Mòdul 4Núria Herrero

PORTAFOLIS

EXERCICI FINAL: El portafolis digital Fernando Hernández (2000) assenyala els avantatges de l’elaboració, per part de

l’alumnat, d’un portafoli o diari de treball al llarg del curs acadèmic. Aquest diari és un contenidor d’anotacions personals, treballs puntuals, experiències de classe, connexions amb temes extracurriculars, etc. que facilita la reconstrucció del procés d’aprenentatge de cada estudiant de cara a l’autoavaluació i l’avaluació. Tot i poder elaborar el portafolis sobre una llibreta, en aquest exercici final et proposem construir el teu portafolis digital, és a dir, reconstruir amb una presentació de diapositives el teu procés de treball durant aquest mòdul. Cal tenir en compte: Degut a la importància del processos creatius en les activitats proposades al mòdul (d’acord amb les manifestacions artístiques contemporànies), aquesta memòria digital recollirà tota la documentació gràfica del procés de treball portat a terme: esbossos, infografies, fotografies, etc.El portafoli digital és un espai de reflexió sobre el propi treball i, per tant, s’hi incorporaran comentaris breus sobre la justificació del tema, els objectius, la metodologia seguida, la tècnica emprada, les conclusions finals, etc. en relació a una o vàries de les activitats proposades al mòdul.Admet la recopilació d’anècdotes, vivències i descobertes personals.És també un espai de recerca i documentació, on podem afegir textos, fotografies, links, etc.

***

L’art de l’aliment o l’aliment de l’art?

L’art de l’aliment o l’aliment de l’art?Es proposa un tema senzill, com és la descontextualització de l’aliment o del fet alimentari, a partir del que han de fer un exercici multimèdia. Han de triar una d’aquestes dues formes d’expressió artística:

1- El happening o la perfomance (activitat de viure l’art) 2- Fer un exercici de vídeo-art o vídeo-instal·lació (activitat d’expressar-se amb la retòrica del vídeo).

Tipologia d’activitats:-Suggerida per la informació prèvia presentada als alumnes.

- Últimes tendències artístiques. Noves formes d’expressió.- El tema de l’aliment i l’alimentació treballat per diferents

artistes al llarg de la Història de l’art.Espais:- A l’interior del centre. Aula classe, aula de plàstica, pati.

Format:- Recursos orals, escrits i multimèdia.- Treball interdisciplinar de recerca, debat i creació.

Organització de l’alumnat:-Grups de 4 o 5 alumnes màxim.

Temporització:- Dos o tres sessions d’una hora per fer la presentació de la proposta.- Unes 6 sessions per fer l’activitat i les presentacions digitals.

PRESENTACIÓLa funció alimentària és bàsica per poder viure o subsistir, és la base de la vida. L’aliment és l’energia que ens fa funcionar.

Als principis de la humanitat trobar l’aliment era l’única feina a realitzar, la supervivència, ja fos mitjançant la caça, la recol·lecció o la trobada casual.

Realment, som conscients de l’ordre de les nostres necessitats primàries?.

El punt de referència que es tractarà, principalment, per aquests treballs, és la relació de l’aliment amb nosaltres, amb el nostre entorn social, amb la nostra ment, ja sigui en un sentit conscient, o inconscient, les diferents connotacions culturals i la relació, d’aquest aliment, com “objecte” que penetra fins l’interior del nostre cos, forma part de la nostra anima?.

Diferents artistes, al llarg de tota la història, han tractat l’acte de l’alimentació o l’aliment als seus diferents contexts, reflexos del pensament de cada cultura. Des del plaer estètic i de representació de l’aliment als bodegons, passant per la desmesurada imatge dels productes alimentaris (hamburgueses, … ) de Oldenburg, fins les instal·lacions amb els aliments colorejats de Miralda…

Com es pren als nostres dies l’acte de l’alimentació i l’aliment?. Pot semblar un costum?, ¿un acte social en ocasions específiques?, una forma de plaer en relació amb el nostre paladar?, un ritu?,…

Per il·lustrar el tema es poden mostrar a l’aula diferents treballs relacionats com obres pictòriques, instal·lacions i es poden veure pel·licules como “Delicatessen”, “Como agua para chocolate”, “ El cocinero, el ladrón, el amante y su mujer”, … i libres com “Lo crudo y lo cocido” de Claude Levi Strauss, “Lo bello y lo siniestro” de Eugenio Trias, “Dialéctica y canibalismo”, de Alberto Cardín, …

Així, aquesta observació i estudi es realitzaria enfocada a conèixer diferents mirades d’artistes, filòsofs, escriptors, directors de cinema, … en general, gent creadora de productes que han sorgit i estan sorgint en relació a l’aliment i a l’acte de l’alimentació fora del seu context i, de com tots ells, reflexen la realitat.

Es pretén fer una exemplificació del recorregut de l’aliment i de la seva representació des de diferents punts de vista (estètic, funcional, simbòlic, conceptual, …). Es proposa poder fer una relació “atemporal” entre les formes de representació i motivar als alumnes a fer una recerca de les diferents “necessitats” que van provocar als artistes a crear les seves obres (representacions o “presentacions” de l’aliment i de la funció alimentària) dintre del seu temps, espai, societat i cultura.

També es veuran diferents representacions i relacions d’un acte o objecte que, en realitat, té les mateixes connotacions per tothom al llarg del temps: la supervivència, però que ha sigut modificat, adaptat, ritualizat, simbolitzat, sacralitzat i, de vegades, inadvertit… segons cada societat i cultura (la relació hedonista i d’oci en l’aliment actual, el joc (Delirio de cocinad’Anna i Bernhard Johannes Blume); com símbol d’opulència i riquesa (Escena culinariad’Alejandro Loarte); la pobrssa o la sencillessa (Panera amb pa de Salvador Dalí); connotacions de l’acció de “menjar” com forma d’atac–defensa (jocs com les dames, partxís, ...), la estètica de l’aliment i la seva funcionalitat, el canibalisme, diferents connotacions religioses (menjar el cos de Crist), sexuals, …). A continuació es presenten alguns exemples:

PEDRO : “Este es un placer de los dioses”MADRE : “Tiene demasiada sal”VOZ EL OFF DE LA NIETA DE TITA: “Tal parecía haber entrado en un fenómeno de alquimia. No sólo la sangre de Tita, sino todo su ser se había disuelto en la salsa de las rosas, en el cuerpo de las codornices, en cada uno de los olores de la comida. De esta manera, penetraba en el cuerpo de Pedro, aromática, calurosa y completamente sensual. Parecía haber descubierto un nuevo código de comunicación en el que Tita era la emisora y Gertrudis la afortunada en la que se sintetizaba esta relación sexual a través de la comida…”. Diàleg de Como agua para chocolate Alfonso Arau (1993).

Bodegons, natures mortes, escenes culinàries.

Escenes religioses

Food Art

Sabores y lenguas. Antoni Miralda

Miralda for Swatch

Blue is my favorite color, and is my favorite food.  Will they ever become one?  The closest thing they can come is Pasta with Blue Cheese sauce, but the color is not blue!  Then there is a recipe from Miralda, of using blue vegetable dye, but the taste is terrible.

My advice to get the real good blue pasta is just by eating the Seafood Pasta with homemade recipe from a little Italian family restaurant in the corner of the street then wear your blue sunglasses.  But you will look stupid.

Just wear your Blue Pasta, and be proud. Happy New Year!

Claes Oldenburg

NECESSITAT ALIMENTÀRIA BÀSICA

FET SOCIAL - CULTURAL

(NECESSITATS CREADES)

CULTURES CREADES-COSTUMS

(EXEMPLE: FAST –FOOD)

CANIBALISME

(HOMOFÀGIA HUMANA)

-Per necessitat-Simbolisme-Ritual-Formes d’adoració-Religió-Sexe

GULA ABUNDÀNCIA

OCI

(CONCURSOS, REUNIONS, ..)

FORMA LÚDICA

(ATAC – DEFENSA)

EGOISME – EXCLUSIVITAT

(PUBLICITAT, …)

RELACIÓ HEDONISTA AMN L’ALIMENT

ESQUEMA D’IDEES A DESENVOLUPAR

ACTIVITAT 1: Viure l’artL’objectiu del treball és convertir l’obra d’art en una vivència (particular o comunitària) per tal d’expressar una idea. Seleccionar la idea i planificar-la: selecció del lloc, materials necessaris, participants, distribució de tasques, etc.Durant l’acció o immediatament després, narrar per escrit els diferents esdeveniments, tant els previstos com els imprevistos.Documentar exhaustivament tot el procés de creació amb vídeo i/o fotografies.

ACTIVITAT 2: Expressar amb la retòrica del vídeo. Projectar una vídeo-instal·lacióL’objectiu del treball és expressar una idea (un concepte, no una història) mitjançant la retòrica del vídeo. A part de la retòrica associada a la imatge en general (metàfora, metonímia, hipèrbole, comparació, ironia…) cal tenir present algunes opcions que ofereix el vídeo digital en particular com, per exemple, la possibilitat de dividir la pantalla en parts o escollir-ne el format, la inserció de text escrit, la sonorització, la interactivitat, etc. L’alumnat pot partir, per exemple, d’una reflexió sobre les activitats quotidianes (menjar, dormir, ballar, maquillar-se, desmaquillar-se, rentar-se la cara, beure aigua…) o sobre algunes reaccions emocionals (riure, cridar, plorar…) per després escollir-ne una i filmar-la tot donant-li una significació nova. En el cas de projectar una vídeo-instal·lació, escollir-ne el lloc i justificar per escrit l’elecció i l’adequació a l’espai envoltant.

RECURSOS A COMENTAR• Miralda. La santa cena. / A. Warhol. La santa cena.• Miralda. Verdura y pasta.•Alejandro Loarte. Escena Culinaria. 1625•Jan Van de Velde. Naturaleza muerta con jarra de cerveza. 1647•Johannes Vermeer. La cocinera. 1658•Abraham Van Beyeren. Bodegón. 1665•Hermenegildo Bustos. Naturaleza muerta con piña. 1877•Salvador Dalí. Panera amb pa. 1926•Joan Miró. L’ampolla i el pebrot. 1927•Joan Miró. La taula. Natura morta i conill. 1928• Claes Oldenburg. Two cheesburguer, with everything. 1962•Claes Oldenburg. Slice of birthday cake with pink candle. 1963•Andy Warhol. Lata de Sopa Campbells’s. 1964• Andy Warhol. Zumo de tomate Campbells’s. 1964•Andy Warhol. Caja de Corn Flakes Kellogg’s. 1965•Rudolf Schwarzkogler. Aktion. 1965•Miralda. Ritual en cuatro colores. 1971•Victor Grippo. Analogra. 1972•Miralda. Bread line. 1977•Markus Lüpertz. Melones, Mathematik XXIII. 1984-85•Anna y Bernhard Johannes Blume. Delirio de cocina. 1986-87•Claes Oldenburg. Spoonbridge and cherry, model. 1987•Alfonso Arau. Como agua para chocolate. 1993•Bigas Luna. La teta y la luna. 1995

CONCLUSIONS FINALS:- Aquest portafolis està més encaminat a ser un recurs en sí mateix per presentar la proposta als alumnes que un recull de creacions fetes.- Es considera que aquestes activitats estan pensades per alumnes de segon cicle d’ESO o Batxillerat Artístic. Igualment són activitats molt interessants per donar a conèixer als alumnes l’art postmodern. En el moment de la programació que es treballi la competència digital més a fons (tercer trimestre) amb els cursos que tinc de segon d’ESO es faran les propostes amb el número de sessions que calen per fer aquest tipus d’activitats.- En aquest tipus d’activitats és gairebé més important el treball de debat i preparació de l’activitat que no l’activitat realitzada. Així doncs, a l’hora de valorar aquestes activitats es tindrà més en compte el procés de creació (diàleg, recerca, treball escrit, ...) que el resultat final.