PRÀCTIQUES DE GEOGRAFIA. MAPES D’ORATGE. CLIMOGRAMES

COMENTARI D’UN MAPA DE L’ORATGE

1. Descripció del mapa de superfície.

� Identificació i localització dels principals centres d’acció (anticiclons, borrasques o depressions,)

� Identificació dels front i pertorbacions existents (front càlid, fred, ocluït...)

� Caràcter dominant i intensitat del flux dels vents de superfície (direcció de les isòbares i gradient de pressió)

� Relació dels centres d’acció i fronts amb les masses d’aire.

� Trajectòria i estat evolutiu dels centres d’acció i fronts.

2. Descripció de la topografia d’altura.

� Localització i identificació de les altes i baixes pressions d’altura.

� Posició de la corrent del Jet-Stream.

� Caràcter dominant de la circulació en altura (zonal, meridiana...)

� Caràcter tèrmics de l’aire en altura (identificació dels fenòmens de gota freda...)

3. Comparació dels mapes de l’oratge de superfície i altura.

� Origen dinàmic o tèrmic dels centres d’acció en superfície.

� Concordança o discordança de les situacions de superfície i altura.

� Activitat o inactivitat dels fronts de superfície.

� Àrees de major o menor pertorbació atmosfèrica.

4. Interpretació de l’oratge previst.

� Anàlisi de l’estabilitat-inestabilitat .

� Mapes de isotermes, isohietes corresponents a la situació atmosfèrica estudiada.

� Evolució de la situació atmosfèrica en diversos dies consecutius.

MAPA ORATGE DEL 09.10. 1980

En el mapa d’altura la corrent del Jet-Stream presenta una trajectòria ondulada, descrivint una cresta sobre l’Atlàntic

est i una profunda vaguada sobre la vertical de les Illes Britàniques i la península Ibèrica.

El mapa de superfície representa l’estat de l’atmosfera mitjançant isòbares o línies que uneixen els punts amb la

mateixa pressió atmosfèrica. Podem observar els següent centres d’acció:

a) Centres d’acció anticiclònics, un anticicló a l’oest d’Islàndia i un altre en l’oceà Atlàntic, que reflecteixen la dorsal

del Jet-Stream.

b) Centres d’acció depressionaris: una borrasca en l’Atlàntic, amb front associat i un borrasca profundíssima a l’oest

de la península Escandinava, que tradueix les baixes pressions en altura i canalitza per la seua vora occidental

aire àrtic del nord, que impulsa un front fred que arriba fins a la Mediterrània.

La Península i les Balears es troben en una situació de flux del nord d’aire Am, orginàriament molt fred i sec, que en el

seu recorregut marítim s’esclafarà relativament per la base, agafarà major humitat i inestabilitat, donant lloc en la

meitat nord peninsular a un oratge molt fred, acompanyat de nevades, especialment en les faldes dels sistemes

muntanyosos a barlovent de l’aire.

La costa mediterrània peninsular i el SE (protegides del vent del nord pels relleus de les Bètiques), així com les Balears,

rebran l’aire àrtic més degradat, per la qual cosa la inestabilitat i el fred seran menors. En Ceuta i Melilla, afectades pel

front fred, es produiran precipitacions i temperatures baixes.

En canvi, les Canàries, estan en un situació típica que dóna lloc a un oratge diferent, es veu afectades per un anticicló

atlàntic, que canalitza cap a elles el vent del NE, que donarà lloc a un temps estable, cels rasos i temperatures suaus.

En el mapa d’altura observem un feix d’isohipses i isotermes ben visible i amb un gradient alt sobre la Península

Ibèrica, amb sentit NW-SE, aproximadament. En superfície això es correspon amb un feix d’isòbares amb semblant

disposició. A les 0 hores havia travessat tota la península i les Balears, arribant al nord d’Àfrica, un front fred que

havia penetrat pel nord-oest.

Tant en superfície com en altura una profunda borrasca o depressió situada a l’oest de les costes noruegues

orientava els fluxos del nord-est, contribuint també a això l’anticicló de les Açores. El front fred associat a una

borrasca centrada en el nord d’Itàlia. Les pressions en superfície eren superiors a les normals, excepte en el nord-est

peninsular.

Com a curiositat, al sud-est de les Açores, sobre 30ºN, 40ºW, apareix un cicló tropical, que presenta una freqüència

màxima durant els mesos del final de l’estiu i la tardor sobre alguns mars tropicals.

Es produiran precipitacions intenses, acompanyades per algunes tronades, en el Cantàbric, més moderades en

Galícia, Pirineus, Catalunya, Sistema Ibèric, Balears i sector septentrional de la conca del Duero i més dèbils en punts

de Castella-La Manxa, Extremadura, Andalusia i el litoral mediterrani.

Doc.1 Doc. 2

Doc.3 Doc.4

Doc.5 Doc.6

COMENTARI D’UN CLIMOGRAMA

Un climograma és un gràfic que representa la variació mensual de les temperatures mitjanes i les

precipitacions en un lloc determinat al llarg d’un any. A partir de la seva interpretació es pot saber a

quin tipus de clima ens estem referint.

Elements d’un climograma:

Eix de coordenades: a l’eix vertical esquerre (ordenades) es situen els valors de les temperatures en

graus centígrads (el seu dibuix al gràfic correspon a un gràfic lineal). A l’eix vertical dret (ordenades)

apareixen les precipitacions en mil·límetres (es dibuixa a partir d’un gràfic de barres).

A l’eix horitzontal (abscisses) apareixen els dotze mesos de l’any. A cada mes li correspon una

temperatura mitjana i una precipitació mitjana.

Mitjanes anuals: en alguns climogrames, no tots, apareixen les mitjanes de temperatura i de

pluviositat anuals. A partir d’aquestes dades es pot inferir la zona climàtica (equatorial, tropical,

temperada o freda) i el tipus de clima (oceànic, continental, mediterrani, desèrtic, polar o d’alta

muntanya)

1r Pas. Descripció del gràfic.

� Precipitacions. Podem observar com l’evolució de les barres de precipitacions són molt

irregulars, amb dos màxims situats a l’hivern-tardor (mesos de gener i octubre), i un

mínim situat a l’estiu (mes de juliol). En general podem apreciar que la precipitació

anual es situa per sota dels 250 mm, per tant molt escassa. Si relacionem aquestes

dades amb les temperatures, observem que tot l’any la corba de temperatura es situa per

damunt de les barres de precipitació, la qual cosa indica un clima amb una aridesa

extrema, amb una manca evident d’aigua al llarg de tot l’any.

� Temperatures. La temperatura mitjana anual es elevada (al voltant dels 10ºC), amb dos mínims

situats a l’hivern (gener i desembre) amb mitjanes mensuals per sobre dels 16 ºC i màxims a

l’estiu (agost) per damunt del 27ºC.

2n Pas Comentari. Podem afirmar que estem davant d’un clima amb precipitacions escasses i molt

irregulars, per sota dels 400 mm anuals, concentrades en pocs dies a l’any. Aquesta escassetat de

pluges, possiblement sigui el resultat d’una influència anticiclònica permanent al llarg de tot l’any,

amb importants dificultats per rebre masses d’aire humides. Les temperatures elevades indiquen una

elevada insolació, fruit de la influència de masses d’aire càlides al llarg de tot l’any.

Podem afirmar que estem davant d’un clima mediterrani en la seva varietat seca. La zona geogràfica

es situaria al sud d’Alacant, Múrcia i especialment al litoral d’Almeria.

Amb aquestes condicions hídriques i de temperatura la vegetació ha de ser escassa i de caràcter

xeròfil (palmera silvestre europea, margalló i l’espart).

Fruit d’aquesta extremada aridesa, els sòls estaran molt degradats (arenes, secs i durs), amb manca

de matèria orgànica, procés accelerat per l’absència de vegetació que genera més erosió i degradació.

DOC. 7 DOC. 8

DOC. 9 DOC. 10

DOC. 11 DOC. 12

DOC. 13 DOC. 14

DOC. 15