programaciÓ didÀctica curs 2017-18...

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA Curs 2017-18

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURADepartament de Valencià

IES “ENRIC VALOR”PEGO

111

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICAÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

a) Justificació de la programació

b) Contextualització

Composició i organització del departament. Reunions de departament. Full de seguiment de la programació

ESO

2. OBJECTIUS DE L’ESO

a) Objectius generals de l’etapa respectiva vinculats amb la matèria o l'àmbit.

b) Objectius d’àrea. Puntualitzacions del Departament als objectius d’àrea.

3. COMPETÈNCIES

Competències bàsiques. Relació entre les competències bàsiques i els objectius de l’àrea o matèria i els criteris d’avaluació. Caracterització. Classificació. Contribució de l’àrea de valencià a l’adquisició de les CB. Relació de les CB amb els objectius d’àrea i els criteris d’avaluació. Relació de les CB amb els blocs de continguts.

4. CONTINGUTS

Continguts. Estructura i classificació

Continguts de primer d’ESO

Bloc 1. Comunicació oral

Bloc 2. Comunicació escrita

Bloc 3. Coneixement de la llengua

Bloc 4. Educació literària

Continguts de segon d’ESO





Continguts de tercer d’ESO





Continguts de quart d’ESO





5. UNITATS DIDÀCTIQUES

a) Organització de les unitats didàctiques

b) Distribució temporal de les unitats didàctiques

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

a) Metodologia general de l’àrea o matèria.Orientacions metodològiques de l’àrea de llengua

b) Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge. Activitats complementàries

7. AVALUACIÓ. Avaluació de l'alumnat.

a) Criteris d’avaluació

b) Instruments d’avaluació. Tipus d’avaluació

c) Criteris de qualificació

d) Activitats de reforç i ampliació

e) Avaluació del procés d’ensenyament i aprenentatge

8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.

9. ELEMENTS TRANSVERSALS

a) Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita.

b) Comunicació audiovisual. Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació

c) Recursos didàctics i organitzatius

d) Emprenedoria

e) Educació cívica i constitucional

10. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT I INDICADORS D'ÈXIT

BATXILLERAT

Objectius generals del Batxillerat. Objectius generals per a la matèria de Valencià Llengua i Literatura

PRIMER DE BATXILLERAT

1. SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS:

a) Generalitats

b) Seqüenciació per unitats

2. COMPETÈNCIES

3. METODOLOGIA

a) Criteris metodològics

b) Estratègies didàctiques

c) Activitats didàctiques

4. AVALUACIÓ DE L'ALUMNAT

a) Criteris d'avaluació

b) Instruments d'avaluació

c) Criteris de qualificació

d) Activitats de reforç i ampliació

5. MESURES PER A LA INCLUSIÓ I L'ATENCIÓ DE LA DIVERSITAT


a) Foment de la lectura

b) Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i de la comunicació. Plataforma Moodle: Continguts, Continguts mínims, Contingutsopcionals

c) Emprenedoria: treballs expositius o de creació literària

d) Educació cívica i constitucional

SEGON DE BATXILLERAT

Llengua

Continguts

Continguts detallats

Propietats textuals i gramàtica del discurs

Materials. Llibre de text

Criteris d’avaluació

Tipus de proves i qualificacions

LITERATURA UNIVERSAL (Optativa)

Objectius

Continguts

Continguts específics

Metodologia


ANNEXOS

INTRODUCCIÓ

a) Justificació de la programació

L’objectiu d’una programació, i també d'aquesta és planificar, ordenar i concretar elprojecte educatiu per reduir la improvisació o l’arbitrarietat i per a establir les bases decoordinació entre la pràctica d'ensenyament-aprenentatge dels membres de l'equip docenti de tota la comunitat educativa. Alhora, aquest document serveix com a punt dereferència per a l'anàlisi i la valoració dels resultats acadèmics i de convivència al centre.La programació didàctica és el tercer nivell de concreció curricular i, per tant, està lligadaals dos nivells superiors: el currículum oficial (primer nivell) i el Projecte Curricular deCentre, el Projecte Educatiu de Centre i la Programació General Anual (segon nivell). La programació ha de ser oberta, dinàmica i en contínua evolució respecte de lesmúltiples variables que intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tant, nopretenem donar unes pautes inamovibles sinó que le Departament, en primer lloc, icadascun dels seus components hauran de prendre les decisions oportunes una voltaanalitzats els resultats parcials o puntuals que s'obtinguen en un període o activitatconcrets.Aquesta programació recull allò que el Departament entén que ha de ser la seua activitatdirigida als quatre nivells d'ensenyament obligatori i els dos de batxillerat. Perconfeccionar-la hem tingut en compte la legislació vigent:- LLEI ORGÀNICA 2/2006 D’EDUCACIÓ, 3 de maig (LOE) - REIAL DECRET 1631/2006, 29 de desembre, d’ensenyaments mínims en ESO- DECRET 112/2007, 20 juliol, pel qual s’estableix el currículum de l’ESO a la ComunitatValenciana- ORDE 14 de desembre 2007, avaluació en ESO- DECRET del 10-6-2015, punt 4 de la LOMQE que regula les programacions didàctiques.- DECRET del 16-6-2011 de la LOE del DOGV

b) Contextualització

a) L'IES “Enric Valor” de Pego està situat en aquesta població de poc més de 10.000habitants i és el centre on acudeixen els estudiants d'ensenyament secundari i obligatoride les valls veïnes: la Gallinera, Ebo, part de la del riu Girona i Laguar i arriba a a lespoblacions de Murla, Parcent i Alcanalí. Per tant, l'entorn de l'alumnat és semiurbà i esveu enriquit per les diferents procedències de l'alumnat.b) El centre compta amb dotze unitats d’ESO (incloent-hi els grups de l'aula específica,pmar, pim i pr4) i quatre de Batxillerat. (També s’imparteixen cicles formatius de graumitjà: informàtica. A més també tenim dos grups d'FPB d'informàtica i dosd'agrojardineria .c) El claustre de professors està format per cinquanta-set membres, quatre dels qualsformen part del Departament de Valencià i la professora Rosa Berbegall que en els cursosanteriors impartia valencià i altres matèries, ara, enguany ha hagut d'assumir les hores defrancès més el càrrec de videdirectora perquè no hi havia prou hores en el departament, acausa de la disminució de grups, que han anat a Orba, i també per l'optativa de primer debatxillerat (Lit. Univ.) que va molt carregada d'alumnat i no s'ha pogut desdoblar.d) L'alumnat és molt majoritàriament valencianoparlant amb algunes bosses pocsignificatives de castellanoparlants i una minoria d'immigrants de diverses procedències,nord-europeus, de l'Europa de l'est, sud-americans i un nombre menor de gent procedentdel Magreb, la majoria dels quals integrats i molt sovint prou competents tant en valenciàcom en castellà.

e) Es desenvolupen els programes PEV/PIP per bé que l'ensenyament és majoritàriamenten valencià i els alumnes assoleixen amb facilitat una bona competència en les duesllengües oficials. En aquest sentit hem encetat enguany l'ensenyament plurilingüe quepermetrà donar a conèixer altres matèries en francés o en anglés.f) Es duen a terme diferents programes d’atenció a la diversitat: Programa deDiversificació Curricular substituït pel PR4, FPB, PIM i PMAR. En algun temps hem tingutel Programa d’Educació Compensatòria, el PACG i el PQPI, però la nova llei i la direccióde la Conselleria han anat suprimint aquests programes, que, per cert, funcionaven proubé, i han sigut substituïts pels ja esmentats.

Composició i organització del departamentGrups 1 ESO 2 ESO 3 ESO 4 ESO 1 BAT 2 BAT Altres

grupsTotal d'horesProfessorat

Rafa CortellCap de Dep.Ll. i literaturaLit. Univ.

1r ESO A(1 hora)i C(1 hora)

2n ESOA, B i C

3r ESO A (3 hores)

1r Batx Lit Univ.(4 hores)

20

Rosa PucholTutora de 1r ESO B

1r ESO A iB

3r ESO B

PR4 Cast, Val i geografia

20

Imma Boscà

Tutoria 2n Batx A

1r ESO D

3r ESO A

2 llengua i literatura A i B

2 llengua iliteratura A i B

20

Rosa Berbegall

Vicedirectora

1r ESO A, B, C i D Francés

2n ESO B Francés 3r ESO

A, B i PMAR, Francés

4t ESOA, B, C i PR4, Francés

1r Batx A i B, Francés

2n Batx.A i B Francés

FrancésVicedirecció

20

Josep Martínez RomeroLlengua i lit.

1r ESO- C

4t ESO A , B i C

FPB Agrojardineria 1 iInformàtica 1

20

Reunions de departamentEl Departament es reunirà amb una periodicitat setmanal (els DIMECRES a

cinquena hora) i a diferència de l'any passat aquesta hora no coincidirà amb la Reunió deCaps de Departament. Per tant, en separar els dies de cada reunió podrem decidir ambplena tranquil·litat el que cal fer.Full de seguiment de la programació

A fi d’afavorir l’operativitat de les reunions i la coordinació de les pràctiques docents,el Departament mantenia des de feia uns quants cursos un Full de Seguiment de laProgramació Anual, on cada professor deixava constància de les activitats realitzadescada setmana i la previsió per a la següent. D’aquesta manera, a més de la constànciaescrita de les activitats, hom podia preparar millor les reunions i prioritzar els temes del’ordre del dia de cada sessió. Aquesta activitat no és obligatòria però és recomanableperquè d’aquesta manera es deixa constància dels continguts que hom ha tractat. Els dosdarrers cursos vam fer aquest seguiment de manera oral i escrita perquè ens reuníemcada setmana i per tant sabíem perfectament allò que feia cadascú.

ESO2. OBJECTIUS DE L’ESOa) Objectius generals de l’etapa

Els objectius són les metes que guien els processos d’ensenyament-aprenentatge. Elsobjectius s’expressen en termes de capacitats, les quals han d’assolir els alumnes durantaquesta etapa del procés d’aprenentatge.

La finalitat de l’Educació Secundària Obligatòria és el desenvolupament integral iharmònic de la persona en els aspectes intel·lectuals, afectius i socials. D’aquesta maneraels diferents objectius es poden agrupar en:

a) Cognitius: L’alumnat ha d’adquirir els elements bàsics de la cultura, especialment enels seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic.

b) Afectius: Cal que l’alumnat desenvolupe i consolide hàbits d’estudi i de treballindividual i en equip. Ha d’enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de lapersonalitat i en les seues relacions amb els altres.

c) Socials: Hem de preparar l’alumnat per a la seua incorporació a estudis posteriors i pera la seua inserció laboral i formar-lo per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vidacom a ciutadà.

Objectius generals

L’Educació Secundària Obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes lescapacitats que els permeten:

a) Conèixer, assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus dretsen el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre lespersones i els grups, exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans com a valorscomuns d’una societat plural i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

b) Adquirir, desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i enequip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques del’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en el centre escolar, familiar i social.

d) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells.Rebutjar els estereotips que suposen discriminació entre homes i dones.

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en lesseues relacions amb els altres, com també rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevoltipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

f) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per adquirir,amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de lestecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferentsdisciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en elsdiversos camps del coneixement i de l’experiència.

h) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentitcrític, la iniciativa personal i la capacitat d’aprendre a aprendre, planificar, prendredecisions i assumir les responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superarles dificultats.

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i perescrit, en valencià i castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com allengua pròpia de la Comunitat Valenciana.

j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

k) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i delsaltres, així com el patrimoni artístic i cultural.

l) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar lesdiferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i lapràctica de l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar ladimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar críticament els hàbitssocials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, percontribuir a la seua conservació i millora.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, enespecial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i els ciutadans, i adoptarjudicis i actituds personals respecte a aquests.

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable,la cura dels éssers vius i el medi ambient, i contribuir així a conservar-los i millorar-los.o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintesmanifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.

b) Objectius d’àrea

L’ensenyament de la llengua i la literatura, tant en valencià com en castellà, en aquestaetapa tindrà com a objectiu el desenvolupament de les següents capacitats:1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social icultural.

2. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit, de maneracoherent i adequada en cada situació de comunicació i en els diversos contextos del’activitat social i cultural, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per acontrolar la pròpia conducta.

3. Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les distintesfuncions i situacions de comunicació, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.

4. Reconèixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures formals,per mitjà dels quals es produeix la comunicació amb les institucions públiques, lesprivades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte.

5. Utilitzar el valencià i el castellà per a adquirir nous coneixements, així com per a buscar,seleccionar i processar informació de manera eficaç en l’activitat escolar i per a redactartextos propis de l’àmbit acadèmic.

6. Conèixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingüística i culturald’Espanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions queoriginen les llengües en contacte en les comunitats bilingües.

7. Apreciar les possibilitats extraordinàries que ofereix el castellà com a llengua comuna

per a totes les espanyoles i els espanyols i per a les ciutadanes i els ciutadans dels païsosde parla castellana, com a vehicle de comunicació i vertebració d’una de les comunitatsculturals més importants del món.

8. Conèixer les diferents manifestacions i varietats del castellà, derivades de la seuaexpansió per Espanya i Amèrica, i valorar la unitat essencial de la llengua comuna per atots els parlants de l’idioma.

9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, lanecessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat cultural i mitjàirrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi.

10. Analitzar els diferents usos socials del valencià i del castellà per a evitar elsestereotips lingüístics que impliquen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes osexistes.

11. Apreciar les possibilitats que ofereix el valencià, llengua pròpia de la ComunitatValenciana, com a vehicle de comunicació i de vertebració.

12. Conèixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià i del castellà, ireconèixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes del’ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar ambadequació, coherència, cohesió i correcció, tant en valencià com en castellà.

14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cadagènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne lespossibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal.

15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-locom una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva en diferents contextoshistoricoculturals.

16. Conèixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus tretscaracterístics, les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època.Conèixer les obres i els fragments representatius de les literatures de les llengües oficialsde la Comunitat Valenciana.

17. Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personali de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat.

18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: recerca, elaboraciói presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies.

19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicació social i lestecnologies de la informació per a obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos

tipus i opinions diferents.

Puntualitzacions del Departament als objectius d’àreaEl Departament assumeix, en general, els objectius fixats per la LOE i concretats en elDecret 112/2007, tal com s’expressa més amunt, i treballarà perquè per al seu assoliment.Tanmateix, per la seua pròpia naturalesa, una volta adquirit el compromís amb tots elspunts referits als objectius generals, ha d’incidir en els que fan referència a lescompetències lingüístiques i específicament a les referides al valencià, sense deixar dereconèixer la importància del domini d’altres llengües.En aquest sentit, entenem que:

1. Existeix al centre un Pla de Normalització Lingüística, aprovat pels organismescompetents, segons el qual la llengua vehicular de l’IES “Enric Valor” és el valencià.El Departament entén que el fet literari té uns valors universals, més enllà de les

concrecions locals que, inevitablement, cal tenir en compte per tal com estableixenuns referents de proximitat i de cultura autòctona. Per tant, la formulació queencapçala els objectius d'àrea, “l’ensenyament de la literatura, tant en valencià comen castellà” és reduccionista i ens obliga a superar-la amb un pla lector que abaste,a més de les obres més pròximes, aquelles que pel seu valor universal han marcatles pautes d’una època o d’un estil artístic. Una altra cosa és la determinació dequina ha de ser la llengua de lectura d’aquestes obres, la llengua original de lesquals és desconeguda per l’alumnat i també, en gran part, pel professorat. I ací éson cal fer esment del Pla de Normalització Lingüística citat més amunt, ja que lalectura en una llengua concreta contribueix a forjar valors afectius cap a ella.

2. Pel que fa a l’objectiu de potenciar en pla d’igualtat la capacitat d’ ”usar el valencià iel castellà per a expressar-se oralment i per escrit”, cal entendre’l com a unacapacitat, que ha de veure’s reforçada per múltiples estímuls d’usar la llenguaminoritzada a fi de contribuir a superar prejudicis i autoodis que, aixoplugats en unapretesa igualtat, no farien res més que precipitar la desparició del valencià.

3. El punt 5 dels esmentats objectius torna, al nostre parer, a caure en una visióreduccionista. Totes les llengües, fins i tot les que no es coneixen prou, han de serinstruments per a l’adquisició de nous coneixements. L’ús de les noves tecnologiesper a la traducció vénen a abonar aquesta posició. Tanmateix, caldrà que siga elvalencià la llengua més usada per a aquest objectius. El Departament ofereix elseu suport i assessorament a tot l’equip docent del centre per tal que, amb l'ús delvalencià de manera digna, l’idioma recupere la posició social que li correspon, mésenllà de les consideracions legals.

4. Igualment, al nostre parer, els punts 6, 7 i 8 han de ser compartits nomésparcialment. Sense contradir ni restar importància al castellà com a una de lesllengües més parlades del món, hem de considerar un panorama lingüístic mésampli, per exemple, l’europeu on la diversitat de llengües dóna una dimensió mésexacta de la riquesa que suposen les llengües per al patrimoni cultural de lahumanitat. En aquest mateix sentit, aquest panorama lingüístic europeu permet unaaproximació més interessant a les diferents situacions sociolingüístiques icomparar-les amb la del valencià sense que hi intervinguen prejudicisextralingüístics.

5. No podem silenciar, per altra banda, el nostre equivalent del punt 8, pel que fa alvalencià. Així, hauríem de formular un altre objectiu que és: “Conèixer les diferentsmanifestacions i varietats del català, derivades de la seua expansió als anticsregnes de València i Mallorca, així com a Sardenya i la resta de la Mediterrània, ivalorar la unitat essencial de la llengua comuna per a tots els parlants de l’idioma.”

6. Finalment, el Departament considera que cal establir vincles de col·laboració ambaltres departaments, com ara el de Geografia i Història per tal d’afavorir quel’alumne conega la realitat històrica i geogràfica del País Valencià.

3. COMPETÈNCIESCompetències bàsiques. Relació entre les competències bàsiques i els objectius de l’àrea o matèria i els criteris d’avaluacióEL CONTEXT CURRICULAR

Està format per la concreció dels elements curriculars i per la relació que guarden aquestselements entre si en el context de l’etapa i de l’àrea curricular.

L’anàlisi i la concreció dels elements que permet dibuixar el context curricular està forma-da pels punts següents:

1. Claus de l’àrea de Llengua i Literatura

«La inclusió de l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura en el currículum de l’educa-ció secundària obligatòria respon a la necessitat de desenvolupar la competència comuni-cativa de l’alumnat entesa en tots els vessants: pragmàtic, lingüístic, sociolingüístic i litera-ri. Així, d’una banda ha d’aportar l’alumne eines i coneixements necessaris per a desenvo-lupar-se satisfactòriament en qualsevol situació comunicativa de la vida acadèmica, famili-ar, social i professional i, d’altra banda, ha de servir per a la consolidació de la competèn-cia comunicativa necessària en tots els àmbits de la vida adulta…»

BLOCS DE CONTINGUT D’ESO

Bloc 1: Comunicació oral: escoltar i parlar

Bloc 2: Comunicació escrita: llegir i escriure

Bloc 3: Coneixement de la llengua


2. Objectius curriculars de l’educació secundària obligatòria i relació amb l’àrea de Llengua

Totes les àrees es relacionen amb la major part dels objectius curriculars. No obstant això,hi ha dos tipus de relacions:

• Una relació disciplinària, quan l'àrea respon a l'àmbit concret a què es refereix l’objectiu.• Una relació de transversalitat, quan l’objectiu es refereix a àmbits que han d'impregnar tots els elements del currículum.

La taula següent resumeix aquestes relacions entre els objectius curriculars i l’àrea de Va-lencià: Llengua i Literatura.

OBJECTIUS CURRICULARS RELACIÓ AMB LLENGUA LITERATURA

Disciplinària Transversal

a) Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la coopera-ció i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans i la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d'una societat plural i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball indivi-dual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i opor-tunitats entre ells. Rebutjar la discriminació de les persones per raó desexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que comporten discriminació entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.

d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la per-sonalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la vi-olència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes iresoldre pacíficament els conflictes.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’in-formació per a, amb sentit crític, adquirir nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment lesde la informació i la comunicació.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’es-tructura en diferents disciplines, així com conéixer i aplicar els mèto-des per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixe-ment i de l’experiència.

g) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsa-bilitats.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en les dues llengües oficials de la Comunitat, textos i missatges complexos, iiniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera adequada.

j) Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres, i també el patrimoni artístic i cultural.

OBJECTIUS CURRICULARS RELACIÓ AMB LLENGUA I LITERATURA

Disciplinària Transversal

k) Conéixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Conéixer i valorar la dimensió hu-mana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, contribuint a la seua conservació i millora.

l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les dife-rents manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

3. Les competències educatives

«Seguint la Recomanació 2006/962/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, sobre les competències clau per a l’aprenentatge permanent, aquest reial decret es basa en la potenciació de l’aprenentatge per competències, integrades en els elements curriculars per a propiciar una renovació en la pràctica docent i en el procés d’ensenyament i aprenentatge. S’hi proposen nous enfocaments en l’aprenentatge i l’ava-luació, que han de suposar un canvi important en les tasques que han de resoldre els alumnes, i plantejaments metodològics innovadors. La competència és una combinació d’habilitats pràctiques, coneixements, motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per a aconseguir una acció eficaç. Es considera, doncs, com a coneixement en la pràctica un coneixement adquirit a través de la participació activa en pràctiques socials que, com a tals, es poden desenvolupar tant en el context educatiu formal, per mitjà del currículum, com en els con-textos educatius no formals i informals».

«S’hi adopta la denominació de les competències clau definides per la Unió Europea. Es considera que “les competències clau són aquelles que totes les persones necessiten per a la seua realització i desenvolupament personal, i també per a la ciutadania activa, la in-clusió social i l’ocupació”. S’hi distingeixen set competències clau essencials per al benes-tar de les societats europees, el creixement econòmic i la innovació, i s’hi descriuen els coneixements, les capacitats i les actituds essencials vinculades a cada una».

Les competències clau del currículum són les següents:

Comunicació lingüística (CL).

Competència matemàtica, científica i tecnològica (CMCT).

Competència digital (CD).

Aprendre a aprendre (AA).

Competència social i cívica (CSC).

Iniciativa i actitud emprenedora (IE).

Consciència i expressió cultural (CEC).

Alguns dels trets característics de les competències són els següents:

Són aprenentatges que es consideren imprescindibles.

Constitueixen un saber, un saber fer i un saber ser. Es tracta de tots aquells recur-sos que el subjecte és capaç de mobilitzar de forma conjunta i integrada per resol-dre amb eficàcia una situació en un context donat.

Són sabers multifuncionals i transferibles, perquè l’adquisició d’una competència implica el desenvolupament d’esquemes cognitius i d’acció que es poden aplicar endiversos contextos, segons les necessitats.

Tenen un caràcter dinàmic i il·limitat, ja que el grau d’adquisició d’una competència no té límit, sinó que es tracta d’un continu en el qual cada persona, al llarg de tota la seua vida, va adquirint graus diferents de suficiència depenent de les necessitatsacadèmiques i laborals que se li van plantejant.

Són avaluables, atés que es tradueixen en accions i tasques observables.

Requereixen un aprenentatge situat, vinculat a un determinat context i a unes de-terminades tasques.

4. Contribució de l’àrea de Llengua i Literatura a l’adquisició de les competènci-es

Competència en comunicació lingüística. L’assignatura Llengua i Literatura contribueix en essència a l'adquisició de la competència comunicativa lingüística per part de l’alum-nat.

El llenguatge és l’instrument fonamental de l’aprenentatge perquè qualsevol activitat de les persones té com a punt de partida l’ús de la llengua. En el procés d’aprenentatge en general la competència lingüística té un gran protagonisme perquè és el vehicle a través del qual es produeixen els següents processos:

• Comunicació oral i escrita.

• Representació, interpretació i comprensió de la realitat.

• Construcció i comunicació del coneixement.

• Organització i autoregulació del pensament, de les emocions i de la conducta.

Competència social i ciutadana. Si la comunicació és un dels pilars de la convivència social, el desenvolupament de la competència comunicativa ha d’anar estretament lligat amb el desenvolupament de la competència social i ciutadana. Els aspectes essencials d’aquesta competència en aquesta àrea són els següents:

• L’aprenentatge de les habilitats lingüístiques necessàries perquè es produïsca la comu-nicació es durà a terme a través de la pràctica.

La comunicació i la cooperació seran els vehicles que ajudaran els alumnes a com-prometre’s i a afrontar els conflictes, a prendre perspectiva, a desenvolupar la per-cepció de l’individu en relació a la seua capacitat per a influir en qüestions socials i a elaborar argumentacions basades en evidències.

La capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva delsaltres, són valors que manifesten la competència en aquest àmbit.

Aprendre a aprendre. El llenguatge és el mecanisme d’aprenentatge per excel·lència. Permet adquirir coneixements, reflexionar sobre els processos d’aquestes adquisicions i reelaborar els coneixements per a utilitzar-los en contextos diferents. Les habilitats pròpi-es d’aquesta competència estan relacionades amb les capacitats per a aprendre de for-ma cada vegada més eficaç i autònoma d’acord als propis objectius i necessitats. La me-todologia de l’àrea i els procediments propis del seu estudi contribueixen decisivament a la consecució d’aquesta competència.

Competència digital. Els aspectes bàsics d’aquesta competència en l’àrea de Llengua són els següents:

L’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació.

L’adquisició d’una sèrie de coneixements, habilitats i actituds derivats dels canvis produïts sobre la lectura i l'escriptura per l’aplicació de les TIC i la generació d’en-torns virtuals, no solament d’aprenentatge, sinó també d’interacció social.

La relació directa que existeix entre els continguts de Llengua i Literatura i els co-neixements i ús de les principals aplicacions informàtiques.

Les habilitats d’expressió oral i escrita impliquen el domini de destreses bàsiques d’ús de la informació i creació de continguts en l’àmbit personal, acadèmic, social i professional.

La identificació i adquisició dels comportaments adequats en l’àmbit digital per a protegir la informació, pròpia i d’altres persones, així com el coneixement dels as-pectes addictius de les tecnologies.

Iniciativa i actitud emprenedora. Aquesta competència implica la capacitat de transfor-mar les idees en actes. Açò significa adquirir consciència de la situació en la qual s'inter-vé o que es resol i saber triar, planificar i gestionar els coneixements, destreses o habili-tats i actituds necessaris amb criteri propi, amb la finalitat d’aconseguir l’objectiu previst.

La comunicació es basa justament en la transmissió d’idees i coneixements a través d’actes comunicatius que tenen lloc en determinats àmbits d’ús (personal, acadèmic, so-cial i professional). Per tant, cada situació de comunicació ha de ser enfocada com un problema o un repte al qual els alumnes s’han d’enfrontar i, en aqueix context, han de tri-ar, planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats, i actituds necessaris amb criteri propi, amb la finalitat d'aconseguir l’objectiu previst.

En la realització de les activitats comunicatives es promou el desenvolupament de des-treses o habilitats com la capacitat d’anàlisi; la capacitat de planificació, organització, gestió i presa de decisions; la capacitat d’adaptació al canvi i resolució de problemes; la comunicació, presentació, representació i negociació efectives; l’habilitat per a treballar, tant individualment com dins d’un equip; la participació, la capacitat de lideratge i delega-ció: el pensament crític i el sentit de la responsabilitat; l’autoconfiança, l’avaluació i l’au-toavaluació.

Consciència i expressió cultural. Aquesta competència implica aspectes conceptuals, procedimentals i actitudinals que es manifesten de la següent manera en l’àrea de Llen-gua i Literatura:

Coneixement, comprensió, apreciació i valoració amb esperit crític, amb actitud oberta i respectuosa de les diferents manifestacions culturals i artístiques.

Utilització de les manifestacions culturals com a font d’enriquiment i gaudi personal per a comprendre que formen part de la riquesa i patrimoni dels pobles, als quals contribueixen els continguts del bloc de l’Educació literària.

Coneixement dels elements literaris amb l’objectiu de desenvolupar la creativitat que es relaciona amb la capacitat estètica i creadora.

Domini de les capacitats relacionades amb els diferents codis artístics i culturals, per a poder utilitzar-les com a mitjà de comunicació i expressió personal.

Interés per la participació en la vida cultural i per contribuir a la conservació del pa-trimoni cultural i artístic, tant de la pròpia comunitat com d’altres comunitats.

Competència matemàtica, científica i tecnològica. Alguns aspectes propis d'aquesta competència que es desenvolupen en l’àrea de Llengua i Literatura són els següents:

• Producció i interpretació de diferents tipus d’informació.

• Anàlisi i expressió de diversos aspectes de la realitat.

• Comprensió de successos.

• Predicció de conseqüències d’una determinada actuació.

5. Perfil competencial de l’àrea de Llengua i Literatura

Anomenem perfil competencial de l’àrea la relació que s’estableix entre els blocs de con-tingut i els indicadors d’assoliment d’una àrea i les competències clau.

Bloc 1. Escoltar i parlar. Curs 1r

INDICADORS D’ASSOLIMENT CL CMCT CD AA SC IE CEC

BL1.1. Participar activament i respectuosament en converses, discussions i deliberacions, espe-cialment per a resoldre conflictes interpersonals, seguint instruccions, demanant el torn de parau-la, disculpant-se i responent a una disculpa, etc.,utilitzant el lèxic adequat al nivell educatiu i les estratègies d’interacció oral.

BL1.2. Participar en equips de treball per a acon-seguir metes comunes assumint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat; donar suport a companys i companyes demostrant empatia i re-coneixent les seues aportacions, així com utilit-zar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres diferents, especial-ment conversacionals, narratius i descriptius pro-pis dels àmbits personal, acadèmic i social prò-xims als interessos de l’alumnat, analitzant les característiques formals i de contingut i els ele-ments no verbals, utilitzant, seguint models, les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta.

BL1.4. Produir de forma oral, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor, textos breus dels àmbits personal, acadèmic i social, de temes pròxims a l’alumne, especialment de tipologia textual narrativa i descriptiva, utilitzant les estra-tègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, aplicant les propietats textuals i el lèxicadequat al nivell, per a practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament.

Bloc 1. Escoltar i parlar. Curs 1r (continuació)


BL1.5. Avaluar, amb l’ajuda del professorat, les produccions orals pròpies i dels com-panys, atenent la quantitat, qualitat, rellevàn-cia, pertinència i claredat, i les normes de prosòdia, per a progressar en la competènciacomunicativa oral.

BL1.6. Reconéixer els estudis i professions vinculats als coneixements del nivell educatiui identificar els coneixements, habilitats i competències que

demanen per a relacionar-les amb les seues fortaleses i preferències.

Bloc 2. Llegir i escriure. Curs 1r


BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diver-sos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (especialment narratius i des-criptius de forma autònoma, instructius i exposi-tius breus, relacionats amb l’activitat acadèmica, amb l’ajuda del professorat i dels companys, i se-qüències argumentatives breus i senzilles), a tra-vés de l’anàlisi dels elements formals i de contin-gut propis del nivell acadèmic, utilitzant les estra-tègies de comprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el signifi-cat global del text i per al gaudi personal.

BL 2.2. Planificar i escriure, amb adequació, co-herència, cohesió, correcció ortogràfica, gramati-cal i lèxica del nivell educatiu, textos en suports diversos dels àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies (especialment narratius i descriptius, de forma autònoma i creativa, ins-tructius i expositius breus relacionats amb l’activi-tat acadèmica amb l’ajuda del professorat i dels companys, i justificacions breus i senzilles), apli-cant les estratègies del procés d’escriptura i utilit-zant un llenguatge no discriminatori.

Bloc 2. Llegir i escriure. Curs 1r (continuació)


BL2.3. Avaluar, amb ajuda de guies i del pro-fessorat, individualment i en equip, els textos escrits propis o aliens, com a part del procés d’escriptura, identificant els errors d’adequa-ció, coherència, cohesió i correcció del nivell educatiu, i resolent els dubtes de forma refle-xiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals i altres fonts de consulta.

BL 2.4. Resumir textos orals i escrits narra-tius i descriptius, seleccionant les informaci-ons essencials, generalitzant informacions relacionades i elaborant un text coherent i cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text original, amb la finalitat d’infor-mar del contingut dels textos altres persones.

BL2.5. Realitzar amb creativitat tasques o projectes de treball individuals o col·lectius, amb ajuda de guies i models i la direcció del professorat, sobre temes motivadors per a l’alumnat, seguint les fases del procés d’un projecte de treball, per a obtindre un produc-te final original de caràcter narratiu o descrip-tiu, fent una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats; adaptar-lo acanvis i imprevistos transformant les dificul-tats en possibilitats; avaluar amb ajuda de guies el procés i el producte final, i comuni-car de forma personal els resultats obtinguts.

BL2.6. Realitzar projectes de treball individu-als i en equips cooperatius, sobre temes del currículum (amb especial interés per les obres literàries) o sobre temes socials, cientí-fics i culturals, del nivell educatiu, buscant i seleccionant informació en mitjans digitals deforma contrastada; crear continguts per mitjà d’aplicacions informàtiques d’escriptori, i col-laborar i comunicar-se amb altres filtrant i compartint informació i continguts digitals de forma segura i responsable.



BL2.7. Realitzar amb ajuda de models, deforma eficaç, tasques o projectes; tindre iniciativa per a emprendre i proposar acci-ons sent conscient de les seues fortale-ses i debilitats; mostrar curiositat i interés durant el desenvolupament, i actuar amb flexibilitat buscant amb suport solucions alternatives.

Bloc 3. Coneixement de la llengua. Curs 1r


BL3.1. Identificar les distintes categories gra-maticals que componen un enunciat, esta-blint la concordança gramatical entre aques-tes, i classificar-les i reconéixer el paper gra-matical i semàntic que exerceixen en el dis-curs, per a utilitzar-les amb correcció en la comprensió i creació de textos narratius i descriptius.

BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu.

BL3.3. Identificar els distints procediments decreació del lèxic, propis del nivell educatiu, distingint entre els morfològics i els préstecs d’altres llengües, per a enriquir el vocabulari.

BL3.4. Explicar les relacions d’igualtat-sem-blança i d’oposició-contrarietat que s’esta-bleixen entre les paraules per a captar el sentit global d’un text.

BL3.5. Identificar el subjecte, per mitjà de l’establiment de la concordança amb el verb, i el predicat, així com els complements del verb adequats al nivell educatiu, per a ex-pressar-se i redactar textos narratius i des-criptius amb més correcció i propietat.

Bloc 3. Coneixement de la llengua. Curs 1r (continuació)


BL3.6. Reconéixer els elements de la co-

municació que intervenen en textos narra-tius i descriptius i justificar si compleixen les propietats textuals, atenent principal-ment la coherència, pròpies del nivell edu-catiu, per a, després d’un procés de refle-xió, realitzar un ús adequat de la llengua.

BL3.7. Reconéixer les diferents llengües que conformen la realitat plurilingüe d’Es-panya, explicar els seus trets caracterís-tics i establir la distribució geogràfica d’ei-xes llengües, per a enriquir-se i desenvo-lupar una actitud respectuosa cap a un entorn plurilingüe i pluricultural.

Bloc 4. Educació literària. Curs 1r


BL4.1 Realitzar lectures d’obres literàries pròximes als seus gustos, triades lliure-ment o a proposta del professor, en silen-ci, en veu alta o participant en dramatitza-cions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant, si és el cas, tècniques expressives i teatrals.

BL4.2 Elaborar un dossier d’aprenentat-ge, amb una selecció de documents i cre-acions realitzats a partir de lectures, lite-ràries i no literàries, pròximes als interes-sos de l’alumnat, de forma reflexiva i críti-ca.

BL4.3 Exposar, en suports diversos, orals i escrits, de forma guiada, les conclusionscrítiques i raonades, sobre les connexionsentre la literatura, les arts i la ciència, analitzant i comparant obres, personat-ges, temes i tòpics universals en creaci-ons de diferent naturalesa.

BL4.4 Analitzar, de forma guiada, un cor-pus de textos literaris, seleccionats entornd’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials de l’època i les carac-terístiques del gènere i realitzant un co-mentari de forma i contingut per a expres-sar raonadament les conclusions extretes,per mitjà de la formulació d’opinions per-sonals.

6. Metodologia general de l’àrea

L’organització d’elements curriculars de l’assignatura es basa en el tractament integrat

de les llengües del currículum, enfocament metodològic que respon a la concepció plu-

rilingüe del sistema educatiu valencià en el qual conviuen dues llengües cooficials

amb, almenys, una llengua estrangera i totes elles són alhora objecte i instrument

d’aprenentatge. Per aquest motiu, es presenten els criteris d’avaluació i els continguts

específics de cadascuna de les dues llengües i els criteris d’avaluació i els continguts

comuns a les dues. El fet que es presenten continguts comuns, de tipus cognitiu, que

es relacionen principalment amb els processos que intervenen en la lectura i escriptu-

ra, facilita la planificació de tasques i estratègies d’aprenentatge que permeten realitzar

transferències lingüístiques en funció de quina siga la L1 o la L2 del centre, atenent el

projecte lingüístic del centre. En aquest sentit, són fàcilment transferibles a les llen-

gües estrangeres, una vegada que s’ha consolidat el codi oral o escrit, i faciliten l’apre-

nentatge.

Els objectius que persegueix l’àrea de Llengua i Literatura i les estratègies metodològi-

ques generals que orientaran aquest treball es resumeixen en la taula següent:

OBJECTIUS ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES GENERALS

Aportar als alumnes les eines i els coneixements necessarisper a desenvolupar-se satisfactòriament en qualsevol situa-ció comunicativa de la vida acadèmica, familiar, social i pro-fessional.

• Tractament integrat de les llengües del currículum per a respondre a la concepció plurilingüe del sistema edu-catiu valencià.

• Pràctica i participació activa en àmbits socials que es pot desenvolupar tant en el context educatiu formal, a través del currículum, com en els contextos educatius no formals i informals.

Disseny de tasques o situacions d’aprenentatge que possibiliten, imiten o reproduïsquen de la ma-nera més fidel possible situacions reals d’interac-ció, comprensió i expressió oral i escrita, de ma-nera que els estudiants puguen aplicar els conei-xements apresos.

Planificació de situacions d’interacció per a l’apre-nentatge en les quals el diàleg que s’establisca estiga basat en una relació d’igualtat.

Augment de l’aprenentatge instrumental, per a afavorir la creació de sentit personal i social.

Integració en les situacions d’aprenentatge de principis solidaris on la igualtat i la diferència si-guen valors compatibles i mútuament enriquidors.

Planificació de mètodes actius d’aprenentatge ba-sats en estructures d’aprenentatge cooperatiu, que asseguren la interacció.

Transformació de les estructures d’aprenentatge individualistes, vinculades exclusivament a l’apre-nentatge de continguts descontextualitzats, en es-tructures d’aprenentatge cooperatiu perfectament compatibles amb altres mètodes actius, i tots ells, amb l’aprenentatge de les competències.

Servir per a la consolidació de la competència comunicativanecessària en tots els àmbits de la vida adulta.

Consolidar la base que servirà per a l’aprenentatge al llarg de la vida i que els permetrà obtenir informació, comunicar-se i continuar aprenent.

Contemplar l’enfocament dialògic de l’aprenentatge des de l’àmbit social, fins a la interiorització del coneixement propi, intrasubjectiu.

Tendir a un aprenentatge situat, que emfatitze la dimensió social dels processos d’adquisició de les competències, un aprenentatge vinculat a un determinat context cultural, soci-al i de relacions, i a unes determinades tasques que les per-sones hauran de resoldre i que els permetran adquirir la competència necessària.

Emfasitzar el paper actiu i autònom dels alumnes perquè si-guen cada vegada més responsables del seu aprenentatge,estimulant la seua participació i implicació i l’adquisició i l’úsde coneixements en situacions reals que generen aprenen-tatges transferibles i duradors.

Aconseguir la integració de diferents models didàctics (con-ductuals, constructivistes, socials o personals), enfoca-ments metodològics (anàlisis de tasques, simulació i/o joc de rols, estudi de casos, recerca en l’entorn, estímul de la creativitat, models personals per a l’augment de l'autoesti-ma, etc.) o seqüències didàctiques en la programació de lesUnitats Didàctiques (aprenentatge basat en projectes, apre-nentatge basat en problemes, etc.).

Els principals sabers aplicats que s’abordaran en l’àrea de Llengua i Literatura són:

• Habilitats que permeten comunicar amb precisió les pròpies idees, construir discursos orals elaborats adequats al context comunicatiu en el qual s’utilitzen i escoltar de maneraactiva, interpretant correctament les idees dels altres.

Desenvolupament de la interacció oral com a destresa bàsica en les relacions hu-manes i que ocupa tots els àmbits des del personal a l'acadèmic passant pel pro-fessional i l’administratiu.

Desenvolupament de la lectura i l’escriptura com a eines bàsiques per a l'adquisicióde nous aprenentatges al llarg de la vida.

Comprensió i redacció de textos de diversos àmbits i la realització de projectes d'aprenentatge, de forma individual o en equips cooperatius.

Reflexió sobre els elements que conformen la llengua i sobre els mecanismes lin-güístics que regeixen la comunicació així com sistematització de l'aprenentatge dels elements lingüístics necessaris per a utilitzar correctament les destreses lin-güístiques.

Adquisició del nivell de lectors competents per part dels alumnes avançant en la comprensió i interpretació d’obres literàries pròximes als seus gustos personals i a la seua maduresa cognitiva, amb la de textos literaris que aporten coneixements bàsics sobre algunes de les fites clau de la literatura.

Aproximació als gèneres literaris, a partir d'una selecció de textos agrupats entorn dels grans temes i tòpics universals des de l’edat mitjana fins al segle XX.

Valoració i gaudi personal de la literatura com a font de coneixement i com a vincle de relació amb altres arts com la pintura, l’escultura, el cinema, la i fins i tot amb la ciència.

Les claus que serviran per a seleccionar i presentar els aprenentatges hauran de complir les següents condicions:

Selecció rigorosa de continguts.

Exposició clara i ordenada de continguts, tant conceptuals com procedimentals i actitudinals.

Utilització de claus audiovisuals per a presentar i tractar la informació.

Ampliació del vocabulari científic dels alumnes.

Enfocament didàctic basat en l'aprenentatge competencial.

Aplicació pràctica dels aprenentatges en situacions de resolució de problemes d'àmbit científic i de la vida quotidiana.

Textos informatius organitzats i estructurats de forma clara i rigorosa amb suport gràfic que facilita la comprensió dels continguts.

7. Els elements transversals

Els continguts transversals que es recullen en la PDA transcendeixen als nivells educatiusi les àrees curriculars i impregnen el procés educatiu, perquè aborden sabers que tenen presència en tots els àmbits de l’aprenentatge.

Els continguts transversals del currículum són els següents:

La comprensió lectora.

L’expressió oral i escrita.

La comunicació audiovisual.

El tractament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

L’actitud emprenedora, que persegueix el desenvolupament de la creativitat, l’auto-nomia, la iniciativa, el treball en equip, la confiança en un mateix i el sentit crític.

L’educació cívica i constitucional. Dins d’aquest àmbit hi ha algunes qüestions amb les quals la programació educativa ha de ser especialment sensible:

o L’atenció a les persones amb discapacitat. L’escola ha d’oferir-los una edu-cació de qualitat, i garantir l’equitat i la inclusió perquè es troben en igualtat d’oportunitats amb la resta dels alumnes.

o La igualtat efectiva entre homes i dones.

o La prevenció de la violència de gènere.

o El tractament dels valors inherents al principi d’igualtat de tracte i no-discri-minació per qualsevol condició o circumstància personal o social.

o La prevenció i resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.

o L’educació en valors de llibertat, justícia, igualtat, pluralisme polític, pau, de-mocràcia, respecte als drets humans i rebuig de la violència.

o El desenvolupament sostenible i el medi ambient.

o Les situacions d’explotació de les persones i d’abús sexual.

o El risc derivat de la utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comu-nicació.

o La protecció davant emergències i catàstrofes.

o La cura i la higiene personal, l’activitat física i la dieta equilibrada.

o L’educació i la seguretat viària, la millora de la convivència i la prevenció dels accidents de trànsit.

Valors personals. Dins d’aquest àmbit, l’objectiu és sensibilitzar als alumnes perquèconfiguren la seua postura personal i ètica en relació amb:

o El desenvolupament sostenible i el medi ambient.

o Les situacions d’explotació de les persones i d’abús sexual.

o El risc derivat de l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

o La protecció davant emergències i catàstrofes.

o La cura i la higiene personal, l’activitat física i la dieta equilibrada.

L’educació i la seguretat viària, la millora de la convivència i la prevenció dels acci-dents de trànsit.

AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT

Per a portar a terme una valoració objectiva dels aspectes educatius de la PDA és neces-sari sistematitzar els processos de reflexió i de correcció. És imprescindible recollir dades amb rigor per facilitar l’anàlisi dels resultats del procés i la presa de decisions que perme-ten millorar l’ensenyament. Aquesta taula proporciona un model senzill que pot servir per a complir aquest objectiu.

UNITATAJUSTAMENT DE

LA PDA

COMPLIMENTDELS OBJEC-

TIUS

CAUSES POSSI-BLES

DECISIONS

A partir de les decisions que s’hi adopten, l’equip pedagògic haurà de revisar les progra-macions didàctiques per a reajustar-les a la realitat dels alumnes.

Des del punt de vista organitzatiu, és aconsellable fer també una reflexió sobre els recur-sos que ofereix el centre, la coordinació entre els diferents agents i la manera en què flu-eix la informació entre els diferents grups. La taula següent resumeix alguns d’aquests punts clau.

ELEMENTS PER A LAREFLEXIÓ

ASPECTES PO-SITIUS

PER A MILLO-RAR

CAUSES POSSI-BLES

DECISIONS

Organització i gestió dels espais, temps i re-cursos.

Coordinació entre dife-rents òrgans i persones del centre.

Fluxos d’informació ambl’alumnat i les famílies.

Adequació de les PDA a la gestió del procés edu-catiu.

4. CONTINGUTSContinguts. Estructura i classificació

Els diferents objectius que marca el currículum es concreten en els continguts específicsde cada curs. Els continguts són l’objecte del procés d’ensenyament-aprenentatge i esclassifiquen en:

a) Conceptuals. Coneixements explícits de l’àmbit lingüístic i literari.b) Procedimentals. Es refereixen a destreses per a la producció i interpretació deldiscurs, així com per a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i per a la

sistematització i aplicació dels coneixements gramaticals i literaris.c) Actitudinals. Actituds afavoridores de la normalització de l’ús del valencià, d’uncomportament lingüístic no discriminador i de la interacció comunicativa satisfactòria.

Els diferents continguts del currículum s’organitzen en els següents blocs:BLOC 1: Comunicació oral. Parlar i escoltar BLOC 2: Comunicació escritaBLOC 3: Coneixement de la llenguaBLOC 4: Educació literària

L’eix del currículum són les habilitats i estratègies per a parlar i escoltar –incloent-hi lainteracció, escriure i llegir– en àmbits significatius de l’activitat social. Aquestsaprenentatges s’arrepleguen en tres dels blocs de continguts del currículum:Comunicació, Educació literària i Tècniques de treball. Relacionats amb els tres blocsanteriors, el bloc 2 i el 3 reuneixen els continguts que fan referència a la capacitat del’alumnat per a observar el funcionament de la llengua i per a parlar-ne, als coneixementsexplícits sobre la llengua i les seues formes d’ús que es deriven de la diversitatgeogràfica, social i d’estil, així com de les actituds adoptades pels usuaris de les llengüesoficials.

Els blocs de continguts exposen, d’una manera analítica, els components de l’educaciólingüística i literària, i n’assenyalen els nivells assolibles en cada curs.

Continguts de primer d’ESOContinguts curriculars aplicats a la unitat 1

BLOC 1. COMUNICACIÓ ORAL. PARLAR I ESCOLTAR

Aplicació de les propietats textuals en els intercanvis de comunicació oral (adequa-ció, coherència, cohesió i correcció).

Utilització del lèxic del nivell educatiu i d’un llenguatge no discriminatori.

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en la produc-ció oral de textos conversacionals, narratius i descriptius.

Producció de textos orals dialogats, narratius i descriptius […] i els que generen els seus aprenentatges i projectes de treball.

Escolta activa, comprensió, interpretació i anàlisi de textos orals i audiovisuals con-versacionals, narratius i descriptius […] i els que generen els seus aprenentatges i projectes de treball.

Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral de textosdialogats, narratius (ordre cronològic i connectors temporals, etc.) i descriptius (abundància d’adjectivació, ús de comparacions, etc.), prestant atenció a les inter-ferències lingüístiques.

BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA

Característiques bàsiques dels textos narratius i descriptius: funció comunicativa, es-tructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals, gèneres.

Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius, descriptius, ex-positius, argumentatius.

Ús d’estratègies de planificació, com a part del procés d’escriptura, especialment en textos narratius i descriptius.

Ús d’estratègies de textualització o escriptura, com a part del procés de producció es-crita, amb l’ajuda de guies, dels companys i del professorat: redactar esborranys, usar diccionaris i gramàtiques, controlar la progressió de la informació, reescriure.

Aplicació del coneixement sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohe-sió) en l’escriptura de textos narratius i descriptius.

Avaluació de les produccions pròpies o alienes, com a part del procés d’escriptura, amb l’ajuda de guies, del professorat, individualment i en equip, comparant el resultat amb el pla original, jutjant si el text respon a l’objectiu d’escriptura i analitzant-ne l’ade-quació, coherència i cohesió, amb la finalitat de millorar els textos.

Reescriptura total o parcial dels textos escrits, corregint els errors en l’adequació, co-herència, cohesió i correcció detectats en el procés d’avaluació i revisió.

Selecció raonada dels textos produïts que s’inclouen en el dossier.

Ús d’eines digitals de cerca en pàgines web especialitzades, diccionaris i enciclopèdi-es en línia, bases de dades especialitzades, etc. Visualització i emmagatzematge de lainformació digital.

BLOC 3. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

Aproximació a la cohesió textual: explicació de connectors textuals d’addició, oposi-ció, temporals, etc.; de mecanismeslexicosemàntics com repeticions lèxiques, famí-lia lèxica i relacions semàntiques (sinonímia, antonímia, el·lipsi, etc.); mecanismes de cohe-sió gramatical (substitució per mitjà de pronoms, eix temporal) i mecanismes para-lingüístics i elements gràfics.

El substantiu: gènere, nombre i classes.

L’abecedari. El nom de les lletres i correspondència entre grafemes i fonemes.

Ús de grafemes i seqüències de grafemes especials (c-q, g-gu, c-ç, g-j, t-g, t-j, b-v, h, tx-ig-x, s-ss-z).

Reconeixement dels elements de la situació comunicativa i de les propietats textu-als en textos narratius i descriptius.

BLOC 4. EDUCACIÓ LITERÀRIA

Introducció a la literatura a partir dels textos d’autoria masculina i femenina.

Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partir d’una selecció de textos en prosa i en vers.

Utilització, de manera progressivament autònoma i responsable, de diferents tipus de biblioteques d’aula, centre, pública, virtual. Coneixement i respecte de les nor-mes de funcionament, consulta guiada de catàlegs digitals i en línia.

Continguts de segon d’ESO(continguts curriculars aplicats a la unitat 1)

BLOC 1. ESCOLTAR I PARLAR

Aplicació de les propietats textuals en els intercanvis de comunicació oral (adequa-ció, coherència, cohesió i correcció).

Utilització del lèxic del nivell educatiu i d’un llenguatge no discriminatori.

Aplicació dels coneixements de la tipologia i de les propietats textuals en l’anàlisi dels textos instructius i expositius.

Producció de textos orals instructius i expositius […] i els que generen els aprenen-tatges i projectes de treball.

Escolta activa, comprensió, interpretació i anàlisi de textos orals i audiovisuals ins-tructius i expositius […] i els que generen els aprenentatges i projectes de treball.

Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral de textosinstructius (informació objectiva i precisa, l’imperatiu, construccions d’obligació, etc.) i expositius (exposició ordenada i jerarquitzada d’idees, etc.), prestant atenció a les interferències lingüístiques.

BLOC 2. LLEGIR I ESCRIURE

Característiques bàsiques dels textos instructius i expositius: funció comunicativa, estructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals, gèneres.

Ús d’estratègies de planificació com a part del procés d’escriptura, especialment entextos instructius i expositius: analitzar la situació comunicativa; activar coneixe-ments previs; generar informacions (pròpies, dels companys o de fonts documen-tals); ordenar la informació en paràgrafs amb esquemes, taules, etc.

Ús de tècniques de síntesi de la informació: esquema, taula, resum de textos ins-tructius i expositius.

Cerca, localització i extracció en diferents tipus de textos i fonts documentals i no documentals, amb la col·laboració dels companys, esmentant les fonts d’informa-ció.

Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos exposi-tius i instructius. Abans de la lectura [...] Durant la lectura [...] Després de la lectura.

Ús de processadors de textos en l’escriptura: buscar i reemplaçar, disseny de pàgi-na, taules, impressió, dibuix i quadres de text, etc.

Creació de textos escrits de caràcter instructiu o expositiu, individuals i col·lectius, apartir de propostes que promoguen la creativitat i el gaudi personal usant recursos lingüístics (enumeració, personificació, etc.), recursos del llenguatge no verbal (tau-les, mapes, vinyetes, etc.) i utilitzant eines digitals d’edició i presentació amb l’ajudade guies.


Identificació dels grups de paraules i dels seus tipus, així com de les relacions mor-fosintàctiques entre els elements que conformen el sintagma nominal, l’adjectival, el preposicional i l’adverbial.

Reconeixement del plural majestàtic i de modèstia.

Reconeixement i ús dels procediments de formació de paraules: composició i deri-vació (ús de prefixos i sufixos amb valor connotatiu i denotatiu).


Aproximació al coneixement d’altres mons (reals o imaginaris) a partir de la lectura.

Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, d’acord amb el nivell, com a base per a la formació de la personalitat literària i el gaudi personal.

Tècniques d’elaboració de treballs personals, de creació i/o investigació senzilla i supervisada sobre una lectura realitzada.

Connexió entre la literatura i la resta d’arts (música, pintura, cine, etc.) relacionant obres, personatges i temes universals: les edats de l’home, els mons imaginaris, projeccions del futur, elogi de l’amistat.

Tòpics: Locus amoenus, etc.

CONTINGUTS:

Audició d’un text expositiu i anàlisi i interpretació posterior.

Exposició oral dels resultats d’una enquesta.

Valoració de les produccions orals dels companys.

Els textos expositius: trets generals, estructura i característiques lingüístiques.

Lectura, comprensió, interpretació d’un text expositiu.

Actitud reflexiva davant de la lectura de textos expositius.

Producció de textos expositius a partir d’un esquema del procés d’escriptura.

Correcció i edició de textos que s’inclouen en el dossier d’aprenentatge.

La formació de paraules per derivació: la prefixació.

Els components de l’oració: els sintagmes.

Els sons i les grafies.

La variació lingüística i l’estàndard.

El mite o narració mitològica.

Els tòpics literaris.

Identificació de tòpics literaris en altres disciplines artístiques.

Continguts de tercer d’ESO

1. Perfil competencial de l’àrea de Llengua i Literatura

Anomenem perfil competencial de l’àrea la relació que s’estableix entre els blocs de con-tingut i els indicadors d’assoliment d’una àrea i les competències clau.

Bloc 1. Escoltar i parlar. Curs 3r


BL1.1. Participar activament i respectuosament en intercanvis comunicatius reals o dramatitzats dels àmbits acadèmic i social sobre temes de l’actualitatpròxims als seus interessos, aportant arguments raonats per a defensar les pròpies opinions de ma-nera clara i ordenada, prestant atenció a la pronun-ciació i a la gestualitat i utilitzant el registre formal, les normes de cortesia i les estratègies d’interaccióoral.

BL1.2. Participar en equips de treball per a aconse-guir metes comunes assumint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions, així com utilitzar el diàleg iguali-tari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gè-neres, tipologies i registres diferents, amb especial atenció als expositius (de manera autònoma) i als argumentatius (de manera guiada), propis dels àmbits personal, acadèmic i social, analitzant les característiques formals i de contingut i els ele-ments no verbals, i utilitzant de manera autònoma les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de l’escolta, per a formar-se una opinió pròpia.

BL1.4. Produir de forma oral, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor, textos formals dels àm-bits acadèmic i social de temes relacionats amb el

currículum i l’actualitat, especialment de tipologia textual expositiva i argumentativa, utilitzant les es-tratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a l’objectiu proposat, i aplicant les propietats textuals i la rique-sa lèxica, per a practicar aprenentatges lingüístics iestructurar el pensament, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor.

Bloc 1. Escoltar i parlar. Curs 3r (continuació)


BL1.5. Avaluar, amb la supervisió del pro-fessorat i la utilització de guies i gravaci-ons, les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat, i les normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.

BL1.6. Buscar i seleccionar informació so-bre els entorns laborals, professions i es-tudis vinculats als coneixements del nivell educatiu; analitzar els coneixements, ha-bilitats i competències necessàries per al desenvolupament i comparar-les amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa dedecisions vocacional.

Bloc 2. Llegir i escriure. Curs 3r


BL2.1. Interpretar textos escrits en su-ports diversos, dels àmbits personal, aca-dèmic i social, de tipologies diverses (nar-ratius, descriptius, instructius i, en especi-al, expositius) de forma autònoma i argu-mentatius amb ajuda del professorat i dels companys) a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell educatiu, utilitzant les estratègies decomprensió lectora adequades al text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i com a suport a les tasques d’aprenentatge.

BL2.2. Planificar i escriure, amb adequa-ció, coherència, cohesió, correcció orto-gràfica i gramatical i lèxica del nivell edu-catiu, textos, en suports diversos, dels àmbits personal, acadèmic i social, de di-verses tipologies (narratius, descriptius, instructius i, en especial, expositius de forma autònoma i argumentatius amb aju-da del professorat i dels companys), apli-cant les estratègies del procés d’escriptu-ra i utilitzant un llenguatge no discrimina-tori.



BL2.3. Avaluar, amb la supervisió del professorat, els textos escrits propis o aliens, com a part del procés d’escriptura, identificant els errors d’adequació, cohe-rència, cohesió i correcció del nivell educatiu, i resolent els dubtes de forma reflexiva i dialogada, amb l’ajuda dediccionaris impresos o digitals i altres fonts de consulta.

BL 2.4. Sintetitzar textos orals i escrits expositius i argu-mentatius utilitzant mapes conceptuals i resums, selec-cionant les informacions essencials, generalitzant infor-macions relacionades i elaborant un text coherent i co-hesionat que no reproduïsca literalment parts del text original ni incloga interpretacions personals, per a usar la informació amb finalitats diverses segons la situació de comunicació.

BL2.5. Realitzar amb creativitat tasques o projectes de treball individuals o col·lectius, de forma reflexiva i dialo-gada, sobre temes del currículum (amb especial interés per les obres literàries) o sobre temes socials, científics iculturals, seguint les fases del procés d’un projecte de treball, per a obtindre un producte final original de caràc-ter expositiu o argumentatiu, contrastant les fonts d’in-formació, detallant les referències bibliogràfiques, fent una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats; adaptar-lo a canvis i imprevistos transfor-mant les dificultats en possibilitats; avaluar amb ajuda de guies el procés i el producte final, i comunicar de for-ma personal els resultats obtinguts.

BL2.6. Realitzar projectes de treball individuals i en equips cooperatius, sobre temes del currículum (amb especial interés per les obres literàries) o sobre temes socials, científics i culturals, del nivell educatiu, buscant iseleccionant informació en mitjans digitals de forma contrastada; crear continguts per mitjà d’aplicacions in-formàtiques d’escriptori, i col·laborar i comunicar amb altres filtrant i compartint informació i continguts digitals de forma segura i responsable.



B2.7. Realitzar amb supervisió, de forma eficaç, tasques o projectes, tindre iniciati-va per a emprendre i proposar accions sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interés du-rant el desenvolupament i actuar amb fle-xibilitat buscant amb supervisió solucions alternatives.

Bloc 3. Coneixement de la llengua. Curs 3r


BL3.1. Identificar les distintes categories gra-maticals que componen un text establint la concordança entre aquestes; classificar-les, analitzar-les morfològicament, reconeixent el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exerceixen en el discurs; utilitzar-les correc-tament per a avançar en la comprensió i la creació de textos argumentatius.

BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes ortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu.

BL3.3. Identificar els distints procediments decreació del lèxic, propis del nivell educatiu, distingint entre els morfològics, els préstecs d’altres llengües, així com sigles, acrònims i abreviatures, per a enriquir el vocabulari.

BL3.4. Explicar el canvi semàntic que afecta el significat de les paraules i les seues cau-ses, identificant els seus mecanismes (metà-fora, metonímia) per a diferenciar els usos connotatius i denotatius del llenguatge; reco-néixer les relacions d’igualtat-semblança (camp semàntic i camp associatiu) i d’inclusió (hiperonímia i hiponímia) que s’estableixen entre les paraules per a captar el sentit global d’un text.

Bloc 3. Coneixement de la llengua. Curs 3r (continuació)


BL3.5. Analitzar morfosintàcticament l’ora-ció simple i classificar-la segons la natura-lesa del predicat (oracions atributives, predicatives, actives, transitives, reflexi-ves, recíproques, intransitives, passives, perifràstiques, reflexes i mitjanes) per a, de forma autònoma, expressar-se i redac-tar textos argumentatius de diverses mo-dalitats oracionals amb major correcció i propietat.

BL3.6. Reconéixer els elements de la co-municació que intervenen en textos argu-mentatius i justificar si compleixen les pro-pietats textuals adequades al nivell, per a,després d’un procés de reflexió, realitzar un ús adequat de la llengua.

BL3.7. Explicar els orígens històrics de les llengües d’Espanya i reconéixer les seues varietats geogràfiques, per a enri-quir-se i desenvolupar una actitud respec-tuosa cap a la diversitat de la llengua i un entorn plurilingüe i pluricultural.

Bloc 4. Educació literària. Curs 3r


BL4.1 Realitzar lectures d’obres literàries pròximes als seus gustos, triades lliure-ment o a proposta del professor, en silen-ci, en veu alta o participant en dramatitza-cions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant, amb supervisió, tècni-ques expressives i teatrals.

BL4.2 Elaborar un dossier d’aprenentat-ge, amb una selecció de documents i cre-acions realitzats a partir de lectures, lite-ràries i no literàries, pròximes als interes-sos de l’alumnat, de forma reflexiva i críti-ca.

BL4.3 Exposar, en suports diversos, orals i escrits, les conclusions crítiques i raona-des sobre les connexions entre la literatu-ra, les arts i la ciència, analitzant i compa-rant obres, personatges, temes i tòpics universals, des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, en creacions de diferent natu-ralesa.

Bloc 4. Educació literària. Curs 3r (continuació)


BL4.4 Analitzar un corpus de textos litera-ris, de l’edat mitjana al segle XVIII, selec-cionats entorn d’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets essencials del contextsociocultural i literari de l’època i les ca-racterístiques del gènere, i realitzant un comentari de forma i contingut per a ex-pressar raonadament les conclusions ex-tretes, per mitjà de la formulació d’opini-ons personals.


Gèneres dialogats de la comunicació oral, formals i espontanis, dels mitjans de co-municació social (col·loquis, debats d’opinió, taules redones, entrevistes, etc.).

Anàlisi, aplicació i avaluació dels procediments lingüístics d’expressió oral en textos expositius i argumentatius: ordre, claredat i rigor en l’exposició, riquesa expressiva, tipus d’arguments, recursos d’emfatització, etc., prestant atenció a les interferències lingüístiques.


Ús de les eines més comunes de les TIC per a col·laborar i comunicar-se amb la resta del grup amb la finalitat de planificar el treball, aportar idees constructives prò-pies, comprendre les idees alienes, etc.

Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries, fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).

Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos argu-mentatius. [...].

Producció de textos escrits narratius (textos personals en un blog, etc.), descriptius (endevinalles, poemes descriptius, etc.), instructius (manual d’ús sobre ortografia i gramàtica, etc.) expositius (actes, treballs d’investigació, etc.), argumentatius (co-mentaris en blogs i altres llocs interactius en línia, valoracions dels llibres llegits, etc.), amb adequació, coherència, cohesió i correcció, d’acord amb les característi-ques pròpies dels gèneres.


Establiment del plural de noms propis, d’abreviatures, sigles i acrònims.

Anàlisi de la cohesió textual: connectors textuals (d’explicació, causals, consecutius, con-dicional, etc.); mecanismes lexicosemàntics com repeticions lèxiques i relacions semàntiques (sinonímia, antonímia, hiponímia, hiperonímia, substitució lèxica per metàfores, metonímies, eufemismes, etc.); mecanismes de cohesió gramatical (repeti-ció de construccions sintàctiques, dixi espacial i temporal, anàfores i catàfores, eix temporal); i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

Els orígens històrics de les llengües d’Espanya.

Anàlisi de l’adequació textual en funció de la finalitat del text i la intenció de l’emissor (fun-cions del llenguatge); relació existent entre l’emissor i el receptor; marques lingüístiques de modalització (dixi personal i social, impersonalització, verbs modals, adjectius qualifica-tius i lèxic connotatiu, quantificació, grau de certesa, modalitat oracional, figures literàries valoratives –hipèrboles, ironia–, variació del registre) i de l’ús d’un llenguatge no discrimi-natori; en funció dels elements de la situació comunicativa.



Lectura guiada i comprensió de textos i obres literaris, d’acord amb el nivell, com a base per a la formació de la personalitat literària i el gaudi personal.

Pràctica de diversos tipus de lectura (guiada, lliure, silenciosa, en veu alta) de tex-tos literaris com a font de gaudi i informació i com un mitjà d’aprenentatge i enriqui-ment personal.

La literatura medieval. Característiques generals.

La lírica. La poesia trobadoresca.

Tòpics: Locus amoenus, Descriptio puellae, Carpe diem, Tempus fugit, Ubi sunt?, etc.

Continguts de quart d’ESO

Anomenem perfil competencial de l’àrea la relació que s’estableix entre els blocs de con-tingut i els criteris d’avaluació d’una àrea i les competències clau.

Bloc 1. Escoltar i parlar. Curs 4t

CRITERIS D’AVALUACIÓ CL CMCT CD AA CSC IE CEC

BL1.1. Participar activament i respectuosament en in-tercanvis comunicatius, reals o dramatitzats, especial-ment en els representatius dels mitjans de comunicaciósocial i dels àmbits professional i administratiu, sobre temes polèmics de l’actualitat, defensant críticament les opinions pròpies amb fluïdesa i riquesa lèxica; ajus-tant el registre, el to i les normes de cortesia a la situa-ció comunicativa, i utilitzant les estratègies d’interacció oral.

BL1.2. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportaci-ons, i també utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gène-res, tipologies i registres diferents, propis dels àmbits personal, acadèmic, social, professional i administratiu,especialment periodístics i publicitaris, analitzant els elements formals i de contingut, la informació no verbali les convencions pròpies del gènere, i utilitzant les es-tratègies de comprensió oral adequades al text i al pro-pòsit de l’escolta, per a construir-se una opinió crítica.

BL1.4. Produir de forma oral, amb el suport de les TIC il’ajuda del professor, textos formals dels àmbits acadè-mic i social de temes relacionats amb el currículum i l’actualitat, especialment de tipologia textual expositiva i argumentativa, utilitzant les estratègies d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació co-municativa i a l’objectiu proposat, i aplicant les propie-tats textuals i la riquesa lèxica, per a practicar aprenen-tatges lingüístics i estructurar el pensament.

Bloc 1. Escoltar i parlar. Curs 4t (continuació)


BL1.5. Avaluar, de manera autònoma,les produccions orals pròpies i dels companys, atenent la quantitat, quali-tat, rellevància, pertinència i claredat iles normes de prosòdia, per progres-sar en la competència comunicativa oral.

BL1.6. Buscar i seleccionar informa-ció sobre els entorns laborals, les professions i els estudis vinculats als coneixements del nivell educatiu; analitzar els coneixements, les habili-tats i les competències necessaris per a desenvolupar-los, i comparar-los amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions voca-cional.

Bloc 2. Llegir i escriure. Curs 4t


BL2.1. Interpretar textos escrits dels àmbits personal, acadèmic, social, professional i administratiu, amb una atenció especial als gèneres periodís-tics informatius i d’opinió, als textos publicitaris dels mitjans de comunica-ció de masses i als textos dels àmbitsprofessional i administratiu, a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis del nivell educatiu, utilitzant les estratègies de compren-sió lectora adequades al text i a l’ob-jectiu de la lectura, per a construir el significat global del text.

BL2.2. Planificar i escriure, amb ade-quació, coherència, cohesió, correc-ció ortogràfica i gramatical i lèxica adequada al nivell educatiu, textos, en suports diversos, dels àmbits per-sonal, acadèmic, social, professional iadministratiu, de diverses tipologies, centrant-se en els gèneres periodís-tics informatius i d’opinió, en textos publicitaris amb sentit creatiu i estètic i en textos dels àmbits professional i administratiu amb ajuda de models, aplicant les estratègies del procés d’escriptura i utilitzant un llenguatge no discriminatori.

Bloc 2. Llegir i escriure. Curs 4t (continuació)


BL2.3. Avaluar, amb autonomia, els textos es-crits propis o aliens com a part del procés d’es-criptura, identificant els errors d’adequació, co-herència, cohesió i correcció del nivell educatiu,i resolent els dubtes de forma autònoma, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals i altresfonts de consulta.

BL 2.4. Sintetitzar textos orals i escrits argu-mentatius utilitzant esquemes, taules, mapes conceptuals i resums; seleccionant les informa-cions essencials; generalitzant informacions re-lacionades i elaborant un text coherent i cohesi-onat que no reproduïsca literalment parts del text original ni incloga interpretacions perso-nals, per a usar la informació amb finalitats di-verses segons la situació de comunicació.

BL2.5. Realitzar, amb sentit crític i creativitat, tasques o projectes de treball individuals o col-lectius, amb autonomia, sobre temes del currí-culum (amb un interés especial per les obres li-teràries) o sobre temes socials, científics, cultu-rals, professionals i literaris motivadors per a l’alumnat, seguint les fases del procés d’elabo-ració d’un projecte de treball, contrastant la in-formació, citant-ne adequadament la procedèn-cia, incloent-hi la bibliografia i la bibliografia web, i fent una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats; adaptar-ho a canvis i imprevistos transformant les dificultats en possibilitats; avaluar amb ajuda de guies el procés i el producte final, i comunicar de forma personal els resultats obtinguts.

BL2.6. Realitzar projectes de treball individuals ien equips cooperatius sobre temes del currícu-lum (amb un interés especial per les obres lite-ràries) o sobre temes socials, científics i cultu-rals, buscant i seleccionant informació en mit-jans digitals de forma contrastada; editar contin-guts per mitjà d’aplicacions informàtiques d’es-criptori o serveis de la web, i col·laborar i comu-nicar-se amb altres filtrant i compartint informa-ció i continguts digitals de forma segura i res-ponsable.

Bloc 2. Llegir i escriure. Curs 4t (continuació)


B2.7. Realitzar amb autonomia, de forma eficaç, tasques o projectes; tin-dre iniciativa per a emprendre i pro-posar accions sent conscient de les seues fortaleses i debilitats; mostrar curiositat i interés durant el desenvo-lupament d’aquests, i actuar amb fle-xibilitat buscant per iniciativa pròpia solucions alternatives.

Bloc 3. Coneixement de la llengua. Curs 4t


BL3.1. Identificar les distintes categories gramaticals que componen un text, propi o alié, i establir la concordança entre aquestes, classificar-les, analitzar-les morfològicament, i reconéixer el paper gramatical, sintàctic i semàntic que exer-ceixen en el discurs, i utilitzar-les correc-tament per a avançar en la comprensió i creació correcta de textos propis dels àmbits periodístic, professional i adminis-tratiu.

BL3.2. Crear i revisar textos escrits apli-cant correctament les normes ortogràfi-ques de la llengua pròpies del nivell edu-catiu.

BL3.3. Identificar els distints procedi-ments de creació del lèxic, propis del ni-vell, distingint entre els morfològics, prés-tecs d’altres llengües i l’origen del lèxic propi, per a enriquir el vocabulari.

BL3.4. Explicar els distints nivells de sig-nificat de paraules i expressions identifi-cant l’ús connotatiu i denotatiu de la llen-gua per a captar el sentit global d’un text;aplicar l’ús connotatiu i denotatiu de la llengua a l’elaboració de textos.

Bloc 3. Coneixement de la llengua. Curs 4t (continuació)


BL3.5. Identificar l’estructura i els ne-xes propis d’oracions coordinades, juxtaposades i d’oracions subordina-des substantives, adjectives, adverbi-als pròpies i d’implicació lògica i ana-litzar-les morfosintàcticament, per, de forma autònoma, expressar-se i re-dactar textos dels àmbits periodístic, professional i administratiu amb més correcció i propietat.

BL3.6. Reconéixer les propietats tex-tuals en textos dels àmbits periodís-tics, laboral i administratiu, i aplicar-les al comentari pragmàtic, per com-pondre textos orals i escrits amb ade-quació, coherència i cohesió.

BL3.7. Explicar el marc jurídic de les llengües cooficials a la Comunitat Va-lenciana, i també establir els trets de la varietat estàndard, reconeixent la importància de l’existència d’una nor-ma de la llengua com a element de cohesió cultural.

Bloc 4. Educació literària. Curs 4t


BL4.1 Realitzar lectures d’obres lite-ràries pròximes als seus gustos, tria-des lliurement o a proposta del pro-fessor, en silenci, en veu alta o parti-cipant en dramatitzacions i improvisa-cions de textos adequats al nivell, aplicant tècniques expressives i tea-trals.

BL4.2. Elaborar un dossier, amb una selecció de documents i creacions re-alitzats a partir de lectures, literàries i no literàries, pròximes als seus inte-ressos, de forma reflexiva i crítica.

BL4.3. Exposar, en suports diversos, orals i escrits, les conclusions críti-ques i raonades, sobre les connexi-ons entre la literatura, les arts i la ci-ència, analitzant i comparant obres, personatges, temes i tòpics univer-sals, del segle XIX a l’actualitat, en creacions de diferent naturalesa (cine, música, pintura, textos literaris idels mitjans de comunicació, etc.).

BL4.4. Analitzar un corpus de textos literaris, del segle XIX a l’actualitat, se-leccionats entorn d’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els trets es-sencials del context sociocultural i li-terari de l’època i les característiques del gènere i realitzant un comentari de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extre-tes, per mitjà de la formulació d’opini-ons personals.


Aplicació de tècniques d’escolta activa i ús del diàleg igualitari.

Responsabilitat i eficàcia en la resolució de tasques.

Assumpció de distints rols en equips de treball.

Aplicació i avaluació de les propietats textuals en els intercanvis de comunicació oral (adequació, coherència, cohesió i correcció).

Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatge cooperatiu.

Aplicació autònoma de les estratègies de comprensió oral en els textos periodístics,publicitaris i dels àmbits professional i administratiu (activació de coneixements pre-vis; anticipació; manteniment de l’atenció; confirmació o rebuig d’hipòtesis; resolu-ció de problemes de comprensió lèxica; reformulació, extracció i selecció d’informa-cions concretes presents en el text, etc.).

Anàlisi, aplicació i avaluació dels elements d’expressió oral no verbals, corporals i paralingüístics (gestos, moviments, mirada, gestió de temps, espai, prosòdia i elo-cució).

Elaboració de presentacions orals: planificació (activació de coneixements previs i guió), documentació (fonts variades i en altres llengües), selecció i reorganització de la informació, textualització i avaluació (de l’organització del contingut, dels re-cursos, dels elements no verbals corporals i paralingüístics i del procés).


Característiques bàsiques de textos dels àmbits periodístic, professional i adminis-tratiu (carta comercial, correu electrònic, sol·licitud, reclamacions, oferta de treball, factura, currículum senzill, normativa professional, etc.): funció comunicativa, es-tructura, marques lingüístiques, recursos verbals i no verbals.

Aplicació dels coneixements sobre les característiques dels textos dels àmbits peri-odístic, professional i administratiu, a la comprensió, interpretació i anàlisi d’aquests[…].

Lectura, comprensió, interpretació i anàlisi de textos escrits narratius (memòries, fragments narratius en un blog, etc.), descriptius (descripcions en teatre i poesia), instructius (gramàtiques normatives, etc.), expositius (textos divulgatius, articles d’enciclopèdia, etc.), argumentatius (textos breus d’opinió, fullets publicitaris, etc.).

Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos dels àm-bits periodístic, professional i administratiu.

Producció de textos escrits narratius (notícies, cròniques periodístiques, etc.), expo-sitius (treballs d’investigació, memòria tècnica d’un projecte realitzat, etc.), argu-mentatius (articles d’opinió, treballs d’investigació, textos publicitaris, etc.), dels àm-bits professional i administratiu, amb adequació, coherència, cohesió i correcció, d’acord amb les característiques pròpies dels gèneres.


Reconeixement dels elements de la situació comunicativa i de les propietats textu-als en textos, especialment expositius i argumentatius, dels àmbits periodístic, labo-ral i administratiu.

La importància de la varietat estàndard en els mitjans de comunicació.

Establiment del plural de llatinismes, préstecs i neologismes.

Reconeixement de llatinismes, paraules patrimonials i cultismes. El doblet.

Anàlisi de l’adequació textual: tipologia textual, del gènere i àmbit d’ús, en funció dela finalitat del text i de la intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); relació exis-tent entre l’emissor i el receptor; les marques lingüístiques de modalització (dixi

personal i social; verbs modals; quantificació i qualificació: ús valoratiu d’adjectius determinatius, articles, pronoms, adjectius qualificatius i lèxic connotatiu; grau de certesa; modalitat oracional; figures literàries valoratives; variació del registre lin-güístic, atenent l’ús de col·loquialismes, barbarismes, vulgarismes, imprecisions, expressions clixés, estereotips lingüístics i argot) i ús d’un llenguatge no discrimina-tori; en funció dels elements de la situació comunicativa.


Lectura guiada i comprensió de textos i obres literàries, adequades al nivell, com a base per a la formació de la personalitat literària i el gaudi personal.


Connexió entre la literatura i la resta d’arts (música, pintura, cine, etc.) relacionant obres, personatges i temes universals: el món de la raó, el destí, anhels de llibertat,la visió de l’insòlit, l’home en societat, la visió d’Europa i Espanya.

Pervivència i evolució de personatges tipus, temes i formes al llarg de la història a partir de la comparació d’obres d’art i textos literaris i dels mitjans de comunicació, amb una dedicació especial a moviments literaris més actuals: les avantguardes i elsegle XX, la ciència en la literatura, etc.

Introducció a la literatura del segle XIX a l’actualitat a partir dels textos d’autoria masculina i femenina.

Reconeixement de les característiques pròpies dels gèneres literaris a partir d’una selecció de textos en prosa i en vers.

5. Unitats didàctiques

Continguts per unitats de PRIMER d’ESO:

Unitat 1. La descripció: trets generals. La literatura i els gèneres literaris.- El bagul del tresor. Lectura i comentari de text.- La descripció: trets generals. Vendre un objecte i descriure oralment un

objecte.- Els camps semàntics: hiperònims i hipònims.- Classes de paraules: els substantius.- Sons i grafies.- La comunicació. Elements de la comunicació.- La literatura i els gèneres literaris

Unitat 2. La descripció de llocs. La poesia: estructura del text poètic.- Un lloc estrany. Lectura i comentari del text.- La descripció de llocs. Escriure un fullet turístic. Fer de guia turístic.- La sinonímia.- Els determinants.- Els dígrafs1.- El codi de la comunicació.- La poesia: estructura del text poètic: escriure una estrofa de quatre versos.

Unitat 3. La descripció de pèrsones. La poesia: les figures literàries.- El misteriós capità Aleix. Lectura i comentari del text.

- La descripció de persones: el retrat. Escriure un retrat, descriure un company.

- L’antonímia.- L’adjectiu.- Les síl·labes. Els diftongs.- El context de la comunicació.- La poesia: les figures literàries. Crear comparacions, imatges i metàfores.

Unitat 4. La narració: trets generals. La narrativa: el narrador.- Un dia de compres. Lectura i comentari del text.- La narració: trets generals. Escriure una història a partir d’imatges. Contar

un acudit.- La polisèmia.- Els verbs I- L’accentuació. L’accentuació diacrítica.- La variació lingüística.- La narrativa: el narrador. Canviar el tipus de narrador d’un fragement.

Unitat 5. La narració personal: el blog. La narrativa: els personatges.- 23 d’abril. 24 d’abril. Lectura i comentari d’un text.- La narració personal: el blog. Escriure una entrada per a un blog. Contar una

experiència personal.- L’homonímia: els homògrafs i els homòfons.- Els verbs II- La dièresi.- Els usos formals i informals de la llengua.- La narrativa: els personatges. Interpretar una contraportada.

Unitat 6. La narració periodística. La narrativa: l’espai i el temps.- El segrest de Xico Black. Lectura i comentari del text.- La narració periodística. Escriure una notícia. Explicar notícies com en la

ràdio.- La paronímia.- L’adverbi.- L’apòstrof i la contracció.- Els usos políticament correctes.- La narrativa: l’espai i el temps. Narrar en ordre no lineal.

Unitat 7. El diàleg: trets generals. El teatre: el text teatral.- El fantasma. Lectura i comentari d’un text.- El diàleg: trets generals. Escriure els diàlegs d’un còmic. Improvisar un

diàleg oral.- El sentit figurat.- Els enllaços.- Els signes de puntuació I i l’ús de les majúscules. - Les llengües del món.- El teatre: el text teatral. Convertir el diàleg d’una narració en un text teatral.

Unitat 8. El diàleg espontani. El teatre: la divisió dels textos teatrals.- La fi del món? Lectura i comentari del text.- El diàleg espontani. Partticipar en un xat. Mantindre una conversa telefònica.- Els vulgarismes.- Els pronoms personals.- Els signes de puntuació II- Les llengües romàniques.- El teatre: la divisió dels textos teatrals. Escriure l’acotació inicial d’un acte.

Unitat 9. El diàleg planificat. El teatre: la representació teatral.

- Entrevista a Homer Simpson. Lectura i comentari del text.- El diàleg planificat. Escriure una entrevista. Entrevistar algú en directe.- Mecanismes de creació de neologismes. Famílies de paraules.- L’enunciat i l’oració.- Repàs de continguts ortogràfics.- La diversitat lingüística a Europa.- El teatre: la representació teatral. Crear un programa de mà.

Totes les unitats acaben en un banc de dades, un banc de textos i activitats d’avaluació per nivells

Continguts per unitats de SEGON d’ESO

Unitat 1. L’exposició: trets generals. La narració mitològica. Els tòpics literaris- L’escriptura jeroglífica. Lectura i comentari de textos.- L’exposició: trets generals. Redactar l’entrada d’una enciclopèdia. Exposar

oralment els resultats d’una enquesta.- La formació de paraules. Derivació per prefixació.- Els components de l’oració. Esl sintagmes.- Els sons i les grafies.- La variació lingüística. L’estàndard.- La narració mitològica. Els tòpics literaris. Identificar tòpics literaris en altres

disciplines.Unitat 2. L’exposició periodística: el reportatge. La narració d’aventures.

- Una nova manera d’experimentar la muntanya. Lectura i comentari del text.- L’exposició periodística: el reportatge. Escriure un reportatge. Comentar una

notícia oralment.- La formació de paraules. Derivació per sufuxació.- El subjecte de l’oració.- Les consonants oclusives. L’ús de b i v.- Les varietats geogràfiques.- La narració d’aventures. Participar en un club de lectura.

Unitat 3. L’exposició acadèmica: l’examen. La narrativa de ciència-ficció.- Manel i el sistema solar. Lectura i comentari del text.- L’exposició acadèmica: l’examen. Realitzar un examen escrit. Explicar la

lliçó.- La formació de paraules. Composició.- El predicat en l’oració.- Les consonants fricatives.- El valencià.- La narrativa de ciència-ficció. Analitzar adaptacions cinematogràfiques de

relats de ciència-ficció.Unitat 4. L’argumentació: trets generals. La comèdia.

- Al descampat. Lectura i comentari del text.- L’argumentació: trets generals. Escriure una crítica. Defensar una proposta

d’oci.- Denotació i connotació. El canvi semàntic.- Els components del verb (I).- Les consonants africades- Les varietats temporals.- La comèdia. Escriure una escena per a una comèdia musical.

Unitat 5. L’argumentació periodística: la carta al director. La tragèdia.- El canvi d’hora d’aquesta matinada. Lectura i comentari del text.

- L’argumentació periodística: la carta al director. Escriure una carta al director. Participar en un debat.

- Expressions fixades: les locucions i les frases fetes.- Els complements del verb (II)- Les consonants laterals i les nasals.- Les varietats socials.- La tragèdia. Recitar el text d’una tragèdia.

Unitat 6. L’argumentació administrativa: la reclamació. El drama- La visita. Lectura i comentari del text.- L’argumentació administrativa: la reclamació. Escriure una reclamació.

Dramatitzar una devolució de compra.- Expressions fixades: els refranys.- Les oracions segons el predicat i la veu.- Les consonants vibrants. L’ús de la h.- Les varietats funcionals. - El drama. Elaborar el guió cinematogràfic de l’escena d’un drama.

Unitat 7. La prescripció: trets generals. La literatura d’idees. Els aforismes.- Un menjar deliciós. Lectura i comentari del text.- La prescripció: trets generals. Elaborar un manual d’instruccions. Donar

instruccions oralement.- Les paraules d’altres llengües: els manlleus i les interferències.- Les oracions segons l’actitud del parlant.- L’apostrofació i la contracció.- Les llengües d’Europa.- La literatura d’idees. Els aforismes. Elaborar una antologia.

Unitat 8. La prescripció administrativa: el decàleg. El text poètic.- Un regal... amb condicions. Lectura i comentari del text.- La prescripció administrativa: el decàleg. Elaborar una etiqueta d’internet.

Explicar normes de comportament.- Les abreviacions: abreviatures i símbols.- Els connectors que uneixen les oracions.- Els signes de puntuació (I).- Fenòmens de contacte de llengües.- El text poètic. Analitzar la lletra d’una cançó.

Unitat 9. La publicitat: trets generals. Poesia i imatge. L’auca, el cal·ligrama i el poema visual.

- Un producte sorprenent. Lectura i comentari del text.- La publicitat: trets generals. Fer un cartell publicitari. Fer un anunci per a la

ràdio. - Les abreviacions: sigles i acrònims.- Introducció a la lingüística textual.- Els signes de puntuació (II).- El valencià hui dia.- Poesia i imatge: l’auca, el cal·ligrama i el poema visual

Totes les unitats acaben en un banc de dades, un banc de textos i activitats d’avaluació per nivells.

Continguts per unitats de TERCER d’ESOUnitat 1. La crònica periodística. Els primers textos literaris.

- Crònica d’un professor. Comentari del text.

- La crònica periodística. Banc de textos. Escriure una crònica , fer la crònica oral d’una notícia

- La polisèmia i l’homonímia.- Els substantius : gènere i nombre.- La essa sonora i la essa sorda.- Els orígens de la nostra llengua.- Els primers textos literaris : la literatura trobadoresca. Representar

gràficament la societat. Unitat 2. L’article d’opinió. La literatura religiosa medieval

- La llegenda urbana dels nadius digitals. Comentari del text.- L’article d’opinió. Banc de textos. Escriure un article d’opinió. Defensar una

posició en una discussió.- La sinonímia i l’antonímia.- Els determinants : els quantititius i els indefinits.- Les consonants palatals sonores : g/j, tg/tj.- La llengua en l’època medieval : context sociocultural.- Literatura religiosa medieval. L’exemplum.

Unitat 3. L’entrevista indirecta. Les cròniques medievals.- Entrevista a Laura Gallego. Comentari del text.- L’entrevista indirecta. Banc de textos. Escriure una entrevista indirecta.

Presentar un personatge a partir d’una entrevista.- Les paraules tabú.- Els verbs (I) conjugacions i perífrasis verbals.- Les consonants l i l·l.- La llengua en l’època medieval : context polític.- Les cròniques medievals. Consultar diferents fonts historiogràfiques.

Unitat 4. La presentació en diapositives. La literatura humanista. - La presentació d’un anunci. Comentari del text.- La presentació en diapositives. Banc de textos. Preparar una presentació en

diapositives. Exposar un tema oralment.- La formació del lèxic.- Els verbs (II) : irregularitats.- La b i la v.- La llengua en els segles XIV i XV : l’humanisme.- La literatura humanista. El gòtic.

Unitat 5. La ressenya. La novel·la cavalleresca.- Adolescents de la generació 2.0 Comentari del text.- La ressenya. Banc de textos. Escriure una ressenya. Fer recomanacions

oralment.- Els neologismes (I) : recursos propis.- L’oració : els constituents (I).- L’ús del guionet.- La llengua en els segles XIV i XV : el context polític.- La novel·la cavalleresca. Elaborar un tríptic amb l’itinerari de Curial i Tirant.

Unitat 6. La definició científica. La poesia del segle xv.- Què significa… ? comentari del text.- La definició científica. Banc de textos. Escriure una definició. Expressar-se

amb precisió.- Els neologismes (II) : calcs i manlleus.- L’oració : els constituents (II).- L’apostrofació i la contracció.- La llengua en els segles XIV i XV : els usos socials.

- La poesia del segle XV. Analitzar la mètrica d’un poema.Unitat 7. El correu electrònic. La literatura de l’edat moderna.

- Destinatari equivocat. Comentari del text.- El correu electrònic. Banc de textos. Escriure un correu electrònic.

Conversar segons la finalitat.- Les interferències lèxiques i el vulgarismes.- L’oració simple: tipus i anàlisi.- L’accentuació. La dièresi. Remarques.- La llengua en l’època moderna.- La literatura de l’època moderna. Identificar una pintura barroca.

Unitat 8. El fòrum de discussió. La literatura del segle XIX.- La recepta de l’arròs melós. Comentari del text.- El fòrm de discussió. Escriure en un fòrum de discussió. Arribar a acords.- Els llatinismes.- L’oració composta (I) : la coordinació i la juxtaposició.- Els signes de puntuació (I).- La llengua en els segle XIX.- La literatura del segle XIX. Elaborar una línia de temps.

Unitat 9. El tutorial. La literatura universal.- Instruccions per a pujar una escala. Comentari del text.- El tutorial. Banc de textos. Escriure un tutorial. Donar instruccions orals.- Les locucions adverbials.- L’oració composta (II) : la subordinació-- Els signes de puntuació (II).- Situacions de contacte de llengües.- La literatura universal. Fer un esquema de la història de la literatura

Totes les unitats acaben en un banc de dades, un banc de textos i activitats d’avaluació per nivells.

Continguts per unitats de QUART d’ESO

Unitat 1. El currículum. La literatura del segle XIX: moviments i tendències.- Els currículums. Comentari del text.- El currículum. Banc de textos. Escriure un currículum. Concertar una

entrevista de treball.- El lèxic procedent del llatí.- El text (I): l’adequació.- Les síl·labes, l’accentuació i la dièresi.- La variació lingüística i l’estàndard.- La literatura del segle XIX: moviments i tendències. Distingir la pintura

realista de la impressionista.Unitat 2. La carta de presentació. La poesia de la Renaixença.

- Els mnemagogs. Comentari del text.- La carta de presentació. Banc de textos. Escriure una carta de presentació.

Fer una entrevista de treball.- La composició.- El text (II): la coherència.- Les consonants oclusives a final de síl·laba.- Les varietats diafàsiques: els registres.- La poesia de la Renaixença. Analizar la rima d’un poema.

Unitat 3. La sol·licitud. La narrativa del segle XIX.- El crèdit. Comentari del text.- La sol·licitud. Banc de textos. Escriure una sol·licitud. Sol·licitar

telefònicament informació.- La derivació i l’habilitació.- El text (III): la cohesió.- Les grafies j/g, tj/tg.- Les varietats diatòpiques: bloc occidental i bloc oriental.- La narrativa del segle XIX. Analitzar el narrador d’un text i canviar la veu

narrativa.Unitat 4. La proposta de projecte. El teatre del segle XIX.

- Un estudiant de Xàtiva guanya el projecte SpaceApps València. Comentari del text.

- La proposta de projecte. Escriure una proposta de projecte. Presentar una proposta de projecte.

- La precisió lèxica.- Els pronoms personals forts i les construccions d’impersonalització.- La grafia x-- Els dialectes valencians.- El teatre del segle XIX. Analitzar els personatges d’una obra.

Unitat 5. El treball monogràfic (I) La literatura dels segles XX i XXI: moviments i tendències.

- Fonts contradictòries. Comentari del text.- El treball monogràfic (I). Escriure un resum o abstract. Fer la presentació

oral d’un llibre.- Els termes científics: formants cultes.- Els pronoms personals febles.- Les grafies x, tx i ig.- Les varietats diastràtiques.- La literatura dels segles XX i XXI: moviments i tendències. Comentar un

objecte d’avantguarda.Unitat 6. El treball monogràfic (II). La poesia dels segles XX i XXI.

- Com són les Martes? Comentari del text.- El treball monogràfic (II). Escriure un treball monogràfic. Exposar oralment

un treball acadèmic.- El termes científics: manlleus i calcs.- L’oració composta subordinada (I).- Les grafies s, c i ç.- Les varietats diacròniques.- La poesia dels segles XX i XXI. Crear figures retòriques fòniques.

Unitat 7. La fotonotícia. La narrativa dels segles XX i XXI.- Qui és el de la foto? Comentari del text.- La fotonotícia. Escriure una fotonotícia. Explicar una obra pictòrica.- Les abreviacions.- L’oració composta subordinada (II).- Les consonants que no sonen.- Els conceptes bàsics de la sociolingüística.- La narrativa dels segles XX i XXI. Les veus dels personatges en la narració.

Unitat 8. La crítica. El teatre dels segles XX i XXI.- El crític necessari. Comentari del text.- La crítica. Escriure una crítica. Fer la crítica oral d’una pel·lícula.- Camps semàntics i camps associatius.

- Les oracions coordinades i juxtaposades.- L’ús de les majúscules (I) funció distintiva.- El procés de normativització.- El teatre dels segles XX i XXI. Crear un projecte escenogràfic.

Unitat 9. El publireportatge. L’assaig dels segles XX i XXI.- El talent no té edat: fusta d’escriptores. Comentari del text.- El publireportatge. Escriure un publireportatge. Produir una falca publicitària.- El canvi semàntic: significant i significat.- Recapitulació de continguts gramaticals.- L’ús de les majúscules (II): funció demarcativa. - Les polítiques lingüístiques. El marc legal i la situació actual de la nostra

llengua.- L’assaig dels segles XX i XXI. Escriure un aforisme.

Distribució temporal de les unitats didàctiquesL’àrea de Valencià: llengua i literatura, com que és una matèria instrumental, compta ambtres sessions setmanals durant el període lectiu. Convencionalment en un curs es donenaproximadament 105 sessions dividides equitativament en tres trimestres de 35 cadascun.

Considerant que la programació consta de nou unitats, hem planificat treballar-ne tres encada trimestre i dedicar-li deu sessions a cadascuna d’elles. La distribució dels diferentsblocs de continguts treballats en aquestes deu sessions dependrà de les necessitats del’alumnat. La resta de sessions estan dedicades a la realització d’activitatscomplementàries com extraescolars, lectura extensiva i/o activitats d’ampliació i reforç.

La temporització ha de ser flexible, perquè durant el curs pot haver-hi imprevistos quereduïsquen el nombre de sessions programades. En aquest cas, caldrà readaptar latemporització a la situació real mitjançant diferents estratègies que ens permetenrecuperar el ritme. Aquests imprevistos no poden afectar els objectius i continguts fixatsen les darreres unitats.

6. METODOLOGIA.Orientacions didàctiques Metodologia general de l’àrea o matèria

Com a orientacions metodològiques generals que cal aplicar en l’ensenyament secundari,en primer lloc, es parteix de les indicacions de la LOE basades en tres principis: Principide Qualitat, Principi d’Esforç i Principi d’Eficàcia. A aquests principis bàsics cal afegir les fonts curriculars: sociològica, psicològica,pedagògica i epistemològica, tenint en compte que la font psicològica i pedagògicaconstitueixen la base de la metodologia que seguirem.

L’aprenentatge entés com a construcció de coneixements és el plantejament que rau en eldesenvolupament d’aquesta programació didàctica. Es concep que l’alumne és agentactiu de la construcció dels coneixements i s’entén l’aprenentatge com l’apropiació d’unssabers que s’interrelacionen amb uns coneixements adquirits, en un procés complex deconstrucció i reconstrucció. Aquest procés es desenvolupa en la interacció social que té

lloc a l’aula entre el professor i els companys, i també en interacció amb els continguts aaprendre.

L’aprenentatge ha de ser significatiu perquè l’alumne establisca vincles substantius i noarbitraris entre el nou contingut a aprendre i el que ja es troba en l’estructura cognitiva dela persona. Els aprenentatges conceptuals han de tenir una correlació amb elsprocedimentals per no caure en l’abstracció i aturar la motivació de l'alumne. Aquestamotivació, cal fomentar-la amb la presentació dels continguts per mitjà de textos iactivitats lligats als seus interessos i que recreen situacions contextualment properes irecognoscibles per l’alumnat.

El professor actua com a dinamitzador del procés d’ensenyament-aprenentatge alhoraque els alumnes s’impliquen. L'alumne ha d'aprendre a aprendre, aquest fet implical'adquisició d'estratègies cognitives de planificació i autoregulació.

La interdisciplinarietat evita possibles repeticions de continguts, cal coordinar laprogramació amb les de les diferents assignatures de l’àrea de llengües. A més, tots elscontinguts treballats han de contribuir a l’objectiu global que és l’adquisició de lescompetències bàsiques.

Orientacions metodològiques de l’àrea de llengua

Pel que fa a l’àmbit lingüístic, les orientacions metodològiques faran èmfasi en l’ús de lallengua, en la seua funcionalitat i en el que s’aconsegueix utilitzant-la. L’ús de la llenguaés una activitat intencional i és la intenció la que es constitueix en motor de les activitatsdiscursives. La paraula clau que defineix aquesta nova visió de la llengua i que s’oposa al'anterior és comunicació. L'ús i la comunicació són el veritable sentit últim de la llengua il'objectiu real d'aprenentatge.

Segons aquest nou plantejament, aprendre llengua significa aprendre a usar-la, acomunicar-se, o si ja se'n sap, aprendre a comunicar-se millor en situacions méscomplexes o compromeses. La gramàtica i el lèxic passen a ser els mitjans tècnics per aaconseguir aquest propòsit.

L’ensenyament d’una llengua implica l’exercitació dels processos cognitius complexos:comprensió i producció. La metodologia per a l’àrea propicia i necessita la realitzaciód’activitats molt vinculades a allò cognitiu: recerca de la idea central, jerarquitzaciód’idees, organització lògica del discurs, etc.

El concepte de competència comunicativa implica la competència pragmàtica. L’alumnatha d’assolir les convencions pragmàtiques per intervenir en el discurs de maneraadequada.

L’ensenyament del valencià ha de fomentar la creativitat i l’hàbit lector.

Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge.L’aprenentatge se sustentarà en un seguit d’activitats que es concretaran en eldesenvolupament de les unitats didàctiques. De manera general presentem laclassificació:

a) De contacte: sota l’epígraf Entrem en contacte es recull una bateria de preguntesque ens permetran conèixer quins són els coneixements previs del alumnesrespecte dels continguts que es treballaran al llarg de la unitat.

b) De reforç: activitats simplificades.c) De consolidació de continguts: activitats de discriminació i reconeixement i

activitats de producció (elaboració d’exposicions orals, textos de diferentstipologies). Dificultat mitjana.

d) D’ampliació: en alguns apartats es presenten activitats adreçades a l’alumnat ambmés capacitat o amb un ritme de treball més ràpid.

e) D’autoavaluació: activitats que evoquen els continguts treballats en la unitat ambl’objectiu que docent i alumnat controlen els avanços aconseguits i preparar laprova objectiva.

Avaluació

L’avaluació es pot definir com l’anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge quepermet verificar la coherència i el grau d’eficàcia amb què s’han de concretar cadascundels passos de l’esmentat procés i ajustar l’ajut pedagògic a les característiquesindividuals de l’alumnat. El primer referent que cal tenir en compte en el procés avaluatiusón els criteris d’avaluació marcats en el currículum.


1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distintnivell de formalització, i reproduir el contingut en textos orals o escrits.2. Utilitzar el valencià per a expressar-se oralment i per escrit de la manera més adequadaen cada situació de comunicació.3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normesde la comunicació: usar el torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar lesintervencions dels altres.4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament ensituacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d’ús de la llengua,especialment a l’àmbit acadèmic, com a vehicle d’aprenentatge.5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar coma intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa.6. Reconèixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos i les seues estructuresformals. Conèixer els principis fonamentals de la gramàtica; reconèixer les diferentsunitats de la llengua i les seues combinacions.7. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a solucionarproblemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió dirigidadels textos propis d’aquest curs.8. Reconèixer el propòsit i la idea general en textos orals d’àmbits socials pròxims a

l’experiència de l’alumnat i de l’àmbit acadèmic; captar la idea global d’informacionssentides en ràdio o en televisió i seguir instruccions poc complexes per a dur a termetasques d’aprenentatge.9. Realitzar oralment narracions d’experiències viscudes de manera ordenada, clara i benestructurada, a partir d’un pla o guió previ; seguir un ordre lògic en la presentaciód’informacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situaciócomunicativa, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals; mantenir l’atenció del receptor.10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos expositius escrits, identificar-ne lesintencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconèixer possiblesincoherències o ambigüitats en el contingut I aportar una opinió personal.11. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d’elaborar untext de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vistatrobats com el punt de vista propi.12. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d’àmbitssocials pròxims a l’experiència de l’alumnat; seguir instruccions senzilles; identificar elsenunciats en què el tema general apareix explícit i distingir les parts del text. Aplicartècniques d’organització d’idees, com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals.13. Narrar, exposar i resumir en suport de paper i digital; usar el registre adequat;organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències linealscohesionades; respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica; valorar laimportància de planificar i revisar el text.14. Conèixer la diversitat lingüística d’Europa, la realitat plurilingüe i pluriculturald’Espanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar aquesta diversitat com un patrimoni queens enriqueix a tots i a totes. Considerar les diferents situacions que plantegen lesllengües en contacte.15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics dela llengua, per mitjà de l’observació directa i la comparació de produccions diverses.16. Conèixer i utilitzar les normes lingüístiques, amb especial atenció a les ortogràfiques.17. Iniciar el coneixement d’una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexiósobre l’ús.18. Conèixer i comprendre les principals formes i gèneres de la tradició literària. Identificarel gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconèixer-ne els elementsestructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal.19. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra completa adequada a l’edat;reconèixer-ne el gènere i l’estructura global; valorar de manera general l’ús del llenguatge;diferenciar contingut literal i sentit de l’obra; relacionar el contingut amb la pròpiaexperiència.20. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus ofragments, considerant els temes i motius de la tradició, les característiques bàsiques delgènere, els elements bàsics del ritme i l’ús del llenguatge, amb especial atenció a lesfigures semàntiques més generals.21. Compondre textos, en suport paper i digital, prenent com a model un text literari delsllegits i comentats en l’aula, o fer-hi alguna transformació senzilla.22. Incorporar la lectura i l’escriptura com a mitjans d’enriquiment personal.23. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: recerca, elaboraciói presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies.

Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzatsi obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills d’investigació. Utilitzar elsprocessadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, fent úsdels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, etc.).24. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma dediscriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús Iutilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.

Instruments d’avaluació

Per a poder avaluar correctament el procés d’aprenentatge de l’alumnat, caldiversificar els instruments avaluatius; des d’aquesta perspectiva, qualsevol activitat declasse pot ser útil per a obtenir informació. L’enregistrament de totes les dades enspermetrà ser objectius i coherents amb els criteris establerts.

L’avaluació consistirà principalment en l’observació de totes les activitats realitzades,tant individualment com en grup. Aquesta observació es concretarà a l’aula mitjançantexercicis proposats, comentaris, lectures i anàlisis, control de quaderns, exposició detreballs monogràfics i proves escrites; i fora de l’aula mitjançant la recerca de materials ielaboració de treballs, i estarà d’acord amb les següents normes de qualificació:1. Cap de les observacions que integren el procés d’avaluació tindrà caràcter exclusiu, ni

s’avaluarà cap alumne per mitjà d’una observació única. No obstant, tots els alumneshauran de prendre part en aquelles activitats o proves a les quals el professorconsidere una valoració més destacada i tinguen consideració d’activitats o provesoficials d’avaluació. La no realització d’aquestes proves (excepte causa plenamentjustificada segons les normes de l'Institut) comportarà la qualificació de suspens en eltrimestre corresponent o, si és procedent, en la totalitat de l’àrea.

2. Qualsevol prova d’avaluació podrà considerar-se suspesa –amb la qualificació de 0punts sobre 10- si hi ha constància que l’alumne ha copiat, ha permès que altrescopiaren del seu treball, ha “apuntat" a un company o ha participat en qualsevolactivitat o estratègia orientada a millorar els resultats acadèmics -seus o d’altres- permitjà de procediments il·lícits.

3. El professor podrà rebutjar un examen, treball, monografia o qualsevol produccióescrita si la seua presentació o cal·ligrafia el fan il·legible o no s’adequa a les normesd’adequació, coherència, cohesió i correcció pròpies del nivell educatius en què estrobe l’alumne d’acord amb el currículum oficial; en aquest cas quedarà al criteri delprofessor la repetició de la prova o la seua substitució per una prova oral.

4. En totes les proves objectives es farà constar valoració numèrica que correspon a laresposta correcta de cada pregunta. Quan la dita valoració no hi figure prou clarament,els alumnes tindran dret a reclamar al professor, durant el desenvolupament de laprova, la informació que consideren necessària.

5. Les correccions que realitze el professor sobre les tasques, exercicis i treballs delsalumnes seran conegudes per aquests sempre que siga possible; per a això, elprofessor mostrarà els exercicis una vegada corregits, avaluarà en públic l’activitat quees tracte o utilitzarà estratègies semblants. Aquesta norma serà d’obligat complimenten el cas de les proves objectives, les correccions i observacions de les quals deuran

en tots els casos ser conegudes pels alumnes. El professor podrà negar aquest dret aun alumne si observa en ell actituds o comportaments que facen impracticable elprocés d’autoavaluació.

6. La qualificació de cada avaluació trimestral dependrà de les obtingudes en les diversesobservacions i proves realitzades, les quals hauran de ser variades i capaces d’oferirinformació rellevant sobre el compliment dels objectius específics de l’àrea i de lescompetències bàsiques que serveixen de referent comú per a totes les àrees deSecundària. La ponderació que s’aplique a aquestes observacions estarà en funció dela importància relativa que en cada cas el professor els atorgue i de les normesgenerals del Departament, entre elles les relatives a les faltes d’ortografia i, en general,d’expressió.

Tipus d’avaluació

L’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge ha de ser contínua i diferenciada. L’avaluació contínua ens permetrà descobrir la diversitat d’interessos, motivacions icapacitats de l’alumnat, així com detectar les seues dificultats per poder adequar lesestratègies didàctiques adoptades. El professorat la prendrà com a referent fonamentalper a valorar el grau d’adquisició de les competències bàsiques i el de consecució delsobjectius.

El procés d’avaluació contínua consta de diferents fases:

Avaluació inicial: ens permet comprovar el nivell de l’alumnat en el seu procésd’aprenentatge. També es tindran en compte els informes emesos en l’etapa o el cursanterior.

Avaluació processual: al llarg del curs l’equip docent realitzarà diverses sessionsd’avaluació (mínim una per trimestre). Permetran conèixer l’evolució del procésd’aprenentatge de l’alumnat, detectar les possibles dificultats sorgides i prendre lesmesures necessàries per a solucionar-les.

Avaluació final o sumativa: es valoraran els resultats obtinguts: evolució de l’alumne alllarg del curs, nivell d’adquisició de les competències bàsiques, valoració global de lesactivitats fetes durant el curs i superació de les proves dissenyades per a aquesta fasefinal.

Avaluació extraordinària: Se celebrarà en el mes de juliol i consistirà en la realitzaciód’una prova objectiva escrita i la realització de tasques demanades.

Criteris de qualificació

Pel que fa a l'avaluació de la capacitació dels alumnes en relació amb el punt de partida iels objectius fixats, establirem com a criteri general el següent quadre de valoració,consensuat entre els membres del departament:

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE PRIMER D'ESO

TRES TEMES O UNITATS DEL LLIBRE PER AVALUACIÓUNA LECTURA OBLIGATÒRIA PER AVALUACIÓ

Conceptes: *Controls o exàmens: 60%Procediments:

- Treballs (diaris o trimestrals): 20%.

- Una lectura obligatòria: 10 %

- La llibreta: 10%

Actitud: participació, col·laboració i comportament. Influirà sobre la nota dels treballs i la lectura apujant-la o abaixant-la un punt.

Llibre voluntari: 0,5 afegit a la nota general. Poden llegir-ne un màxim de dos llibres.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE SEGON D'ESO





- La llibreta: 10%



CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE TERCER D'ESO





- La llibreta: 10%



CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE QUART D'ESO

UNA LECTURA OBLIGATÒRIA PER AVALUACIÓ

Conceptes:* Controls o exàmens: 60%Procediments:



- La llibreta: 10%



*Els alumnes han de treure una nota mínima de 4 en els controls per poder

fer mitjana amb les altres notes.

Activitats de reforç i ampliació

Les activitats plantejades en les diferents unitats estan seqüenciades de menor a majorgrau de dificultat. D’aquesta manera les primeres activitats són de reforç, es tractad’exercicis bàsics i senzills que permeten als alumnes assolir millor els continguts de launitat. El professor aportarà fitxes amb activitats adaptades per a aquells alumnes que honecessiten (PR4, ACI, ACIS). Les activitats d’ampliació estan diferenciades de la resta i van adreçades a l’alumnat ambmés capacitat. Aquests exercicis presenten un grau de complexitat més elevat i estan

destinades a ampliar els continguts treballats en el bloc corresponent, en què l’alumnathaurà de reflexionar o cercar informació sobre algun aspecte concret. A més, estanrelacionades amb estratègies d’autoaprenentatge i amb l’ús de les tecnologies de lainformació i la comunicació.

Avaluació del procés d’ensenyament i aprenentatge

L’avaluació dels processos d’ensenyament-aprenentatge és un component del procéseducatiu, a través del qual s’observa, es recull i s’analitza informació significativa respectea les possibilitats, les necessitats i els assoliments dels alumnes, amb la finalitat dereflexionar, emetre judicis de valor i prendre decisions pertinents i oportunes per a lamillora dels seus aprenentatges. La seua finalitat és la de millorar la intervenció didàctica,controlant tots els elements que intervenen en la programació per adequar-la cada vegadamés als alumnes i comprovar si aquestes intervencions didàctiques han estat eficaces.

L’avaluació de la pràctica docent, així com de l’assoliment de tots els objectius programatsa principi de curs, ens permetrà modificar aquells elements que han plantejat algunadificultat i millorar així el procés d’ensenyament. Les propostes de millora que es realitzenseran incloses en la memòria de fi de curs i figuraran en la programació del curs següent.

8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.

L’objectiu del docent és que tot l’alumnat ha d’adquirir el nivell mínim per assolir elsobjectius generals de l’ESO i les competències bàsiques. El procés d’ensenyament-aprenentatge es basarà en l’adquisició d’una comprensió comunicativa que ajude cadaalumne a desenvolupar-se a l’aula i a avançar en els aprenentatges posteriors.

L’alumnat presenta diversitat d’interessos, de motivacions i de capacitats, a la qual caldonar una atenció diferenciada i individualitzada. Aquesta atenció es concreta en unasèrie de mesures curriculars i de presa de decisions, en diversos àmbits, que corresponena l’equip docent i més particularment al professor:

Decisions sobre objectius i continguts: s’adeqüen els objectius generals a la realitat delcentre, la selecció significativa i la seqüenciació coherent de continguts.Decisions metodològiques: els principis metodològics que caracteritzaran l’atenció a ladiversitat giraran al voltant de l’aprenentatge significatiu i independent, la construccióactiva de l’aprenentatge i la mediació del professor.Decisions sobre la selecció dels materials: caldrà adequar els materials a les necessitatsde l’alumnat utilitzant una gran diversitat de recursos didàctics. Decisions sobre l’avaluació: el procés avaluador es caracteritzarà per la continuïtat il’avaluació formativa. A més, altres mesures seran l’adequació i elaboració de criterisd’avaluació, l’elecció d’estratègies i la participació de pares i alumnes en l’avaluació.

Des del punt de vista de la legislació, les mesures d’atenció a la diversitat es tenen en

compte des de diversos aspectes: l’optativitat, els tallers d’àrees instrumentals, elsdesdoblaments i agrupaments, l’adaptació curricular, la diversificació curricular iProgrames d’Iniciació Professional.

Les necessitats específiques de suport educatiu de l’alumnat poden estar motivadesper diferents causes i es classifiquen en:-Alumnat nouvingut-Alumnes amb necessitats especials (alumnes amb necessitats educatives greus ipermanents amb necessitat d’Adaptació d’Accés al Currículum; i alumnes amb necessitatd’ACI o ACIS).-Alumnat amb QI alt (altes capacitats).

El sistema educatiu ha previst l’atenció a aquestes necessitats creant uns programesespecífics que, en el nostre centre es concreten en:-PROGRAMA PAE (Acompanyament Acadèmic o Suport i Reforç), que encara no sabemcert si es tirarà endavant.-PDC (Programa de Diversificació Curricular)(vegeu la programació en l’annex final). S’hareconvertit en un grup que es diu PR4. Els continguts són semblants als de quart. On s’hafet una adaptació és en els aspectes gramaticals, especialment la sintaxi. Els alumnesdisposen d’un dossier de textos de totes les èpoques i un dossier de tipus de textos. Aclasse disposen d’ordinadors per poder fer els treballs orals i escrits. -PMAR: curs relacionat amb alumnes de tercer d'ESO, grup reduït (7 o 8 alumnes),pensat perquè els alumnes de tercer passen a quart amb condicions. Treballarem elscontinguts bàsics de l'ESO:

Textos dels mitjans de comunicació: notícia, crònica, reportatge...; textos de literaris(narratius i poètics), administratius i més utilitaris (cartes, receptes...). Recursosliteraris. Tipus de textos: expositivoargumentatius, directius, admistratius... Resums,redaccions, cartes...

Lectura a classe de textos breus (articles, notícies, cançons...) , d'una novel·la i unaobra de teatre.

Treballs monogràfics de cançons, autors literaris, articles del diari, temes diversos...

Activitats de creació amb les noves tecnologies i amb paper.Objectius:Aprendre a parlar, a respectar els altres, saber estar i escriure textos més o menys llargs.Crear hàbits de treball, estimular els alumnes perquè presten atenció i mostren interès.Intentar que treballen de manera autònoma a casa, a classe i en grups petits.Els criteris d'avaluació seran els mateixos que els grups de tercer. Al llarg del curs faremproves puntuals d'aspectes concrets i sempre sobre la base del text: categoriesgramaticals, estructures sintàctiques, estructura textual, recursos, ortografia, morfologia isemàntica. És important que recuperen els hàbits de treball a casa i a classe,l’assistència, la puntualitat en arribar a classe i en el lliurament dels exercicis o treballs i ladisciplina, saber estar i participar en les coses de la classe i del centre.- ACISCom que es tracta de casos especials i esporàdics, el Departament de valencià encol·laboració amb el PT portem el seguiment d’aquests alumnes. De moment romanen en

la classe per tal d’integrar-los en les activitats orals que es realitzen en el grup-classe.Creiem que hi ha un material adequat per a la diversitat que es diu “Quadern de diversitat”1r ESO VALENCIÀ de l’Editorial ECIR. Aquests materials treballen els següents aspectes:

A) Lectura – comprensió lectora: el viatge, què comprem?, la nostra ciutat, el coshumà, fem esport?, l’escola, què lliges, les nostres tradicions, què mengem? I lesnoves tecnologies. (10 unitats)

B) Expressió oral: descripció d’un llloc, la conversa, l’exposició oral, l’entrevista, laconversa informal, el debat, els acudits, les endevinalles, la conversa forma I i II.

C) Gramàtica: el subtantiu, l’adjectiu, el determinant, els verbs regulars, els verbsirregulars, l’adverbi, el subjecte, el predicat, complement directe/indirecte,complement circumstancial.

D) Expressió escrita: text descriptiu, expositiu, instructiu, literari (narratiu, teatral,poètic), dialogat (entrevista), argumentatiu.

E) Ortografia: apòstrof i contracció, dígrafs, digtong i hiats, síl·laba i accentuació(accent diacrític), dièresi, guionet, b/v, g/j, essa sorda/sonora, r/rr/h.

F) Lèxic: mitjans de transport, les compres, la ciutat, el cos humà, esports, l’escola,casa, festes i tradicions, aliments, informàtica.

G) Projectes de treball: un per avaluació ( publicitat, biografia, a cuinar)- FPB. Enguany participem en l’àmbit de comunicació donant castellà i valencià a dosgrups d’FPB: un és d’Informàtica (el més nombrós) i l’altre d’Agrojardineria.El professorat del departament de valencià ha assumit les hores de castellà, valencià isocials dels dos primers d’FPB i el de segon és cosa del departament de castellà.Els continguts són molt bàsics, pràcticament del nivell de segon de l’ESO de valencià isón els següents:

- Sons i grafies.- Les consonants oclusives. L’ús de b i v.- Les consonants fricatives.- Les conconants africades.- Les consonants laterals i nasals.- Les consonants vibrant. L’ús de la h.- L’apostrofació i la contracció.- Els signes de puntuació.- Accentuació. L’accent diacrític.- L’accentuació en paraules compostes i en abreviacions.- La dièresi.- L’ús del guionet.- L’ús de les majúscules.- Homònims i parònims.- Dictats.

Treballs: murals, exposicions orals i escrites, relats breus, receptes, redaccions iresums.

Lectures: - “A la vora de la mar” per Jordi Raül Verdú. Ed. Marfil.- “Rondalles de l’Alacantí” per Joaquim González Caturla. Ed. Marfil.

Els continguts que impartirem en l’assignatura de castellà es vinculen al llibre de text:Lengua castellana. Módulo de comunicación y sociedad I. Formación profesional básica.

Ed. Santillana Formación Profesional.Continguts:

1. Comprensión y espresión: la entrevista.2. Comprensión y expresión: la noticia.3. Comprensión y expresión: la descripción. Tipos de textos.4. Comprensión y expresión: la carta. Palabras y clases. Formación de

palabras.5. Comprensión y expresión: las instrucciones. Sustantivo, determinantes,

pronombres y adjetivo.6. Comprensión y expresión: la publicidad. El verbo y la conjugación

verbal.7. Comprensión y expresión: el debate y la asamblea. El adverbio, las

preposiciones, las conjunciones y las interjecciones.8. Comprensión y expresión: el diario y el blog. El enunciado. Los

sintagmas. El sujeto y el predicado.9. Comprensión y expresión: el formulario. Clases de complementos

verbales. Complementos del verbo y del sustantivo. Clases deoraciones según la naturaleza del predicado.

10.Comprensión y expresión: el artículo de opinión. El significadoconnotativo y denotativo. Sinonimia y antonimia. Monosemia ypolisemia, homonimia y paronimia. Tabú y eufemismo. Camposemántico. Familia léxica. Cambio semántico. El diccionario-

11.Comprensión y expresión: el folleto. Los géneros literarios. La lírica y elverso. Las estrofas. El poema. El análisis métrico. Las figuras literarias.

12.Comprensión y expresión: el informe. La literatura en la edad media.13.Comprensión y expresión: el contrato. Literaturas del Siglo de Oro y del

Barroco.14.Comprensión y expresión: el trabajo monográfico. Literatura de la

Ilustración.Quant als criteris de qualificació, hem pensat que donades les característiques dels grupsés escaient tenir en compte la competència oral i escrita i l’ús que facen de les TIC. Espot concretar de la següent manera:

- Conceptes: exàmens --- 60 %- Procediments:

Treballs orals i escrits --- 20 % Llibreta --- 10 % Lectura --- 10 %

- Actitud: pot millorar en sentit positiu o negatiu fins a un punt. Es valoraespecialment l’assistència a classe, la disposició al treball, la participació, larealització de les tasques a casa i a classe, el respecte cap als companys icap al professor,

-Dos professors en l'aula. És una metodologia que encetem enguany i que aplicarem alsgrups de l'ESO a fi i efecte d'atendre millor a la diversitat.-PIM: se n’ocupen altres departaments.

ANNEX PROGRAMACIÓAULA PIM 2

IES ENRIC VALORPEGO

1. JUSTIFICACIÓ: El curs passat es planteja la continuació del grup PIM, Programa Intensiu de Millora, creat per a un grup d'alumnes que repeteixen de primer d'ESO, els quals requereixen una adequació curricular d'aquest nivell educatiu. El grup PIM 2 està format per 8 alumnes amb ACIS i 8 alumnes amb ACI amb necessitat de tractament de l'àrea personal i social.

2. OBJECTIUS, CONTINGUTS, COMPETÈNCIES I UNITATS DIDÀCTIQUES.

Les àrees que s'imparteixen estan agrupades en àmbits(Àmbit lingüístic i social,Àmbit científic i tecnològic).

-Hi ha 8 alumnes que seguiran el currículum de segon d'ESO en les assignatures de cada àmbit. Per tant es seguirà programació realitzada pels Departaments de Valencià, Castellà, Ciències Socials, Matemàtiques i Ciències Naturals i duran els materials de segon d'ESO acordats per aquests Departaments. Amb aquests alumnes es treballarà objectius mínims, es prioritzarà els continguts, es seleccionarà activitats i es donarà més temps per a la realització de les mateixes. L'avaluació podrà tenir suport oral i es valorarà, sobretot l'adquisició d'hàbit, l'esforç, l'actitud i el comportament. S'intentarà fer orientacions personals per compensar necessitats individuals.

-Hi ha 8 alumnes què duen Acis en aquestes assignatures a un NRC(nivell de referència curricular) de cinquè-sisè d'Educació Primària. Els programes d'aquests alumnes són al document ACIS del seu expedient, elaborats pels diferents professors que els atenen. Les adequacions curriculars per als alumnes de tot el grup PIM seguiran els següents criteris metodològics i organitzatius:

.Atenció en grup reduït.

.Treball per projectes que desenvolupen diferents competències i àrees per incentivar a l'alumnat. Els Projectes proposats són els de l'Aula de PT especificats al Departament d'Orientació. Aquests Projectes estan en coordinació amb diferents Departaments: Biologia, Valencià, Música. Comptem amb el suport dels altres Departaments del Centre en moments puntuals.

.Els hàbits i les rutines diàries són importants per l'adequat funcionament del grup i també a nivell personal:

-Passar llista, revisar agendes, control de materials i deures seran les tasques inicials de cada sessió.-L'agenda és un element organitzatiu i de comunicació família- escola molt important. Ha d'estar present per a apuntar qualsevol cosa que ensfaça falta dur o comunicar. -En entrar a l'aula l'alumne es disposarà a traure els materials corresponents.-A la prestatgeria té cadascú un arxivador per aprendre a organitzar-se fitxes i altres materials. Anirem a aquest lloc de dos en dos.-Les tasques diàries són relacionades a un full de ruta que facilita el treball en racons diferents i la possibilitat d'adaptar-se als diferents ritmes d'aprenentatge. D'aquesta manera es fomenta l'autonomia i la pròpia planificació dintre de l'aula.

.Personalitzar l'Aula amb Murals i Cartells on es visualitze el treball i les aportacions dels alumnes.

.El treball en equip, l'ajuda interactiva dels alumnes entre ells serà important. Es valorarà el funcionament dels diferents equips. Sentir-·se membre d'un col·lectiu i valorar la resta de companys.

.L'àrea personal i social serà una tasca transversal important en aquest grup PIM. Conèixer-nos a nosaltres mateixos, respectar i empatitzar amb els companys per aprendre a comunicar-nos serà un objectius immers en cada moment.

. Un seguiment tant per part del professor com de l'alumne, del treball despertarà la consciència al voltant dels propis aprenentatges i propòsits. Descobrim somnis!

.Assenyalar una rutina per a l'execució de tasques:

Observar, llegir la instrucció, parar a pensar, escriure la resposta, repassar amb una lectura del continguts primer i tornar a repassar la forma de l'escrit després.

.Els colors de la correcció no són per assenyalar errades, d'altra banda, sí per ser conscients d'allò que podem millorar. La professora donarà el vist-i-plau a la pròpia correcció de l'alumne. Serà més important una bona correcció encara que hi haja moltes errades.

.Estimularem un treball actiu on cadascú pot tenir diferents tasques assignades, ens haurem d'acostumar a treballar amb fluïdesa i amb un volum de veu baix per respectar el treball dels altres.

. S'emprarà l'Assemblea d'Aula per desenvolupar diverses activitats, utilitzarem una distribució i espai diferents a les tasques individualitzades, sols qui té la paraula pot intervindre. Farem realitat a través d'ella l'acte comunicatiu col·lectiu. Serà el lloc per excel·lència per a manifestar opinionsi prendre decisions de grup. Introduirem tècniques de comunicació no violenta.

.S'aprofitarà qualsevol esdeveniment o commemoració com a motius directes per encetar una temàtica interessant d'aquest àmbit, flexibilitzant la temporalització dels temes programats.

. Realitzarem eixides que contextualitzaran el nostre aprenentatge. Seran almenys tres, pels voltants i sempre a llocs on hi haja motius relacionats amb el que estem investigant. A la marjal: el conreu de l'arròs i la seua procedència. A la muntanya:poblats ibèrics, Castells i poblats moriscos, també despertar la consciència mediambiental. Al poble: Muralles i feudalisme, institucions, serveis i professions. Es coordinaran amb el Departament d'Orientació i Biologia així com amb altres grups amb semblants interessos o itineraris. És una ocasió de fer una pràctica la interacció entre alumnes de diferents nivells educatius del Centre i fer intercanvis educatius.

. La distribució de l'horari en àrees és per intentar un equilibri del temps de dedicació que es fondrà en treballar les tasques dels Projectes, les quals integren elements de moltes àrees.

. A l'avaluació, serà més important el progrés personal i la valoració qualitativa que la nota numèrica. Per contractar i valorar conjuntament alumne i professor el procés d'aprenentatge elaborarem un full de

seguiment propi, serà les nostres "notes" i orientacions per a les vacances.


Foment de la lectura

La lectura és important, és la millor eina amb què comptem per a aprendre una llengua.Com assenyala el currículum, cal fomentar l’hàbit lector des de totes les àrees de l’ESO.L'ensenyament de la lectura mecànica ha de donar pas a la lectura comprensiva i s’ha depotenciar el fet de llegir com un mecanisme per a assolir tot un seguit d'objectiusrelacionats no només amb la lingüística, sinó amb tots els àmbits d'aprenentatge. A més,cal crear en l’alumnat l’hàbit lector.

Per aquest motiu, manllevat del camp de l'ensenyament de segones llengües, actualments'ha de potenciar dos tipus de lectura diferents: la lectura intensiva i la lecturaextensiva.

La lectura intensiva es treballa a l’aula, amb textos curts que ens permeten treballar lesmicrohabilitats i els diversos tipus de comprensió. El primer apartat de cada unitat (Eixtemàtic) conté una gran varietat de textos pertanyents a tipologies textuals diferents per atreballar la comprensió i, al mateix temps, l’expressió oral.

La lectura extensiva es durà a terme també a l’aula i, complementàriament, fora de l’aula.Durant el curs els alumnes hauran de realitzar tres lectures preceptives que valoraremcom a contingut procedimental. A més, podran realitzar lectures voluntàries triades de laselecció proposada pel Departament. En el moment de redactar aquesta programació, el Departament encara està discutint elstítols de lectura que proposarà i tan bon punt els haja acordats, en donarà publicitat através dels mecanismes habituals: moodle, web de l’institut, taulers d’anuncis, etc.En qualsevol cas, els criteris per a la selecció de llibres són els recollits a l’Acta de Reuniódel Departament, número 8, de 16 de gener de 2009, que són els següents:En la programació de llibres de lectura, cal tenir en compte els següents condicionaments:• Objectius que hom pretén aconseguir amb la inclusió de cada títol (informatiu, dereforçament, de recuperació, de foment de l'hàbit lector, etc.) • Metodologia que se seguirà per a treballar sobre els llibres inclosos a la llista. • Temporalització, és a dir, elecció del moment oportú per a la programació de cada llibre. Com a principi general, l'objectiu prioritari, que no vol dir que siga l'únic, caldrà programarles lectures que generen plaer lector: històries variades, llistes obertes, etc. Els llibres seleccionats hauran de tenir en compte i adaptar-se al nivell de l'alumnat.”

LECTURES PRECEPTIVES:PRIMER D’ESO

1r TRIMESTRE: Jesús Cortés, La biblioteca fantàstica, Ed Bromera2n TRIMESTRE: Gemma Pasqual, Xènia, tens un Whatsapp. Barcanova3r TRIMESTRE: Llegendes valencianes , Ed Bromera. LECTURES VOLUNTÀRIES:

Antoine de Saint Exupéry: El petit príncep. Edicions 62Roald Dahl: Històries de fantasmes. Edicions 62Roald Dahl: El nen. Edicions 62Neil Gaiman: El llibre del cementiri . Edicions 62(Entre altres que aporten els alumnes)

SEGON D’ESO: 1r TRIMESTRE: Gemma Pasqual: Marina. Ed. Voramar2nTRIMESTRE: Josep Millo, Per què tot em passa a mi?, Bromera3r. TRIMESTRE: Silvestre Vilaplana: La mèdium. Bromera

TERCER D’ESO1r. TRIMESTRE: Silvestre Vilaplana, El triangle rosa, Bromera 2n. TRIMESTRE: Helen Douglas, Després d'Edén Bromera.3r. TRIMESTRE: Silvestre Vilaplana, Resurrecció, Bromera

QUART D’ESO:1r. TRIMESTRE: Revistes Valencianes, Ed dels germans Sirera, Teatre, 3 i 4 2n. TRIMESTRE: Enric Iborra La serp blanca (antologia de textos narratius)3r. TRIMESTRE: Pepa Guardiola, Collidors de neu, Ed Voramar

A més de les lectures obligatòries de què parlem al punt anterior, l’alumnat té lapossibilitat de millorar la nota fent lectures voluntàries a partir d’una llista oberta.L’increment màxim en la puntuació per lectures serà el següent i dependrà de la valoraciódel treball que en faça el professor en base als criteris generals establerts per als treballsescrits:

Una lectura voluntària ......................0,5 puntsMés lectures voluntàries fins a..........1 punt

Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació

Els alumnes durant l’educació secundària han d’assolir la competència bàsica detractament de la informació i competència digital, és a dir, hauran de dominar leshabilitats necessàries per a cercar, obtenir, processar i comunicar informació en diferentsformats (textual, digital, audiovisual, gràfic i sonor).

Per a afavorir aquest aprenentatge, durant el curs els alumnes aprendran les normesbàsiques per a presentar correctament treballs en diferents formats. Com que de momentno és possible planificar sessions de treball a les aules d’informàtica, els professoratdonarà als alumnes les indicacions pertintent perquè puguen realitzar llurs treballs a casao aprofitant altres mitjans com ara la biblioteca del centre o altres instal·lacions de quèpuguen disposar. Aquestes activitats hauran de centrar-se en els diferents punts:

Recerca d’informació i ús de diccionaris en línia

Aspectes formals per a la presentació de treballs en format digital

Activitats interactives de reforç dels continguts treballats

A més, està prevista la projecció de diversos PowerPoint amb conceptes treballats en elbloc de literatura per tal que els alumnes entren en contacte amb aquesta eina per a lesexposicions orals.

L’ordinador, com qualsevol dels instruments dels encabits dins les TIC, és una eina queafavoreix les funcions motivadora i innovadora. L’ús de l’ordinador per a la recercad’informació o com a mitjà d’elaboració de treballs i materials és molt positiu, però un úsincorrecte pot convertir-lo en un mitjà reductor, simplificador i estereotipat.

Recursos didàctics i organitzatius

Cal assenyalar la importància de la utilització per part del docent de diversos materials irecursos a l’aula. A l’hora de fer la selecció de materials caldrà seguir els següentscriteris:

-Coherents amb els objectius i continguts

-Adequats al medi, al context i a la modalitat d’ús

-Adaptats al nivell de l’alumnat

-Innovadors, motivadors i integradors.

BatxilleratObjectius del BatxilleratEl Departament assumeix els objectius establerts per la legalitat vigent, amb lespuntualitzacions fetes a l’apartat corresponent als objectius de l’ESO, que són igualmentvàlides ací.

1. Distingir i comprendre diferents tipus de textos, orals i escrits, així com lesdistintes estructures formals, atenent els elements del context que en condicionenuna interpretació adequada.

Distingir l’estructura formal de diferents textos.

Comprendre textos orals, escrits i iconicoverbals, atenent els elements del contextde producció i recepció.

2. Produir diferents tipus de textos orals i escrits coherents, adequats, cohesionatsi correctes.

Produir textos orals i escrits de caràcter general pertanyents a diferents àmbits d’ús.

3. Conéixer la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual, especialment de laComunitat Valenciana, de l’Estat Espanyol i d’Europa, valorant la diversitatlingüística com a manifestació de la naturalesa social de les llengües i afavorint unaactitud respectuosa cap a totes les llengües i els seus parlants.

Conéixer la realitat plurilingüe de l’estat espanyol.

Valorar la diversitat lingüística com a manifestació de la naturalesa social amb lafinalitat de superar prejudicis lingüístics i evitar actituds discriminatòriesenvers les llengües i els seus parlants.

4. Conéixer l’origen i evolució de les llengües constitucionals d’Espanya i les seuesvarietats (inclòs l’espanyol d’Amèrica) i valorar la importància de la normalitzaciódel valencià per a aconseguir la seua plena incorporació a tots els àmbits d’ús.

Conéixer l’origen i les varietats del valencià

Valorar la importància de la normalització del valencià per a aconseguir laseua plena incorporació a tots els àmbits d’ús.

5. Analitzar críticament els discursos orientadors de l’opinió i els reguladors de lavida social, i valorar la importància de l’apropament dels discursos suara esmentatsper al coneixement de la realitat.

Analitzar críticament els discursos orientadors de l’opinió i els reguladorsde la vida social.

Valorar la importància de l’apropament dels discursos orientadors del’opinió i els reguladors de la vida social per al coneixement de la realitat.

6. Fer servir adequadament la llengua com a instrument per a l’adquisició de nousconeixements i per a produir i interpretar textos propis de l’àmbit acadèmic així comemprar tècniques de recerca, elaboració i presentació de la informació, utilitzantmitjans tradicionals i noves tecnologies.

Utilitzar tècniques de recerca d’informació per mitjans tradicionals i mitjançant novestecnologies.

Tractar i manipular la informació obtinguda amb la finalitat d’interpretar-la i adequar-la a la finalitat comunicativa prevista.

Crear textos propis de l’àmbit acadèmic en diversos formats.

7. Interpretar i valorar críticament les obres literàries a partir del coneixement de lesseues formes convencionals específiques (gèneres, procediments retòrics, etc.) i dela informació pertinent sobre el context historicocultural de producció i tambésobre les condicions actuals de recepció.

Interpretar les obres literàries tenint en compte les seues formesconvencionals específiques: gèneres, recursos retòrics…, i la informació pertinentdel context historicocultural de producció.

Valorar críticament les obres literàries tenint en compte les condicions actuals de laseua recepció.

8. Conéixer els trets identificadors dels grans períodes de les literatureshispàniques, i també d’obres i autors significatius, utilitzant de manera crítica lesfonts bibliogràfiques i documentals adequades per al seu estudi.

Conéixer les característiques peculiars dels diferents gèneres literaris.

Conéixer els procediments retòrics i altres recursos d’anàlisi literàriapresents habitualment en el discurs literari.

Conéixer la informació pertinent sobre el context historicocultural de producció irecepció de les obres literàries.

Reflexionar sobre les condicions actuals de recepció de les obres literàries.

Interpretar i valorar críticament les obres literàries a partir dels coneixementsadquirits suara esmentats.

Conéixer els trets identificadors dels grans períodes de les literatureshispàniques fins al començament del segle XX: Inicis, Edat Mitjana, Segle d’Or,Renaixement, Barroc, Neoclassicisme, Romanticisme, Renaixença.

Conéixer les obres i els autors més significatius de cada període.

Utilitzar les fonts bibliogràfiques i documentals sobre períodes, autors i obresamb la finalitat d’ampliar la informació literària adequada als objectius del curs id’augmentar la capacitat crítica.

9. Llegir i valorar les obres literàries com a forma d’enriquiment personal, com amanifestacions de la sensibilitat artística de l’ésser humà i com a expressió de laidentitat cultural dels pobles.

Llegir i valorar les obres literàries com a factor d’enriquiment personal: mitjàd’aprofundiment intel·lectual i d’aproximació a múltiples perspectives d’observació de larealitat.

Llegir i valorar les obres literàries com a discursos potenciadors de lasensibilitat artística.

Llegir i valorar positivament les obres literàries produïdes en la nostrallengua com a patrimoni cultural propi i com a símbol d’identitat col·lectiva.

10. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica, reconeixent l’estructura dela llengua i les seues condicions d’ús, i aplicar aquests coneixements a les pròpiesproduccions.

Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica, reconeixentl’estructura interna de la llengua i les seues condicions d’ús en funció dels diferentsàmbits d’ús i dels tipus de textos objecte d’estudi.

Aplicar aquests coneixements a la producció dels propis textos.

11. Analitzar críticament, i evitar en les pròpies produccions, els usos de la llenguaque manifesten actituds discriminatòries o d’abús de poder en relació amb elgènere social, amb la llengua que es parla o amb grups socials marginats en elnostre entorn social.

Analitzar críticament els usos de la llengua que manifesten actitudsdiscriminatòries o d’abús de poder en relació amb el gènere social, amb la llengua quees parla o amb grups socials marginats en el nostre entorn.

Evitar en les pròpies produccions usos de la llengua discriminatoris.

Primer de Batxillerat

1. Objectius generals del Batxillerat. 2. Objectius generals per a Valencià llengua i literatura. 3. Seqüenciació de continguts. 4. Com contribueix la matèria a la consecució de les competències. 5. Metodologia. 6. Mesures per a la inclusió i l’atenció a la diversitat. 7. Recursos didàctics. 8. Instruments per a l’avaluació.

OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT

En el marc de la LOMQE, el Batxillerat té com a finalitat proporcionar a l’alumnat formació,maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permetrandesenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat icompetència. Així mateix, capacitarà l’alumnat a accedir a l’educació superior.

El Batxillerat contribuirà a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que els permetran:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir unaconsciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola aixícom pels drets humans, que fomente la coresponsabilitat en la construcció d’unasocietat justa i equitativa.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de formaresponsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldrepacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar ivalorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la nodiscriminació de les persones amb discapacitat.

d) Consolidar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per al’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en l’expressió oral com en l’escrita, el valencià i el castellà.

f ) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i lacomunicació.

h) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedentshistòrics i els principals factors de la seua evolució. Participar de forma solidària en eldesenvolupament i la millora del seu entorn social.

i ) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitatsbàsiques pròpies de la modalitat triada.

j ) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i delsmètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i latecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com consolidar la sensibilitat i elrespecte envers el medi ambient.

k) Consolidar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treballen equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l ) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts deformació i d’enriquiment cultural.

m)Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

n) Consolidar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

OBJECTIUS GENERALS PER A LA MATÈRIA DE VALENCIÀ LLENGUA I LITERATURA

- La matèria de Valencià llengua i literatura, troncal a les tres modalitats de Batxillerat, técom a finalitat consolidar i ampliar els aprenentatges adquirits per l’alumnat al llarg del’ensenyament secundari. A la vegada, aprofundeix en el procés de maduració que ha deservir perquè afronten amb garantia d’èxit tant els estudis superiors (universitaris o deformació professional) com la inserció en l’àmbit social i laboral si no continuen amb laseua formació en el món acadèmic.

- És evident que l’eix de la matèria és el lingüístic i que l’objectiu últim és que l’alumnatsiga capaç d’analitzar, explicar i produir textos orals i escrits, de diversos àmbits, ambcorrecció, coherència, cohesió i adequació. Amb aquesta finalitat, el coneixement de lescategories gramaticals, de les unitats sintàctiques, del significat i les relacions de lesparaules i de la norma ortogràfica s’han de consolidar i ampliar. En tot cas, elsaprenentatges lingüístics només tenen sentit en el moment del seu ús. En definitiva, estracta que l’alumnat reflexione i faça servir aquells mecanismes que se li proporcionenno només a l’aula sinó també a les interaccions comunicatives fora de l’àmbit acadèmic.

- Aquesta competència comunicativa, però, estaria incompleta sense el fet literari, entésno només com a estudi de moviments, autors, obres i gèneres sinó també com a procéscreador, com a consolidació de l’hàbit lector i, en els dos últims sentits, com a font degaudi. A través del coneixement de la literatura s’adquireixen destreses que permetenexplicar el món i expressar sentiments, vivències, experiències i emocions per refermarel procés maduratiu de l’estudiant.

- Per altra banda, amb la introducció de treballs de recerca, tècniques i mètodesd’investigació acadèmica, s’afavoreix la capacitat de l’alumnat com a emissor i receptord’interaccions comunicatives de caire científic. Dins dels àmbits discursius a què s’ha fetreferència abans, el text acadèmic esdevé, en Batxillerat, cabdal perquè l’alumnat pugainteraccionar i construir altres coneixements. La iniciació a la consulta bibliogràfica (jasiga a través de les noves tecnologies o fent servir mitjans tradicionals), la correctacitació de fonts, els aspectes formals, les convencions..., en definitiva, totes lescaracterístiques que conformen allò que s’ha considerat i que encara es considera untreball acadèmic òptim, s’han d’haver assumit al final de l’etapa.

- En resum, es tracta que l’alumnat adquirisca els coneixements lingüístics necessaris pera l’elaboració i sistematització personals que possibiliten la correcta comprensió ielaboració de tot tipus de textos, i afavorisquen el seu aprenentatge autònom, tantcol·lectiu com individual, l’aplicació de mètodes d’investigació adequats i la consciènciade les possibilitats que les llengües ofereixen.

SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS

1. GENERALITATS

El desenvolupament dels continguts en el present projecte de Valencià llengua iliteratura de 1r de Batxillerat segueix les directrius establides en l’actualitat per lesadministracions educatives. Els continguts s’adapten a les capacitats de l’alumnat queinicia aquesta etapa, i la profunditat amb què s’han tractat permet desenvolupar-los enla seua totalitat durant el curs acadèmic.

Per assolir les capacitats proposades com a objectius, s’han desenvolupat elscontinguts que detallem més avall i que vertebren un projecte coherent i adequat a larealitat que es viu a les aules.

Les disposicions legals relatives al Batxillerat agrupen els continguts en quatre blocs:comunicació oral, comunicació escrita, coneixement de la llengua i educació literària.En el projecte que us presentem les unitats s’han organitzat seguint la mateixaestructura:

- Educació literària. L’apartat «Història de la llengua i de la literatura» estudia eldesenvolupament de la llengua i dels diversos estils literaris entre els segles IX i XIX.Es repassen breument els fets històrics de cada període i la influència que aquestshan tingut en els moviments estètics dominants i, sobretot, en l’evolució de la llengua ide la literatura. La informació que es proporciona sobre cada època i sobre els autorsmés representatius de cada una ajuden a conéixer i a entendre les obres que formenla història literària en la nostra llengua.

- Comunicació oral i comunicació escrita: L’apartat «Comunicació» apareix en lesquatre primeres unitats i s’hi treballen continguts relacionats amb la lingüística textuali amb la comunicació. Aquests continguts s’apliquen sistemàticament al comentari detextos, prova que cal superar en la revàlida del final d’aquesta etapa educativa.L’apartat «Tècniques d’estudi» apareix en les quatre últimes unitats i s’hi treballentècniques d’estudi que seran fonamentals per poder traure més profit de les horesque l’alumnat dedica a estudiar. Es presenten com una proposta de treball reflexiu pertal que les utilitze amb eficàcia i millore la seua capacitat de comunicació en l’àmbitacadèmic, tant a nivell oral com escrit.

- Coneixement de la llengua: L’apartat «Estudi de la llengua» repassa continguts quel’alumnat ja coneix de les diverses branques de la lingüística: la fonètica i la fonologia,la morfologia, la sintaxi i la lexicologia. També s’estudien diversos aspectes de lagramàtica textual com ara la dixi, la polifonia i la modalització. Aquests contingutstambé s’apliquen al comentari de textos.

Finalment, com a concreció de tots els continguts presentats i a fi de preparar lesproves de revàlida que s’han de superar al final del Batxillerat en totes les unitats esfarà el comentari literari i lingüístic d’un text representatiu de l’època estudiada en launitat o relacionat amb algun aspecte que s’hi treballa. Els conceptes nous que espresenten en cada unitat s’inclouran en els comentaris de les següents. Així s’aniranacumulant aspectes que s’analitzen i es realitzaran gradualment comentaris méscomplexos.

2. SEQÜENCIACIÓ PER UNITATS

Unitat 1: Els orígens lingüístics i literaris

Idees prèvies

Cronologia. Del segle IX al segle XIII

Història de la literatura i de la llengua: els orígens lingüístics i literaris

La Romània i les llengües romàniques

El naixement de la llengua (segles VIII-XIII)

Els trobadors i els joglars

L’amor cortés

La poesia entre els trobadors i Ausiàs Marc (segles XIII-XV)

Comunicació: la comunicació

Els elements de la comunicació

El codi lingüístic i el no lingüístic. El llenguatge

Les funcions del llenguatge

Estudi de la llengua: la fonologia

Fonologia i fonètica

El sistema vocàlic. Vocals obertes i tancades

El sistema consonàntic. Sonoritat, punt i mode d’articulació.

L’alfabet i l’ortografia

Comentari de textos: presentació, resum, tema i finalitat

Pas previ: lectura i situació de comunicació

Primer pas: presentació i resum

Segon pas: tema i finalitat del text

Norma i ús:

L’apostrofació, l’accent i la dièresi, el guionet

Unitat 2: La historiografia medieval

Idees prèvies

Cronologia. Segles XIII i XIV

Història de la llengua i de la literatura: la historiografia medieval

L’expansió de la llengua als segles XIII i XIV

La literatura èpica: les cançons de gesta

La prosa historiogràfica: les quatre grans cròniques

Comunicació: la variació lingüística

La variació lingüística

Llengua i dialecte

Variants diastràtiques o sociolectes

Variants diafàsiques o registres

La norma i la varietat estàndard

Els prejudicis lingüístics

Estudi de la llengua: la morfologia

Morfologia

Les categories gramaticals

Comentari de textos: l’estructura del text (I)

L’estructura del text (I)

Norma i ús

Els fonemes fricatius alveolars

Unitat 3: Prosa religiosa, didàctica i satírica

Idees prèvies

Cronologia. Segles XIV i XV

Història de la de la llengua i de la literatura: la prosa religiosa, didàctica i satírica

Naixement de la prosa literària

Funció de la prosa literària

Prosa didàctica, religiosa i moralitzant

Autors més destacats

Literatura satírica

Comunicació: el text

Àmbits d’ús i grau de formalitat

Llengua oral i llengua escrita

Text i comunicació

Les propietats del text

Estudi de la llengua: la sintaxi (I)

L’oració

El sintagma

Les funcions sintàctiques

Comentari de textos: l’estructura del text (II)

L’argumentació

L’estructura dels textos argumentatius

Norma i ús

Els fonemes oclusius

Unitat 4: Prosa humanística i narrativa

Idees prèvies

Cronologia. Segles XIV i XV

Història de la llengua i de la literatura: la prosa humanística i narrativa

Crisi del feudalisme i de la cultura medieval

L’esperit humanista

La literatura narrativa

La novel·la cavalleresca

Comunicació: la tipologia textual

Tipologia textual i comunicació

Àmbits d’ús i tipus de text

Estudi de la llengua. La sintaxi (II)

Oracions simples

Oracions compostes

Comentari de textos: recapitulació

Norma i ús

Ortografia de b i v

Unitat 5: La poesia del segle d’or

Idees prèvies

Cronologia. Segle XV

Història de la llengua i de la literatura: la poesia del segle d’or

La normalitat plena de la llengua

Els valencians, la cultura i la llengua

La modernització de la poesia

La poesia a la València del segle XV. Tendències literàries

Tècniques d’estudi: la definició, el resum i l’examen

Definició de conceptes

El resum

L’examen. Com enfrontar-s’hi?

Estudi de la llengua: la lexicologia

Components bàsics del lèxic. La doble articulació del llenguatge

Creació lèxica

Les locucions

El lèxic i el diccionari

Comentari de textos: anàlisi fònica de la forma. Mètrica, rima i estrofisme

Còmput sil·làbic i llicències mètriques

Cesura, encavallament i estrofisme

La rima

El ritme

Recursos fònics

Norma i ús

Els fonemes palatals

Unitat 6: La Decadència literària

Idees prèvies

Cronologia. Els segles XVI, XVII i XVIII

Història de la llengua i de la literatura: la Decadència literària

La llengua als segles XVI, XVII i XVIII. El procés de substitució lingüística

El concepte de Decadència

La literatura dels segles XVI i XVII

El segle XVIII

La literatura popular i populista

Tècniques d’estudi: tècniques de síntesi

El guió

El mapa conceptual

L’esquema

El quadre sinòptic

Estudi de la llengua: la dixi

La situació i els participants en la comunicació

La dixi. Classes

La impersonalitat

Comentari de textos: caracterització del text (I)

La variació lingüística

Norma i ús

Formació del gènere i del nombre

Unitat 7: La Renaixença

Idees prèvies

Cronologia. El segle XIX

Història de la llengua i de la literatura: la Renaixença

La llengua al segle XIX

El Romanticisme

La Renaixença

Tècniques d’estudi: la recerca i la planificació d’un treball

La bibliografia. La fitxa bibliogràfica

La base de dades

La planificació

Estudi de la llengua: les veus del text

Les veus del text: la polifonia

El discurs citat

Comentari de textos: caracterització del text (II)

Les funcions lingüístiques i la polifonia

Norma i ús

Remarques sobre els signes de puntuació

Unitat 8: La prosa i el teatre de la Renaixença

Idees prèvies

Cronologia. El segle XIX

Història de la llengua i de la literatura: la prosa i el teatre de la Renaixença

Les polèmiques lingüístiques

La prosa de la Renaixença

Narrativa realista i naturalista

El teatre de la Renaixença

Tècniques d’estudi: l’elaboració d’un treball

Fases d’elaboració d’un treball

Estudi de la llengua: la subjectivitat en el text

La modalització

Marques lingüístiques de la modalització

Comentari de textos: caracterització del text (III)

La modalització

Norma i ús

La composició de textos amb ordinador, consells sobre l’adequació

COM CONTRIBUEIX LA MATÈRIA A LA CONSECUCIÓ DE LES COMPETÈNCIES

Tal com es descriu en la LOMQE, totes les àrees o matèries del currículum han de

participar en el desenvolupament de les diferents competències de l’alumnat. Aquestes,d’acord amb les especificacions de la llei, són:

1 Comunicació lingüística.

2 Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

3 Competència digital.

4 Aprendre a aprendre.

5 Competències socials i cíviques.

6 Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

7 Consciència i expressions culturals.

En el projecte de Valencià llengua i literatura per a 1r de Batxillerat, tal com suggereix lallei, s’ha potenciat el desenvolupament de les competències de comunicació lingüística; amés, per assolir una adquisició eficaç de les competències i la seua integració efectiva enel currículum, s’han inclòs activitats d’aprenentatge integrades que permetran l’alumnatavançar cap als resultats d’aprenentatge de més d’una competència alhora. Per valoraraquests, seran els estàndards d’aprenentatge avaluables, com a elements de mésconcreció, observables i mesurables, els que, en posar-se en relació amb lescompetències clau, permetran graduar el rendiment o l’acompliment assolit en cada unad’aquestes.

Les competències clau en el Batxillerat continuen el desenvolupament d’aquelles ques’han treballat en etapes educatives anteriors i, a la vegada, preparen per a la vida activa iper afrontar estudis superiors amb eficiència. La matèria Valencià llengua i literatura ésdecisiva per al desenvolupament de pràcticament totes les competències clau, però éscabdal per a la competència lingüística i la digital.

La competència lingüística, que implica el domini del valencià en diversos suports i laseua doble dimensió oral i escrita, esdevé, a més, una eina imprescindible per aprendre aaprendre, en el sentit que possibilita la integració efectiva tant al món acadèmic com almón social. Mai no s’insistirà prou en el fet que la competència en comunicació lingüísticas’ha de desenvolupar des de totes les matèries i a totes les etapes de l’ensenyament. Peraquesta raó, és imprescindible la coordinació entre el professorat del centre, que hand’assumir que es pot ensenyar llengua des de qualol matèria i que una major competèncialingüística facilita l’adquisició de nous aprenentatges.

La competència que té relació amb consciència i expressions culturals té un lligamdirecte amb el fet literari, ja que desenvolupa l’autoconeixement mitjançant lesmanifestacions artístiques, no només les literàries, sinó també la relació dels textosd’intenció creativa amb altres disciplines artístiques i amb el seu context historicosocial. Laliteratura esdevé, així, una eina fonamental per al coneixement, la reflexió i l’anàlisi de larealitat actual i de l’experiència humana al llarg del temps, amb la qual cosa elconeixement de la nostra literatura també incideix en les competències socials icíviques.

Així mateix, contribueix decisivament a la competència digital perquè hui no es potdesvincular l’ensenyament de llengües de l’ús de les noves tecnologies en el sentit queaquestes s’han convertit en referents constants en els intercanvis comunicatius. A més,les TIC són imprescindibles no només en l’àmbit acadèmic sinó també en qualsevol àmbitsocial o professional. La competència digital, parteix de la dimensió comunicativa,s’orienta en el Batxillerat d’una banda a la introducció en el camp de la investigaciódirigida als estudis superiors però, d’una altra, fa alumnat emprenedor, en el sentit que hade prendre decisions en el moment de destriar, tractar i interpretar la informació rellevantentre tota l’allau discursiva de què es disposa hui dia.

Hom ha entrat, així, en la competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor queaquesta matèria treballa en tot moment perquè els intercanvis comunicatius impliquennegociacions i decisions que ajuden a afrontar l’adopció de solucions diferents davantnous contextos, tot generant uns processos que reafirmen l’autoestima, l’autocrítica i, endefinitiva, l’autonomia personal.

En definitiva, i com a conclusió, s’ha d’entendre que la contribució de la matèria a lescompetències facilita aprenentatges significatius, lluny de continguts aïllats i tractats deforma lineal. Aquest enfocament competencial implica una seqüenciació que possibilite elfet lingüístic i l’aprehensió de les formes de comunicació diverses amb què es manifestenles societats modernes.

METODOLOGIA

La metodologia didàctica en el Batxillerat ha d’afavorir la capacitat de l’alumnat peraprendre per si mateix, per treballar en equip i per aplicar els mètodes apropiatsd’investigació i també ha de subratllar la relació dels aspectes teòrics de cada matèriaamb les seues aplicacions pràctiques.

En Batxillerat, la relativa especialització de les matèries determina que la metodologiadidàctica estiga fortament condicionada pel component epistemològic de cada matèria iper les exigències del tipus de coneixement propi de cada una.

A més, la finalitat propedèutica i orientadora de l’etapa exigeix el treball amb metodologiesespecífiques i que aquestes comporten un important grau de rigor científic i dedesenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell (analítiques, explicatives iinterpretatives).

1. CRITERIS METODOLÒGICS

En relació amb el que hem exposat, la proposta didàctica de Valencià llengua iliteratura s’ha elaborat d’acord amb els criteris metodològics següents:

- Adaptació a les característiques de l’alumnat de Batxillerat, oferint activitatsdiversificades d’acord amb les capacitats intel·lectuals pròpies de l’etapa.

- Autonomia: facilitar la capacitat de l’alumnat per aprendre per si mateix.

- Activitat: fomentar la participació de l’alumnat en la dinàmica general de l’aula,combinant estratègies que propicien la individualització amb altres que fomenten lasocialització.

- Motivació: procurar despertar l’interés de l’alumnat per l’aprenentatge que se liproposa.

- Integració i interdisciplinarietat: presentar els continguts amb una estructura clara,plantejant les interrelacions entre els continguts d’aquesta matèria i els d’altresdisciplines d’altres àrees.

- Rigor científic i desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell(analítiques, explicatives i interpretatives).

- Funcionalitat: fomentar la projecció pràctica dels continguts i la seua aplicació al’entorn, a fi d’assegurar la funcionalitat dels aprenentatges en dos sentits: eldesenvolupament de capacitats per a ulteriors adquisicions i la seua aplicació en lavida quotidiana.

- Varietat en la metodologia, ja que l’alumnat aprén a partir de fórmules molt diverses.

2. ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES

La manera d’aconseguir aquests objectius queda, en cada cas, segons el parer delprofessorat, d’acord amb el mateix caràcter, la concepció de l’ensenyament i lescaracterístiques del seu alumnat.

No obstant això, resulta convenient utilitzar estratègies didàctiques variades, quecombinen, de la manera que cada un considere més apropiada, les estratègiesexpositives, acompanyades d’activitats d’aplicació i les estratègies d’indagació.

Les estratègies expositives

Presenten a l’alumnat, oralment o mitjançant textos, un coneixement ja elaborat queha d’assimilar. Resulten adequades per als plantejaments introductoris i panoràmics iper ensenyar fets i conceptes; especialment aquells més abstractes i teòrics, quedifícilment l’alumnat no pot assolir només amb ajuts indirectes.

No obstant això, resulta molt convenient que aquesta estratègia s’acompanye de larealització per part de l’alumnat d’activitats o treballs complementaris d’aplicació oindagació, que possibiliten l’encadenament dels nous coneixements amb els que japosseeix.

Les estratègies d’indagació

Presenten a l’alumnat una sèrie de materials en brut que ha d’estructurar, seguintunes pautes d’actuació. Es tracta d’enfrontar-lo a situacions problemàtiques en lesque ha de posar en pràctica i utilitzar reflexivament conceptes, procediments iactituds per a així adquirir-los de forma consistent.

L’ús d’aquestes estratègies està més relacionat amb l’aprenentatge deprocediments, encara que aquests comporten al seu torn l’adquisició de conceptes,ja que proven de posar l’alumnat en situacions que fomenten la seua reflexió i posenen joc les seues idees i conceptes. També són molt útils per a l’aprenentatge i eldesenvolupament d’hàbits, actituds i valors.

Les tècniques didàctiques en què poden traduir-se aquestes estratègies són moltdiverses. Entre aquestes destaquem pel seu interés les tres següents:

- Les tasques sense una solució clara i tancada, en les quals les diferents opcionssón igualment possibles i vàlides, per fer reflexionar l’alumnat sobre la complexitatdels problemes humans i socials, sobre el caràcter relatiu i imperfecte de lessolucions aportades per a ells i sobre la naturalesa provisional del coneixementhumà.

- L’estudi de casos o fets i situacions concretes com a instrument per motivar i fermés significatiu l’estudi dels fenòmens generals i per abordar els procediments decausalitat múltiple.

- Els projectes d’investigació, estudis o treballs habituen l’alumnat a afrontar i aresoldre problemes amb certa autonomia, a plantejar-se preguntes, i a adquirirexperiència en la recerca i la consulta autònoma. A més, li faciliten una experiènciavaluosa sobre el treball dels especialistes en la matèria.

3. LES ACTIVITATS DIDÀCTIQUES

En qualsevol de les estratègies didàctiques adoptades és essencial la realitzaciód’activitats per part de l’alumnat, ja que compleixen els objectius següents:

- Consoliden la comprensió dels conceptes i permeten al professorat comprovar-ho.

- Són la base per al treball amb els procediments característics de l’anàlisi lingüística oliterària.

- Permeten donar una dimensió pràctica als conceptes.

- Fomenten actituds que ajuden la formació humana de l’alumnat.

Criteris per a la selecció de les activitatsTant en el llibre de text com en la web, es plantegen activitats diverses la selecció deles quals ha seguit els criteris següents:

- Que desenvolupen la capacitat de l’alumnat per aprendre per si mateix, utilitzantdiverses estratègies.

- Que proporcionen situacions d’aprenentatge que exigisquen una intensa activitatmental i porten a reflexionar i a justificar les afirmacions o les actuacions.

- Que estiguen perfectament interrelacionades amb els continguts teòrics.

- Que tinguen una formulació clara, perquè l’alumnat entenga sense dificultat el queha de fer.

- Que siguen variades i permeten consolidar els conceptes; treballar elsprocediments (textos, imatges, mapes), desenvolupar actituds que col·laboren a laformació humana i atendre la diversitat a l’aula (tenen diferent grau de dificultat).

- Que donen una projecció pràctica als continguts, aplicant els coneixements a larealitat.

- Que siguen motivadores i connecten amb els interessos de l’alumnat, per referir-sea temes actuals o relacionats amb el seu entorn.

Tipus d’activitats

Sobre la base d’aquests criteris, les activitats programades responen a una tipologiavariada que s’enquadra dins de les categories següents:

Activitats d’ensenyament-aprenentatge. A aquesta tipologia respon una part important deles activitats plantejades en el llibre de text. Es troben en els apartats següents:

- A cada un dels grans subapartats en què s’estructuren les unitats didàctiques esproposen activitats arran dels continguts estudiats. Són, generalment, delocalització, consolidació, anàlisi, interpretació i ampliació de conceptes.

- Al final de cada unitat didàctica es proposen activitats de definició, consolidació isíntesi de continguts.

Activitats d’aplicació dels continguts teòrics a la realitat i a l’entorn de l’alumnat. Aquesttipus d’activitats, en uns casos, es refereixen a un apartat concret del tema i, per tant,s’inclouen entre les activitats plantejades arran de l’exposició teòrica; en altres casos, espresenten com a interpretació d’experiències, o bé com treballs de camp o d’indagació.

Activitats encaminades a fomentar la conscienciació, el debat, el judici crític, latolerància, la solidaritat...

D’altra banda, les activitats programades presenten diversos nivells de dificultat.D’aquesta forma permeten donar resposta a la diversitat de l’alumnat, ja que podenseleccionar-se aquelles més conformes amb el seu estil d’aprenentatge i amb els seus

interessos.

El nivell de dificultat pot apreciar-se en el mateix enunciat de l’activitat: localitza,defineix, analitza, compara, comenta, consulta, esbrina, recull informació, sintetitza,aplica, etc. La majoria corresponen a un nivell de dificultat mitjà o mitjà-alt, el mésapropiat per a un curs de Batxillerat.

La correcció de les activitats fomenta la participació de l’alumnat a classe, aclareixdubtes i permet al professorat conéixer, de forma quasi immediata, el grau d’assimilaciódels conceptes teòrics, el nivell amb què es manegen els procediments i els hàbits detreball.

MESURES PER A LA INCLUSIÓ I L’ATENCIÓ DE LA DIVERSITAT

Un dels principis bàsics que ha de tenir en compte la intervenció educativa és el de laindividualització, de manera que el sistema educatiu oferisca a cada alumne o alumnal’ajuda pedagògica que aquest necessita en funció de les seues motivacions, interessosi capacitats d’aprenentatge. D’ací sorgeix la necessitat d’atendre aquesta diversitat. Enel Batxillerat, etapa en què les diferències personals en capacitats específiques,motivació i interessos solen estar bastant definides, l’organització de l’ensenyamentpermet que els mateixos alumnes resolguen aquesta diversitat mitjançant l’elecció demodalitats i optatives. No obstant això, és convenient donar resposta, ja des de lesmateixes assignatures, a un fet constatable: la diversitat d’interessos, motivacions,capacitats i estils d’aprenentatge que l’alumnat manifesta. És precís, doncs, tenir encompte els estils diferents d’aprenentatge de l’alumnat i adoptar les mesures oportunesper afrontar aquesta diversitat. N’hi ha molts tipus d’estudiants: de reflexius (es detenenen l’anàlisi d’un problema) i d’impulsius (responen molt ràpidament); d’analítics (passenlentament de les parts al tot) i de sintètics (aborden el tema des de la globalitat); unstreballen durant períodes llargs i d’altres necessiten descansos; alguns necessiten serreforçats contínuament i d’altres no; n’hi ha que prefereixen treballar sols i n’hi ha queprefereixen treballar en xicotet o gran grup.

Donar resposta a aquesta diversitat no és tasca fàcil, però sí necessària, ja que la intencióúltima de tot procés educatiu és aconseguir que l’alumnat assolisca els objectiusproposats.

Com a activitats de detecció de coneixements previs suggerim:- Debat i activitat pregunta-resposta sobre el tema introduït pel professorat, a fi de facilitar

una idea precisa sobre el punt de partida. - Repàs de les nocions ja vistes anteriorment i considerades necessàries per a la

comprensió de la unitat, prenent nota de les llacunes o dificultats detectades.- Introducció de cada concepte, sempre que això siga possible, relacionant-lo amb els que

ja té interioritzats i assolits.

Com a activitats de consolidació suggerim:- Realització d’exercicis apropiats i tan abundants i variats com calga, a fi de consolidar

els continguts lingüístics, culturals i lèxics treballats en la unitat.

Aquesta varietat d’exercicis compleix, així mateix, la finalitat que perseguim. Amb lesactivitats de recuperació-ampliació, atenem no només l’alumnat que presenta problemesen el procés d’aprenentatge, sinó també aquells que han assolit en el temps previst elsobjectius proposats.

Les diferents formes d’agrupament de l’alumnat i la seua distribució a l’aula influeixen,sens dubte, a tot el procés. Entenent el procés educatiu com un desenvolupamentcomunicatiu, és de gran importància tenir en compte el treball en grup, recurs ques’aplicarà en funció de les activitats que es projecten realitzar —concretament, per

exemple, en els processos d’anàlisi i de comentari de textos—, ja que considerem que laposada en comú de conceptes i idees individuals genera una dinàmica creativa i d’interésen els alumnes.

Es concedirà, tanmateix, gran importància en unes altres activitats al treball personal iindividual; en concret, s’aplicarà en les activitats de síntesi/resum i en les de consolidació,així com en les de recuperació i ampliació.

Hem d’emprendre, doncs, el tractament de la diversitat en el Batxillerat des de dues vies:

1. L’atenció a la diversitat en la programació dels continguts, presentant-los en duesfases: la informació general i la informació bàsica, que es tractarà mitjançantesquemes, resums, paradigmes, etc.

2. L’atenció a la diversitat en la programació de les activitats. Les activitats constitueixenun excel·lent instrument d’atenció a les diferències individuals de l’alumnat. La varietat il’abundància d’activitats amb diferent nivell de dificultat permeten l’adaptació, com hemdit, a les diverses capacitats, interessos i motivacions.

RECURSOS DIDÀCTICS

Suggerim la utilització dels materials següents:

- Llibre de l’alumnat per a 1r de Valencià llengua i literatura de Batxillerat.

- Web de l’alumnat per a 1r de Valencià llengua i literatura de Batxillerat. Amb recursosgenerals (flexió verbal, glossari de termes, qüestions gramaticals, recursos literaris,enllaços a diccionaris en línia, etc.) i recursos per a cada unitat (textos enregistrats,altres textos literaris, activitats interactives, tests d’autoavaluació, etc.).

- Web del professorat per a 1r de Valencià llengua i literatura de Batxillerat. Amb tots elsrecursos inclosos en la web de l’alumnat i recursos expressament adreçats als docents,com ara el solucionari de totes les activitats proposades en llibre de l’alumnat,bibliografia, adreces d’Internet, vídeos, una extensa antologia literària, etc., quel’ajudaran en l’exercici de l’activitat docent.

INSTRUMENTS PER A L'AVALUACIÓ

En la programació, s’ha de fixar com s’avaluarà l’alumnat; és a dir, el tipus d’instrumentsd’avaluació que s’utilitzaran. Els sistemes d’avaluació són múltiples, però en qualsevolcas, als instruments que es dissenyen, hauran de ser presents les activitats següents:

- Activitats de tipus conceptual. Amb aquestes l’alumnat substituirà de formaprogressiva les seues idees prèvies per les desenvolupades a classe.

- Activitats que facen ressaltar els aspectes de tipus metodològic. Per exemple,identificació de models, anàlisi de resultats, aplicació de conceptes, etc.

Quant al «format» de les activitats, es poden utilitzar les següents:

- Activitats de composició.- Activitats de llibre obert.- Activitats orals.- Rúbriques.- Proves objectives tipus test.- Proves objectives escrites: qüestions en les quals cal justificar les respostes o/i resolució

d’exercicis i problemes. - Treballs d’investigació, quadern de classe, rúbriques, dianes, etc.

Cada instrument d’avaluació ha de tenir diferent pes a l’hora de la qualificació final, per a

la qual cosa caldrà valorar dels esmentats instruments la seua fiabilitat, objectivitat,representativitat, la seua adequació al context de l’alumnat, etc.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE PRIMER DE BATXILLER

- DOS TEMES PER CADA AVALUACIÓ- LECTURA D'UN LLIBRE PER AVALUACIÓ

Conceptes: Controls o exàmens: 80 %Procediments:

- Llibre de lectura:10%- Treballs (orals, escrits) : 10%

- Lectures opcionals: 0,5 per llibre llegit. Màxim dos per avaluació.

Altres: - Treballs orals (i escrits): hauran de presentar-se també per escrit. La portada ambtítol (mida 18), esquema petit dels subapartats (mida 16); cognoms i nom de l'alumne, curs i grup, data de presentació (mida 14); primera pàgina: índex i pàgines, subtítols i bibliografia. Segona pàgina i següents numerades, amb lletra Arial o Times New Roman, mida 12. Es valorarà l'adequació (2 punt), la coherència (4 punts), la cohesió textual (2 punts) i la correcció gramatical (2 punts).Actitud: el treball de la llibreta, l'assistència a classe i el comportament podran suposar un màxim d'1 punt positiu o negatiu. Si les faltes d’assistència superen el 20 % es descomptarà fins a 1 punt.

MetodologiaL'objectiu del Departament és fer que les classes s'orienten cap a la utilització i

aprofitament de la metodologia comunicativa i constructivista, és a dir, per una bandaaquella que aprofita les necessitats comunicatives dels alumnes per a produir l'estat demotivació adequat i de dedicació al treball i per l’altra l’aprofitament dels coneixementsprevis i de les relacions substantives en l’activitat d’ensenyament–aprenentatge.

Ús de la plataforma MoodleActualment, la plataforma Moodle del curs de Primer de Batxillerat posa a disposició

de l’alumnat un apartat d’informació general on es poden llegir anuncis puntuals,instruccions per a la realització dels treballs del curs, llistat de llibres de lectura, enllaços adiversos materials de consulta com ara diccionaris, enciclopèdies i gramàtiques i altresdocuments d’ús general.

Finalment, aquesta plataforma permet el contacte on line entre el professors i elsalumnes fins i tot fora de l’horari lectiu i especialment a l’hora d’elaborar treballs al domicilifamiliar.

A pesar de les dificultats inicials, observem, també gràcies a l’ús que en fan altresassignatures, que creix el nombre d’alumnes que ha resolt els problemes per a participar

en el curs a través del Moodle. Continuem en la determinació de considerar com aobjectius importants la incorporació de tot l’alumnat a l’ús de les noves tecnologies.

Periòdicament, i en especial coincidint amb les avaluacions, el professor controlaràel procés d'elaboració del treball i l'avaluarà.

Lectures obligatòries.

Els alumnes llegiran durant la primera avaluació un d'aquests llibres:- L'amic retrobat, Fred Uhlman. Columna edicions.

- Per un grapat de petons, Jordi Sierra i Fabra. Ed. bromeraA banda es llegirà durant la primera avaluació poesia; durant la segona, narrativa; i a latercera El verí del teatre i algun assaig.

Lectures complementàriesA banda de les tres lectures bàsiques, aquesta opció comporta la lectura de tres

llibres seleccionats per l'alumne de la llista tancada (annex 3). Contextualització: Es tracta de trobar un sistema de referències on situar la nostra

literatura dins d’un context més ampli que afecte les literatures més influents de cadaèpoca i els esdeveniment històrics més significatius. Pretenem situar els textos produïtsen una determinada època valent-nos de textos contemporanis als estudiants procedentsd’altres literatures, de textos anteriors a l’època estudiada i, si cal, de textos posteriors a fide comparar temes, tòpics i arguments. Volem, però, aclarir que la nostra tasca com aprofessors de literatura no és fer història sinó donar unes referències que conduesquenl’alumne a continuar la recerca, si ho creu convenient, completant així els seus estudis deliteratura amb un treball que els relacione amb les ciències socials.

Aquesta contextualització ha de permetre també que l’estudiant veja la literatura comun discurs artístic emparentat amb els altres: les arts plàstiques, la música, o qualsevolaltra manifestació cultural.

b) Llengua i societat: La història de la literatura va íntimament relacionada amb lesvicissituds de la llengua. Especialment en el nostre cas, entendre els trencacolls de laproducció i la recepció literàries, resulta difícil sense les mostres documentals -i n’aportemunes quantes- que expliquen l’ús social de la llengua. El professor podrà així, partint de lahistòria de la llengua, treballar la literatura, o viceversa.

c) Textos i comentaris: Una volta que l’alumne haja trobat el context adequat alstextos i les obres que proposem, cal que s’endinse en el coneixement del text literari i deles seues particularitats. Tradicionalment, el comentari de textos ha estat l’instrumentgairebé exclusiu d’aproximació acadèmica al text (literari, filosòfic, històric...). Actualment,s’ha demostrat que hi ha moltes altres maneres de treballar sobre la literatura. La nostraproposta tracta de ser oberta en aquest sentit: el comentari de text amb diferents graus deformalitat, la ressenya, la conferència oral o l’informatiu radiofònic poden servir per aestudiar el text.

d) Avaluació: Finalment, l’avaluació dins de cadascuna de les nostres unitats, ambl’únic objectiu de conèixer el funcionament del procés d’ensenyament/aprenentatge i defer-hi les rectificacions oportunes, tant per part del professor com de l’alumne. Lesactivitats d’avaluació seran similars a les altres si bé tindran un component globalitzador.

Hi ha dos apartats més que apareixen dins dels altres segons siga més escaient peral seu tractament:

e) Actualització (Tòpic): Com hem dit més amunt, la història de la literatura és unsistema de recursos i temes que s’actualitzen en cada època i en cada societat. El nostreobjectiu, en aquest apartat, és seleccionar temes i tòpics i veure quin tractament han rebuten cada etapa de la història i en quina mesura són vigents encara o per quines raons hanperdut presència actualment o en una altra època. Per una altra banda, treballarem tambél’actualització lingüística per tal com la llengua que vehicula l’expressió literària no ésimmutable, sinó ben al contrari, un mecanisme vivent d’expressió. Algunes de lesactivitats, doncs, seran de simple “traducció” de textos d’una altra època a la nostra.

f) Producció de textos: Aquest apartat constitueix el complement actiu a l’anàlisi de lallengua i la literatura. Els alumnes produiran tota mena de textos, literaris o ambintencionalitat literària i, és clar, els propis de l’àmbit acadèmic: comentaris, exposicions,resums, esquemes, fitxes, etc.

g) Continguts de llengua: Dins de cada unitat, hi haurà un apartat d’estudi delsistema lingüístic atenent a les necessitats dels alumnes i especialment amb l’objectiud’avançar alguns continguts del programa de Llengua de segon de batxillerat.

Producció Realitzar, de forma oral, una exposició acadèmica sobre un tema, planificant-la

prèviament i adoptant l'estratègia comunicativa adequada. (Criteri 2 del Currículum.)Produir textos escrits pertanyents a situacions de comunicació de caràcter formal

-exposicions, argumentacions, instruccions, etc.- coherents, correctes i adequats a lesconvencions del context social de comunicació. (Criteri 3 del Currículum).

Elaborar memòries, informes, treballs d'investigació, etc. utilitzant els procedimentsde documentació i tractament de la informació propis de l'àmbit acadèmic, servint-s'hi defitxes, resums, esquemes, etc. (Criteri 5 del Currículum).

Activitats de recuperacióHi ha diversos alumnes matriculats a segon de batxillerat amb aquesta assignatura

de primer suspesa. Per aquesta raó, el cap de departament, tan bon punt es faça oficial lallista d’alumnes amb aquesta condició, establirà reunions periòdiques amb els afectats a fid’establir els criteris de recuperació, que consistiran en unes pautes d’estudi i dues provesescrites a realitzar a finals de gener i a mitjan abril, en coordinació amb el calendari derecuperacions que s’acorde a la Cocope.

LITERATURA UNIVERSALEnguany ja no es dóna la literatura universal a Segon de Batxillerat, només la mantenim alprimer de Batxillerat, com una optativa. Segons la Lomqe aquesta matèria passa a donar-se a Primer de Batxillerat. Evidentment la finalitat que es pretenia abans, arribar al selectiuamb uns coneixements i unes lectures fetes i resoldre la prova de selectiu, ara ha canviat un poc. Continuem amb el mateix plantejament que l'any anterior. El departament ha plantejat uns criteris de qualificació i correcció adaptats al curs i que són aquests:

L'avaluació és contínua. Per a la nota final del curs es tindrà en compte el treballrealitzat durant tot el curs.

- L'assistència a classe i la participació comptaran com a 0'5 positius onegatius sobre la nota de cada avaluació. Superar un 20% de faltesd’assistència injustificades pot suposar una reducció de la nota de finsa 1 punt.

- Exàmens 70%

- Treballs orals o escrits 10%.

- Examen dels llibres de lectura obligatoris: 10%.

- Treball de les activitats del llibre: 10%

Examen oral d'un llibre de lectura voluntari i del vocabulari corresponent 0'5% per a llibresque tinguen com a mínim 160 pàgines. Es podrà obtindre un màxim d'1 punt afegit peravaluació.

QUADRE DE CONTINGUTS.

CONTINGUTS, CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE

A l’hora de configurar el currículum, en aquest decret es fa referència als continguts, els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables segons la distribució competencial indicada en l’article 6.bis de la Llei Orgànica 2/2006, en funció de la classifiació de matèries en blocs d’assignatures troncals, especifiues i de lliure confiuració autonòmica. Com a elements del currículum que són responsabilitat de l’Administració educativa autonòmica, s’estableixen per a cada matèria orientacions didàctiques i metodològiques. D’altra banda, s’indiquen per a cada curs els continguts i criteris d’avaluació de manera que es

complementen els establerts per la normativa bàsica, si és el cas, alhora que s’estableixen les relacions entre les competències i els continguts i criteris d’avaluació. Addicionalment, el currículum es completa amb els estàndards d’aprenentatge avaluables de les matèries ubicades en el bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica.Aquesta nova configuració del currículum, que el simplifica i li dóna un caràcter més flexible, es troba orientada a atorgar un major grau d’autonomia pedagògica als centres docents. Aquests desenvoluparan i concretaran el currículum de les diferents matèries com a part del seu projecte educatiu. El currículum conté els elements per a permetre una acció coherent i progressiva, de manera que els equips docents puguen adoptar les decisions relatives a l’estructuració dels seus elements en les programacions docents. Així, l’Administració educativa potencia l’autonomia dels centres, la qual també ha de vincular-se a un foment de la cultura de l’avaluació, com a mecanisme de millora contínua de la qualitat de l’ensenyança idels procesos d’ensenyança i aprenentatge.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

El currículum que impulsa aquest decret també estableix una intervenció educativa que preveu com a principi l’atenció a la diversitat de l’alumnat, i l’adaptació del currículum i els seus elements a les necessitats de cada alumne i alumna. Per a posar en pràctica una atenció personalitzada efectiva, a les aules i als centres docents s’han de desenvolupar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima detreball i la resolució pacífica de conflictes, potenciant la creació d’una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de l’esforç i la superació personal. En aquest sentit, s’ha de facilitar la convivència i l’optimització dels processos d’ensenyament i aprenentatge a l’aula en un marc d’atenció a les necessitats i els interessos de tot l’alumnat.5APRENENTATGE COMPETENCIAL

També adquireix una especial importància l’aprenentatge basat en competències, que es caracteritza per la seua transversalitat i pel seu caràcter integral, atés que les competències constitueixen l’aplicació pràctica d’allò que s’ha aprés enuna diversitat de contextos acadèmics, socials i professionals. Així, el procés d’ensenyament-aprenentatge competencial ha d’abordar-se des de totes les matèries, la qual cosa implica un important canvi en les tasques que es plantegen a l’alumnat a l’aula i un plantejament metodològic innovador. Les metodologies didàctiques innovadores que incloguen l’aprenentatge cooperatiu, els projectes interdisciplinaris, l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i, en termes generals, qualsevol altra metodologia pròpia d’una educació inclusiva i orientada a l’aprenentatge per competències, contribuiran a una major motivació del’alumnat, a un major grau d’adquisició de les competències i a l’èxit dels objectius de l’etapa corresponent per part d’aquest, i, consegüentment, a una millora dels resultats.Per a abordar aquest plantejament metodològic, la tasca del docent és fonamental, ja que haurà de dissenyar tasques o situacions d’aprenentatge que possibiliten la resolució de problemes, l’aplicació dels coneixements apresos i la promoció del’activitat dels estudiants. Per a això, la formació del professorat ha de ser un pilar fonamental per a la renovació metodológica i per a la posada en pràctica de les

metodologies didàctiques innovadores esmentades amb anterioritat.

L’ALUMNAT DEL BATXILLERAT

L’Educació Secundària Obligatòria, juntament amb l’Educació Primària, constitueixen l’ensenyament bàsic, obligatori i gratuït. L’Educació Secundària Obligatòria s’organitza d’acord amb els principis d’educació comuna i atenció a la diversitat de l’alumnat, i suposa una progressió amb relació a l’Educació Primària, en la qual s’inculca el sentit de la responsabilitat de l’alumnat sobre el seu rendiment i en la presa de decisions sobre diferents trajectòries educatives a mesura que s’avança en l’etapa. Per a això, hi adquireixen una rellevància especial l’orientació educativa i professional, la tutoria i les mesures d’atenció a la diversitat,organitzatives i curriculars.Respecte al Batxillerat, l’alumnat que l’inicia ha adquirit un cert grau de desenvolupament intel·lectual que li confereix una major capacitat de raonament. Per aquest motiu, al llarg de l’etapa es du a terme un aprofundiment en l’acció educativa, amb la fialitat de proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència, itambé disposar d’una educació que els permeta continuar amb garanties estudis superiors.

ESTRUCTURA DE L’ETAPA

El Batxillerat té una estructura en què coexisteixen matèries que tenen com a fialitatproporcionar una formació i uns coneixements generals, amb els quals s’aprofundeix en competències de caràcter més transversal, juntament amb altres matèries concordants amb les preferències als alumnes, amb les quals s’ofereix una preparació especialitzada, en el marc de la modalitat i, si és el cas,itinerari de Batxillerat triats d’acord amb les perspectives i els interessos de l’alumne o alumna. Addicionalment, s’ha de considerar que en aquesta etapa s’ha d’utilitzar una metodologia activa que facilite l’autonomia de l’alumnat i, alhora, que constituïsca un estímul per al treball en equip i servisca per a fomentar les tècniques d’investigació, i aplicar els resultats en contextos reals.

L’AVALUACIÓ EN EL BATXILLERATL’avaluació en el Batxillerat, a més de tenir un caràcter continu i formatiu en els termes que preveu l’article 8 d’aquest decret, també tindrà un caràcter diferenciat. Aquest caràcter, segons el que estableix l’article 30.3 del Reial Decret 1105/2014, implica que el professorat de cada matèria decidirà, a la fialització del curs, si l’alumne o alumna ha assolit els objectius i ha aconseguit el grau adequat d’adquisició de les competències corresponents.6D’altra banda, i en virtut del que disposa l’article 31 del Reial Decret 1105/2014, l’alumnat se sotmetrà a una avaluació individualitzada en fialitzar el Batxillerat. Conforme amb el que disposa l’apartat 2 de l’article esmentat, només s’hi podranpresentar aquells alumnes que hagen superat totes les matèries. Finalment, les condicions per a l’obtenció del títol de Batxiller seran les indicades en l’article 34.1 del Reial Decret 1105/2014.

LA IMPORTÀNCIA DE LA LITERATURA UNIVERSAL EN EL CURRÍCULUM DE BATXILLERAT

Aquesta assignatura té com a finalitat principal introduir l’alumnat en el coneixement i l’estudi de la literatura universal. La literatura universal constitueix una part fonamental del patrimoni cultural de la humanitat ja que s’hi han anat dipositant la imaginació, els sentiments i els pensaments de les distintes cultures alllarg de la història. Per tant, el seu estudi intervé en el procés de maduració afectiva, intel·lectual i estètica dels joves i condueix els estudiants a aprofundir en la comprensió de la pròpia identitat, tant individual com col·lectiva, així com a valorar de manera crítica diverses realitats socials i culturals al mateix temps que larealitat del món contemporani. En aquest sentit, la lectura i l’estudi de fragments o d’obres completes representatives del patrimoni literari universal contribueix de manera fonamental a la consecució dels objectius del batxillerat relacionats amb lescapacitats i destreses lingüístiques, tant orals com escrites, i així mateix a la d’aquells les finalitats dels quals són aprofundir en les realitats del món contemporani, desenvolupar la sensibilitat artística i literària i el criteri estèticcom a fonts d’informació i d’enriquiment cultural i refermar els seus hàbits lectors.

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA DE LITERATURA UNIVERSAL

Els continguts de l’àrea estan dissenyats i organitzats en dos blocs. En el primer bloc apareixen els continguts transversals que impregnen la metodologia de l’àrea ique fan referència a la creació de contextos comunicatius específics, la utilització de les TIC en les aules, la gestió o planificació de projectes i tasques, tan importants en la programació competencial, les tècniques d’aprenentatge cooperatiu o la presa de decisions personals o acadèmiques. El segon bloc inclou continguts centrats en processos i estratègies com ara el comentari de text; la lectura, l’anàlisi, la interpretació i el comentari crític d’obres completes o de fragments; l’observació i la reflexió crítica de les relacions existents entre les obres literàries dels diferents períodes i obres d’altres disciplines (música, cine, pintura, ciència, etc.) o de la literatura escrita en llengües cooficials, i els grans períodes i moviments de la literatura universal presentats cronològicament.

LES COMPETÈNCIES CLAU EN LITERATURA UNIVERSAL

L’àrea de literatura universal contribueix especialment a desenvolupar en l’alumnat les competències de comunicació lingüística, la relació de les quals es dóna en totsels continguts en els cinc components: el lingüístic, el pragmàtic, el sociocultural,l’estratègic i el personal i, també, contribueix a desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre i dota l’alumnat de recursos i estratègies d’anàlisi i comprensió i facilita els mecanismes d’inferència. Finalment contribueix a desenvolupar les competències socials i cíviques i la consciència i les expressions culturals per mitjà de l’estudi i la comparació de textos literaris de distintes èpoques i autors, i fa que l’alumnat siga capaç de descobrir en aquests recurrències temàtiques, així com semblances o divergències expressives. D’aquesta manera, l’alumnat aprendrà a transferir els seus coneixements, i a relacionar el contingut i les formes d’expressió d’una obra literària amb el context

històric i cultural en el qual s’inscriu, la qual cosa afavorirà l’aprenentatge autònom.Però el currículum actual amplia de manera notable l’espectre competencial de l’àrea de literatura universal en incorporar continguts i criteris d’avaluació relacionats amb la competència digital i el sentit de la iniciativa i l’esperit emprenedor en el bloc inicial, en què es proposen continguts molt relacionats amb la metodologia per a l’aprenentatge competencial i que fan referència a la gestió i la planifiació de projectes en grups cooperatius o a processos de recerca de la informació i creació de continguts en contextos digitals.7METODOLOGIA I APRENENTATGE PRÀCTIC EN LA LITERATURA UNIVERSAL

El currículum incorpora plantejaments metodològics i didàctics coherents amb el desenvolupament de les competències, l’aprenentatge en contextos reals dels elements transversals i dels continguts de les àrees. La competència es preveu coma coneixement en la pràctica, un coneixement adquirit a través de la participació activa en pràctiques socials que, com a tals, es poden desenvolupar tant en el context educatiu formal, a través del currículum, com en els contextos educatius. En aquest sentit és imprescindible proposar nous enfocaments metodològics innovadors, basats en la interacció, l’aprenentatge dialògic i l’aprenentatge situat, que emfatitza la dimensió social dels processos d’adquisició de les competències, un aprenentatge vinculat a un determinat context cultural, social i de relacions, i a unes determinades tasques que les persones hauran de resoldre i que li permetran adquirir la competència necessària. Els mètodes actius poden tenir suport en estructures d’aprenentatge cooperatiu, que asseguren la interacció entre iguals iamb altres membres de la comunitat educativa i l’entorn, de manera que, a través dela resolució conjunta de les tasques, els membres del grup desenvolupen noves habilitats i estratègies que puguen aplicar a situacions semblants en contextos formals i no formals.Els principis metodològics exposats han de regir la metodologia específia de l’àrea de la literatura universal, en la qual s’afavorirà la interacció i es fomentaran els contextos de comunicació dialògica de manera constant, així com l’aprenentatgedestinat a establir vinculacions entre la literatura i altres gèneres, en el qual es procurarà la realització de tasques amb una dimensió social: representacions, productes audiovisuals, creació de pàgines web, còmics, etc., en agrupaments heterogenis.Quant a l’avaluació, la sintaxi dels criteris d’avaluació permet una millor selecció deprocediments i instruments d’avaluació adequats als diferents tipus d’aprenentatge (proves objectives, qüestionaris, escales d’observació, escales de valoració, etc.).A més, com que aporten detalls sobre la naturalesa de l’execució (com, amb què, per a què, on, quan, etc.), orienten a l’hora de seleccionar i dissenyar situacions i proves d’avaluació i a integrar-les en les activitats d’ensenyament-aprenentatge habituals.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Finalment, la conjunció dels elements del currículum està pensada per a atendre la diversitat a l’aula d’una manera inclusiva. Així, tot i que el currículum proposa diversos tipus de continguts, destaquen aquells que afavoreixen l’aprenentatge basat en el pensament, la selecció de continguts rellevants per a entendre els canvis en les manifestacions literàries en el temps i les seues múltiples connexions

amb altres àmbits de l’activitat humana.Els enfocaments metodològics proposats afavoreixen la participació i la implicació de l’alumnat. Aquests enfocaments inclouen l’ús de múltiples recursos, des de llibres fins a informació presentada a través de diversos formats i mitjans, sorgits per a conéixer de primera mà algunes obres literàries, i diferents procediments que poden afavorir distints estils d’aprenentatge. Tot això facilitarà l’atenció a la diversitat a l’aula, alhora que dotarà l’alumne d’una forma general d’actuar per a aprendre, tot seguint una sèrie de passos inspirats en la racionalitat científia.Finalment, des de l’avaluació també s’afavoreix l’atenció a la diversitat, a partir del fet que els criteris adopten una seqüència progressiva i diferenciada que permet identifiar els aprenentatges bàsics sobre els quals construir-ne de nous, i es proposen diversos instruments i procediments per a avaluar els diferents aprenentatges que ens aproximen a una avaluació autèntica.

TEMA 2

TEMA 3

TEMA 4

TEMA 5

TEMA 6

TEMA 7

TEMA 8

TEMA 9

Continguts i criteris d'avaluació de l'àrea Literatura Universal

Bloc 1: Elements transversals

Continguts

- Ferramentes digitals de cerca i visualització.

- Compartir informació i recursos. Construir un producte col·lectiu.

- Imaginació i creativitat.

- Pensament alternatiu, causal i conseqüencial.

- Sentit crític

- Assumpció de distints rols.

- Solidaritat, tolerància i respecte.

- Estratègies de motivació.

- Diàleg igualitari.

- Responsabilitat i sentit ètic.

Criteris d'avaluació

- Buscar i seleccionar informació en documents de text, imatges, vídeos…

- Col·laborar i comunicar-se a través de la ferramenta de comunicació TIC.

- Crear i editar continguts digitals.

- Fer propostes creatives, prendre decisions.

- Organitzar un equip de treball.

Bloc 2: Els grans períodes i moviments de la Literatura Universal

Continguts:

- Lectura, anàlisi, interpretació i comentari crític d'una obra completa.

- Observació i reflexió crítica.

- Tècniques de redacció de comentari de text literari.

- Introducció a la literatura universal: gèneres, temes, tòpics, personatges universals.

- Literatures orientals.

- Literatures grega i llatina.

- Literatura medieval europea.

- Del Renaixement al Barroc.

- Neoclassicisme o Il·lustració.

- Romanticisme.

- Realisme i Naturalisme. Simbolisme.

- Les avantguardes del segle XX. Postsimbolisme.

- Renovació de la narrativa: europea, nord-americana i hispanoamericana.

Criteris d'avaluació

- Desenvolupar per escrit un tema de la història de la literatura.- Llegir i captar el sentit d'obres o fragments de diverses èpoques i gèneres, en prosa o envers.- Analitzar i comentar, amb enfocament crític obres o fragments.- Establir relacions significatives entre la literatura i altres disciplines.- Formular judicis sobre el valor estètic de les obres literàries.- Comparar textos de la literatura universal i de la literatura escrita en llengües cooficials.- Desenvolupar i planificar projectes d'investigació individuals o en equip i exposicions orals o escrites.

Llibres obligatoris:

1a Avaluació

Èdip rei. Sòfocles. Ed. La Magrana.

L’Eneida. Virgili. Ed. La butxaca.

Les mil i una nits. Editorial 3i4.

Cançoner. Francesco Petrarca. Ed.Proa.

Contes de Canterbury. Geoffrey Chaucer. Editorial 3i4.

Decameró. Giovanni Boccaccio. Ed 62.

2a Avaluació

Teatre. Molière. Ed. Destino.

Hamlet. William Shakespeare. Ed. Vicens Vives.

Teatre. William Shakespeare. Ed. Selecta

Tots els sonets de Shakespeare. William Shakespeare. Columna edicions

El mercader de Venècia. William Shakespeare. Editorial 3i4

Tom Jones. Henry Fielding- Ed. 62

Emma. Jane Austen. Adesiara editorial.

Relats de terror. Edgar Allan Poe. Ed. Bromera.

3a Avaluació

Madame Bovary. Gustave Flaubert. Ed Proa.

Teatre complet. Anton Txékhov. Institut del teatre de Barcelona.

Teatre complet. Bertolt Brecht. Institut del teatre de Barcelona.

Teatre complet. Samuel Beckett. Institut del teatre de Barcelona.

Temps difícils. Charles Dickens. Ed 62.

Trenta-quatre poemes. William Butler Yeats. Quaderns crema.

El procés. Franz Kafka. Ed. Proa.

La metamorfosi. Franz Kafka. Educaula.

Al far. Virginia Woolf. Ed. Proa.

Mrs Dalloway- Virginia Woolf. Ed. Proa.

Els llibres de lectura voluntaris es triaran entre els proposats en la llista següent. Lallista pot ser ampliada pel professor al llarg del curs:

Relats de mitologia. Herois i déus. Maria Ângels Anglada. Editorial Proa. Col·lecció lesEines

Textos bàsics de la Bíblia i el seu ressò en la cultura. Josep Maria Solà. Editorial Proa.Col·lecció les Eines

Cims borrascosos. Emily Brönte. Proa

Jane Eyre. Charlotte Brönte. Proa

Frankenstein. Mary Shelley Educaula 62, o també Vicens Vives

Dràcula. Bram Stocker. Educaula 62

El convidat de Dràcula. Bram Stocker. Editorial 3i4

Per a llegir quan es fa fosc. Charles Dickens. Editorial Laertes

El retrat de Dorian Grey. Oscar Wilde. Editorial 3i4

Un ianqui a la cort del rei Artús. Mark Twain. Quaderns Crema.

Les aventures d'en Huckleberry Finn. Mark Twain. La Magrana

El diable de la botella. L'illa de les veus. Robert L. Stevenson. Editorial Bromera

Els aventurers de l'Àrtic. Jack London. Editorial 3i4

Lord Jim. Joseph Conrad. Proa

Matar un rossinyol. Harper Lee. Edicions 62 Labutxaca

Estranys en un tren. Patricia Highsmith. Columna edicions

El crit de l'Òliba. La Magrana. Patricia Highsmith

Un món feliç. Aldoux Huxley. Educaula 62

1984. George Orwell. Educaula 62

Farenheit 451. Ray Bradbury. Educaula 62

Botxan. Natsume Soseki. Proa

Els narradors de la nit. Rafik Schami. La Magrana

Com fer-se fastigosament ric en l'Àsia emergent. Mohsim Hasid. Editorial Periscopi

Segon de BatxilleratLlenguaContinguts

1. La varietat dels discursos2. El discurs literari3. La llengua com a objecte de coneixement4. La llengua i els parlants5. Literatura: Del Noucentisme a l’actualitat.6. La creació de textos literaris i no literaris (expositius, argumentatius)

A primer de batxillerat es feia fins ara una incidència especial en el bloc 2 i, en menormesura, en el bloc 3, sense perdre de vista els altres dos. A segon, La varietat delsdiscursos i La llengua i els parlants tindran un protagonisme major d’acord amb elsobjectius que han d’assolir els/les alumnes. Tanmateix, els canvis establerts en les PAUobliguen a atendre una part de la història literària, concretament la del darrer segle. Elsalumnes que han cursat Primer de Batxillerat en aquest centre ja van fer un avançamentd’aquesta part del programa, que ara caldrà consolidar de manera alternada al llarg delcurs amb la resta d’ítems.

La distribució dels temes de literatura es farà de la següent manera: Primera avaluació: La narrativa i la novel·la

Segona avaluació: Poesia i teatre

Tercera avaluació: l’assaig.Fem la distribució temporal d’aquests continguts en 3 trimestres a l’entorn de les 3

propietats textuals bàsiques: adequació, coherència i cohesió, en aquest mateix ordre. Primer trimestre: Adequació i coherència: text i context

Segon trimestre: Cohesió

Tercer Trimestre: Compendi dels trimestres anteriors i comentaris de text.Al llarg del curs es treballa la normativa lingüística de manera sistemàtica i el text

literari fent referència als nous ítems del programa.

Continguts detallats Propietats textuals i gramàtica del discurs. 1. Adequació. Text i context.

1.1 Àmbits d’ús1.2. Els gèneres textuals

1.2.1 Gèneres periodístics informatius: la notícia1.2.2 Gèneres periodístics persuasius: editorial, article d’opinió, crítica, columna.1.2.3 Gèneres periodístics híbrids: crònica i reportatge1.2.4 Gèneres acadèmics1.2.5 L’assaig i la prosa d’idees

1.3 Tipologia textual i finalitat:1.3.1 El text descriptiu1.3.2 El text narratiu1.3.3 Text explicatiu o expositiu1.3.4 Text argumentatiu1.3.5 Text instructiu1.3.6 Conversacional i retòric

1.4 El canal (Oral/escrit)1.5 La variació lingüística

1.5.1 Les llengües al món1.5.2 Les llengües romàniques1.5.3 La filiació del català1.5.4..Varietats geogràfiques del català: descripció del valencià i del nord-occidental

1.5.5 Varietats geogràfiques del català: descripció del central i del balear1.5.6 Varietats funcionals o registres. La llengua estàndard

1.6 El text com a acte de parla.1.7 Les veus del discurs.

1.7.1 Nivell extratextual i nivell intratextual: autor real/model ; lector real/model; locutor, enunciador, alocutori. 1.7.2 Els implícits textuals: pressuposicions, coneixements enciclopèdics i referències textuals

1.8 L’adequació als àmbits periodístic, acadèmic i literari

2. La Coherència pragmàtica.1 Eix temàtic i motius secundaris.2 Elements paratextuals: el títol.3 Estructura temàtica i textual.4 Tòpic i comentari: La progressió temàtica.5 La coherència lèxica

Relacions referencials: repetició, hiperonímia/hiponímia; sinonímia.Relacions de sentit: complementarietat, antonímia, oposició relativa, relació

pragmàtica.6 Els verbs i la coherència temporal. Els usos dels temps verbals

Repàs de la conjugació verbal.7. La coherència als àmbits periodístic, acadèmic i literari

3. La cohesió textualLa connectivitat del discurs.

La connexió oracional. Repàs de les conjuncions de coordinació i subordinacióLa connexió textual: connectors lògics i connectors naturals

L’expressió referenciall L’anàforal La dixil Procediments d’impersonalització

La modalitzaciól Recursos emfasitzadorsl Elements lèxics valoratiusl La derivació.l Elements pragmàtics: ironia, interrogació retòrica, canvis de

llengua i registreLa disposició textual i tipogràficaEl comentari de text complet aplicat als àmbits periodístic, acadèmic i literari.

Materials. Llibre de textEl curs s’imparteix a partir d’apunts elaborats per la professora.

LecturesAl llarg del curs, els alumnes han de fer les lectures següents: - David Safier, 28 dies.

- D'una llista oberta de dotze llibres que ha aportat la professora, n'han d'escolliralgun per avaluació.

Criteris d’avaluacióPer a avaluar en quina mesura s’han assolit els objectius proposats, farem servir els

criteris d’avaluació següents, d’acord amb el que preveu la LOGSE per al batxillerat.:

1. Analitzar, interpretar i valorar textos (orals, escrits, icònico-verbals) pertanyents asituacions de comunicació formals, tot tenint en compte la funció social queexerceixen, la tradició cultural en què s’inscriuen, la seua estructura (narrativa,descriptiva, expositiva, argumentativa, etc.) i els valors que transmeten.

2. Produir textos escrits i orals pertanyents a situacions de comunicació de caràcterformal (exposicions, argumentacions, instruccions, etc.), coherents, correctes iadequats a les convencions del context social de comunicació.

3. Identificar els intercanvis comunicatius de tota mena, especialment en textos propisd’àmbits d’ús formal, expressions i valoracions que denoten usos discriminatoris (enrelació amb el gènere social, amb la llengua, amb el grup ètnic o amb la pertinença agrups considerats marginals en la nostra societat), reflexionar críticament sobreaquestes i evitar-les en les produccions pròpies.

4. Utilitzar, reflexivament i autònomament, en la interpretació de textos i en la regulacióde les pròpies produccions, els coneixements sobre els mecanismes i les unitats de lallengua que inscriuen el text en la situació comunicativa

5. Explicar aspectes sistemàtics de l’ús de la llengua, significatius per a la comprensió ila producció de discursos, fent servir procediments i conceptes propis de lesdisciplines lingüístiques.

6. Analitzar críticament els mecanismes d’incorporació d’elements fònics, morfosintàcticsi lèxics com a conseqüència de les relacions entre les llengües.

7. Analitzar en activitats discursives diverses (orals, escrites, icònico-verbals) lesvarietats lingüístiques emprades i les actituds sociolingüístiques que s’hi manifesten, itambé els diferents sentits que pot tenir l’elecció en una situació de contacte dellengües o l’alternança de codis en un mateix discurs.

8. Analitzar i valorar els aspectes que intervenen en la consolidació d’una llengua en elsdiferents àmbits d’ús, les raons que motiven intervencions normalitzadoresd’instàncies polítiques o culturals i també els factors que determinen la pèrdua osubstitució de llengües.

Tipus de proves i qualificacionsLa qualificació bàsica s’obtindrà de la realització de proves escrites (màxim de dues

per cada avaluació– que consistiran a aplicar els conceptes treballats a classe de latècnica del comentari de textos) i del treball sobre la lectura trimestral. El contingut decada prova és acumulatiu, és a dir, l’alumne/a ha de poder aplicar els conceptes treballatsdes de l’inici del curs. El treball diari a classe i a casa pot fer augmentar o disminuir fins a1 punt la nota de cada avaluació.

En cada període avaluat, es trauran les mitjanes aritmètiques de les provesrealitzades i del treball presentat. A la segona avaluació s’inclouran les de la primera i, a latercera, les de les dues anteriors. De manera que la qualificació final serà la mitjanaaritmètica de totes les del curs.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE SEGON DE BATXILLER

- EXÀMENS DEL SELECTIU - LECTURA D'UN LLIBRE PER AVALUACIÓConceptes: Controls: 85 %Procediments:

- llibre de lectura: 5% - Treballs: 10% - Llibre voluntari: 0'5 % màxim dos per avaluació.Actitud: Descomptarem fins a un punt si les faltes d’assistència sense justificar superen el 20 %. És important mantenir una actitud adequada a classe, per tal com els dos grups són força nombrosos.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

ACTIVITATS PROGRAMADES:

1. Donades les condicions de treball imposades per al present curs que es podenresumir en un augment d’hores lectives i de la ràtio d’alumnes per classe.

2. Donada la situació econòmica de moltes famílies, que es veuen abocades arestringir les despeses per a la compra de material didàctic i també per adesplaçaments, el Departament considera que no es poden fer activitatscomplementàries obligatòries durant aquest curs i mentre no hi haja una milloraevident de les condicions actuals.

3. Tanmateix el Departament estableix les següents activitats extraescolars, que esconsignen a fi i efecte de la cobertura legal dels riscs:

El departament tractarà de realitzar les activitats següents:

- Viatges a la Cova de Bolomor a Tavernes per a primer d'ESO i per als grups PR4, PIM,PMAR i Aula Específica.- Viatge a Gandia per veure teatre al Raval.- Viatge a València per veure teatre amb els alumnes de primer de batxillerat inclosos elsde literatura universal i els de segon de Batxillerat.- Concurs de cartes de la fallera calavera per a la setmana de nadal.- Concurs de microrelats sobre un tema a determinar, previsiblement al segon trimestre- Portarem autors de llibres per tal de fomentar l'interès per la literatura i la lectura entreels alumnes. Especialment es treballarà per a Quart d’ESO o Batxillerat.- Vetlada ludicoliterària amb els alumnes Segon de Batxillerat i els pares al teatre dePego.

Annexos:

Annex 1 (Continguts mínims per a la recuperació de primer de batxillerat)

Temes Conceptes Procediments Actituds

1 El canvi culturalarran de la

conquesta de JaumeI.

Ramon Llull, forjadorde la prosa catalana. Els exemples

medievals. Llibre de les bèsties.

Lectura i interpretaciód'exemplesmedievals.

Actualització de textosmedievals.

Sensibilització per lesimatges poètiques. Valoració delpatrimoni històric i

cultural. Actitud positiva cap a

la diversitat lingüística.

2 L'heroi.Caracterització.

De la poesia èpica ales cròniques.

La Cancelleria Reial. Les quatre grans

cròniques

Transmissió oral d'unrelat: la deformació.


Estima per lesaportacions culturalsdels avantpassats.

Actitud positiva cap ala tasca de la

Cancelleria Reial coma factor cohesionador

de l'idioma. Estimació del territori

com a àmbit de lapròpia cultura.

3 La prosa religiosa ioratòria: sant VicentFerrer i F. Eiximenis. La paròdia:

Turmeda, B. Metge.

Distinció de les partsd'u sermó.


Anàlisi i interpretaciód'exemplesmedievals.

Actitud comprensiva capa la tradició doctrinària.

4 La poèticatrobadoresca.

Gèneres i models. El dolce stil nuovo. Ausiàs March.Temàtica de la seua

poesia. El ritme accentual en

els versos. El tòpic de l'amor

mixtus. Ausiàs March i V. A.

Estellés.

Identificació en un textdonat dels

personatges típics del'amor cortès.

Anàlisi rítmica deversos.

Comparació deltractament de la dona

en la poesiacortesana, el dolce stil

nuovo i A. March. Recitació de textos

poètics

Valoració de lesproduccions literàriescom a expressió de la

pròpia personalitat.


5 La cavalleria com aforma de vida.

Curial e Güelfa.Argument

Tirant lo Blanc.Argument.

Modernitat delTirant.

Localització deseqüències del Tirant.

Anàlisi de l'episodi deles "bodes sordes".

Revisió crítica dels tòpicssobre el món cavalleresc.

6 La misogínia.Concepte

L'antiheroi Jaume Roig. L'Espill.

Sor Isabel deVillena. La literatura

feminista. Rois de Corella.

Lectura i anàlisi de"La balada de la garsa

i de l'esmerla". Lamort per amor.

Relació entre latemàtica de la

Tragèdia de Caldesa iAusiàs March.

Actitud comprensivaenvers les idees en la

tradició literària. Actitud no

discriminadora per raóde sexe.

7 El Renaixement El Misteri d'Elx.

Anàlisi dels elementsconstitutius de

cançons extretes delscançoners.

Anàlisi i interpretacióde metàfores trobades

a les cançons.

Apreciació dels elementspropis de les cançons.

8 El barroc. Característiques del

barroc. El Rector de

Vallfogona. El segle XVII al País

Valencià. El sonet.

Anàlisi dels recursosliteraris més usuals en

el barroc. Anàlisi de la situació

social i política delPaís Valencià al segle

XVII.

Valoració de lesdiferències culturals entrela literatura espanyola i la

catalana al segle XVII.

9 La literatura oral alPaís Valencià: els

col·loquis i els goigs. L'ègloga.

Conseqüènciespolítiques i

lingüístiques de laGuerra deSuccessió.

Anàlisi de lesconseqüències de laGuerra de Successió.

Estudi de l'evolució del'ègloga des de

Garcilaso de la Vegaa V. A. Estellés.

Valoració de lessituacions d'opressió

nacional. Actitud positiva envers

el dret a rebrel'educació en la pròpia

llengua.


10 El romanticism La renaixença.Concepte i causes.

Jacint Verdaguer.Canigó.

Teodor Llorente: elpaisatgismesentimental..

Eduard Escalante: lasàtira a la burgesia.

Àngel Guimerà:Terra baixa.

Anàlisi de lescaracterístiques de laliteratura romàntica. Anàlisi de les

característiques de larenaixença.

Apreciació dels intentsde revitalització de la

llengua literària. Valoració crítica de la

renúncia a la pròpiallengua.

11 El costumisme. El realisme.

El Naturalisme. El simbolisme.

Narcís Oller: Natura.

Estudi comparatiud'aquests moviments. Classificació de

diferents obres dinsels moviments

estudiats.

Apreciació de lesdiferents maneres de

reflectir la realitat en laliteratura.

Annex 2: Llistat de lectures de Primer de Batxillerat

Aquesta llista és orientativa. Tota modificació serà publicada a la plataforma Moodle: http://iesevalorpego.edu.gva.es/moodle/course/view.php?id=7 l’accés a la qual és restringit als participants en el curs. En aquestes adreces hompot trobar al costat de cada títol un breu comentari orientatiu.Autor Títol Editorial

Anònim Curial e Güelfa Teide /Bromera

EIXIMENIS, Francesc Proses Teide

JAUME I Llibre dels fets 3 i 4 /Teide

LLULL, Ramon Llibre de les bèsties Teide /Bromera

MARCH, Ausiàs Antologia poètica 3 i 4 / Bromera

MARTORELL, Joanot Tirant lo Blanc Laertes /3 i 4

MUNTANER, Ramon Crònica Teide/ Bromera

VERDAGUER, Jacint Canigó Laertes

ROIG, Jaume Llibre de les dones Laertes

MARAGALL, Joan Visions & cants Edicions 62

GUIMERÀ, Àngel Terra baixa McGraw Hill

http://iesevalorpego.edu.gva.es/moodle/course/view.php?id=7

OLLER, Narcís La papallona Selecta

CATALÀ, Víctor Solitud Edicions 62. MOLC

CARNER, Josep Els fruits saborosos Edicions 62

BERTRANA, Prudenci Josafat Edicions 62

CASELLAS, Raimon Els sots feréstecs Edicions 62 MOLC Dins Narracions

SOLDEVILA, Carles Valentina Edicions 62 MOLC

LLOR, Miquel Laura a la ciutat dels sants Edicions 62 MOLC

RODOREDA, Mercè La Plaça del diamant Bromera

ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent

Llibre de meravelles 3 i 4

ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent

Hotel París Ed. 62

VILLALONGA, Llorenç Bearn Edicions 62 MOLC

VILLALONGA, Llorenç Mort de dama Edicions 62 MOLC

FOIX, J. V. Tocant a mà Edicions 62

RIBA, Carles Del joc i del foc Empúries

FERRATER, Gabriel Les dones i els dies Edicions 62 MOLC

QUART, Pere Bestiari Proa

ESPRIU, Salvador Laia Edicions 62

ESPRIU, Salvador Antígona Edicions 62

ESPRIU, Salvador La pell de brau Edicions 62

VALOR, Enric L'ambició d'Aleix Tàndem

VALOR, Enric Sense la terra promesa Tàndem

VALOR, Enric Temps de batuda Tàndem

CALDERS, Pere Demà a les tres de la matinada

Edicions 62

LOZANO, Josep Ribera Bromera

LOZANO, Josep El mut de la campana Bromera

MORA, Ignasi Mela Edicions 62

MORA, Ignasi Les veus de la família Columna

GÓMEZ LABRADO, Víctor

La mestra 3 i 4

PALOMERO, Josep El tatuatge dels apàtrides Bromera

MONZÓ, Quim Guadalajara Quaderns Crema

MONZÓ, Quim La magnitud de la tragèdia Quaderns Crema

MARÇAL, Maria Mercè

Bruixa de dol Edicions 62

MARTÍ I POL, Miquel Els bells camins Ed. 62. El cangur poesia

MARTÍ I POL, Miquel Llibre d'absències Edicions 62

MARTÍ I POL, Miquel Què és poesia? Edicions 62

LLOPIS, Tomàs Palau de cendra Columna

LLOPIS, Tomàs Sospirs de Babel El Tall

FUSTER, Joan Aforismes Bromera

FUSTER, Joan Nosaltres els valencians De. 62

PLA, Josep El quadern gris Selecta

ESPINÀS, Josep MariaEl teu nom és Olga La campana

RIERA, Carme La meitat de l’ànima Proa

RIERA, Carme Te deix, amor, la mar com apenyora

Columna

SIMÓ, Isabel-Clara Júlia Bromera

PÀMIES, Sergi L’últim llibre de Sergi Pàmies

Quaderns Crema

ARTÍS-GENER, Avel·lí Paraules d’Opoton el vell Edicions 62

FUSTER, Jaume La mort de Guillem 3 i 4

Ibn Hazm de Còrdova

El collar de la coloma Bullent

GRANELL, Marc Versos per a Anna Bromera

FORCANO, Manuel Corint Proa Óssa Menor

ESPÍ, Antoni Niudecorbs en blanc i negreColumna

BARBERÀ, Elies Mata-rates (i altres vicis) 3 i 4

VILAPLANA, Silvestre Les cendres del cavaller Bromera

CAMPS, Esperança Quan la lluna escampa els morts

Bromera

GONZÁLEZ CATURLA, Joaquim

L’home de l’estació Bromera

ROIG, Montserrat Ramona Adéu Edicions 62

Annex 3: Lectures voluntàries per a tercer i quart d’ESO

Intriga, misteri, por, suspens...

AVENTIN, Christine En la foscor de la nit (Bromera)

COMPANY, Mercè La presència (Bromera)

COMPANY, Mercè La dama del medalló (Bromera)

FERNÁNDEZ PAZ, Agustín Aire Negre (Bromera)

VILAPLANA, Silvestre Les urpes del diable (Marfil)

Amor, el passat...

FERNÁNDEZ PAZ, Agustín Nit d’ombres voraces (Bromera)

MIQUEL, Carme Collidors de neu (Alfaguara)

Relacions personals...

ALAPONT, Pasqual Barrots daurats (Bromera)

ALAPONT, Pasqual, GARRIDO, Vicent L'infern de Marta (Bromera)

MOMPÓ, Francesc Amable (Tabarca)

VÁZQUEZ FREIRE, Miguel Àngels en temps de pluja (Bromera)

La nostra història

BORRELL, Joaquín Cavall verd (Bullent)

FRANCO, Josep Vent d’Almansa (Bromera)

LABRADO, Víctor Cròniques d’un rei (Bromera)

LLUCH, Enric Temps de conquesta (Bromera)

Teatre

ALBEROLA Carles, GARCÍA Roberto Besos (Bromera / Teatre)

FO, Dario Ací no paga ni déu (Bromera / Teatre)

ALBEROLA, Carles Mandíbula afilada (Bromera / Teatre)

GALCERAN, Jordi Paraules encadenades (3 i 4)

MOLINS, Manuel Monopatins (Skaters) (Bromera / Teatre)

Contes

FINN GARNER, James Contes per a nens i nenes políticament correctes (Quaderns

crema)

Annex 4: Lectures complementàries optatives adequades a primer d'ESO:

- Misteri

Ombres a la foscor d'Arturo Padilla, Estrella polar

Caçadors d'enigmes de Marie-Aude Murail, Bromera

Un assassí a l'institut de Marie-Aude Murail, Bromera

Coraline de Neil Gainman. Estrella polar

Sèrie Pax d'Asa Larsson. Estrella polar

La vara dels maleficis. Pax I, El Grim. Pax 2, La nena fantasma. Pax 3

- Amor:

Xènia, tens un whatsapp de Gemma Pasqual. Barcanova

Xènia, Keep calm I fes un tuit de Gemma Pasqual. Barcanova

Billie d'Anna Gavalda. Empúries

- Supervivència, superació I amistat:

Roger lo pelat de Gemma Pasqual. Barcanova

Ser feliç és fàcil de Care Santos. Barcanova

La vida és així, Lili de Valérie Dayre. Cruïlla

Una ampolla al mar de Gaza de Valérie Zanetti. Cruïlla

El noi advocat de John Grishan. Estrella polar

- Llegendes i contes tradicionals i universals

Llegendes valencianes de Josep Franco. Bromera

- Literatura fantàstica:

Cròniques de la Torre I, II, III i IV de Laura Gallego. Cruïlla

Dràgol I i II d'Elena Gallego. Pagès.

I qualsevol dels llibres que troben, dins del Grup 62, a fanbooks o a la sèrie Blue jeans:

http://www.grup62.cat/editorial-fanbooks-71.html

http://www.grup62.cat/llibre-tan-senzill-com-tuitejar-testimo

http://www.grup62.cat/llibre-tan-senzill-com-tuitejar-testimo

http://www.grup62.cat/editorial-fanbooks-71.html

ANNEX 5: Barem per a la correcció de textos escrits.Tercer i Quart d'ESO

Primer trimestreTEXTOS FETS A CASA (FITXES,

etc)TEXTOS FETS A CLASSE

(Controls, etc)Faltes x

200 motsFaltes x

100 mots2punts Faltes x

200mots

Faltesper 100

mots

2punts

1 punt

0-1 0 2 0-1 0-1 2 12 1 1,90 2-3 2 1,8 0,93- 1,80 4-5 3 1,6 0,84 2 1,65 6-7 4 1,4 0,75 1,50 8-9-10 5 1,2 0,66 3 1,35 11-12 6 1 0,57 1,20 13-14 7 0,8 0,48 4 1,05 15-16 8 0,6 0,39 0,90 17-18 9 0,4 0,210 5 0,75 19-20 10 0,2 0,111 0,60 + de 20 + de 10 0 012 6 0,4513 0,3014 7 0,15

+ de 14 + de 7 0

Segon trimestreTEXTOS FETS A CASA (FITXES,

etc)TEXTOS FETS A CLASSE

(Controls, etc)Faltes x

200 motsFaltes per100 mots

2punts

4punts

Faltes x200 mots

Faltes x100 mots

1punt

2 punts

0-1 0 2 4 0-1 0 1 22 1 1,70 3,4 2- 1 0,9 1,8

3-4 2 1,40 2,8 3-4 2 0,8 1,65-6 3 1,30 2,6 5-6 3 0,7 1,47-8 4 1 2 7-8 4 0,6 1,2

9-10 5 0,65 1,3 9-10 5 0,5 111-12 6 0,30 0,6 11-12 6 0,4 0,8

+ de 12 + de 6 0 0 13-14 7 0,3 0,60 0 15-16 8 0,2 0,4

17-18 9 0,1 0,2+ de 18 + de 9 0 0

Programa de Diversificació Curricular. Àmbit Lingüisticosocial

OBJECTIUS

A banda dels objectius generals del PROGRAMA DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR, el més important de l'àmbit lingüísticosocial és contribuir al desenvolupament de l'alumnat enles capacitats següents:

-Comprendre discursos orals i escrits en diversos contextos de l'activitat social i cultural.-Usar la llengua oral en l'activitat social i cultural d'una manera adequada.-Reconéixer els diversos tipus de textos escrits.-Conéixer i valorar com a patrimoni de tots la riquesa lingüística i cultural d'Espanya i considerar les diferents situacions que originen les llengües en contacte en les comunitatsbilingües.-Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica.-Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l'ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb coherència, adequació, cohesió i correcció.-Interpretar i emprar la lectura i l'escriptura com a fonts de plaer d’enriquiment personal i de coneixement del món.-Aprendre a usar tècniques senzilles de la informació, recerca, elaboració i presentació amb l'ajuda dels mitjans tradicionals i l'aplicació de les noves tecnologies.-Utilitzar amb autonomia els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents.-Identificar conceptes de temporalitat històrica com duració, simultaneïtat i canvi.-Identificar alguns fets històrics rellevants del s.XX: la democratització de la societat, esdeveniments bèl·lics, com es construeix Europa, i relacionar-ho amb l'experiència personal i familiar.-Considerar les fonts (escrites, orals, icòniques...) com un instrument per obtenir informació sobre el que s'investiga.-Representar la successió de fets mitjançant línies temporals i eixos cronològics.-Conèixer el món que ens envolta.-Saber llegir i interpretar fotos i mapes.-Adquirir coneixements bàsics d'història per tal de comprendre el que som.-Comprendre quins són els factors que determinen el nostre entorn immediat.-Prendre consciència ecològica per aconseguir una vida i un món millors.-Saber valorar el que tenim adquirint coneixements d'economia per tal de conscienciar-nos dels problemes que aporta el desenvolupament i el subdesenvolupament dels països del món.-Realitzar tasques en grups i participar en discussions i debats amb actitud constructiva, crítica i tolerant.-Utilitzar la llengua per a establir una relació amb la resta basada en el respecte, el diàleg ila cooperació.-Considerar la reflexió com una acció necessària per a aprendre a aprendre.

CONTINGUTS

Pel que fa als continguts que aquest any treballarem, hem separat els pròpiament

lingüístics dels socials.

●BLOC DE LLENGÜES

Utilitzarem el llibre de text "Valencià pràctic. Llengua i literatura " 3r ESO de l'editorial Bromera i aquest són els continguts:

1.-GRAMÀTICA

Les categories gramaticals. Els elements bàsics de l'oració i els sintagmes. Les funcions dins de l'oració. Els pronoms personals i els pronoms febles. L'oració simple i l'oració composta. Introducció a la sintaxi.

2.-ORTOGRAFIA

L'apostrofació. Els diftongs, els hiats, els dígrafs, la separació de síl·labes. L'accentuació. L'accent diacrític i la dièresi. La essa sorda i la essa sonora. Altres consonants i grups consonàntics.

3.-LÈXIC

La derivació. Topònims i gentilicis. Les frases fetes. Les paraules d'origen àrab. Paraules compostes i paraules habilitades. Préstecs lingüístics i barbarismes.

4.-TIPOLOGIA TEXTUAL

La narració de fets orals i escrita. La notícia. La descripció de personatges. L'entrevista. Tipus de preguntes. El conte. Tipus de narrador. Els poemes. El text teatral.

5.-LITERATURA

Els orígens de la nostra literatura. Ramon Llull.

L'origen del poble valencià. Les cròniques medievals. Jaume I. La literatura religiosa. Francesc d'Eiximenis i Vicent Ferrer. La poesia trobadoresca. Ausiàs March. La misoginia medieval. Els llibres de cavalleries i les novel.les cavalleresques. Joanot Martorell i el Tirant.

6.-PRODUCCIÓ Redacció d'una notícia. Redacció d'un relat que inclou descripció de personatges. Redacció d'una entrevista. Redacció d'un conte a partir d'un altre conte. Redacció d’un poema

7.-PROJECTES L’autobiografia en imatges La predicció meteorològica Una representació teatral

8.-LECTURES L’alumne haurà de llegir almenys 2 novel·les al llarg del curs. Aquestes lectures vindran determinades pel perfil de l’alumnat.

Enric Aguilar: La fallera calavera, Ed. Sembrai un altre d'elecció lliure

Pel que fa a l'estudi de la llengua castellana canviarem alguns aspectes dels que hem vist com per exemple la literatura o l'ortografia. Treballarem la llengua a partir de textos deles mateixes tipologies però en castellà, la qual cosa no farà més que facilitar l'aprenentatge de les característiques dels textos que anem veient i aconseguirem un major assoliment dels objectius.

●BLOC DE SOCIALS

L’estudi de la geografia i història seguirem utilitzant el llibre de text "Fundamentos de geografia" de l’editorial Santillana , que són uns materials especialment concebuts per a un alumnat com el del PDC. Com que està escrit en castellà farem tots els exercicis en castellà amb la qual cosa practicarem estructures, expressions i vocabulari de la llengua

castellana que augmentaran la fluïdesa de l'alumne a l'hora d'expressar-se. Aquest curs tenim previst veure els següents continguts:

1.-El planeta en que vivimos.1.1. Representación de la Tierra. 1.1.1 La exploración de la Tierra. 1.1.2 ¿Para qué sirven las ortofotos? 1.1.3 ¿Qué es un croquis? 1.1.4 Los puntos cardinales. 1.1.5 Las coordenadas geográficas. 1.1.6 Las escalas.

1.2. Continentes y océanos.1.2.1. Continentes y océanos.1.2.2. África y Ásia.1.2.3. Ámerica y Oceanía.1.2.4. Europa.

1.3. Historia de población.1.3.1. Los primeros viajes de nuestros antepasados.1.3.2. Nuevos desplazamientos de población entre los siglos XVII y XVIII.1.3.3. Emigrantes contemporáneos.

1.4. ¿Dónde vivimos? 1.4.1¿Dónde se funda y cómo crece un lugar? 1.4.2 Las zonas más pobladas. 1.4.3 La ciudad romana y la ciudad musulmana. 1.4.5 Las ciudades preindustriales y las ciudades industriales. 1.4.6 La ciudad actual. 1.4.7 Los usos del suelo urbano. 1.4.8 Los planes generales de ordenación urbana.

1.5. España1.5.1. España un país en Europa.1.5.2. El medio físico1.5.3. La organización del Estado español1.5.4. Cómo vivimos los valencianos en el Estado español.

2.-Las personas y el medio

2.1 Tiempo y clima 2.1.1 El tiempo atmosférico. 2.1.2 Las precipitaciones 2.1.3 La presión y los vientos. 2.1.4 Los cambios de tiempo en España. 2.2 El medio como riesgo 2.2.1 Los huracanes. 2.2.2 Los terremotos 2.2.3 Los volcanes. 2.2.4 Las inundaciones. 2.2.5 Las sequías.

2.3 Historia ecológica 2.3.1 La vida de los grupos de cazadores y recolectores 2.3.2 La explotación del medio en la Antigüedad. 2.3.3 La Edad Media y la Edad Moderna. 2.3.4 La Edad contemporánea: la era de la industrialización.

2.4 El medio como recurso 2.4.1 Somos 6000 millones de personas. 2.4.2 El problema de los recursos. 2.4.3 El petróleo y el gas natural. 2.4.4 La hidroelectricidad 2.4.5 Las energías térmicas y nuclear. 2.4.6 ¿Son la respuesta otras energías?

2.5 Medio ambiente 2.5.1 La contaminación atmosférica. 2.5.2 ¿Qué hacer con la basura y los residuos? 2.5.3 La contaminación de los ríos y del mar. 2.5.4 La costa y su transformación. 2.5.5 El calentamiento global. 2.5.6 La protección del medio ambiente.

3.-Riqueza y pobreza en el mundo. 3.1 Economía:conceptos e historia. 3.1..1 La activitad económica, las empresas y la banca.1.1.2. La economia de nuestros primeros antepasados.1.1.3. La civilizaciones fluviales.1.1.4. Las revoluciones industriales.1.1.5. Economía actual.1.1.6. El capitalismo.1.1.7. La tercera revolución industrial.1.1.8. La tecnificación agrícola y ganadera.1.1.9. La globalización de la economía.1.1.10. El poder de las multinacionales.1.1.11.Los pros i contras de la globalización.

3.2 Desarrollo y subdesarrollo. 3.2.1 Los países desarrollados y los subdesarrollados.3.2.2 La natalidad.3.2.3 La mortalidad y la esperanza de vida en el mundo.3.2.4 La mortalidad infantil.3.2.5 La población de Tercer Mundo se dispara, la de los países ricos se estanca. 3.2.6 La desigualdad económica del mundo.

3.3 Tercer Mundo: problemas. 3.3.1 Hambre y escasez de agua potable. 3.3.2 Analfabetismo y pobreza. 3.3.3 Dos colectivos marginados: los niños y las mujeres.

3.4 Países ricos: problemas. 3.4.1 Paro, temporalidad y contratos basura.. 3.5 España y la UE 3.5.1 La economía española. 3.5.2 Las diferencias regionales en España. 3.5.3 La Unión Europea.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

-Explicar els principals problemes demogràfics actuals.-Analitzar els factors de creixement de les ciutats.-Descriure els trets bàsics de diferents espais geogràfics.-Explicar la diversitat d’espais geogràfics.-Reconéixer les conseqüències mediambientals de les activitats econòmiques i els comportaments individuals.-Reconéixer la diversitat geogràfica europea.-Situar amb l’ajuda d’atles les comunitats autonòmiques espanyoles, els estats europeus i els principals països del món.-Comprendre instruccions i normes que regulen la interacció verbal a l’aula.-Comprendre textos escrits d’àmbit acadèmic, dels mitjans de comunicació i de la comunicació personal.-Produir textos escrits.-Identificar, localitzar i conéixer les llengües constitucionals.-Utilitzar la reflexió sobre els mecanismes de la llengua.-Conéixer La terminologia gramatical bàsica.-Mostrar el coneixement sobre el fenomen social de la literatura.-Desenrotllar les habilitats i l’hàbit de la lectura literària.-Exposar una opinió sobre la lectura personal.-Identificar usos lingüístics discriminatoris en textos orals i escrits i evitar-ne l’ús.

programaciÓ didÀctica curs 2017-18...

Documents