\<,<.2.\ *• REVISTA DE GIRONA •* NÚM. 214 si'.iiiMiiui-oc.rL'nui-. luoi • f- CRÍTICA

sobre la cu/na empordanesa. Roses; Ajuntament de Roses/Diputació de Girona, 1999,260 p.

REIXACH. Jaume. E¡d¡3 que em vaig conéixer. Riellsi Via-brea: Ajuntament de Riells i Vilabrea, 2001.257 p.

RIBAS i MORA, María Carme. B meu pare patía ¡a malaltia d'Alzheimer. Girona: t'autora, 2000.69 p.

RIBAS, Pasqual. Óbíís, fossars í enterraments en el paviment de l'església üe Santa María de Castelló d'Empúríes. Is.l.];Edíciódel'autor,2001. 148 p,

RIEGO, Bernardo. La introducción de la fotografía en España: un reto científico y cultural. Girana:CCG, 2000.256 p.

RIGAU i RIGAU, Antoni Maria. El teixit de la memoria: arteles d'Ar\toni Maria Rigau i Rigau (1946-2000). Girona: Amr Publicitat,2001.1.424 p.

RUYRA, Joaquim [editat per Alvar MADUELL]. Quatre fulls dis­persos de Joaquim Ruyra. Barcelona: Argra Trading, 2000.85 p.

SAGRERA, Jordi; NOLU, Josep Maria. La catedral de Girona: redescotirír la seu románica, Girona: Ajuntament de Giro­na, 2000.123 p.

SAGUER. Neus. Un tres i fora: ¡ti-neraris peraprenüre a escol­tar, comptari repartir sarda­nas. Girona: CCG, 2001. 224 p.

SALA, Joan. Josep Berga i Boix. intérpret d'una época (1B73-19Í4). Olot; Carme Simón, 2000. 134 p.

SAI.A, Jordi. L'estética de Josep Carner: la poesía de tema amorós. Barcelona: Publica-cions de l'Abadia de Montse-rat, 2000. 288 p.

SALLENT, Arístides. fioques a flor d'aigua. Gimna: CCG, 2001. 96 p.

Post medieval i preindustrial

l::i;i-.'\ (;ni)iN;\, .'\iuiii]i.

Figueres ais segles XVI i XVII. QuadiTi» li'HistorJM ik- Fií̂ iitTi's,

vol,2, l'W'J.

La l)istóri;i urb;in.i es un;i do

les líiiies d'investig;ició mes

iiiCLTfSs;nUs LUTÍ vades de

Tesfola deis Aiuuils. Les

obres modeliques, coiii les

de 1̂ i e r r L: D e y O n sob re

•Ainiens o B.Trtolonié l icn-

IIJ s s ;i r s o Li r e Valí a d n 11 d,

SLiposen LUÍ esciidi ¡iilegrat

deis miircs económic, social i

deiiiograík, 011 cenen lloc les

diferencs acrivitats d'LUKi ciii-

tat de l'Antic Regini, o <illó

que Jan de Vnes h.i anome-

na[ la ciutac postmedieval

preindustrial (Biiropcciti IJrlxi-

fff>(iíf;>ji 1500-1800, ¡984),

es a dir, la ciiicat en el tenips

modeni.

Un niaynírit: exenijile

de í'aplicació d"aqiiesca línia

d'invescigació es la t|iie ens

p r o p o r c i o n a el t reba l l

d 'Anco i i i Egea C o d i n a

solare la Figueres deis segles

XVI i XVIÍ.

L ' a u t o r , q u e ja liavia

avan^^at préviament treballs

parcials on es docunientava

Tevolució urbana de la ciu-

tal, publicats en els Auualí

de rinstiíní íl'{¿.<i\íílis Hmpor-

diiiicsos, ens proposa ara una

visió integrada de la ciutat,

en i.i L]ual els esdevenimetiLs

poHtics son un simple mare

temporal en qué es desen-

volupa la vida de niilcrs de

figuerencs anonims.

Es un p e r i o d e en qué

Figueres coment^a a esdeve­

nir la ciutat mes imporcaiit

de l ' E m p o r d á , n iercés al

conieri^ que li propiciava la

seva situació en un privile­

giar encreuament de caniins.

La relativa situació de pau

a n t e r i o r a la gue r r a deis

S c g a d o r s va ]>ermetre el

progrés de les manufactures

de pells, aixl coin deis mer-

caLs i de les lires. Al sen cos-

tat van cré ixer esglésies i

convenís i tota mena de ser-

veis, mentre la ciutat anava

engrandint el seu |"ierírnetre.

I^ei' d o c u m e n t a r - n o s

sobre a(.[uests aspeeces, la

gran aportació de Taiitor ha

estat la revisió deis protocols

notar ía is q u e es t roben a

TArxiu l-[¡stóric de Girona,

s o b r e t o t el c e n t e n a r de

volums de la década l^UO-

1609. S'lii ha pogiit identilí-

car el n o i n , la profess ió ,

dades sobre la vida quotidía-

na i a vegades l 'origcn de

mes d'un miler de figuerencs

que van requerir la interven-

ció d'ini notari. C\'rtanient

que no totes les activítats

humanes queden reflectides

en aquests protocols, pero la

int'orniació que l 'autor ha

ptignf extreiire'n les f.i, seiis

dubtc, una foiit avantatjosa

d' i n f o r ni a c i ó . I ^ e fo r m a

complementaria, l 'autor ha

considtat també el capbreu

de Figueres del monestir de

Santa Maria de Vilahertran,

aetes de visites pastorals i

correspondencia de diversos

pobles . que i^roporcionen

valuoses inforniacions sobre

els dominis del cenobi i deis

censos que rebia, aixi com

dades sobre la revolta caste­

llana de 1640 i les epidcmies

depes t ade t65(í-l6.=i3.

El resultal 6s una obra

rigorosa en el seu con t ín -

gut , pe ro es t ructurada en

capítols ciirls, dins els para­

me tres d ' i in formjit d e

d i V u 1 g a c i ó , p ro p i de 1 a

serie. Una obra que . tant

pels seiis ctHiliiiguls ctini

per la metoilnlogia enipra-

ila. ulir.ipassa el seu ambit

estriccanient local i t;i una

i m p o r i a n t a p o r t a c i ó a la

historia niOLleriia del nostre

país, albora que es conver-

teix en ini bon exeniple a

seguir per a nioltes altres

poblacions.

Ángel Bosch I Lloret

Un retrat historie imprescindible

|-{[.HN.'\Nni-/. I If.Mjrí-, S,III[:.IL;II

Palafrugell r el suro (Feina i gent deis inicís de la industria a la postguerra). Cju.uifnii ik' l',ihiTnij;t-ll, : iúni, 11. Ciofllll.lt |HT r.'\jiii)t;inK-iit df l'al;it'nigdl

i 1.1 I )i|unjció lie (¡imiia,

['AhifViii;ell,;iliriUk2()()2.

2411 |)i[;iiif<.

PiiliiJhiiifH i el íuro és. evi-

d e n t m e n t , un Mihre local,

p e r q u é les d a d e s i les

vívéncies que descriu son

les d'aquesta vila del Baix

Emporda. Perñ tant per la

transcendencia i el líderatge

i]ue va t e ñ i r la indus t r ia

palalrugellenca en el sector

surer durant el periode des-

crit com per les inevitables

símilítitds anih altres pobla­

c ions tiel m a t e i x perf i l ,

aquest l l ibre és un re t ra t

CRÍTICA • • *(t. líjEviSTA i)i; CiiHONA •> NLM. ::i4 SI M'MUIU—cK.runur 200:1 «• l.-i.xíl ^9

hiscoric iniprcscindiblf por

cc)mprciidrt''n costs esscil-

ci.ils. Per cxL'inplc, perqué

s'lii van produir monifíitíi

d'exl:r."iordinari.i nccivitiic

cultural i social, niolt supc-

riors a la d'avui, sobrctat si

es comparen les pobUicions

i restabilitac social i ecotio-

inic;i d ' aq i i c l l s cetnps i

d'ara; i per iiiceqírctar amb

mes fbnanieiit la nostra rea-

litat conccii iporai i ia ;i les

vi les 'i u r f r e s. s e 11 s c c :Í p

d u b t e coi idicioiKides peí

tnraiiiKi i pcls e s d c v c i i i -

m e n t s s o r g i t s :i r o n i b r ; i

d'aqiiest complex aií lome-

rat d ' i n d ú s c r i a , s o c i e t a t ,

economia i cultura p;istac ;)

l 'cntorn del suro.

Palilfm<icil i rl sino preii

aquesta accivicac industrial

coni ;i e ix , p e r o al seu

entoni reeonscrueix pniccica-

inent la historia de l'alafru-

lí e 11. per L] 11 e bus c a c 1 s

enlla^os de l'aetivitat p ro ­

ductiva anib els esdeveti i-

nienls polities (la Círau Cíue-

rra, els fcts del 34 . . . ) . les

entitats corporatives i pre­

miáis, l'evolució de la tecno­

logía propia i de l;i general

(coni el telefoii o l 'automa-

bi l ) , l ' u rban i s ine loca l .

l'assistencia sanitaria, la situa-

ció de la dona i els uiovi-

mencs polities i sindicáis.

S a n t i a g o H e r n á n d e z

(Ainer, 194S) ja tenia niolta

le ina teta quaii va r c b r e

l'encarrcc d'escriure aqiiest

Ilibrc. Historiador interessat

en el móu í^iirer, és també

autor d7:7 //¡¿^u tlcl s\iro, que

d u u el n ú m e r o 9 de la

Cdblecció de Quaderns de

la Kevista de Ci rona . Per

tota aquesta tenia previa ,

coneixia prou bé els autor;

que l'havicn precedit i per

aixó és pot dir que ¡\¡l¡ifni-

1,'í'// / ¡7 ítiro supera en capa-

citat narrativa, en compila-

ció in t c rd i sc tp l iná r i a , en

s i m p 1 i t"i c a c i ó t é c n i c a i,

natnralnienc, en actualitza-

ció. les obres tradicioiíals

signades per Ramir MCLIIT,

N o obs t an t a i x ó , per

centrar-se en Palainigell ha

i ieeessi ia t a feg i r -h i "140

matins» d ' invest igaeió, tal

coni diu en el text i n t ro -

diietori. Sobretot perqué ha

lin^íut la sort de trobar-se

anib dos cent res que son

deus riquíssinies de d o c u -

inentació: l'Arxiu Historie i

el Musen del Suro de Pala-

frugell, ais responsables deis

quals Hernández sap agrair

també la feina d'investiga-

ció, És impor tan t que ho

faci i que en parlem aquí,

perc]ué si els Uibres coni

Pij/i[/riJi,'í7/ I' C¡ siirn son sínte­

sis assequibles i manejables

d'altíssiin valor, convé con­

vidar totliom en general a

visitar els centres oti s"han

d o c u m e n t a r i on t e n i m

dipositada la nostra historia.

S o b r e t o t els cen t res q u e ,

com els de Palafrngell, no

romanen estatics adminis -

trant un patrimoni smo que

treballen per augnientar-lo

constantment i per fomen-

tar-hi la invest igaeió. Per

aixó és píissible crobar-hi

'lenipre intorniació inédita,

uou'; elenients.

1 peí m a t e i x m o t í n

c o n v é c o n v i d a r San t i ago

Hernández i els responsa­

bles d e la e o M e c c i ó de

Qu.iderns de Palatrugell a

completar l 'estudi. Perqué

si una cosa sap g reu

d ' a q u e s t I l ibre és q u e el

subtítol ens indica que abas­

ta hns a Pacabament de la

Guerra Civil i, tant els pre-

c e d e n t s , c o m la g u e r r a ,

com la represa de Pactivitat.

amb totes les implicacions

pnl í t iques i econóni iques ,

hi son t r ac ta t s m o l t mes

superlkialment que la resta.

D ' a l t r a b . inda . no

p o ti e m o h 1 i d a r q u e I a

indiistria i la societat sureres

a i*alatrugell, de la pos t ­

guerra al 2(1011, han passat a

un segon terme i han viscut

V i c issi tuds d é t e r m in an ts,

com els tancaments defmi-

tius i les profundes transfor­

ma c i o n s q u e han e s t a i

capai,-as ile ler els que han

acceptat el repte de coiui-

nuar, la qual cosa forneix

materia suficient per ,1 mi

altre voluni . I, fmahnent ,

un altre retrec: la niaucí de

cura deis editors, que dei-

xen publicar el Ilibre amb el

text de continnítat penjat ¡

inacabat a la plana 223, en

plena explicació deis fets del

1934.

Enric Serra Amat

Església católica i administració pública

(lLTir.lUir.7 Oí.\ MURAI. ,VV ¡i'Mis.

Confesiones religiosas i administraciones públicas. Las relaciones en Cirona (1914-1996). Edimiial Si-npta, 2ilill.

La tradicional catolicitat del

poblé espanyot ha propicíat

una in tensa re lac ió en t r e

Padn i in í s t r ae ió púb l i ca i

PEsglésia católica, que tant

s'ha pogut observar a nivell

estatal, autonómic, provin­

cial com local. Els darrers

anys aquesta relació s'esta

fent extensiva a d'altres con-

íessions religioses, ja d'una

manera restrictiva després

del Concili Vatieá II i mole

niés obe r t a després de la

tr.msició política.

El Ilibre de la professora

Guriérrez del Moral estudia a

fons aquesta relaeió institu­

c ional en un pe r íode tan

dens en canvis polities i de

[nentalitat com bo és el que

transcorre entre els anw P>14

i 1996. 1 ho e i r cumscr iu

molt especialnicnt a les cor-

poracions publiques gironi-

nes -Diputació, Ajunlament

i darreranient Universitat de

Girou.i-, sensc desentondre's

del context general del país

dintre del qual es mouen les

endtats locáis.

M a n c o m u n 11at, d ic ta­

dura, guerra 1 postguerra ,

régim del general Franco i

fmalnient democrac ia . En

tan diverses situacions es va

m o v e n t a q u e s t a r e l a c i ó

que. si bé en alguns casos és

de simple i clara ajuda del

poder civil a organitzacions