Primer Cicle de música antigaCiutat de Moncada

I Cicle de Música AntigaC I U T A T D E M O N C A D A

la programació cultural del I Centenari del Centre Artístic Musical de Moncada, patrocinat per l'Excm. Ajuntament de Moncada, ha volgut oferir un cicle per tal de promocionar i difondre este patrimoni musical.

Disfrutem de la interpretació del concert inaugural del dia 25 d'abril, de l'ensemble de cambra "Ària da Capo" amb Doménec Hurtado (oboé), Gonzalo Luque (clave), Ximo Sancho (fagot) i Carmen Bou (soprano) i del concert d'orgue i violí el dia 26 d'abril a càrrec de Josep M. Mas i Bonet i Josep M. Manresa.

Envoltats per una sobtada absència i nostàlgia ens agradaria que este concert fóra especial en record e Juan Bautista Días, mestre organer, com a un senzill homenatge.

In MemorianJuan Bta. Díaz ParraMagister faciendi organos1959-2014

Perqué la música antiga és extraordinàriament actual per la seua bellesa i força expressiva

AJUNTAMENT DEMONCADA

Hacer realidad un proyecto que parecía imposible nos hace sentir capaces de eso y más "Dale tiempo a lo difícil y, no sólo lo superarás, además, aumentarás tus posibilidades para un reto mayor".

Esta historia comienza cuando en abril de 2010, Joaquin Briz "Ximo", especialista en la recuperación del armonio viene a nuestra parroquia para repararlo que tenemos en la ermita de Santa Bárbara. Como los maestros artesanos se ofrece y se encarga de todo. Busca por Europa órganos en desuso, dormidos en letargo y, tras descartar algunos por prestaciones y alto coste, opta por el que hoy presentamos el mejor... Hoy podemos decir que el órgano parroquial de san José nació hace más de cien años y los esperó hasta llegar a estrenar su nueva casa.Fue el 03 de septiembre de 2010 cuando llega el órgano de san José.

Aún tendrán que pasar tres años hasta que llega el día de su bendición. Tres años transcurridos en los que se ha procedido a condicionar su ubicación y la construcción a medida de la caja de resonancia..Se conserva tal cual de origen y fabricacion, todos los elementos secretos, tubos, elctroválvulas, sistemas de transmisión y estructuras soporte. El constructor organero fue A. Noterman de Londres. La fecha de su construcción da ta de mediados del siglo XX. Se trata, por la época de su construcción, por sus características y sonoridad de un órgano de estilo romántico; perfecto para la excelencia del canto litúrgico. Sólo lo que es real se puede ofrecer a Dios y compartir con los demás. Y eso es lo que ha conseguido el equipo que ha intervenido en este hermoso proyecto: Ximo, su técnico y montador, Juan Bta. Díaz Parra, "Batiste" su maestro organero y director de montaje y Juan, su especialista carpintero.

Serán a partir de hoy, los intérpretes al órgano los que le darán vida.que se forme el coro de voces que lo complementa y que esta comunidad parroquial de San José de Moncada se una para alabar más i mejor a Dios, con sus voces y con sus obras.

(J.L.M.F. Junio 2013 - Porta Fidei)

Pres

enta

ció

El órgano de San José

2014

PRIMER CICLE DE MÚSICA ANTIGA CIUTAT DE MONCADA 2014

PROGRAMAConcert de Violí i Orgue

Sonata en sol menor per a violí i orgue· Preludio Andante· Giga Allegro· Sarabanda Largo· Corrente Allegro

Antonio Vivaldi (1678-1741)

Acte de foi, per a orgueLouange à l'Immortalité de Jésus, per a violí i orgueOlivier Messiaen (1908-1992)

Preludi i fuga en la menor, per a orgueJohannes Brahms (1833-1897)

Poem, per a violí i orgueRayner Brown (1912-1999)

Coral per a orgue "Herzlich tut mich erfreuen"Johannes Brahms

3 peces per a violí i orgue · Abendlied· Pastoral· Gigue

Josef Gabriel Rheinberger (1839-1901)

Josep M. Mas i Bonet (Orgue)Josep M. Manresa i Aguiló (Violí)

Josep Mª Mas i Bonet

Nascut a Centelles (Osona), és professor d’orgue, de baix continu i de música de cambra al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i organista titular de l’església Prioral de Sant Pere de Reus.

Després d’haver-se graduat en orgue sota la direcció de Montserrat Torrent al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, va estudiar a Basilea amb el Prof. E.Müller i obtingué el diploma de Virtuosisme del Conservatori Superior de Música d’aquesta ciutat, per unanimitat del Jurat. Va estudiar música antiga a la Schola Cantorum Basiliensis i musicologia i interpretació de la música ibèrica antiga amb el Prof. M.S.Kastnera Lisboa. El 1980 va fundar el Curs internacional de música ibèrica antiga a Torredembarra i Montblanc, on ensenya cada estiu. Ha estat invitat a donar classes magistrals en diversos conservatoris d'Europa, com Karlsruhe, Berna,Venècia, Castellana Grotte, L'Aquila, Dijon, Perpinyà, Tolosa de Llenguadoc i a la Thüringische Orgelakademie d'Altenburg.

Forma part del Jurat en concursos internacionals d’orgue. Ha enregistrat discs de música ibèrica antiga als orgues de Torredembarra, Montblanc, Sa Pobla (Mallorca), Cadaqués i Vielha, per a les cases discogràfiques Motete Ursina, Auvidis Valois, Naïve Auvidis Ibèrica , Audiovisuals de Sarrià i La Mà de Guido. Cal destacar el CD per a la col.lecció "Los órganos históricos de España" editat per la Casa Auvidis (1992), guardonat amb el "Grand Prix du disque" de la Nouvelle Académie du disque. Ha fet enregistraments per a les ràdios de França, Holanda, Itàlia, Suïssa, Radio Nacional de España i Catalunya Música. Dóna nombrosos concerts a Catalunya, a tot l’Estat Espanyol i a la majoria de països europeus (Alemanya, Bèlgica, França, Holanda, Itàlia, Polònia, Suïssa i Suècia), Sudamèrica (Brasil, Argentina i Uruguay). Ha donat també concerts a Turquia (Ankara, Istambul) i Filipines (Manila, Lipa).

Josep Mª Manresa Aguiló

Comença els estudis de violí amb Félix Pérez i posteriorment amb Antoni Guinjoan, Eva Graubin i Sergio Prieto.

A partir de 1996 estudia amb Evelio Tieles, amb el qual obté el Títol de Grau Superior de violí, i de qui ha rebut cursos de postgrau.

Ha fet cursos de perfeccionament i de música de cambra amb mestres com Xavier Turull, Àngel Soler, Chiara Bianchini, Emilio Moreno i François Fernández.

Ha fet enregistraments per a la ràdio i la TV i per a CD, amb les principals orquestres de cambra i simfòniques de Catalunya, com l’Orquestra de les Terres de Lleida i de Vila-seca, de la qual és membre.

Ha actuat a Espanya, Alemanya, França i Anglaterra i ha realitzat gires de concerts per la Península Ibèrica amb l’organista Josep M. Mas Bonet.

Desenvolupa la seva activitat pedagògica a l’Escola Municipal de Música de Montblanc i al Conservatori de Vila-seca.

Posseeix un violí construït per Michel Eggimann (Lucca), còpia d’un Guarneri de 1734, que utilitza per als seus concerts.

PROGRAMA “Del verb diví a la poesia humana”

Símfonia, Oratori de Nadal Bwv 249 (1725) J. S. BachVidit suum, Stabat mater (1726) G. B. PergolesiTecum principium, Dixit Dominus (1707) G. F. HaendelRejoice, The Messiah (1742) G. F. HaendelDomine Deus, Gloria (1716?) A. VivaldiÖffne dich, Cantata Nun Komm, der Heiden Heiland Bwv 61 (1714) J. S. Bach

Pastoral en La m W. F. BachPiangono al pianger mio (1609) S. D’IndiaQuel sguardo sdegnosetto (1624) C. MonteverdiLascia ch’io pianga, Rinaldo (1711) G. F. HaendelUn raggio di speme (1727) A. VivaldiTornami a vagheggiar, Alcina (1735) G. F. Haendel

Doménec Hurtado (oboé)Gonzalo Luque (clave)Ximo Sancho (fagot)Carmen Bou (soprano)

A finals del s. XVI emergeix a Europa un nou estil monodista amb acompanyament de baix

continu format per un instrument greu, més un instrument de tecla

per a fer l’harmonia. Impulsat per la Camerata Fiorentina del comte Bardi, la nova música substitueix

l’antiga pràctica polifònica per una música on el text és la prioritat. Sorgeix així el que serà l’òpera i

dins d’esta una forma molt lírica, l’Ària. Una música al servei dels

sentiments i les passions humanes. En l’àmbit de la música religiosa el

nou estil és adequat per a la vocació didàctica de la litúrgia

luterana i també resulta adequada a la renovada música de la

contrareforma catòlica sorgida del Concili de Trento.

Amb el pas de temps, trobarem una tendència cap a l’embelliment i

l’ornamentació de la línia melòdica; els contrastos, la dissonància, els cromatismes i el diàleg entre les

línies melòdiques. Els instruments també evolucionen cap al llenguatge i la retòrica de la veu humana fins a

abastir un llenguatge propi que tendeix cap al virtuosisme influint de retruc a la tècnica vocal. L’oboè serà l’instrument predilecte per al diàleg amb la veu des del s. XVIII

fins a la decadència de l’estil barroc cap a mitjans d’este segle.

24 26Convent de les Franciscanes Església de Sant Josep d'abril 2014, 20:00h d'abril 2014 20:00h