practiques de conversa_editora_64_59

PRÀCTIQUES DE CONVERSA Material elaborat pel professorat assistent als cursos de formació

Pràctiques de conversa per adquirir fluïdesa i reforçar la confiança en l’èxit comunicatiu fora de l’aula Professor: Jordi Esteban Consorci per a la Normalització Lingüísitca Novembre de 2007 i juny de 2008

Reconeixement-NoComercial-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya Sou lliure de:

copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra

fer-ne obres derivades

Amb les condicions següents:

Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu de l'obra).

No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

· Quan realitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l'obra. · Alguna d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d'autor. · No hi ha res en aquesta llicència que menyscabi o restringeixi els drets morals de l'autor. Els drets derivats d'usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l'anterior. Això és un resum del text legal de la llicència completa http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca © 2008 Consorci per a la Normalització Lingüística Redacció: Jordi Esteban Gràcies a tots els alumnes dels cursos de formació del Consorci per a la Normalització Lingüística curs 07033 i curs 0807, que hi han col·laborat, la relació dels quals consta a la pàgina següent.

Fent una bona pinya hem aixecat aquest castell.

Assistents del curs 07033 Assistents del curs 08071 Fina Anglada Fontarnau Montserrat Baqué Capdevila Lluïsa Boada Llimona Marta Calzada Marco Carolina Carrillo Reche Clara Castelltort Capafons Raquel Cayero Rodríguez Marta Codern Bové Anna Codina Mellado Sara Esperalba Roig M. Alba Farreras Barceló Manel Figuera Abadal Esther Granero Olmo Montserrat Guevara Batalla Maria Lapasset Cutillas Maria Mercè Martín Pedret Sílvia Martorell Gonzàlez Lídia Montenegro Martínez Montserrat Nayach Mascuñana Núria Olivella Rigol Mar Pascual Mateu Núria Pera Maltas Montserrat Puig Munt Anna Rafecas Masip Digna Rodríguez Luaces Núria Soriano Badell

Ricard Truc Grau

Anna Bertran Duran Eva Boix Muntal Sergi Borges Navarro Joana Borja Castell Montserrat Campoy Mestres Núria Camps Riera Rosabel Ganyet Solé Gemma Garcia Pujades Rosa Maria Grau Climent Laia Llobera Serra Xavier Marquès Oliva Sílvia Martorell González Marta Mussach Rebullida Laia Navas Santamaria Glòria Nogueras Colomina Raquel Olivé Olivé Rosalia Orós Garcia Francesca Rabassa Torres Anna Roig Orriols Mercè Sagrera Vilaseca

Gràcies a tots els qui hi heu col·laborat. Barcelona, setembre de 2008 Jordi Esteban

Pràctiques de conversa Descripció És un un conjunt organitzat d‟activitats orals que té com a objectiu principal la millora de la fluïdesa i la correcció. S‟ha elaborat per tal de complementar l‟activitat docent i discent dels cursos de català. Consta de setanta activitats classificades en cinc nivells de complexitat, en cadascun dels quals s‟actualitza un tipus de text. Els nivells poden coincidir amb els cursos de nivell llindar, tal com s‟indica en el quadre següent:

Pràctiques de conversa

expressiva descriptiva narrativa directiva argumentativa

Bàsic 2 Bàsic 3 Elemental 1 Elemental 2 Elemental 3 Cada nivell de pràctica conté una pàgina introductòria explicativa, amb una enumeració d‟aspectes avaluables i catorze pàgines d‟activitats que tracten de temes que es van repetint a cada nivell:

1. Les compres 2. Els diners 3. Els espectacles 4. Els dies de festa 5. Els infants 6. La ciutat, el poble, el barri 7. La sort o la desgràcia

8. Les vacances 9. L‟art 10. La feina 11. Els llibres 12. El mar 13. La música 14. El temps (cronològic)

L‟autoria de les pràctiques correspon als professors i professores del Consorci que han assistit a les sessions de formació sobre fluïdesa oral (Cursos 07033 i 08071) durant el mes de novembre de 2007 i el mes de juny de 2008. Aplicació a l’aula La posada en pràctica de les converses en cursos generals comporta la utilització d‟un temps relativament breu (de 15 a 20 minuts) en cada sessió. Prèviament s‟ha d‟haver fet una explicació orientadora del tipus de converses a fer (el tipus discursiu corresponent). Abans de cada sessió els aprenents reben les preguntes ja dissenyades, perquè puguin fer consultes i preparar les respostes. Per fer l‟activitat es reuneixen en grups de tres o quatre i es distribueixen les qüestions a preguntar. Els alumnes es pregunten i responen alternativament. El professor es mou entre els diferents grups, respon els dubtes que se li plantegen, suggereix formes d‟expressió i, en acabar, comenta al conjunt de l‟aula aspectes que considera rellevants, aporta referents socioculturals relacionats amb el tema i el tipus de text, ofereix activitats de reforç, etc. L‟activitat principal «per parlar» es pot complementar amb un exercici breu d‟escriptura («per escriure»), unes expressions populars («per conèixer») i uns referents de catalanitat («per comprendre»). Més informació La fonamentació teòrica d‟aquesta proposta d‟activitat oral està explanada a bastament als articles apareguts a la revista Llengua i Ús, núms. 38 i 39, sota el títol «Parlar una llengua d‟ús... social», de Jordi Esteban. Les tipologies textuals en què es basen les activitats estan descrites als articles següents de la publicació Llengua i Ús de la Secretaria de Política Lingüística: ARTIGAS, ROSA. «El patró directiu: l‟habilitat de conduir les accions dels altres». Llengua i Ús, núm. 29. BELLÈS, JOAN. «El patró narratiu: l‟habilitat de narrar». Llengua i Ús, núm. 28. «El patró expressiu: l‟habilitat de comunicar

les emocions i els estats d‟ànim». Llengua i Ús, núm. 32. GRAU, MARIA. «El patró descriptiu: l‟habilitat de descriure». Llengua i Ús. núm. 27. «El patró argumentatiu: l‟habilitat de

defensar opinions». Llengua i Ús, núm. 30. Nota: Les activitats es presenten sense les imatges il·lustratives que s‟havien seleccionat, atesa la dificultat d‟identificar-ne l‟autoria i, consegüentment, de certificar la possibilitat legal de ser usades en aquest material didàctic. Consorci per a la Normalització Lingüística

Converses expressives

Consorci per a la Normalització Lingüística

1

Pràctiques de Conversa Expressiva Quin és l’objectiu de les pràctiques de conversa expressiva? Consolidar els coneixements assolits en una primera etapa d‟aprenentatge (Bàsic 1 o equivalents) i adquirir fluïdesa i correcció suficients per comunicar-se oralment de forma expressiva. Què és un text expressiu? És la forma de discurs que fem servir per manifestar el que sentim. De què s’hi parla? A les pràctiques de conversa expressiva els aprenents parlen de si mateixos i manifesten els seus gustos, sensacions, estats anímics, preferències i costums. Quina instrucció bàsica situa els aprenents perquè les duguin a terme? «A les converses pots explicar com et sents i com t‟afecten les diverses coses i situacions de la vida, quins són els teus gustos i què tries quan tens ocasió d‟escollir. També pots explicar què acostumes a fer o a usar en diferents moments i circumstàncies. Fes-ho amb frases curtes i de manera senzilla i clara. Si et falta vocabulari, pregunta tranquil·lament com es diu allò que necessites expressar. Pregunta i respon sense pressa. No cal que allarguis les intervencions donant més informació o fent raonaments extensos.» Quins elements lingüisticotextuals poden ser objecte d’atenció i d’avaluació de professors i alumnes durant les pràctiques? Els elements més usuals en una interlocució expressiva són: noms de sensacions diverses verbs en present per manifestar estats d‟ànim verbs d‟ús sovintejat (ser, estar, fet, tenir...) frases amb la primera persona en funció de CI (a mi m’agrada...) frases amb la primera persona en funció de subjecte (jo m’estimo més...) el verb fer per expressar sensacions (em fa pena...) verbs que expressen actuacions relacionades amb els sentiments (avorrir-se, divertir-se...) afirmacions i negacions contundents (I tant! De cap manera!) frases per indicar una afectació positiva (em tranquil·litza...) frases per indicar una afectació negativa (em fastigueja...) frases per indicar una manca d‟afectació (no m’importa...) graus o intensitats d‟afectació (m’agrada moltíssim, força...) formes per indicar la freqüència d‟un fet (sempre, sovint...) formes per indicar el ritme amb què es fa una cosa (cada dia...) verbs que indiquen els hàbits d‟una persona (acostumo, solc...) verbs que indiquen ús o maneig (faig servir, utilitzo...) lèxic bàsic (noms) referit a cada tema de conversa etc.

També poden ser objecte d‟atenció i seguiment aspectes bàsics de pronúncia com aquests: La pronúncia de la C davant de e i de i, de la Ç, la NY i la L·L Les elisions vocàliques de l‟article singular amb noms iniciats en vocal (l’Ernest, l’Olga...) Les elisions vocàliques dels pronoms personals amb verbs iniciats en vocal (m’agrada...)


1 Conversa expressiva Les compres

Qui va a comprar?

Per parlar Comenteu els gustos, les preferències i els hàbits que teniu pel que fa a les compres de menjar, roba, regals, productes de neteja i altres coses que compreu sovint.

1. Quines coses t‟agrada més anar a comprar? 2. Prefereixes anar a comprar a grans superfícies o a botigues petites? 3. Per comprar productes frescos, què t‟estimes més: anar al mercat, a la fruiteria o al supermercat? 4. A casa, qui s‟encarrega de comprar el menjar? Li agrada? I la roba? Li agrada? 5. Hi ha alguna cosa del fet d‟anar a comprar que et desagrada especialment? 6. T‟agrada comprar regals per a la família o els amics? 7. Et sembla pràctic i segur comprar per Internet? 8. Acostumes a comprar productes que s‟anuncien a la televisió? 9. Acostumes a fer cas de les ofertes dels supermercats? 10. T‟agrada comprar en època de rebaixes? 11. Hi ha productes de pastisseria que t‟encanta comprar i menjar? 12. ............................................................................................................................................................ 13. ............................................................................................................................................................ Per escriure

Aviat celebraràs un aniversari important. Una persona de la família et demana que facis una llista de dotze coses de casa que necessites, t‟agradaria tenir o vols renovar perquè són molt velles. Te‟n regalaran algunes el dia assenyalat. Per exemple: un telèfon mòbil.

Per conèixer. Expressions populars

Comprar barat és comprar car.

Per comprendre. Referents socioculturals

«La masovera» (cançó popular).

Autoria: Lluïsa Boada, M. Alba Farreras i Montserrat Puig


1 Conversa expressiva

Els diners La pela és la pela

Per parlar

Parleu sobre els vostres costums pel que fa als diners, les targetes de crèdit, els estalvis, els bancs i les caixes...

1. Prefereixes pagar amb diners o amb targeta? 2. Fas servir gaire la targeta de crèdit? T‟agrada utilitzar-la quan compres roba, menjar, productes

de neteja, aparells per a la llar, llibres, objectes d‟escriptori, joguines...? 3. Què t‟estimes més, un banc o una caixa? 4. Et fa por entrar en un caixer automàtic de nit? 5. Et fa mandra fer tràmits bancaris, com ara posar al dia la llibreta, fer transferències de diners,

revisar els pagaments? 6. Acostumes a portar diners en efectiu? Molts o pocs? Et fa por portar en alguna ocasió molts

diners al damunt? 7. Fas servir habitualment el caixer automàtic? 8. T‟has acostumat a l‟euro? 9. T‟agrada seguir les notícies sobre economia, com ara la borsa, la inflació, les enquestes sobre

consum, etc.? 10. ............................................................................................................................................................ 11. ............................................................................................................................................................

Per escriure

Escriu deu coses que una família normal acostuma a consumir cada mes i que li suposen una despesa econòmica. Per exemple: aigua i gas.

pa


Pagar bitllo-bitllo = Pagar al comptat. Fer-ne cinc cèntims (d‟una cosa) = Fer el resum d‟una explicació, d‟un fet, etc. Fer guardiola = Estalviar.


Els calés. La llengua catalana té paraules provinents de l‟idioma caló, propi del col·lectiu gitano resident a Catalunya des de fa segles. De la paraula caló, que significa „fosc, morè‟, va sorgir la paraula calé que designava les monedes de coure (de color més fosc que les de plata, anomenades parné). Així s‟aconseguia fer un paral·lelisme amable entre la diferència de les monedes (coure i plata) i la del color de la pell de gitanos i paios. Posteriorment el significat es va estendre als diners en general. (Diccionari etimològic complementari de la llengua catalana, II, p. 428).

Autoria: Clara Castelltort, Sara Esperalba i Núria Pera


1 Conversa expressiva Els espectacles És espectacular!

Per parlar

Parleu de les vostres preferències sobre la televisió, la ràdio, el cinema, el teatre i altres espectacles com el circ, el futbol, etc.

1. T‟agrada mirar la televisió? En quins moments del dia ho fas més? Quins programes acostumes a veure (les notícies, els concursos, les pel·lícules, les telesèries, la difusió cultural, les tertúlies...)?

2. Acostumes a escoltar la ràdio? Què t‟agrada més escoltar, programes musicals, magazines, notícies, tertúlies...?

3. Què prefereixes, la televisió o la ràdio? Per què? 4. Hi ha algun programa de televisió o de ràdio que no suportis per algun motiu? 5. T‟agrada el cinema? Quins tipus de pel·lícules t‟agraden? 6. Et fa res anar al cinema sol o sola? Menges crispetes, xocolata o caramels durant la pel·lícula? 7. Què t‟estimes més, veure les pel·lícules al cinema o a la televisió? 8. T‟agraden més les pel·lícules en versió original o doblades? 9. Vas alguna vegada al teatre? Què prefereixes veure, drames, comèdies, varietés, xous

d‟humoristes...? 10. T‟agrada anar a veure partits de futbol? Et fa res que perdi el teu equip preferit? 11. ............................................................................................................................................................ 12. ............................................................................................................................................................ Per escriure

Mira una sèrie de televisió i explica què t‟ha semblat.

He vist... Jo trobo que la sèrie...


N‟hi ha per llogar-hi cadires = És una cosa digna de presenciar.


Mitjans de comunicació catalans (TV3, Canal 33, Catalunya Ràdio, RAC 1, etc.) i cinema en català.

Autoria: Mar Pascual i Anna Rafecas


1 Conversa expressiva Els dies de festa Estem de festa

Per parlar Parleu de les festes, de les que us agraden i de les que no us agraden, també de les que celebreu i de les que no celebreu.

1. Què t‟agrada fer els dies de festa, descansar o aprofitar-los fent alguna activitat? 2. Quina festa t‟agrada més, de les que celebres? Celebres el teu sant? 3. Quina festa no t‟agrada? 4. Celebres les festes de manera tradicional o a la teva manera? 5. Si no has nascut a Catalunya, continues celebrant les festes del teu país o regió? Quines?

T‟estimes més les festes del teu país o les d‟aquí? 6. Hi ha alguna festa «comercial» que eliminaries? 7. Hi ha algun àpat de festa que t‟agradi especialment? N‟hi ha algun que no t‟agradi gens? 8. Et fa ràbia que la gent no et feliciti quan és el teu aniversari? 9. T‟afecta molt fer anys? 10. ............................................................................................................................................. 11. ............................................................................................................................................................

Per escriure Quines festes celebreu al teu país o a la teva regió? Escull-ne quatre i indica‟n la data en què se celebren, el nom popular que tenen i què s‟hi celebra.

Data Nom S’hi celebra...


Et penses que cada dia és diumenge? Et penses que cada dia és Festa Major?


La cançó de la Trinca «És festa major». Nadales. Al novembre, cançó de «La Castanyera», »En Marrameu». Poemes amb música, etc.

Autoria: Anna Codina, Maria Lapasset, Montserrat Nayach


1 Conversa expressiva Els infants

Que bufons! Que pesats! Per parlar

Parleu de tot allò que us agrada o us empipa dels infants, fills vostres o no, i també de les coses que us alegren la vida o us fan patir, relacionades amb ells.

1. T‟agraden els nens? Per què? 2. Quina és la virtut que més t‟agrada dels nens i les nenes? Quin és el defecte que més et

molesta? 3. T‟agrada fer-los regals? Quan acostumes a fer-los-els i quin tipus de regals prefereixes fer? 4. Ajudes els teus fills o parents en edat escolar a fer els deures? Hi ha assignatures que t‟agradi

més que altres de treballar amb ells? 5. Et satisfà l‟educació que reben a l‟escola els teus fills o altres familiars teus que són en edat

escolar? 6. Pateixes si el teu fill o la teva filla arriba tard a la nit? Tens costum d‟acordar amb ell o amb ella

l‟hora de tornada, abans que surti? 7. Et preocupen les amistats dels fills? 8. Et fa por que el teu fill o la teva filla et demani que li compris una moto? 9. Quins perills et fan patir més dels infants, que es posin malalts, que prenguin mal quan juguen,

que els passi alguna cosa al carrer, que s‟ajuntin amb nens que tenen hàbits diferents? 10. Què prefereixes, celebrar a casa l‟aniversari d‟un nen de la família, o fer-ho fora llogant un espai

destinat a festes infantils? 11. ............................................................................................................................................................ 12. ............................................................................................................................................................

Per escriure

Escriu una carta breu als Reis Mags.

Fes una llista de sis joguines que havies tingut a la infància (per exemple: una nina de porcellana).


A minyons no els prometis si no els dons = Convé complir les promeses fetes als infants.


La festa de la cavalcada de Reis (Tísner: Les nostres coses).

Autoria: Esther Granero, Montserrat Guevara i Sílvia Martorell


1 Conversa expressiva La ciutat, el poble, el barri

Estimo la meva gent Per parlar

Parleu del barri, del poble o de la ciutat on viviu: de les coses que us agraden i de les que us desagraden. Parleu també de les persones amb qui teniu més relació.

1. T‟hi trobes bé, al barri o a la població on vius? T‟agrada la zona on estan situats? 2. Estàs satisfet o satisfeta amb el serveis que tens a prop? Què hi trobes a faltar? 3. T‟agrada trobar gent coneguda al carrer o prefereixes passar desapercebut o desapercebuda? 4. Tens bona relació amb els veïns del replà i els de l‟escala? 5. Tens ocasió de xerrar amb persones del veïnat? 6. Et relaciones sovint amb algú del barri o de la població per algun motiu? 7. Hi ha alguna cosa que et molesti del veïnat? Alguns sorolls? Pudors? La brutícia al carrer?

Comportaments incívics? 8. De quines botigues del barri ets client o clienta habitual? Et relaciones gaire amb els botiguers i

les botigueres? 9. Compres la roba al barri on vius o en un altre lloc? I els electrodomèstics? 10. Quan surts de festa els caps de setmana acostumes a quedar-te al barri o prefereixes anar a

altres llocs? 11. ............................................................................................................................................. 12. .............................................................................................................................................. Per escriure

Digues cinc coses que t‟agradaria trobar als carrers del teu barri, poble o ciutat. Practica les preposicions amb i sense en aquest exercici. Per exemple: les parets sense pintades, gent amb un somriure als llavis, etc. Al barri on visc m‟encantaria trobar... Les parets sense pintades.


Val més un veí a la porta, que un parent a Mallorca = En les necessitats importa més la proximitat que el parentiu.


Les associacions de veïns: funció socialitzadora, organització de festes, reivindicacions populars... «Et recorde, Amanda» (Raimon). «Al final del carrer» (Sau). «He deixat ma mare» (Raimon).

Autoria: Jordi Esteban


1 Conversa expressiva La sort o la desgràcia

Quina xamba! Per parlar

Expliqueu com us sentiu i què acostumeu a fer en situacions on es pot tenir sort o desventura: jocs, loteries, concursos televisius, relacions personals...

1. T‟agrada comprar loteria? Quin tipus de loteria t‟agrada més? 2. T‟afecta si a algú del teu voltant li toca la loteria? Et fa enveja o te n‟alegres molt? 3. Tens costum de comprar gaire loteria per Nadal? 4. T‟agrada jugar a jocs casolans com ara el parxís, l‟oca, el dòmino, les cartes...? Acostumes a tenir

sort, en aquests jocs? Et molesta gaire que algú faci trampes jugant-hi? I tu? Ets una persona tramposa?

5. Hi ha algun joc que no t‟agradi gens ni mica? N‟hi ha algun al qual no jugaries mai? 6. Et fa vergonya participar en un concurs televisiu per guanyar uns diners? T‟agrada mirar-te‟ls?

Pateixes si un concursant té molt mala sort o fa el ridícul? 7. Per a tu què és més important, tenir sort en el joc o en l‟amor? 8. T‟afecten gaire les supersticions? En tens alguna? 9. Et fa angúnia estar a la vora d‟una persona malastruga? 10. Ets una persona de les que creuen en la sort? Coneixes algú que en tingui molta? 11. .............................................................................................................................................. 12. ..............................................................................................................................................

Per escriure Escriu un correu electrònic en què felicites una amistat que ha guanyat molts diners jugant a la loteria. Per conèixer. Expressions populars

No diguis blat fins que no sigui al sac ben lligat, i que no sigui foradat = Assegura‟t bé de tot! Toca ferro! = Evita la mala sort! Néixer amb la flor al cul = Ser una persona amb sort.


«Que tinguem sort» (Lluís Llach). Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar, que cap ocell trenqui l‟harmonia del seu cant. Que tinguis sort i que trobis el que t‟ha mancat amb mi. Si em dius «et vull», que el sol faci el dia molt més llarg, i, així, robar temps al temps d‟un rellotge aturat. Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir. [...]

Autoria: Marta Calzada, Manel Figuera i Ricard Truc


1 Conversa expressiva Les vacances

Per fi de vacances! Per parlar

Parleu dels vostres gustos i preferències a l’hora de fer vacances.

1. Et fa ràbia treballar quan tothom fa vacances? A quina època de l‟any t‟estimes més fer-les? 2. Què t‟estimes més, mar o muntanya? T‟agrada prendre el sol? T‟importa gaire que plogui quan

vas de vacances? 3. Què prefereixes, marxar lluny o quedar-te a prop? T‟agrada viatjar sol o sola? Et fa por? T‟agrada

quedar-te a la ciutat quan no hi ha gairebé ningú? 4. Et molesta trobar turistes al lloc on vas? T‟agrada conèixer gent autòctona del país on viatges? 5. Aprofites les vacances per descansar o ets dels que no paren? 6. Quan vas de vacances t‟agrada tirar la casa per la finestra o prefereixes controlar el que gastes? 7. Estàs tot l‟any preparant les vacances o t‟estimes més esperar a l‟últim moment i improvisar? 8. Aprofites les vacances per fer tot allò que no has tingut temps de fer durant la resta de l‟any

(pintar el pis, fer un trasllat, etc.)? 9. ............................................................................................................................................................ 10. ............................................................................................................................................................ Per escriure

Fes la llista del que t‟has d‟endur a la maleta quan surts de vacances.

Fes una llista de quatre instruccions per a algú que es quedi a casa (recull el correu, etc.).

Escriu una postal a un familiar o amic des del lloc de vacances on ets (o on series si poguessis!). Per conèixer. Expressions populars

A l‟estiu tota cuca viu = A l‟estiu hi ha menys despeses que a l‟hivern. Volta el món i torna al Born = La gent acsotuma a tornar al lloc d‟origen.


«Agost», d‟Els Pets «Munta-t‟ho bé», cançó de l‟estiu d‟Els Pets a TV3 «Festa major», La Trinca

Autoria: Fina Anglada, Marta Codern i Núria Olivella



L‟art Som uns artistes!

Per parlar

Parleu d’aquelles coses que us agraden o us desagraden del cinema, del teatre, de la pintura i de totes les altres arts. 1. Què t‟agrada més la pintura, l‟escultura o l‟arquitectura? Què t‟estimes més el cinema o el teatre? 2. Què prefereixes les pel·lícules de riure o les de por? T‟agraden les pel·lícules d‟acció?

T‟impressionen les pel·lícules de sang i fetge? 3. Quin tipus de pel·lícula t‟agrada veure quan estàs sol o sola? Et fa gaire por veure una pel·lícula

de terror tot sol a casa? 4. Plores alguna vegada, al cine o ets una persona que no s‟impressiona gaire? Et fa vergonya

plorar? T‟empipa que la gent mengi crispetes al cine i faci soroll? 5. Hi ha alguna cosa que t‟empipi molt quan vas al teatre: que mengin, que parlin, que els de la fila

de davant et tapin...? 6. T‟afecta que una història del cine, del teatre o d‟una novel·la no tingui un final feliç? 7. T‟agrada el teatre clàssic? Coneixes alguna òpera? Qui són els teus actors preferits? 8. Hi ha alguna novel·la que t‟hagi agradat molt? Quina? 9. Coneixes alguna model de passarel·la? Et fa ràbia veure el sou que guanyen algunes? Et sembla

just el que guanyen els actors de Hollywood? 10. T‟agrada visitar museus? Ho fas sovint? Què trobes més emocionant d‟una visita a un museu? 11. ............................................................................................................................................................. 12. ............................................................................................................................................................. Per escriure

Explica si t‟agrada o no t‟agrada un art, i si t‟agrada molt o poc. Mira l‟exemple.

1. A mi m‟agrada moltíssim el teatre. Hi vaig un cop al mes.

2.

3.

4.

5.


No hi pinto res, aquí? = Sóc una persona que hi sobra, sense importància? Tocar el bombo = Equivocar-se.


Presentar diferents obres pictòriques (Escola d‟Olot, Sorolla, Dalí, Tàpies, Miró...) perquè indiquin els estils que més els agrada.

Autoria: Anna Bertran i Sergi Borges


1 Conversa expressiva La feina

Bona feina! Per parlar

Parleu de la vostra feina i expliqueu les coses positives i negatives que hi trobeu. 1. Treballes a casa fent les feines domèstiques o bé treballes en una empresa, oficina, botiga,

restaurant ...? 2. A tots ens agrada arribar a la feina i sortir-ne puntualment. Ho tens fàcil? Tens dificultats per

arribar a l‟hora? I per sortir quan correspon? 3. Què t‟agrada més de la teva feina, l‟horari, el sou, l‟estabilitat laboral, la proximitat amb el lloc on

vius, el tracte amb les persones…? 4. Prefereixes treballar a l‟aire lliure (de paleta, jardiner, pagès...) o en un lloc tancat (de dependent,

administratiu, perruquer...)? Per què? 5. T‟importa gaire plegar tard de la feina o treballar més hores del compte i no tenir temps per

dedicar-te a les teves aficions, la teva família o amics? 6. Què et fa més ràbia, treballar els caps de setmana quan la majoria de la gent fa festa, canviar

cada setmana de torn de treball o no tenir mai un horari fix? 7. T‟afecten alguns d‟aquest problemes de la feina? Discutir amb algú per no poder acabar la feina.

Fer la feina dels altres. No sentir-te valorat. No estar motivat. L‟estrès laboral. 8. Et fa for perdre la feina o canviar de feina? 9. A la teva feina et fa por no estar preparat per utilitzar les noves tecnologies com ara Internet, el

correu electrònic, etc.? 10. ............................................................................................................................................................. 11. ............................................................................................................................................................. Per escriure

Escriu algunes característiques personals que consideris importants per aconseguir una feina. Fixa‟t en l‟exemple.

1. Sóc una persona bastant responsable amb les feines que faig.

2.

3.

4.

5.


Fer l‟agost = Fer un bon negoci. Preu per preu, sabates noves = En igualtat de circumstàncies escollim allò que té més qualitat.


«El ball de la civada» (cançó popular) «L‟ofici que més m‟agrada» (de Joan Salvat Papasseit)

Autoria: Rosabel Ganyet, Gemma Garcia i Sílvia Martorell



Els llibres Llegir, quin bon vici!

Per parlar

Parleu dels vostres gustos i preferències sobre la lectura. 1. Quan tens una estona lliure, què prefereixes: llegir alguna cosa, escoltar la ràdio o mirar la

televisió? 2. Quan agafes, normalment, un llibre per llegir? Abans d‟anar a dormir? Al metro? A estones

perdudes? Què tens costum de llegir més sovint, diaris, revistes o llibres? 3. Què fas quan necessites trobar informació? Vas a la biblioteca? Uses la teva enciclopèdia? Fas

una recerca a Internet? Et compres un llibre? 4. Quin és el millor llibre que has llegit mai? Ens el recomanaries? 5. Tens nens petits a casa? Si és així, els llegeixes contes alguna vegada? En quins moments?

Recordes algun conte que t‟hagi agradat sentir o explicar? 6. Vas a la biblioteca? Amb quina freqüència hi vas? Te n‟emportes llibres, alguna vegada? 7. T‟agradaria escriure un llibre, una novel·la, un article...? Què necessitaries per fer-ho: més temps,

voluntat, més coneixements...? 8. Acostumes a regalar llibres? I a tu, t‟agrada que te‟n regalin? I deixar-los? Te‟ls tornen? Et

molesta si algú no et torna un llibre i has de ser tu qui l‟hi reclamis? 9. Tens costum de mirar llibres el dia de Sant Jordi? I de comprar-ne algun per regalar? 10. T‟agrada tenir ordenats i visibles els llibres, a casa? En tens alguns per consultar, com ara

diccionaris, enciclopèdies, guies de viatge, etc.? 11. ............................................................................................................................................................. 12. ............................................................................................................................................................. Per escriure

Recorda quatre o cinc títols de llibres, novel·les o contes que valoris molt per algun motiu. Anomena‟ls i digues per què t‟agrada l‟obra, com a l‟exemple.

1. La novel·la Crim i càstig m‟agrada molt perquè és molt emocionant.

2.

3.

4.

5.


T‟expliques com un llibre obert = T‟expliques molt bé, amb mota claredat. Deixar els llibres = Abandonar els estudis.


Maneres de començar un conte: «Hi havia una vegada...» «Temps era temps...» Maneres d‟acabar un conte: «Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s‟ha acabat.» «I van ser feliços i van menjar anissos.»

Autoria: Glòria Nogueras, Laia Llobera i Rosalia Orós


1 Conversa expressiva El mar

El mar o la mar Per parlar

Parleu del que sentiu quan aneu a la platja, del que us agrada fer-hi, d’allò que més us molesta... 1. T‟agrada el mar? 2. Què t‟estimes més, platja o muntanya? 3. Què et molesta més: la sorra, la sal, el sol, els infants que juguen, el soroll, la música de la ràdio

del veí...? 4. Què t‟agrada més: prendre el sol, nedar, passejar per la vora, jugar amb la sorra, dormir, llegir,

mirar el mar...? 5. Què prefereixes, anar a la platja a l‟estiu per banyar-te o a l‟hivern per passejar o mirar el mar? 6. Què et fa angúnia quan entres a l‟aigua: la fredor, sentir la sorra o les pedres als peus, notar les

algues, els peixos o vés a saber què et toca, que t‟esquitxin...? 7. T‟impressionen les onades altes? 8. Et fa res si algú et trepitja la tovallola? 9. Què prefereixes: banyador, biquini, tanga o res? 10. Et fa vergonya que et vegin en banyador, poc moreno o morena, sense depilar, amb cicatrius...? 11. ............................................................................................................................................................. 12. ............................................................................................................................................................. Per escriure

Vols anar a passar un dia a la platja amb els parents o amb els amics. Digues si hi anireu a l‟hivern o a l‟estiu i fes una llista del que t‟hi enduràs.

Quan hi anirem?

Què m‟hi enduré?


Bon vent i barca nova! = Desitjo que te‟n vagis. No cal que tornis! (Vent de popa per córrer força i barca nova per arribar ben lluny) La mar de divertit = Molt divertit.


«Mare mar» (poema). «La gavina voladora» (havanera). «Mariner de terra endins» (havanera). «El meu avi» (havanera). (Vegeu annex)

Autoria: Núria Camps, Marta Mussach i Anna Roig


1 Conversa expressiva La música

Em sona alguna cosa Per parlar

Comenteu els vostres gustos, preferències i costums a l’hora d’escoltar musica i de triar productes musicals. 1. T‟agrada la música? 2. Quin tipus de música t‟agrada més, clàssica o moderna? Quin estil, música de cambra, òpera,

pop, rock, folk, blues, cançó d‟autor, rumba, salsa...? 3. Quina música t‟estimes més quan estàs trist/ -ta? i quan estàs content/-ta? 4. T‟afecten molt les bandes sonores de les pel·lícules de por, d‟amor, d‟acció...? 5. T‟empipen gaire les músiques ambientals com per exemple mòbils, sales d‟espera, espera

telefònica, músics de vagó de metro, gent que porta la música molt alta...? 6. Hi ha alguna música que no aguantis? 7. T‟has emocionat mai escoltant música? 8. Hi ha alguna cançó especial per a tu? 9. Quins són els instruments que t‟agraden més, guitarra, piano, violí, trompeta, clarinet, flauta,

tambor...? 10. Coneixes algun cantant o grup de música en català com Antònia Font, Cris Juanico, Blues de

Picolat, Lluís Llach, Quimi Portet, Sau, Els Pets, Lax „N‟ Busto, Gossos, Obrint Pas, Dept, Verdcel, etc.?

11. ............................................................................................................................................................

12. ..............................................................................................................................................................

Per escriure Segur que coneixes gent que sap tocar algun instrument. Digues qui són i quin instrument els agrada tocar. Fes-ho com a l‟exemple.

1. Tinc un veí que toca la trompeta els dissabtes a la tarda.

2.

3.

4.

5.


Qui canta, els seus mals espanta. Cantar les quaranta = Renyar algú.


Postres de músic. Són postres típiques de la cuina catalana que consisteixen en una barreja de fruita seca, nous, panses, ametlles, figues, pinyons i avellanes. Se solen acompanyar amb un gotet de vi moscatell. Les postres de músic es diuen així perquè antigament es donava fruita seca als músics durant l‟entreacte, perquè agafessin forces per arribar al final del concert. També es diuen grana de capellà.

Autoria: Xavier Marquès, Laia Navas i Francesca Rabassa.


1 Conversa expressiva El temps

Tu tens rellotge, jo tinc temps Per parlar

Parleu de com distribuïu el vostre temps de diari i què feu durant el temps de lleure. 1. T‟agrada matinar els caps de setmana o prefereixes llevar-te tard perquè ja matines cada dia o

perquè t‟agrada sortir de marxa i dormir de dia? 2. Què fas quan algú et fa esperar al carrer: t‟enfades, passeges, entres en un bar, l‟esbronques

quan arriba, et compres el diari, llegeixes...? 3. Et va vergonya arribar tard? Avises a qui t‟espera? Fas com si res o et disculpes? Què dius, quan

et disculpes? 4. Acostumes a fer migdiada cada dia o només la fas els caps de setmana i quan ets de vacances?

O potser no la fas perquè t‟agafa mal de cap? 5. Quin és el moment del dia que més t‟agrada? I el que menys? Què t‟agrada més, el dia o la nit?

Ets una persona «diürna» o «nocturna»?. 6. T‟agrada fer esport? Quants cops per setmana en fas? A quina hora el practiques, al matí o al

vespre? Per què en aquesta hora? 7. T‟afecta gaire el canvi d‟horari? Vas més cansat o cansada, dorms menys? 8. Durant els caps de setmana i les vacances, el temps et passa més ràpid? Fas coses de profit o

només et grates la panxa? 9. A què dediques el temps lliure? Quedes amb els amics? Vas de compres? Tens alguna afició?

Quant temps hi dediques? 10. Saps distribuir bé el temps de cada dia o et sembla que sempre vas a contrarellotge? Sempre et

falta temps per a tot o et queda temps per a tu i per poder descansar? 11. .............................................................................................................................................................

12. ..............................................................................................................................................................

Per escriure Imagina‟t que disposes de tot el temps del món. Què t‟agradaria fer? Fes una llista de coses que faries, per ordre de preferència. Per exemple: Aniria cada dia al cine.

1.

2.

3.

4.

5.


Fer campana = Deixar d‟assistir a una classe, a l‟escola... Qui dia passa, any empeny = Convé conformar-se amb el pas del temps.


«Trempera matinera», de la Trinca «Temps era temps» de Joan Manuel Serrat

Autoria: Montse Campoy i Mercè Sagrera

Converses descriptives


2

Pràctiques de conversa descriptiva Quin és l’objectiu de les pràctiques de conversa descriptiva? Consolidar els coneixements assolits en etapes bàsiques d‟aprenentatge (Bàsic 2 o equivalents) i adquirir fluïdesa i correcció suficients per comunicar-se oralment de manera descriptiva. Què és un text descriptiu? És la forma de discurs que fem servir per representar amb paraules una realitat o un producte de la imaginació. De què s’hi parla? A les pràctiques de conversa descriptiva els aprenents fan referència a persones, objectes, llocs i situacions actuals o del passat; ho fan definint, caracteritzant, situant i mesurant la realitat estàtica de què tenen coneixement. Quina instrucció bàsica situa els aprenents perquè les duguin a terme? «Quan parlis pots explicar com són o com eren —i també on són, o on eren— les coses, les persones, els ambients, els llocs que has anat coneixent al llarg de la vida. Pots afegir apreciacions personals a tot el que expliques. Respon sense pressa. Hi ha descripcions que no necessiten gaires paraules, però n‟hi ha que poden ser més llargues. Dóna‟t el temps que calgui.» Quins elements lingüisticotextuals poden ser objecte d’atenció i d’avaluació de professors i alumnes durant les pràctiques? Els més usuals en una interlocució descriptiva (a més dels ja enumerats en les pràctiques expressives) són: adjectius usuals referits al color, la forma, la matèria... expressions que indiquen grandària (minúscul, molt petit...) expressions que indiquen volum (gros, enorme...) verbs per descriure (ser, veure’s, semblar...) la definició d‟objectes amb una idea més general i unes característiques la caracterització de la realitat mitjançant adjectius (una dona rica) la caracterització de la realitat mitjançant preposicions i noms (una dona amb diners) la caracterització de la realitat mitjançant frases adjectives (una dona que té molts diners) indicacions de lloc per situar un objecte (a dalt, davant, enmig, enlloc, arreu...) indicacions de moviment (amunt, endavant, enllà...) comparació de qualitats i defectes (força més gran que...) comparacions consolidades per l‟ús (ple com un ou) expressions superlatives (blanquíssima, blanca d’allò més...) expressions metafòriques usuals (és un sol de noi...) quantitatius diversos (la meitat, una quarantena, la majoria...) expressions per situar-se en el passat (abans, temps enrere...) evocació de records clars, confusos o nuls (recordo perfectament...) expressions per fer suposicions (potser feia dos metres de llarg) els pronoms en i hi per referir-se a un lloc (en tornava, hi anava...) lèxic de substantius per referir-se amb propietat a la realitat lèxic d‟adjectius per caracteritzar amb detall la realitat etc.

També poden ser objecte d‟atenció i seguiment aspectes bàsics de pronúncia com aquests: El so de la J, i la G davant de e i de i; el so de la TX i la IG a final de paraula. Forma dels pronoms en contacte amb vocals del verb (espera’ls, espera’ns...).Elisió vocàlica de

mots amb vocals en contacte (una hora [unora], mitja hora [mitjora]).


2 Conversa descriptiva Les compres

Anem a comprar Per parlar

Expliqueu a quines botigues o mercats aneu normalment a comprar i quins productes són els que més consumiu.

1. Hi ha un mercat municipal a prop de casa teva, només hi ha botigues petites o ambdues coses? Quins productes hi compres habitualment?

2. Quins mercats coneixes? On es troben? Hi ha moltes parades? Digues el nom de les més habituals.

3. Què acostumes a comprar a la fruiteria? Hi pots trobar també fruites tropicals? Ens en podries dir algun nom? Quan eres petit o petita hi havia els mateixos productes que ara?

4. Prefereixes el peix fresc o congelat? Ens podries dir quins productes compres a la peixateria? 5. I a la carnisseria, què hi podem trobar? 6. Què valores més del lloc on vas a comprar (preus, presentació dels productes, tracte del

dependent, neteja del local)? 7. Com penses que ha de ser un bon dependent o botiguer? En coneixes algun que sigui així? 8. Ets molt exigent a l‟hora de comprar certs productes? Quins? Quins criteris fas servir? 9. Al teu poble o ciutat es fan mercats setmanals? Si és així, quin dia? Quins productes s‟hi venen?

Digues algun avantatge o inconvenient d‟aquest tipus de mercat. 10. On acostumes a comprar el pa? Amb quina freqüència en vas a comprar? Quins tipus de pa

coneixes i t‟agraden més? 11. ............................................................................................................................................................ 12. ............................................................................................................................................................ Per escriure

Vols celebrar a casa l‟aniversari d‟un familiar amb un berenar per a xics i grans. Vols guarnir també el menjador amb un to festiu. Fes una llista de dotze coses que compraràs i indica‟n alguna característica de cadascuna d‟elles. Per exemple: un pastís de nata i xocolata.


Vine al mercat, reina!


Els mercats municipals de les ciutats i els mercats ambulants dels pobles: una tradició que relaciona el camp i l‟artesania amb la gent de les poblacions properes.



2 Conversa descriptiva

Els diners Diners a cabassos!

Per parlar

Parleu de com són els diners, les targetes de crèdit, els bancs i les caixes. Podeu afegir apreciacions personals a tot el que expliqueu. 1. Hi ha entitats bancàries on vius? Són a prop o lluny de casa teva? N‟hi ha moltes o poques?

Recordes quines són? 2. Com són les entitats bancàries que tens més a prop (grans, petites, modernes...)? 3. Com és la persona que t‟atén normalment quan vas al banc o a la caixa? T‟hi sents bé? Quants

treballadors hi ha, com estan distribuïts i què et sembla que fa cadascú? 4. T‟has aturat alguna vegada a observar com són els bitllets i les monedes d‟euro? Quins colors

tenen? Quines imatges hi ha? Són diferents els cantells de les monedes? 5. Saps què representen els ponts que hi ha en alguns bitllets d‟euro? Quina imatge hi afegiries? 6. Has vist algun cop detectors de bitllets falsos? En què consisteixen? 7. Guardes monedes antigues d‟aquí o d‟altres països? N‟hi ha alguna que et cridi l‟atenció per la

mida, pel material de què està feta o pels gravats que hi ha? 8. Recordes algun bitllet que ja no sigui de curs legal? Com era? Què s‟hi veia? 9. Reps a casa molta informació dels bancs i les caixes? La trobes útil? 10. ............................................................................................................................................................ 11. ............................................................................................................................................................ Per escriure

Ets a la comissaria perquè has estat ostatge d‟un atracament quan eres en una entitat bancària. Et demanen que diguis cinc o sis característiques de l‟atracador. Portava uns pantalons negres amb un camal estripat.


Fer el negoci d‟en Robert amb les cabres = Fer un mal negoci. Perdre bous i esquelles = Perdre-ho tot.


A Catalunya, pocs bancs i moltes caixes: Banc Sabadell, Caixa Catalunya. “la Caixa”, Caixa Manresa, Caixa Manlleu, Caixa Penedès, Caixa Girona, Caixa d‟Estalvis Laietana, Caixa Terrassa, Caixa Tarragona, Caixa Sabadell, etc.




Els espectacles No t‟ho perdis!

Per parlar

Expliqueu tot allò que conegueu d’alguns espectacles com ara els programes de televisió, l’esport, els castells... També podeu parlar dels espectacles naturals. 1. T‟agrada algun programa de televisió? Com és? A quina hora el fan? A quin canal? 2. Quin és el teu canal preferit? Com és aquest canal? Hi ha molta publicitat? Hi fan pel·lícules? Hi

fan concursos? 3. Coneixes televisions d‟altres llocs o d‟altres països? Són molt diferents de les d‟aquí? 4. Com eren els programes que veies quan eres petit? En què han canviat respecte als que veus

avui en dia? 5. Recordes haver vist algun fet històric important (com ara l‟11-S) a la televisió? On va passar? 6. Quins equips de futbol coneixes? Quins colors porten? 7. Coneixes els castellers? Hi ha algun moviment cultural similar, a la teva cultura? Com és? 8. Has presenciat castells de focs artificials alguna vegada? On? En quina festivitat? Pots fer-nos

una descripció de l‟ambient i de l‟espectacle? 9. Recordes alguna tempesta que t‟hagi impressionat per la seva grandiositat, pels llamps o pels

trons? Com era? 10. Has tingut ocasió de contemplar paisatges naturals espectaculars com ara cascades,

panoràmiques des de llocs alts, coves...? Ens pots explicar i valorar què vas veure? 11. ............................................................................................................................................................ 12. ............................................................................................................................................................ Per escriure

Tens algun ídol de l‟espectacle? Explica qui és i quines qualitats li trobes, que et portin a valorar-lo d‟aquesta manera. Per conèixer. Expressions populars

Fer comèdia = Simular un estat anímic.


Personatges importants de l‟espectacle a Catalunya: Charlie Rivel (Josep Andreu), Margarida Xirgu, Tortell Poltrona (Jaume Mateu), Josep Maria Flotats, etc.

Autoria: Mar Pascual, Anna Rafecas i Núria Soriano



Els dies de festa Festes, àpats i vestits tradicionals

Per parlar

Parleu de tot allò que coneixeu de les festivitats importants, dels menjars que s’hi fan, dels vestits tradicionals que s’hi porten, de l’ambient que s’hi crea.... 1. Com és un diumenge per a tu? És avorrit, divertit, de descans, en família...? 2. Anomena una festa important del teu país o regió i explica com la celebres. 3. Celebres alguna festa a l‟aire lliure? On vas? Com és el lloc? 4. Has estat en alguna festa major d‟un barri o d‟un poble de Catalunya? Ens expliques com estava

guarnit? Hi havia gegants i capgrossos? Quines activitats populars s‟hi feien (havaneres, castells, balls de bastons, sardanes, cercaviles...)?

5. Guarneixes alguna vegada el menjador de casa teva per alguna festa, com ara Nadal, l‟aniversari d‟un familiar, etc.? Què hi poses perquè quedi vistós i alegre?

6. Els carrers on vius canvien d‟aspecte els dies de Nadal? I el dia de Sant Jordi? Explica‟ns quines coses s‟hi posen per mostrar que és festa.

7. Com són els vestits típics de festa del teu país o regió? 8. Has presenciat o col·laborat en alguna dansa o ball de Catalunya (sardanes, ball de gitanes, ball

de bastons...)? Descriu-nos com eren i què experimentaves veient-los o ballant-los. 9. Pots anomenar plats típics de festa de Catalunya? Saps de què estan fets? En coneixes d‟altres

països o regions? Explica‟ns-en un que t‟agradi. 10. Coneixes alguna festa religiosa? Com la celebres? 11. ............................................................................................................................................................ 12. ............................................................................................................................................................ Per escriure

Troba deu o dotze adjectius per dir com pot ser una bona festa familiar. Per exemple: divertida. divertida


Vas de vint-i-un botons! = Vas molt mudat.

T‟has vestit de festa major! = Vas molt mudat.

T‟has vestit per anar a menjar arròs! (Lleida) = Vas molt mudat.


Ambients festius als carrers de Catalunya: sardanes, balls de bastons, cercaviles, diables, trabucaires, caramelles, etc.

Autoria: Anna Codina, Maria Lapasset i Montserrat Nayach



Els infants Quin nen més maco! Quina nena més entremaliada!

Per parlar

Parleu dels trets físics i de personalitat dels infants, fills vostres o no, de l’escola on van, del parc on juguen i del temps de la vostra infància.

1. Tens fills, nebots o cosins en edat infantil? Com són de caràcter? S‟assemblen a tu quan eres petit o petita? Us aveniu en el caràcter (sou oberts, tossuts, nerviosos...)?

2. Coneixes nens o nenes, fills de veïns o d‟amistats? Pots explicar-nos la manera de ser d‟algun d‟ells?

3. És gaire gran el parc infantil més pròxim de casa teva? Hi toca el sol? Té gronxadors, tobogans, llunes, cavallets de fusta, sorrals...? A quines hores és més ple de gent?

4. Explica a quins jocs jugaves a la teva infància. Quines joguines tenies? Amb qui jugaves? Jugaves al carrer o a casa?

5. Quin és l‟últim regal que has fet a un nen o a una nena? Explica com és. Què celebrava? 6. On està situada l‟escola del teu barri? Hi pots arribar a peu o has d‟agafar algun mitjà de

transport? 7. Quins records positius tens de la teva escola de primària? Quines matèries t‟agradaven més?

Éreu molts alumnes a la classe? Com la teníeu decorada? 8. Recordes algun professor o alguna professora especial d‟aquell temps? Com era? 9. Segurament els nens i nenes actuals vesteixen de manera diferent que tu quan eres infant.

Quines són les diferències més importants? 10. ............................................................................................................................................................ 11. ............................................................................................................................................................ Per escriure

Avui és el primer dia de classe del teu fill o nebot. Escriu un correu electrònic als seus avis per explicar com ha reaccionat i com és la nova escola.


El testos s‟assemblen a les olles = Els fills són semblants als pares.


Catalunya, pionera en pedagogia activa durant el segle XX: Institut Escola, Escola Moderna, escoles Montessori, Associació Rosa Sensat, colònies escolars, etc.

Autoria: Ester Granero i Sílvia Martorell



La ciutat, el poble, el barri Patim, patam, patum! Homes i dones del cap dret...

Per parlar

Parleu sobre com és el poble, la ciutat o el barri on viviu i de la relació que establiu amb el vostre entorn. 1. Com és la teva ciutat o poble? És gaire gran? On és? 2. Quin tipus d‟edificis hi ha? Quin és el tipus més comú? N‟hi ha algun d‟emblemàtic? Explica‟ns

com és. 3. On està situat el teu barri dins la ciutat? Què podem visitar-hi? Explica‟ns com anar-hi des del

centre de la ciutat. 4. Tens a prop serveis com ara el mercat, les escoles, l‟atenció sanitària, etc.? Fas vida de barri? A

l‟hora d‟anar a comprar, ets fidel a les botigues de sempre? T‟agrada fer petar la xerrada mentre fas la compra?

5. Coneixes l‟associació de veïns? Hi participes alguna vegada? Hi ha altres associacions, entitats socials o ONG que tinguin anomenada? Ens expliques a què es dediquen? Si hi participes, què hi fas? Si no, t‟agradaria fer-te‟n soci o sòcia?

6. Saps quines són les festes del teu barri, poble o ciutat? Quan se celebren? Explica‟ns com és la que t‟agrada més.

7. És gaire sorollós el lloc on vius? Tens algun veí que et faci la murga? Canviaries de barri? I si no, quines millores hi faries?

8. Al teu barri hi ha personatges coneguts per tothom, que s‟hagin fet famosos per alguna cosa? Ens els descrius?

9. ............................................................................................................................................................ 10. ............................................................................................................................................................ Per escriure

Descriu tres coses que han canviat al teu barri, d‟un temps ençà.

Abans… Ara…


De Joans, Joseps, Maries i ases n‟hi ha a totes les cases. A cada porta, la seva clau.


«El meu país», de Lluís Llach. «El meu carrer», de Joan Manuel Serrat. «El gegant del pi», cançó tradicional. «La font del gat», cançó tradicional. «Bon dia», d‟Els Pets.

Autoria: Marta Calzada, Raquel Cayero, Maria-Mercè Martín i Digna Rodríguez



La sort o la desgràcia Sort que tenim sort!

Per parlar

Comenteu els jocs d’atzar, les loteries, els concursos i les supersticions que coneixeu. Recordeu persones que han tingut sort o que en reparteixen.

1. Quins tipus de jocs d‟atzar coneixes: quinto, loteria, travesses, bingo, jocs de taula...? En pots

descriure alguns? 2. A prop de casa teva o de la feina hi ha punts de venda de loteria? Coneixes venedors de cupons

de l‟ONCE, la rifa dels cecs? Ens en descrius algun? 3. Explica‟ns com són els jocs d‟atzar més coneguts del lloc on vius. Si has viscut en altres llocs,

comenta‟ns quins jocs d‟atzar s‟hi feien. Quants diners es pot guanyar en cada joc? 4. Has presenciat curses de cavalls o de gossos on s‟aposta per un guanyador? I altres concursos

on la gent que pot fer apostes? On els has vist? 5. Coneixes jocs d‟aposta que estiguin prohibits per la llei, com ara les lluites de galls? En què

consisteixen? 6. Coneixes alguna persona que tingui molta sort? I gent amb molta mala sort? Com són? 7. El dia de la loteria de Nadal, la televisió mostra escenes de gent amb molta sort. En recordes

alguna? Recordes noms de poblacions on hagi «caigut» la grossa? 8. Pots descriure alguna superstició pròpia del lloc on has viscut o vius? Per exemple: tocar fusta, no

passar per sota d‟una escala, evitar que ens passi pel davant un gat negre, tocar la gepa d‟un geperut, creuar els dits, comptar fins a tres, tirar sal cap enrere, tirar arròs als nuvis...

9. Segons tu, què influeix més en la sort, l‟atzar o les capacitats pròpies? Coneixes exemples que ho corroborin?

10. Què entens tu per sort? Com creus que es pot tenir sort a la vida? 11. ............................................................................................................................................................. 12. ............................................................................................................................................................. Per escriure

Quins detalls s‟acostumen a veure en una escena de carrer filmada per televisió, amb gent molt afortunada el dia de la rifa de Nadal? En pots enumerar alguns?

Unes senyores plorant d‟alegria.


Qui té padrins el bategen dues vegades = Si tens avaladors ets doblement afortunat o beneït.


Jocs de cartes que es fan als bars de Catalunya (la botifarra, el mus, el tresillo...).

Jocs d‟atzar típics de les festes majors de molts pobles: quintos, rifes, etc. Autoria: Manel Figuera i Ricard Truc



Les vacances Bones vacances!

Per parlar

Descriviu el que acostumeu a fer durant les vacances i els llocs on soleu anar.

1. Com és la regió on acostumes a anar de vacances? Té algun atractiu especial? Quan hi vas hi fa molt fred o molta calor? Hi plou gaire?

2. Acostumes a anar de vacances a la platja? Explica‟ns com és: de sorra o de pedra? És una caleta o és una platja gran? Normalment l‟aigua és neta? Coneixes els diferents tipus de banderes que hi poden onejar? Saps què volen dir?

3. Acostumes a anar de vacances a la muntanya? Descriu-nos el paisatge més espectacular que has vist mai.

4. Quins mitjans de transport utilitzes habitualment quan viatges? N‟hi ha algun que t‟agradi especialment? Com és?

5. Pensa en el millor lloc on t‟has allotjat mai durant unes vacances. Com era l‟habitació? I el lavabo? Tenia bones vistes?

6. Pensa en alguna ciutat que hagis visitat durant les vacances i que t‟hagi agradat especialment. Com és? Hi ha edificis emblemàtics? És famosa per alguna raó?

7. Coneixes maneres de viatjar sense gastar gaires diners? Recordes el nom d‟algunes de les monedes dels països que has visitat?

8. Descriu el plat típic d‟alguna regió que has visitat i que t‟agradi molt. 9. Quin tipus de maleta prefereixes emportar-te? Com és (dura, tova, amb rodes o sense, grossa,

petita, amb cadenat…)? Quines coses hi poses? En tens prou només amb una? Què no hi pot faltar mai?

10. ............................................................................................................................................................ 11. ............................................................................................................................................................

Per escriure

Descriu breument un lloc, un paisatge o una ciutat que t‟agradi especialment.


Tinc ales i no sóc avió, / navego per l‟aigua i no sóc vaixell, / faig bombolles i no de sabó, / encara no saps qui sóc? (El peix)

La nit de Sant Joan és la més curta de l‟any.


Fragment de Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda: «La festa va començar amb un castell de focs. […] Tothom sap què és un castell de focs, és clar… però com aquell a mi em va semblar que no n‟hi podia haver cap més al món. Va durar mitja hora, rellotge en mà. De margarides i d‟estrelles i de rams de tots colors… Una figura eren estrelles, i van estar potser un minut encantades a dalt del cel sense fondre ‟s, que jo de poc que m‟hi quedo perquè m‟aguantava la respiració sense adonar-me‟n».



2 Conversa descriptiva L‟art

Quin joc de mans! Per parlar

Parleu de les obres d’art i dels artistes que coneixeu, i de les diferents manifestacions de l’art 1. Hi ha museus al teu país o regió? Quin mena de museus són? N‟has visitat cap a Catalunya?

Quins? 2. De totes les pintures que has pogut contemplar, quina és la que més t‟ha agradat? Qui és l‟autor o

l‟autora? Com és el quadre? 3. Has vist mai les estàtues vivents de la Rambla de Barcelona? Si les has vist, quina t‟ha impactat

més? Com era? N‟havies vist abans en algun lloc? 4. Hi ha estàtues prop del lloc on vius? Recordes què o qui representen? 5. Has estat al Parc Güell? Coneixes el drac de l‟entrada principal? De què està fet? De quins colors

és? 6. Et resulta fàcil definir què és l‟art? I què és un o una artista? 7. Has anat al circ alguna vegada? Ens expliques com és per fora i per dins? Quins són els artistes

més típics que hi actuen? 8. Has vist mai cap espectacle de màgia? Coneixes algun mag? Els mags acostumen a fer jocs de

màgia amb barrets, mocadors i altres coses. Ens en dius algunes? 9. Coneixes persones dedicades a alguna de les arts (pintura, escultura, màgia, teatre, cinema, circ,

música, ceràmica, dibuix, dansa, literatura, etc.)? Ens expliques què fan i com són? 10. ............................................................................................................................................................. 11. ............................................................................................................................................................. 12. .................................................................................................................................. Per escriure

Tria una disfressa que hagis portat o que portaries i escriu una llista amb el que necessites per disfressar-te.


Estar fet un artista (Es diu quan algú ha fet una cosa molt ben feta).


Les rues de carnestoltes a Catalunya. El Circ Cric. Pallassos sense fronteres.

Autoria: Anna Bertran, Eva Boix, Sergi Borges i Raquel Olivé



La feina El món de la feina

Per parlar Expliqueu amb tants detalls com pugueu com són els llocs de feina, els materials i les eines que s’utilitzen, com es fa una feina concreta... 1. Quines qualitats penses que ha de tenir una persona que es dediqui a vendre? I un metge o una

metgessa? I quines virtuts s‟han de tenir per ser periodista? 2. Explica com és el lloc on treballes. És interior o exterior? És assolellat o fosc? Tranquil o sorollós? 3. On és la teva feina? A prop o lluny de casa? Com hi vas? 4. En què consisteix la teva feina? Què és el primer que fas quan comences a treballar? I després? 5. És gaire exigent, monòtona, engrescadora... la teva feina? Per què? Fas cada dia el mateix? Tens

molta capacitat de decisió? 6. Quin caràcter tenen les persones amb les quals et relaciones per feina? Són serioses,

simpàtiques, xerraires, atabaladores...? 7. Quins objectes utilitzes per fer la teva feina? Fas servir coses com ara agulles, ordinadors,

martells, maletes, calculadores, brotxes, mòbils, olles, termòmetres...? Descriu-ne algun. Quines característiques ha de tenir?

8. Quines característiques hauria de tenir la teva feina ideal? Bon sou, tranquil·litat, treballar sol o sola, ser creativa...? Has pensat en alguna feina en concret? Quina? Com seria un dia d‟aquesta feina? Què hauries de fer?

9. A casa, quines feines consideres que són més pesades i quines més fàcils: fer els llits, cuinar, rentar roba, rentar plats, planxar, cosir, fregar el terra, escombrar, treure la pols, treure la brossa, ordenar armaris, regar les plantes, comprar aliments, organitzar documents, comprar roba, fer bricolatge, parar taula...?

10. Quines qualitats i quins requisits es necessiten per ser domador o domadora de tigres? I per ser astronauta? I per ser detectiu?

11. ............................................................................................................................................................. 12. ............................................................................................................................................................. Per escriure

Descriu el lloc on treballes: Entrant a mà dreta hi ha... (Màxim 60 paraules) Per conèixer. Expressions populars

Fent i desfent es va fent l‟aprenent. Qui paga mana. No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat.


La festa de l‟1 de maig, dia del treballador Els gremis (traginers, adobers, modistes, pagesos, músics...) Les fires medievals que recuperen antics oficis (Fira de l‟Aixada, a Manresa...)



2 Conversa descriptiva Els llibres

T‟expliques com un llibre obert?

Per parlar Expliqueu tot allò que es relaciona amb la lectura: els llibres, les llibreries, les biblioteques, els autors, etc. 1. Què és el primer que et crida l‟atenció d‟un llibre? La coberta, la portada, la mida, el gruix, l‟autor o

el títol? 2. A l‟hora de comprar un llibre, t‟influeix el seu format? Mires quin nombre de pàgines té? I la mida

de la lletra? 3. Com t‟agrada que sigui una portada? Te la mires? És important per a tu? 4. Com són les llibreries del teu barri? Com t‟agradaria que fossin? Et mires l‟aparador? 5. Com ha de ser un bon venedor de llibres? T‟ha d‟anar al darrera? Prefereixes que et deixi sol? 6. Hi ha alguna biblioteca a prop de casa teva? Saps quants llibres té? I quantes seccions hi ha? 7. Com és la biblioteca on vas? És gran o és petita? Quants pisos hi ha? Què hi canviaries? Què hi

falta? Què hi sobra? Hi va molta gent a llegir o a estudiar? 8. On tens els llibres a casa teva? T‟agrada tenir-los ordenats i visibles? 9. Has visitat alguna vegada una fira de llibres? Quina? Havia moltes parades? Quina mena de

llibres es venien? 10. Coneixes alguna persona aficionada a escriure? Ens expliques com és? 11. ............................................................................................................................................................. 12. ............................................................................................................................................................. Per escriure

Segurament recordes algun personatge protagonista d‟alguna novel·la o conte que has llegit (Robinson Crusoe, el geperut de Nôtre Dame, la Colometa de la Plaça del diamant, etc.). Explica com és o com te l‟imagines. (Màxim 60 paraules). Per conèixer. Expressions populars

Explicar-se com un llibre obert


Setmana del llibre en català (Seu central: Barcelona. Hi ha llibreries adherides arreu de Catalunya). Fira del llibre d‟ocasió (Barcelona). Fira del llibre de muntanya (L‟Esquirol, Osona).



2 Conversa descriptiva El mar

El mar és calma i és temporal Per parlar

Expliqueu a quina platja acostumeu a anar, com és, com són altres platges conegudes, quines embarcacions coneixeu... 1. Com és la platja on vas habitualment? És turística, massificada, solitària, verge…? És ampla o

estreta? Disposa de dutxes? Té zona de roques? Hi ha servei de vigilància? 2. On està situada (a prop d‟un port turístic, d‟un port comercial, d‟un port de pescadors…)? 3. És plana o més aviat s‟enfonsa de seguida quan entres a l‟aigua? Quin tipus de sorra hi ha

(gruixuda, fina, blanca, marró…)? Amb què hi vas? Si hi vas en cotxe, s‟hi aparca fàcilment? 4. Què t‟enduus de casa el dia que vas a la platja? Ets de les persones que hi porten moltes coses o

de les que només porten l‟indispensable? 5. Quins esports o activitats es fan a la platja on vas habitualment (bàdminton, enlairament d‟estels,

castells de sorra, passejades amunt i avall, planxes de surf...? 6. Hi ha platges nudistes prop de les platges on vas habitualment? Hi va gaire gent? 7. Has estat en altres platges d‟altres mars o d‟altres països? En quines? Són molt diferents de les

d‟aquí? 8. Saps què són els musclos? I les cloïsses? I les garotes? I les meduses? Ens expliques com són? 9. Coneixes noms d‟embarcacions diferents, com ara la llanxa, la canoa, la barca, la golondrina...?

Ens expliques com són? 10. Has visitat algun museu marítim? Com era? 11. ............................................................................................................................................................. 12. ............................................................................................................................................................. Per escriure

Explica com era el primer vaixell on vas pujar. I si no ho has fet, com t‟agradaria que fos.


A mar boja, pit i fora. Abans el mar per veí que senyor mesquí. Boira per terra, pescador a la mar. En mar i en amors hi entraràs quan voldràs i en sortiràs quan podràs.


Museu Marítim. Drassanes Reials de Barcelona L‟Aquàrium de Barcelona




La música Em sona alguna cosa

Per parlar

Comenta quins són i com són els grups musicals, cantautors i estils musicals que més has escoltat i que més t’agraden.

1. Com és la teva música preferida? 2. Explica‟ns qui és i com és el teu cantant o grup musical preferit. 3. Has anat a algun concert?, com va anar?, com era el lloc? 4. Descriu com era el teu primer equip de música. 5. Compara el teu primer equip de música amb l‟actual. 6. Conserves discos antics?, se senten bé?, tenen un interès especial per a tu? (records,

amistats, amors, vivències...). 7. Coneixes sales de música?, com són? (discoteques, bars, auditoris...), en tens alguna a prop

de casa? 8. Has vist alguna vegada un musical?, com era? (la decoració, els vestits, el ball, les veus...). 9. ......................................................................................................................................................... 10. .........................................................................................................................................................

Per escriure

Hi ha algun/a artista o músic/a que t‟agradi molt. Explica com és físicament. I de caràcter? Com va vestit normalment?


De músic, de boig i de poeta tots en tenim una miqueta. Amb el cordill em fas ballar. M‟arribaré a marejar (la baldufa)


o La companyia de teatre Dagoll Dagom ha adaptat textos d‟escriptors com Pere

Calders (Antaviana i La nit de sant Joan) i Àngel Gimerà (Mar i cel) i els ha portat al teatre en forma de musical.

o Antaviana, el muntatge a partir de les narracions de Pere Calders que la companyia Dagoll Dagom va estrenar el 1978, és l‟únic títol d‟obra de teatre que ha batejat una escola i un passatge de Barcelona (Mites i gent de Barcelona. Josep Maria Huertas).

o Menta, farigola, ruda i romaní, poema de Josep Carner musicat per Eduard Toldrà.




El temps Any nou, vida nova

Per parlar

Quan encetem un any ens fem un munt de promeses: fer més exercici, deixar de fumar, menjar més sa, etc. Aquest any t’has proposat comprar-te un rellotge per no fer tard i t’estàs pensant comprar-te’n un de nou i un altre per a la casa. Expliqueu com voleu que siguin aquests rellotges. 1. Com són els rellotges que t‟agraden més? Com funcionen? A piles, a corda, automàtics, amb el

sol... 2. Has pensat com vols que sigui el nou rellotge de polsera que et compraràs? Digital, analògic,

automàtic? I el de casa teva? 3. Quin tipus de rellotges hi ha al teu poble? Com són? I les agulles horàries, com són? 4. Es a prop de casa teva el campanar del poble? Com és? Com toquen les campanes? Ho pots

descriure? 5. Ens pots explicar com funciona el calendari de la teva cultura? Quines diferències hi ha amb el

d‟aquí? 6. Parla‟ns dels costums horaris del teu país: repassa les hores del dia i digues què s‟hi fa,

normalment. 7. En quin moment de l‟any canvia l‟hora? Què passa? S‟avança? Es retarda? Saps per què es fa? 8. Saps endevinalles sobre el temps? 9. Com es mesura el temps amb les marees? La lluna hi té alguna cosa a veure? 10. Saps dites catalanes sobre les estacions de l‟any? I sobre els dies de la setmana? 11. ............................................................................................................................................................. 12. ............................................................................................................................................................. Per escriure

Abans la gent no tenia rellotges, saps com s‟ho feien per organitzar-se el temps? Recorda el cant del gall, les campanes, la sortida i posta del sol, la natura...

.................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. ..................................................................................................................................................................

........................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. Per conèixer. Expressions populars

Per Nadal cada ovella al seu corral = Per Nadal s‟ha d‟estar amb la família. A l‟estiu tota cuca viu = Fa referència a què amb el bon temps la vegetació floreix, el camp dona els seus fruits, els animals crien...


Costumari d‟en Joan Amades. Calendari del pagès.


Converses Narratives


3 Pràctiques de conversa narrativa

Quin és l’objectiu de les pràctiques de conversa narrativa? Consolidar els coneixements assolits en etapes bàsiques d‟aprenentatge (Bàsic 3 o equivalents) i adquirir fluïdesa i correcció suficients per comunicar-se oralment de forma narrativa. Què és un text narratiu? És la forma de discurs que fem servir per explicar fets i accions reals o de ficció i reproduir-los en un ordre cronològic i causal determinat. De què s’hi parla? En aquestes pràctiques els aprenents expliquen i comenten històries, successos o anècdotes; ho fan aportant la seva experiència sobre personatges, fets, accions i escenes de la realitat dinàmica que han experimentat o que coneixen. Quina instrucció bàsica situa els aprenents perquè les duguin a terme? «En aquestes pràctiques pots narrar-nos anècdotes, fets, històries, aventures, successos, etc., de manera força entenedora i interessant. Pots afegir-hi descripcions detallades i incloure-hi comentaris personals. Comença situant l‟escena i vés progressant en la història, sense perdre‟t en detalls irrellevants; comenta coses sobre els personatges, les escenes, les accions i el temps en què succeeixen.» Quins elements lingüisticotextuals poden ser objecte d’atenció i d’avaluació de professors i alumnes durant les pràctiques? Els més usuals en una interlocució narrativa (a més dels ja enumerats en les pràctiques expressives i descriptives) són: els moments del dia, precisos o aproximats (dos quarts de nou, a mitja tarda...) els temps relacionats amb el present (demà, abans-d’ahir...) formes de verbs d‟acció usuals, en tots els passats, en futur i en condicional ús de verbs amb precisió semàntica (p. e.: explicar, indicar, puntualitzar en comptes de dir) ús de verbs amb matisos semàntics (mirar, observar, contemplar, examinar, espiar...) lèxic nominal, adjectival i verbal de temes diversos formes de situar una història en el temps (cap a l’any...) ús dels temps adequats per narrar fets passats (vaig marxar de la casa on havia viscut) ús dels temps adequats per citar algú (Va dir que al dia següent ens vindria a veure) ús dels temps adequats per indicar accions entre persones (va suggerir que portéssim beguda) formes d‟iniciar narracions de fets anteriors (l’any anterior, poc temps abans...) formes d‟iniciar narracions de fets simultanis (aleshores, mentrestant) formes d‟iniciar narracions de fets posteriors (l’endemà, al dia següent...) formes d‟iniciar narracions de fets freqüents (gairebé sempre, sovint...) formes d‟introduir un fet inesperat (de sobte, tot d’una...) indicacions de moments molt pròxims (tot seguit, en un instant...) combinació de pronoms: coses per a una persona (l’hi va comprar, la hi va comprar...) combinació de pronoms: coses per a més d‟una persona (els el va comprar, els la va comprar...) ús del pronom en per designar quantitats de coses (n’hi vam trobar dos) etc.

També poden ser objecte d‟atenció i seguiment aspectes bàsics de pronúncia com ara aquests: Pronúncia de la S d‟aquest (Aquest paquet [aquet paquet]. Aquest home [aquestome]) Pronúncia de paraules com ara atleta, setmana, ratlla.

El so o l‟emmudiment de la R (roca, carro, cara, cantar, tractor, motor, mar, honor... )


3 Conversa narrativa Les compres

L‟aventura de comprar

Per parlar Expliqueu anècdotes i històries que us hagin passat, relacionades amb les compres.

1. Quan vas a comprar, entre setmana o el cap de setmana? Ens expliques anècdotes que us hagin passat, a tu o a algú de la família, anant a comprar?

2. Et diverteix anar a comprar? T‟agrada que el botiguer o la botiguera et doni conversa mentre fas la compra? Et molesta haver-te d‟esperar molt en una botiga? Recordes ocasions en què la botiga s‟hagi convertit en una tertúlia de barri?

3. Quan vas a comprar roba, què t‟estimes més, anar-hi sol o sola o amb companyia? 4. Has treballat algun cop en una botiga, un supermercat, uns grans magatzems...? Com va anar

l‟experiència? 5. Has comprat mai per catàleg? N‟has quedat content o contenta? 6. Alguna vegada t‟has emportat per equivocació la compra d‟una altra persona? Com ho vas

resoldre? 7. Has anat a tornar mai un regal que t‟havien fet? Algun cop t‟has descuidat la compra a la botiga?

L‟has poguda recuperar? 8. T‟has trobat mai sense diners a l‟hora de pagar? Què has fet? 9. Normalment demanes el tiquet de la compra? El repasses? T‟has trobat alguna vegada amb una

equivocació? Explica-ho. 10. De vegades volem una cosa i no trobem el lloc on comprar-la, o les botigues on entrem no ens la

poden servir. Has fet mai recorreguts inacabables per botigues per aconseguir una cosa que t‟interessava molt?

11. ............................................................................................................................................................ 12. ............................................................................................................................................................

Per escriure Una revista local demana aportacions sota el títol «Les compres de Nadal i Reis». Es tracta d‟explicar com s‟organitza la gent en aquests dies típics pel que fa a les compres de menjar, guarniments, regals... Fes-hi una col·laboració. Per conèixer. Expressions populars

Pagant, sant Pere canta = Si es tenen diners, tot és possible. Carrers mullats, calaixos eixuts = Quan plou els botiguers no guanyen diners.


L‟estraperlo, durant la postguerra espanyola, era el comerç il·legal d‟articles subjectes a racionament. Andorra ha estat durant molt temps el centre comercial més sovintejat pels catalans, atès que s‟hi venien productes amb preus més econòmics que a l‟Estat espanyol.



3 Conversa narrativa Els diners

Històries econòmiques

Per parlar Expliqueu-vos històries, successos, acudits o anècdotes que us hagin passat o que conegueu, relacionades amb els diners.

1. Has fet passos, per a tu o per a algun familiar teu, per demanar una hipoteca o un préstec

personal? Ens expliques què vàreu fer per aconseguir els diners? 2. Has viscut alguna anècdota o tingut algun conflicte amb bancs o caixes, dignes de ser explicats?

Has estat víctima d‟algun error bancari? 3. Alguna vegada t‟has trobat diners en algun lloc, o te n‟han robat, o has estat testimoni d‟algun

robatori? 4. Has perdut diners alguna vegada? Explica‟ns quina sensació vas tenir i què vas fer en adonar-

te‟n. 5. S‟han equivocat alguna vegada en tornar-te el canvi? Què vas fer? 6. Has estat víctima d‟alguna estafa? Pots explicar-nos com va ser? Coneixes estafes típiques com

ara la de l‟estampeta, els «trilers», etc.? 7. Recordes la vegada que vas rebre el primer sou? Et va fer il·lusió? A què el vas destinar? 8. Et va costar gaire adaptar-te a la nova moneda de l‟euro? Recordes persones a les quals els va

costar especialment deixar de pagar o de cobrar amb pessetes? 9. T‟has trobat mai diners pel carrer? Explica‟ns-ho. 10. Coneixes persones que hagin fet una bona inversió, que hagin muntat un bon negoci o que hagin

tingut molta sort jugant a la loteria i que, per tant, hagin passat d‟una situació precària a una altra de força solvència econòmica?

11. ............................................................................................................................................................ 12. ............................................................................................................................................................

Per escriure T‟han robat la cartera mentre compraves en un supermercat. A comissaria et demanen que facis una declaració on expliquis tot el que ha succeït (màxim 100 paraules).


Aixecar la camisa = Enganyar algú, sobretot en qüestions de diners. Pispar = Mangar, ser un xoriço, ser lladre. Afluixar la mosca, la pasta = Pagar Anar fort d‟armilla = Disposar de molts diners


Els bandolers a la història de Catalunya. Pirates i corsaris de la Mediterrània. Les torres de guaita, una part del nostre paisatge. Origen del terme pesseta.



3 Conversa narrativa

Els espectacles Ho recordaré tota la vida!

Per parlar Parleu d’experiències i d’anècdotes que hàgiu tingut veient diferents espectacles o participant-hi a la televisió, al teatre, en partits de futbol, en viatges i sortides...

1. Hi ha pel·lícules o obres de teatre que no et faria res tornar a veure? Ens expliques de què van i què és el que et va agradar tant?

2. T‟ha succeït alguna vegada que t‟hagis perdut un espectacle interessant per un motiu imprevist? Què va passar?

3. Vas a veure sovint espectacles esportius, com ara futbol, bàsquet, curses de cotxes o motos, etc.? Recordes alguna anècdota interessant que t‟hagi passat durant un espectacle?

4. Has presenciat activitats i espectacles populars com ara ballades de sardanes, trobades de castellers, cantades d‟havaneres, concerts a l‟aire lliure, curses populars, etc.? Comenta‟ns l‟experiència.

5. Has tingut, tu o gent pròxima a tu, alguna experiència a la tele o a la ràdio com a públic o protagonista? Ens l‟expliques?

6. Algun familiar o amic teu ha participat en algun espectacle? Pensa en festes de fi de curs, partits de futbol, obres de teatre, concerts... Com li va anar?

7. Tens algun ídol (cantant, actriu, escriptor)? L‟has conegut mai? 8. Recordes algun espectacle típic del teu lloc d‟origen? 9. Has tingut ocasió de contemplar espectacles naturals com ara erupcions volcàniques, cascades

de grans dimensions, pluges d‟estels, eclipsis solars, tempestes elèctriques, etc.? Explica‟ns on, quan i amb qui vas tenir l‟experiència.

10. ............................................................................................................................................................ 11. ............................................................................................................................................................

Per escriure

Explica breument l‟argument d‟una obra de teatre o d‟una pel·lícula que hagis vist darrerament (set o vuit línies). Per conèixer. Expressions populars

Fer comèdia = Simular un estat anímic. Anar de vint-i-un botons = Vestir-se amb molta elegància. Contar fil per randa = Explicar una cosa amb tots els detalls.


Teatre Nacional de Catalunya Actuacions dels castellers Rock català, etc.

Autoria: Mar Pascual, Anna Rafecas i Núria Soriano


3 Conversa narrativa Els dies de festa Un món de festes

Per parlar

Parleu de les experiències positives i negatives que hàgiu tingut durant les festes i les reunions familiars.

1. Què fas habitualment els dies de festa? 2. Recordes alguna anècdota d‟alguna festa d‟aniversari de quan eres petit? Explica‟ns què va

passar. 3. Coneixes la història d‟alguna festa tradicional (història, llegenda, conte, rondalla...)? 4. Has preparat i fet alguna festa important d‟aniversari dels pares o dels avis (noces d‟or, de

plata...)? Com us ho vàreu muntar? 5. Saps en què consisteix la tradició de les fogueres de Sant Joan? Explica altres tradicions o festes

que estiguin relacionades amb les estacions de l‟any. 6. Ens expliques com vivies de petit la nit de Reis o el dia de Nadal? 7. Coneixes festes populars i tradicionals que ja s‟han perdut? Explica‟ns en què consistien. 8. Has participat en festes majors de barris o de pobles? Explica‟ns què s‟hi feia cada dia de festa. 9. Has participat en cavalcades, rues o desfilades populars? Ens expliques l‟experiència? 10. Alguna vegada et deus haver atipat en l‟àpat d‟alguna festa tradicional. Quan i com va ser? 11. ............................................................................................................................................................ 12. ............................................................................................................................................................ Per escriure

Explica una llegenda o història tradicional del teu país o de la teva regió, que es relacioni amb alguna festa. Per conèixer. Expressions populars

Per la Mare de Déu d‟agost, a les set ja és fosc. Passat tots Sants, tots els dies són germans.


Els dies festius de l‟any han servit de referència per a les feines, els esdeveniments, el clima... Exemples: Per Nadal, un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre... (el dia s‟allarga cada dia una mica). Si la Candelera plora, el fred ja és fora...



3 Conversa narrativa Els infants

Quines vacances més divertides!

Per parlar Parleu dels records positius i negatius de la vostra infantesa i de les activitats que feu durant les vacances amb infants, fills vostres o no.

1. Recorda el temps de la teva infància. Si vas conviure amb els avis, explica‟ns què feies amb ells,

què et deien, on et portaven... Recordes coses que van succeir amb ells i que han estat importants per a tu?

2. A la teva infància et vas fer mal alguna vegada? Què et va passar? Vas caure, et vas trencar un os, una dent...? Vas anar a l‟hospital per fer-te proves o curar-te? Vas haver de fer recuperació?

3. Vas patir alguna malaltia llarga? Vas haver de fer llit molts dies? Quins medicaments prenies? Com passaves el temps? En tens algun record interessant?

4. Recordes alguna anècdota interessant o algun succés important de l‟escola on anaves? 5. Vas guanyar alguna vegada algun premi esportiu, literari, etc.? En quin concurs o competició vas

participar? Quin premi vas rebre? 6. Si vas fer la comunió, explica‟ns detalls de com vas celebrar aquell dia, del lloc on la vas fer, del

vestit que et vas posar, dels regals que et van fer... 7. Què feies a l‟estiu? Anaves al poble dels avis? Anaves a la muntanya o t‟estimaves més la platja? 8. Recordes la primera sortida de més d‟un dia que vas fer sense els pares, amb l‟escola o amb

alguna entitat d‟esplai? Com vas viure l‟experiència? 9. Tens amistats que van començar a la infància? Ens expliques com van començar i com les has

mantingut fins ara? 10. Has fet vacances o viatges amb nens de la família? Hi ha alguna anècdota digna de ser

explicada i que tracti d‟aventures, perills, experiències...? 11. Saps algun conte infantil que desperti la imaginació de l‟infant? En recordes algun, dels que

t‟explicaven els pares o els avis? 12. ............................................................................................................................................................

Per escriure Una publicació local té una secció anomenda «Recordo», on la gent presenta escrits breus (màxim cinquanta paraules) amb records d‟infància divertits o interessants. Fes-hi una aportació. Recordo... Per conèixer. Expressions populars

Els nens, quan són petits, te‟ls menjaries; però quan són grans lamentes no haver-te‟ls menjat!


Els contes que els grans expliquem als infants: La rateta que escombrava l‟escaleta, El Patufet, La Ventafocs, La Blancaneu, La Caputxeta Vermella, Les set cabretes, Els tres porquets, etc.

Autoria: Ester Granero i Sílvia Martorell



La ciutat, el poble, el barri Guaita què va passar!

Per parlar

Parleu de les experiències viscudes al vostre barri: anècdotes, incidents, l’arribada, etc.

1. Alguna vegada t‟has quedat a les fosques a casa, a l‟ascensor, al metro, a l‟oficina…? Recordes

alguna anècdota? 2. Coneixes històries, llegendes o rumors de la teva ciutat o del teu poble? 3. Has estat mai testimoni d‟algun incident al carrer com ara un accident, una baralla, un robatori, un

casament, un incendi…? Fes-nos cinc cèntims de què va passar. 4. Algun cop has ficat la pota amb algun veí? Què va passar i què vas fer per reconduir la situació? 5. Al teu barri hi ets de sempre o hi vas arribar de més gran? Si hi ets de sempre, saps com hi va

arribar la teva família? Si no és així, com hi vas arribar tu? Per què el vas triar? 6. Recordes alguna anècdota relacionada amb la compra o el lloguer del pis? 7. Els caps de setmana i els dies de festa surts de marxa pel barri o te n‟hi vas fora? 8. Has estat mai motiu de safareig al teu barri? Coneixes algú que ho hagi estat? 9. Saps la història d‟algun personatge que s‟hagi fet famós al barri per algun motiu? 10. Has participat en sortides organitzades per l‟associació de veïns o per altres entitats del barri o de

la ciutat? Ens expliques on vau anar i què vau fer? 11. ............................................................................................................................................................ 12. ............................................................................................................................................................

Per escriure Recorda la història d‟algun personatge del teu barri o poble. Pot ser un personatge actual o del passat: un venedor de l‟ONCE, una botiguera coneguda de tothom, una noia que supera amb valentia les conseqüències d‟un accident, etc. Explica algun detall de la seva vida. Per conèixer. Expressions populars

Poble petit, llengua llarga! = A les poblacions petites són habituals les crítiques i murmuracions. Ciutat que riu, ciutat que viu = L‟harmonia i la bona entesa entre la gent és fonamental.


«Cançó de matinada» (Joan Manuel Serrat); Verges 50 (Lluís Llach i M. del Mar Bonet).

Autoria: Marta Calzada, Raquel Cayero, Mercè Martín i Digna Rodríguez


3 Conversa narrativa La sort o la desgràcia Salut, diners i amor

Per parlar

Parleu d’alguns fets significatius de la vostra vida o d’altres en què pugui haver intervingut la sort.

1. Has tingut sort alguna vegada amb la loteria, les travesses, les rifes...? Algun cop has estat a punt

d‟encertar un número de loteria? Li han passat aquestes coses a alguna persona coneguda? Explica‟ns com va anar.

2. Has hagut de vendre números d‟una rifa alguna vegada? En quines ocasions? Com vàreu muntar el sorteig?

3. Explica què seria per a tu el súmmum de la bona sort. 4. Has conegut gent que et deia que podia endevinar el teu futur? Explica‟ns la teva experiència amb

endevins, astròlegs, tiradors de cartes, etc. 5. Pots explicar algun fet que en el seu moment et va semblar negatiu, de mala sort, però que amb

el temps t‟ha resultat positiu? 6. Hi ha algun accident que, per sort, has pogut evitar a temps? Coneixes algú a qui li hagi passat? 7. Quin seria per a tu el personatge públic amb més sort? Què li ha succeït per ser tan afortunat? 8. Saps algun acudit o alguna anècdota en què intervingui la sort? 9. Pensa quin ha estat el dia amb més sort de la teva vida. Ens el pots explicar? 10. ............................................................................................................................................................. 11. ............................................................................................................................................................. Per escriure

Explica una anècdota personal relacionada amb alguna ocasió en la qual vas tenir sort. Per conèixer. Expressions populars

Salut i pessetes i la resta són punyetes.


Sort.- Tot i que les vendes de loteria de Nadal es mantenen durant tot l‟any, aquest mes de juliol han començat ja les cues davant de l‟administració de la Bruixa d’Or a l‟avinguda de la Generalitat número tretze de Sort, al Pallars Sobirà. Fins al moment, les vendes s‟han

incrementat un 15% respecte a l‟any anterior, gràcies en part a l‟èxit de la seva pàgina web. (Catalunya Informació, agost 2007).

Autoria: Manel Figuera i Ricard Truc



Les vacances Unes vacances per recordar

Per parlar

Expliqueu-nos experiències i anècdotes que us hagin passat en època de vacances.

1. T‟ha succeït alguna vegada que hagis perdut una maleta? Com va anar? La vas poder recuperar? 2. Alguna vegada t‟ha passat que hagis perdut un avió? T‟has adormit mai en un mitjà de transport i

no has baixat on et tocava? Què vas fer? Com ho vas arreglar? 3. T‟has perdut alguna vegada per una ciutat i no sabies tornar al lloc on t‟allotjaves? Explica‟ns què

va passar. Vas aconseguir tornar? Et va ajudar algú? Si eres en un país estranger, et vas saber fer entendre?

4. Has tingut alguna experiència destacable relacionada amb el menjar típic d‟algun país? Has demanat mai un plat i t‟has endut una sorpresa desagradable? Què vas fer? T‟ho vas acabar menjant?

5. Què és el més estrany que has menjat mai? Et va agradar? 6. T‟han robat mai mentre estaves de vacances? Què vas fer? Explica‟ns com te‟n vas sortir. 7. T‟has posat malalt o malalta alguna vegada lluny de casa? Vas haver d‟anar a l‟hospital? Com et

van atendre? Et van fer bé el diagnòstic? Vas passar por? 8. Quines activitats acostumes a fer quan vas de vacances? Practiques algun esport? Fas

excursions? Surts a navegar? Fas esports d‟aventura? 9. T‟has perdut alguna vegada per la muntanya? Estaves sol o sola? Quin temps feia? Vas passar

por? Quan van tardar a trobar-te? 10. ............................................................................................................................................................ 11. ............................................................................................................................................................ Per escriure

Imagina que ets de vacances i escrius un diari de viatge. Narra el que has fet durant un dia.


Mal viatge! = Expressió dita davant d‟un fet enutjós. Bon vent i barca nova! = Es diu per acomiadar algú a qui no volem tornar a veure Barca, joc i camí, de l‟estrany en fan cosí = Els viatges i el joc són font d‟amistats.


«Cerezo Rosa», de Ramon Solsona. Fragments de cròniques de viatges de Josep Maria Espinàs. Revista Descobrir Catalunya




L’art Que comenci l‟espectacle!

Per parlar Parleu d’experiències i d’anècdotes que hàgiu tingut al cinema, al teatre o al circ. Expliqueu els arguments narratius d’obres de teatre, pel·lícules o funcions de circ.

1. Quina és l‟última pel·lícula que has anat a veure o has vist? De què anava? 2. Coneixes pel·lícules dolentes? Explica‟ns una. 3. Has anat mai al circ? Com era la funció? Explica-la. 4. Explica alguna anècdota que t‟hagi passat mentre eres al cinema, al teatre o veient algun

espectacle. 5. T‟ha passat alguna anècdota divertida mentre visitaves un museu? Com va anar? 6. Alguna vegada has tingut la sort de veure en primera fila alguna desfilada de models? Explica‟ns

com va anar l‟experiència. 7. Has anat algun cop a alguna sessió de cinema a l‟aire lliure? Què et va semblar? 8. T‟has trobat mai en algun espectacle humorístic o d‟algú que fes monòlegs o expliqués acudits?

Vas riure molt o et vas avorrir? Explica‟ns-ho. 9. Has participat mai com actor o actriu d‟alguna obre de teatre en alguna festa major o alguna data

assenyalada? Com vas viure l‟experiència? 10. Explica‟ns el número de circ que més t‟hagi impactat tot veient-lo. 11. ............................................................................................................................................................ 12. ............................................................................................................................................................ Per escriure

Explica breument quin és el teu artista preferit (cine, teatre, art, circ, màgia) i l‟argument d‟alguna obra o espectacle en el que participi. Per conèixer. Expressions populars

Saben aquell que diu...? = Expressió que feia servir l‟històric humorista català Eugenio per començar a explicar els seus acudits. Màgia blanca = Il·lusionisme. Màgia negra = Pràctica de màgia que pretén de sotmetre els mals esperits i les forces sobrenaturals.


Teatre Lliure de Barcelona. Circ Cric. Mag Hausson. Cinema a la fresca. Etc.




La feina Quina feinada!

Per parlar

Expliqueu fets que us hagin passat en el vostre entorn laboral o també situacions que us donin feina.

1. Alguna vegada has tingut algun problema laboral, perquè convivies amb alguna persona amb qui no t‟has avingut o t‟ha exigit massa, a conseqüència d‟algun fet, perquè alguna temporada has hagut d‟assumir més feina, etc.? Com vas viure aquesta situació? Senties estrès, nervis, ràbia, angoixa...?

2. Has arribat mai tard a la feina perquè t‟has adormit o no t‟ha sonat el despertador? Què vas fer? Vas trucar per avisar que arribaries tard? Quina explicació vas donar?

3. Què has fet si alguna vegada t‟has trobat malament mentre estaves treballant o no has anat a la feina perquè no et senties bé? Què vas fer? Ho vas dir de seguida? Vas esperar que et passés? Vas haver de marxar a casa o a l‟hospital per visitar-te?

4. Recordes l‟última vegada que vas dir: «quina feinada!» (mentre feies la declaració de renda, quan estaves pintant el menjador de casa teva, quan preparaves una celebració familiar...) Ens expliques algun record que en tinguis?

5. La teva família et dóna feina? Tens una persona gran al teu càrrec, has de fer sovint gestions per a algun familiar, tens un fill adolescent amb qui tens algun problema...?

6. Alguna vegada deus haver fet algun trasllat. Per què et vas traslladar? Com el vas fer? Vas llogar una empresa o et van ajudar? En recordes alguna anècdota?

7. Has organitzat alguna vegada una festa per a molta gent per celebrar un aniversari, un casament...? On ho vas fer? Quanta gent hi havia? Com va anar?

8. Has tingut algun cop alguna d‟aquestes feinades: trasllat de mobles, bricolatge domèstic, paperassa...?

9. ............................................................................................................................................................. 10. ............................................................................................................................................................. Per escriure

Imagina‟t que fa uns dies se‟t va espatllar una rentadora, un ordinador o algun estri que fas servir normalment. Explica com te‟n vas adonar, què volies fer en aquell moment, què vas haver de fer... (Màxim 60 paraules). Per conèixer. Expressions populars

El client sempre té la raó. Carrers mullats, calaixos eixuts.


«La Balanguera», per M. del Mar Bonet. Els Segadors




Els llibres Sou molt llegits?

Per parlar

Expliqueu-vos vivències i fets relacionats amb els llibres i la lectura al llarg de la vida. 1. Has llegit algun cop un llibre d‟una sola tirada, en un dia o en una nit? Coneixes algú que ho hagi

fet? 2. Et mires els llibres de les parades el dia de Sant Jordi? La darrera festa de Sant Jordi vas comprar

algun llibre? Te‟n van regalar algun? 3. Recordes amb especial emoció algun regal de llibre que vas fer o que et van fer? T‟ha succeït

alguna vegada que t‟hagin regalat un llibre que ja tenies? Què vas fer? Què vas dir? 4. Quines històries t‟agrada llegir? T‟agrada que acabin bé? Quin és el millor llibre que has llegit

mai? De què va? 5. Has vist alguna pel·lícula basada en una novel·la que hagis llegit? Et va agradar? 6. Recordes el temps en què vas aprendre a llegir i escriure? Qui i com te'n va ensenyar? Quin va

ser el primer llibre que vas llegir? 7. Qui va cultivar més en tu el gust per la lectura, l'escola o la família? Explica com va ser. 8. Què llegies o què et llegien quan eres petit? Es llegia a casa teva? Qui et llegia? I què llegies

quan eres adolescent? 9. Feies treballs a l‟escola que hagis conservat en forma de dossier? Els has tornat a llegir alguna

vegada? Que n‟has fet, dels llibres de text que vas utilitzar durant els estudis? 10. T‟ha passat que no t‟hagin tornat un llibre que havies deixat? Conserves algun llibre que no has

tornat a qui te l‟havia prestat? 11. ............................................................................................................................................................. 12. ............................................................................................................................................................. Per escriure

Recordes les primeres experiències de lectura? Explica‟n un de forma breu. (Màxim 60 paraules).


Estudiar: cremar-se les celles, fer colzes, cremar oli. Ser un lletraferit = Ser llegit = Agradar-li molt la lectura i l‟estudi. Ésser una enciclopèdia = Saber moltes coses.


La diada de Sant Jordi. Els premis literaris de narrativa, poesia, assaig, etc. que es fan arreu del País.




El mar El mar, jo i Cristòfor Colom

Per parlar

Expliqueu-vos anècdotes, successos o històries que us hagin passat relacionades amb el mar i la platja. 1. Quan eres petit o petita anaves a la platja gaire sovint? Amb qui? Qui et va ensenyar a nedar? Et

va resultar difícil? Vas passar por en algun moment? 2. Actualment, en quines ocasions acostumes a anar a la platja? A quina hora t‟hi arribes? Què sols

fer-hi, prendre el sol, llegir, nedar, jugar...? Explica‟ns com és un dia teu de platja. 3. Has fet algun cop el ridícul a la platja, per algun motiu (equivocar-te de tovallola, quedar-te uns

moments sense roba, entrar inadvertidament en una platja nudista...)? Ens ho expliques? 4. Alguna vegada has fet esquí o algun altre esport aquàtic? Qui t‟hi va introduir i com en vas

aprendre? 5. Recordes coses que havies estudiat sobre Cristòfor Colom (com va preparar els viatges, quants

en va fer, com eren els vaixells, perquè en va dir Índies als països que va descobrir...)? 6. Has estat mai testimoni d‟algun incident a la platja, com ara persones que necessitaven ajuda,

robatoris, problemes amb embarcacions de motor, gent amb perill d‟ofegar-se, etc.? 7. Coneixes alguna pel·lícula relacionada amb el mar? Recordes alguna novel·la que tingui el mar

com a escenari? Fes-nos-en cinc cèntims. 8. Quan vas anar amb vaixell per primera vegada? Amb qui hi vas anar? Et vas marejar? Recordes

alguna anècdota de l‟experiència d‟anar amb vaixell? 9. Alguna vegada has anat a la platja nudista? Ens dónes algun detall de l‟experiència? 10. Coneixes algun acudit que passi al mar o que hi estigui relacionat? 11. Recordes alguna anècdota succeïda al mar, com ara fets ocorreguts a la platja, perills passats,

sortides o viatges interessants...? 12. ............................................................................................................................................................. 13. ............................................................................................................................................................. Per escriure

Segurament has llegit alguna novel·la o has vist alguna pel·lícula que tenia el mar com a escenari. Descriu breument quins són els personatges principals, explica què els succeeix i com acaba la història (Màxim 100 paraules). Per conèixer. Expressions populars

Dita popular: Qui vulgui peix, que es mulli el cul. Expressió popular: Nedar i guardar la roba = Obrar amb precaució.


Els noms dobles de poblacions costaneres (Arenys de Munt i Arenys de Mar; Premià de Dalt i Premià de Mar, etc.). En temps de pirates la població vivia en llocs alts. Quan van desaparèixer, la gent es va instal·lar prop de mar.



Patró narratiu


Per parlar

Expliqueu-vos històries, anècdotes o successos relacionats amb el món de la música. 1. Recordes quan et va començar a agradar la música? 2. Tens alguna experiència personal que puguis relacionar amb una música o un ball determinats? 3. Has conegut algun cantant, músic o ballarí? Com el vas conèixer? 4. Quin instrument t‟agrada més? N‟has tocat o en toques algun? Explica la 5. teva experiència. 6. En quins moments de la teva vida acostumes a cantar? 7. Has tingut algun problema per culpa del teu gust per la música (volum alt, veïns, problemes per

aconseguir entrades, horaris massa nocturns, drogues, econòmics...)? Explica‟ls. 8. Explica en quines ocasions la música t‟ha ajudat a realitzar determinades activitats? 9. Pensa en la lletra d‟alguna cançó i explica la història que s‟hi relata. 10. ........................................................................................................................................................... 11. ........................................................................................................................................................... Per escriure

Explica alguna festa tradicional del teu país en què hi hagi música. Quin tipus de música és? Quins instruments hi toquen?


Cada ball vol la seva música = A tot s‟ha de donar allò que li pertoca. De pare músic, fill ballador = Els fills segueixen l‟ofici dels pares.


La rumba catalana és una forma musical popular d‟arrel gitana que neix a Barcelona a mitjan dels cinquanta per la confluència de dues tradicions, els ritmes afrocubans i les guitarres dels gitanos catalans. Aquesta innovació rítmica es basa en una innovació tècnica coneguda com «el ventilador», que combina el rascat de les cordes de la guitarra i la percussió sobre la caixa. Durant els darrers anys han anat sorgint a Catalunya diferents grups que recuperen la rumba i la fusionen amb altres estils; alguns d‟aquests grups són Meztuca, Rauxa, La Troba Kung-Fú, Dijous Paella, etc. Novel·la: El violí d’Auschwitz, M. Àngels Anglada.




El temps Hi havia una vegada un senyor segon que...

Per parlar

Us demano un exercici de molt d’esforç i que és doble. Per una banda, us heu d’imaginar que sou molt despistats i us oblideu de fer coses que us fan anar malament. Per l’altra, us demano de fer memòria en la vostra vida i que parleu d’aquetes anècdotes que no deixen de ser importants en els afers diaris... i socials! 1. Alguna vegada t‟has oblidat canviar l‟hora del rellotge durant el canvi horari? 2. Recordes alguna anècdota relacionada amb algun viatge on el protagonista sigui el canvi horari? 3. Si et descuides el rellotge a casa, demanes gaires cops l‟hora? Et fa vergonya demanar-la? 4. Recordes el primer rellotge que et van regalar? Per què te‟l van regalar? 5. Tens algun amic que sempre arribi tard? L‟has enganyat alguna vegada perquè arribi a l‟hora? 6. Coneixes contes o llegendes sobre el temps? 7. Què vol dir ser llunàtic? Coneixes algú que ho sigui? 8. Recordes algun aniversari especial? Què va passar? 9. Has arribat a misses dites a alguna festa, reunió, casament? Quina excusa vas donar? La gent et

va creure? 10. Has perdut alguna vegada un vol per culpa teva perquè t‟has adormit? Com ho vas solucionar? 11. ............................................................................................................................................................. 12. ............................................................................................................................................................. Per escriure

Tothom té alguna anècdota relacionada amb el temps. En pots explicar alguna on el protagonista sigui el rellotge?


Sant Pol quina hora és? Arribar a misses dites = arribar tard. Acudit sobre el temps: «Sobre la puntualitat». (Vegeu annex).


La Balanguera, de Joan Alcover. El dia del miracle, Rondalla del País Valencià. (Vegeu annex).


Converses directives


4

Pràctiques de conversa directiva Quin és l’objectiu de les pràctiques de conversa directiva? Consolidar els coneixements assolits en etapes bàsiques i elementals d‟aprenentatge (Elemental 1 o equivalents) i adquirir fluïdesa i correcció suficients per comunicar-se oralment de forma directiva. Què és un text directiu? És la forma de discurs que fem servir per incidir en l‟interlocutor i influir en el que pensa, parla o fa. De què s’hi parla? A les pràctiques de conversa directiva els aprenents es dirigeixen a l‟interlutor per fer-li suggeriments, donar-li consells o orientar-lo en qüestions pràctiques de la vida quotidiana. Ho fan mitjançant instruccions, advertiments, indicacions... Quina instrucció bàsica situa els aprenents perquè les duguin a terme? «En aquestes pràctiques ens pots instruir profitosament mitjançant consells i suggeriments. Pots il·lustrar les explicacions amb històries que serveixin d‟exemple i amb descripcions que aclareixin el que dius. La teva valoració personal conferirà, sens dubte, garantia als consells. Tingues en compte que la claredat i l‟ordre són molt importants quan instruïm o aconsellem. Parla sense pressa i no tinguis recança de repetir les indicacions, posar exemples o dir el mateix amb altres paraules.» Quins elements lingüisticotextuals poden ser objecte d’atenció i d’avaluació de professors i alumnes durant les pràctiques? Els que són més usuals en una interlocució directiva (a més dels ja enumerats en les pràctiques anteriors): verbs relacionats amb l‟atenció i la vigilància (fer atenció a, vigilar, fixar-se en...) verbs de manipulació i d‟operacions pràctiques (cargolar, deixatar, sargir...) formes imperatives positives de verbs usuals (recull/recolliu, obre/obriu, fes/feu...) formes imperatives negatives de verbs usuals (no recullis/no recolliu...). els quantitatius (quant, tant, bastant...) respostes absolutes (tot, sempre, arreu, tothom... cap, gens, mai, enlloc, res, ningú) formes d‟aconsellar (t’aconsello, et convindria, jo de tu...) formes de respondre a un consell (potser sí que m’anirà bé, això...) ús del present de subjuntiu per aconsellar (és convenient que posis, que facis...) ús de l‟imperfet de subjuntiu per aconsellar (seria bo que posessis, que fessis...) marques d‟ordre en les instruccions (primerament, en segon lloc, per acabar...) expressions d‟obligatorietat (cal, caldrà, és necessari...) formes d‟ús del verb caldre (cal respondre, cal que responguis, cal una resposta...) ús de preposicions per dir com es fa una cosa (amb compte, sense presses, a corre-cuita...)

ús de gerundis per dir com es fa una cosa (controlant el temps, remenant contínuament...) ús de subordinades per dir com es fa una cosa (com et sembli, com diuen els papers...)

formulació de supòsits per introduir un consell (si resulta que..., en cas de...) combinacions pronominals diverses (s’hi, te’l, li’n, s’ho, n’hi...) lèxic nominal i adjectival precís (clau de ganxo, cantell, rom, oscat...) etc.

També poden ser objecte d‟atenció i seguiment aspectes bàsics de pronúncia com aquests: El so de la B, D i G a final de paraula i davant d‟algunes consonants (club, de sobte, mag...). Sensibilització de consonants quan s‟uneixen dues paraules (cent anys, amb oli...). Omissió de la R i la E en algunes paraules (arbre, prendre, però, berenar...).


4 Conversa directiva Les compres

Què compro? Quan? Com?

Per parlar Comenteu els criteris pràctics que teniu a l’hora de comprar menjar, roba, productes de neteja, regals, etc.

1. Tens alguna regla d‟or pel que fa a les compres? Alguna cosa que sempre calgui fer? Alguna

cosa que mai no s‟hagi de fer? 2. T‟has trobat alguna vegada amb confusions a l‟hora de pagar, per la quantitat lliurada o pel canvi

rebut? Què ens aconselles que fem, a l‟hora de pagar en un establiment, perquè mai no hi hagi problemes?

3. Com t‟ho fas per no haver d‟anar urgentment a la botiga a comprar coses molt necessàries, com ara pa, oli, sal, arròs, etc.? Dóna‟ns consells per ser previsors o previsores en la compra de productes de primera necessitat.

4. Tens estratègies per comprar més bé de preu? Llegir catàlegs de productes? Comparar preus de diferents establiments? Estar atent a les oportunitats? Comprar abans d‟una alça previsible de preus? Quines són les millors?

5. Què podem fer per controlar les despeses en època de rebaixes? 6. Què hauríem de tenir en compte a l‟hora de triar un regal per a algú que apreciem (que li agradi,

que no sigui car, que sigui pràctic, que sigui original...)? 7. Què ens aconsellaries de fer per tenir la seguretat que comprem productes de bona qualitat?

Comprar marques d‟anomenada, comprar en establiments de competència reconeguda, llegir els detalls del producte, comprar productes amb garantia...?

8. Què s‟ha de fer quan ens venen un article defectuós? 9. Hi ha alguna cosa que puguem fer per no malbaratar paper i plàstic a causa de les compres i així

ser més ecològics? 10. Què podem fer per no deixar-nos arrossegar pel consumisme excessiu de les festes

nadalenques? 11. Què podem fer per ser ecològics, previsors, calculadors i detallistes a l‟hora de comprar? 12. ............................................................................................................................................................ 13. ............................................................................................................................................................ Per escriure

Escriu tres consells per a l‟hora d‟anar a comprar, amb les finalitats que hi ha a continuació

Per estalviar diners

Per estalviar temps

Per estalviar problemes Per conèixer. Expressions populars

Comprar barat és comprar car = Si compres barat probablement et caldrà comprar dues vegades.


Si tens problemes a l‟hora de comprar, adreça‟t a l‟Agència Catalana del Consum (ACC), a l‟Oficina Municipal d‟Informació al Consumidor (OMIC) o a altres organismes que defensen els drets de qui compra.



4 Conversa directiva Els diners

Qui paga, mana Per parlar

Doneu consells sobre situacions quotidianes o no tan quotidianes relacionades amb els diners. 1. Si ens trobem una cartera a terra o abandonada en algun lloc, què ens aconselles que fem? 2. Saps d‟algun secret per arribar a final de mes amb tranquil·litat? Què podem fer, en general, per

administrar-nos bé i no tenir sorpreses desagradables amb els diners? 3. Tens alguna regla per no pasar-nos amb les despeses? Què és més convenient, quan anem a

comprar, pagar amb targeta o amb metàl·lic? S‟han de diferenciar alguns casos? 4. Ens aconselles invertir en borsa? Cal tenir molts diners per fer-ho? De quines maneres es pot

fer? 5. Creus que és bo fer-nos un pla de pensions per quan siguem grans? Hi ha altres maneres

d‟estalviar per a la vellesa? 6. Ens suggereixes alguna idea per muntar un bon negoci (obrir una botiga, oferir algun servei,

produir alguna cosa...)? 7. Què podem fer per trobar feina? I per canviar de feina? Què aconsellaries a algú que està molt

desmoralitzat perquè s‟ha quedat sense feina? 8. Què ens aconselles per obtenir el màxim estalvi i rendiment dels nostres diners? Comparar

preus? Estar amatent a les ofertes? Esperar rebaixes? Consumir amb discreció? Invertir en borsa? Comprar per vendre a preu més alt?

9. Amb els diners hi ha gent esplèndida, raonable, estalviadora, gasiva i avara. Saps de persones que es comportin amb els diners d‟aquestes maneres? Quina posició és la millor?

10. Què hem de vigilar més, per no perdre els diners: la cartera, la bossa, els bitllets falsos o les estafes?

11. ............................................................................................................................................................ 12. ............................................................................................................................................................ Per escriure

Explica un negoci prou bo i llaminer en el qual no ens faci recança d‟invertir-hi.


Feina fuig, mandra no em faltis! = Expressió per mostrar que algú és gandul. Tenir un os a l‟esquena = Ser una persona que fàcilment s‟excusa per no treballar. Tenir llana al clatell = Ser una persona crèdula i ignorant.


Assabenta‟t de les possibilitats d‟estalvi econòmic a Catalunya: per família nombrosa, per edat de jubilació, per ser estudiant, etc. Pots consultar l‟Agència Catalana del Consum.



4 Conversa directiva Els espectacles

No us ho podeu perdre! Per parlar

Doneu-vos consells sobre els espectacles que coneixeu i sobre com creieu que haurien de ser.

1. Quin d‟aquests espectacles ens aconselles que vegem (cinema, teatre, circ, concerts, curses automobilístiques, partits de futbol, actuacions castelleres, cantades d‟havaneres, ballades de sardanes...)? Ens en pots aconsellar algun altre que coneguis?

2. Saps d‟espectacles típics d‟un lloc, com ara la Patum de Berga o el Carnaval de Vilanova, o que siguin propis de festes com poden ser els pessebres vivents de Nadal o el castell de focs de la Mercè? Ens en pots suggerir alguns? Ens aconselles alguna cosa per gaudir-ne? Ens fas algun advertiment que hàgim de tenir en compte si hi assistim?

3. Quins programes televisius hi ha dignes de ser vistos? Hi ha algun secret per no ser teleaddicte? 4. Què s‟ha de fer per treure entrades per a un espectacle? Quin mètode és més pràctic, treure-les

just abans de l‟espectacle, adquirir-les en caixers automàtics, comprar abonaments de temporada...? Abaixar els preus?

5. Què s‟hauria de fer perquè la gent anés a més espectacles? Més propaganda? Produccions de més qualitat? Campanyes de difusió cultural?

6. Has fet mai regals culturals com ara entrades de teatre, abonaments a la filmoteca, al Palau de la Música...? Quan i a qui els faries?

7. Com hauria de ser un bon espectacle de circ o una bona obra de teatre? I un bon partit de futbol? Com hauria de ser una pel·lícula o un programa de ràdio o televisió perquè fos atractiu?

8. ............................................................................................................................................................ 9. ............................................................................................................................................................

Per escriure

En una carta a un amic que fa temps que no veus, li recomanes que vegi un espectacle que a tu t‟agrada molt.


Picar de mans = Aplaudir Anar a córrer-la, anar de marxa, anar de farra, anar de parranda = Divertir-se


Actuacions de castellers, Fira de Teatre al Carrer (Tàrrega), Mercat de Música Viva de Vic, cantades d‟havaneres... (http://cultura.gencat.net/cpcptc/festes/Home.aspx).

Autoria: Anna Rafecas i Núria Soriano


4 Conversa directiva Els dies de festa

Que us ho passeu bé!

Per parlar Proposeu idees, suggeriu recursos, recomaneu estils i aconselleu coses pràctiques per organitzar festes o per participar-hi.

1. Què podríem fer perquè una festa d‟aniversari tingués èxit? La celebraries a casa teva o en algun

local? La sorpresa és un element important per felicitar algú o celebrar algun esdeveniment. Ens n‟aconselles alguna d‟original?

2. Què aconsellaries de fer en un matí lliure, de festa, si estiguessis sol o sola? I una tarda? I tot un dia? I amb el marit o la dona? I amb infants?

3. Si ens cal muntar un cap de setmana amb uns amics a l‟hivern, què ens aconselles que fem, llogar una casa rural, anar a un alberg de joventut, contractar l‟estada en un hotel, fer un viatge organitzat per agència...?

4. I a l‟estiu? Una sortida de càmping? Una estada a la platja? Llogar un bungalou? Una excursió de muntanya...?

5. Ens suggereixes algunes idees per decorar la llar durant les festes de Nadal? 6. Hi ha algun secret o ritual perquè s‟acompleixin els teus desitjos de la nit de Sant Joan? I els de

la nit de Cap d‟Any? Per exemple, saltar fogueres, portar roba interior vermella... 7. Explica‟ns les regles d‟or del bon amfitrió d‟una festa. Com ha d‟anar vestit? Què ha de controlar?

Com ha de reaccionar davant dels imprevistos? 8. Quines són les regles del bon convidat? Ha de portar algun obsequi, detall, beguda o menjar? Ha

de comportar-se de manera espontània o reservada? Pot utilitzar els espais i els objectes de la casa sense demanar permís?

9. Has participat en comiats de solter o de soltera? Dóna‟ns uns quants consells per muntar-ne un. 10. ...........................................................................................................................................................

11. ............................................................................................................................................................

Per escriure

Explica‟ns la recepta (ingredients, elaboració...) d‟un plat de festa del teu país o regió.


Per una festa no et trenquis la testa = Convé actuar amb seguretat fins i tot quan ens divertim.

Menjar raïm per Cap d‟Any porta diners tot l‟any = Creença popular. Per comprendre. Referents socioculturals

Poemes: «Xocolata desfeta» i «Pa amb tomàquet», de Miquel Martí i Pol.



4 Conversa directiva Els infants

No t‟enfilis! Menja-t‟ho tot!

Per parlar Doneu consells o suggeriu maneres d’actuar pel que fa a la cura, el tracte i l’educació dels infants.

1. Quines precaucions caldria prendre a casa si es donés el cas de tenir-hi un nen o una nena de

dos o tres anys? Pensa en perills com ara cops, caigudes, enrampades, intoxicacions, talls, cremades, destrosses...

2. A molts nens no els agraden les verdures, els llegums, les fruites... Coneixes mètodes per acostumar-los a menjar de tot? Què es necessita més, mà esquerra, insistència, paciència o severitat?

3. Què s‟ha de fer si a un nadó li costa agafar el son? Es bo gronxar-lo sovint? Convé acostumar-lo a un horari fix?

4. Tenir bons hàbits d‟higiene i salut, ser ordenat i adquirir autonomia són qualitats que desitgem a tot infant. Com ens ho hem de fer per aconseguir-les? Tens alguna experiència que ens serveixi d‟exemple? Pensa en hàbits com ara vestir-se sol, fer-se el llit, ordenar les joguines, fer els deures, estalviar diners...

5. Què s‟hauria de fer perquè els nens llegissin més i miressin menys la televisió? És convenient llegir-los o explicar-los contes, comprar-los lectures interessants, veure junts i críticament la televisió? Què més ens aconselles per aficionar-los a la lectura i a l‟estudi?

6. Els nens i les nenes actuals disposen de mòbils, consoles, televisors, Internet... Com s‟han de comportar els pares per saber, controlar o guiar la immensitat d‟informacions i contactes a què poden accedir amb tots aquests mitjans?

7. Què ens aconselles de fer amb els nens que tenen deures d‟escola? Ajudar-los si pregunten, fer-los amb ells, ensenyar-los mètodes d‟estudi, dotar-los d‟un espai apropiat...?

8. Què prioritzaries a l‟hora d‟escollir una escola per a un infant (la proximitat física, la relació amb altres nens del barri o de la zona, el preu, l‟anomenada del centre...)?

9. ............................................................................................................................................................ 10. ............................................................................................................................................................

Per escriure

Escriu uns quants consells per a gent que va amb infants a la platja. Per exemple: Poseu-los crema de protecció solar cada dues o tres hores.


Hi ha roba estesa = Aneu en compte en parlar (hi ha nens a prop als quals no convé de sentir això de què parleu).


Tradició, a les associacions de pares i mares (AMPA) de les escoles, d‟organitzar escoles de pares per parlar de l‟educació dels infants a casa.

Autoria: Esther Granero i Montserrat Guevara


4 Conversa directiva La ciutat, el poble, el barri

Tal faràs, tal trobaràs Per parlar

Parleu sobre comportaments i hàbits que afavoreixen la convivència ciutadana i doneu consells per fomentar el civisme.

1. Creus que el teu barri s‟hauria de millorar? Per què? En quins aspectes? En infraestructures? En

civisme? En salut ambiental? Quines millores penses que s‟hi haurien de fer? 2. Si algú et demana consell a l‟hora de reciclar, quins suggeriments li fas? 3. Què podem fer per conscienciar la gent dels efectes positius de reciclar? 4. Què s‟hauria de fer perquè tothom deixés els trastos vells davant la porteria el dia i l‟hora que

toca? 5. Si algú no recull els excrements del seu gos i tu ho veus, quins suggeriments li fas perquè no ho

torni a fer? Recordeu que «Ben dit, tot es pot dir». 6. Recomana bones pràctiques a l‟hora d‟escoltar música, mirar la televisió, o fer una festa a casa

per evitar fer la guitza als veïns. 7. Si un ciclista o motorista circula per una vorera, passa a frec teu i tens l‟ocasió de parlar-li, quins

consells li donaries per fer-lo canviar d‟hàbit? 8. Si vas de paquet amb un amic en una moto i descobreixes que té el costum de circular en contra

direcció (voreres, carrers de vianants, carrils bici, etc.) què li diries perquè respecti les normes de circulació i seguretat viària?

9. ............................................................................................................................................................ 10. ............................................................................................................................................................ Per escriure

A causa de la manca de pluges, l‟ajuntament ha fet públic que començaran aviat les restriccions d‟aigua. Arran de la notícia, has decidit reunir-te amb la família per donar-li instruccions perquè només en gastin la justa i necessària. Escriu cinc normes de consum responsable d‟aigua per a ells i, per què no, per al veïnat. Per exemple: Dutxeu-vos ràpidament i no us relaxeu en un bany escumós (si necessiteu relaxar-vos també funciona prendre una infusió de til·la i valeriana).


Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi. Si vols pau en la vila, calla i mira.


«La Moto», de Pere Tàpies. L‟auca del medi ambient (Internet: www.auques.cat/auques.php?auca=medi). «Un noi del barri», de Jaume Sisa. «Aquesta terra és la nostra terra», de La Trinca.

Autoria: Marta Calzada, Raquel Cayero, Maria-Mercè Martín i Digna Rodríguez


4 Conversa directiva

La sort o la desgràcia Desitja‟m sort!

Per parlar Parleu de quines coses acostumeu a fer (hàbits, supersticions, manies, oracions...). abans d’un esdeveniment molt important per a vosaltres (naixement d’un fill, examen, partit final en què juga el vostre equip...).

1. Ens acaba de tocar la grossa de la loteria. Què ens aconselles que fem? Ho diem a la família i als amics? No diem res a ningú? Portem el cupó a un banc?

2. És bo fer servir supersticions per tenir bona sort? Recordes algú que en feia servir? Ens n‟aconselles o desaconselles alguna?

3. Imagina que una amistat teva té mala sort en l‟amor. Què li recomanes? Que no hi pensi més? Que ho torni a provar? Que miri si pot canviar allò que pot ser-ne la causa?

4. Si algú perdés la feina, què li proposaries de fer? Apuntar-se a l‟atur? Anar al psicòleg per superar la depressió? Parlar amb amics i coneguts per trobar una altra feina?

5. Creus que s‟han de seguir les indicacions d‟un endeví, un astròleg, un tirador de cartes, etc. per tenir sort en el futur? Ens aconselles de fer aquest tipus de consultes? Per què?

6. Ens expliques com es juga a jocs d‟atzar com ara la ruleta, el quinto, el mentider, el pòquer, etc.? 7. Què hauríem de fer per tenir èxit com ara algun personatge famós, és a dir, per arribar a ser un

Leo Messi, un Roger Federer, un Woody Allen, una Scarlett Johansonn, un Bruce Springsteen, un Bill Gates...?

8. Si volguéssim jugar a alguna loteria o aposta, quina ens aconsellaries? La Loteria Nacional? La 6/49? El Trio? Els cupons de l‟ONCE? Fer una travessa? Alguna altra? En què et bases per aconsellar-nos-ho?

9. Ens pots dir què hem de fer perquè ens acompanyi més la sort que la malastrugança? Anar tranquils per la vida? Jugar molt a jocs d‟atzar? Tenir vista i aprofitar ocasions favorables?

10. ............................................................................................................................................................. 11. ............................................................................................................................................................. Per escriure

Escriu cinc consells per triomfar en l‟amor.


Sort n‟hi ha, de... = Expressió per indicar un factor positiu en una situació determinada. Demà serà un altre dia = Expressió de conformitat. La sort està tirada (Alea iacta est) = Ja no es pot fer res per canviar els esdeveniments.


«La sort a cegues» (conte de Pere Calders). Autoria: Manel Figuera i Ricard Truc



Les vacances On podríem anar?

Per parlar Doneu instruccions o consells per a l’hora d’anar de vacances.

1. Tens alguna regla d‟or a l‟hora de fer la maleta? 2. Explica‟ns què és imprescindible tenir en compte quan organitzes un viatge perquè surti rodó.

Quins aspectes tens en compte? 3. Ens pots explicar quins passos cal seguir si et perden la maleta a l‟aeroport? On ens hem de

dirigir? Amb qui hem de parlar? On hem d‟anar a reclamar? 4. Explica‟ns quins aspectes cal tenir en compte (sanitaris, alimentaris, de seguretat) quan viatgem a

un país molt diferent del nostre. Ens hem de vacunar? Hem de tenir en compte el canvi de moneda? Hem de vigilar el que mengem?

5. Quina és la teva regla d‟or per gaudir d‟unes vacances? Cal ser previsor? 6. Si algú està molt estressat, què li aconsellaries que fes? Quina és la millor manera, al teu parer,

de relaxar-se? 7. Dóna‟ns un consell per estalviar-nos alguns calerons quan preparem les vacances. 8. Suggereix-nos alguna activitat per si anem de vacances a la platja i no volem estar tot el dia

torrant-nos al sol com llangardaixos. Acostumes a jugar a algun joc de platja? 9. Quines activitats podem fer a la muntanya si volem emocions fortes? 10. On ens aconselles guardar els diners perquè no ens robin quan estiguem de vacances?

Coneixes algun mètode eficaç? 11. Dóna‟ns consells per organitzar bé unes vacances, estalviar diners i passar-s‟ho bé. 12. ............................................................................................................................................................ 13. ............................................................................................................................................................ Per escriure

Fes una llista de cinc regles importants per anar de vacances amb seguretat, salut, estalvi i descans. Per exemple: planifica-les i contracta-les amb temps, surt més barat.

1

2

3

4

5 Per conèixer. Expressions populars

Allà on vas, fes com veuràs = S‟aconsella de seguir els costums dels llocs on anem. Festa de foc no la veges de prop = El foc és perillós i cal no apropar-s‟hi. El que guarda sempre té = L‟estalvi és important.


Fragment de la cançó «Ítaca», de Lluís Llach. Propostes de vacances en albergs de Joventut (www.tujuca.com).




L‟art Mans d‟artista

Per parlar

Expliqueu-vos mètodes i maneres de fer relacionades amb la decoració, l’art, els espectacles cinematogràfics o teatrals, etc. 1. Com moblaries un estudi de 30 m2? Com pintaries les parets perquè l‟espai semblés més gran? El

decoraries? Com? 2. Després de pintar el pis, com ho he de fer per conservar la pintura, els pinzells, els rodets i altres

utensilis que han sobrat? 3. La meva filla fa una obra de teatre a l‟escola i s‟ha de vestir d‟arbre. Com li puc fer la disfressa?

Com fem les fulles, com les aguantem? Quin material podem fer servir? 4. Quin tipus d‟espectacle li recomanaries a algú que estigués estressat, trist, avorrit, baix de

moral...? Per què? 5. Què li recomanes a algú que no vol fer cua per anar a veure un espectacle? Com pot aconseguir

les entrades sense passar per taquilla? 6. Què es pot fer per aconseguir descomptes per anar a veure algun espectacle, museu, etc.? Què

hauria de fer per conèixer l‟oferta de lleure del lloc on visc? 7. Quin tipus de comportament creus que és l‟adequat quan anem a veure un espectacle? I quin

creus que no ho és? 8. ............................................................................................................................................................. 9. .............................................................................................................................................................

Per escriure

Un amic teu que ara viu a Londres, t‟envia un correu perquè està decorant el seu pis i necessita que l‟aconsellis sobre com penjar uns quadres: un de gran, un de mitjà i un de petit. Respon-li explicant-li com ho faries tu.


N‟hi ha per llogar-hi cadires = Expressió per ponderar com és de curiosa, increïble, divertida, etc., una cosa.

Tenir el cap ple de pardals = Ésser molt fantasiós. Posar fil a l‟agulla = Emprendre una acció


L‟agenda cultural Autoria: Anna Bertran, Eva Boix, Sergi Borges i Raquel Olivé



La feina Estic enfeinat. Aconsella‟m alguna cosa

Per parlar

Doneu consells per trobar una feina, per mantenir la que ja teniu i per fer altres coses que donen molta feina. 1. Què s‟ha de fer per buscar feina? S‟han de mirar les ofertes de treball del diari? 2. Cal anar a una empresa de treball temporal? Va bé consultar els webs de feina a Internet? 3. Dóna‟ns algunes regles d‟or per conservar una feina que valores molt. 4. Què aconsellaries a una persona que ha d‟anar a una entrevista de treball? Pensa en el vestuari,

el tractament personal, la puntualitat, la sinceritat, la naturalitat. 5. Quins passos s‟han de seguir per organitzar una festa de final de curs de català (dia, restaurant,

menú, preu, assistents...) 6. Com hauries d‟adequar casa teva per a una persona amb mobilitat reduïda? I per a una persona

invident? I per a una persona molt gran? 7. Quins consells ens dónes per tenir unes plantes interiors o exteriors ben boniques? 8. Quins suggeriments faries a una persona que està molt atabalada perquè té massa feina? 9. Imagina que m‟han acomiadat improcedentment de la feina. Dóna‟m alguns consells de tipus legal

i anímic per afrontar aquesta situació. 10. ...........................................................................................................................................................

11. ............................................................................................................................................................

Per escriure Escriu 5 consells perquè no donin una feina a una persona.

1. No siguis gens puntual

2.

3.

4.

5.


Fent i desfent es va fent l‟aprenent


Els comitès d‟empresa Els sindicats L‟Estatut del treballador Els convenis laborals L’auca del Sr. Esteve

Autoria: Gemma Garcia, Rosabel Ganyet i Sílvia Martorell



Els llibres Llegim?

Per parlar

Doneu-vos consells i feu-vos suggeriments sobre llibres, biblioteques i llibreries. 1. Hi ha algun secret per fer agafar afició a la lectura als nens? 2. Què podem fer per triar un bon llibre de vacances? 3. Tens alguna idea per llegir al llit i no adormir-se? 4. Què ens aconselles per no confondre‟ns amb els personatges d‟una novel·la llarga i enredada? 5. Què s‟hauria de fer en una biblioteca per mantenir el silenci, la tranquil·litat i el bon ambient? 6. Tens una setmana de vacances i has decidit escriure la novel·la de la teva vida. Quins passos

seguiràs? 7. Si algú encara no s‟ha llançat a llegir en català, què li aconsellaries? 8. Què s‟ha de fer per conservar bé els llibres que tenim a casa? Què no s‟ha de fer? 9. Què cal tenir en compte quan comprem un llibre per regalar? 10. Dóna‟ns consells per recuperar els llibres que has deixat i no et tornen. 11. Quines lectures ens aconselles més. els còmics, els diaris, les novel·les o els llibres de consulta? 12. ............................................................................................................................................................

13. ..............................................................................................................................................................

Per escriure Quins consells donaries a una persona que no llegeix gaire, per triar un bon llibre per llegir durant les vacances d‟estiu?


T‟expliques com un llibre obert = T‟expliques molt bé, amb mota claredat. Deixar els llibres = Abandonar els estudis. Estudiar = Cremar-se les celles = Fer colzes = Cremar oli. Ser un lletraferit = Ser llegit = Agradar-li molt la lectura i l‟estudi. Ésser una enciclopèdia = Saber moltes coses. Per comprendre. Referents socioculturals

Accés a la universitat per a majors de 25 anys. Setmana del llibre en català.



4 Conversa directiva El mar

Si vas a la platja...

Per parlar Parleu del que cal fer a la platja per evitar incidents. Doneu consells i recomanacions per gaudir del mar i del seu entorn. 1. Què s‟ha de fer per no cremar-nos a la platja? 2. Hi ha algun secret per mantenir-se moreno tot l‟any? Ens aconselles fer raigs UVA abans de la

temporada de platja creus que els productes bronzejadors són millors? 3. Si algú s‟hagués cremat la pell amb els raigs de sol, què li aconsellaries que fes? 4. Ens suggereixes alguna idea perquè una criatura perdi la por al mar? 5. És bo banyar-se al mar just després de menjar? Què podem fer en cas de tall de digestió? 6. Tens alguna regla d‟or quan vas a la platja amb criatures? (l‟hora ideal, coses que has d‟agafar,

consells que els dónes...) 7. Explica‟ns algun joc de platja que coneguis. 8. Dóna‟ns alguns consells per passar tot el dia a la platja sense gastar gaires diners. 9. Què s‟hauria de fer perquè la tornada de la platja cap a casa no fos una tortura (la sal a la pell, la

sorra a la roba, les cues d‟automòbils...)? 10. Quina activitat ens aconselles de fer a la platja: llegir, prendre el sol, jugar o nedar? O potser

alguna de diferent? 11. ............................................................................................................................................................

12. ..............................................................................................................................................................

Per escriure Un amic teu se‟n va de vacances al Carib. Escriu-li un correu electrònic amb tots els consells i les recomanacions que creguis convenients. Per conèixer. Expressions populars

La mar és generosa: pren poc i dóna molt. A la mar, no ve d‟un peix. —Com estàs? —La mar de bé!


CRAM. Fundació per a la conservació i recuperació d‟animals marins. Premià de Mar (www.cram.org) El Museu de la Mediterrània us obre les portes a la descoberta i al coneixement de l'espai humà de la Mediterrània (www.museudelamediterrania.org)

Autoria: Núria Camps, Marta Mussach, Anna Roig


4 Conversa directiva La música

Em sona alguna cosa Per parlar

Aconsella’ns sistemes bons d’audició (ràdio, CD, Internet...) i maneres agradables d’escoltar música. 1. Creus que és important l‟educació musical? Què ens aconselles perquè els nens tinguin una bona

educació musical? 2. Recomana‟ns la millor manera d‟escoltar música a casa, pel carrer, quan viatgem... 3. On podem trobar informació sobre l‟oferta musical. Recomana‟ns revistes, pàgines web... on hi

hagi una bona informació musical. 4. Quan anem a un concert, què cal fer per aconseguir una entrada en un bon lloc i al millor preu? 5. Ens suggereixes alguna idea per gaudir de bona música sense gastar gaires diners? 6. Si anéssim al teu país, ens recomanaries algun festival o algun espai de concerts? Què cal fer per

anar-hi? 7. Si algú busca una música determinada, li aconsellaries alguna botiga on el puguin assessorar? 8. ..............................................................................................................................................................

9. ..............................................................................................................................................................

Per escriure

Aconsella algú que vulgui anar a un festival de música com el Sónar, el Senglarock, o el Festival de Música de Peralada. Com cal anar vestit?, què s‟ha de portar, com s‟hi pot anar?, amb qui?


Ballar una cosa pel cap a algú. „Recordar-la vagament‟. Els músics tenen més glòria que fe. „Se‟ls considera poc devots‟.


Portals: decibel.cat, ritmes.cat, cantautors.cat, xarxademusiques.cat... Ràdio: Icat fm (92,5 al Barcelonès); per Internet icatfm.cat...

Revistes: Enderrock, Sons, Jaç... Festivals: concerts del Grec, Festival de Música de Peralada, Primavera Sound, Sònar, Senglarock... Recintes: Palau de la Música, L‟Auditori, Gran Teatre del Liceu, CAT (Centre Artesà Tradicionàrius)...



4 Conversa directiva El temps

Com comptes el teu temps?

Per parlar La vida és córrer amunt i avall, organitzar-se, portar una agenda, planificar les vacances, la setmana, etc... Expliqueu com organitzeu el vostre temps. 1. Dóna‟m algun consell per llevar-me d‟hora als matins. 2. La setmana vinent he de fer moltes coses, m‟ajudes a organitzar-me l‟agenda? 3. Ens suggereixes alguna idea per no arribar tard als llocs? 4. Què he de fer per tenir més noció del temps i que no se‟m passin les hores volant? 5. Què creus que hauríem de fer perquè el metro funcionés les 24 hores del dia? 6. Què fas un dia de vacances? Com aprofites el temps? 7. Com organitzaries els horaris de les escoles perquè fossin compatibles amb els horaris dels

pares? 8. Explica‟ns com fer un bon rostit de vedella i que quedi tendre. 9. Com preparen el té els àrabs? El deixen bullir molt o poc temps? 10. .............................................................................................................................................................

11. ..............................................................................................................................................................

Per escriure

Imagina‟t que demà és el primer dia després de vacances: tu comences a treballar, la teva parella també, els nens comencen l‟escola, la cangur de la tarda t‟ha fallat, la teva mare no hi és per quedar-se amb les criatures i encara has d‟anar al supermercat! Com organitzaràs el dia? ............................................................................................................................. ............................................................................................................................. ............................................................................................................................. ............................................................................................................................. ............................................................................................................................. ............................................................................................................................. ............................................................................................................................. Per conèixer:

Expressions populars

- De sol a sol - Temps al temps. - Qui mira massa la lluna no farà gaire fortuna. - Qui dia passa any empeny.


«Nosaltres, ben mirat» , de Miquel Martí i Pol (annex) «Perquè un dia torni la cançó a Sinera», de Salvador Espriu (annex)


Converses argumentatives


5

Pràctiques de conversa argumentativa Quin és l’objectiu de les pràctiques de conversa argumentativa? Consolidar els coneixements assolits en etapes bàsiques i elementals d‟aprenentatge (Elemental 2 o equivalents) i adquirir fluïdesa i correcció suficients per comunicar-se oralment de manera argumentativa. Què és un text argumentatiu? És la forma de discurs que fem servir per exposar de manera coherent les nostres idees. De què s’hi parla? A les pràctiques de conversa argumentativa els aprenents comuniquen les seves idees i valors per tal de justificar opcions, opinar sobre qüestions discutibles, rebatre opinions contràries, explicar raonaments complexos, etc. Quina instrucció bàsica situa els aprenents perquè les duguin a terme? «A les pràctiques pots parlar del que vulguis, amb la possibilitat de formular opinions i defensar-les, o de mostrar-te disconforme amb les opinions dels altres i establir petits debats argumentals. Les reflexions sobre idees o valors gairebé mai no són simples. Caldrà que construeixis el pensament tenint en compte distincions que calgui fer, límits que convingui establir, concessions a l‟oponent o interlocutor, causes que intervenen en un fet, conseqüències que pot comportar una opció, etc. Per això sovint la intervenció pot ser una mica més llarga i la construcció de les frases, més complexa.» Quins elements lingüisticotextuals poden ser objecte d’atenció i d’avaluació de professors i alumnes durant les pràctiques? Els que són més usuals en una interlocució argumentativa (a més dels ja enumerats en les pràctiques anteriors): verbs usuals per manifestar desconeixement, dubte, suposició i seguretat conjuncions i locucions conjuntives d‟ús habitual verbs per descriure la reflexió que es fa (aclarir, admetre, assegurar...) verbs per comunicar el que s‟ha pensat (afirmar, comunicar, confessar...) maneres diverses d‟argumentar (ja ho deia Sòcrates, recorda què li va passar a en Joan...) ús de verbs amb preposició o amb que davant de la frase (dubto de... = dubto que...) construcció de frases a partir de condicions (si els humans fóssim més solidaris no passaria...) construcció de frases adversatives (la Terra s’escalfa; així i tot, encara podem...) construcció de frases amb concessions (no canviaré d’opinió encara que...) construcció de frases causals (no ompliu piscines privades, ja que hi ha escassetat d’aigua.) construcció de frases finals (es convoquen eleccions en diumenge per tal que...) construcció de frases consecutives (no ha plogut gens i, per tant, els camps...) formes d‟expressar conformitat o discrepància (sóc del mateix parer, discrepo absolutament...) connectors per afegir idees (igualment, a més, també, de la mateixa manera...) connectors per canviar de tema (d’altra banda, però també, una altra qüestió és que...) connectors per resumir (en poques paraules, en resum, l’essencial és, doncs...) ús adequat i correcte de tots els pronoms febles i les seves combinacions

etc. També poden ser objecte d‟atenció i seguiment aspectes bàsics de pronúncia com aquests:

El so de la X entre vocals i a final de mot (Àlex, Fèlix, taxi, exacte..). El so de la X a l‟inici de paraula, després de n o r (xicot xinès, planxa, orxata...). El so de la X precedida d‟una vocal i una i (caixa, guix, deixar...). Els so de la S a l‟inici i final de paraula i després de consonant (Sònia, arròs, Elsa, capsa...). El so de la Z, i de la S entre vocals (zona, zoo, colze, dotze, casa, cosí, base...).


5 Conversa argumentativa Les compres

Les compres a debat Per parlar

Manifesteu els vostres criteris sobre les compres quotidianes i les que fem en situacions concretes. Valoreu l’activitat comercial des de tots els aspectes possibles.

1. Estàs d‟acord que, en general, comprem més del que necessitem? Es pot viure bé sense

comprar tant? Pots posar-nos-en exemples? 2. Hi ha gent que no pot passar el dia sense comprar. A què pot ser degut aquest comportament

compulsiu? 3. És imprescindible comprar alguna cosa per obsequiar algú o bé hi ha altres opcions? 4. Consideres que determinades marques són una garantia de qualitat? 5. Estàs d‟acord que quan alguna cosa s‟espatlla és millor llençar-la i comprar-ne una de nova

perquè surt més a compte? 6. Penses que la publicitat sol ser enganyosa? Si creus que sí, ens pots posar algun exemple

d‟anunci «trampós»? 7. En quina mesura creus que el consumisme perjudica el medi ambient? 8. Consideres que és una bona opció traspassar a altres persones la roba en bon estat que ja no

fas servir? Coneixes experiències de famílies que «es passen» la roba? 9. Estàs d‟acord que pagant amb targeta de crèdit la gent gasta més? 10. Et sembla que ens deixem portar per les tendències de la moda a l‟hora d‟anar a comprar? Per

què? 11. Trobes bé que augmenti la creació de grans superfícies de venda i disminueixin les botigues

especialitzades i de proximitat? 12. ............................................................................................................................................................ 13. ............................................................................................................................................................

Per escriure Comprar respectant el medi ambient. Què podem fer? Com? Per conèixer. Expressions populars

Pagar a pes d‟or = Pagar molt car. Pagar bitllo-bitllo = Pagar al comptat. Pagar el gust i les ganes = Pagar més del que és just.


Les rebaixes en la roba de temporada: finals d‟hivern i d‟estiu. El període més intens de compres a Catalunya: Nadal i Reis. Els mercats d‟intercanvi a Catalunya, una tradició que s‟estén.



5 Conversa argumentativa Els diners

Beneïts diners / Maleïts diners Per parlar

Argumenteu les vostres opinions pel que fa als diners. Justifiqueu les vostres respostes.

1. Creus que tot es pot comprar? Quin paper juguen els diners en la nostra felicitat? Ho són tot?

Què més hi falta? 2. Valores positivament que s‟allargui l‟edat de jubilació als setanta anys? Què opines de les

jubilacions anticipades? 3. Veus bé que hi hagi casinos on es pugui guanyar o perdre tot en un moment? 4. Què n‟opines, dels augments dels tipus d‟interès de les hipoteques? 5. Què penses que és millor, comprar un pis o anar de lloguer? Creus que en un futur pròxim els

joves actuals tindran més facilitats per comprar o llogar un pis? 6. Quins arguments hi ha per acceptar o refusar la deslocalització de les empreses? 7. Què opines dels diners que gastem comprant per Nadal? 8. Com valores el fet d‟enganyar Hisenda? Qui pot fer-ho amb més facilitat? Estàs a favor de pagar

una part dels serveis d‟un paleta, lampista, mecànic, etc., en diner negre per estalviar-te una part de l‟IVA?

9. Com és que els estats europeus són lluny de dedicar el 0,7 % del producte interior brut als països subdesenvolupats?

10. ............................................................................................................................................................ 11. ............................................................................................................................................................

Per escriure Segons en Marc Serena, promotor de la xarxa per compartir cotxe Carsharing, circular per Barcelona amb cotxe genera un cost econòmic de 1.500 euros l’any, agreuja el canvi climàtic, suposa accidents i contamina. Estàs d’acord amb ell quan diu que els que vulguin fer servir el cotxe per Barcelona en paguin els costos per mitjà dels peatges, les zones blaves i verdes, els impostos de circulació, etc.? Argumenta la resposta. Per conèixer. Expressions populars

Feta la llei, feta la trampa = Hi ha diferents maneres d‟interpretar o d‟eludir les normes. La llei de l‟embut = Norma per la qual es fan complir les lleis o les obligacions als més pobres o desfavorits.


Opinió estereotipada que els catalans són gent estalviadora i garrepa. L‟estalvi, motor d‟economia, va ser una de les causes del desenvolupament industrial de Catalunya al segle XIX.



5 Conversa argumentativa Els espectacles Gust, ètica i art

Per parlar

Comenteu la vostra opinió sobre diversos aspectes relacionats amb els espectacles.

1. Ets partidari o partidària d‟impedir als menors l‟assistència a alguns espectacles de cinema o de teatre? Si és que sí, a quin tipus d‟espectacles i per què?

2. Mirar la televisió a casa fa minvar el diàleg familiar? 3. A què són degudes les actuacions violentes d‟espectadors i jugadors de partits de futbol que tan

sovint veiem per la televisió? 4. Notes alguna diferència entre les televisions públiques i les privades? En què, si és el cas? Creus

que tenen acceptació les televisions de pagament? 5. Consideres correcta la proporció de temps que televisions i ràdios destinen als anuncis? 6. Ens comportem igual les persones quan estem soles o quan som part d‟una gran massa de gent,

com ara el públic d‟un concert o d‟un partit de futbol? Per què? 7. Hi ha espectacles que comporten risc per a la persona que els fa (toreros, equilibristes...).

Penses que són admissibles? 8. Què penses dels espectacles que comporten dolor o mort d‟un animal, com ara les curses de

braus o les festes populars amb animals? 9. Cal fomentar que la gent vegi més cinema i teatre per adquirir més coneixements i tenir criteris

culturals més sòlids? 10. Per què les persones convertim fàcilment en espectacle incidents poc habituals que succeeixen

al carrer? Pensa en accidents de circulació, obres amb gran maquinària, incendis, actuacions de la policia, etc.

11. ............................................................................................................................................................ 12. ............................................................................................................................................................

Per escriure Una entitat esportiva vol introduir la boxa en les seves instal·lacions. Tu n‟ets un soci i prepares el que diràs a l‟assemblea on es debatrà sobre la conveniència o no d‟aquesta iniciativa. Resumeix el teu criteri amb un màxim de 100 paraules.


Donar un espectacle = Fer una actuació escandalosa. Fer una escena = Moure un escàndol, comportar-se indignament en públic.


La Generalitat de Catalunya i molts ajuntaments han creat codis de conducta referits a les ofertes culturals, als espectacles, als esports...

Autoria: Jordi Esteban


5 Conversa argumentativa

Els dies de festa Celebració? Descans? Diversió?

Per parlar

Parleu i opineu sobre la celebració de les festes, per què les celebreu o per què no, què en penseu, amb què no esteu d’acord i amb què sí.

1. Per a què són els dies de festa, segons la teva opinió (per celebrar algun fet religiós, per

descansar, per divertir-se, per canviar d‟activitat...)? Què creus que n‟opina la majoria de gent? 2. Per què creus que un diumenge a la tarda, malgrat que és un dia de festa, per a moltes persones

és el pitjor dia de la setmana? 3. Al nostre país hi ha festes que cauen entre setmana. Series partidari o partidària de traslladar-les

a divendres o dilluns per no interrompre la setmana laboral i així evitar «ponts» molt llargs? 4. Molts col·lectius vinguts d‟altres països celebren les festes del seu país o regió en dates diferents

de les d‟aquí. Com ho valores? 5. És un fet que cada cop hi ha més gent que no celebra les festes en família o de manera

tradicional. Podries explicar en què ha canviat la manera de celebrar un sant, un aniversari, una festa religiosa...? A què són deguts aquests canvis?

6. Moltes festes acostumen a tenir rituals que es repeteixen: coses que es mengen, roba que la gent es posa, accions que es fan, persones que es conviden... En canviaries alguna? Si és que sí, per què?

7. Què opines de rituals i costums relacionats amb algunes festes, com ara menjar raïm per Cap d‟Any, posar-se roba interior de color vermell la nit de Cap d‟Any, saltar una foguera la nit de Sant Joan...?

8. Veus bé que els ajuntaments destinin una part dels impostos a organitzar festes populars, a la decoració, a l‟enllumenat de Nadal...?

9. Cada poble o ciutat té algun dia festiu propi, una «festa major». Creus que aquestes festes ajuden al coneixement mutu i a la relació social? S‟aconsegueix amb elles passar de la coexistència a la convivència? Hi ha altres maneres d‟aconseguir-ho?

10. ............................................................................................................................................................ 11. ............................................................................................................................................................ Per escriure

Una publicació local prepara un monogràfic sobre festes populars i consum d‟alcohol i demana aportacions personals de 100 paraules que responguin aquestes preguntes: Què passa? Per què passa? Què s‟hi pot fer? Fes-ne una. Per conèixer. Expressions populars

La festa, un mateix se la fa = L‟actitud personal és indispensable per gaudir d‟una festa. Festa treballada, festa esguerrada = És bo celebrar les festes i no treballar


La cançó «Bon Nadal» de Quimi Portet (una nadala «diferent» de les tradicionals...)




Els infants Infància, temps de creixença

Per parlar

Manifesteu les vostres opinions sobre l’alimentació, la cura i l’educació dels infants.

1. És un fet que les famílies cada dia tenen menys fills. Podries explicar per què? 2. Quina és la principal responsabilitat dels pares: educar els fills, alimentar-los, tenir cura de la

seva salut? Creus que hi ha pares que deleguen a l‟escola responsabilitats que no haurien de delegar? Quines? Per què pot succeir, això?

3. La responsabilitat de tenir cura dels fills està ben repartida entre l‟home i la dona? Si penses que no, què creus que ha de canviar perquè sigui així?

4. Quins arguments aportaries per aconseguir conciliar la vida laboral i la vida familiar? 5. Què opines dels incentius econòmics del govern pel naixement d‟un infant? 6. Veus bé que els infants vagin a l‟escola bressol des de ben petits? 7. Consideres correcte que els infants facin activitats després de l‟horari escolar? 8. Estàs d‟acord amb la durada de les vacances d‟estiu? 9. Hi ha jocs de nens i jocs de nenes? Què en penses? 10. Què opines de la dita: «Els infants neixen amb un pa sota el braç»? 11. ............................................................................................................................................................ 12. ............................................................................................................................................................ Per escriure

Escriu arguments a favor i en contra de portar els nens a colònies infantils. Per conèixer. Expressions populars

Pujar dret = Ser educat amb rigor. Cantar les veritats = Renyar.


El teu nom és Olga, de Josep Maria Espinàs.

Autoria: Esther Granero, Montserrat Guevara i Sílvia Martorell


5 Conversa argumentativa La ciutat, el poble, el barri

Per un sí o per un no

Per parlar Comenteu les vostres opinions sobre la realitat de la ciutat, el barri o el poble on viviu: la gent, les infraestructures, els serveis, el medi ambient...

1. Quines serien les dimensions de la població ideal (una ciutat gran, mitjana, petita, un poble...)? Quines raons addueixes?

2. Les infraestructures del lloc on vius són adequades? Pensa en carrers, il·luminació, serveis, circulació, mobilitat, espais verds, comunicació, seguretat...

3. La gent, quan es veu immersa entre la multitud, se sent més acompanyada o més aviat experimenta una gran solitud? Ho pots raonar?

4. Consideres que actualment hi ha més contacte i es conviu millor que abans amb la gent del barri o del poble? Per què?

5. Creus que hi ha més gent solidària que abans? 6. Creus que hi ha suficient nombre d‟associacions i organitzacions socials al barri o poble on vius?

Quines iniciatives hi trobes a faltar? Quines necessitats socials caldria atendre? 7. Què contamina més al teu barri (el soroll, els fums, els residus...)? A què és degut el fenomen?

Creus que es possible una reducció de la contaminació? 8. Diuen que comprar a les botigues del barri és més car que comprar a les grans superfícies. Tu

què en penses? 9. Segurament al barri o poble hi viuen persones sense sostre. Què s‟hauria de fer per evitar que es

produeixin situacions d‟indigència? Què s‟ha de fer davant de casos reals als nostres carrers? 10. Arriben persones vingudes d‟arreu a les nostres ciutats i pobles. Com valores aquest fet? En què

ha de consistir la integració dels nouvinguts als països d‟arribada? 11. ............................................................................................................................................................ 12. ............................................................................................................................................................ Per escriure

Dóna la teva opinió i ofereix arguments que la refermin sobre alguna d‟aquestes alternatives: La ciutat està preparada perquè puguem circular-hi amb bicicleta? El dret al descans preval sobre el dret a la diversió? Tenim una ciutat segura o insegura? Per conèixer. Expressions populars

Al bon jan, ses terres estranyes pàtries li seran (baleàric) = La bondat llima les diferències. Si tens bon veïnat, estaràs ben guardat = Amb bons veïns hi ha més seguretat. Amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat = La discreció entre veïns és bona.


«El Danuvi és blau», de La Trinca Les cròniques de viatges de Josep Maria Espinàs.

Autoria. Marta Calzada, Raquel Cayero, Mercè Martín i Digna Rodríguez



La sort o la desgràcia Existeix la sort?

Per parlar

Parleu de si creieu en les casualitats o no, de si la sort ha influït en la vostra vida o al contrari, de si la sort s’ha de buscar o bé es troba.

1. Com és que hi ha tanta gent que compra loteria per Nadal? 2. Consideres que els jocs d‟atzar compleixen una funció positiva dins de la societat? 3. Estàs a favor que els bars i restaurants tinguin màquines escurabutxaques? Limitaries el nombre

de sales de joc, bingos i casinos del país? 4. A què creus que és deguda la ludopatia? 5. Quins arguments tens a favor o en contra de les supersticions? 6. Veus bé que hi hagi gent que consulti el seu futur a astròlegs, endevins, vidents, etc.? Què

n‟opines? 7. Penses que si la riquesa estigu78és distribuïda equitativament existirien els jocs d‟atzar? 8. Creus que hi ha alguna divinitat, destí, karma, combinació d‟astres o altres éssers per damunt de

nosaltres que ens determinen el futur? O bé som nosaltres els qui, lliurement, ens el determinem? 9. Quin d‟aquests elements consideres més decisiu per viure amb benestar: la voluntat, la

intel·ligència, la sort o l‟amistat? Per què? 10. Diuen que a la vida qui té salut, diners i amor és afortunat. Hi estàs d‟acord? Podries explicar per

què? 11. ............................................................................................................................................................. 12. ............................................................................................................................................................. Per escriure

De manera resumida explica quins factors penses que són més decisius en la sort i per què: l‟atzar, un ajut sobrenatural, l‟esforç i les capacitats pròpies...


Expressions de conformitat: Que Déu hi faci més que nosaltres. Déu tanca una porta i n‟obre una altra. Gràcies a Déu. Que sigui el que Déu vulgui.


Textos d‟Àlex Rovira, del llibre La bona sort. Contraposar-los amb la piràmide de Maslow. L’ofici de viure, de Catalunya Ràdio (de dilluns a divendres, a les 20 h).

Autoria: Manel Figuera i Ricard Truc


5 Conversa argumentativa Les vacances

Les vacances són per descansar...

Per parlar Doneu-nos la vostra opinió sobre diversos aspectes relacionats amb el temps de vacances.

1. Estàs d‟acord amb aquesta afirmació: «Els homes, quan es perden mai no volen preguntar i les dones no entenen els mapes» ?

2. Veus bé el turisme sexual? 3. Què n‟opines, de la situació dels transports a Catalunya (aeroport, trens, etc.)? 4. Diuen que fer un viatge durant les vacances és més cansat que quedar-se a casa. Tu què en

penses? 5. És un fet que hi ha gent que s‟endeuta per poder fer un gran viatge. Què n‟opines? 6. Per què creus que hi ha gent que necessita emportar-se tot l‟armari quan va de vacances? 7. Què n‟opines, de comprar records d‟un país per a tota la família i/o amics? Creus que realment

són representatius del país en qüestió? 8. Quins arguments hi ha per preferir utilitzar diners en efectiu o la targeta de crèdit quan surts de

viatge? 9. Consideres correcte que la gent que viatja a un país estranger no vulgui tastar els menjars típics

d‟allà i s‟alimenti a base de pizzes i hamburgueses? 10. ............................................................................................................................................................ 11. ............................................................................................................................................................ Per escriure

Participes en una revista local i et demanen un article d‟opinió breu sobre el que penses del turisme de borratxera.


Una flor no fa estiu, ni dues primavera = D‟un fet aïllat no es poden treure conclusions clares. Estiu calorós, hivern rigorós = Una opinió popular, poc demostrable. Qui parla mal de l‟estiu no sap el que diu = L‟estiu és una època bona per a molta gent.


Vacances d’estiu, de Quim Monzó.



5 Conversa argumentativa L‟art

No us ho perdeu! Avui fan... Per parlar

Doneu la vostra opinió sobre les activitats artístiques que fem o podem fer i sobre les manifestacions de l’art que s’ofereixen en l’actualitat. 1. Què valores més, el cinema o el teatre? Què en penses del cost de l‟entrada? Justifica la teva

resposta. 2. Creus que és important que a les escoles s‟afavoreixin les expressions artístiques com ara la

plàstica, les manualitats, la música, l‟expressió corporal, la creativitat...? 3. Penses que una imatge val més que 1000 paraules? Hi ha algun quadre que et desperti

determinades sensacions, records, emocions, pensaments...? 4. Què n‟opines, dels premis o concursos com ara el premi Planeta, el TP, els Òscar, Eurovisió,

etc.? Creus que guanya el millor? Són objectius? Creus que estan polititzats? Per què? 5. Veus bé que a la televisió hi hagi tants “reality shows”? N‟hi ha de molts tipus diferents? Què et

semblen aquests programes? Te‟n mires cap? 6. Què en penses del món de les passarel·les? Et sembla normal que les models estiguin tan

primes? Creus que és un bon exemple per a les adolescents? Quin paper creus que han de jugar les passarel·les importants?

7. Música, imatges i pel·lícules són elements artístics que es poden baixar fàcilment d‟Internet per estalviar-se el cost de la compra. Ho consideres just?

8. Vas a visitar museus? Visites exposicions artístiques? Consideres important conèixer les manifestacions de l‟art en l‟actualitat (pintura, fotografia, ceràmica, escultura, etc.)? Ho pots justificar?

9. ..............................................................................................................................................................

10. ..............................................................................................................................................................

Per escriure Moltes obres d‟art han estat “raptades” del seu lloc d‟origen i per poder veure-les cal anar a un museu o fins i tot a un altre país. Consideres correcte que les obres d‟art no es trobin en el seu lloc original? Argumenta la teva resposta.


Fer comèdia = Fingir Ser un artista = Ser una persona molt hàbil, llesta o eixerida. Per art d‟encantament = Com per miracle


Sitges, Festival Internacional de Cinema de Catalunya Passarel·la Gaudí




La feina Viure per treballar o treballar per viure?

Per parlar

Argumenteu la vostra opinió sobre diversos aspectes relacionats amb la feina. 1. Com justificaries la conveniència de treballar des de casa? (per exemple: sense desplaçaments,

conciliació de la vida familiar i laboral, horaris flexibles). 2. Què opines sobre el fet que encara hi hagi diferències de sou entre homes i dones per fer la

mateixa feina? Per què creus que passa? 3. Veus bé que en una família treballin el pare i la mare? Quines conseqüències pot tenir per als fills?

Fer moltes activitats extraescolars? Manca de temps per jugar amb els pares? I per a la parella? Poc temps per parlar o fer les feines domèstiques?

4. Com valores que la dona aporti el sou principal a la família i que l‟home s‟ocupi de les feines de casa? Quins canvis hi ha hagut en els últims anys sobre aquest tema?

5. Veus bé que els nens i les nenes tinguin assignades feines diferents a casa? 6. Estàs d‟acord amb la idea «Viure per treballar» o, més aviat, amb la idea «Treballar per viure»? 7. Quins arguments tindries per acceptar o per rebutjar una feina metòdica? (sou, horari, expectatives

de promoció) I una de creativa? 8. Creus que hi ha feines específiques per a homes? (més dures o perilloses com fer de paleta, de

vigilant nocturn) I per a dones? 9. Diuen que a Espanya es treballen més hores que a la resta d‟Europa, però que es rendeix menys.

Tu, què en penses? 10. A Catalunya han tancat moltes empreses a causa de la globalització. Què penses de la

deslocalització d‟empreses? 11. ..............................................................................................................................................................

12. ..............................................................................................................................................................

Per escriure És justa actualment la distribució de feines a casa entre la parella? Escriu 5 arguments que justifiquin l‟opinió.


Feina feta no té destorb Tant és fer feina com treballar


Institut Català de la Dona Feines que s‟estan perdent: matalasser, boter... Textos d‟Espinàs, Pere Rovira, Josep Pla referits a diverses feines.




Els llibres Lectura, font de cultura

Per parlar

Parlem de llibres: per què llegim, per què ens agrada llegir, per què es llegeix a l’escola... 1. Diuen que la gent llegeix menys que abans. Hi estàs d‟acord? Per què creus que passa? 2. Per què és bo llegir contes als nens petits a casa? 3. Quina importància tenen les biblioteques públiques? Per a qui poden ser importants? 4. Creus que és bo que hi hagi programes de televisió que fomentin la lectura presentant obres

noves, entrevistant autors, etc? Se‟n fan prou? Penses que mirar la televisió treu temps de llegir? 5. Els llibres infantils són tan macos! Amb il·lustracions acolorides, amb imatges molt divertides,

pestanyes per estirar, portes per obrir o coses per poder tocar... Creus que és important que els nens toquin i juguin amb els llibres?

6. Els llibres resulten molt cars. Podries explicar per què? 7. Quins arguments tens per animar una persona a llegir en català quan encara no ho hagi fet mai? 8. Com és que hi ha llibres d‟autors molt antics que encara es llegeixen? 9. Veus bé que a l‟escola hi hagi unes lectures obligatòries en alguns cursos? 10. Que n‟opines dels premis literaris? 11. Per què et sembla que la gent té menys llibres de consulta a casa: perquè fa les consultes a

Internet , perquè són molt cars o perquè ocupen molt espai? 12. Quin tipus de llibres prefereixes? Per què? És bo tenir llibres antics? I llibres de consulta? I llibres

de viatges? I llibres best-seller? 13. ..............................................................................................................................................................

14. ..............................................................................................................................................................

Per escriure

Quines raons donaries perquè els companys s‟animin a llegir llibres en català?


T‟expliques com un llibre obert = T‟expliques molt bé, amb mota claredat. Deixar els llibres = Abandonar els estudis. Ser un lletraferit = Ser llegit = Agradar-li molt la lectura i l‟estudi. Ésser una enciclopèdia = Saber moltes coses.


Setmana del llibre en català (Seu central: Barcelona. Llibreries adherides arreu de Catalunya). Fira del llibre d‟ocasió (Barcelona). Fira del llibre de muntanya (L‟Esquirol, Osona).




El mar Què ens dóna el mar?

Per parlar

Parleu sobre el mar i les platges, i opineu sobre l’ús que en fem. 1. Què n‟opines, de les famílies que es passen tot el dia a la platja? (Amb la taula, la nevera, el para-

sol, les gandules…) 2. Estàs d‟acord amb això que sempre diuen les mares i/o les àvies: «El mar cura les ferides»? 3. Per què creus que hi ha la creença que la gent que viu vora el mar és més oberta de caràcter? Hi

estàs d‟acord? 4. Veus bé que s‟instal·lin guinguetes (xiringuitos) a la sorra de la platja? Hi has anat algun cop? 5. Què opines de la neteja de la sorra de la platja? És correcta? Podria millorar? 6. A què és degut que cada cop hi hagi més gent que fa les vacances en un creuer? Hi has anat

mai? T‟agradaria? Coneixes algú que ho hagi fet? 7. És un fet que la visió del mar comunica tranquil·litat, serenitat... Podries explicar per què? 8. Diuen que la vida que hi ha al mar corre perill. Tu què en penses? 9. Com valores la vigilància i la seguretat a les nostres platges (Creu Roja, banderes, policia local...)? 10. Consideres correcta la venda ambulant a la platja (gelats, begudes, vestits, CD, ulleres de sol,

massatges, cocos...)? 11. Quins arguments hi ha per permetre revetlles i/o festes populars a la platja? 12. ..............................................................................................................................................................

13. ..............................................................................................................................................................

Per escriure El grup classe vol celebrar la festa de final de curs. Es proposa de fer-la a la platja. Exposa‟ls els teus arguments a favor o en contra de la proposta.


Haver-hi mar de fons = Haver-hi gent insatisfeta, però que no ho manifesta. Tirar aigua a mar = Fer una cosa totalment inútil.


Conte «El molinet màgic” (vegeu annex) Cançons de Maria del Mar Bonet: «Vigila el mar», «No trobaràs la mar»

Autoria: Núria Camps, Marta Mussach, Anna Roig




Per parlar

Explica’ns què penses del món de la música avui dia (locals, concerts, Internet...).

1. Creus que s‟ha de tenir en compte l‟espai en què es fan els concerts per no molestar els veïns de

la zona? On creus que seria un bon lloc? Per què? 2. Què opines dels concursos televisius per llençar cantants de nova creació? Per què creus que

tenen tant d‟èxit? 3. Consideres que s‟haurien d‟abaixar els preus per a l‟òpera i els concerts de música clàssica? Per

què creus que aquí, a Catalunya, aquest tipus de música no arriba a tothom? Al teu país és diferent? Per què?

4. Com és que hi ha poques dones que siguin directores d‟orquestra? 5. Coneixes la musicoteràpia? Creus que funciona? En quins casos? 6. Veus bé que la gent baixi música d‟Internet? Això perjudica la creativitat i el mercat musical? 7. Estàs d‟acord que s‟hagi de pagar a l‟SGAE (Societat General d‟Autors i Editors), per exemple,

per fer ús d‟una música o cançó en una festa major de barri? 8. Estàs d‟acord amb les quotes a la ràdio i a la televisió per protegir la música del país? 9. ............................................................................................................................................................. 10. ............................................................................................................................................................. Per escriure

Expressa i argumenta la teva opinió sobre un dels dos temes que tracten els articles de l‟apartat Referents socioculturals. Per conèixer. Expressions populars

Citacions de Jaume Cabré:

La música és un joc d‟atzar [...]. una nota darrere l‟altra. [Llibre de preludis, «Luvowski o la desraó»] Al marge de les creences de cadascú, la música és un [...] fenomen que ajuda a la comprensió entre els homes. [Llibre de preludis, «Nocturn»] La música té el gran avantatge que és inacabable. Com l‟art. [L’ombra de l’eunuc]


«Tocar amb barretina», de Bernat Dedéu (vegeu annex) «Més d‟una vida», de Josep Maria Hernández Ripoll (vegeu annex)



5 Conversa argumentativa El temps

Quan tingui temps...

Per parlar Us heu parat mai a pensar en com gestionem el nostre temps? Si treballem molt, si ens divertim prou, si descansem les hores necessàries, si anem corrent a tot arreu. Com feu servir vosaltres el vostre temps? 1. Com valores el teu temps? És important per a tu? O no et fa res perdre‟l amb coses poc

importants? 2. Estàs d‟acord amb la dita: qui matina, fa farina? 3. Veus bé que les empreses facin horari intensiu? Creus que s‟aprofita més el temps? És millor fer

horari intensiu només a l‟estiu o durant tot l‟any? 4. Què n‟opines de l‟obertura de les botigues els dies festius? 5. Per què creus que molts nens passen molta estona veient la TV o jugant amb consoles de

videojocs, enlloc de llegir o jugar amb els amics? 6. És un fet que cada cop anem més estressats, que anem sempre corrent amunt i avall, que ens

dediquem menys temps a nosaltres mateixos. Per què et sembla que passa? 7. Veus bé que les persones grans dediquin el seu temps a fer activitats, tallers, a aprendre coses

que no havien aprés durant la seva joventut? Per exemple: pintura, gimnàs, informàtica, balls de saló...

8. Com valores que una discoteca de Barcelona tingui un horari setmanal dedicat a les persones discapacitades?

9. Què et sembla que els avis tinguin cura dels néts durant el seu temps de lleure? Tenint en compte que ja han tingut cura dels fills, no seria millor que dediquessin el seu temps a gaudir de la vida?

10. ............................................................................................................................................................. 11. ............................................................................................................................................................. Per escriure

Sempre diem: quan tingui temps faré això o faré allò, sempre ho deixem tot per més endavant. Per què no fem les coses que tenim ganes de fer, quan en tenim ganes? Explica‟ns quines coses t‟agradaria fer, per què no les fas ara i per què les deixes per més endavant.


El temps és or = El temps és important, no s‟ha de perdre en futeses. Qui matina, fa farina = Qui matina té abans la feina feta. El temps fa com la mula, no recula = Hem d‟aprofitar el present perquè no tornarà. El temps que es viu de més bona gana són les postes de sol i els caps de setmana.


- L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol.


Annex

Referents culturals aportats pel professorat.

El mar La feina El temps


Poemes i cançons de converses expressives Mare mar... Penso en tu quan les hores de sol encara fugen i mandreja l‟enyor. Poso un disc d‟en Llach, dels de vinil, que encara tinc, sortosament. Sento el sospir de la música en la pell de l‟aire i la furiosa carícia del mar, en els ulls del temps, mentre un eco cadenciós i sedós, va dient: ..."Mare mar...” http://www.relatsencatala.com (Relats d‟Espiral) La gavina voladora Oh, gavina voladora, que volteges sobre el mar, i al pas del vent mar enfora vas voltant fins arribar a la platja solejada platja de dolços records, on dia i nit i fa estada la nina del meus amors Quan la vegis sola prop la quieta onada, don-li la besada que li envio més fervent Digues-li que sento dolça melangia, i que en ella penso en tot moment. Oh, si igual que tu gavina la mar pogués travessar, fins arribar a la platja, on tan dolç és recordar i veure la imatge bruna en el seu bell despertar de la nina que entre somnis és tan grat d'acariciar Quan la vegis sola prop la quieta onada, don-li la besada que li envio més fervent

Digues-li que sento dolça melangia, i que en ella penso en tot moment. Havaneres (Popular catalana) A la vora de la mar A la vora de la mar hi ha una donzella, hi ha una donzella, que en brodava un mocador; és per la reina, és per la reina. Quan en fou a mig brodar li manca seda, li manca seda; gira el ulls envers la mar veu una vela, veu una vela. Veu venir un galiot tot vora terra, tot vora terra; en veu venir un mariner que una nau mena, que una nau mena. Mariner, bon mariner: que en porteu seda? que en porteu seda? De quin color la voleu, blanca o vermella?, blanca o vermella? Vermelleta la vull jo, que és millor seda, que és millor seda. Vermelleta la vull jo, que és per la reina, que és per la reina. Pugeu a dalt de la nau triareu d'ella triareu d'ella. Ai no! No hi puc pujar no tinc moneda, no tinc moneda. El meu pare té les claus de l'arquimesa, de l'arquimesa. No quedeu per diners no, gentil donzella, gentil donzella.

http://www.relatsencatala.com/


No quedeu per diners no, gentil donzella, gentil donzella. No quedeu per diners, no, prou fio d'ella, prou fio d'ella. La donzella entra a la nau, tria la seda, tria la seda. Mentre va mercadejant la nau pren vela, la nau pren vela. Mar endins amb el botí prompte navega, prompte navega. Mariner es posa a cantar cançons novelles, cançons novelles. Amb el cant del mariner s'ha dormideta, s'ha dormideta, i amb el sorrol de la mar ella es desperta, ella es desperta. Quan ella s'ha despertat ja no veu terra, ja no veu terra, la nau és en alta mar, pel mar navega pel mar navega, Mariner, bon mariner, torneu-me a terra torneu-me a terra, perquè els aires de la mar me‟n donen pena me‟n donen pena. Això si que no ho faré, que heu de ser meva, que heu de ser meva; set anys que vaig pel mar per vós donzella, per vós donzella. Cent llegües dins de la mar lluny de la terra lluny de la terra De tres germanes que som, sóc la més bella, sóc la més bella.

L'una porta vestit d'or, l'altra de seda, l'altra de seda, i jo pobreta de mi, de sargil negre, de sargil negre. L'una es casada amb un Duc, l'altra és princesa, l'altra és princesa, i jo pobreta de mi, sóc marinera, sóc marinera. No sou marinera, no, que en sereu reina, que en sereu reina, que sóc el fill del rei de l'Anglaterra, de l'Anglaterra. Mariner de terra endins Vaig conèixer un vell pastor que ses ovelles menava Cada jorn, de sol a sol, amb sa flauta acompanyat, eixa tonada cantava, eixa tonada cantava. Com serà el mar, serà blau i gran com diuen; serà veritat, que de nits és com la plata? Tothom que el veu es queda ple d‟enyorança. Digue‟m tu, sol que véns d‟una altra contrada, has vist el mar?. Tota la vida he viscut ací del pla a la muntanya i fer diners no he pogut per veure la costa llunyana. Sé que hi ha un Mediterrà que té l‟encís de donzella; sé que hi ha barcos de vela, sé que hi ha mar a Calella on les ones van i vénen al compàs de l‟havanera. Però jo mai no he vist el mar! Havanera (Narcisa Oliver / Josep Bastons)


La feina Dos acudits: - Miri doctor, voldria que em digués el meu mal, però en termes clars, no amb paraules tècniques. - Doncs, vostè té “ganduleria”. - Bé, ara digui-m‟ho amb paraules ben tècniques per poder-ho dir a la meva dona. - Què li sembla el meu quadre? - Psè, podria ser pitjor. - Què vol dir amb això? - Ai, perdoni! No... no podria ser pitjor! El mar Cançó: «Puff era un drac màgic» Puff era un drac màgic que vivia al fons del mar, però sol s'avorria molt i sortia a jugar Hi havia un nen petit que se l'estimava molt, es trobaven a la platja tot jugant de sol a sol. Tots dos van preparar un viatge molt llarg, volien anar a veure món travessant el mar. Puff era un drac... Quan hi havia tempesta s'ho arreglaven molt bé, enfilant-se a la cua d'en Puff vigilava el vent. Nobles reis i prínceps s'inclinaven al seu pas

i quan Puff els va fer un crit els pirates van callar. Puff era un drac... Els dracs viuen per sempre però els nens es fan grans, i van conèixer altres jocs que li van agradar tant, que una nit molt gris i trista el nen el va deixar, i els brams de joia d'aquell drac es van acabar. Puff era un drac... Doblegant el seu llarg coll, el drac es va allunyar, semblava que estava plovent quan es va posar a plorar. Tot sol, molt trist i moix, el drac es va allunyar i poc a poc, molt lentament, se'n tornà al fons del mar.

Acudit marítim: Un vaixell mercant s‟està enfonsant de manera totalment irreparable. El capità es dirigeix a la tripulació, que és a punt de saltar a l‟aigua: —Mariners. Escolteu amb atenció! Els que sapigueu nedar trobareu terra a unes quatre milles al nord. Veieu aquelles muntanyes? Un mariner pregunta: —I els que no sabem nedar? —Els que no sapigueu nedar trobareu terra aquí mateix, uns cent metres més avall.


El temps Nosaltres, ben mirat Miquel Martí i Pol Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules, ordenades, si voleu, amb altiva arquitectura contra el vent i la llum, contra els cataclismes, en fi, contra els fenòmens externs i les internes rutes angoixoses. Ens nodrim de paraules i, algunes vegades, habitem en elles: així en els mots elementals de la infantesa, o en les acurades oracions dedicades a lloar l‟eterna bellesa femenina, o, encara, en les darreres frases del discurs de la vida. Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres perquè ho anem assimilant, perquè ho puguem convertir en paraules i perduri en el temps, el temps que no és res més que un gran bosc de paraules. I nosaltres som els pobladors d‟aquest bosc. I més d‟un cop ens hem reconegut en alguna antiquíssima soca, com la reproducció estrafeta d‟una pintura antiga, i hem restat indecisos com aquell que desconeix la ciutat que visita. Però la nostra missió és parlar. Donar llum de paraula a les coses inconcrets. Elevar-les a la llum amb els braços de l‟expressió viva perquè triomfem en elles. Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses. Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.


Perquè un dia torni la cançó a Sinera Salvador Espriu El meu somni lent de la gran pau blanca sota el cel clement. Passo pels camins encalmats que porten la claror dels cims. És un temps parat a les vinyes altes, per damunt del mar. He parat el temps i records que estimo guardo de l'hivern. Però tu riuràs, car veus com es tanquen llavis catalans. I es baden al sol boques de captaires, plagues de leprós. Ningú no ha comprès el que jo volia que de mi es salvés. Mai no ha entès ningú per què sempre parlo del meu món perdut. Les paraules són forques d‟un a trossos penjo la raó. Branden a ple vent cordes que no poden suportar més pes. El càntic és lluny, i la greu campana

Ha cessat el ball de l‟altiva monja i de l‟embriac. La dansa també del pelut dimoni amb la reina Ester. Ja no volta l‟ós. He llegit el llibre del Predicador. Deso a poc a poc

dintre de la capsa tots els meus ninots. Ara he de callar, que no tinc prou força contra tant de mal. D‟un mal tan antic aquesta veu feble no et sabrà guarir. En un estany buit, manen el silenci i la solitud. Sols queden uns noms: arbre, casa, terra, gleva, dona, solc. Només fràgils mots de la meva llengua, arrel i llavor. La mar, el vell pi, pressentida barca. La por de morir toca pels difunts.

practiques de conversa_editora_64_59

Documents