Projecte de recerca:Projecte de recerca:

CalafellCalafell

Ana Herrero GuillénVíctor Franquet Marcillas

Municipi de la província de Tarragona.

Situat al Baix Penedès. Superfície és de 20,4 km2 . Tres nuclis urbans i 28

urbanitzacions.

Presentació de Calafell:

Presentació de Calafell: Economia

Sector turístic és la font d’ ingressos principal del municipi (75,7% PIB).

PIB per habitant és de 17.500€. Població activa és de 6.519 persones. Població inactiva és de 6.979 habitants. Baix Penedès: taxa d’atur més alta de tot

Catalunya amb un 25,2%. Parc de vehicles de 14.313 unitats (72%

cotxes). 2009: 33 obres de construcció de vivendes. Caiguda de la construcció del 800%.

Presentació de Calafell: Demografia

1980: 7.396 habitants. 2010: 24.423 habitants. 60.000 habitants a l’estiu. Calafell amb 7.094 habitants. Segur de Calafell té 8.523 habitants. Densitat de població és de 1,197,21 hab./km

² El 72% de la població entre els 15 i 64 anys. 2000: la població estrangera era del 5,37%. 2010: la població estrangera era del 18’87% .

Presentació de Calafell: Demografia

Problemàtiques municipals a resoldre.

Problemàtiques municipals a resoldre.

Calafell vol realitzar una transició de poble turístic a ciutat metropolitana,.

Corregir la dualitat entre Segur de Calafell i Calafell. Existència d’un model de baixa intensitat i dispers. Calafell. Municipi poc estructurat. Model de segona residència i estiueig. 7.600 persones treballen fora del municipi. Manca d’equipaments de gran tamany. Model econòmic basat en la construcció. Poca diversificació econòmica. Front marítim massificat. Urbanitzacions envellides.

POUM. Nou POUM aprovat el gener de 2011. Gran parc Municipal de 84 hectàrees. Objectiu principal és crear noves centralitats.

Qualitat de vida / Equipar el municipi / Oferta turística / Noves activitats econòmiques.

NIMBY. Pla director urbanístic del Logis Penedès. PNFC: Plataforma NO Fem el CIM (2003). La UE dona la raó a la PNFC (2011).

Avaluació del cicle de l’aigua al municipi. SOREA (Agbar) s’encarrega de l’abastament. 19 pous de captació d’aigües subterrània. Consum de 3’8 milions de m3 d’aigua/any. Exemple reutilització d’aigües: club de golf La Graiera.

Identificació i avaluació dels agents de la sostenibilitat al municipi. Àrea d’Obres Públiques, Manteniment i

Medi Ambient.◦ Enllumenat, recollida i gestió dels residus municipals, neteja viària, abastament d'aigua

potable i clavegueram, depuració de les aigües, gestió del cementiri municipal, manteniment dels parcs, espais enjardinats i platges.

Informe de Sostenibilitat Ambiental (ordenances i reglaments).

La Creu Roja és la ONG de referència. Festa del Comerç Just. Geven (el Vendrell).

Jornades Gastronòmiques de Calafell (slow food).

Avaluació Agenda local 21 i Indicadors de sostenibilitat. Pla Estratègic per a la Sostenibilitat de Calafell. Jornades de debat amb la ciutadania (2005).

Objectius generals: Millora de la qualitat ambiental urbana. Conservació i millora d’espais rurals i

naturals. Diversificar l’economia local amb

activitats sostenibles. Informació i educació ambienta. Integració de la sostenibilitat en la

presa de decisions municipals. Cohesió social de la població. Introduir una gestió sostenible als

sectors ambientals clau: aigua, energia i residus.

Estructurat en 6 documents: Diagnosi Estratègic de Sostenibilitat,

que és una radiografia del municipi. Pla d’acció local cap a la Sostenibilitat,

que marca les accions que s’han de dur a terme.

Diagnosi de Síntesi. Participació Ciutadana, que explica les

accions que s’han dut a terme durant el procés.

Criteris per a l’ordenació i regulació d’usos del sòl no urbanitzable.

Pla de Seguiment: proposta organitzativa i sistema d’indicadors, que esbossa un pla per al futur.

Objectius generals: Millora de la qualitat ambiental urbana. Conservació i millora d’espais rurals i

naturals. Diversificar l’economia local amb

activitats sostenibles. Informació i educació ambienta. Integració de la sostenibilitat en la

presa de decisions municipals. Cohesió social de la població. Introduir una gestió sostenible als

sectors ambientals clau: aigua, energia i residus.

Exemple: cas de l’aigua. Problema: elevat consum d’aigua. Necessitat: incorporar noves fonts de captació d’aigüa. Objectiu específic:

Fomentar ús racional i millora depuració d’aigües residuals. Programes per abordar objectius:

◦ Promoure un ús racional de l’aigua i millorar l’eficiencia del servei d’abastament.

◦ Millorar la gestió d’aigües residuals. Pla d’acció:

◦ Completar la xarxa municipal de subministrament d’aigua.◦ Elaboració d’un Pla de Gestió de l’Aigua Subterrània.◦ etc.

Aplicar i comprovar la seva implementació. Avaluar i retroalimentar.

Capacitat de càrrega del municipi. 1.197,21 hab./km² en temporada baixa per

24.423 habitants censats. 1.715,68 hab./km² en temporada baixa amb

35.000 residents. 2.892,15 hab./km² en temporada alta amb

59.000 habitants.

Platges:

DAFODebilitats Manca de liquiditat de l’administració local ni la possibilitat d’obtenir noves fonts de

finançament a curt termini. Existència de dos nuclis urbans principals diferenciats dins del municipi: Calafell poble i

Segur de Calafell, a més de la inconnexió entre altres urbanitzacions. Model de segona residència i estiueig. Urbanitzacions dels anys 60. Manca d’equipaments grans, especialment a Segur. Front marítim massificat. 7.600 persones es desplacen fora del municipi a treballar. Creixement incontrolat de la població. Elevat percentatge d’atur. No empadronament de tots els residents reals del municipi. Concentració de l’activitat empresarial en el sector terciari (turisme i construcció). Davallada del nombre d’inversions al municipi des del 2007. Alt risc d’inundacions a les xarxes viàries secundàries i en zones urbanitzades. El tren fa de barrera artificial com a separador/disgregatiu del municipi. Model de baixa densitat i dispers. Municipi poc estructurat. Necessitat d’adequació de la xarxa de conducció d’aigües. Manca d’organitzacions (ONG’s i associacions d’àmbit local a part de les veïnals).

DAFO

Amenaces La estacionalitat del turisme que és la base econòmica del

municipi. La realitat física existent, és a dir, la presència dels torrents

i el risc d’ inundabilitat. Empobriment de la població i del municipi. Pèrdua de pes turístic a favor d’altres destinacions

turístiques. Construcció incontrolada a zones inundables i a primera

línia de costa. Incerteses econòmiques futures. No disposar de serveis i infraestructures suficients per

abastir les necessitats futures (sanitat, educació, gestió de residus, depuració d’aigües, neteja de platges).

DAFO

Fortaleses Zona Geogràfica i clima. Les platges d’arena fina amb bandera blava. Certificació de turisme familiar. El municipi compta amb una tradició turística molt important i

amb infraestructura turística. El Port de Segur de Calafell com a organitzador d’activitats

nàutiques, Fires i per l’oferta gastronòmica i d’oci. Patrimoni cultural coms el Castell i la Ciutat Ibèrica de Calafell. Proximitat als nuclis urbans de Barcelona i Tarragona. Població del municipi rejovenida. Política i sistema de gestió mediambiental i existència d’un

POUM. Ajuntament com a agent social.

DAFO

Oportunitats Canvi de poble turístic a ciutat metropolitana. Els bens patrimonials i els valors gastronòmics de la zona poden

augmentar el flux de turistes fora del període estiuenc. Mantenir i millorar l’oferta turística com a base econòmica. Generar un pol d’atracció de noves activitats econòmiques. Recuperació de l’activitat pesquera al Port de Segur de Calafell . El potencial paisatgístic, preservació del paisatge i els corredors ecològics. La transformació constant en primera residència. Desenvolupament integral del POUM. Reforçar l’ús del ferrocarril, millorant les àrees d’aparcament al seu entorn. Apostar per l’autopista com a via de connexió territorial, suprimint peatges

i enllaçant Segur en dos sentits. Articular el municipi al voltant de la C-31, com una gran avinguda urbana i

comarcal. Esponjar el front de mar, introduint estratègies per a l’obtenció de zones

verdes i equipaments.

Part econòmica del projecte. Port Segur de Calafell, S.A.

Font:Caixa de Catalunya.

PIB per sectors

Els terrenys són de titularitat de l’Estat.

POUM i Llei de costes regulen els usos, instal⋅lacions i conservació dels terrenys

Pla especial urbanístic regula les activitats: ortuàries, comercials i socioculturals

Llicència municipal per edificacions / activitats Si s’adopten mesures de:

•qualitat ambiental• protecció dels béns naturals • conservació del paisatge

Departament de Medi Ambient i Habitatge: certificacions EMAS amb el número de registre ÉS-CAT-

000281 i ISO 14001: núm. AENOR GA-2008/0480 amb el nombre de registre ÉS-2008/0480.

llicències ambientals municipals: per la benzinera i el pàrquing per abocament d’aigües residuals

ACA : per abocament d’aigües pluvials. Resolució

14/8/2009.  registrat com productor de Residus amb el codi P-

33011

Identificació dels aspectes ambientals de les seves activitats i serveis segons:

el grau de control(aspectes directes i indirectes) les condicions (normals, anormals i emergències) la temporalitat ( presents, passat i futurs)

Avaluació segons: la magnitud, freqüència i severitat de les condicions la probabilitat, capacitat i severitat de les emergències

Activitat productiva de l’empresa es basa en els: Serveis a les embarcacions,als usuaris, als amarradors i mediambientals.

Identificació de la visió envers a la gestió empresarial que té l’empresa

GESTIÓ D’ACORD AMB LA PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL

Accions

Informació i formació Gestió:

•Manteniment instalacions

•Control aigua i electricitat

•Control de residus

•Mesures de seguretat

Compromís amb la protecció del medi ambient desenvolupament sostenible.

Involucrar als empleats i usuaris en la del medi ambient, començant per les instal·lacions del propi Port.

Filosofia de prevenció de la contaminació.

Revisió de la política i els seus objectius per a la millora del medi ambient.

Cerca de la millora per tota la societat. 

o Control dels impactes ambientals generats pel Port.

o Gestió eficaç dels residus.

o Promoció de la formació i conscienciació ambiental.

o Adopció de mesures per reduir el consum de recursos naturals .

o Implicar a l’usuari a través de la informació.

o Realització d’enquestes a través de la web.