Experiència professional

Currículum vitae i portfoli

David Ricart Boada

Qui sóc?

-Em dic David Ricart Boada i sóc natural de Porqueres (Girona).-Visc al carrer Rosselló 478, 1r 4a de Barcelona. CP 08025-Sóc estudiant d’Arquitectura a la ETSAV (UPC) a Sant Cugat del Vallès. -Actualment estic pendent de presentar el Projecte fi nal de Carrera (PFC).-El meu número de telèfon és 620386237.-La meva adreça electrònica és davidricart.arq@gmail.com-El meu perfi l de LinkedIn és http://www.linkedin.com/in/davidricartboada

Com sóc?

Sóc responsable, atent, efi cient, treballador i capaç de treballar en equip, capaç de treballar amb estrés i també a través d’objectius. M’interessa adquirir experiència pràctica abans d’acabar la carrera per ampliar els meus coneixements en àmbits com l’urbanisme ecològic, la sostenibilitat, la rehabilitació, l’urbanisme i la movilitat.

Formació

-Estudiant actualment Arquitectura Superior a l’ETSAV (UPC). -Curs 2008/2009 d’intercanvi al TEC de Monterrey (Mèxic).-Batxillerat Tecnològic a l’IES Pla de l’Estany (Banyoles).

Idiomes

-Natiu: Català i castellà.-Nivell mig: Anglès

Coneixements informàtics

-Nivell alt de: Autocad 2D, Revit, Photoshop, Sketch Up, Paquet Offi ce, 3D Studio Max i Wineva.-Nivell mig de: Archicad, Autocad 3D, InDesign i Adobe Premiere.

Cursos

-Curs de 3D Studio Max (25 h.) (2013)-Bases conceptuals i història de l’urbanisme ecològic (60h.) (2010)-La ciutat i la vida (50 h.) (2010)-1:1: Continuació dels treballs de construcció de l’hivernacle de la plataforma PAuS a l’ETSAV, combinat amb continguts teòrics sobre construcció en sec, efi ciència energèti-ca, ACV i petjada ecològica (80 h.) (2010)-Projectes en paisatges culturals (50h.) (2010)-Curs d’Autocad i Revit (60h.) (2009)-Sistemes passius i arquitectura vernacular i clima a Mèxic (60 h) (2009)-Metodologia d’administració d’obres (60 h.) (2009)-Identitat i cultura mexicana (60 h.) (2009)-Curs de Sketch Up (20 h.) (2006)-Curs de Photoshop (20h.) (2005)

Experiència professional

-2011 Col·laborant en el muntatge, desmuntatge i explicació de l’exposició de PAuS “El món canvia, tu canvies, la teva llar també...” al FAD (Foment de les Arts i el Disseny) a Barcelona. -2010 Guia d’arquitectura del 48H Open House Barcelona.-2010 Col·laborant en el muntatge i informant de l’exposició Eme3 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).-2007 Col·laborant per PAuS en el muntatge i desmuntatge de l’stand “El Primer Pas” del Departament de Medi Ambient i Habitatge (Generalitat de Catalunya) al Construmat 2007 a Barcelona.-2005-2007 Delineant durant els estius amb l’arquitecte Vicenç Muriscot a Porqueres.Plànols bàsic i executius, detalls constructius, plànols d’instal·lacions, renders i foto-muntatges. Utilitzant autocad, archicad, sketch up i photoshop.-2005 Becari a la biblioteca de la ETSAV (UPC).-2001 Manobre durant els estius a l’empresa Construccions Llinàs-Masó.

Projecte a Sant Adrià del Besòs

L’espai d’oportunitat es trobava a l’est del riu Besòs (barrera natural que separa amb limitrofe amb la ciutat de Barcelona) i d’un teixit d’illes dels anys 50, al sud del centre de Sant Adrià, a l’oest de la zona industrial en creixement i al nord de la platja.En aquest espai d’oportunitat s’hi trobava un gran supermercat amb els seu gran aparcament i naus industrials al nord i al sud cosa que feia dèbil la relació amb l’entorn.Amb aquesta premisa, teníem la possibilitat de readaptar la part de Sant Adrià que està més pròxima al mar creant una comunicació entre el centre de Sant Adrià i el mar, però tenia ba-rreres físiques com un aparcament sota la C-31 i les vies del tren.així doncs, el repte era solucionar el problema de les barreres físiques entre el centre de Sant Adrià del Besòs i el mar mitjançant un eix de comerços i un cosit d’equipaments, alhora que creàvem un nova façana amb la zona industrial i un nou front marítim.

Secció longitudinal amb els comerços actuals

Secció longitudinal amb el nou eix comercial

El projecte formava part d’un seguit de projectes que vo-lien millorar la part fi nal de l’Avinguda Diagonal, tenint en compte el nou punt neu-ràlgic que representarà la Central Tèrmica, una vegada adaptada com a equipament per absorbir la demanda que té Barcelona.

Esquema amb els comerços actuals Esquema amb el nou eix comercial

Esquema d’equipaments existents Esquema del nou cosit d’equipaments

Secció longitudinal amb els equipaments actuals

Secció longitudinal amb el nou cosit d’equipaments

Alçat via comercial Tipologies planta baixa Tipologies planta 1

Procés de desenvolupament de les tipologies

Local comercialServeis comunitaris

EquipamentHabitatge 2 D

EquipamentHabitatge 2 D

El projecte volia relacionar-se amb el teixit urbà existent creant un nou teixit d’illa similar però alhora amb una semblança a un casc antic, ja que per dins hi fèiem passar carrers peatonals que comunicaven a places públiques entre illes.El nou barri era autònom ja que tenia petits equipaments per a ell i complementari al seu en-torn, ja que tapava així les mancances d’equipaments que hi havia amb el teixit existent.

Planta general

Secció i planta eix interior illes

Secció i planta eix comercial

Projecte a Monterrey (Mèxic)

Els usos de sòl indicaven que la zona de l’emplaçament estava envoltada per indústria.També exisitien colònies que comptaven amb usos mixtos, ja que no només hi havia vivendes sinó també tallers i petits comerços disperços, excepte en el nou fraccionament que preveia comerços en el seu interior al llarg d’una avinguda i endinsant-lo dins el fraccionament a través d’un altre eix.Destacar també que hi ha molt poques àrees verdes.

Esquema de vials

L’emplaçament del projecte està situat al nord del Casc antic de Monterrey, en un solar de 10 hec-tàrees en desús.La parcel·la, de forma triangular, estava delimitada per dues avin-gudes importants (Av. San Nicolás i Av. Metalúrgicos) a l’est i a l’oest respectivament, i per una nau in-dusctrial al sud.A l’oest s’hi estava construint un fraccionament (urbanització amb tanca perimetral) i a l’est hi havia la fàbrica de ciment Cemex.

RiuSanta Caterina

Parc Fundidora

Emplaçament

Casc Antic de Monterrey

Esquema d’usos del sòl Habitatge actual

Habitatge futur

Comerç

Parc

Usos mixtos 1 (tallers i habitatge)

Terreny del projecte

Usos mixtos 2(tallers, comerç i habitatge)

Usos mixtos 3(equipaments i habitatge)

Planta generalL’estratègia del projecte consisteix en:-Situar els equipaments de petita escala i de gran escala als vèrtex de la parcel·la.-Crear un parc lineal interior que connecta els equipaments i que podria seguir en un futur a la parcel·la de la fàbrica Cemex, si aquesta es convertís en un parc com ho va fer el Parc Fundidora. alhora aquest parc fa de pulmó d’aquest nou barri.-Crear un eix comercial que seria continuació del que hi ha a l’interior del fraccionament oest de l’emplaçament i que acabaria a l’Avinguda Metalúrgicos.-A l’eix comercial i a la part nord de la parcel·la hi trobarem habitatge plurifamiliar, mentre que a la part sud hi situo habitatge unifamiliar i town houses (permeten convertir la planta baixa en comerç).

1

2

3

45

67 8

9 1011

1-Auditori, biblioteca i auditori exterior2-Tallers3-Esplanada auditori4-Habitatges plurifamiliars5-Comerços6-Town houses7-Habitatge plurifamiliar8-Parc lineal9-Escola10-Pistes esportives11-Gimnàs i cafeteria

Habitatge plurifamiliar

Planta tipus habitatge nord eix comercial

Planta tipus habitatge sud eix comercial

Secció per parc lineal

Secció per eix comercial

Habitatge unifamiliar

Planta baixa Façana principal

Planta primeraFaçana posterior

Habitatge town house

Façana posterior

Façana principal

Planta baixa

Planta primera

Pla estratègic de Real de Catorce (Mèxic)

Esquema d’usos del sòl

Real de Catorce es troba en una vall a l’Estat de San Luis Potosí (Mèxic) a una alçada de 2750 m d’altitud. Algunes de les característiques del lloc són que està situat en una zona desèrtica i que el seu principal accés és a través d’un túnel de 2,3 km (Túnel d’Ogarrio).

Aquest poble va ser un important centre miner durant els segles XVIII i XIX. S’hi extreien mi-nerals i metalls preciosos, principalment plata.Quan hi havia el boom miner el poble va arribar a tenir 16500 habitants i fi ns hi tot s’hi en-cunyaven monedes amb una Casa de Moneda pròpia. Però quan les mines ja no produien el poble es va anar abandonant fi ns a l’actualitat on la meitat del poble són ruines i hi viuen 1400 habitants.

Habitatge PlaçaComerçÚs mixtRestaurantHotelRuina

Gob. Ofi cines- escolaCentre mèdicCentre religiósEquipament

El fet que l’accés al poble sigui difícil fa que sigui un poble tranquil i que rebi molts turistes a redescobrir la història del poble. Els turistes més joves aprofi ten per provar el peyote (un cactus que creix a la zona i que produeix efectes al·lucinògens al menjar-se’l) i això fa que els Huicholes (indígenes de la zona) que practiquen rituals amb el peyote visquin en confl icte amb els turistes. Actualment el poble viu del turisme, però fan falta serveis mínims per si aquest deixa d’anar a Real de Catorce.

DAFO de Real de Catorce

Fortaleses:-Molt turisme.-Riquesa cultural.-Integració social.-Riquesa patrimonial.-La majoria d’habitatges compte amb ser-veis bàsics (aigua, clavegueram i llum).-Reconeixement del poble a nivell nacional.-Accés complicat al poble.-Entorn natural.-Tranquilitat.

Oportunitats:-Creixement del turisme recuperant les rui-nes.-Restauració del patrimoni. -Conservació de tradicions culturals.-Millora de la imatge urbana.-Millora de les infraestructures (camins, accessos) i dels serveis bàsics (escoles, centres,mèdics,...)-Aprofi tament dels recursos naturals.-Ecoturisme.-Infraestructura per peregrins.-Recuperació de la riera.

Debilitats:-Zones deteriorades o en ruines.-Mal estat de les instal·lacions de serveis bàsics als carrers.-Falta de serveis públics: entres mèdics, es-coles,...-Falta d’aparcament.-Falta de depuradora-Falta d’espai públic.-Habitatges en males condicions a la part sud del poble.-Falten fons de treball dins del poble.

Amenaces:-Dependre del turisme.-Sobreexplotació del peyote.-Ús de materials que distorsionen la imatge urbana.-Falta de normativa edifi catòria.-Mal manteniment dels camins.-Falta de cultura ambiental.-Falta d’incentius per l’ús dels serveis edu-catius per part de la població.

Amb el DAFO es va veure que hi havia el poble tenia 2 eixos a millorar: les infraestructures i el turisme. Es van pensar 4 escenaris de futurs segons si els 2 eixos anaven bé, o un anava malament o tots dos. Finalment les estratègies del pla van ser: Rehabilitació d’edifi cis, vialitats i estacionament, tractament d’aigua i millora de la imatge urbana. Això és un resum del Pla Estratègic de Real de Catorce, el document conté 220 pàgines d’informació, problemàtiques, dades, estadísiques i projectes amb propostes pel poble.

Projecte a Real de Catorce (Mèxic)El projecte de Real de Catorce és una escola de Formació Professional on es podrien aprendre diferentss ofi cis relacionats amb la construcció, la fusteria i la mecànica. Així es solucionen diferents problemes:

-La majoria dels estudiants deixen els seus estudis per dedicar-se a activitats turístiques poc remunerades o bé opten per emigrar del poble.

Gràfi c d’ocupació Educació mitjana superior Ocupació per sectors

-La pobre imatge unitària del poble, ja que se’ls hi ensenyaria als alumnes la construcció del lloc (amb pedra) i la nova normativa edifi catòria i urbanística. Així poc a poc el poble podria rehabilitar les ruines com a habitatges, com a comerços o fi ns hi tot a aparcaments, públics o privats, i acabar també amb aquest problema de mobilitat.-La mecànica serviria per millorar el funcionament dels vehicles (willys) que transporten els habitants del poble i els turistes, ja sigui a pobles del voltant o a fer rutes.-La part sud de Real de Catorce, que es troba a l’altre costat de la riera està molt abandonada. Per això si-tuo l’escola en aquest punt, així li donaria vitalitat i amb el temps podria ser un eix d’equipaments i co-merç amb el centre (més socio-econòmic).

Riera

Sud: Moltes ruines

Nord: centre socio-econòmic

Dos volums, una U i una L, es solapen formant una plaça annexa al carrer.Al volum inferior s’hi troben els tallers i la cafe-teria, que podrien estar oberts fora de l’horari de l’escola perquè tothom qui vulgui pugui fer-ne ús.

Planta baixa

Secció 2

Secció 1

Planta primera

Projecte a SolsonaEl projecte de Solsona proposa una nova ubicació de l’accés al museu diocesà de Solsona, que actualment es troba és compartit pels treballadors de l’Arxiu diocesà i pel mateix Bisbe que viu a la planta superior de l’edifi ci.Alhora s’havia de plantejar una nova façana per aquesta plaça triangular annexa al passeig.

Planta baixa amb emplaçament

Estat actual Proposta

El volum que sobresurt amb una cúpula és la capella i el projecte volia representar un volum simètric a aquest però sense intentar copiar l’arquitectura.Aquest volum és atravessat per un pati vertical que il·lumina l’espai interior on hi tindrien cabuda diferents exposicions temporals.

Planta primera

Planta tercera

Planta quarta Secció A

Secció B

Planta segona