Carl Wernicke 1848-1905

Índex

BiografiaModel connexionista clàssic

- Com es va elaborar?

- Característiques principalsAfàsia Wernicke

- Definicó

- Localització

- Característiques de la parla

- Símptomes

Índex

Síndrome Wernicke – Korsakoff

- Definició

- Símptomes

- TractamentBibliografia

Biografia

Wernicke va néixer a Tarnowitz un petit poble de l’Alta Silesia (en aquells moments formava part de Prusia) el 15 de maig del 1848. El seu pare treballava d’administrador en una empresa d’explotació de mines.

Va estudiar medicina a l’universitat de Breslau a la frontera de Polònia. En aquesta universitat va treballar com a ajudant de Heinrich Neuman. Es va doctorar el 1870. Durant la guerra Franco-germana va ser ajudant del cirurgià Fischer. Al 1874 descobreix l’afàsia sensorial. Al 1905 mor a alemanya.

MODEL CONNEXIONISTA

Carl Wernicke

El model clàssic connexionista es va elaborar a partir de diferents descobriments de Carl Wernicke, tals com la hipòtesis proposada en què es manifestava que, l’activitat d’articulació dels sons del llenguatge requeririen, como altres activitats motores, un tipus de coordinació amb la informació relativa a las imatges sensorials corresponents. Amb aquest fet es dedueix que les funciones cognitives no estan localitzades aïlladament en determinats centres sinó que poden ser producte de connexions entre centres cerebrals.

Com es va elaborar?

Com es va elaborar?

Un altre fet important dins l’elaboració del model va ser la publicació per part de Wernicke al 1874 de l’article titulat “The sympton complex of aphasia: a psicological study on a neurological basis”. En aquest, Wernicke ofereix una classificació dels síndromes afàsics i un model general de com està representat el llenguatge en el cervell, on es podien predir nous síndromes i es descobreix que existeixen diversos subtipus de síndromes afàsics, sent cada un d’ells el resultat en àrees diferents del cervell.

Característiques principals

Defensava l'existència de centres per cada un dels components fonamentals del llenguatge.

Es va anomenar model connexionista perquè les funcions complexes quedaven establertes gràcies a la connexió de components simples.

Wernicke va interpretar les diverses formes clíniques del trastorn com a conseqüència de lesions en un o altre centre (és a dir, va anomenar diferents tipus d’afàsies).

Com a resultat d'aquesta activitat es van trobar altres centres en el còrtex cerebral, seguit per una descripció dels sistemes de connexió entre ells:

- un centre per l'escriptura - un centre pel càlcul matemàtic - un centre per a la lectura - i un centre per a l'orientació en l'espai

Així, es van poder dibuixar mapes funcionals del còrtex cerebral i, d'aquesta manera, segons ells, el problema de l'estructura funcional del cervell com a òrgan d'activitat mental ja estava solucionat d'una vegada per sempre.

AFÀSIA WERNICKE

Definició

Al 1874 Wernicke denomina el síndrome afàsic, on més tard passarà a anomenar-se afàsia sensorial, que implica la impossibilitat de comprendre el significat del llenguatge oral i escrit.

Localització

Wernicke va trobar que la localització de l’afàsia sensorial no era la mateixa que l’afàsia descoberta per Broca, encara que les dues són provocades per un dany cerebral.

L’afàsia sensorial (o de Wernicke) està localitzada en el lòbul temporal. Es manifesta després d’una lesió en el terç posterior de les circumval·lacions temporals del hemisferi esquerre, zona cortical encarregada de la funció auditiva. S’expressa en dificultats per analitzar els sons de la llengua, trastornant la comprensió.

Localització

L’afàsia de Wernicke està localitzada en una àrea, l’àrea de Wernicke que correspon a les àrees 22 de Brodmann

Característiques de la parlaLa parla té una fluència normal, sense alteracions

articulatòries i les parafàsies fonètiques estan absents o es presenten de manera molt esporàdica.

Els pacients no mostren esforç articulatori, les frases tenen una longitud normal i en general no mostren alteracions grosseres en la sintaxi.

La prosòdia també és normal i adequada a les situacions comunicatives.

L’expressió verbal està afectada, amb un alteració del significat.

El discurs sembla buit de significat.El discurs posa en manifest alteracions de la comprensió.

Símptomes

Parafàsies i neologismes:

Les paraules estan transformades, canviades d’odre i alterades fonèticament.

La fluència:

Parla sense parar “LOGORREA”Anomia:

Impossibilitat de trobar la paraula.Perseveració:

Producció reiterativa se síl·labes, paraules, frases curtes...etcEl pacient no entén el que li diuen, ni és conscient dels seus

errors.

Síndrome de Wernicke - Korsakoff

Noms alternatius

1. Psicosis de Korsakoff2. Encefalopatia alcohòlica3. Malaltia de Wernicke

El síndrome de Wernicke és un trastorn cerebral degut a la deficiència de vitamina B-1 (tiamina), comú en persones alcohòiques que pateixen una desnutrició.

El Síndrome de Korsakoff tendeix a desenvolupar-se a mesura que desapareixen els símptomes de Wernicke. Això implica un dany a àrees del cervell involucrades en la memòria.

Símptomes

Canvis en la visió - Visió doble- Anomalies en els moviments oculars

Caiguda de les parpellesPèrdua de coordinació muscular

-Moviments descoordinats al caminar, marxa inestable

Pèrdua de memòria (que pot ser profunda)Confabulació (inventar històries)Incapacitat per recordar situacions novesAl·lucinacions

Tractament

Pel control inicial dels simptomes cal hospitalitzar al pacient.

S’ha de subministrar dosis de tiamina, que poden millorar els símptomes de confusió i deliris, les dificultats de la visió, els moviments oculars i la falta de coordinació muscular; en canvi, no millora la pèrdua de la memòria i la capacitat intelectual associada amb la psicosis de Korsakoff.

La Síndrome de Wernicke – Korsakoff sense tractament va progressant constantment fins la mort.

Bibliografia•Clínica Dam. (9 de octubre de 2006). Recuperado el 20 de octubre de 2009, de http://www.clinicadam.com/salud/5/000771.html•Editum. (2007). Recuperado el 19 de octubre de 2009, de http://www.editum.org/Afasia-De-Wernicke-Definicion-Y-Sintomas-De-la-Afasia-p-863.html•Institut d'Estudis Catalans. (s.f.). Recuperado el 20 de octubre de 2009, de http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000056%5C00000085.pdf•Medline Plus. (18 de octubre de 2009). Recuperado el 19 de octubre de 2009, de https://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000771.htm

•Revista Digital Universitaria. (s.f.). Recuperado el 18 de octubre de 2009, de http://www.revista.unam.mx/vol.9/num12/art103/int103-1b.htm•University of Maryland. (s.f.). Recuperado el 18 de octubre de 2009, de http://www.umm.edu/esp_ency/article/000771all.htm•Wikipedia. (s.f.). Recuperado el 18 de octubre de 2009, de http://es.wikipedia.org/wiki/Encefalopat%C3%ADa_de_Wernicke

Núria Anguera, Gisela Pomares i Emma Sellarès