Context cultural de 1848, any de fundació de l'Associated Press

El Manifest Comunista

“Tota la història de la

societat humana, fins

a l'actualitat , és una

història de lluita de

classes.” (Tractat I)

Karl Marx i Friedrich Engels durant el II Congrés de la Lliga Comunista, celebrat a Londres el 1847.

“La Primavera de les Nacions”

Revoltes populars a París

Manifestacions del Romanticisme

Arquitectura

Palau de Westminster, Londres

Catedral de Barcelona

Escultura

Obra: Départ des volontaires de 1792 (La Marsellesa)Autor: François Rudé (1784-1855)

Pintura

Obra: La llibertat guiant al poble, 1830Autor Eugène Delacroix (1798-1863)

Música

● Àudio: 5ª simfonia de Beethoven (òpera

clàssica)

Ludwing Van Beethoven

Literatura

Johann Wolfgang von Goethe (1749 – 1832)

La seva obra abarca gèneres com la

novel·la, la poesia lírica, el drama i, fins

i tot, controvertits tractats científics. Va

deixar una profunda empremta en

importants escriptors, compositors,

pensadors i artistes posteriors, sent

imprescindible en la filosofia alemanya i

constant font d'inspiració per a tot tipus

d'obres.

"Goethe, l'home més gran de les lletres

alemanyes... i l'últim veritable home

universal que va caminar sobre la

terra." {George Eliot}

“El futur té molts noms: pels

dèbils és l'inabastable, pels

temerosos, el desconegut;

Pels valents és l'oportunitat.”

Victor Hugo (1802-1885), novel·lista francès

No volveremos a vagar

Así es, no volveremos a vagar Tan tarde en la noche,

Aunque el corazón siga amandoY la luna conserve el mismo brillo.

Pues así como la espada gasta su vaina,Y el alma consume el pecho,

Asimismo el corazón debe detenerse a respirar,

E incluso el amor debe descansar.

Aunque la noche fue hecha para amar, Y los días vuelven demasiado pronto,

Aún así no volveremos a vagar A la luz de la luna.

Lord (Gordon) Byron, poeta anglès

José Zorilla (1817-1893), dramaturg espànyol, autor de Don Juan Tenorio

Edgar Allan Poe, post-romàntic nordamericà

El Romanticisme va arribar tard a Espanya. Malgrat que va tenir una breu durada, van proliferar els

autors, els quals cultivaren la literatura en totes les seves formes (poesia, teatre i prosa).

Aquest moviment que va caracteritzar el segle XIX, va arribar també fins a Sudamèrica, on va sobresortir

la figura de José Martí.

Filosofia

“El amor como

principio, el orden como

base, el progreso como

fin”

Aparició de la premsa de masses

● Causes:

Auge del capitalisme

Època de llibertats (sufragi, relacions comercials, llibertat d'associació i premsa, etc)

Canvis a nivell social, polític, tecnològic i cultural

● Conseqüències:

Periòdics = espais de debat públic

Difusió d'idees partidistes

Accès a la informació i a l'educació (alfabetització de la classe obrera)

Millores tècniques = major tirada = beneficis

The Times, el precurssor de la Premsa de Masses

Fundat a Anglaterra el 1814 per John Walter

Posició d'independència vers l'Estat

Presentava innovacions periodístiques: primers corresponsals, novetats, nous recursos per obtenir i divulgar la informació, etc

Notícia publicada al The Times el 2 de setembre de 1795

La Premsa de Masses als EUA● Boston Newsletter, primer diari nord-americà (fundat a

principis del segle XVIII).

● Els Estats Units adopten en magazine creat pels anglesos.

● Innovacions: premsa sensacionalista (Benjamin Day i Gordon Bennet).

● Revolució del periodisme nord-americà, dècada de 1830.

● New York Sun (1833), primer diari sensacionalista i de masses

● Concepte del sensacionalisme: notícies “d'interés humà”

● Novetats: notícies sobre suicidis, robatoris, humor, publicitat, etc...

Irrupció de les agències de notícies

● Sorgeixen a partir de l'augment de la cultura impresa.● Són empreses de comunicació que fan d'intermediàries

entre la notícia i el mitjà.● Durant la primera meitat del segle XIX es van fundar

“les 4 grans”: Havas, Reuter, Wolff i Associated Press.● Van aprofitar la invenció del telègraf per cobrir els

seus circuits informatius, que abastaven pràticament tot el planeta

● Actualment continuen en funcionament i actuen sobretot a través d'Internet

The Associated Press● Va néixer a Nova York

l'any 1848, impulsada pels representants de sis diaris, encapçalats per:

David Hale (Journal of Commerce)

James Gordon Bennet (New York Herald)

Horace Greeley (New York Tribune)