poblaciÓ en educaciÓ superior al territori de ......universitaris del territori durant el període...

OBSERVATORI SOCIOECONOMIC

POBLACIÓ EN EDUCACIÓ SUPERIOR AL

TERRITORI DE LA RIERA DE CALDES 2016:

ESTUDIANTS UNIVERSITARIS I CFGS

Col·lecció Monogràfics

Darrera actualització: 05/09/2017

2

ÍNDEX

0 Introducció ................................................................................................................ 3

1 Població del territori cursant estudis superiors a Catalunya ......................................... 6

2 Població cursant estudis universitaris ....................................................................... 10

2.1 Dades generals......................................................................................................... 10

2.2 Taxa general de formació universitària entre la població de 18 a 29 anys ................... 12

2.3 Universitaris per gènere ........................................................................................... 14

2.4 Universitaris per àrea de coneixement ...................................................................... 17

2.5 Taxa de formació específica en Màsters i Doctorats EESS .......................................... 21

2.6 Àrees d’especialització dels estudiants de Màster i Doctorat EESS ............................ 23

3 Mobilitat dels estudiants universitaris dins Catalunya ............................................... 27

3.1 Matriculacions per Universitats ................................................................................ 27

4 Evolució de la població universitària ......................................................................... 31

4.1 Període 2005-2015 ................................................................................................... 31

4.2 Dades per gènere ..................................................................................................... 33

5 Conclusions .............................................................................................................. 35

5.1 Per a la reflexió ........................................................................................................ 35

3

0 Introducció

Quantes persones de la Riera de Caldes1 estudien formació superior? Quantes van a la

Universitat? El valor és més alt o més baix al d’altres àmbits territorials? Per quines branques

de coneixement es decanten els joves del territori? En quines universitats es formen?.

El present treball pretén donar resposta a preguntes com aquestes a partir de les dades

facilitades a l’Observatori de la Riera de Caldes per part de la Generalitat de Catalunya

La Secretaria d’Universitats i Recerca ha proporcionat dades de matriculacions a Graus,

Diplomatures, Llicenciatures, Màsters i Doctorats EESS a les Universitats públiques i privades

catalanes, de persones residents al municipis de la Riera de Caldes, pels cursos 2014-15 i

2015-16.

Així mateix, el Departament d’Ensenyament ha facilitat dades d’alumnes residents al territori

matriculats a Cicles de Formació de Grau Superior en centres d’ensenyament de Catalunya,

pels mateixos cursos acadèmics.

Per tant, el treball té la limitació que no es comptabilitzen les persones que es formen fora de

Catalunya, ni tampoc les que cursen estudis superiors que no tenen reconeixement oficial. Tot

i així, la fotografia que s’aconsegueix és força aproximada.

Amb tot, l’objectiu d’aquest treball és triple:

- primer de tot, quantificar la població del territori que cursa formació superior;

- en segon lloc, conèixer amb més profunditat el perfil de la població que cursa estudis

universitaris;

- i, finalment, conèixer l’evolució dels universitaris de la Riera en els darrers anys.

1 L’àmbit AMERC (Associació de Municipis de l’Eix de la Riera de Caldes) comprèn els 6 municipis del

Vallès: Caldes de Montbui, La Llagosta, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat.

4

A nivell de continguts, l’informe s’estructura de la forma següent:

El primer capítol ofereix, de forma resumida, dades sobre la població de la Riera de Caldes que

cursa estudis superiors. Es compten tant les persones matriculades a la Universitat com a

Cicles Formatius de Grau Superior2. Es calcula la taxa de formació superior del territori i es

compara amb la d’altres municipis de l’entorn.

La segona part del treball, la més extensa, es focalitza en dimensionar específicament la

població del territori que cursa estudis universitaris: saber quantes persones són i en quines

universitats es formen, l’àrea de coneixement dels seus estudis. Es mesura si hi ha diferències

d’estudi significatives en funció del gènere o del municipi de residència. Així mateix, es

presenten varis indicadors a fi de comparar la situació de la Riera de Caldes, amb la d’altres

àmbits superiors, com la Regió Metropolitana de Barcelona, o el conjunt del país.

En tercer lloc, i per tenir una mirada més completa, s’examina l’evolució dels estudiants

universitaris del territori durant el període 2005-15, per saber com ha variat el nombre

d’estudiants en la darrera dècada. Conèixer si el territori ha guanyat o ha perdut estudiants.

Un dels eixos estratègics de l’Associació de Municipis de la Riera de Caldes (AMERC) és

promocionar el talent local, especialment de la població jove. Per això és molt important

disposar de dades que permetin conèixer quina és la realitat territorial, i on es situen les

fortaleses i les mancances a nivell formatiu.

2 No es realitza una anàlisi tan detallada dels estudiants de Formació Professional del territori, perquè

recentment l’Observatori ha publicat un informe específic sobre aquest segment d’estudiants. Veure estudi: http://www.rieradecaldes.com/uploads/1/6/7/8/16789666/informe_cicles_formatius_rdc_2016.pdf

http://www.rieradecaldes.com/uploads/1/6/7/8/16789666/informe_cicles_formatius_rdc_2016.pdf

5

CAPÍTOL PRIMER:

POBLACIÓ DEL TERRITORI CURSANT ESTUDIS

SUPERIORS A CATALUNYA

6

1 Població del territori cursant estudis superiors a Catalunya

Com s’ha dit, el primer capítol d’aquest treball és per quantificar la població resident a la

Riera de Caldes que cursa estudis superiors de caràcter oficial, comptabilitat tant les persones

que cursen estudis universitaris com cicles formatius de grau superior.

Figura 1. Estudiants matriculats a CFGS, 1r i 2n Cicles Universitaris, Graus universitaris, Màsters i Doctorats a Catalunya. Titulacions oficials. Curs 2015/16

Estudis Universitaris

Formació professional

Cicles* i Graus

Màsters Doctorat

EEES CFGS Total

Caldes de Montbui 474 35 17 154 680

La Llagosta 201 20 9 132 362

Palau-solità i plegamans 379 40 12 124 555

Polinyà 140 11 3 57 211

Santa Perpètua de Mogoda 520 42 13 227 802

Sentmenat 206 20 7 79 312

Àmbit AMERC 1.920 168 61 773 2.922

*Diplomatures i Llicenciatures.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Secretaria d’Universitat i Recerca i del Departament d’Ensenyament.

Les dades del curs 2015/16 indiquen que són prop de 3.000 les persones residents a l’Eix de

la Riera de Caldes que estudien alguna titulació superior arreu de Catalunya (CFGS, Grau

universitari, Diplomatura, Llicenciatura3, Màster o Doctorat). Aquesta xifra representa el

3,4% de la població que viu al territori.

Per municipis, hi ha 802 estudiants de Santa Perpètua de Mogoda (el 3,1% de la seva població);

680 de Caldes de Montbui (el 4,0%); 555 de Palau-solità i Plegamans (el 3,8%), 362 de La

Llagosta (el 2,7%); 312 de Sentmenat (el 3,6%); i 211 de Polinyà (el 2,6%).

3 Les Diplomatures i Llicenciatures tenen pocs estudiants perquè corresponen a plans d’estudis en vies

d’extinció.

7

Dels gairebé 3.000 estudiants que cursen formació superior, el 73,5% són universitaris i el

26,5% de formació professional.

Per municipis, es pot veure que la Formació Professional té un major pes als municipis del sud

de la Riera de Caldes. A La Llagosta el pes dels CFGS és del 36,5% i a Santa Perpètua del 28,3%.

En canvi, a Palau-solità i Plegamans i Caldes de Montbui el valor no supera el 22% de les

persones que cursen formació superior.

Figura 2. Estudiants matriculats a CFGS, 1r i 2n Cicles Universitaris, Graus universitaris, Màsters i Doctorats a Catalunya. Distribució % segons tipologia d’estudis (Universitaris o CFGS).

Curs 2015/16

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Secretaria d’Universitat i Recerca i del Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya

Si es posa en relació la xifra d’estudiants de formació superior, amb la població resident

d’entre 18 i 24 anys4 s’obté una ràtio d’estudis del 51%, però amb notables diferències

intraterritorials, com es pot veure a la Figura 3.

Si comparem la RdC amb municipis de l’entorn de la Conca del Ripoll (Sabadell, Mollet del

Vallès, Barberà, Cerdanyola...), es constata que Caldes de Montbui, Sentmenat i Palau-solità i

Plegamans ocupen un lloc capdavanter, amb una ràtio d’estudis de prop del 60%. Malgrat tot,

encara es fan enfora de valors com el de Sant Quirze del Vallès (amb una ràtio del 70%).

4 Com és prou sabut, la població que cursa aquests estudis no es circumscriu únicament dins aquest

grup d’edat, però sí que és el més intens en nombre de persones que cursen cicles formatius de grau superior i estudis universitaris.

8

La Llagosta té un dels valors més baixos de la zona. Polinyà i SPM també presenten valors força

discrets si es compara municipis veïns. Veure Figura 4.

Figura 3. Curs 2015/16. Estudiants matriculats a CFGS, 1r i 2n Cicles Universitaris, Graus universitaris, Màsters i Doctorats a Catalunya. Relació amb la població resident de 18 a 24 anys. Curs 2015/16

Estudiants Ràtio Est/Pob 18-24 anys

Universitaris CFGS Total Població

18-24 Universitaris CFGS Total

Caldes de Montbui 526 154 680 1.137 46,3% 13,5% 59,8%

La Llagosta 230 132 362 861 26,7% 15,3% 42,0%

Palau-solità i plegamans 431 124 555 1.010 42,7% 12,3% 55,0%

Polinyà 154 57 211 471 32,7% 12,1% 44,8%

Santa Perpètua de Mogoda 575 227 802 1.733 33,2% 13,1% 46,3%

Sentmenat 233 79 312 531 43,9% 14,9% 58,8%

Àmbit AMERC 2.149 773 2.922 5.743 37,4% 13,5% 50,9%


Figura 4. Taxa Bruta de Formació Superior (CFGS i Universitaris). Curs 2015/16. Comparativa amb altres poblacions de municipis del Vallès.


9

CAPÍTOL SEGON:

POBLACIÓ CURSANT ESTUDIS UNIVERSITARIS

10

2 Població cursant estudis universitaris

2.1 Dades generals

Com s’ha dit a la introducció, el present treball es centra principalment en oferir dades sobre la

població resident al territori que cursa estudis universitaris. Si es vol consultar informació sobre el

perfil dels estudiants de CFGS es pot llegir el següent informe publicat recentment per l’Observatori:

L'Educació post-obligatòria de l'Eix de la Riera de Caldes en xifres. Estudiants de cicles formatius.

Evolució 2012-2016.

Actualment, al nostre país, els títols universitaris oficials s'estructuren en tres cicles: Grau, Màster i

Doctorat. Els estudis de Grau substitueixen els antics 1rs i 2ns Cicles Universitaris (Diplomatures i

Llicenciatures) des de l’aprovació del Pla Bolonya. Ara bé, encara queden alguns estudiants cursant

l’antic pla.

Figura 5. Estudiants de 1r i 2n Cicle, Grau, Màster universitari i Doctorat EESS a Catalunya.

Distribució dels estudiats per tipus d’ensenyament. Curs 2015-16

Estudiants Cicles* i

Graus Màsters

Doctorat EESS

Total

Caldes de Montbui 474 35 17 526

La Llagosta 201 20 9 230

Palau-solità i Plegamans 379 40 12 431

Polinyà 140 11 3 154

Santa Perpètua de Mogoda 520 42 13 575

Sentmenat 206 20 7 233

Àmbit AMERC 1.920 168 61 2.149

Àmbit RMB5 119.028 13.410 6.021 138.459

Catalunya6 207.123 34.207 16.745 258.075

Pes AMERC dins la RMB 1,6% 1,3% 1,0% 1,6% *Diplomatures i Llicenciatures Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Secretaria d’Universitat i Recerca. Generalitat de Catalunya

5 Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Conformada per 7 comarques: Alt Penedès, Baix Llobregat,

Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental 6 Les dades de Catalunya fan referència al global d’estudiants matriculats a les Universitats catalanes,

independentment del seu lloc de residència (dins o fora de Catalunya).



11

Segons les dades de matriculacions del curs 2015/16, l’àmbit territorial de la Riera de Caldes té

2.149 estudiants distribuïts en les diferents universitats públiques i privades catalanes.

El seu pes dins la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) és de l’1,6%. Essent una mica inferior en

el cas dels estudiants de Màster (1,3%) i Doctorat (1,0%).

Per tipologia d’estudis cursat, hi ha 1.920 persones cursant un Grau universitari, Diplomatura o

Llicenciatura, més de 150 formant-se a través d’un Màster, i uns 60 cursant un Doctorat reconegut

dins l’Espai Europeu d’Educació Superior.

El gran gruix de les matriculacions a la Universitat correspon a estudiants de Grau, Diplomatura o

Llicenciatura (el 89,3%). Els estudiants de Màster representen el 7,8% i els de Doctorat el 2,8%.

Coincideix que les localitats amb major envelliment de la població (La Llagosta i Caldes de Montbui),

tenen un percentatge més baix d’estudiants de 1r i 2n cicle universitari. En canvi els municipis menys

envellits (Polinyà i Santa Perpètua) tenen una proporció superior. Per tant, a l’hora de fer una lectura

d’aquestes dades cal tenir en compte els factors demogràfics.

Figura 6. Estudiants de 1r i 2n Cicle, Grau, Màster universitari i Doctorat EESS a Catalunya. Distribució % per tipus d’ensenyament. Curs 2015/16

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Secretaria d’Universitat i Recerca. Generalitat de Catalunya

12

2.2 Taxa general de formació universitària entre la població de 18 a 29 anys

A fi de poder comparar el pes de la població universitària del territori amb la d’altres àmbits

territorials, o valorar les diferències existents dins el mateix àmbit territorial, és necessari posar en

relació les dades de matriculacions amb l’estructura d’edats de cada localitat. En aquest cas, la ràtio

d’universitaris s’ha calculat en relació a la població resident d’entre 18 i 29 anys7.

La taxa de formació universitària és una mica més baixa a la Riera de Caldes que al conjunt de la

Regió Metropolitana de Barcelona. El valor de l’AMERC és del 20,9%, mentre que a la RMB és del

22,4%. La diferència és d’1,5 punts percentuals.

Figura 7. Estudiants de 1r i 2n Cicle, Grau, Màster universitari i Doctorat EESS a Catalunya Relació amb la població resident de 18 a 29 anys . Curs 2015-16

Estudiants Cicles*, Graus i

Màsters universitaris Doctorats EESS

Població de 18 a 29 anys

Taxa de formació

Caldes de Montbui 526 1.968 26,7%

La Llagosta 230 1.528 15,1%

Palau-solità i Plegamans 431 1.697 25,4%

Polinyà 154 940 16,4%

Santa Perpètua de Mogoda 575 3.071 18,7%

Sentmenat 233 1.064 21,9%

Àmbit AMERC 2.149 10.268 20,9%

Àmbit RMB 138.459 616.952 22,4%

*Diplomatures i Llicenciatures Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Secretaria d’Universitat i Recerca i del Padró d’Habitants 2015.

Ara bé, és important posar un cop més sobre la taula que la realitat no és uniforme al conjunt de la

RdC. Caldes de Montbui i Palau-solità i Plegamans superen els valors de la RMB en població jove que

cursa estudis universitaris. I Sentmenat, es situa en valors molts semblants. En canvi, els municipis

del sud de la Riera de Caldes -La Llagosta, Polinyà i Santa Perpètua de Mogoda- presenten valors

clarament més baixos.

7 En no incloure la població que cursa CFGS, i sabent que els estudis universitaris (sobretot de Màster i

Doctorat) es poden allargar molts casos més enllà dels 24 anys. S’ha optat per ampliar la franja d’edat de referència.

13

Figura 8. Taxa de formació universitària: Nombre de matriculacions a 1r i 2n Cicle, Grau, Màster universitari i Doctorat EESS a Catalunya/Població resident de 18 a 29 anys*100

Curs 2015-16

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Secretaria d’Universitat i Recerca i del Padró d’Habitants 2015.

Les diferències intraerritorials no són aleatòries. Hi influeixen significativament factors com la

renda de les famílies, el capital cultural o el nivell d’instrucció de tota la població.

A la Riera de Caldes es veu clarament que els municipis amb un major percentatge de població

general amb estudis superiors, són els que tenen una taxa de formació universitària més alta entre

els seus joves. Les dades de l’últim Cens de Població i Habitatge elaborat per l’INE l’any 20118

indiquen que Caldes de Montbui és la localitat de la Riera de Caldes amb una proporció més alta de

població resident amb titulació universitària (el 17,6% de la població major de 16 anys), seguida de

Palau i Sentmenat (ambdues amb valors dels 16%). En canvi, la proporció d’habitants de Santa

Perpètua, Polinyà, i sobretot La Llagosta, amb estudis universitaris és considerablement més baixa

(amb un 12,3, 11,3% i 7,7% respectivament).

8 Veure dades de la Riera de Caldes a: http://www.staperpetua.cat/menu-

principal/treball/observatori/estudis-i-monografics/cens-poblacio-2011/resultats-detallats-del-cens-de-poblacio-i-habitatges-2011-a-leix-de-la-riera-de-caldes

http://www.staperpetua.cat/menu-principal/treball/observatori/estudis-i-monografics/cens-poblacio-2011/resultats-detallats-del-cens-de-poblacio-i-habitatges-2011-a-leix-de-la-riera-de-caldes



14

2.3 Universitaris per gènere

De les 2.149 persones universitàries de l’àmbit AMERC del curs 2015-16, el 54,8% són dones i el

45,2% homes.

Aquest repartiment per gènere està en la línia del valor del país, on el 53,6% de les persones

matriculades són dones i el 46,4% homes. La major presència femenina a la Universitat és una

tendència que es ve observant des de fa temps i que obeeix a una diversitat de factors

socioeconòmics.

Figura 9. Estudiants de 1r i 2n Cicle, Grau, Màster universitari i Doctorat EESS a Catalunya. Dades per gènere i Índex de feminització. Curs 2015-16.

Estudiants Total Homes Dones Índex de

feminització

Caldes de Montbui 526 261 265 101,5%

La Llagosta 230 110 120 109,1%

Palau-solità i Plegamans 431 179 252 140,8%

Polinyà 154 65 89 136,9%

Santa Perpètua de Mogoda 575 249 326 130,9%

Sentmenat 233 107 126 117,8%

Àmbit AMERC 2.149 971 1.178 121,3%

Àmbit RMB 138.459 64.688 73.771 114,0%

Catalunya 258.075 119.743 138.332 115,5%


Figura 10.. Estudiants de 1r i 2n Cicle, Grau, Màster universitari i Doctorat EESS a Catalunya. Distribució % per gènere. Curs 2015-16

15

La feminització de la població universitària és més intensa a Palau, Polinyà i Santa Perpètua, amb un

pes de les dones que supera el 55%. Caldes és la localitat amb un major equilibri per sexes,

aconseguint gairebé la paritat.

Figura 11. Taxa de formació universitària entre la població de 18 a 29 anys per gènere. Curs 2015-16.


La proporció de dones de la Riera de Caldes que opta per estudiar a la Universitat (matriculacions

entre la població femenina de 18 a 29 anys) no s’allunya gaire del valor de la RMB (23,6% vs. 24,1%).

Per tant, el fet que l’AMERC tingui una taxa de formació universitària més baixa es deu

fonamentalment a la menor proporció d’homes que estudien (un valor 2,4 punts percentuals més

baix que al conjunt de la Regió Metropolitana de Barcelona).

Si es compara la taxa de formació universitària femenina i masculina, es posa de manifest que a

Palau i Santa Perpètua les diferències per gènere són molt significatives. Palau té la taxa de

formació femenina més alta de l’AMERC (del 31,2%). En canvi, la masculina és 11 punts percentuals

més baixa, com es pot veure al gràfic de la Figura 12.

A Santa Perpètua la diferència en la taxa de formació universitària en funció del gènere també és

significativa, 6,25 punts percentuals més alta la de les dones.

La Llagosta és el municipi que presenta els valors més equilibrats per gènere. Però en el seu cas, té

taxes molt baixes, tant en homes com en dones.

Taxa de formació universitària Homes Dones Total Diferència

(p.p)

Caldes de Montbui 25,2% 28,4% 26,7% 3,19

La Llagosta 14,1% 16,1% 15,1% 1,98

Palau-solità i Plegamans 20,1% 31,2% 25,4% 11,11

Polinyà 14,4% 18,2% 16,4% 3,72

Santa Perpètua de Mogoda 15,7% 22,0% 18,7% 6,25

Sentmenat 20,2% 23,6% 21,9% 3,32

Àmbit AMERC 18,4% 23,6% 20,9% 5,15

Àmbit RMB 20,8% 24,1% 22,4% 3,35

Diferència AMERC amb RMB -2,36 -0,56 -1,51

16

En canvi, cal destacar que Caldes de Montbui té una taxa de formació universitària femenina i

masculina que supera el 25% en ambdós casos.

Figura 12. Diferències en les taxes de formació universitària per gènere.

Diferències en punts percentuals a favor de les dones Curs 2015-16.


17

2.4 Universitaris per àrea de coneixement9

La distribució dels estudiants universitaris de l’AMERC per àrees de coneixement no varia

excessivament dels valors del conjunt de la RMB o del país. Els estudis de la branca de Ciències

Socials són els més cursats, seguits dels estudis Tècnics (Enginyeries i Arquitectura).

Quant a les diferències existents, tan sols es pot parlar d’una proporció lleugerament més alta

d’estudiants de Ciències i, i una mica més baixa en les carreres Humanístiques i Artístiques. Però, en

qualsevol cas, no són diferències remarcables.

En valors absoluts, l’àmbit de la Riera de Caldes té aproximadament 950 persones cursant formació

universitària en l’àrea de les Ciències Socials i Jurídiques (el 45% del total), unes 425 en Enginyeria i

Arquitectura (el 20%), 375 en l’àmbit de les Ciències de la Salut (18%), 200 en Arts i Humanitats

(10%) i unes 150 en Ciències (7,5%).

Figura 13. Estudiants de 1r i 2n Cicle, Grau, Màster universitari i Doctorat EESS a Catalunya, per àrea de

coneixement. Valor mitjà dels cursos 2014/15 i 2015-1610

.

Estudiants Arts i

Humanitats Ciències

Ciències de la Salut

Ciències Socials i

Jurídiques

Enginyeria i Arquitectura

Total

Caldes de Montbui 44 32 121 227 109 532

La Llagosta 20 19 21 114 49 223

Palau-solità i Plegamans 41 30 73 198 78 419

Polinyà 15 9 24 73 34 154

Santa Perpètua de Mogoda 63 52 94 237 111 556

Sentmenat 24 17 42 97 44 224

Àmbit AMERC 206 158 375 945 423 2.106

Àmbit RMB 14.599 9.337 24.724 61.458 29.085 139.202

Catalunya 25.539 16.990 48.534 112.856 51.759 255.678

Pes dins la RMB 1,4% 1,7% 1,5% 1,5% 1,5% 1,5%


9 Per analitzar les dades d’estudiants en funció de l’àrea de coneixement de la seva formació s’ha pres el valor

mitjà de dos cursos (2014/15 i 2015/16), amb l’objectiu de moderar el biaix que es pot produir si durant un curs es produeix un valor anòmal en alguna àrea. S’ha de considerar que s’estan treballant en valors molt baixos en algunes categories. 10 Veure nota 7.

18

Figura 14. Estudiants de 1r i 2n Cicle, Grau, Màster universitari i Doctorat EESS a Catalunya. Distribució % per àrea de coneixement. Valor mitjà dels cursos 2014/15 i 2015-16

% Estudiants Arts i

Humanitats Ciències

Ciències de la Salut

Ciències Socials i

Jurídiques

Enginyeria i Arquitectura

Total

Caldes de Montbui 8,2% 6,0% 22,8% 42,6% 20,4% 100,0%

La Llagosta 9,0% 8,3% 9,4% 51,2% 22,0% 100,0%

Palau-solità i Plegamans 9,8% 7,0% 17,4% 47,2% 18,5% 100,0%

Polinyà 9,7% 5,8% 15,3% 47,4% 21,8% 100,0%

Santa Perpètua de Mogoda 11,2% 9,3% 16,9% 42,6% 20,0% 100,0%

Sentmenat 10,7% 7,6% 18,8% 43,4% 19,5% 100,0%

Àmbit AMERC 9,8% 7,5% 17,8% 44,9% 20,1% 100,0%

Àmbit RMB 10,5% 6,7% 17,8% 44,2% 20,9% 100,0%

Catalunya 10,0% 6,6% 19,0% 44,1% 20,2% 100,0%


Per municipis, s’ha de destacar que Santa Perpètua i Sentmenat tenen un major percentatge

d’estudiants d’Arts i Humanitats que la resta (11,2% i 10,7% del total respectivament).

En estudis de Ciències, Santa Perpètua també presenta un valor destacat (9,3%), juntament amb La

Llagosta (8,3%).

En Ciències de la Salut, la proporció més alta amb diferència s’observa a Caldes de Montbui, on

gairebé 1 de cada 4 persones que cursa estudis universitaris a la localitat ho fa dins aquesta branca

(el 22,8%). En canvi, el municipi de La Llagosta té un valor particularment baix en aquests estudis

(del 9,4%).

En Ciències Socials i Jurídiques, els valors més alts s’observen a La Llagosta (51,2%) i Polinyà

(47,4%). Aquests dos municipis presenten també la proporció més alta d’estudiants d’Enginyeria i

Arquitectura (22,0% i 21,8% respectivament).

19

Si a aquesta anàlisi hi afegim la dimensió gènere, s’observen encara més diferències entre les

poblacions.

Palau-solità i Plegamans té una proporció especialment baixa d’homes universitaris en carreres

humanístiques. En canvi, en dones que cursen aquesta mateixa branca, el municipi està per sobre

del nivell de RMB. Les localitats de Sentmenat i SPM també destaquen per la proporció de dones

universitàries en la rama humanística.

Polinyà té una proporció particularment baixa d’homes cursant estudis de Ciències. No arriben a

representar ni el 2% dels estudiants universitaris del municipi. En canvi, SPM té un valor

particularment alt (gairebé del 5%).

D’altra banda, a La Llagosta s’observen importants diferències de gènere en l’elecció d’estudis de

Ciències (Física, Química, Matemàtiques...), per cada 6 dones hi ha aproximadament 2 homes. Cal

recordar que dins el conjunt de Catalunya hi ha força paritat en aquests estudis.

Com s’ha comentat abans, Caldes de Montbui, té un percentatge elevat d’universitaris de l’àrea de

Ciències de la Salut. Aquest major percentatge s’observa tant en el cas dels homes com de les

dones. Sentmenat també té un elevat percentatge d’universitàries de Ciències de la Salut (15,9%). En

canvi, presenta, juntament amb Polinyà, el percentatge més baix d’homes cursant aquests estudis.

Un elevat percentatge de dones universitàries de Polinyà cursa estudis de Ciències Socials i

Jurídiques, representant el 34% del total d’universitaris. Aquest elevat percentatge no es fa

extensible a la població masculina, amb només un 13,3% de seguiment d’aquests estudis.

Per últim, cal destacar l’elevat percentatge dones de La Llagosta que cursen estudis tècnics i

tecnològics (Enginyeries i Arquitectura). Signifiquen el 7% del total d’estudiants. A Catalunya aquest

mateix segment significa el 4,8%. En canvi, a municipis com Polinyà i Sentmenat el percentatge de

població femenina que cursa Enginyeries és particularment baix (al voltant del 3%).

20

Figura 15. Estudiants de 1r i 2n Cicle, Grau, Màster universitari i Doctorat EESS a Catalunya. Distribució per àrea de coneixement i gènere (% sobre total d’estudiants)

Valor mitjà dels cursos 2014/15 i 2015-16.


21

2.5 Taxa de formació específica en Màsters i Doctorats EESS

Com s’ha indicat anteriorment, al territori de la Riera de Caldes hi ha entorn de 150 persones

cursant un Màster oficial a una Universitat catalana, i unes 60 persones fent un Doctorat.

Tot seguit, s’ha fet un càlcul específic de la ràtio d’estudis només per a estudiants de Màster i

Doctorat, excloent per tant, els de Grau, Diplomatura i Llicenciatura, per avaluar la intensitat dels

estudis d’especialització al territori.

Els estudis de Màster permeten adquirir una formació especialitzada orientada a l'àmbit de la recerca

o al món professional. I els estudis de Doctorat tenen per objectiu la formació avançada dels

estudiants en les tècniques d'investigació.

En el cas d’aquesta formació és més difícil establir una taxa d’estudis en relació a la població

resident, perquè el ventall d’edats és menys homogeni que en el cas dels Graus universitaris. Per

aquest treball s’ha optat per establir el rang d’edats de referència entre els 22 i 29 anys.

En base aquest càlcul, s’observa que la taxa de formació en estudis de Màster i Doctorat de

l’AMERC també està per davall del valor de la RMB (3,29% vs. 4,47%).

Figura 16.. Estudiants de Màster i Doctorat EESS a Catalunya. Relació amb la població resident de 22 a 29 anys. Curs 2015-16

Estudiants Màsters Doctorat

EESS Total

Estudiants

Població Taxa de

formació 22 a 29 anys

Caldes de Montbui 35 17 52 1.298 4,01%

La Llagosta 20 9 29 1.018 2,85%

Palau-solità i Plegamans 40 12 52 1.117 4,66%

Polinyà 11 3 14 683 2,05%

Santa Perpètua de Mogoda 42 13 55 2.096 2,62%

Sentmenat 20 7 27 754 3,58%

Àmbit AMERC 168 61 229 6.966 3,29%

Àmbit RMB 13.410 6.021 19.431 435.135 4,47%


22

Per municipis, Palau-solità i Plegamans presenta el valor més alt d’estudis de Màster i Doctorat,

amb una taxa del 4,7%, seguit de Caldes de Montbui amb el 4,01%. En aquest indicador el valor més

baix no és per La Llagosta, sinó per Polinyà (2,05%) i Santa Perpètua de Mogoda (2,62%).

23

2.6 Àrees d’especialització dels estudiants de Màster i Doctorat EESS

Hi ha al mateix nivell d’especialització en totes les àrees de coneixement?. En base a la informació

dels cursos 2014/15 i 2015/16 s’ha mirat el pes que tenen els estudiants de Màster i Doctorat dins el

conjunt d’estudiants universitaris de cada branca.

L’especialització és més alta dins la rama de Ciències (16,2%), i més baixa en estudis de Ciències

Socials i Jurídiques i en Enginyeries i Arquitectura (prop del 9% en ambdós casos). Encara que per

fer una comparació més acurada s’hauria de fer en base a dades longitudinals, fent seguiment de

promocions al llarg del temps.

Figura 17. Pes dels estudiants de Màster i Doctorat sobre el total d’estudiants per àrees de coneixement.

Valor mitjà dels cursos 2014/15 i 2015/1611

.

Estudiants Cicles i graus universitaris

Màsters i Doctorats

Total % Màster i

Doctorat AMERC

% Màster i Doctorat

RMB

Diferència AMERC-

RMB

Arts i Humanitats 185 21 206 10,2% 17,7% -7,48

Ciències 132 26 158 16,2% 21,0% -4,76

Ciències de la Salut 336 39 375 10,4% 13,7% -3,33

Ciències Socials i Jurídiques 863 83 945 8,7% 12,1% -3,36

Enginyeria i Arquitectura 387 37 423 8,6% 10,6% -1,96

Total Àrees de Coneixement 1.902 205 2.106 9,7% 13,2% -3,54


D’altra banda, si comparem les dades de la Riera de Caldes amb els del conjunt de la RMB, el major

diferencial s’observa dins els estudis d’Arts i Humanitats, on el pes dels estudiants de tercer cicle

universitari de l’AMERC és força més baix.

11 Per analitzar les dades d’estudiants en funció de l’àrea de coneixement de la seva formació s’ha pres el valor

mitjà de dos cursos (2014/15 i 2015/16), amb l’objectiu de moderar el biaix que es pot produir si durant un curs es produeix un valor anòmal en alguna àrea.

24

Figura 18. Estudiants de Màster universitaris i Doctorat EESS Pes dels estudiants per àrea de coneixement (% sobre total)

Valor mitjà dels cursos 2014-15 i 2015/16.


25

Per últim, s’ha mesurat el pes que té cada àrea de coneixement entre els estudiants de Màster i

Doctorat universitari de cada municipi.

Palau-solità i Plegamans i Sentmenat destaquen per l’elevat pes d’estudiants d’especialització en

Arts i Humanitats. En canvi, el pes d’aquests estudiants a La Llagosta és residual.

A l’AMERC, la proporció d’estudiants de Màster i Doctorat que cursen especialitats de Ciències és

superior al valor del conjunt de la RMB i Catalunya. Especialment destacats són els valors a La

Llagosta i Santa Perpètua. En canvi, són força baixos a Polinyà, Sentmenat i Caldes de Montbui.

Precisament, a Caldes de Montbui, prenen especial rellevància els estudiants de Màster en la

branca Sanitària. Signifiquen 3 de cada 10 estudiants que cursen aquest nivell d’estudis. En canvi, a

La Llagosta el valor és molt baix.

En estudis de Ciències Socials i Jurídiques les diferències entre municipis són menors. En qualsevol

cas, el valor més alt és el de La Llagosta i el més baix de Santa Perpètua.

Per últim, La Llagosta i Polinyà tenen un pes superior d’estudiants que cursen un Màster o

Doctorat tècnic (Enginyeries i Arquitectura). En canvi, Sentmenat, un dels municipis més

industrialitzats de la RdC té un percentatge d’estudiants molt baix.

26

CAPÍTOL TERCER:

MOBILITAT DELS ESTUDIANTS

UNIVERSITARIS DINS CATALUNYA

27

3 Mobilitat dels estudiants universitaris dins Catalunya

3.1 Matriculacions per Universitats

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és la primera en nombre d’estudiants procedents de

l’àmbit de la Riera de Caldes, aglutina el 40,1% dels estudiants universitaris del territori. S’hi

formen unes 800 persones. En aquest registre només s’han pogut comptar els estudiants de Grau i

Màster universitari (deixant fora els de Doctorat). Alhora les dades d’aquesta estadística

corresponen al curs 2014/15 (en no tenir disponibles les de cursos posteriors).

Figura 19. Estudiants matriculats a Cicles, Graus i Màsters Universitaris a les Universitats Catalanes residents

a l’àmbit AMERC. Distribució % dels estudiants per universitat. Curs 2014/15

28

El segon lloc del rànquing és per la Universitat de Barcelona (UB), amb menys de la meitat

d’estudiants que l’Autònoma. Entorn de 350 estudiants hi cursen estudis universitaris de Grau o

Màster. Són el 17% del total.

Figura 20. Estudiants matriculats a Cicles, Graus i Màsters Universitaris a les Universitats Catalanes. Valors

absoluts. Curs 2014/15.

Universitats Caldes de Montbui

Llagosta Palau Polinyà SPM Sentmenat Àmbit

AMERC

162 72 169 83 223 101 810

114 39 56 14 90 27 340

82 25 64 25 80 33 309

84 37 49 16 69 32 287

32 13 20 3 30 1 99

24 13 13 4 22 4 80

12 4 13 2 9 3 43

Altres: URV, URL, UAO, UIC I UDL: 17 6 10 3 8 10 54

Total Estudiants 527 209 394 150 531 211 2.022


La UOC és la tercera universitat de referència del territori, amb una comunitat universitària de més

de 300 estudiants. El seguiment d’estudis a distància del territori (el 15,3% del total d’estudiants ) és

similar al valor català (del 14,9%).

Les matriculacions a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) són semblants al valor català, hi

estudien el 14% dels universitaris.

29

Per municipi, s’observen algunes diferències en la distribució dels estudiants per universitats.

L’assistència a l’Autònoma és especialment alta a Polinyà (55,3%) i Sentmenat (47,9%). En canvi, a

Caldes de Montbui i La Llagosta, tot i ser també la primera universitat, la proporció d’estudiants és

menor (de menys del 35%).

Cal considerar que Caldes de Montbui té una combinació més dificultosa de transport públic amb

l’Autònoma (el temps de trajecte és més llarg). D’altra banda, La Llagosta té les millors

comunicacions amb Barcelona (disposa tant de connexió amb autobús com de tren).

Figura 21. Estudiants matriculats a Cicles, Graus i Màsters Universitaris a les Universitats Catalanes. Distribució % dels estudiants per municipi i universitat. Curs 2014/15.

Universitats Caldes de Montbui

Llagosta Palau Polinyà SPM Sentmenat Àmbit

AMERC

30,7% 34,4% 42,9% 55,3% 42,0% 47,9% 40,1%

21,6% 18,7% 14,2% 9,3% 16,9% 12,8% 16,8%

15,6% 12,0% 16,2% 16,7% 15,1% 15,6% 15,3%

15,9% 17,7% 12,4% 10,7% 13,0% 15,2% 14,2%

6,1% 6,2% 5,1% 2,0% 5,6% 0,5% 4,9%

4,6% 6,2% 3,3% 2,7% 4,1% 1,9% 4,0%

2,3% 1,9% 3,3% 1,3% 1,7% 1,4% 2,1%

Altres: URV, URL, UAO, UIC I UDL: 3,2% 2,9% 2,5% 2,0% 1,5% 4,7% 2,7%

Total Estudiants 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%


30

CAPÍTOL QUART:

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ UNIVERSITÀRIA

31

4 Evolució de la població universitària

4.1 Període 2005-2015

Malauradament no disposem d’una sèrie història per comparar l’evolució dels universitaris a

l’àmbit de la Riera de Caldes, curs a curs, per a tot el col·lectiu universitari. La retrospectiva s’ha de

fer a partir de dades que s’han anat recollint en diferents moments del temps.

Concretament, tenim 3 instantànies amb 5 anys de diferència cadascuna (cursos 2004/05,

2009/10/11 i 2014/2015). Les dades comparables d’aquests 3 períodes no inclouen els estudiants de

Màster o Doctorat, com tampoc els estudiants a distància (UOC). Així mateix, únicament es

comptabilitzen les dades de matriculacions de les universitats públiques (més la Universitat de Vic).

Tot i les restriccions, les dades obtingudes serveixen per veure la tendència seguida pel territori en la

darrera dècada.

L’any 2005 hi havia 1.124 persones de l’Eix de la Riera de Caldes formant-se en una Diplomatura o

Llicenciatura en una Universitat pública del país12. Deu anys després, aquest valor ha crescut fins a

ser prop de 1.700 persones (incloent-hi ara els Graus universitaris). Un 47,5% més.

Figura 22. Evolució dels estudiants universitaris13

a les Universitats públiques catalanes (més la Universitat de Vic) durant el període 2005- 2015 (10 anys).

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Secretaria d’Universitat i Recerca. Generalitat de Catalunya 12

Més la Universitat de Vic. I sense comptar amb els estudiants de la UOC. 13

Aquesta estadística exclou les persones matriculades a universitats privades. D’altra banda inclou les matriculacions dels 6 municipis de l’AMERC més St. Feliu de Codines.

+25%

+18%

32

Però, com ha afectat la demografia en aquesta pujada? Han crescut els universitaris perquè ha

augmentat el nombre de població resident en edat d’estudiar? O perquè hi ha una major proporció

de població que opta per cursar estudis superiors?.

Si es posa en relació el nombre de matriculacions en aquests 3 moments del temps, en relació a la

població resident al territori d’entre 18 i 24 anys de cada moment, s’observa que la taxa de formació

universitària ha crescut de forma notable durant els darrers anys. D’una taxa del 14,7% del curs

2004-05 s’ha passat a un valor del 27,1% del curs 2014/15.

Hi ha doncs més joves que decideixen estudiar a la Universitat.

Figura 23. Evolució de la taxa de formació universitària a les Universitats públiques catalanes (més la Universitat de Vic) durant el període 2005- 2015 (10 anys).


La taxa d’universitaris ha crescut més o menys que el conjunt del país? Aquest exercici és difícil de

realitzar. Les dades publicades per l’IDESCAT a nivell de Catalunya comptabilitzen tots els estudiants

matriculats independentment de la seva residència dins o fora de Catalunya. Per tant, no es

pertinent establir una ràtio en relació a la seva població de 18 a 24 anys.

En qualsevol cas, sembla ser que la pujada de la taxa de formació universitària ha estat més alta que

els valors del país.

+5,6 p.p.

+6,8 p.p.

33

4.2 Dades per gènere

La comparativa de l’evolució dels estudiants universitaris durant la dècada compresa entre 2005 i

2015 en funció del gènere, permet observar que la taxa d’estudis universitaris femenina ha crescut

més que la masculina. I el diferencial entre una i altra ha anat incrementant-se.

Figura 24. Evolució dels estudiants universitaris a les Universitats públiques catalanes (més la Universitat de

Vic) durant el període 2005- 2015 (10 anys).


Figura 25. Evolució de la taxa de formació universitària a les Universitats públiques catalanes (més la Universitat de Vic) durant el període 2005- 2015 (10 anys).


46,9% 53,1% 47,3% 52,7%

46,6% 53,4%

+2,9 p.p.

+4,6 p.p.

+6,0 p.p.

34

CONCLUSIONS:

PER A LA REFLEXIÓ

35

5 Conclusions

5.1 Per a la reflexió

A NIVELL GENERAL.

El conjunt de la Riera de Caldes té una taxa de joves formant-se en estudis universitaris inferior

al valor del conjunt de la Regió Metropolitana de Barcelona, i encara és més baixa en estudis de

de Màster i Doctorat, que atorguen una major especialització i millor posicionament dins el

mercat de treball.

Aquesta és una dada obliga clarament a la reflexió, especialment en un territori amb un elevat

nombre d’empreses d’alt contingut tecnològic, que demanden perfils professionals altament

especialitzats. Les dades del darrer Cens de Població elaborat per l’INE posava de manifest que el

territori té baixos índex d’autosuficiència en llocs de treball dirigits a tècnics i professionals de

suport i a tècnics i professionals científics i intel·lectuals. Així mateix, aquesta estadística també

demostrava que les professions relacionades amb les ciències físiques, químiques i enginyeries

són les que queden menys cobertes per població resident.

En canvi, en estudis de Formació Professional les taxes de formació del territori superen els

valor del país. La bona entrada que té la formació professional entre els joves és una dada sens

dubte positiva, però que podria tenir més impacte si el territori tingués una oferta formativa més

àmplia en aquests estudis. Com sabem, el factor proximitat pesa molt en l’elecció dels estudis,

sobretot en FP inicial. Llavors és important que l’oferta estigui alineada amb l’estructura

productiva del territori. Actualment hi ha moltes mancances en aquest sentit.

És important també posar de manifest les diferències intramunicipals existents en formació dins

el mateix àmbit de la Riera de Caldes, havent-hi realitats prou diferenciades. Per una banda, hi

ha l’eix nord (Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans i Sentmenat), amb taxes de formació

universitària que superen el valor de la RMB. I l’eix sud (La Llagosta, Santa Perpètua i Polinyà ),

amb taxes clarament inferiors, sobretot a La Llagosta.

36

PERFILS D’UNIVERSITARIS.

La proporció de dones de la RdC que estudien a la Universitat no s’allunya gaire del valor de la

RMB. Així doncs, les diferències en les taxes de formació universitàries provenen

fonamentalment del costat masculí. L’Àmbit AMERC té una proporció força discreta de nois que

cursen estudis universitaris. Aquesta dada es pot relacionar amb l’estructura productiva del

territori, amb un elevat pes de la indústria i la logística que demanda personal, fonamentalment

masculí, que no requereix d’ un elevat nivell formatiu. Això és un arma de doble fill, perquè per

una banda, es crea ocupa ocupació juvenil, però de l’altra, aquesta és sovint de baixa qualitat i

molt vulnerable als cicles econòmics.

Les majors diferències en les taxes de formació universitària per gènere s’observen a Palau-

solità i Plegamans, i, en segon terme, a Santa Perpètua de Mogoda. En ambdós municipis, la

diferència entre el percentatge de noies que estudien a la Universitat respecte els nois, és

especialment elevada.

Palau-solità i Plegamans és un municipi que té un diferencial especialment alt en la taxa d’atur

juvenil per gènere, 6,8 p.p. més d’atur masculí que femení (quan el conjunt de la província de

Barcelona el diferencial d’atur juvenil és d’1,6 p.p.). Segurament la baixa formació d’un segment

de la població jove masculina contribueix a aquesta dada.

Tot plegat fa pensar que és important tenir en consideració la variable gènere en el disseny de

futures actuacions que promoguin la formació professionalitzadora entre els joves. Cal més

mesures d’estímul a la formació entre la població masculina.

ÀREES D’ESPECIALTIZACIÓ UNIVERSITÀRIA.

La distribució dels estudiants universitaris de l’AMERC per àrees de coneixement no varia

excessivament dels valors del conjunt de la RMB o del país. Per municipis no obstant, sí que

s’aprecien diferències destacables. Crida l’atenció l’elevada proporció d’estudiants de Ciències de

la Salut a Caldes de Montbui, per contra La Llagosta té un valor particularment baix en l’elecció

d’aquests estudis.

37

Santa Perpètua i La Llagosta destaquen per la proporció d’estudiants de Ciències. I, en estudis

d’Enginyeria i Arquitectura cal destacar els valors de Polinyà i La Llagosta.

En qualsevol cas, la branca més triada a tots els municipis és la de Ciències Socials i Jurídiques,

ben igual que al conjunt de Catalunya. En aquest sentit, s’han de tenir present les característiques

de l’oferta de formació universitària del país, amb una oferta molt àmplia de places de la branca

de Ciències Socials.

En estudis d’especialització (Màster o Doctorat), els estudiants de Ciències agafen més pes,

essent l’àrea de coneixement on una major proporció de joves opta per allargar la seva

formació més enllà del Cicle o Grau. Fer esment que a La Llagosta i SPM prop 1 de cada 5

estudiants de Màster s’especialitza en l’àrea de Ciències.

D’altra banda, a Polinyà i La Llagosta prop 1 de cada 4 estudiants de Màster ho fa en una àrea

Tècnica (24%). El conjunt de la RMB la proporció d’estudiants de Màster en aquest tipus d’estudis

és del 17%.

UNIVERSITATS DE REFERÈNCIA.

La major part dels estudiants de la Riera de Caldes estudien a l’Autònoma, 4 de cada 10. És la

universitat més propera geogràficament, i té combinació amb transport públic directe des de

Santa Perpètua i La Llagosta, i amb autobús via Sabadell des de Polinyà, Palau, Sentmenat i

Caldes.

Ara bé donada, la proximitat geogràfica, aquesta Universitat podria estar millor connectada amb

les poblacions de la Riera, el temps de trajecte amb Caldes de Montbui és especialment llarg, i

això es nota en les dades de matriculacions.

D’altra banda, la proporció de residents al territori que cursen estudis a distància és semblant al

valor català.

POBLACIÓ FORMANT-SE EN ESTUDIS SUPERIORS.

Al conjunt de la Riera de Caldes, de les gairebé 3.000 persones que cursen formació superior en

centres de Catalunya, el 73,5% cursa estudis universitaris i el 26,5% formació professional

38

superior. Als municipis del sud de l’eix de la Riera de Caldes el pes de la formació professional té

més pes dins la població que cursa estudis superiors (per exemple, significa el 36,5% a La

Llagosta).

Si es compara la taxa de formació superior dels municipis de la Riera de Caldes amb altres

municipis veïns com Castellar del Vallès, Cerdanyola o Sabadell, es posa de manifest que només

Caldes de Montbui, Sentmenat i Palau presenten valors semblants o fins hi tot superiors. Santa

Perpètua, Polinyà i La Llagosta es situen clarament per davall. Això és deu a la seva menor

població que cursa estudis universitaris, perquè en estudiants de CFGS no hi ha gaires diferències.

Que la formació professional tingui una bona entrada als municipis del territori és una dada

positiva, però cal parar atenció a diferents aspectes. Primera, a les limitacions de la oferta

existent. Com s’ha repetit en diverses ocasions, l’oferta de FP superior del territori és escassa i

poc diversificada (existeix una sobreoferta d’Administració i Gestió i poca oferta d’especialitats

Tècniques o Científiques). Sobretot tenint present l’estructura productiva del territori, on sectors

com el químic, el metall i l’electrònic tenen un pes destacat, i sovint tenen dificultat per cobrir

determinats perfils professionals (que requereixen d’una elevada especialització).

Els programes que es pugin dur a terme a la Riera de Clades, de foment de les vocacions

industrials al territori seran molt positius. Especialment de cara afrontar la transició del territori

cap a la indústria 4.0, i que requereix d’avançats coneixements en Ciència i Tecnologia.

39

Document elaborat per:

Observatori de la Riera de Caldes

En un projecte impulsat per:

Municipis promotors:

Amb el suport de:

poblaciÓ en educaciÓ superior al territori de ......universitaris del territori durant el període...

Documents