perquè segueixi la mateixa línia El sr. López diu que es fa referència als diferents governs centrals i considera que en el govern de pacte CiU i PSOE no tot era responsabilitat d’aquest últim ja que CiU també hi era. Diu que ells estan d’acord amb la proposta d’acord, i pregunta si l’objectiu de tots els alcaldes de la comarca és coincident pel que fa a la supressió del peatge de la A-17. El sr. Torrecillas està d’acord amb la proposta i amb la política de defensa de la supressió del peatge de la A-17. Es congratula que el portaveu de CiU hagi definit la seva posició sobre aquest tema. Creu que s’ha de mirar cap al futur, en la línia de què totes les forces polítiques del Consistori, el Consell Comarcal, moviments ciutadans estan participant per a la supressió del peatge amb les seves posicions i accions. Considera que tot això s’ha de valorar positivament amb l’objectiu de mirar cap endavant i sensibilitzar al partit que governa Catalunya que és CiU, i també que sigui un element de reflexió perquè la Generalitat ho consideri, i no signifiqui un capítol de la història de la nostra ciutat com els 30 anys per la supressió del peatge com és el tema de Gallecs, dos temes amb la mateixa administració que és la Generalitat El sr. Garzón diu que farà una mica d’història de les autopistes com és el pagament de diferents autopistes catalanes totes elles de titularitat de la Generalitat, i també fa referència a la proposta del Conseller Política Territorial que planteja dos túnels més de pagament. Proposa que se li ha d’exigir a la Generalitat a l’igual que al govern central la supressió dels peatges, i que la construcció de noves autopistes sigui sense l’augment d’impostos i taxes que ja es paguen. La sra. alcaldessa diu que li agradaria que el sr. Collado defineixi que és la corona metropolitana de Barcelona ja que s’utilitzen altres termes com és la ronda per definir aquesta àrea, també li pregunta si considera un cost zero en aquesta corona com és que Mollet , la Llagosta i el CIM no tenen aquesta consideració. Explica que en el període que va governar el PSOE és cert que es van aprovar les ampliacions de les concessions de les autopistes però també és cert que l’Ajuntament va prendre acords en contra d’aquestes ampliacions sense tenir en compte qui estava en el govern. També explica que el govern de la Generalitat ha optat per fer autopistes de peatge en comptes de les gratuïtes i ara es diu que com CiU ha estat decisiu s’ha aconseguit moltes coses en base a baixar l’IVA de les autopistes; li recorda que aquest acord està als tribunals europeus perquè no es pot modificar un impost de la Unió europea de manera aïllada. Opina que no s’ha informat molt als ciutadans sobre l’ampliació de les concessions i la supressió del peatge de la B-30, i explica que s’ha fet una compensació a la concessionària dels mateixos ingressos que tindria amb el màxim de trànsit calculat en aquest peatge durant tot el període de concessió, que es va ampliar l’any passat; a més explica que s’hauran

- 7 -

de pagar interessos ja que abans la concessionària cobrava en efectiu per tant els ciutadans hauran de pagar més. L’Ajuntament i altres organitzacions consideren que es pot fer d’una altra manera ja que en l’actualitat els guanys que tenen les concessionàries ho permeten. El sr. López diu que no s’ha contestat a la pregunta efectuada sobre la negociació que tenen els alcaldes de la comarca i el Conseller de Política Territorial sobre la supressió dels peatges. El sr. Collado diu que històricament hi ha hagut un greuge a Catalunya pel que fa als peatges i que CiU no ha dit mai que no hi ha d’haver autopistes de pagament, en tot cas s’ha d’analitzar cada cas. Diu que pel que fa la reducció de l’IVA és cert que hi ha interposat una demanda, però segurament es guanyarà. Explica que durant l’etapa del govern socialista el Sr.Borell no va voler ni entra a parlar-ne, però en canvi amb el govern del PP es van arribar a uns acords a l’any 1996 que s’han complert. Creu que en el tancament de la corona metropolitana també s’ha d’incloure l’A-17. La sra. alcaldessa diu que el conjunt d’alcaldes del que es denomina sortida número 1 es van reunir, en total 15 municipis, per prendre una resolució que en primer lloc demanava la supressió del peatge i en segon lloc demanava el compliment dels acords de 1978 sobre la construcció d’uns carrils addicionals lliures de peatges; d’aquesta resolució se’n va donar compte a l’anterior ple. Explica que en la reunió que es va mantenir amb el sr. Conseller se li va fer entrega d’aquesta resolució i va dir que la supressió d’aquest peatge estava pendent d’unes negociacions per veure si l’impost de societats que paguen les concessionàries poden revertir sobre alguns peatges; es va acordar de constituir una comissió per tal d’alliberar el peatge de la sortida número 1. Només s’ha reunit un cop i la Generalitat va proposar com a solució temporal la utilització del Teletac, la qual cosa no va ser admesa pels ajuntaments ja que creuen que s’ha de fer un tractament universal per a tots els usuaris d’aquesta sortida i per tant en la propera reunió només es parlarà de possibles solucions universals. Li comenta al sr. Collado que no és només França la que té un contenciós sinó també Espanya, explica que durant el govern socialista no es va fer una rebaixa de l’IVA perquè és un impost comunitari i s’ha d’acordar la seva modificació en Comissió Europea. Explica que l’alliberament de la B-30 s’ha fet en virtut d’un decret de mesures urgent contra la inflació publicat al BOE, on regula el retorn del 7 % de les autopistes sense especificar que es tracta de l’impost de l’IVA. Explica que el Conseller de Política Territorial ha reconegut que a la supressió del peatge de la B-30 ha contribuït la mobilització institucional i d’altres organització en els darrers dos anys. Fa un aclariment sobre l’alliberament del peatge de la B-30 dient que no és cert ja que encara queda el peatge que parcialment es paga a la Llagosta. Sotmesa a votació la proposta d’acord, és aprovada per unanimitat dels membres presents, que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. ------------- 3. Aprovar retribucions del personal al servei de l'Ajuntament per a l'any 2000

- 8 -

Es dóna compte de la proposta d’acord que ha estat dictaminada favorablement per la comissió informativa corresponent, que diu: Atesa la necessitat d'aprovar les retribucions a percebre pel personal al servei de l'Ajuntament per tal d'adaptar-les a allò que es preveu a la Llei 54/1999, de 30 de desembre de Pressupostos Generals de l’Estat. Atès allò que es disposa a l'article 22.2 de l'esmentada Llei. D'acord amb l'article 34.2 de la Llei 9/1987 de 12 de juny, d'òrgans de representació, modificada per la Llei 18/1994 de 30 de juny, i l'art. 6 de la Llei 11/1985 de d'agost de llibertat sindical, preveu consulta prèvia a les organitzacions sindicals, aquesta s'ha plantejat en reunió amb les organitzacions sindicals de CCOO, UGT i SPPME de 20 de gener de 2000. Atès allò que es disposa a la Resolució de 4 de gener de 2000 de Pressupostos i Despeses de la Secretaria d'Estat, per la qual es dicten instruccions en relació amb les nòmines dels funcionaris públics. Atès l’article 12 de l’Acord de Condicions/Conveni Col·lectiu en vigor. Atesa la relació de llocs de treball aprovada pel Ple de l'Ajuntament en sessió de data 25 de novembre de 1999. Vist l'informe de la Intervenció General de l'Ajuntament. Vist l'informe del cap d'Àrea de Recursos Humans i Organització. Es proposa que el Ple de l'Ajuntament

A C O R D I

Primer.- APROVAR les retribucions del personal funcionari, laboral i eventual al servei d'aquest Ajuntament per a l'exercici de 2000, les quals experimentaran un increment del 2 % respecte a les de 1999. Segon.- ESTABLIR les retribucions a percebre l'any 2000 pel PERSONAL FUNCIONARI i LABORAL, d'acord amb el següent detall: A) El SOU i els TRIENNIS que corresponguin al Grup en que estigui classificat el Cos o Escala a que pertanyi el funcionari o assimilat, en el cas de personal laboral, d'acord amb les següents quanties referides a dotze mensualitats:

GRUP SOU PTA

SOU EUROS

TRIENNIS PTA

TRIENNIS EUROS

A 1.934.232 11.624,97 74.292 446,50 B 1.641.636 9.866,43 59.436 357,22 C 1.223.724 7.354,73 44.604 268,08

- 9 -

D 1.000.608 6.013,78 29.796 179,08 E 913.476 5.490,10 22.344 134,29

B) Les PAGUES EXTRAORDINARIES, que seran dos a l'any, per un import cadascuna d'elles d'una mensualitat Íntegra i s'abonaran a les nòmines de juny i desembre. C) El COMPLEMENT DE DESTINACIO corresponent al nivell del lloc de treball que es desenvolupi, d'acord amb les següents quanties referides a dotze mensualitats:

NIVELL PTA EUROS 30 1.698.444 10.207,85 29 1.523.484 9.156,32 28 1.459.404 8.771,19 27 1.395.312 8.385,99 26 1.224.120 7.357,11 25 1.086.060 6.527,35 24 1.021.980 6.142,22 23 957.936 5.757,31 22 893.832 5.372,04 21 829.860 4.987,56 20 770.880 4.633,08 19 731.484 4.396,31 18 692.112 4.159,68 17 652.728 3.922,97 16 613.416 3.686,70 15 574.020 3.449,93 14 534.672 3.213,44 13 495.288 2.976,74 12 455.892 2.739,97 11 416.568 2.503,62 10 377.196 2.266,99 9 357.540 2.148,86 8 337.788 2.030,15 7 318.156 1.912,16 6 298.452 1.793,73 5 278.760 1.675,38 4 249.276 1.498,18 3 219.792 1.320,98 2 190.260 1.143,49 1 160.800 966,43

D) El COMPLEMENT ESPECIFIC fixat per a cada lloc a la relació de llocs de treball, per un import anual de 26.824 PTA (161,215 EUR) per punt de valoració, i que s'abonaran en catorze mensualitats (dues d'elles corresponents a la pagues extres). E) EL COMPLEMENT DE DEDICACIO al personal que té assignat el corresponent percentatge a la relació de llocs de treball aprovada el 25.11.99, de conformitat amb l'horari d'autorregulació que s’estableix a l’article 31.4 de l’Acord de

- 10 -

Condicions i Art. 32.4 del Conveni Col·lectiu en vigor, així com al seu Annex IV), i que s'abonarà en catorze mensualitats (dues d'elles corresponents a les pagues extres). F) El COMPLEMENT PERSONAL TRANSITORI, en els casos que s'hagi reconegut, la quantia del qual s'abonarà en catorze mensualitats, dues d'elles corresponents a les pagues extres, d'acord amb els següents imports anuals individualitzats:

COGNOMS I NOM PTA EUROS BELTRAN PASCUAL, Mª ROSA 8.414 50,57 CALLE SANZO, FRANCISCO 52.080 313,01 COBAS MARTÍNEZ, JOSÉ LUIS 24.318 146,15 CONEJO REPISO, JOSÉ M 52.010 312,59 ESCOBAR REINA, DOMINGO 53.368 320,75 FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, Mª CARMEN

105.308 632,91

FUENTES GARCÍA, FRANCISCO 186.256 1.119,42 FUENTES ORTIZ, ANTONIO 21.448 128,91 GARCÍA DELGADO, JOSÉ 52.220 313,85 GARCÍA FERNÁNDEZ, JULITA 140.938 847,05 GÓMEZ MAQUEDA, ANTONIO 31.626 190,08 GONZÁLEZ RUIZ, M. LUISA 31.052 186,63 GUTIÉRREZ FORNIELLS, GRACIÀ

1.736 10,43

HURTADO PERALTA, CONCEPCIÓN

140.084 841,92

MACIÁN BONETE, NIEVES 143.752 863,97 MORENO REYES, ARACELI 218.666 1.314,21 NAVARRO ROVIRA, ROSA 33.810 203,20 NAVARRO SAINZ, M.JESÚS 262.472 1.577,49 PALOMO CIUDAD, BONIFACIO 99.050 595,30 PLANA COLL, JOSEFINA 341.152 2.050,36 PORTET TENAS, LUIS 52.080 313,01 RINCÓN ORTEGA, EDUARDO 56.602 340,18 SIMÓN TENA, Mª CARMEN 118.146 710,07 TERRADES XARGAY, JOSÉ M. 35.882 215,66 TORRES CHAPARRO, ANTONIO 51.632 310,31 TRUJILLO MAILLO, FRANCESC 59.013 354,68 VALCÁRCEL CASTILLO, JUAN RAFAEL

55.986 336,48

VALLEJO MORENO, GREGORIA 31.038 186,54 VILLARRAZO GALISTEO, JOSÉ 24.416 146,74

G) Una 3ª PAGA EXTRAORDINARIA de 160.000 PTA (961,62 EUR) condicionada a l'absentisme individual segons disposa l'article 12 e) del Conveni Col·lectiu 1998-99, que serà abonada en dues parts iguals coincidint amb la nòmina dels mesos de març i de setembre.

- 11 -

H) El COMPLEMENT ESPECIFIC COMPENSATORI al personal de la Policia Municipal, condicionat per les absències derivades dels processos d'Incapacitat temporal segons disposa l’article 12.c) de l’Acord de Condicions actualment en vigor, i que serà abonat en dotze mensualitats, amb la següent escala d'aplicació anual:

LLOC PTA EUROS

AGENT 424.236 2.549,71

CAPORAL 471.024 2.830,91

SERGENT 517.380 3.109,52

SOTSINSPECTOR 568.272 3.415,38

INSPECTOR 624.456 3.753,06

Tercer.- ESTABLIR les retribucions a percebre l'any 2000 pel PERSONAL EVENTUAL, que seran les següents referides a imports íntegres anuals i abonades en catorze mensualitats:

DENOMINACIO CÀRREC

PTA EUROS

GERENT 7.854.000 47.203,49 CAP GABINET ALCALDIA

4.764.004 28.632,24

TECNICA DIRECCIO I GESTIO DE PROJECTES

6.675.830 40.122,55

CONDUCTOR 3.712800 22.314,38 El sr. Martín explica que la proposta d’acord consisteix en aplicar el que marca la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat pel que fa a l’actualització de les retribucions del personal al servei de l’administració local, això vol dir actualitzar els salaris a l’IPC previst per l’any 2000 que suposa un increment d’un 2%. El sr. López diu que s’està produint una injustícia amb els treballadors tant públics com de l’empresa privada pel que fa a la pèrdua del poder adquisitiu, atès que l’IPC a Catalunya és més elevat 3’4% que a la resta de l’Estat 2’9%. Segueix dient que l’augment del 2% és una imposició del govern central a través de la Llei de pressupostos generals de l’Estat. que no permet la negociació entre les administracions locals i els treballadors, és per això que el seu grup demana l’autonomia local. Recorda que a nivell general els sindicats estan reivindicant una massa salarial que pugui servir per la recuperació del poder adquisitiu. El sr. Guillaumes diu que està d’acord amb l’augment salarial però considera que és escàs. Explica que la Generalitat està intentant adoptar mesures per tal que l’augment

- 12 -

salarial de funcionariat català s’atengui a l’IPC català que és més elevat que a la resta de l’Estat, i que sigui superior, però cal dir que això té uns problemes jurídics greus que no depèn ni de l’Ajuntament de Mollet ni de la institució de la Generalitat sinó que està en esferes superiors i pot ser és necessari portar-ho als tribunals. Segueix dient que si la Generalitat trobés alguna mesura per fer possible l’augment salarial més elevat, proposa que l’Ajuntament s’hi pugui adherir. El sr. Torrecillas opina que tots poden estar d’acord pel que fa a la voluntat de les administracions locals de donar unes retribucions als treballadors que siguin les més òptimes per tal que puguin seguir desenvolupant una feina professional a l’entorn de la gestió de l’administració. Diu que tots coincideixen en dir que hi ha una manca d’autonomia municipal per decidir la política salarial amb els treballadors i també que hi ha una pèrdua del poder adquisitiu. Explica que els que defensen els pressupostos generals de l’Estat són PP i CiU amb un augment del 2% sense cap clàusula de revisió salarial, per tant ja li sembla correcte que el regidor de CiU defensi un augment superior però aquí es diu una cosa i a Madrid se’n fa una altra. El sr. Martín explica que l’Ajuntament tradicionalment ha inclòs als convenis i acords de condicions clàusules de revisió vinculades als IPC reals, i per tant fins la impugnació d’aquest conveni i acord de condicions la pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors de l’Ajuntament no era certa. Opina que els IPC són conseqüència de les polítiques econòmiques dels governs que hi ha en el seu moment, i si l’IPC de Catalunya és més elevat possiblement el govern de la Generalitat té alguna cosa a veure. El sr. Guillaumes explica que la Generalitat està intentant pujar la massa salarial dels treballadors en base al diferencial de la inflació catalana que certament ara és més alta però anteriorment ha estat més baixa. Diu que els augments inferiors no venen de 2, 3, 8 o 12 anys sinó que malauradament són causa d’una dinàmica tradicional de tots els governs de tot el món d’intentar solucionar el dèficit públic i la inflació alhora. La sra. alcaldessa diu que no sap el que està fent en matèria de personal la Generalitat però en l’època en que es va ordenar la congelació de les retribucions dels seus funcionaris segurament no ho devia fer i ara està intentant trobar fórmules per compensar-ho. Recorda que l’Ajuntament va garantir el poder adquisitiu dels seus treballadors fins i tot en l’etapa de congelació salarial per la qual cosa ha tingut més d’un problema. Opina que no se li pot demanar a l’Ajuntament que faci augments per sobre del que marca la llei. Sotmesa a votació la proposta d’acord, és aprovada per unanimitat dels membres presents, que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. ------------- 4. Aprovar retribucions dels membres de la Corporació Es dóna compte de la proposta d’acord que ha estat dictaminada favorablement per la comissió informativa corresponent, que diu:

- 13 -

Atès que l’article 75.1 de la Llei reguladora de les bases del règim local preveu que els membres de les Corporacions Locals percebran retribucions per l’exercici dels seus càrrecs quan els desenvolupin en règim de dedicació parcial o exclusiva. Vistos els informes del Cap de l’àrea d’Economia i de la Intervenció General. Es proposa que el Ple de l'Ajuntament

A C O R D I Primer: APROVAR les retribucions íntegres anuals a percebre pels membres de la Corporació que desenvolupin el seu càrrec en règim de dedicació exclusiva o parcial, segons el següent detall: Membres de la Corporació amb dedicació exclusiva: - Alcaldia ………………………………………. 8.111.040 PTA (48.748,33 EUR) - Regidories …………………………………….. 6.665.526 PTA (40.060,62 EUR) Membres de la Corporació amb dedicació parcial del 66 % de la jornada ordinària: - Regidories …………………………………….. 4.398.240 PTA (26.433,95 EUR) Segon: ESTABLIR aquestes quantitats amb vigència des del dia 1 de gener de 2000. La sra. alcaldessa diu que aquesta proposta d’acord va en la línia de l’anterior proposta sobre l’actualització de les retribucions dels membres de la corporació, aportacions als portaveus i grups municipals. Proposa el debat conjunt dels punts 4, 5 i 6 per la seva vinculació. El sr. Martín diu que les tres propostes recullen un increment en relació a l’exercici de 1999 del 2% vinculat a l’IPC previst pel 2000 en la Llei PGE. El sr. López creu que a sis mesos d’haver fet un augment considerable a les retribucions dels membres de la corporació, etc. no està d’acord en l’actualització de l’augment en un 2%; i proposa que es faci la congelació aquest any ja que l’any passat ja es va fer un augment considerable. Diu que si no es recull la proposta votarà en contra. El sr. Collado explica que ha fet una comparativa de les retribucions dels membres de la corporació, aportacions als portaveus i grups municipals de gener de 1999 a gener de 2000 el resultat de la qual és: sou de l’alcaldia augment del 27’7%, regidor plena dedicació 35’3%; en la compensació per delegació 3 grup socialista i 2 grup iniciativa 12’5%; compensació als portaveus 12’5%; grup socialista 47’8%; grup municipal CiU decreixement d’un 31%; grup municipal IC-V decreixement 39%; grup municipal PP augment 21’3%, grup municipal EUiA augment 19’4%. Explica que el regidor d’hisenda els hi va explica que la sra. alcaldessa no cobra el sou de l’alcaldia ja que cobra el de diputada del parlament. Opina que la gestió de l’Ajuntament es pot fer amb menys regidors a dedicació atesa l’estructura tècnica que té la corporació, i que

- 14 -

segurament a l’empresa privada no se’l podrien permetre. Opina que el fet que hi hagi molt abstencionisme a les eleccions municipals és perquè no es diu tot el que es farà amb posterioritat a les campanyes electorals com és aquest augment, critica al grup municipal del PSC per no haver dit res durant la campanya i els pregunta si consideren que els sous són adequats. El sr. Torrecillas diu que si l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya es posen d’acord en unes taules retributives en funció del número d’habitants, entén que Mollet està dintre de la mitjana de les estructures salarial, i no es comparable a l’empresa privada. Creu que s’ha de ser capaç en el futur d’explicar als ciutadans que aquestes retribucions estan en funció d’unes dedicacions i gestió que s’ha de valorar. Considera que les xifres que ha donat el sr. Collado no es poden donar fredament ja que els ciutadans podrien pensar que és a causa de que ells no estan governant. Opina que les xifres sobre els grups municipals no les hauria de donar d’aquesta manera perquè les aportacions dels grups municipals estan condicionades al nombre de regidors i el fet que CiU i IC tinguin un decreixement és perquè a les eleccions municipals han obtingut menys regidors. El sr. Martín diu que s’esperava que fos menys barroera la intervenció del sr. Collado sobretot en la comparació que fa de les aportacions als grups municipals de l’any 1999 a l’any 2000. Explica que les aportacions municipals tenen una part fixa i una altra variable que va en funció del nombre de regidors, això vol dir que el grup municipal de CiU a l’any 1999 tenia 5 regidors i a l’any 2000 en té 3, per tant té un descens, i el grup municipal de PSC a l’any 1999 tenia 10 regidors i a l’any 2000 en té 13 per tant té un increment. Segueix explicant que les retribucions del membres de la corporació en els últims 13 anys han estat per sota de la mitjana que acordaven les organitzacions municipalistas. Considera que es té una retribució correcta. La sra. alcaldessa creu que s’ha de fer aquesta actualització, i opina que si es volen fer comparacions s’ha de fer amb una visió més oberta i àmplia, comparant ajuntaments de la comarca amb característiques semblants per veure quines retribucions tenen els membres de la corporació, explica que és possible que sr. Collado tingui una sorpresa ja que l’alcalde d’un municipi més petit que Mollet amb una retribució més alta és del seu grup polític. Li agraeix que digui que l’alcaldessa només percep la retribució del parlament i no cobra dietes, però li recorda que alguns alcaldes de la seva formació tot i haver renunciat a les seves retribucions amb càrrec a la institució han cobrat unes dietes molt elevades. Diu que ja és hora que es reconegui que aquelles persones que deixen la seva feina per dedicar-se una temporada a exercir aquella responsabilitat que els ciutadans li han atorgat, tenen dret a percebre una retribució digna; les retribucions que perceben els regidors, en molts casos, són menors a les que perceben diferents tècnics i directius d’aquesta institució. Finalment recorda que els regidors que té cada formació política va decidir-ho el poble, per tant les seves assignacions són en funció d’aquest número de regidors. El sr. Collado diu que si en les xifres que s’han donat existeix alguna errada que es digui. Diu que de manera general no es va actuar correctament des de l’any 1987 fins al 1991 ja que hi havia una situació complicada en el govern. Explica que a l’any 1991 guanya el PSC per majoria i realitza un augment d’un 28’5% de les retribucions i durant la campanya electoral no va dir res d’aquest augment; als anys 1992, 1993, 1994 es

- 15 -

realitzen els augments de l’IPC i en d’altres es va congelar per una inestabilitat del govern. Pensa que cada any s’han de regularitzar les retribucions en funció de si el pressupost municipal és molt mes gran, si s’ha de treballar molt més i si és tenen més activitats. Diu que s’ha de fer una anàlisi de l’estructura i de la gestió per avaluar l’augment. El sr. López diu que són correctes les xifres donades pel sr. Collado, i que a l’any 1995 no es va arribar a fer un augment dels sous dels regidors atès que no va ser possible per la situació del govern. Creu que es té una diferent concepció pel que fa a les retribucions que ha de tenir un polític ja que és difícil de determinar-ho. Creu que la congelació no és bona però en aquest cas sí, ja que fa només sis mesos que es va realitzar un augment considerable. Comenta que si demà el ple aprovés un augment salarial als membres de la corporació no seria impugnat però si en el cas dels funcionaris, per tant considera que no s’ha de barrejar els conceptes. Opina que s’hauria de crear un mecanisme per tal d’establir els sous dels polítics, i no pot arribar el partit socialista a realitzar un augment del 30 %, creu que seria un gest positiu vers als ciutadans que no s’aproves l’augment del 2% . Creu que no es vol comparar amb la dreta ja que considera que les persones que es dediquen a la política han de tenir un sou digne, però és possible que a la dreta no li interessi ja que ells no ho necessiten. El sr. Torrecillas diu que ja és hora de què amb qüestions com aquestes es puguin arribar a conclusions en millors condicions, diu que si existeix confrontació en molts ajuntaments és segurament perquè hi ha una manca de pacte polític on es defineixi la estructura salarial dels membres de la corporació, malgrat això la Federació de Municipis i l’Associació de Municipis marquen uns estàndards econòmics sobre aquest tema. El sr.Martín explica al sr. López que l’equip de govern són quinze regidors, tretze del grup socialista i dos d’iniciativa. Opina que les xifres que ha donat el sr. Collado i que el sr. López les considera correctes, no ho són. No ho són aquelles que fan referència a la variació de percentatges de les aportacions als grups municipals, no són correctes ni comparables atès que no es poden comparar formacions polítiques diferents en períodes diferents amb composició numèriques diferents. Explica que existeix un acord en el marc referencial de les retribucions dels membres electes, i que aquest Ajuntament està a la franja mitjana dels ajuntaments. Diu que el sr. Collado ha intentat fer una mica d’història des del 1987 i opina que hi ha algunes coses que s’ha desmentir, explica que el període 1987-1994 era una situació molt complexa que els regidors amb dedicació exclusiva van estar sense sous durant alguns mesos perquè el ple no els va aprovar les retribucions; a l’any 1991 es van augment els sous; 1995-1999 es va pactar i es va incrementar molt poc per sobre de l’IPC amb els grups municipals ja que s’han d’anar actualitzant a principis de legislatura. Considera per altra banda que el nombre de regidors condiciona l’aportació municipal al grup, i que els regidors no perceben cap altra indemnització ja que són retribucions íntegres per tot l’exercici cosa que no s’ha produït en ajuntaments on governa CiU. La sra. alcaldessa diu que la democràcia és un debat molt complex i explica que al parlament es va decidir parlar sobre les retribucions dels diputats en comissions internes que no són públiques. Creu que és un acte de transparència l’obertura del debat de les retribucions dels membres de la corporació, assignació del grups municipals que es faci

- 16 -

públicament, creu que no hi ha ningú més al món de la política que hagi de defensar el fet de tenir dret a un sou a final de més en públic. Diu que està d’acord en què s’ha de trobar una fórmula sense amagar el debat per tal d’establir unes retribucions dignes i correctes que permetin desenvolupar les responsabilitats. Considera d’altra banda que la proposta de congelació de l’augment del 2% que presenta el sr. López podria ser interpretada d’electoralisme perquè aquestes coses normalment passen quan hi ha eleccions, és per això que es planteja la proposta al primer ple de l’any perquè no se’ls pugui acusar. Comenta que pel que fa a la intervenció del sr. Collado sobre les aportacions municipals no pot jugar d’aquesta manera amb les xifres perquè es pot interpretar que és l’equip de govern qui penalitza als grups municipals però en tot cas les assignacions estan en funció dels regidors que cada formació política ha obtingut a les eleccions municipals. VOTEN SÍ: Aranyó, Blanco, Celdràn, Domínguez, Fort, Garzón, Gordi, Guarro, Heredia, Martín, Monràs, Torrecillas, Traver, Tura i Turégano. Total: 15 VOTEN NO: Collado, Guillaumes, López i Mayol. Total: 4 S’ABSTENEN: Calvo i Otero. Total: 2 En conseqüència, la proposta d’acord és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

------------- 5. Aprovar indemnitzacions a percebre pels membres de la Corporació Es dóna compte de la proposta d’acord que ha estat dictaminada favorablement per la comissió informativa corresponent, que diu: Atès que l’article 151.2 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya preveu que els membres de la Corporació per als quals no s’hagi reconegut el règim de dedicació exclusiva puguin percebre indemnitzacions en la quantia i condicions que acordi el Ple de la Corporació. Vistos els informes del cap de l’àrea d’Economia i de la Intervenció General. Es proposa que el Ple de l'Ajuntament

A C O R D I Primer: APROVAR l’import íntegre de les indemnitzacions a percebre amb caràcter mensual pels membres de la Corporació que no desenvolupen el seu càrrec en règim de dedicació exclusiva o parcial però que ostenten delegacions de l’Alcaldia i/o són portaveus dels diferents Grups municipals, segons el detall següent: - Per l’exercici de delegacions de l’Alcaldia …………………………………….. 120.360 PTA (723,38 EUR)

- 17 -

- Per l’exercici de funcions de portaveu de Grup municipal …………………. 120.360 PTA (723,38 EUR) Segon: ESTABLIR aquestes quantitats amb vigència des del dia 1 de gener de 2000. VOTEN SÍ: Aranyó, Blanco, Celdràn, Domínguez, Fort, Garzón, Gordi, Guarro, Heredia, Martín, Monràs, Torrecillas, Traver, Tura i Turégano. Total: 15 VOTEN NO: Collado, Guillaumes, López i Mayol. Total: 4 S’ABSTENEN: Calvo i Otero. Total: 2 En conseqüència, la proposta d’acord és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

------------- 6. Aprovar assignacions econòmiques a percebre per al funcionament dels grups municipals Es dóna compte de la proposta d’acord que ha estat dictaminada favorablement per la comissió informativa corresponent, que diu: Atès que l’article 73.3 de la Llei reguladora de les bases del règim local preveu que el Ple de la Corporació amb càrrec als seus pressupostos anuals pugui assignar als grups polítics una dotació econòmica i determina la metodologia per al seu establiment. Atès allò que es preveu a l’article 48.6 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i a l’article 30.e del Reglament orgànic municipal. Vistos els informes del Cap de l’àrea d’Economia i de la Intervenció General. Es proposa que el Ple de l'Ajuntament

A C O R D I Primer: APROVAR la distribució de les assignacions econòmiques per al funcionament dels grups municipals de la Corporació d’acord amb el criteri següent: Component fix: 25.500 PTA (153,26 EUR) íntegres per grup i mes. Component variable: 67.549 PTA (405,98 EUR) íntegres per regidor membre del grup i mes. Segon: DETERMINAR que les quanties mensuals a abonar als diferents grups municipals segons la composició actual de la Corporació i d’acord amb l’anterior criteri, seran:

- 18 -

Grup municipal socialista (13 membres) 903.637 PTA-mes (5.430,97 EUR-mes) Grup municipal de Convergència I Unió (3 membres)

228.147 PTA-mes (1.371,19 EUR-mes)

Grup municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds (2 membres)

160.598 PTA-mes (965,21 EUR-mes)

Grup municipal del Partit Popular (2 membres)

160.598 PTA-mes (965,21 EUR-mes)

Grup municipal d’Esquerra Unida i Alterntiva (1 membre)

93.049 PTA-mes (559,24 EUR-mes)

Tercer: ESTABLIR aquestes quantitats amb vigència des del dia 1 de gener de 2000. VOTEN SÍ: Aranyó, Blanco, Celdràn, Domínguez, Fort, Garzón, Gordi, Guarro, Heredia, Martín, Monràs, Torrecillas, Traver, Tura i Turégano. Total: 15 VOTEN NO: Collado, Guillaumes, López i Mayol. Total: 4 S’ABSTENEN: Calvo i Otero. Total: 2 En conseqüència, la proposta d’acord és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

------------- 7. Aprovar inicialment el Programa d'orientació per als equipaments comercials Es dóna compte de la proposta d’acord que ha estat dictaminada favorablement per la comissió informativa corresponent, que diu: Vist el Programa d’orientació per als equipaments comercials de Mollet del Vallès. Atès que el Consell Municipal de Comerç ha estat assabentat del contingut del referit programa en sessió de data 1 de desembre de 1999. Atès allò que es preveu a la llei 1/1997, de 24 de març, d’equipaments comercials i a l’ordre del Conseller d’Indústria, Comerç i Turisme de 8 de juliol de 1998, per la qual es regulen els programes d’orientació per als equipaments comercials. Vist l’informe del Cap de l’àrea d’Economia. Es proposa que el Ple de l'Ajuntament

A C O R D I Primer: APROVAR inicialment el Programa d’orientació per als equipaments comercials de Mollet del Vallès, que figura a l’expedient.

- 19 -

Segon: SOTMETRE aquest acord a informació pública durant un termini de trenta dies comptats a partir del següent al de la publicació de l’anunci corresponent al Butlletí Oficial de la Província. Tercer: ENTENDRE provisionalment aprovat el referit programa en cas que no es presentin al·legacions en el període d’informació pública, i TRAMETRE l’expedient al departament de la Generalitat competent en matèria de comerç per a la seva aprovació definitiva. El sr. Monràs explica que des de l’any 1987 l’equip de govern va començar a desenvolupar un estudi que hi havia en aquell moment on es plantejaven diferents propostes que s’han anat realitzant al llarg d’aquests anys: regulació del mercat setmanal, una certa actuació urbanística a nivell comercial, i la construcció d’un nou mercat. Diu que a l’any 1987 va haver-hi el compromís i ara torna a ser-hi amb la proposta d’aprovació inicial del Pla d’Orientació d’Equipaments Comercials que és un pla estratègic de potenciació del comerç. Opina que la definició d’aquests plans d’orientació són els que constitueixen els instruments dels ajuntaments per a garantir l’adaptació de l’equipament comercial respecte a les necessitats de consum de la seva pròpia població i perquè tingui un caràcter normatiu s’ha de concretar o en el planejament urbanístic, o en normes subsidiàries o mitjançant modificacions en el pla vigent o un especial d’usos. Explica que ha estat un Pla en el qual han participat els diferents departaments de l’Ajuntament , els grup polítics del consistori, l’Associació de comerciants del municipi, l’organització de defensa del consumidor, els sindicats, empresaris a títol individual i també la Direcció General de Comerç. Diu que el Pla remarca que si bé Mollet té una dotació equivalent a la mitjana d’equipaments comercials del sector, la ciutat té una feblesa d’equipaments de centralitat i nous models d’equipaments que s’estan implementant en altres indrets. Continua dient que el Pla fa una proposta de seixanta dues actuacions entre les que en destaca diverses. Explica que l’estudi també menciona el posicionament que té Mollet respecte a la revisió del Pla Territorial Sectorial de Catalunya que marcava que les capitals administratives era les que havien de tenir unes quotes de mercat determinades, desmereixent les capitals comercials com Mollet. També diu que l’anàlisi que fa l’estudi és que cal fer la revisió d’aquest pla per que es consideri Mollet com a capital de la seva àrea del mercat i que aquesta proposta és coherent amb el Pla Territorial i per tant cal demanar la seva revisió. Opina que la proposta de Pla és innovadora ja que Mollet serà la tercera ciutat que aprova un Pla d’orientació comercial a Catalunya. El sr. Torrecillas considera que el document és una bona eina d’actuació i de gestió dels equipaments comercials de la ciutat que defineix els eixos d’actuació de manera integral i amb uns objectius estratègics i específics per desenvolupar el conjunt de les accions a l’entorn d’aquest document. Diu que cal dir que uns dels objectius del pla és adaptar l’equipament comercial del municipi a les necessitats del consumidor i que el sector comercial ha experimentat un sèrie de canvis que estan relacionats amb els nous hàbits de consum i la implantació de nous comerços. També diu que els canvis dels perfils socioeconòmics de la població han provocat canvis en la configuració dels barris generant noves demandes, necessitats que afecten al sector comercial i servei. Creu que en la ciutat s’ha d’incidir en la implantació d’uns equipaments comercial moderns i competitius amb personal especialitzat que doni resposta a les transformacions socioeconòmiques del conjunt de la població. Diu que discrepa amb un dels punts de

- 20 -

l’estudi que fa referència a la promoció de l’ordenació singular d’un concret sòl urbà, i aquesta promoció d’usos comercial hauria d’anar acompanyada d’actuacions urbanístiques en forma de PERI, perquè entre altres elements que planteja la situació de l’àrea del Tabaran, el Pla general haurà de contemplar en el seu dia els espais d’usos comercials així com els de serveis a la comunitat. El sr. López creu que és una proposta interessant per l’actualització de l’estudi d’orientació comercial i per la participació que hi ha hagut. Explica que el seu grup ha presentat set propostes al Pla que en alguns casos s’han acceptat i en altres s’ha aclarit el que es demanava. Considera que el concepte de comerç no passa per tenir grans superfícies sinó al contrari petits comerços a tota la ciutat. Diu que està d’acord amb els anomenats corredors comercials que serveixen de connexió entre els barris però no amb les mitjanes superfícies ja que significa la desaparició del petit comerç de barri; opina que no només s’ha de tenir en compte la competitivitat sinó els factors socials perquè s’ha d’ajudar al petit comerç a aprendre a sobreviure. Considera que és important l’aparcament a prop de les botigues però no com a zones blaves sinó com aparcament de temps limitat. Per altra banda considera que el pla determina zones comercials amb les que ja està d’acord però n’hi ha d’altres com el Tabaran i el cinema Catalunya que haurien de tenir un ús social o cívic. El sr. Collado creu que s’ha de reconèixer la rapidesa d’actuació de la Regidoria de Promoció Econòmica. Vol remarcar tres qüestions: Pla Territorial General de Catalunya s’ha de redefinir, ja que la centralitat que té Mollet i la seva àrea d’influència no està reconeguda; la nova concreció del Planejament urbanístic s’ha de fer o en el Pla General o en unes normes subsidiàries i per últim la potenciació de les associacions de comerciants perquè també han de participar-hi. El sr. Monràs considera que la intervenció del sr.Torrecillas és complementària a la seva presentació de la proposta, pel que fa a la intervenció del sr. López espera que amb els aclariments que demana es pugui arribar al mateix consens del Consell Municipal de Comerç. Explica que el Pla el que planteja són supermercats de proximitat, opina que no només s’ha de pensar en el comerciant sinó també en el consumidor per tal de donar-li les majors facilitats i oferir-li la major proximitat a casa seva. Opina que potser és interessant una gran superfície no d’alimentació ja que el el fet de tenir un nou mercat, el mercat setmanal, Caprabo i Esclat han beneficiat el comerç de la ciutat. Explica que per tal que hi hagi aquests corredors és necessari que hi hagi una concentració ja que d’aquesta manera el consumidor en una sola acció selecciona i compra. Explica que en els eixos de concentració hi ha unes normes de regulació per tal de potenciar el comerç i l’accessibilitat al consumidor. Opina que l’execució del Pla es projecta en deu o quinze anys per tant en un any no es podran fer totes les accions, i això permetrà analitzar pel que fa a les zones blaves la seva implantació en els eixos comercials. Diu que les qüestions d’àmbit urbanístic de zones comercials ja estan qualificats com a serveis privats i que si hi ha algun desenvolupament d’aquests serveis el Pla recull que estiguin contemplats en aquests eixos de concentració comercial sense desmerèixer que tinguin altres usos. Diu que està d’acord amb el sr. Collado pel que fa a la concepció de Mollet com a capital comercial i que es presentarà aquest document en la revisió del Pla General Territorial d’Equipaments Comercials de Catalunya, esperant que la Generalitat sigui més receptiva que amb el finançament que ha donat fins ara. Diu que també està d’acord amb el sr.López pel que fa a la modernització i professionalització de les

- 21 -

associacions de comerciants. Per últim agraeix la col·laboració a tots aquells que han participat per les seves propostes. La sra. alcaldessa opina que tant el contingut del document d’anàlisi com del programa específic d’orientació comercial són molt amplis i pot haver-hi la possibilitat d’un debat parcial. Remarca que en el document d’anàlisi es dóna la discrepància d’un Pla Territorial de Catalunya que determina que en la zona de Mollet i la seva zona d’influència hi ha un clar potencial comercial , i un pla sectorial on aquesta potencialitat no es reconeix. Explica que el que es pretén fer amb aquesta proposta és demostrar la vitalitat del sector econòmic, comercial i de serveis de la ciutat, i les propostes que es plantegen per desenvolupar en els pròxims anys; això vol dir una prosperitat econòmica, generació de nous llocs de treball i la possibilitat de benestar de tothom. Explica també que és un pla de centralitat comercial, és a dir serveis privats i no un pla d’equipaments públics tot i que és interessant les propostes d’usos socials considera que corresponen a un altre marc. Comenta que el desenvolupament del Pla es realitzarà a posteriori i per tant se’n podrà parlar. El sr. Torrecillas diu que un projecte d’orientació no es pot realitzar en un temps curt. Opina que el comerç té una base social, però s’ha de dir que la formació és una eina que contribueix a l’adaptació dels constants canvis tecnològics i per tant a l’àmbit del comerç també s’ha d’aplicar. Diu que el petit comerç de barri s’ha de modernitzar perquè sinó és molt probable que desaparegui. Considera que no s’ha de donar una visió victimista del petit comerciant, ja que el s’ha de fer és ajudar-lo en l’assessorament i formació. Cal trobar l’equilibri comercial en el conjunt de la ciutat. El sr. López diu que quan defensa el petit comerç, no vol dir que no hagi de donar un bon servei per tant, cal que s’adapti a les noves necessitats. D’altra banda diu que no han estat recollides cap de les aportacions que el seu grup municipal ha proposat. Manifesta que no votarà a favor de la proposta d’acord ja que sinó difícilment podran defensar les seves propostes, que consideren de futur. El sr. Monràs diu que quan el document planteja modernitzar i qualificar el comerç vol dir, implantació de nous comerços a la ciutat respecte els nous models que puguin existir; en cap cas va en contra del petit comerciant, però si es manté aquest tipus de comerç, no hi haurà una centralitat comercial. D’altra banda diu que quan es planteja un comerç de qualitat, no vol dir que no ho sigui l’actual, però el consumidor pensa en un altre element de qualitat, com és la marca, ja que és un punt d’atracció molt important, per la qual cosa cal potenciar-lo per tal de fomentar major compra i servei de la resta de comerços de la ciutat. Diu també, que algunes de les propostes que va presentar el sr. López estan incloses al document i quan es planteja que en alguns indrets de la ciutat puguin haver-hi plans de reforma interior, també diu clarament usos comercials sense descartar altres tipus d’usos, que en tot cas són privats, i hauran d’estar desenvolupats amb la normativa especifica que s’aprovarà en el seu moment. Aquest és un nou pla estratègic de la ciutat, un punt i seguit a tota la dinamització i potenciació del comerç que s’ha estat fent durant aquests anys. La sra. alcaldessa diu que aquest és un pla estratègic, en aquest cas sectorial, d’un sector fonamental de la ciutat, com són el comerç i els serveis per fer realitat allò que plantejava el Pla estratègic general de la ciutat. Per tant, el desenvolupament que es

- 22 -

planteja pot acabar garantint una oferta comercial en condicions de qualitat, varietat, serveis, preus i horaris, segons les demandes actuals dels consumidors. VOTEN SÍ: Aranyó, Blanco, Calvo, Celdràn, Collado, Domínguez, Fort, Garzón, Gordi, Guarro, Guillaumes, Heredia, Martín, Mayol, Monràs, Otero, Torrecillas, Traver, Tura i Turégano. Total: 20 VOTEN NO: Ningú. S’ABSTENEN: López. Total: 1 En conseqüència, la proposta d’acord és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

------------- 8. Aprovar inicialment la modificació de crèdit núm. 1/2000 del pressupost de l'Ajuntament Es dóna compte de la proposta d’acord que ha estat dictaminada favorablement per la comissió informativa corresponent, que diu: Vista la modificació de crèdit 1/00 del Pressupost de l’Ajuntament per a l’exercici de 2000, presentada per l’Alcaldia-Presidència d’acord amb allò que es preveu als articles 158,160 i 163, en relació al 149.1, de la Llei 39/1998, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals. Vist l’informe de la Intervenció General. Atès allò que es preveu a les seccions 1a. i 2a. del capítol 1er., del títol VI de la Llei reguladora de les hisendes locals i al capítol segon del títol primer, articles 9,11 i 13 apartat 7.a, de les Bases d’execució del Pressupost General per a l’exercici 2000. Es proposa que el Ple de l'Ajuntament

A C O R D I Primer: APROVAR inicialment la modificació de crèdit número 1/00 del Pressupost de l’Ajuntament, d’acord amb el detall que s’inclou a l’expedient i amb el resum següent: ESTAT D’INGRESSOS Aplicació del romanent de tresoreria de 1999 afectat a despeses amb finançament afectat 127.593.759 Increment de l’estat d’ingressos PTA 127.593.759 Increment de l’estat d’ingressos EUR 766.853,94

- 23 -

ESTAT DE DESPESES - Transferències de crèdit negatives 2.000.000 - Transferències de crèdit positives 2.000.000 - Suplements de crèdit 3.100.000 - Baixes per anul·lació 3.100.000 - Incorporació de romanent de crèdit 127.593.759 Increment de l’estat de despeses PTA 127.593.759 Increment de l’estat de despeses EUR 766.853,94 Segon: SOTMETRE-LA a informació pública durant un termini de quinze dies comptats a partir del següent al de la publicació de l’anunci corresponent al Butlletí Oficial de la Província. Tercer: ENTENDRE definitivament aprovada la modificació de crèdit en cas que no es presentin reclamacions en el període d’informació pública i PUBLICAR el seu resum en el Butlletí Oficial de la Província, entrant en vigor una vegada publicada. El sr. Martín explica que aquesta modificació ve motivada per la incorporació d’un romanent de tresoreria per finançar despeses amb finançament afectat provinent d’inversions de l’exercici anterior, i per poder-les desenvolupar en aquest exercici cal incorporar-ho al pressupost de l’any 2000. S’aprofita aquesta modificació per centralitzar les despeses de convenis de pràctiques amb diferents entitats a l’Àrea de Recursos Humans i es donen de baixa partides de l’Àrea d’Obres, Serveis i Transports. El sr. Guillaumes diu que no s’està aprovant res que no estigués pressupostat al Parc dels Colors; és obvi que si la despesa no es realitza aquest any, es durà a terme durant els propers anys, però a part dels 75 milions previstos, aquest any se n’afegiran 200 milions més. El sr. Martín explica que l’origen dels fons és un romanent de tresoreria provinent de l’exercici anterior i que s’incorpora al de l’any 2000. La sra. alcaldessa diu que quan es fan aplicacions de romanents de tresoreria amb finançament afectat, part d’aquest ja correspon a aquesta despesa. Per tant quan aquesta obra estigui finalitzada es dirà quan ha costat, que ha aportat cadascuna de les administracions; però a l’hora de sumar cal tenir present que si diners d’un determinat exercici s’executen al següent, són aquells diners i no el doble. VOTEN SÍ: Aranyó, Blanco, Celdràn, Domínguez, Fort, Garzón, Gordi, Guarro, Heredia, López, Martín, Monràs, Torrecillas, Traver, Tura i Turégano. Total: 16 VOTEN NO: Ningú S’ABSTENEN: Calvo, Collado, Guillaumes, Mayol i Otero. Total: 5

- 24 -

En conseqüència, la proposta d’acord és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

------------- 9. Aprovar declaració de suport a la campanya pel control de les armes lleugeres Es dóna compte de la proposta d’acord que ha estat dictaminada favorablement per la comissió informativa corresponent, que diu: Atès que la guerra provoca, avui dia, misèria i patiment a molts indrets del món, especialment a les zones més empobrides i subdesenvolupades del planeta. Que guerra i pobresa són fenòmens que van lligats i que sovint es retroalimenten. Que les armes lleugeres juguen un dramàtic paper, ja que la facilitat en la seva adquisició i ús permet la seva proliferació dins la societat civil, també un cop s’ha acabat el conflicte, i que, les conseqüències d’aquest fet són un augment de la criminalitat, la persistència de la violència i l’impediment per al desenvolupament en certes zones. Atès que actualment hi ha 500 milions d’armes lleugeres a tot el món, responsables del 90% de les víctimes, la majoria civils, dels conflictes armats actuals. Atesa la manca de transparència i el secretisme que existeix en la producció i comerç d’aquestes armes que sovint van a parar a països en conflicte o que no respecten els drets humans, incomplint així el Codi de Conducta de la UE. Atès que el Govern espanyol participa d’aquest comerç amb l’exportació de més de 11.000 milions de pessetes en armes lleugeres de mitjana anual, moltes d’elles a països que no compleixin els requisits exposats anteriorment. Atesa la mobilització internacional i les diferents iniciatives portades a termes de Nacions Unides, la UNESCO, la Unió Europea i grups de països d’Àfrica, per a aconseguir el control i la reducció de les armes lleugeres. Es proposa que el Ple de l'Ajuntament

A C O R D I Primer: MANIFESTAR el suport a la campanya internacional “Adéu a les armes” per al control de les armes lleugeres, la transparència en la producció i exportació i l’intercanvi o destrucció d’aquestes armes en determinats països, que a Espanya és difosa per Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermon i Metges sense Fronteres. Segon: INSTAR al Govern de l’Estat a que garanteixi la total transparència del comerç de les armes lleugeres i compleixi escrupolosament el codi de conducta, establert per la Unió Europea, per a aquest tema. Tercer: COMUNICAR-HO al Govern de l’Estat, al Parlament de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i

- 25 -

Comarques, a Amnistia Internacional, a Greenpeace, a Intermon i a Metges sense Fronteres. El sr. Fort diu que aquesta proposta forma part d’un seguit de propostes que es van succeint en el decurs dels últims anys, de diferents mesures que tenen la finalitat d’eliminar al màxim possible l’ús de les armes, en aquest cas les lleugeres, i aconseguir així més control sobre les actuals. El sr. Guillaumes manifesta que el grup municipal de CiU votarà a favor d’aquest acord, però hi ha poca referència vers el veritable conflicte que constitueixen les armes lleugeres. El sr. López eS manifesta d’acord amb la proposta d’acord, però són els governs els que tenen la potestat de controlar les armes. El sr. Fort explica al sr. López que el propi acord ja diu que es comunicarà al govern de l’Estat espanyol. VOTEN SÍ: Aranyó, Blanco, Calvo, Celdràn, Collado, Domínguez, Fort, Garzón, Gordi, Guillaumes, Heredia, López, Martín, Mayol, Otero, Torrecillas, Traver, Tura i Turégano. Total: 19 VOTEN NO: Ningú. S’ABSTENEN: Guarro i Monràs. Total: 2 En conseqüència, la proposta d’acord és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

------------- 10. Aprovar adhesió a la crida per una moratòria mundial de la pena de mort per a l'any 2000 Es dóna compte de la proposta d’acord que ha estat dictaminada favorablement per la comissió informativa corresponent, que diu: A les portes del 2000, l’Ajuntament de Mollet del Vallès vol expressar el seu desig i compromís perquè es pugui fer un nou pas en el camí d’humanització de la nostra societat i que el proper mil·lenni pugui veure l’abolició total de la pena de mort en el món. Atès que la PENA DE MORT és una pena final, cruel, inhumana i degradant. És la negació del dret a la vida, reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans (art. 3.) Atès que és una pena irreversible. L’Estat dóna mort a un ésser humà d’una manera premeditada i a sang freda. Implica sempre el risc de posar fi a la vida d’algú innocent.

- 26 -

Com a conseqüència d’errors judicials s’ha excusat innocents i en altres casos s’ha utilitzat com a eina política per reprimir l’oposició a un règim. Atès que deshumanitza el nostre món, donant prioritat a la represàlia i a ala venjança, i alhora, elimina els elements de clemència, perdó i rehabilitació del sistema judicial. Atès que és incapaç de combatre la violència i a la pràctica legitima la més gran de les violències: la que escapça la vida humana, a nivell “de l’Estat i de la Societat”. A més de les consideracions esmentades fins ara, deixa sobre la taula una pregunta cabdal i de fons: ¿pot una persona decidir sobre la vida d’una altra? ¿Pot estar legitimat un Estat per treure la vida a un dels seus ciutadans o ciutadanes? A més a més, està documentat i estudiat que: Més de la meitat dels estats del món no fan servir la pena de mort; alguns l’han abolida totalment i altres han decidit no posar-la en pràctica. Les Nacions Unides reconeixen que no tenen dades capaces de demostrar que la seva utilització pugui dissuadir eficaçment de cometre els crims mes horribles. Des de fa anys els crims no han experimentat cap reducció significativa allà on s’ha tornat a introduir la pena de mort. En els països democràtics el cost de la pena de mort és mes alt que el de la cadena perpètua. La lògica de “Ull per ull i dent per dent” i de la “vida per vida” es percep com una acràcia inacceptable en gran part del nostre planeta. El sistema judicial, quasi a tot arreu, està provant de superar aquesta forma inhumana de tractar les persones que han comès crims, fins i tot els més greus. Atès que aquest Ajuntament ja ha pres en diverses ocasions acords en contra de la pena de mort. Es proposa que el Ple de l'Ajuntament

A C O R D I Primer: El Ple s’adhereix a la campanya internacional “CRIDA PER UNA MORATÒRIA MUNDIAL DE LA PENA DE MORT” (Moratòria 2000) feta per la Comunitat Sant Egidi i Amnistia Internacional, i a la qual s’han adherit un gran nombre d’institucions i d’associacions ciutadanes. Segon: El Ple es compromet a DIFONDRE entre els ciutadans i les ciutadanes de Mollet del Vallès aquesta crida i a promoure les adhesions. Tercer: El Ple es COMPROMET a realitzar les acciones públiques necessàries per manifestar la voluntat d’aquest consistori a favor de l’abolició de la pena de mort en el món.

- 27 -

Quart: El Ple IMPULSARÀ el suport a les persones condemnades a mort que no hagin pogut afrontar un judici amb totes les garanties. Aquest ajut es vehicularà mitjançant alguna de les associacions que treballen en l’àmbit de la moratòria 2000. Cinquè: El Ple DEMANARÀ al Govern Espanyol que impulsi les actuacions necessàries per tal que l’Assemblea General de les Nacions Unides actuï en contra de la pena de mort. Sisè: El Ple DEMANA a tots els Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Senat Espanyols que tramitin i aprovin la modificació constitucional que elimini del text de la Constitució Espanyola qualsevol referència a la pena de mort. Setè: El Ple es COMPROMET a fer saber a les entitats promotores de la MORATÒRIA aquesta moció, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Govern Espanyol, i a tots els Grups Parlamentaris Espanyols. El sr. Fort diu que aquesta és una campanya que s’està duent a terme arreu del món, promoguda per les organitzacions que s’esmenten a la proposta d’acord, amb la finalitat de recollir deu mil signatures contra la pena de mort. L’objectiu d’aquesta campanya és intentar que la pena de mort desaparegui al més aviat possible arreu del món i en aquells països en els quals la legislació inclou la pena de mort, si més no, que durant l’any 2000 no s’executi. El sr. López manifesta el rebuig del grup municipal d’EUiA vers la pena de mort a tots els països del món. Cal tenir en compte també que la Constitució Espanyola contempla aquest fet. D’altra banda considera una aberració matar legalment per tant, cal la supressió total de la pena de mort. El sr. Guillaumes diu que aplicar la pena de mort és la diferència entre fer una tasca preventiva, com és la cadena perpètua, o bé ajustar comptes. En referència a l’Estat espanyol diu que les reals ordenances militars han estat modificades per suprimir la pena de mort en l’únic cas en que la Constitució encara la manté, és en la jurisdicció militar en cas de guerra, cosa que no té cap mena de lògica. VOTEN SÍ: Aranyó, Blanco, Calvo, Collado, Domínguez, Fort, Gordi, Guarro, Guillaumes, Heredia, López, Martín, Mayol, Monràs, Otero, Torrecillas, Traver, Tura i Turégano. Total: 19 VOTEN NO: Ningú. S’ABSTENEN: Celdrán i Garzón. Total: 2 En conseqüència, la proposta d’acord és aprovada amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

-------------

- 28 -

11. Mocions d'urgència 11.1. Aprovar moció davant de l'assassinat per part d'ETA de Pedro Antonio Blanco García el passat dia 21 de gener Atès que encara no fa dos mesos, quan ETA anunciava la fi de la treva, la Corporació encapçalava, el dia 3 de desembre de 1999, una concentració ciutadana i de treballadors i treballadores municipals sota el lema Volem La Pau, en la qual es llegia una declaració que posteriorment seria aprovada per unanimitat per la Comissió de Govern de l’Ajuntament de la ciutat. Atès que la declaració esmentada, es feia ressò de manera clara, rotunda i unànime del compromís institucional i ciutadà de la ciutat de Mollet del Vallès de treballar sense defalliment i lluitar sense treva per la pau i no tolerar la violència. Atès que el Ple de la Corporació, com a representació del conjunt de la nostra ciutadania, va aprovar per unanimitat el passat dia 23 de desembre, l’adhesió a l’Any Internacional de la Cultura de la Pau i al Manifest 2000 per una Cultura de Pau i No-violència, reiterant aquesta voluntat municipal de defensa de la pau i de la llibertat. Atès que la ciutadania de Mollet del Vallès ha donat sempre testimoni clar del seu rebuig a la violència, de la seva clara voluntat de viure en convivència, en tolerància, en solidaritat i de cercar sempre els camins del diàleg per a resoldre qualsevol divergència o conflicte entre nosaltres mateixos, com ho va fer amb una rotunditat aclaparadora i emocionant amb motiu l’assassinat de Miguel Angel Blanco el 12 de juliol de 1997. Atès que, ara, ETA ha tornat a assassinar confirmant que la fi de la treva no era només un xantatge en si mateixa, sinó que, com tots ho temiem, era la porta d’entrada al retorn del crim, de la mort i del dolor. Es proposa que el Ple de l'Ajuntament

A C O R D I Primer: TRANSMETRE la nostra solidaritat i el nostre condol als familiars de Pedro Antonio Blanco García Segon: MANIFESTAR que la Corporació Municipal, com a representació legítima i democràtica de la ciutadania molletana, vol expressar amb fermesa, amb convicció i amb dolor que no vol més terror, més violència, més xantatge, més assassinats. La Corporació es compromet, una vegada més, a fer tot el que calgui pel triomf de la pau i de la llibertat al País Basc, a Catalunya, a Espanya i arreu del món. Tercer: CRIDEM a la ciutadania a no deixar-se portar pel desànim. La pau guanyarà contra els que volen aconseguir els seus objectius amb la violència i la mort. La nostra capacitat de defensa de la llibertat, de la democràcia, de la convivència i del diàleg arraconaran els violents i els obligaran a deixar les armes, com a única sortida per a les seves vides i les seves idees.

- 29 -

Quart: ENS COMPROMETEM a promoure la mobilització de la ciutadania de Mollet en la forma més adequada, ràpida i contundent davant qualsevol altre atemptat contra la vida d’una persona, que faci arribar als terroristes un missatge clar, rotund i sense fissures que Mollet només vol la pau, el diàleg i la convivència. NO VOLEM NI UN MORT MÉS. VOLEM LA PAU. El sr. Fort argumenta la urgència d’aquesta moció en el fet de la imminència d’aquest assassinat, produït encara no fa una setmana, però un cop convocades les Comissions Informatives prèvies a aquesta sessió del Ple. Sotmesa a votació la urgència de la moció presentada per l’Alcaldia, és aprovada per unanimitat dels membres presents, que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. El sr. Fort explica que l’ajuntament i la ciutadania s’han manifestat reiterades vegades a favor de la pau, havent-se manifestat també en contra de la finalització de la treva. Es va aprovar també l’adhesió a l’Any Internacional de la Cultura i de la Pau i d’altra banda les diferents mobilitzacions que s’han dut a terme a la ciutat vinculades a les activitats d’ETA. Per tant cal reaccionar davant d’aquest fet ja que la ciutadania desitja la pau. El sr. Torrecillas diu que després d’aquesta treva tothom pensava que el fet d’un atemptat podia passar i com diu el document no es vol més terror. D’altra banda diu que l’actitud d’aquesta màfia no ha de portar a altres a criminalitzar el nacionalisme democràtic i no caure en un “espanyolisme ranci”, sinó que cal continuar debatent i aprofundir en el model d’estat per la via democràtica i pacífica, i a la vegada sumar totes les forces contra el terrorisme, ja que l’objectiu amb el que tots han d’estar d’acord és que a través de la via armada no es solucionen els problemes en un estat democràtic. El sr. Guillaumes diu que coincideix amb l’intervenció del sr. Torrecillas vers aquest tema. Manifesta que el vot del grup municipal de CiU serà afirmatiu. El sr. López diu que el seu grup municipal s’afegeix a la condemna d’aquest acte terrorista, després de les esperances que es varen donar en el moment de la treva i que tothom pensava que el conflicte del País Basc es faria a través del diàleg, cosa que ha fracassat. Cal tornar a la negociació de tots els partits polítics per trobar una sortida aquest conflicte, que cada vegada més, es va radicalitzant. El sr. Fort opina que els que creuen en la diferència de les característiques polítiques i culturals nacionals i els que creuen en la necessitat que l’autogovern de les nacions arribi al màxim, dins o fora d’un estat plurinacional i els que creuen que poden aconseguir tot això a través d’una democràcia, diàleg, convivència i llibertat, són els més legitimats per rebutjar la mort i la violència. Els que creuen que poden aconseguir tot això, fins i tot la independència si cal, són els més legitimats per condemnar a ETA en aquest cas. Per tant, cal donar exemple de que la llibertat de qualsevol poble s’aconsegueix a través del diàleg.

- 30 -

Sotmesa a votació la proposta d’acord, és aprovada per unanimitat dels membres presents, que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

------------- 11.2. Sol·licitar als responsables de RENFE i del Ministerio de Fomento que facin realitat la proposta de ronda ferroviària proposada pels municipis dels dos Vallès i del Baix Llobregat Durant els darrers anys el debat sobre la mobilitat obligada per raons de treball o d’estudi a la regió metropolitana de Barcelona ha anat adquirint una importància creixent. La causa ha estat l’increment d’implantacions d’activitats productives, l’existència d’una universitat pública en el bell mig del Vallès i diferents escoles universitàries en diverses poblacions vallesanes, així com l’importantíssim creixement demogràfic del conjunt de poblacions anomenades de la segona corona. En la darrera dècada, les peticions de millorar els serveis ferroviaris de rodalies ha estat insistent, i pel que fa a la demanda genèrica de què s’establís servei per a passatgers a la línia, fins ara, destinada a mercaderies, aquesta corporació municipal ho ha demanat en repetides ocasions. Durant l’any 1999 l’Ajuntament de Mollet del Vallès, conjuntament amb diferents municipis per on transcorre aquest ferrocarril, vàrem presentar una proposta molt elaborada al Ministerio de Fomento per a la conversió d’aquesta línia ferroviària , avui inacabada i infrautilitzada, en una peça clau del sistema de rodalies que ha de convertir-se en una ronda ferroviària, incrementant exponencialment les possibilitats de trasllat amb aquest sistema de transport. Concretament, la proposta planteja que en aquest corredor ferroviari es millori els enllaços de Castellbisbal / El Papiol per la seva connexió amb el Baix Llobregat i que es completi l’enllaç de La Llagosta / Mollet que connecta amb les dues línies del Vallès oriental. Així mateix, es proposa millorar els baixadors i estacions ja existents, i crear-ne de noves a l’alçada de Santa Perpètua de la Mogoda i a Cerdanyola (en el centre direccional previst en el Pla General Metropolità). Es preveu, també, la potenciació de la intermodalitat (efecte xarxa) entre els nous serveis de rodalies RENFE i les línies de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Rubí (Hospital General) i Sant Cugat del Vallès. Tot hi que aquesta proposta va ser ben valorada per part del Ministerio de Fomento, aquests darrers dies s’han escoltat declaracions que entrarà parcialment en funcionament un servei per a passatgers (Sant Cugat del Vallès – Cerdanyola – UAB), sense connectar per tant el Baix Llobregat ni el Vallès Oriental, pendent –conseqüentment- la funció de ronda ferroviària que era la base de la proposta municipal. Per totes aquestes raons es proposa que el Ple de l’Ajuntament

- 31 -

A C O R D I

Sol·licitar als responsables de RENFE i del Ministerio de Fomento que facin realitat la proposta de ronda ferroviària entre Mollet del Vallès i El Papiol proposada pels municipis dels dos Vallès i del Baix Llobregat, completant els enllaços, les estacions i -tot i mantenint el transport de mercaderies- obrir-lo en tota la seva extensió al transport de viatgers, per aconseguir així un pas importantíssim en la millora del transport ferroviari de rodalies. Demanar al Govern de la Generalitat que doni suport al projecte dels municipis vallesans i del Baix Llobregat davant del Ministerio de Fomento i de RENFE. Traslladar l’acord a RENFE, Ministerio de Fomento, Generalitat de Catalunya, Parlament de Catalunya, Congrés dels Diputats. El sr. Gordi motiva la urgència en el fet que recentment s’ha proposat ampliar el servei de viatgers d’aquest corredor ferroviari, que actualment es realitza entre l’Universitat autònoma de Barcelona AB i Cerdanyola, fins a Sant Cugat. Per tant és aquest un bon moment per acordar demanar i reivindicar que es faci en la seva totalitat. Sotmesa a votació la urgència de la moció presentada per l’Alcaldia, és aprovada per unanimitat dels membres presents, que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. El sr. Gordi explica que si es vol un model de creixement cap a la sostenibilitat la mobilitat i els mitjans de comunicació, són elements de primer ordre. Fins ara, el cotxe i la xarxa viària han estat els eixos més importants en que s’ha fomentat el model de creixement econòmic; trencar aquesta dinàmica fa anar cap a un model més sostenible, al mateix temps que aquesta ampliació reduiria la dependència en les comunicacions que es té actualment de la ciutat de Barcelona. El sr. Torrecillas diu que aquesta és una reivindicació antiga i que malauradament continua provocant incomprensió a Madrid, perquè des del Ministeri de Foment, s’havia plantejat que es fes a través dels Ferrocarrils Catalans, per tant hi ha una mancança de comprensió del que representa la línia Mollet-Granollers, junt amb la connexió amb el Vallès Occidental i el baix Llobregat. El sr. Guillaumes diu que la línia Mollet-El Papiol no és només un model de sostenibilitat, ja que en el cas de dues comarques, entre les quals hauria d’existir una sinèrgia, com són el Vallès Oriental i el Baix Llobregat, i part del Vallès Occidental, el que priva d’aquesta comunicació és l’existència d’un model que té la ciutat de Barcelona enmig d’una estructura radial i disgregadora. Manifesta que el vot del grup municipal de CiU serà afirmatiu. El sr. López manifesta que el grup municipal d’EUiA està d’acord amb la defensa del transport públic i que la connexió entre les dues comarques faria minvar la utilització

- 32 -

del transport privat. Diu també que el ramal que s’obrirà és provisional, per la qual cosa demana si l’equip de govern n’està assabentat. El sr. Gordi diu que el Ministeri de Foment ja té un mapa de situació de l’anomenat Corredor del Vallès, elaborat per Barcelona Regional, que analitzava el traçat de la línia d’alta velocitat i on es demanaven aquests moviments ferroviaris per fomentar aquesta línia de rodalies transversal. Diu també que les obres a les que fa referència el sr. López, són un altre tema diferent a la proposta, perquè afectaran la línia Barcelona-Puigcerdà. La sra. alcaldessa diu que la suma de municipis és capaç de trobar-se i estructurar una proposta de caràcter territorial que potser no és competència del món municipal, ja que correspondria a les autoritats en matèria ferroviària; però un conjunt d’alcaldes han fet propostes de corredors ferroviaris i millores de la B-30; el document que es va presentar al Ministeri incorpora les millores que caldria fer en aquesta línia. Sotmesa a votació la proposta d’acord, és aprovada per unanimitat dels membres presents, que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

------------- 11.3. Donar suport a l'Acord Social per a l'Educació a Catalunya del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) Atès el nou Acord Social per a l’Educació a Catalunya aprovat pel Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) integrat per la FAPAC, Federació de MRPs, USTEC- STEs, CCOO, UGT, SE, AJEC, ACE/AES al maig de 1999. Atès que aquest Acord exposa uns principis, criteris i objectius que aquest Ajuntament comparteix pel que signifiquen no només la millora i consolidació de l’ensenyament públic a Catalunya sinó també de nou impuls a la imatge i qualitat d’aquest ensenyament. Atès que aquest Ajuntament ja ha expressat en diferents ocasions el seu suport a l’ensenyament públic. Es proposa que el Ple de l’Ajuntament

A C O R D I Primer: DONAR suport a l’Acord Social per a l’Educació a Catalunya del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) en defensa de l’ensenyament públic, que en el seu contingut es refereix a: L’increment de les partides pressupostàries dedicades a l’ensenyament, amb l’objectiu d’arribar al 6% del PIB.

- 33 -

La revisió concensuada del Mapa Escolar i dels itineraris pedagògics, amb el compromís, mentrestant, de no concertar noves línies en llocs, on, simultàniament, no se’n donen o es tanquen grups públics. La modificació del Decret de matriculació, amb l’exigència al Departament que presenti immediatament una proposta per a negociar amb la comunitat educativa i les administracions locals. Donar resposta a les noves demandes educatives Generalitzant l’oferta pública de 0 a 3 anys. Integrant de manera efectiva la formació reglada de persones adultes al Departament d’Ensenyament i garantint els recursos per poder impartir el graduat de Secundària en les localitats on hi hagi demanda. Garantint una àmplia oferta de Programes de Garantia Social des dels centres de secundària que doni resposta als alumnes que no puguin superar l’ESO. Incrementant l’oferta de nous batxillerats nocturns per cobrir la demanda existent. Creant Equips interdepartamentals, amb la participació de les administracions locals, per atendre les problemàtiques que depassen l’àmbit estrictament escolar. 5. Definir un programa específic per atendre les diverses realitats educatives de Catalunya que faciliti la integració de l’alumnat i que contempli: L’ increment dels recursos en els centres docents públics i en els Serveis i Programes Educatius (EAPs, CREDAs, Compensatòria) per atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials i per garantir l’atenció a la diversitat. La dotació d’aules taller i Unitats d’Adaptació Curriculars, entre altres recursos, que permeti abordar la integració de l’alumnat en tots els centres públics que ho necessitin en funció del Projecte Educatiu de Centre. L’increment de les dotacions de Unitats d’Escolarització Externa en conveni amb les Administracions locals. 6. La qualificació de l’ensenyament: Incrementant les despeses de funcionament del centre docents. Reduint les ràtios de l’alumnat a l’ESO, a un màxim de 25 per aula. Ne