presentació campanya 25 aniversari accident vandellòs i

www.25vandellos.blogspot.com@campanya25

Després de Fukushima tanquem les nuclears!

Grup antinuclear de les comarques gironineswww.comarquesgironinesantinuclears.blogspot.com | @ccgg_antinuclea

FSCat Girona – 5 d'abril de 2014

http://www.25vandellos.blogspot.com/

http://www.comarquesgironinesantinuclears.blogspot.com/

Vandellòs I (1972-1989)

______________________________________________________________________________________ Campanya 25 anys accident Vandellòs I

Els requeriments de mesures correctores i modificacions de seguretat que el CSN va demanar a totes les centrals en funcionament arran de la catàtrofe nuclear de Txernòbil no es van arribar a aplicar mai de manera completa a VandelIòs I, i dos d'ells van ser els causants directes de l'extensió de l'incendi que va originar l'accident.

El proper 19 d’octubre de 2014 es compliran 25 anys del que ha estat fins ara l’accident nuclear més greu de l’Estat Espanyol i un dels més importants de l’Europa Occidental (INES 3).

La central funcionava a ple rendiment quan es va declarar un incendi a la turbina, aquest va provocar una inundació i diversos sistemes de refrigeració del reactor van quedar afectats.

L’informe del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) redactat quatre anys més tard de l’accident demostra que vam estar molt aprop de convertir-nos en un segon Txernòbil. Durant tres dies els bombers van lluitar contra el foc i la inundació per aconseguir el mínim de refrigeració per impedir la fusió del nucli i l’explosió del reactor. Encara avui ningú no s’explica com es va aconseguir.


Des del 19 d'octubre de 1989 fins el 30 de maig de l'any següent, quan s'ordenà el seu tancament, es van realitzar nombroses manifestacions, assemblees i fins i tot una vaga general a l'Ametlla de Mar per exigir el tancament de la central nuclear. Sempre amb el lema “Tanquem les nuclears, la primera Vandellòs”.

Paral·lelament l'empresa que gestionava la central nuclear intentava sense èxit fer creure que la central podia tornara funcionar.

20.000 persones davant la central el 4 de novembre

40.000 a Barcelona el 26 de novembre

El 3 de desembre WISE denuncia la responsabilitat del CSN en l'accident. El mateix dia el Comitè Antinuclear de l'Ametlla de Mar celebra una assemblea amb una participació de més de 500 persones

El 15 de desembre el Comitè Antinuclear formula una denúncia contra l’Estat espanyol davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu per les seves responsabilitats en l'accident.



Vandellòs I fou la primera central nuclear instal·lada a Catalunya i la tercera de l'Estat espanyol. Propietat d'HIFRENSA, fou aprovada el 1968 i entrà en funcionament pel juny de 1972. Després de 17 anys de funcionament va produir 55.647 GWh. La potència elèctrica instal·lada era de 497 MW.

Aquesta central nuclear és l'única central espanyola que utilitzava urani natural com a combustible, grafit com a moderador i CO2 com a fluid refrigerant.

Una de les peculiaritats d’aquesta central nuclear fou que els residus i subproductes del combustible irradiat s’enviaven a França, on eren reprocessats per tal d’extraure el plutoni necessari per al programa militar nuclear d’aquest país.

El transport es feia per tren cada 3 o 4 mesos amb tres o quatre contenidors que podien arribar a portar 28 tones de material radioactiu.

El tren radioactiu –de la mort– va seguir travessant el país fins l'any 1994. Els residus encara es troben a França a l'espera de què l'Estat espanyol disposi d'un sistema de gestió de residus d'alta activitat.


3 anys de Fukushima

Tres anys després de la catàstrofe nuclear de Fukushima, els efectes encara perduren. L'11 de març de 2011 es va produir un terratrèmol a la costa nord-est del Japó de magnitud 9,0 a l’escala de Richter. Aproximadament una hora després del terratrèmol es va produir un tsunami que va acabar de completar la tragèdia.

Va resultar especialment afectat el complex nuclear de Fukushima-Daiichi, amb 6 reactors. Es va danyar greument l'estructiura i els dispositius d’emergència i control de la central. Dotze dels 54 reactors japonesos també es van veure afectats. Les fugues massives de radioactivitat van durar uns 10 dies.

Actualment els reactors devastats s'han de refredar contínuament i ja s'acumulen més de 400.000 tones d’aigua contaminada en dipòsits construïts a corre-cuita que presenten nombroses fugues. Les estacions de tractament encara no funcionen i les fuites d'aigua altament contaminada arriben a la capa freàtica i a l'oceà.

Tots els reactors de Fukushima-Daiichi són d’aigua en ebullició i el nº 1 és idèntic al de la central de Garoña, mentre que el nº 3 és molt similar a la de Cofrents. Aquests són especialment vulnerables degut a què el vapor radioactiu del circuit primari surt cap a l'edifici de les turbines, un edifici civil ordinari. A més, les barres de control, veritables frens de la central, s’insereixen des de la part baixa de l’atuell, per la qual cosa no poden caure per gravetat i és imprescindible que l’accionador pneumàtic funcioni.

A Japó el llindar màxim admissible de radioactivitat ja no és 1mSv/any com l'estàndard internacional sinó 20 mSv/any______________________________________________________________________________________ Campanya 25 anys accident Vandellòs I

Mesures post Fukushima

Declivi nuclear

La catàstrofe nuclear de Fukushima-Daiichi ha suposat un abans i un després en l'ofensiva de la indústria nuclear. D’una banda intenta vendre més reactors sobretot als anomenats països emergents, amb Xina al capdavant, i per altra intenta que es perllongui la vida de les centrals que funcionen als països industrialitzats.

Només 14 països estan construïnt centrals nuclears (66 reactors), dels quals dues terceres parts (44), 28 a Xina, 9 a Rússia i 7 a l'India. D'aquest total 9 projectes porten més de 20 anys en construcció, 4 més de 10 anys i 45 no tenen data de posta en marxa. Almenys 23 d'aquests projectes presenten retards en la construcció, la resta o tenen menys de 5 anys o no tenen data de posta en marxa. A Europa hi ha 2 centrals en construcció, França (1), Finlàndia (1) i 4 que es van començar a mitjans dels vuitanta, Ucraina(2) i Eslovàquia(2). EEUU només 3 centrals en construcció (una porta 42 anys!).

Japó ha desconnectat tot el seu parc nuclear i ha parat les obres de Ohma i Shimane-3.

Alemanya va tancar les centrals més velles(8) arran de Fukushima i va accelerar el calendari de tancament definitiu de tot el seu parc nuclear pel 2022. Actualment només en té 9 en funcionament.

França anuncia que de cara al 2025 pot prescindir d'una vintena dels seus 58 reactors actuals.

Des del 2002 s'havien cancelat 253 projectes, molts d'ells en avançat estat de construcció.


Dades: World Nuclear Industry Status Report 2013 – Mycle Schneider i Antony Froggatt

Mesures post Fukushima

Les proves de resistència

Àustria va promoure la realització de les anomenades “proves d'estrès” dels reactors nuclears europeus.

Les proves comproven la resistència davant terratrèmols, tempestes i inundacions, no en canvi dels esdeveniments originats per l'acció humana. El CSN ha realitzat un informe en el qual obliga a les nuclears a realitzar millores que es dedueixen d’aquestes proves abans del 2015.

Els tècnics del CSN realitzen les proves sobre la base de les informacions facilitades per la central, sense la intervenció de cap agent independent i sense revisar l’exactitud de les dades aportades.

● La resistència a determinats esdeveniments es consideren per separat, quan no seria gens estrany que es donin alhora, per exemple un terratrèmol pot comportar la interrupció elèctica.

● El mateix CSN reconeix que no s'ha aplicat la metodologia més recent aprovada per l'OIEA per avaluar el comportament davant de terratrèmols. També falta l'avaluació del comportament dels equips d'emergència i de la refrigeració de les piscines de combustible gastat

● El el cas d'inundacions, s'exclou el perill de trencament de l'embassament d'Alarcon, aigües amunt de Cofrents, quan hi ha estudis que posen en dubte la seva resistència.

● Davant el trencament de l'electrificació elèctrica d'emergència de refrigeració del nucli del reactor, s'afirma que les centrals disposen d'equips que garanteixen la refrigeració durant 24h., sense considerar que aquests equips hagin resultat danyats.

● Es segueixen detectant problemes per la possible acumulació d’hidrogen, allò que va donar lloc a les fatídiques explosions de Fukushima. S’han detectat problemes per a la ventilació de gasos de la contenció, fent necessària la instal·lació de sistemes que redueixin la radioactivitat que s’expulsaria cap a l’exterior i que avui no existeixen.


En resum, es tracta d’unes proves incompletes i insatisfactòries. No es pot dir que les nuclears espanyoles estiguin preparades per fer front davant esdeveniments com el de Fukushima.

Nuclears de Catalunya

Dades i riscos

Les nuclears de Catalunya estan envellides:

Ascó I: 1984, Ascó II: 1986 i Vandellòs II: 1988. Són propietat d'Endesa i Iberdrola.

La CN Vandellòs es troba sobre la falla del Camp. És una falla sense sismicitat (ni històrica ni instrumental) associada. Això no obstant, s’ha demostrat que és una falla que ha produït terratrèmols d’una magnitud de 6,7+0,5 i que és capaç de produir-ne en el futur. Si trenqués tota la falla (40 km), el terratrèmol produït s’acostaria a una magnitud de 7.

Encara s'està a l'espera d'aprovar-se la revisió de les dades geològiques en que es van dissenyar les centrals nuclears espanyoles, dades de fa més de 40 anys quan tot just es començava a comprendre la tectònica de plaques. La demora del Pla de Recaracterització Sísmica dels emplaçaments nuclears es deu a què exigiran revisions importants en el disseny de les centrals.

La central nuclear d'Ascó està construida sobre terrenys inestables, sota els embassaments de Flix i Riba-Roja i dins d'un meandre del riu Ebre.

En un any de funcionament permanent una central nuclear (CN) moderna acumula una quantitat de matèria radioactiva comparable a la que lliberen unes 4 explosions atòmiques similars a la de Hiroshima.

Una CN de 1.000 MW consumeix més de 25 Hm3 d'aigua/any.

Les centrals nuclears de Catalunya produeixen 85 tones de combustible gastat a l'any (750 kg de Plutoni).

Emissions de CO2 de la producció elèctrica nuclear és d'entre 98-144 grCO

2/kWh.


Nuclears a Catalunya

Deteriorament i incidents de les nuclears

En un reactor nuclear s'assumeixen fissures i fuites inevitables, degudes a la contínua acció de les radiacions ionitzants. En els canals i tancs anomenats de “retardament ” s'acumula matèria radioactiva, esperant el moment òptim per evacuar al exterior i reduïr la concentració, en diluïnt per mitjà del transport de l'aigua d'un riu i per les condicions climàtiques de l'atmosfera.

A Catalunya, els tres reactors en funcionament emeten 75 tera becquerels/any. La major part d'aquesta contaminació és en forma de Triti, un isòtop de l'hidrogen que es pot combinar amb oxigen formant aigua tritiada, que no es pot distingir de l'aigua natural i d'aquesta manera entra als cicles biològics. Té un període de desintegració de 12,3 anys, és a dir necessita més de 200 anys per deixar de ser una amenaça per a la salut.

El 26 de novembre de 2007 la nuclear d'Ascó va protagonitzar una fuita massiva de partícules radioactives que va contaminar els edificis i l'entorn, arribant fins la costa. La direcció de la central i el Consell de Seguretat Nuclear van amagar la contaminació durant més de 4 mesos.

Vandellòs II va patir dos incidents greus de corrosió en el sistema de refrigeració als anys 2004 i 2007 i un incendi a l'edifici de turbines l'any 2008.



Manifestació per un calendari de tancament de les Centrals Nuclears el 19 d’octubre de 2014 a les

12:00h. davant la C.N de Vandellòs I

Moltes gràcies.

presentació campanya 25 aniversari accident vandellòs i

Environment