ponÇ pilat, governador de judeacerf 2004; c. focant, l’évangile selon marc, parís: du cerf...

237

PONCcedil PILAT GOVERNADOR DE JUDEA

Rodolf PUIGDOLLERS I NOBLOM

Original rebut 29072013 Adreccedila Pg Sta Maria del Jaire snData drsquoacceptacioacute 15012014 08430 LA TORRETA (La Roca del Vallegraves) E-mail rodolfpuigdollersgmailcom

Resum

Lrsquoautor estudia la figura de Ponccedil Pilat com a governador de Judea en els anys entre 26 i 36 Teacute en compte totes les dades rebudes de Flavi Josep de Filoacute drsquoAlexandria de Tagravecit i del Nou Testament aixiacute com les ofertes per lrsquoarqueologia i la numismagravetica Srsquoinclina per considerar un mateix fet lrsquoepisodi dels estendards narrat per Flavi Josep i el dels escuts daurats narrat per Filoacute drsquoAlexandria Veu en la notiacutecia de les Antiguitats jueves de Flavi Josep lrsquoesquema de la prefectura de Pilat a Judea notiacutecia marcada per lrsquoepisodi dels estendards (al principi) pel de la conduccioacute drsquoaiguumles a Jerusalem (vers la meitat) seguit de la condemna de Jesuacutes de Natzaret i el de la repressioacute dels samaritans que li va suposar la seva destitucioacute

Paraules clau Ponccedil Pilat Flavi Josep Filoacute drsquoAlexandria relats de la Passioacute

Abstract

This article studies the person of Pontius Pilate as the governor of Judaea between 26 and 36 It takes account of the information given by Flavius Josephus Philo of Alexandria Tacitus and the New Testa-ment as well as that provided by archaeology and numismatics It inclines towards seeing the episode of the standard as told by Josephus and that of the gold shields related by Philo as one and the same It sees in what Josephus says in Jewish Antiquities the pattern of Pilatersquos prefectorship in Judaea an account that is marked by the episode of the standards (at the beginning) by the piping of the water in Jerusalem (towards the middle) followed by the sentencing of Jesus of Nazareth and the repres-sion of the Samaritans which is said to have led to their destruction

Keywords Pontius Pilate Flavius Josephus Philo of Alexandrian the Passion accounts

RCatT 391 (2014) 237-308 copy Facultat de Teologia de Catalunya

ISSN 0210-5551

RCatT 391 (2014) 237-308

brought to you by COREView metadata citation and similar papers at coreacuk

provided by Revistes Catalanes amb Acceacutes Obert

238

1 INTRODUCCIOacute

La figura de Ponccedil Pilat no tan sols apareix en els evangelis cristians i en els historiadors dels segles I i II sinoacute que es manteacute en el record de milions de persones en lrsquoagravembit popular en la mateixa professioacute de fe que les comunitats cristianes reciten cada diumenge en les representacions de la Passioacute en Set-mana Santa i en frases de la vida quotidiana com laquorentar-se les mans com Pilatraquo o laquoanar drsquoHerodes a Pilatraquo

Quegrave en sabem histogravericament drsquoaquest personatge Fer un repagraves dels conei-xements directes que tenim i de les notiacutecies que sersquon poden deduir a partir drsquoaltres dades eacutes el propogravesit drsquoaquestes pagravegines1 Lrsquoestudi tractaragrave exclusiva-ment del periacuteode en el qual Ponccedil Pilat va ser governador de Judea eacutes a dir entre els anys que van del 26 al 36 que acabaren amb el seu enviament a ren-dir comptes davant lrsquoemperador Tiberi a Roma ciutat a la qual va arribar lrsquoany 37 quan lrsquoemperador acabava de morir2 Eacutes el periacuteode sobre el qual ens

1 Sobre aquesta egravepoca cf E SCHUumlRER Historia del pueblo judiacuteo en tiempos de Jesuacutes 2 vol Madrid Cristiandad 1985 J GONZAacuteLEZ ECHEGARAY Los Herodes Una dinastiacutea real de los tiem-pos de Jesuacutes Estella Verbo Divino 2007 A TOSATO laquoIl problema del potere politico per gli israeliti nel tempo di Gesugraveraquo Estudios Biacuteblicos 48 (1990) 461-487 R PUIGDOLLERS I NOBLOM laquoEls grans sacerdots jueus des de lrsquoegravepoca drsquoHerodes el Gran fi ns a la guerra juevaraquo RCatT 301 (2005) 49-89 IDEM laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusalem en els anys 30 a 70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natzaretraquo en Miscelmiddotlagravenia drsquohomenatge al Dr Josep Rius-Camps RCatT 352 (2010) 539-579

2 Bibliografi a sobre Ponccedil Pilat a) Llibres H K BOND Pontius Pilatus in history and interpreta-tions Cambridge Cambridge University Press 1998 J-P LEacuteMONON Ponce Pilate Ivry-sur-Sei-ne Les eacuteditions de lrsquoAtelier 2007 (reelaboracioacute de Pilate et le gouvernement de la Judeacutee Textes et monuments Pariacutes eacuted J Gabalda 1981) b) Articles M J OLLIVIER laquoPonce Pilate et les Pontiiraquo Reacutevue Biblique 5 (1896) 247-254 i 594-600 J GONZAacuteLEZ ECHEGARAY laquoPilato Poncioraquo en Enciclopedia de la Biblia vol V Barcelona Garriga 1965 coll 1110-1117 A BAJSIC laquoPila-tus Jesus und Barabbasraquo Biblica 48 (1967) 7-28 CH KRAELING laquoThe Episode of the Romans Standards at Jerusalemraquo Harvard Theological Review 35 (1942) 263-289 B C MCGING laquoPon-tius Pilate and the Sourcesraquo The Catholic Biblical Quarterly 53 (1991) 416-438 J-P LEacuteMONON laquoPonce Pilate documents profanes Nouveau Testament et traditions eccleacute sialesraquo Aufstieg und Niedergang der Roumlmischen Welt II 26 1 Berlin ndash New York de Gruyter 1992 741-778 D R SCHWARTS laquoJosephus und Philo on Pontius Pilateraquo en L I LEVINE (eacuted) The Jerusalem Cathedra III Jerusalem-Detroit 1983 26-45 T THATCHER laquoPhilo on Pilate rhetoric or rea-lityraquo Restoration Quarterly 37 (1995) 215-218 J TAYLOR laquoPontius Pilate and the Imperial Cult in Roman Judaearaquo New Testament Studies 52 (2006) 555ndash582 G ALFOumlLDY laquoLrsquoiscrizione di Ponzio Pilato una discussione senza fi neraquo en G URSO (ed) Iudaea socia ndash Iudaes capta Atti del convegno internazionale Cividale del Friuli 22-24 settembre 2011 Fondazione Niccolograve Canussio Pisa Edizioni ETS 2012 137-150

RODOLF PUIGDOLLERS I NOBLOM

RCatT 391 (2014) 237-308

239

donen informacioacute les obres de Filoacute drsquoAlexandria3 Flavi Josep4 Tagravecit5 i els evangelis6 Queda fora de lrsquoagravembit drsquoaquestes pagravegines el periacuteode de la biografia

3 Per al text J P MARTIacuteN (ed) laquoEmbajada a Gayoraquo en Filoacuten de Alejandriacutea Obras completas vol V Madrid Trotta 2009 233-301 laquoContra Flacoraquo ibiacuted 191-232 E M SMALLWOOD (ed) Legatio ad Caium Leyde 1961 21970 A PELLETIER (ed) Legatio ad Caium en Oeuvres de Philon drsquoAlexandrie vol 32 Universiteacute de Lyon ndash Pariacutes 1972 IacuteD (ed) In Flaccum en Oeuvres de Philon drsquoAlexandrie vol 31 1967 Articles P L MAIER laquoThe Episode of the Golden Roman Schieldsraquo Harvard Theological Review 62 (1969) 109-121

4 Per al text grec de les seves obres cf H St J THACKERAY minus R MARCUS ndash A A WIKGREN minus L H FELDMAN (eds) Josephus (Col The Loeb Classical Library) Londres ndash CambridgeMas-sachussets 1926-1965 9 vols Per als textos traduiumlts cf La guerra jueva vol I introduccioacute i notes de J Ferrer Costa Barcelona Fund Bernat Metge 2011 J M NIETO IBAacuteNtildeEZ (trad) La guerra de los judiacuteos 2 vols Madrid 1997 A PELLETIER (ed) Guerre des juifs 4 vols Pariacutes Belles-Lettres 1975-1984 J VARA DONADO (trad) Antiguumledades de los judiacuteos 2 vols Madrid Akal Claacutesica 2002 Sobre la seva persona i obra cf M HADAS-LEBEL Flavio Josefo El judiacuteo de Roma Barcelona Herder 1994 J GONZAacuteLEZ ECHEGARAY Flavio Josefo Un historiador judiacuteo de la eacutepoca de Jesuacutes y los primeros cristianos Salamanca Siacutegueme 2012 Estudis R PUMMER The Samaritans in Flavius Josephus Tuumlbingen Mohr Siebeck 2009

5 Per al text llatiacute cf C D FISHER (ed) C Taciti Annalium ab excessu divi Augusti libri Oxford Clarendon Press 1976 Per al text traduiumlt cf P C Tagravecit Annals Barcelona Fund Bernat Metge 1930-1970 6 vol Histograveries Barcelona Fund Bernat Metge 1949-1962 4 vol (nuacuteme-ros 93 95 123 i 146) Anales Madrid Gredos 1986-1991 2 vol Anales B ANTOacuteN MARTIacuteNEZ (ed) Madrid Akal Claacutesica 2007

6 Sobre lrsquoevangeli de Marc V TAYLOR El evangelio seguacuten san Marcos Madrid Cristiandad 1980 J GNILKA El evangelio seguacuten Marcos 2 vol Salamanca Siacutegueme 1986 J MATEOS ndash F CA-MACHO El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico 3 vol Coacuterdoba El Almendro 1993-2008 F PEacuteREZ HERRERO Pasioacuten y Pascua de Jesuacutes seguacuten san Marcos Del texto a la vida Burgos Imprenta Santos 2001 C FOCANT Lrsquoeacutevangile selon Marc Pariacutes Du Cerf 2004 C FOCANT Lrsquoeacutevangile selon Marc Pariacutes Du Cerf 2004 J RIUS-CAMPS El evange-lio de Marcos Etapas de su redaccioacuten Estella 2009 Sobre lrsquoevangeli de Mateu P BONNARD Evangelio seguacuten san Mateo Madrid Cristiandad 21976 U LUZ El evangelio seguacuten san Mateo 4 vol Salamanca Siacutegueme 1993-2005 Sobre lrsquoobra lucana J A FITZMYER El evangelio de Lucas 4 vols Madrid Cristiandad 1986-2005 F BOVON El evangelio seguacuten San Lucas 4 vol Salamanca Siacutegueme 1995-2004 J RIUS-CAMPS minus J READ-HEIMERDINGER Lluc Demostracioacute a Teogravefi l Evangeli i Fets dels apogravestols segons el Cogravedex Beza Barcelona 2009 IDEM El mensaje de los Hechos de los apogravestoles en el Coacutedice Beza Una comparacioacuten con la tradicioacuten alejandrina 2 vols Estella Verbo Divino 2007-2010 J TAYLOR Les Actes des deux apocirctres Commentaire historique 6 vol Pariacutes J Gabalda et Cie Eacutediteurs 1994 J A FITZMYER Los Hechos de los Apoacutestoles 2 vol Salamanca Siacutegueme 2003 Sobre lrsquoevangeli de Juan C K BARRET El evan-gelio seguacuten san Juan Madrid Cristiandad 2003 R E BROWN El evangelio seguacuten san Juan 2 vols Madrid Cristiandad 1980 R SCHNACKENBURG El evangelio de Juan 4 vols Barcelona Herder 1980 X LEacuteON-DUFOUR Lectura del evangelio de Juan 4 vols Salamanca Siacutegueme 1989-1998 En el seu conjunt J BLINZLER El Proceso de Jesuacutes el proceso judiacuteo y romano contra Jesucristo expuesto y juzgado seguacuten los maacutes antiguos testimonios Barcelona Edito-rial Lituacutergica Espantildeola 1959 S LEacuteGASSE El proceso de Jesuacutes La historia Bilbao Descleacutee De Brouwer 1995 IDEM El proceso de Jesuacutes La Pasioacuten en los Cuatro Evangelios Bilbao Descleacutee De Brouwer 1996 IDEM Los relatos de la Pasioacuten Estella Verbo Divino 2002 A VICENT CER-NUDA Jesuacutes perseguido a muerte Estudios exegeacuteticos sobre las personas y los hechos Madrid


RCatT 391 (2014) 237-308

240

de Pilat anterior i posterior a la seva prefectura a Judea Drsquoaquests primers i darrers anys no en tenim cap informacioacute histograverica directa

De fet del seu nomenament com a prefecte de Judea es pot deduir que era ciutadagrave romagrave militar de lrsquoordo equester El seu nomen Pontius estagrave documen-tat per Tagravecit Flavi Josep i el Nou Testament7 i el mostra com a membre de la famiacutelia dels Pontii8 El seu cognomen Pilatus fa suposar quelcom de tipus militar relacionat amb els llancers portadors del pilum sense que es pugui saber si es tracta drsquoun fet personal o drsquoalgun avantpassat El seu praenomen es desconeix9

Sobre els anys posteriors a la seva arribada a Roma lrsquoany 37 hi ha una agravemplia literatura apogravecrifa que no aporta cap dada biogragravefica fiable10 Aquest tipus de literatura devocional novelmiddotlesca o apologegravetica desenvolupa tres aspectes fonamentals a) els informes de Pilat a lrsquoemperador Tiberi sobre el judici i mort de Jesuacutes b) la seva postura de fe o drsquoincreenccedila davant Jesuacutes res-suscitat i c) el seu final en el cagravestig en el suiumlcidi en el martiri o en la sante-dat Un ampli ventall de tradicions segons les conveniegravencies de lrsquoapologegravetica

Fundacioacuten Universitaria Espantildeola 2002 R E BROWN La muerte del Mesiacuteas 2 vol Estella Verbo Divino 2005 Sobre lrsquoEvangeli de Pere cf infra

7 Cf TAgraveCIT Ann 1544 FLAVI JOSEP Ant 1835 Mt 272 (lliccediloacute variant en els cogravedexs A C K W Γ Δ Θ) Lc 31 Ac 427 1Tm 613

8 Cf OLLIVIER laquoPonce Pilate et les Pontiiraquo 247-254 594-600 que el presenta com a membre de la gens Pontia famiacutelia coneguda des del segle IV aC originagraveria del Sagravemnium regioacute centre-me-ridional de la peniacutensula itagravelica ocupada pels samnites Ollivier considera Ponccedil Pilat membre de la branca pontia meacutes antiga els Telesini instalmiddotlats en lrsquoantiga Telegravesia (actual Telese en la proviacutencia de Benevento a la Campagravenia) al sud drsquoItagravelia El considera membre dels equites illustriores

9 Lrsquouacutenica inscripcioacute trobada que parla de Ponccedil Pilat portava amb tota probabilitat la inicial del praenomen perograve lamentablement estagrave deteriorada en aquest punt Cf infra

10 Cf A PUIG I TAgraveRRECH (ed) Els evangelis apogravecrifs vol I Barcelona Proa 2008 373-446 A DE SANTOS OTERO Evangelios apoacutecrifos (BAC 148) Madrid 1956 394-535 IDEM laquoPilato Ciclo apoacutecrifo deraquo en Enciclopedia de la Biblia vol V 1965 col 1108-1110


RCatT 391 (2014) 237-308

241

o de la devocioacute dels diversos grups i egravepoques11 Un ventall que pel que sembla continua creixent12

Ja a mitjans del segle II Justiacute invita els lectors romans de la seva Primera apologia a veure com tot allograve anunciat en les Escriptures jueves srsquohavia acom-plert en Jesuacutes de Natzaret i a realitzar la seva comprovacioacute en els documents oficials romans laquoI que aquestes coses succeiumlren ho podeu comprovar a partir de les actes redactades en temps de Ponccedil Pilat (ἐκ τῶν ἐπὶ Ποντίου Πιλάτου γενομένων ἀκτῶν)raquo (1Apol 359) laquoque (Crist) va fer aquestes coses a partir de les actes redactades en temps de Ponccedil Pilat ho podeu comprovarraquo (1Apol 483)13 Perograve com ha indicat L Vaganay laquolrsquoalmiddotlusioacute de sant Justiacute a les Actes de Pilat indica tan sols que en suposa lrsquoexistegravencia [] Conjectura simplement la seva presegravencia en els arxius romans [] Eacutes la manera de procedir drsquoun apo-logista [] No eacutes cap prova de lrsquoexistegravencia drsquounes antigues Acta Pilatiraquo14

De totes maneres ja a finals del segle II Tertulmiddotliagrave en el seu Apologeticus escrit cap a lrsquoany 197 es fa eco drsquouna llegenda que parlava de lrsquointent de lrsquoem-perador Tiberi perquegrave el Senat romagrave declareacutes la divinitat del Crist El conei-xement que dels fets en tenia Tiberi lrsquoexplica Tertulmiddotliagrave de la manera seguumlent

11 Les Actes de Pilat (Acta Pilati o Gesta Pilati) o Memograveries del Senyor nostre Jesucrist compostes en temps de Ponccedil Pilat soacuten un text grec que teacute el seu origen en el segle IV posteriorment se li van ajuntar una segona part la Baixada de Crist als inferns (Descensus Christi ad inferos) re-bent en el seu conjunt el nom drsquoEvangeli de Nicodem (Evangelium Nicodemi) una mica abans del segle X Les Actes de Pilat ens han arribat en dues versions gregues (A i B) i en versions llatina siriacuteaca copta i armegravenia Hi ha tambeacute altres textos dins aquest cicle apogravecrif de Pilat Correspondegravencia entre Pilat i Tiberi amb la Segona carta de Pilat a Tiberi en llatiacute dels segles XV-XVI i la Carta de Tiberi a Pilat en grec Relacioacute de Pilat (Anaphora) o Carta de Pilat a Cegravesar en grec del segle VII reelaboracioacute drsquoun text meacutes antic Correspondegravencia entre Pilat i Herodes amb una Carta de Pilat a Herodes i una Carta drsquoHerodes a Pilat ambdues en grec Tradicioacute de Pilat (Paradosis) en grec espegravecie de continuacioacute de lrsquoAnaphora Mort de Pilat en llatiacute del segle XIV Declaracioacute de Josep drsquoArimatea en grec espegravecie de resum medieval de les Acta Pilati Venjanccedila del Salvador (Vindicta) en llatiacute la forma actual de la qual eacutes medieval encara que reelabora un text molt meacutes antic Sentegravencia de Pilat text italiagrave del segle XVI Els textos originals amb traduccioacute castellana els reprodueix SANTOS OTERO Los Evangelios apoacutecrifos 394-535

12 Una simple mirada a les xarxes electrograveniques mostren aquesta fascinacioacute encara viva de no-ves llegendes Hi podem trobar la notiacutecia que Marcus Pontius suposat pare de Ponccedil Pilat lluitagrave contra els cagraventabres i els asturs a les ordres drsquoAugust i que per tant el futur governador de Judea hauria pogut neacuteixer a Astuacuterica lrsquoantiga Astorga o potser hauria nascut a Tarraco drsquoon hauria estat governador abans de ser destinat a Judea segons un papir egipci del segle VIII Pilat hauria sopat amb Jesuacutes abans de morir en el darrer sopar el lloc on Pilat potser va retirar-se a morir hauria estat suposadament el poble de Cagravertama (Magravelaga) poble de naixe-ment de la seva dona Clagraveudia Progravecula etc

13 Apologetes del segle II (Clagravessics del Cristianisme 41) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya ndash Edicions Proa 1993 73 i 82 D RUIZ BUENO Padres apologetas griegos (BAC 116) Madrid 1996 220 i 234

14 L VAGANAY LrsquoEacutevangile de Pierre Pariacutes 1930 179


RCatT 391 (2014) 237-308

242

laquoTotes aquestes coses sobre Crist Pilat mdashque ja era ell mateix cristiagrave en la seva consciegravencia (et ipse iam pro sua conscientia christianus)mdash les anunciagrave al Cegravesar que llavors era Tiberiraquo (Apol 2124)15 No sembla tractar-se drsquoun testi-moni sobre lrsquoexistegravencia drsquoun text escrit perograve siacute que ens mostra que la figura de Pilat comenccedila a ser contemplada drsquouna manera positiva

Eusebi de Cesarea a principis del segle IV informa sobre lrsquoexistegravencia drsquounes Actes de Pilat i del nostre Salvador escrites en contra dels cristians16 Va ser segurament com a reaccioacute a aquest escrit que a mitjans del segle IV van aparegraveixer unes Acta Pilati de caragravecter apologegravetic cristiagrave17 Aquestes Actes van ser lrsquoorigen de tota la literatura apogravecrifa que ens ha arribat relacionada drsquouna manera o drsquouna altra amb el nom de Ponccedil Pilat Perograve tota aquesta lite-ratura de cara a lrsquoestudi de la biografia del governador de Judea que va con-demnar Jesuacutes a la creu no teacute cap altra importagravencia que comprovar la perma-negravencia del seu record i la influegravencia de la figura en lrsquoimaginari de la cultura posterior

2 EL NOMENAMENT DE PILAT PER TIBERI

Flavi Josep en la Guerra jueva escriu la seguumlent informacioacute laquoHavent estat enviat a Judea com a procurador (ἐπίτροπος) per Tiberi Pilatraquo (Bell 2169) Flavi Josep utilitza aquiacute el tiacutetol de procurador que eacutes el que correspondragrave progravepiament a Judea a partir de lrsquoinici del regnat de lrsquoemperador Caliacutegula eacutes a dir a lrsquoany 37 El tiacutetol en temps de Tiberi oficialment era el de prefecte (ἔπαρχος)18 Aquesta utilitzacioacute de laquoprocuradorraquo en comptes de laquoprefecteraquo eacutes

15 PL 1 col 461 Apologeacutetico a los gentiles trad C Castillo Garciacutea Madrid Gredos 200116 Cf Eusebio de Cesarea Historia eclesiaacutestica trad A Velasco-Delgado (BAC 349-350) 2 vol

(edicioacute en un sol volum amb el nuacutemero 612) Madrid 1973 HE 193 laquoPer tant queda clara-ment refutada la faula dels qui ara darrerament han divulgat unes Memograveries contra el nostre Salvadorraquo (cf igualment 1119) 951 laquoDespreacutes drsquoinventar mdashtal com sonamdash unes Memograveries de Pilat i del Nostre Salvador plenes de tot tipus de blasfegravemies contra Crist amb lrsquoanuegravencia del sobiragrave les distribueixen per tot el paiacutes subjecte al seu comandament amb instruccions escrites perquegrave a tot arreu tant en els camps com en les ciutats srsquoexposessin puacuteblicament a tothom i els mestres drsquoescola tinguessin cura drsquoensenyar-les als nens en comptes de les ciegraven-cies i fer-los-les retenir en la memograveriaraquo 971 laquoEls nens a les escoles cada dia tenien en els seus llavis Jesuacutes Pilat i les Memograveries inventades per insultarraquo

17 Cf LEacuteMONON Ponce Pilate 235-23718 Aquest era ja el parer drsquoO HIRSCHFELD Die Kaiserlichen Verwaltungsbeamten bis auf Diocleti-

an Berlin 1905 412


RCatT 391 (2014) 237-308

243

habitual perograve en els escrits de Flavi Josep Filoacute drsquoAlexandria i Tagravecit els evan-gelis utilitzen el terme meacutes genegraveric de laquogovernadorraquo (ὁ ἡγεμών)19

La data drsquoaquest nomenament srsquoha de calcular a partir de la data de la destitucioacute de Pilat que se sap que va ser a finals de lrsquoany 36 o tot just a inicis de lrsquoany 37 Flavi Josep assenyala que el seu govern va durar deu anys laquoPilat despreacutes de passar deu anys a Judea es va dirigir a Roma obeint les ordres de Vitelmiddotli a les quals no podia oposar-seraquo (Ant 1889) Aixograve suposa lrsquoany 26 Soacuten exactament les mateixes dates que doacutena Eusebi de Cesarea En la Histograveria Eclesiagravestica 1 9 2 parla de lrsquoany 12 de Tiberi (any 25-26) laquoEll mateix (Flavi Josep) en el llibre 18 de les seves Antiguitats declara que durant lrsquoany 12 del regnat de Tiberi mdashperquegrave aquest va ser el successor en lrsquoImperi despreacutes dels cinquanta-set anys de govern drsquoAugustmdash Ponccedil Pilat obtingueacute el govern de Judea en el qual es va mantenir deu anys complerts quasi fins a la mort de Tiberiraquo20 En la seva Crogravenica en canvi Eusebi parla de lrsquoany 13 (any 26-27)21

Flavi Josep en les Antiguitats doacutena tambeacute una altra indicacioacute laquoQuan no havia transcorregut un periacuteode de temps superior a un any des que aquest (Simoacute fill de Camit) ocupeacutes el cagraverrec el substituiacute Josep conegut tambeacute pel nom de Caifagraves (any 18) I despreacutes drsquoaixograve (Valeri) Gratus retornagrave a Roma des-preacutes de passar onze anys a Judea (15-26) on arribagrave com a successor Ponccedil Pilatraquo (Ant 1835)

3 LES ATRIBUCIONS DEL PREFECTE DE JUDEA

Les proviacutencies romanes estaven dividides en tres categories les proviacutencies grans que eren governades per autoritats drsquoordre senatorial les proviacutencies petites que eren governades per autoritats drsquoordre pretoriagrave i aquelles que per

19 Progravepiament aquesta forma es troba tan sols en lrsquoEvangeli de Mateu (Mt 2721114152127 2814) i en Lc 2020 (aquiacute en un text genegraveric sense el nom expliacutecit de Pilat laquoser entregat al po-der i lrsquoautoritat del governadorraquo en el Cogravedex de Beza laquoser entregat al governadorraquo [text que es podria traduir per laquoser entregat a lrsquoautoritatraquo]) En Lc 31 es troba el participi ἡγεμονεύοντος (en el Cogravedex de Beza ἐπιτροπεύοντος) Els altres textos evangegravelics que parlen de Pilat no indi-quen el seu cagraverrec

20 En 194 referint-se a les Memograveries anticristianes escriu laquoSituen les seves agosarades inven-cions sobre la passioacute del Salvador en el quart consolat de Tiberi que va coincidir amb lrsquoany setegrave del seu regnat [= any 21] temps en el qual es demostra que Pilat ni tan sols havia fet acte de presegravencia encara a Judea si meacutes no si cal prendre Flavi Josep com a testimoni el qual assenyala clarament en el seu llibre abans citat que Tiberi instituiacute Pilat com a governador de Judea justament en lrsquoany dotzegrave del seu regnatraquo Una data anterior drsquoinici del govern de Pilat ha estat defensada per alguns autors moderns

21 Cf Eusebius Werke vol VII GCS XLVII Berlin 21956 173


RCatT 391 (2014) 237-308

244

les seves caracteriacutestiques culturals especials tenien governadors drsquoordre equumlestre La proviacutencia de Judea mdashi tambeacute la drsquoEgiptemdash pertanyia a aquesta tercera categoria22 Es tractava drsquouna laquomesura excepcional adoptada per a les proviacutencies que lrsquoemperador considerava ldquodifiacutecilsrdquo i necessitades drsquoun regravegim dur militar i policialraquo23 que suposava una situacioacute drsquoopressioacute impositiva repressiva i vexatograveria24

El governador de Judea mdashque residia a Cesarea Mariacutetima en lrsquoantic palau drsquoHerodes el Granmdash25 tenia una doble funcioacute regular els aspectes econogravemics i mantenir lrsquoordre26 Aixiacute ho indica Flavi Josep quan parla del primer prefecte laquoDespreacutes que el paiacutes drsquoArquelau va ser reduiumlt a proviacutencia Coponi de la classe equumlestre entre els romans fou enviat com a procurador havent rebut el poder27 de part del Cegravesar compresa la pena de mortraquo (Bell 2117) Les mesu-res de bona voluntat concedides als jueus pel legat de Siacuteria Vitelmiddotli despreacutes de la destitucioacute de Pilat afectaven tambeacute aquesta doble dimensioacute de lrsquoautoritat del prefecte laquoEximiacute per sempre els habitants del lloc de lrsquoobligacioacute drsquoaportar a causa dels fruits del mercat i sobre les vestimentes del gran sacerdot i el conjunt del seu abillament els concediacute que foren dipositats en el temple i que quedessin sota la cura dels sacerdots exercint ells el control sobre aquestes

22 Escriu Estraboacute Geogr 17840 laquoEl Cegravesar teacute altres eparquies a unes hi envia els encarregats homes drsquoordre consular (ὑπατικούς) a drsquoaltres homes drsquoordre pretoriagrave (στρατηγικούς) i a drsquoal-tres drsquoordre equumlestre (ἱππικούς)raquo Escriu Tagravecit Hist 111 laquoJa des del temps del diviacute August cavallers romans (equites romani) administraven Egipte i les tropes que el guarneixen a tiacute-tol de virreis ja que semblagrave pertinent que resteacutes com a domini particular de la corona una proviacutencia de difiacutecil acceacutes productora de blat turbulenta i revoltera a causa del fanatisme i de la corrupcioacute de costums desconeixedora de les lleis avesada al govern autocragraveticraquo (trad M Bassols de Climent i J M Casas i Homs vol 93)

23 TOSATO laquoIl problemaraquo 464 laquoregime duro militaresco e poliziescoraquo24 Cf ibiacuted 466-46825 Quan anava a Jerusalem especialment a les festes el governador residia en el pretori

(πραιτώριον Mc 1516 Mt 2727 Jn 182833 199 Ac 2335) davant el qual srsquohi asseia en el tribunal (βῆμα) per a fer els judicis laquoen el lloc anomenat Lithogravestrotos (= empedrat enllosat paviment amb lloses de pedra o marbre) en hebreu Gagravebata (= lloc elevat)raquo (Jn 1913) iquestOn es trobava aquest pretori en temps de Jesuacutes Srsquoha discutit entre la fortalesa Antogravenia drsquoorigen asmoneu restaurada per Herodes el Gran que es trobava a lrsquoangle nord-oest del temple i lloc on els romans retenien les vestidures del gran sacerdot o beacute el Palau del rei construiumlt per Herodes el Gran situat en el lloc meacutes alt de la ciutat dins el recinte de les muralles Malgrat la tradicioacute drsquoorigen medieval i les restes arqueologravegiques drsquounes grans lloses mdashque soacuten prograve-piament del segle IImdash el pretori on Pilat jutjagrave Jesuacutes cal identifi car-lo amb el Palau del rei Flavi Josep explica sobre el procurador Florus tot just abans de comenccedilar la guerra laquoFlorus srsquoallotjava en la residegravencia reial (ἐν τοῖς βασιλείοις) Al dia seguumlent tenia davant instalmiddotlat un tribunal (βῆμα) i srsquoassegueacute en ell Els caps dels sacerdots i tambeacute els ciutadans meacutes poderosos i coneguts es presentaren davant el tribunalraquo (Bell 2301) Cf BROWN La muerte I 834-840

26 Cf LEacuteMONON Ponce Pilate 69-9427 El poder laquode governar els jueusraquo com precisa en el text drsquoAnt 182


RCatT 391 (2014) 237-308

245

robes com ja ho havien fet antigamentraquo (Ant1891) Lrsquoexempcioacute de certs impostos pertany a lrsquoaspecte administratiu econogravemic mentre la mesura sobre les vestimentes del gran sacerdot era una manera de controlar lrsquoordre en el paiacutes Lrsquoautoritat del governador perograve srsquoha de considerar que era exercida ser-vint-se de les autoritats autogravectones de tal manera que la figura del gran sacer-dot no srsquoha drsquoentendre tan sols com una autoritat religiosa sinoacute que era laquola magravexima autoritat poliacutetica indiacutegenaraquo28

Respecte a la jurisdiccioacute sobre les condemnes a mort els governadors romans no van fer sinoacute continuar el dret que srsquohavien arrogat els priacutenceps herodians29 En cas de tractar-se de ciutadans romans lrsquoacusat tenia dret drsquoapelmiddotlar al Cegravesar per a ser jutjat a Roma mateix30 Segons la tradicioacute jueva aquesta jurisdiccioacute sobre la pena de mort residia en el Sanedriacute31 El Talmud de Jerusalem ha conservat aquest testimoni laquoSrsquoha ensenyat meacutes de quaranta anys abans que el temple fos destruiumlt els judicis sobre la vida foren trets drsquoIsrael En temps de rabiacute Simeoacute ben Yohai els judicis sobre els assumptes financers foren trets drsquoIsrael Rabiacute Simeoacute ben Yohai va dir ldquoBeneiumlt sigui el Senyor perquegrave no puc realitzar judicisrdquoraquo (TJSan 7224b48)32 En correspon-degravencia amb aquesta situacioacute en lrsquoEvangeli de Joan els jueus contesten a la indicacioacute que Pilat els fa de jutjar Jesuacutes segons les seves lleis laquoA nosaltres no ens eacutes permegraves drsquoexecutar ninguacuteraquo (Jn 1831) Els romans tan sols havien res-pectat la pena de mort per part dels jueus en el cas extrem de qui profaneacutes el temple com testimonien les inscripcions que estaven a la seva balustrada33 De totes maneres en aquest cas no es tractava progravepiament drsquoun judici Els mateix srsquoha de dir de certes lapidacions34

28 TOSATO laquoIl problemaraquo 46529 Cf LEacuteMONON Ponce Pilate 74 laquoLes gouverneurs se situent comme les heacuteritiers du pouvoir

heacuterodienraquo Aixiacute ho exerceix tambeacute Herodes Antipes fent executar Joan Baptista30 Cf Ac 2510-12 Lrsquoenviament dels ciutadans romans a Roma que indica Plini el Jove a prin-

cipis del segle II sobreenteacuten segurament aquest dret previ drsquoapelmiddotlacioacute laquoFuerunt alii similis amentiae quos quia cives Romani erant adnotavit in urbem remittendosraquo (Ep 10964)

31 Sobre els poders del Sanedriacute en temps de Jesuacutes cf R AGUIRRE laquoLos poderes del Sanedriacuten y notas de criacutetica histoacuterica sobre la muerte de Jesuacutesraquo Estudios de Deusto 30 (1982) 241-270 BROWN La muerte I 445-456

32 Sobre el signifi cat drsquoaquest text cf LEacuteMONON Ponce Pilate 77-7833 El text de la inscripcioacute trobada lrsquoany 1871 diu laquoQue cap estranger penetri a lrsquointerior de la

balustrada i del recinte que es troba al voltant del temple qui hi sigui trobat seragrave culpable que li arribi la mortraquo Flavi Josep hi fa referegravencia laquoUna inscripcioacute prohibia lrsquoentrada als estran-gers sota pena de mortraquo (Ant 15417) Igualment posa en boca de Titus laquoiquestNo us hem donat nosaltres mateixos tota llibertat per a fer morir els qui la travessessin [la balustrada] fi ns i tot si eacutes un romagraveraquo (Bell 6126)

34 BROWN La muerte I 455 conclou laquoLos romanos permitiacutean que los judiacuteos ejecutaran por ciertas ofensas religiosas claras como violar las prohibiciones de acceso a ciertas zonas del


RCatT 391 (2014) 237-308

246

En el manteniment de lrsquoordre el governador era el responsable de reprimir els tumults de resoldre els conflictes fronterers o entre grups diversos35 i de conservar les vestimentes del gran sacerdot36 El nomenament o destitucioacute dels grans sacerdots seguint de nou la pragravectica dels priacutenceps herodians se la van arrogar els romans en circumstagravencies normals els prefectes i en circum-stagravencies especials els legats de Siacuteria37

Les forces militars de quegrave disposava el prefecte de Judea sembla que eren un esquadroacute (alas) de cavalleria i cinc cohorts (cohortes) drsquoinfanteria38 Aques-tes forces en proviacutencies governades per prefectes eren tropes auxiliars reclu-tades entre habitants del propi paiacutes39 A la proviacutencia de Judea es reclutaven entre la poblacioacute no jueva40 especialment a Cesarea i Sebaste (Samaria) Les cohorts eren formades per cinc-cents sis-cents (cohors legionaria) o mil sol-dats (cohors milliaria) comandats per un tribuacute (χιλίαρχος) i oficials secunda-ris que eren els centurions (ἑκατοντάρχοι oficials sobre cent soldats) Aquests militars estaven acampats normalment a Cesarea Mariacutetima lloc de residegravencia habitual del prefecte i Sebaste a Jerusalem hi havia una cohort41 instalmiddotlada a la fortalesa Antogravenia vora el recinte del temple El llibre dels Fets dels Apograves-tols parla de Corneli laquocenturioacute de la cohort anomenada Itagravelicaraquo (Ac 101) que suposaria una presegravencia a Cesarea Mariacutetima de la cohors II Italica civium romanorum42

templo y quizaacute por adulterio Trataacutendose de casos no incluidos en esta esfera especiacutefi ca-mente religiosa las autoridades judiacuteas debiacutean ponerlos en conocimiento de los romanos que decidiacutean si pronunciar y ejecutar o no una sentencia de muerteraquo

35 Aixiacute Cuspi Fadus (44-45) en les tensions entre els jueus de Perea i els habitants de Filadegravelfi a (Ant 202) Igualment Ventidi Cumanus (48-52) en un confl icte entre galileus i samaritans (Bell 2232-246) Tambeacute Gessi Florus (64-66) en un confl icte entre grecs i jueus a Cesarea Mariacutetima (Bell 2284-288)

36 El lloc fiacutesic de conservacioacute era la fortalesa Antogravenia vora del temple37 El legat Quirini va nomenar Annagraves lrsquoany 6 en el temps del cens el prefecte Valeri Gratus en

circumstagravencies normals va nomenar Ismael (any 15) Eleazar (any 16) Simoacute (any 17) i Caifagraves (any 18) el legat Vitelmiddotli despreacutes de la destitucioacute del prefecte Pilat va nomenar gran sacerdot Jonatan (fi nals de lrsquoany 36) i Teogravefi l (any 37) El legat de Siacuteria tenia sobre la proviacutencia de Judea una responsabilitat especial cf Ant 17355 laquoAugust agregagrave a la proviacutencia de Siacuteria el territori que havia estat sotmegraves a les directrius drsquoArquelauraquo

38 Cf Ant 19365 en temps de Cuspi Fadus (44-45)39 Cf SCHUumlRER I 469-47340 Cegravesar concediacute als jueus que cap autoritat pogueacutes laquoreclutar en territori jueu forces auxiliarsraquo

(Ant 14204)41 Cf Bell 2223-224 i 244 Ac 2131 parla del laquotribuacute de la cohort (τῷ χιλιάρχῳ τῆς σπείρης)raquo 42 Alguns consideren que Lluc comet aquiacute un anacronisme projectant en el passat el que hi ha-

via en la seva egravepoca TAYLOR Les Actes V 52 escriu laquoNous nrsquoavons pas de preuve suffi sante semble-t-il pour confi rmer ou pour nier qursquoun centurion de la ldquocohorte Italiquerdquo ait pu se tro-ver agrave Ceacutesareacutee agrave lrsquoeacutepoque ougrave Luc eacutecrivaitraquo Es podria tractar drsquoun recurs retograveric per a presentar


RCatT 391 (2014) 237-308

247

La segona gran responsabilitat del prefecte de Judea era vetllar per la recta recollida dels tributs de la poblacioacute A meacutes a meacutes dels tributs religiosos tradicionals com era el tribut al temple (el didracma Mt 1724) els jueus havien de pagar el tribut al Cegravesar (el denari de Mt 2217 Mc 1214 Lc 2022) que no era fonamentalment res meacutes que la continuacioacute dels tributs que Herodes el Gran havia implantat sobre la poblacioacute i que el seu fill Arquelau havia continuat Es tractava de recollir uns 400 talents anuals (Bell 297)43 Els romans van haver de convertir Judea en una proviacutencia romana a causa de la situacioacute econogravemica del paiacutes despreacutes de la gran bombolla constructora drsquoHerodes el Gran Aquella poliacutetica triomfalista havia estat resumida drsquoaques-ta manera pels delegats jueus davant lrsquoemperador August per a intentar evitar el reconeixement drsquoArquelau com a successor del seu pare laquoMentre arrasava les seves progravepies ciutats adornava amb les seves despulles les ciu-tats estrangeres oferint en sacrifici a les nacions exteriors la sang de la Judea En comptes de la prosperitat antiga en comptes de les lleis dels avantpassats va fer regnar en el poble la misegraveria i la darrera iniquitatraquo (Bell 285-86)

Els tributs meacutes importants eren el tributum capitis que havien de pagar tots els homes (entre els catorze i seixanta-cinc anys) i les dones (entre els dotze i seixanta-cinc anys) i el tributum soli que els jueus havien de pagar pels productes agriacutecoles i el territori en la ciutat de Jerusalem i la resta del territori tots els anys excepte els anys sabagravetics44 Hi havia perograve altres impos-tos com era el del transport de mercaderies Tagravecit escriu que laquoles proviacutencies de Siacuteria i de Judea esclafades sota les cargues imploraven una disminucioacute del tributraquo (Ann 242)

la conversioacute drsquoun pagagrave que a meacutes a meacutes era romagrave subratllant aixiacute la meta de lrsquoexpansioacute de lrsquoevangeli fi ns a Roma

43 Aquesta quantitat eacutes meacutes versemblant que els 600 talents que indica Ant 1732044 Ant 14202 El tributum capitis incloiumla diversos impostos personals una tassa sobre la propi-

etat segons el capital de cada individu i una altra estrictament personal igual per a tots els capita El tributum soli es pagava part en espegravecie i part en diners Cf SCHUumlSTER I 519


RCatT 391 (2014) 237-308

248

4 PRIMER INCIDENT DOCUMENTAT PER FLAVI JOSEP LrsquoEPISODI DE LES IMATGES DELS ESTENDARDS I LA SEVA RELACIOacute AMB LrsquoEPISODI DELS ESCUTS DAURATS NARRAT PER FILOacute

11 Dues narracions aparentment relacionades

El primer episodi que narra Flavi Josep quan parla de Ponccedil Pilat eacutes refereix a la introduccioacute drsquouns estendards en la ciutat de Jerusalem El narra en la Guer-ra jueva 2 169-174 i novament en les Antiguitats jueves 1855-59 Diversos autors han assenyalat els punts de contacte que teacute aquest episodi amb el nar-rat drsquouna manera aiumlllada per Filoacute drsquoAlexandria en la Legatio ad Caium 299-305 encara que uns altres rebutgen aquesta relacioacute45

12 Punts de semblanccedila

Les tres narracions tenen diversos punts de semblanccedila dins les seves diferegraven-cies

a) Es tracta drsquouna accioacute realitzada per Pilat

Bell 2169 laquo(Pilat) portagrave de nit drsquoamagat (νύκτωρ κεκαλυμμένας)46 a Jeru salem les imatges del Cegravesar que srsquoanomenen estendards (τὰς Καίσαρος εἰκόνας αἳ σημαῖαι καλοῦνται)raquo47

Ant 1855a laquo(Pilat) despreacutes de portar des de Cesarea lrsquoexegravercit i instal-lar-lo a Jerusalem perquegrave hi passeacutes lrsquohivern [] concebeacute la idea drsquoin-

45 Identifi quen les dues narracions SCHWARTS laquoJosephus und Philo on Pontius Pilateraquo 26-45 W SCHOEDEL laquoApologetic Literature and Ambassadorial Activitiesraquo HTR 82 (1989) 67 THATCHER laquoPhilo on Pilateraquo 217-218 BLINZLER El proceso 228-229 Distingeixen dos episo-dis SMALL WOOD Legatio 302 MAIER laquoThe Episode of the Golden Roman Schieldsraquo 113-114 BOND Pontius Pilate 39-40 LEacuteMONON Ponce Pilate 206

46 A VICENT CERNUDA laquoLa inhibicioacuten teatral de Pilato en el caso de Jesuacutesraquo Estudios Biacuteblicos 59 (2001) 150 tradueix lrsquoexpressioacute de la manera seguumlent laquode noche y veladosraquo

47 Les imatges de Cegravesar (εἰκόνα imagines) o efiacutegies de Cegravesar (προτομάι effiacutegies) eren un afegit als estendards (σημαῖαι signa) portats per un portaestendard (σιγνόφορος signifer) o meacutes especiacutefi -cament per un portaimatge (σημαιαφόρος imaginifer) Sobre el sentit religioacutes dels estendards cf Bell 6316 laquoI els romans ara que els rebels (στασιαστῶν) havien baixat a refugiar-se a la ciutat i el santuari (τοῦ ναου) cremava amb tots els edifi cis circumstants portaren els seus estendards (τὰς σημαίας) al temple (εἰς τὸ ἱερὸν) els colmiddotlocaren davant la porta oriental i cele-braren un sacrifi ci en honor drsquoell i entre grans aclamacions de goig saludaren Titus com a emperador (αὐτοκράτορα)raquo


RCatT 391 (2014) 237-308

249

troduir en la ciutat les efiacutegies del Cegravesar que acompanyen els esten-dards (προτομὰς Καίσαρος αἳ ταῖς σημαίαις προσῆσαν) [] Els procuradors anteriors efectuaven la seva entrada a la ciutat amb estendards (σημαίαις) desproveiumlts drsquoaquests afegits Pilat fou el pri-mer a ordenar portar i instalmiddotlar a Jerusalem les imatges (τὰς εἰκόνας)raquo

Legat 299 laquo(Pilat) no tant per honor a Tiberi sinoacute per turmentar la multitud dedicagrave en el palau reial drsquoHerodes que es troba a la Ciutat Santa uns escuts daurats (ἐπίχρυσους ἀσπίδας)48 que no tenien cap representacioacute (μορφήν) ni cap altra cosa prohibida excepte una ins-cripcioacute necessagraveria que anunciava dues coses el destinatari de la dedicacioacute i la raoacute de la mateixaraquo

b) Localitzacioacute

Bell 2169 laquoA JerusalemraquoAnt 1855 laquoA JerusalemraquoLegat 299 laquoEn el palau reial drsquoHerodes (Ἡρώδου βασιλείοις) que es

troba a la Ciutat Santa (κατὰ τὴν ἱερόπολιν)raquo

c) Reaccioacute de la gent

Bell 2170a laquoAquest fet va produir al dia seguumlent un gran tumult (ταραχήν) entre els jueus [] I es dirigiren a Cesarearaquo

Ant 1857a laquoEls jueus quan se nrsquoassabentaren es presentaren en massa a Cesarearaquo

Legat 300 laquoQuan ho van saber les multituds i la notiacutecia es va estendre anaren amb els quatre fills del rei al frontraquo

48 Els escuts votius (clypei) soacuten anomenats tambeacute de vegades en grec προτομάι (bustosefiacute gies) perquegrave representaven el bust de la persona honorada Cf laquoDissertation sur les boucliers vo-tifsraquo de lrsquoAbbeacute Massieu en Histoire de lrsquoAcademie Royale des Inscriptions et Belles Lettres vol I Pariacutes 1736 laquoProtomai bustes parce qursquoon se contentoit quelquefois drsquoy graver le buste du heacuteros stetharia mot qui revient au mesme et qui est deacuteriveacute du mot grec στῆθος pectus comme qui diroit portraits ougrave les heacuteros estoient repreacutesentez jusqursquoagrave la poitrineraquo (p 188) (Hi ha traduccioacute castellana drsquoaquesta dissertacioacute Disertaciones de la Academia Real de las Ins-cripciones y Buenas Letras de Pariacutes vol III Madrid 1785 87-101) La representacioacute pintada sobre lrsquoescut la confi rma una inscripcioacute conservada al Museu de Xipre i pertanyent a lrsquoany 50 laquo[igualment] dedicar tambeacute una imatge pintada sobre [un escut] dauratraquo cf LEacuteMONON Ponce Pilate 196 En aquest cas per respecte als jueus els escuts daurats com indica Filoacute porten tan sols la inscripcioacute del nom a qui van dedicats i el motiu


RCatT 391 (2014) 237-308

250

d) Causa

Bell 2170 laquoPerquegrave havien estat profanades les seves lleis que prohi-beixen la presegravencia de qualsevol estagravetua (δείκηλον) a la ciutatraquo

Ant 1855b laquoJa que la nostra llei prohibeix la fabricacioacute drsquoimatges (εἰκόνων)raquo

Legat 300b laquo(Demanaren) renunciar a modificar els costums patris que srsquohavien mantingut intactes durant tots els segles passats tant pels reis com pels emperadorsraquo

e) Accioacute

Bell 2171a laquoEs dirigiren a Cesarea i demanaren a Pilat que tragueacutes de Jerusalem els estendards (τὰς σημαίας) i que observeacutes les lleis tradi-cionals juevesraquo

Ant 1857b laquoEs presentaren en massa a Cesarea suplicant a Pilat durant molts dies que ordeneacutes el trasllat de les imatges (τὰς εἰκόνας) de Jerusalem a una altra partraquo

Legat 300a laquoAnaren amb els quatre fills del rei49 al front [] els seus descendents [] i tots els altres descendents aixiacute com els qui els envoltaven50 Demanaren que retireacutes i corregiacutes la innovacioacute que havia introduiumlt amb els escuts (τὰς ἀσπίδας)raquo

f) Resistegravencia de Pilat a retractar-se

Bell 2171b laquoPilat srsquohi negagraveraquoAnt 1857c laquo(Pilat) no va accedir als seus precs perquegrave comportaria

una ofensa contra lrsquoemperadorraquoLegat 301a laquoCom (Pilat) rebutjava la seva peticioacute amb fermesaraquo

49 Es fa referegravencia sens dubte a quatre fi lls del rei Herodes perograve feta excepcioacute drsquoHerodes Antipes i Herodes Filip laquosont diffi ciles agrave identifi erraquo (LEacuteMONON Ponce Pilate 210 n 69) Es podria pensar si no hi una infl uegravencia del tiacutetol de tetrarca

50 No es tracta pas dels membres del Sanedriacute com anota PELLETIER Legatio ad Caium 275 n 5 sinoacute dels membres de la cort dels tetrarques


RCatT 391 (2014) 237-308

251

g) Nova pressioacute de la gent

Bell 2171c laquoEls jueus srsquoestengueren per terra bocaterrosa al voltant de la casa de Pilat i srsquohi quedaren sense mourersquos durant cinc dies i les seves corresponents nitsraquo

Ant 1857d laquoElls no deixaven drsquoimportunar-lo amb les seves peti-cionsraquo

Legat 301b laquoLi cridaven ldquoNo promoguis la sedicioacute no promoguis una guerra no trenquis la paurdquoraquo

h) Nova accioacute de Pilat

Bell 2172 laquoAl dia seguumlent Pilat srsquoassegueacute a la tribuna (ἐπὶ βήματος) del gran estadi [] i va fer als soldats el senyal (σημεῖον) acordat per-quegrave envoltaren amb les seves armes els jueus [] i els digueacute que els degollaria si no acceptaven les imatges de Cegravesar (τὰς Καίσαρος εἰκόνας)raquo

Ant 1857e laquoAl sisegrave dia despreacutes de situar lrsquoexegravercit en armes drsquoamagat dels suplicants pujagrave ell a lrsquoestrada [] i quan tornaren els jueus a suplicar-li [] els amenaccedilagrave amb castigar-los amb la mort si no dei-xaven de promoure disturbis i retornaven a casaraquo

Legat 303a laquoAixiacute (Pilat) iracund i rancoroacutes com era es trobagrave en una situacioacute drsquoimpotegravencia no gosant treure les ofrenes una vegada ha-vien estat dedicades i no volent donar cap satisfaccioacute als seus suacuteb-ditsraquo

i) Nova reaccioacute dels jueus

Bell 2174 laquoEls jueus [] es tiren a terra tots de cop amb el coll inclinat i cridaren que estaven disposats a morir abans de no complir les seves lleisraquo

Ant 1859a laquo(Els jueus) es tiraren al terra en bocaterrosa i posant al des co bert el seu cos per a ser traspassat per les espases digueren que prefe rien morir que gosar a contravenir la doctrina de les seves progravepies lleisraquo

Legat 303b laquoQuan els dirigents del nostre poble veieren aixograve i van saber que es penedia del que havia fet perograve que no volia aparentar-ho escrigueren a Tiberi una carta suplicatograveriaraquo


RCatT 391 (2014) 237-308

252

j) Retractacioacute

Bell 2174 laquoPilat es quedagrave totalment meravellat drsquoaquella religiositat tan desmesurada i managrave retirar de seguida els estendards (τὰς σημαίας) de Jerusalemraquo

Ant 1859b laquoPilat meravellat de lrsquoenteresa que mostraven en lrsquoobser-vanccedila de les seves lleis ordenagrave immediatament traslladar les imat-ges (τὰς εἰκόνας) de Jerusalem a Cesarearaquo

Legat 305 laquo(Despreacutes de la resposta de lrsquoemperador) ordenant la imme-diata retirada dels escuts (τὰς ἀσπίδας) i el seu trasllat des de la metrogravepoli per mar a Cesarea anomenada pel seu avi Augusta per-quegrave fossin dedicats en el Sebasteion I foren de fet dedicats Aixiacute salvagrave dues coses al mateix temps els honors a lrsquoemperador i els cos-tums ancestrals de la ciutatraquo

Excepte en la manera com els jueus aconsegueixen la retractacioacute de Pilat els dos episodis apareixen molt semblants En les narracions de Flavi Josep Pilat amenaccedila els jueus de mort i aquests reaccionen oferint els seus colls a morir En la narracioacute de Filoacute els jueus escriuen a lrsquoemperador i aquest ordena a Pilat de retractar-se

11 Datacioacute dels tres textos

De les tres narracions el text de Filoacute drsquoAlexandria eacutes el meacutes antic ja que va ser publicat lrsquoany 41 fent referegravencia a les converses que la legacioacute jueva va tenir amb lrsquoemperador Caliacutegula la segona de les quals va ser lrsquoany 40 La finalitat del text era obtenir del nou emperador Claudi la confirmacioacute dels privilegis jueus51 despreacutes dels greus tumults antijueus que srsquohavien produiumlt a Alexandria la tardor de lrsquoany 38 amb posterioritat al pas per Alexandria de Marc Juli Agripa fet que srsquohavia produiumlt a lrsquoestiu52 Es tracta doncs drsquoun text posterior a la destitucioacute de Ponccedil Pilat despreacutes drsquohaver estat denunciat davant lrsquoempera-dor Tiberi En aquesta narracioacute sobre lrsquoambaixada enviada pels jueus alexan-drins mdashentre els quals es trobava el mateix Filoacutemdash davant lrsquoemperador Caius anomenat Caliacutegula srsquohi troba una carta dirigida a lrsquoemperador per Marc Juli Agripa neacutet drsquoHerodes el Gran que havia estat nomenat per lrsquoemperador

51 Cf LEacuteMONON Ponce Pilat 19052 Sobre aquests tumults en temps del prefecte drsquoEgipte Avili Flaccus cf SCHUumlRER I 503-515


RCatT 391 (2014) 237-308

253

governador de Batanea i Traconiacutetida succeint el tetrarca Herodes Filip que havia mort lrsquohivern del 33-34 en el vintegrave any de Tiberi (Ant 18106108)

Drsquoaquesta carta mdashcontinguda en la Legatio ad Caium de Filoacute 276-329mdash Flavi Josep no en diu res Eacutes meacutes en les Antiguitats indica que lrsquoemperador durant un banquet mdashlaquoen un moment de relacioacute mental a causa del vi ingerit i quan havia convertit la seva seriositat habitual en una actitud meacutes alegreraquo (Ant 18291)mdash li va prometre el que li demaneacutes i Agripa li va demanar laquoEt prego que desisteixis de la teva idea drsquoordenar erigir lrsquoestagravetua que has manat a Petroni que aixequi en el temple jueuraquo (Ant 18297) Fins i tot indica que estagrave reproduint laquoaquestes precises paraules ldquoEncara que (els regals que havia rebut drsquoell) hagin estat inferiors a les teves possibilitats soacuten superiors a allograve que jo que els he rebut esperava i mereixiardquoraquo (Ant 18295) J L Leacutemonon considera que laquoles orientacions de la carta no soacuten estranyes a les perspectives drsquoAgripa encara que cal acordar una gran activitat redaccional a Filoacuteraquo53 Cer-tament la carta expressa la peticioacute drsquoAgripa a lrsquoemperador que aquest desis-teixi del seu propogravesit drsquoerigir una estagravetua en el sancta sanctorum perograve davant la narracioacute de Flavi Josep es pot posar en discussioacute la mateixa existegravencia material drsquoaquesta carta En aquest cas lrsquoescrit seria totalment obra de Filoacute redactada lrsquoany 41 en el moment de la publicacioacute de la seva obra

El text de la Guerra jueva de Flavi Josep cal situar-lo despreacutes de la fi de la guerra en temps del regnat de Vespasiagrave (69-79) concretament en els darrers anys del seu regnat54 Les Antiguitats jueves en canvi soacuten posteriors i despreacutes de moltes interrupcions les va acabar en lrsquoany 939455

12 Finalitat de les notiacutecies de Flavi Josep sobre Pilat

La sospita que Flavi Josep va conegraveixer (perograve que va preferir deixar de banda) el text de Filoacute de lrsquoepisodi dels escuts daurats i les indicacions sobre una inter-vencioacute directa de lrsquoemperador Tiberi i optar per utilitzar meacutes progravepiament el gegravenere histograveric en parlar de Pilat fa que mirem drsquoesbrinar quins foren els motius que el portaren a referir-se a Pilat en la Guerra jueva i les Antiguitats

53 LEacuteMONON Ponce Pilat 19254 Cf SCHUumlRER I 77 En Bell 7158 hi ha una referegravencia a lrsquoacabament de les obres del Temple

de la Pau temple que segons Dioacute Cassi Hist 66151 no va ser consagrat fi ns a lrsquoany 7555 Ho indica Flavi Josep mateix en el paragravegraf fi nal laquoFins al dia drsquoavui que correspon a lrsquoany

tretzegrave des quegrave Cegravesar Domiciagrave va ser nomenat emperador i en el que jo compleixo cinquanta-sis anys drsquoedatraquo Cf SCHUumlRER I 78


RCatT 391 (2014) 237-308

254

La finalitat de lrsquoescrit de la Guerra jueva eacutes precisament narrar els fets drsquoaquesta guerra que va portar a la destruccioacute de la ciutat de Jerusalem i del mateix temple Perograve Flavi Josep fa precedir aquesta narracioacute per laquoun breu repagraves dels esdeveniments anteriorsraquo a la guerra de la seva egravepoca (Bell 118) El resum lrsquoinicia amb la presa de Jerusalem per Antiacuteoc IV Epiacutefanes lrsquoany 171 aC i mdashen el llibre primermdash srsquoesteacuten fins a la mort drsquoHerodes el Gran i la proclamacioacute del seu fill Arquelau com a successor seu a Judea El llibre segon conteacute el resum de la histograveria des de la pujada al tron drsquoArquelau lrsquoany 4 aC fins a lrsquoinici de la guerra lrsquoany 66 dC Eacutes dins aquest context que despreacutes de parlar de la destitucioacute drsquoArquelau per la seva crueltat (Bell 2111-116) i de la conversioacute de Judea en una proviacutencia romana sota el procurador Coponi (Bell 2117-118) explica les sectes jueves els essenis (Bell 2119-161) els fariseus (Bell 2162-163) i els saduceus (Bell 2164-166) A continuacioacute parla breu-ment dels altres fills drsquoHerodes Filip i Antipes i de les seves corresponents tetrarquies (Bell 2167-168) Eacutes aleshores quan introdueix la notiacutecia sobre Pilat com a procurador de Judea amb els dos episodis de la introduccioacute dels estendards a Jerusalem i la revolta de protesta dels jueus contra la utilitzacioacute del tresor del temple per a la construccioacute drsquoun aquumleducte per a Jerusalem (Bell 2169-177) Despreacutes passa ja a parlar del nomenament drsquoAgripa com a rei de la tetrarquia de Filip per part del nou emperador Caliacutegula lrsquoany 37

Flavi Josep explica uns fets de Pilat per a subratllar que amb la introduccioacute de les efiacutegies de Cegravesar a Jerusalem va provocar laquoun gran tumult entre els jueusraquo (Bell 2179) i amb la utilitzacioacute del tresor del temple per a la construc-cioacute drsquoun aquumleducte provocagrave tambeacute laquouna altra revoltaraquo (Bell 2175) Aquestes provocacions arribaran al seu extrem mdashmalgrat la concessioacute a Agripa de la tetrarquia de Filip (any 37) i despreacutes de la tetrarquia drsquoAntipes (any 39)mdash amb lrsquoordre donada per Caliacutegula al llegat de Siacuteria Petroni que colmiddotloqueacutes una estagrave-tua seva en el temple de Jerusalem (Bell 184-187) Drsquoaquesta manera Flavi Josep recull lrsquoesquema de la carta drsquoAgripa que Filoacute introdueix en la Legatio ad Caium que fa precedir lrsquointent sacriacuteleg de Caliacutegula amb lrsquoepisodi de Pilat sobre els escuts daurats que sembla que podem identificar amb les efiacutegies dels estendards

Si aquesta identificacioacute eacutes correcta Flavi Josep afegiria aquiacute lrsquoepisodi de lrsquoaquumleducte de Jerusalem En tots dos casos per a Flavi Josep hi ha una pro-vocacioacute per part del governador romagrave que produeix un tumult o una revolta dels jueus perograve en tots dos casos es tracta drsquouna reaccioacute paciacutefica en la prime-ra posen els seus colls a disposicioacute dels soldats per a ser degollats i en la segona es limiten a envoltar el tribunal de Pilat i a escridassar-lo i despreacutes de la repressioacute que va produir diversos morts i ferits laquola multitud atogravenita


RCatT 391 (2014) 237-308

255

davant aquesta desgraciada matanccedila va quedar en silenciraquo (Bell 2177) En el fons provocacioacute romana i protesta paciacutefica dels jueus

El llibre 18 de les Antiguitats de Flavi Josep desenvolupa un periacuteode de trenta-dos anys de la histograveria dels jueus des de lrsquoenviament de Quirini per a fer el cens de Judea despreacutes de la destitucioacute drsquoArquelau i lrsquoenviament de Coponi com a primer governador de Judea convertida en nova proviacutencia romana (any 9 dC) fins a la notiacutecia de la mort de Caliacutegula (any 41) seguida de les dificultats que patiren els jueus a Babilogravenia despreacutes del caiguda de la ciutat-estat formada pels germans Anileu i Asineu56 Despreacutes de parlar dels inicis de la proviacutencia romana de Judea (Ant 181-10) Flavi Josep parla de les tres escoles filosogravefiques jueves (fariseus saduceus i essenis) (Ant 1811-22) la quarta escola nascuda a partir de Judes de Galilea (Ant 1823-25) diverses dades sobre el govern de Judea (Ant 1826-28) i dels quatre primers procura-dors mdashdes de Coponi fins al nomenament de Ponccedil Pilat en substitucioacute de Valeri Gratusmdash (Ant 1829-35) un paregraventesi sobre Herodes Antipes (Ant 1836-38) una digressioacute sobre els parts i els seus problemes (Ant 1839-52) la notiacutecia de la mort de Germagravenic enverinat per Calpurni Pisoacute (Ant 1853-54) i eacutes aleshores que inicia les seves explicacions sobre Ponccedil Pilat (Ant 1855ss)

Flavi Josep encara que eacutes deutor del resum que havia donat en la Guerra jueva aquiacute estagrave meacutes preocupat per mantenir lrsquoordre de les notiacutecies histograveri-ques de manera que despreacutes drsquoalguns paregraventesis enllaccedila les explicacions sobre els primers governadors de Judea fins al nomenament de Pilat amb les notiacutecies sobre aquest Reprodueix drsquouna manera semblant els dos relats nar-rats en la Guerra jueva i despreacutes de diverses digressions hi afegeix lrsquoexplica-cioacute drsquoun tercer relat mdashel de la repressioacute dels samaritansmdash en tant que eacutes el detonant de la seva substitucioacute Drsquoaquesta manera Flavi Josep es mostra aquiacute meacutes preocupat per lrsquoesquema cronologravegic histograveric nomenament de Ponccedil Pilat (Ant 1835) dos episodis (Ant 1855-62) notiacutecia sobre Jesuacutes condemnat a mort per Pilat (Ant 1863-64) i tercer episodi (Ant 1885-87) causant de la destitucioacute del seu cagraverrec (Ant 1888-89)

13 Aspectes retograverics

En el text de Filoacute es pot detectar una clara tensioacute retograverica entre el fet anecdograve-tic que explica sobre Ponccedil Pilat en temps de lrsquoemperador Tiberi i la situacioacute

56 Cf A PAUL El mundo judiacuteo en tiempos de Jesuacutes Historia poliacutetica Madrid Cristiandad 1982 126-128


RCatT 391 (2014) 237-308

256

contemporagravenia deguda a la pretensioacute de Caliacutegula drsquoerigir una estagravetua en el sancta sanctorum laquoAleshores es tractava drsquoescuts que no portaven inscrita cap figura (μίμημα) Ara es tracta drsquouna estagravetua humana colossal Aleshores era una ofrena en la casa dels procuradors (ἐν οἰκίᾳ τῶν ἐπιτρόπων) ara diuen que seragrave una ofrena en la part meacutes interna del Santuari en allograve inaccessible (τὰ ἄδυτα) on tan sols es permet una vegada a lrsquoany lrsquoentrada del gran sacer-dot durant lrsquoanomenat Dejuniraquo (Legat 306)

Lrsquoaccioacute duta a terme per Ponccedil Pilat era miacutenima en si mateixa perograve va produir una forta reaccioacute del poble jueu i dels seus dirigents De totes mane-res el narrador ho aprofita per a ressaltar que lrsquoactitud de Pilat no es corres-ponia amb el respecte que els emperadors havien mantingut amb anterioritat amb els costums jueus Aixiacute el narrador ho aprofita per a posar en boca de la multitud la seguumlent exhortacioacute dirigida al governador romagrave laquoQue Tiberi no sigui per a tu un pretext per a cometre un greuge al nostre poble ja que ell no desitja que se suprimeixi cap dels nostres costums I si dius que eacutes aixiacute mostrarsquons un decret o una carta o quelcom semblant perquegrave deixem de molestar-te i designem una ambaixada per anar a suplicar-li a lrsquoemperadorraquo (Legat 301)

Aquestes paraules que la multitud jueva amb els fills del rei Herodes diri-geix a Pilat invocant la proteccioacute de lrsquoemperador tenen en aquesta carta drsquoHerodes Agripa a lrsquoemperador Caliacutegula una clara transposicioacute a la situacioacute nova creada per lrsquoemperador El desig de colmiddotlocar una estagravetua mdashno ja uns escuts dedicats sense figuramdash en el mateix Santuari mdashno ja en la residegravencia del procuradormdash neix ara del mateix emperador de tal manera que les parau-les dels fills drsquoHerodes el Gran repetides aquiacute per Herodes Agripa mdashneacutet del mateix Herodes el Granmdash resulten dirigides a lrsquoemperador Caliacutegula mdashneacutet de Druso lrsquoestimat germagrave menor de Tiberi mort prematuramentmdash lrsquoactitud del qual apareix en clara contraposicioacute a la de lrsquoemperador Tiberi La referegravencia al pensament de Tiberi mdashi fins i tot la seva intervencioacute mitjanccedilant una respos-ta immediata de lrsquoemperador a la carta suplicatograveria dels dirigents jueusmdash adquireix una gran forccedila retograverica ja no es tracta tan sols de raons donades sobre la inadequacioacute drsquoaquesta colmiddotlocacioacute drsquouna estagravetua en tant flagrant con-traposicioacute als costums jueus sinoacute drsquouna contraposicioacute a les paraules mateixes de Tiberi antecessor de Caliacutegula que era fill de Germagravenic el fill adoptiu del mateix Tiberi

Per una altra banda el text de Filoacute estableix una explicitacioacute de les inten-cions mdashevidentment desconegudesmdash de Ponccedil Pilat Explica mdashamb un recurs drsquoanagravelisi psicologravegicamdash que el ferm rebuig de la peticioacute de la multitud jueva era degut al fet que Pilat era laquoinflexible per naturalesa i dur en la seva supegraverbiaraquo


RCatT 391 (2014) 237-308

257

(Legat 301) Indica a continuacioacute que la dedicacioacute dels escuts daurats a Tibe-ri Pilat la feia laquono tant per honor a Tiberi sinoacute per turmentar la multitudraquo jueva (Legat 299) Igualment el narrador indica que la intencioacute de les autori-tats jueves de recoacuterrer a lrsquoemperador amb una ambaixada de suacuteplica laquoel va molestar molt ja que va teacutemer que anessin a envair realment una ambaixada i fossin a aportar proves contra ell de les seves altres accions dels insults de les rapinyes dels actes de violegravencia dels greuges de les execucions de reus sense judici ni condemna i de la seva crueltat infinita i inhumanaraquo (Legat 302) Descriu lrsquointerior de la consciegravencia de Pilat de la manera seguumlent laquoIra-cund i rancunioacutes com era es trobagrave en una situacioacute drsquoimpotegravencia no gosant treure les ofrenes una vegada que havien estat dedicades i no volent oferir cap satisfaccioacute als seus suacutebdits al temps que no desconeixia la fermesa de Tiberi en aquestes quumlestionsraquo (Legat 303) Per uacuteltim indica la manera com veia Pilat la realitat segons els dirigents jueus laquoVan saber que es penedia del que havia fet perograve que no volia demostrar-horaquo (Legat 303)

Per a entendre totes aquestes intencions internes de Pilat explicitades en la carta drsquoHerodes Agripa que Filoacute transmet cal tenir en compte la datacioacute drsquoaquest escrit Es tracta drsquoun escrit posterior a la denuacutencia presentada pels samaritans contra Pilat davant lrsquoemperador que suposagrave la seva crida a Roma Feia uns quatre anys que Pilat havia abandonat Judea i per tant era fagravecil subratllar els seus aspectes negatius si aixograve servia retogravericament per a dibuixar lrsquoexemple horrible que lrsquoemperador Caliacutegula no havia drsquoimitar de cap manera Per una altra banda la carta dirigida a Caliacutegula estagrave escrita per Herodes Agripa que en el moment de publicar Filoacute el seu text ha estat ja nomenat rei dels jueus pel nou emperador Claudi despreacutes de la mort de Caliacutegula el 24 de gener de lrsquoany 41 Una de les primeres decisions que va prendre Herodes Agripa I va ser destituir el gran sacerdot Teogravefil fill drsquoAnnagraves i nebot de Caifagraves grans sacerdots que havien mantingut una relacioacute molt bona amb el governador Pilat Agripa I havia substituiumlt el govern dels romans sobre Judea per mitjagrave de prefectes mdashPilat havia estat substituiumlt per Marulmiddotlus per quatre anysmdash i havia allunyat de la funcioacute de gran sacerdot la famiacutelia que lrsquohavia exercit durant tot el govern de Pilat No eacutes doncs drsquoes-tranyar que la retograverica poliacutetica drsquoaquell any 41 per part jueva utilitzeacutes tots els adjectius negatius per a qualificar la figura drsquoun prefecte de Judea com Pilat

Tots aquests elements fan possible pensar que el text de Filoacute estagrave retocat retogravericament de tal manera que srsquoadequumli meacutes a la intencioacute amb la qual eacutes uti-litzat en la narracioacute de cara a convegravencer lrsquoemperador mdasho potser ja simple-ment el lectormdash del no sentit de les intencions de Caliacutegula en el seu moment


RCatT 391 (2014) 237-308

258

i molt meacutes des de la perspectiva del moment de la publicacioacute de lrsquoescrit filo-niagrave57 En aquest sentit aquest episodi dels escuts daurats seria una transfor-macioacute de lrsquoepisodi dels escuts que drsquouna manera doble ha conservat Flavi Josep58

14 Interpretacioacute drsquoEusebi de Cesarea en la laquoDemostracioacute evangegravelicaraquo

Eusebi de Cesarea en la seva Demostracioacute evangegravelica fa referegravencia a lrsquoepisodi de les imatges de Cegravesar introduiumldes per Pilat segons els escrits de Flavi Josep aixiacute com a lrsquoepisodi dels escuts daurats que narra Filoacute drsquoAlexandria com si es tracteacutes drsquoun mateix episodi Tant lrsquouna referegravencia com lrsquoaltra lrsquoexplica com si es tracteacutes drsquouna introduccioacute en el santuari quan progravepiament Flavi Josep parla de Jerusalem mentre que Filoacute parla del palau drsquoHerodes que estagrave a la ciutat santa

Aquest eacutes el text drsquoEusebi laquoI de nou el mateix autor (Flavi Josep) digueacute que Pilat el governador mdashel mateix del temps del nostre Salvadormdash va portar les imatges de Cegravesar (Καίσαρος εἰκόνας) de nit al temple (εἰς τὸ ἱερόν) cosa que no es pot fer i provocagrave aixiacute entre els jueus un tumult drsquoagitacioacute i revolta (τε ταραχὴν θορύβου τε καὶ στάσεως) Les mateixes coses les testimonia tambeacute Filoacute dient que els estendards que porten els estendards imperials (τὰς σημαίας [] τὰς βασιλικὰς) Pilat els va posar de nit en el temple (ἐν τῷ ἱερῷ) i des drsquoaquest moment els jueus van estar involucrats en desordres i desgragravecies que srsquohi van succeir despreacutes per als jueusraquo (82122)

Quan parla de Flavi Josep Eusebi parla drsquolaquoimatges de Cegravesarraquo mentre que quan parla de Filoacute utilitza lrsquoexpressioacute laquoestendardsraquo Perograve aquestes dues expres-sions soacuten les que es troben en Flavi Josep la primera en la Guerra jueva la segona a les Antiguitats Filoacute en canvi parla drsquolaquoescuts dauratsraquo Per una altra

57 Cf THATCHER laquoPhilo on Pilateraquo 217-21858 El contrari pensa LEacuteMONON Ponce Pilate 206 laquoRien dans les reacutecits de Josegravephe et de Philon ne

permet une telle identifi cation Les objets incrimineacutes ne sont pas semblables effi gies de lrsquoem-pereur drsquoun cocircteacute boucliers doreacutes de lrsquoautre en Josegravephe la foule proteste contre lrsquointroduction drsquoimages agrave Jeacuterusalem en Philon lrsquoeacutemotion est venue de la deacutedicace de boucliers sans images au palais des gouverneurs Lrsquohistorien juif deacutecrit une protestation populaire qui se deacuteroule pendant six jours agrave Ceacutesareacutee lrsquoAlexandrin ne connait qursquoune deacutemarche des notables aupregraves de Pilate A Ceacutesareacutee les Juifs eacutechappent agrave un veacuteritable danger agrave Jeacuterusalem les menaces sont verbales Lrsquoempereur est appeleacute agrave trancher pour le cas des boucliers doreacutes rien de tel pour les effi gies Le deacutenouement de chaque incident est diffeacuterent leur place dans la carriegravere de Pilate eacutegalement La diversiteacute des eacutepisodes ne fait aucun doute degrave que lrsquoon opegravere une confrontations des textesraquo


RCatT 391 (2014) 237-308

259

banda hi ha en Eusebi un desplaccedilament dels objectes introduiumlts per Pilat des de Jerusalem mdashaixiacute Flavi Josepmdash o meacutes concretament en el palau reial drsquoHe-rodes mdashaixiacute a Filoacutemdash cap al temple Com es produeix aquest canvi Evident-ment a Eusebi li interessa tenint present el desig de lrsquoemperador Caliacutegula situar una estagravetua en el sancta sanctorum per tant situar lrsquoaccioacute de Pilat no ja en el palau drsquoHerodes sinoacute en el mateix santuari del temple Perograve ens podem preguntar si la mateixa expressioacute laquoCiutat santaraquo (κατὰ τὴν ἱερόπολιν) que utilitza Filoacute no ajuda a fer un pas cap al centre mateix de la seva sante-dat que eacutes el santuari (εἰς τὸ ἱερόν) Sens dubte hi ha una adequacioacute dels textos a la finalitat que interessa a Eusebi que no eacutes sinoacute veure confirmat en el major nombre drsquoautors mdashaquiacute Flavi Josep i Filoacute drsquoAlexandriamdash el compor-tament irreverent que van tenir els romans encara que sigui unificant lrsquoepiso-di dels estendards de Pilat amb lrsquoordre de lrsquoemperador de colmiddotlocar una estagravetua en el temple Sigui com sigui Eusebi utilitza les dues narracions de Flavi Josep i de Filoacute com si fessin referegravencia a un uacutenic i mateix episodi Evident-ment aquest uacutes que Eusebi fa del dos relats no suposen per a nosaltres cap argument per a la seva identificacioacute

15 Datacioacute del fet

La major part drsquoestudiosos situen lrsquoepisodi de les imatges de Cegravesar en els estendards a lrsquoinici del govern de Ponccedil Pilat En aquest punt no es fa sinoacute interpretar la frase inicial de Flavi Josep en la Guerra jueva laquoHavent estat enviat a Judea com a procurador per Tiberi Pilat de nit drsquoamagat introduiacute a Jerusalem les imatges de Cegravesar anomenades estendardsraquo (Bell 2169) En tractar-se drsquoun dels primers fets despreacutes de la seva arribada a Judea explica-ria aquesta accioacute contragraveria als costums jueus pel seu desconeixement drsquoaquest poble i per la seva inexperiegravencia com a governant

Els qui distingeixen entre aquest episodi i el narrat per Filoacute situen aquest darrer cap a la fi del seu govern El desig drsquohonorar Tiberi que expressa el text de Filoacute ha estat interpretat per alguns com corresponent a la necessitat de Pilat drsquohonorar lrsquoemperador despreacutes de la mort de Sejagrave La distincioacute entre les imatges de les quals parla Flavi Josep i els escuts daurats sense cap tipus de representacioacute que apareixen en la narracioacute de Filoacute ha estat interpretada per alguns com indicacioacute que Pilat despreacutes del fracagraves drsquointroduir en la ciutat les imatges de Cegravesar ho va intentar de nou mitjanccedilant els escuts daurats que progravepiament srsquoadequaven a les lleis jueves perograve que servien igualment per a indicar el domini romagrave


RCatT 391 (2014) 237-308

260

Totes aquestes distincions desapareixen quan es considera que es tracta de diverses narracions drsquoun mateix episodi En tal cas la cronologia sobre els inicis del govern de Pilat sembla la meacutes versemblant59

2 EL GOVERN DE PILAT LrsquoANY QUINZEgrave DE TIBERI

El text cronologravegic meacutes extens i significatiu dels evangelis es troba en el primer volum de lrsquoobra lucana i fa referegravencia a lrsquoinici de lrsquoactivitat profegravetica de Joan Baptista En ell es fa referegravencia en primer lloc a lrsquoemperador Tiberi i a conti-nuacioacute a Ponccedil Pilat laquoLrsquoany quinzegrave del regnat (ἡγεμονίας) de Tiberi Cegravesar essent Ponccedil Pilat governador60 de Judea tetrarca de Galilea Herodes [Anti-pes] Felip el seu germagrave tetrarca drsquoIturea i de la regioacute de Traconiacutetida i Lisagrave-nies tetrarca drsquoAbilene sota el gran sacerdot Annagraves i Caifagraves (ἐπὶ ἀρχιερέως Ἅννα καὶ Καϊάφα) arribagrave la paraula de Deacuteu a Joan fill de Zacaries en el desertraquo (Lc 31-2)

La datacioacute sobre lrsquoany quinzegrave del regnat de lrsquoemperador Tiberi es pot entendre en detall de diverses formes segons el tipus de calendari que Lluc hagi utilitzat J F Fitzmyer resumeix la postura majoritagraveria de la manera seguumlent laquoLrsquoopcioacute per la qual srsquoinclina la major part dels comentaristes calcula els anys del regnat de Tiberi a partir de la mort drsquoAugust o des de la votacioacute del senat i segueix les dates del calendari juliagrave Segons aquestes datacions lrsquoany quinzegrave del regnat de lrsquoemperador Tiberi es compliria en agostsetembre dels anys 28 o 29 dC Perograve encara que no es pugui determinar amb absoluta certesa ni tan sols lrsquoexactitud drsquoaquesta datacioacute el que resulta totalment obvi eacutes que Lluc va voler relacionar lrsquoesdeveniment amb un periacuteode concret del regnat de lrsquoemperador romagrave Tiberi En contrast amb aquesta datacioacute precisa mdashi caldria incloure aquiacute la referegravencia genegraverica a Ponccedil Pilatmdash les altres indi-cacions sobre les autoritats locals civils o religioses soacuten francament vagues i permeten una gran flexibilitat en el cogravemput de la data exacta que pot com-prendre un llarg periacuteode de tempsraquo61

59 Les Acta Pilati tenen present lrsquoepisodi dels estendards que narra Flavi Josep quan presen-ten les imatges dels estendards dels soldats de Pilat inclinant-se davant Jesuacutes quan aquest compareix davant el governador per a ser jutjat laquoEn entrar Jesuacutes i estar els portaestendards (σιγοφόρων) sostenint els estendards (τὰ σιγνα) les efiacutegies dels estendards (αἳ προτομαι τῶν σιγνῶν) srsquoinclinaren i adoraren Jesuacutesraquo (AcPil 15)

60 El Cogravedex de Beza teacute el verb ἐπιτροπεύοντος El Cogravedex Vaticagrave ἡγεμονεύοντος61 Evangelio seguacuten Lucas II 306


RCatT 391 (2014) 237-308

261

El text presenta tambeacute un detall molt interessant En referir-se a lrsquoautoritat religiosa indica despreacutes del substantiu singular laquogran sacerdotraquo un primer nom propi (Annagraves) seguit drsquoun altre (laquoi Caifagravesraquo) Flavi Josep indica que el gran sacerdot era Josep anomenat Caifagraves des que va ser nomenat per Valeri Gratus (any 18) fins a la seva destitucioacute per Vitelmiddotli (any 37) Lrsquoexpressioacute eacutes encara meacutes forta en el segon volum de lrsquoobra lucana quan diu laquoi Annagraves el gran sacerdot i Caifagraves i Jonatagraves62 i Alexandre i tots els qui eren de famiacutelia gran sacerdotalraquo (Ac 46) Lrsquoexpressioacute laquoel gran sacerdotraquo (ὁ ἀρχιερεύς) es troba aquiacute referida uacutenicament a Annagraves mentre el gran sacerdot en exercici era Cai-fagraves

LrsquoEvangeli segons Joan utilitza el vocabulari exacte laquoI el dugueren a casa drsquoAnnagraves (πρὸς Ἅνναν) primer era sogre de Caifagraves que era gran sacerdot (ἀρχιερεύς) de lrsquoany aquellraquo (Jn 1813) Meacutes endavant indica laquoLlavors Annagraves lrsquoenviagrave lligat a casa de Caifagraves el gran sacerdotraquo (Jn 1824) La foacutermula laquoel gran sacerdot Annagraves i Caifagravesraquo de lrsquoEvangeli segons Lluc indica el gran poder que exercia en aquella egravepoca Annagraves malgrat ser el gran sacerdot en exercici Cai-fagraves

Ponccedil Pilat srsquoha de relacionar doncs en aquesta egravepoca amb una autoritat religiosa jueva a Jerusalem on hi ha el gran sacerdot Caifagraves responsable del Sanedriacute jueu perograve amb un poder real en el seu sogre el gran sacerdot Annagraves Aquesta situacioacute que segons lrsquoEvangeli de Lluc es donava en lrsquoany quinzegrave de lrsquoemperador Tiberi es mantenia tambeacute segons lrsquoEvangeli de Joan en lrsquoany de la mort de Jesuacutes Perograve com Annagraves havia exercit el gran sacerdoci en els anys 6-15 i posteriorment lrsquohavien exercit els seus fills Eleazar Jonatan Teogravefil i Anan cal considerar que durant el gran sacerdoci del seu gendre Caifagraves el poder real drsquoAnnagraves hi va ser des del principi I aixograve fins a la seva mort que es podria datar cap a lrsquoany 333463

62 El Cogravedex de Beza teacute la lliccediloacute laquoJonatagravesraquo el Cogravedex Vaticagrave laquoJoanraquo63 En el meu treball laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusalem

en els anys 30 a 70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natzaretraquo he presentat aquesta hipogravetesi a partir de lrsquoalternanccedila entre moderacioacute i radicalitat aplicada al temps del gran sacerdoci de Caifagraves


RCatT 391 (2014) 237-308

262

3 LES MONEDES ENCUNYADES PER PILAT EN ELS ANYS SETZEgrave DISSETEgrave I DIVUITEgrave DE TIBERI

La numismagravetica aporta tambeacute alguns petits detalls sobre el govern de Ponccedil Pilat a Judea ja que srsquohan trobat monedes romanes encunyades a Judea en els anys setzegrave dissetegrave i divuitegrave de Tiberi

Hi ha dos tipus de monedes De les que duen en el revers una inscripcioacute referida a Juacutelia Liacutevia tercera esposa que va ser del Cegravesar August i mare del Cegravesar Tiberi tan sols se nrsquohan trobades amb la data de lrsquoany setzegrave de Tiberi (any 2829) Monedes amb el nom de Juacutelia (ΙΟΥΛΙA) es van encunyar amb la data L A any del regnat de Tiberi en egravepoca del governador Valerius Gratus (any 14) tambeacute en els anys tercer (L Γ) quart (L Δ) cinquegrave (L ε) onzegrave (L IA) que correspon als anys 16 17 18 i 2464 Les de lrsquoany setzegrave presenten en lrsquoan-vers la representacioacute drsquoun simpulum el cullerot ritual en les libacions65 i la inscripcioacute ΤΙΒΕΡΙΟΥ ΚΑΙCAΡΟC i la data L IS (any setzegrave) en el revers la representacioacute de tres espigues juntes les dues exteriors caigudes i la inscrip-cioacute ΙΟΥΛΙA ΚΑΙCAΡΟC [= Juacutelia de Cegravesar] Com lrsquoany setzegrave de Tiberi (any 29 dC) eacutes lrsquoany de la mort de Juacutelia la inscripcioacute laquoJuacutelia de Cegravesarraquo srsquoha drsquoentendre com un homenatge entegraves en el sentit de laquomare de Cegravesar (Tiberi)raquo o beacute com una manera de traduir lrsquoadjectiu Augusta en el sentit drsquolaquoesposa de Cegravesar (August)raquo

De lrsquoaltra tipus de monedes se nrsquohan trobades amb les dates dels anys setzegrave (L IS) dissetegrave (L IZ) i divuitegrave (L IH) de Tiberi En lrsquoanvers duen la representa-cioacute drsquoun lituus el bagravecul dels augurs66 i la inscripcioacute TIBERIOY KAICAROC en el revers una corona de llorer i la data L IS (any setzegrave) L IZ (any dissetegrave) i L IH (any divuitegrave) eacutes a dir els anys 29 30 i 31 dC La corona de llorer pre-sent molt sovint en les monedes romanes es troba tambeacute en les monedes del tetrarca Herodes Antipes que fan referegravencia a la ciutat de Tiberies i que por-ten la data de lrsquoany trenta-tres del seu regnat (L ΛΓ)67 que correspon a lrsquoany 31 dC en plena coincidegravencia amb les monedes encunyades per Ponccedil Pilat

64 Cf F W MADDEN History of Jewish Coinage and of Money in the Old and New Testament London 1864 141-147

65 El simpulum era una espegravecie de copa amb una llarga nansa vertical eacutes a dir un cullerot que srsquoutilitzava per a extreure el vi de les crateres en les libacions durant els sacrifi cis

66 El lituus terme etrusc que signifi ca laquotortraquo eacutes el bagravecul que utilitzaven els augurs i que tenia lrsquoextrem superior en corba sense nus Lrsquoutilitzaven per a marcar en lrsquoaire el camp drsquoobservacioacute de les aus i es va convertir en el siacutembol del colmiddotlegi sacerdotal Histogravericament eacutes lrsquoorigen del bagravecul pastoral dels bisbes

67 Cf MADDEN Jewish Coinage 97


RCatT 391 (2014) 237-308

263

J E Taylor ha interpretat la iconografia drsquoaquestes monedes com la volun-tat de Ponccedil Pilat de fomentar el culte imperial a Judea laquoTenint en compte que les imatges del simpulum i el lituus fan referegravencia als pontifices i augures Ponccedil Pilat amb la seva encunyacioacute honora lrsquoemperador Tiberi celebrant la seva pertinenccedila a aquests dos colmiddotlegis sacerdotals romans en la representacioacute dels emblemes romans que simbolitzen aquests colmiddotlegis perograve encara hi fa meacutes Van ser els pontifices i augures els qui representaven la religioacute romana en els dos temples del culte imperial de Cesarea Mariacutetima i de Sebaste situats a la proviacutencia que ell governavaraquo68 Perograve el que fa Ponccedil Pilat eacutes mantenir-se en el respecte tradicional dels costums jueus de no utilitzar cap representacioacute de figura humana o animal limitant-se a utilitzar la iconografia habitual en aquella egravepoca com mostra la coincidegravencia de la corona de llorer en les mone-des de Ponccedil Pilat i drsquoHerodes Antipes

Eacutes cert que la representacioacute del simpulum i el lituus tan sols es troba en les monedes encunyades per Ponccedil Pilat en aquests tres anys Eacutes cert que les mo-nedes conservades comencen en lrsquoany de la mort de Juacutelia Augusta i acaben en lrsquoany de la mort de Sejagrave Perograve iquestes troben aquests fets relacionats iquestLa repre-sentacioacute drsquoemblemes del culte imperial eacutes lrsquoexpressioacute drsquouna poliacutetica contragraveria al poble jueu seguint les pautes de Sejagrave Cal reconegraveixer que les dades soacuten molt limitades per a poder extreure aquest tipus drsquointerpretacioacute Despreacutes de lrsquoany 31 no estagrave testimoniat un canvi de representacions numismagravetiques en Ponccedil Pilat tan sols ja no srsquoencunyen meacutes monedes o no sersquons nrsquohan conserva-des meacutes La interrupcioacute drsquoencunyacions pot respondre sense meacutes al fet de voler ser molt meacutes delicat en tot allograve que pugui molestar la sensibilitat jueva que no es troba tan sols en les representacions de les monedes sinoacute en el mateix fet que lrsquoautoritat romana del lloc encunyi per a les meacutes petites tran-saccions moneda estrangera En aquest sentit meacutes que en la fi tragravegica de la poliacutetica antijueva de Sejagrave el seu motiu de canvi es trobaria en les ordres de lrsquoemperador de magravexim respecte als costums jueus

Com escriu Leacutemonon laquoen aquest punt els fets soacuten clars Pilat no fa cap accioacute en oposicioacute radical amb la Llei jueva No ha tocat de cap manera el temple ni ha obligat els jueus a fer accions contragraveries a la seva Llei i no ha encunyat peces de moneda amb figures humanes Perograve ha volgut comportar-se com ho feia en qualsevol altre proviacutencia un governador romagrave i aquiacute resi-deix el seu error No ha pres les precaucions habituals que demanava la sen-sibilitat jueva Ha fet experimentar als jueus i al conjunt dels habitants de la proviacutencia que el poder estava del costat de Roma i que res no podia impedir

68 laquoPontius Pilate and the Imperial Cultraquo 563


RCatT 391 (2014) 237-308

264

els costums i les decisions romanes Eacutes en aquesta perspectiva que cal com-prendre les encunyacions de Pilat el qual ha recorregut a siacutembols emprats en el conjunt de lrsquoImperi perograve no ha utilitzat motius que haurien resultat insu-portables als jueusraquo69 No hi ha en ell una poliacutetica antijueva sinoacute simplement una manca de sensibilitat de cara al poble que governa Es tracta drsquoun militar fins i tot drsquoun prefecte complidor perograve sense sentit poliacutetic laquoIl possegravede lrsquoart de se placer dans des situations embarrassantesraquo70

4 iquestREPERCUSSIOacute DE LA MORT DE LUCI ELI SEJAgrave LrsquoANY 31

A lrsquooctubre de lrsquoany 31 va ser mort Luci Eli Sejagrave que era el prefecte de la guagraver-dia pretoriana de lrsquoemperador Tiberi El seu poder a Roma era tan gran que des de lrsquoany 26 pragravecticament portava el govern de lrsquoImperi ja que Tiberi srsquoha-via retirat a la illa de Capri Com va escriure lrsquohistoriador Dioacute Cassi laquoSejagrave per la seva excessiva insolegravencia i el seu gran poder havia arribat a tal punt que semblava que fos ell lrsquoemperador i que Tiberi no fos sinoacute el governador de la illa de Capri on residiaraquo71

Quan Tiberi es va assabentar de les diverses maquinacions que Sejagrave estava preparant amb lrsquoagravenim de succeir lrsquoemperador o drsquoactuar de regent del futur emperador va destituir Sejagrave el va fer empresonar i posteriorment va ser condemnat a mort i executat drsquouna manera cruel72 A continuacioacute es van ini-ciar una segraverie de depuracions de tots els seus partidaris

Segons Filoacute Sejagrave havia ideat una laquopersecucioacute dels jueusraquo (Flacc 1) Segons ell en temps drsquoAugust laquotots els habitants de lrsquoImperi fins i tot si no eren per naturalesa favorables als jueus tenien cura de no atacar ni violar cap costum jueu i drsquoigual manera sota Tiberiraquo (Legat 159) Despreacutes de la mort de Sejagrave laquoTiberi srsquoadonagrave immediatament que les acusacions contra els jueus que vivien

69 LEacuteMONON Ponce Pilate 25670 Ibiacuted71 Hist 58572 La importagravencia de Sejagrave en el regnat de Tiberi es pot comprovar en el balanccedil fi nal que en fa

Tagravecit laquo(Tiberi) portagrave les regnes de lrsquoEstat romagrave durant quasi vint-i-tres anys Amb comporta-ments i egravepoques diversos fou egregi en vida i fama quan era una persona privada o en lrsquoexer-cici del poder sota August (dagger lrsquoany 14) ocultant i enganyant fi ngint virtuts mentre visqueren Germagravenic (dagger lrsquoany 19) i Drusus (dagger lrsquoany 23) barreja de beacute i mal mentre hi fou la mare (Livia Augusta dagger lrsquoany 29) detestable per la seva crueltat perograve amagant les seves tendegravencies libi-dinoses mentre va ser amic o va teacutemer Sejagrave (dagger lrsquoany 31) a la fi es llenccedilagrave al mateix temps als crims i al deshonor una vegada que allunyat el pudor i la por seguia tan sols la seva forma de ser (suo tantum ingenio)raquo (Annals 651)


RCatT 391 (2014) 237-308

265

a Roma eren maquinacions falses creades per Sejagrave que volia aniquilar el poble jueu perquegrave sabia que era lrsquouacutenic o el principal opositor de les seves intencions i accions impies en favor de lrsquoemperadorraquo (Legat 160) Drsquoaquesta manera laquoTiberi ordenagrave als seus governadors nomenats a tot arreu que tranquilmiddotlitzessin els del nostre poble a cada ciutat ja que el cagravestig havia de ser infligit tan sols als culpables mdashque eren pocsmdash i no a tots i que no canvi-essin res drsquoallograve referent als costums sinoacute que es tingueacutes cura com drsquoun tresor drsquoaquests homes tan paciacutefics per la seva naturalesa i pels seus preceptes que ajuden a lrsquoestabilitatraquo (Legat 161)

Filoacute consideragrave que Flaccus el prefecte drsquoAlexandria va ser drsquoalguna mane-ra el continuador de la poliacutetica antijueva de Sejagrave A lrsquoinici del seu escrit In Flaccum diu laquoSeguint Sejagrave Flaccus Avilius va reprendre la persecucioacute dels jueusraquo (1) Eusebi de Cesarea posteriorment estableix un cert paralmiddotlelisme entre la poliacutetica antijueva de Sejagrave i alguns incidents ocorreguts en temps de Ponccedil Pilat Escriu laquoFiloacute explica primer que en temps de Tiberi Sejagrave molt poderoacutes entre els qui envoltaven aleshores lrsquoemperador desplegagrave el seu zel per destruir completament tot el poble jueu a la ciutat de Roma A Judea per altra part Pilat en temps del qual srsquoacompliren els fets contra el Salvador emprengueacute contra el temple de Jerusalem que encara estava dret aleshores coses prohibides entre els jueus i els revoltagrave aixiacute profundament (HE 2 5 7)

Alguns autors a partir drsquoaquestes dades han presentat Sejagrave com lrsquoinspira-dor drsquouna poliacutetica antijueva per part del mateix Pilat que hauria estat nome-nat prefecte de Judea per influegravencia del mateix Sejagrave dins el seu mateix pla drsquoactuacioacute contra el poble jueu

No hi ha perograve cap document per a defensar aquestes postures com beacute ha mostrat J P Leacutemonon73 Tanmateix despreacutes de la mort de Sejagrave lrsquoemperador Tiberi sembla que es va desmarcar completament de les actituds antijueves de Sejagrave En aquest sentit la mort de Sejagrave marcaria una clara explicitacioacute de la poliacutetica de Tiberi de retorn al reconeixement i respecte envers el poble jueu

Soacuten aquestes manifestacions puacutebliques de lrsquoemperador les que marquen un abans i un despreacutes de Sejagrave en els criteris a tenir en compte per un prefecte romagrave com Pilat en una terra amb molta poblacioacute jueva No va ser la mort del suposat mentor de Pilat el fet que havia drsquoinfluir en la seva actitud poliacutetica sinoacute les ordres expliacutecites de lrsquoemperador de cara al respecte al poble jueu i els seus costums Amb la mort de Sejagrave Pilat no es queda sense el seu avalador com han intentat presentar alguns estudiosos sinoacute que es troba en un factor poliacutetic diferent que ha de tenir en compte no prendre decisions que puguin

73 LEacuteMONON Ponce Pilate 257


RCatT 391 (2014) 237-308

266

semblar que estan en contradiccioacute amb els criteris de respecte al poble jueu respecte manifestat expressament per lrsquoemperador74

5 LA INSCRIPCIOacute DEL laquoTIBERIEUMraquo DE CESAREA MARIacuteTIMA

Lrsquoany 1961 la Missioacute Arqueologravegica Italiana de lrsquoInstituto Lombardo de lrsquoAcca-demia di Scienze e Lettere que estava excavant en lrsquoantiga Cesarea Mariacutetima va trobar una pedra amb una inscripcioacute que feia referegravencia a Pilat dins lrsquoantic teatre de la ciutat que havia construiumlt Herodes el Gran i posteriorment remo-delat vagraveries vegades75 La notiacutecia va ser publicada pel seu descobridor Antonio Frova76 La pedra eacutes un bloc calcari de 82 cm drsquoalccedilada 68 drsquoamplada i 21 de profunditat que es conserva actualment al Museu drsquoIsrael a Jerusalem La inscripcioacute presenta quatre liacutenies malmeses en la part esquerra i pragravecticament ilmiddotlegible en la quarta de les liacutenies El seu text eacutes el seguumlent

] S TIBERIEVM ] NTIVS PILATVS ] ECTVS IVDAE rsquo

La seva lectura meacutes segura eacutes []s Tiberieum [ Po]ntius Pilatus [praef]ec tus Iuda[ea]e [] Per a la resta de la restitucioacute srsquohan presentat mol-tes i variades hipogravetesis77

74 Situar la narracioacute dels escuts daurats de Filoacute com a posterior a les normes de respecte als ju-eus donades per Tiberi despreacutes de la mort de Sejagrave com fan alguns presenta moltes contradic-cions Es tractaria drsquoun fet de Pilat en honor de Tiberi que fi nalment no hauria aconseguit res meacutes que la condemna enegravergica per part del mateix emperador Filoacute en la seva narracioacute consi-dera que Pilat hauria actuat meacutes aviat per castigar el poble jueu que no pas per honorar lrsquoem-perador aixograve estaria en clara contradiccioacute amb els normes donades per Tiberi Honorar lrsquoemperador arriscant-se a la reaccioacute dels jueus no tindria gaire sentit en un moment en el qual les ordres rebudes eren precisament drsquoexpressar el respecte meacutes gran al poble jueu i als seus costums

75 Drsquoaquest teatre ens parla Flavi Josep a Ant 15341 un text en el qual ens parla drsquoaquest tea-tre

76 A FROVA laquoLiscrizione di Ponzio Pilato a Cesarearaquo Rendiconti dellIstituto Lombardo Accade-mia di Scienze e Lettere 95 (1961) 419-434 Cf LEacuteMONON Ponce Pilate 23-33

77 Cf G ALFOumlLDY laquoLrsquoiscrizione di Ponzio Pilatoraquo 150 Primera liacutenia [Dis Augusti]s [Caesa-rien]s(ibus) [Iudaei]s [munu]s [opu]s [nemu]s [a fundamenti]s [porticu]s [clupei]s [Ti(be-rio) Aug(usto) co(n)]s(ule) [Kal(endis) Iuli]s [q(uod) f(austum) b(onum) f[elixque] s(it) [incoli]s [nauti]s Segona liacutenia [M(arcus) Po]ntius [L[ucius] Po]ntius [T(itus) Po]ntius Unanimitat en la tercera liacutenia Quarta liacutenia [d]eacute[dit] [f]eacute[cit] [de suo f]eacute[cit] [d]eacute[dicavit]


RCatT 391 (2014) 237-308

267

Aquesta inscripcioacute teacute una gran importagravencia per diversos motius En pri-mer lloc perquegrave es tracta de la primera mdashi fins ara lrsquouacutenicamdash inscripcioacute que conteacute el nom de Ponccedil Pilat En segon lloc perquegrave indica exactament la termi-nologia oficial que srsquoutilitzava en aquella egravepoca per a indicar el qui governava la proviacutencia romana de Judea prafectus Iudaeae que correspon al grec ἔπαρχος τῆς Ιουδαίας I en tercer lloc perquegrave eacutes una mostra del desig de Ponccedil Pilat de mostrar la seva fidelitat a lrsquoemperador com indica el nom Tiberieum sense necessitat drsquoentrar a dir si es tracta de la dedicacioacute drsquouna edificacioacute amb finalitat religiosa de culte a lrsquoemperador de la inauguracioacute drsquoun edifici drsquouna torre o drsquoun altre tipus drsquoobres dedicades a lrsquoemperador siguin fetes de nou o refetes

No hi ha en principi cap indicacioacute que pugui permetre drsquoidentificar quin any va fer Ponccedil Pilat aquesta obra dedicada a lrsquoemperador Tiberi De totes maneres el fet que el nom donat faci referegravencia directa a lrsquoemperador mostra el desig del prefecte de Judea drsquohonorar lrsquoemperador78

6 SEGON INCIDENT DOCUMENTAT PER FLAVI JOSEP LES OBRES DE LrsquoAQUumlEDUCTE DE JERUSALEM AMB DINERS DEL TEMPLE

La doble narracioacute de Flavi Josep ens informa clarament de les obres de con-duccioacute drsquoaiguumles que Pilat va realitzar sens dubte fins a Jerusalem fins al temple Els arqueogravelegs consideren que es tracta drsquoun aquumleducte des de Jerusalem cap al sud cap a Betlem sense acabar de posar-se drsquoacord si es tractaria drsquoun nou aquumleducte o beacute de les obres drsquoarranjament drsquoun aquumleducte anterior herodiagrave Lrsquoorigen de les aiguumles queda colmiddotlocat en la Guerra jueva a quatre-cents estadis (uns 74 km) i en les Antiguitats a dos-cents (uns 37 km)

Aquest segon episodi sobre Pilat que Flavi Josep explica srsquoha drsquoentendre segurament com posterior com indica el narratiu laquodespreacutes drsquoaquestes cosesraquo (μετὰ δὲ ταῦτα BJ) Quegrave va fer Pilat laquoRealitzagrave una conduccioacute drsquoaiguumles cap a Jerusalem amb els diners sagrats [diners del tresor del temple]raquo (Ant 1860) En la narracioacute de la Guerra jueva fa ja una interpretacioacute drsquoaquest fet i de les seves consequumlegravencies quan indica laquoprovocagrave un altre incident (ταραχήν) en esgotar el tresor sagrat [el tresor del Temple] que srsquoanomena Corban per a la conduccioacute de les aiguumlesraquo (Bell 170)

[fecit d]eacute[dicavit] [fecit dedic]aacute[vitque] [ded(dit) d]eacuted(icavit)] [orn]aacute[vit] [de suo] eacute[didit] [ref]eacute[cit]

78 Cf LEacuteMONON Ponce Pilate 31


RCatT 391 (2014) 237-308

268

Pilat segons Flavi Josep ja havia provocat un primer tumult (ταραχὴ) amb lrsquoentrada a la ciutat dels estendards romans (Bell 170) eacutes a dir una reaccioacute forta de la gent jueva que es considerava poc respectada en els seus costums iquestOn es troba la manca de respecte de les lleis jueves El tresor del temple tenia com a finalitat assumir les despeses del culte com eren els holocaustos i els sacrificis perograve tambeacute podia ser utilitzat en casos de necessitat per refor-mes urbaniacutestiques o ajudes socials79 Perograve iquestes pot pensar que fos fet servir sense la conformitat del gran sacerdot i de les altres autoritats religioses En aquest incident no es fa cap referegravencia a un acte de forccedila per part de Pilat per utilitzar el tresor del temple solament srsquoindica que va fer la conduccioacute drsquoai-guumles laquoamb els diners sagratsraquo (Ant 1860) Ell eacutes presentat com el promotor drsquoaquest assumpte Perograve en cap moment no srsquoindica que ho va fer en contra de les autoritats per tant srsquoha de deduir la conformitat de les autoritats jue-ves

Aleshores qui soacuten els qui van reaccionar qui va promoure el tumult La narracioacute de la Guerra jueva diu que laquohi va haver una indignacioacute de la multi-tudraquo Els qui laquono estigueren contents amb aquestes feines relatives a lrsquoaiguaraquo de la narracioacute de les Antiguitats es troben designats amb un indeterminat laquoellsraquo que sembla referir-se genegravericament als jueus deixant de banda les autoritats La reaccioacute va ser molt generalitzada ja que amb una probable exageracioacute retograverica Flavi Josep parla de laquomoltes miriacuteades drsquohomesraquo els quals es van reunir per escridassar Pilat intentant drsquoaturar les obres

La presegravencia del governador fa suposar que era temps drsquoalguna festa jueva La seva tagravectica de repressioacute de la manifestacioacute va resultar finalment tragravegica es va entrar en una espiral de contestacioacute i repressioacute que va acabar amb una violegravencia desmesurada i superior a les ordres rebudes de Pilat El soldats vestits de civils i barrejats entre la gent80 portaven porres amagades i les van fer servir contra la multitud quan el governador va donar la contrasenya El resultat laquoMolts jueus moriren colpits pels cops molts trepitjats pels matei-

79 Cf el text de la Mixnagrave laquoLa vedella [roja] el boc expiatori la veta de porpra que srsquooferien a costa de lrsquooblacioacute recollida en el tresor del temple Perograve la rampa per a la vaca la rampa per al boc expiatori la veta [que es colmiddotlocava] entre els corns el canal drsquoaigua els murs de la ciutat i de les seves torres totes les necessitats de la ciutat eren proveiumlts amb els sobrants del tresorraquo (Sheq 42)

80 Per a P BENOIT laquoPreacutetoire Lithostroton et Gabbatharaquo Reacutevue Biblique 59 (1952) 539 laquola tenue civile eacutetait lrsquoeacutequipement normal de la garde personnelle du gouverneur monteacutee avec lui de Ceacutesareacutee et campeacutee dans le camp du palaisraquo eacutes a dir la guagraverdia pretoriana en tant que cohors togata


RCatT 391 (2014) 237-308

269

xos compatriotes en la fugidaraquo (Bell 2177) laquomolts drsquoells moriren allagrave i els altres se nrsquoanaren amb feridesraquo (Ant 1862)

El fet eacutes designat per Flavi Josep com un tumult una revolta una protesta dels jueus en contra de lrsquoautoritat dominadora laquoI aixiacute cessagrave la στάσιςraquo (Ant 1862) Cal destacar que per part de la multitud jueva hi havia una concen-tracioacute de molta gent crits de protesta contra les obres iniciades a compte del tresor del temple insults contra el mateix governador perograve no hi ha presegravencia drsquoarmes ni actes progravepiament de violegravencia contra les persones

iquestPer quegrave la multitud es mostrava contragraveria a la utilitzacioacute del tresor del temple en unes obres que srsquohan de considerar beneficioses per a la ciutat i per al mateix temple i potser fins i tot necessagraveries iquestPer quegrave la multitud es mos-trava segurament en disconformitat amb les autoritats del temple que sem-blen coincidir en aquest cas amb el governador romagrave Sens dubte la multitud vol defensar la sacralitat del temple per damunt de les decisions de la mateixa autoritat religiosa Deacuteu estagrave per damunt del governador romagrave i per damunt del gran sacerdot i de les altres autoritats religioses iquestEs tracta realment drsquoun exemple de la manca de respecte de Pilat pels costums jueus Aixiacute ho devia sentir molta gent perograve no sembla que ho visquessin igualment les autoritats del Sanedriacute si meacutes no per realisme poliacutetic

7 LA MORT DrsquoUNS GALILEUS PER PART DE PILAT SEGONS LLUC

LrsquoEvangeli segons Lluc en una informacioacute que unes persones donen a Jesuacutes conteacute una referegravencia a un fet protagonitzat per Pilat amb uns galileus Heus aquiacute el text laquoAlguns dels presents per aquell mateix temps li explicaren [a Jesuacutes] el cas dels galileus la sang dels quals Pilat havia barrejat amb els seus sacrificisraquo (Lc 131) Drsquoaquestes paraules sembla que es pot deduir que uns galileus que estaven duent a terme uns sacrificis mdashsens dubte a Jerusalem durant una festa principalmdash81 van morir a mans dels soldats romans sota les ordres del governador

81 La frase laquola sang dels quals Pilat havia barrejat amb els seus sacrifi cisraquo srsquoha drsquoentendre retograve-ricament No srsquoha drsquoentendre necessagraveriament que la seva mort va ser mentre estaven fent els seus sacrifi cis en lrsquoatri dels sacerdots en el temple Eacutes sufi cient entendre que es tracta drsquouns galileus que havien pujat a Jerusalem per celebrar la festa (iquestde Pasqua) oferint els seus sacrifi cis FITZMYER Evangelio seguacuten Lucas III 520 escriu laquose supone que el hecho debioacute de tener lugar en el atrio de los sacerdotes del templo de Jerusaleacuten aunque no se mencio-nen expliacutecitamenteraquo De forma semblant BOVON II 456 laquoAl meu judici la intervencioacute de les


RCatT 391 (2014) 237-308

270

Es tracta drsquoun fet que no es troba testimoniat en cap altre text ni en la resta dels evangelis ni en els historiadors jueus o romans ni en la literatura rabiacutenica Fitzmyer escriu laquoEl silenci de Flavi Josep eacutes significatiu donada la seva informacioacute sobre els abusos comesos per Pilat contra diversos estaments jueus eacutes difiacutecil drsquoimaginar-se que un incident com aquest li hagueacutes passat inadvertit encara que el nombre de viacutectimes hagueacutes estat relativament petitraquo82 Srsquoenteacuten que diversos estudiosos hagin relacionat aquest episodi de la mort drsquouns galileus amb els tres episodis narrats per Flavi Josep i protagonitzats per Ponccedil Pilat a) lrsquoepisodi dels estendards introduiumlts a Jerusalem aixiacute C H Kraeling (laquoThe Episode of the Roman Standardsraquo 286-288) b) lrsquoepisodi de la utilitzacioacute del tresor del temple per a sufragar una conduccioacute drsquoaiguumles cap a Jerusalem aixiacute A T Olmstead (Jesus in the Light of History Charles Scribnerrsquos Sons New York 1942 pp 147-149) i c) lrsquoepisodi amb un grup de samaritans aixiacute R Bultmann (Historia de la tradicioacuten sinoacuteptica Salamanca Siacutegueme 2000 p 113) F Bovon en canvi escriu laquoLrsquoincident de Lc 131 no correspon a cap dels episodis mencionats per Flavi Josep perograve srsquointegra perfetament amb la imatge que podem fer-nos de Pilatraquo83

El fet de tractar-se drsquouns sacrificis acomplerts per uns galileus fa pensar sens dubte en una festa de pelegrinatge de tots els jueus i meacutes concretament en la festa de la Pasqua en la qual era preceptiu el sacrifici de lrsquoanyell pasqual per part de cada famiacutelia o grup de deu persones Aquest fet explicaria conve-nientment la suposada presegravencia de Pilat a Jerusalem si els galileus hagues-sin mort a mans de soldats romans sense les ordres properes del governador els informadors no haurien dit que era Pilat qui havia barrejat la sang dels galileus amb els seus sacrificis84

Fitzmyer considera que aquesta presegravencia de Pilat en una festa jueva (iquestde la Pasqua) no pot tenir relacioacute amb el fet narrat per Flavi Josep sobre la pro-testa a Pilat durant la seva presegravencia a Jerusalem (iquesten una festa) quan srsquoini-ciaren les obres de la conduccioacute drsquoaiguumles sufragades amb el tresor del temple

tropes de Pilat van haver de desenvolupar-se en el recinte del temple durant el temps de la Pasquaraquo

82 Evangelio seguacuten Lucas III 52083 Ibiacuted II 457 n 3384 La vigilagravencia que els romans feien de Jerusalem en les grans festes era considerable Flavi

Josep escriu laquoEn apropar-se lrsquoanomenada festa de Pasqua [] i en acudir-hi grans multituds (πλήθους) procedents de tot arreu Cumanus [48-52] per por que amb aquest motiu es produiacutes alguna agitacioacute (νεώτερόν) managrave a un regiment del seu exegravercit que agafeacutes les armes i munteacutes guagraverdia en els pogravertics del temple amb la missioacute de reprimir lrsquoagitacioacute (νεωτερισμόν) que sorgiacutes Aquestes precaucions tambeacute les havien presses en les festes els procuradors (ἐπιτροπεύσαντες) de Judea anteriors a ellraquo (Ant 20106-107)


RCatT 391 (2014) 237-308

271

Assenyala que Flavi Josep parla dels laquojueusraquo no pas concretament de laquogali-leusraquo85 De totes maneres en la narracioacute de Flavi Josep el terme laquojueusraquo no indica habitants de Judea en contraposicioacute als galileus sinoacute simplement de jueus en contraposicioacute als lectors romans o grecs86 El fet que es tracteacutes de galileus almenys els agitadors de la multitud explicaria amb meacutes facilitat la seva radicalitat i la seva contraposicioacute a la manera de viure la situacioacute per part de les autoritats religioses del temple

Bovon anota que laquoeacutes forccedila rar conveacute fixar-srsquohi que es comuniqui una informacioacute a Jesuacutesraquo87 Certament no eacutes habitual Ens podem preguntar si retogravericament la preocupacioacute primera del narrador eacutes fer que Jesuacutes rebi una informacioacute o si meacutes aviat eacutes una manera de recordar al lector mdashconcreta-ment a Teogravefilmdash que Pilat va barrejar la sang drsquouns galileus amb la sang dels animals sacrificats Aquesta mort des drsquouna certa perspectiva religiosa podria ser interpretada com un cagravestig de Deacuteu que rebutja de la manera meacutes ignomi-niosa els sacrificis oferts iquestNo estagrave introduint aquiacute el narrador davant els ulls de Teogravefil el record de la mort de Jesuacutes a mans de Pilat de la manera meacutes ignominiosa i meacutes indicativa de la malediccioacute de Deacuteu Sembla que Lluc invi-ti a Teogravefil que de la mateixa manera que li produeix repugnagravencia aquesta repressioacute de Pilat a aquest veritables magravertirs srsquoobri a contemplar amb horror la condemna a mort dictada per Pilat sobre aquest Jesuacutes mdashtambeacute galileumdash veritable magravertir no pas maleiumlt de Deacuteu

Aquesta funcioacute retograverica amb la qual Lluc utilitza aquesta breu notiacutecia sobre els galileus morts per Pilat suposa que el fet sigui quelcom ben present en el record dels jueus i meacutes concretament de Teogravefil Aixograve demana que sigui

85 FITZMYER Evangelio seguacuten Lucas III 52186 Lrsquoexpressioacute laquogalileusraquo tenia moltes vegades en aquella egravepoca una connotacioacute negativa equiva-

lent a revolucionari Flavi Josep podria utilitzar un fet dut a terme per revolucionaris radicals com a expressioacute signifi cativa de les consequumlegravencies de la repressioacute usada sobre els jueus en la seva totalitat i utilitzar aixiacute el terme laquojueusraquo en un escrit que va dirigit a romans En canvi en altres moments quan parla dels nacionalistes que van arrossegar el poble jueu a la guerra contra el romans parla dels laquoanomenats zelotesraquo per a indicar que no hi havia en ells un autegraventic laquozel de Deacuteuraquo Anan es preocupava que laquoels rebels i la insensatesa dels anomenats zelotes (κληθέντων ζηλωτῶν) es dedicaren a una activitat meacutes uacutetil per a lrsquointeregraves de totsraquo [Bell 2651] laquoels seus individus meacutes perversos degollaren els grans sacerdots perquegrave no quedeacutes la meacutes miacutenima resta del respecte a Deacuteu posaren fi a allograve que quedava drsquoorganitzacioacute poliacutetica i en tota situacioacute imposaren una anarquia absoluta en la qual destacaren els anomenats zelotes el nom dels qual era justifi cat pels seus actes Van imitar tota classe de crims sense ometre zelosament qualsevol atrocitat que es recordi que hagueacutes succeiumlt anteriorment Malgrat aixograve es donaren ells mateixos aquest nom pel zel que posaven a fer el beacute ja sigui per a burlar-se de les seves viacutectimes per la seva natural ferocitat o perquegrave per a ells els meacutes grans crims eren considerats com quelcom de boraquo (Bell 7268-270)

87 BOVON Evangelio seguacuten Lucas II 455


RCatT 391 (2014) 237-308

272

un fet molt conegut encara que explicat amb els elements concrets que al narrador li interessen de cara a la seva interpelmiddotlacioacute del lector El segon epi-sodi narrat per Flavi Josep reuneix totes les condicions per a relacionar-lo amb aquest fet dels galileus morts88

Ja que es tracta drsquoun episodi explicat a Jesuacutes el fet queda situat cronologravegi-cament amb anterioritat a la mort mateixa de Jesuacutes Si la festa en la qual sembla poder-se situar eacutes una festa de Pasqua aquesta podria ser lrsquoanterior a la de la mort de Jesuacutes Si la mort del natzaregrave va ser en la Pasqua de lrsquoany 30 aquest episodi dels galileus mdashi tambeacute el de lrsquoaquumleducte de Jerusalem pagat amb el tresor del templemdash es podria situar en la Pasqua de lrsquoany 29

El fet que es tracti drsquoun episodi on els morts soacuten galileus territori depenent del tetrarca Herodes Antipes (4 aC ndash 39 dC) fa pensar en una actuacioacute de Pilat que intervenint en habitants drsquoun territori que no era sota el seu govern hau-ria pogut crear un incident diplomagravetic amb el tetrarca de Galilea Alguns estudiosos ho han assenyalat tenint en compte que segons lrsquoEvangeli de Lluc amb el judici contra Jesuacutes ocorregut uns mesos o un any despreacutes de la mort drsquoaquells galileus laquoHerodes i Pilat que abans estaven renyits es reconcilia-renraquo (Lc 2312) iquestLa causa drsquoaquella tensioacute entre les dues autoritats estava precisament en aquella intervencioacute del governador contra aquells galileus iquestHerodes Antipes srsquohavia sentit menystingut per lrsquoactuacioacute de Pilat89 iquestLrsquoen-viament del detingut Jesuacutes a la presegravencia drsquoAntipes era en el fons un acte de cortesia i de reparacioacute de Pilat davant seu Sembla logravegic interpretar-ho en aquest sentit90

88 Aquesta identifi cacioacute de lrsquoepisodi dels morts a causa de la protesta contra la construccioacute de lrsquoaquumleducte amb els diners del tresor del temple i la informacioacute sobre els galileus morts per Pilat eacutes rebutjada per J Blinzer (laquoDie Niedermetzlung von Galiaumlern durch Pilatusraquo Novum Testamentum 2 [1957-1958] 24-49) F Bovon (Evangelio de Lucas II 456-457 n 33) H K Bond (Pontius Pilate 195) i J L Leacutemonon (Ponce Pilate 131-132 nota 23)

89 J Blinzler escriu laquoComo en la uacuteltima fi esta de Pascua [la del antildeo 29] habiacutea tenido lugar un ataque de los soldados romanos a los peregrinos galileos (Lc 131s) el sentildeor de Galilea debioacute de considerar que su presencia personal en Jerusaleacuten era imprescindibleraquo (El proceso 246 n 4)

90 S G F Brandon ha relacionat al menys en el temps el gest profegravetic de la purifi cacioacute del tem-ple per part de Jesuacutes i un tumult provocat pels zelotes a Jerusalem laquoSelon toute apparence lrsquointervention de Jeacutesus dans le Temple eut lieu agrave peu pregraves agrave la mecircme eacutepoque qursquoune eacutemeute survenue agrave Jeacuterusalem et eacutecraseacutee par les Romains Les Zeacutelotes eacutetaient sans nul doute agrave lrsquoori-gine de cette insurrection et ils est diffi cile de croire qursquoelle nrsquoavait absolument rien agrave voir avec lrsquoinitiative de Jeacutesus encore que les Eacutevangiles nrsquoeacutetablissent aucun rapport entre les deux faitsraquo (Jeacutesus et les zeacutelotes Recherche sur le facteur politique dans le christianisme primitif Pariacutes Flammarion Eacutediteur 1975 p 392)


RCatT 391 (2014) 237-308

273

8 EL PAGAMENT DEL laquoTRIBUTUM CAPITISraquo SEGONS JESUacuteS DE NATZARET

LrsquoEvangeli de Marc seguit pels altres evangelis sinograveptics ens ha conservat una discussioacute de Jesuacutes amb els fariseus i els herodians sobre el pagament del tribut al Cegravesar (Mc 1213-17 Mt 2215-22 Lc 2020-26) La pregunta que li dirigeixen els fariseus eacutes segons el Cogravedex de Beza laquoSi ens estagrave permegraves donar (δοῦναι) el tributum capitis (ἐπικεφαλάιον) al Cegravesar o noraquo91

El cobrament dels tributs en general i concretament del tribut que havia de pagar tota persona adulta (tributum capitis) Aquest tribut lrsquohavien intro-duiumlt els romans a partir del cens de Quirini (any 6 dC) despreacutes de la destitucioacute de lrsquoetnarca Arquelau i la conversioacute de Judea en una proviacutencia romana No era drsquoestranyar doncs que els jueus meacutes radicals veiessin en aquest tribut el signe meacutes clar de la servitud a lrsquoemperador romagrave per damunt del reconeixement absolut de la sobirania de Deacuteu Els cens i la introduccioacute del tribut romagrave ha-vien estat la causa de la rebelmiddotlioacute de Judes Galileu en aquella egravepoca i tan sols la intervencioacute del gran sacerdot havia aconseguit amb dificultats lrsquoaccepta-cioacute resignada per part de la poblacioacute

El cobrament drsquoaquest tributum capitis era una de les responsabilitats principals del governador de Judea En aquest sentit el posicionament a favor o en contra drsquoaquest tribut podia suposar una presa de partit respecte a lrsquoau-toritat romana Marc en la seva narracioacute indica expliacutecitament que Jesuacutes era plenament conscient de laquola seva hipocresiaraquo eacutes a dir de les seves dobles intencions aprovar el pagament suposava als ulls dels meacutes radicals reconegravei-xer la sobirania drsquoalguacute que no era Deacuteu mentre que resistir-se a aquest paga-ment suposava una actitud de rebelmiddotlia contra lrsquoautoritat del Cegravesar Quina era lrsquoactitud dels qui preguntaven La postura dels fariseus era en principi de no confrontacioacute amb lrsquoautoritat romana la postura dels herodians en tant que propers a lrsquoautoritat drsquoHerodes Antipes a la tetrarquia de Galilea i Perea srsquoha de suposar que era en el fons drsquoacceptacioacute de lrsquoautoritat civil Serien els grups meacutes radicals mdashels zelososmdash tant a Judea com a Galilea els partidaris drsquoaquest rebuig drsquoaquell signe de dominacioacute romana

La resposta de Jesuacutes va ser la de demanar un denari per a poder-lo exami-nar El denari era la moneda romana amb la qual es feia el pagament drsquoaquest

91 El text alexandriacute teacute una pregunta meacutes dura laquoiquestEacutes permegraves o no donar tribut (κῆνσον del llatiacute census) al Cegravesar iquestLrsquohi hem de donar o no lrsquohi hem de donarraquo El relat de Lluc utilitza el terme φόρος laquotributraquo (Lc 2022)


RCatT 391 (2014) 237-308

274

tribut La moneda que li van portar va ser segurament un denari de plata92 de lrsquoemperador Tiberi que en lrsquoanvers mostrava el cap llorejat de lrsquoemperador de perfil amb la inscripcioacute Augustus Ti(berius) Caesar Divi Aug(usti) F(ilius) [laquoAugust Tiberi Cegravesar fill del diviacute Augustraquo] mentre al revers hi havia la ins-cripcioacute Pontif(ex) Maxim(us) i una figura femenina asseguda sobre un tron amb un llarg ceptre a la dreta i una branca drsquoolivera a lrsquoesquerra figura que representava Liacutevia la mare de lrsquoemperador com a expressioacute divina de la Pax Jesuacutes pregunta laquoiquestDe qui eacutes aquesta imatge (εἰκών) i la inscripcioacuteraquo Aques-ta pregunta sobre la imatge mdashmolts traductors fan desaparegraveixer la forccedila de la pregunta traduint el terme per laquocararaquo o laquorostreraquomdash no tan sols evoca en un estudi sobre Ponccedil Pilat lrsquoepisodi sobre les imatges representades en els esten-dards sinoacute que emmena el lector a la primera pagravegina de la Biacuteblia quan es parla de lrsquoeacutesser humagrave creat laquoa imatge de Deacuteuraquo (Gn 127)93 No es tracta tan sols de mantenir-se fidels a la realitzacioacute drsquoimatges tal com prohibien els manaments de lrsquoAlianccedila en el Sinaiacute (Ex 204 Dt 58) sinoacute en primer lloc la fidelitat al projecte creador de Deacuteu mantenir-se fidel a la imatge de Deacuteu que tota persona guarda en el meacutes profund del seu cor Per aixograve quan els seus interlocutors li diuen que la moneda duu la imatge del Cegravesar ell respon laquoTor-neu (ἀπόδοτε) allograve del Cegravesar al Cegravesar i allograve de Deacuteu a Deacuteuraquo (Mc 1217)

Jesuacutes de Natzaret no introdueix aquiacute cap distincioacute de poders mdashcom srsquoacos-tuma a interpretarmdash sinoacute que mostra la radicalitat absoluta de la realitzacioacute de la persona a partir del projecte creador de Deacuteu com a imatge de Deacuteu Les monedes mostren la imatge del Cegravesar perograve lrsquoeacutesser humagrave porta la imatge de Deacuteu i per tant la marca de la veritable sobirania sobre ell Es tracta de tornar a Deacuteu allograve que eacutes drsquoell

Segons lrsquoEvangeli de Lluc lrsquoacusacioacute que el Sanedriacute presenta davant Pilat era laquoAquest lrsquohan trobat esgarriant la nostra nacioacute i oposant-se a donar tri-buts (φόρους) al Cegravesar dient que ell eacutes el Messies reiraquo (Lc 232) El mateix evangelista havia relatat lrsquoepisodi del pagament del denari introduint-lo amb la seguumlent finalitat per part dels qui li preguntaven laquoPer atrapar-lo amb les seves paraules per poder-lo entregar al governadorraquo (Lc 2020) El lector que

92 LrsquoEvangeli de Tomagraves parla drsquouna moneda drsquoor (EvTom 100) El denari drsquoor (aureus) equivalia a 25 denaris de plata

93 FITZMYER Evangelio seguacuten Lucas IV 167 laquoLa declaracioacuten de Jesuacutes presupone una compara-cioacuten de lo que estaacute marcado con la efi gie del Ceacutesar y lo que estaacute sellado con la imagen de Dios (cf Gn 126-27) El Reino que predica Jesuacutes no pone en cuestioacuten la realeza legiacutetima del Ceacutesar pero eso no es el aspecto maacutes decisivo de la vida humana El ser humano pertenece a Dios cuya imagen lleva grabada en su propio ser Dios no soacutelo tiene derecho de posesioacuten sobre el hombre sino que tambieacuten puede reivindicar que se reconozca su absoluta soberaniacutearaquo


RCatT 391 (2014) 237-308

275

coneix la resposta que Jesuacutes va donar sap aleshores perfectament que lrsquoacu-sacioacute que presenten davant Pilat eacutes falsa

9 EL JUDICI I MORT DE JESUacuteS DE NATZARET EN TEMPS DE PILAT SEGONS TAgraveCIT FLAVI JOSEP I ELS EVANGELIS

91 Referegravencies en Tagravecit i Flavi Josep

Hi ha un testimoniatge muacuteltiple en el reconeixement que el judici i la mort de Jesuacutes va ocoacuterrer en temps del govern de Ponccedil Pilat a Judea No soacuten tan sols els quatre evangelis que ho afirmen aixiacute i altres textos del Nou Testament94 sinoacute tambeacute unes frases dels historiadors Tagravecit i Flavi Josep

Tagravecit quan a principis del segle II explica lrsquoorigen del nom cristiagrave escriu laquoAquest nom els ve de Crist el qual sota el principat de Tiberi el procurador Ponccedil Pilat havia lliurat al supliciraquo (Ann 15443 trad Dolccedil 115) Pel terme suplici srsquoha drsquoentendre evidentment una condemna a mort i la seva execucioacute sense que expliciti el fet que es tractava drsquouna crucifixioacute La datacioacute i el nom del jutge que va emetre queda clarament recollit el procurador Ponccedil Pilat en temps del regnat de Tiberi Que es tracta del territori de Judea Tagravecit ho doacutena per pressuposat en la frase seguumlent en quegrave indica que va ser a Judea laquoon nas-queacute aquest malraquo Encara que lrsquohistoriador romagrave no eacutes plenament conscient utilitzant el terme Crist per a referir-se a aquell home condemnat per Pilat a Judea el text conserva el motiu de lrsquoacusacioacute pretendre ser el Crist (el Mes-sies) dels jueus

El text de Flavi Josep (Ant 1863-64) ha estat molt discutit perquegrave tal com ens ha arribat fins a nosaltres teacute clares mostres drsquouna magrave cristiana95 Per aixograve alguns estudiosos lrsquohan rebutjant en el seu conjunt considerant-lo una glossa

94 El segon volum de lrsquoobra lucana en un discurs de Pere als israelites diu de Jesuacutes laquoVosaltres el vau entregar i el vau negar davant Pilat quan ell estava decidit a deixar-lo lliure Vau negar el Sant i el Just i demanagravereu a Pilat que us indulteacutes un assassiacuteraquo (Ac 313b-14) en una pregagrave-ria de la comunitat laquoRealment en aquesta ciutat es van aliar Herodes i Ponccedil Pilat amb les nacions paganes i amb alguns del poble drsquoIsrael contra el teu sant Servent Jesuacutes el teu Mes-sies i han complert aixiacute tot allograve que la teva decisioacute poderosa havia fi xat per endavantraquo (Ac 427-28) i en el discurs de Pau en la sinagoga drsquoAntioquia de Pisiacutedia parlant dels qui residien a Jerusalem i dels seus dirigents laquoTot i que no havien trobat cap causa per a condemnar-lo a mort van demanar a Pilat que el fes matarraquo (Ac 1328) 1Tm 613 indica que Jesucrist laquoen presegravencia de Ponccedil Pilat va fer la seva noble confessioacuteraquo

95 Cf una visioacute de conjunt en MEIER I 82-92 que indica que laquocasi todas las opiniones imagina-bles se han emitido sobre la autenticidad o inautencidad de este pasajeraquo (p 82)


RCatT 391 (2014) 237-308

276

cristiana96 Perograve uns altres consideren que la magrave cristiana es limitagrave a retocar el text de tal manera que es pot reconstruir encara actualment el text primi-tiu La part que fa referegravencia a Ponccedil Pilat conteacute en el text que ens ha arribat la frase seguumlent laquoPilat per una acusacioacute dels nostres dirigents el condemnagrave a la creuraquo La referegravencia a una acusacioacute per part dels dirigents jueus podria formar part dels afegits cristians Drsquoaquesta manera el testimoni de Flavi Josep quedaria reduiumlt a laquoPilat [] el condemnagrave a la creuraquo referit a la persona de Jesuacutes Aquest text si eacutes autegraventic es trobaria emmarcat entre les pagravegines que Flavi Josep dedica a Ponccedil Pilat entre el segon episodi narrat (la utilitza-cioacute del tresor del temple per a lrsquoaquumleducte a Jerusalem) i el tercer (repressioacute dels samaritans despreacutes drsquouna concentracioacute de gent a la muntanya del Gari-zim) Flavi Josep entre aquests dos episodis parla sobre Jesuacutes i fa a continua-cioacute un paregraventesi sobre dos episodis ocorreguts a Roma cap a lrsquoany 19 el frau que uns jueus van cometre a la matrona romana Fuacutelvia i la posterior expul-sioacute de la ciutat dels jueus romans (Ant 1864-80) Drsquoaquesta manera els histo-riadors romans i jueus recullen la notiacutecia de la condemna a mort de Jesuacutes per part de Ponccedil Pilat97

92 El relat de la Passioacute en lrsquoEvangeli segons Marc

Perograve soacuten com era drsquoesperar els textos cristians els que dediquen meacutes espai a narrar les circumstagravencies drsquoaquesta condemna i drsquoaquesta mort a la creu LrsquoEvangeli segons Marc que eacutes el meacutes primitiu i la font principal dels altres relats presenta la seguumlent sequumlegravencia drsquointervencions de Pilat

96 Cf Eacute NODET laquoJeacutesus et Jean-Baptiste selon Josegravepheraquo Reacutevue Biblique 92 (1985) 320-348 497-524

97 Diversos autors han intentat de reconstruir la histograveria de la mort de Jesuacutes a la creu de mane-res molt diverses a les que presenten els evangelis Cf BRANDON 368 laquoOn peu donc conclure que si les romains exeacutecutegraverent Jeacutesus pour seacutedition crsquoest qursquoils voyaient en lui un dangereux agitateur politique et qursquoils eacutetaient fondeacutes agrave porter sur lui un tel jugement par les actes mecirc-mes du Christ Ceci poseacute nous pourrions imaginer raisonnablement que les Romains lrsquoarrecirc-tegraverent soit au moment ougrave il se livrait agrave des activiteacutes seacuteditieuses soit srsquoil leur avait eacutechappeacute un peu plus tard comme cela srsquoeacutetait produit pour nombre de reacutesistants juifs et de faux Messies dont Josegravephe parle dans ses livresraquo De totes maneres drsquouna execucioacute poliacutetica drsquouna fi gura profegravetica paciacutefi ca es troba un precedent ben proper com eacutes el cas de la mort de Joan Baptista a mans drsquoHerodes Antipes


RCatT 391 (2014) 237-308

277

a Jesuacutes eacutes portat davant la presegravencia de Pilat (Mc 151)b Pilat lrsquointerroga sobre si eacutes el rei dels jueus (Mc 152-5)c La multitud reclama a Pilat lrsquoalliberament de Barrabagraves i davant la

proposta del governador drsquoalliberar Jesuacutes aquesta demana per a ell la mort en creu (Mc 156-11)

d Pilat acontenta la gent que demana la crucifixioacute per a Jesuacutes (Mc 1512-15a)

e Pilat lrsquoentrega perquegrave sigui crucificat (Mc 1515b)f El regravetol de la creu amb la causa de la condemna deia laquoEl rei dels

jueusraquo (Mc 1526)g Crucifixioacute de dos laquobandolers (λῃσταί)raquo juntament amb Jesuacutes (Mc 15

2732)h Pilat comprovada la mort de Jesuacutes permet que Josep drsquoArimatea

srsquoendugui el seu cos per a sepultar-lo (Mc 1543-45)

Drsquoaquesta manera el paper de Ponccedil Pilat apareix plenament en la seva funcioacute de jutge en tant que governador romagrave li presenten un acusat lrsquointerro-ga sobre el que sens dubte eacutes lrsquoacusacioacute principal (intenta aplicar una mesura de gragravecia) el condemna a la creu fa puacuteblica la causa de la condemna i com-provada la seva mort permet la seva sepultura98 Drsquoaquesta sequumlegravencia logravegica tan sols lrsquoepisodi de Barrabagraves amb lrsquoindult pasqual i en part el fet que hi hagi altres ajusticiats a la creu apareixen com uns fets singulars que aparten aquesta narracioacute de lrsquoesquema de qualsevol narracioacute sobre un judici que acabi amb la condemna a mort99

98 Sobre la sepultura dels crucifi cats cf el que diu Filoacute laquoJo seacute drsquoalguns que havien estat crucifi -cats en la vigiacutelia drsquouna festivitat i que sersquols baixagrave de la creu i foren entregats als seus familiars ja que es va considerar convenient que rebessin sepultura i els rituals habitualsraquo (Flacc 83) tambeacute Flavi Josep respecte als greus desordres a Jerusalem lrsquoany 68 laquoArribaren a tal extrem drsquoimpietat que fi ns i tot deixaven els cossos sense enterrar malgrat que els jueus es preocupen tant de les sepultures que fi ns i tot els que han estat condemnats a la crucifi xioacute els despengen i els enterren abans de la posta del solraquo (Bell 4317) La llei jueva indicava que laquoel seu cadagravever no ha de quedar penjat tota la nit lrsquohan drsquoenterrar el mateix diaraquo (Dt 2122-23)

99 Sobre la fi gura de Barrabagraves cf M HERRANZ MARCO laquoUn problema de criacutetica histoacuterica en el relato de la Pasioacuten la liberacioacuten de Barrabaacutesraquo Estudios Biacuteblicos 30 (1971) 137-160 Sobre la data de la mort de Jesuacutes G THEISSEN ndash A MERZ El Jesuacutes histoacuterico Salamanca 2000 laquo6 El marco cronoloacutegico de la vida de Jesuacutesraquo pp 177-187 E P SANDERS La fi gura histoacuterica de Jesuacutes Estella 22001 laquoApeacutendice I Cronologiacutearaquo pp 305-316 A PUIG I TAgraveRRECH Jesuacutes Un perfi l biogragravefi c Barcelona 2004 laquo451 Lrsquoinici (2728 dC) i el fi nal (30 dC)raquo pp 205-210 BROWN La muerte I laquoApeacutendice II Fecha de la crucifi xioacuten (diacutea mes antildeo)raquo 1585-1616


RCatT 391 (2014) 237-308

278

91 Barrabagraves i els dos laquolladresbandolersraquo crucificats amb Jesuacutes

La presentacioacute de la figura de Barrabagraves va acompanyada drsquouna notiacutecia sobre una revolta ocorreguda amb antelacioacute i en la qual hi va haver un mort fet del qual va ser acusat Barrabagraves com autor100 No hi ha cap altra testimoni que pugui confirmar el costum de deixar lliure un pres101 en la festa de la Pasqua (lrsquoanomenat privilegium paschale o beacute laquoindult pasqualraquo) malgrat es trobi en els quatre evangelis102 No es pot excloure perograve que hi hagueacutes en alguns moments algun indult o amnistia ocasional103 fins i tot algun fet aiumlllat del

100 Alguns manuscrits cesariencs de Mt porten en els vv 16-17 la lliccediloacute laquoJesuacutes Barrabagravesraquo Encara que aquesta sembli la lliccediloacute considerada original per la major part drsquoespecialistes (cf BROWN La muerte I 940 i n 22) srsquoha de seguir la lliccediloacute dels principals cogravedexs en a A B D K L W Γ Δ) Oriacutegenes a mitjans del segle III indica ja que aquesta lliccediloacute no hi era en moltes cogravepies i que a meacutes a meacutes no era respectuosa en donar el mateix nom de Jesuacutes a un home dolent (In Mat 2716-18 121 GGS 382555-256) Absolutament singular eacutes la interpretacioacute drsquoA Vin-cent Cernuda de Barrabagraves com un auriga que durant un incident en una cursa de carros a lrsquohipogravedrom hauria mort un espectador (laquoLa condena inopinada de Jesuacutes I Pesquisa sobre la identidad de Barrabaacutesraquo Estudios Biacuteblicos 48 [1990] 375-422)

101 M HERRANZ MARCO laquoUn problema de criacutetica histoacuterica en el relato de la Pasioacuten la liberacioacuten de Barrabaacutesraquo Estudios Biacuteblicos 30 (1971) 150-152 intenta eliminar la difi cultat en considerar que el verb ἐποίει de Mc 158 ha entegraves un terme arameu lsquoabib participi passiu per un lsquoabeb participi actiu de tal manera que cal considerar que el subjecte no eacutes Pilat sinoacute la multitud laquoNo hablaba por tanto de que Pilato o el procurador tuviera la costumbre de liberar un preso por Pascua ni de que la multitud acostumbrara presentarse ante el pretorio a recla-mar este privilegio al llegar esta fecha sino simplemente aludiacutea a que la multitud teniacutea la costumbre de reunirse ante el palacio-pretorio y reclamar algoraquo (p 152) No hi ha cap fona-ment per aquesta interpretacioacute

102 Mc 156 Mt 2715 Jn 1839 En Lc 2317 es troba en el Cogravedex de Beza despreacutes del v 19 laquoAra beacute ell tenia necessitat per la festa de deixar-los anar un presraquo (trad Rius-Camps ndash Read-Heimerdinger) El text es troba tambeacute a ] W Γ Δ Θ Ψ i en les vetus llatina siriacuteaca i bohaiacuterica en canvi manca en P75 A B K L T (Nestle-Aland 28) La lliccediloacute del Cogravedex Beza (juntament amb la vetus siriacuteaca) amb el v 17 despreacutes del v 19 eacutes tanmateix per la seva singularitat la que explica les altres lliccedilons La colmiddotlocacioacute del v 17 abans del v 18 srsquoexplica per paralmiddotlelisme amb els altres evangelis mentre la seva omissioacute mdashja existent en el segle III com testifi ca el P75mdash es compregraven en considerar les diferents localitzacions de les altres dues lliccedilons com un indici clar drsquoafegit perograve donant com a resultat una incongruegravencia en la narracioacute en demanar la multitud lrsquoalliberament de Barrabagraves en comptes de Jesuacutes quan no srsquoha indicat que Pilat hagi drsquoalliberar ninguacute

103 Cf THEISSEN ndash MERZ 513 J KLAUSNER Jesuacutes de Nazaret Su vida su eacutepoca sus ensentildeanzas Buenos Aires Paidoacutes 2006 pp 442-443 escriu laquoEs de lo maacutes improbable que en ninguno de sus cuatro libros Josefo no encontrara la oportunidad de mencionar una costumbre tan digna de atencioacuten como esa de liberar un preso antes de la Pascuaraquo De totes maneres hi va haver governadors que van deixar lliures criminals com va ser el cas drsquoAlbiacute en els anys propers a la guerra sota pagament de diners laquoNo tan sols durant la seva administracioacute robagrave i srsquoapoderagrave dels beacutens dels particulars i ompliacute de contribucions extraordinagraveries tota la nacioacute sinoacute que srsquoapressagrave a tornar als seus familiars mitjanccedilant pagament els qui havien estat


RCatT 391 (2014) 237-308

279

mateix Pilat104 Malgrat el significat etimologravegic del nom Barrabagraves no hi ha motius per a considerar aquesta figura com a simbogravelica105

La notiacutecia posterior (que hi va haver dos lladres crucificats amb Jesuacutes) desperta diversos interrogants iquestaquests laquobandolers (λῃσταί)raquo condemnats a mort tenien alguna relacioacute amb el tumult en el qual Barrabagraves va matar supo-sadament una persona106 iquestRelacionaven drsquoalguna manera Jesuacutes amb aquests condemnats i amb aquest tumult si no com a involucrat fiacutesicament almenys com a instigador o inductor drsquoaquelles persones influiumldes per la seva predica-cioacute107

Per una altra banda iquestquin significat teacute el fet que Marc presenti els dos lladresbandolers crucificats amb Jesuacutes situats lrsquoun a la seva dreta i lrsquoaltre a la seva esquerra Es tracta evidentment drsquoun conjunt de tres personatges com en altres moments de la narracioacute evangegravelica transfiguracioacute els deixebles a

posats empresonats per bandolerisme (ἐπὶ λῃστείᾳ) pels Consells locals o pels procuradors precedents i cap era dolent (πονηρός) excepte qui no tenia res per donarraquo (Bell 2273)

104 F PEacuteREZ HERRERO Pasioacuten y Pascua 257-278 interpreta de la manera seguumlent el sentit drsquoaquest gest drsquoindult en la proximitat de la Pasqua laquoEn el diacutea en que el pueblo de Israel celebraba su liberacioacuten de Egipto el prefecto romano contribuiacutea a dicha celebracioacuten otorgaacutendoles en libertad a uno de sus prisionerosraquo Aixograve permetria pensar que es tracta drsquoun costum local La referegravencia de Barrabagraves amb laquolaraquo revolta (η στάσις) fa pensar en un fet concret Lrsquoarticle indica que es tracta drsquouna revolta ben coneguda dels lectors Ara beacute iquestquina revolta hi va haver cap a la meitat del govern de Pilat Lrsquouacutenica que es coneix eacutes lrsquooriginada per la protesta per la utilitzacioacute del tresor del temple per a la construccioacute de lrsquoaquumleducte a Jerusalem protesta que Flavi Josep anomena precisament com στάσις (Ant 1862) Aixograve no vol dir necessagraveriament que lrsquoevangelista reculli una proposta histograverica de Pilat es podria pensar en un fet puntual que lrsquoevangelista hagueacutes convertit en un costum per poder presentar una escena en la qual Jesuacutes i Barrabagraves estiguessin contraposats

105 El nom Barrabagraves entegraves com a Bar abagraves signifi ca laquofi ll drsquoAbaraquo o laquofi ll del pareraquo El nom propi Aba era molt corrent en aquella egravepoca com mostra el text del Talmud laquoAnagrave darrere drsquoell al cementiri i els digueacute ldquoBusco Abardquo Li respongueren ldquoMolts Aba hi ha aquiacuterdquo Els digueacute ldquoBusco Aba bar Abardquo Li respongueren ldquoMolts Aba bar Aba hi ha aquiacuterdquo Els digueacute laquoBusco Aba bar Aba el pare de Samuelrdquoraquo (Bar 18a)

106 Sobre les diverses presentacions de la fi gura de Barrabagraves en els evangelis cf H K BOND laquoBarabbas Rememberedraquo en Jesus and Paul Perspectives in Honor of James D G Dunn for his 70th Birthday B J OROPEZA minus C K ROBERSTSON minus D C MOHRMANN (eds) London 2009 59-71 Les presentacions de Barrabagraves com un bandoler revolucionari (λῃστής segons lrsquouacutes que en fa Flavi Josep) en Marc com un pres famoacutes (δέσμιον ἐπίσημον) a Mateu com un res-ponsable drsquoun assassinat (φόνον) a Lluc i com un lladre comuacute (λῃστής segons lrsquouacutes a Jn 101) en Joan les considera com molt probablement derivades de tradicions orals vives Sem-bla que hi ha aquiacute una confusioacute entre el poder creatiu dels narradors segons les seves pers-pectives redaccionals i la utilitzacioacute de tradicions diferents (laquothe power of memoryraquo)

107 Cf M HENGEL Jesuacutes y la violencia revolucionaria Salamanca Siacutegueme 1973


RCatT 391 (2014) 237-308

280

casa del cap de sinagoga les dones vora el sepulcre etc iquestSignifica un conjunt meacutes gran108

92 Els afegits dels altres evangelis

Lrsquoesquema narratiu de Marc eacutes mantingut fonamentalment pels altres tres evangelistes amb alguns afegits

a Jesuacutes eacutes portat davant la presegravencia de Pilat (Mt 272 Lc 231 Jn 1828 [laquoal pretoriraquo])

ndash La fi de Judes (Mt 273-10)b Pilat lrsquointerroga sobre si eacutes el rei dels jueus (Mt 2711-14 Lc 232-5

Jn 1829-38) ndash Pilat envia Jesuacutes a Herodes Antipes (Lc 236-12)c La multitud reclama a Pilat lrsquoalliberament de Barrabagraves i davant la

proposta del governador drsquoalliberar Jesuacutes aquesta demana per a ell la mort en creu (Mt 2715-1820-21 Lc 2317-23 Jn 1839-40)

ndash Lrsquoesposa de Pilat li comunica el que havia somniat (Mt 2719)d Condemna de Jesuacutes (Mt 2722-23 Lc 2324-25a Jn 1916a) ndash Pilat es renta les mans mentre la multitud es fa responsable de la

seva sang (Mt 2724-25) ndash La multitud acusa Pilat de no ser amic de Cegravesar si allibera Jesuacutes

(Jn 1912-15)e Pilat entrega Jesuacutes perquegrave sigui crucificat (Mt 2726 Lc 2325b Jn

1916a)f El regravetol de la creu amb la causa de la condemna deia laquoEl rei dels

jueusraquo (Mt 2737 Lc 2338 Jn 1917b-22)

108 J MONTSERRAT TORRENTS Jesuacutes el Galileo armado Historia laica de Jesuacutes Madrid Edaf 2007 escriu laquoLa partida de Jesuacutes y Pedro reunida y armada en Galilea planeoacute un golpe de mano en Jerusaleacuten [] No hay indicios histoacutericamente fi ables acerca de la eacutepoca del antildeo en que se produjo la accioacuten del grupo de Jesuacutes La fecha de la Pascua podriacutea obedecer a una concep-cioacuten teoloacutegica [] iquestCuaacutentos eran los asaltantes La tradicioacuten legendaria reduce el grupo a Jesuacutes y sus once disciacutepulos Pero es evidente que carece de sentido una tropa tan reducida para una empresa tan ambiciosa [] La leyenda cristiana narra que la escaramuza del mon-te de los Olivos tuvo lugar por la noche Es sumamente improbable Las croacutenicas beacutelicas de la Antiguumledad resentildean muy pocas operaciones militares nocturnasraquo (Jesuacutes el Galileo armado 138140) Perograve quan la hipogravetesi no srsquoadequa a les dades abans de canviar les dades rebudes eacutes millor canviar la hipogravetesi de partenccedila


RCatT 391 (2014) 237-308

281

g Crucifixioacute de dues altres persones juntament amb Jesuacutes (Mt 273844 Lc 2332-3339 Jn 191831)

h Pilat comprovada la mort de Jesuacutes permet que Josep drsquoArimatea srsquoendugui el seu cos per a sepultar-lo (Mt 2757-58 Lc 2352 Jn 1938)

ndash Es demana a Pilat guardes per vigilar el sepulcre (Mt 2762-66)

Tant Mateu com Lluc com Joan fan afegits a aquest relat bagravesic de la Pas-sioacute De totes maneres els afegits de cada un dels tres evangelistes soacuten molt diferents

921 Els afegits de lrsquoEvangeli de Mateu

Els afegits de lrsquoEvangeli segons Mateu soacuten fonamentalment quatre la fi tragravegi-ca de Judes i la compra del Camp del Terrisser amb els seus diners (Mt 273-10) el fet que lrsquoesposa de Pilat manifesteacutes a aquest el que havia somniat durant la nit respecte a lrsquoacusat (Mt 2719) el gest teatral de Pilat de rentar-se les mans puacuteblicament expressant la seva innocegravencia respecte a la condemna drsquoaquell innocent (Mt 2724)109 i finalment la peticioacute dels grans sacerdots i els fariseus a Pilat perquegrave doni lrsquoordre drsquoassegurar el sepulcre amb una guagraver-dia (Mt 2762-66)110

En lrsquoaviacutes de lrsquoesposa i en el rentament de mans es tracta de dos detalls de caragravecter literari que no fan sinoacute expressar gragraveficament la innocegravencia de Jesuacutes als ulls dels personatges romans davant la multitud jueva que va reclamant la condemna de Jesuacutes a la creu El somni com aviacutes celestial es troba en els relats de la infagravencia de Mateu en referegravencia a Josep (Mt 120-24 21319-20) i tambeacute en els mags (Mt 217) i eacutes un tema present en la literatura greco-roma-na111 El rentament de mans es troba clarament inspirat en les normes del

109 Com mostra BROWN La muerte I 891 els tres afegits de Mt en la narracioacute del proceacutes romagrave soacuten de forma alternativa tres insercions dins el mateix esquema de Mc a) entrega de Jesuacutes a Pilat (Mt 271-2) b) preguntes inicials de Pilat (Mt 2711-14) i episodi de Barrabagraves (Mt 2715-1820-21) c) condemna de Jesuacutes (Mt 2722-2326)

110 Aquest relat teacute la seva continuacioacute en el capiacutetol seguumlent amb lrsquoinforme donat pels guardes (Mt 2811-15) on despreacutes drsquooferir molts diners als soldats els indiquen laquoI si aixograve arriba a oiumlda del governador ja el convencerem que us deixi tranquilsraquo

111 Aixiacute el somni de lrsquoesposa de Juli Cegravesar la nit anterior al seu assassinat (cf Dioacute Cassi Hist 44171) Cf BROWN La muerte I945-949 Sobre les paraules de lrsquoesposa a Pilat escriu KLAUSNER 442 laquoUna observacioacuten semejante es absolutamente improbable en boca de una matrona romana esposa del alto funcionarioraquo


RCatT 391 (2014) 237-308

282

llibre del Deuteronomi laquoEs rentaran les mans sobre la vedella desnucada vora la riera declarant ldquoLes nostres mans no han vessat aquesta sang i els nostres ulls no han vist res Vulgues absoldre Senyor el teu poble drsquoIsrael que tu has alliberat no el facis responsable de la mort drsquoun innocentrdquoraquo (Dt 216-8)112 i era un costum jueu perograve present tambeacute en la literatura greco-roma-na113

922 El afegits de lrsquoEvangeli de Lluc

Com ha subratllar R E Brown els afegits de Mateu suposen literagraveriament una interrupcioacute en la sequumlegravencia en canvi lrsquoafegit de Lluc laquoestagrave perfectament integrat en el seu contextraquo114 Es tracta de lrsquoenviament de Jesuacutes per part de Pilat a Herodes Antipes (Lc 236-12)115 que es troba referenciat tambeacute en el segon volum de lrsquoobra lucana Ac 427-28 En aquest darrer text el fet que Pilat envieacutes Jesuacutes a Herodes va precedit de la cita del Sl 2 lloc en el qual es fa refe-regravencia a una confabulacioacute en contra El fet que aquesta confabulacioacute no coin-cideixi amb el fet que Pilat i Herodes aquell dia fessin les paus com indica Lc 2312 ens indica que el fet no eacutes quelcom inventat a partir del Salm sinoacute que el Salm hi ha estat afegit

Aquest enviament de Pilat a Herodes suposa una anakrisis eacutes a dir una investigacioacute delegada a un altre abans de dictar sentegravencia Aixograve evidencia el paralmiddotlelisme que Lluc estableix amb un altre episodi del segon volum de la seva obra la preparacioacute per part del procurador Festus drsquoun informe sobre Pau abans de ser enviat a lrsquoemperador mitjanccedilant un enviament del presoner al rei Agripa II (Ac 2523-27) laquoA propogravesit drsquoell no tinc res de segur per a escriure al meu Senyor Per aixograve lrsquohe fet comparegraveixer davant vostre i especial-

112 Les dures paraules mateanes laquoQue la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fi llsraquo (Mt 2725) inspirades en expressions veterotestamentagraveries (cf 2Sa 328-29 1Te 231-33 Jr 5135) seran corregides per Lluc en el seu doble escrit a Teogravefi l laquoPare perdonarsquols que no saben el que fanraquo (Lc 2334) laquoVoleu que es torni contra nosaltres la sang drsquoaquest homeraquo (Ac 528)

113 Cf BROWN La muerte I 981 que cita com a text jueu la Carta drsquoAristees 305-306 i com a li-teratura greco-romana Homer (Iliacuteada 6266-268) Sogravefocles (Agravejax 654-655) Herogravedot (Histograveria 135) i Virgili (Eneida 2718-720)

114 BROWN La muerte I 898115 Cf M L SOARDS laquoTradition Composition and Theology in Lukersquos Account of Jesus before

Herod Antipasraquo Biblica 66 (1985) 358-359


RCatT 391 (2014) 237-308

283

ment davant teu rei Agripa perquegrave despreacutes de fet lrsquointerrogatori tingui quel-com a escriureraquo (Ac 2526)116

La resposta drsquoHerodes a Pilat eacutes descrita de la manera seguumlent per Lluc laquoFinalment Herodes amb la seva tropa el menyspreagrave i per escarnir-lo li va posar un vestit llampant (λαμπράν) i el tornagrave a enviar a Pilatraquo (Lc 2311) Quegrave significa laquoun vestit llampantraquo Alguns ho interpreten com un vestit blanc signe drsquoinnocegravencia uns altres com un vestit puacuterpura propi dels reis Lrsquoadjec-tiu laquollampant (λαμπράν)raquo eacutes utilitzat en el Nou Testament per a indicar un home que porta a Corneli un missatge celestial (Ac 1030) un home ric que entra en lrsquoassemblea cristiana en contraposicioacute a un pobre amb vestit misera-ble (Jm 22-3) els agravengels vestits de lli blanc resplendent (Ap 156 198) No es tracta doncs drsquoun senyal drsquoinnocegravencia sinoacute drsquoun senyal de la seva importagraven-cia de la seva dignitat sense suposar cap mena de color determinat Herodes es burla de Jesuacutes en vestir-lo amb un laquovestit llampantraquo com correspon a un que eacutes presentat com a rei dels jueus117 Amb aquesta burla Herodes es riu de lrsquoacusacioacute mdasho de la pretensioacute de lrsquoacusatmdash cosa que en el fons equival a reconegraveixer la seva innocegravencia si no ja la seva bogeria118 Eacutes el que interpreta el mateix Pilat en la narracioacute laquoJo he procedit a interrogar-lo davant vostre i no he trobat res en les vostres acusacions per a poder-lo inculpar ni tampoc Herodes que ens lrsquoha tornat a enviar (Lc 2314-15)raquo

El debat sobre la historicitat drsquoaquest afegit lucagrave resta situat drsquouna manera nova dins la consideracioacute del personatge al qual va dirigida lrsquoobra com el gran sacerdot Teogravefil Dins aquesta situacioacute concreta de lrsquoescrit Lluc introdueix en lrsquoesquema narratiu de Marc un detall que seria ben conegut del seu interlo-cutor Teogravefil Amb aquesta introduccioacute de lrsquoanakrisis drsquoHerodes Antipes un priacutencep jueu tetrarca de Galilea Lluc subratlla mdashdavant la consciegravencia de Teogravefil fill del gran sacerdot Annagraves i nebot del gran sacerdot Caifagravesmdash la impli-cacioacute en la mort de Jesuacutes no tan sols dels grans sacerdots sinoacute tambeacute dels priacutenceps herodians

116 Cf BROWN La muerte I 904-905117 La importagravencia del vestit es pot comprovar en el relat de lrsquouacuteltima compareixenccedila puacuteblica del

rei Agripa I abans de la seva mort que en Ac 1221 eacutes descrit vestit amb laquoun vestit [estheta] reialraquo i en Flavi Josep amb laquouna estola de plataraquo (Ant 19344) laquoaleshores la plata refulgent en ser tocada pels primers raigs solars emetia espurnes meravelloses i fulgors impressio-nants que posaven els pegravels de punta als qui es fi xaven en la vestimentaraquo (ibiacuted)

118 Escriu LEacuteGASSE El proceso Los relatos 348 laquoEn este rasgo de doble sentido afl ora la ironiacutea pues la mascarada con la que se burlan de alguien a quien se considera como un tonto inofensivo se convierte sin saberlo Herodes ni sus guardias en un homenaje anticipado a Cristo que debiacutea ldquosufrir todas estas cosas para entrar en su gloriardquo (Lc 2426)raquo


RCatT 391 (2014) 237-308

284

923 El afegits de lrsquoEvangeli de Joan

LrsquoEvangeli de Joan teacute perograve una altra indicacioacute que val la pena de recollir relacionada amb lrsquoaccioacute del governador romagrave119 Es tracta de la presegravencia de soldats romans en la detencioacute de Jesuacutes a lrsquohort de Getsemaniacute laquoJudes doncs prenent la cohort (τὴν σπεῖραν) i alguns guardes (ὑπηρέτας) facilitats pels grans sacerdots i pels fariseus arriba alliacute amb llanternes i torxes i armesraquo (Jn 183) Sorpregraven que en aquesta detencioacute de Jesuacutes hi hagi dos tipus de forces Per una banda una cohort romana i per lrsquoaltra uns guardes del temple120 Aixograve mateix es troba a lrsquoinici de la periacutecopa seguumlent quan es parla de a) la cohort romana amb el tribuacute que la comandava i b) els guardes dels jueus (Jn 1812) En els sinograveptics es parlava simplement drsquouna multitud nombrosa (laquonombrosaraquo en D) amb espases i garrots laquode part dels grans sacerdots dels escribes i an-ciansraquo (Mc 1443 Mt 2647 laquode part dels grans sacerdots i ancians del pobleraquo Lc 2252 laquograns sacerdots caps de la guagraverdia del temple [στρατηγοὺς τοῦ ἱεροῦ] i anciansraquo) En els sinograveptics han sortit al seu encontre com contra un bando-ler amb espases i garrots (Mc 1548 Mt 2651 Lc 2250)

Ch K Barrett escriu laquoAl comenccedilament mateix de la narracioacute Joan intro-dueix la presegravencia dels romans Perograve aixograve eacutes poc provable des del punt de vista histograveric i sembla obeir al desig de lrsquoevangelista de mostrar que tot el koacutesmos srsquoha confabulat contra Jesuacutesraquo121 Joan introduint fora de tota versemblanccedila histograverica la presegravencia drsquouna cohort romana amb el seu corresponent tribuacute122

119 Sobre la relacioacute del relat joagravenic del judici davant Pilat i la tradicioacute sinograveptica cf L M SAB-BE laquoThe Trial of Jesus before Pilate in John and its Relation to the Synoptic Gospelsraquo en A DENAUX (ed) John and the Synoptics Leuven 1992 341-385

120 Cf SCHUumlRER I 481 n 86 laquoEl cuarto evangelio afi rma indudablemente que Jesuacutes fue arresta-do por personal militar al servicio de Roma pero la designacioacuten de la unidad que llevoacute a cabo el arresto como σπεῖρα es claramente una exageracioacuten No se enviaron 500 o 600 hombres para aprehender a Jesuacutes sino una unidad reducida mandada probablemente por un decurio y no por un tribunus o χιλίαρχοςraquo

121 El Evangelio seguacuten san Juan 785 De forma semblant LEacuteON-DUFOUR Lectura IV 30-31 es-criu laquoAl hacer intervenir a los romanos en el prendimiento de Jesuacutes el evangelista quiso signifi car que en el drama participaron todos judiacuteos y paganos el Hijo que Dios entregoacute al mundo (316) fue condenado tanto por unos como por otrosraquo

122 El fet que la detencioacute de Jesuacutes va ser feta per jueus i no pas per soldats romans indica que no era considerat especialment perilloacutes per part del governador sinoacute per les autoritats jue-ves En aquest punt hi ha una diferegravencia essencial respecte a lrsquoaccioacute repressiva dels soldats romans contra la multitud de samaritans reunits al peu de la muntanya del Garizim seguint un moviment aparentment messiagravenic En el cas de Jesuacutes no sembla haver-hi un moviment de concentracioacute de masses en canvi en lrsquoepisodi dels samaritans mdashel darrer en el govern de Pi-latmdash hi havia grans multituds (cf infra) Lrsquoentrega drsquoun jueu al tribunal del governador de Ju-dea per part de les autoritats jueves estagrave documentada histogravericament en el cas drsquoaquell Jesuacutes


RCatT 391 (2014) 237-308

285

vol indicar teologravegicament la participacioacute de tothom en la detencioacute de Jesuacutes jueus i pagans Eacutes aquest un dels molts afegits joagravenics en el relat de la Passioacute que subratllen aquest universalisme de la redempcioacute123 segons lrsquoafirmacioacute de 316-17 laquoDeacuteu ha estimat tant el moacuten que ha donat el seu Fill uacutenic perquegrave no es perdi cap dels qui creuen en ell sinoacute que tinguin vida eterna Deacuteu no ha enviat el seu Fill al moacuten perquegrave el moacuten fos condemnat sinoacute per salvar-lo per mitjagrave drsquoellraquo

De totes maneres com han subratllat diversos autors no hi ha en el relat de la detencioacute uacutenicament la presegravencia dels qui veacutenen a detenir Jesuacutes laquoamb espases i garrotsraquo sinoacute que hi ha tambeacute lrsquoaccioacute violenta drsquoun dels deixebles presents que laquodesembeinagrave lrsquoespasa i drsquoun cop tallagrave lrsquoorella al criat del gran sacerdotraquo (Mc 1447 Mt 2651124 Lc 2250125 Jn 1810b)126 iquestSignifica aquesta presegravencia drsquoespases entre els deixebles i aquest acte violent de tallar una orella una marca simbogravelica drsquouna primitiva resistegravencia o fins i tot atac per part dels deixebles de Jesuacutes El fet que la detencioacute afecti tan sols a Jesuacutes i no pas als seus deixebles allunya qualsevol pensament drsquoun veritable atac armat per part dels deixebles Per una altra banda lrsquoestranyesa davant la presegravencia drsquoes-pases en unes persones paciacutefiques que es troben de viatge a les afores durant

fi ll drsquoAnanies que anava per Jerusalem anunciant la destruccioacute de la ciutat i va ser portat lrsquoany 62 per les autoritats (οἱ ἄρχοντες) davant el procurador romagrave Albiacute (Ant 6300-309)

123 Cf 1814 laquoHavia donat als jueus aquest consell ldquoVal meacutes que un sol home mori per la na-cioacuterdquoraquo (en referegravencia a 1152 laquoI no tan sols per la nacioacute sinoacute tambeacute per reunir els fi lls de Deacuteu dispersosraquo) 1820 laquoJo he parlat al moacuten obertamentraquo 1831-32 laquoEmporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo drsquoacord amb la vostra Llei [hellip] Calia que es complissin les paraules que Jesuacutes havia dit indicant com havia de morirraquo 1837 laquoJo he nascut i he vingut al moacuten per donar testimoni de la veritatraquo 195b laquoAquiacute teniu lrsquohomeraquo 1920b laquoEl regravetol era escrit en hebreu en llatiacute i en grecraquo

124 Aquesta accioacute violenta amb lrsquoespasa eacutes recriminada per Jesuacutes en Mt 2652-54 laquoJesuacutes li diu ldquoTorna lrsquoespasa a la beina que tots els qui empunyen lrsquoespasa per lrsquoespasa moriran iquestEt pen-ses que no puc demanar ajut al meu Pare Ara mateix mrsquoenviaria meacutes de dotze legions drsquoagraven-gels Perograve llavors com es complirien les Escriptures segons les quals cal que sigui aixiacuterdquoraquo Aquest comentari mateagrave mostra lrsquoestranyesa de la comunitat davant el text de Mc estranyesa semblant a la que es mostra en el baptisme de Jesuacutes per part de Joan a Mt 314-15

125 El text es troba precedit en Lc per una indicacioacute que entre els deixebles hi ha dues espases (Lc 2236-38) i la pregunta a Jesuacutes si ataquen amb lrsquoespasa (Lc 2250) i seguit pel rebuig per part de Jesuacutes drsquoaquest gest i la guaricioacute de lrsquoorella (Lc 2251) De nou hi ha en Lluc una segraverie drsquoindicacions per interpretar la tradicioacute marcana

126 En Jn hi ha una indicacioacute precedent del nom del deixeble que actua (laquoLlavors Simoacute Pere es va treure una espasa que portavaraquo Jn 1810a) i la posterior recriminacioacute (laquoGuardarsquot lrsquoespasa a la beina iquestno he de beure la copa que el Pare mrsquoha donatraquo Jn 1811 a partir de Mt 2652 2022 2639)


RCatT 391 (2014) 237-308

286

la nit srsquoha de contemplar segurament a partir dels costums de lrsquoegravepoca i del lloc127

Lrsquoafegit principal de lrsquoEvangeli de Joan eacutes la pressioacute que estableixen els jueus quan es posen a cridar laquoSi deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cegravesar Tothom qui es fa rei va en contra del Cegravesarraquo (Jn 1912) Aquest pres-sioacute per referegravencia a lrsquoemperador es troba tambeacute en lrsquoepisodi del escuts daurats que narra Filoacute dubtes de Pilat per retirar els escuts amenaccedila de la gent amb denunciar-lo davant lrsquoemperador

10 LA RECUPERACIOacute DE LrsquoAMISTAT ENTRE PILAT I HERODES ANTIPES SEGONS LLUC

Lluc en lrsquoescrit de la seva obra dirigida a Teogravefil mdashiquestel gran sacerdot Teogravefilmdash fa una ampliacioacute en el relat de la Passioacute respecte al text de Marc i dels altres evangelistes Narra lrsquoenviament de Jesuacutes detingut per part de Pilat a Herodes Antipes (Lc 236-12) Amb aquesta ampliacioacute fa que el judici de Jesuacutes no quedi limitat al governador romagrave despreacutes que els grans sacerdots els notables i els escribes hagin presentat lrsquoacusacioacute contra el detingut sinoacute que srsquoampliiuml a una autoritat civil jueva tan representativa com era Herodes Antipes tetrarca de Galilea i Perea i fill drsquoHerodes el Gran Aquesta ampliacioacute no trenca el dret romagrave en el desenvolupament normal drsquoun judici com es veu en una mesura semblant quan el mateix Lluc indica que mdashcap a lrsquoany 57-58mdash el governador Festus va fer quelcom de semblant en el judici contra Pau de Tars en enviar-lo davant el rei Agripa II (Ac 2523-27)

Drsquoaquesta manera el que era un judici del governador romagrave apareix drsquoal-guna manera com quelcom on estan implicades les autoritats romanes i jueves tant les religioses com les civils Perograve al mateix temps la indicacioacute que laquoaquell mateix dia Herodes i Pilat que abans estaven renyits es reconci-liarenraquo (Lc 2312) fa una referegravencia que transcendeix el fet del judici indica que amb anterioritat hi va haver quelcom que va produir una tensioacute entre el governador romagrave de Judea i el tetrarca de Galilea Lrsquoepisodi havia comenccedilat precisament amb la indicacioacute que Pilat havia preguntat laquosi aquell home era galileuraquo (Lc 236) Pilat va enviar Jesuacutes a Herodes precisament perquegrave era ga-lileu eacutes a dir perquegrave Herodes Antipes era el tetrarca de Galilea i tot allograve que afectava a ciutadans galileus li afectava drsquoalguna manera No es tractava drsquouna

127 Flavi Josep explicant la fraternitat que hi havia entre els essenis escriu laquoViatgen sense portar a sobre absolutament res tan sols armes per defensar-se dels bandolers (τοὺς λῃστάς)raquo (Bell 2125)


RCatT 391 (2014) 237-308

287

quumlestioacute de jurisdiccioacute sinoacute en aquest cas de delicadesa envers ell I aixiacute ho va entendre Herodes que laquoes va alegrar molt de veurersquolraquo (Lc 238)

Des del punt de vista narratiu aquesta mirada enrere mdashobligada per la indicacioacute que estaven renyitsmdash guia el propi lector a fer una mirada a la prograve-pia narracioacute en la recerca de si el narrador li ha donat ja alguna dada que cal recordar La referegravencia al fet de tractar-se drsquoun acusat galileu que conveacute que sigui dut davant la presegravencia del tetrarca de Galilea fa recordar al lector lrsquoepi-sodi en el qual Jesuacutes eacutes informat sobre laquoel cas dels galileus la sang dels quals Pilat havia barrejat amb els seus sacrificisraquo (Lc 131)128 Aquesta intervencioacute mdashde nou a Jerusalemmdash vers uns galileus que soacuten morts per Pilat no podia agradar al tetrarca de Galilea no tan sols pel fet en si i com a jueu sinoacute pel fet mateix de tractar-se de quelcom que li afectava personalment en la seva progravepia autoritat En aquest sentit seria el mateix Lluc qui relacionaria aquests dos fets

Aquesta mort drsquouns galileus occits drsquouna manera sagnant a Jerusalem ciutat a la qual havia pujat per oferir-hi sacrificis en el temple mdashcosa que fa pensar en una festa com la Pasquamdash recorda la repressioacute amb morts de la gent que havia protestat a Jerusalem segurament en una festa com la Pasqua contra Pilat pel fet que aquest hagueacutes utilitzat el tresor del temple en la con-duccioacute drsquoaiguumles cap a la ciutat El punt de relacioacute srsquoestableix si es considera amb tota versemblanccedila que els qui havien remogut la multitud protestant contra una mesura en la qual els grans sacerdots hi havien colmiddotlaborat eren galileus en el sentit de jueus radicals en el rebuig del domini romagrave129 Aquest

128 La historicitat drsquoaquesta compareixenccedila davant Herodes ha estat negada categogravericament per M Dibelius (laquoHerodes und Pilatusraquo ZNW 16 [1915] 113-126) R Bultman (Historia de la tradicioacuten sinoacuteptica Salamanca Siacutegueme 2000 333 que parla de laquollegendaraquo) A Loisy (LrsquoEacutevangile selon Luc Pariacutes Eacutemile Nourry 1924 544-545) tampoc lrsquoaccepta S Leacutegasse (Le procegraves de Jesuacutes Lrsquohistoire Pariacutes Du Cerf 1994 108 laquoon sera sage en laissant le teacutetrarque hors du champs les responsabiliteacutes de la mort de Jeacutesusraquo) En canvi lrsquoaccepten J Blinzler (El proceso 252-254) i H W Hoehner (Herode Antipas A Contemporary of Jesus Christ Grand Rapids Zondervan 1980 239 que considera les raons de Pilat com laquodiplomatic rea-sonsraquo) F Bovon no es pronuncia perograve considera que hi ha en Lluc una tradicioacute anterior a ell laquoEl que haya habido una tradicioacuten que atestigua la colaboracioacuten entre Pilato y He-rodes asiacute como la comparecencia de Jesuacutes ante cada una de estas instancias no signifi ca sin embargo que haya que admitir estos episodios des de un punto de vista histoacutericoraquo (El evangelio IV 456)

129 Cal recordar el que diu Flavi Josep de Judes de Galilea com a iniciador drsquoaquesta sensibilitat exaltada laquoEl seu amor per la llibertat eacutes incommovible ja que no accepten cap altre cap ni sobiragrave meacutes que Deacuteu uacutenicament Tenen per cosa de poca importagravencia sofrir qualsevol classe de mort per oposar-se a donar a cap home el tiacutetol de sobiragraveraquo (Ant 1823)


RCatT 391 (2014) 237-308

288

detall de Lluc en la seva escriptura a Teogravefil ajuda doncs a relacionar diver-ses dades meacutes o menys disperses

11 PILAT I HERODES A LrsquolaquoEVANGELI DE PEREraquo

Fora de la literatura canogravenica la narracioacute meacutes antiga que fa referegravencia a Pilat i a Herodes Antipes conjuntament eacutes lrsquoEvangeli de Pere130 Es tracta drsquoun text grec que es pot datar en la primera meitat del segle II Sersquon va trobar una cogravepia dels segles VII-IX lrsquohivern dels anys 1886-1887 en el sepulcre drsquoun monjo cristiagrave drsquoAkhmim a Egipte

Mostra una clara dependegravencia dels quatre evangelis canogravenics o beacute drsquouna concograverdia posterior131 fa referegravencia a la guagraverdia del sepulcre a partir de lrsquoEvangeli de Mateu al rentament de mans per part de Pilat al contacte entre Pilat i Herodes i a la utilitzacioacute del terme laquomalfactorsraquo (κακοῦργοι) a partir de lrsquoEvangeli de Lluc a la data de la mort de Jesuacutes en la vigiacutelia dels Agravezims i al trencament de les cames dels crucificats a partir de lrsquoEvangeli de Joan El text se situa amb posterioritat a la destruccioacute de Jerusalem lrsquoany setanta fet que srsquointerpreta com un cagravestig als jueus per la mort de Jesuacutes lectura que es troba tambeacute en la glossa de 1Te 415-16 de finals del segle I132 Despreacutes de la mort de Jesuacutes els jueus els notables i els sacerdots penedits pel que han fet diuen laquoSrsquoacosta el judici i la fi de Jerusalemraquo i Pere com a narrador en primera persona comenta laquoEns vam amagar perquegrave ens cercaven com si foacutessim mal-factors i volgueacutessim calar foc al santuariraquo (EvPe 25-26)133

El text subratlla la innocegravencia de Pilat que a traveacutes dels seus soldats eacutes testimoni de la resurreccioacute de Jesuacutes a) sembla suposar-se en la part perduda el rentament de mans per part de Pilat (cf EvPe 1) b) Pilat en veure que els jueus i Herodes no es volen rentar les mans es posa dret (EvPe 1) c) Josep (drsquoArimatea) era amic de Pilat i de Jesuacutes (EvPe 3) d) Pilat passa a Herodes la peticioacute de Josep sobre el cos de Jesuacutes (EvPe 3) i e) un centurioacute amb soldats

130 Sobre el text Els evangelis apogravecrifs I 351-372 SANTOS OTERO Los evangelios apoacutecrifos 375-393 VAGANAY LrsquoEacutevangile de Pierre Estudis laquoEl Evangelio de Pedro un relato no-canoacutenico de la pasioacutenraquo en BROWN La muerte II 1548-1584 M RODRIacuteGUEZ RUIZ laquoEl evangelio de Pedro iquestUn desafiacuteo a los evangelios canoacutenicosraquo Estudios Biacuteblicos 46 (1988) 497-525

131 Aquest fet fa inviable la hipogravetesi drsquoun text primitiu del segle I presentada per J D CROSSAN The Cross That Spoke The Origins of the Pasion Narrative San Francisco 1988

132 Sobre la consideracioacute drsquoaquest text com una glossa i la seva datacioacute de fi nals del segle I cf R PUIGDOLLERS laquoClassifi cacioacute i datacioacute de les glosses en les colmiddotleccions de cartes paulines RCatT 262 (2001) 240-241

133 Els evangelis apogravecrifs I 365


RCatT 391 (2014) 237-308

289

romans vigilen el sepulcre de Jesuacutes (EvPe 313238454749) i expliquen a Pilat el que ha passat en la resurreccioacute de Jesuacutes (EvPe 45)

Al mateix temps la responsabilitat de la mort de Jesuacutes passa als jueus que en la figura drsquoHerodes (Antipes) i dels grans sacerdots soacuten el qui pre-nen les decisions a) ninguacute drsquoentre els jueus ni Herodes ni cap dels seus jutges no es renta les mans (EvPe 1) b) Herodes que sembla actuar com el magistrat principal mana que srsquoenduguin Jesuacutes i facin amb ell el que ha manat (EvPe 2) c) Herodes apareix com a complidor de la Llei mentre Jesuacutes eacutes un ajusticiat (EvPe 5) d) soacuten els jueus mdashno pas els soldats romansmdash els qui ultratgen Jesuacutes (EvPe 6-9) e) els jueus crucifiquen Jesuacutes (EvPe 10-14) f) el text de la causa de la mort escrit sobre la creu (laquoAquest eacutes el rei drsquoIsraelraquo) estagrave escrit des de lrsquoograveptica jueva no pas romana (rei dels jueus) (EvPe 11) g) un del malfactors crucificats amb Jesuacutes retreu als jueus les seves burles dient que eacutes el Salvador de la humanitat i pregun-tant quin mal els ha fet (EvPe 13) h) cau la fosca sobre tot Judea mdashno pas sobre tota la terramdash (EvPe 15) i) els jueus emplenen laquola mesura dels (seus) pecats (que havia de caure) sobre el seu capraquo donant a beure a Jesuacutes fel i vinagre (EvPe 17) j) a la mateixa hora de la mort de Jesuacutes la cortina del santuari de Jerusalem es va partir en dos trossos (EvPe 20) k) quan els jueus colmiddotloquen el cos de Jesuacutes a terra laquotota la terra tremolagrave i va haver-hi un gran pagravenicraquo (EvPe 21) l) els jueus els notables i els sacerdots es lamen-ten despreacutes de la mort de Jesuacutes i veuen acostar-se la fi de Jerusalem (EvPe 25) m) els deixebles se senten acusats pels jueus com si volessin calar foc al temple (EvPe 26) i n) els jueus demanen a Pilat que prohibeixi als sol-dats de parlar (EvPe 47)

LrsquoEvangeli de Pere eacutes doncs una narracioacute que teacute les seves fonts en els evangelis canogravenics i estagrave influiumlda per les circumstagravencies posteriors a la des-truccioacute del temple i de la ciutat de Jerusalem i lrsquoallunyament de les comunitats de deixebles de Jesuacutes de la seva matriu palestinenca Eacutes el testimoni apogravecrif meacutes antic del desenvolupament de les tradicions sobre Pilat a partir dels tex-tos escrits Aquest desenvolupament perograve no aporta res de cara a lrsquoestudi de la biografia del governador de Judea

12 EL RETRAT LITERARI DE PONCcedil PILAT ESCRIT PER FILOacute DrsquoALEXANDRIa

No srsquoha conservat cap retrat escultograveric o pictograveric de Ponccedil Pilat De totes maneres els qui han escrit sobre ell en lrsquoantiguitat han deixat un cert retrat no del seu aspecte fiacutesic sinoacute de la seva personalitat i de la seva manera drsquoac-


RCatT 391 (2014) 237-308

290

tuar Aquest retrat es troba especialment en Filoacute drsquoAlexandria en els evangelis cristians i en Flavi Josep

Filoacute escriu unes paraules molt fortes Descriu Pilat com laquoinflexible per naturalesa i dur en la seva supegraverbiaraquo (Legat 301) i afegeix que era laquoiracund i rancunioacutesraquo (Legat 303) El resum del seu actuar el presenta de la manera seguumlent laquo els insults les rapinyes els actes de violegravencia els greuges les execucions de reus sense judici ni condemna i la seva crueltat infinita i inhu-manaraquo (Legat 302) Es tracta drsquounes liacutenies que es presenten com a part drsquouna carta dirigida per Herodes Antipes a lrsquoemperador Caliacutegula134 demanant que aquest deixi el seu propogravesit drsquoinstalmiddotlar una imatge seva en el sancta sancto-rum del temple de Jerusalem Filoacute va publicar la seva obra lrsquoany 41 quan el mateix Herodes Antipes acabava de ser proclamat rei de Judea despreacutes que el nou emperador Claudi hagueacutes deixat de considerar Judea lrsquoantic territori drsquoArquelau com una proviacutencia romana Aquesta prefectura havia durat des de lrsquoany 6 despreacutes de la destitucioacute de lrsquoetnarca Arquelau fins a MarcelmiddotlusMarulmiddotlus que lrsquoany 37 havia substituiumlt Ponccedil Pilat (26-36) i Valeri Gratus (15-26) que havien estat els dos governadors que es van mantenir per meacutes temps en les seves funcions

Aquest retrat escrit per Filoacute drsquoAlexandria no es troba ratificat pel evange-lis cristians malgrat el fet que mdashsegons algunsmdash la primera redaccioacute de lrsquoevangeli meacutes antic lrsquoEvangeli de Marc seria de la mateixa degravecada que lrsquoescrit filoniagrave Pilat eacutes sens dubte el governador que va condemnar a mort Jesuacutes135 lrsquoiniciador del corrent cristiagrave Es podria esperar per tant una imatge molt negativa drsquoell perograve aquesta imatge no es presenta Els evangelis insisteixen una vegada i una altra en el convenciment de Pilat que Jesuacutes era innocent Els mateixos greuges dels soldats romans soacuten presentats com una burla no pas com la tortura drsquoun culpable Es riuen cruelment de la mateixa acusacioacute o de la seva pretesa reialesa drsquoIsrael Lrsquoargument que els escrits cristians volen donar totes les culpes a les autoritats jueves o fins i tot al poble alliberant de tota culpa el governador que va emetre la sentegravencia no se sosteacute juriacutedicament Malgrat els interessos de les autoritats jueves de portar Jesuacutes a la mort i mal-grat les pressions que es puguin imaginar per part de la massa el veritable responsable eacutes el governador que dicta la sentegravencia en un judici dut a terme en una situacioacute de garanties juriacutediques el veritable responsable de la sentegraven-cia iquestCom srsquoexplica una sentegravencia de mort quan es repeteix una vegada i una

134 Com indica Tagravecit Ann 439 laquoEra costum aleshores dirigir-se per escrit (a lrsquoemperador) en-cara que aquest fos presentraquo

135 Cf X ALEGRE laquoLos responsables de la muerte de Jesuacutesraquo Stauroacutes 40 (2003) 63


RCatT 391 (2014) 237-308

291

altra que el jutge estagrave convenccedilut de la innocegravencia de lrsquoacusat i que mdashen lrsquoEvan-geli de Llucmdash el parer del colmiddotlaborador consultat Herodes Antipes sigui de considerar-lo un boig Es pot estimar que en el fons els evangelis presenten Ponccedil Pilat com un jutge prevaricador que opta per una sentegravencia injusta perograve que no li interessa poliacuteticament per a acontentar la multitud i cedir als desit-jos dels grans sacerdots Perograve aquesta imatge estagrave ben lluny de la presentada per Filoacute

La imatge que presenta Flavi Josep en els seus escrits de la segona meitat del segle I srsquoapropa meacutes aviat als evangelis que no pas a Filoacute drsquoAlexandria136 El presenta com un calculador per a aconseguir la demostracioacute del domini romagrave Vol enganyar la multitud situant soldats amagats envoltant els jueus que protesten en lrsquoepisodi de la introduccioacute dels estendards a Jerusalem (Bell 2172-173 Ant 1858) i en la repressioacute de la multitud en lrsquoepisodi de lrsquoaquumle-ducte pagat amb el tresor del temple (Bell 2176 Ant 1861) Es mostra poc duacutectil perograve no sanguinari evita una repressioacute sagnant en lrsquoepisodi dels esten-dards (Bell 2176b Ant 1859) la dura repressioacute en les protestes per la utilit-zacioacute dels diners del tresor del temple per a les obres de lrsquoaquumleducte eacutes consi-derada meacutes una extralimitacioacute dels soldats que no pas el compliment estricte de les ordres del governador (Ant 1862) o srsquoindica expliacutecitament que Pilat va ordenar una actuacioacute amb porres sense espases (Bell 2176a) tan sols en el cas dels samaritans hi ha una repressioacute dura i sagnant que costa el cagraverrec a Pilat

Certament la presentacioacute que de Ponccedil Pilat fa Filoacute drsquoAlexandria malgrat tractar-se drsquoun text escrit tres o quatre anys despreacutes de la seva destitucioacute com a governador de Judea no correspon a un judici sereacute sobre la seva persona i la seva actuacioacute Les frases de Filoacute mdashposades com una carta drsquoHerodes Anti-pesmdash srsquohan drsquoentendre retogravericament en el moment concret en quegrave soacuten escri-tes Herodes Antipes en el moment de la publicacioacute de lrsquoescrit acaba de ser nomenat pel nou emperador Claudi rei de Judea nomenament que posa fi al govern directe de Roma sobre Judea Es tracta de mostrar la duresa i crueltat dels ja superats prefectes romans i de subratllar la nova llibertat aconseguida gragravecies al nomenament drsquoHerodes Antipes com a rei de Judea En aquesta contraposicioacute entre lrsquoantiga situacioacute i la nova era Ponccedil Pilat un dels governa-

136 Cf en canvi KLAUSNER 443 laquoTodo lo que leemos sobre Pilato en los libros de Josefo y Filoacuten demuestra que era un ldquohombre de sangrerdquo cruel y tiraacutenico para quien ajusticiar a un simple judiacuteo galileo no signifi caba maacutes que matar una mosca y que estaba de continuo dispuesto a provocar a los judiacuteos de todos los modos posibles En la narracioacuten evangeacutelica en cambio se convierte de pronto en un ser paciacutefi co y tierno que resiste a la efusioacuten de sangre y estaacute ansioso por salvar a ldquoun justo que perece por causa de su rectitudrdquoraquo


RCatT 391 (2014) 237-308

292

dors que havia governat durant meacutes de temps i que havia estat destituiumlt feia dos o tres anys despreacutes drsquouna repressioacute sagnant era la figura meacutes adequada mdashals ulls de Filoacute o del mateix Herodes Agripamdash per a representar lrsquoegravepoca superada La presentacioacute que en fa Flavi Josep com correspon a un historia-dor i amb la serenitat del pas del temps eacutes segurament molt meacutes propera a la realitat137

13 iquestLA MORT DrsquoANNAgraveS

La figura del gran sacerdot Annagraves va ser realment singular en la histograveria drsquoIsrael en la primera meitat del segle I Tal com segons Flavi Josep la gent comentava laquoAnan [Annagraves] el meacutes vell fou un home de molta sort Aa tenir cinc fills i es donagrave la casualitat que tots cinc van obtenir el gran sacerdoci davant Deacuteu [Eleazar Jonatan Teogravefil Maties Anan] i ell mateix fou el primer que per molt temps va gaudir drsquoaquesta dignitat Tal cas no srsquohavia donat abans en cap altre gran sacerdotraquo (Ant 20198) Aquest fet va anar acompa-nyat com els evangelis ho diuen mitjanccedilant lrsquoexpressioacute laquoel gran sacerdot Annagraves i Caifagravesraquo (Lc 32 Ac 46) amb un poder per damunt del mateix gran sacerdot en exercici si meacutes no durant el temps del seu gendre Caifagraves Joan ho expressa en el relat de la Passioacute de Jesuacutes quan situa una compareixenccedila davant drsquoAnnagraves abans de portar-lo davant el gran sacerdot en exercici Caifagraves (cf Jn 181324)

De totes maneres despreacutes de la mort de Jesuacutes en les dues primeres actua-cions dels grans sacerdots en referegravencia als apogravestols mdashconcretament Pere i Joanmdash es nota un canvi de poliacutetica En la primera detencioacute els grans sacer-dots mantenen la mateixa postura de total rebuig manifestada ja respecte a Jesuacutes Hi ha la referegravencia expliacutecita a Annagraves laquoel gran sacerdotraquo (Ac 46) i a Caifagraves juntament amb altres Lrsquoordre que els van donar va ser la prohibicioacute de parlar o ensenyar absolutament res en nom de Jesuacutes (Ac 418) En canvi sobre la segona detencioacute srsquoindica que va ser una reaccioacute del laquogran sacerdot i [de] tots els qui estaven amb ell la secta local dels saduceusraquo (Ac 517)

Eacutes significatiu el fet que es parli ara tan sols del gran sacerdot que evident-ment no es tracta drsquoAnnagraves sinoacute de Caifagraves el que en aquells anys era el gran

137 Escriu J D G DUNN Jesuacutes recordado Estella Verbo Divino 2009 876 laquoDespueacutes de todo el retrato negativo que Josefo y en particular Filoacuten hacen de Pilato era probablemente tan sesgado como el maacutes positivo que ofrecen de eacutel los evangeliosraquo


RCatT 391 (2014) 237-308

293

sacerdot en exercici138 Per una altra banda la decisioacute respecte els apogravestols seragrave finalment drsquouna meacutes gran toleragravencia seragrave escoltada la recomanacioacute de Gamaliel de deixar-los en pau laquoperquegrave si fos drsquohomes aquest desig o aquesta obra seragrave destruiumlt perograve si eacutes de Deacuteu no podreu pas destruir-losraquo (Ac 538b-39a)139 Aquest text al contrari del de la primera compareixenccedila no fa cap almiddotlusioacute a Annagraves i al mateix temps canvia la poliacutetica Per quegrave Com el moment de la primera compareixenccedila eacutes la darrera vegada que apareix el seu nom srsquoha de suposar que hi ha una explicacioacute important Pensar en la mort drsquoAnnagraves i en una actitud diferent de Caifagraves sense la pressioacute del seu sogre seria una hipogravetesi versemblant

Aquesta segona compareixenccedila dels apogravestols davant les autoritats religio-ses de Jerusalem srsquoha de situar en un temps meacutes enllagrave de la primera de dos a quatre anys despreacutes de la mort de Jesuacutes moment en quegrave tambeacute srsquoha de situar la suposada mort drsquoAnnagraves Si en aquesta egravepoca hagueacutes acabat el poder i la poliacutetica drsquoAnnagraves en les decisions del Sanedriacute amb un canvi a partir de la per-sonalitat diferent de Caifagraves prenent decisions per ell mateix srsquoha de suposar que aquest canvi havia drsquoafectar drsquoalguna manera en les relacions del gran sacerdot amb el governador romagrave Aquest ja no es veuria involucrat en la repressioacute de les diferegravencies entre els grups jueus mdashcom havia estat el cas de Jesuacutes i dels seus deixeblesmdash encara que potser siacute en la repressioacute dels grups amb els qui els jueus estaven secularment en tensioacute com era el cas dels sama-ritans

14 TERCER INCIDENT DOCUMENTAT PER FLAVI JOSEP REPRESSIOacute A SAMARIA

Despreacutes drsquouna breu notiacutecia sobre la persona de Jesuacutes el Messies i despreacutes del llarg paregraventesi sobre uns incidents ocorreguts a Roma a causa drsquouns jueus Flavi Josep narra en les Antiguitats un altre episodi referent a la repressioacute sobre els samaritans Una frase actua de punt drsquounioacute entre el paregraventesi de

138 En canvi per a RIUS-CAMPS ndash READ-HEIMERDINGER El mensaje I 302-303 laquose puede supo-ner que se trata de Anaacutes y de su familia (cf 46) incluidos Caifagraves que era el que entonces ocupaba el cargo en sentido estricto y Teoacutefi lo uno de los hijos de Anaacutes que llegariacutea a ser sumo sacerdote pocos antildeos despueacutes de estos sucesosraquo Alguns manuscrits occidentals han introduiumlt el nom Annagraves en canviar lrsquoinici de la frase Ἀναστὰς δὲ per Ἅννας δὲ (cf FITZMYER Los Hechos I 455)

139 La diferegravencia drsquoactitud eacutes assenyalada per J D G DUNN Comenzando desde Jerusaleacuten vol I Estella Verbo Divino 2012 218 laquoQue Gamaliel expresase una opinioacuten un tanto en contraste con la hostilidad atribuida a los sumos sacerdotes concuerda con las tensiones existentes entre la faccioacuten sumosacerdotal (saducea) y los fariseos de ese consejo (cf 236-9)raquo


RCatT 391 (2014) 237-308

294

lrsquoactuacioacute drsquouns jueus a Roma i lrsquoepisodi a Samaria laquoEls jueus romans foren expulsats de la ciutat per culpa de la perversitat de quatre homes perograve tam-poc el poble dels samaritans deixagrave de cometre disturbisraquo (Ant 1885) La frase es nota forccedilada cosa que significa que lrsquoautor seguidament drsquoun paregraventesi torna a recuperar lrsquoesquema de base de la narracioacute que feia sobre les actua-cions de Ponccedil Pilat A continuacioacute del paregraventesi sobre uns jueus de Roma Flavi Josep passa a lrsquoepisodi que tenia en els seus apunts previs o en la font que estagrave utilitzant sobre Pilat episodi protagonitzat per samaritans

Un individu samaritagrave invitagrave la resta a reunir-se amb ell a dalt de la munta-nya del Garizim la muntanya principal de Samaria Justificava la seva invita-cioacute amb la promesa que alliacute dalt de la muntanya els mostraria els vasos sagrats que Moisegraves hi havia amagat140 Els qui confiaven en ell es van reunir armats (ἐν ὅπλοις) en un poble anomenat Tiratana141 esperant ser una gran multitud per a pujar a la muntanya Abans que fos massa tard Pilat va fer que un destacament de cavalleria i drsquoinfanteria ocupeacutes els camins drsquoacceacutes al Garizim Els soldats van atacar el poble matant a uns fent fugir a drsquoaltres i fent presoners a la resta Pilat va executar els principals caps Acabat el tumult els membres del Consell dels samaritans142 van presentar-se davant el legat de Siacuteria Vitelmiddotli143 i acusaren Pilat drsquohaver estat la causa drsquoaquelles morts per haver atacat unes persones que no srsquohavien reunit en aquell poble amb la intencioacute de sollevar-se contra el romans sinoacute fugint de la poliacutetica de Pilat144

Aquest episodi dels samaritans sembla que srsquoha de situar en el mateix any 36 En ell es parla drsquoun home que menteix a la poblacioacute i que diu que vol

140 Com escriu LEacuteMONON Ponce Pilate 217 laquoLes instruments sacreacutes dont parle le text de Josegravephe sont ceux qui permettent le vrai culteraquo

141 Aquesta poblacioacute desconeguda ha estat identifi cada per alguns amb el Khirbet ed-Duwara situat al peu de la muntanya del Garizim

142 Alguns manuscrits en comptes de parlar dels samaritans parlen del jueus (Ant 1888) 143 Tagravecit ens ha conservat aquest interessant comentari sobre Vitelmiddotli i el seu govern de la pro-

viacutencia de Siacuteria (34-39) laquoNo dubto que de Vitelmiddotli es tenia molt dolenta opinioacute a Roma on srsquohan contat drsquoell moltes coses lletges i deshonestes amb tot en el govern de les proviacutencies que va tenir al seu cagraverrec governagrave amb enteresa i virtut com antigament es feia Perograve tornat despreacutes i transformat per la crueltat de Caliacutegula i la familiaritat de Claudi en una burda i vil servitud quedagrave per la posterioritat com exemple drsquoinfame adulacioacute a la fi en ell les primeres qualitats van cedir lloc a les darreres i amb els vicis de la vellesa deixagrave en oblit les virtuts de la joventutraquo (Ann 632)

144 Aquestes excuses clarament falses tenen com a fi nalitat presentar la fi gura de Pilat mdashda-vant el legat Vitelmiddotlimdash com terriblement repressora i drsquoexecutora de persones sense sotme-tre-les a judici Aquesta imatge mdashfruit de la mentidamdash srsquoapropa forccedila a la imatge que Filoacute drsquoAlexandria posa en la carta que en la seva narracioacute Herodes Agripa dirigeix a lrsquoemperador Caliacutegula Aixograve mostra el caragravecter retograveric de la imatge de Pilat que Filoacute presenta


RCatT 391 (2014) 237-308

295

mostrar dalt de la muntanya del Garizim els vasos sagrats que Moisegraves hi havia amagat Hi ha doncs una triple referegravencia a la muntanya del Garizim als vasos sagrats amagats i a Moisegraves Es tracta sens dubte de referegravencies a lrsquoes-pera messiagravenica samaritana centrada en la muntanya del Garizim com a lloc de culte en el culte definitiu significat pels vasos retrobats i en el profeta com a nou Moisegraves anunciat en Dt 1818-22 Soacuten les mateixes tradicions evocades en lrsquoepisodi de la samaritana en lrsquoEvangeli de Joan laquoEls nostres pares van adorar Deacuteu en aquesta muntanyaraquo (Jn 420a) laquoArriba lrsquohora que el lloc on adorareu el Pare no seragrave ni aquesta muntanya ni Jerusalemraquo (Jn 421b) laquoArri-ba lrsquohora meacutes ben dit eacutes ara que els autegraventics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritatraquo (Jn 423) laquoSeacute que ha de venir el Messies eacutes a dir lrsquoUngitraquo (Jn 425)

La referegravencia a lrsquohome que menteix al poble a Samaria lrsquoany 36 fa pensar en la proximitat de la figura de Simoacute el mag evocada en el llibre dels Fets dels Apogravestols en la predicacioacute de Felip a Samaria145 fet que es pot datar cronolograve-gicament en lrsquoany 37-38146 Simoacute es presentat de la manera seguumlent laquoCert home de nom Simoacute que ja abans es trobava a la ciutat practicant la magravegia astorava la nacioacute de Samaria dient que ell era alguacute gran Tots li prestaven molta atencioacute des del meacutes petit fins al meacutes granraquo (Ac 89-10a) El verset seguumlent torna a insistir en lrsquoafirmacioacute que laquoja feia molt de temps que els dei-xava bocabadatsraquo (v11)

15 DESTITUCIOacute DE PILAT

La denuacutencia feta pels membres del Consell dels samaritans davant el legat de Siacuteria Vitelmiddotli va ser resolta per aquest amb la destitucioacute de Pilat substituint-lo per Marcelmiddotlus un amic de Vitelmiddotli perquegrave srsquoocupeacutes dels jueus i donant lrsquoordre a Pilat drsquoanar a Roma a donar comptes de les acusacions davant lrsquoemperador Tiberi

145 Aquest paralmiddotlelisme ha estat assenyalat ja per F HEINZ Simon ldquole magicienrdquo Actes 85-25 et lrsquoaccusation de magie contre les prophegravetes thaumaturges dans lrsquoantiquiteacute Pariacutes 1997 C et A FAVRE laquoRheacutetorique histoire et deacutebats theacuteologiques A propos drsquoun ouvrage sur Simon ldquole magicienrdquoraquo Reacutevue des sciences religieuses 73 (1999) 293-313

146 La lapidacioacute drsquoEsteve hauria ocorregut en els mesos de Jonatan com a gran sacerdot en lrsquoabsegravencia progravepiament de governador a Judea eacutes a dir en els primers mesos de lrsquoany 37 una mica abans de la Pasqua La predicacioacute de Felip a Samaria va comenccedilar tot just despreacutes de la mort drsquoEsteve laquoAquell dia va comenccedilar una gran persecucioacute contra lrsquoesgleacutesia de Jerusalem i tots fora dels apogravestols es dispersaren pels territoris de Judea i Samariaraquo (Ac 81)


RCatT 391 (2014) 237-308

296

Es discuteix si Vitelmiddotli podia nomenar Marcelmiddotlus com a prefecte de Judea o beacute si el va colmiddotlocar com a responsable de Judea drsquouna manera provisional El fet eacutes que Flavi Josep indica una mica meacutes endavant que el nou empera-dor Caliacutegula tot just despreacutes de la mort de Tiberi laquova enviar a Judea com a procurador (ἱππάρχην)147 sobre Judea Marulmiddotlusraquo Ant 18237) iquestEs tracta de dos nomenaments seguits iquestVitelmiddotli va fer un nomenament provisional i poc temps despreacutes lrsquoemperador en va nomenar definitivament un altre iquestMarcel-lus i Marulmiddotlus soacuten la mateixa persona a causa drsquoun error de transmissioacute del text148

Quan es va produir la destitucioacute de Pilat Si quan Pilat va arribar a Roma Tiberi acabava de morir com indica Flavi Josep significa que hi va arribar a finals de marccedil o en el mes drsquoabril de lrsquoany 37 Si el viatge lrsquohavia fet per mar eacutes a dir despreacutes drsquohaver-se obert el mar passat lrsquohivern Pilat hauria sortit de Judea en el mateix any 37 Si pel contrari hagueacutes hagut de fer el camiacute per terra srsquohan de calcular un miacutenim de dos mesos i mig pel viatge cosa que sig-nificaria que hauria pogut sortir cap a mitjans del mes de desembre de lrsquoany 36

Aquesta cronologia perograve es complica quan es vol relacionar amb les visi-tes del legat Vitelmiddotli a Jerusalem en aquesta egravepoca segons el mateix Flavi Josep El mateix S Docks arriba a dir sobre la data de la partenccedila de Pilat a Roma laquoEacutes pragravecticament impossible de determinar la data exacta drsquoaquesta partenccedilaraquo149 Per a E M Smallwood la visita de Vitelmiddotli a Jerusalem amb la destitucioacute de Caifagraves i el nomenament de Jonatan com a gran sacerdot hauria estat poc despreacutes de la partenccedila de Pilat eacutes a dir en el mes de desembre de lrsquoany 36 no pas durant la festa de la Pasqua com sembla indicar Flavi Josep (Ant 189095) En aquest cas la segona visita laquoen una festa pagravetriaraquo hauria estat en la Pasqua de lrsquoany 37 amb la destitucioacute del gran sacerdot Jonatan (Ant 18124)

Per a J L Leacutemonon en canvi hi va haver una visita de Vitelmiddotli a Jerusalem en la Pasqua de lrsquoany 36 despreacutes de la destitucioacute de Pilat en la qual hi va haver per part dels jueus una peticioacute de poder recuperar la conservacioacute de les vestimentes sacerdotals despreacutes va fer-hi una segona visita durant la Pasqua de lrsquoany 37 amb la destitucioacute de Caifagraves i el nomenament de Jonatan i final-

147 El terme signifi ca progravepiament laquocomandant de cavalleriaraquo148 Cf SCHUumlRER I 495 El suggeriment va ser presentat per S J DE LAET laquoLe Succeseur de

Ponce-Pilatraquo LrsquoAntiquiteacute Classique 82 (1939) 413-419 Es mostra contrari LEacuteMONON Ponce Pilate 22 n 2

149 laquoDate de la mort drsquoEtienne le Protomartyrraquo Biblica 55 (1974) 68


RCatT 391 (2014) 237-308

297

ment la visita a Jerusalem amb la destitucioacute de Jonatan en la festa pagravetria en la festa de la Pentecosta mdashel 7 de juny drsquoaquell anymdash en la qual en el quart dia de la festa va arribar a Vitelmiddotli la notiacutecia de la mort de Tiberi mdashel 16 de marccedilmdash150 i de lrsquoeleccioacute de Caliacutegula com a successor (amb la dificultat de supo-sar dos mesos i vint dies perquegrave una notiacutecia tan important arribeacutes de Roma a Jerusalem) De totes maneres situar la destitucioacute de Pilat en la Pasqua de lrsquoany 36 faria suposar que va emprar onze mesos per a arribar a Roma a pre-sentar-se davant lrsquoemperador

Certament no eacutes fagravecil trobar una solucioacute perograve la dada indica que si quan Pilat arribagrave a Roma acabava de morir lrsquoemperador Tiberi aquesta sembla que eacutes la dada que cal conservar com a inamovible Pensar en un viatge que dureacutes meacutes de tres mesos eacutes poc provable Per tant srsquoha drsquointentar una relectura de les altres dades que ens ofereix Flavi Josep Posem lrsquoesquema de les dues visi-tes

ndash Vitelmiddotli puja a Jerusalem en la festa de Pasqua despreacutes de la destitucioacute de Pilat i eacutes rebut amb grans honors Aleshores eximeix els habitants del lloc de lrsquoobligacioacute drsquoaportar els fruits del mercat i els concedeix la salva-guarda de les vestimentes del gran sacerdot que els romans mantenien sota custogravedia des de lrsquoinici de la prefectura de Judea (any 6) En aquesta visita Vitelmiddotli va destituir el gran sacerdot Caifagraves i nomenagrave el seu nebot Jonatan com a successor

ndash Vitelmiddotli en campanya militar contra el rei nabateu Aretas puja a Jeru-salem sense les efiacutegies dels estendards acompanyat del tetrarca Herodes Antipes i ofereix un sacrifici laquoamb motiu de celebrar els jueus una festa tradicionalraquo Vitelmiddotli laquofou acollit per la poblacioacute jueva magniacuteficamentraquo i va destituir el gran sacerdot Jonatan substituint-lo pel seu germagrave Teogravefil laquoAl quart dia despreacutes de rebre una carta que lrsquoassabentava de la mort de Tiberi obligagrave la poblacioacute a prestar jurament de lleialtat a Caius (Caliacutegu-la)raquo (Ant 18124)

La segona narracioacute no es pot situar en la festa de la Pentecosta perquegrave obligaria a suposar que la notiacutecia de la mort de Tiberi va arribar amb excessiu retard i que per conseguumlent la campanya militar contra el rei Aretes que

150 laquoDisset dies abans de les calendes drsquoabril en haver-se-li interrompuda la respiracioacute es cregueacute que havia complert ja la seva vida mortal [] Macroacute sense vacilmiddotlar ordena que ofeguin el vell sota un munt de roba i que srsquoallunyin de la porta Aixiacute acabagrave Tiberi a lrsquoedat de setanta-vuit anysraquo (Tagravecit Ann 650) cf tambeacute Suetoni Tib 73 (llibre 3 de Vitae)


RCatT 391 (2014) 237-308

298

Tiberi havia ordenat a Vitelmiddotli lrsquohauria iniciada quan lrsquoemperador ja era mort Per una altra banda la destitucioacute de Caifagraves no es pot situar en la festa de Pas-qua diversos mesos despreacutes de la acomiadament de Pilat perquegrave aixograve allu-nyaria excessivament la partenccedila de Pilat de la seva arribada a Roma Eacutes meacutes versemblant pensar que Vitelmiddotli poc despreacutes de la marxa de Pilat cap a Roma pujagrave a Jerusalem per a supervisar la situacioacute i destituir el gran sacerdot Cai-fagraves que havia tingut una poliacutetica de gran entesa amb el governador cessat Aquesta pujada drsquourgegravencia es podria situar en la festa de la Dedicacioacute del temple (Hanukagrave el 25 del mes de quislev novembredesembre) en el mateix mes de desembre de lrsquoany 36 en la qual els jueus haurien pogut demanar mdashaprofitant el gran canvi que estava introduint el nou legat de Siacuteria amb la destitucioacute del governador i del gran sacerdotmdash un gest tan significatiu com era per als jueus la conservacioacute de les vestimentes del gran sacerdot de cara ja a la futura Pasqua Flavi Josep hauria indicat incorrectament la data de la festa de Pasqua i drsquoalguna manera hauria intuiumlt la incongruegravencia en indicar drsquouna manera vaga la data laquoen una festa pagravetriaraquo la pujada de Vitelmiddotli a Jerusalem en la qual el quart dia de la festa srsquohauria assabentat de la mort de lrsquoemperador Aquesta festa hauria estat la festa de Pasqua sense haver corre-git Flavi Josep la data de la visita anterior de Vitelmiddotli

16 DESTITUCIOacute DE CAIFAgraveS

Flavi Josep escriu laquoAquestes mesures [lrsquoexempcioacute drsquoaportar els fruits del mer-cat i retornar als jueus el dret de custogravedia de les vestimentes sacerdotals] les va prendre ell [Vitelmiddotli] en benefici del poble jueu Despreacutes destituiacute del cagraverrec de gran sacerdot Josep de sobrenom Caifagraves i nomenagrave en el seu lloc Jonatan fill drsquoAnan [= Anagraves] que tambeacute havia estat gran sacerdotraquo (Ant 1895) Hem vist en lrsquoapartat anterior que aquestes mesures en favor dels jueus aixiacute com la destitucioacute de Caifagraves no sembla que srsquohagin de datar en la festa de Pasqua (Ant 1890) que correspondria a lrsquoany 37 sinoacute en una festa drsquouns mesos abans ja que el mateix Jonatan va haver de ser destituiumlt en una laquofesta tradi-cionalraquo (Ant18124) ben propera a la mort de Tiberi a Roma el 17 de marccedil de lrsquoany 37 cosa que sembla que ha de ser la festa de Pasqua que aquell any va ser el 20 drsquoabril Pensar en la festa de Pentecosta faria inversemblant que fos el dia quart drsquoaquella festa que Vitelmiddotli rebeacutes la carta que li comunicava la mort de lrsquoemperador i lrsquoeleccioacute de Caliacutegula com a successor

Situada aixiacute la destitucioacute de Caifagraves el mes de novembre o de desembre de lrsquoany 36 mdashla festa de lrsquoHanukagrave o de la Dedicacioacute del temple seria un bon


RCatT 391 (2014) 237-308

299

momentmdash la data queda ben propera a la marxa de Pilat de Judea per anar a presentar-se davant lrsquoemperador Quedaria aleshores meacutes progravexima i rela-cionada la doble destitucioacute del governador i del gran sacerdot151 Vitelmiddotli hauria aprofitat lrsquoepisodi dels samaritans per a fer un canvi de poliacutetica a Judea Aquest doble relleu de governador i de gran sacerdot confirma lrsquoen-tesa entre Pilat i Caifagraves en els llargs anys de coincidegravencia en els respectius cagraverrecs152

17 LrsquoESQUEMA DE LES NOTIacuteCIES DE FLAVI JOSEP SOBRE PILAT EN LA laquoGUERRAraquo I EN LES laquoANTIGUITATSraquo

Flavi Josep escriu el seu relat de la Guerra jueva mdashla narracioacute de la qual fa referegravencia en el darrer llibre a la dedicacioacute del temple flavi de la Pau (Bell 7158) que va ser lrsquoany 75mdash amb anterioritat a la mort de lrsquoemperador Vespa-siagrave153 que va rebre un exemplar de lrsquoescrit i que va morir lrsquoany 79 El text doncs va ser escrit entre el 75 i el 79154 El va escriure a Roma i va dirigit almenys en la seva traduccioacute o adaptacioacute al grec a les persones cultes de Roma i de la resta de lrsquoImperi

La notiacutecia sobre el governador de Judea Ponccedil Pilat es troba en el llibre segon i fa referegravencia a dos episodis En primer lloc parla de la introduccioacute dels estendards a Jerusalem per part de Pilat laquoHavent estat enviat a Judea com a

151 Aquesta relacioacute entre les dues destitucions va estar assenyalada per E M SMALLWOOD laquoHigh Priests and Politics in Roman Palestineraquo Journal of Teological Studies (1962) 14-34 especial-ment p 22

152 Lrsquoentesa entre Pilat i Caifagraves lrsquoexplica A Vicent Cernuda de la forma seguumlent laquoQuedan el gobernador romano [Pilat] y el sumo sacerdotes judiacuteo [Caifagraves] como dos antagonistas que estaban condenados a entenderse Pilato con el despliegue de sus iniciativas impetuosas y aturdidas y Ciafagrave con la reacuteplica paciente y sagaz que las neutralizaba [] El examen ri-guroso de las fuentes demuestra que la destreza poliacutetica de Caifagraves tuvo a raya las tentativas insensatas de Pilato que casi jugoacute con su autoridad y que desde luego puso en evidencia su irremediable ineptitud para el cargoraquo (laquoLa condena inopinada de Jesuacutes II La agresivi-dad obtusa de Pilato y la poliacutetica ignorada de Caifaacutesraquo en Estudios Biacuteblicos 49 [1991] 96) Totalment sense fonament apareixen les seves teories sobre el fet que Caifagraves laquopresentoacute la dimisioacutenraquo (p 74) i laquose hizo luego cristianoraquo (p 85) La dimissioacute la intenta deduir a partir del signifi cat del verb ἀπαλλάσσω que utilitza Flavi Josep verb que segons Vicent Cernuda laquodenota un vivo empaque positivo y laudatorio es decir equivale a nuestro exonerar en su intencioacuten priacutestinaraquo (p 73)

153 Cf Vita 359-361 Apion 150-51154 Per a lrsquoestudi del llibre segon no sembla que tingui importagravencia la hipogravetesi que el llibre setegrave

fos un afegit posterior (cf S SCHWARTZ laquoThe composition and publication of Josephusrsquo Be-llum Iudaicum Book VIIraquo Harvard Theological Review 79 [1986] 373-386)


RCatT 391 (2014) 237-308

300

procurador per Tiberi Pilat portagrave de nit drsquoamagat a Jerusalem les imatges del Cegravesar que srsquoanomenen estendardsraquo (Bell 2169 fins a 174) A continuacioacute parla de lrsquoepisodi de les obres de conduccioacute drsquoaiguumles a Jerusalem fent servir Pilat per a aixograve el tresor del temple laquoDespreacutes drsquoaquestes coses Pilat provocagrave un altre tumult (ταραχὴν ἑτέραν) en utilitzar el tresor sagrat que srsquoanomena Corban en la construccioacute drsquoun aquumleducte per portar lrsquoaigua des drsquouna distagraven-cia de quatre-cents estadisraquo (Bell 2175 fins a 177) Aquiacute acaba la referegravencia a Pilat ja que el text seguumlent parla de lrsquoacusacioacute que Agripa va fer a lrsquoempera-dor Tiberi contra el tetrarca Herodes Antipes (Bell 2178ss) Malgrat que aquesta visita drsquoAgripa a Roma va ser lrsquoany 36 el darrer any del govern de Pilat el text no hi fa cap referegravencia

Flavi Josep va escriure les Antiguitats jueves tambeacute a Roma cap a lrsquoany 95 eacutes a dir uns trenta anys meacutes tard que el text de la Guerra jueva En les Anti-guitats la notiacutecia sobre Ponccedil Pilat eacutes meacutes extensa encara que els dos primers episodis soacuten els mateixos mdashmalgrat les diferegravencies en els detallsmdash que en la Guerra lrsquoepisodi dels estendards seguit de lrsquoepisodi de les obres de lrsquoaquumle-ducte

La notiacutecia comenccedila mdashsense fer referegravencia ara al nomenament de Pilatmdash parlant de la introduccioacute dels estendards a Jerusalem laquoPilat el procurador de Judea despreacutes de portar de Cesarea lrsquoexegravercit i instalmiddotlar-lo a Jerusalem perquegrave hi passeacutes lrsquohivern amb la intencioacute de posar fi als costums jueus con-cebeacute la idea drsquointroduir a la ciutat les efiacutegies del Cegravesar que acompanyen els estendards quan la nostra llei prohibeix la fabricacioacute drsquoefiacutegiesraquo (Ant 1855 fins a 59) Despreacutes drsquoaquesta notiacutecia parla directament de lrsquoepisodi de la construccioacute de lrsquoaquumleducte laquo(Pilat) realitzagrave tambeacute una conduccioacute drsquoaiguumles cap a Jerusalem amb els diners sagrats i prenent les aiguumles a uns dos-cents estadis de Jerusalemraquo (Ant 1860 fins a 62)

La notiacutecia sobre el govern de Pilat continua perograve en el text de les Antigui-tats Eacutes en aquest punt on es troba almenys en el text rebut el cegravelebre Testi-monium Flavianum eacutes a dir el text que fa referegravencia a Jesuacutes Srsquoinicia amb aquests paraules laquoPer aquest temps va viure Jesuacutesraquo (Ant 1863) Si deixem de banda per al nostre propogravesit la part central sobre la persona de Jesuacutes mdashamb lrsquoafirmacioacute laquoPilat [] el condemnagrave a morir a la creuraquomdash el text acaba amb la frase seguumlent laquoI fins al dia drsquoavui la nissaga dels cristians anomenada aixiacute per causa drsquoell no ha desaparegutraquo (Ant 1864) Aquesta frase escrita a Roma fa referegravencia als cristians que reben el seu nom a partir de Jesuacutes (con-siderat pels seus deixebles com) el Crist i que no han desaparegut en el moment drsquoescriurersquos aquesta informacioacute cosa que sembla insinuar que hi ha cristians a la mateixa Roma


RCatT 391 (2014) 237-308

301

El text presenta una gran semblanccedila amb la notiacutecia que escriu Tagravecit a principis del segle II en els seus Annales escrits tambeacute a Roma quan despreacutes de parlar dels cristians (chrestiani) diu laquoAquest nom els ve de Crist (Chris-tus) el qual mentre Tiberi era emperador havia estat condemnat a la pena capital (supplicio) pel procurador Ponccedil Pilat Reprimida momentagraveniament aquesta supersticioacute perniciosa ha tornat a emergir no solament a Judea bressol drsquoaquest mal sinoacute fins i tot a Roma on arriba i srsquoescampa tot el qui ha arreu de terrible i vergonyoacutesraquo (Ann 15443) El text de Tagravecit no fa sinoacute repetir les dades fonamentals de la notiacutecia de Flavi Josep deixant de banda el respecte drsquoaquest i afegint una actitud de rebuig i menyspreu155

A continuacioacute el text de les Antiguitats introdueix la informacioacute sobre un succeacutes ocorregut a Roma relatiu a una matrona anomenada Paulina laquoPel mateix temps un altre succeacutes espantoacutes va sacsejar els jueus i el temple drsquoIsis situat a Roma es va veure envoltat drsquouns fets no exempts drsquoignomiacuteniaraquo (Ant 1865 fins a 79) seguit immediatament drsquoun altre succeacutes ocorregut tambeacute a Roma amb la matrona Fuacutelvia laquoAra passareacute a relatar les desgragravecies en les quals es trobaren per aquest temps els jueus residents a Roma segons vaig advertir anteriormentraquo (Ant 1880 fins a 84) Aquests dos textos parlen de fets ocorreguts cap a lrsquoany 19 Per quegrave Flavi Josep els introdueix aquiacute fora de tot context La seva explicacioacute estagrave a parer meu en la referegravencia velada a la ciutat on es troba situat lrsquoautor i els lectors meacutes immediats Roma segons la part final de la notiacutecia sobre Jesuacutes

Despreacutes drsquoaquesta espegravecie de paregraventesi amb la narracioacute dels successos ocorreguts a dues matrones romanes Flavi Josep acaba les notiacutecies sobre Pilat narrant els disturbis que hi va haver a Samaria i que Pilat va reprimir (Ant 1885-87) seguit del relat de la destitucioacute de Pilat per part del legat de Siacuteria Vitelmiddotli (Ant 1888-89)156

La notiacutecia sobre Pilat en les Antiguitats presenta doncs el seguumlent esque-ma narratiu episodi dels estendards episodi de lrsquoaquumleducte actuacioacute i mort de Jesuacutes a la creu repressioacute dels samaritans i destitucioacute de Pilat per part del legat de Siacuteria Aquesta successioacute de fets doacutena lrsquoesquema fonamental dels seus anys com a governador de Judea

155 Aquesta coincidegravencia entre el text de Flavi Josep i el de Tagravecit mdashcoincidegravencia no tinguda en compte habitualmentmdash considero que eacutes indici que Tagravecit coneix i utilitza aquiacute lrsquoobra de Flavi Josep

156 La resta drsquoexplicacions sobre lrsquoactuacioacute de Vitelmiddotli a Jerusalem amb la devolucioacute de les ves-timentes del gran sacerdot i la destitucioacute de Caifagraves (Ant 1890-95) eacutes tambeacute molt important perograve ja no es refereixen directament al govern de Pilat


RCatT 391 (2014) 237-308

302

18 LES ETAPES DEL GOVERN DE PONCcedil PILAT A JUDEA

181 Distincioacute de tres etapes

Lrsquoesquema de la notiacutecia que Flavi Josep presenta sobre Ponccedil Pilat en el text de les Antiguitats jueves permet de dividir el seu govern a Judea en tres etapes fonamentals a) el seu nomenament amb la seva arribada a Judea i lrsquoepisodi de la introduccioacute dels estendards a Jerusalem b) lrsquoenteniment amb els grans sacerdots caracteritzat per la construccioacute de lrsquoaquumleducte de Jerusalem amb la utilitzacioacute dels tresor del temple (egravepoca en la qual srsquoha de situar la mort de Jesuacutes) i c) lrsquoetapa final del seu govern amb la repressioacute dels samaritans seguida de la denuacutencia davant el legat de Siacuteria i la destitucioacute de Pilat amb el seu enviament a Roma

182 Primera etapa nomenament i arribada a Judea episodi dels estendards

Any 26 lrsquoemperador Tiberi nomena Ponccedil Pilat com a governador de Judea amb el tiacutetol de prefecte La seva funcioacute era econogravemica i militar havia de vet-llar pel cobrament dels tributs de la poblacioacute i al mateix temps mantenir lrsquoordre en la zona que des de lrsquoany 6 despreacutes de la destitucioacute de lrsquoetnarca Herodes Arquelau havia passat a dependre directament de lrsquoautoritat roma-na La seva prefectura estava sota la supervisioacute del legat de Siacuteria que en aque-lla egravepoca era oficialment Luci Eli Lagravemia (21-32 dC) encara que no es va arribar a traslladar al seu territori157

Principi de lrsquohivern de lrsquoany 26 Pilat trasllada les tropes des de Cesarea a Jerusalem perquegrave hi passin lrsquohivern Amb poca experiegravencia poliacutetica poc coneixement del paiacutes que governava i manca de sensibilitat amb els costums jueus porta els estendards habituals de lrsquoexegravercit amb les efiacutegies de lrsquoempera-dor La poblacioacute jueva es commou davant aquesta injuacuteria als seus costums que sempre fins aleshores havien estat respectats de manera que una delega-cioacute drsquoautoritats jueves entre les quals hi ha els tetrarques herodians Antipes de Galilea i Filip de Traconiacutetida els grans sacerdots i gran multitud de gent es trasllada fins a Cesarea Mariacutetima la residegravencia del governador on despreacutes de moltes pressions aconsegueix que Pilat faci retirar els estendards Aquest fet narrat per Flavi Josep sembla el mateix que Filoacute drsquoAlexandria narra en la carta drsquoHerodes Agripa a Caliacutegula referent a la colmiddotlocacioacute drsquouns estendards

157 Cf Tagravecit Ann 627 Dioacute Cassi Hist 58195


RCatT 391 (2014) 237-308

303

daurats en el palau drsquoHerodes seu del governador a Jerusalem dedicats a lrsquoemperador amb unes simples inscripcions

En aquests primers anys de govern Pilat es va anar adonant a poc a poc que no podia seguir sense meacutes les pragravectiques habituals de tota la resta de lrsquoImperi i que havia drsquoaprendre a conegraveixer i respectar certs costums jueus a risc de produir fortes reaccions entre la multitud les autoritats religioses de Jerusalem i les autoritats poliacutetiques de les tetrarquies limiacutetrofes El governa-dor romagrave entre altres coses mantenia des de lrsquoany 6 la custogravedia de les vesti-mentes cerimonials del gran sacerdot en la fortalesa Antogravenia a Jerusalem vestimentes que tan sols entregava a les autoritats del temple en la festa del Iom Quipur una vegada a lrsquoany

La poca sensibilitat de Pilat va provocar perograve una forta reaccioacute de la poblacioacute jueva tant a Judea com fora drsquoella revifant les actituds meacutes radicals de vindicacioacute de lrsquoautoritat de Deacuteu per damunt del domini romagrave Aquesta reaccioacute es va produir especialment a la Galilea terreny ja tradicional de rei-vindicacioacute radical

Any 28 en lrsquoany quinzegrave de lrsquoemperador Tiberi en el desert a la vora del riu Jordagrave Joan fill de Zacaries inicia la seva activitat com a predicador drsquoun baptisme de canvi en lrsquoespera imminent de la manifestacioacute de lrsquoaccioacute allibe-radora de Deacuteu Jesuacutes de Natzaret srsquoapropa a Joan Baptista i srsquoafegeix a aquest moviment

183 Segona etapa entesa amb els grans sacerdots episodi de lrsquoaquumleducte

Pasqua de lrsquoany 29 Mentre a Galilea i a Perea territori del tetrarca Herodes Antipes hi havia una gran exaltacioacute alliberadora Pilat a Jerusalem aconse-gueix lrsquoentesa amb el gran sacerdot Caifagraves (anys 18-37) lrsquoactuacioacute del qual estava totalment dictada pel seu sogre Annagraves que havia exercit el pontificat amb anterioritat (anys 6-15) i que mantenia encara tot el seu poder Aquesta entesa amb les autoritats del temple es manifesta en unes importants obres drsquoaprovisionament drsquoaiguumles de la ciutat de Jerusalem i del temple Per al culte en el temple amb les diverses ablucions i la neteja de la sang dels sacrificis i holocaustos es necessitava molta aigua De cara a aquestes obres Pilat sens dubte amb la conformitat dels grans sacerdots utilitzagrave els diners del tresor del temple els anomenats Corban eacutes a dir laquoofrenaraquo Aquests diners sagrats srsquohavien de dedicar al culte perograve en circumstagravencies especials es podien dedi-car a obres necessagraveries o a ajudes socials Malgrat aixograve i a diferegravencia de la conformitat dels grans sacerdots gran part de la poblacioacute va reaccionar en


RCatT 391 (2014) 237-308

304

contra drsquoaquesta utilitzacioacute i es va produir un tumult que reprimit amb dure-sa pels soldats del governador va fer diversos morts i molts ferits

Aquesta reaccioacute de protesta srsquoha de pensar promoguda especialment pels elements meacutes conscienciats en la defensa de la sobirania de Deacuteu eacutes a dir pels galileus Eacutes probable que Lluc en el seu escrit a Teogravefil es refereixi a aquesta repressioacute i aquestes morts quan indica que uns individus van infor-mar Jesuacutes mentre es trobava a Galilea que Pilat havia matat uns galileus a Jerusalem barrejant aixiacute la seva sang amb els seus sacrificis (cf Lc 131)

Eacutes en aquest any 29 mdashsetzegrave de Tiberimdash que Pilat encunya moneda progravepia a Judea Es tracta de peces petites de coure Pilat respecta aquiacute els costums jueus de manera que les monedes no mostren cap representacioacute de figura humana A lrsquoanvers duen la inscripcioacute laquode Tiberi Cegravesarraquo i la data laquoany setzegraveraquo al revers la inscripcioacute diu laquoJuacutelia de Cegravesarraquo en referegravencia a Juacutelia Augusta esposa que fou de Cegravesar August i mare de lrsquoemperador Tiberi La representa-cioacute a lrsquoanvers eacutes la drsquoun simpulum un cullerot i al revers tres espigues jun-tes Aquests objectes encara que eren drsquouacutes quotidiagrave tenien una referegravencia al culte romagrave dels augures amb el simpulum i a la fecunditat dels camps en la consideracioacute de Juacutelia Augusta en paralmiddotlelisme amb la deessa Ceres deessa de lrsquoagricultura (dels cereals) amb les tres espigues juntes

Pasqua de lrsquoany 30 dins aquest ambient de relativa entesa entre governa-dor i els grans sacerdots aquests aconseguiran que Pilat jutgi condemni a mort i executi a la creu Jesuacutes de Natzaret sota lrsquoacusacioacute de pretendre ser el Rei dels jueus Amb ell van ser executats dues altres persones que els evange-lis anomena λῃστής (Mc 1527 Mt 273844 cf tambeacute Mc 1448 Mt 2655 Lc 2252 de Barrabagraves Jn 1840) el mateix adjectiu que Flavi Josep utilitza per a designar els revolucionaris jueus Pilat en canvi indulta per la peticioacute de la multitud Barrabagraves que havia estat condemnat a mort per una revolta que hi havia hagut a Jerusalem i en la qual srsquohavia produiumlt un homicidi Aquesta revolta podria estar relacionada amb lrsquoepisodi dels galileus ocorregut lrsquoany anterior

La deferegravencia que Pilat va tenir durant el judici de Jesuacutes de fer que fos portat per a un informe previ davant drsquoHerodes Antipes en tant que tetrarca de Galilea mdashja que Jesuacutes era galileumdash va aconseguir que els dos governants es reconciliessin segurament despreacutes de les tensions produiumldes per lrsquoepisodi de lrsquoany anterior referent als galileus

En aquest mateix any 30 mdashi tambeacute en lrsquoany seguumlentmdash Pilat encunyagrave de nou moneda A lrsquoanvers portaven la inscripcioacute laquode Tiberi Cegravesarraquo i al revers la data laquoany dissetegraveraquo o laquoany divuitegraveraquo respectivament A lrsquoanvers hi havia tambeacute la representacioacute drsquoun lituus el bagravecul dels agraveugurs i al revers una corona de


RCatT 391 (2014) 237-308

305

llorer Signe potser drsquoaquesta bona relacioacute aconseguida amb Herodes Antipes eacutes aquest fet que les monedes portin al revers una corona de llorer igual que les monedes encunyades en aquest any 30 pel tetrarca a la ciutat de Tiberiacutea-des

En aquests primers anys despreacutes de la mort de Jesuacutes Pilat va mantenir la bona entesa amb els grans sacerdots jueus de Jerusalem Aquesta entesa era el fruit de la influegravencia drsquoAnnagraves sobre el seu gendre Caifagraves el gran sacerdot en funcions Aixograve anava acompanyat drsquouna atencioacute especial a la vigilagravencia dels grups que srsquoallunyaven de la doctrina meacutes defensora del temple La primera detencioacute de Pere i Joan com a deixebles de Jesuacutes es va produir en temps drsquolaquoAnnagraves el gran sacerdot i Caifagravesraquo (Lc 45) eacutes a dir en els temps en el qual Annagraves marcava la liacutenia drsquoactuacioacute de Caifagraves i de la resta drsquoautoritats religioses de Jerusalem Es pot datar en el mateix any 30

Dins aquesta etapa es poden situar hipotegraveticament les obres de Pilat a Cesarea Mariacutetima amb la construccioacute del Tiberieum edificacioacute que duia una inscripcioacute amb el nom del governador de Judea i la dedicacioacute a Tiberi Aques-ta inscripcioacute va ser descoberta lrsquoany 1961 deteriorada entre les pedres reuti-litzades en antigues obres de remodelacioacute del teatre de Cesarea La dedicacioacute a lrsquoemperador Tiberi no srsquoha de relacionar amb les consequumlegravencies de la mort de Sejagrave lrsquoany 31 com han pensat alguns estudiosos Perograve siacute que unes obres dedicades a lrsquoemperador poden situar-se en un periacuteode ja de consolidacioacute de la seva prefectura i al mateix temps en un periacuteode drsquoobres a Jerusalem i de encunyacioacute de moneda Per una altra banda no estagrave identificada la finali-tat del Tiberieum si es tracta de lrsquoobra de remodelacioacute drsquoun dels fars del port de la ciutat o beacute drsquoalgun altre tipus de construccioacute Sigui com sigui aquesta inscripcioacute eacutes lrsquouacutenica resta contemporagravenia que duu expliacutecitament el nom de Pontius Pilatus amb la designacioacute de praefectus Iudaeae

184 Tercera etapa final del seu govern episodi amb els samaritans

Lrsquoany 32 sembla suposar un canvi significatiu en el govern de Ponccedil Pilat Per una banda a Roma el mes drsquooctubre de lrsquoany 31 havia caigut en desgragravecia i havia estat executat ignominiosament Sejagrave el prefecte del pretori acusat de conspiracioacute contra lrsquoemperador Encara que Sejagrave no tingueacutes res a veure amb la poliacutetica i les actituds de Pilat la seva mort va significar la fi de la seva poliacute-tica antijueva i provocagrave una segraverie drsquoordres de lrsquoemperador perquegrave tothom respecteacutes els costums jueus Per una altra banda encara que no nrsquohi ha cap document que ho testifiqui eacutes en aquesta egravepoca que es pot datar la mort drsquoAn-


RCatT 391 (2014) 237-308

306

nagraves i el posterior canvi drsquoactitud de meacutes toleragravencia de les autoritats del Sane-driacute respecte als deixebles

Aixiacute ho sembla indicar lrsquoacceptacioacute del criteri del rabiacute Gamaliel el Vell en el moment de la segona detencioacute de Pere i Joan a Jerusalem (cf Ac 517ss) Aquesta segona detencioacute es pot situar cap a lrsquoany 33 Aquest canvi drsquoactitud dels grans sacerdots respecte a la diversitat interna entre els jueus suposa una radicalitat diferent respecte als grups veiumlns no jueus com eacutes el cas dels habi-tants de Samaria i al mateix temps un canvi en la seva relacioacute amb el gover-nador Pilat

Les autoritats jueves ja no srsquoaproparan a lrsquoemperador per aconseguir la repressioacute de grups jueus com els deixebles de Jesuacutes sinoacute que es mouran meacutes aviat demanant la repressioacute en el cas de tensions amb grups samaritans Aixograve eacutes el que va passar cap a lrsquoany 35 quan un grup de samaritans es concentragrave vora la muntanya del Garizim Pilat reprimiacute amb gran duresa aquella concen-tracioacute que podia derivar en un moviment messiagravenic Aquesta accioacute li va ser nefasta ja que aquests el denunciaren davant del nou legat de Siacuteria Luci Vitel-li (35-39 dC) que enviagrave Pilat a presentar-se davant lrsquoemperador per a rendir comptes

Quan Pilat arribagrave a Roma lrsquoemperador Tiberi acabava de morir Aquesta eacutes la darrera notiacutecia histograverica del qui va ser governador de Judea durant deu anys de lrsquoany 26 al 36 A partir de la seva arribada a Roma com escriu J P Leacutemonon laquoPilate eacutechappe agrave lrsquohistorienraquo158

19 CLOENDA

En el recorregut fet per les dades conegudes sobre Ponccedil Pilat durant el seu govern com a prefecte de Judea i per altres dades relacionades ha aparegut com a punt de referegravencia fonamental lrsquoesquema utilitzat per lrsquohistoriador jueu Flavi Josep en les seves Antiguitats jueves de finals del segle I en la seva notiacute-cia sobre Pilat Lrsquoordre dels tres episodis narrats i de la notiacutecia sobre Jesuacutes el Crist conteacute no tan sols una acumulacioacute de fets sinoacute que marca les etapes meacutes significatives del govern de Pilat sobre Judea La notiacutecia sobre Jesuacutes mdashdeixant de banda els retocs que el text ha patit a partir drsquouna magrave cristiana cap al segle IIImdash es mostra perfectament integrada en el conjunt de les notiacutecies sobre Ponccedil Pilat El text per altra banda doacutena indicis drsquohaver estat utilitzat per

158 Ponce Pilate 225


RCatT 391 (2014) 237-308

307

Tagravecit a principis del segle II de cara a la seva notiacutecia sobre lrsquoorigen del nom laquocristiagraveraquo continguda en els Annales

Aixiacute a partir de les Antiguitats jueves de Flavi Josep el govern de Ponccedil Pilat sobre Judea en els anys 26 a 36 es presenta dividit en tres etapes fona-mentals a) nomenament arribada a Judea i incident de la introduccioacute dels estendards militars amb les efiacutegies de lrsquoemperador a la ciutat de Jerusalem amb la reaccioacute de totes les autoritats jueves b) lrsquoetapa central del seu govern caracteritzada per lrsquoentesa de Pilat amb els grans sacerdots a Jerusalem ente-sa expressada significativament per les obres de conduccioacute drsquoaiguumles per a Jerusalem i el temple a cagraverrec del tresor del temple amb la repressioacute poste-rior dels revoltosos aixiacute com el judici i mort a la creu de Jesuacutes acusat pels grans sacerdots davant Pilat i finalment tambeacute per la reconciliacioacute amb Herodes Antipes i c) lrsquoetapa final posterior segurament a la influegravencia del gran sacerdot Annagraves sobre el seu gendre Caifagraves mdashel gran sacerdot en fun-cionsmdash caracteritzada per una meacutes gran toleragravencia de les autoritats religio-ses jueves sobre els grups jueus seguidors de Jesuacutes i en canvi una meacutes gran radicalitat respecte als grups samaritans postura que va arrossegar Pilat a una repressioacute dels samaritans fet que provocagrave que el legat de Siacuteria el desti tuiacutes i el fes sortir de Judea per anar a presentar-se davant lrsquoemperador

Dins aquest esquema srsquointegren totes les altres dades que ofereixen els evangelis els autors antics com Filoacute drsquoAlexandria i Tagravecit la numismagravetica i lrsquoarqueologia La notiacutecia de Filoacute sobre Pilat en la seva obra Legatio ad Caium amb lrsquoepisodi dels escuts daurats colmiddotlocats a la seu del governador a Jerusalem a diferegravencia del que pensen altres estudiosos ha quedat identificada amb lrsquoepisodi de la introduccioacute dels estendards a la Ciutat santa deformada segons les conveniegravencies retograveriques de la carta drsquoHerodes Agripa a lrsquoemperador Caliacute-gula en lrsquoany 39 quan Pilat ja havia estat destituiumlt El dur retrat de Pilat que fa Filoacute en aquest text no correspon a un judici imparcial sobre la seva perso-na sinoacute a una caricatura segons les conveniegravencies i finalitat de lrsquoescrit

La notiacutecia sobre els galileus morts per Pilat a Jerusalem que conteacute lrsquoobra de Lluc en el seu escrit dirigit a Teogravefil (Lc 131) ha estat interpretada tambeacute en relacioacute amb lrsquoepisodi de la repressioacute del tumult posterior a lrsquoinici de les obres de conduccioacute drsquoaiguumles a Jerusalem utilitzant els diners del tresor del temple

La integracioacute de totes les dades i indicis recollits permet de reconstruir una imatge forccedila global dels deu anys de Ponccedil Pilat com a governador de Judea i fer-se una idea meacutes serena del seu govern La relativament llarga dura-da del seu mandat eacutes un clar senyal de la seva moderacioacute El judici i condem-na a mort de Jesuacutes no va ser sinoacute un fet meacutes mdashno es pot oblidar que van ser


RCatT 391 (2014) 237-308

308

com a miacutenim tres els ajusticiatsmdash en una situacioacute de poder repressiu i drsquointe-ressos amb les autoritats jueves les religioses de Jerusalem i les civils de Galilea

La figura de Ponccedil Pilat com a governador de Judea mdashpraefectus Judaeae com diu la inscripcioacutemdash apareix com un funcionari inexpert en els inicis del seu cagraverrec amb un clar desconeixement de la sensibilitat jueva mdashlrsquoepisodi de les imatges dels estendardsmdash Perograve va aprendre de seguida a respectar certs costums dels seus suacutebdits com es pot comprovar en la no utilitzacioacute drsquoimat-ges en les monedes encunyades en el seu temps mdashanys 29-31mdash Per una altra banda va saber relacionar-se beacute amb les autoritats religioses de Jerusalem mdashamb el gran sacerdot Caifagraves amb la gran influegravencia drsquoAnnagravesmdash i honorar lrsquoemperador Tiberi mdashli dedicagrave un edifici o una construccioacute amb el nom de Tiberieum segons la inscripcioacute de Cesareamdash Va preocupar-se per les estruc-tures de proveiumlment drsquoaigua de la capital mdashconstruccioacute o remodelacioacute de lrsquoaquumleducte de Jerusalemmdash i va saber recuperar les bones relacions amb la tetrarquia veiumlna de Galilea i Perea mdashHerodes Antipesmdash Estricte en el control de lrsquoordre en les protestes verbals mdashepisodi dels estendardsmdash no va saber controlar en alguns moments la violegravencia dels seus soldats mdashrepressioacute de les protestes en lrsquoepisodi de lrsquoaquumleductemdash fet que va produir molts morts i ferits i segurament una revolta violenta de grups radicals mdashels galileus

En aquest ambient enrarit va rebre per part de les autoritats jueves lrsquoacu-sacioacute contra Jesuacutes de Natzaret com un que pretenia ser el Rei dels jueus El condemnagrave a mort juntament amb drsquoaltres Finalment la gran concentracioacute messiagravenica que va aconseguir un profeta samaritagrave als peus de la muntanya del Garizim mdashhi portaven armesmdash la va reprimir drsquouna manera sagnant matant a molta gent i ajusticiant despreacutes el principals responsables Acusat per aquesta salvatge repressioacute va acceptar la destitucioacute del legat de Siacuteria i el seu enviament davant lrsquoemperador Va ser un bon servidor de lrsquoordre i de lrsquoIm-peri Va donar al Cegravesar el que era del Cegravesar Perograve no es pot oblidar mai que un dels seus condemnats a mort havia dit en canvi que calia donar a Deacuteu el que eacutes de Deacuteu Tambeacute havia dit laquoNinguacute no pot servir dos senyorsraquo (Mt 624a)


RCatT 391 (2014) 237-308

238

1 INTRODUCCIOacute

La figura de Ponccedil Pilat no tan sols apareix en els evangelis cristians i en els historiadors dels segles I i II sinoacute que es manteacute en el record de milions de persones en lrsquoagravembit popular en la mateixa professioacute de fe que les comunitats cristianes reciten cada diumenge en les representacions de la Passioacute en Set-mana Santa i en frases de la vida quotidiana com laquorentar-se les mans com Pilatraquo o laquoanar drsquoHerodes a Pilatraquo

Quegrave en sabem histogravericament drsquoaquest personatge Fer un repagraves dels conei-xements directes que tenim i de les notiacutecies que sersquon poden deduir a partir drsquoaltres dades eacutes el propogravesit drsquoaquestes pagravegines1 Lrsquoestudi tractaragrave exclusiva-ment del periacuteode en el qual Ponccedil Pilat va ser governador de Judea eacutes a dir entre els anys que van del 26 al 36 que acabaren amb el seu enviament a ren-dir comptes davant lrsquoemperador Tiberi a Roma ciutat a la qual va arribar lrsquoany 37 quan lrsquoemperador acabava de morir2 Eacutes el periacuteode sobre el qual ens

1 Sobre aquesta egravepoca cf E SCHUumlRER Historia del pueblo judiacuteo en tiempos de Jesuacutes 2 vol Madrid Cristiandad 1985 J GONZAacuteLEZ ECHEGARAY Los Herodes Una dinastiacutea real de los tiem-pos de Jesuacutes Estella Verbo Divino 2007 A TOSATO laquoIl problema del potere politico per gli israeliti nel tempo di Gesugraveraquo Estudios Biacuteblicos 48 (1990) 461-487 R PUIGDOLLERS I NOBLOM laquoEls grans sacerdots jueus des de lrsquoegravepoca drsquoHerodes el Gran fi ns a la guerra juevaraquo RCatT 301 (2005) 49-89 IDEM laquoAlternanccedila de moderacioacute i radicalisme en les autoritats jueves a Jerusalem en els anys 30 a 70 i la seva repercussioacute en les comunitats de deixebles de Jesuacutes de Natzaretraquo en Miscelmiddotlagravenia drsquohomenatge al Dr Josep Rius-Camps RCatT 352 (2010) 539-579

2 Bibliografi a sobre Ponccedil Pilat a) Llibres H K BOND Pontius Pilatus in history and interpreta-tions Cambridge Cambridge University Press 1998 J-P LEacuteMONON Ponce Pilate Ivry-sur-Sei-ne Les eacuteditions de lrsquoAtelier 2007 (reelaboracioacute de Pilate et le gouvernement de la Judeacutee Textes et monuments Pariacutes eacuted J Gabalda 1981) b) Articles M J OLLIVIER laquoPonce Pilate et les Pontiiraquo Reacutevue Biblique 5 (1896) 247-254 i 594-600 J GONZAacuteLEZ ECHEGARAY laquoPilato Poncioraquo en Enciclopedia de la Biblia vol V Barcelona Garriga 1965 coll 1110-1117 A BAJSIC laquoPila-tus Jesus und Barabbasraquo Biblica 48 (1967) 7-28 CH KRAELING laquoThe Episode of the Romans Standards at Jerusalemraquo Harvard Theological Review 35 (1942) 263-289 B C MCGING laquoPon-tius Pilate and the Sourcesraquo The Catholic Biblical Quarterly 53 (1991) 416-438 J-P LEacuteMONON laquoPonce Pilate documents profanes Nouveau Testament et traditions eccleacute sialesraquo Aufstieg und Niedergang der Roumlmischen Welt II 26 1 Berlin ndash New York de Gruyter 1992 741-778 D R SCHWARTS laquoJosephus und Philo on Pontius Pilateraquo en L I LEVINE (eacuted) The Jerusalem Cathedra III Jerusalem-Detroit 1983 26-45 T THATCHER laquoPhilo on Pilate rhetoric or rea-lityraquo Restoration Quarterly 37 (1995) 215-218 J TAYLOR laquoPontius Pilate and the Imperial Cult in Roman Judaearaquo New Testament Studies 52 (2006) 555ndash582 G ALFOumlLDY laquoLrsquoiscrizione di Ponzio Pilato una discussione senza fi neraquo en G URSO (ed) Iudaea socia ndash Iudaes capta Atti del convegno internazionale Cividale del Friuli 22-24 settembre 2011 Fondazione Niccolograve Canussio Pisa Edizioni ETS 2012 137-150


RCatT 391 (2014) 237-308

239







RCatT 391 (2014) 237-308

240










RCatT 391 (2014) 237-308

241









RCatT 391 (2014) 237-308

242








an Berlin 1905 412


RCatT 391 (2014) 237-308

243










RCatT 391 (2014) 237-308

244








RCatT 391 (2014) 237-308

245











RCatT 391 (2014) 237-308

246











RCatT 391 (2014) 237-308

247







RCatT 391 (2014) 237-308

248













RCatT 391 (2014) 237-308

249












RCatT 391 (2014) 237-308

250

d) Causa




e) Accioacute










RCatT 391 (2014) 237-308

251














RCatT 391 (2014) 237-308

252

j) Retractacioacute









RCatT 391 (2014) 237-308

253










RCatT 391 (2014) 237-308

254





RCatT 391 (2014) 237-308

255








RCatT 391 (2014) 237-308

256






RCatT 391 (2014) 237-308

257





RCatT 391 (2014) 237-308

258









RCatT 391 (2014) 237-308

259






RCatT 391 (2014) 237-308

260








RCatT 391 (2014) 237-308

261







RCatT 391 (2014) 237-308

262










RCatT 391 (2014) 237-308

263






RCatT 391 (2014) 237-308

264









RCatT 391 (2014) 237-308

265








RCatT 391 (2014) 237-308

266











RCatT 391 (2014) 237-308

267









RCatT 391 (2014) 237-308

268







RCatT 391 (2014) 237-308

269








RCatT 391 (2014) 237-308

270








RCatT 391 (2014) 237-308

271








RCatT 391 (2014) 237-308

272








RCatT 391 (2014) 237-308

273








RCatT 391 (2014) 237-308

274







RCatT 391 (2014) 237-308

275










RCatT 391 (2014) 237-308

276







RCatT 391 (2014) 237-308

277












RCatT 391 (2014) 237-308

278








RCatT 391 (2014) 237-308

279










RCatT 391 (2014) 237-308

280















RCatT 391 (2014) 237-308

281












RCatT 391 (2014) 237-308

282










RCatT 391 (2014) 237-308

283








RCatT 391 (2014) 237-308

284









RCatT 391 (2014) 237-308

285









RCatT 391 (2014) 237-308

286








RCatT 391 (2014) 237-308

287







RCatT 391 (2014) 237-308

288











RCatT 391 (2014) 237-308

289







RCatT 391 (2014) 237-308

290







RCatT 391 (2014) 237-308

291






RCatT 391 (2014) 237-308

292








RCatT 391 (2014) 237-308

293








RCatT 391 (2014) 237-308

294










RCatT 391 (2014) 237-308

295








RCatT 391 (2014) 237-308

296









RCatT 391 (2014) 237-308

297








RCatT 391 (2014) 237-308

298






RCatT 391 (2014) 237-308

299










RCatT 391 (2014) 237-308

300






RCatT 391 (2014) 237-308

301








RCatT 391 (2014) 237-308

302









RCatT 391 (2014) 237-308

303








RCatT 391 (2014) 237-308

304








RCatT 391 (2014) 237-308

305







RCatT 391 (2014) 237-308

306





19 CLOENDA




RCatT 391 (2014) 237-308

307







RCatT 391 (2014) 237-308

308





RCatT 391 (2014) 237-308

239







RCatT 391 (2014) 237-308

240










RCatT 391 (2014) 237-308

241









RCatT 391 (2014) 237-308

242








an Berlin 1905 412


RCatT 391 (2014) 237-308

243










RCatT 391 (2014) 237-308

244








RCatT 391 (2014) 237-308

245











RCatT 391 (2014) 237-308

246











RCatT 391 (2014) 237-308

247







RCatT 391 (2014) 237-308

248













RCatT 391 (2014) 237-308

249












RCatT 391 (2014) 237-308

250

d) Causa




e) Accioacute










RCatT 391 (2014) 237-308

251














RCatT 391 (2014) 237-308

252

j) Retractacioacute









RCatT 391 (2014) 237-308

253










RCatT 391 (2014) 237-308

254





RCatT 391 (2014) 237-308

255








RCatT 391 (2014) 237-308

256






RCatT 391 (2014) 237-308

257





RCatT 391 (2014) 237-308

258









RCatT 391 (2014) 237-308

259






RCatT 391 (2014) 237-308

260








RCatT 391 (2014) 237-308

261







RCatT 391 (2014) 237-308

262










RCatT 391 (2014) 237-308

263






RCatT 391 (2014) 237-308

264









RCatT 391 (2014) 237-308

265








RCatT 391 (2014) 237-308

266











RCatT 391 (2014) 237-308

267









RCatT 391 (2014) 237-308

268







RCatT 391 (2014) 237-308

269








RCatT 391 (2014) 237-308

270








RCatT 391 (2014) 237-308

271








RCatT 391 (2014) 237-308

272








RCatT 391 (2014) 237-308

273








RCatT 391 (2014) 237-308

274







RCatT 391 (2014) 237-308

275










RCatT 391 (2014) 237-308

276







RCatT 391 (2014) 237-308

277












RCatT 391 (2014) 237-308

278








RCatT 391 (2014) 237-308

279










RCatT 391 (2014) 237-308

280















RCatT 391 (2014) 237-308

281












RCatT 391 (2014) 237-308

282










RCatT 391 (2014) 237-308

283








RCatT 391 (2014) 237-308

284









RCatT 391 (2014) 237-308

285









RCatT 391 (2014) 237-308

286








RCatT 391 (2014) 237-308

287







RCatT 391 (2014) 237-308

288











RCatT 391 (2014) 237-308

289







RCatT 391 (2014) 237-308

290







RCatT 391 (2014) 237-308

291






RCatT 391 (2014) 237-308

292








RCatT 391 (2014) 237-308

293








RCatT 391 (2014) 237-308

294










RCatT 391 (2014) 237-308

295








RCatT 391 (2014) 237-308

296









RCatT 391 (2014) 237-308

297








RCatT 391 (2014) 237-308

298






RCatT 391 (2014) 237-308

299










RCatT 391 (2014) 237-308

300






RCatT 391 (2014) 237-308

301








RCatT 391 (2014) 237-308

302









RCatT 391 (2014) 237-308

303








RCatT 391 (2014) 237-308

304








RCatT 391 (2014) 237-308

305







RCatT 391 (2014) 237-308

306





19 CLOENDA




RCatT 391 (2014) 237-308

307







RCatT 391 (2014) 237-308

308





RCatT 391 (2014) 237-308

240










RCatT 391 (2014) 237-308

241









RCatT 391 (2014) 237-308

242








an Berlin 1905 412


RCatT 391 (2014) 237-308

243










RCatT 391 (2014) 237-308

244








RCatT 391 (2014) 237-308

245











RCatT 391 (2014) 237-308

246











RCatT 391 (2014) 237-308

247







RCatT 391 (2014) 237-308

248













RCatT 391 (2014) 237-308

249












RCatT 391 (2014) 237-308

250

d) Causa




e) Accioacute










RCatT 391 (2014) 237-308

251














RCatT 391 (2014) 237-308

252

j) Retractacioacute









RCatT 391 (2014) 237-308

253










RCatT 391 (2014) 237-308

254





RCatT 391 (2014) 237-308

255








RCatT 391 (2014) 237-308

256






RCatT 391 (2014) 237-308

257





RCatT 391 (2014) 237-308

258









RCatT 391 (2014) 237-308

259






RCatT 391 (2014) 237-308

260








RCatT 391 (2014) 237-308

261







RCatT 391 (2014) 237-308

262










RCatT 391 (2014) 237-308

263






RCatT 391 (2014) 237-308

264









RCatT 391 (2014) 237-308

265








RCatT 391 (2014) 237-308

266











RCatT 391 (2014) 237-308

267









RCatT 391 (2014) 237-308

268







RCatT 391 (2014) 237-308

269








RCatT 391 (2014) 237-308

270








RCatT 391 (2014) 237-308

271








RCatT 391 (2014) 237-308

272








RCatT 391 (2014) 237-308

273








RCatT 391 (2014) 237-308

274







RCatT 391 (2014) 237-308

275










RCatT 391 (2014) 237-308

276







RCatT 391 (2014) 237-308

277












RCatT 391 (2014) 237-308

278








RCatT 391 (2014) 237-308

279










RCatT 391 (2014) 237-308

280















RCatT 391 (2014) 237-308

281












RCatT 391 (2014) 237-308

282










RCatT 391 (2014) 237-308

283








RCatT 391 (2014) 237-308

284









RCatT 391 (2014) 237-308

285









RCatT 391 (2014) 237-308

286








RCatT 391 (2014) 237-308

287







RCatT 391 (2014) 237-308

288











RCatT 391 (2014) 237-308

289







RCatT 391 (2014) 237-308

290







RCatT 391 (2014) 237-308

291






RCatT 391 (2014) 237-308

292








RCatT 391 (2014) 237-308

293








RCatT 391 (2014) 237-308

294










RCatT 391 (2014) 237-308

295








RCatT 391 (2014) 237-308

296









RCatT 391 (2014) 237-308

297








RCatT 391 (2014) 237-308

298






RCatT 391 (2014) 237-308

299










RCatT 391 (2014) 237-308

300






RCatT 391 (2014) 237-308

301








RCatT 391 (2014) 237-308

302









RCatT 391 (2014) 237-308

303








RCatT 391 (2014) 237-308

304








RCatT 391 (2014) 237-308

305







RCatT 391 (2014) 237-308

306





19 CLOENDA




RCatT 391 (2014) 237-308

307







RCatT 391 (2014) 237-308

308





RCatT 391 (2014) 237-308

241









RCatT 391 (2014) 237-308

242








an Berlin 1905 412


RCatT 391 (2014) 237-308

243










RCatT 391 (2014) 237-308

244








RCatT 391 (2014) 237-308

245











RCatT 391 (2014) 237-308

246











RCatT 391 (2014) 237-308

247







RCatT 391 (2014) 237-308

248













RCatT 391 (2014) 237-308

249












RCatT 391 (2014) 237-308

250

d) Causa




e) Accioacute










RCatT 391 (2014) 237-308

251














RCatT 391 (2014) 237-308

252

j) Retractacioacute









RCatT 391 (2014) 237-308

253










RCatT 391 (2014) 237-308

254





RCatT 391 (2014) 237-308

255








RCatT 391 (2014) 237-308

256






RCatT 391 (2014) 237-308

257





RCatT 391 (2014) 237-308

258









RCatT 391 (2014) 237-308

259






RCatT 391 (2014) 237-308

260








RCatT 391 (2014) 237-308

261







RCatT 391 (2014) 237-308

262










RCatT 391 (2014) 237-308

263






RCatT 391 (2014) 237-308

264









RCatT 391 (2014) 237-308

265








RCatT 391 (2014) 237-308

266











RCatT 391 (2014) 237-308

267









RCatT 391 (2014) 237-308

268







RCatT 391 (2014) 237-308

269








RCatT 391 (2014) 237-308

270








RCatT 391 (2014) 237-308

271








RCatT 391 (2014) 237-308

272








RCatT 391 (2014) 237-308

273








RCatT 391 (2014) 237-308

274







RCatT 391 (2014) 237-308

275










RCatT 391 (2014) 237-308

276







RCatT 391 (2014) 237-308

277












RCatT 391 (2014) 237-308

278








RCatT 391 (2014) 237-308

279










RCatT 391 (2014) 237-308

280















RCatT 391 (2014) 237-308

281












RCatT 391 (2014) 237-308

282










RCatT 391 (2014) 237-308

283








RCatT 391 (2014) 237-308

284









RCatT 391 (2014) 237-308

285









RCatT 391 (2014) 237-308

286








RCatT 391 (2014) 237-308

287







RCatT 391 (2014) 237-308

288











RCatT 391 (2014) 237-308

289







RCatT 391 (2014) 237-308

290







RCatT 391 (2014) 237-308

291






RCatT 391 (2014) 237-308

292








RCatT 391 (2014) 237-308

293








RCatT 391 (2014) 237-308

294










RCatT 391 (2014) 237-308

295








RCatT 391 (2014) 237-308

296









RCatT 391 (2014) 237-308

297








RCatT 391 (2014) 237-308

298






RCatT 391 (2014) 237-308

299










RCatT 391 (2014) 237-308

300






RCatT 391 (2014) 237-308

301








RCatT 391 (2014) 237-308

302









RCatT 391 (2014) 237-308

303








RCatT 391 (2014) 237-308

304








RCatT 391 (2014) 237-308

305







RCatT 391 (2014) 237-308

306





19 CLOENDA




RCatT 391 (2014) 237-308

307







RCatT 391 (2014) 237-308

308





RCatT 391 (2014) 237-308

242








an Berlin 1905 412


RCatT 391 (2014) 237-308

243










RCatT 391 (2014) 237-308

244








RCatT 391 (2014) 237-308

245











RCatT 391 (2014) 237-308

246











RCatT 391 (2014) 237-308

247







RCatT 391 (2014) 237-308

248













RCatT 391 (2014) 237-308

249












RCatT 391 (2014) 237-308

250

d) Causa




e) Accioacute










RCatT 391 (2014) 237-308

251














RCatT 391 (2014) 237-308

252

j) Retractacioacute









RCatT 391 (2014) 237-308

253










RCatT 391 (2014) 237-308

254





RCatT 391 (2014) 237-308

255








RCatT 391 (2014) 237-308

256






RCatT 391 (2014) 237-308

257





RCatT 391 (2014) 237-308

258









RCatT 391 (2014) 237-308

259






RCatT 391 (2014) 237-308

260








RCatT 391 (2014) 237-308

261







RCatT 391 (2014) 237-308

262










RCatT 391 (2014) 237-308

263






RCatT 391 (2014) 237-308

264









RCatT 391 (2014) 237-308

265








RCatT 391 (2014) 237-308

266











RCatT 391 (2014) 237-308

267









RCatT 391 (2014) 237-308

268







RCatT 391 (2014) 237-308

269








RCatT 391 (2014) 237-308

270








RCatT 391 (2014) 237-308

271








RCatT 391 (2014) 237-308

272








RCatT 391 (2014) 237-308

273








RCatT 391 (2014) 237-308

274







RCatT 391 (2014) 237-308

275










RCatT 391 (2014) 237-308

276







RCatT 391 (2014) 237-308

277












RCatT 391 (2014) 237-308

278








RCatT 391 (2014) 237-308

279










RCatT 391 (2014) 237-308

280















RCatT 391 (2014) 237-308

281












RCatT 391 (2014) 237-308

282










RCatT 391 (2014) 237-308

283








RCatT 391 (2014) 237-308

284









RCatT 391 (2014) 237-308

285









RCatT 391 (2014) 237-308

286








RCatT 391 (2014) 237-308

287







RCatT 391 (2014) 237-308

288











RCatT 391 (2014) 237-308

289







RCatT 391 (2014) 237-308

290







RCatT 391 (2014) 237-308

291






RCatT 391 (2014) 237-308

292








RCatT 391 (2014) 237-308

293








RCatT 391 (2014) 237-308

294










RCatT 391 (2014) 237-308

295








RCatT 391 (2014) 237-308

296









RCatT 391 (2014) 237-308

297








RCatT 391 (2014) 237-308

298






RCatT 391 (2014) 237-308

299










RCatT 391 (2014) 237-308

300






RCatT 391 (2014) 237-308

301








RCatT 391 (2014) 237-308

302









RCatT 391 (2014) 237-308

303








RCatT 391 (2014) 237-308

304








RCatT 391 (2014) 237-308

305







RCatT 391 (2014) 237-308

306





19 CLOENDA




RCatT 391 (2014) 237-308

307







RCatT 391 (2014) 237-308

308





RCatT 391 (2014) 237-308

243










RCatT 391 (2014) 237-308

244








RCatT 391 (2014) 237-308

245











RCatT 391 (2014) 237-308

246











RCatT 391 (2014) 237-308

247







RCatT 391 (2014) 237-308

248













RCatT 391 (2014) 237-308

249












RCatT 391 (2014) 237-308

250

d) Causa




e) Accioacute










RCatT 391 (2014) 237-308

251














RCatT 391 (2014) 237-308

252

j) Retractacioacute









RCatT 391 (2014) 237-308

253










RCatT 391 (2014) 237-308

254





RCatT 391 (2014) 237-308

255








RCatT 391 (2014) 237-308

256






RCatT 391 (2014) 237-308

257





RCatT 391 (2014) 237-308

258









RCatT 391 (2014) 237-308

259






RCatT 391 (2014) 237-308

260








RCatT 391 (2014) 237-308

261







RCatT 391 (2014) 237-308

262










RCatT 391 (2014) 237-308

263






RCatT 391 (2014) 237-308

264









RCatT 391 (2014) 237-308

265








RCatT 391 (2014) 237-308

266











RCatT 391 (2014) 237-308

267









RCatT 391 (2014) 237-308

268







RCatT 391 (2014) 237-308

269








RCatT 391 (2014) 237-308

270








RCatT 391 (2014) 237-308

271








RCatT 391 (2014) 237-308

272








RCatT 391 (2014) 237-308

273








RCatT 391 (2014) 237-308

274







RCatT 391 (2014) 237-308

275










RCatT 391 (2014) 237-308

276







RCatT 391 (2014) 237-308

277












RCatT 391 (2014) 237-308

278








RCatT 391 (2014) 237-308

279










RCatT 391 (2014) 237-308

280















RCatT 391 (2014) 237-308

281












RCatT 391 (2014) 237-308

282










RCatT 391 (2014) 237-308

283








RCatT 391 (2014) 237-308

284









RCatT 391 (2014) 237-308

285









RCatT 391 (2014) 237-308

286








RCatT 391 (2014) 237-308

287







RCatT 391 (2014) 237-308

288











RCatT 391 (2014) 237-308

289







RCatT 391 (2014) 237-308

290







RCatT 391 (2014) 237-308

291






RCatT 391 (2014) 237-308

292








RCatT 391 (2014) 237-308

293








RCatT 391 (2014) 237-308

294










RCatT 391 (2014) 237-308

295








RCatT 391 (2014) 237-308

296









RCatT 391 (2014) 237-308

297








RCatT 391 (2014) 237-308

298






RCatT 391 (2014) 237-308

299










RCatT 391 (2014) 237-308

300






RCatT 391 (2014) 237-308

301








RCatT 391 (2014) 237-308

302









RCatT 391 (2014) 237-308

303








RCatT 391 (2014) 237-308

304








RCatT 391 (2014) 237-308

305







RCatT 391 (2014) 237-308

306





19 CLOENDA




RCatT 391 (2014) 237-308

307







RCatT 391 (2014) 237-308

308





RCatT 391 (2014) 237-308

244








RCatT 391 (2014) 237-308

245











RCatT 391 (2014) 237-308

246











RCatT 391 (2014) 237-308

247







RCatT 391 (2014) 237-308

248













RCatT 391 (2014) 237-308

249












RCatT 391 (2014) 237-308

250

d) Causa




e) Accioacute










RCatT 391 (2014) 237-308

251














RCatT 391 (2014) 237-308

252

j) Retractacioacute









RCatT 391 (2014) 237-308

253










RCatT 391 (2014) 237-308

254





RCatT 391 (2014) 237-308

255








RCatT 391 (2014) 237-308

256






RCatT 391 (2014) 237-308

257





RCatT 391 (2014) 237-308

258









RCatT 391 (2014) 237-308

259






RCatT 391 (2014) 237-308

260








RCatT 391 (2014) 237-308

261







RCatT 391 (2014) 237-308

262










RCatT 391 (2014) 237-308

263






RCatT 391 (2014) 237-308

264









RCatT 391 (2014) 237-308

265








RCatT 391 (2014) 237-308

266











RCatT 391 (2014) 237-308

267









RCatT 391 (2014) 237-308

268







RCatT 391 (2014) 237-308

269








RCatT 391 (2014) 237-308

270








RCatT 391 (2014) 237-308

271








RCatT 391 (2014) 237-308

272








RCatT 391 (2014) 237-308

273








RCatT 391 (2014) 237-308

274







RCatT 391 (2014) 237-308

275










RCatT 391 (2014) 237-308

276







RCatT 391 (2014) 237-308

277












RCatT 391 (2014) 237-308

278








RCatT 391 (2014) 237-308

279










RCatT 391 (2014) 237-308

280















RCatT 391 (2014) 237-308

281












RCatT 391 (2014) 237-308

282










RCatT 391 (2014) 237-308

283








RCatT 391 (2014) 237-308

284









RCatT 391 (2014) 237-308

285









RCatT 391 (2014) 237-308

286








RCatT 391 (2014) 237-308

287







RCatT 391 (2014) 237-308

288











RCatT 391 (2014) 237-308

289







RCatT 391 (2014) 237-308

290







RCatT 391 (2014) 237-308

291






RCatT 391 (2014) 237-308

292








RCatT 391 (2014) 237-308

293








RCatT 391 (2014) 237-308

294










RCatT 391 (2014) 237-308

295








RCatT 391 (2014) 237-308

296









RCatT 391 (2014) 237-308

297








RCatT 391 (2014) 237-308

298






RCatT 391 (2014) 237-308

299










RCatT 391 (2014) 237-308

300






RCatT 391 (2014) 237-308

301








RCatT 391 (2014) 237-308

302









RCatT 391 (2014) 237-308

303








RCatT 391 (2014) 237-308

304








RCatT 391 (2014) 237-308

305







RCatT 391 (2014) 237-308

306





19 CLOENDA




RCatT 391 (2014) 237-308

307







RCatT 391 (2014) 237-308

308





RCatT 391 (2014) 237-308

245











RCatT 391 (2014) 237-308

246











RCatT 391 (2014) 237-308

247







RCatT 391 (2014) 237-308

248













RCatT 391 (2014) 237-308

249












RCatT 391 (2014) 237-308

250

d) Causa




e) Accioacute










RCatT 391 (2014) 237-308

251














RCatT 391 (2014) 237-308

252

j) Retractacioacute









RCatT 391 (2014) 237-308

253










RCatT 391 (2014) 237-308

254





RCatT 391 (2014) 237-308

255








RCatT 391 (2014) 237-308

256






RCatT 391 (2014) 237-308

257





RCatT 391 (2014) 237-308

258









RCatT 391 (2014) 237-308

259






RCatT 391 (2014) 237-308

260








RCatT 391 (2014) 237-308

261







RCatT 391 (2014) 237-308

262










RCatT 391 (2014) 237-308

263






RCatT 391 (2014) 237-308

264









RCatT 391 (2014) 237-308

265








RCatT 391 (2014) 237-308

266











RCatT 391 (2014) 237-308

267









RCatT 391 (2014) 237-308

268







RCatT 391 (2014) 237-308

269








RCatT 391 (2014) 237-308

270








RCatT 391 (2014) 237-308

271








RCatT 391 (2014) 237-308

272








RCatT 391 (2014) 237-308

273








RCatT 391 (2014) 237-308

274







RCatT 391 (2014) 237-308

275










RCatT 391 (2014) 237-308

276







RCatT 391 (2014) 237-308

277












RCatT 391 (2014) 237-308

278








RCatT 391 (2014) 237-308

279










RCatT 391 (2014) 237-308

280















RCatT 391 (2014) 237-308

281












RCatT 391 (2014) 237-308

282










RCatT 391 (2014) 237-308

283








RCatT 391 (2014) 237-308

284









RCatT 391 (2014) 237-308

285









RCatT 391 (2014) 237-308

286








RCatT 391 (2014) 237-308

287







RCatT 391 (2014) 237-308

288











RCatT 391 (2014) 237-308

289







RCatT 391 (2014) 237-308

290







RCatT 391 (2014) 237-308

291






RCatT 391 (2014) 237-308

292








RCatT 391 (2014) 237-308

293








RCatT 391 (2014) 237-308

294










RCatT 391 (2014) 237-308

295








RCatT 391 (2014) 237-308

296









RCatT 391 (2014) 237-308

297








RCatT 391 (2014) 237-308

298






RCatT 391 (2014) 237-308

299










RCatT 391 (2014) 237-308

300






RCatT 391 (2014) 237-308

301








RCatT 391 (2014) 237-308

302









RCatT 391 (2014) 237-308

303








RCatT 391 (2014) 237-308

304








RCatT 391 (2014) 237-308

305







RCatT 391 (2014) 237-308

306





19 CLOENDA




RCatT 391 (2014) 237-308

307







RCatT 391 (2014) 237-308

308





RCatT 391 (2014) 237-308

246











RCatT 391 (2014) 237-308

247







RCatT 391 (2014) 237-308

248













RCatT 391 (2014) 237-308

249












RCatT 391 (2014) 237-308

250

d) Causa




e) Accioacute










RCatT 391 (2014) 237-308

251














RCatT 391 (2014) 237-308

252

j) Retractacioacute









RCatT 391 (2014) 237-308

253










RCatT 391 (2014) 237-308

254





RCatT 391 (2014) 237-308

255








RCatT 391 (2014) 237-308

256






RCatT 391 (2014) 237-308

257





RCatT 391 (2014) 237-308

258









RCatT 391 (2014) 237-308

259






RCatT 391 (2014) 237-308

260








RCatT 391 (2014) 237-308

261







RCatT 391 (2014) 237-308

262










RCatT 391 (2014) 237-308

263






RCatT 391 (2014) 237-308

264









RCatT 391 (2014) 237-308

265








RCatT 391 (2014) 237-308

266











RCatT 391 (2014) 237-308

267









RCatT 391 (2014) 237-308

268







RCatT 391 (2014) 237-308

269








RCatT 391 (2014) 237-308

270








RCatT 391 (2014) 237-308

271








RCatT 391 (2014) 237-308

272








RCatT 391 (2014) 237-308

273








RCatT 391 (2014) 237-308

274







RCatT 391 (2014) 237-308

275










RCatT 391 (2014) 237-308

276







RCatT 391 (2014) 237-308

277












RCatT 391 (2014) 237-308

278








RCatT 391 (2014) 237-308

279










RCatT 391 (2014) 237-308

280















RCatT 391 (2014) 237-308

281












RCatT 391 (2014) 237-308

282










RCatT 391 (2014) 237-308

283








RCatT 391 (2014) 237-308

284









RCatT 391 (2014) 237-308

285









RCatT 391 (2014) 237-308

286








RCatT 391 (2014) 237-308

287







RCatT 391 (2014) 237-308

288











RCatT 391 (2014) 237-308

289







RCatT 391 (2014) 237-308

290







RCatT 391 (2014) 237-308

291






RCatT 391 (2014) 237-308

292








RCatT 391 (2014) 237-308

293








RCatT 391 (2014) 237-308

294










RCatT 391 (2014) 237-308

295








RCatT 391 (2014) 237-308

296









RCatT 391 (2014) 237-308

297








RCatT 391 (2014) 237-308

298






RCatT 391 (2014) 237-308

299










RCatT 391 (2014) 237-308

300






RCatT 391 (2014) 237-308

301








RCatT 391 (2014) 237-308

302









RCatT 391 (2014) 237-308

303








RCatT 391 (2014) 237-308

304








RCatT 391 (2014) 237-308

305







RCatT 391 (2014) 237-308

306





19 CLOENDA




RCatT 391 (2014) 237-308

307







RCatT 391 (2014) 237-308

308





RCatT 391 (2014) 237-308

ponÇ pilat, governador de judeacerf 2004; c. focant, l’évangile selon marc, parís: du cerf...

Documents