programaciÓ didÀctica del departament didÀctic de … · 2n i 4t d'eso. igualment es fa...

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEL

DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE

FILOSOFIA

CURS 2016-2017

VALOR ÈTICS (ESO)

FILOSOFIA (1r BATXILLERAT) HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA (2n BATXILLERAT)

PSICOLOGIA (2nBATXILLERAT)

PROFESSORAT:

JOSEP A. BERMÚDEZ I ROSES (CAP DEPARTAMENT)

EVA BARBER BALLESTER

Aquesta programació dels cursos indicat s’ha elaborat d’acord amb l’ORDRE 45/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula

l’estructura de les programacions didàctiques en l’ensenyament bàsic i ha estat aprovada en la reunió ordinària de Departament celebrada el dia 17 d’octubre de

2016 i lliurada una còpia en format electrònic a la Sot-Direcció, així com una còpia també electrònica de l’extracte dels Criteris d’Avaluació.

Queda pendent de revisió i aprovació la programació corresponent a Valor Ètics de 2n i 4t d'ESO.

Igualment es fa lliurament d’una còpia en paper dels Criteris d’Avaluació per tal que siga exposada en el tauler d’anuncis i estiguen a disposició de tota la comunitat

educativa. El primer dia de classe el professor lliurarà a cada alumne un full informatiu dels aspectes més significatius de la metodologia, avaluació i

qualificació- Igualment el Departament Didàctic de Filosofia posarà aquesta programació i

l’extracte dels Criteris d’Avaluació a disposició de tota la comunitat educativa a través de la seua publicació en la pàgina web de l’Institut

Per a l’elaboració d’aquesta programació s’ha tingut en compte tant la legislació docent autonòmica i estatal, com el Projecte Curricular de Centre, com els criteris

acordats en la Comissió de Coordinació Pedagògica, així com les propostes de millora fruit de la revisió de les programacions d’altres anys. .

3

ÍNDEX

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE “VALORS ÈTICS”. 1r D’ESO. CURS 2016-2017 .................................................................................10

1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................. 10

1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ................................................................. 10

1.2. CONTEXTUALITZACIÓ ........................................................................................... 12

2. OBJECTIUS .................................................................................................................................... 13

2.1. OBJECTIUS GENERALS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA .... 13

2.2. OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA ........................................................... 14

2.3. OBJECTIUS PER TEMES ................................................................................................. 16

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ESO .................................................................................... 18

3.1. DESCRIPTORS ........................................................................................................... 22

3.2. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES CLAU ........................................................................................................ 29

4. CONTINGUTS ............................................................................................................................... 34

5. ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES .............................................................. 47

5.1. TEMPORALITZACIÓ ................................................................................................ 48

6. METODOLOGIA ........................................................................................................................... 48

6.1. . METODOLOGIA GENERAL DE LA MATÈRIA ................................................... 48

6.2. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES ................................................................................. 50

7. . AVALUACIÓ ............................................................................................................................... 54

7.1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ ................................................................. 54

7.2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: ............................................ 55

7.3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. ........................................... 56

7.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ................................................................................. 58

7.4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA .......................................................................................... 58

7.4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JULIOL. ................................................................. 62

7.5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. ................................................. 65

7.6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE. ................... 65

8. ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS. ..................... 66

9. PLA DE FOMENT DE LA LECTURA. ......................................................................................... 68

10. UTILITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ .................................................................................................................................... 70

4

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS. ......................................................................71

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES ......................................................................................76

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE “VALORS ÈTICS”. 3r D’ESO. CURS 2016-2017 ................................................................................ 79

1. INTRODUCCIÓ ..............................................................................................................................79

1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ ................................................................. 79

1.2. CONTEXTUALITZACIÓ ........................................................................................... 81

2. OBJECTIUS ....................................................................................................................................82

2.1. OBJECTIUS GENERALS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA .... 82

2.2. OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA ........................................................... 84

2.3. OBJECTIUS PER TEMES .................................................................................................. 85

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ESO ....................................................................................87

3.1. DESCRIPTORS............................................................................................................ 92

3.2. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES CLAU ........................................................................................................ 98

4. CONTINGUTS ..............................................................................................................................104

5. ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES .............................................................117

5.1. TEMPORALITZACIÓ ............................................................................................... 118

6. METODOLOGIA ..........................................................................................................................119

6.1. . METODOLOGIA GENERAL DE LA MATÈRIA ................................................. 119

6.2. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES ............................................................................... 121

7. . AVALUACIÓ .............................................................................................................................124

7.1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ ................................................................ 124

7.2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: .......................................... 125

7.3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. ......................................... 126

7.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ............................................................................... 128

7.4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA ........................................................................................128

7.4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JULIOL. ...............................................................132

7.5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. ............................................... 134

7.6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE. ................. 135

8. ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS. ...................136

9. PLA DE FOMENT DE LA LECTURA. .......................................................................................138

10. UTILITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ ..................................................................................................................................140

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS. ....................................................................141

5

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES ................................................................................... 146

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE FILOSOFIA. 1er DE BATXILLERAT. CURS 2016-2017............................................................... 148

1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................ 148

1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ. ......................................................................... 148

2.CONTEXTUALITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ ....................................................... 150

3.OBJECTIUS I FINALITATS. ........................................................................................................... 151

3.1.OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT. ......................................................... 151

3.2. FINALITATS DEL BATXILLERAT. ........................................................................... 152

3.3. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE “FILOSOFIA”. ............................................................. 153

3.4. OBJECTIUS SECUNDARIS. ................................................................................................ 154

3.5. OBJECTIUS PROCEDIMENTALS. ..................................................................................... 154

3.6. OBJECTIUS ACTITUDINALS............................................................................................. 155

4. COMPETÈNCIES CLAUS DEL BATXILLERAT. ........................................................................ 157

5. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES CLAUS DEL BATXILLERAT. ................................................................................................................... 161

5.1. INDICADORS I DESCRIPTORS DE LES COMPETÈNCIES .................................... 163

6. CONTINGUTS DE LA MATÈRIA .................................................................................................. 169

6.1. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ DELS CONTINGUTS ........................................ 169

6.2. ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES ............................................................. 180

6.3. UNITATS DIDÀCTIQUES ............................................................................................ 181

6.4. TEMPORALITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. ...................................... 227

6.5. METODOLOGIA GENERAL DE LA MATÈRIA. ....................................................... 227

7. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES. ...................................................................................... 228

8. AVALUACIÓ ................................................................................................................................... 230

8.1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ .................................................................... 230

8.2. ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ .................................................. 233

8.3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. .............................................. 233

8.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ. ................................................................................. 235

8 . 4 . 1 . AVALUACIÓ ORDINÀRIA ........................................................................................ 235

8.4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JULIOL. ..................................................................... 241

8.4.3. AVALUACIÓ D’ALUMNAT AMB L’ASSIGNATURA PENDENT. ................................ 242

9. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. ...................................................... 245

10. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE. ....................... 245

6

11. CRITERIS DE PROMOCIÓ ............................................................................................ 247

12. ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS. .....................247

13. PLA DE FOMENT DE LA LECTURA. .........................................................................................248


15. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS. ..........................................................................251

16. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES DEL DEPARTAMENT ..................................................254

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA. 2n DE BATXILLERAT. CURS 2016-2017 .............................. 257

1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................257

1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ ............................................................... 257

1.2. CONTEXTUALITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ .............................................. 260

1. OBJECTIUS I FINALITATS. .......................................................................................................261

1.1. OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT. ................................................... 261

1.2. FINALITATS DEL BATXILLERAT. ....................................................................... 262

1.3. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE “FILOSOFIA”. ........................................................ 263


2. CONTINGUTS I OBJECTIUS. ....................................................................................................265

2.1. CONTINGUTS, CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS. ............................ 265

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DEL BATXILLERAT. ..............................................................274

3.1. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT. ........................................................................................................... 279

3.2. HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA: CONCRECIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU282

3.3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES I INDICADORS ...................................................... 285

4. CONTINGUTS ..............................................................................................................................288

4.1. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ DELS CONTINGUTS ................................... 288

5. ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES.............................................................290

5.1. TEMPORALITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. ................................. 294

6. METODOLOGIA: ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES. .............................................................294

6.1. METODOLOGIA GENERAL DE LA MATÈRIA. .................................................. 294

6.2. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES. .............................................................................. 295

7. AVALUACIÓ. ..............................................................................................................................296


7.2. ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: ............................................ 299


7

7.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ............................................................................... 300

7.4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA ........................................................................................ 300

7.4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JUNY. .................................................................. 304



8. ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS. ................... 307

9. PLA DE FOMENT DE LA LECTURA. ....................................................................................... 308

10. UTILITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ .................................................................................................................................. 310

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS. .................................................................... 311

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES ................................................................................... 315

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE PSICOLOGIA. 2n DE BATXILLERAT. CURS 2016-2017 ............................................................... 318

1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................... 318

1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ............................................................... 318


2. OBJECTIUS I FINALITATS. ...................................................................................................... 321

2.1. OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT. ................................................... 321

2.2. FINALITATS DEL BATXILLERAT. ....................................................................... 323

2.3. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE “PSICOLOGIA”. ..................................................... 324


3. CONTINGUTS I OBJECTIUS. .................................................................................................... 325

3.1. CONTINGUTS, CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS. ............................ 325

4. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DEL BATXILLERAT. .............................................................. 338

4.1. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT. .......................................................................................................... 343

4.2. PSICOLOGIA: CONCRECIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU I INDICADORS345

5. CONTINGUTS ............................................................................................................................. 351

5.1. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ DELS CONTINGUTS ................................... 351

6. ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES ............................................................ 355

UNITAT 1 ...................................................................................................... 355

Contingut de la unitat ......................................................................................................................... 355

UNITAT 2 ...................................................................................................... 356

8

Títol ........................................................................................................................................................356

Descripció de la unitat ...........................................................................................................................356

UNITAT 3 ...................................................................................................... 357

UNITAT 4 ...................................................................................................... 358

UNITAT 5 ...................................................................................................... 358

UNITAT 6 ...................................................................................................... 360

UNITAT 7 ...................................................................................................... 361

6.1. TEMPORALITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. ................................. 367

7. METODOLOGIA: ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES. .............................................................367

7.1. METODOLOGIA GENERAL DE LA MATÈRIA. .................................................. 367

7.2. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES. .............................................................................. 368

8. AVALUACIÓ. ..............................................................................................................................369


8.2. ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: ............................................ 375


8.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ. .............................................................................. 377

8.4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA ........................................................................................377

8.4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JUNY. ..................................................................381



9. ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS. ...................384

10. PLA DE FOMENT DE LA LECTURA. ...................................................................................385


12. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS. ....................................................................388

13. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES ....................................................................................392

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA D’ VALORS ÈTICS

1r D’ESO

CURS 2016-2017

Carrer Joan Fuster s/n. Tel. 96 245 78 25 Fax. 96 245 78 26 46680 ALGEMESÍ (València) E-correu: [email protected] Web: .www.iesberantguinovart.com

10

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE “VALORS ÈTICS”.

1r D’ESO. CURS 2016-2017

1. INTRODUCCIÓ

1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ La Programació Didàctica Valors Ètics per al Primer curs de l’Educació Secundària

Obligatòria es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1105/2014 del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, del 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’Educació Secundària Obligatòria , i en el Decret 87/2015 de la Conselleria d’Educació pel qual s’estableix el Currículum de l’Educació Secundària Obligatòria i batxillerat per a aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d’ensenyament-aprenentatge comprensiu que s’emmarca dins el paradigma de l’educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l’adquisició i el desenvolupament de les Competències Clau. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaquen el projecte DeSeCo de l’OCDE, l’informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l’ensenyament és facilitar l’aprenentatge dels alumnes i les alumnes, i ajudar-los a construir, adquirir i desenvolupar les Competències Clau que els permetin integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avenços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s’entén, en un sentit ampli, la concatenació de coneixements que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s’indica a l’informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les Competències Clau al currículum té com a finalitat que els alumnes i les alumnes a) facin possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construesquin un projecte de vida satisfactori; c) assolesquin un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat, i d) accedesquin a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d’èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d’un individu varien d’una situació a una altra i d’un moment a un altre. Per aquest motiu, defensam un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d’habilitats pràctiques, coneixements

mailto:[email protected]

http://www.iesberantguinovart.com/

1r ESO VALORS ÈTICS

11

(inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d’assolir una acció eficaç.

Ser competent, des d’aquest punt de vista, significa que l’alumne és capaç d’activar i utilitzar els coneixements que té davant d’un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l’aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p. ex. Ausubel et al., 1978).

Consideram que només a partir d’aquestes premisses és possible l’aplicació d’un dels eixos fonamentals de la Programació Didàctica Valors Ètics per al Primer Curs: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguin ser aplicades i transferides a situacions i contexts diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes aprenguin a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s’enfronta (Bruer, 1993).

L’eficàcia d’aquests principis quedaria incompleta si no fóssim capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d’aprenentatge i el desenvolupament de les Competències Clau a través dels Estàndards d’aprenentatge fixats per a cada matèria.

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s’adquirirà com a conseqüència de la feina en diverses àrees o matèries, la Programació Didàctica Valors Ètics adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels coneixements adquirits.

Així, l’aprenentatge de les Competències Clau, tot i que va lligat a les àrees de coneixement, és global i s’adquirirà a partir de la contextualització en situacions reals i pròximes a l’alumne perquè pugui integrar diferents aprenentatges, tant els formals com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resultin necessaris en diferents situacions i contexts.

En aquesta línia hem volgut incidir amb un èmfasi especial en la relació dels continguts i els materials tractats al llarg de la nostra Programació Didàctica Valors per al Primer Curs de l’Educació Secundària Obligatòria amb les noves realitats tecnològiques tan pròximes i atractives per a l’alumnat.

L’aplicació o el desenvolupament dels coneixements tractats en la matèria dins àmbits com internet, l’ús de suports informàtics, l’anàlisi de la informació transmesa per mitjans audiovisuals, etc. es constitueixen com un element gratificant i motivador, i també com un aprenentatge imprescindible per a l’adaptació de l’alumnat a futures incorporacions a diferents àmbits acadèmics o laborals.

Si a tot això hi afegim la presència d’uns continguts que, a causa de l’especial importància que tenen en la nostra societat, han d’impregnar moltes de les activitats d’aprenentatge i l’interès per fomentar la capacitat de l’alumne per regular el seu propi procés d’aprenentatge i continuar aprenent


12

al llarg de la vida, tenim els pilars sobre els quals hem elaborat aquesta Programació Didàctica Valors Ètics per al Primer Curs de l’Educació Secundària Obligatòria.

1.2. CONTEXTUALITZACIÓ Des de fa dècades, les professores i professors contribueixen activament a educar en

democràcia el nostre alumnat. Els valors de la igualtat, del respecte a la diferència i la llibertat individual es viuen diàriament en totes les aules d’Estat. Però és important que l’alumnat dedica unes hores a reflexionar sobre tot això. Aquest és doncs el context en el qual es va a desenvolupar aquesta assignatura. Es tracta que, a través dels diferents objectius proposats i dels continguts que es desenvolupen per aconseguir-los, l’alumnat aprenga a exposar les seues opinions i judicis amb arguments raonats i amb capacitat per a acceptar les opinions dels altres. Això només pot aconseguir-se per mitjà de la pràctica efectiva del diàleg, que es mostrarà com la millor estratègia per a abordar els conflictes de forma no violenta.

L’alumnat haurà d’aprendre que les opinions poden canviar en el procés de diàleg i d’informació. Una ciutadana o ciutadà democràtic no és només qui millor argumenta, qui més disposat està a canviar de posició, sempre que els arguments dels altres i la informació disponible així li ho exigisca. Per a això, la preparació i la realització de debats sobre aspectes rellevants de la realitat pot ser una magnífica estratègia de treball en l’aula, a més de l’anàlisi comparativa i l’avaluació crítica de la informació a què tenen accés sobre un mateix fet o qüestió d’actualitat.

La matèria de“Valors ètics” es concebuda per aquest Departament com una matèria que servirà per a que l’alumne adquirisca una sèrie de coneixements i informacions bàsiques sobre aspectes axiològics, estructurals i organitzatius de les societats democràtiques occidentals i especialment de la nostra societat, de la societat valenciana, una societat que en els darrers anys ha esdevingut plural i cosmopolita i que s’ha de fonamentar sobre una sèrie de valors democràtics –sorgits després de segles de lluita i reivindicació- que han de permetre als nous ciutadans sentir-se ciutadans del món en igualtat de condicions, de drets i deures amb la resta dels congèneres, sense perdre a l’hora la idiosincràsia de la cultura, llengua i forma d’ésser dels valencians.

La democràcia, com a sistema polític de convivència, ha fet possible, especialment a partir del revulsiu que significà la Revolució Francesa, l’existència real i efectiva dels ciutadans, és a dir de membres isonòmics d’una comunitat política equiparats no sols en drets i deures, sinó que a més tenen l’obligació de contribuir a la construcció d’una societat més justa i solidària capaç d’acollir a tothom i d’enriquir-se a partir de la pluralitat d’idees i creences. Si en els cas de la resta de democràcies europees occidentals la consolidació del concepte de ciutadà s’ha anat afermant en algun cas durant més d’un segle, en el cas del nostre estat aquesta consolidació s’ha tingut que realitzar en els darrers 40 anys, donada la peculiar i sovint desafortunada història de l’Estat en el qual ens trobem inserits.

És per això que als joves que en aquesta edat comencen a adquirir consciència de ser adults autònoms, comencen a adonar-se que viuen i viuran en una societat, no sols se’ls ha de donar a conéixer els fonaments jurídics i conceptuals de la societat que hi viuen, sinó que se’ls ha de proporcionar també les eines crítiques i reflexives que els permeta millorar la societat que han


13

heretat i deixar, al seu torn als seus descendents, una societat més equitativa, solidària i tolerant que la que ells heretaren.

Aquesta és dons l’orientació d’aquesta matèria, començar a formar ciutadans i ciutadanes que, per una banda que adquirisquen una informació bàsica sobre els modes d’organització i funcionament de les societats democràtiques modernes, i concret la nostra, i per una altra una perspectiva filosoficomoral que els permeta analitzar els problemes i conflictes moral i polítics des d’una òptica abstracta i racional, descobrint quin són els valors universal que substenten les societats actuals, i especialment la nostra.

Es tracta en definitiva de començar a educar ciutadans lliures, que basen la seua llibertat en la llibertat de pensament i que se situen sempre críticament enfront dels dilemes i problemes ètics, jurídics i polítics que, a partir d’ara, començaran a interessar-los, tot això, evidentment, a través de l’ús crític de la raó.

2. OBJECTIUS

2.1. OBJECTIUS GENERALS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

OBJECTIUS COMPETÈNCIES CLAU

a) Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets amb respecte cap als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i els grups, exercitar-se en el diàleg garantint els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

Competències socials i cíviques.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i feina individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.



Aprendre a aprendre.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre aquests. Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.




d) Enfortir les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seves relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.



Comunicació lingüística.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica i

Competència digital.



14

responsable en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació. Aprendre a aprendre.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.



g) Desenvolupar l’esperit creatiu i emprenedor i, a la vegada, desenvolupar actituds de confiança en un mateix, de participació, de sentit crític, d’iniciativa personal i la capacitat d’aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.




h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en llengua catalana i en llengua castellana, texts i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de les seves literatures.



Consciència i expressions culturals.

i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.



j) Conèixer, valorar i respectar la cultura de la qual formen part les Illes Balears, així com la seva història i el seu patrimoni artístic i cultural.



k) Valorar la diversitat de cultures i societats, i desenvolupar actituds de respecte envers la seva llengua, les seves tradicions, els seus costums i el seu patrimoni artístic i cultural.




l) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, consolidar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, i contribuir a conservar-lo i millorar-lo.




m) Valorar, gaudir, interpretar críticament i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzin codis artístics, científics i tècnics amb la finalitat d’enriquir les possibilitats de comunicació i d’expressió.




2.2. OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA


1. Conèixer la dimensió individual i social de la condició humana i acceptar la pròpia identitat respectant les diferències amb els altres..




15

2. Desenvolupar l’autoestima, l’afectivitat i l’autonomia personal en les relacions amb les altres persones, així com una actitud contrària a la violència, als estereotips i als prejudicis..




3. Apreciar els valors i les normes de la convivència per aprendre a actuar amb rigor tenint-los en compte i preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania, i respectar els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.



4. Fomentar habilitats emocionals, comunicatives i socials per actuar amb autonomia i participar activament en les relacions de grup, mostrant sempre actituds constructives i altruistes.



5. Descobrir que la diversitat enriqueix i que no ha de ser un obstacle per a la convivència, i mostrar respecte pels costums i per les maneres de viure de persones i poblacions diferents de la pròpia.




6. Assumir els mecanismes fonamentals de funcionament de les societats democràtiques i valorar el paper de l’Administració pública per garantir els serveis públics i l’obligació dels ciutadans de contribuir a mantenir-los i complir les seves obligacions cíviques.


Cosnciència i expressions culturals.


7. Reconèixer-se membres d’una ciutadania global i identificar i valorar la pluralitat de les societats actuals com a enriquidora de la convivència.



8. Identificar i rebutjar situacions d’injustícia i de discriminació, mostrar sensibilitat per les necessitats de les persones i els grups més desafavorits i desenvolupar comportaments solidaris i contraris a la violència..



Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

9. Prendre consciència de la situació del medi ambient i desenvolupar actituds de responsabilitat en la protecció de l’entorn immediat.




10. Conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les persones, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitat.




11. Desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes.



12. Reconèixer els principals conflictes socials i morals del món actual, analitzar-ne les causes i els efectes i jutjar-los des de les teories ètiques.




16

2.3. OBJECTIUS PER TEMES

TEMA 1 – Assimilar el concepte de persona i identificar el caràcter racional, lliure i independent de la

persona. – Reflexionar sobre situacions en què ens vàrem comportar com a persones i diferenciar

aquestes conductes dels comportaments impropis d'una persona. – Definir els conceptes d'autonomia moral i heteronomia moral. – Comprendre i assumir la màxima kantiana segons la qual tota persona és "un fi en si

mateix". – Valorar de forma reflexiva la pròpia autonomia moral. – Explicar en què consisteix la personalitat i identificar els principals trets que defineixen la

pròpia personalitat. – Caracteritzar les dimensions racional i emocional de l'ésser humà. – Aprendre a identificar i gestionar les pròpies emocions. – Descriure en què consisteix la intel·ligència emocional i assumir pautes emocionals

adequades en la nostra pròpia vida.

TEMA 2 – Caracteritzar l'origen de la sociabilitat humana i assimilar la importància de conviure

adequadament amb el propi entorn social. – Comprendre què és un conflicte i entendre que forma part de la pròpia naturalesa humana. – Aprendre a gestionar i resoldre conflictes de forma assertiva. – Identificar i assimilar les regles bàsiques per resoldre conflictes. – Reflexionar sobre la necessitat de normes i valors per conviure adequadament amb els

altres. – Identificar i potenciar les habilitats socials més rellevants per conviure amb altres persones. – Entendre què és l'empatia i desenvolupar estratègies per comprendre i valorar de forma

constructiva les conductes i els sentiments d'altres persones. – Conèixer les qualitats de la persona empàtica. – Explicar en què consisteix l'assertivitat i assimilar pautes per millorar la pròpia conducta

assertiva.

TEMA 3 – Definir en què consisteixen la moral i l'ètica, i assenyalar-ne les diferències i la seva

complementarietat. – Aprendre a identificar i a avaluar conductes moralment correctes o incorrectes. – Relacionar de forma raonada una sèrie de màximes amb la moral o amb l'ètica. – Definir en què consisteixen els valors i explicar el concepte de jerarquia de valors. – Reflexionar sobre els propis valors. – Identificar i classificar els valors en una sèrie de tipologies. – Definir el concepte de valors morals i identificar els valors morals que considerem més

rellevants. – Caracteritzar les ètiques de fins i les ètiques de regles. – Descriure i analitzar els principals trets de l'ètica hedonista d'Epicur.

TEMA 4 – Definir en què consisteix la política i reflexionar sobre la seva estreta relació amb l'ètica.


17

– Identificar i reflexionar sobre situacions o conductes polítiques èticament incorrectes. – Reconèixer i assumir els valors cívics més rellevants per a la vida en societat. – Definir de forma raonada en què consisteix la justícia. – Explicar la relació que segons Aristòtil existeix entre l'ètica i la política. – Explicar el concepte de ciutadania i contrastar la idea de ciutadà amb la de súbdit. – Valorar positivament la democràcia i apreciar els valors i drets democràtics més

importants. – Assenyalar l'origen d'una sèrie de drets democràtics en els valors que s'estableixen en la

Declaració universal dels drets humans. – Conèixer i descriure els aspectes clau del funcionament d'una societat i d'un sistema polític

democràtics. – Descriure els aspectes més rellevants de la Constitució Espanyola i assumir la seva

importància com a eix central del funcionament democràtic de la societat espanyola.

TEMA 5 – Definir i diferenciar de forma raonada els conceptes de legalitat, legitimitat i justícia. – Reflexionar sobre situacions de la vida real en què poden entrar en conflicte la legalitat i

allò que és just. – Analitzar de forma reflexiva el cas de Rosa Parks com exemple de contradicció entre

legalitat i justícia. – Definir el concepte de dret com un conjunt de lleis que determinen allò que està permès i

allò que està prohibit en una societat. – Identificar els drets que totes les persones tenen només pel fet de ser-ho. – Conèixer i descriure la Declaració universal dels drets humans. – Participar de forma assertiva i reflexiva en un debat sobre un dilema moral. – Definir en què consisteix la regla d'or de la moral. – Reflexionar sobre la universalitat dels drets humans.

TEMA 6 – Comprendre i explicar com la ciència i la tècnica han transformat la nostra societat. – Caracteritzar el procés de transició de la ciència i la tècnica tradicionals cap a l'actual

tecnociència. – Reflexionar sobre els avantatges i els inconvenients de la tecnociència en la nostra societat

actual. – Analitzar la necessitat de límits legals i morals al desenvolupament tecnològic. – Identificar i reflexionar sobre els impactes positius i negatius de les tecnologies en la

pròpia vida. – Identificar i explicar en què consisteix la tecnodependència. – Reflexionar i evitar conductes que puguin afavorir la tecnodependència. – Analitzar les conseqüències de la tecnoadicció. – Assumir pautes de conducta per dur a terme un ús constructiu de les TIC.


18

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ESO

L’adquisició de competències és un llarg procés que inclou tota la vida de cada ésser humà. S’inicia en l’etapa acadèmica i continua en la vida adulta. Ara bé, els anys de formació escolar són fonamentals per al desenvolupament personal, social i professional posterior.

Precisament per afavorir al màxim aquest desenvolupament, s’han identificat un grup de set competències que, pel seu rol vertebrador, s’han anomenat Competències Clau:

– Comunicació lingüística

– Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

– Competència digital

– Aprendre a aprendre

– Competències socials i cíviques

– Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

– Consciència i expressions culturals

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

La competència en comunicació lingüística és el resultat de l’acció comunicativa en un context social i cultural determinat.

És una competència complexa que inclou tant aspectes pròpiament lingüístics com socials, culturals i pràctics.

El seu desenvolupament s’articula al voltant de cinc components relacionats amb els seus àmbits d’aplicació o dimensions:

– El component lingüístic se centra, principalment, en les dimensions lèxica, gramatical, semàntica, fonològica, ortogràfica i ortoèpica.

– El component pragmaticodiscursiu contempla les dimensions relacionades amb l’aplicació del llenguatge i els discursos en contexts comunicatius concrets.

– El component sociocultural inclou les dimensions centrades en el coneixement del món i la dimensió intercultural.

– El component estratègic se centra en el desenvolupament de destreses i estratègies comunicatives per a la lectura, l’escriptura, la parla, l’escolta i la conversa.

– El component personal potencia l’actitud, la motivació i els trets de la personalitat a través de la interacció comunicativa.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA I COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN CIÈNCIA I TECNOLOGIA

a) La competència matemàtica

La competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic i les seves eines per descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Aquesta competència exigeix coneixements sobre:


19

– Els nombres, les mesures i les estructures.

– Les operacions i les representacions matemàtiques.

– La comprensió dels termes i els conceptes matemàtics.

La competència matemàtica comporta, al seu torn, el desenvolupament d’una sèrie de destreses que se centren en:

– L’aplicació de les eines i els coneixements matemàtics a diferents contexts personals, socials, professionals i científics.

– La realització de judicis fundats i de cadenes argumentals en la realització de càlculs.

– L’anàlisi de gràfics i representacions matemàtiques i la manipulació d’expressions algebraiques.

Aquests coneixements i destreses s’articulen en quatre àrees interrelacionades entre elles i relacionades amb els nombres, l’àlgebra, la geometria i l’estadística:

– La quantitat se centra en la quantificació dels atributs dels objectes, les relacions, les situacions i les entitats del món.

– L’espai i la forma inclouen fenòmens del nostre entorn visual i físic com ara propietats i posicions d’objectes i descodificació d’informació visual.

– El canvi i les relacions se centren en les connexions entre els objectes i les circumstàncies en què aquests objectes s’interrelacionen.

– La incertesa i les dades són un element central de l’anàlisi matemàtica present en diferents moments del procés de resolució de problemes.

b) Les competències bàsiques en ciència i tecnologia

Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic i propicien:

– La interacció responsable amb el medi natural a través d’accions que afavoreixen la conservació del medi natural.

– El desenvolupament del pensament científic amb l’aplicació dels mètodes propis de la racionalitat científica i les destreses tecnològiques.

Els àmbits que s’han d’abordar per adquirir les competències en ciències i tecnologia són:

– Sistemes físics, que estan associats al comportament de les substàncies en l’àmbit fisicoquímic.

– Sistemes biològics propis dels éssers vius dotats d’una complexitat orgànica que cal conèixer per preservar-los i per evitar-ne el deteriorament.

– Sistemes de la Terra i de l’espai des de la perspectiva geològica i cosmogònica, centrada en l’origen de l’univers i de la Terra.

– Sistemes tecnològics derivats, bàsicament, de l’aplicació dels coneixements científics als usos quotidians d’instruments, màquines i eines.


20

COMPETÈNCIA DIGITAL

La competència digital implica l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per afavorir-ne l’ús en l’entorn laboral, potenciar l’aprenentatge, gestionar el temps lliure i contribuir a la participació en la societat.

Per assolir aquests objectius, el desenvolupament de la competència s’articula al voltant dels àmbits següents:

– La informació, particularment la gestió de la informació, el coneixement dels suports a través dels quals es difon i l’ús de motors de recerca.

– La comunicació, desenvolupant el coneixement dels mitjans de comunicació digital i la utilització de paquets de programari de comunicació.

– La creació de continguts, centrant-se en l’ús de diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges) i programes/aplicacions per crear continguts.

– La seguretat, que implica conèixer els riscs associats a l’ús de les tecnologies o de recursos en línia i les estratègies o actituds adequades per evitar-los.

– La resolució de problemes, centrada en l’ús de dispositius digitals per resoldre problemes i la identificació de fonts per cercar ajuda teòrica o pràctica.

APRENDRE A APRENDRE

La competència per aprendre a aprendre es caracteritza per l’habilitat a l’hora d’iniciar l’aprenentatge, organitzar-lo i persistir-hi.

És una competència fonamental per facilitar l’aprenentatge al llarg de la vida i s’articula al voltant de:

– La capacitat per motivar-se a aprendre, que depèn de la curiositat i la consciència de la necessitat d’aprendre de l’alumnat.

– L’organització i la gestió de l’aprenentatge, que demana conèixer i controlar els processos d’aprenentatge propis en la realització de les tasques d’aprenentatge.

Al seu torn, l’organització i la gestió de l’aprenentatge es desenvolupa a través de dos aspectes clau de la competència per aprendre a aprendre:

– La comprensió de processos mentals implicats en l’aprenentatge: què saben i què desconeixen, i el coneixement de disciplines i estratègies per dur a terme una tasca.

– L’adquisició de destreses d’autoregulació i control fonamentades en el desenvolupament d’estratègies de planificació, revisió i avaluació.

COMPETÈNCIES SOCIALS I CÍVIQUES

a) La competència social

La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu pel que fa a la salut, tant física com mental, i a l’estil de vida saludable que l’afavoreix.

Aquesta competència està estretament lligada als entorns socials immediats de l’alumnat i s’articula a través de:


21

– Els coneixements que permeten comprendre i analitzar de manera crítica els codis de conducta i els usos de diferents societats i entorns.

– La comprensió de conceptes bàsics relatius a l’individu, al grup, a l’organització del treball, a la igualtat i a la no-discriminació.

– El reconeixement de les dimensions intercultural i socioeconòmica de les societats europees.

La competència cívica

La competència cívica es basa en el coneixement dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets civils. Aquest coneixement comporta al seu torn:

– La comprensió de com es formulen aquests conceptes a la Constitució, la Carta dels Drets Fonamentals de la UE i altres declaracions internacionals.

– L’aplicació d’aquests conceptes en diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional.

– La identificació dels esdeveniments contemporanis més destacats i la comprensió de processos socials i culturals de la societat actual.

La competència cívica comporta, al seu torn, el desenvolupament d’una sèrie de destreses que se centren en:

– L’habilitat d’interactuar eficaçment en l’àmbit públic i de manifestar solidaritat i interès per resoldre els problemes que afecten la comunitat.

– La reflexió crítica i creativa i la participació constructiva en les activitats de la comunitat o de l’àmbit mediat i immediat.

– La presa de decisions en els contexts local, nacional i europeu i, en particular, per mitjà de l’exercici del vot i de l’activitat social i cívica.

SENTIT D’INICIATIVA I ESPERIT EMPRENEDOR

La competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en accions, per a la qual cosa es requereix:

– Adquirir consciència de la situació en la qual s’ha d’intervenir o que s’ha de resoldre.

– Planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats i actituds necessaris amb criteri propi, amb la finalitat d’assolir l’objectiu previst.

Aquests objectius s’assoleixen, en la competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, a través dels àmbits següents:

– La capacitat creadora i d’innovació centrada en el desenvolupament de la creativitat, l’autoconeixement, l’autonomia, l’esforç i la iniciativa.

– La capacitat proactiva de gestionar projectes, que implica destreses com ara la planificació, la gestió i la presa de decisions o la resolució de problemes.

– La capacitat de gestionar el risc i manejar la incertesa en diferents contexts i situacions.


22

– Les qualitats de lideratge i de treball, tant individual com formant part d’un equip o liderant-lo.

– El sentit crític i de la responsabilitat, en especial pel que fa a assumir les responsabilitats pròpies.

CONSCIÈNCIA I EXPRESSIONS CULTURALS

La competència en consciència i expressions culturals s’articula al voltant dels aspectes següents:

– Conèixer les manifestacions culturals i artístiques i valorar-les com una font d’enriquiment personal i com a part del patrimoni dels pobles.

– Desenvolupar la pròpia capacitat estètica i creadora vinculada al domini de les capacitats relacionades amb diferents codis artístics i culturals.

Aquests aspectes de la competència en consciència i expressions culturals es desenvolupen a través de:

– El coneixement de gèneres, estils, tècniques i llenguatges artístics.

– El desenvolupament de la capacitat i l’interès per expressar-se i per comunicar idees.

– La potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació.

– L’interès per les obres artístiques i la participació en la vida cultural de l’entorn.

– La capacitat d’esforç i la disciplina necessàries per a la producció artística.

3.1. DESCRIPTORS

COMPETÈNCIES CLAU INDICADORS DESCRIPTORS

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Cura de l’entorn mediambiental i dels éssers vius

- Interactuar amb l’entorn natural de manera respectuosa.

- Comprometre’s amb l’ús responsable dels recursos naturals per a promoure un desenvolupament sostenible.

- Respectar i preservar la vida dels éssers vius del seu entorn.

- Prendre consciència dels canvis produïts per l’ésser humà en l’entorn natural i les repercussions per a la vida futura.


23

Vida saludable

- Desenvolupar i promoure hàbits de vida saludable quant a l’alimentació i a l’exercici físic.

- Generar criteris personals sobre la visió social de l’estètica del cos humà davant la seua cura saludable.

La ciència en el dia a dia

- Reconéixer la importància de la ciència en la nostra vida quotidiana.

- Aplicar mètodes científics rigorosos per a millorar la comprensió de la realitat circumdant en diferents àmbits (biològic, geològic, físic, químic, tecnològic, geogràfic...).

- Manejar els coneixements sobre ciència i tecnologia per a solucionar problemes, comprendre el que ocorre al nostre voltant i respondre preguntes.

Maneig d’elements matemàtics

- Conéixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics: operacions, magnituds, percentatges, proporcions, formes geomètriques, criteris de mesurament i codificació numèrica, etc.

- Comprendre i interpretar la informació presentada en format gràfic.

- Expressar-se amb propietat en el llenguatge matemàtic.

Raonament lògic i resolució de problemes

- Organitzar la informació utilitzant procediments matemàtics.

- Resoldre problemes seleccionant les dades i les estratègies


24

apropiades.

- Aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana.

Comunicació lingüística

Comprensió oral i escrita

- Comprendre el sentit dels textos escrits i orals.

- Mantindre una actitud favorable cap a la lectura.

Expressió oral i escrita

- Expressar-se oralment amb correcció, adequació i coherència.

- Utilitzar el vocabulari adequat, les estructures lingüístiques i les normes ortogràfiques i gramaticals per a elaborar textos escrits i orals.

- Compondre diferents tipus de textos creativament amb sentit literari.

Normes de comunicació

- Respectar les normes de comunicació en qualsevol context: torn de paraula, escolta atenta a l’interlocutor...

- Manejar elements de comunicació no verbal, o en diferents registres, en les diverses situacions comunicatives.

Comunicació a altres llengües

- Entendre el context sociocultural de la llengua, així com la seua història per a utilitzar millor l’esmentada llengua.

- Mantindre converses a altres llengües sobre temes quotidians en diferents contextos.

- Utilitzar els coneixements sobre la llengua per a buscar informació i llegir textos en qualsevol


25

situació.

- Produir textos escrits de diversa complexitat per al seu ús en situacions quotidianes o en assignatures diverses.

Competència digital

Tecnologies de la informació

- Fer servir diferents fonts per a la recerca d’informació.

- Seleccionar l’ús de les diferents fonts segons la seua fiabilitat.

- Elaborar i publicitar informació pròpia derivada d’informació obtinguda a través de mitjans tecnològics.

Comunicació audiovisual

- Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per a transmetre informacions diverses.

- Comprendre els missatges que vénen dels mitjans de comunicació.

Utilització d’eines digitals

- Manejar eines digitals per a la construcció de coneixement.

- Actualitzar l’ús de les noves tecnologies per a millorar el treball i facilitar la vida diària.

- Aplicar criteris ètics en l’ús de les tecnologies.

Consciència i expressions culturals

Respecte per les manifestacions culturals pròpies i alienes

- Mostrar respecte envers el patrimoni cultural mundial als seus diferents vessants (artisticoliterària, etnogràfica, científic-tècnica...) i cap a les persones que han contribuït al seu desenvolupament.

- Valorar la interculturalitat com una font de riquesa personal i cultural.


26

- Apreciar els valors culturals del patrimoni natural i de l’evolució del pensament científic.

Expressió cultural i artística

- Expressar sentiments i emocions mitjançant codis artístics.

- Apreciar la bellesa de les expressions artístiques i de les manifestacions de creativitat i fomentar el gust per l’estètica en l’àmbit quotidià.

- Elaborar treballs i presentacions amb sentit estètic.

Competències socials i cíviques

Educació cívica i constitucional

- Conéixer les activitats humanes, adquirir una idea de la realitat històrica a partir de diferents fonts i identificar les implicacions que té viure en un Estat social i democràtic de dret ratificat per una constitució.

- Aplicar drets i deures de la convivència ciutadana en el context de l’escola.

Relació amb els altres

- Desenvolupar capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i treball i per a la resolució de conflictes.

- Mostrar disponibilitat per a la participació activa en àmbits de participació establits.

- Reconéixer riquesa en la diversitat d’opinions i idees.

Compromís social

- Aprendre a comportar-se des del coneixement dels diferents valors.

- Concebre una escala de valors pròpia i actuar conforme a ella.


27

- Evidenciar preocupació pels més desfavorits i respecte als diferents ritmes i potencialitats.

- Involucrar-se o promoure accions amb una finalitat social.


Autonomia personal

- Optimitzar recursos personals basant-se en les fortaleses pròpies.

- Assumir les responsabilitats encomanades i donar compte d’elles.

- Ser constant en el treball, superant les dificultats.

- Dirimir la necessitat d’ajuda en funció de la dificultat de la tasca.

Lideratge

- Gestionar el treball del grup coordinant tasques i temps.

- Encomanar entusiasme per la tasca i tindre confiança en les possibilitats d’assolir objectius.

- Prioritzar la consecució d’objectius grupals sobre els interessos personals.

Creativitat

- Generar noves i divergents possibilitats des de coneixements previs d’un tema.

- Configurar una visió de futur realista i ambiciosa.

- Trobar possibilitats en l’entorn que d’altres no aprecien.

Emprenedoria

- Optimitzar l’ús de recursos materials i personals per a la consecució d’objectius.

- Mostrar iniciativa personal per a iniciar o promoure accions noves.


28

- Assumir riscos en el desenvolupament de les tasques o els projectes.

- Actuar amb responsabilitat social i sentit ètic en el treball.

Aprendre a aprendre

Perfil d’aprenent

- Identificar potencialitats personals com a aprenent: estils d’aprenentatge, intel·ligències múltiples, funcions executives...

- Gestionar els recursos i les motivacions personals en favor de l’aprenentatge.

- Generar estratègies per a aprendre en diferents contextos d’aprenentatge.

Eines per a estimular el pensament

- Aplicar estratègies per a la millora del pensament creatiu, crític, emocional, interdependent...

- Desenvolupar estratègies que afavorisquen la comprensió rigorosa dels continguts.

Planificació i avaluació de l’aprenentatge

- Planificar els recursos necessaris i els passos que s’han de realitzar en el procés d’aprenentatge.

- Seguir els passos establits i prendre decisions sobre els passos següents en funció dels resultats intermedis.

- Avaluar la consecució d’objectius d’aprenentatge.

- Prendre consciència dels processos d’aprenentatge.


29

3.2. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES CLAU

Descripció del model competencial

Treballar per competències a l’aula suposa una reflexió i una reconfiguració dels continguts des d’un enfocament d’aplicació que permeta l’entrenament de les competències. Les competències no s’estudien ni s’ensenyen, s’entrenen. Per a això, generarem tasques d’aprenentatge que afavorisquen la transferència del coneixement mitjançant metodologies d’aula actives.

No resulta pràctic ni eficaç abordar cada competència de manera global en cada unitat, per la qual cosa s’estructuraran en indicadors, grans pilars que permeten descriure-la d’una manera més precisa. Podem trobar entre tres i sis indicadors per competència.

L’indicador té també un caràcter bastant general, per això el descomponem en el que cridem «descriptors de la competència»; que «descriuen» l’alumnat competent en l’esmentat àmbit. Per cada indicador trobarem entre tres i sis descriptors, redactats en infinitiu.

En cada unitat didàctica concretarem el descriptor en acompliments competencials, redactats en tercera persona del present indicatiu. L’acompliment serà l’aspecte concret de la competència que podrem entrenar i avaluar de manera explícita en la unitat. Aquest és concret i objectivable, i ens indica què hem d’entrenar i observar en les activitats dissenyades.

Per al seu desenvolupament, partim d’un marc de descriptors competencials definit per al projecte aplicable a tota assignatura i curs.

Respectant el tractament específic en algunes àrees, els elements transversals, tals com la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i la comunicació, l’emprenedoria i l’educació cívica i constitucional, es treballaran des de totes les àrees, possibilitant i fomentant que el procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes i les alumnes siga el més complet possible.

La diversitat d’estils d’aprenentatge de l’alumnat ens convida a treballar des de les diferents potencialitats que els caracteritzen, basant-nos sempre en les seues fortaleses per a poder donar resposta a les seues necessitats.


30

En l’àrea de Valors ètics.

En l’àrea de Valors ètics incidirem en l’entrenament de totes les competències de manera sistemàtica, posant èmfasi en els descriptors més afins a l’àrea.


El desenvolupament d’aquesta competència en aquesta àrea ens permet aprofundir en l’eix sobre el qual gira tot el currículum bàsic i el caràcter específic del saber ètic, ja que tot problema o situació implica una demostració racional. Així mateix, aquesta competència oferix l’oportunitat de realitzar argumentacions, plantejar i realitzar judicis morals, i aplicar estratègies de resolució de problemes.

Els descriptors que podem treballar són:

- Comprometre’S amb l’ús responsable dels recursos naturals per a promoure un desenvolupament sostenible.

- Prendre consciència dels canvis produïts per l’ésser humà en l’entorn natural i les seues repercussions en la vida futura.

- Generar criteris personals sobre la visió social de l’estètica del cos humà davant la cura saludable.


- Manejar els coneixements sobre ciència i tecnologia per a solucionar problemes, comprendre el que ocorre al nostre voltant i respondre a preguntes.



- Resoldre problemes seleccionant les dades i les estratègies apropiades.



Per al bon desenvolupament d’aquesta competència, serà decisiu el foment de la lectura, l’anàlisi i la reflexió sobre llibres i textos relacionats amb els continguts curriculars. D’aquesta manera, es desenvoluparan la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita, alhora que s’adquirixen coneixements sobre els valors ètics i els drets humans.


31

D’altra banda, es contribuirà conjuntament a la comunicació lingüística i a la transmissió de valors a través de l’exposició i de la resolució de dilemes morals, doncs aquests exigixen posar en pràctica habilitats com l’escolta activa, l’empatia i l’expressió d’idees i de sentiments, utilitzant el llenguatge verbal i el no verbal.

Els descriptors que podem utilitzar seran:




- Utilitzar el vocabulari adequat, les estructures lingüístiques i les normes ortogràfiques i gramaticals correctes per a elaborar textos escrits i orals.

- Manejar elements de comunicació no verbal en diferents registres i en les diverses situacions comunicatives.


- Compondre diferents tipus de textos de forma creativa amb sentit literari.


En cas de centres bilingües o plurilingües que donen l’assignatura a una altra llengua:


- Utilitzar els coneixements sobre la llengua per a buscar informació i llegir textos en qualsevol situació.



Desenvolupar la competència digital des d’aquesta àrea ens ajudarà a manejar eines que possibiliten l’accés al coneixement de fets socials, de documents històrics i de tractats internacionals que posen en relleu la contribució dels valors ètics a la societat. Al seu torn, proporcionarà a l’alumnat l’oportunitat d’entendre la relació que existix entre la tecnologia i els valors ètics, perquè aprenga a fer un bon ús d’ella en el seu temps lliure.


32

Podem entrenar els següents descriptors:



- Elaborar informació pròpia derivada d’informació obtinguda a través de mitjans tecnològics.


- Comprendre els missatges elaborats en codis diversos.




Aquesta àrea contribuïx a la competència de consciència i expressions culturals en la mesura que possibilita l’adquisició de pautes personals, interpersonals i interculturals que permeten participar de forma eficaç i constructiva en qualsevol societat democràtica, respectant els valors i els drets socialment reconeguts.

Els descriptors que entrenarem en aquesta competència són:


- Expressar sentiments i emocions des de codis artístics.

- Apreciar la bellesa de les expressions artístiques i les manifestacions de creativitat, i fomentar el gust per l’estètica en l’àmbit quotidià.



L’àrea de Valors ètics és, sens dubte, la matèria des d’on es treballen de forma més directa les competències socials i cíviques de l’alumnat. Les habilitats socials i de col·laboració s’incrementen quan es reflexiona sobre el fonament ètic de la societat i es pren consciència de la importància dels seus valors ètics i morals. Al seu torn, oferix la possibilitat de resoldre conflictes interpersonals de forma constructiva, per la qual cosa l’alumnat no només enfortix la seua identitat personal, sinó que desenvolupa actituds com la tolerància, l’assertivitat, la solidaritat i el respecte a la pluralitat cultural, política, religiosa o de qualsevol altra naturalesa.

Els indicadors d’aquesta competència poden facilitar l’entrenament de cada un dels descriptors


33

que enunciem a continuació:



- Desenvolupar la capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i de treball, i per a la resolució de conflictes.


- Reconéixer la riquesa de la diversitat d’opinions i d’idees.






Per a exercir d’una manera conscient, crítica i reflexiva l’exercici de la llibertat i emprendre accions que beneficien la societat, resulta necessari que els alumnes i les alumnes desenvolupen aspectes com l’autonomia, el lideratge, la creativitat o la iniciativa personal.

Des d’aquesta àrea es plantegen tasques i situacions reals i hipotètiques que permeten l’entrenament de les esmentades habilitats. Açò possibilitarà que l’alumnat expose les seues idees, inicie accions noves, assumisca responsabilitats o gestione els recursos materials i personals que té al seu abast.

En aquest cas, els descriptors a entrenar serien:

- Optimitzar recursos personals basant-se en les fortaleses.


- Ser constant en el treball superant les dificultats.



- Assumir riscos en el desenvolupament de les tasques o dels projectes.



34


- Optimitzar l’ús de recursos materials i personals per a la consecució dels objectius.



Aprendre a aprendre

La competència d’aprendre a aprendre implica ser conscient de les necessitats i dels processos d’aprenentatge, el reconeixement d’oportunitats i l’habilitat de superar dificultats per a poder aprendre amb èxit. Aquesta es promou en l’àrea de Valors ètics mitjançant l’exercici de processos cognitius tals com analitzar, sintetitzar, relacionar, comparar o argumentar, així com afavorint l’interés per descobrir la veritat i els valors que impregnen les experiències de la seua vida quotidiana.

Els descriptors que podríem utilitzar per a entrenar aquesta competència serien:







- Avaluar la consecució dels objectius d’aprenentatge.


4. CONTINGUTS

Els continguts de l’àrea de Valors ètics s’agrupen en sis blocs distribuits al llarg dels sis temes, i lligats a ells es proposen els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge.

L’alumnat haurà d’adquirir uns coneixements i unes destreses bàsiques que li permeten millorar la seua autonomia i preparar-se per a convertir-se en el principal agent del seu propi desenvolupament.


35

TEMA 1 Continguts ● Criteris d’Avaluació

BLOC 1: CONTINGUTS BLOC 1: CRITERIS D’AVALUACIÓ

– La definició de la persona.

– L’autonomia moral i l’heteronomia moral.

– L’especificitat de la persona.

– La dignitat de l’ésser humà.

– La descripció de la personalitat.

– La caracterització de la personalitat d’acord amb els fac-tors biològic, sociocultural i personal.

– La importància de la intel·ligència emocional.

– La resolució de conflictes.

– Identificació de les emocions pròpies i alienes.

– La confiança en un mateix.

– La importància de cedir en la resolució de conflictes.

• Caracteritzar la dificultat que suposa definir el concepte de persona i valorar l’especificitat i la singularitat de cada ésser humà.

• Entendre els conceptes d’autonomia i heteronomia i sa-ber vincular-los a la realitat quotidiana.

• Saber explicar en què consisteix la intel·ligència emocio-nal i valorar la seua importància en el desenvolupament de la persona.


– Anàlisi de les reaccions pròpies davant situacions adver-ses o problemàtiques.

– La influència dels factors socials en els trets de la perso-nalitat.

– Comprensió i respecte de les actituds i els sentiments dels altres.

– El respecte per les idees dels altres.

– Resolució de conflictes de manera grupal.

– La valoració en grup de la millor resolució d’un conflicte.

– Anàlisi de les decisions ètiques de manera col·laborativa.

• Concebre l’ésser humà com a ésser social i sociable i entendre la importància dels valors ètics que regeixen la vida en societat.

• Descriure i valorar la influència dels factors social i cultu-ral en relació amb la vida interpersonal.

• Entendre la importància de la intel·ligència emocional per enriquir les relacions interpersonals.


– La reflexió sobre les actituds ètiques.

– La influència dels aspectes innats i els aspectes adquirits en la personalitat. Els valors ètics.

– La dimensió emocional de la persona. Iniciatives de participació.

– Contribució al benestar de la classe. Valoració de la solidaritat i la companyia.

– La faena col·laborativa.

– Participació activa en diferents intercanvis comunicatius.

– Respecte del torn de paraula i empatia per comprendre les reaccions o opinions dels altres en els conflictes.

• Entendre la importància dels valors ètics com a elements fonamentals del desenvolupament personal i social de l’ésser humà i reflexionar sobre l’actitud pròpia davant els altres.

• Crear un sistema propi de valors, fer judicis morals de si-tuacions escolars i resoldre dilemes morals amb supòsits pràctics.


36

.4.1.1.1.1.1.1. TEMA 1

BLOC 1: ESTÀND. D’APRENENTATGE I COMPET. CLAU BLOC 1: DESCRIPTORS

• Reflexiona sobre la dificultat de definir el concepte de persona a partir de les definicions proposades. C. Lin-güística.

• Raona oralment i per escrit aquests aspectes de la per-sona: racionalitat, llibertat, independència, singularitat i irrepetibilitat. C. Socials i cíviques.

• Entén la dignitat de la persona i la seua capacitat moral. C. Socials i cíviques.

• Entén la concepció de la moralitat kantiana en relació amb la persona i la seua capacitat de dictar-se les seues pròpies lleis morals. Sentit d’iniciativa i esperit emprene-dor.

• Reconeix les emocions i els sentiments propis i aliens i és capaç de regular la seua conducta d’acord amb les circumstàncies. C. Aprendre a aprendre.

− Reflexiona sobre què és ser persona i aplica el concepte d’acord amb diferents ens. P. 04 A. 01.

− Explora dues definicions diferents de persona i valora quin tret ressalta a cadascuna. P. 05 A. 04.

− Valora els bons comportaments necessaris per desenvo-lupar una actitud moral en diversos contextos. P. 05 A. 02.

− Reflexiona sobre el concepte de dignitat en relació amb el comportament dels personatges d’un relat. P 09 A. 06 Taller d’ètica.

− Identifica els comportaments que responen a autonomia i a heteronomia en situacions de la vida quotidiana. P. 07 A. 07.

− Entén la diferència entre autonomia i heteronomia a partir de l’elaboració de respostes. P. 08 A 02.

− Sap determinar en quines situacions s’aplica correcta-ment la intel·ligència emocional a partir de casos pràc-tics. P. 13 A. 15.


• Comprén la importància dels valors ètics per establir bo-nes relacions interpersonals. C. Socials i cíviques.

• Aprecia el paper dels agents socials com ara la família, l’escola i els mitjans de comunicació en la configuració de la personalitat. C. Socials i cíviques.

• Reconeix les emocions i els sentiments propis i aliens, i valora la seua importància i el seu paper per a la bona convivència social. C. Aprendre a aprendre.

− Escriu al quadern els trets que considera més importants per a la personalitat d’un individu en relació amb els bons hàbits socials. P. 11 A. 10.

− Distingeix els factors personal, sociocultural i biològic en la construcció de la personalitat. P. 10 A. 08.

− Coneix els trets de la personalitat que depenen del factor social o que depenen de si mateix. P. 11 A. 09.

− Reflexiona sobre els sentiments i les reaccions pròpies i alienes a partir d’exercicis d’identificació d’emocions. P. 12 A. 14.

− Classifica les emocions en funció de si són positives o negatives. P. 14 A. 18.


• Pren la iniciativa i participa activament en activitats gru-pals fomentant el respecte i la tolerància. C. Socials i cív.

• Pren consciència dels valors ètics que regeixen la seua vida i accepta les opinions dels altres sobre la pròpia per-sonalitat. C. Socials i cíviques.

• Elabora judicis morals de situacions hipotètiques i fa èm-fasi en els valors ètics. C. Socials i cíviques.

− Aprecia l’ús assertiu del diàleg, respecta les diferents idees i fa respectar les seues. P. 09 El debat.

− Reflexiona obertament sobre els valors ètics que definei-xen la seua manera de ser a partir d’un retrat robot. P. 08 A. 03.

− Mostra una actitud dialogant davant les opinions dels altres i és capaç de fer autocrítica. P. 08 A. 04.

− Argumenta racionalment les seues opinions sobre les actituds ètiques a partir d’un relat. P. 09 A. 06.

− Defineix els valors més importants per a una bona perso-nalitat. P. 11 A. 13.

Estàndards d’Aprenentatge i Competències Clau ● Descriptors


37

TEMA 2 Continguts ● Criteris d’Avaluació BLOC 1: CONTINGUTS BLOC 1: CRITERIS D’AVALUACIÓ

– La interpretació i l’expressió dels sentiments propis.

– El respecte a les regles i les limitacions de la llibertat per-sonal per fomentar la convivència.

– Identificació de les reaccions pròpies davant situacions adverses.

– Realització d’activitats lúdiques per treballar els valors morals.

– La importància d’expressar-se de manera assertiva.

– La responsabilitat i l’autonomia en el procés de desenvo-lupament personal.

– Les influències externes en el procés de desenvolupa-ment personal.

– La realització responsable de les tasques.

• Fer balanç de la capacitat d’elecció i la llibertat de l’ésser humà per conduir la seua pròpia vida davant la influència dels agents externs sobre la construcció de la identitat personal.

• Emprar les emocions de manera positiva per desenvolu-par un pensament efectiu i independent.

• Desenvolupar les habilitats necessàries per mantindre una actitud assertiva davant l’expressió de les reaccions i els sentiments propis, i fer èmfasi en la gestió de les emocions d’acord amb la intel·ligència emocional.


– La sociabilitat natural de l’ésser humà.

– L’empatia com a habilitat social fonamental.

– La importància dels valors de convivència, les aptituds i les habilitats socials.

– L’acceptació de normes socials per a la convivència.

– La intel·ligència emocional com a eina per relacionar-se amb els altres.

– La importància de la cooperació en la resolució de con-flictes de manera constructiva.

– Valoració dels punts de vista diferents.

– Desenvolupament d’aptituds de cooperació per resoldre conflictes.

– Treball en equip per posar en pràctica les habilitats so-cials.

– Identificació de diferents maneres de ser i d’actuar en les relacions.

– Respecte i acceptació de les diferències individuals.

• Reflexionar sobre la naturalesa social de l’ésser humà i fer èmfasi en la relació entre individu i societat a partir dels valors ètics.

• Comprendre els conceptes de responsabilitat i llibertat en relació amb la necessitat dels límits que requereix la vida en societat.

• Analitzar la noció d’intel·ligència emocional en relació amb les habilitats socials i les aptituds necessàries per a una bona vida col·lectiva.


– Presa de decisions en la resolució de conflictes.

– La importància del diàleg en la resolució de conflictes.

– El paper de la virtut com a valor ètic per a la convivència.

– El paper de la tolerància, la sinceritat i l’honradesa per establir relacions humanes afectives.

– Identificació dels valors ètics en la vida quotidiana.

– L’ajuda als altres.

– Identificació i apreciació de les qualitats dels altres.

– Els valors ètics.

• Valorar la importància de les virtuts socials i cíviques per fomentar una bona convivència social.

• Comprendre la importància del diàleg i la metodologia que cal seguir per resoldre conflictes.


38


• Reflexiona sobre el paper de l’educació i les influències externes en la gestació de la identitat personal. C. So-cials i cíviques.

• Reconeix i assumeix la capacitat i la llibertat de l’ésser humà de modelar la seua pròpia vida i controlar la seua conducta. C. Aprendre a aprendre.

• Fa un reconeixement i una identificació adequats de les seues emocions davant situacions adverses de la vida quotidiana. C. Aprendre a aprendre.

• Comprén el concepte d’assertivitat per a la resolució de conflictes. C. Comunicació lingüística.

• Reflexiona sobre la intel·ligència emocional com a base per modelar la seua conducta d’acord amb actituds cívi-ques. C. Aprendre a aprendre.

− Comprén el paper de la protecció i l’educació com a fac-tors d’influència de la identitat i del desenvolupament per-sonal. P. 20 A. 02.

− Reflexiona sobre la seua pròpia conducta i assumeix la seua responsabilitat en exercicis de presa de decisions d’acord amb diferents opcions possibles. P. 21 A. 04.

− Identifica les seues actituds i reaccions davant determi-nades situacions de la vida quotidiana i identifica la seua pròpia conducta i la conducta desitjable. P. 24 A. 11.

− Analitza una situació conflictiva i tria la solució més ade-quada. P. 20 A. 18.

− Identifica i determina les habilitats socials que es posen en pràctica en un exemple dialogat de la vida quotidiana. P. 25 A. 12.


• Reflexiona sobre la sociabilitat natural de l’ésser humà i els principals valors ètics per a la convivència. C. Socials i cíviques.

• Raona sobre la necessitat de les normes socials per a la vida en societat i la bona convivència. C. Socials i cívi-ques.

• Té en compte les virtuts necessàries per a una bona vida en societat en relació amb la conducta individual i la res-ponsabilitat personal. C. Socials i cíviques.

• Considera el paper de la intel·ligència emocional com a eina per millorar la relació amb les altres persones. C. Socials i cíviques.

− Respon preguntes de reflexió i judici crític sobre per què l’ésser humà és social per naturalesa. P. 23 A. 08.

− Transmet idees i argumenta amb claredat sobre les nor-mes ètiques per viure en societat. P. 23. A. 09.

− Considera les normes socials que serien necessàries en un experiment mental de fundació i organització d’una societat. P. 22 A. 05.

− Reflexiona sobre les limitacions de la llibertat personal per facilitar la convivència. P. 22 A. 05 c.

− Valora la importància de l’empatia com una habilitat so-cial fonamental, i aporta solucions a través de la lectura i el debat d’un text. P. 27 A. 17.

− Treballa la interpretació de les seues reaccions davant situacions hipotètiques i el coneixement de si mateix i de l’actitud que caldria esperar per a una bona relació amb els altres. P. 24 A. 11.


• Treballa les virtuts com la sinceritat, l’honestedat i l’hon-radesa com a punt de suport bàsic per a una vida ètica i una bona convivència. C. Socials i cíviques.

• Identifica les conductes ètiques en les quals es mostra empatia. C. Aprendre a aprendre.

• Considera positivament el paper de les regles per resol-dre conflictes. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

• És conscient de la necessitat del diàleg i l’assertivitat. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

− Identifica els valors ètics transmesos en un conte i sap expressar-ne la moralitat. P. 23 A. 06.

− Treballa la importància dels valors ètics mitjançant la rea-lització d’una tasca creativa. P. 23 A. 07.

− Distingeix les situacions en què es transmet empatia mit-jançant l’observació de fotografies. P. 26 A. 16.

− Proposa diferents solucions per a diferents casos conflic-tius seguint la metodologia de resolució de conflictes. P. 21 A. 04.

− Analitza situacions conflictives i dóna les respostes ade-quades tenint en compte l’assertivitat. P. 20 A. 18.



39



– La consciència moral com a mètode de distinció d’allò que està bé i allò que està malament.

– Desenvolupament d’un pensament crític i autònom.

– Consciència dels valors propis.

– Identificació de la pròpia escala de valors.

– Reflexió sobre la presa de decisions en funció de la satis-facció immediata o el compliment del deure.

– La comprensió lectora.

– Reflexió sobre el sentit de la vida a partir de les ètiques dels fins.

– Identificació d’avantatges i inconvenients de les deci-sions.

• Identificar i argumentar raonadament les accions correc-tes i incorrectes a partir de la consciència moral.

• Entendre la importància de l’elaboració d’una escala prò-pia de valors a partir de l’ús de la raó i la llibertat per a la construcció de la identitat.

• Valorar la presa de decisions personal segons els fins perseguits i acceptar les conseqüències dels propis ac-tes.


– Diferenciació entre accions correctes i incorrectes en la vida social.

– La importància dels valors en relació amb l’entorn.

– La comunicació assertiva.

– La importància del diàleg en la resolució de conflictes i en l’assertivitat.

– Treball col·laboratiu per reflexionar sobre els valors fonamentals.

– La importància d’una bona argumentació per defensar les postures en exercicis de debat.

– Habilitats de comunicació: l’expressió oral.

– El respecte i la dignitat personal.

• Reflexionar sobre els valors fonamentals que ha de de-senvolupar l’individu per afavorir un bon comportament i millorar les seues relacions amb l’entorn.

• Comprendre la importància d’una conducta assertiva per fomentar la resolució de conflictes fent èmfasi en el res-pecte i la dignitat.

• Posar en pràctica habilitats de comunicació per mitjà de l’expressió oral en debats per tal de presentar arguments de manera clara i ordenada.


– Reflexió sobre què és actuar bé.

– La importància dels valors morals.

– La distinció entre ètica i moral.

– Reflexió sobre l’ètica del plaer.

– Definició i caracterització de la moral.

– Definició d’ètica.

– La jerarquia dels valors.

– Caracterització dels dilemes morals.

– Classificació dels valors depenent de l’àmbit al qual s’as-socien: valors estètics, religiosos, instrumentals, vitals, etc.

– Diferenciació entre ètiques de fins i ètiques de regles.

– Presentació de l’hedonisme com a teoria ètica dels fins.

– Aplicació de la teoria epicúria a la vida quotidiana.

• Establir una distinció entre ètica i moral i destacar el pa-per de la reflexió ètica per fomentar racionalment la con-ducta de l’ésser humà.

• Apreciar la importància dels valors i fixar-se en la seua classificació per millorar la vida individual i col·lectiva de les persones.

• Presentar i caracteritzar les teories ètiques segons els fins i les regles, i enunciar els aspectes fonamentals de l’hedonisme d’Epicur.


40


• Emet judicis sobre la moralitat de les accions i els posa en comú amb la resta del grup. C. Socials i cíviques.

• Identifica els valors més importants per a si mateix i ar-gumenta la seua tria. C. Socials i cíviques.

• Elabora judicis morals sobre supòsits pràctics fent èmfasi en els valors associats a cada situació. C. Socials i cívi-ques.

• Actua estimant les conseqüències de les seues accions. C. Socials i cíviques.

− Distingeix els comportaments bons i dolents en una tau-la. P. 36 A. 01.

− Raona sobre els motius per considerar una acció bona o dolenta. P. 37 A. 02.

− Pren consciència de la pròpia jerarquia, selecciona els valors més importants a partir d’una llista i els compara amb la resta de companys. P. 38 A. 06.

− Reflexiona sobre com actuar davant una situació deter-minada, tenint en compte la moralitat de les accions. P. 41 A. 13.

− Treballa en equip per al compliment d’un fi comú i res-pecta els punts de vista divergents. P. 40 A. 12.


• Argumenta raonadament la rellevància dels diferents tipus de valors i estableix prioritats entre ells. C. Socials i cíviques.

• Destaca la necessitat dels valors morals per establir rela-cions entre l’individu i la societat. C. Socials i cíviques.

• Desenvolupa tècniques de comunicació assertiva i mos-tra respecte per les opinions dels altres. C. Comunicació lingüística.

• Utilitza la capacitat d’empatitzar i les diferents habilitats socials a la faena en grup per dur a terme un projecte co-mú. Aprendre a aprendre.

− Utilitza la tecnologia en grup per elaborar una presenta-ció sobre les diferents classes de valors i la seua impor-tància. P. 30 A. 08.

− Entén la importància dels valors morals en comparació de la resta dels valors: vitals, intel·lectuals i estètics. P. 41 A. 16.

− Treballa en grup i exercita la iniciativa elaborant una teo-ria ètica d’acord amb el final establert. P. 43 Exercita la teua iniciativa.

− Elabora en grup una campanya publicitària per donar a conéixer els valors que es consideren fonamentals mit-jançant cartells, pancartes, etc. P. 44 Taller d’ètica.


• Assimila les definicions d’ètica i moral i és capaç d’apli-car-les en exercicis pràctics. Aprendre a aprendre.

• Entén la necessitat de la reflexió ètica per guiar les ac-cions humanes. C. Socials i cíviques.

• Classifica els valors en funció de l’àmbit al qual perta-nyen i entén les seues aplicacions a la vida quotidiana. C. Socials i cíviques.

• Enuncia els elements distintius de les ètiques de fins i les ètiques de regles i aplica les característiques de cadas-cuna a supòsits pràctics. C. Socials i cíviques.

• És capaç de presentar la teoria hedonista d’Epicur, des-tacar-ne els elements principals i aplicar-la a situacions concretes. C. Socials i cíviques.

• Treballa en grup per elaborar i presentar arguments a fa-vor i en contra de la teoria d’Epicur. C. Com. lingüística.

− Determina si els casos presentats corresponen a l’ètica o a la moral. P. 37 A. 05.

− Argumenta raonadament per què uns comportaments són bons i uns altres són dolents. P. 37 A. 02.

− Elabora un quadre dels diferents grups de valors i com-parteix les seues opinions amb la resta de companys. P. 39 A. 07.

− És capaç de definir l’ètica de fins i l’ètica de regles. P. 47 A. 23.

− Caracteritza els objectius que busquen les ètiques mitjançant fotografies. P. 42 A. 18.

− Determina quines conductes es corresponen amb els consells d’Epicur per viure bé. P. 47 A. 22.

− Distingeix entre conductes que produeixen plaer o pro-dueixen dolor a partir de la teoria hedonista. P. 46 A. 21.

− Elabora un diàleg en grup per defensar o argumentar l’ètica epicúria. P. 46 Treballa en equip.



41



– La importància dels valors per a la bona convivència.

– Necessitat de les relacions interpersonals per a una vida feliç.

– El respecte als valors democràtics per fomentar la vida en societat.

– La importància de la justícia.

– Actitud crítica davant conductes autoritàries.

– La importància de les pròpies preses de decisions.

– Legitimació dels Drets Humans a partir de la dignitat de l’ésser humà.

– El valor de la igualtat en el context democràtic.

– El respecte i la dignitat personal.

– L’escolta activa de l’interlocutor.

• Reflexionar sobre el significat de la bona vida i la felicitat per fomentar les relacions interpersonals.

• Emprar la conducta assertiva i les aptituds socials neces-sàries per posar en pràctica unes relacions interperso-nals més justes i enriquidores.

• Entendre les característiques principals del funcionament de la democràcia i de la Constitució espanyola d’acord amb l’organització de la societat per a la bona convivèn-cia.


– Reflexió sobre què significa viure bé.

– Exercici del pensament crític.

– La relació entre ètica i política com a simbiosi entre el bé individual i el bé comú.

– Presentació dels valors cívics.

– La pròpia concepció de la felicitat i la seua relació amb la felicitat del bé comú.

– Diferència entre valors ètics i valors cívics.

– Habilitats de comunicació: l’expressió i la comunicació.

– El diàleg com a element d’acostament entre les perso-nes.

• Identificar la relació que mantenen l’ètica i la política i ponderar la pròpia concepció de la felicitat en relació amb la felicitat del bé comú.

• Respectar els valors socialment reconeguts a partir dels drets i els deures de la Constitució espanyola.

• Comprendre el sentit de la responsabilitat social i la justí-cia social en relació amb la consciència i els valors ètics.


– El funcionament i les bases de la democràcia.

– La Constitució Espanyola i els seus valors.

– Relació entre ètica i política.

– Caracterització i estudi del pensament ètic i polític en Aristòtil.

– L’organització política de l’estat.

– Els serveis públics.

– Identificació dels beneficis de la política.

– Presentació de la justícia.

– La concepció aristotèlica de la justícia.

– Els drets ciutadans.

– Anàlisi històric del concepte de súbdit.

– Diferenciació entre súbdit i ciutadà.

– La Declaració Universal dels Drets Humans.

– La democràcia representativa.

• Conéixer i apreciar les diverses concepcions de la justí-cia al llarg de la història.

• Reflexionar sobre les actituds de compromís polític i la participació activa dels ciutadans en la vida comuna.

• Valorar històricament el concepte de democràcia i de ciutadà en relació amb la consecució dels Drets Humans.

• Definir, entendre i valorar el funcionament de la demo-cràcia, els seus elements i els seus valors.


42


• Raona sobre la importància del benestar aliè per acon-seguir la felicitat. C. Socials i cíviques.

• Reflexiona sobre el propi concepte de felicitat. Aprendre a aprendre.

• Exposa la seua opinió sobre la pròpia concepció de la justícia i els valors socials. C. Socials i cíviques.

• Aprén les característiques principals de la Constitució es-panyola. C. Socials i cíviques.

• Entén el funcionament general del sistema democràtic. C. Socials i cíviques.

− Reflexiona sobre les dificultats de viure en solitari mitjan-çant un exercici de pensament crític. P. 52 A. 01.

− Identifica les seues preferències en relació amb la felicitat mitjançant situacions de la vida quotidiana. P. 54 A. 05.

− Aplica els coneixements estudiats sobre la justícia per donar una opinió respecte a les actituds que considera justes omplint una quadrícula. P. 55 A. 08.

− Compara la seua concepció dels diversos valors socials amb els seus companys. P. 54 A. 05.

− Aplica els coneixements sobre la Constitució espanyola en un exercici d’escriptura. P. 63 A. 19.

− Porta a terme una reflexió amb paraules seues sobre per què la democràcia és el sistema polític que millor i garan-tir els Drets Humans. P. 59 A. 17.


• Entén i sap expressar la diferència entre ètica i política. C. Digital.

• Reflexiona sobre els vincles entre ètica i política. C. So-cials i cíviques.

• Explica el contingut de determinats articles de la Consti-tució espanyola. C. Socials i cíviques.

• Explica els valors principals de la democràcia, així com la dificultat històrica de la seua consecució i el compromís que comporta defensar-los. C. Digital.

− Fa una recerca sobre el significat dels termes ètica i polí-tica. P. 53 A. 02.

− Reflexiona sobre situacions polítiques d’ètica dubtosa i les conseqüències que ocasionen. P. 53 A. 03.

− Fa un treball en grup sobre la presentació d’un article de la Constitució espanyola. P. 63 A. 20.

− Defineix què és la Constitució espanyola i quina funció té. P. 63 A. 23.

− Identifica els principis essencials per tal que una societat es puga anomenar democràtica i detecta els valors que falten en diferents situacions plantejades. P. 59 A. 18.


• Coneix i aprecia el plantejament polític d’Aristòtil i les seues consideracions sobre la justícia, la felicitat i el bé comú. C. Socials i cíviques.

• Enjudicia críticament el balanç entre els valors socials personals i els col·lectius. C. Socials i cíviques.

• Comprén la importància i l’evolució del concepte de ciuta-dà, i fa èmfasi en la consolidació dels drets humans i el pas del súbdit al ciutadà. C. Digital.

• Analitza els principals conceptes de la Constitució espa-nyola. C. Socials i cíviques.

• Distingeix entre democràcia directa i democràcia partici-pativa. C. Socials i cíviques.

− Comprén i explica adequadament els beneficis proporcio-nats per la política d’acord amb la concepció aristotèlica de la vida digna. P. 53 A. 04.

− Completa un quadre a partir de l’elecció dels valors prio-ritaris propis i els valors prioritaris que cal tindre en compte per a tota la societat. P. 54 A. 06.

− Fa una investigació sobre la relació entre la democràcia atenenca i la democràcia actual. P. 58 A. 16.

− Reflexiona sobre el concepte de súbdit a través de la recerca d’informació sobre les formes totalitàries de go-vern. P. 57 A. 15.

− Valorar la utilitat i l’ús de la Constitució espanyola a partir d’un esquema conceptual. P. 63 A. 23.

− Expressar oralment en què consisteix la democràcia di-recta i què la diferencia de la representativa. P. 63 A. 22.



43



– El caràcter universal dels Drets Humans.

– Lectura de la Declaració Universal dels Drets Humans.

– Treball en grup per assolir un objectiu comú.

– Desenvolupament d’arguments i tècniques per al debat.

– El respecte i la dignitat de l’ésser humà.

– Lectura, comprensió i assimilació dels articles principals de la Declaració Universal dels Drets Humans.

– El respecte pels altres.

– Identificació de situacions de conflicte en els entorns pròxims.

– La responsabilitat a l’entorn escolar.

• Valorar i reflexionar sobre la Declaració Universal dels Drets Humans des de la perspectiva de la dignitat huma-na.

• Millorar les relacions interpersonals i desenvolupar un pensament efectiu i independent mitjançant el debat i la faena en equip.

• Proposar-se desafiaments i prendre decisions de manera personal, meditada i responsable, i desenvolupar el sentit del compromís envers un mateix i envers els altres.


– Diferenciació entre justícia i legalitat.

– Aplicació pràctica dels conceptes de justícia, legalitat i legitimitat.

– Presentació de la desobediència civil.

– La relació entre ètica, dret i justícia.

– Reflexió sobre els punts de vista diferents dels propis.

– Realització d’una faena sobre els serveis a què tenien dret les generacions anteriors i els de la pròpia.

– Realització de diàlegs i faenes en grup.

– Valoració de l’altruisme per a la convivència en l’entorn escolar.

• Entendre i saber explicar la diferència entre legalitat i jus-tícia, i diferenciar i exposar les relacions que mantenen l’ètica, el dret i la justícia.

• Reconéixer la necessitat de l’esperit crític i el compromís dels ciutadans en la vida política per al manteniment i el reforç dels drets humans.


– La fonamentació del dret.

– La relació entre l’ètica i el dret.

– La consciència dels drets i les obligacions com a ciuta-dans.

– Aplicació pràctica dels conceptes de legitimitat i legalitat.

– Caracterització dels diferents tipus de drets: socials, ci-vils, econòmics i humans.

– La Declaració Universal dels Drets Humans.

– La regla d’or de la moral.

– Caracterització dels Drets Humans.

– La contribució ciutadana al benestar del conjunt de la societat.

• Comprendre la diferència entre legalitat i legitimitat mit-jançant la vinculació de l’ètica amb la justícia i el dret.

• Entendre el desenvolupament dels drets humans en el seu sentit històric com a conquesta de la humanitat mit-jançant una confrontació entre la legalitat i la legitimitat.

• Analitzar i entendre el preàmbul de la Declaració Univer-sal dels Drets Humans en relació amb la dignitat de les persones i les seues característiques principals.


44

BLOC 1: ESTÀND. D’APRENENTATGE I COMPET. CLAU BLOC 1: DESCRIPTORS • Raona el valor de la respectabilitat i la dignitat humana

en relació amb els Drets Humans. C. Socials i cíviques.

• Reflexiona, sintetitza i estructura els seus pensaments. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

• Mostra iniciativa en la realització d’activitats al centre es-colar i en els debats. Sentit d’iniciativa i esperit emprene-dor.

• Identifica avantatges i inconvenients d’una possible solu-ció abans de prendre una decisió ètica. C. Socials i cívi-ques.

− Reconeix els casos de vulnerabilitat dels Drets Humans en un exercici amb il·lustracions.

− Argumenta una opinió sobre el preàmbul de DUHD es-tructurant les seues explicacions. P. 73 A. 15.

− Porta a terme una campanya per promoure els drets humans amb responsabilitat, autonomia i esforç. P. 74 A. 3 Taller d’ètica.

− Analitza correctament un text que planteja un dilema mo-ral en relació amb els DH. P. 75 A. 5 Taller d’ètica.

− Valora els avantatges i els inconvenients de les accions abans de prendre una decisió ètica. P. 68 A. 02.

− Reflexiona sobre la legalitat i la legitimitat a partir d’un cas exemplar de desobediència civil. P. 69 A. 03.


• Entén, valora i aplica la diferència que hi ha entre allò le-gal i allò legítim. C. Socials i cíviques.

• Comprén i sap expressar els matisos i les relacions entre ètica, dret i justícia. C. Socials i cíviques.

• Investiga l’abolició de lleis injustes del passat per reflexio-nar sobre el compromís ciutadà. C. Digital.

− Raona sobre diferents situacions de la vida quotidiana depenent de si són legals i/o legítimes, i justifica la seua resposta. P. 68 A. 01.

− Exposa la seua opinió sobre la relació del dret amb la justícia. P. 71 A. 09.

− Completa un gràfic sobre la moralitat i la legalitat de dife-rents situacions de la vida quotidiana. P. 71 A. 05.

− Busca informació sobre la faena infantil, la pena de mort i el servei militar obligatori i la seua abolició a Espanya. P. 71 A. 07.

− Porta a terme una campanya per promoure els drets humans amb responsabilitat, autonomia i esforç. P. 74 A. 03 Taller d’ètica.


• Entén la asimetria entre justícia i dret, i distingeix els ca-sos pertanyents a l’àmbit de la llei i a l’àmbit de les lliber-tats. C. Socials i cíviques.

• Comprén i exposa per escrit el deure de l’aportació ciuta-dana al bé de la societat. C. Socials i cíviques.

• Coneix i explica verbalment la inalienabilitat dels Drets Humans. C. Socials i cíviques.

• Reflexiona sobre el preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans i el vincula a la regla d’or de la moral. C. Socials i cíviques.

− Determina correctament una sèrie de casos pel que fa a la seua pertinència a l’àmbit del dret (llei) o a l’àmbit dels drets (llibertats). P. 71 A. 06.

− Treballa en una activitat col·laborativia amb l’objectiu co-mú de buscar informació sobre els DH. P. 74 A. 03 Ta-ller d’ètica.

− Reflexiona sobre el compromís de la societat civil per a la consolidació dels DH. P. 69 A. 03.

− Expressa oralment i valora la naturalesa dels DH com a drets universals. P. 71 A. 11.

− Llig atentament els principals articles de la DUDH i comprén la seua relació amb l’ètica. P. 77 A. 18.

− Comprén la regla d’or de la moral com a justificació universal dels Drets Humans. P. 76 @Amplia a la xarxa…



45



– Consideració de l’impacte de la ciència i la tecnologia en el benestar i la salut de les persones.

– Treball en grup per debatre sobre l’impacte de les no-ves tecnologies en la vida social.

– Anàlisi crític dels beneficis i els perjudicis socials dels avanços tecnocientífics.

– Identificació dels possibles riscos en l’ús de les tecno-logies.

– Perills de les tecnologies de la informació i la comuni-cació: dependència i aïllament.

– Anàlisi dels factors relacionats amb les TIC.

– Les diferents eines en la comunicació mitjançant les TIC.

• Comprendre les conseqüències positives i negatives de l’evolució científica i tècnica en el desenvolupament de la vida social.

• Identificar els perills d’un mal ús de la tecnologia i fer èmfasi en la dependència i l’aïllament de l’individu davant els altres.

• Conéixer les TIC i desenvolupar diferents tècniques de comunicació per afavorir les relacions interpersonals.


– Consciència de les conseqüències negatives de l’evo-lució tecnològica i científica.

– Valoració ètica sobre el concepte d’avanç en la disci-plina científica.

– Necessitat de limitar la tecnologia i la ciència des d’un punt de vista moral i legal.

– Perills de les noves tecnologies: ciberassetjament, fraus i estafes.

– La comunicació mitjançant les TIC: avantatges i incon-venients de l’ús de les noves tecnologies.

– Les xarxes socials com a nova forma d’interacció so-cial.

• Prendre consciència de la comunicació mitjançant les TIC des de la perspectiva ètica i saber-ne identificar les conseqüències positives i negatives i els possibles pro-blemes durant el seu ús.

• Ser capaç d’emetre una valoració ètica de l’avanç cienti-ficotecnològic tenint en compte els perills que pot com-portar per a l’individu i per a la societat.


– Reflexió sobre els avantatges i els inconvenients del pro-grés tecnològic i científic.

– Valoració del desenvolupament tecnològic i la seua in-fluència en el món.

– Diferenciació entre ciència i tècnica.

– Presentació de la tecnociència i comparació amb la tèc-nica tradicional.

– Definició i problemàtica del concepte de progrés.

– Causes i conseqüències de la tecnodependència.

– Símptomes de la tecnoaddicció.

– Les tecnologies de la informació.

– Influència de la tècnica en l’àmbit econòmic, polític, moral i ecològic.

• Entendre la dimensió moral de la ciència i la tecnologia i reflexionar sobre els avantatges i els inconvenients del progrés tecnològic i científic.

• Ser conscient dels perills de les noves tecnologies i els problemes d’addicció i dependència que puguen ocasio-nar.

• Ponderar l’evolució i el progrés tecnològic en relació amb la tècnica en els àmbits econòmic, polític, moral i ecolò-gic.


46


• És capaç de reflexionar sobre com afecta la ciència i la tecnologia en la vida individual i social. C. Socials i cívi-ques.

• Entén els possibles riscos de l’ús de les tecnologies i reflexiona sobre possibles maneres de minimitzar-los. C. Socials i cíviques.

• Col·labora en grup per dur a terme un treball d’investiga-ció sobre l’ús de les TIC i és capaç de presentar conclu-sions. C. Digital.

− Analitza els efectes positius i negatius de diferents pro-ductes tecnològics en relació amb les conseqüències so-bre les persones i el medi ambient. P. 84 A. 05.

− Identifica els aspectes de la vida en els quals afecten els canvis tècnics i científics. P. 85 A. 09.

− Utilitza la comprensió lectora per comprendre les conse-qüències negatives de la tecnologia i emet judicis morals en relació amb el tema. P. 90 A. 17.

− És capaç d’aplicar la teoria apresa a casos pràctics de la realitat. P. 90 A. 18.

− Fa enquestes en grup per conéixer l’ús de les TIC entre els alumnes del centre i reflexiona sobre els resultats per elaborar conclusions. P. 92 A. 01.


• Coneix els riscos lligats a l’ús de les TIC i és capaç de fer autocrítica sobre la seua pròpia relació amb les noves tecnologies. C. Socials i cíviques.

• Reflexiona sobre l’ús correcte de la tecnologia d’acord amb els valors ètics. C. Socials i cíviques.

• Aplica judicis morals al concepte d’avanç en la disciplina científica a partir de les seues conseqüències. C. Socials i cíviques.

• Utilitza criteris ètics per valorar la bondat de diferents avanços tècnics per a la humanitat. C. Socials i cíviques.

− Analitza la seua pròpia actitud davant la tecnologia i reflexiona sobre si en fa un bon ús o un mal ús mitjançant un test digital. P. 89 A. 16.

− Identifica les situacions en què s’utilitza correctament la tecnologia i aporta raons. P. 89 A. 14.

− Treballa en grup per elaborar un cartell explicatiu sobre l’ús responsable d’internet. P. 91 A. 19

− Classifica innovacions segons que respecten o no els límits morals i justifica les seues respostes aportant ar-guments. P. 85 A. 06.

− Argumenta raonadament si els diferents avanços tècnics suposen un progrés per al desenvolupament social, eco-nòmic i moral. P. 86 A. 02.


• Desenvolupa les habilitats de raonament i argumentació sobre els beneficis i els perjudicis de les noves tecnolo-gies. C. Aprendre a aprendre.

• Entén el perill que pot comportar el fet de dependre de les noves tecnologies. C. Aprendre a aprendre.

• Considera la tecnoaddicció com un problema caracterís-tic de les TIC i identifica els perills associats a la xarxa. C. Socials i cíviques.

• Distingeix entre la tècnica tradicional i la tecnociència. C. Matemàtica i C. Bàsiques en ciències i tecnologia.

• Reflexiona sobre el suposat progrés de les noves tecno-logies aplicades a l’àmbit social. C. Socials i cíviques.

− Participa en un debat i hi aporta els seus arguments so-bre els avantatges i els inconvenients dels telèfons intel-ligents. P. 86 A. 04 Taller d’ètica.

− Sap identificar la tecnodependència a partir de l’anàlisi i l’enumeració dels principals símptomes, i hi aporta solu-cions de forma positiva. P. 91 A. 22.

− És conscient de les principals causes de l’addicció a les noves tecnologies. P. 91 A. 21.

− Identifica els símptomes de la tecnoaddicció aplicats en casos concrets. P. 90 A. 18.

− Distingeix i agrupa objectes segons que representen la tècnica tradicional o la tecnociència. P. 83 A. 03.

− Elabora un judici crític sobre l’acceptabilitat moral i el be-nefici social dels avanços científics. P. 87 A. 10.



47

5. ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

Les unitats didàctiques estan organitzades de la següent forma:

TEMA 1. SOM PERSONES 1. Què vol dir ser persona? 2. Qui dirigeix la meva vida? Taller d'ètica. 3. Com he arribat a ser qui som? 4. La importància de les emocions 5. Tot allò que sent és bo? SÍNTESI · ELS VALORS A EXAMEN.

TEMA 2. VIVIM EN SOCIETAT 1. Per què som sociables? 2. Valors per conviure. 3. Les habilitats socials. 4. Posar-se al lloc de l'altre. Taller d'ètica. 5. La importància de l'assertivitat. SÍNTESI · ELS VALORS A EXAMEN.

TEMA 3. ÈTICA I MORAL 1. De la moral a l'ètica. 2. Qüestió de valors. 3 Els valors morals. 4. En què consisteix actuar bé? Taller d'ètica. 5. La recerca del plaer. SÍNTESI · ELS VALORS A EXAMEN.

TEMA 4. VIURE EN DEMOCRÀCIA 1. Què significa viure bé? 2. Valors per conviure. 3. De súbdits a ciutadans. 4. El funcionament de la democràcia. Taller d'ètica. 5. La Constitució espanyola i els seus valors. SÍNTESI · ELS VALORS A EXAMEN.


48

TEMA 5. CIUTADANS AMB DRETS 1. És el mateix just que legal? 2. El dret i els drets. 3. Per què tenim drets? Taller d'ètica. 4. Un codi ètic per a la humanitat. SÍNTESI · ELS VALORS A EXAMEN.

TEMA 6. CIÈNCIA, TÈCNICA I VALORS 1. Com ha canviat el món! 2. Les dues cares de la ciència i la tècnica. Taller d'ètica. 3. Amos o esclaus de les tecnologies? 4. Les conseqüències de la tecnoaddicció. SÍNTESI · ELS VALORS A EXAMEN.

Pel que fa als criteris d’avaluació, a les competències, al estardars d’aprenentatge i als descriptors aquests ja s’han detallat en l’apatat anterior unitat per unitat

5.1. TEMPORALITZACIÓ Atés que aquesta matèria té una càrrega lectiva d’2 hora setmanal, considerem que la

distribució temporal aproximada corresponent és la següent:

PRIMERA AVALUACIÓ

Unitats didàctiques 1 i 2

SEGONA AALUACIÓ


TERCERA AVALUACIÓ


6. METODOLOGIA

6.1. . METODOLOGIA GENERAL DE LA MATÈRIA Pel que fa, específicament, a l'aspecte metodològic amb què s'ha de desenvolupar el

currículum, es manté, en cada una de les 6 unitats didàctiques d'aquesta matèria, un equilibri entre els diversos tipus de continguts: conceptes, procediments i actituds continuen orientant, d’una


49

manera integrada i interrelacionada, el procés d'ensenyament-aprenentatge, ja que cada un d'aqueixos continguts compleix funcions distintes, però complementàries en la formació integral de l'alumne, encara que en una matèria com aquesta els conceptes no siguen els elements més rellevants de l'aprenentatge. La flexibilitat i l'autonomia pedagògica són característiques del procés educatiu, de manera que el professor pot fer servir els recursos metodològics que millor garantisquen la formació de l'alumne i el desenvolupament ple de les capacitats personals i intel·lectuals d’aquest, sempre afavorint-ne la participació perquè aprenga a treballar amb autonomia i en equip, de manera que ell mateix construïsca el seu propi coneixement i les seues pròpies conviccions, i més en una matèria com aquesta. Per això, tots aqueixos objectius intervenen en el seu desenvolupament integral com a alumne i com a persona (capacitat per a conéixer, comprendre i explicar) i són abastables molt especialment des d'aquesta matèria.

Tal com hem posat de manifest anteriorment, la matèria pretén uns objectius formatius que, ells mateixos, orientaran la pràctica educativa a l'aula. L'alumne ha de conéixer, per descomptat, uns continguts determinats, però sobretot ha de reflexionar sobre aquests per a interpretar la realitat actual com una construcció humana al llarg del temps (per consegüent, permanent en la mesura que els ciutadans la vulguen i no desitgen modificar-la). En conseqüència, la socialització pròpia de l'acció educativa i de la institució escolar ha de dotar els alumnes de tots els recursos que necessiten per a comprendre aqueixa realitat en què viuen i per a incidir-hi, si així ho volen i els seus plantejaments ètics i morals ho aconsellen.

La tasca de la institució escolar, sobretot en aquesta matèria, no es limita només a fer arribar a l'alumne una sèrie de coneixements, sinó a proveir-lo d'uns recursos personals i intel·lectuals i d'uns valors que faciliten el seu comportament ciutadà, una cosa que es presenta difícil moltes vegades, vistos els comportaments que ixen a la llum periòdicament gràcies als mitjans de comunicació (violència de gènere, violència juvenil, agressions xenòfobes, comportaments incívics i autoritaris…). Els joves no són diferents dels adults quant als comportaments socials: reaccionen amb prejuís semblants al que desconeix (i als desconeguts), pretenen mantenir espais de poder que els asseguren el control i la influència sobre individus i col·lectius més dèbils, concedeixen carta de naturalesa a fenòmens que no són més que construccions socials mancades de tota lògica, són influïts per tòpics que difonen alguns mitjans de comunicació, i així un llarg etcètera en una multitud d'aspectes. En aquest context, la tasca de la institució escolar es presenta àrdua, perquè ha de competir amb uns rivals ben poderosos: mitjans de comunicació, tecnologies de la informació i de la comunicació, societat hedonista, etc. Totes aquestes consideracions no fan més que condicionar la metodologia del procés d'ensenyament- aprenentatge (activa, participativa, amb capacitat perquè l'alumne aprenga i reflexione per si mateix i puga treballar en equip) i la manera com s'organitzen els continguts curriculars.

Recordar, per altra banda, que en el marc de la seva Programació Didàctica, els centres han de precisar, en cada curs, els objectius que garanteixen les Competències Clau, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals la feina en equip ha de ser una constant.

Així, el desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de


50

formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seva millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada centre no es limitarà a les competències clau, malgrat que les inclogui. En el currículum hi haurà competències clau fonamentals i altres que no ho seran tant, perquè cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats a partir dels Estàndards d’aprenentatge propis de cada àrea o matèria. No es pot oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seva identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les Competències Clau, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinin aprenentatges específics que resultin rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de cercar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguin aplicar, en diferents contexts, els continguts dels quatre coneixements que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). A més, crearà contexts i situacions que representin reptes per als alumnes, que els convidin a qüestionar-se els seus coneixements actuals, que els obliguin a ampliar la perspectiva i a contrastar les seves opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tendran un protagonisme especial les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavoresquin el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La manera d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguin presents. Per tant, a més de les habilitats, també es tendran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives duran a terme una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques a cada nivell educatiu.

6.2. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES En aquesta matèria adquireix una importància especial la iniciació en l’argumentació ètica

com a recurs didàctic. L'alumne reflexionarà al llarg del curs diferents situacions sobre l'estat, per


51

exemple, les característiques de les societats democràtiques —ha de conéixer que la seua història està plena d'avanços i retrocessos—, la situació dels immigrants—ha de conéixer, per exemple, que drets històricament reconeguts en la nostra societat no ho estan encara en molts llocs del món, o que no és el mateix que es reconeguen drets i el seu exercici efectiu—, etc., sempre contraposant la situació real i el que sobre això propugna el respecte més elemental a la dignitat de la persona — independentment que algunes vegades es puguen plantejar dilemes summament hipotètics, la qual cosa d'altra banda afavoriria la capacitat de reflexió abstracta—.

Aqueixa contradicció entre realitat i conflicte moral obligarà l'alumne a iniciar-se en l’anàlisi moral d’una manera progressiva però crítica, raonada i reflexiva. Ha de saber analitzar la situació, i aportar una visió o una solució moral sobre ella. Ha de saber, en definitiva, posicionar-se sobre assumptes que són ben presents en el món en què viu, sobre la legitimitat d’aquests (o fins i tot sobre possibles conflictes entre legalitat i legitimitat). La informació que faciliten els mitjans de comunicació o les tecnologies de la informació (recurs metodològic imprescindible, d'altra banda) poden servir perquè l'alumne investigue sobre les interpretacions ben diverses que hi ha sobre qualsevol fet o fenomen social.

El respecte que els alumnes han de mostrar envers les posicions d'altres, bé siga en debats o en l’argumentació ètica pràctica que es realitze a l’aula, no ha d'implicar ni l'acceptació acrítica d'idees diferents de les pròpies, ni tampoc caure en una mena de relativisme moral en què totes les idees són igualment vàlides. La tasca d'aquesta matèria ha de ser, precisament, la d'analitzar aqueixes idees (les pròpies i les alienes) a la llum del respecte als drets inalienables de la persona (llibertat i justícia, entre altres) i no des de la perspectiva d'una ideologia determinada.

Una metodologia interessant és la basada en la realització de treballs col·lectius, de manera que els alumnes investiguen, utilitzen múltiples fonts d'informació, compartisquen el treball, plantegen diverses hipòtesis entre ells, etc. Treballar amb metes comunes permet no sols assolir alguns dels objectius de la matèria, sinó sobretot crear sentiments de tolerància, respecte, solidaritat, sentiment comunitari, empatia…

Així mateix, en el marc que ho permeten la capacitat intel·lectual i la competència lectora de l'alumne i com a mitjà de fomentar-les, la lectura crítica de textos i documents esdevé un recurs didàctic important i constant (una gran part de les activitats del llibre de text utilitzat giren entorn de l’anàlisi i el comentari de textos).

Aquestes no són sinó algunes estratègies metodològiques que poden emprar-se a l’aula, però no les úniques: taules redones, panells, treball interdisciplinari amb unes altres matèries, entrevistes, fins i tot el treball en la tutoria, la pràctica de les normes internes del centre o la participació en projectes solidaris, etc., poden servir perfectament per a assolir els objectius de la matèria, això sí, sempre que potencien la participació i, per què no, la presa de decisions i l'assumpció de responsabilitats, és a dir, la posada en pràctica dels mateixos valors que es treballen en la matèria.

Si concretem les activiats i estratègies per temes aquestes serien les següents:

TEMA 1

– Aquest primer tema s'inicia amb una caracterització del concepte de persona. Pretenem que l'alumnat comprengui en què consisteix ser una persona i que identifiqui els trets i


52

característiques que ha de reunir una persona. A partir d'aquests coneixements analitzarem situacions de la vida real en què ens vàrem comportar adequadament com a persones i altres en què no ens vàrem conduir com a tals.

– Una vegada assumida la caracterització del concepte de persona, definirem els conceptes d'autonomia moral i heteronomia moral. A partir d'aquestes definicions, intentarem que l'alumnat reflexioni sobre la necessitat de conduir-se amb autonomia moral i analitzi situacions en què ens vàrem conduir de forma autònoma o heterònoma. També reflexionarem de forma crítica sobre els motius pels quals alguns joves fumen o beuen alcohol.

– Prosseguirem amb la realització d'un taller d'ètica. A partir de la lectura d'un text, desenvoluparem una sèrie d'activitats que millorin l’autonomia i l’autoconeixement. A més a més, plantejarem un debat sobre la necessitat de complir les promeses donades.

– A continuació, analitzarem què és la personalitat i descriurem els factors biològics, socioculturals i personals que conformen la pròpia personalitat. Igualment, analitzarem i comentarem la importància d'una sèrie de valors en la configuració de la personalitat.

– Finalment, conclourem amb l'anàlisi de les emocions, l'educació i la intel·ligència emocional .

TEMA 2

– En aquest tema l'alumnat es familiaritzarà amb la sociabilitat humana i les habilitats, pautes i conductes que afavoreixen la socialització de les persones i la seva convivència amb els altres.

– En primer lloc, establirem les principals raons per les quals els éssers humans són sociables i insistirem en el fet que la sociabilitat és connatural, innata en l’ésser humà.

– Després prosseguirem amb l'anàlisi de la conflictivitat humana. Primer, assenyalant que els conflictes formen part de la vida social de totes les persones. Després insistirem que podem gestionar i resoldre els conflictes que es presentin en la nostra vida d'una forma constructiva i assertiva.

– En aquest sentit identificarem les regles per resoldre conflictes i les aplicarem a una sèrie de situacions conflictives de la vida quotidiana.

– Prosseguirem explicant la importància de les regles i valors que establesquin pautes de conducta i normes per possibilitar la pròpia convivència entre les persones d'una societat. Després, identificarem i reflexionarem sobre els valors necessaris per a la convivència.

– L'apartat Taller d'ètica constituirà una part especialment rellevant d'aquest tema, en tant que ens oferirà una sèrie de pautes i situacions concretes en què desenvolupar el raonament moral, les habilitats socials i la feina en equip.

TEMA 3

– El tema presta una especial atenció a la definició i la diferenciació de l'ètica i la moral, i presta atenció tant a les diferències teòriques entre tots dos conceptes com en l'anàlisi de situacions o reflexions que tenen un caràcter ètic o moral.


53

– Aquest treball de definició de l'ètica i la moral s’emprarà, així mateix, en la reflexió sobre les accions correctes i incorrectes en l'àmbit de la moral.

– Prosseguirem treballant els conceptes de valor i jerarquia de valors. Pretenem amb això que l'alumnat entengui què són els valors, identifiqui els valors rellevants i apreciï la incidència de cada un d'ells.

– A més a més, també classificarem els valors segons siguin: vitals, intel·lectuals, instrumentals, estètics, afectius, religiosos o morals. Prestarem una atenció especial a aquests últims, i assenyalarem com els valors morals i la seva assumpció lliure i raonada ens ajuden a conduir-nos correctament.

– A continuació prosseguirem amb la caracterització de les ètiques de fins i les ètiques de regles. Dedicarem, a més a més, l'apartat Taller d'ètica a reflexionar sobre tots dos tipus d'ètica.

– Finalment, descriurem l'ètica hedonista d'Epicur.

TEMA 4

– En aquest tema ens aproximarem als aspectes bàsics de la vida en democràcia. Iniciarem aquesta tasca definint amb claredat en què consisteix la política i quin és la seva relació amb l'ètica. En aquest punt ens detendrem en l'anàlisi ètica de les conductes o situacions polítiques.

– Una vegada que l'alumnat ha comprès la importància de l'eticitat en la convivència democràtica, incidirem en el reconeixement i la caracterització dels valors cívics que han de regir la convivència pacífica i constructiva en una societat democràtica.

– Prestarem una especial atenció al valor de la justícia i a la reflexió aristotèlica sobre la justícia i sobre la relació que ha d’existir entre la política i l'ètica.

– A continuació, comentarem les diferències que existeixen entre ser súbdit i ser ciutadà. Insistirem en els drets que tots tenim com a ciutadans d'una societat democràtica i relacionarem aquests drets amb els establerts en la DUDH.

– Prosseguirem amb una breu descripció dels aspectes clau que articulen el funcionament de la democràcia. Primer explicarem què és la sobirania popular i la rellevància d'aquest concepte en el funcionament d'una democràcia. Després identificarem els principals elements que ha de reunir un sistema polític democràtic i els valors que han de regir una societat democràtica.

– Clourem el tema amb la caracterització del sistema democràtic espanyol i amb una detallada anàlisi de la Constitució Espanyola.

TEMA 5

– Aquest tema se centra en l'anàlisi dels drets humans. Iniciam aquesta labor proposant una anàlisi detallada i una profunda reflexió sobre les diferències existents entre el que és legal, d'una banda, i el que és just o legítim, de l’altra. Per dur a terme aquesta tasca ens recolzarem en una sèrie de casos i situacions en les quals el que és legal i el que és just entren en conflicte, particularment en el cas de Rosa Parks.


54

– Partint d'aquesta anàlisi del que és just i el que és legal, prosseguirem amb la caracterització del dret, com a conjunt de lleis per ordenar una societat, i la definició de drets com a allò que ens correspon només pel fet de ser persones.

– Seguidament, aplicarem aquests coneixements a la reflexió sobre situacions en què l'aplicació del dret pot ser justa o injusta.

– A continuació, detallarem l'origen dels drets humans i establirem amb claredat que es tracta de drets que totes les persones tenim de manera universal només pel fet de ser persones.

– Igualment, realitzarem una anàlisi detallada de la Declaració universal dels drets humans. Finalment, analitzarem en què consisteix la regla d'or de la moral. Els continguts prèviament assenyalats es treballaran en situacions concretes de la vida quotidiana al llarg de l'apartat Taller d'ètica.

TEMA 6

– Com a fil conductor, el tema se centra en una gran diversitat de qüestions relacionades amb la ciència i la tècnica, i de quina manera aquestes condicionen positivament o negativament la nostra vida i la forma en què ens hem de conduir davant les realitats tecnocientífiques de la nostra societat.

– Per desenvolupar aquesta tasca, el tema s'inicia amb una breu descripció de com la ciència i la tècnica han transformat el món en la nostra història recent. Particularment, presta una especial atenció al procés de transició de la ciència tradicional vers la tecnociència i a les repercussions positives i negatives d'aquest procés.

– Seguidament, desenvoluparem una anàlisi detallada i una reflexió sobre les repercussions negatives i positives de la ciència. Incidirem en el fet que la ciència i la tècnica no són bones o dolentes en si mateixes sinó segons l'aplicació que se’n faci, i que les seves repercussions poden ser positives o negatives. En aquest punt insistirem en la necessitat d’establir límits legals i morals al desenvolupament tecnocientífic .

– A continuació, abordarem el problema de la tecnodependència. Definirem en què consisteix aquest tipus de dependència i incidirem en els factors de risc que poden afavorir la seva aparició.

– Finalment, caracteritzarem amb detall les conseqüències i els símptomes de la tecnoadicció. Treballarem, igualment, pautes de conducta que afavoresquin un ús constructiu i equilibrat de les TIC.

7. . AVALUACIÓ

7.1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes serà contínua i integradora, s’hi valorarà

l’assoliment dels objectius generals i específics programats per la matèria així com per a l’etapa; en ella es tindran en compte els criteris següents:

1. Valorar la llibertat com a projecte de construcció personal.


55

2. Descobrir els sentiments propis i els dels altres en les relacions interpersonals.

3. Raonar les motivacions de les conductes i de les tries tant personals com alienes.

4. Participar en la vida del centre i usar el diàleg per a superar els conflictes en les relacions escolars i familiars.

5. Identificar i rebutjar qualsevol mena de discriminació. Respectar les diferències personals i mostrar autonomia de criteri.

6. Identificar els principis bàsics de les declaracions internacionals dels drets humans i com han evolucionat.

7. Distingir situacions de violació dels drets humans i rebutjar-les.

8. Reconèixer i rebutjar les desigualtats de fet i de dret, en particular les que afecten les dones.

9. Reconèixer els principis democràtics, les institucions fonamentals, l’organització, les funcions i els tipus d’elecció dels òrgans de govern municipals, de la Comunitat Valenciana i de l’Estat espanyol, d’acord amb la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

10. Valorar la importància fonamental de la participació en la vida política.

11. Reconèixer les funcions que la Constitució assigna a les forces armades i als cossos de seguretat de l’Estat.

12. Conéixer les arrels de la pobresa, els diferents tipus de conflictes a què s’enfronta el món actual i els problemes que planteja solucionar-los.

13. Conéixer els trets principals de la globalització i valorar-ne la capacitat per a generar desenvolupament.

14. Conéixer les causes i les conseqüències principals dels accidents de circulació.

15. Identificar els senyals i les normes de circulació principals.

16. Distingir i valorar els conceptes de seguretat activa i passiva en els diversos àmbits de la circulació.

7.2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera indispensable per al procés educatiu afavorir

la participació de l’alumne en la seua pròpia avaluació, possibilitant la seua reflexió sobre el procés d’aprenentatge per tal de facilitar la consolidació de les estratègies i tècniques utilitzades amb resultats positius i, al contrari, la modificació d’aquelles que no hagen estat escaient en la consecució de les finalitats i objectius d’aquest procés.

Per fer-ho aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC seguirà les següents estratègies o instruments:

1. Explicitar sempre de manera clara i comprensible les pautes metodològiques a utilitzar en cada tipus d’activitats i subratllar els continguts essencials a assolir.


56

2. Corregir en públic sempre les activitats realitzades per tal que l’alumne les puga autocorregir i realitzar el seu propi procés d’avaluació.

3. Afavorir i incentivar la participació de l’alumnat en aquestes tasques de correcció per a que siguen conscients sempre del seus encerts i els seus errors.

4. Realització de diferents treballs per ser avaluats durant l’avaluació per tal que l’alumne puga anar veient el seu progrés educatiu.

5. Revisar de manera general, i personalitzada si s’escau, aquelles treballs, controls o exàmens que l’alumne realitze, amb la inclusió d’anotacions indicatives per part del professor, que assenyalen aquells punts o continguts que han estat satisfactòriament expressats i recollits i aquells que presenten deficiències.

6. Revisar el “Quadern de treball” de l’alumne per tal de veure, de manera global, quin és el seu progrés i quines són les seues mancances.

7. Indicar l’alumne/a, quan es crega oportú, que reelabore, després d’haver-li donat les pautes oportunes, aquells treballs que presenten deficiències.

7.3. ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ COM A REFERENT. Una tasca essencial del docent, i sense la qual el procés d’ensenyament-aprenentatge

no seria possible és la de l’avaluació. Però l’avaluació no s’ha de confondre amb la qualificació. I no s’ha de confondre perquè les seus funcions, tot i que puguen coincidir no són les mateixes. Es tracta doncs de definir quin és el tipus d’avaluació que es va a dur a terme, o el que és el mateix, es tracta d’explicitar què entén aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC per avaluar. En concret considera que les principals funcions de l’avaluació són les següents.

1. La funció bàsica de l’avaluació és comprovar si s’han aconseguit els objectius proposats i les competències bàsiques, i en quin grau, i a partir d’aquesta avaluació prendre dos tipus de decisions: Avaluar i qualificar els alumnes i avaluar les variables que intervenen en el procés d'ensenyança- aprenentatge.

2. Una altra funció important és la d’informar les persones interessades; aquesta informació no té perquè restringir-se necessàriament a les qualificacions atorgades als alumnes.

3. L’avaluació compleix una altra funció relacionada amb l’orientació, motivació, i aprenentatge del propi alumne per les raons següents:

• Pel que té de reforç del mateix aprenentatge, d’identificació dels propis errors, de consolidació del ja aprés.

• Pel que té de condicionant: l’esforç de l’alumne, què estudia i com ho i estudia dependrà del tipus d’avaluació esperada i dels resultats d’altres


57

avaluacions. El millor mètode per a canviar l’estil d’estudi de l’alumne és canviar de mètode d’avaluació.

4. La valoració dels resultats contribueix a aclarir els mateixos objectius, a reformular-los o canviar-los si és necessari. En definitiva, els objectius reals són els que s’avaluen de fet. La valoració dels resultats contribueix també a detectar i aclarir problemes metodològics, d’incongruència entre el que diem que volem i el que de fet fem i aconseguim. La condició perquè l’avaluació puga complir aquesta funció regulativa és que no la convertim en una activitat rutinària sinó reflexiva.

Des d’aquest punt de vista és clar que els criteris generals d’avaluació de l’assignatura han de ser doncs el clar referent que el docent ha de tenir present en el procés d’avaluació,

És evident que durant tot el procés d’ensenyament-aprenentatge es posaran en funcionament totes les estratègies d’avaluació referenciades a b a n s e s m e n t a d e s per tal d’informar a l’alumne de les competències que va assolint i d’aquelles que ha d’aprofundir i treballar més. Sols caldria afegir que l'influx positiu de l’avaluació en l’alumne depén en bona part de:

• La freqüència de l’avaluació.

• El coneixement a temps dels resultats.

• La qualitat de la correcció.

• La informació que reba.

• Etc.

Així doncs caldrà desenvolupar una avaluació contínua en temps i forma donat que no es tracta sols de avaluar contínuament a l’alumne, sinó també que ell siga coneixedor i entenedor dels resultats de l’avaluació i del perquè. Igualment ha de ser una avaluació holista i continuada, una avaluació a partir de competències i finament una avaluació motivadora que detecte, sí, els punt de millora, però que també subratlle els punts forts de l’alumne/a.

Els aprenentatges de l’alumne s’han d’avaluar de manera sistemàtica i periòdica, tant per a mesurar-ne individualment el grau d’assoliment (avaluació sumatòria, en diferents moments del curs) com per a (i per això) introduir en el procés educatiu tots els canvis que calguen si la situació ho demana (quan els aprenentatges dels alumnes no responen al que, a priori, se n’espera). A més d’aquesta avaluació sumatòria, que tendim a identificar amb les finals d’avaluació i de curs (ordinària i extraordinària, quan procedisquen), n’hi haurà d’altres, com són la inicial (no qualificada) i la final i, sobretot, la contínua o formativa, que es du a terme al llarg de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, en el qual està immersa, i que insisteix, per tant, en el caràcter orientador i de diagnòstic de l’ensenyament.

Els procediments i els instruments d’avaluació, en el cas d’aquesta avaluació contínua, han de ser l’observació i el seguiment sistemàtic de l’alumne, és a dir, s’hi han de prendre en


58

consideració totes les produccions que desenvolupe, tant de caràcter individual com grupal: treballs escrits, exposicions orals i debats, activitats de classe, investigacions, actitud davant de l’aprenentatge, precisió en l’expressió, autoavaluació... I els de l’avaluació sumatòria, les proves escrites trimestrals i les de recuperació (i de final de curs, si l’alumne no haguera recuperat alguna avaluació, i extraordinària, en el cas d’haver obtingut una qualificació d’insuficient en l’ordinària de final de curs). En tot cas, els procediments d’avaluació han de ser variats, de manera que es puguen adaptar a la flexibilitat que exigeix la mateixa avaluació i la mateixa matèria.

7.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

7.4.1. AVALUACIÓ ORDINÀRIA

Al llarg de cada tema s’aniran realitzant una sèrie de treballs o controls sobre la matèria per tal d’aconseguir dades sobre el grau de compliment dels objectius establerts dins la Programació.

La qualificació global serà la resultant de la suma de les notes tractades de forma ponderada, i tal qualificació estarà formulada a través de múltiples instruments d’avaluació que detallem a continuació:

Aquell alumne/a que tinga un quadern valorat com a No-Apte (menys d’1 punt) la primera vegada que es demane perdrà la possibilitat d'obtenir els dos punts i la següent vegada que se'l demane serà qualificat amb Apte, sense que aquest apte represente cap tipus de nota numèrica per sumar a la nota final. En cas que torne a ser qualificat de No Apte aquest tindria la consideració d'un negatiu (-1 punt) a descomptar de la nota final. Haurà de tenir-lo actualitzat per a la següent avaluació per tal de considerar-lo Apte.

La nota del Quadern representa un 20 % de la nota de cada avaluació, i serà qualificat entre zero i un punt seguint el següents criteris:

- 2 punts. El quadern està complet, té una presentació acurada i ordenada, no presenta faltes d’ortografia o puntuació – o no son significatives -, les preguntes estan desenvolupades, i no conté incorreccions significatives. Les preguntes de major grau de complexitat estan realitzades.

- 1,5 punts. El quaderns està complet, les preguntes prou desenvolupades, però la presentació no és l’adequada, o és desordenada, o conté incorreccions, o presenta faltes d’ortografia o puntuació destacades.

- 1 punts. Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions significatives , o la presentació no és gens adequada i és desordenada i/o conté faltes d’ortografia o puntuació.

- 0’5 punts. El quadern està incomplet i presenta deficiències greus en la resta d’aspectes.

- 0 punts. No s’ha lliurat el quadern dins el termini establert , o el que s’ha lliurat no es pot considerar com a tal.


59

Si el professor/a el considera adient pot introduir correccions a l’alça o a la baixa d’un quart de punt sobre les qualificacions abans referides.

Els treballs i controls que es demanen en cada avaluació seran corregits seguint els següents apartats:

- Presentació – ordre i respecte dels terminis de lliurament-.

- Ortografia i sintaxi.

- Riquesa i adequació del vocabulari utilitzat.

- Utilització escaient de vocabulari específic ètico-filosòfic.

- Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.

- Capacitat de síntesi i/o anàlisi del material proporcionat.

- Utilització i aprofitament del material presentat o buscat sense repetir-lo textualment.

- Aportacions de reflexió personal i relació amb altres temes.

Depenent del treball demanat – comentari de text, dossier, mural, etc.-, es donarà més pes específic a alguns d’aquests aspectes.

Cal tenir present que aquestes qüestions s’avaluaran de manera diferent al llarg de les avaluacions.

A l’inici del curs, el pes de les qüestions formals ( presentació, ortografia, etc.) serà major que a les següents avaluacions, en les quals l’exigència sobre l’ús del vocabulari específic, complexitat de l’argumentació, el no repetir textualment les informacions, les aportacions personals...tindran més valor a l’hora de qualificar els treballs.

Podem establir uns nivells mínims per avaluació per tal de poder obtenir una qualificació d’Apte en l’àrea d’Ètica. Aquest mínim s’aconseguirà quan l’alumne/a siga capaç de realitzar sobre els temes tractats el següent:

- A la primera avaluació; l’alumne/a ha de poder, per obtenir una qualificació de suficient, complir els criteris més formals abans esmentats, i explicar, analitzar o resumir de manera mínimament coherent la idea bàsica d’un text, i/o elaborar una redacció ordenada i coherent sobre el problema destacat al material, utilitzant de forma adient els conceptes principals del text o material treballat.

- A la segona avaluació, l’alumne haurà, no sols de destacar o analitzar el tema principal del material presentat, o elaborar una única redacció sobre el tema proposat, sinó que a més haurà d’elaborar un esquema bàsic de les relacions existents entre els conceptes principals apareguts al materials treballats.

- A la tercera avaluació l’alumne/a deurà, a més, anar més enllà del material


60

o tema proposat i haurà de poder senyalar causes i/o conseqüències de la qüestió plantejada a través d’una redacció o exposició estructurada , ordenada i coherent.

El professor/a podrà demanar a l’alumne/a la repetició d’alguns treball que puguen ser millorats. En el cas d’alumnes que hagen suspès l’avaluació el programa de recuperació consistirà en tornar a presentar aquells treballs no presentats o amb baixa qualificació. Per a fer-ho caldrà respectar els terminis de lliurament que indique el professor.

En el cas de no lliurar un treball en la data indicada –excepte per causa major degudament justificada- es rebaixarà un punt per dia natural de retard –amb independència que es tinga o no classe de l’assignatura, això sempre que es tracte del primer lliurament. En el cas de lliuraments de millora o recuperació (segon lliurament) caldrà necessàriament respectar la data establerta. Cas de no lliurar-lo en el termini indicat s’entén que l’alumne renuncia a millorar la nota o recuperar.

Pel que fa al Quadern de Treball no s’aplica aquest criteri, ja que necessàriament l’alumne ha de lliurar-lo en el moment que es demane, per tal de comprovar si fa el deure dia a dia. El no lliurament en el moment que es demana és considerat No Apte. Si l’alumne és avaluat durant l’avaluació com a No Apte en el quadern el professor pot tornar, si ho considera escaient, a demanar-li el Quadern. Quan un alumne acabe l’avaluació essent No Apte deurà lliurar el quadern quinze dies abans de l’acabament de la següent avaluació si vol recuperar l’avaluació anterior, tot això sense prejudici que recupere o millore, tal i com s’ha explicat abans, la resta de notes d’acord amb els criteris abans explicats.

Els treballs proposats a cada avaluació, comentaris de text, redaccions, controls de lectura, elaboració de dossiers, de murals i/o dibuixos, treballs sobre pel·lícules, etc., representaran el 65% de la qualificació global de l’avaluació.

A més d’aquests aspectes conceptuals i procedimentals es valorarà també l’aspecte actitudinal.

La participació, l’interès de l’alumne/a per l’àrea i el desenvolupament de les classes tindran un pes important a l’avaluació de l’alumne/a.

Pel que fa a la participació es valorarà:

- l’interès mostrat per la matèria a traves de les preguntes i intervencions.

- el treball i la participació en el grup

- l’aprofitament del temps per a fer els exercicis proposats

- aportacions voluntàries de nous materials de reflexió.

• Pel que fa al comportament en l’aula es valorarà negativament les faltes o els comportaments que detallem a continuació:

- no portar el material tots els dies a classe o no tenir-lo en un estat adequat,

- no portar fetes les activitats proposades,

- faltar a la integritat dels companys/es o del professor/a de manera física o verbal,


61

- no respectar el material i/o les instal·lacions

- la impuntualitat reiterada; la no assistència injustificada.

- la incorrecció en el comportament al traslladar-se per les instal·lacions del centre

- qualsevol conducta que interrompi el normal desenvolupament de les classes.

El professor/a valorarà amb un positiu (0’5 punts) aquells alumnes que destaquen a l’apartat de participació i interés, amb un màxim de tres positius per avaluació (1’5), en especial aquells que es presenten voluntaris per corregir les activitats participen de forma rellevant, ordenada i interessada en el desenvolupament de les classes i/o aporten materials o treballs voluntaris.

Per contra, el professor/a dissuadirà amb un negatiu (-1 punt, sense límit per avaluació) aquells que incórreguen en comportaments negatius enumerats a l’apartat anterior. Prèviament amonestarà a l’alumne verbalment pel seu comportament, en cas de reincidir serà sancionat amb els punts negatius corresponents.

La suma dels positius obtinguts per la participació de classe (1’5 punts com a màxim) representa el 15% restant de la qualificació global de l’alumne. Recordem que els punts negatius no tenen límit, i que cap alumne que siga avaluat negativament en el quadern (menys d’1 punt) podrà ser aprovat.

La nota global de cada avaluació s’establirà de la següent manera:

Participació/interés (1’5 punts) Quadern (2 punts) + Treballs avaluació (6’5 punts)

= 10 punts –sancions per conducta inapropiada

Els apercebiments o sancions per conducta inapropiada són el reflex en la nota de l’alumne d’aquelles conductes intolerables en l’àmbit educatiu, i que com a tal el Departament considera que han de tenir reflex en la nota de l’alumne. Cada apercebiment o sanció representa una minoració d’un 10% ( un punt) en la nota final d’avaluació. En concret es sancionarà explícitament les següents conductes:

- Quan l’alumen falta a la classe d’aquesta assignatura en un dia en que tinga examen d’altra, i es realitze algun tipus de prova o pregunta a la classe la no realització de la prova podrà ser penalitzant amb la resta d’un punt de la nota final d’avaluació per la seua actitud negativa i desconsiderada envers l’assignatura. Per aplicar aquest mesura el professorat afectat constatarà prèviament que l’alumne o alumnes en qüestió han assistit a l’examen, que no existeix cap justificant mèdic que explique la seua absència i informarà d’aquestes circumstàncies al tutor/a i al Cap d’estudis.

- Es valorarà negativament ( fins a un –1) qualsevol falta de respecte als


62

companys i/o al professor; el no respectar el material i/o les instal·lacions; la no assistència injustificada; i, en general qualsevol comportament que afecte negativament al desenvolupament de l’activitat educativa.

La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les tres avaluacions serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga més d’un 4 a l’avaluació i tal i com s’ha dit haja resultat Apte al Quadern de Treball.

PÈRDUA DEL DRET A L’AVALUACIÓ CONTÍNUA: Tal i com consta al Reglament de Règim Interior aquell alumnat que durant una assignatura haja falta més d’un 15% de les classes de manera injustificada perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això significa que l’alumne deurà de realitzar una prova única de tota la matèria de l’avaluació que representarà el 100% de la nota. Aquesta prova serà realitzada en la darrera quinzena del mes de maig. Si la pèrdua del dret a l’avaluació contínua es relativa a la 1ª o 2ª avaluació aquestes seran avaluades com a insuficients en el butlletí de notes i actes corresponents.

7.4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JULIOL.

La prova extraordinària de Juliol de l’assignatura de Valors ètics serà elaborada pel Departament Didàctic de Filosofia seguint els següents criteris d’avaluació: assenyalats per al nivell en aquesta Programació general, que permeten avaluar els objectius conceptuals i instrumentals mínims. Els criteris seleccionats són els següents:

• Caracteritzar la dificultat que suposa definir el concepte de persona i valorar l’especificitat i la singularitat de cada ésser humà

• Entendre els conceptes d’autonomia i heteronomia i sa-ber vincular-los a la realitat quotidiana

• Concebre l’ésser humà com a ésser social i sociable i entendre la importància dels valors ètics que regeixen la vida en societat Descobrir els sentiments propis i els dels altres en les relacions interpersonals.

Amb aquests criteris es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes coneixen i expressen adequadament, en primera persona, les principals característiques de l’ésser humà com un ésser dotat de dimensió ètica i social

• Crear un sistema propi de valors, fer judicis morals de si-tuacions escolars i resoldre dilemes morals amb supòsits pràctics

• Reflexionar sobre els valors fonamentals que ha de de-senvolupar l’individu per afavorir un bon comportament i millorar les seues relacions amb l’entorn.

Amb aquest criteri es pretén conèixer, al llarg de tot el curs, fins a quin punt els alumnes i les alumnes incorporen una


63

capacitat crítica en el seu raonament ètic i moral que els permeta superar els estereotips i prejudicis que genera la societat i desenvolupar una anàlisi crítica i racional.

• Identificar i argumentar raonadament les accions correc-tes i incorrectes a partir de la consciència moral

• Apreciar la importància dels valors i fixar-se en la seua classificació per millorar la vida individual i col·lectiva de les persones.

• Valorar històricament el concepte de democràcia i de ciutadà en relació amb la consecució dels Drets Humans

Amb aquests criteris es pretén comprovar que l’alumne/a coneix el principals principis que regeixen la relació entre persones tant a nivell mundial, europeu i estatal

• Valorar la importància de les virtuts socials i cíviques per fomentar una bona convivència social.

• Comprendre la importància del diàleg i la metodologia que cal seguir per resoldre conflictes

Amb aquest criteri es pretén avaluar la maduresa de l’alumnat a l’hora de jutjar críticament, respectar i tolerar les diferències culturals, de creences i de valors que conviuen al si de les societats democràtiques, així com el rebuig de qualsevol discriminació per aquestes causes.

• Comprendre el sentit de la responsabilitat social i la justícia social en relació amb la consciència i els valors ètics.

Aquest criteri cerca descobrir la preparació i capacitat de l’alumne/a per viure en una societat no sotmesa al joc dels rols de gènere, i mesurar la seua capacitat crítica per descobrir en un text o en una situació real l’existència d’aquest rols i proposar-ne solucions alternatives per superar aqueixa situació.

• Identificar la relació que mantenen l’ètica i la política i ponderar la pròpia concepció de la felicitat en relació amb la felicitat del bé comú.

Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes són conscients de la necessària i imprescindible participació que han de tenir en la seua vida adulta en la vida política de la societat en la que viuen, i es reconeixen com a subjectes polítics i agents socials indispensables per millorar la societat.


64

• Entendre i saber explicar la diferència entre legalitat i jus-tícia, i diferenciar i exposar les relacions que mantenen l’ètica, el dret i la justícia

Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes coneixen i expressen adequadament la correlació que s’ha de donar en qualsevol ciutadà entre la defensa dels seus drets i el compliment dels seus deures identificant com la qualsevol incompliment dels deures d’un mateix implica la violació dels drets d’altri.

En aquesta prova extraordinària els criteris de qualificació que es tindran en compte seran:

- Presentació de l’examen de forma clara i coherent






- Utilització i aprofitament del text sense repetir-lo textualment.


La temàtica i els conceptes de la prova s’ajustaran als proposats en la programació i al material emprat durant el curs (llibre de text).

La prova escrita constarà d’una pregunta a desenvolupar sobre algun dels temes tractats en les unitats didàctiques per tal que l’alumne explique amplament totes les qüestions incloses en aqueix tema que valdrà el 50% de la nota. Inclourà també un xicotet text o fragment dels treballats a classe –preferentment algun del llibre de text- per tal que l’alumne demostre la seua capacitat de comprensió d’un text escrit i de producció d’un xicotet comentari que explique i amplie la problemàtica o reflexió recollida al text. Aquesta part valdrà un 20% de la prova. Igualment inclourà 3 conceptes o qüestions concretes treballades a classe que l’alumne deurà definir i concretar en poques línies i que valdran un 10% cadascuna d’aquetes 3 qüestions o definicions.

En cas que es considere oportú, i sempre de manera individualitzada, el professor podrà, previ acord amb l’alumne substituir alguna part de l’examen, o la totalitat d’aquest, per algun treball que l’alumne realitzarà i lliurarà el dia de l’examen.


65

7.5. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. Pel que fa a les activitats de reforç aquestes consisteixen en la repetició d’aquelles

qüestions, treballs o controls que hagen estat insatisfactòriament realitzats, o que havent estat realitats satisfactòriament l’alumne o el professor consideren que puga realitzar-se millor. En qualsevol dels casos aquesta activitat de reforç es realitzarà sempre després d’haver donat el professor les indicacions oportunes i/o després d’una tutelatge personalitzat per part del professor.

Cal fer notar que el llibre de text té, en totes les unitats activitats d’aprofundiment que seran realitzades per aquells alumnes que mostren un especial interès i capacitat en aquesta matèria. A més a més, i pel que fa a aquells alumnes que tinguen determinades necessitats educatives es seguiran també les pautes metodològiques i procedimentals indicades en l’apartat corresponent així com totes les orientacions i materials que proporcione el Departament d’Orientació. En general s’adaptarà el material didàctic als alumnes de compensatòria i/o s’adequaran també el nivell d’exigència a les característiques de l’alumne.

7.6. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE.

Pel que fa a aquesta qüestió cal estar al que indica la legislació vigent. Com a membres del Claustre, i tal i com indica l’Article 19 el professora d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC

participarà en l’avaluació que finalitzar cada curs acadèmic es durà endavant per avaluar els processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent –a partir principalment del qüestionari d’autoavaluació. En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que, prenent com a referència la finalitat i els objectius establerts en el currículum de secundària, aquesta avaluació s’ha de centrar en els elements següents:

La concreció del currículum del secundària.

L’organització i la gestió dels espais, el temps i els recursos del centre.

L’acció coherent i coordinada de l’equip docent.

El funcionament coordinat dels òrgans i les persones responsables en el centre de la planificació i del desenrotllament de la pràctica docent: equip directiu, claustre de professors, comissió de coordinació pedagògica, departaments i tutories.

La regularitat i l’adequació en l’intercanvi d’informació amb l’alumnat i amb les seues famílies quant als objectius, continguts i criteris d’avaluació i a les valoracions sobre el procés d’ensenyança i aprenentatge.

Igualment el professorat d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC , en finalitzar cada curs acadèmic, avaluarà la programació didàctica per mitjà d’aquesta matèria i de la resta de matèries que imparteixen. Per a això, prendrà com a referent el currículum que per a cada matèria preveu l’actual currículum del l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana.


66

L’avaluació es referirà als elements següents:

La concreció dels corresponents objectius, continguts i criteris d’avaluació.

La planificació temporal per al curs acadèmic.

La selecció dels continguts que es consideren bàsics per a un adequat progrés educatiu de l’alumnat i la seua promoció a cursos successius o estudis posteriors.

Les mesures ordinàries i extraordinàries, les estratègies didàctiques i els criteris d’avaluació previstos per a facilitar a l’alumnat la superació de les corresponents matèries.

Els mètodes, estratègies i recursos didàctics previstos, així com els procediments i instruments per a avaluar els aprenentatges de l’alumnat i seguir el seu progrés.

Els resultats obtinguts pels alumnes i les alumnes en les proves d’accés a la universitat.

Els resultats de l’avaluació quedaran reflectits en el llibre d’actes del departament corresponent per a, si és el cas, adequar les activitats d’ensenyança i aprenentatge programades; així com els mètodes, estratègies i recursos didàctics adoptats.

A més a més una vegada al trimestre, en finalitzar l’avaluació corresponent s’efectuarà una reunió del DEPARTAMENT DIDÀCTIC per tal de realitzar el seguiment del desenvolupament de la programació, valorant especialment la seua adaptació a les característiques de cada grup i la seua validesa per respondre a les necessitats formatives de cada alumne. Després de cadascuna d’aquestes reunions el DEPARTAMENT DIDÀCTIC adoptarà el acords que considere escaients per tal de millorar en la següent avaluació en el següent curs el procés d’avaluació-aprenentatge. Part fonamental del procés de revisió d’ensenyament aprenentatge consistirà doncs en avaluar i revisar aquesta programació al final del període docent per tal d’incorporar les millores i propostes a la següent avaluació.

8. ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS.

Les mesures a adoptar pel DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE FILOSOFIA per a atendre als alumnes en la seua diversitat seran les següents:

• Comprovar que les capacitats que es desenvolupen des de la programació de cada àrea, formulades en forma d’objectius d’àrea, siguen equilibrades (i no sols les cognitives: equilibri personal, afectives...), indicant els diversos graus d’adquisició observables en el procés de la seua consecució (objectius mínims/bàsics, optatius i de reforç/suport).


67

• Programar seqüencialment continguts globalitzadors, bàsics i complementaris (conceptuals, procedimentals i actitudinals), definint activitats graduades (inicials, centrals, culminants i complementàries) i amb referència a uns criteris d’avaluació determinats, adequats i assequibles a l’alumnat, i utilitzar materials curriculars variats.

• Realitzar una avaluació inicial (setembre/octubre) com a punt de partida necessari per a ajustar les programacions a les característiques dels alumnes (a les seues diferents capacitats, interessos i motivacions), al mateix temps que es col·labora amb el Dep. Orientació. en la identificació i valoració d’aquells alumnes que requeresquen una resposta educativa més específica (ACIS...).

• Programació de les activitats de reforç i recuperació, especialment dirigides als alumnes que presenten dificultats d’aprenentatge o promocionen de curs amb avaluació no positiva en una o diverses de les àrees instrumentals de matemàtiques, valencià i castellà. El professor de reforç es coordinarà amb el professor d’aquestes àrees en el grup de referència, per a valorar (trimestralment, abans de cada sessió d’avaluació) els procediments seguits i els instruments utilitzats i, si és procedent, modificar-los.

• Organitzar activitats que afavorisquen el coneixement, respecte i valoració de la diversitat social i cultura.

• Elaborar i aplicar mesures educatives complementàries per a l’alumnat que romanga un any més en el mateix curs (Primer Cicle ESO/3 ESO/4 ESO), no havent aconseguit la maduresa esperada (segons objectius/capacitats programats i desenvolupats), considerant que no està en condicions d’adquirir els continguts bàsics del curs següent i sent el seu objectiu afavorir la consecució del Títol de Graduat en Educació Secundària.

Les estratègies metodològiques a utilitzar:

• Conexionar els nous continguts amb els coneixements previs de l’alumne.

• Presentar els continguts de forma recurrent i circular.

• Elaborar síntesi i realitzar posades en comú i repassos.

• Realitzar activitats globalitzadores a llarg termini (tallers, projectes de treball...), individualment o en grup cooperatiu, la qual cosa afavorirà la consecució de diferents tipus d’objectius i possibilitarà que els alumnes treballen a ritmes i nivells diferents.

• Alternar períodes de treball individual amb altres en xicotets grups o parelles

• (composició flexible i heterogènia).

• Utilitzar mètodes que afavorisquen la interacció i comunicació entre tots.

• Seguiment diari, mensual i trimestral del professor dels alumnes amb dificultats,


68

oferint- los ajuda i fent-los conscients dels seus progressos.

• Utilitzar material didàctic pràctic, normalitzat i pròxim als seus interessos: audiovisuals, ordinador, revistes, còmics...

• Proposar activitats obertes (perquè cada alumne les realitze segons les seues possibilitats) i amb una gradació de dificultat (suport, reforç, aprofundiment).

• Motivar als alumnes perquè s’impliquen en el procés d’aprenentatge.

• Afavorir la participació dels alumnes en decisions didàctiques.

• Afavorir l’autoregulació del propi aprenentatge (autoorientació i autoavaluació).

• Plantejar activitats d’ensenyament-aprenentatge variades amb les quals es pot atendre la diversitat de l’alumnat. Al llibre de text que utilitzaran els alumnes hi ha activitats de diferents nivells de complexitat en cada una de les Unitats Didàctiques.

• Per als casos més excepcionals, per aquells alumnes amb adaptacions curriculars significatives o per aquells que manifesten una mancança molt destacada se podran utilitzar altres materials, en substitució de les lectures obligades, com ara alguns llibres-còmics de la col·lecció Pensa-hi de l’editorial Cruïlla, escrits per LABBÉ, B i PUECH, M. D’igual manera es podrà utilitzar qualsevol material adient elaborat pel professor de l’assignatura que puga afavorir la integració d’aquest tipus d’alumnat a l’aula.

9. PLA DE FOMENT DE LA LECTURA.

Segons estableix la legislació vigent, el Pla per al foment de la lectura ha d’incloure totes les intervencions del centre destinades a fomentar-la i a la comprensió lectora, de manera que s’hi ha de concretar les decisions generals per a elaborar-lo. En suma, per a exercir activitats de promoció i de pràctica de la lectura, sempre amb l’objectiu de garantir un tractament integral i sistemàtic, és a dir, ordenat i coordinat, de les activitats dirigides a promoure la lectura i a millorar l’expressió i la comprensió oral i escrita. I en aquesta línia s’estableix en el currículum d’aquesta etapa educativa que la lectura constitueix un factor primordial “per al desenvolupament de les competències bàsiques i que els centres hauran de garantir en la pràctica docent de totes les matèries un temps dedicat a la lectura en tots els cursos de l’etapa”, és a dir, actua com un instrument d’aprenentatge important, entre altres factors perquè posa en funcionament diversos processos mentals (memòria, raonament, coneixements previs…). Una estratègia adequada ha de partir del fet que les pràctiques lectores ja s’han desenvolupat al llarg de l’Educació Primària, etapa en què els alumnes han hagut de llegir, almenys, durant trenta minuts diaris.

Tal com posen de manifest diverses avaluacions (autonòmiques, nacionals i internacionals), una bona comprensió lectora constitueix un factor clau per a l’èxit escolar de l’alumne, i per això, precisament, és important practicar la lectura en totes les matèries curriculars. D’aquesta manera, el Pla de foment de la lectura del centre ha d’incloure les intervencions que aquest propose amb aquest objectiu, i que en un currículum que incorpora les competències bàsiques com a eix del


69

procés educatiu intervinga en l’assoliment d’algunes, especialment les de comunicació lingüística, tractament de la informació i digital, cultural i artística i aprendre a aprendre.

D’aquesta manera, podríem concloure que els objectius són els següents:

• Fomentar en l’alumnat l’interés per la lectura i desenvolupar l’hàbit lector.

• Afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees, matèries, àmbits i mòduls del currículum.

• Fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci i gaudi.

• Promoure la col·laboració i la participació de les famílies i d’altres membres de la comunitat educativa de l’entorn en les activitats derivades dels plans de foment de la lectura.

• Estimular l’ús de fonts documentals complementàries al llibre de text, tant en suports impresos com en suport digital i audiovisual.

• Fomentar en l’alumnat una actitud reflexiva i crítica mitjançant el tractament de la informació.

• Potenciar l’ús i la dinamització de les biblioteques dels centres docents i adequar-les als objectius i a les actuacions inclosos en el pla.

• Reforçar la figura dels mitjans audiovisuals i digitals com a mitjans de suport a la lectura.

• Contribuir al desenvolupament de la competència lingüística en l’alumnat.

Perquè la lectura es convertisca en instrument de coneixement cal aconseguir que l’alumne comprenga allò que llig. Per a fer-ho, és fonamental que, amb objectius definits prèviament, estiga adaptada a les seues capacitats cognitives i satisfaça les seues necessitats i els seus interessos com a lector, és a dir, que siga motivadora, que també siga font de plaer… En suma, que s’inserisca en els seus esquemes de coneixement i que li permeta intervenir, conscientment o inconscientment, en la construcció del seu coneixement, ja que l’aprofitament de la lectura parteix del fet que es coneix prèviament.

La comprensió del text escrit és un procés complex que exigeix automatitzar certs procediments, des dels que permeten descodificar els codis d’escriptura (el que podríem anomenar el primer nivell de lectura) fins als que permeten interpretar-los en el context en què s’escriuen (comprensió lectora), és a dir, l’organització del coneixement que proporciona el text, i la interpretació i la transmissió d’aquest text (competència lectora). Ja que aquesta automatització no és ni senzilla ni ràpida, s’han d’establir estratègies que convertisquen la lectura en una activitat quotidiana en el treball escolar.

La lectura com a estratègia educativa no tindria molt de sentit si no pretenguera modificar alguns hàbits intel·lectuals dels alumnes: quan lligen un text en veu alta a classe han de preguntar al professor les paraules que no coneguen, de la mateixa manera que, quan no les entenguen en una lectura personal i silenciosa, han de consultar-les en diccionaris o enciclopèdies; que


70

l’augment i la millora del vocabulari personal siga un objectiu necessari després de llegir cada llibre; que la lectura en veu alta permeta millorar la dicció, és a dir, la capacitat d’expressar-se en públic, la qual cosa simultàniament ajudarà a vèncer la timidesa personal; que la lectura d’un text els permeta, en la mesura que siga possible, interrelacionar-lo amb les seues experiències personals; i així un llarg etcètera.

En línia amb els resultats d’avaluacions internacionals (PISA, per exemple), la lectura i les capacitats que desenvolupa han de concebre’s com l’habilitat dels alumnes per a usar la informació escrita en situacions que es troben en la vida quotidiana, la qual cosa implica, en distints tipus de textos i en diverses situacions de lectura, extraure informació, interpretar-la, reflexionar-hi i avaluar el que es llig.

I per a fer-ho, i en el context de desenvolupament de la competència lectora i de la dinamització de la lectura —en què ha d’intervenir, entre altres, l’entorn de l’alumne, a què no se sol prestar tota l’atenció deguda—, cal utilitzar totes les possibilitats que ofereix la biblioteca escolar, factor essencial de qualsevol estratègia a llarg termini per a alfabetitzar, educar, informar i contribuir al desenvolupament econòmic, social i cultural, ja que és una part integrant del procés educatiu.

El caràcter transversal i instrumental de la pràctica de la lectura, imprescindible per a millorar la comprensió lectora i la capacitat d’escriure, per a comunicar-se, en definitiva, troba exemples concrets d’aplicació en els materials curriculars utilitzats: en totes les unitats es proposen activitats de comprensió de textos (els científics, per exemple, en les activitats d’ampliació i de reforç), plantejats a partir dels continguts curriculars desenvolupats en cada moment. A més, es promou la lectura i la comprensió de textos que inciten a desenvolupar estratègies d’interpretació i que permeten raonar i relacionar-los amb els continguts que en aquest moment es treballen. I així, l’alumne troba en el seu llibre diversos textos (d’informació complementària) presentats com a T’interessa saber o en requadres de text.

La metodologia que subjau en el llibre de text entronca directament amb la pràctica d’una lectura comprensiva (i reflexiva), ja que en l’anàlisi sistemàtica de textos i de documents de divers tipus (Analitze, pense i opine) descansa el desenvolupament dels continguts curriculars (i la posada en pràctica corresponent mitjançant la realització d’activitats). Igualment, cada unitat comença amb un text, que persegueix un triple objectiu: introduir els continguts, conéixer el grau de coneixements que en té l’alumne i afavorir una reflexió guiada mitjançant les qüestions inicials.

10. UTILITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

Les denominades tecnologies de la informació i la comunicació han deixat de ser un element auxiliar o complementari en el procés d’ensenyament-aprenentatge i han de passar a convertir-se en un dels elements centrals, ja que així ho estableix una de les competències bàsiques (tractament de la informació i competència digital) del currículum escolar, encara que no siga una de les prioritàries en aquesta matèria.


71

Aquesta competència, amb un caràcter transversal i instrumental evident, incideix a formar l’alumne en l’habilitat per a cercar, obtenir, processar i comunicar informació i per a transformar-la en coneixement. En conseqüència, inclou aspectes que van des de l’accés i la selecció de la informació fins a l’ús i la transmissió d’aquesta informació en diferents suports, inclosa la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com un element essencial per a informar-se, comunicar-se i aprendre. Assolir la competència suposa, almenys, fer servir recursos tecnològics per a resoldre problemes de manera eficient i tenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació de què es disposa. Aquests aspectes sí que són bàsics en aquesta matèria, ja que un dels objectius és que l’alumne siga tremendament crític, i, per a fer-ho, res millor que ser- ho amb la informació i amb les seues fonts.

En aquesta matèria, i perquè l’alumne comprenga els fenòmens tecnològics, és fonamental que sàpia treballar amb informació (obtenció, selecció, tractament, anàlisi…) procedent de diverses fonts (impreses, audiovisuals…), i no totes amb el mateix grau de fiabilitat i objectivitat. Per això, la informació, obtinguda bé en suports escrits tradicionals, bé mitjançant noves tecnologies, ha de ser analitzada des de paràmetres exigents, els que permeten la comparació exhaustiva i crítica de les fonts.

Per a utilitzar aquests recursos, que entronquen directament amb els coneixements i les habilitats socials que ja tenen els alumnes, només cal tenir la voluntat de fer-ho, perquè els alumnes ja hi estan familiaritzats. Per això la primera mesura que ha de tirar avant el professorat és la de reorientar els coneixements dels alumnes, és a dir, aprofitar les destreses que tenen en un ús lúdic d’aquestes tecnologies per a convertir-les en instruments que afavorisquen l’aprenentatge, un aprenentatge que pot aplicar-se i que cal aplicar en totes les matèries curriculars.

Per això, la gran majoria de les activitats que figuren en els materials de l’alumne i del professor exigeixen la utilització d’aquestes tecnologies (no de manera esporàdica, sinó habitualment), i no sols com un fi en si mateix, sinó com un instrument per a assolir algunes de les capacitats que estableixen els objectius generals de l’etapa i els específics d’aquesta matèria, i els mateixos continguts curriculars.

Cada vegada té més força l’ús de pissarres digitals interactives a les aules, un fet a què no són aliens els materials didàctics utilitzats. El DVD-ROM de recursos per al professor i per a l’aula inclou, entre altres materials, presentacions, animacions, imatges, vídeos, enllaços web, etc., materials que no sols han d’intervenir com a instruments didàctics en l’aprenentatge de l’alumne, sinó que, i per això mateix, han d’ajudar a assolir una de les competències bàsiques del currículum, la del tractament de la informació digital, és a dir, l’alfabetització digital de l’alumne.

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS.

L’organització dels recursos didàctics i organitzatius (espais, temps) es converteix en un instrument imprescindible per al desenvolupament, amb garanties, del procés educatiu.

Pel que fa als organitzatius, destaquem, en primer lloc, l’ús dels espais formatius, que són tant l’aula, com la biblioteca, aula d’audiovisuals, informàtica... i els que es deriven de les activitats complementàries que s’han de dur a terme fora del centre. Qualssevol d’aquests espais han de servir


72

tant per a un aprenentatge individualitzat com per a un altre de col·laboració. Quant al temps, l’activitat educativa ha de combinar tant l’atenció al conjunt dels alumnes com als que necessiten alguna atenció individualitzada, i en aquests casos l’aplicació d’activitats de reforç i d’ampliació, com s’ha indicat abans, es converteixen en referent prioritari.

Els recursos didàctics són els que podem trobar en els esmentats espais formatius, des del llibre de text i els recursos del professor lligats a aquest, fins als propis d’aquesta matèria.

Per a cada tema, els materials disponibles són els següents:

1. Llibre de l’Alumne i de l’Alumna

El Llibre de l’Alumne i de l’Alumna consta de 6 temes per al Primer Curs de l’àrea Valors Ètics de l’Educació Secundària Obligatòria. (Vicens Vices 2015).

2. Quaderns d’Activitats

Els Quaderns d’Activitats serveixen per reforçar continguts bàsics del Llibre de l’Alumne i de l’Alumna. D’altra banda, en combinació amb la resta de materials, són un instrument per atendre les necessitats individuals de l’alumnat, ja que permeten practicar els coneixements que seqüencien els diferents temes.

3. Recursos Didàctics

Adreces d’internet. Cada tema disposa d’adreces d’internet que serveixen per reforçar i complementar els continguts, les habilitats i les competències treballades a cada tema.

Activitats d’Avaluació Inicial. Una pàgina d’activitats dissenyades per avaluar els coneixements previs de l’alumnat abans de començar l’estudi de cada tema.

Activitats de Reforç i d’Ampliació. Una pàgina d’activitats de reforç i una altra d’ampliació permeten consolidar els coneixements dels continguts del tema i ampliar-ne diversos aspectes importants.

Activitats d’Avaluació Final. Deu preguntes seguint el model de les avaluacions de diagnòstic per a l’Educació Secundària Obligatòria permeten avaluar el nivell d’assoliment dels alumnes per a cadascun dels Estàndards d’Aprenentatge.

4. Generador d’Avaluacions

Programa informàtic que permet elaborar de manera automàtica un ampli ventall de proves d’avaluació depenent del nivell de coneixements de l’alumnat. Es proposen 10 activitats diferents per a cada tema del llibre de l’alumne i de l’alumna i per a cadascuna d’aquestes activitats s’han programat 3 opcions d’avaluació de dificultat creixent: nivell baix, nivell mitjà i nivell alt. Cada opció d’avaluació permet avaluar tant els continguts com les competències clau.

A més dels recursos comuns del centre, el DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE FILOSOFIA compta, amb el següents recursos que utilitzarà en la forma i temps que corresponga (Extracte de l’inventari del DEPARTAMENT DIDÀCTIC: de juny de 2016:


73

MATERIAL UNI-TATS PROCEDENCIA ESTAT

ORDINADOR ACER Aspire 5715a SNID 80904985216

1 Adquisició maig 08 Estat conservació molt bo.

IMPREs/SCANER HP MODEL Deskjet F280 Serial Num CN89M2921905BR

1 Adquirida 2009 Estat conservació molt bo.

PROJECTOR ACER MODEL X110 Serial Num EYK010105900700620591B

1 Adquirit 2010 Estat conservació molt bo.

SISTEMA STEREO ALTAVEUS ENERGY SYSTEM S250 Serial Num 14509002005776


DISC DUR MULTIME Iomega Srcreenplay 1 SUBV. AMPA 2009 Estat conservació molt bo.

Auriculars AIWA A071 1 Donació Josep 2008 Estat conservació bo.

MOBLE PROJECTOR COLOR FAIG. MÒBIL 1 Elab pròpia 2010 Estat conservació molt bo.

ARMARI ESCOLAR COLOR GRIS. 2 PORTES. 1 Adq per direcció 2009 Estat conservació molt bo.


ARMARI XICOTET 1 Cedit any 2000 Acceptable

PERLLONGADOR 5M ENROTLLABLE 1 Adquirit 2010 Estat conservació molt bo.

ADAPTA. ENDOLL PATES GROSES PRIMES 1 Adquirit 2010 Estat conservació molt bo.

REGLETA ENDOLLS 1 Cedit any 2010 Estat conservació regular

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS El sexto sentido

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS Trainspotting

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS Gladiator 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS Blade Runner

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS Salvar al soldado Ryan

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS 1984 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS Matrix 1 Donació Josep


74

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS gravada Siete años en el Tibet

1 Donació Josep

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS Rapa-Nui 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL DOCUMENTAL DVD Egipto-La màquina de la resurección

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL DOCUMENTAL DVD Bowling for Columbine

1 Adquirida

DOCUMENTAL DVDMAT. AUDIOVISUAL Memoria de España. DVD 1

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL DOCUMENTAL DVD Los orígenes del hombre. Vol 1

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL DOCUMENTAL DVD Egipto Eterno. En busca de las...

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL DOCUMENTAL DVD La Odisea de la especie

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL DOCUMENTAL DVD Erin Brockhovich

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Mejor... Imposible

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD 300 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Atrapado en el tiempo

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD El día de mañana

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD El bola 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Mar adentro

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD La Odisea 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Principe de la mareas, (El)

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUA LPEL·LÍCULA DVD Crímes de Oxford, (Los)

1 Adquirida


75

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Nombre de la rosa, (El)

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Maldición del escorpión de jade, (La)

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD En busca del fuego

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Naranja mecánica, La

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Matrix Reload

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Rebelión en la granja

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Blade Runner. Montaje final

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Bailando con lobos

1 Adquirida

MAT. INFORMÀTIC Diccionario de filosofía en CD-rom

1 Adquirida

CAIXÒ ARX. 3 SAFATES AMB CLAU 1 Adquirit 2008 Estat conservació molt bo.

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Desaparecido

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Atrapae si puedes

1 Adquirida


1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Hoy empieza todo

1 Donació Josep

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD La ciudad de la alegría

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD En busca de la felicidad

1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Rapa Nui 1 Adquirida

TABLET SAMSUNG GALAXY TAB 2 10.1 GT-P5110 1 Adquirit amb el Estat conservació molt bo.


76

Serial nº RF2D10C886V pressupost Departament

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD El pianista 1 Adquirida

LLIBRE de CARBONELL, Eudald i altres: Sapiens. Ed. 62

1 Adquirit


1 Adquirit


1 Adquirit

LLIBRE de SCHEURMANN,, Erich: Els papalagi. Integral

c Adquirit


1 Adquirit


1 Adquirit

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Hanna Arendt

1 Adquirit

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Intocable 1 Adquirit

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD La lista de Shindler

1 Adquirit

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

El DEPARTAMENT DIDÀCTIC té previstes realitzar una sèrie d’activitats tant complementàries i/o extraescolars, entenen per les primeres les que es realitzarien a l’Institut, fora de l’horari habitual de l’assignatura –és a dir aquelles en les que s’invertirà més d’una sessió seguida- i per les segones les que a més, es realitzarien fora del centre.. Tant en un cas com en l’altre les activitats poden estar dirigides a més d’un grup. A continuació es plasma la proposta de totes les activitats programades per al present curs, entre les quals es troben les referents a aquesta assignatura:


77

ACTIVITAT AVALUACIÓ CURS PROFESSOR RESPONSABLE

CONEIXENT LES ONG. COMFERÈNCIA ONG A L’INSTITUT

1ª AVALUACIÓ 1-4 ESO JOSEP A. BERMÚDEZ I ROSES EVA BARBER

TEATRE VALÈNCIA 1 AVALUACIÓ 1 BAT JOSEP BERMÚDEZ I ROSES EVA BARBER

VISITA A LES CORTS VALENCIANES

2/3 AVALUACIEÓ 3/4 ESO

JOSEP A. BERMÚDEZ I ROSES EVA BARBER

CAMPANYA 8 DE MARÇ FEBRER/MARÇ ESO JOSEP A. BERMÚDEZ I ROSES

VISITA MUVIM/CORTS/TEATRE 1 AVALUACIÓ 1 BAT JOSEP A. BERMÚDEZ I ROSES EVA BARBER

VIATGE CULTURAL MADRID-ALMAGRO...

3 AVALUACIÓ BAT JOSEP A. BERMÚDEZ I ROSES EVA BARBER

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA D’ VALORS ÈTICS

3r D’ESO

CURS 2016-2017


79

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE “VALORS ÈTICS”.

3r D’ESO. CURS 2016-2017

1. INTRODUCCIÓ

1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ La Programació Didàctica Valors Ètics per al Tercer Curs de l’Educació Secundària

Obligatòria es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1105/2014 del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, del 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’Educació Secundària Obligatòria , i en el Decret 87/2015 de la Conselleria d’Educació pel qual s’estableix el Currículum de l’Educació Secundària Obligatòria i batxillerat per a aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d’ensenyament-aprenentatge comprensiu que s’emmarca dins el paradigma de l’educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l’adquisició i el desenvolupament de les Competències Clau. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaquen el projecte DeSeCo de l’OCDE, l’informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l’ensenyament és facilitar l’aprenentatge dels alumnes i les alumnes, i ajudar-los a construir, adquirir i desenvolupar les Competències Clau que els permetin integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avenços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s’entén, en un sentit ampli, la concatenació de coneixements que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s’indica a l’informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les Competències Clau al currículum té com a finalitat que els alumnes i les alumnes a) facin possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construesquin un projecte de vida satisfactori; c) assolesquin un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat, i d) accedesquin a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d’èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d’un individu varien d’una situació a una altra i d’un moment a un altre. Per aquest motiu, defensam un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d’habilitats pràctiques, coneixements




80

(inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d’assolir una acció eficaç.

Ser competent, des d’aquest punt de vista, significa que l’alumne és capaç d’activar i utilitzar els coneixements que té davant d’un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l’aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p. ex. Ausubel et al., 1978).

Consideram que només a partir d’aquestes premisses és possible l’aplicació d’un dels eixos fonamentals de la Programació Didàctica Valors Ètics per al Tercer Curs: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguin ser aplicades i transferides a situacions i contexts diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes aprenguin a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s’enfronta (Bruer, 1993).

L’eficàcia d’aquests principis quedaria incompleta si no fóssim capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d’aprenentatge i el desenvolupament de les Competències Clau a través dels Estàndards d’aprenentatge fixats per a cada matèria.

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s’adquirirà com a conseqüència de la feina en diverses àrees o matèries, la Programació Didàctica Valors Ètics adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels coneixements adquirits.

Així, l’aprenentatge de les Competències Clau, tot i que va lligat a les àrees de coneixement, és global i s’adquirirà a partir de la contextualització en situacions reals i pròximes a l’alumne perquè pugui integrar diferents aprenentatges, tant els formals com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resultin necessaris en diferents situacions i contexts.

En aquesta línia hem volgut incidir amb un èmfasi especial en la relació dels continguts i els materials tractats al llarg de la nostra Programació Didàctica Valors per al Tercer Curs de l’Educació Secundària Obligatòria amb les noves realitats tecnològiques tan pròximes i atractives per a l’alumnat.

L’aplicació o el desenvolupament dels coneixements tractats en la matèria dins àmbits com internet, l’ús de suports informàtics, l’anàlisi de la informació transmesa per mitjans audiovisuals, etc. es constitueixen com un element gratificant i motivador, i també com un aprenentatge imprescindible per a l’adaptació de l’alumnat a futures incorporacions a diferents àmbits acadèmics o laborals.

Si a tot això hi afegim la presència d’uns continguts que, a causa de l’especial importància que tenen en la nostra societat, han d’impregnar moltes de les activitats d’aprenentatge i l’interès per fomentar la capacitat de l’alumne per regular el seu propi procés d’aprenentatge i continuar aprenent


81

al llarg de la vida, tenim els pilars sobre els quals hem elaborat aquesta Programació Didàctica Valors Ètics per al Tercer Curs de l’Educació Secundària Obligatòria.

1.2. CONTEXTUALITZACIÓ Des de fa dècades, les professores i professors contribueixen activament a educar en

democràcia el nostre alumnat. Els valors de la igualtat, del respecte a la diferència i la llibertat individual es viuen diàriament en totes les aules d’Estat. Però és important que l’alumnat dedica unes hores a reflexionar sobre tot això. Aquest és doncs el context en el qual es va a desenvolupar aquesta assignatura. Es tracta que, a través dels diferents objectius proposats i dels continguts que es desenvolupen per aconseguir-los, l’alumnat aprenga a exposar les seues opinions i judicis amb arguments raonats i amb capacitat per a acceptar les opinions dels altres. Això només pot aconseguir-se per mitjà de la pràctica efectiva del diàleg, que es mostrarà com la millor estratègia per a abordar els conflictes de forma no violenta.

L’alumnat haurà d’aprendre que les opinions poden canviar en el procés de diàleg i d’informació. Una ciutadana o ciutadà democràtic no és només qui millor argumenta, qui més disposat està a canviar de posició, sempre que els arguments dels altres i la informació disponible així li ho exigisca. Per a això, la preparació i la realització de debats sobre aspectes rellevants de la realitat pot ser una magnífica estratègia de treball en l’aula, a més de l’anàlisi comparativa i l’avaluació crítica de la informació a què tenen accés sobre un mateix fet o qüestió d’actualitat.

La matèria de“Valors ètics” es concebuda per aquest Departament com una matèria que servirà per a que l’alumne adquirisca una sèrie de coneixements i informacions bàsiques sobre aspectes axiològics, estructurals i organitzatius de les societats democràtiques occidentals i especialment de la nostra societat, de la societat valenciana, una societat que en els darrers anys ha esdevingut plural i cosmopolita i que s’ha de fonamentar sobre una sèrie de valors democràtics –sorgits després de segles de lluita i reivindicació- que han de permetre als nous ciutadans sentir-se ciutadans del món en igualtat de condicions, de drets i deures amb la resta dels congèneres, sense perdre a l’hora la idiosincràsia de la cultura, llengua i forma d’ésser dels valencians.

La democràcia, com a sistema polític de convivència, ha fet possible, especialment a partir del revulsiu que significà la Revolució Francesa, l’existència real i efectiva dels ciutadans, és a dir de membres isonòmics d’una comunitat política equiparats no sols en drets i deures, sinó que a més tenen l’obligació de contribuir a la construcció d’una societat més justa i solidària capaç d’acollir a tothom i d’enriquir-se a partir de la pluralitat d’idees i creences. Si en els cas de la resta de democràcies europees occidentals la consolidació del concepte de ciutadà s’ha anat afermant en algun cas durant més d’un segle, en el cas del nostre estat aquesta consolidació s’ha tingut que realitzar en els darrers 40 anys, donada la peculiar i sovint desafortunada història de l’Estat en el qual ens trobem inserits.

És per això que als joves que en aquesta edat comencen a adquirir consciència de ser adults autònoms, comencen a adonar-se que viuen i viuran en una societat, no sols se’ls ha de donar a conéixer els fonaments jurídics i conceptuals de la societat que hi viuen, sinó que se’ls ha de proporcionar també les eines crítiques i reflexives que els permeta millorar la societat que han


82

heretat i deixar, al seu torn als seus descendents, una societat més equitativa, solidària i tolerant que la que ells heretaren.

Aquesta és dons l’orientació d’aquesta matèria, començar a formar ciutadans i ciutadanes que, per una banda que adquirisquen una informació bàsica sobre els modes d’organització i funcionament de les societats democràtiques modernes, i concret la nostra, i per una altra una perspectiva filosoficomoral que els permeta analitzar els problemes i conflictes moral i polítics des d’una òptica abstracta i racional, descobrint quin són els valors universal que substenten les societats actuals, i especialment la nostra.

Es tracta en definitiva de començar a educar ciutadans lliures, que basen la seua llibertat en la llibertat de pensament i que se situen sempre críticament enfront dels dilemes i problemes ètics, jurídics i polítics que, a partir d’ara, començaran a interessar-los, tot això, evidentment, a través de l’ús crític de la raó.

2. OBJECTIUS

2.1. OBJECTIUS GENERALS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA


a) Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets amb respecte cap als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i els grups, exercitar-se en el diàleg garantint els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.



b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i feina individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.




c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre aquests. Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.




d) Enfortir les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seves relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.




e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica i




83

responsable en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació. Aprendre a aprendre.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.




g) Desenvolupar l’esperit creatiu i emprenedor i, a la vegada, desenvolupar actituds de confiança en un mateix, de participació, de sentit crític, d’iniciativa personal i la capacitat d’aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.




h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en llengua catalana i en llengua castellana, texts i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de les seves literatures.




i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.



j) Conèixer, valorar i respectar la cultura de la qual formen part les Illes Balears, així com la seva història i el seu patrimoni artístic i cultural.



k) Valorar la diversitat de cultures i societats, i desenvolupar actituds de respecte envers la seva llengua, les seves tradicions, els seus costums i el seu patrimoni artístic i cultural.




l) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, consolidar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, i contribuir a conservar-lo i millorar-lo.




m) Valorar, gaudir, interpretar críticament i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzin codis artístics, científics i tècnics amb la finalitat d’enriquir les possibilitats de comunicació i d’expressió.





84

2.2. OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA


1. Conèixer la dimensió individual i social de la condició humana i acceptar la pròpia identitat respectant les diferències amb els altres..



2. Desenvolupar l’autoestima, l’afectivitat i l’autonomia personal en les relacions amb les altres persones, així com una actitud contrària a la violència, als estereotips i als prejudicis..




3. Apreciar els valors i les normes de la convivència per aprendre a actuar amb rigor tenint-los en compte i preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania, i respectar els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.



4. Fomentar habilitats emocionals, comunicatives i socials per actuar amb autonomia i participar activament en les relacions de grup, mostrant sempre actituds constructives i altruistes.



5. Descobrir que la diversitat enriqueix i que no ha de ser un obstacle per a la convivència, i mostrar respecte pels costums i per les maneres de viure de persones i poblacions diferents de la pròpia.




6. Assumir els mecanismes fonamentals de funcionament de les societats democràtiques i valorar el paper de l’Administració pública per garantir els serveis públics i l’obligació dels ciutadans de contribuir a mantenir-los i complir les seves obligacions cíviques.




7. Reconèixer-se membres d’una ciutadania global i identificar i valorar la pluralitat de les societats actuals com a enriquidora de la convivència.



8. Identificar i rebutjar situacions d’injustícia i de discriminació, mostrar sensibilitat per les necessitats de les persones i els grups més desafavorits i desenvolupar comportaments solidaris i contraris a la violència..




9. Prendre consciència de la situació del medi ambient i desenvolupar actituds de responsabilitat en la protecció de l’entorn immediat.




10. Conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les persones, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitat.




11. Desenvolupar les capacitats afectives en tots els Competències socials i cíviques.


85

àmbits de la personalitat i en les relacions amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes.


12. Reconèixer els principals conflictes socials i morals del món actual, analitzar-ne les causes i els efectes i jutjar-los des de les teories ètiques.



2.3. OBJECTIUS PER TEMES

TEMA 1 – Comprendre i definir en què consisteix la identitat personal. – Reflexionar sobre la pròpia identitat personal. – Definir i diferenciar el temperament i el caràcter. – Raonar sobre la possibilitat d'incidir o transformar la pròpia identitat. – Establir els àmbits de la vida pública i la vida privada. – Reflexionar sobre els límits de la llibertat personal i la responsabilitat de les nostres

accions. – Definir l'ètica, el dret i els seus àmbits d'actuació. – Analitzar situacions en els quals la moral i la llei entren en conflicte. – Reflexionar en grup sobre un dilema moral. – Identificar valors i virtuts que afavoreixen la convivència. – Entendre en què consisteix i assumir el deure d'auxili a altres persones.

TEMA 2 – Establir el caràcter moral dels éssers humans i relacionar-lo amb la seua capacitat d'actuar

lliurement. – Explicar en què consisteixen la llibertat i les accions lliures. – Relacionar la llibertat i la responsabilitat. – Reflexionar sobre la pròpia responsabilitat en les accions que duem a terme lliurement. – Concebre la llibertat i la moral com a elements inherents a la naturalesa humana. – Conéixer la figura del filòsof Jean-Paul Sartre i algunes de les seues reflexions sobre la

llibertat. – Identificar i diferenciar comportaments morals, immorals i amorals. – Caracteritzar la complexitat de l'acció humana. – Reflexionar sobre els condicionaments de la conducta humana. – Comprendre i assumir la importància de les normes i els valors per a la convivència i la

vida social. – Conéixer el principi d'utilitat formulat per John Stuart Mill. – Familiaritzar-se amb les intel·ligències múltiples i reflexionar sobre un dilema moral.

TEMA 3 – Valorar positivament la política com a instrument necessari per viure en societat. – Conéixer la caracterització aristotèlica de l'ésser humà com a animal social. – Definir en què consisteix la justícia i identificar diferents tipus de justícia: legal,

commutativa, distributiva.


86

– Relacionar diferents situacions de la vida quotidiana amb l'aplicació de diverses classes de justícia.

– Identificar els diferents tipus de govern establerts per Aristòtil, les seues característiques i les seues finalitats.

– Reflexionar sobre la caracterització de la polítiques com a recerca del bé comú. – Caracteritzar la democràcia com a govern del poble. – Valorar la democràcia com a sistema polític que vetla pel respecte dels drets humans. – Identificar formes de govern que no respecten els drets humans. – Identificar i descriure els valors propis d'una societat democràtica. – Identificar els elements clau en el funcionament d'un sistema democràtic: sufragi universal,

voluntat popular i pluralisme polític.

TEMA 4 – Establir la importància d’una constitució com a llei fonamental dels sistemes democràtics. – Explicar l'origen de la Constitució espanyola i la seua importància com a llei fonamental

del sistema democràtic espanyol. – Determinar la defensa dels drets humans que es realitza en la Constitució espanyola. – Analitzar detalladament l'article 10 de la Constitució espanyola. – Identificar i descriure els drets i deures reconeguts en la Constitució espanyola. – Conéixer i reflexionar sobre les obligacions cíviques recollides en la Constitució

espanyola. – Entendre i assumir la importància i l'obligatorietat del pagament d'impostos com a

contribució al manteniment d'una societat justa i democràtica. – Explicar detalladament en què consisteix l'estat del benestar. – Identificar els articles de la Constitució espanyola en els quals s'estableix l'estat del

benestar. – Reflexionar en grup sobre diferents dilemes o conflictes morals. – Valorar positivament la UE i reconéixer els avantatges de viure a la Unió Europea. – Conéixer l'origen i la història del procés de formació de la UE.

TEMA 5 – Descriure diferents teories sobre l'origen de la llei: jusnaturalisme, convencionalisme,

positivisme jurídic. – Reflexionar sobre la legalitat o il·legalitat de determinades accions o situacions segons es

considere des de la visió del jusnaturalisme, el convencionalisme o el positivisme jurídic. – Conéixer l'origen i els antecedents històrics dels actuals drets humans. – Explicar el context històric i els factors que van afavorir la promulgació de la Declaració

universal dels drets humans de 1948. – Caracteritzar el contingut bàsic i l'estructura del document de la Declaració universal dels

drets humans de 1948. – Caracteritzar les tipologies de drets que es recullen en la DUDH i els articles en què es

recullen. – Assenyalar els valors en què s'assenten els diferents tipus de drets postulats en la DUDH. – Analitzar situacions en què es vulneren els drets humans, tant en la història com en

l'actualitat. – Explicar en què consisteixen els Objectius del Mil·lenni. – Identificar els organismes i institucions que vetlen pel respecte dels drets humans al món.


87

TEMA 6 – Definir el concepte de progrés i identificar la contribució de la tecnologia a la millora de

les condicions de vida. – Reflexionar sobre la contribució de la tècnica i la ciència en la millora de les condicions de

vida en diferents períodes històrics. – Reconéixer i raonar sobre els aspectes i repercussions negatives del desenvolupament

científic, tecnològic i industrial – Analitzar de forma raonada quan una innovació tecnocientífica o un invent poden ser

considerats positius o negatius. – Valorar i opinar sobre la relació existent entre el progrés tecnocientífic i el progrés de la

humanitat. – Conéixer els criteris i els valors ètics a partir dels quals podem jutjar com a positiu o

negatiu un avanç tecnocientífic. – Entendre l'existència de límits ètics en l'avanç tecnocientífic. – Analitzar críticament els models de creixement econòmic basat en la sobreexplotació dels

recursos naturals. – Conéixer i assumir models de creixement econòmic sostenibles i respectuosos amb

l'entorn.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ESO

L’adquisició de competències és un llarg procés que inclou tota la vida de cada ésser humà. S’inicia en l’etapa acadèmica i continua en la vida adulta. Ara bé, els anys de formació escolar són fonamentals per al desenvolupament personal, social i professional posterior.

Precisament per afavorir al màxim aquest desenvolupament, s’han identificat un grup de set competències que, pel seu rol vertebrador, s’han anomenat Competències Clau:

– Comunicació lingüística





– Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor



La competència en comunicació lingüística és el resultat de l’acció comunicativa en un context social i cultural determinat.


El seu desenvolupament s’articula al voltant de cinc components relacionats amb els seus àmbits d’aplicació o dimensions:


88


– El component pragmaticodiscursiu contempla les dimensions relacionades amb l’aplicació del llenguatge i els discursos en contexts comunicatius concrets.


– El component estratègic se centra en el desenvolupament de destreses i estratègies comunicatives per a la lectura, l’escriptura, la parla, l’escolta i la conversa.

– El component personal potencia l’actitud, la motivació i els trets de la personalitat a través de la interacció comunicativa.



La competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic i les seves eines per descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Aquesta competència exigeix coneixements sobre:



– La comprensió dels termes i els conceptes matemàtics.

La competència matemàtica comporta, al seu torn, el desenvolupament d’una sèrie de destreses que se centren en:

– L’aplicació de les eines i els coneixements matemàtics a diferents contexts personals, socials, professionals i científics.


– L’anàlisi de gràfics i representacions matemàtiques i la manipulació d’expressions algebraiques.

Aquests coneixements i destreses s’articulen en quatre àrees interrelacionades entre elles i relacionades amb els nombres, l’àlgebra, la geometria i l’estadística:


– L’espai i la forma inclouen fenòmens del nostre entorn visual i físic com ara propietats i posicions d’objectes i descodificació d’informació visual.

– El canvi i les relacions se centren en les connexions entre els objectes i les circumstàncies en què aquests objectes s’interrelacionen.

– La incertesa i les dades són un element central de l’anàlisi matemàtica present en diferents moments del procés de resolució de problemes.



89

Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic i propicien:

– La interacció responsable amb el medi natural a través d’accions que afavoreixen la conservació del medi natural.

– El desenvolupament del pensament científic amb l’aplicació dels mètodes propis de la racionalitat científica i les destreses tecnològiques.

Els àmbits que s’han d’abordar per adquirir les competències en ciències i tecnologia són:

– Sistemes físics, que estan associats al comportament de les substàncies en l’àmbit fisicoquímic.

– Sistemes biològics propis dels éssers vius dotats d’una complexitat orgànica que cal conèixer per preservar-los i per evitar-ne el deteriorament.

– Sistemes de la Terra i de l’espai des de la perspectiva geològica i cosmogònica, centrada en l’origen de l’univers i de la Terra.

– Sistemes tecnològics derivats, bàsicament, de l’aplicació dels coneixements científics als usos quotidians d’instruments, màquines i eines.


La competència digital implica l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per afavorir-ne l’ús en l’entorn laboral, potenciar l’aprenentatge, gestionar el temps lliure i contribuir a la participació en la societat.

Per assolir aquests objectius, el desenvolupament de la competència s’articula al voltant dels àmbits següents:

– La informació, particularment la gestió de la informació, el coneixement dels suports a través dels quals es difon i l’ús de motors de recerca.

– La comunicació, desenvolupant el coneixement dels mitjans de comunicació digital i la utilització de paquets de programari de comunicació.

– La creació de continguts, centrant-se en l’ús de diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges) i programes/aplicacions per crear continguts.

– La seguretat, que implica conèixer els riscs associats a l’ús de les tecnologies o de recursos en línia i les estratègies o actituds adequades per evitar-los.

– La resolució de problemes, centrada en l’ús de dispositius digitals per resoldre problemes i la identificació de fonts per cercar ajuda teòrica o pràctica.

APRENDRE A APRENDRE

La competència per aprendre a aprendre es caracteritza per l’habilitat a l’hora d’iniciar l’aprenentatge, organitzar-lo i persistir-hi.

És una competència fonamental per facilitar l’aprenentatge al llarg de la vida i s’articula al voltant de:


90

– La capacitat per motivar-se a aprendre, que depèn de la curiositat i la consciència de la necessitat d’aprendre de l’alumnat.

– L’organització i la gestió de l’aprenentatge, que demana conèixer i controlar els processos d’aprenentatge propis en la realització de les tasques d’aprenentatge.

Al seu torn, l’organització i la gestió de l’aprenentatge es desenvolupa a través de dos aspectes clau de la competència per aprendre a aprendre:

– La comprensió de processos mentals implicats en l’aprenentatge: què saben i què desconeixen, i el coneixement de disciplines i estratègies per dur a terme una tasca.

– L’adquisició de destreses d’autoregulació i control fonamentades en el desenvolupament d’estratègies de planificació, revisió i avaluació.



La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu pel que fa a la salut, tant física com mental, i a l’estil de vida saludable que l’afavoreix.

Aquesta competència està estretament lligada als entorns socials immediats de l’alumnat i s’articula a través de:


– La comprensió de conceptes bàsics relatius a l’individu, al grup, a l’organització del treball, a la igualtat i a la no-discriminació.




– La comprensió de com es formulen aquests conceptes a la Constitució, la Carta dels Drets Fonamentals de la UE i altres declaracions internacionals.

– L’aplicació d’aquests conceptes en diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional.


La competència cívica comporta, al seu torn, el desenvolupament d’una sèrie de destreses que se centren en:

– L’habilitat d’interactuar eficaçment en l’àmbit públic i de manifestar solidaritat i interès per resoldre els problemes que afecten la comunitat.

– La reflexió crítica i creativa i la participació constructiva en les activitats de la comunitat o de l’àmbit mediat i immediat.


91

– La presa de decisions en els contexts local, nacional i europeu i, en particular, per mitjà de l’exercici del vot i de l’activitat social i cívica.

SENTIT D’INICIATIVA I ESPERIT EMPRENEDOR

La competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en accions, per a la qual cosa es requereix:

– Adquirir consciència de la situació en la qual s’ha d’intervenir o que s’ha de resoldre.

– Planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats i actituds necessaris amb criteri propi, amb la finalitat d’assolir l’objectiu previst.

Aquests objectius s’assoleixen, en la competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, a través dels àmbits següents:

– La capacitat creadora i d’innovació centrada en el desenvolupament de la creativitat, l’autoconeixement, l’autonomia, l’esforç i la iniciativa.

– La capacitat proactiva de gestionar projectes, que implica destreses com ara la planificació, la gestió i la presa de decisions o la resolució de problemes.

– La capacitat de gestionar el risc i manejar la incertesa en diferents contexts i situacions.

– Les qualitats de lideratge i de treball, tant individual com formant part d’un equip o liderant-lo.

– El sentit crític i de la responsabilitat, en especial pel que fa a assumir les responsabilitats pròpies.


La competència en consciència i expressions culturals s’articula al voltant dels aspectes següents:

– Conèixer les manifestacions culturals i artístiques i valorar-les com una font d’enriquiment personal i com a part del patrimoni dels pobles.


Aquests aspectes de la competència en consciència i expressions culturals es desenvolupen a través de:


– El desenvolupament de la capacitat i l’interès per expressar-se i per comunicar idees.


– L’interès per les obres artístiques i la participació en la vida cultural de l’entorn.

– La capacitat d’esforç i la disciplina necessàries per a la producció artística.


92

3.1. DESCRIPTORS






- Respectar i preservar la vida dels éssers vius del seu entorn.

- Prendre consciència dels canvis produïts per l’ésser humà en l’entorn natural i les repercussions per a la vida futura.

Vida saludable

- Desenvolupar i promoure hàbits de vida saludable quant a l’alimentació i a l’exercici físic.

- Generar criteris personals sobre la visió social de l’estètica del cos humà davant la seua cura saludable.


- Reconéixer la importància de la ciència en la nostra vida quotidiana.


- Manejar els coneixements sobre ciència i tecnologia per a solucionar problemes, comprendre el que ocorre al nostre voltant i respondre


93

preguntes.










Comprensió oral i escrita



Expressió oral i escrita


- Utilitzar el vocabulari adequat, les estructures lingüístiques i les normes ortogràfiques i


94

gramaticals per a elaborar textos escrits i orals.

- Compondre diferents tipus de textos creativament amb sentit literari.




Comunicació a altres llengües

- Entendre el context sociocultural de la llengua, així com la seua història per a utilitzar millor l’esmentada llengua.




Competència digital Tecnologies de la informació



- Elaborar i publicitar informació pròpia derivada d’informació obtinguda a través de mitjans tecnològics.


95


- Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per a transmetre informacions diverses.

- Comprendre els missatges que vénen dels mitjans de comunicació.

Utilització d’eines digitals






- Mostrar respecte envers el patrimoni cultural mundial als seus diferents vessants (artisticoliterària, etnogràfica, científic-tècnica...) i cap a les persones que han contribuït al seu desenvolupament.




- Expressar sentiments i emocions mitjançant codis artístics.

- Apreciar la bellesa de les expressions artístiques i de les manifestacions de creativitat i fomentar el gust per l’estètica en l’àmbit quotidià.



96






- Desenvolupar capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i treball i per a la resolució de conflictes.


- Reconéixer riquesa en la diversitat d’opinions i idees.

Compromís social






Autonomia personal



- Ser constant en el treball, superant les dificultats.


97


Lideratge


- Encomanar entusiasme per la tasca i tindre confiança en les possibilitats d’assolir objectius.

- Prioritzar la consecució d’objectius grupals sobre els interessos personals.

Creativitat




Emprenedoria



- Assumir riscos en el desenvolupament de les tasques o els projectes.


Aprendre a aprendre Perfil d’aprenent


- Gestionar els recursos i les motivacions personals en favor de


98

l’aprenentatge.


Eines per a estimular el pensament








3.2. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES CLAU

Descripció del model competencial

Treballar per competències a l’aula suposa una reflexió i una reconfiguració dels continguts des d’un enfocament d’aplicació que permeta l’entrenament de les competències. Les competències no s’estudien ni s’ensenyen, s’entrenen. Per a això, generarem tasques d’aprenentatge que afavorisquen la transferència del coneixement mitjançant metodologies d’aula actives.

No resulta pràctic ni eficaç abordar cada competència de manera global en cada unitat, per la qual cosa s’estructuraran en indicadors, grans pilars que permeten descriure-la d’una manera més precisa. Podem trobar entre tres i sis indicadors per competència.


99

L’indicador té també un caràcter bastant general, per això el descomponem en el que cridem «descriptors de la competència»; que «descriuen» l’alumnat competent en l’esmentat àmbit. Per cada indicador trobarem entre tres i sis descriptors, redactats en infinitiu.

En cada unitat didàctica concretarem el descriptor en acompliments competencials, redactats en tercera persona del present indicatiu. L’acompliment serà l’aspecte concret de la competència que podrem entrenar i avaluar de manera explícita en la unitat. Aquest és concret i objectivable, i ens indica què hem d’entrenar i observar en les activitats dissenyades.

Per al seu desenvolupament, partim d’un marc de descriptors competencials definit per al projecte aplicable a tota assignatura i curs.

Respectant el tractament específic en algunes àrees, els elements transversals, tals com la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i la comunicació, l’emprenedoria i l’educació cívica i constitucional, es treballaran des de totes les àrees, possibilitant i fomentant que el procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes i les alumnes siga el més complet possible.

La diversitat d’estils d’aprenentatge de l’alumnat ens convida a treballar des de les diferents potencialitats que els caracteritzen, basant-nos sempre en les seues fortaleses per a poder donar resposta a les seues necessitats.

En l’àrea de Valors ètics.

En l’àrea de Valors ètics incidirem en l’entrenament de totes les competències de manera sistemàtica, posant èmfasi en els descriptors més afins a l’àrea.


El desenvolupament d’aquesta competència en aquesta àrea ens permet aprofundir en l’eix sobre el qual gira tot el currículum bàsic i el caràcter específic del saber ètic, ja que tot problema o situació implica una demostració racional. Així mateix, aquesta competència oferix l’oportunitat de realitzar argumentacions, plantejar i realitzar judicis morals, i aplicar estratègies de resolució de problemes.

Els descriptors que podem treballar són:


100


- Prendre consciència dels canvis produïts per l’ésser humà en l’entorn natural i les seues repercussions en la vida futura.

- Generar criteris personals sobre la visió social de l’estètica del cos humà davant la cura saludable.


- Manejar els coneixements sobre ciència i tecnologia per a solucionar problemes, comprendre el que ocorre al nostre voltant i respondre a preguntes.






Per al bon desenvolupament d’aquesta competència, serà decisiu el foment de la lectura, l’anàlisi i la reflexió sobre llibres i textos relacionats amb els continguts curriculars. D’aquesta manera, es desenvoluparan la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita, alhora que s’adquirixen coneixements sobre els valors ètics i els drets humans.

D’altra banda, es contribuirà conjuntament a la comunicació lingüística i a la transmissió de valors a través de l’exposició i de la resolució de dilemes morals, doncs aquests exigixen posar en pràctica habilitats com l’escolta activa, l’empatia i l’expressió d’idees i de sentiments, utilitzant el llenguatge verbal i el no verbal.

Els descriptors que podem utilitzar seran:




- Utilitzar el vocabulari adequat, les estructures lingüístiques i les normes ortogràfiques i gramaticals correctes per a elaborar textos escrits i orals.

- Manejar elements de comunicació no verbal en diferents registres i en les diverses situacions


101

comunicatives.


- Compondre diferents tipus de textos de forma creativa amb sentit literari.


En cas de centres bilingües o plurilingües que donen l’assignatura a una altra llengua:





Desenvolupar la competència digital des d’aquesta àrea ens ajudarà a manejar eines que possibiliten l’accés al coneixement de fets socials, de documents històrics i de tractats internacionals que posen en relleu la contribució dels valors ètics a la societat. Al seu torn, proporcionarà a l’alumnat l’oportunitat d’entendre la relació que existix entre la tecnologia i els valors ètics, perquè aprenga a fer un bon ús d’ella en el seu temps lliure.

Podem entrenar els següents descriptors:



- Elaborar informació pròpia derivada d’informació obtinguda a través de mitjans tecnològics.


- Comprendre els missatges elaborats en codis diversos.





102

Aquesta àrea contribuïx a la competència de consciència i expressions culturals en la mesura que possibilita l’adquisició de pautes personals, interpersonals i interculturals que permeten participar de forma eficaç i constructiva en qualsevol societat democràtica, respectant els valors i els drets socialment reconeguts.

Els descriptors que entrenarem en aquesta competència són:



- Apreciar la bellesa de les expressions artístiques i les manifestacions de creativitat, i fomentar el gust per l’estètica en l’àmbit quotidià.



L’àrea de Valors ètics és, sens dubte, la matèria des d’on es treballen de forma més directa les competències socials i cíviques de l’alumnat. Les habilitats socials i de col·laboració s’incrementen quan es reflexiona sobre el fonament ètic de la societat i es pren consciència de la importància dels seus valors ètics i morals. Al seu torn, oferix la possibilitat de resoldre conflictes interpersonals de forma constructiva, per la qual cosa l’alumnat no només enfortix la seua identitat personal, sinó que desenvolupa actituds com la tolerància, l’assertivitat, la solidaritat i el respecte a la pluralitat cultural, política, religiosa o de qualsevol altra naturalesa.

Els indicadors d’aquesta competència poden facilitar l’entrenament de cada un dels descriptors que enunciem a continuació:



- Desenvolupar la capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i de treball, i per a la resolució de conflictes.


- Reconéixer la riquesa de la diversitat d’opinions i d’idees.




103




Per a exercir d’una manera conscient, crítica i reflexiva l’exercici de la llibertat i emprendre accions que beneficien la societat, resulta necessari que els alumnes i les alumnes desenvolupen aspectes com l’autonomia, el lideratge, la creativitat o la iniciativa personal.

Des d’aquesta àrea es plantegen tasques i situacions reals i hipotètiques que permeten l’entrenament de les esmentades habilitats. Açò possibilitarà que l’alumnat expose les seues idees, inicie accions noves, assumisca responsabilitats o gestione els recursos materials i personals que té al seu abast.

En aquest cas, els descriptors a entrenar serien:

- Optimitzar recursos personals basant-se en les fortaleses.





- Assumir riscos en el desenvolupament de les tasques o dels projectes.



- Optimitzar l’ús de recursos materials i personals per a la consecució dels objectius.



Aprendre a aprendre

La competència d’aprendre a aprendre implica ser conscient de les necessitats i dels processos d’aprenentatge, el reconeixement d’oportunitats i l’habilitat de superar dificultats per a poder aprendre amb èxit. Aquesta es promou en l’àrea de Valors ètics mitjançant l’exercici de processos cognitius tals com analitzar, sintetitzar, relacionar, comparar o argumentar, així com afavorint l’interés per descobrir la veritat i els valors que impregnen les experiències de la seua vida quotidiana.


104

Els descriptors que podríem utilitzar per a entrenar aquesta competència serien:







- Avaluar la consecució dels objectius d’aprenentatge.


4. CONTINGUTS

Els continguts de l’àrea de Valors ètics s’agrupen en sis blocs distribuits al llarg dels sis temes, i lligats a ells es proposen els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge.

L’alumnat haurà d’adquirir uns coneixements i unes destreses bàsiques que li permeten millorar la seua autonomia i preparar-se per a convertir-se en el principal agent del seu propi desenvolupament.


105

TEMA 1


BLOC 1: CONTINGUTS BLOC 1: CRITERIS D'AVALUACIÓ

– La consciència de ser persona.

– Els problemes de l'adolescència i la seva superació.

– El creixement com a persones durant l'adolescència.

– La construcció de la identitat: un projecte lliurement escollit.

– La construcció de la personalitat a partir de la formació d'un bon caràcter.

– Els factors que influeixen en la personalitat.

– Els valors ètics que conformen una personalitat íntegra.

– La llibertat de construir la pròpia personalitat.

• Comprendre la crisi d'identitat personal que sorgeix en l'ado-lescència i les seves causes com una fase de creixement moral i de desenvolupament de l'autonomia personal.

• Descriure la personalitat i valorar la importància d'enriquir-la amb valors i virtuts ètiques, mitjançant l'esforç i la voluntat personal.

• Justificar l'ús de la raó i la llibertat per determinar els valors ètics per conformar la personalitat.

• Comprendre la capacitat de l'ésser humà per influir de manera conscient en la construcció de la pròpia identitat conforme a valors ètics i així millorar la seva autoestima.


– L'àmbit públic i l’àmbit privat: definició i característiques.

– Classificació d'accions segons que pertanyin a l'àmbit públic o a l’àmbit privat.

– L'Ètica com a reguladora de l'àmbit privat.

– Anàlisi de l'ètica com a guia del nostre comportament.

– El dret com a regulador de l'àmbit públic.

– Anàlisi del dret com a instrument per resoldre els conflictes de l'àmbit públic.

– Reflexió sobre les accions que afecten a un mateix i les que afecten als altres.

– Els límits de la llibertat.

– El conflicte entre la llei i la moral.

– Discussió en grup d'un dilema moral.

– Anàlisi de dos casos de conflicte entre àmbit privat i àmbit públic.

– Els valors i les virtuts de la convivència.

– La responsabilitat, la solidaritat, el pacifisme, la generositat o la lleialtat com a valors ètics.

– Anàlisi sobre la necessitat dels valors i les virtuts ètiques.

– El deure d'ajudar als altres.

• Conèixer els fonaments de la naturalesa social de l'ésser humà, estimant la importància d'una vida social dirigida pels valors ètics.

• Descriure i valorar la influència de l'entorn social i cultural en el desenvolupament moral de la persona, mitjançant l'anàlisi del paper que desenvolupen els agents socials.

• Distingir els àmbits de la vida privada, regulada per l'ètica, i de la vida pública, regulada pel dret, per identificar els límits de la llibertat personal i social.

• Justificar la importància que tenen els valors i virtuts ètiques per aconseguir unes relacions interpersonals justes, respectuoses i satisfactòries.


106


BLOC 1: ESTÀND. D'APRENENTATGE I COMP. CLAU BLOC 1: DESCRIPTORS

• Dóna informació sobre els grups d'adolescents, les seves característiques i la influència que exerceixen sobre els seus membres. C. Comunicació... – Sentit... – C. Digital.

• Identifica en què consisteix la personalitat i els factors que influeixen en la seva construcció. C. Comunicació... – Sentit d'iniciativa... – C. Aprendre a aprendre.

• Justifica una sèrie de valors ètics per integrar-los en la seva personalitat. Sentit d'iniciativa... – C. Comunicació....

• Pren consciència de la seva capacitat per modelar la seva identitat i fer de si mateix una persona digna de ser apreciada. Sentit... – C. Comunicació...

• Dissenya un projecte de vida personal conforme als valors ètics. Sentit... – C. Comunicació...

− Identifica els problemes descrits per un grup d'adolescents, i els ajuda a superar-los. P. 02 A. 01; P. 02 A. 03.

− Ordena diversos factors segons la importància que els atribueix en la formació de la personalitat. P. 02 A. a).

− Identifica el paràgraf que millor defineix què és la personalitat. P. 15 A. 01.

− Manifesta quines qualitats li agradaria que conformessin la seva personalitat i caràcter. P. 05 A. 04.

− Llegeix un conte tradicional hindú que indica que la nostra personalitat depèn del nostre caràcter i els nostres valors, i manifesta si hi està d'acord. P. 05 A. 06.

− Manifesta quins trets de la pròpia personalitat i el propi caràcter li agradaria canviar. P. 05 A. 05.


• Aporta raons que fonamenten la necessitat d'establir uns valors ètics que guiïn les relacions interpersonals. Sentit de la iniciativa... – C. Comunicació...

• Justifica la necessitat d'adequar els costums, normes, valors, etc., del seu entorn als valors ètics establerts en la DUDH. Sentit d'iniciat... – C. digital.

• Defineix els àmbits de la vida privada i la vida pública, i indica els possibles conflictes de valors entre tots dos i el límit de la llibertat humana. C. Comunicació... – Sentit d'iniciativa.. – Aprendre...

• Distingeix entre els àmbits d'acció de l'ètica i el dret, i exposa les seves conclusions mitjançant una presentació elaborada amb mitjans informàtics. C. Comunic. ling. – Sentit d'iniciativa... – C. digital.

• Identifica la necessitat d’adquirir virtuts ètiques per aconseguir una bona relació interpersonal. Sentit d’iniciativa...

− Redacta un text per justificar la necessitat dels valors i les virtuts ètiques en el qual han d’aparèixer, com mínim, dos valors i dues virtuts. P. 12 A. 15.

− Visiona un vídeo, distingeix dues opcions possibles per a un mateix dilema moral, pren partit per una d'elles i justifica la seva elecció. P. 10 A. 01.

− Anota en un quadre accions realitzades en un dia i en valora la naturalesa i les afectacions que comporten. P. 06 A. 07.

− Distingeix si una acció individual concreta correspon a l'àmbit públic o a l’àmbit privat. P. 08 A. 10

− Distingeix accions de l’àmbit privat i de l’àmbit públic i si són acceptables o no. P. 07 A. 08, 09; P. 09 A. 14

− Analitza el conflicte entre l'àmbit privat i l’àmbit públic present en dues situacions concretes. P. 11 A. 03.

− Elabora una presentació de diapositives sobre els àmbits de la vida privada i pública. P. 09 A. 11.

− Selecciona notícies dels mitjans i les analitza segons concerneixin l'ètica o el dret. P. 14 A. 01.

− Identifica valors i virtuts adequats a determinades situacions. P. 12 A. 16.

− Anota en un quadre els seus valors i virtuts ètiques. P. 13 A. 18.

− Explica què és el deure d'auxili. P. 13 A. 21


• Utilitza el seu esperit emprenedor per difondre la importància de respectar els valors ètics. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

− Dissenya diferents activitats sobre un valor ètic concret amb l'objectiu de difondre els valors ètics en el centre escolar. P. 11 A. 04.


107

TEMA 2 Continguts ● Criteris d’Avaluació BLOC 1: CONTINGUTS BLOC 1: CRITERIS D'AVALUACIÓ

– El ser moral.

– Classificació de comportaments segons que siguin morals o no.

– La llibertat com a part de l'estructura moral.

– Les facultats que intervenen en el desenvolupament de l'acció humana.

– Anàlisi i presentació de les dimensions de les intel·ligències múltiples

• Construir un concepte de persona conscient valorant la dignitat que posseeix pel fet de ser lliure.

• Justificar la importància de l'ús de la raó i la llibertat en l'ésser humà per determinar els valors ètics que ha d’incorporar per conformar la seva personalitat.

• Valorar la importància de la intel·ligència emocional i la seva influència en la construcció de la personalitat, i utilitzar la introspecció per millorar les seves habilitats emocionals.


– Identificació d'accions lliures.

– La llibertat i el respecte als altres.

– El conflicte ètic: anàlisi de situacions límit.

– Valoració d'actituds concretes.

– Debat entre diverses valoracions d'una mateixa actitud.

– Acord consensuat d'una valoració sobre una actitud que planteja un dilema.


• Utilitzar l'assertivitat i les habilitats socials, per assumir com a propis valors i virtuts ètiques necessàries en el desenvolupament d'una vida social més justa i enriquidora.


– Definició de les accions lliures com a conscients i voluntàries. – La relació entre la llibertat i la responsabilitat. – La llibertat, part essencial de la vida humana. – L'estructura moral de l'ésser humà. – Identificació dels valors ètics en la vida quotidiana. – Lectura d'un text de Sartre sobre un dilema moral. – Distinció d'accions morals, amorals i immorals. – La repercussió negativa de les nostres accions: les accions

immorals. – Distinció de conducta i acció. – L'acció com a part definitòria de l'ésser humà. – L'acció humana: un procés intencional. – Identificació de la intel·ligència, la llibertat i la voluntat com a

part definitòria de l'acció humana. – Els límits de la llibertat: l'ésser humà, un ser condicionat. – Distinció d'accions condicionades i determinades. – La importància de les normes de convivència. – El paper dels valors en les normes de convivència. – El conseqüencialisme i l'utilitarisme: diverses interpretacions

d l üè i d l i

• Destacar el significat i importància de la naturalesa moral de l'ésser humà, analitzar-ne les etapes de desenvolupament i prendre consciència de la necessitat que té de normes ètiques, assumides de forma lliure i racional, com a guia del seu comportament.

• Reconèixer que la llibertat constitueix l'arrel de l'estructura moral en la persona i apreciar el paper que la intel·ligència i la voluntat tenen com a factors que incrementen la capacitat d'autodeterminació.

• Justificar i apreciar el paper dels valors en la vida personal i social, i les seves característiques i jerarquia.


108


• Explica i valora la dignitat de la persona que es converteix en un “ser moral”. C. Sentit d'inic... – C. Aprendre...

• Descriu i valora el paper rellevant de la raó i la llibertat a l’hora de configurar amb els seus propis actes l'estructura de la pròpia personalitat. C. Comunicació... – Sentit...

• Utilitza la introspecció per reconèixer les seves pròpies emocions i sentiments, i exercir més autocontrol sobre aquests. C. Digital – C. Aprendre a aprendre.

− Classifica comportaments segons que siguin morals, immorals o amorals. P. 21 A. 05.

− Explica què significa l'afirmació “la llibertat forma part de la nostra estructura moral”. P. 21 A. 08.

− Identifica les facultats que intervenen en el desenvolupament de l'acció humana. P. 31 A. 02.

− Estudia i analitza en grup les diverses dimensions de les intel·ligències múltiples i les explica en una presentació. P. 28 A. 01.


• Defineix els àmbits de la vida privada i la vida pública, així com el límit de la llibertat humana en ambdós casos. C. Comunic. ling. – Sentit d'iniciativa.. – Aprendre...

• Reflexiona sobre la relació entre allò privat i allò públic i els possibles conflictes de valors ètics, i les solucions basades en valors ètics. C. Comunic. ling. – Sentit...

• Mostra una actitud de respecte pels drets que tot ésser humà té de sentir, pensar i actuar de forma diferent. C. Comunicació... – C. Aprendre a aprendre.

− Explica en què consisteix la llibertat tenint en compte el respecte als altres i justifica quan una persona és verdaderament lliure. P. 17 A. a).

− Reflexiona sobre l'actitud davant determinades situacions límit, analitza el conflicte ètic existent i justifica una determinada actitud. P. 17 A. 01, 02.

− Exposa la seva opinió davant l'actitud d'una determinada persona, escolta les opinions del grup i consensua una opinió per defensar. P. 29 A. 03.


• Distingeix les diferències entre la conducta instintiva de l'animal i el comportament racional i lliure de l'ésser humà. C. Comunicació... – Sentit d’inciciativa...

• Explica què és l'estructura moral de la persona com a ser racional i lliure, raó per la qual aquesta és responsable de la seva conducta i de les conseqüències que aquesta tingui. C. Comunicació... – Sentit de la iniciativa...

• Descriu la relació existent entre la llibertat i els conceptes de persona i estructura moral. C. Com. – Sentit...

• Analitza i valora la influència que tenen en la llibertat personal la intel·ligència i la voluntat. C. Comunicació... – Sentit d’inciativa... – C: Aprendre a aprendre.

• Explica què són els valors, valora el seu paper en la vida individual i col·lectiva, i reconeix les conseqüències de la seva absència. C. Aprendre... – C. Comunic.. – Sentit....

• Enuncia les característiques de les “teories ètiques”. C. Comunicació... – Sentit d’iniciativa...

• Ressenya les idees fonamentals de l'ètica utilitarista i les justifica, i enumera les característiques que fan de l'utilitarisme i l'epicurisme unes ètiques de fins.

− Analitza situacions per decidir si es tracta d'accions verdaderament lliures. P. 19 A. 01.

− Llegeix un text sobre la naturalesa del comportament de les persones i respon a preguntes pertinents P. 30 A. 01.

− Determina què falta a unes accions perquè siguin plenament lliures. P. 19 A. 02.

− Explica la diferència entre acció moral, amoral i immoral i en posa exemples. P. 21 A. 10.

− Explica per què les persones han de fer un ús responsable de la seva llibertat. P. 21 A. 09.

− Justifica un problema de consciència i explica què faria ell en la mateixa situació. P. 20 A. 04.

− Justifica si determinades actuacions són condicionades o determinades i en quins casos són lliures. P. 23 A. 11.

− Relaciona valors ètics i conductes incíviques i redacta una frase amb cada un d'ells. P. 24 A. 12.

− Justifica si hem de prestar atenció a les conseqüències de les nostres accions. P. 17 A. c).

− Explica les diferències entre l'ètica de Mill i la d'Epicur. P. 27 A. 20.

− Explica què és l'utilitarisme. P. 27 A. 15, 18, 19. − Aplica els principis de l'utilitarisme de Mill a un cas

concret. P. 29 A. 04.



109



– La justícia segons Aristòtil.

– Els tres tipus de justícia: la justícia legal, la justícia, commutativa i la justícia distributiva.

– La necessitat de l'existència de la política i els governs.

– Una aplicació pràctica de justícia distributiva: la necessitat de donar tracte preferent a determinats col·lectius.

• Conèixer la naturalesa social de l'ésser humà i la importància d'una vida social conduïda pels valors ètics.


• Utilitzar l'assertivitat i les habilitats socials per assumir com a propis els valors i les virtuts ètiques necessàries en el desenvolupament d'una vida social més justa i enriquidora.


– Presa consciència dels valors per identificar situacions injustes en el seu entorn.

– Aplicació pràctica de valors: participació en una simulació d'unes eleccions democràtiques.

• Justificar i prendre en consideració el paper dels valors en la vida personal i social, amb les seves característiques i jerarquia.


– Reflexió sobre la necessitat de la política per a l'ésser humà. L'ésser humà com a ser social.

– La naturalesa social de l'ésser humà segons Aristòtil.

– Anàlisi de la finalitat ètica de la política d'Aristòtil.

– Lectura d'un aforisme d'Aristòtil sobre la necessitat de viure en societat.

– Constatació de la importància de la justícia.

– Distinció dels tres tipus de justícia segons Aristòtil: la justícia legal, la justícia distributiva i la justícia commutativa.

– Relació de situacions amb el tipus de justícia corresponent.

– Identificació de les formes de govern segons Aristòtil.

– Distinció entre formes de govern justes (monarquia, democràcia, aristocràcia) i injustes (tirania, oligarquia i demagògia).

– La democràcia: el govern del poble.

– El respecte dels drets fonamentals en democràcia. La relació entre la democràcia i els drets humans.

– Relació dels diferents tipus de governs amb el valor ètic corresponent.

– Els valors de la democràcia: la llibertat, la igualtat, la justícia,

• Conèixer i valorar la política d'Aristòtil, amb les seves ca-racterístiques essencials, entendre’n el concepte de jus-tícia i la seva relació amb el bé comú i la felicitat, i elabo-rar un judici crític sobre la perspectiva d'aquest filòsof.

• Justificar racionalment la necessitat dels valors i principis ètics continguts en la DUDH com a fonament universal de les democràcies durant els segles XX i XXI i destacar-ne les característiques i la seva relació amb els conceptes d'“estat de dret” i “divisió de poders”.


110


• Explica per què l'ésser humà és social per naturalesa i valora’n les conseqüències. Sentit... – C. Comunicació...

• Justifica la necessitat d'adequar els costums, normes, valors, etc., del propi entorn als valors ètics establerts en la DUDH. Sentit... – C. Comunicació...

• Mostra una actitud de respecte pels drets que tot ésser humà té a sentir, pensar i actuar de forma diferent. C. Comunicació... – C. Aprendre a aprendre.

− Explica com defineix Aristòtil la justícia i posa tres exemples de cada tipus. P. 39 A. 12.

− Valora les conseqüències de la no-existència de política i governs a partir de l'anàlisi de diverses situacions. P. 41 A. 05.

− Desenvolupa el raonament moral justificant el tracte preferent de determinats col·lectius de persones. P. 40 A. 02.


• Busca i selecciona informació sobre l'existència de diferents classes de valors. Sentit... – C. Aprendre...

• Emprèn una campanya en el propi entorn per promoure el reconeixement dels valors ètics. Sentit d'iniciat.

− Localitza en grup situacions d'injustícia en el seu entorn i hi proposa solucions. P. 40 A. 01.

− Elabora en grup una campanya electoral amb solucions als problemes dels ciutadans. P. 46 A. 01.


• Explica la política aristotèlica com una teoria organicista, en la qual la Justícia és el valor ètic en què es fonamenta la legitimitat de l'Estat, i la seva relació amb la felicitat i el bé comú. Sentit... – C. Comunicació...

• Fonamenta racionalment i èticament l'elecció de la democràcia com un sistema que està per sobre d'altres formes de govern perquè incorpora els valors ètics assenyalats en la DUDH. C. digital – C: Comunicació... – C. Aprendre...

• Defineix conceptes com democràcia, ciutadà o sobirania i el concepte d'“estat de dret” i el relaciona amb la defensa dels valors ètics i cívics a la societat democràtica. Sentit.. – C. Comunicació...

• Explica la divisió de poders proposada per Montesquieu i la funció del poder legislatiu, executiu i judicial a l'Estat democràtic. Sentit... – C. Comunicació.

• Assumeix i explica el deure moral i civil dels ciutadans de participar activament en l'exercici de la democràcia. C. Comunicació... – Sentit de la... – C. Digital.

• Defineix els riscos dels governs democràtics quan no es respecten els valors ètics de la DUDH, com la degeneració en demagògia, la “dictadura de les majories” i l'escassa participació ciutadana, i formula mesures per evitar-los. C. Digital – C. Matemàtica... – C. Comunicació....

− Explica amb detall i exemples la bona forma de govern i la mala forma de govern segons Aristòtil. P. 39 A. 14.

− Raona si l'ésser humà pot o no pot viure fora de la societat. P. 39 A. 11.

− Busca el significat de termes relacionats amb la política i els relaciona amb l'explicació correcta. P. 41 A. 04.

− Explica a quins règims fa referència la DUDH. 43 A. 18. − Enumera els valors morals en els quals es basa la

democràcia P. 45 A. 23.

− Explica què és la democràcia i el seu funcionament i per què és superior a altres sistemes polítics. P. 45 A. 21, 22.

− Justifica per què es diu que la democràcia és l'“imperi de la llei”. P. 45 A. 25.

− Defineix la divisió de poders, legislatiu, executiu i judicial, com un dels pilars de la democràcia i el seu funcionament. P. 45 A. 22.

− Llegeix un text de Fernando Savater sobre la implicació que han de tenir els ciutadans en la democràcia. P. 42 A. 15.

− Explica com l'afecta la política personalment. P. 34 A. 02.

− Analitza quins països tenen més qualitat democràtica i si al món predominen les democràcies o els règims autoritaris. P. 43 @Àmplia a la xarxa.

− Indica què dóna a lloc la degeneració democràtica segons Aristòtil. P. 47 A. 05.



111



– Participació en un debat sobre els avantatges i els inconvenients dels exèrcits professionals.

– Participació en un debat sobre situacions que reflecteixen un conflicte entre l’esfera privada i l’esfera pública.

– Debat sobre la necessitat de pagar impostos o no fer-ho.

– Ús de l'assertivitat per defensar una opinió concreta en un debat.

• Distingir els àmbits de la vida privada, regulada per l'ètica, i la vida pública, regulada pel dret, per identificar els límits de la llibertat personal i social.

• Utilitzar l'assertivitat i les habilitats socials per assumir com a propis els valors i les virtuts ètiques necessaris per al desenvolupament d'una vida social més justa i enriquidora.


– Caracterització de la Constitució espanyola de 1978.

– Lectura de l'article 10 de la Constitució.

– Identificació dels pilars de l'ordre polític de la Constitució espanyola.

– La DUDH com a base de la Constitució espanyola.

– Comparació d'articles de la DUDH i la Constitució espanyola.

– Distinció entre drets fonamentals, que ens pertanyen com a persones, i drets i deures que ens corresponen com a ciutadans.

– Identificació dels drets fonamentals inclosos en la Constitució.

– Identificació dels drets i deures ciutadans inclosos en la Constitució.

– Relació de drets i deures, amb l'article de la Constitució en el qual s'inclouen.

– Identificació del dret que s'incompleix en situacions concretes.

– Les principals obligacions cíviques.

– Identificació dels impostos com un deure ciutadà de solidaritat.

– Els impostos directes i els impostos indirectes.

– Identificació d'àmbits en els quals s'inverteixen els impostos.

– Característiques de l'estat del benestar.

– Identificació d'elements que configuren l'estat del benestar.

– Constatació de com la crisi afecta l'estat del benestar.

– L'educació, pilar bàsic de l'estat del benestar.

– Els pressupostos participatius.

– La Unió Europea: característiques i història.

– Elaboració d'un eix cronològic de les principals fites del procés d'unificació europea.

– L'ingrés d'Espanya a la UE.

– Identificació dels avantatges i els inconvenients de formar part de la UE.

• Conèixer i valorar els fonaments de la Constitució espanyola de 1978, i identificar els valors ètics dels quals parteix i els conceptes preliminars que estableix.

• Mostrar respecte per la Constitució espanyola i identificar els drets i deures que té l'individu com a persona i com a ciutadà.

• Assenyalar i apreciar l'adequació de la Constitució espanyola als principis ètics defensats per la DUDH, mitjançant la lectura comentada i reflexiva dels “drets i deures dels ciutadans” (Articles 30 al 38) i “els principis rectors de la política social i econòmica” (Articles 39 al 52).

• Conèixer els elements essencials de la UE, d’acord amb els beneficis rebuts i les responsabilitats adquirides pels estats membres i els seus ciutadans, a fi de reconèixer la seva utilitat i els èxits que aquesta ha assolit.


112


• Reflexiona sobre la relació entre l’àmbit privat i l’àmbit públic, els possibles conflictes de valors ètics que poden sorgir i les solucions basades en aquests mateixos valors. C. Comunicació.... – Sentit...

• Empra habilitats socials en diàlegs curts per relacionar-se amb els altres. C. Comunicació... – C. Aprendre a aprendre.

− Manifesta si està d'acord amb els exèrcits professionals o si prefereix el servei militar obligatori. P. 54 A. 10.

− Debat sobre situacions que plantegen un conflicte entre l’àmbit privat i l’àmbit públic. P. 58 A. 01.

− Participa en un debat i defensa la necessitat de pagar impostos o no pagar-los, o exerceix de jutge del debat. P. 59 A. 04.


• Identifica i aprecia els valors ètics en els quals es fonamenta la Constitució espanyola, i llegeix i comenta el seu preàmbul. C. Comunicació... – Sentit d’iniciat.

• Descriu els conceptes preliminars delimitats en la Consti-tució espanyola i la seva dimensió ètica. Comunicació...

• Assenyala i comenta la importància “dels drets i llibertats públiques fonamentals de la persona” establerts en la Constitució. – C. Aprendre a apr.

• Coneix i aprecia l'adequació a la DUDH de la Constitució espanyola i assenyala els valors ètics en els quals es fonamenten els drets i deures dels ciutadans, així com els principis rectors de la política social i econòmica. C. Comunicació... – Sentit d’iniciativa... – C. Aprendre a aprendre – C. Digital.

• Explica i assumeix els deures ciutadans de la Constitució i els ordena segons la seva importància. Sentit...

• Justifica la necessitat que els ciutadans siguin conscients dels seus drets i de les seves obligacions. Sentit...

• Reconeix la responsabilitat fiscal dels ciutadans com un deure ètic que contribueix al desenvolupament del bé comú. C. Digital – Sentit... – C. Comunicació...

• Descriu la integració econòmica i política de la UE, els seus objectius i els valors ètics bàsics fonamentats en la DUDH. C. Digital – C. Comunic. – C. matemàtica...

• Identifica el benefici de la UE en la vida dels ciutadans. Sentit d’inciativa... – C. Comunicació...

− Explica els drets i els deures dels ciutadans segons la Constitució. P. 57 A. 19.

− Explica què és el benestar. P. 56 A. 14.

− Explica els pilars de l'ordre polític segons la Constitució espanyola. P. 51 A. 01.

− Classifica els diferents drets i deures segons siguin drets fonamentals de la persona o drets i deures ciutadans. P. 52 A. 04.

− Explica les semblances entre la Constitució i la DUDH i els valors que tenen en comú. P. 51 A. 02; P. 63 A. 02.

− Fa recerca sobre els tractats i acords internacionals sobre drets humans ratificats per Espanya i els exposa. P. 51 A. 03.

− Identifica els articles de la Constitució dedicats als drets i deures dels ciutadans. P. 53 A. 07.

− Identifica els articles de la Constitució sobre els principis que han de regir la vida econòmica i social. P. 57 A. 16.

− Explica en quin apartat de la Constitució es recullen els drets i deures constitucionals. P. 63 A. 03.

− Identifica els drets i deures constitucionals que no es compleixen en situacions concretes. P. 53 A. 08.

− Justifica els impostos i tributs que apujaria i abaixaria. P. 55 A. 13.

− Analitza les obligacions militars dels ciutadans espanyols segons la Constitució. P. 54 A. 09.

− Valora el grau de justícia dels impostos. P. 55 A. 11. − Identifica els àmbits en els quals s’inverteixen els

impostos. P. 55 A. 12. − Valora la incidència de la disminució dels impostos en

l'estat del benestar i l'educació. P. 57 A. 17, 18.

− Analitza la cronologia de la creació de la UE i detalla la seva finalitat, els valors ètics que la van inspirar i el seu funcionament. P. 60 A. 22; P. 63 A. 06.; P. 62 A. 01.

− Manifesta els canvis i els beneficis en la vida diària que ha implicat la incorporació a la UE. P. 49 A. i).; P. 63 A. 07; P. 61 A.@Amplia a la xarxa, 27; P. 61 A. 24.



113



– Identificació dels valors que es defensen en cada un dels drets reconeguts per la DUDH.

• Ressaltar la importància dels valors ètics i la seva influència en la vida personal i social de l'ésser humà.


– El dret i els deures.

– L'origen de les lleis: les teories del dret.

– Distinció del jusnaturalisme, el convencionalisme i el positivisme jurídic.

– El jusnaturalisme: la llei com a expressió de la natura.

– El convencionalisme: la llei com a resultat de l'acord.

– El positivisme jurídic: la llei com a reconeixement de drets.

– L'origen dels drets humans actuals.

– Història dels drets humans des de l'antiga Grècia al segle XVII.

– Dos antecedents històrics de la DUDH al segle XVIII: la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (1776) i la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789).

– Explicació de l'aportació de cada declaració de drets a la DUDH.

– Les causes de la promulgació de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948).

– Comparació de les declaracions de drets del segle XVIII i la DUDH.

– Els drets que promulga la DUDH en el preàmbul i en l'articulat.

– Els drets humans: universals i inalienables.

– Realització d'un esquema amb el contingut de la DUDH.

– Els drets de la DUDH, els valors que defensen, en què consisteixen i els articles en els quals es recullen.

– Els camps en què s'incompleixen els drets humans.

– Els Objectius del Mil·lenni com un indicador del grau d'incompliment dels drets humans.

– Relació d'imatges de situacions amb el dret humà que es vulnera.

– Descripció dels governs i les institucions internacionals que vetllen pels drets, com l'ONU.

– Lectura i comentari d'un text sobre la Cort Penal Internacional.

– Les organitzacions no governamentals que defensen els drets humans: Amnistia Internacional, Human Rights Watch, Creu Roja Internacional, Metges sense Fronteres, Intermón Oxfam…

– Treball en grup sobre les ONG.

• Assenyalar la vinculació que existeix entre l'ètica, el dret i la justícia, a través del coneixement de les seves semblances, diferències i relacions, i analitzar el significat dels termes “legalitat” i “legitimitat”.

• Explicar el problema de la justificació de les normes jurídiques mitjançant l'anàlisi de les teories del dret natural o jusnaturalisme, el convencionalisme i el positivisme jurídic amb la finalitat d'anar conformant una opinió argumentada al voltant de la fonamentació ètica de les lleis.

• Analitzar el moment històric i polític que va portar a l'elaboració de la DUDH i la creació de l'ONU, amb la finalitat d'entendre-les com una necessitat del seu temps, el valor de les quals continua vigent com a fonament ètic universal de la legitimitat del dret i dels estats.

• Identificar en la DUDH el respecte a la dignitat de les persones com a fonament dels drets humans.

• Interpretar i valorar el contingut i l’estructura interna de la DUDH, amb la finalitat de conèixer-la i propiciar-ne l’estima i el respecte.

• Comprendre el desenvolupament històric dels drets humans com una conquesta de la humanitat.

• Avaluar els problemes que comporta l'aplicació de la DUDH i valorar la feina d'institucions i ONG que treballen per la defensa dels drets humans.


114

BLOC 3: ESTÀND. D'APRENENTATGE I COMPET. CLAU BLOC 3: DESCRIPTORS

• Descriu les característiques distintives dels valors ètics i valora’n la relació amb la dignitat humana i una personalitat justa i satisfactòria. C. Com. – C. Apr.

− Esquematitza els drets inclosos en la Declaració Universal dels Drets Humans, els valors que defensen i les seves característiques. P. 71 A. 14.


• Busca i selecciona informació per comparar l'ètica i el dret i la legalitat i la legitimitat. C. Aprendre... – C. Comunicació... – C. Digital.

• Elabora en grup, una presentació en suport digital respecte a les teories del dret: el jusnaturalisme, el convencionalisme i el positivisme jurídic. C. Digital.

• Analitza informació sobre el positivisme jurídic de Kelsen i la relació que fa entre l'ètica i el dret. C. Comunicació...

• Explica la funció de la DUDH com a “codi étic” amb la finalitat de promoure la justícia, la igualtat i la pau a tot el món. Sentit d’inciativa... – C. Comunicació...

• Contrasta informació dels esdeveniments històrics i polítics que van donar origen a la DUDH i valora aquest fet per a la història de la humanitat. C. Comunicació... – C. Digital. – C. Aprendre... – Sentit d’iniciat.

• Explica i aprecia en què consisteix la dignitat que la DUDH reconeix a l'ésser humà com persona. C. Comunicació....

• Construeix un esquema al voltant de l'estructura de la DUDH, la qual es compon d'un preàmbul i 30 articles i elabora una campanya per difondre-la. C. Comunicació... – C. Digital. – C. Aprendre...

• Explica l'origen històric del problema dels drets de la dona i dels infants i elabora una campanya per denunciar aquesta situació. C. Digital – C. Apren.... – Sentit...

• Indaga mitjançant informació obtinguda en diferents fonts respecte als problemes i reptes que té l'aplicació de la DUDH . Sentit... – C. Digital.

• Indaga al voltant del treball d'institucions i voluntaris que, a tot el món treballen pel compliment dels Drets Humans.

− Investiga qui va ser Anna Frank i valora l'actuació dels que van denunciar la seva família i les lleis discriminatòries del nazisme. P. 72 A. 01.

− Valora afirmacions sobre la legalitat i la legitimitat. P. 73 A. 06.

− Elabora una presentació amb diapositives sobre les diverses teories del dret estudiades en aquest tema. P. 67 A. 02.

− Defineix el positivisme jurídic i descriu una de les crítiques que se li pot fer. P. 69 A. 08; P. 79 A 01, 03.

− Explica el fonament dels drets humans. P. 77 A. 23. − Indica la raó per la qual les Nacions Unides van redactar

la DUDH. P. 79 A. 05.

− Explica quan i com van sorgir la Societat de Nacions i les Nacions Unides i quan es va proclamar la DUDH. P. 69 A. 05.

− Fes una cronologia dels drets humans des dels Deu Manaments fins a la DUDH. P. 68 A. 03.

− Indica els drets que el bloc occidental i el bloc comunista consideraven més importants. P. 70 A. 12.

− Explica què significa que els drets humans són universals i inalienables. P. 70 A. 11.

− Reflecteix en un quadre les característiques dels drets recollits en la DUDH. P. 71 A. 14.

− Resumeix l'estructura i el contingut de la DUDH. P. 77 A. 22.

− Organitza, en grup, una campanya per donar a conèixer els drets humans. P. 72 A. 03.

− Realitza, en grup, una presentació sobre els Objectius del Mil·lenni. P. 75 A. 17.

− Tracta de portar a terme les propostes de millora dels drets humans en el seu entorn immediat. P. 77 A. 20.

− Identifica en imatges situacions en les quals es vulnera algun dret humà. P. 75 A. 18.

− Analitza situacions en què és problemàtic aplicar els drets humans. P. 73 A. 04.

− Investiga en grup les persones i insituciones que treballen a favor dels drets humans. P. 77 A. 19.



115



– Resolució de dilemes morals aplicant una escala de valors acord a la DUDH.

– Valoració del grau de millora de la qualitat de vida al llarg de la història de la humanitat.

– Justificació de les regles ètiques que han de condicionar les investigacions científiques i tècniques.


• Utilitzar l'assertivitat i les habilitats socials per assumir com a propis valors i virtuts ètiques necessàries en el desenvolupament d'una vida social més justa i enriquidora.


– Anàlisi de l'impacte positiu i l'impacte negatiu de les innovacions tècniques.

– Anàlisi d'imatges que permeten valorar les conseqüències positives i negatives de la tècnica.

– Anàlisi del paper dels valors ètics en el desenvolupament de la ciència i la tècnica.

– El respecte als drets humans i a la dignitat de les persones, criteri bàsic per jutjar els avenços científics i tècnics.

– Resolució de dilemes sobre avenços científics i tècnics aplicant la pròpia escala de valors.

– Descripció del paper de l'ètica en el desenvolupament de la tècnica.

– Constatació de la prioritat del respecte dels drets humans per regular el desenvolupament tècnic.

– Identifica un exemple de les dues cares dels avenços de la tècnica en l'energia nuclear.

– El codi ètic per avançar cap a un desenvolupament responsable.

• Avaluar els problemes als quals s'enfronta l'aplicació de la DUDH i valorar la feina d' institucions i ONG que treballen per la defensa dels drets humans.

• Reconèixer la importància de la dimensió moral de la ciència i la tecnologia, així com la necessitat d'establir límits ètics i jurídics amb la finalitat d'orientar la seva activitat conforme als valors defensats per la DUDH.


– Ciència, ètica i medi ambient.

– El progrés històric: un continu avenç cap a un futur millor.

– Els avenços tècnics des de la Prehistòria al segle XX.

– Les innovacions tècniques que han millorat la qualitat de vida i el benestar de la humanitat.

– La neutralitat dels avenços científics i tècnics i els diversos interessos que poden perseguir.

– Lectura d'un text de Rousseau sobre les conseqüències de l'avenç de les ciències i les arts.

– Lectura d'un text de Roger-Pol Droit per reflexionar sobre els límits dels avenços tècnics.

– Les conseqüències d'un creixement sense control i de la necessitat de posar límits al desenvolupament.

• Utilitzar els valors ètics continguts en la DUDH al camp científic i tecnològic amb la finalitat d'evitar que se’n faci una aplicació inadequada, i solucionar els dilemes morals que a vegades es presenten, especialment en el terreny de la medicina i la biotecnologia.

• Reconèixer que existeixen casos en els quals la inves-tigació científica no és neutra, sinó que està determinada per interessos polítics, econòmics, etc. mitjançant l'anàlisi de la idea de progrés i la seva interpretació equivocada, quan els objectius que es pretenen no respecten un codi ètic fonamentat en la DUDH.


116


• Justifica la necessitat d'adequar els costums, normes, valors, etc., del propi entorn als valors ètics establerts en la DUDH. Sentit... – C. Comunicació...

• Descriu la conducta assertiva i adopta com a principi moral el respecte a la dignitat i els drets de les persones. Sentit d’iniciativa... – C. Comunicació... – C. Aprendre…

− Resol una sèrie de dilemes aplicant una escala de valors d'acord als valors ètics establerts en la DUDH. P. 86 A. 13.

− Valora si la història de la humanitat progressa cap a la millora de la qualitat de vida i el perfeccionament moral i social. P. 81 A. a).

− Justifica si les investigacions científiques i tècniques han d’estar sotmeses a regles ètiques. P. 81 A. c).


• Investiga, mitjançant informació obtinguda en diferents fonts, sobre els problemes i els reptes que té l'aplicació de la DUDH . Sentit... – C. Digital.

• Analitza la dimensió moral de la ciència i la tecnologia, i avalua’n l’impacte positiu i negatiu en tots els àmbits de la vida humana. Sentit... – C. Aprendre a apr. – C. Comunicació... – C. Digital.

• Aporta arguments que fonamentin la necessitat de posar límits ètics i jurídics a la investigació i pràctica, tant científica com tecnològica. Sentit... – C. Comunicació...

• Exposa les seves conclusions al voltant del tema tractat, utilitzant mitjans informàtics i audiovisuals, de forma argumentada i ordenada racionalment. Sentit... – C. Comunicació... – C. Aprendre a apr. – C. Digital.

− Elabora una llista dels drets humans defensats en una pel·lícula que qüestiona el desenvolupament cientificotècnic contrari als drets humans. P. 81 A. 01.

− Indica l'impacte positiu i negatiu d'algunes innovacions tècniques. P. 83 Aforisme b), A. 02; P. 84 A. 03.

− Reconeix casos en els quals la investigació científica i tècnica no s'ha guiat per valors ètics. P. 89 A. 03.

− Explica els criteris que s’haurien de seguir-se per avaluar si un invent és positiu o negatiu. P. 85 A. 05.

− Valora si és possible imposar límits a l'activitat d'investigació científica i tècnica. P. 90 A. 17; P. 91 A. 22; P. 93 A. 04.

− Justifica si els transgènics constitueixen un exemple de desenvolupament compatible amb l'ètica. P. 86 @Amplia….

− Ressenya un llibre o una pel·lícula sobre les repercussions morals del desenvolupament tecnològic. P. 88 A. 02.

− Explica en què consisteix el codi ètic i proposa exemples concrets. P. 91 A. 21; P. 93 A. 05.


• Analitza informació sobre avenços en medicina i biotecnologia que plantegen dilemes morals, i assenyala alguns perills que comporten si es prescindeix del respecte a la dignitat humana i els seus valors fonamentals. C. Digital – C: Comunicació... – Sentit...

• S'informa de casos en els quals la investigació científica i tecnològica no és compatible amb els valors ètics de la DUDH perquè genera impactes negatius en les persones i el medi ambient. C. Aprendre... – C. Comunicació...

• Disserta sobre la idea de “progrés” en la ciència i la seva relació amb els valors ètics, el respecte a la dignitat humana i el seu entorn. C. Digital – Consciència... – C. Com.

− Selecciona els tres avenços tècnics del segle XXI que considera més importants per a la humanitat. P. 86 A. 12.

− Justifica la necessitat de regular el desenvolupament tèc-nic amb la finalitat de respectar els drets humans. P. 87 A. 14.

− Indica si hi ha algun criteri bàsic que permeti jutjar si un invent és vàlid i acceptable. P. 91 A. 18.

− Identifica diversos interessos que poden ser subjacents en una investigació científica. P. 84 A. 04; P. 93 A. 03.

− Explica els riscos mediambientals i socials del desenvolupament de la ciència i justifica si en el futur es podran eliminar. P. 85 A. 10; P. 89 A. 04; P. 90 A. 16.

− Llegeix i comenta un text sobre els límits del creixement del nostre planeta. P. 92 A. 01.

− Explica com ha canviat la vida de les persones al llarg de la història. P. 82 A. 01.

− Analitza la idea de progrés històric i si la humanitat progressa cap a un futur millor. P. 85 A. 07, 09.



117


Les unitats didàctiques estan organitzades de la següent forma:

TEMA 1. ÉSSER PERSONA I SABER CONVIURE 1. Com es construeix la nostra identitat? 2. Àmbit públic i àmbit privat. 3. Triar correctament: ètica i dret. Taller d'ètica. 4. Valors i virtuts per a la convivència. Síntesi. Els valors a examen.

TEMA 2. LLIBERTAT PER ESCOLLIR 1. La conquesta de la llibertat. 2. L'estructura moral de la persona. 3. Ètica, intel·ligència i llibertat. 4. La utilitat al servei de la societat. 5. L'ètica de John Stuart Mill. Taller d'ètica. Síntesi. Els valors a examen.

TEMA 3. ÈTICA I POLÍTICA: LA DEMOCRÀCIA 1. Per què necessitem la política? 2. La importància de la justícia. 3 Qui ha de governar? Taller d'ètica. 4. El govern del poble. 5. Els valors de la democràcia. Síntesi. Els valors a examen.

TEMA 4. LA DEMOCRÀCIA ESPANYOLA I LA UNIÓ EUROPEA 1. La Constitució espanyola i els drets humans. 2. Drets i deures en la Constitució. 3. Les principals obligacions cíviques. 4. L'estat del benestar. Taller d'ètica. 5. La nostra casa comuna: Europa. Síntesi. Els valors a examen.


118

TEMA 5. EL DRET I ELS DRETS

1. D'on sorgeix la llei? 2. L'origen dels drets humans actuals. 3. En què consisteix la Declaració de 1948? Taller d'ètica. 4. L'incompliment dels drets humans. 5. Qui vetlla pels nostres drets? Síntesi. Els valors a examen.

TEMA 6. CIÈNCIA, ÈTICA I MEDI AMIENT 1. Llums i ombres del progrés. 2. Una cerca interessada. 3. Ciència, tecnologia i ètica. Taller d'ètica. 4. Els límits del desenvolupament. Síntesi. Els valors a examen.

Pel que fa als criteris d’avaluació, a les competències, al estardars d’aprenentatge i als descriptors aquests ja s’han detallat en l’apatat anterior unitat per unitat

5.1. TEMPORALITZACIÓ Atés que aquesta matèria té una càrrega lectiva d’1 hora setmanal, considerem que la

distribució temporal aproximada corresponent és la següent:

PRIMERA AVALUACIÓ


SEGONA AALUACIÓ


TERCERA AVALUACIÓ



119

6. METODOLOGIA

6.1. . METODOLOGIA GENERAL DE LA MATÈRIA Pel que fa, específicament, a l'aspecte metodològic amb què s'ha de desenvolupar el

currículum, es manté, en cada una de les 6 unitats didàctiques d'aquesta matèria, un equilibri entre els diversos tipus de continguts: conceptes, procediments i actituds continuen orientant, d’una manera integrada i interrelacionada, el procés d'ensenyament-aprenentatge, ja que cada un d'aqueixos continguts compleix funcions distintes, però complementàries en la formació integral de l'alumne, encara que en una matèria com aquesta els conceptes no siguen els elements més rellevants de l'aprenentatge. La flexibilitat i l'autonomia pedagògica són característiques del procés educatiu, de manera que el professor pot fer servir els recursos metodològics que millor garantisquen la formació de l'alumne i el desenvolupament ple de les capacitats personals i intel·lectuals d’aquest, sempre afavorint-ne la participació perquè aprenga a treballar amb autonomia i en equip, de manera que ell mateix construïsca el seu propi coneixement i les seues pròpies conviccions, i més en una matèria com aquesta. Per això, tots aqueixos objectius intervenen en el seu desenvolupament integral com a alumne i com a persona (capacitat per a conéixer, comprendre i explicar) i són abastables molt especialment des d'aquesta matèria.

Tal com hem posat de manifest anteriorment, la matèria pretén uns objectius formatius que, ells mateixos, orientaran la pràctica educativa a l'aula. L'alumne ha de conéixer, per descomptat, uns continguts determinats, però sobretot ha de reflexionar sobre aquests per a interpretar la realitat actual com una construcció humana al llarg del temps (per consegüent, permanent en la mesura que els ciutadans la vulguen i no desitgen modificar-la). En conseqüència, la socialització pròpia de l'acció educativa i de la institució escolar ha de dotar els alumnes de tots els recursos que necessiten per a comprendre aqueixa realitat en què viuen i per a incidir-hi, si així ho volen i els seus plantejaments ètics i morals ho aconsellen.

La tasca de la institució escolar, sobretot en aquesta matèria, no es limita només a fer arribar a l'alumne una sèrie de coneixements, sinó a proveir-lo d'uns recursos personals i intel·lectuals i d'uns valors que faciliten el seu comportament ciutadà, una cosa que es presenta difícil moltes vegades, vistos els comportaments que ixen a la llum periòdicament gràcies als mitjans de comunicació (violència de gènere, violència juvenil, agressions xenòfobes, comportaments incívics i autoritaris…). Els joves no són diferents dels adults quant als comportaments socials: reaccionen amb prejuís semblants al que desconeix (i als desconeguts), pretenen mantenir espais de poder que els asseguren el control i la influència sobre individus i col·lectius més dèbils, concedeixen carta de naturalesa a fenòmens que no són més que construccions socials mancades de tota lògica, són influïts per tòpics que difonen alguns mitjans de comunicació, i així un llarg etcètera en una multitud d'aspectes. En aquest context, la tasca de la institució escolar es presenta àrdua, perquè ha de competir amb uns rivals ben poderosos: mitjans de comunicació, tecnologies de la informació i de la comunicació, societat hedonista, etc. Totes aquestes consideracions no fan més que condicionar la metodologia del procés d'ensenyament- aprenentatge (activa, participativa, amb capacitat perquè l'alumne aprenga i reflexione per si mateix i puga treballar en equip) i la manera com s'organitzen els continguts curriculars.

Recordar, per altra banda, que en el marc de la seva Programació Didàctica, els centres han de precisar, en cada curs, els objectius que garanteixen les Competències Clau, segons el


120

currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals la feina en equip ha de ser una constant.

Així, el desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seva millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada centre no es limitarà a les competències clau, malgrat que les inclogui. En el currículum hi haurà competències clau fonamentals i altres que no ho seran tant, perquè cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats a partir dels Estàndards d’aprenentatge propis de cada àrea o matèria. No es pot oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seva identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les Competències Clau, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinin aprenentatges específics que resultin rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de cercar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguin aplicar, en diferents contexts, els continguts dels quatre coneixements que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). A més, crearà contexts i situacions que representin reptes per als alumnes, que els convidin a qüestionar-se els seus coneixements actuals, que els obliguin a ampliar la perspectiva i a contrastar les seves opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tendran un protagonisme especial les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavoresquin el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La manera d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguin presents. Per tant, a més de les habilitats, també es tendran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives duran a terme una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual


121

serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques a cada nivell educatiu.

6.2. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES En aquesta matèria adquireix una importància especial la iniciació en l’argumentació ètica

com a recurs didàctic. L'alumne reflexionarà al llarg del curs diferents situacions sobre l'estat, per exemple, les característiques de les societats democràtiques —ha de conéixer que la seua història està plena d'avanços i retrocessos—, la situació dels immigrants—ha de conéixer, per exemple, que drets històricament reconeguts en la nostra societat no ho estan encara en molts llocs del món, o que no és el mateix que es reconeguen drets i el seu exercici efectiu—, etc., sempre contraposant la situació real i el que sobre això propugna el respecte més elemental a la dignitat de la persona — independentment que algunes vegades es puguen plantejar dilemes summament hipotètics, la qual cosa d'altra banda afavoriria la capacitat de reflexió abstracta—.

Aqueixa contradicció entre realitat i conflicte moral obligarà l'alumne a iniciar-se en l’anàlisi moral d’una manera progressiva però crítica, raonada i reflexiva. Ha de saber analitzar la situació, i aportar una visió o una solució moral sobre ella. Ha de saber, en definitiva, posicionar-se sobre assumptes que són ben presents en el món en què viu, sobre la legitimitat d’aquests (o fins i tot sobre possibles conflictes entre legalitat i legitimitat). La informació que faciliten els mitjans de comunicació o les tecnologies de la informació (recurs metodològic imprescindible, d'altra banda) poden servir perquè l'alumne investigue sobre les interpretacions ben diverses que hi ha sobre qualsevol fet o fenomen social.

El respecte que els alumnes han de mostrar envers les posicions d'altres, bé siga en debats o en l’argumentació ètica pràctica que es realitze a l’aula, no ha d'implicar ni l'acceptació acrítica d'idees diferents de les pròpies, ni tampoc caure en una mena de relativisme moral en què totes les idees són igualment vàlides. La tasca d'aquesta matèria ha de ser, precisament, la d'analitzar aqueixes idees (les pròpies i les alienes) a la llum del respecte als drets inalienables de la persona (llibertat i justícia, entre altres) i no des de la perspectiva d'una ideologia determinada.

Una metodologia interessant és la basada en la realització de treballs col·lectius, de manera que els alumnes investiguen, utilitzen múltiples fonts d'informació, compartisquen el treball, plantegen diverses hipòtesis entre ells, etc. Treballar amb metes comunes permet no sols assolir alguns dels objectius de la matèria, sinó sobretot crear sentiments de tolerància, respecte, solidaritat, sentiment comunitari, empatia…

Així mateix, en el marc que ho permeten la capacitat intel·lectual i la competència lectora de l'alumne i com a mitjà de fomentar-les, la lectura crítica de textos i documents esdevé un recurs didàctic important i constant (una gran part de les activitats del llibre de text utilitzat giren entorn de l’anàlisi i el comentari de textos).

Aquestes no són sinó algunes estratègies metodològiques que poden emprar-se a l’aula, però no les úniques: taules redones, panells, treball interdisciplinari amb unes altres matèries, entrevistes, fins i tot el treball en la tutoria, la pràctica de les normes internes del centre o la participació en projectes solidaris, etc., poden servir perfectament per a assolir els objectius de la matèria, això sí, sempre que potencien la participació i, per què no, la presa de decisions i l'assumpció de responsabilitats, és a dir, la posada en pràctica dels mateixos valors que es treballen


122

en la matèria.

Si concretem les activiats i estratègies per temes aquestes serien les següents:

TEMA 1 – El tema se centra fonamentalment en dues qüestions estretament relacionades: la

construcció de la pròpia personalitat i la convivència amb els altres a partir d’uns valors i unes virtuts socials i personals que ho afavorisquen.

– Iniciarem la nostra tasca definint en què consisteix la identitat personal i descrivint breument com es construeix la identitat personal. A partir d'aquests coneixements reflexionarem sobre la pròpia identitat personal.

– Prosseguirem amb l'anàlisi del caràcter i del temperament. Els diferenciarem els dos i explicarem com podem incidir en el nostre caràcter i, per tant, com som responsables de la conformació de la nostra pròpia responsabilitat.

– A continuació, diferenciarem i delimitarem l'àmbit públic i l’àmbit privat per, tot seguit, establir els límits de la pròpia llibertat i de la responsabilitat de les pròpies accions o conductes, especialment quan afecten terceres persones.

– Després, explicarem en què consisteixen el dret i l'ètica, delimitarem llurs àmbits d'aplicació i analitzarem de forma raonada situacions en les quals la llei i la moral entren en conflicte.

– Finalment, conclourem amb la identificació, descripció i assumpció dels valors i les virtuts que afavoreixen la convivència.

TEMA 2 – La llibertat és el fil conductor d'aquest tema. Vam iniciar el tema explicant com per

naturalesa l'ésser humà és un ésser moral i un ésser lliure. Tot seguit, establirem amb claredat la relació que existeix entre llibertat i responsabilitat, i insistirem en el fet que tots nosaltres som responsables de les accions que realitzem lliurement i de les seues conseqüències.

– També analitzarem amb deteniment una sèrie de situacions i conductes per determinar si les accions que es relaten en aquests casos són verdaderament lliures o no ho són.

– Després prosseguirem amb l'anàlisi de l'estructura moral de la persona. Per a això ens ajudarem de l'anàlisi de les tesis del filòsof Jean-Paul Sartre segons les quals "estem condemnats a ser lliures", no podem deixar d'elegir i d'actuar lliurement i això conforma la nostra pròpia estructura moral com a éssers humans.

– A partir d'aquests coneixements previs, analitzarem una sèrie de comportaments per determinar si es tracta de conductes morals, immorals o amorals..

– Seguidament, proposarem a l'alumnat una anàlisi de la complexitat de l'acció humana i assenyalarem els elements que la componen: intel·ligència, llibertat i voluntat. També reflexionarem sobre els condicionaments de la conducta humana i com, a pesar d’aquests, les persones som éssers lliures.

– Prosseguirem amb l'anàlisi de la importància de les normes i els valors com a elements imprescindibles per a una bona convivència social. Finalment, clourem el tema amb l'estudi detallat de l'utilitarisme proposat pel filòsof John Stuart Mill.

TEMA 3 – El tema presta una especial atenció a la política com a instrument imprescindible per al

desenvolupament de la vida democràtica i del paper que juga l'ètica com a element de control de la política.


123

– El tema s'inicia, en aquest sentit, amb la descripció dels motius pels quals és imprescindible la política, i s’insisteix en tot moment en el fet que els éssers humans som socials per naturalesa i que aquesta convivència social depén de la política. En aquest punt, prestarem especial atenció a la caracterització aristotèlica de l'ésser humà com a animal social.

– Després d'establir la importància de la política com a mitjà per a assolir el bé comú, assenyalarem la importància de la justícia com a mitjà per aconseguir aquest bé comú.

– Per analitzar el concepte de justícia novament ens ajudarem d'Aristòtil i de les tipologies de justícia que estableix el filòsof: justícia legal, justícia commutativa i justícia distributiva. Seguidament analitzarem situacions de la vida quotidiana i les relacionarem amb els tres tipus de justícia que s’han estudiat.

– Prosseguirem amb la classificació dels diferents tipus de govern, justos i injustos, que descriu Aristòtil. Aprofitarem aquesta classificació per reflexionar sobre els excessos que es cometen en determinades formes de govern i per identificar les bondats del sistema democràtic.

– Després estudiarem amb detall la democràcia caracteritzant-la com el govern del poble i establint les diferències existents entre el ciutadà d'una societat democràtica i el súbdit sotmés per una forma de govern totalitària. Igualment, analitzarem amb detall com la democràcia preserva i es preocupa pel respecte dels drets humans..

– Finalitzarem el tema amb la descripció dels valors d'una societat democràtica i els elements que sustenten el funcionament d'un sistema polític democràtic: sufragi universal, voluntat popular i pluralisme polític.

TEMA 4 – En aquest tema abordarem les característiques bàsiques de la democràcia espanyola i els

avantatges que comporta la nostra pertinença a la Unió Europea. – Iniciarem aquesta labor establint amb claredat el paper clau que juga la constitució en les

democràcies modernes. Enllaçarem aquesta idea amb una breu descripció de l'origen històric de la Constitució espanyola i amb la defensa dels drets humans que realitza la carta magna. Amb aquesta finalitat analitzarem amb detall l'article 10 de la Constitució.

– Seguidament identificarem els drets i deures recollits en la Constitució, i identificarem l'article en què es postula cada dret i cada deure.

– Després analitzarem amb detall les principals obligacions cíviques recollides en la Constitució: el deure de defensa i protecció i el pagament d'impostos com a contribució al manteniment del sistema democràtic i l'estat del benestar. Seguidament detallarem en què consisteix el nostre actual estat del benestar i els articles de la Constitució espanyola en els quals queda recollit.

– Finalment, ens aproximarem a la història i evolució recent de la Unió Europea i analitzarem els avantatges que comporta ser membre de la UE.

TEMA 5 – El tema persegueix una doble finalitat: reflexionar sobre les diferents teories i propostes

sobre l'origen del dret o de la llei i analitzar la Declaració dels drets humans i la seua implantació en el món actual

– Iniciarem, per tant, aquest tema analitzant les diferents teories al voltant de l'origen i les atribucions del dret: jusnaturalisme, convencionalisme i positivisme jurídic. Després analitzarem una sèrie de conflictes o situacions legals i analitzarem les mesures a prendre en funció de l'aplicació de cada una de les tres formes de concebre el dret esmentades.

– Seguidament, prosseguirem amb una detallada descripció dels orígens i els antecedents dels actuals drets humans al llarg de la història. Tot seguit analitzarem amb detall el text de la Declaració universal dels drets humans de 1948.


124

– Aquesta anàlisi de la DUDH prestarà una especial atenció a l'estructura de l'articulat d'aquest text, als tipus de drets que recull i als valors en què es fonamenta.

– Després, analitzarem una sèrie de situacions d'incompliment dels drets humans i ens aproximarem als Objectius del Mil·lenni. Finalment, identificarem i descriurem breument diverses institucions i organismes que vetlen pel respecte als drets humans.

TEMA 6 – Com a fil conductor, el tema analitza el desenvolupament tecnocientífic en el món actual i

les seues repercussions, tant positives com negatives, des de diferents punts de vista. – Iniciarem el tema fent un breu recorregut per les millores en la vida de les persones que

han comportat l'avanç de les ciències i la tecnologia al llarg de la història. Particularment, farem un recorregut per conéixer millor com vivia la gent en la Prehistòria, durant l'imperi romà, a l'Edat Mitjana i al segle XX.

– A continuació, identificarem i reflexionarem sobre diferents situacions en què, contràriament, una sèrie d'avanços tècnics han tingut repercussions negatives. Enllaçarem aquesta última qüestió amb una reflexió sobre les motivacions intel·lectuals, econòmiques, socials i polítiques de diferents invents al llarg de la història.

– Després reflexionarem sobre la relació existent entre el progrés científic i el progrés de la humanitat. Analitzarem tant opinions que relacionen de forma directa el progrés tecnològic i el progrés de la humanitat com opinions que assenyalen que el progrés tecnològic no ha beneficiat la humanitat.

– Seguidament, analitzarem els valors i els criteris ètics a partir dels quals podem identificar si un determinat avanç tècnic és moralment acceptable o no ho és. Insistirem, en aquest sentit, en el fet que el criteri bàsic per jutjar un avanç tecnocientífic ha de ser el respecte a la dignitat de la persona i als drets humans.

– Finalment, reflexionarem sobre el creixement econòmic sense control i les seues conseqüències establint amb claredat la possibilitat d'un model de societat basada en el creixement sostenible, el respecte a l'entorn i a la dignitat de les persones.

7. . AVALUACIÓ

7.1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes serà contínua i integradora, s’hi valorarà

l’assoliment dels objectius generals i específics programats per la matèria així com per a l’etapa; en ella es tindran en compte els criteris següents:

1. Valorar la llibertat com a projecte de construcció personal.

2. Descobrir els sentiments propis i els dels altres en les relacions interpersonals.

3. Raonar les motivacions de les conductes i de les tries tant personals com alienes.

4. Participar en la vida del centre i usar el diàleg per a superar els conflictes en les relacions escolars i familiars.

5. Identificar i rebutjar qualsevol mena de discriminació. Respectar les diferències personals i mostrar autonomia de criteri.

6. Identificar els principis bàsics de les declaracions internacionals dels drets humans i com han evolucionat.


125

7. Distingir situacions de violació dels drets humans i rebutjar-les.

8. Reconèixer i rebutjar les desigualtats de fet i de dret, en particular les que afecten les dones.

9. Reconèixer els principis democràtics, les institucions fonamentals, l’organització, les funcions i els tipus d’elecció dels òrgans de govern municipals, de la Comunitat Valenciana i de l’Estat espanyol, d’acord amb la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

10. Valorar la importància fonamental de la participació en la vida política.

11. Reconèixer les funcions que la Constitució assigna a les forces armades i als cossos de seguretat de l’Estat.

12. Conéixer les arrels de la pobresa, els diferents tipus de conflictes a què s’enfronta el món actual i els problemes que planteja solucionar-los.

13. Conéixer els trets principals de la globalització i valorar-ne la capacitat per a generar desenvolupament.

14. Conéixer les causes i les conseqüències principals dels accidents de circulació.

15. Identificar els senyals i les normes de circulació principals.

16. Distingir i valorar els conceptes de seguretat activa i passiva en els diversos àmbits de la circulació.

7.2. . ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera indispensable per al procés educatiu afavorir







5. Revisar de manera general, i personalitzada si s’escau, aquelles


126

treballs, controls o exàmens que l’alumne realitze, amb la inclusió d’anotacions indicatives per part del professor, que assenyalen aquells punts o continguts que han estat satisfactòriament expressats i recollits i aquells que presenten deficiències.









• Pel que té de condicionant: l’esforç de l’alumne, què estudia i com ho i estudia dependrà del tipus d’avaluació esperada i dels resultats d’altres avaluacions. El millor mètode per a canviar l’estil d’estudi de l’alumne és canviar de mètode d’avaluació.



127

Des d’aquest punt de vista és clar que els criteris generals d’avaluació de l’assignatura han de ser doncs el clar referent que el docent ha de tenir present en el procés d’avaluació,






• Etc.

Així doncs caldrà desenvolupar una avaluació contínua en temps i forma donat que no es tracta sols de avaluar contínuament a l’alumne, sinó també que ell siga coneixedor i entenedor dels resultats de l’avaluació i del perquè. Igualment ha de ser una avaluació holista i continuada, una avaluació a partir de competències i finament una avaluació motivadora que detecte, sí, els punt de millora, però que també subratlle els punts forts de l’alumne/a.

Els aprenentatges de l’alumne s’han d’avaluar de manera sistemàtica i periòdica, tant per a mesurar-ne individualment el grau d’assoliment (avaluació sumatòria, en diferents moments del curs) com per a (i per això) introduir en el procés educatiu tots els canvis que calguen si la situació ho demana (quan els aprenentatges dels alumnes no responen al que, a priori, se n’espera). A més d’aquesta avaluació sumatòria, que tendim a identificar amb les finals d’avaluació i de curs (ordinària i extraordinària, quan procedisquen), n’hi haurà d’altres, com són la inicial (no qualificada) i la final i, sobretot, la contínua o formativa, que es du a terme al llarg de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, en el qual està immersa, i que insisteix, per tant, en el caràcter orientador i de diagnòstic de l’ensenyament.

Els procediments i els instruments d’avaluació, en el cas d’aquesta avaluació contínua, han de ser l’observació i el seguiment sistemàtic de l’alumne, és a dir, s’hi han de prendre en consideració totes les produccions que desenvolupe, tant de caràcter individual com grupal: treballs escrits, exposicions orals i debats, activitats de classe, investigacions, actitud davant de l’aprenentatge, precisió en l’expressió, autoavaluació... I els de l’avaluació sumatòria, les proves escrites trimestrals i les de recuperació (i de final de curs, si l’alumne no haguera recuperat alguna avaluació, i extraordinària, en el cas d’haver obtingut una qualificació d’insuficient en l’ordinària de final de curs). En tot cas, els procediments d’avaluació han de ser variats, de manera que es puguen adaptar a la flexibilitat que exigeix la mateixa avaluació i la mateixa matèria.


128

7.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ


Al llarg de cada tema s’aniran realitzant una sèrie de treballs o controls sobre la matèria per tal d’aconseguir dades sobre el grau de compliment dels objectius establerts dins la Programació.

La qualificació global serà la resultant de la suma de les notes tractades de forma ponderada, i tal qualificació estarà formulada a través de múltiples instruments d’avaluació que detallem a continuació:

A l’avaluació es valorarà especialment el Quadern de l’alumne/a. Aquest quadern ha d’estar sempre al dia, de forma que sempre puga presentar-lo.

Aquell alumne/a que tinga un quadern valorat com a No-Apte (menys d’1 punt) la primera vegada que es demane perdrà la possibilitat d'obtenir els dos punts i la següent vegada que se'l demane serà qualificat amb Apte, sense que aquest apte represente cap tipus de nota numèrica per sumar a la nota final. En cas que torne a ser qualificat de No Apte aquest tindria la consideració d'un negatiu (-1 punt) a descomptar de la nota final. Haurà de tenir-lo actualitzat per a la següent avaluació per tal de considerar-lo Apte.




- 1 punts. Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions significatives , o la presentació no és gens adequada i és desordenada i/o conté faltes d’ortografia o puntuació.






129

- Presentació – ordre i respecte dels terminis de lliurament-.






- Utilització i aprofitament del material presentat o buscat sense repetir-lo textualment.



Cal tenir present que aquestes qüestions s’avaluaran de manera diferent al llarg de les avaluacions.

A l’inici del curs, el pes de les qüestions formals ( presentació, ortografia, etc.) serà major que a les següents avaluacions, en les quals l’exigència sobre l’ús del vocabulari específic, complexitat de l’argumentació, el no repetir textualment les informacions, les aportacions personals...tindran més valor a l’hora de qualificar els treballs.

Podem establir uns nivells mínims per avaluació per tal de poder obtenir una qualificació d’Apte en l’àrea d’Ètica. Aquest mínim s’aconseguirà quan l’alumne/a siga capaç de realitzar sobre els temes tractats el següent:

- A la primera avaluació; l’alumne/a ha de poder, per obtenir una qualificació de suficient, complir els criteris més formals abans esmentats, i explicar, analitzar o resumir de manera mínimament coherent la idea bàsica d’un text, i/o elaborar una redacció ordenada i coherent sobre el problema destacat al material, utilitzant de forma adient els conceptes principals del text o material treballat.

- A la segona avaluació, l’alumne haurà, no sols de destacar o analitzar el tema principal del material presentat, o elaborar una única redacció sobre el tema proposat, sinó que a més haurà d’elaborar un esquema bàsic de les relacions existents entre els conceptes principals apareguts al materials treballats.

- A la tercera avaluació l’alumne/a deurà, a més, anar més enllà del material o tema proposat i haurà de poder senyalar causes i/o conseqüències de la qüestió plantejada a través d’una redacció o exposició estructurada , ordenada i coherent.

El professor/a podrà demanar a l’alumne/a la repetició d’alguns treball que puguen ser millorats. En el cas d’alumnes que hagen suspès l’avaluació el programa de recuperació consistirà en tornar a presentar aquells treballs no presentats o amb baixa qualificació. Per a fer-ho caldrà


130

respectar els terminis de lliurament que indique el professor.

En el cas de no lliurar un treball en la data indicada –excepte per causa major degudament justificada- es rebaixarà un punt per dia natural de retard –amb independència que es tinga o no classe de l’assignatura, això sempre que es tracte del primer lliurament. En el cas de lliuraments de millora o recuperació (segon lliurament) caldrà necessàriament respectar la data establerta. Cas de no lliurar-lo en el termini indicat s’entén que l’alumne renuncia a millorar la nota o recuperar.

Pel que fa al Quadern de Treball no s’aplica aquest criteri, ja que necessàriament l’alumne ha de lliurar-lo en el moment que es demane, per tal de comprovar si fa el deure dia a dia. El no lliurament en el moment que es demana és considerat No Apte. Si l’alumne és avaluat durant l’avaluació com a No Apte en el quadern el professor pot tornar, si ho considera escaient, a demanar-li el Quadern. Quan un alumne acabe l’avaluació essent No Apte deurà lliurar el quadern quinze dies abans de l’acabament de la següent avaluació si vol recuperar l’avaluació anterior, tot això sense prejudici que recupere o millore, tal i com s’ha explicat abans, la resta de notes d’acord amb els criteris abans explicats.

Els treballs proposats a cada avaluació, comentaris de text, redaccions, controls de lectura, elaboració de dossiers, de murals i/o dibuixos, treballs sobre pel·lícules, etc., representaran el 65% de la qualificació global de l’avaluació.

A més d’aquests aspectes conceptuals i procedimentals es valorarà també l’aspecte actitudinal.
















131

El professor/a valorarà amb un positiu (0’5 punts) aquells alumnes que destaquen a l’apartat de participació i interés, amb un màxim de tres positius per avaluació (1’5), en especial aquells que es presenten voluntaris per corregir les activitats participen de forma rellevant, ordenada i interessada en el desenvolupament de les classes i/o aporten materials o treballs voluntaris.

Per contra, el professor/a dissuadirà amb un negatiu (-1 punt, sense límit per avaluació) aquells que incórreguen en comportaments negatius enumerats a l’apartat anterior. Prèviament amonestarà a l’alumne verbalment pel seu comportament, en cas de reincidir serà sancionat amb els punts negatius corresponents.

La suma dels positius obtinguts per la participació de classe (1’5 punts com a màxim) representa el 15% restant de la qualificació global de l’alumne. Recordem que els punts negatius no tenen límit, i que cap alumne que siga avaluat negativament en el quadern (menys d’1 punt) podrà ser aprovat.


Participació/interés (1’5 punts) Quadern (2 punts) + Treballs avaluació (6’5 punts)

= 10 punts –sancions per conducta inapropiada



- Es valorarà negativament ( fins a un –1) qualsevol falta de respecte als companys i/o al professor; el no respectar el material i/o les instal·lacions; la no assistència injustificada; i, en general qualsevol comportament que afecte negativament al desenvolupament de l’activitat educativa.

La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les tres avaluacions serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga més d’un 4 a l’avaluació i tal i com s’ha dit haja resultat Apte al Quadern de Treball.


132

PÈRDUA DEL DRET A L’AVALUACIÓ CONTÍNUA: Tal i com consta al Reglament de Règim Interior aquell alumnat que durant una assignatura haja falta més d’un 15% de les classes de manera injustificada perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això significa que l’alumne deurà de realitzar una prova única de tota la matèria de l’avaluació que representarà el 100% de la nota. Aquesta prova serà realitzada en la darrera quinzena del mes de maig. Si la pèrdua del dret a l’avaluació contínua es relativa a la 1ª o 2ª avaluació aquestes seran avaluades com a insuficients en el butlletí de notes i actes corresponents.


La prova extraordinària de Juliol de l’assignatura de Valors ètics serà elaborada pel Departament Didàctic de Filosofia seguint els següents criteris d’avaluació: assenyalats per al nivell en aquesta Programació general, que permeten avaluar els objectius conceptuals i instrumentals mínims. Els criteris seleccionats són els següents:

• Comprendre la crisi d'identitat personal que sorgeix en l'ado-lescència i les seves causes com una fase de creixement moral i de desenvolupament de l'autonomia personal.

• Comprendre la capacitat de l'ésser humà per influir de manera conscient en la construcció de la pròpia identitat conforme a valors ètics i així millorar la seva autoestima

Amb aquests criteris es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes coneixen i expressen adequadament, en primera persona, les principals característiques de l’ésser humà com un ésser dotat de dimensió ètica i social


• Justificar la importància que tenen els valors i virtuts ètiques per aconseguir unes relacions interpersonals justes, respectuoses i satisfactòries.

Amb aquest criteri es pretén conèixer, al llarg de tot el curs, fins a quin punt els alumnes i les alumnes incorporen una capacitat crítica en el seu raonament ètic i moral que els permeta superar els estereotips i prejudicis que genera la societat i desenvolupar una anàlisi crítica i racional.

• Construir un concepte de persona conscient valorant la dignitat que posseeix pel fet de ser lliure.

• Reconèixer que la llibertat constitueix l'arrel de l'estructura moral en la persona i apreciar el paper que la intel·ligència i la voluntat tenen com a factors que incrementen la capacitat d'autodeterminació.


133

• Justificar i apreciar el paper dels valors en la vida personal i social, i les seves característiques i jerarquia.

Amb aquests criteris es pretén comprovar que l’alumne/a coneix el principals principis que regeixen la relació entre persones tant a nivell mundial, europeu i estatal, i especialment el de la llibertat.


Amb aquest criteri es pretén avaluar la maduresa de l’alumnat a l’hora de jutjar críticament, respectar i tolerar les diferències culturals, de creences i de valors que conviuen al si de les societats democràtiques, així com el rebuig de qualsevol discriminació per aquestes causes.

• Comprendre el desenvolupament històric dels drets humans com una conquesta de la humanitat.

Aquest criteri cerca descobrir la preparació i capacitat de l’alumne/a per viure en una societat no sotmesa al joc dels rols de gènere, i mesurar la seua capacitat crítica per descobrir en un text o en una situació real l’existència d’aquest rols i proposar-ne solucions alternatives per superar aqueixa situació.

• Assenyalar la vinculació que existeix entre l'ètica, el dret i la justícia, a través del coneixement de les seves semblances, diferències i relacions, i analitzar el significat dels termes “legalitat” i “legitimitat”..

• Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes són conscients de la necessària i imprescindible participació que han de tenir en la seua vida adulta en la vida política de la societat en la que viuen, i es reconeixen com a subjectes polítics i agents socials indispensables per millorar la societat així com del conflictes que poden sorgir entre les obligacions ètiques i el respecte a les normes legals

• Identificar en la DUDH el respecte a la dignitat de les persones com a fonament dels drets humans.

• Interpretar i valorar el contingut i l’estructura interna de la DUDH, amb la finalitat de conèixer-la i propiciar-ne l’estima i el respecte.

Amb aquests criteris es pretén comprovar si els alumnes i


134

les alumnes coneixen i expressen adequadament la correlació que s’ha de donar en qualsevol ciutadà entre la defensa dels seus drets i el compliment dels seus deures identificant com la qualsevol incompliment dels deures d’un mateix implica la violació dels drets d’altri, fent-ho sempre a partir de la declaració dels Drets Humans.

En aquesta prova extraordinària els criteris de qualificació que es tindran en compte seran:







- Utilització i aprofitament del text sense repetir-lo textualment.


La temàtica i els conceptes de la prova s’ajustaran als proposats en la programació i al material emprat durant el curs (llibre de text).

La prova escrita constarà d’una pregunta a desenvolupar sobre algun dels temes tractats en les unitats didàctiques per tal que l’alumne explique amplament totes les qüestions incloses en aqueix tema que valdrà el 50% de la nota. Inclourà també un xicotet text o fragment dels treballats a classe –preferentment algun del llibre de text- per tal que l’alumne demostre la seua capacitat de comprensió d’un text escrit i de producció d’un xicotet comentari que explique i amplie la problemàtica o reflexió recollida al text. Aquesta part valdrà un 20% de la prova. Igualment inclourà 3 conceptes o qüestions concretes treballades a classe que l’alumne deurà definir i concretar en poques línies i que valdran un 10% cadascuna d’aquetes 3 qüestions o definicions.

En cas que es considere oportú, i sempre de manera individualitzada, el professor podrà, previ acord amb l’alumne substituir alguna part de l’examen, o la totalitat d’aquest, per algun treball que l’alumne realitzarà i lliurarà el dia de l’examen.


qüestions, treballs o controls que hagen estat insatisfactòriament realitzats, o que havent estat realitats satisfactòriament l’alumne o el professor consideren que puga realitzar-se millor. En


135

qualsevol dels casos aquesta activitat de reforç es realitzarà sempre després d’haver donat el professor les indicacions oportunes i/o després d’una tutelatge personalitzat per part del professor.

Cal fer notar que el llibre de text té, en totes les unitats activitats d’aprofundiment que seran realitzades per aquells alumnes que mostren un especial interès i capacitat en aquesta matèria. A més a més, i pel que fa a aquells alumnes que tinguen determinades necessitats educatives es seguiran també les pautes metodològiques i procedimentals indicades en l’apartat corresponent així com totes les orientacions i materials que proporcione el Departament d’Orientació. En general s’adaptarà el material didàctic als alumnes de compensatòria i/o s’adequaran també el nivell d’exigència a les característiques de l’alumne.


Pel que fa a aquesta qüestió cal estar al que indica la legislació vigent. Com a membres del Claustre, i tal i com indica l’Article 19 el professora d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC

participarà en l’avaluació que finalitzar cada curs acadèmic es durà endavant per avaluar els processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent –a partir principalment del qüestionari d’autoavaluació. En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que, prenent com a referència la finalitat i els objectius establerts en el currículum de secundària, aquesta avaluació s’ha de centrar en els elements següents:

La concreció del currículum del secundària.

L’organització i la gestió dels espais, el temps i els recursos del centre.

L’acció coherent i coordinada de l’equip docent.

El funcionament coordinat dels òrgans i les persones responsables en el centre de la planificació i del desenrotllament de la pràctica docent: equip directiu, claustre de professors, comissió de coordinació pedagògica, departaments i tutories.

La regularitat i l’adequació en l’intercanvi d’informació amb l’alumnat i amb les seues famílies quant als objectius, continguts i criteris d’avaluació i a les valoracions sobre el procés d’ensenyança i aprenentatge.

Igualment el professorat d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC , en finalitzar cada curs acadèmic, avaluarà la programació didàctica per mitjà d’aquesta matèria i de la resta de matèries que imparteixen. Per a això, prendrà com a referent el currículum que per a cada matèria preveu l’actual currículum del l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana.


La concreció dels corresponents objectius, continguts i criteris d’avaluació.

La planificació temporal per al curs acadèmic.


136

La selecció dels continguts que es consideren bàsics per a un adequat progrés educatiu de l’alumnat i la seua promoció a cursos successius o estudis posteriors.

Les mesures ordinàries i extraordinàries, les estratègies didàctiques i els criteris d’avaluació previstos per a facilitar a l’alumnat la superació de les corresponents matèries.

Els mètodes, estratègies i recursos didàctics previstos, així com els procediments i instruments per a avaluar els aprenentatges de l’alumnat i seguir el seu progrés.

Els resultats obtinguts pels alumnes i les alumnes en les proves d’accés a la universitat.

Els resultats de l’avaluació quedaran reflectits en el llibre d’actes del departament corresponent per a, si és el cas, adequar les activitats d’ensenyança i aprenentatge programades; així com els mètodes, estratègies i recursos didàctics adoptats.

A més a més una vegada al trimestre, en finalitzar l’avaluació corresponent s’efectuarà una reunió del DEPARTAMENT DIDÀCTIC per tal de realitzar el seguiment del desenvolupament de la programació, valorant especialment la seua adaptació a les característiques de cada grup i la seua validesa per respondre a les necessitats formatives de cada alumne. Després de cadascuna d’aquestes reunions el DEPARTAMENT DIDÀCTIC adoptarà el acords que considere escaients per tal de millorar en la següent avaluació en el següent curs el procés d’avaluació-aprenentatge. Part fonamental del procés de revisió d’ensenyament aprenentatge consistirà doncs en avaluar i revisar aquesta programació al final del període docent per tal d’incorporar les millores i propostes a la següent avaluació.



• Comprovar que les capacitats que es desenvolupen des de la programació de cada àrea, formulades en forma d’objectius d’àrea, siguen equilibrades (i no sols les cognitives: equilibri personal, afectives...), indicant els diversos graus d’adquisició observables en el procés de la seua consecució (objectius mínims/bàsics, optatius i de reforç/suport).

• Programar seqüencialment continguts globalitzadors, bàsics i complementaris (conceptuals, procedimentals i actitudinals), definint activitats graduades (inicials, centrals, culminants i complementàries) i amb referència a uns criteris d’avaluació determinats, adequats i assequibles a l’alumnat, i utilitzar materials curriculars variats.


137

• Realitzar una avaluació inicial (setembre/octubre) com a punt de partida necessari per a ajustar les programacions a les característiques dels alumnes (a les seues diferents capacitats, interessos i motivacions), al mateix temps que es col·labora amb el Dep. Orientació. en la identificació i valoració d’aquells alumnes que requeresquen una resposta educativa més específica (ACIS...).

• Programació de les activitats de reforç i recuperació, especialment dirigides als alumnes que presenten dificultats d’aprenentatge o promocionen de curs amb avaluació no positiva en una o diverses de les àrees instrumentals de matemàtiques, valencià i castellà. El professor de reforç es coordinarà amb el professor d’aquestes àrees en el grup de referència, per a valorar (trimestralment, abans de cada sessió d’avaluació) els procediments seguits i els instruments utilitzats i, si és procedent, modificar-los.


• Elaborar i aplicar mesures educatives complementàries per a l’alumnat que romanga un any més en el mateix curs (Primer Cicle ESO/3 ESO/4 ESO), no havent aconseguit la maduresa esperada (segons objectius/capacitats programats i desenvolupats), considerant que no està en condicions d’adquirir els continguts bàsics del curs següent i sent el seu objectiu afavorir la consecució del Títol de Graduat en Educació Secundària.

Les estratègies metodològiques a utilitzar:

• Conexionar els nous continguts amb els coneixements previs de l’alumne.

• Presentar els continguts de forma recurrent i circular.

• Elaborar síntesi i realitzar posades en comú i repassos.

• Realitzar activitats globalitzadores a llarg termini (tallers, projectes de treball...), individualment o en grup cooperatiu, la qual cosa afavorirà la consecució de diferents tipus d’objectius i possibilitarà que els alumnes treballen a ritmes i nivells diferents.

• Alternar períodes de treball individual amb altres en xicotets grups o parelles

• (composició flexible i heterogènia).

• Utilitzar mètodes que afavorisquen la interacció i comunicació entre tots.

• Seguiment diari, mensual i trimestral del professor dels alumnes amb dificultats, oferint- los ajuda i fent-los conscients dels seus progressos.

• Utilitzar material didàctic pràctic, normalitzat i pròxim als seus interessos: audiovisuals, ordinador, revistes, còmics...

• Proposar activitats obertes (perquè cada alumne les realitze segons les seues possibilitats) i amb una gradació de dificultat (suport, reforç, aprofundiment).


138

• Motivar als alumnes perquè s’impliquen en el procés d’aprenentatge.



• Plantejar activitats d’ensenyament-aprenentatge variades amb les quals es pot atendre la diversitat de l’alumnat. Al llibre de text que utilitzaran els alumnes hi ha activitats de diferents nivells de complexitat en cada una de les Unitats Didàctiques.

• Per als casos més excepcionals, per aquells alumnes amb adaptacions curriculars significatives o per aquells que manifesten una mancança molt destacada se podran utilitzar altres materials, en substitució de les lectures obligades, com ara alguns llibres-còmics de la col·lecció Pensa-hi de l’editorial Cruïlla, escrits per LABBÉ, B i PUECH, M. D’igual manera es podrà utilitzar qualsevol material adient elaborat pel professor de l’assignatura que puga afavorir la integració d’aquest tipus d’alumnat a l’aula.



Tal com posen de manifest diverses avaluacions (autonòmiques, nacionals i internacionals), una bona comprensió lectora constitueix un factor clau per a l’èxit escolar de l’alumne, i per això, precisament, és important practicar la lectura en totes les matèries curriculars. D’aquesta manera, el Pla de foment de la lectura del centre ha d’incloure les intervencions que aquest propose amb aquest objectiu, i que en un currículum que incorpora les competències bàsiques com a eix del procés educatiu intervinga en l’assoliment d’algunes, especialment les de comunicació lingüística, tractament de la informació i digital, cultural i artística i aprendre a aprendre.




139











La lectura com a estratègia educativa no tindria molt de sentit si no pretenguera modificar alguns hàbits intel·lectuals dels alumnes: quan lligen un text en veu alta a classe han de preguntar al professor les paraules que no coneguen, de la mateixa manera que, quan no les entenguen en una lectura personal i silenciosa, han de consultar-les en diccionaris o enciclopèdies; que l’augment i la millora del vocabulari personal siga un objectiu necessari després de llegir cada llibre; que la lectura en veu alta permeta millorar la dicció, és a dir, la capacitat d’expressar-se en públic, la qual cosa simultàniament ajudarà a vèncer la timidesa personal; que la lectura d’un text els permeta, en la mesura que siga possible, interrelacionar-lo amb les seues experiències personals; i així un llarg etcètera.

En línia amb els resultats d’avaluacions internacionals (PISA, per exemple), la lectura i les


140

capacitats que desenvolupa han de concebre’s com l’habilitat dels alumnes per a usar la informació escrita en situacions que es troben en la vida quotidiana, la qual cosa implica, en distints tipus de textos i en diverses situacions de lectura, extraure informació, interpretar-la, reflexionar-hi i avaluar el que es llig.


El caràcter transversal i instrumental de la pràctica de la lectura, imprescindible per a millorar la comprensió lectora i la capacitat d’escriure, per a comunicar-se, en definitiva, troba exemples concrets d’aplicació en els materials curriculars utilitzats: en totes les unitats es proposen activitats de comprensió de textos (els científics, per exemple, en les activitats d’ampliació i de reforç), plantejats a partir dels continguts curriculars desenvolupats en cada moment. A més, es promou la lectura i la comprensió de textos que inciten a desenvolupar estratègies d’interpretació i que permeten raonar i relacionar-los amb els continguts que en aquest moment es treballen. I així, l’alumne troba en el seu llibre diversos textos (d’informació complementària) presentats com a T’interessa saber o en requadres de text.

La metodologia que subjau en el llibre de text entronca directament amb la pràctica d’una lectura comprensiva (i reflexiva), ja que en l’anàlisi sistemàtica de textos i de documents de divers tipus (Analitze, pense i opine) descansa el desenvolupament dels continguts curriculars (i la posada en pràctica corresponent mitjançant la realització d’activitats). Igualment, cada unitat comença amb un text, que persegueix un triple objectiu: introduir els continguts, conéixer el grau de coneixements que en té l’alumne i afavorir una reflexió guiada mitjançant les qüestions inicials.



Aquesta competència, amb un caràcter transversal i instrumental evident, incideix a formar l’alumne en l’habilitat per a cercar, obtenir, processar i comunicar informació i per a transformar-la en coneixement. En conseqüència, inclou aspectes que van des de l’accés i la selecció de la informació fins a l’ús i la transmissió d’aquesta informació en diferents suports, inclosa la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com un element essencial per a informar-se, comunicar-se i aprendre. Assolir la competència suposa, almenys, fer servir recursos tecnològics per a resoldre problemes de manera eficient i tenir una actitud crítica i reflexiva en la


141

valoració de la informació de què es disposa. Aquests aspectes sí que són bàsics en aquesta matèria, ja que un dels objectius és que l’alumne siga tremendament crític, i, per a fer-ho, res millor que ser- ho amb la informació i amb les seues fonts.




Cada vegada té més força l’ús de pissarres digitals interactives a les aules, un fet a què no són aliens els materials didàctics utilitzats. El DVD-ROM de recursos per al professor i per a l’aula inclou, entre altres materials, presentacions, animacions, imatges, vídeos, enllaços web, etc., materials que no sols han d’intervenir com a instruments didàctics en l’aprenentatge de l’alumne, sinó que, i per això mateix, han d’ajudar a assolir una de les competències bàsiques del currículum, la del tractament de la informació digital, és a dir, l’alfabetització digital de l’alumne.



Pel que fa als organitzatius, destaquem, en primer lloc, l’ús dels espais formatius, que són tant l’aula, com la biblioteca, aula d’audiovisuals, informàtica... i els que es deriven de les activitats complementàries que s’han de dur a terme fora del centre. Qualssevol d’aquests espais han de servir tant per a un aprenentatge individualitzat com per a un altre de col·laboració. Quant al temps, l’activitat educativa ha de combinar tant l’atenció al conjunt dels alumnes com als que necessiten alguna atenció individualitzada, i en aquests casos l’aplicació d’activitats de reforç i d’ampliació, com s’ha indicat abans, es converteixen en referent prioritari.



142

Per a cada tema, els materials disponibles són els següents:

1. Llibre de l’Alumne i de l’Alumna

El Llibre de l’Alumne i de l’Alumna consta de 6 temes per al Tercer Curs de l’àrea Valors Ètics de l’Educació Secundària Obligatòria. (Vicens Vices 2015).

2. Quaderns d’Activitats

Els Quaderns d’Activitats serveixen per reforçar continguts bàsics del Llibre de l’Alumne i de l’Alumna. D’altra banda, en combinació amb la resta de materials, són un instrument per atendre les necessitats individuals de l’alumnat, ja que permeten practicar els coneixements que seqüencien els diferents temes.

3. Recursos Didàctics

Adreces d’internet. Cada tema disposa d’adreces d’internet que serveixen per reforçar i complementar els continguts, les habilitats i les competències treballades a cada tema.

Activitats d’Avaluació Inicial. Una pàgina d’activitats dissenyades per avaluar els coneixements previs de l’alumnat abans de començar l’estudi de cada tema.

Activitats de Reforç i d’Ampliació. Una pàgina d’activitats de reforç i una altra d’ampliació permeten consolidar els coneixements dels continguts del tema i ampliar-ne diversos aspectes importants.

Activitats d’Avaluació Final. Deu preguntes seguint el model de les avaluacions de diagnòstic per a l’Educació Secundària Obligatòria permeten avaluar el nivell d’assoliment dels alumnes per a cadascun dels Estàndards d’Aprenentatge.

4. Generador d’Avaluacions

Programa informàtic que permet elaborar de manera automàtica un ampli ventall de proves d’avaluació depenent del nivell de coneixements de l’alumnat. Es proposen 10 activitats diferents per a cada tema del llibre de l’alumne i de l’alumna i per a cadascuna d’aquestes activitats s’han programat 3 opcions d’avaluació de dificultat creixent: nivell baix, nivell mitjà i nivell alt. Cada opció d’avaluació permet avaluar tant els continguts com les competències clau.










143













1 Adquirida


1 Adquirida



1 Adquirida


1 Adquirida




1 Donació Josep



1 Adquirida


1 Adquirida


144


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida



1 Adquirida


1 Adquirida



1 Adquirida



1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


145


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida



1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Donació Josep


1 Adquirida


1 Adquirida


TABLET SAMSUNG GALAXY TAB 2 10.1 GT-P5110 Serial nº RF2D10C886V

1 Adquirit amb el pressupost Departament

Estat conservació molt bo.



1 Adquirit


1 Adquirit


1 Adquirit


146


c Adquirit


1 Adquirit


1 Adquirit


1 Adquirit



1 Adquirit














PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA D’ FILOSOFIA

1r de BATXILLERAT

CURS 2016-2017


148

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE FILOSOFIA. 1er DE BATXILLERAT.

CURS 2016-2017

1. INTRODUCCIÓ

1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ. L’objectiu fonamental d’aquesta matèria s’emmarca dintre de la finalitat comú que té el

batxillerat, és a dir, proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, així com els coneixements i les habilitats que els permeten, per una banda desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència, així com també capacitar a l’alumnat per a incorporar-se a l’educació superior.

Així pren com a fonament allò establert en el Reial Decret 1105/2014 del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, de 26 de desembre, pel qual s'estableix el currículum bàsic de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat, i en el Decret 87/2015 del Consell de la Comunitat Valenciana pel qual s'estableix el Currículum del Batxillerat per a aquesta Comunitat.

En definitiva aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE FILOSOFIA concep el Batxillerat com una etapa fonamental en la vida de l'alumnat amb una doble finalitat. D'una banda, pretén proporcionar a l'alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i autonomia personal . D'altra banda, i de forma complementària, aspira a capacitar a l'alumnat per a accedir a l'educació superior, als diferents estudis superiors en funció de les pròpies aspiracions i competències de l'alumnat. Per a aconseguir aquestes finalitats proposem un model d'ensenyament-aprenentatge comprensiu, que s'emmarca dins del paradigma de l'educació universal (global o integral).

Aspirem al fet que tots els ciutadans adquirisquen les diferents competències necessàries per a tenir èxit en la vida, a través de l'adquisició i el desenvolupament de les Competències Clau. Entenem que la funció de l'ensenyament és facilitar l'aprenentatge dels alumnes i les alumnes, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les Competències Clau que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els continus canvis que imposen en tots els ordres de la nostra vida els ràpids avanços científics i la nova economia global.

Per competències s'entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció de l'ésser, del saber, saber fer i saber conviure, tal com s'indica en l'informe de la Unesco



1r BATXILLERAT FILOSOFIA

149

de la Comissió Internacional sobre l'educació per al segle XXI (Delors, 1996). La inclusió de les Competències Clau en el currículum té com a finalitat que les alumnes i els alumnes a) puguen fer possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construïsquen un projecte de vida satisfactori; c) aconseguisquen un desenvolupament personal emocional i afectiu equilibrat; i d) accedisquen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d'èxit.

En una societat en constant canvi les demandes que té un individu varien d'una situació a una altra i d'un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència *holístico, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d'habilitats pràctiques, coneixements (incloent el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per a aconseguir una acció eficaç. Ser competent, des d'aquest enfocament, significa ser capaç d'activar i utilitzar davant un problema el coneixement que l'alumne o l'alumna té. Aquesta concepció està alineada amb els principis de l'aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes.

Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per a aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme diferents tipus de tasques. No sense oblidar que la principal tasca que té com a ciutadà és la de ser crític amb la societat en que viu i ajudar a transformar-la.

Es tracta no solament de transmetre coneixements, sinó sobretot, de permetre que l'alumnat adquirisca competències per a desenvolupar coneixements, capacitats i habilitats, que li permeten desenvolupar-se com a persona i professional en diferents contextos socials i laborals al llarg de la seua vida adulta.

L'eficàcia d'aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaces de presentar els continguts de les diferents matèries de forma articulada per a facilitar el procés d'aprenentatge i el desenvolupament de les Competències Clau, mitjançant els Estàndards d'aprenentatge, fixats per a cada matèria.

Així, l'aprenentatge de les Competències Clau, encara que va lligat a les àrees de coneixement i als Estàndards d'aprenentatge fixats en elles, és global i s'adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l'alumne perquè puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva, quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

D’aquesta manera l’assignatura de “Filosofia” de primer de Batxillerat es presenta com la continuació natural de la capacitat reflexiva que han adquirit l' alumne/a durant l’ESO de manera que, es tracta ara, que els alumnes puguen raonar i aprofundir conceptualment en les bases que constitueixen la societat democràtica a Occident, analitzant els seus orígens al llarg de la història, la seua evolució en les societats modernes i la fonamentació racional i filosòfica dels drets humans i de la dignitat humana.

Es tracta doncs que l’alumne descobrisca el paper i lloc de la Filosofia en el conjunt del saber, identificant igualment les seues peculiaritats i diferències en relació amb la ciència. Per a aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC la primera i principal peculiaritat que l’alumne/a ha de descobrir durant aquest curs, és que la filosofia és no sols un conjunt de saber, que també, sinó sobretot és una activitat que ell mateix ha de posar en pràctica, de manera que l’afirmació kantiana


150

que “no s’aprèn filosofia, s’aprèn a filosofar”, conserva tota la seua veritat si se la interpreta, no com la descripció d’un fet, sinó com una norma també per a l’ensenyament: que el que importa no és tant transmetre, repetir i recitar tesis, sinó produir i recrear l’activitat per la qual s’aconsegueix aquest saber. Cal fonamentar l’adquisició d’hàbits pels qual els alumnes es puguen convertir, no en espectadors, sinó en participants i actors del procés d’aclariment dels problemes. A més a més, la nova orientació de la matèria implica també que tal exercici de “participació” i de “reflexió” tinga també la seua concreció i repercussió en la “praxi” quotidiana de l’alumnat. És per això que aquesta programació lluny de tractar-se una matèria purament teòrica, ha de plantejar-se des d’una dimensió globalitzadora i pràctica, tractant d’estendre a la vida diària dels centres el concepte de ciutadania.

Fer d’aquest plantejament la nostra norma quotidiana de l’acció docent és el propòsit que ens orientarà en aquesta programació. Es tracta d’evitar que, malgrat la nostra bona voluntat didàctica, acabem convertint a l’alumne en un receptor més o menys passiu en el qual dipositàvem el saber filosòfic que al llarg de dos mil cinc-cents anys s’havia anat generat, i de convertir en definitiva a l’alumne en un simple “espectador” passiu que veu desfilar vertiginosament davant seu un resum de les principals teories, concepcions o reflexions dels grans filòsofs sobre tal o qual qüestió. De no potenciar el seu paper actiu, de no fer que visca la filosofia en “primera persona” i s’impliquen l’alumne/a acabava configurant-se la imatge de la filosofia, com també deia Kant, com a la d’un “camp de batalla on cap dels contrincants acabava imposant-se”.

A tot açò cal afegir que, de normal abans els textos originals dels filòsofs no eren vistos i analitzats, o si ho eren, eren utilitzats com a pretext. L’alumne/a “estudiava al "mode tradicional" la Filosofia, però no llegia filosofia, i sobretot, no feia filosofia, li la donàvem feta.

Cal doncs, com a objectiu general i global de la nostra programació aconseguir que l’alumne/a siga el principalment agent actiu, i que descobrisca que ni l’activitat filosòfica, ni la història de la filosofia es troben concloses, sinó tot el contrari, que aquestes troben continuïtat en la seua activitat acadèmica. La matèria té per tant, un doble caràcter, terminal i propedèutic, que és necessari equilibrar i no decantar exclusivament cap a un dels costats.

Des d’aquesta perspectiva el principal objectiu la matèria és per aquest DEPARTAMENT

DIDÀCTIC la promoció de l’actitud reflexiva i crítica, objectiu que ha caracteritzat sempre a la disciplina filosòfica com a activitat radical de l’ésser humà i que tindrà la seua continuïtat en el curs acadèmic vigent i següent.

2.CONTEXTUALITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ A més d’allò esmentat anteriorment aquesta programació ha d’atendre també al context

educatiu i social i lingüístic concret de l’IES BERNAT GUINOVART.

Des d’aquest punt de vista, seguint les pautes marcades pel PCC aquesta programació es desenvoluparà des d’un enfocament globalitzador. Es cercarà que l’alumne atribuisca un grau més alt de significativitat quants més vincles substantius i no arbitraris aconseguisca establir entre els coneixements previs i els nous continguts d’aprenentatge; això, per extensió, permetrà que les situacions educatives que permeten el nombre més gran de relacions entre els múltiples i variats coneixements que es disposa i els nous, i, al mateix temps, els presenten com interrelacionats i


151

interrelacionables (enfocament globalitzador), i donarà lloc a què l’alumne siga capaç d’atribuir-li més sentit al que aprén, redescobrint per si mateix els coneixements, de manera que l’aprenentatge de continguts no es realitza per una decisió més o menys arbitrària, sinó que està en funció d’unes necessitats de coneixement o de resposta a uns problemes més amplis que els estrictament disciplinaris, de manera que el sentit i utilitat que li puga donar l’alumne li permeta proveir-lo d’uns recursos el més potents possible per a la comprensió i l’actuació en contexts i situacions reals. Aquest enfocament que el PCC estableix com a obligatori per a totes les àrees esdevé, en el cas de les assignatures del DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE FILOSOFIA, ineludible.

En aquesta línia, aquesta programació ha de tenir necessàriament present que la majoria d’alumnat de batxillerat ha cursat l’ESO en altres centres i per tant en enfrontem a un alumnat divers que ha seguit metodologies i orientacions pedagògiques diferents, però que ara han d’afrontar conjuntament un batxillerat que ha de ser igual per a tots, batxillerat que, per altra banda té un currículum oficial, diguem-ne, unívoc per a tots els alumnes i tots els centres de la Comunitat Valenciana.

Així doncs aquesta programació, ha d’articular les mesures oportunes per permetre la individualització de l’acció educativa que tinguen en compte que les capacitats i competències de l’alumne/a es van desenvolupant en funció, entre altres factors, de la interacció socioeducativa (intervenció educativa i relacions socials), i permeten una resposta educativa ajustada a les característiques específiques de l’alumnat, diversificant els procediments educatius i instruccionals a fi que tots els alumnes aconseguisquen els objectius, que són considerats necessaris per al seu adequat desenvolupament personal i socialització.

En definitiva es postula un desenvolupament integral dels alumnes (plans cognitiu, motriu, d’equilibri personal i afectiu, de relació interpersonal i d’inserció i actuació social), la qual cosa suposa el tractament interrelacionat i el desenvolupament harmònic de totes les capacitats i competències (i no sols de l’aspecte cognitiu o intel·lectual) a partir d’una programació concorde amb la realitat concreta de l’IES BERNAT GUINOVART.

3.OBJECTIUS I FINALITATS.

3.1.OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT. El batxillerat contribuirà a desenrotllar en l’alumnat les capacitats que li permeten:

a. Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i en la Declaració Universal dels Drets Humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat.

b. Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d’una manera responsable

c. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar

d. Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’ apr


152

e. Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana.

f. Comprendre amb eficàcia una o més llengües estrangeres i expressar-s’hi amb fluïdesa i correc

g. Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h. Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històric

i. Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques

j. Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científi

k. Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equ

l. Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de forma

m. Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

n. Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

3.2. FINALITATS DEL BATXILLERAT. Les finalitats assignades a aquesta etapa educativa són les següents:

a) Aprofundir en l'acció educativa, per a proporcionar a l'alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.

b) Capacitar a l'alumnat per a accedir a l'educació superior.

c) Dotar a l'alumnat d'una formació i uns coneixements generals en relació amb les competències de caràcter més transversal; juntament amb una preparació especialitzada, en el marc de la modalitat, i si escau via, de Batxillerat triada.

d) Consolidar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució pacífica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres.

i) Consolidar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de l'esforç, la superació personal, la responsabilitat en la presa de decisions per part de l'alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la violència de gènere.

f) Potenciar la participació activa i democràtica de l'alumnat en l'aula i en el centre, així com en l'exercici de drets i obligacions.

g) Desenvolupar metodologies didàctiques actives i innovadores que incloguen l'ús de mètodes i tècniques de recerca per part de l'alumnat per a aprendre per si mateix, el treball autònom i en equip, l'aplicació dels aprenentatges en contextos reals, i l'ús sistemàtic de les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació educativa i en l'avaluació de la pròpia pràctica docent.


153

i) Elaborar materials didàctics orientats a l'ensenyament i l'aprenentatge basats en l'adquisició de competències.

j) Emprar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculessis d'ensenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes elles.

3.3. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE “FILOSOFIA”. L’ensenyança de “Filosofia” en el batxillerat tindrà com a finalitat el desenvolupament de

les capacitats següents:

1. Desenvolupar la capacitat reflexiva a partir d'una actitud crítica constructiva fonamentada en la conceptualització i l'argumentació com a base de l'actitud filosòfica que identifica a l'ésser humà.

2. Prioritzar el diàleg filosòfic com a instrument de construcció de la identitat personal i col·lectiva.

3. Millorar l'ús de la llengua castellana de forma oral i escrita, en la correcció i precisió corresponent al nivell acadèmic de batxillerat per a comprendre, rebre i transmetre conceptes i idees filosòfiques.

4. Distingir i valorar entre els corrents i postulats filosòfics de la història, aquells que hagen sigut significatius per a l'avanç de la civilització tant a nivell teòric i epistemològic com, relatiu a la filosofia pràctica, a nivell ètic, social i polític.

5. Valorar la interacció entre el coneixement filosòfic i científic a través de l'anàlisi de textos i de les aportacions culturals positives a les quals aquests han contribuït.

6. Diferenciar entre els mitjans i les eines d'obtenció i procés de la informació, aquells que, de forma fiable, servisquen per a desenvolupar tant el treball intel·lectual com l'aplicació del saber en els problemes acadèmics, laborals o personals de la vida real.

7. Avançar en el rigor i la autoexigència en les produccions intel·lectuals respectant els drets dels autors de les fonts d'informació usant sistemes de referència complets i recognoscibles com a aval d'un coneixement documentat, reflexiu i veraç.

8. Desenvolupar una consciència cívica i social, basada en l'exercici democràtic d'un concepte de ciutadà responsable amb els seus drets i amb els seus deures positivats en unes lleis de les quals participa, que exigeix dels altres el mateix compromís amb la societat, respecta i defensa els drets humans, la igualtat, la convivència pacífica i el desenvolupament sostenible.

9. Comprendre la importància del respecte actiu davant qualsevol situació que atempte contra la igualtat social o davant tota discriminació, ja siga per sexe, ètnia, cultura, creences o altres característiques individuals i socials.

10. Apreciar i donar valor a la capacitat simbòlica i creativa de l'ésser humà com a instrument de transmissió cultural i de progrés a nivell productiu - material i a nivell estètic – espiritual


154

En definitiva el que aquesta matèria pretén no és sols transmetre una sèrie de continguts per memoritzar o assumir, sinó tam bé i sobre t o t incitar a l’alumnat a l a reflexió fil.losòfica, des del nostre context històrics, dels principals interrogants i qüestions a que s’enfronta la persona.

En definitiva, cal fomentar l’adquisició d’hàbits pel qual es alumnes no són simples elements passius de la classe i espectadors, sinó que esdevenen participants i actors dels procés educatiu i formatiu. És doncs la principal tasca d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC establir les condicions de possibilitat per a que siguen els i les alumnes qui superant el tradicional paper d’espectadors de l’activitat dintre de l’aula, facen ells filosofia (s' apren a filosofar) .

Des d’aquesta perspectiva, podem diferencials els següents tipus d’objectius, per aquesta matèria.

3.4. OBJECTIUS SECUNDARIS.

És per això que els principals objectius secundaris establerts per a aquest curs són:

1. que l’alumne/a siga capaç de formular-se preguntes i qüestions envers a àmbits i temes que considere inqüestionables;

2. que la lectura dels textos, pel·lícules, cançons i en general del material de classe no siga una lectura en “tercera persona” sinó en “primera persona” descobrint que el tema plantejat no és una qüestió que li siga aliena;

3. que l’alumne/a explicite els supòsits subjacents als diferents discursos;

4. que integre i recomponga d’una manera crítica i coherent els diversos coneixements que posseeix;

5. que aprenguen -a través de la pràctica tan a classe com a casa- l’ús de la raó com a eina fonamental de la nostra disciplinat, tant en l’anàlisi dels fets com al debat de les diferents idees i concepcions que puguen mantenir;

6. que desenvolupen en definitiva un pensament autònom i crític i una actitud oberta a noves formes de pensar, sentir i actuar.

3.5. OBJECTIUS PROCEDIMENTALS.

Pel que fa al principals objectius procedimentals cal indicar que aquests són:

1. Comprendre problemes filosòfics, utilitzant al mateix temps amb propietat els conceptes bàsics que apareixen en l’anàlisi i la discussió.

2. Treballar directament breus textos filosòfic d’autors clàssics (entre una i dues fulles), enllaçats al voltant d’una temàtica conductora segons els nuclis proposats al Currículum del Batxillerat, assolint al mateix temps la tècnica del comentari de text filosòfic.

3. Analitzar textos filosòfics i identificar els problemes que plantegen, així com els arguments, els connectors argumentals identificats i solucions proposades.


155

4. Saber expressar-se correctament en català (occidental) i castellà per escrit, utilitzant un vocabulari ric i fluid i sense incorreccions sintàctiques.

5. Descobrir la “polifonia” inherent als textos filosòfics, sabent identificant els diferents subjectes de l’enunciació que hi puguen aparèixer.

6. Analitzar els camps semàntics al voltant dels qual giravolten els textos filosòfics, descobrint les famílies de sinònims i antònims que estructuren el text.

7. Relacionar i integrar conceptes de diferents camps de la cultura.

8. Que el propi alumne/a expose i expresse, des d’un punt de vista filosòfic, el pensament propi amb claredat i coherència, revisant de manera crítica les seues idees sobre la qüestió.

9. Que també sàpiga utilitzar de manera fluïda els procediments bàsic per al treball intel·lectual i filosòfics (anàlisi i comentari de textos, consulta a diccionari, recerca d’informació complementària, realització de resums i esquemes...)

10. Que sàpiga utilitzar les noves TIC per tal de trobar informació vàlida i rellevant sobre les qüestions plantejades, anant-hi a fons solvents i fiables, i no confiant en ela primera informació que li aparega.

11. Que l’alumne/a sàpiga treballar en grup de forma cohesionada i conjunta.

12. Que sàpiga plasmar i concretar de manera ordena i coherent tot el treball que es realitza tant a casa com a l’aula en el Quadern de l’alumne, que ha tenir constantment actualitzat.

13. Que a través del llibre o llibres de lectura proposat siga capaç de formar-se una visió sinòptica de les principals qüestions i camps que conformen el discurs filosòfic.

14. Que sàpiga relacionant el que llig i el que reflexiona a partir del llibre de lectura amb les unitats didàctiques treballades a classe.

15. Que l’alumne/a siga capaç d’exposar oralment davant els seus companys una argumentació filosòfica a favor o en contra d’una tesi proposada.

3.6. OBJECTIUS ACTITUDINALS.

Des del punta de vista actitudinals s’han establert com a objectius principals els següents:

1. Que el discent se n’adone que la filosofia no és més que el pensament en acció, que la filosofia sorgeix de la ineludible reflexió crítica que els humans no podem deixar de fer, que sorgeix del vell però infatigable sentiment de meravella.

2. Que l’alumne/a valore i aprecie la capacitat de la raó com a eina fonamentals de l’acció humana, en especial com a instrument d’anàlisi crítica de les situacions i com a instrument que ens permet anar més enllà d’una lectura superficial dels problemes plantejats.

3. Que valore igualment com a positiu el paper de la raó humana com a instrument de mediació i d’intercanvi no sols d’idees sinó també de resolució de conflictes, és a dir, com a l’eina principal amb la que fer possible l’educació, especialment l' educació per la


156

pau.

4. Que sàpiga participar en la dinàmica de la classe aportant al debat la seua pròpia reflexió. Es pretén per tant que l’alumne mostre interès i participe de manera activa, i a ser possible espontàniament, en el procés educatiu.

5. Que experimenten que ells mateixos es troben atrapats en aqueixa dinàmica filosòfica, percebent-se així com a lectors potencials qualificats de textos filosòfics clàssics –i no filosòfics–, com productors de textos, comentaris i treballs semblants de i sobre filosofia.

6. Que descobresca com és possible mirar filosòficament, no sols els textos de filosofia, sinó també altres produccions intel·lectuals com pel·lícules, novel·les…

7. Que l’alumne/a siga capaç de prendre interès per buscar en àmbits extraacadèmics notícies, reflexions, productes culturals relacionats al voltant de les qüestions i problemàtiques filosòfiques tractades, i siga capaç de donar-ho a conèixer a tota la comunitat educativa.

8. Que valore com a positiva la diversitat d’opinions i posicions filosòfiques i socials, intentant analitzar que és allò de positiu i de negatiu que cadascuna aporte, fomentant doncs la tolerància i el coneixement entre cultures.

9. Açò no implica una relativisme total, sinó que l’alumne/a ha de mantenir una actitud crítica davant qualsevol intent de justificació de les desigualtats i discriminacions socials, culturals, racials o sexuals que impedisquen una efectiva igualtat en la diferència de les persones.

10. Que descobrisquen que la raó humana, tant eina com objecte d’estudi de l’activitat filosòfica és allò que ens converteix en “animal axiològic”, la qual cosa en obliga a revisar i ser crítics amb els valors imperants en la nostra societat.

11. Reflexionar sobre els valors que atribuïm a la natura i al medi ambient, en especial als animals.

12. Que aprecie que l'ordre i la presentació adequada tant del quadern de treball (dina 4 en suport paper ) com de qualsevol treball o dossier (en suport paper) que presente són un valor que qualsevol estudiant deu valorar i potenciar.

13. Que valore el quadern de treball com una eina important al seu abast per tal de poder aprofundir en els temes proposat, i que com a tal cerque sempre el explotar al màxim les seus possibilitats didàctiques.

14. Que descobrisca que les noves tecnologies no sols són un instrument de gaudi i relació social, sinó que han de servir igualment per a l’adquisició de coneixement i la formació personal, evitant un ús incorrecte i il·lícit d’aquestes emparat en l’anonimat, fomentant així les bones pràctiques en l’ús de les tecnologies.

15. Que el material proporcionat pel DEPARTAMENT DIDÀCTIC siga conservat per l’alumne/a en el millor estat possible i de manera ordenada i adequada, i que aprecie el seu valor com a material didàctic que possibilita la seua formació.


157

4. COMPETÈNCIES CLAUS DEL BATXILLERAT.

Precisament per a afavorir al màxim el desenvolupament educatiu, s'han identificat un grup de set competències, que, pel seu rol vertebrador, s'han denominat com a Competències Clau:

– Competència lingüística.

– Competència matemàtica i competència bàsiques en ciència i tecnologia.

– Competència digital.

– Aprendre a aprendre.

– Competències socials i cíviques.

– Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.

– Consciència i expressions culturals.

Cal doncs que desenvolupem i expliquem cadascuna d’aquestes competències claus:

4.1. COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

La competència en comunicació lingüística és el resultat de l'acció comunicativa en un context social i cultural determinat.

És una competència complexa que inclou tant aspectes pròpiament lingüístics com a socials, culturals i pràctics.

El seu desenvolupament s'articula entorn de cinc components relacionats amb els seus àmbits d'aplicació o dimensions:


– El component pragmàtic-discursiu contempla les dimensions relacionades amb l'aplicació del llenguatge i els discursos en contextos comunicatius concrets.


– El component estratègic se centra en el desenvolupaments de destreses i estratègies comunicatives per a la lectura, l'escriptura, la parla, l'escolta i la conversa.

– El component personal potencia l'actitud, la motivació i els trets de la personalitat a través de la interacció comunicativa.

4.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA I COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN CIÈNCIA I TECNOLOGIA

a) La competència matemàtica.

La competència matemàtica implica la capacitat d'aplicar el raonament matemàtic i les seues eines per a descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Aquesta competència


158

requereix de coneixements sobre:



– La comprensió dels termes i conceptes matemàtics.

La competència matemàtica comporta, al seu torn, el desenvolupament d'una sèrie de destreses que se centren en:

– L'aplicació de les eines i coneixements matemàtics a diferents contextos personals, socials, professionals o científics.


– L'anàlisi de gràfics i representacions matemàtiques i la manipulació d'expressions algebraiques.

Aquests coneixements i destreses s'articulen en quatre àrees interrelacionades entre si i relatives als nombres, l'àlgebra, la geometria i l'estadística:


– L'espai i la forma inclouen fenòmens del nostre entorn visual i físic com a propietats i posicions d'objectes o descodificació d'informació visual.

– El canvi i les relacions se centra en les relacions entre els objectes i les circumstàncies en les quals aquests objectes s'interrelacionen.

– La incertesa i les dades són un element central de l'anàlisi matemàtica present en diferents moments del procés de resolució de problemes.


Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic afavorint:

– La interacció responsable amb el mitjà natural a través d'accions que afavorisquen la conservació del mitjà natural.

– El desenvolupament del pensament científic amb l'aplicació dels mètodes propis de la racionalitat científica i les destreses tecnològiques.

Els àmbits que han d'abordar-se per a l'adquisició de les competències en ciències i tecnologia són:

– Sistemes físics, que estan associats al comportament de les substàncies en l'àmbit fisicoquímic.

– Sistemes biològics propis dels éssers vius dotats d'una complexitat orgànica que cal conèixer per a preservar-los i evitar la seua deterioració.

– Sistemes de la Terra i de l'Espai des de la perspectiva geològica i cosmogònica, centrada en l'origen de l'Univers i de la Terra.

– Sistemes tecnològics derivats, bàsicament, de l'aplicació dels sabers científics als usos


159

quotidians d'instruments, màquines i eines.

4.3. COMPETÈNCIA DIGITAL

La competència digital implica l'ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per a afavorir el seu ús en l'entorn laboral, potenciar l'aprenentatge, gestionar el temps lliure i contribuir a la participació en la societat.

Per a aconseguir aquestes finalitats, el desenvolupament de la competència s'articula entorn dels següents àmbits:

– La informació, particularment la gestió de la informació, el coneixement dels suports a través dels quals es difon i l'ús de motors de cerca.

– La comunicació, desenvolupant el coneixement dels mitjans de comunicació *digita i la utilització de paquets de programari de comunicació

– La creació de contingut, centrant-se en l'ús de diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges) i programes/aplicacions per a crear continguts.

– La seguretat, que implica conèixer els riscos associats a l'ús de les tecnologies o de recursos online i les estratègies o actituds adequades per a evitar-los

– La resolució de problemes, centrada en l'ús de dispositius digitals per a resoldre problemes i la identificació de fonts per a cercar ajuda teòrica o pràctica.

4.4. APRENDRE A APRENDRE

La competència aprendre a aprendre es caracteritza per l'habilitat per a iniciar, organitzar i persistir en l'aprenentatge.

És una competència fonamental per a facilitar l'aprenentatge al llarg de la vida i s'articula entorn de:

– La capacitat per a motivar-se a aprendre, que depèn de la curiositat i la consciència de la necessitat d'aprendre de l'alumnat.

– L'organització i gestió de l'aprenentatge, que requereix conèixer i controlar els propis processos d'aprenentatge en la realització de les tasques d'aprenentatge.

Al seu torn, l'organització i gestió de l'aprenentatge es desenvolupa a través de dos aspectes clau de la competència per a aprendre a aprendre:

– La comprensió de processos mentals implicats en l'aprenentatge: què se sap o desconeix i el coneixement de disciplines i estratègies per a realitzar una tasca.

– L'adquisició de destreses d'autorregulació i control fonamentats en el desenvolupament d'estratègies de planificació, revisió i avaluació.

4.5. COMPETÈNCIES SOCIALS I CÍVIQUES



160

La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu en relació a la salut, tant física com a mental, i a l'estil de vida saludable que l'afavoreix.

Aquesta competència està estretament lligada als entorns socials immediats de l'alumnat i s'articula a través de:


– La comprensió de conceptes bàsics relatius a l'individu, al grup, a l'organització del treball, la igualtat i la no−discriminació.




– La comprensió com es formulen aquests conceptes en la Constitució, la Carta dels Drets Fonamentals de la UE i altres declaracions internacionals.

– L'aplicació d'aquests conceptes en diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional.


La competència cívica comporta, al seu torn, el desenvolupament d'una sèrie de destreses que se centren en:

– L'habilitat per a interactuar eficaçment en l'àmbit públic i per a manifestar solidaritat i interès per resoldre els problemes que afecten a la comunitat.

– La reflexió crítica i creativa i la participació constructiva en les activitats de la comunitat o de l'àmbit mediat i immediat.

– La presa de decisions en els contextos local, nacional o europeu i, en particular, mitjançant l'exercici del vot i de l'activitat social i cívica.

4.6. SENTIT D'INICIATIVA I ESPERIT EMPRENEDOR

La competència sentit d'iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes, per al que es requereix:

– Adquirir consciència de la situació a intervenir o resoldre.

– Planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats i actituds necessaris amb criteri propi, amb la finalitat d'aconseguir l'objectiu previst.

Aquestes finalitats s'aconsegueixen en la competència sentit d'iniciativa i esperit emprenedor a través dels següents àmbits:

– La capacitat creadora i d'innovació centrada en el desenvolupament de la creativitat,


161

l'autoconeixement, l'autonomia, l'esforç i la iniciativa.

– La capacitat proactiva per a gestionar projectes que implica destreses com la planificació, la gestió i presa de decisions o la resolució de problemes.

– La capacitat per a gestionar el risc i manejar la incertesa en diferents contextos i situacions.

– Les qualitats de lideratge i de treball, tant individual com formant part o liderant un equip.

– El sentit crític i de la responsabilitat, especialment en el que a l'assumpció de les pròpies responsabilitats es refereix.

4.7. CONSCIÈNCIA I EXPRESSIONS CULTURALS

La competència en consciència i expressions culturals s'articula entorn dels següents aspectes:

– Conèixer les manifestacions culturals i artístiques valorant-les com una font d'enriquiment personal i com a part del patrimoni dels pobles.


Aquests aspectes de la competència s en consciència i expressions culturals i desenvolupa al seu torn a través

– El coneixement de gèneres, estils, tècniques i llenguatges artístics,

– El desenvolupament de la capacitat i interès per expressar-se i comunicar idees.


– L'interès per les obres artístiques i la participació en la vida cultural de l'entorn.

– La capacitat d'esforç i la disciplina necessàries per a la producció artística.

5. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES CLAUS DEL BATXILLERAT.

Resulta evident la importància de la filosofia en el desenrotllament de les competències, la més treballada de les quals és probablement la competència en comunicació lingüística. La filosofia ajuda a través d’esta competència que l’alumne adquirisca la seguretat que la paraula és un instrument de coneixement i alhora el vincle cultural entre els sers humans. El valor del concepte no és merament teorètic, sinó pràctic: individual i col·lectiu.

En la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia, encara que no són pròpiament competències filosòfiques, es treballa en l’estudi dels fonaments de la ciència i la tecnologia, així com la visió del món que estos sabers comporten, el mateix que en l’estudi i l’aplicació de les regles del raonament lògic.


162

El curs de Filosofia treballa la competència digital en relació a la busca de la informació i la seua interpretació. L’alumnat ha de saber com i què buscar: no tot és igualment rellevant. Serà el professor qui oriente i done els criteris i els objectius perquè l’ús de les noves tecnologies siga aprofitable educativament.

La competència aprendre a aprendre garantix que l’individu tinga recursos suficients per a formar-se permanentment. La capacitat d’autonomia personal, d’autoregulació dels processos cognitius i de la conducta en distints contextos fan que esta competència siga clau. La filosofia també desenrotlla esta competència gràcies al seu treball per aconseguir l’esperit crític i l’autonomia personal.

La filosofia sempre ha estat oberta a la realitat i a les inquietuds personals i col·lectives del ser humà. Per això, treballa les competències socials i cíviques. La busca de la felicitat individual i el benestar col·lectiu són assumptes que s’aborden en el curs. No són problemes teòrics, sinó pràctics, que involucren l’alumnat perquè lluite per una societat justa i una vida feliç. Actituds com confiança en si mateix i en els altres, solidaritat o tolerància... són les que es treballen en la matèria Filosofia.

La filosofia dota l’alumne d’un coneixement conceptual sobre la socialització i l’activitat del ser humà com a membre d’un col·lectiu. És un saber teòric, però imprescindible. És un coneixement sobre els fonaments de la nostra convivència, és a dir, un coneixement pròpiament filosòfic. No obstant això, l’elaboració teòrica de la nostra convivència té un fi pràctic: el compromís i la participació de l’individu en la vida ciutadana. Totes estes actituds seran les que doten de sentit la capacitat creadora i innovadora, així com la gestió de projectes tant individuals com en equip.

La filosofia també ajuda a desenrotllar el sentit d’iniciativa i l’esperit emprenedor dins d’un marc ètic ineludible per a una societat que vullga guiar-se per principis que dignifiquen el ser humà, defugint així la seua cosificació i mercantilització.

Finalment, la filosofia treballa la competència sobre la consciència i expressions culturals. Esta competència inclou la consideració de l’art i el seu valor estètic, així com la cultura com a expressió necessària del ser humà. La reflexió filosòfica del curs, en diversos blocs, presenta a l’alumnat explícitament el fenomen estètic i el ser cultural de la persona com a realitats essencials d’allò humà.

Però tot i contribuir a l’assoliment de totes les competències claus, podem dir que les competències específiques de “Filosofia” són essencialment de dos tipus. Per una banda la competència podríem indicar que la nostra assignatura permetria l’assoliment per una banda d’una competència d’aprendre a aprendre és a dir d’una competència d’autonomia personal; i per una altra una competència social i ciutadana una competència de tipus interpersonal.

• La competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa implica la presa de consciència de la incertesa que envolta el món del coneixement, l’habilitat per identificar problemes filosòfics i abordar-los de manera filosòfica, per relacionar els coneixements en una concepció global del món i de les coses, per aprendre a pensar amb ordre i criteri i per exposar les opinions pròpies, respectant les dels altres i valorant-les si escau com a manera d’enriquir la pròpia visió de la realitat. És característic de la filosofia el seu enfocament (reflexiu i


163

crític), el seu mètode de treball (anàlisi, raonament, discussió) i els seus resultats (conjunts d’idees argumentades que aspiren a la màxima racionalitat i a la veritat), tot i que, com és sabut, la filosofia mai no aconsegueix argumentar de manera concloent els seus resultats, per la qual cosa s’assembla més a una activitat de recerca intel·lectual que a un saber en sentit estricte. Per aquesta raó, si haguéssim d’identificar les competències específiques d’aquesta matèria hauríem de mencionar totes aquelles que tenen a veure amb la racionalitat teòrica i la racionalitat pràctica.

• La competència social i cívica es refereix a la dimensió social dels comportaments humans, a saber viure en una societat globalitzada, a ser comprensiu amb els altres en un món on els intercanvis i la mobilitat de les persones comporta contactes amb gent de diversa condició física, mental i cultural, a disposar de formació en valors democràtics i exercir-los de manera constant en la pràctica. Des d’aquest punt de vista, doncs, la matèria de “Filosofia” desenvolupa aquesta competència, compartida amb altres matèries, subratllant la capacitat d’anàlisi de les accions, les seves intencions, resultats i conseqüències, així com la reflexió crítica sobre els valors, les normes i les institucions. Ser ciutadà/ana no vol dir ser obedient, sinó tenir criteri per decidir per compte propi ponderant les conseqüències de les decisions preses.

En definitiva aquesta educació filosòfica es basteix sobre coneixements, destreses i actituds que fan possible el domini d’aquestes competències de caire transversal (obtenció i ús d’informació, estructuració del coneixement, comunicació d’idees, competències socials i cíviques), o de caire més específic, com la definició de conceptes, la reflexió crítica i l’argumentació i fonamentació d’idees. En aquest sentit, el currículum de la matèria de “Filosofia” s’ha volgut orientar de manera competencial, relacionant els seus continguts amb aspectes de l’experiència i l’existència humana, subratllant la seva connexió amb altres àmbits del saber i mostrant la implicació de l’activitat filosòfica en el debat sobre la problemàtica social i política del món actual.

Per aquesta raó, “Filosofia” també pot facilitar l’adquisició d’una visió integrada dels diferents sabers i propiciar una reflexió sobre temes globals que equilibri la tendència cap a l'especialització del currículum, complint així una de les principals exigències de l’aprenentatge competencial: posar en relació els continguts de les diferents àrees d’aprenentatge i facilitar l’ús transversal dels coneixements. En aquesta mateixa línia, la pràctica de la reflexió filosòfica pot millorar la capacitat dels alumnes per definir conceptes i usar-los amb propietat, analitzar idees, criticar-les, argumentar i dialogar amb raons a favor o en contra.

5.1. INDICADORS I DESCRIPTORS DE LES COMPETÈNCIES

COMPETÈNCIA INDICADORS DESCRIPTORS


164




- Comprometre’s amb l’ús responsable dels recursos naturals per tal de promoure un desenvolupament sostenible.

- Respectar i preservar la vida dels éssers vius de l’entorn immediat.

- Prendre consciència dels canvis produïts per l’home en l’entorn natural i les repercussions que comporten per a la vida futura.

Vida saludable

- Desenvolupar i promoure hàbits de vida saludable pel que fa a l’alimentació i l’exercici físic.

- Generar criteris personals sobre la relació entre la visió social de l’estètica del cos humà i l’atenció saludable d’aquest.


- Reconéixer la importància de la ciència en la vida quotidiana pròpia.

- Aplicar mètodes d’anàlisi rigorosos per tal de millorar la comprensió de la realitat de l’entorn en distints àmbits (biològic, geològic, físic, químic, tecnològic, geogràfic…).

- Manejar els coneixement sobre ciència i tecnologia per a solucionar problemes, comprendre què passa al nostre voltant i respondre preguntes.


- Conéixer i usar els elements matemàtics bàsics: operacions, magnituds, percentatges, proporcions, formes geomètriques, criteris de mesurament i codificació numèrica, etc.



165



- Organitzar la informació emprant procediments matemàtics.




Comprensió: oral i escrita

- Comprendre el sentit dels textos escrits i els orals.

- Mantenir una actitud favorable cap a la lectura.

Expressió: oral i escrita


- Usar el vocabulari, les estructures lingüístiques i les normes ortogràfiques i gramaticals adequades per a elaborar textos escrits i orals.

- Elaborar diferents tipus de textos de manera creativa i amb sentit literari.


- Respectar les normes de comunicació en qualsevol context: mantenir el torn de paraula, escoltar atentament l’interlocutor…



166

Comunicació en altres llengües

- Entendre el context sociocultural i la història de la llengua per a fer-ne un ús millor.

- Mantenir converses en altres llengües sobre temes quotidians en diferents contextos.

- Usar els coneixements sobre la llengua per a buscar informació i llegir textos en qualsevol situació.

- Produir textos escrits de diversa complexitat per a usar-los en situacions quotidianes o d’assignatures diverses.

Compètencia digital

Tecnologies de la informació

- Emprar fonts diferents per a buscar informació.

- Seleccionar l’ús de les diferents fonts segons la fiabilitat que presenten.

- Elaborar i fer publicitat de la informació pròpia derivada de la informació obtinguda per mitjà dels mitjans tecnològics.


- Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per a transmetre informació diversa.

- Comprendre els missatges que provenen dels mitjans de comunicació.

Ús de ferramentes digitals

- Manejar ferramentes digitals per a la construcció de coneixement.

- Actualitzar l’ús de les noves tecnologies per tal de millorar el treball i facilitar la vida diària.



167



- Mostrar respecte pel patrimoni cultural mundial en els diferents vessants (artístic i literari, etnogràfic, cientificotècnic…), i per les persones que han contribuït a desenvolupar-los.

- Valorar la interculturalitat com a font de riquesa personal i cultural.




- Apreciar la bellesa de les expressions artístiques i de les manifestacions de creativitat i gust per l’estètica en l’àmbit quotidià.




- Conéixer les activitats humanes, adquirir una idea de la realitat històrica a partir de fonts divereses, i identificar les implicacions que té viure en un Estat social i democràtic de dret confirmat per una constitució.

- Aplicar els drets i els deures de la convivència ciutadana en el context de l’escola.


- Desenvolupar la capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i treball i per a la resolució de conflictes.

- Mostrar disponibilitat per a la participació activa en els àmbits de participació establits.

- Reconéixer riquesa en la diversitat d’opinions i d’idees.


168

Compromís social


- Concebre una escala de valors pròpia i actuar-hi amb conformitat.

- Evidenciar preocupació pels més desfavorits i respecte pels diferents ritmes i potencialitats.



Autonomia personal


- Assumir les responsabilitats encomanades i donar-ne compte.



Lideratge


- Encomanar l’entusiasme pel que sʼha de fer i la confiança en la possibilitat d’aconseguir objectius.

- Prioritzar la consecució d’objectius grupals als interessos personals.

Creativitat

- Generar possibilitats noves i divergents des dels coneixements previs del tema.


- Trobar possibilitats en l’entorn que els altres no aprecien.

Emprenedoria


- Mostrar iniciativa personal per iniciar o promoure accions noves.

- Assumir riscos en el


169

desenvolupament de les tasques i els projectes.


Aprendre a aprendre

Perfil d’aprenent

- Identificar potencialitats personals com a aprenent: estils d’aprenentatge, intel·ligències múltiples, funcions executives…



Ferramentes per a estimular el pensament

- Aplicar estratègies per a la millora del pensament creatiu, crític, emocional, interdependent…



- Planificar els recursos necessaris i els passos que s’han de fer en el procés d’aprenentatge.




6. CONTINGUTS DE LA MATÈRIA

6.1. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ DELS CONTINGUTS Per complir aquests objectius, la matèria de “Filosofia” ha d’acostar l’alumnat de

batxillerat a alguns dels grans problemes als quals s’ha enfrontat la reflexió filosòfica universal:


170

el coneixement, l’ésser humà, l’acció moral, la societat i la política, i fer-ho amb una metodologia activa, reflexiva i crítica, que ensenyi a pensar i ajudi a orientar la pròpia vida.

Per això, la matèria Filosofia perseguix com a objectiu principal la comprensió, per part de l’alumnat, de si mateix i del seu món, i dotar-lo, per a això, de ferramentes cognitives tant teòriques com pràctiques. En el pla teòric, l’alumnat coneixerà els grans interrogants, els conceptes especialitzats i les teories que intenten donar resposta a les grans qüestions. En la dimensió pràctica, la matèria dota les i els alumnes d’una actitud crítica que ajuda a no admetre idees que no han sigut rigorosament analitzades i evidenciades, saber pensar, raonar i argumentar amb fonament, coherència i de forma autònoma, l’habilitat discursiva per a dialogar i convéncer evitant el pensament únic i dogmàtic, la capacitat per a discernir entre l’evident i l’arbitrari, el substancial i l’accidental, la gestió creativa de les capacitats estètiques o el raonament moral i polític autònom. La fórmula kantiana “atrevix-te a saber” és potser l’expressió més precisa de la tendència filosòfica a la crítica de prejuís i idees dominants majoritàriament acceptades. La filosofia com a saber crític permet permet que l’alumnat comprenga que les seues idees preconcebudes, i en general la tradició, han de ser analitzades com a dades la veritat de les quals no pot donar-se per suposada.

La matèria s’estructura en sis blocs. Després d’una presentació dels procediments comuns que s’han de tractar al llarg de tots els temes (bloc 1), s’exposa un bloc temàtic (bloc 2) que analitza la caracterització del saber filosòfic, distingint-lo d’altres tipus de saber i analitzant les relacions i diferències que manté amb la ciència.

A continuació (blocs 3 i 4) s’exposen els temes relacionats amb el coneixement, el saber científic, el llenguatge, la lògica, la retòrica i l’argumentació, a través dels quals s’educa l’expressió i interpretació del pensament i dels sentiments, s’utilitza el llenguatge per a regular la pròpia conducta i les relacions socials, s’empra el raonament lògic i els processos propis de pensament (anàlisi, síntesi, relació, associació, etc.) per a propiciar la resolució de problemes i el coneixement de diferents llenguatges comunicatius, i es desenrotlla, així, la capacitat crítica que discerneix allò nuclear d’allò accessori. Així mateix, la metafísica i les qüestions últimes sobre la realitat, el seu sentit i quin pot ser l’origen del cosmos, permeten aprofundir en el coneixement de si mateix i en la comprensió de l’entorn, i possibiliten la competència per a interpretar successos, analitzant-ne les causes, predient les conseqüències i analitzant críticament els factors capaços de transformar la realitat. Després de l’aproximació a les qüestions metafísiques i epistemològiques, es planteja l’estudi de les distintes dimensions del ser humà (bloc 5). S’estudiarà a l' ' esser humà des de la seua dimensió biològica, sociocultural i simbòlica, i s’obrirà pas a la consideració de les distintes antropologies i les diferents concepcions filosòfiques del ser humà que s’han fet al llarg de la història del pensament. Finalment (bloc 6) es tractarà la fonamentació de la filosofia moral i política, així com la qüestió de l’aplicació de l’ètica a les principals activitats de la societat. L’estudi de la dimensió política ajuda a desenrotllar una consciència ciutadana democràtica. La racionalitat pràctica del pensament filosòfic introduïx l’alumnat en la dimensió social humana que, concretada en la societat contemporània, s’expressa en la democràcia parlamentària, en les declaracions dels drets humans, així com en els valors comuns que constituïxen el substrat de la ciutadania democràtica en un context global..

El currículum incorpora plantejaments metodològics i didàctics coherents amb el


171

desenrotllament de les competències, l’aprenentatge en contextos reals dels elements transversals i dels continguts de les àrees. Com el Reial Decret 116/2014 proposa, i en línia amb la Recomanació 2006/962/EC, del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, sobre les Competències Clau per a l’aprenentatge permanent. Aquest Reial Decret sosté potenciar l’aprenentatge per Competències Integrades en la resta d’elements curriculars per a propiciar una renovació en la pràctica docent i en el procés d’ensenyança i aprenentatge.

En concret els continguts i el criteris d’avaluació de l’assignatura de Filosofia són els que a continuació s’exposen.

COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM. ABREUJATURES UTILITZADES CCLI: Competència en comunicació lingüística. CMCT: Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. CD: Competència digital. CAA: Competència aprendre a aprendre. CSC: Competències socials i cíviques. SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. CEC: Consciència i expressions culturals.


172

Bloc 1: Elements transversals a l’assignatura.

Continguts Criteris d’avaluació CC

Anàlisi conceptual Síntesi teòrica.

Redacció i diàleg filosòfic Dissertació filosòfica

Contextualització, relació i aplicació de les idees filosòfiques Diàleg igualitari

Estratègies de comprensió oral: activació de coneixements previs, manteniment de l’atenció, selecció de la informació; memorització i retenció de la informació

Tipus de text [expositiu i argumentatiu] Planificació de textos orals

Prosòdia. Ús intencional de l’entonació i les pauses Normes gramaticals

Propietats textuals de la situació comunicativa: adequació, coherència i cohesió

Respecte en l’ús del llenguatge

Estratègies de comprensió lectora: abans, durant i després de la lectura. Tipus de text [expositius i argumentatius].

Propietats textuals en situació comunicativa: adequació, coherència i cohesió.

Estratègies d’expressió escrita: planificació, escriptura, revisió i reescriptura. Formats de presentació

Aplicació de les normes ortogràfiques i gramaticals (signes de puntuació, concordança entre els elements de l’oració, ús de connectors oracionals, etc.)


Estratègies de busca i selecció de la informació Procediments de síntesi de la informació

Procediments de presentació de continguts

Procediments de cita i paràfrasi. Bibliografia i bibliografia web

Ferramentes digitals de busca i visualització. Busca en blogs, wikis, fòrums, bancs de sons, pàgines web especialitzades, diccionaris i enciclopèdies en línia, bases de dades especialitzades.

Estratègies de filtrat en la busca de la informació.

Emmagatzematge de la informació digital en dispositius informàtics i servicis de la xarxa.

BL1.1. Analitzar, de forma crítica, textos i obres significatives, pertanyents a pensadors destacats i reflexionar-hi de forma crítica i dialogada.

BL1.2.Interpretar textos orals procedents de fonts diverses utilitzant les estratègies de comprensió oral per a obtindre informació i expressar oralment textos prèviament planificats, amb una pronunciació clara, aplicant les normes de la prosòdia i la correcció gramatical i ajustats a les propietats textuals de cada tipus i situació comunicativa per a transmetre de forma organitzada els coneixements amb un llenguatge no discriminatori.

BL1.3. Llegir textos de formats diversos utilitzant les estratègies de comprensió lectora i escriure textos en diversos formats i suports, cuidant els seus aspectes formals, aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, i ajustats a les propietats textuals de cada tipus i situació comunicativa, per a transmetre de forma organitzada els coneixements amb un llenguatge no discriminatori.

BL1.4. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts a partir d’una estratègia de filtrat i de forma contrastada, i registrar-la de forma cuidadosa o emmagatzemant-la en paper o dispositius informàtics i servicis de la xarxa, i organitzar la informació obtinguda per mitjà de diversos procediments de síntesi o presentació dels continguts, citant-ne adequadament la procedència.

BL1.5.Participar en intercanvis comunicatius, aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral, utilitzant un llenguatge no discriminatori, compartir informació i continguts digitals utilitzant ferramentes de comunicació TIC, servicis Web i entorns virtuals d’aprenentatge aplicant bones formes de conducta en la comunicació preventives de males pràctiques.

CSC CAA

CCLI CAA

CCLI CAA

CLLI CAA CD

CCLI CAA CD


173

Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la busca i contrast d’informació.

Interacció oral i digital

Situacions d’interacció comunicativa (conversacions, entrevistes, col·loquis, debats, etc.)

Estratègies lingüístiques i no lingüístiques: inici, manteniment i conclusió; cooperació, normes de cortesia, fórmules de tractament, etc.


Ús de les ferramentes més comunes de les TIC per a col·laborar i comunicar-se amb la resta del grup amb la finalitat de planificar el treball, aportar idees constructives pròpies, comprendre les idees alienes...; compartir informació i recursos, i construir un producte o meta col·lectiu. Correu electrònic. Mòduls cooperatius en entorns personals d’aprenentatge com a blogs, fòrums, wikis…

Hàbits i conductes en la comunicació i en la protecció del propi individu i d’altres de les males pràctiques, com el ciberassetjament. Anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació en funció del dit públic.

Pensament mitjans-fi

Estratègies de planificació, organització i gestió Selecció de la informació tècnica i recursos materials Estratègies de supervisió i resolució de problemes Avaluació de processos i resultats

Valoració de l’error com a oportunitat Habilitats de comunicació

BL1.7.Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els membres participen i arriben a les metes comunes, influir positivament en els altres, generant implicació en la tasca, i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies, actuant amb responsabilitat i sentit ètic.

BL1.8. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, i fer una

CSC SIIE CAA

SIIE CAA


174

Bloc 2: El saber filosòfic. Continguts Criteris d’avaluació CC

El saber filosòfic.

·La Filosofia. El seu sentit

·L'explicació preracional: mite i màgia.

·L'explicació racional: la raó i els sentits

La funció de la filosofia

·Funcions i característiques de la filosofia

·El saber filosòfic a través de la seua història.

·Les disciplines teoricopràctiques del saber filosòfic

El valor de la filosofia

·Necessitat de la filosofia

·Vigència de la filosofia

Glossari termes conceptuals

Edició i creació de continguts digitals

·Realització, formatat senzill i impressió de documents de text.

·Disseny de presentacions multimèdia.

·Tractament de la imatge. Producció senzilla d’àudio i vídeo.

·Ferramentes de producció digital en la web. Drets d’autor i llicències de publicació.

BL2.1. Reconéixer l’especificitat i importància del saber racional, en general,i filosòfic en particular, en tant que saber de comprensió i interpretació de la realitat, i identificar la dimensió teòrica i pràctica de la filosofia, els objectius, les característiques, les disciplines, els mètodes i les funcions.

BL2.2. Reconéixer la terminologia conceptual de l’assignatura i utilitzar-la correctament en activitats orals i escrites; elaborar de forma col·laborativa un glossari de termes filosòfics i crear i editar continguts digitals, fent servir aplicacions informàtiques d’escriptori o servicis de la web.

BL2.3. Contextualitzar històricament i culturalment les problemàtiques pròpies de la filosofia a partir d’informacions obtingudes en diverses fonts, de l’anàlisi de documents escrits o audiovisuals, o l’estudi de casos.

BL2.4. Analitzar de forma crítica, fragments de textos significatius i breus sobre l’origen de la filosofia, i identificar les problemàtiques i les solucions exposades.

BL2.5. Reconéixer que la filosofia és, alhora, un saber i una actitud que estimula la crítica, l’autonomia, la creativitat i la innovació, i aporta evidències obtingudes de diverses fonts.

BL2.6. Relacionar els problemes filosòfics analitzats amb altres intents de comprensió de la realitat, com ara el científic, el teològic, el poètic, les savieses orientals, etc.

CSC CAA CCLI CD CEC CSC CSC CAA CSC SIEE

CSC CMCT CEC


175

Bloc 3: El coneixement. Continguts Criteris d’avaluació CC

El problema filosòfic del coneixement humà.

·El problema del coneixement humà

·Graus i ferramentes del conéixer: raó, enteniment, sensibilitat.

·L'abstracció.

·Els problemes implicats en el conéixer: les possibilitats, els límits, els interessos, l’irracional.

·Racionalitat teòrica i pràctica.

·La veritat.

·La veritat com a propietat de les coses. La veritat com a propietat de l’enteniment: coherència i adequació.

·Alguns models filosòfics d’explicació del coneixement i l’accés a la veritat. El coneixement científic.

·Filosofia i ciència.

·Objetius i instruments de la ciència.

·El mètode hipoteticodeductiu.

·La visió aristotèlica del quefer científic.

·La investigació científica en la modernitat, matemàtiques i tècnica com a ferramentes de coneixement i interpretació fonamentals.

·La investigació contemporània i la reformulació dels conceptes clàssics Coneixement, llenguatge i la lògica.

·Filosofia del llenguatge: el problema filosòfic dels conceptes universals l’error argumentatiu de la generalització precipitada.

·Retòrica, argumentació i lògica: la comunicació des de la filosofia.

·La retòrica i la composició del discurs

·La importància de la comunicació i la seua relació amb el llenguatge, la veritat i la realitat.

·La lògica proposicional

·L'argumentació: regles i ferramentes del diàleg i la demostració d’arguments.

BL3.1. Explicar els processos i les problemàtiques implicades en el procés de coneixement humà des del camp filosòfic.

BL3.2. Explicar la funció de la ciència, descriure'n les característiques i mètodes, i exposar les diferències i les coincidències de l’ideal i de la investigació científica amb el saber filosòfic.

BL3.3. Analitzar de forma crítica, utilitzant informació complementària obtinguda de fonts, fragments de textos filosòfics sobre el coneixement humà, la ciència, el llenguatge i la lògica, identificar les problemàtiques i solucions que proposen i justificar la pròpia postura.

BL3.4. Identificar les dimensions que formen part de la composició del discurs retòric i aplicar-les en la composició de discursos propis.

BL3.5. Utilitzar les regles i ferramentes bàsiques del discurs basat en l’argumentació demostrativa.

BL3.6. Identificar les regles bàsiques de la lògica proposicional i destacar-ne el valor per a mostrar el raonament correcte i l’expressió del pensament com a condició fonamental per als projectes humans.

BL3.7. Explicar el problema de l’accés a la veritat, l’argumentació i el raonament lògic, i mostrar els esforços de la filosofia per a allunyar-se del dogmatisme, l’arbitrarietat i els prejuís.

CSC CMCT CSC CMCT

CAA CSC

CCLI CSC

CCLI CAA

CCLI CMCT CSC CMCT


176

Bloc 4: La realitat. Continguts Criteris d’avaluació CC


Les grans qüestions de la metafísica occidental.

·La explicació metafísica de la realitat.

·La pregunta pel ser com a punt de partida de la filosofia.

·El problema, aparença i realitat.

·La pregunta per l’origen i estructura de la realitat.

·La necessitat de categoritzar racionalment la realitat.

L’univers i les diferents formes d’entendre'l

·La filosofia de la naturalesa.

·Les concepcions filosòfiques de l’univers al llarg de la història.

·La visió moderna i contemporània de l’univers.

·La trobada de la filosofia i la física..

BL4.1. Reconéixer la metafísica com a estudi de la realitat en tant que totalitat, i distingir-la de les ciències i de l’estudi particular dels fenòmens reals

BL4.2. Explicar, des d’un enfocament metafísic, els principals problemes que planteja la realitat i comparar les explicacions científiques sobre l’univers.

BL4.3. Contextualitzar històrica i culturalment, a partir d’informacions obtingudes de diverses fonts, les diferents cosmovisions sobre l’univers I comparar-les.

BL4.4. Analitzar textos filosòfics i científics sobre la comprensió i interpretació de la realitat, relacionar els problemes plantejats en els textos i justificar de forma crítica la pròpia postura.

BL4.5. Descriure els estudis que oferix la metafísica sobre la realitat i posar- la en relació amb els resultats que oferixen les ciències sobre l’origen i l'estructura de l’univers.

CSC CEC CSC CMCT CSC CAA

CSC SIEE

CSC CMCT


177

Bloc 5: El ésser humà des de la filosofia.. Continguts Criteris d’avaluació CC

La pregunta pel ser humà.

·Les implicacions filosòfiques de l’evolució.

·La construcció de la pròpia identitat.

·La dialèctica naturalesa-cultura en el procés d’antropogènesi. Filosofia i biologia.

·La dialèctica naturalesa-cultura en el procés de construcció de la identitat humana.

·La concepció del ser humà en la història:

·La visió grega: l’heroi homèric; concepte socràtic; dualisme platònic, l’animal racional i polític aristotèlic, materialisme i individualisme hel·lenista.

·El pensament medieval: creació a imatge divina, nova concepció del cos i l’ànima, de la mort, la llibertat.

·El Renaixement: antropocentrisme i humanisme.

·La modernitat i el s. XIX: raó, emocions i llibertat.

·El ser humà en la filosofia contemporània. L’activitat de l’home: l’homofaber

·Tècnica i tecnologia.

·Reflexions filosòfiques sobre el desenrotllament científic i tecnològic.

·Riscos associats a l’ús de les tecnologies.

·La identitat digital.

·La creativitat i la capacitat simbòlica del ser humà

. La realitat des de l’art.

·L'estètica filosòfica, funció i característiques.

·El sentiment, l’experiència i el juí estètic.

·La bellesa i l’art.

·Creació artística i societat. L’art com a justificació o com a crítica de la realitat.

BL5.1. Explicar algunes teories filosòfiques occidentals sobre el ser humà i expressar l'opinió que s'hi té de forma reflexiva i dialogada

BL5.2. Explicar les implicacions filosòfiques de l’evolució i relaciona el saber filosòfic amb el saber científic.

BL5.3. Identificar els elements constitutius del ser humà i explicar la interacció entre el component natural i el cultural.

BL5.4. Analitzar, utilitzant informació complementària obtinguda de diverses fonts, fragments de textos sobre la reflexió filosòfica sobre el ser humà, el sentit de l’existència, la tècnica i l’art, identificar les problemàtiques existents i la influència del context sociocultural i justificar la seua opinió e forma crítica.

BL5.5. Dissertar, de forma i oral i escrita, sobre les temàtiques intrínsecament filosòfiques en l’àmbit del sentit de l’existència.

BL5.6. Identificar les implicacions de la tecnologia en tant que saber pràctic transformador de la naturalesa i de la realitat humana.

BL5.7. Reflexionar sobre el camp de l’estètica i relacionar la creació artística amb altres camps, com ara l’ètica, el coneixement i la tècnica.

BL5.8. Argumentar sobre el rebuig dels prejuís antropocèntrics i per motius físics, i sobre la necessitat d’eradicar actituds d’intolerància, injustícia i exclusió.

CSC CEC CSC CMCT CSC CEC CSC CCLI CSC

CSC CMCT CSC CEC CSC


178

El sentit de l’existència

·La reflexió filosòfica sobre el ser humà i el sentit de l’existència.

·Algunes claus sobre el sentit de l’existència humana.

·La qüestió del sentit, l’essència i l’existència, el jo, la llibertat, la mort, el destí, l’atzar, la història, la necessitat de transcendència.

Autoconeixement, sentit crític i creativitat

·Valoració de fortaleses i debilitats. Autoconcepte positiu. Proactivitat.

·Autorregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. Resiliència, superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat.

·Imaginació i creativitat

·Procés estructurat de presa de decisions.

·Responsabilitat

·Pensament alternatiu.

·Pensament causal i conseqüencial.

·Sentit crític

Presa de decisions vocacional

·Estudis i professions vinculats amb els coneixements de l’assignatura.

·Autoconeixement d’aptituds i interessos.

·Procés estructurat de presa de decisions

BL5.9. Exposar de forma crítica i respectuosa alguns plantejaments divergents que han obert camí cap a la consideració actual de la persona.

BL5.10. Reconéixer la capacitat simbòlica i estètica com a element distintiu de l’espècie humana que afavorix el pensament creatiu, crític i innovador i que permet adaptar-se i anticipar-se als canvis.

BL5.11. Ser conscient de la identitat digital i protegir-la, preservant la privacitat de les dades personals, utilitzar una varietat d’estratègies de seguretat i actuar davant de les amenaces.

BL.5.12.Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les pròpies possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenrotllament, prendre decisions raonades, assumint riscos, i responsabilitzar-se de les pròpies accions i de les seues conseqüències.

BL.5.13.Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats amb els coneixements de l’assignatura, analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.

CSC

SIEE

SIEE CD

SIEE

SIEE


179

Bloc 6: La racionalitat pràctica

Continguts Criteris d’avaluació CC L’acció moral

·Fonaments de la vida moral.

·Els termes ètica i moral.

·L'etica com a reflexió sobre l’acció moral: caràcter, consciència i maduresa

moral.

·Relativisme i universalisme moral.

·Principals teories sobre la moral humana.

·L'origen de l’ètica occidental: Sòcrates versus sofistes.

·La busca de la felicitat.

·La bona voluntat: Kant.

El poder polític

·Els fonaments filosòfics de l’estat.

·Legalitat i legitimitat.

·La funció del pensament utòpic.

·Principals interrogants de la filosofia política.

·La justícia com a virtut eticopolítica.

·El convencionalisme en els sofistes.

·La justícia segons Plató.

·Tipus de justícia segons Aristòtil i Sant Tomàs.

·Teories contemporànies de la justícia: la disputa Rawls i comunitarisme.

·El concepte d’estat i la seua evolució històrica.

·El realisme polític: Maquiavel.

·El contractualisme: Hobbes, Locke, Rousseau i Montesquieu.

·La pau perpètua de Kant.

·Els fonaments filosòfics del capitalisme en el s. XIX: John Stuart Mill.

BL6.1. Identificar l’especificitat de la raó en la dimensió pràctica, en tant que orientadora de l’acció humana, reconeixent l’objecte i funció de l’ètica. BL6.2. Explicar les principals teories ètiques sobre la justícia, la felicitat i el desenrotllament moral, com a base del desenrotllament integral del ser humà. BL6.3. Explicar la funció, les característiques i els principals interrogants de la filosofia política. BL6.4. Enumerar les principals teories i conceptes filosòfics que han estat en la base de la construcció de la idea d’estat, i distingint fonamentalment els conceptes de legalitat i legitimitat. BL6.5. Argumentar sobre la importància de la forma de preguntar radical pròpia de la filosofia i sobre l’aplicació que pot tindre la reflexió moral en la societat civil, la política, l’activitat empresarial i les ciències de la salut, subratllant les respostes que pot oferir a les problemàtiques inherents a estos camps. BL6.6. Dissertar de forma oral i escrita, utilitzant informació obtinguda en diverses fonts, sobre la utilitat del pensament utòpic justificant de forma reflexiva i crítica les pròpies posicions. BL6.7. Analitzar críticament fragments de textos sobre la reflexió filosòfica sobre la moral i la relació de l’ètica amb l’activitat cívica, la política, l’activitat empresarial i el progrés de la medicina actual, evidenciant el paper potenciador de l’anàlisi, la reflexió i el diàleg.

CSC CSC CEC CSC CSC CSC CAA SIEE CCLI CSC CSC CMCT


180

·Alienació i ideologia segons Marx.

·La disputa política entre Popper i l’escola de Frankfurt. Ètica aplicada

·Ètica de l’empresa.

·La responsabilitat social de l’empresa.

·La importància de l’ètica per a establir el sistema de valors en el treball. La diferenciació entre mitjans i fins.

·La raó crítica i la importància del diàleg per a l’elaboració de projectes.

·Bioètica

·L'àmbit de la bioètica

·Els principis de la bioètica

·La dignitat de la persona

BL6.8. Justificar la funció del raonament filosòfic en general i ètic en particular, i també la importància de la comunicació, per a proposar alternatives, projectar idees innovadores, avaluar el ja experimentat, i com a mitjà de desenrotllament del ser humà i les societats. BL6.9. Reconéixer la funció axiològica de l’ètica per a establir un sistema de valors que permeta millorar la societat civil, el quefer polític, el clima laboral i l’activitat empresarial, i també la investigació mèdica i la pràctica de la medicina, gràcies a l’ús d’una raó crítica que impulse l’avanç dels projectes personals i col·lectius.

CSC SIEE

CSC

CMCT

6.2. ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

Les Unitats Temàtiques són l’instrument de treball que permet al professor encarregat d’impartir l’assignatura dur endavant i amb èxit la seua tasca docent, i aquestes han de treballar un o més dels diversos nuclis temàtics establerts per currículum oficial de l’assignatura. Pel que fa a l’organització d’aquestes Unitats Didàctiques aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC ha considerat necessari elaborar una primera unitat, que anomenarem Zero, la qual, seguint tant les directrius que marca el currículum actual de batxillerat servirà de material de suport per al que seria el bloc 1 relatiu a aspectes transversals del currículum. Cal indicar-hi que s’ha decidit que, per tal d’afavorir l’enfocament globalitzador al qual es feia referència al principi d’aquesta programació no existisca una identificació directa entre Unitat Didàctica i nucli temàtic, sinó que s’ha buscat que, sempre que siga possible, les Unitats Didàctiques treballen més d’un nucli temàtic i a l’inrevés, que els nuclis temàtics estiguen presents, a ser possible, en més d’una Unitat Didàctica.

Per altra banda el DEPARTAMENT DIDÀCTIC, donat l’escassa càrrega horària, així com la necessitat de fomentar la lectura, ha decidit també, amb la finalitat de ampliar la visió de tot allò que es treballarà a classe, establir com a llibre de lectura obligatòria el llibre ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? de Alan C. Chalmers. Aquest llibre servirà perquè l’alumne tinga un primer


181

contacte amb un llibre de filosofia, adequat al seu nivell. Els capitols del llibre seràn llegit per l’alumne/a a casa, consultarà els dubtes de comprensió a classe i una o dues vegades per a avaluació realitzarà un comentari de text o un control de lectura sobre els capítols llegits.

Per poder dur a terme aquesta tasca es lliurà a l’alumnat un material adequat per al estudi i comentari de textos filosòfics elaborat pel professor responsable de l’assignatura. A aquests materials es troben també explicades les indicacions metodològiques i procedimentals –amb els exemples oportuns– per a comentar textos i realitzar dissertacions que el professor farà servir a classe (Unitat Didàctica Zero).

6.3. UNITATS DIDÀCTIQUES En concret el professor encarregat de l’assignatura ha elaborat set Unitats Didàctiques a

més de la Unitat Didàctica Zero que són les que a continuació s’indiquen, i en les qual es treballa en cadascuna els següents nuclis temàtics.

UNITAT DIDÀCTICA ZERO FER FILOSOFIA

1. INTRODUCCIÓ

2. EL SUBJECTE DE L’ENUNCIACIÓ

2.1. ÉS L’AUTOR

2.1.1. El verb es troba en primera persona del singular

2.1.2. El verb es troba en primera persona del plural.

2.1.3. Evidència o certesa

2.2. NO ÉS L’AUTOR.

2.2.1. És algú que és citat.

2.2.2. Es un col·lectiu o corrent de pensament

2.2.3. Opinió comuna o impersonal

2.3. A MENA DE CONCLUSIÓ

3. ANÀLISI CONCEPTUAL

3.1. UNS POCS CONSELLS MÉS

4. ANÀLISI ARGUMENTATIVA

4.1. ELS CONNECTORS LÒGICS O ARGUMENTALS

4.2. DOS EXEMPLES D’ANÀLISI ARGUMENTAL

4.3. PER REDACTAR EL COMENTARI

5. LA DISSERTACIÓ


182

5.1. QUÈ ÉS AÇÒ?

5.2. PAUTES A SEGUIR

5.2.1. Com començar?

5.2.2. Cap pregunta sense resposta

5.2.3. Estructura de la dissertació

5.3. ADVERTIMENTS GENERALS

Objectius:

1. Que l’alumne descobrisca que la lectura i escriptura de textos filosòfics requereix d’una pràctica i d’unes tècniques que cal entendre i que ho aplique a textos filosòfics de diferents autors i èpoques d’una extensió aproximada d’entre una i dues pàgines.

2. Que descobrisca que els textos filosòfics són polifònic i que cal aprendre a distingir les distintes veus que als textos hi apareixen.

3. Que aprenga a descobrir els diferents camps semàntics existents en un text i a identificar les diferents relacions d’afinitats o oposicions que els diferents camps semàntics mantenen entre si.

4. Que descobrisca que tot text filosòfics és, en si un text argumentatiu, i sàpiga descobrir i identificar els diferents connectors lògics present al text, i de descobrir l’estructura argumentativa existent.

5. Que siga capaç d’elaborar comentaris de textos filosòfics, explicant quins són els subjectes de l’enunciació presents, detallant els camps semàntics, analitzant els connectors lògics i l’estructura argumental essent capaç d’explicar en paraules pròpies aquests aspectes del text .

6. Que sàpiga quina és l’estructura d’una dissertació o redacció argumentativa i faça servir a l’hora d’elaborar les diferents tècniques que ha après per llegir textos filosòfics.


183

UD ZERO. FER FILOSOFIA.


Anàlisi conceptual Síntesi teòrica.

Redacció i diàleg filosòfic Dissertació filosòfica

Contextualització, relació i aplicació de les idees filosòfiques Diàleg igualitari

Estratègies de comprensió oral: activació de coneixements previs, manteniment de l’atenció, selecció de la informació; memorització i retenció de la informació

Tipus de text [expositiu i argumentatiu] Planificació de textos orals

Prosòdia. Ús intencional de l’entonació i les pauses Normes gramaticals

Propietats textuals de la situació comunicativa: adequació, coherència i cohesió


Estratègies de comprensió lectora: abans, durant i després de la lectura. Tipus de text [expositius i argumentatius].

Propietats textuals en situació comunicativa: adequació, coherència i cohesió.

Estratègies d’expressió escrita: planificació, escriptura, revisió i reescriptura. Formats de presentació

Aplicació de les normes ortogràfiques i gramaticals (signes de puntuació, concordança entre els elements de l’oració, ús de connectors oracionals, etc.)


Estratègies de busca i selecció de la informació Procediments de síntesi de la informació

Procediments de presentació de continguts

Procediments de cita i paràfrasi. Bibliografia i bibliografia web

Ferramentes digitals de busca i visualització. Busca en blogs, wikis, fòrums, bancs de sons, pàgines web especialitzades, diccionaris i enciclopèdies en línia, bases de dades especialitzades.

Estratègies de filtrat en la busca de la informació.

Emmagatzematge de la informació digital en dispositius informàtics i servicis de la xarxa.

BL1.1. Analitzar, de forma crítica, textos i obres significatives, pertanyents a pensadors destacats i reflexionar-hi de forma crítica i dialogada.

BL1.2.Interpretar textos orals procedents de fonts diverses utilitzant les estratègies de comprensió oral per a obtindre informació i expressar oralment textos prèviament planificats, amb una pronunciació clara, aplicant les normes de la prosòdia i la correcció gramatical i ajustats a les propietats textuals de cada tipus i situació comunicativa per a transmetre de forma organitzada els coneixements amb un llenguatge no discriminatori.

BL1.3. Llegir textos de formats diversos utilitzant les estratègies de comprensió lectora i escriure textos en diversos formats i suports, cuidant els seus aspectes formals, aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, i ajustats a les propietats textuals de cada tipus i situació comunicativa, per a transmetre de forma organitzada els coneixements amb un llenguatge no discriminatori.

BL1.4. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts a partir d’una estratègia de filtrat i de forma contrastada, i registrar-la de forma cuidadosa o emmagatzemant-la en paper o dispositius informàtics i servicis de la xarxa, i organitzar la informació obtinguda per mitjà de diversos procediments de síntesi o presentació dels continguts, citant-ne adequadament la procedència.

BL1.5.Participar en intercanvis comunicatius, aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral, utilitzant un llenguatge no discriminatori, compartir informació i continguts digitals utilitzant ferramentes de comunicació TIC, servicis Web i entorns virtuals d’aprenentatge aplicant bones formes de conducta en la comunicació preventives de males pràctiques.

CSC CAA

CCLI CAA

CCLI CAA

CLLI CAA CD

CCLI CAA CD


184


185

UNITAT DIDÀCTICA PRIMERA

EL SABER FILOSÒFIC 1. L' ÉSSER HUMÀ: UN ANIMAL RACIONAL QUE ES PREGUNTA

2. QUÈ ÉS EL MITE?

2.1. E X E M P L E S D E M IT E S a O C C ID E N T .

2.2. E L P A S D E L M IT E A L L O G O S

3. QUÈ ÉS FILOSOFIA?

4. DIFERÈNCIES ENTRE FILOSOFIA I CIÈNCIA EN EL SENTIT ACTUAL

6. EL SENTIT I UTILITAT DE LA FILOSOFIA.

Objectius:

1. que l’alumne/a descobrisca i valore la facultat de la raó com a eina fonamental no sols per a la filosofia, sinó també per a la vida quotidiana i sapiga diferenciar el que és el mite i allò que es coneix com el pas del mite al logos.

2. que se n'adone que el fet de filosofar no és quelcom sols per a especialistes, sinó una activitat i un saber per a tothom, que implica una actitud reflexiva i critica que ells mateix poden exercir;

3. que valoren la necessitat de mantenir un pensament crític envers la realitat, per a que qüestionen i reflexionen sobre allò que sovint considerem com a habitual, descobriment el sentiment de meravella com allò principal font d’aquesta actitud crítica.

4. que se n'adonen que la filosofia no és una ciència i que precisament ací rau el seu potencial;

5. descobrir que el sentiment de meravella i la capacitat crítica són característiques de l’espècie humana, criticant doncs les discriminacions per qüestió de gènere, ètnia.

6. que compare la ciència i la filosofia, veient allò positiu i negatiu que cadascuna té;

7. que se n' adone que la realitat pot ser abordada no sols des de les ciències naturals sinó també des de la reflexió filosòfica;

8. que veja i reflexione sobre els aspectes problemàtics de la ciència. Cal que desmitologitzen la ciència com a quelcom omnipotent. En especial l’alumne/a reflexionarà críticament sobre el problema epistemològic de la distinció entre veritat i certesa.

9. que conega la relació entre veritat i realitat, així com les principals teories que s’han desenvolupat als respecte.

10. que descobrisca i valore la peculiaritat de la capacitat simbòlica del home, el llenguatge com a manifestació fonamental d’aquest simbolisme així com la ciència i l’art com a tasques simbòliques per excel·lència.

11. que conega i valore el paper i utilitat de la filosofia, especialment la filosofia


186

política, com a disciplina encarregada de examinar la manera en què es pot ordenar millor la nostra vida col·lectiva : les nostres institucions polítiques les nostres pràctiques socials.


187

UD 1. EL SABER FILOSOFIC. Continguts Criteris d’avaluació CC

El saber filosòfic.

·La Filosofia. El seu sentit i utilitat

·L'explicació preracional: mite i màgia.

·L'explicació racional: la raó i els sentits

·El saber filosòfic a través de la seua història.

·Les disciplines teoricopràctiques del saber filosòfic

El valor de la filosofia

·Necessitat de la filosofia

·Vigència de la filosofia

Glossari termes conceptuals

Edició i creació de continguts digitals

·Realització, formatat senzill i impressió de documents de text.

·Disseny de presentacions multimèdia.

·Tractament de la imatge. Producció senzilla d’àudio i vídeo.

·Ferramentes de producció digital en la web. Drets d’autor i llicències de publicació.

BL2.1. Reconéixer l’especificitat i importància del saber racional, en general,i filosòfic en particular, en tant que saber de comprensió i interpretació de la realitat, i identificar la dimensió teòrica i pràctica de la filosofia, els objectius, les característiques, les disciplines, els mètodes i les funcions.

BL2.2. Reconéixer la terminologia conceptual de l’assignatura i utilitzar-la correctament en activitats orals i escrites; elaborar de forma col·laborativa un glossari de termes filosòfics i crear i editar continguts digitals, fent servir aplicacions informàtiques d’escriptori o servicis de la web.

BL2.3. Contextualitzar històricament i culturalment les problemàtiques pròpies de la filosofia a partir d’informacions obtingudes en diverses fonts, de l’anàlisi de documents escrits o audiovisuals, o l’estudi de casos.

BL2.4. Analitzar de forma crítica, fragments de textos significatius i breus sobre l’origen de la filosofia, i identificar les problemàtiques i les solucions exposades.

BL2.5. Reconéixer que la filosofia és, alhora, un saber i una actitud que estimula la crítica, l’autonomia, la creativitat i la innovació, i aporta evidències obtingudes de diverses fonts.

BL2.6. Relacionar els problemes filosòfics analitzats amb altres intents de comprensió de la realitat, com ara el científic, el teològic, el poètic, les savieses orientals, etc.

CSC CAA CCLI CD CEC CSC CSC CAA CSC SIEE

CSC CMCT CEC


188


189

UNITAT DIDÀCTICA SEGONA LA LLIBERTAT: SOMNI O REALITAT?

1. PRESENTACIÓ

2. LA LLIBERTAT COM A PROBLEMA

3. HI HA LLIBERTAT D’ELECCIÓ?

4. LLIBERTAT VERSUS FATALITAT

5. LA LLIBERTAT, QUELCOM EXTERIOR O INTERIOR A NOSALTRES?

Objectius:

1. que l’alumne reconega l’acció humana com una manifestació voluntària, conscient i intencionada d’un agent.

2. que interprete l’àmbit normatiu com el propi de l’acció i els judicis morals.

3. que se n’adone que la llibertat es condició necessària de la responsabilitat moral.

4. que reflexione si el concepte de llibertat és aplicable a l’espècie humana, a la resta d’animals o a ambdós

5. que contrapose el que significa la llibertat d’acció front a una visió determinista de l’acció humana.

6. que distingeixa les principals teories ètiques i sàpiga classificar-les.

7. que reflexione al voltant del concepte de justícia i la seua connexió, tant hui en dia com el passat, amb el conceptes de deure i felicitat.

8. que conega el significat de la ciutadania, la seva relació històrica amb la llibertat i el valor del terme a la actualitat.


190

UD 2. LA LLIBERTAT: SOMNI O REALITAT?

Continguts Criteris d’avaluació CC L’acció moral

·Fonaments de la vida moral.

·Els termes ètica i moral.

·L'etica com a reflexió sobre l’acció moral: caràcter, consciència i maduresa

moral.

·Relativisme i universalisme moral.

·Principals teories sobre la moral humana.

·L'origen de l’ètica occidental: Sòcrates versus sofistes.

·La busca de la felicitat.

·La bona voluntat: Kant.

BL6.1. Identificar l’especificitat de la raó en la dimensió pràctica, en tant que orientadora de l’acció humana, reconeixent l’objecte i funció de l’ètica. BL6.2. Explicar les principals teories ètiques sobre la justícia, la felicitat i el desenrotllament moral, com a base del desenrotllament integral del ser humà. BL6.5. Argumentar sobre la importància de la forma de preguntar radical pròpia de la filosofia i sobre l’aplicació que pot tindre la reflexió moral en la societat civil, la política, l’activitat empresarial i les ciències de la salut, subratllant les respostes que pot oferir a les problemàtiques inherents a estos camps. BL6.6. Dissertar de forma oral i escrita, utilitzant informació obtinguda en diverses fonts, sobre la utilitat del pensament utòpic justificant de forma reflexiva i crítica les pròpies posicions. BL6.7. Analitzar críticament fragments de textos sobre la reflexió filosòfica sobre la moral i la relació de l’ètica amb l’activitat cívica, la política, l’activitat empresarial i el progrés de la medicina actual, evidenciant el paper potenciador de l’anàlisi, la reflexió i el diàleg.

CSC CSC CEC CSC CAA SIEE CCLI CSC CSC CMCT


191

UNITAT DIDÀCTICA TERCERA

ZÓON POLITIKÓN

1. PRESENTACIÓ

2. OBLIGATS, PER NATURALESA, A VIURE JUNTS.

3. SÍ PERÒ NO, NO PERÒ SÍ

4. DEL BON SALVATGE... A L’HOME LLOP.

5. “PRIMERA” NATURALESA VERSUS SEGONA “NATURALESA”

Objectius:

1. que descobrisca que el poder es quelcom que impregna necessàriament les relaciones socials, trencant la imatge simplista d’identificació del poder únicament amb l’Estat.

2. que conega les principals concepcions de l’origen i fonamentació de Estat i de la relació individu-Estat.

3. que reconega el conjunt de normes que regulen coactivament una societat com l’esquelet de l’Estat.

4. que reflexione al voltant de la legitimitat del poder i de la desobediència civil

5. que reconega i sàpiga utilitzar adequadament els termes ideologia , utopia i proposta revolucionaria.

6. que identifique les característiques principals del sistema democràtic front a qualsevol altre tipus d’Estat, així com que reconega el diferents tipus de democràcia.

7. que valore l’Estat democràtic com a principal defensor dels drets humans i la pau tot i descobrint els problemes i limitacions que li són inherents.

8. que reflexione al voltant del concepte de ciutadania i global i el paper de les fronteres en el món actual.


192

UD 3. ZOON POLITIKOS

Continguts Criteris d’avaluació CC El poder polític

·Els fonaments filosòfics de l’estat.

·Legalitat i legitimitat.

·La funció del pensament utòpic.

·Principals interrogants de la filosofia política.

·La justícia com a virtut eticopolítica.

·El convencionalisme en els sofistes.

·La justícia segons Plató.

·Tipus de justícia segons Aristòtil i Sant Tomàs.

·Teories contemporànies de la justícia: la disputa Rawls i comunitarisme.

·El concepte d’estat i la seua evolució històrica.

·El realisme polític: Maquiavel.

·El contractualisme: Hobbes, Locke, Rousseau i Montesquieu.

·La pau perpètua de Kant.

·Els fonaments filosòfics del capitalisme en el s. XIX: John Stuart Mill.

BL6.3. Explicar la funció, les característiques i els principals interrogants de la filosofia política. BL6.4. Enumerar les principals teories i conceptes filosòfics que han estat en la base de la construcció de la idea d’estat, i distingint fonamentalment els conceptes de legalitat i legitimitat. BL6.5. Argumentar sobre la importància de la forma de preguntar radical pròpia de la filosofia i sobre l’aplicació que pot tindre la reflexió moral en la societat civil, la política, l’activitat empresarial i les ciències de la salut, subratllant les respostes que pot oferir a les problemàtiques inherents a estos camps. BL6.6. Dissertar de forma oral i escrita, utilitzant informació obtinguda en diverses fonts, sobre la utilitat del pensament utòpic justificant de forma reflexiva i crítica les pròpies posicions. BL6.7. Analitzar críticament fragments de textos sobre la reflexió filosòfica sobre la moral i la relació de l’ètica amb l’activitat cívica, la política, l’activitat empresarial i el progrés de la medicina actual, evidenciant el paper potenciador de l’anàlisi, la reflexió i el diàleg.

CSC CSC CSC CAA SIEE CCLI CSC CSC CMCT


193

UNITAT DIDÀCTICA QUARTA ELS HUMANS, UNS ANIMALS MOLT PECULIARS

1. PRESENTACIÓ

2. ENS AFECTA LA MORT?

3. TEMPUS FUGIT!

4. NAVEGANT EN EL TEMPS

5. EL TEMPS I EL “CONTRATEMPS”.

Objectius:

1. que l’alumne conega quin és el lloc de l’home a la naturalesa: semblances entre l’home i els grans simis.

2. que reflexione al voltant del procés de hominització i descobrisca com el fet de ser conscient de la mort i la temporeïtat humana són trets característics de l’“anthropos”.

3. que se n’ adone que la realitat humà es fruit en part de la naturalesa i en part de la cultura.

4. que reflexione críticament sobre el paper de la cultura i la societat, així com dels prejudicis antropològics fruit d’aquesta realitat.

5. que reconega les diferents concepcions filosòfiques al voltant del home que s’han desenvolupat al llarg de la història.

6. que descobrisca el paper de la consciència en la realitat humana , així com les teories al voltant de l’inconscient i els límits que suposen per a la llibertat humana ( el paper de les pulsions inconscients i el determinisme).


194

UD4. L’ÉSSER HUMÀ... . PECULIARS. Continguts Criteris d’avaluació CC

La pregunta pel ser humà.

·Les implicacions filosòfiques de l’evolució.

·La construcció de la pròpia identitat.

·La dialèctica naturalesa-cultura en el procés d’antropogènesi. Filosofia i biologia.

·La dialèctica naturalesa-cultura en el procés de construcció de la identitat humana.

·La concepció del ser humà en la història:

·La visió grega: l’heroi homèric; concepte socràtic; dualisme platònic, l’animal racional i polític aristotèlic, materialisme i individualisme hel·lenista.

·El pensament medieval: creació a imatge divina, nova concepció del cos i l’ànima, de la mort, la llibertat.

·El Renaixement: antropocentrisme i humanisme.

·La modernitat i el s. XIX: raó, emocions i llibertat.

·El ser humà en la filosofia contemporània. L’activitat de l’home: l’homofaber

·Tècnica i tecnologia.

·Reflexions filosòfiques sobre el desenrotllament científic i tecnològic.

·Riscos associats a l’ús de les tecnologies.

·La identitat digital.

.

BL5.1. Explicar algunes teories filosòfiques occidentals sobre el ser humà i expressar l'opinió que s'hi té de forma reflexiva i dialogada

BL5.2. Explicar les implicacions filosòfiques de l’evolució i relaciona el saber filosòfic amb el saber científic.

BL5.3. Identificar els elements constitutius del ser humà i explicar la interacció entre el component natural i el cultural.

BL5.4. Analitzar, utilitzant informació complementària obtinguda de diverses fonts, fragments de textos sobre la reflexió filosòfica sobre el ser humà, el sentit de l’existència, la tècnica i l’art, identificar les problemàtiques existents i la influència del context sociocultural i justificar la seua opinió e forma crítica.

BL5.5. Dissertar, de forma i oral i escrita, sobre les temàtiques intrínsecament filosòfiques en l’àmbit del sentit de l’existència.

BL5.8. Argumentar sobre el rebuig dels prejuís antropocèntrics i per motius físics, i sobre la necessitat d’eradicar actituds d’intolerància, injustícia i exclusió.

CSC CEC CSC CMCT

CSC CEC

CSC CCLI CSC CSC


195

UNITAT DIDÀCTICA CINQUENA

DEL JO AL NOSALTRES

1. PRESENTACIÓ

2. CERVELLS EN UNA CUBETA.

3. EXISTEIX EL MEU JO? 4. EL LLENGUATGE COM A JOC.

5. COM DISTINGIR UN HOME D’UN ROBOT

6. ÉS EL MÓN PREVI AL LLENGUATGE?

Objectius:

1. que l’alumne conega quin és el lloc de l’home a la naturalesa: semblances entre l’home i els grans simis.

2. que reflexiones sobre la diferència entre l’ésser humà i la intel·ligència artificial

3. que descobrisca a l’ésser humà com un animal simbòlic i la lingüsticitat del mon

4. que descobrisca i valore la peculiaritat de la capacitat simbòlica del home, el llenguatge com a manifestació fonamental d’aquest simbolisme així com la religió, la ciència i l’art com a tasques simbòliques per excel·lència.

5. que reflexione sobre l’art com a producció simbòlica

6. que s’aproxime als principals representatns de la filosofia del llenguatge


196

UD 5. DEL JO AL NOSALTRES.

Continguts Criteris d’avaluació CC El problema filosòfic del coneixement humà.

Les grans qüestions de la metafísica occidental.

·La explicació metafísica de la realitat.

·La pregunta pel ser com a punt de partida de la filosofia.

·El problema, aparença i realitat.

·La necessitat de categoritzar racionalment la realitat.

L’univers i les diferents formes d’entendre'l

·La filosofia de la naturalesa.

·Les concepcions filosòfiques de l’univers al llarg de la història.

·La visió moderna i contemporània de l’univers.

BL4.1. Reconéixer la metafísica com a estudi de la realitat en tant que totalitat, i distingir-la de les ciències i de l’estudi particular dels fenòmens reals

BL4.2. Explicar, des d’un enfocament metafísic, els principals problemes que planteja la realitat i comparar les explicacions científiques sobre l’univers.

BL4.3. Contextualitzar històrica i culturalment, a partir d’informacions obtingudes de diverses fonts, les diferents cosmovisions sobre l’univers I comparar-les.

BL4.4. Analitzar textos filosòfics i científics sobre la comprensió i interpretació de la realitat, relacionar els problemes plantejats en els textos i justificar de forma crítica la pròpia postura.

BL4.5. Descriure els estudis que oferix la metafísica sobre la realitat i posar- la en relació amb els resultats que oferixen les ciències sobre l’origen i l'estructura de l’univers.

CSC CEC CSC CMCT CSC CAA

CSC SIEE

CSC CMCT


197

UNITAT DIDÀCTICA SISENA

LA VERITAT COM A PROBLEMA

1. PRESENTACIÓ

2. L’ESCEPTICISME... O COM L’ÉSSER HUMÀ NO ESTÀ CAPACITAT PER

DESCOBRIR LA VERITAT

3. EL RELATIVISME. . O COM L’HOME –O LA CULTURA– ÉS LA MESURA DE

TOTES LES COSES.

3.1. EL FALSACIONISME COM UNA MENA DE RELATIVISME

4. LA VERITAT AMB MAJÚSCULA.

Objectius:

1. que l’alumne/a descobrisca i valore la facultat de la raó com a eina fonamental no sols per a la filosofia, sinó també per a la ciència i el coneixement de la realitat;

2. que valoren la necessitat de mantenir un pensament crític envers la veritat, per a que qüestionen i reflexionen sobre allò que sovint considerem com a realitat i veritatdes d’una actitud crítica

3. descobrir la capacitat crítica de la raó humana i el seu paper en el coneixement.

4. que compare la ciència i la filosofia, veient allò positiu i negatiu que cadascuna té;

5. que se n' adone de les premisses ontològiques i epi s temològiques bàsiques que subjauen ala ciència moderna

6. que veja i reflexione sobre els aspectes problemàtics de la ciència. Cal que desmitologitzen la ciència com a quelcom omnipotent. En especial l’alumne/a reflexionarà críticament sobre el problema epistemològic de la distinció entre veritat i certesa.

7. que conega la relació entre veritat i realitat, així com les principals teories que s’han desenvolupat als respecte.


198

UD 6. LA VERITAT..... Continguts Criteris d’avaluació CC


·El problema del coneixement humà

·Graus i ferramentes del conéixer: raó, enteniment, sensibilitat.

·L'abstracció.

·Els problemes implicats en el conéixer: les possibilitats, els límits, els interessos, l’irracional.

·Racionalitat teòrica i pràctica.

·La veritat.

·La veritat com a propietat de les coses. La veritat com a propietat de l’enteniment: coherència i adequació.

·Alguns models filosòfics d’explicació del coneixement i l’accés a la veritat. El coneixement científic.

·Filosofia i ciència.

·Objetius i instruments de la ciència.

·El mètode hipoteticodeductiu.

·La visió aristotèlica del quefer científic.

·La investigació científica en la modernitat, matemàtiques i tècnica com a ferramentes de coneixement i interpretació fonamentals.

·La investigació contemporània i la reformulació dels conceptes clàssics Coneixement, llenguatge i la lògica.

·Filosofia del llenguatge: el problema filosòfic dels conceptes universals l’error argumentatiu de la generalització precipitada.

·Retòrica, argumentació i lògica: la comunicació des de la filosofia.

·La retòrica i la composició del discurs

·La importància de la comunicació i la seua relació amb el llenguatge, la veritat i la realitat.

·La lògica proposicional

·L'argumentació: regles i ferramentes del diàleg i la demostració d’arguments.

BL3.1. Explicar els processos i les problemàtiques implicades en el procés de coneixement humà des del camp filosòfic.

BL3.2. Explicar la funció de la ciència, descriure'n les característiques i mètodes, i exposar les diferències i les coincidències de l’ideal i de la investigació científica amb el saber filosòfic.

BL3.3. Analitzar de forma crítica, utilitzant informació complementària obtinguda de fonts, fragments de textos filosòfics sobre el coneixement humà, la ciència, el llenguatge i la lògica, identificar les problemàtiques i solucions que proposen i justificar la pròpia postura.

BL3.4. Identificar les dimensions que formen part de la composició del discurs retòric i aplicar-les en la composició de discursos propis.

BL3.5. Utilitzar les regles i ferramentes bàsiques del discurs basat en l’argumentació demostrativa.

BL3.6. Identificar les regles bàsiques de la lògica proposicional i destacar-ne el valor per a mostrar el raonament correcte i l’expressió del pensament com a condició fonamental per als projectes humans.

BL3.7. Explicar el problema de l’accés a la veritat, l’argumentació i el raonament lògic, i mostrar els esforços de la filosofia per a allunyar-se del dogmatisme, l’arbitrarietat i els prejuís.

CSC CMCT CSC CMCT

CAA CSC

CCLI CSC

CCLI CAA

CCLI CMCT CSC CMCT

A continuació es detalla la relació existent entre els criteris d’avaluació, els estandars d’aprenentatge, els indicadors i les competències en relació a les diferents unitats didàctiques elaborades:


199

CRITERIS D'AVALUACIÓ ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE

DESCRIPTORS INDICADORS D’ASSOLIMENT – NIVELL 1

INDICADORS D’ASSOLIMENT – NIVELL 2



TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.1. Analitzar, de forma crítica, textos i obres significatives, pertanyents a pensadors destacats i reflexionar-hi de forma crítica i dialogada Est. Apr. 1.1.1 Analitza, de forma crítica, textos pertanyents a pensadors destacats, identifica les problemàtiques i les solucions exposades, distingint les tesis principals, l'ordre de l'argumentació i relaciona els problemes plantejats als textos amb allò estudiat a la unitat, i/o amb allò aportat per altres filòsofs o corrents i/o amb sabers diferents de la filosofia.

1.1.1.1 Llegeix de forma comprensiva textos breus de caràcter filosòfic i respon de forma adequada preguntes concretes sobre el seu contingut.

Llegeix mostrant poc interès pels temes tractats en el text, mostra una baixa comprensió de la lectura i respon de forma incorrecta o parafrasejant fragments del text sense comprendre el seu contingut.

Llegeix mostrant interès pels temes tractats en el text, ocasionalment presenta algun problema de comprensió i respon les preguntes plantejades amb dificultat i parafrasejant el text.

Llegeix mostrant interès pels temes tractats, comprèn de forma adequada el contingut general del text i respon les preguntes plantejades amb les seves pròpies paraules podent cometre errors ocasionals.

Llegeix mostrant interès pels temes tractats, comprèn de forma adequada el contingut general i els detalls del text i respon les preguntes plantejades utilitzant les seves pròpies paraules i sense cometre errors en les respostes.

UD 0 + TOTS


Bloc 1 Crit. Aval. BL1.1. Analitzar, de forma crítica, textos i obres significatives, pertanyents a pensadors destacats i reflexionar-hi de forma crítica i dialogada Est. Apr. 1.1.1 Analitza, de forma crítica, textos pertanyents a pensadors destacats, identifica les problemàtiques i les solucions exposades, distingint les tesis principals, l'ordre de l'argumentació i relaciona els problemes plantejats als textos amb allò estudiat a la unitat, i/o amb allò aportat per altres filòsofs o corrents i/o amb sabers diferents de la filosofia.

1.1.1.2 Analitza i descriu un text a partir de l'aplicació de la pràctica del comentari de text.

Realitza una lectura dels textos filosòfics amb un baix nivell de comprensió lectora i té dificultats per descriure i comentar el text proposat.

S'aproxima al text seguint les pautes proposades en l'apartat Eines per filosofar del llibre, té dificultats de comprensió en alguns punts del text i n’esbossa una explicació incompleta o amb errors.

Segueix pautes proposades en l'apartat Eines per filosofar per llegir, analitzar i comentar un text filosòfic i elabora un comentari de text senzill, adequat i mostrant una comprensió mitjana del text a comentar.

Segueix les pautes proposades en l'apartat Eines per filosofar per llegir, analitzar i comentar un text filosòfic i elabora un comentari de text elaborat, correcte i mostrant una comprensió elevada del text a comentar.

UD 0 + TOTS

Aprendre a aprendre

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.1. Analitzar, de forma crítica, textos i obres significatives, pertanyents a pensadors destacats i reflexionar de forma crítica i dialogada Est. Apr. 1.1.1 Analitza, de forma crítica, textos pertanyents a pensadors destacats, identifica les problemàtiques i les solucions exposades, distingint les tesis principals, l'ordre de l'argumentació i relaciona els problemes plantejats als textos amb allò estudiat en la unitat, i/o amb allò aportat per altres filòsofs o corrents i/o amb sabers diferents de la filosofia.

1.1.1.3 S'ajuda d'un fragment d'un text filosòfic per analitzar amb major detall determinats conceptes filosòfics treballats en el tema.

Realitza una lectura superficial i poc comprensiva del text proposat i té dificultats per relacionar-lo amb els continguts del tema estudiat.

Realitza una lectura comprensiva del text proposat, identifica els conceptes del fragment i els comprèn de forma aproximada relacionant-los amb els continguts del tema estudiat.

Realitza una lectura comprensiva del text proposat, identifica i comprèn els conceptes del fragment i ocasionalment és capaç d'utilitzar el fragment per reforçar o ampliar coneixements adquirits en el tema.

Realitza una lectura comprensiva del text proposat, identifica i comprèn els conceptes del fragment i reforça i amplia coneixements adquirits en el tema a través d’aquest fragment.

UD 0 + TOTS



200






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.2. Interpretar textos orals procedents de fonts diverses utilitzant les estratègies de comprensió oral per a obtenir informació i expressar oralment textos prèviament planificats amb una pronunciació clara, aplicant les normes de la prosòdia i la correcció gramatical i ajustats les propietats textuals de cada tipus de situació comunicativa per a transmetre de forma organitzada els coneixements amb un llenguatge no discriminatori. Est. Apr. 1.2.1. Argumenta i raona les seves opinions, de forma oral i escrita, amb claredat, coherència i demostrant un esforç creatiu i acadèmic en la valoració personal dels problemes filosòfics analitzats.

1.2.1.1 Participa en una conversa o un debat sobre diferents qüestions filosòfiques aportant idees o reflexions i escolta les opinions dels seus companys sobre la qüestió plantejada.

Participa en una conversa o un debat sobre un tema filosòfic proposat per requeriment del docent i escolta les explicacions dels seus companys de manera intermitent i ocasional.

Participa en una conversa o un debat sobre un tema filosòfic proposat de manera ocasional i aïllada, té dificultats per respectar els torns de paraula i escolta les intervencions alienes.

Participa en una conversa o un debat sobre un tema filosòfic proposat de manera habitual respectant els torns de paraula i mostra interès per les intervencions dels seus companys.

Intervé en el diàleg o debat de manera activa, respectant els torns i realitzant comentaris o aportacions constructives a les intervencions dels seus companys.

UD 0 + TOTS


Bloc 1 Crit. Aval. BL1.3. Interpretar textos orals procedents de fonts diverses utilitzant les estratègies de comprensió oral per obtenir informació i expressar oralment textos prèviament planificats amb una pronunciació clara, tot aplicant les normes de la prosòdia i la correcció gramatical i ajustats les propietats textuals de cada tipus de situació comunicativa per transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori. Est. Apr. 1.3.1.Argumenta i raona les seves opinions, de forma oral i escrita, amb claredat, coherència i demostrant un esforç creatiu i acadèmic en la valoració personal dels problemes filosòfics analitzats.

1.3.1.1 Redacta una explicació breu argumentant si un text és de caràcter mític o racional a partir dels continguts treballats en el tema.

Redacta un text poc estructurat i poc argumentat parafrasejant fragments del llibre de text o d'altres fonts sobre la qüestió plantejada i mostrant un baix grau de comprensió.

Redacta un text poc estructurat utilitzant les seves pròpies paraules, tracta d'elaborar i comunicar una opinió sobre la qüestió plantejada i comet errors en l'argumentació de les seves opinions o en la comprensió de la qüestió tractada.

Redacta un text estructurat utilitzant amb correcció les seves pròpies paraules, elabora i comunica una opinió personal sobre la qüestió plantejada utilitzant arguments i mostrant una comprensió general de la qüestió tractada.

Redacta un text molt ben estructurat utilitzant amb habilitat les seves pròpies paraules, elabora i comunica una opinió personal sobre la qüestió plantejada utilitzant arguments i mostrant una elevada comprensió de la qüestió tractada.

UD 0 + TOTS


Bloc 1 Crit. Aval. BL1.3. Llegir textos orals procedents de fonts diverses utilitzant les estratègies de comprensió oral per obtenir informació i expressar oralment textos prèviament planificats amb una pronunciació clara, tot aplicant les normes de la prosòdia i la correcció gramatical i ajustats les propietats textuals de cada tipus de situació comunicativa per transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori Est. Apr. 1.3.1. Argumenta i raona les seves opinions, de forma oral i escrita, amb claredat, coherència i demostrant un esforç creatiu i acadèmic en la valoració personal dels problemes filosòfics analitzats.

1.3.1.2 Practica la tècnica de la dissertació i l'aplica sobre diferents qüestions relacionades amb la ciència, la tècnica i els possibles riscos o amenaces del desenvolupament sense control de totes dues.

S'interessa poc en el tema proposat i indica de forma poc argumentada algun possible risc del desenvolupament sense control de la ciència i la tècnica.

Medita sobre les possibles repercussions del desenvolupament de la ciència i la tècnica sense control i elabora una dissertació sobre el tema poc estructurada i argumentada.

Medita sobre les possibles repercussions del desenvolupament de la ciència i la tècnica sense control i elabora una dissertació adequadament estructurada i argumentada.

Medita sobre les possibles repercussions del desenvolupament de la ciència i la tècnica sense control i elabora una dissertació ben estructurada, argumentada i expressant opinions personals amb el suport d'exemples.

UD 0 + TOTS

Aprendre a aprendre


201






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.3. Llegir textos orals procedents de fonts diverses utilitzant les estratègies de comprensió oral per obtenir informació i expressar oralment textos prèviament planificats amb una pronunciació clara, tot aplicant les normes de la prosòdia i la correcció gramatical i ajustats les propietats textuals de cada tipus de situació comunicativa per transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori. Est. Apr. 1.3.1. Argumenta i raona les seves opinions, de forma oral i escrita, amb claredat, coherència i demostrant un esforç creatiu i acadèmic en la valoració personal dels problemes filosòfics analitzats.

1.3.1.3 Practica la tècnica de la dissertació i l'aplica sobre diferents qüestions relacionades el paper de les empreses a la societat actual.

S'interessa poc en el tema proposat i assenyala de forma poc argumentada alguna característica o alguna opinió sobre el paper de les empreses a la societat actual.

Medita sobre el paper de les empreses a la societat actual i elabora una dissertació sobre el tema poc estructurada i argumentada.

Medita sobre les possibles el paper de les empreses a la societat actual i elabora una dissertació adequadament estructurada i argumentada.

Medita sobre el paper de les empreses a la societat actual i elabora una dissertació ben estructurada, argumentada i expressant opinions personals amb el suport d'exemples.

UD 0 + TOTS

Aprendre a aprendre

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.4. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts a partir d'una estratègia de filtrat i de forma contrastada, i registrant-la de forma cuidadosa o emmagatzemant-la en paper o dispositius informàtics i servicis de la xarxa i organitzar la informació obtinguda per mitjà de diversos procediments de síntesi o presentació dels continguts citant-ne adequadament la procedència.. Est. Apr. 1.4.1. Selecciona i sistematitza informació obtinguda tant en llibres específics com internet, utilitzant les possibilitats de les noves tecnologies per consolidar i ampliar la informació.

1.4.1.1 Obté, interpreta i utilitza adequadament la informació obtinguda en diverses pàgines web proposades per descriure amb detall el judici i la mort de Sòcrates a partir d'un qüestionari.

Llegeix de forma mecànica els webs proposats i respon el qüestionari parafrasejant fragments dels webs cometent errors i mostrant un baix grau de coneixement i comprensió del tema tractat.

Llegeix de forma comprensiva els webs proposats i respon el qüestionari parafrasejant fragments dels webs de forma adequada i mostrant cert coneixement i comprensió del tema tractat.

Llegeix de forma comprensiva els webs proposats i respon el qüestionari amb les seves pròpies paraules de forma breu i mostrant un coneixement i comprensió adequats del tema tractat.

Llegeix de forma comprensiva els webs proposats i respon el qüestionari amb les seves pròpies paraules elaborant respostes detallades i extenses i mostrant un coneixement i comprensió elevats del tema tractat.

UD 0 + TOTS

Digital

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.4. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts a partir d'una estratègia de filtrat i de forma contrastada, registrant-la de forma curosa o emmagatzemant-la en paper o dispositius informàtics i serveis de la xarxa i organitzar la informació obtinguda mitjançant diversos procediments de síntesi o presentació dels continguts citant adequadament la seva procedència.. Est. Apr. 1.4.1. Selecciona i sistematitza informació obtinguda tant en llibres específics com internet, utilitzant les possibilitats de les noves tecnologies per consolidar i ampliar la informació.

1.4.1.2 Obté, interpreta i utilitza adequadament la informació obtinguda en diverses pàgines web proposades per analitzar amb detall el terme arjé i el seu significat.





UD 0 + TOTS

Digital


202






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.4. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts a partir d'una estratègia de filtrat i de forma contrastada, registrant-la de forma curosa o emmagatzemant-la en paper o dispositius informàtics i serveis de la xarxa i organitzar la informació obtinguda mitjançant diversos procediments de síntesi o presentació dels continguts citant adequadament la seva procedència.. Est. Apr. 1.4.2. Elabora llistes de vocabulari de conceptes, comprenent el seu significat i aplicant-los amb rigor, organitzant-los en esquemes o mapes conceptuals, taules cronològiques i altres procediments útils per a la comprensió de la filosofia.

1.4.2.1 Busca el significat de diferents termes filosòfics en el diccionari adequat i interpreta el seu significat per reflectir-lo en un text breu propi.

Busca el significat de diferents termes filosòfics en un diccionari i copia la seva definició de forma mecànica sense entendre el seu significat ni saber utilitzarlo en produccions pròpies.

Busca el significat de diferents termes filosòfics en diversos diccionaris, escull una accepció correcta de cada terme i utilitza en les seves produccions les noves paraules que ha adquirit amb dificultats o cometent errors.

Busca el significat de termes filosòfics en diccionaris, escull una accepció correcta de cada terme i utilitza en les seves produccions les noves paraules que ha adquirit adequadament o amb pocs errors ocasionals.

Busca el significat de termes filosòfics en diccionaris, escull una accepció correcta i utilitza en les seves produccions les noves paraules que ha adquirit correctament i mostrant alta comprensió del nou lèxic.

UD 0 + TOTS

Digital

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.4. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts a partir d'una estratègia de filtrat i de forma contrastada, registrant-la de forma curosa o emmagatzemant-la en paper o dispositius informàtics i serveis de la xarxa i organitzar la informació obtinguda mitjançant diversos procediments de síntesi o presentació dels continguts citant adequadament la seva procedència.. Est. Apr. 1.4.3. Elabora amb rigor esquemes, mapes conceptuals i taules cronològiques, etc. demostrant la comprensió dels eixos conceptuals estudiats.

1.4.3.1 Elabora un esquema per organitzar i sintetitzar informació que prèviament ha buscat sobre la manera com un filòsof interpreta la realitat.

Busca informació sobre l'autor proposat, té dificultats per interpretar, organitzar i jerarquitzar la informació obtinguda i per sintetitzar-la en un esquema.


Llegeix de forma comprensiva, reconeix els continguts bàsics d'un text i realitza un esquema amb els continguts bàsics del text cometent algun error en l'organització de la informació u ometent alguna dada rellevant.

Llegeix de forma comprensiva, reconeix els continguts bàsics d'un text i realitza un esquema de forma correcta i incloent les dades bàsics exposats en el text.

UD 0 + TOTS

Aprendre a aprendre

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.4. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts a partir d'una estratègia de filtrat i de forma contrastada, registrant-la de forma curosa o emmagatzemant-la en paper o dispositius informàtics i serveis de la xarxa i organitzar la informació obtinguda mitjançant diversos procediments de síntesi o presentació dels continguts citant adequadament la seva procedència.. Est. Apr. 1.4.3. Elabora amb rigor esquemes, mapes conceptuals i taules cronològiques, etc. demostrant la comprensió dels eixos conceptuals estudiats.

1.4.3.2 Emplea un esquema per sintetitzar i organitzar les idees principals d'un text filosòfic.

Reconeix amb dificultats les idees del text i les organitza de forma poc adequada en l'esquema.

Reconeix la majoria de les idees clau del text i les organitza amb algunes incorreccions en un esquema.

Reconeix les idees del text i les organitza adequadament en un esquema.

Reconeix les idees del text i les organitza adequadament en un esquema establint una jerarquia dels continguts per ordre d'importància.

UD 0 + TOTS

Aprendre a aprendre


203






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.5. Participar en intercanvis comunicatius aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques de nivell educatiu pròpies de la interacció oral utilitzant un llenguatge no discriminatori, compartir informació i continguts digitals utilitzant ferramentes de comunicació TIC, serveis Web i entorns virtuals d'aprenentatge aplicant bones formes de conducta en la comunicació preventives de males pràctiques. Est. Apr. 1.5.1. Selecciona i sistematitza informació obtinguda tant en llibres específics com internet, utilitzant les possibilitats de les noves tecnologies per consolidar i ampliar la informació.

1.5.1.1 Obté, interpreta i utilitza adequadament la informació obtinguda en diverses pàgines web proposades per descriure amb detall el judici i la mort de Sòcrates a partir d'un qüestionari.





UD 0 + TOTS

Digital

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.5. Participar en intercanvis comunicatius aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques de nivell educatiu pròpies de la interacció oral utilitzant un llenguatge no discriminatori, compartir informació i continguts digitals utilitzant eines de comunicació TIC, serveis Web i entorns virtuals d'aprenentatge aplicant bones formes de conducta en la comunicació preventives de males pràctiques. Est. Apr. 1.5.1. Selecciona i sistematitza informació obtinguda tant en llibres específics com internet, utilitzant les possibilitats de les noves tecnologies per consolidar i ampliar la informació.

1.5.1.2 Obté, interpreta i utilitza adequadament la informació obtinguda en diverses pàgines web proposades per analitzar amb detall el terme i el seu significat.





UD 0 + TOTS

Digital

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.6. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els seus membres participin i aconsegueixin les metes comunes, influir positivament en els altres generant implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic. Est. Apr. 1.6.1. Coneix i utilitza les eines de l'argumentació i el diàleg en la resolució de dilemes i conflictes dins d'un grup humà.

1.6.1.1. Participa de forma proactiva en la distribució de feines i accepta les proposades dels seus companys durant la realització de projectes o treballs en equip o en grup.

Presta una atenció intermitent a les intervencions dels seus companys i no sol participar ni reflexionar o tenir en compte les opinions diferents a la pròpia durant la realització de projectes o treballs en equip o en grup.

Presta una atenció adequada les intervencions dels seus companys i ocasionalment participa i reflexiona sobre algun punt de vista, opinió o argument d'altres persones durant la realització de projectes o treballs en equip o en grup.

Presta una atenció activa a les intervencions dels seus companys i participa i reflexiona habitualment sobre punts de vista, opinions o arguments d'altres persones durant la realització de projectes o treballs en equip o en grup.

Escolta atentament les intervencions dels seus companys, aprèn d'elles, compara les opinions i arguments d'altres persones amb els seus i planteja dubtes o aportacions positives a les intervencions alienes.

UD 0 + TOTS

Socials i cíviques


204






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.6. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els seus membres participin i aconsegueixin les metes comunes, influir positivament en els altres generant implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic. Est. Apr. 1.6.1. Coneix i utilitza les eines de l'argumentació i el diàleg en la resolució de dilemes i conflictes dins d'un grup humà.

1.6.1.1. Participa de forma proactiva en la distribució de feines i accepta les proposades dels seus companys durant la realització de projectes o treballs en equip o en grup.

Presta una atenció intermitent a les intervencions dels seus companys i no sol participar ni reflexionar o tenir en compte les opinions diferents a la pròpia durant la realització de projectes o treballs en equip o en grup.

Presta una atenció adequada les intervencions dels seus companys i ocasionalment participa i reflexiona sobre algun punt de vista, opinió o argument d'altres persones durant la realització de projectes o treballs en equip o en grup.

Presta una atenció activa a les intervencions dels seus companys i participa i reflexiona habitualment sobre punts de vista, opinions o arguments d'altres persones durant la realització de projectes o treballs en equip o en grup.

Escolta atentament les intervencions dels seus companys, aprèn d'elles, compara les opinions i arguments d'altres persones amb els seus i planteja dubtes o aportacions positives a les intervencions alienes.

UD 0 + TOTS

Socials i cíviques

Bloc 1 Crit. Aval. BL1.7.Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els membres participin i arriben a les metes comunes, influir positivament en els altres, generant implicació en la tasca, i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies, actuant amb responsabilitat i sentit ètic. Est. Apr. 1.7.1. Planteja correctament els interrogants filosòfics radicals que han d’estar a la base de la creació d'un projecte, tant vital com laboral, com ¿què sóc?, ¿què faig?, ¿per què?, ¿per què?, ¿quin és el meu objectiu?, ¿quin és el seu sentit, la seva raó d’ésser? i sap argumentar la defensa de les respostes.

1.7.1.1 Llegeix una sèrie de preguntes pròpies de la tradició filosòfica i reflexiona sobre el seu significat per escollir una i tractar de donar una resposta al problema que planteja.

Llegeix de forma mecànica les preguntes plantejades, escull una a l'atzar i respon de forma irreflexiva.

Llegeix de forma comprensiva les preguntes plantejades, reflexiona sobre el seu significat i té dificultats per reflexionar o argumentar una resposta al problema que planteja.

Llegeix de forma comprensiva les preguntes plantejades, reflexiona sobre el seu significat i esbossa alguna explicació o resposta al problema plantejat.

Llegeix de forma comprensiva les preguntes plantejades, reflexiona sobre el seu significat i és capaç d'elaborar alguna resposta argumentada i amb cert grau de detall al problema plantejat.

UD 0 + TOTS


Bloc 2 Crit. Aval. BL2.1. Reconèixer l'especificitat i importància del saber racional, en general, i filosòfic en particular, en tant que saber de comprensió i interpretació de la realitat,i identificar la dimensió teòrica i pràctica de la filosofia, els objectius, les característiques, les disciplines, els mètodes i les funcions. Est. Apr. 2.1.1. Reconeix les preguntes i problemes que han caracteritzat a la filosofia des del seu origen, comparant amb el plantejament d'altres sabers, com el científic o el teològic.

2.1.1.1 Llegeix una sèrie de preguntes pròpies de la tradició filosòfica i reflexiona sobre el seu significat per escollir una i tractar de donar una resposta al problema que planteja.

Llegeix de forma mecànica les preguntes plantejades, escull una a l'atzar i respon de forma irreflexiva.

Llegeix de forma comprensiva les preguntes plantejades, reflexiona sobre el seu significat i té dificultats per reflexionar o argumentar una resposta al problema que planteja.

Llegeix de forma comprensiva les preguntes plantejades, reflexiona sobre el seu significat i esbossa alguna explicació o resposta al problema plantejat.

Llegeix de forma comprensiva les preguntes plantejades, reflexiona sobre el seu significat i és capaç d'elaborar alguna resposta argumentada i amb cert grau de detall al problema plantejat.

UD 1 Comunicació lingüística


205






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 2 Crit. Aval. BL2.1. Reconèixer l'especificitat i importància del saber racional, en general, i filosòfic en particular, en tant que saber de comprensió i interpretació de la realitat, identificant la dimensió teòrica i pràctica de la filosofia, els seus objectius, característiques, disciplines, mètodes i funcions. Est. Apr. 2.1.1. Reconeix les preguntes i problemes que han caracteritzat a la filosofia des del seu origen, comparant amb el plantejament d'altres sabers, com el científic o el teològic.

2.1.1.2 Reflexiona i explica a partir de la lectura d'un text de sobre el paper de la filosofia i la seva relació amb la ciència.

Parafraseja fragments de text que ha llegit o de l'explicació del llibre de text sense comprendre ni reflexionar sobre el paper de la filosofia o la seva relació amb la ciència i amb alguns errors d'interpretació.

Explica de manera incompleta i amb algunes incorreccions el paper de la filosofia i la seva relació amb la ciència utilitzant les seves pròpies paraules.

Explica de manera adequada partir del text de Wittgenstein el paper de la filosofia i la seva relació amb la ciència utilitzant les seves pròpies paraules.

Explica de manera detallada a partir del text de Wittgenstein el paper de la filosofia i la seva relació amb la ciència utilitzant les seves pròpies paraules i relata alguna opinió personal argumentada sobre la qüestió.

UD 1 Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

Bloc 2 Crit. Aval. BL2.2. Reconèixer la terminologia conceptual de l'assignatura i utilitzar-la correctament en activitats orals i escrites, elaborar de forma col·laborativa un glossari de termes filosòfics i crear i editar continguts digitals fent servir aplicacions informàtiques d'escriptori o serveis de la web. Est. Apr. 2.2.1. Comprèn i utilitza amb rigor conceptes filosòfics com raó, sentits, mite, logos, arché, necessitat, contingència, essència, substància, causa, existència, crítica, metafísica, lògica, gnoseologia, objectivitat, dogmatisme, criticisme, entre altres.

2.2.1.1 Busca el significat del terme logos en el diccionari i interpreta el seu significat per reflectir-lo en un text breu propi.

Busca el significat del terme logos en un diccionari i copia la seva definició de forma mecànica sense entendre el seu significat ni saber utilitzarlo en produccions pròpies.

Busca el significat del terme logos en diversos diccionaris, escull una accepció correcta i utilitza en les seves produccions la paraula logos amb dificultats o cometent errors.

Busca el significat del terme logos en diversos diccionaris, escull una accepció correcta del terme i utilitza en les seves produccions la paraula logos adequadament o amb pocs errors ocasionals.

Busca el significat del terme logos en diversos diccionaris, escull una accepció correcta del terme i utilitza en les seves produccions la paraula logos correctament i mostrant alta comprensió d'aquest vocable.

UD 1 Aprendre a aprendre

Bloc 2 Crit. Aval. BL2.3. Contextualitzar històricament i culturalment les problemàtiques pròpies de la filosofia a partir d'informacions obtingudes en diverses fonts, de l'anàlisi de documents escrits o audiovisuals o l'estudi de casos. Est. Apr. 2.3.1. Reconeix les principals problemàtiques filosòfiques característiques de cada etapa cultural europea.

2.3.1.1 Reflexiona sobre el problema de del sentiment de meravella, lo comprèn i lo identifica com un tema central de la filosofia aristotèlica i de la filosofia en la Grècia Antiga.

Identifica l'interrogant sobre el problema i la pregunta per l’ésser de forma confusa i no comprèn la necessitat de plantejar-se aquesta pregunta ni les respostes donades a ella.

Identifica i comprèn de manera incompleta el plantejament de la pregunta per l’ésser i reconeix de forma imprecisa aquesta pregunta com a eix central de la filosofia aristotèlica i de la Grècia Antiga.

Identifica i comprèn de manera adequada el plantejament de la pregunta per l’ésser i explica per què aquesta pregunta és l'eix central de la filosofia aristotèlica i de la Grècia Antiga.

Identifica i comprèn el plantejament de la pregunta per l’ésser, explica per què aquesta pregunta és l'eix central de la filosofia aristotèlica i de la Grècia Antiga i detalla com es desenvolupa la filosofia aristotèlica a partir de la preocupació per l’ésser.



206






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 2 Crit. Aval. BL2.3. Contextualitzar històricament i culturalment les problemàtiques pròpies de la filosofia a partir d'informacions obtingudes en diverses fonts, de l'anàlisi de documents escrits o audiovisuals o l'estudi de casos. Est. Apr. 2.3.2. Expressa per escrit les tesis fonamentals d’alguns dels corrents filosòfics més importants del pensament occidental.

2.3.2.1 Identifica i descriu el criteri de correspondència com criteri de veritat en l'aristotelisme i els corrents filosòfics afins i valora la crítica cartesiana a aquest principi.

Parafraseja fragments de l'explicació del llibre sobre el criteri de veritat com a correspondència mostrant falta de comprensió de la qüestió.

Combina paràfrasi de l'explicació del llibre sobre el criteri de veritat com a correspondència i la crítica cartesiana a aquest principi amb explicacions pròpies mostrant una comprensió aproximada i incompleta sobre aquestes qüestions.

Redacta un text breu explicant de manera aproximada i adequada el criteri de veritat com a correspondència i la crítica cartesiana a aquest principi.

Redacta un text explicant de manera detallada, adequada i argumentada el criteri de veritat com a correspondència i la crítica cartesiana a aquest principi.


Bloc 2 Crit. Aval. BL2.3. Contextualitzar històricament i culturalment les problemàtiques pròpies de la filosofia a partir d'informacions obtingudes en diverses fonts, de l'anàlisi de documents escrits o audiovisuals o l'estudi de casos. Est. Apr. 2.3.2. Expressa per escrit les tesis fonamentals d’alguns dels corrents filosòfics més importants del pensament occidental.

2.3.2.3 Comprèn la concepció de la ciència actual a partir de la lectura d'un text de Karl Popper sobre el falsacionsismo i les prediccions en ciència.

Llegeix de forma poc reflexiva el text proposat i explica de manera incorrecta o confusa les prediccions científiques i el falsacionisme.

Llegeix de forma reflexiva el text proposat i explica de manera aproximada i parafrasejant fragments del text proposat les característiques del falsacionisme i les prediccions científiques.

Llegeix de forma reflexiva el text proposat i explica de manera adequada i utilitzant les seves pròpies paraules les característiques del falsacionisme i les prediccions científiques.

Llegeix de forma reflexiva el text proposat i explica de manera adequada, argumentada, detallada i utilitzant les seves pròpies paraules les característiques del falsacionisme i les prediccions científiques..

TUD 6 Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i en tecnologia

Bloc 2 Crit. Aval. BL2.4.Analitzar de forma crítica, fragments de textos significatius i breus sobre l'origen de la filosofia, i identificar les problemàtiques i solucions exposades. Est. Apr. 2.4.1. Llegeix i analitza, de forma crítica, fragments de textos breus i significatius sobre l'origen de l'explicació racional i respecte a les funcions i característiques del pensament filosòfic, pertanyents a pensadors, identificant les problemàtiques filosòfiques plantejades.

2.4.1.1 Interpreta un text sobre l'origen de la filosofia a Occident i a Orient i compara de forma reflexiva totes dues formes de pensament filosòfic.

Llegeix de forma poc reflexiva el text proposat i parafraseja de manera incompleta o amb errors frases del fragment per descriure l'origen del pensament filosòfic i les diferències entre el pensament filosòfic oriental i l'occidental.

Llegeix de forma reflexiva el text proposat i parafraseja correctament frases del fragment per descriure l'origen del pensament filosòfic i les diferències entre el pensament filosòfic oriental i l'occidental.

Llegeix de forma reflexiva el text proposat i explica amb les seves pròpies paraules i de forma incompleta l'origen del pensament filosòfic i les diferències entre el pensament filosòfic oriental i l'occidental.

Llegeix de forma reflexiva el text proposat i explica amb les seves pròpies paraules i de forma detallada i argumentada l'origen del pensament filosòfic i les diferències entre el pensament filosòfic oriental i l'occidental.



207






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 2 Crit. Aval. BL2.4.Analitzar de forma crítica, fragments de textos significatius i breus sobre l'origen de la filosofia, identificant les problemàtiques i solucions exposades. Est. Apr. 2.4.1. Llegeix i analitza, de forma crítica, fragments de textos breus i significatius sobre l'origen de l'explicació racional i respecte a les funcions i característiques del pensament filosòfic, pertanyents a pensadors, identificant les problemàtiques filosòfiques plantejades.

2.4.1.2 Interpreta un text de Toulmin sobre el la filosofia com a disciplina i com activitat comparant de forma reflexiva tots dos aspectes o característiques de la filosofia.

Llegeix de forma poc reflexiva el text proposat i explica de manera incorrecta o confusa les diferències entre la filosofia com a disciplina i com activitat.

Llegeix de forma reflexiva el text proposat i explica de manera aproximada i parafrasejant fragments del text proposat les diferències entre la filosofia com a disciplina i com activitat..

Llegeix de forma reflexiva el text proposat i explica de manera adequada i utilitzant les seves pròpies paraules les diferències entre la filosofia com a disciplina i com activitat..

Llegeix de forma reflexiva el text proposat i explica de manera adequada, argumentada, detallada i utilitzant les seves pròpies paraules les diferències entre la filosofia com a disciplina i com activitat..


Bloc 2 Crit. Aval. BL2.5. Reconèixer que la filosofia és, alhora, un saber i una actitud que estimula la crítica, l'autonomia, la creativitat i la innovació, i aporta evidències obtingudes de diverses fonts. Est. Apr. 2.5.1. Identifica, relaciona i distingeix la vessant pràctica i teòrica del quefer filosòfic, identificant les diferents disciplines que conformen la filosofia.

2.5.1.1 Identifica, diferencia i descriu els usos pràctics i teòrics de la raó o de la filosofia com a disciplina a partir de la lectura d'un text.

Explica amb alguns errors o de forma incompleta i parafrasejant el text que ha llegit les característiques dels usos pràctics i teòrics de la raó.

Explica de forma poc estructurada o incompleta i utilitzant les seves pròpies paraules les característiques dels usos pràctics i teòrics de la raó.

Explica de forma breu, adequada i utilitzant les seves pròpies paraules les característiques dels usos pràctics i teòrics de la raó.

Explica de forma detallada, amb correcció i utilitzant les seves pròpies paraules les característiques dels usos pràctics i teòrics de la raó.


Bloc 2 Crit. Aval. BL2.5. Reconèixer que la filosofia és, a la vegada, un saber i una actitud que estimula la crítica, l'autonomia, la creativitat i la innovació aportant evidències obtingudes de diverses fonts. Est. Apr. 2.5.1. Identifica, relaciona i distingeix la vessant pràctica i teòrica del quefer filosòfic, identificant les diferents disciplines que conformen la filosofia.

2.5.1.2 Coneix les branques de la filosofia i relaciona una sèrie de preguntes filosòfiques amb la branca de la filosofia que li correspon.

Coneix només algunes de les branques de la filosofia i no és capaç de relacionar una sèrie d'interrogants filosòfics amb la branca de la filosofia que li correspon.

Coneix les branques de la filosofia i té dificultats per comprendre i relacionar una sèrie d'interrogants filosòfics amb la branca del saber que li correspon.

Coneix les branques de la filosofia, comprèn de forma aproximada una sèrie d'interrogants filosòfics i els relaciona amb la branca del saber que li correspon cometent algun error ocasional.

Coneix les branques de la filosofia, comprèn una sèrie d'interrogants filosòfics i els relaciona correctament amb la branca del saber que li correspon.



208






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.1. Explicar els processos i les problemàtiques implicades en el procés de coneixement humà des del camp filosòfic. Est. Apr. 3.1.1. Identifica i expressa, de forma clara i raonada, els elements i les problemàtiques que comporta el procés del coneixement de la realitat, com és el dels seus graus, les seves possibilitats i els seus límits.

3.1.1.1 Identifica i assenyala els principals trets dels diferents criteris de veritat i coneixement vàlid reconeguts al llarg de la història de la filosofia.

Assenyala el nom d'algun o alguns dels criteris de veritat i té dificultats per assenyalar alguna característica d'aquests criteris.

Coneix el nom dels criteris de veritat estudiats i indica breument en què consisteix o quin és la principal característica de la majoria d'aquests criteris.

Assenyala el nom dels criteris de veritat estudiats i indica breument en què consisteix o quin és la principal característica d'aquests criteris i algun exemple o autor rellevant relacionada amb alguns dels criteris..

Assenyala el nom dels criteris de veritat estudiats, descriu en què consisteix o quin és la principal característica d'aquests criteris exposant exemples d'aquests criteris i el nom d'autors rellevants que els postulin.


Bloc 3 Crit. Aval. BL3.2. Explicar la funció de la ciència, descriure’n les característiques i mètodes i exposar les diferències i les coincidències de l'ideal i de la investigació científica amb el saber filosòfic. Est. Apr. 3.2.1. Explica els objectius, funcions i principals elements de la ciència manejant termes com fet, hipòtesi, llei, teoria i model.

3.2.1.1 Descriu en què consisteix el mètode científic assenyalant els passos que segueix i fins que punt és possible aplicar aquest procediment en totes les ciències.

Elabora una explicació molt incompleta sobre el mètode científic i comet errors a l'enumerar els passos que segueix el mètode científic.

Elabora una explicació breu i senzilla sobre el mètode científic i enumera correctament els passos que segueix el mètode científic.

Descriu amb detall i de forma encertada en què consisteix el mètode científic, esbossa correctament una explicació sobre els passos que segueix i té dificultats per explicar fins que punt és possible aplicar aquest procediment en totes les ciències.

Descriu amb detall i de forma encertada en què consisteix el mètode científic explicant correctament els passos que segueix i fins que punt és possible aplicar aquest procediment en totes les ciències.


Bloc 3 Crit. Aval. BL3.2. Explicar la funció de la ciència, descriure les seves característiques i mètodes i exposar les diferències i les coincidències de l'ideal i de la investigació científica amb el saber filosòfic. Est. Apr. 3.2.2. Construeix una hipòtesi científica, identifica els seus elements i raona l'ordre lògic del procés de coneixement.

3.2.2.1 Diferència afirmacions que són falsables de les que no lo són i assenyala les observacions o experiments per falsar les afirmacions susceptibles de ser falsadas.

Identifica erròniament afirmacions falsables o no falsables mostrant una comprensió inadequada o confusa del concepte de falsabilidad.

Identifica afirmacions falsables de les no falsables cometent algun error puntual u ocasional i assenyala alguna observació o experiment per falsar alguna de les afirmacions.

Identifica correctament afirmacions falsables i no falsables i assenyala una observació o experiment per falsar la majoria de les afirmacions falsables.

Identifica correctament afirmacions falsables i no falsables i assenyala una o diverses observacions o experiments aplicables a les afirmacions falsables.

UD 6 Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia


209






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.2. Explicar la funció de la ciència, descriure les seves característiques i mètodes i exposar les diferències i les coincidències de l'ideal i de la investigació científica amb el saber filosòfic. Est. Apr. 3.2.4. Investiga i selecciona informació a internet, procedent de fonts solvents, sobre les problemàtiques esmentades i realitza un projecte de grup sobre alguna temàtica que aprofundeixi en la interrelació entre la filosofia i la ciència.

3.2.3.1 Elabora un esquema per organitzar i sintetitzar informació que prèviament ha buscat sobre la manera com un filòsof interpreta la realitat.



Llegeix de forma comprensiva, reconeix els continguts bàsics d'un text i realitza un esquema amb els continguts bàsics del text cometent algun error en l'organització de la informació u ometent alguna dada rellevant.

Llegeix de forma comprensiva, reconeix els continguts bàsics d'un text i realitza un esquema de forma correcta i incloent les dades bàsics exposats en el text.


Bloc 3 Crit. Aval. BL3.2. Explicar la funció de la ciència, descriure les seves característiques i mètodes i exposar les diferències i les coincidències de l'ideal i de la investigació científica amb el saber filosòfic. Est. Apr. 3.2.4. Investiga i selecciona informació a internet, procedent de fonts solvents, sobre les problemàtiques esmentades i realitza un projecte de grup sobre alguna temàtica que aprofundeixi en la interrelació entre la filosofia i la ciència.

3.2.3.2 Obté, interpreta i utilitza adequadament la informació obtinguda en diverses pàgines web proposades per descriure amb detall el diferents formes de concebre la veritat.





UD 6 Digital

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.3. Analitzar de forma crítica, utilitzant informació complementària obtinguda de fonts, fragments de textos filosòfics sobre el coneixement humà, la ciència, el llenguatge i la lògica, identificar les problemàtiques o solucions que proposen i justificar la pròpia postura. Est. Apr. 3.3.1. Analitza fragments de textos breus i significatius de pensadors com Aristòtil, Popper, Kuhn, B. Russell, A. F. Chalmers o J. C. García Borrón, entre altres.

3.3.1.1 Analitza amb detall un text de Karl Popper sobre el falsacionsismo i les prediccions en ciència.

Llegeix de forma poc reflexiva el text proposat i explica de manera incorrecta o confusa les prediccions científiques i el falsacionisme.

Llegeix de forma reflexiva el text proposat i explica de manera aproximada i parafrasejant fragments del text proposat les característiques del falsacionisme i les prediccions científiques.

Llegeix de forma reflexiva el text proposat i explica de manera adequada i utilitzant les seves pròpies paraules les característiques del falsacionisme i les prediccions científiques.

Llegeix de forma reflexiva el text proposat i explica de manera adequada, argumentada, detallada i utilitzant les seves pròpies paraules les característiques del falsacionisme i les prediccions científiques..



210






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.4. Identificar les dimensions que formen part de la composició del discurs retòric i aplicar-les en la composició de discursos propis. Est. Apr. 3.4.1. Comprèn i explica l'estructura i l'estil de la retòrica i de l'argumentació.

3.4.1.1 Redacta una explicació breu descrivint en que consisteix la retòrica i diferenciant-la de l'oratòria i la gramàtica a partir dels continguts treballats en el tema.






Bloc 3 Crit. Aval. BL3.4. Identificar les dimensions que formen part de la composició del discurs retòric i aplicar-les en la composició de discursos propis. Est. Apr. 3.4.2. Coneix l'estructura i ordre del discurs i escriu breus discursos retòrics establint coherentment l'exposició i l'argumentació.

3.4.2.1 Elabora discursos retòrics breus correctament estructurats, amb un lèxic adequat i utilitzant l'estructura i el lèxic propis d'aquesta tipologia textual.

Elabora un discurs retòric concís incloent en la seva exposició arguments poc estructurats i utilitzant frases curtes amb una coherència i un ordre textuals adequats.

Elabora un discurs retòric d'una extensió i complexitat mitjana incloent-hi arguments poc elaborats i utilitzant frases curtes amb una coherència i un ordre textuals adequats.

Elabora un discurs retòric d'una extensió i complexitat mitjana incloent-hi arguments elaborats i mostrant un coneixement i aplicació del discurs retòric adequat.

Elabora un discurs retòric d'una certa extensió i complexitat incloent-hi arguments elaborats i mostrant un coneixement i aplicació del discurs retòric elevat.


Bloc 3 Crit. Aval. BL3.5. Utilitzar les regles i ferramentes bàsiques del discurs basat en l'argumentació demostrativa. Est. Apr. 3.5.1. Construeix un diàleg argumentatiu en què demostra les seves pròpies tesis, mitjançant les regles i eines de l'argumentació.

3.5.1.1 Expressa una opinió durant un diàleg o un debat en un text oral estructurat i utilitzant raonaments i lèxic adequats.

Expressa una opinió amb frases curtes i un lèxic limitat i ocasionalment necessita alguna indicació o pauta per estructurar les seves explicacions de manera clara i ordenada.

Expressa una opinió amb frases curtes o de manera esquemàtica utilitzant els connectors i estructurant els seus textos orals de manera correcta i amb un lèxic i una entonació adequades.

Expressa una opinió amb un llenguatge elaborat, un lèxic ric per la seva edat, un ús hàbil dels raonaments i els connectors i amb una dicció expressiva.

Expressa una opinió amb un llenguatge elaborat, un lèxic ric per la seva edat, un ús hàbil dels raonaments i els connectors, una dicció expressiva i un elevat coneixement de les normes de la lògica o la retòrica.

UD 6 Socials i cíviques


211






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.5. Utilitzar les regles i eines bàsiques del discurs basat en l'argumentació demostrativa. Est. Apr. 3.5.1. Construeix un diàleg argumentatiu en què demostra les seves pròpies tesis, mitjançant les regles i eines de l'argumentació.

3.5.1.1 Expressa una opinió durant un diàleg o un debat en un text oral estructurat i utilitzant raonaments i lèxic adequats.

Expressa una opinió amb frases curtes i un lèxic limitat i ocasionalment necessita alguna indicació o pauta per estructurar les seves explicacions de manera clara i ordenada.

Expressa una opinió amb frases curtes o de manera esquemàtica utilitzant els connectors i estructurant els seus textos orals de manera correcta i amb un lèxic i una entonació adequades.

Expressa una opinió amb un llenguatge elaborat, un lèxic ric per la seva edat, un ús hàbil dels raonaments i els connectors i amb una dicció expressiva.

Expressa una opinió amb un llenguatge elaborat, un lèxic ric per la seva edat, un ús hàbil dels raonaments i els connectors, una dicció expressiva i un elevat coneixement de les normes de la lògica o la retòrica.


Bloc 3 Crit. Aval. BL3.5. Utilitzar les regles i eines bàsiques del discurs basat en l'argumentació demostrativa. Est. Apr. 3.5.2. Distingeix un argument veraç d'una fal·làcia.

3.5.2.1 Diferència raonaments correctes i incorrectes explicant els motius de la seva elecció i diferenciant fal làcies formals i informals.

Diferència amb dificultats els raonaments correctes i incorrectes i comet nombrosos errors en la realització de l'activitat.

Diferència els raonaments correctes i incorrectes cometent errors ocasionals i té dificultats per explicitar els motius de les seves eleccions.

Diferència els raonaments correctes i incorrectes, explica correctament els motius de les seves eleccions i té dificultats per identificar fal làcies formals i informals.

Diferència els raonaments correctes i incorrectes, explica correctament els motius de les seves eleccions i distingeix adequadament les fal làcies formals de les informals.


Bloc 3 Crit. Aval. BL3.6. Identificar les regles bàsiques de la lògica proposicional, i destacar-ne el valor per a mostrar el raonament correcte i l'expressió del pensament com a condició fonamental per als projectes humans. Est. Apr. 3.6.1. Utilitza els elements i regles del raonament de la lògica d'enunciats.

3.6.1.1 Busca el significat del terme lògica proposicional en el diccionari i interpreta el seu significat per reflectir-lo en un text breu propi.

Busca el significat del terme lògica proposicional en un diccionari i copia la seva definició de forma mecànica sense entendre el seu significat ni saber utilitzarlo en produccions pròpies.

Busca el significat del terme lògica proposicional en diversos diccionaris, escull una accepció correcta i utilitza en les seves produccions la paraula lògica proposicional amb dificultats o cometent errors.

Busca el significat del terme lògica proposicional en diversos diccionaris, escull una accepció correcta del terme i utilitza en les seves produccions la paraula lògica proposicional adequadament o amb pocs errors ocasionals.

Busca el significat del terme lògica proposicional en diversos diccionaris, escull una accepció correcta del terme i utilitza en les seves produccions la paraula lògica proposicional correctament i mostrant alta comprensió d'aquest vocable.



212






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 3 Crit. Aval. BL3.6. Identificar les regles bàsiques de la lògica proposicional, destacat el seu valor per mostrar el raonament correcte i l'expressió del pensament com a condició fonamental per als projectes humans. Est. Apr. 3.6.1. Utilitza els elements i regles del raonament de la lògica d'enunciats.

3.6.1.1 Identifica relacions formals de la lògica formal en enunciats i proposicions del llenguatge natural.

Mostra dificultats per comprendre els esquemes lògics proposats i es limita a seguir les explicacions del docent o els exemples proposats per altres companys.

Identifica amb dificultats algunes relacions lògiques proposades, exemplifica alguna de les relacions lògiques proposades i comet errors en la recerca d’exemplificacions de les relacions lògiques.

Identifica de forma adequada les relacions lògiques, les exemplifica adequadament i ocasionalment comet algun error puntual en la recerca d’exemplificacions de les relacions lògiques.

Identifica correctament les relacions lògiques, les exemplifica i ocasionalment proposa variacions sobre les estructures lògiques o els exemples proposats.


Bloc 3 Crit. Aval. BL3.7. Explicar el problema de l'accés a la veritat, l'argumentació i el raonament lògic, i mostrar els esforços de la filosofia per allunyar-se del dogmatisme, l'arbitrarietat i els prejudicis. Est. Apr. 3.7.1. Coneix i explica diferents teories al voltant del coneixement i la veritat com són l'idealisme, el realisme, el racionalisme, l'empirisme, el perspectivisme, el consens o l'escepticisme, contrastant semblances i diferències entre els conceptes clau que manegen.

3.7.1.1 Caracteritza el Racionalisme i l'Empirisme com teories al voltant del coneixement a partir d'un qüestionari sobre els seus principals aspectes.

Situa en el temps i l'espai l'origen d'aquests corrents filosòfics sense arribar a identificar els seus aspectes filosòfics i teòrics.

Situa en el temps i l'espai l'origen d'aquests corrents filosòfics i assenyala quin és en cada corrent filosòfica l'origen vàlid del coneixement.

Situa en el temps i l'espai l'origen d'aquests corrents filosòfiques, assenyala quin és en cada corrent filosòfica l'origen vàlid del coneixement i la interpretació del mètode deductiu en cada una d'elles.

Situa en el temps i l'espai l'origen d'aquests corrents filosòfiques, assenyala quin és en cada corrent l'origen vàlid del coneixement, la interpretació del mètode deductiu en cada una i el model de ciència que adopta com a vàlid.


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.1. Reconèixer la metafísica com estudi de la realitat en tant que totalitat, i distingir-la de les ciències i de l'estudi particular dels fenòmens reals. Est. Apr. 4.1.1. Coneix què és la metafísica i utilitza l'abstracció per comprendre els seus continguts i activitat, raonant sobre els mateixos.

4.1.1.1 Identifica i comprèn les preguntes i plantejaments que caracteritzen la metafísica diferenciant-la d'altres branques de la filosofia.

Identifica i comprèn les preguntes i plantejaments que caracteritzen la metafísica i no comprèn la les característiques o trets generals de la metafísica com branca de la filosofia.

Identifica i comprèn de manera incompleta les preguntes i plantejaments que caracteritzen la metafísica i assenyala de forma imprecisa algunes de les característiques que defineixen i diferencien la metafísica d'altres branques de la filosofia.

Identifica i comprèn de manera adequada les preguntes i plantejaments que caracteritzen la metafísica i descriu breument les característiques més destacades que defineixen i diferencien la metafísica d'altres branques de la filosofia.

Identifica i comprèn de manera precisa les preguntes i plantejaments que caracteritzen la metafísica i descriu amb detall les característiques més destacades que defineixen i diferencien la metafísica d'altres branques de la filosofia.



213






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Explicar, des d'un enfocament metafísic, els principals problemes que planteja la realitat i comparar les explicacions científiques sobre l'univers. Est. Apr. 4.2.1. Descriu les principals interpretacions metafísiques i els problemes que suscita el coneixement metafísic de la realitat.

4.2.1.1 Comprèn la definició de temps exposada en un text d'Heidegger.

Comprèn de forma imprecisa o inadequada la definició de temps d'Heidegger i té dificultats per elaborar un text explicatiu de la qüestió.

Comprèn de forma aproximada la definició de temps d'Heidegger i esbossa una explicació sobre la qüestió ajudant-se de paràfrasis de fragments del llibre de text en els quals es parla sobre aquesta qüestió.

Comprèn de forma aproximada la definició de temps d'Heidegger i esbossa una explicació sobre la qüestió amb les seves pròpies paraules.

Comprèn de forma precisa la definició de temps d'Heidegger i realitza una explicació detallada sobre la qüestió amb les seves pròpies paraules.


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Explicar, des d'un enfocament metafísic, els principals problemes que planteja la realitat i comparar les explicacions científiques sobre l'univers. Est. Apr. 4.2.2. Comprèn i utilitza amb rigor conceptes metafísics com ésser, sistema metafísic, realitat, aparença, matèria i esperit, unitat, dualitat, multiplicitat, esdevenir, necessitat, contingència, transcendència, categoria i abstracció, materialisme, espiritualisme, existencialisme o essencialisme, entre altres.

4.2.2.1 Busca el significat dels termes ésser en acte i ésser en potència en el diccionari i interpreta el seu significat per reflectir-lo en un text breu propi.

Busca el significat dels termes ésser en acte i ésser en potència i copia la seva definició de forma mecànica sense entendre el seu significat ni saber utilitzarlo en produccions pròpies.

Busca el significat dels termes ésser en acte i ésser en potència en diversos diccionaris, escull una accepció correcta i utilitza en les seves produccions tots dos termes amb dificultats o cometent errors.

Busca el significat dels termes ésser en acte i ésser en potència en diversos diccionaris, escull una accepció correcta del terme i utilitza en les seves produccions tots dos termes adequadament o amb pocs errors ocasionals.

Busca el significat dels termes ésser en acte i ésser en potència en diversos diccionaris, escull una accepció correcta del terme i utilitza en les seves produccions tots dos termes correctament i mostrant alta comprensió d'aquest vocable.


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.2. Explicar, des d'un enfocament metafísic, els principals problemes que planteja la realitat i comparar les explicacions científiques sobre l'univers. Est. Apr. 4.2.3 Comprèn i utilitza amb rigor conceptes metafísics com ésser, sistema metafísic, realitat, aparença, matèria i esperit, unitat, dualitat, multiplicitat, esdevenir, necessitat, contingència, transcendència, categoria i abstracció, materialisme, espiritualisme, existencialisme o essencialisme, entre altres.

4.2.3.1 Busca el significat del terme essència en el diccionari i interpreta el seu significat per reflectir-lo en un text breu propi.

Busca el significat del terme essència en un diccionari i copia la seva definició de forma mecànica sense entendre el seu significat ni saber utilitzarlo en produccions pròpies.

Busca el significat del terme essència en diversos diccionaris, escull una accepció correcta i utilitza en les seves produccions la paraula essència amb dificultats o cometent errors.

Busca el significat del terme essència en diversos diccionaris, escull una accepció correcta del terme i utilitza en les seves produccions la paraula essència adequadament o amb pocs errors ocasionals.

Busca el significat del terme essència en diversos diccionaris, escull una accepció correcta del terme i utilitza en les seves produccions la paraula essència correctament i mostrant alta comprensió d'aquest vocable.



214






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.3. Contextualitzar històricament i culturalment, a partir d'informacions obtingudes de diverses fonts, les diferents cosmovisions sobre l'univers i comparar-les. Est. Apr. 4.3.1. Elabora esquemes, taules i/o mapes conceptuals comparant els diferents caràcters adjudicats històricament a l'Univers, entès com totalitat del real, contextualitzant històricament i culturalment cada cosmovisió i ampliant informació mitjançant internet i/o fonts bibliogràfiques.

4.3.1.1 Completa una taula assenyalant correctament els principals aspectes de la cosmovisió mecanicista i de la teoria de la relativitat.

Identifica si l'espai i el temps són absoluts o no en les cosmovisions mecanicista i en la teoria de la relativitat i té dificultats per assenyalar la resta de les característiques proposades en la taula per totes dues cosmovisions.

Completa de manera parcial la taula indicant si l'espai i el temps són absoluts o no en les cosmovisions mecanicista i en la teoria de la relativitat i assenyalant el paper de l'observador en els mesuraments espacials en totes dues cosmovisions.

Completa de manera parcial la taula indicant si l'espai i el temps són absoluts o no en les cosmovisions mecanicista i en la teoria de la relativitat, assenyalant el paper de l'observador en els mesuraments espacials, i reconeixent si la massa i l'energia són iguals en totes dues cosmovisions.

Completa la taula indicant si l'espai i el temps són absoluts o no en les cosmovisions mecanicista i en la teoria de la relativitat, assenyalant el paper de l'observador en els mesuraments espacials, reconeixent si la massa i l'energia són iguals i la seva relació en totes dues cosmovisions.


Bloc 4 Crit. Aval. BL4.4. Analitzar textos filosòfics i científics sobre la comprensió i interpretació de la realitat, relacionar els problemes plantejats en els textos i justificar de forma crítica la pròpia postura. Est. Apr. 4.4.1. Analitza textos filosòfics i científics, clàssics i contemporanis, que abordin les mateixes problemàtiques, investigant la vigència de les idees exposades.

4.4.1.1 Obté, interpreta i utilitza adequadament la informació obtinguda en una presentació per ampliar informació i comparar diferents cosmovisions al llarg de la història.

Llegeix de forma mecànica la web proposta i tenen dificultats per comprèn i interpretar la informació que ofereix sobre diferents cosmovisions.

Llegeix de forma comprensiva la web proposta i és capaç d'identificar i assenyalar alguna característiques de diverses de les cosmovisions que apareixen en la web.

Llegeix de forma comprensiva la web proposta i és capaç d'identificar i assenyalar les característiques bàsiques de la majoria de les cosmovisions que apareixen en la web.

Llegeix de forma comprensiva la web proposta i és capaç d'identificar i assenyalar les característiques bàsiques de les cosmovisions que apareixen en la web i de comparar-les entre si.

UD 5 Digital

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.4. Analitzar textos filosòfics i científics sobre la comprensió i interpretació de la realitat relacionant els problemes plantejats als textos i justificar de forma crítica la pròpia postura davant els mateixos. Est. Apr. 4.4.2. Reflexiona, argumentant de forma raonada i creativa les seves pròpies idees, sobre les implicacions filosòfiques que afecten la visió de l'ésser humà, en cada una de les cosmovisions filosòfic-científiques estudiades.

4.4.2.1 Reflexiona i realitza dissertacions sobre diferents qüestions relacionades amb el paper del subjecte en diferents cosmovisions i teories filosòfiques.

Mostra escàs interès al tema proposat i assenyala de forma poc argumentada alguna característica aïllada de la interpretació del subjecte en alguna dels corrents o teories filosòfiques assenyalades.

Reflexiona sobre diferents qüestions relacionades amb el paper del subjecte en diferents cosmovisions i teories filosòfiques i elabora una dissertació sobre el tema poc estructurada i argumentada.

Reflexiona sobre diferents qüestions relacionades amb el paper del subjecte en diferents cosmovisions i teories filosòfiques i elabora una dissertació adequadament estructurada i argumentada.

Reflexiona sobre diferents qüestions relacionades amb el paper del subjecte en diferents cosmovisions i teories filosòfiques i elabora una dissertació ben estructurada, argumentada i expressant opinions personals amb el suport d'exemples.



215






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 4 Crit. Aval. BL4.5. Descriure els estudis que ofereix la metafísica sobre la realitat i posar-la en relació amb els resultats que ofereixen les ciències sobre l'origen i estructura de l'univers. Est. Apr. 4.5.1 Utilitza amb rigor termes epistemològics i científics com: cosmovisió, paradigma, Univers, naturalesa, finalisme, organicisme, determinisme, ordre, causalitat, conservació, principi, mecanicisme, matèria, relativitat, quàntica, espai, temps, atzar, determinisme, indeterminisme, probabilitat, gaia, caos, entre altres.

4.5.1.1 Descriu les característiques generals del que és una cosmovisió científica assenyalant algun exemple que l’il·lustre.

Comprèn de forma imprecisa o inadequada la concepció aristotèlica del canvi i té dificultats per elaborar un text explicatiu de la qüestió.

Comprèn de forma aproximada la concepció aristotèlica del canvi i esbossa una explicació sobre la qüestió ajudant-se de paràfrasis de fragments del llibre de text en els quals es parla sobre aquesta qüestió.

Comprèn de forma aproximada la concepció aristotèlica del canvi i esbossa una explicació sobre la qüestió amb les seves pròpies paraules i aportant un exemple.

Comprèn de forma precisa la concepció aristotèlica del canvi i realitza una explicació detallada sobre la qüestió amb les seves pròpies paraules i aportant diversos exemples.


Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Explicar algunes teories filosòfiques occidentals sobre l’ésser humà i expressar l’opinió que s’hi té de forma reflexiva i dialogada. Est. Apr. 5.1.1. Utilitza amb rigor vocabulari específic de la temàtica com a evolució, dialèctica, procés, progrés, emergència, atzar, selecció natural, reduccionisme, creacionisme, evolució cultural, vitalisme, determinisme genètic, naturalesa, cultura.

5.1.1.1 Busca el significat del terme fixisme en el diccionari i interpreta el seu significat per reflectir-lo en un text breu propi.

Busca el significat del terme fixisme en un diccionari i copia la seva definició de forma mecànica sense entendre el seu significat ni saber utilitzarlo en produccions pròpies.

Busca el significat del terme fixisme en diversos diccionaris, escull una accepció correcta i utilitza en les seves produccions la paraula fixisme amb dificultats o cometent errors.

Busca el significat del terme fixisme en diversos diccionaris, escull una accepció correcta del terme i utilitza en les seves produccions la paraula fixisme adequadament o amb pocs errors ocasionals.

Busca el significat del terme fixisme en diversos diccionaris, escull una accepció correcta del terme i utilitza en les seves produccions la paraula fixisme correctament i mostrant alta comprensió d'aquest vocable.


Bloc 5 Crit. Aval. BL5.1. Explicar algunes teories filosòfiques occidentals sobre l'ésser humà i expressar la seva opinió de forma reflexiva i dialogada. Est. Apr. 5.1.1. Utilitza amb rigor vocabulari específic de la temàtica com a evolució, dialèctica, procés, progrés, emergència, atzar, selecció natural, reduccionisme, creacionisme, evolució cultural, vitalisme, determinisme genètic, naturalesa, cultura.

5.1.1.2 Busca el significat del terme vitalisme en el diccionari i interpreta el seu significat per reflectir-lo en un text breu propi.

Busca el significat del terme vitalisme en un diccionari i copia la seva definició de forma mecànica sense entendre el seu significat ni saber utilitzarlo en produccions pròpies.

Busca el significat del terme vitalisme en diversos diccionaris, escull una accepció correcta i utilitza en les seves produccions la paraula vitalisme amb dificultats o cometent errors.

Busca el significat del terme vitalisme en diversos diccionaris, escull una accepció correcta del terme i utilitza en les seves produccions la paraula vitalisme adequadament o amb pocs errors ocasionals.

Busca el significat del terme vitalisme en diversos diccionaris, escull una accepció correcta del terme i utilitza en les seves produccions la paraula vitalisme correctament i mostrant alta comprensió d'aquest vocable.



216






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.3. Identificar els elements constitutius de l'ésser humà, explicant la interacció entre el component natural i el cultural. Est. Apr. 5.3.1. Identifica i exposa en què consisteix el component natural innat de l'ésser humà i la seva relació amb els elements culturals que sorgeixen en els processos d'antropogènesi i humanització, donant lloc a la identitat pròpia de l'ésser humà.

5.3.1.1 Redacta una explicació breu sobre els processos d'hominització i humanització assenyalant els trets més destacats de tots dos processos.


Redacta un text poc estructurat utilitzant les seves pròpies paraules i assenyala diversos trets destacats de cada un dels processos d'hominització i humanització.

Redacta un text estructurat utilitzant amb correcció les seves pròpies paraules i explica breument els principals trets de cada un dels processos d'hominització i humanització.

Redacta un text molt ben estructurat utilitzant amb habilitat les seves pròpies paraules i explica amb detall els principals trets de cada un dels processos d'hominització i humanització.


Bloc 5 Crit. Aval. BL5.3. Identificar els elements constitutius de l’ésser humà, i explicar la interacció entre el component natural i el cultural. Est. Apr. 5.3.2. Disserta sobre l'ésser humà en tant que resultat de la dialèctica evolutiva entre allò genèticament innat i allò culturalment adquirit, condició per a la innovació i la capacitat creativa que caracteritzen a la nostra espècie.

5.3.2.1 Reflexiona i realitza dissertacions sobre diferents qüestions relacionades amb les dimensions naturals i culturals dels éssers humans.

Mostra escàs interès al tema proposat i assenyala de forma poc argumentada alguna característica cultural o natural de l'ésser humà.

Reflexiona sobre les dimensions naturals i culturals dels éssers humans i la relació entre totes dues dimensions i elabora una dissertació sobre el tema poc estructurada i argumentada.

Reflexiona sobre les dimensions naturals i culturals dels éssers humans i la relació entre totes dues dimensions i elabora una dissertació adequadament estructurada i argumentada.

Reflexiona sobre les dimensions naturals i culturals dels éssers humans i la relació entre totes dues dimensions i elabora una dissertació ben estructurada, argumentada i expressant opinions personals amb el suport d'exemples.


Bloc 5 Crit. Aval. BL5.3. Identificar els elements constitutius de l'ésser humà, explicant la interacció entre el component natural i el cultural. Est. Apr. 5.3.3. Localitza informació a internet respecte a les investigacions actuals sobre l'evolució humana, i reflecteix la informació seleccionada i sistematitzada de forma col·laborativa.

5.3.3.1 Obté, interpreta i utilitza adequadament la informació obtinguda en diverses pàgines web proposades per descriure diferents proves que confirmen l'evolució.





T. 04 Digital


217






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.5. Dissertar, de forma i oral i escrita, sobre les temàtiques intrínsecament filosòfiques en l'àmbit del sentit de l'existència. Est. Apr. 5.5.1. Disserta, de forma oral i escrita, sobre les grans qüestions metafísiques que donen sentit a l'existència humana.

5.5.1.1 Reflexiona i realitza dissertacions sobre diferents qüestions relacionades amb els aspectes o característiques que ens conformen com a éssers humans.

Mostra escàs interès al tema proposat i assenyala de forma poc argumentada algun tret o característica que ens conforma com a éssers humans.

Reflexiona sobre diferents qüestions relacionades amb els aspectes o característiques que ens conformen com a éssers humans i elabora una dissertació sobre el tema poc estructurada i argumentada.

Reflexiona sobre diferents qüestions relacionades amb els aspectes o característiques que ens conformen com a éssers humans i elabora una dissertació adequadament estructurada i argumentada.

Reflexiona sobre diferents qüestions relacionades amb els aspectes o característiques que ens conformen com a éssers humans i elabora una dissertació ben estructurada, argumentada i expressant opinions personals amb el suport d'exemples.


Bloc 5 Crit. Aval. BL5.6. Identificar les implicacions de la tecnologia, en tant que saber pràctic transformador de la naturalesa i de la realitat humana. Est. Apr. 5.6.1. Extreu conclusions raonades sobre la inquietud humana per transformar i dominar la naturalesa posant-la al servei de l'ésser humà així, com, de les conseqüències d'aquesta actuació i participa en debats respecte a les implicacions de la tecnologia en la realitat social.

5.6.1.1 Reflexiona i realitza dissertacions sobre diferents qüestions relacionades amb la ciència, la tècnica i els possibles riscos o amenaces del desenvolupament sense control de totes dues.

Mostra escàs interès al tema proposat i assenyala de forma poc argumentada algun possible risc del desenvolupament sense control de la ciència i la tècnica.

Reflexiona sobre les possibles repercussions del desenvolupament de la ciència i la tècnica sense control i elabora una dissertació sobre el tema poc estructurada i argumentada.

Reflexiona sobre les possibles repercussions del desenvolupament de la ciència i la tècnica sense control i elabora una dissertació adequadament estructurada i argumentada.

Reflexiona sobre les possibles repercussions del desenvolupament de la ciència i la tècnica sense control i elabora una dissertació ben estructurada, argumentada i expressant opinions personals amb el suport d'exemples.


Bloc 5 Crit. Aval. BL5.7. Reflexionar sobre el camp de l'estètica, i relacionar la creació artística amb altres camps com com ara l’ètica, el coneixement i la tècnica. Est. Apr. 5.7.1. Comprèn i utilitza conceptes com estètica, creativitat, creació, símbol, signe, art, experiència estètica, mimesi, bellesa, gust, subjectivitat, judici estètic, avantguarda.

5.7.1.1 Busca el significat del terme mimesi en el diccionari i interpreta el seu significat per reflectir-lo en un text breu propi.

Busca el significat del terme mimesi en un diccionari i copia la seva definició de forma mecànica sense entendre el seu significat ni saber utilitzarlo en produccions pròpies.

Busca el significat del terme mimesi en diversos diccionaris, escull una accepció correcta i utilitza en les seves produccions la paraula mimesi amb dificultats o cometent errors.

Busca el significat del terme mimesi en diversos diccionaris, escull una accepció correcta del terme i utilitza en les seves produccions la paraula mimesi adequadament o amb pocs errors ocasionals.

Busca el significat del terme mimesi en diversos diccionaris, escull una accepció correcta del terme i utilitza en les seves produccions la paraula mimesi correctament i mostrant alta comprensió d'aquest vocable.



218






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.7. Reflexionar sobre el camp de l'estètica relacionant la creació artística amb altres camps com el de l'ètica, el coneixement i la tècnica. Est. Apr. 5.7.2. Contrasta i relaciona algunes construccions simbòliques fonamentals en el context de la cultura occidental, i analitza, de forma col·laborativa, textos literaris, audicions musicals i visualitzacions d'obres d'art per explicar els continguts de la unitat.

5.7.2.1 Obté, llegeix i interpreta adequadament textos literaris en una pàgina web.

Llegeix de forma mecànica els textos literaris de la web proposta i té dificultats per comprèn o valorar la dimensió literària dels textos proposats.

Llegeix de forma comprensiva els textos literaris de la web proposta i és capaç de reconeixe'ls com a textos literaris i d'interpretar de manera aproximada el seu missatge i contingut.

Llegeix de forma comprensiva els textos literaris de la web proposta i és capaç de valorar la seva dimensió literària i d'explicar amb cert grau de detall el seu missatge i contingut.

Llegeix de forma comprensiva els textos literaris de la web proposta, valora la seva dimensió literària, explica amb detall el seu missatge i contingut i valora el seu contingut i les emocions o idees que ha suscitat la seva lectura.

UD 4 Consciència i expressions culturals

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.8. Argumentar sobre el rebuig dels prejuís antropocèntrics i per motius físics i sobre la necessitat d'eradicar actituds d'intolerància, injustícia i exclusió. Est. Apr. 5.8.1. Argumenta coherentment, fonamentant-se en les dades objectius apresos, sobre les implicacions d'adoptar prejudicis antropocentristes per enjudiciar als éssers humans i les cultures.

5.8.1.1 Reflexiona i explica a partir de la lectura d'un text en què consisteix l'etnocentrisme. i sobre si l'actitud d'un personatge d'un relat és o no etnocèntrica.

Parafraseja fragments de l'explicació del llibre de text sobre l'etnocentrisme sense comprendre ni reflexionar sobre què és l'etnocentrisme.

Explica de manera incompleta i amb algunes incorreccions en què consisteix l'etnocentrisme i si l'actitud d'un personatge d'un relat és o no etnocèntrica amb les seves pròpies paraules.

Explica de manera adequada a partir del text proposat en què consisteix l'etnocentrisme i si l'actitud d'un personatge d'un relat és o no etnocèntrica amb les seves pròpies paraules.

Explica de manera detallada a partir del text proposat en què consisteix l'etnocentrisme i si l'actitud d'un personatge d'un relat és o no etnocèntrica amb les seves pròpies paraules i relata alguna opinió personal argumentada sobre la qüestió.


Bloc 5 Crit. Aval. BL5.9. Exposar de forma crítica i respectuosa alguns plantejaments divergents que han obert camí cap a la consideració actual de la persona. Est. Apr. 5.9.1. Contrasta i relaciona les principals concepcions filosòfiques que, sobre l'ésser humà, que s'han donat històricament.

5.9.1.2 Interpreta i descriu a partir de la lectura d'un text de Michel Foucault l'evolució del concepte de ésser humà al llarg de la història.

Parafraseja fragments del text que ha llegit o de l'explicació del llibre de text sense comprendre ni reflexionar sobre l'evolució del concepte d'ésser humà al llarg de la història que proposa Foucault.

Explica de manera incompleta i amb algunes incorreccions l'evolució del concepte d'ésser humà al llarg de la història que proposa Foucault.

Explica de manera adequada a partir del text l'evolució del concepte d'ésser humà al llarg de la història que proposa Foucault.

Explica de manera detallada a partir del text l'evolució del concepte d'ésser humà al llarg de la història que proposa Foucault i relata alguna opinió personal argumentada sobre la qüestió.



219






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.10. Reconéixer la capacitat simbòlica i estètica com a element distintiu de l'espècie humana que afavorix el pensament creatiu, crític i innovador i que permet adaptar-se i anticipar-se als canvis. Est. Apr. 5.10.1. Explica les tesis fonamentals d'E. Cassirer sobre la capacitat simbòlica humana i les d'H. Pointcaré sobre el procés creatiu.

5.10.1.1 Llegeix de forma comprensiva un text de Wittgenstein sobre l'univers simbòlic i respon de forma adequadpreguntes concretes sobre el seu contingut.

Llegeix mostrant poc interès pels temes tractats en el text, mostra una baixa comprensió de la lectura i respon de forma incorrecta o parafrasejant fragments del text sense comprendre adequadament el seu contingut.

Llegeix mostrant interès pels temes tractats en el text, ocasionalment presenta algun problema de comprensió lectora i respon les preguntes plantejades amb dificultat i parafrasejant fragments del text.

Llegeix mostrant interès pels temes tractats en el text, comprèn de forma adequada el contingut general del text i respon les preguntes plantejades amb les seves pròpies paraules podent cometre errors ocasionals.

Llegeix mostrant interès pels temes tractats en el text, comprèn de forma adequada el contingut general i els detalls del text i respon les preguntes plantejades utilitzant les seves pròpies paraules i sense cometre errors en les respostes.

Ud 5 Comunicació lingüística

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.12. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer proposades creatives i confiar en les pròpies possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenrotllament, prendre decisions raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de les pròpies accions i de les seues conseqüències. Est. Apr. 5.12.1. Dissenya un projecte, vital o empresarial, sobre la base de la filosofia, valorant l'íntima relació entre els pensaments i les accions, entre la raó i les emocions, a través del diàleg, l'argumentació i el llenguatge filosòfic.

5.12.1.1 Es planteja un projecte plantejant-se quin seria el projecte, com posar-ho en marxa i quins recursos utilitzar en la seva posada en funcionament.

Pensa en un projecte de forma poc estructurada i poc reflexiva, sense seguir unes pautes i sense atendre les necessitats i finalitats del projecte.

Pensa en un projecte esbossant de forma desordenada i poc precisa unes pautes a seguir i comprenent la importància d'atendre les necessitats i finalitats del projecte.

Pensa amb deteniment en un projecte elaborant un pla bastant detallat que té en compte la finalitats o necessitats del projecte i té dificultats a l'hora de concretar els recursos materials o les activitats concretes a realitzar per fer efectiu el pla o el projecte.

Pensa amb deteniment en un projecte elaborant un pla molt detallat que té en compte la finalitats o necessitats del projecte i és capaç de concretar els recursos materials o les activitats concretes a realitzar per fer efectiu el pla o el projecte.

Ud 4 Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor


220






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 5 Crit. Aval. BL5.13. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats amb els coneixements de l'assignatura, analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al ser desenrotllament i comparar-les amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional. Est. Apr. 5.13.1. Valora la necessitat de possibilitar feines innovadores, valorant la funció i importància de les persones emprenedores i innovadores per a la construcció i avanç d'una cultura i la transformació de la realitat.

5.13.1.1 Reflexiona i explica a partir de la lectura d'un text de sobre el concepte d'innovació i la seva relació amb el desenvolupament.

Parafraseja fragments de text que ha llegit o de l'explicació del llibre de text sense comprendre ni reflexionar sobre el paper de la filosofia o la seva relació amb la ciència i amb alguns errors d'interpretació.

Explica de manera incompleta i amb algunes incorreccions el paper de la filosofia i la seva relació amb la ciència utilitzant les seves pròpies paraules.

Explica de manera adequada a partir del text de Peter Ducker el paper de la filosofia i la seva relació amb la ciència utilitzant les seves pròpies paraules.

Explica de manera detallada a partir del text de Peter Ducker el paper de la filosofia i la seva relació amb la ciència utilitzant les seves pròpies paraules i relata alguna opinió personal argumentada sobre la qüestió.

Ud 4 Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.1. Identificar l'especificitat de la raó en la dimensió pràctica, en tant que orientadora de l'acció humana, reconeixent l'objecte i funció de l'ètica. Est. Apr. 6.1.1. Reconeix la funció de la racionalitat pràctica per dirigir l'acció humana, si bé, reconeixent els seus vincles ineludibles amb la raó teòrica i la intel·ligència emocional.

6.1.1.1 Analitza la relació entre la personalitat, la conducta i la raó practica en Aristòtil a través de la lectura d'un text de l'autor i respon de forma adequadpreguntes concretes sobre el text proposat.

Llegeix mostrant poc interès per la reflexió aristotèlica sobre la personalitat i la conducta, mostra una baixa comprensió de la lectura i respon de forma incorrecta o parafrasejant fragments del text sense comprendre adequadament el seu contingut.

Llegeix mostrant interès per la reflexió aristotèlica sobre la personalitat i la conducta, ocasionalment presenta algun problema de comprensió lectora i respon les preguntes plantejades amb dificultat i parafrasejant fragments del text.

Llegeix mostrant interès per la reflexió aristotèlica sobre la personalitat i la conducta, comprèn de forma adequada el contingut general del text i respon les preguntes plantejades amb les seves pròpies paraules podent cometre errors ocasionals.

Llegeix per la reflexió aristotèlica sobre la personalitat i la conducta, comprèn de forma adequada el contingut general i els detalls del text i respon les preguntes plantejades utilitzant les seves pròpies paraules i sense cometre errors en les respostes.


Bloc 6 Crit. Aval. BL6.1. Identificar l'especificitat de la raó en la seva dimensió pràctica, en tant que orientadora de l'acció humana, reconeixent l'objecte i funció de l'ètica. Est. Apr. 6.1.2. Explica l'origen de l'ètica occidental en el pensament grec, contrastant, de forma raonada, la concepció socràtica amb la dels sofistes.

6.1.2.1 Reflexiona i explica a partir de la lectura d'un text de Plató sobre el concepte de vida amb examen i la virtut en el pensament socràtic.

Parafraseja fragments de text que ha llegit o de l'explicació del llibre de text sense comprendre ni reflexionar sobre el concepte de vida amb examen i la virtut en el pensament socràtic.

Explica de manera incompleta i amb algunes incorreccions el concepte de vida amb examen i la virtut en el pensament socràtic.

Explica de manera adequada a partir del text de Plató el paper del concepte de vida amb examen i la virtut en el pensament socràtic.

Explica de manera detallada a partir del text de Plató el paper del concepte de vida amb examen i la virtut en el pensament socràtic.



221






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.1. Identificar l'especificitat de la raó en la seva dimensió pràctica, en tant que orientadora de l'acció humana, reconeixent l'objecte i funció de l'ètica. Est. Apr. 6.1.3. Explica i raona l'objecte i la funció de l'ètica.

6.1.3.1 Delimita la funció i les característiques de l'ètica i les seves diferències en relació amb la moral a partir d'un qüestionari.

Identifica de forma molt imprecisa la importància o la funció de l'ètica, assenyala alguna característica de l'ètica i la confon amb la moral.

Identifica adequadament la importància i la funció de l'ètica, assenyala algunes de les seves característiques més rellevants i té dificultat per diferenciar-la de la moral.

Explica correctament la importància i la funció de l'ètica, descriu breument les seves característiques més rellevants i esbossa una explicació incompleta sobre les seves diferències en relació amb la moral.

Caracteritza correctament la importància i la funció de l'ètica, descriu amb cert grau de detall les seves característiques i realitza una explicació detallada sobre les diferències i els punts comuns de l'ètica amb respecte de la moral.


Bloc 6 Crit. Aval. BL6.2. Explicar les principals teories ètiques sobre la justícia, la felicitat i el desenrotllament moral, com a base del desenrotllament integral de l’ésser humà. Est. Apr. 6.2.1. Expressa de forma crítica les argumentacions de les principals teories ètiques sobre la felicitat i la virtut, raonant les seves pròpies idees i aportant exemples del seu compliment o no.

6.2.1.1 Caracteritza correctament els principals aspectes de les ètiques, aristotèlica, epicúria i utilitarista.

Identifica el bé suprem en les tres teories ètiques proposades i té dificultats per assenyalar la resta de les característiques proposades en l'exercici per cada una de les tres teories.

Identifica el bé suprem en les tres teories ètiques proposades i assenyala quin és el bé suprem al qual hem d’aspirar en cada una d'elles.

Identifica el bé suprem en les tres teories ètiques proposades, assenyala quin és el bé suprem al qual hem d’aspirar en cada una d'elles i com hem d’actuar per assolir el bé que vam desitjar obtenir.

Identifica el bé suprem en les tres teories ètiques proposades, assenyala quin és el bé suprem al qual hem d’aspirar en cada una d'elles , reconeix com hem d’actuar per assolir el bé que vam desitjar obtenir i assenyala exemples de regles per cara teoria ètica.


Bloc 6 Crit. Aval. BL6.2. Explicar les principals teories ètiques sobre la justícia, la felicitat i el desenvolupament moral, com a base del desenvolupament integral de l'ésser humà. Est. Apr. 6.2.2. Expressa de forma crítica les argumentacions de les principals teories ètiques sobre la Justícia, raonant les seves pròpies idees i aportant exemples del seu compliment o no.

6.2.2.1 Redacta una explicació breu i argumentada sobre les característiques principals de la llibertat partir dels continguts treballats en el tema.







222






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.2. Explicar les principals teories ètiques sobre la justícia, la felicitat i el desenvolupament moral, com a base del desenvolupament integral de l'ésser humà. Est. Apr. 6.2.3. Utilitza amb rigor termes com ètica, moral, acció moral, autonomia, responsabilitat, convenció moral, maduresa moral, virtut moral, subjectivisme, relativisme i universalisme moral, utilitarisme, deure moral, ètica de màxims, ètica de mínims, consens, justícia, eudemonisme, hedonisme, emotivisme i utilitarisme.

6.2.3.1 Busca el significat dels termes universalisme i relativisme moral en el diccionari i interpreta el seu significat per reflectir-lo en un text breu propi.

Busca el significat dels termes universalisme i relativisme moral en un diccionari i copia la seva definició de forma mecànica sense entendre el seu significat ni saber utilitzarlo en produccions pròpies.

Busca el significat dels termes universalisme i relativisme moral en diversos diccionaris, escull una accepció correcta i utilitza en les seves produccions aquests termes amb dificultats o cometent errors.

Busca el significat dels termes universalisme i relativisme moral en diversos diccionaris, escull una accepció correcta del terme i utilitza aquests termes en les seves produccions adequadament o amb pocs errors ocasionals.

Busca el significat d'universalisme i relativisme moral en diversos diccionaris, escull una accepció correcta del terme i utilitza en les seves produccions aquests termes correctament i mostrant alta comprensió d'aquest vocable.


Bloc 6 Crit. Aval. BL6.2. Explicar les principals teories ètiques sobre la justícia, la felicitat i el desenvolupament moral, com a base del desenvolupament integral de l'ésser humà. Est. Apr. 6.2.3. Utilitza amb rigor termes com ètica, moral, acció moral, autonomia, responsabilitat, convenció moral, maduresa moral, virtut moral, subjectivisme, relativisme i universalisme moral, utilitarisme, deure moral, ètica de màxims, ètica de mínims, consens, justícia, eudemonisme, hedonisme, emotivisme i utilitarisme.

6.2.3.2 Busca el significat del terme eudemonisme en el diccionari i interpreta el seu significat per reflectir-lo en un text breu propi.

Busca el significat del terme eudemonisme en un diccionari i copia la seva definició de forma mecànica sense entendre el seu significat ni saber utilitzarlo en produccions pròpies.

Busca el significat del terme eudemonisme en diversos diccionaris, escull una accepció correcta i utilitza en les seves produccions la paraula eudemonisme amb dificultats o cometent errors.

Busca el significat del terme eudemonisme en diversos diccionaris, escull una accepció correcta del terme i utilitza en les seves produccions la paraula eudemonisme adequadament o amb pocs errors ocasionals.

Busca el significat d'eudemonisme en diversos diccionaris, escull una accepció correcta del terme i utilitza en les seves produccions la paraula eudemonisme correctament i mostrant alta comprensió d'aquest vocable.

Ud 2 Comunicació lingüística

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.3. Explicar la funció, les característiques i els principals interrogants de la filosofia política. Est. Apr. 6.3.1. Identifica la funció, característiques i principals interrogants de la Filosofia política.

6.3.1.1 Delimita la funció i les característiques de la filosofia política familiaritzant-se i tractant de donar resposta a preguntes sobre l'organització de la societat, del poder polític i altres qüestions pròpies d'aquesta disciplina.

Respon de forma molt imprecisa les preguntes plantejades i mostra escàs interès o comprensió sobre la finalitat de les qüestions plantejades.

Respon de forma incompleta o poc estructurada algunes de les preguntes plantejades i té una comprensió aproximada sobre la finalitat de les qüestions plantejades.

Respon correctament la majoria de les preguntes plantejades i té una comprensió adequada sobre la finalitat de les qüestions plantejades.

Respon correctament les preguntes plantejades i té una bona comprensió sobre la finalitat de les qüestions plantejades.



223






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.3. Explicar la funció, característiques i principals interrogants de la Filosofia política. Est. Apr. 6.3.2. Utilitza amb rigor conceptes com democràcia, estat, justícia, Dret, drets naturals, estat democràtic i de dret, legalitat, legitimitat, convenció, contractualisme, alienació, ideologia, utopia, entre altres conceptes clau de la filosofia política.

6.3.2.1 Busca el significat del terme legitimitat en el diccionari i interpreta el seu significat per reflectir-lo en un text breu propi.

Busca el significat del terme legitimitat en un diccionari i copia la seva definició de forma mecànica sense entendre el seu significat ni saber utilitzarlo en produccions pròpies.

Busca el significat del terme legitimitat en diversos diccionaris, escull una accepció correcta i utilitza en les seves produccions la paraula legitimitat amb dificultats o cometent errors.

Busca el significat del terme legitimitat en diversos diccionaris, escull una accepció correcta del terme i utilitza en les seves produccions la paraula legitimitat adequadament o amb pocs errors ocasionals.

Busca el significat del terme legitimitat en diversos diccionaris, escull una accepció correcta del terme i utilitza en les seves produccions la paraula legitimitat correctament i mostrant alta comprensió d'aquest vocable.


Bloc 6 Crit. Aval. BL6.4. Enumerar les principals teories i conceptes filosòfics que han estat en la base de la construcció de la idea d'estat, i distingint fonamentalment els conceptes de legalitat i legitimitat. Est. Apr. 6.4.1. Explica de forma coherent els plantejaments filosòfic-polítics de Plató, els sofistes, Maquiavel, Locke, Montesquieu, Rousseau, Hobbes, Kant, John Stuart Mill, Popper o Habermas, entre altres.

6.4.1.1 Llegeix de forma comprensiva un text deRousseau sobre com ha de comportar-se un governant i respon de forma adequada preguntes concretes sobre el seu contingut.






Bloc 6 Crit. Aval. BL6.4. Enumerar les principals teories i conceptes filosòfics que han estat a la base de la construcció de la idea d'estat, distingint fonamentalment els conceptes de legalitat i legitimitat. Est. Apr. 6.4.1. Explica de forma coherent els plantejaments filosòfic-polítics de Plató, els sofistes, Maquiavel, Locke, Montesquieu, Rousseau, Hobbes, Kant, John Stuart Mill, Popper o Habermas, entre altres.

6.4.1.2 Redacta una explicació breu descrivint la filosofia de Hobbes a partir de la lectura d'un fragment de l'autor i d'un qüestionari.







224






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.4. Enumerar les principals teories i conceptes filosòfics que han estat a la base de la construcció de la idea d'estat, distingint fonamentalment els conceptes de legalitat i legitimitat. Est. Apr. 6.4.2. Analitza i reflexiona sobre la relació individu-estat, sobre la base del pensament dels sofistes, Marx i l'Escola de Frankfurt.

6.4.2.1 Reflexiona i realitza dissertacions sobre diferents qüestions relacionades amb la necessitat de l'estat per assegurar la convivència i la convivència dels ciutadans entre si i amb l'estat.

Mostra escàs interès al tema proposat i assenyala de forma poc argumentada alguna opinió o comentari inconnex sobre la necessitat de l'estat per assegurar la convivència.

Reflexiona sobre la necessitat de l'estat per assegurar la convivència i la convivència dels ciutadans entre si i amb l'estat i elabora una dissertació sobre el tema poc estructurada i argumentada.

Reflexiona sobre la necessitat de l'estat per assegurar la convivència i la convivència dels ciutadans entre si i amb l'estat i elabora una dissertació adequadament estructurada i argumentada.

Reflexiona sobre la necessitat de l'estat per assegurar la convivència i la convivència dels ciutadans entre si i amb l'estat i elabora una dissertació ben estructurada, argumentada i expressant opinions personals amb el suport d'exemples.


Bloc 6 Crit. Aval. BL6.4. Enumerar les principals teories i conceptes filosòfics que han estat a la base de la construcció de la idea d'estat, distingint fonamentalment els conceptes de legalitat i legitimitat. Est. Apr. 6.4.2. Analitza i reflexiona sobre la relació individu-estat, sobre la base del pensament dels sofistes, Marx i l'Escola de Frankfurt.

6.4.2.2 Reflexiona i explica a partir de la lectura d'un text de Max Weber sobre la definició de l'estat de l'autor i sobre si aquesta definició es correspon amb la nostra concepció de l'estat.

Parafraseja fragments de text que ha llegit o de l'explicació del llibre de text sense comprendre ni reflexionar sobre la definició de l'estat de l'autor i sobre si aquesta definició es correspon amb la nostra concepció de l'estat.

Explica de manera incompleta i amb algunes incorreccions la definició de l'estat de l'autor i esbossa una opinió sobre si aquesta definició es correspon amb la nostra concepció de l'estat.

Explica de manera adequada a partir del text proposat la definició de l'estat de l'autor i relata una opinió sobre si aquesta definició es correspon amb la nostra concepció de l'estat.

Explica de manera detallada a partir del text proposat la definició de l'estat de l'autor i exposa amb detall i de forma argumentada una opinió sobre si aquesta definició es correspon amb la nostra concepció de l'estat.


Bloc 6 Crit. Aval. BL6.5. Argumentar sobre la importància de la manera de preguntar radical pròpia de la filosofia, i sobre l'aplicació que pot tindre la reflexió moral a la societat civil, la política, l'activitat empresarial i les ciències de la salut, subratllant les respostes que pot oferir a les problemàtiques inherents a aquests camps. Est. Apr. 6.5.1 Valora i utilitza la capacitat argumentativa, de forma oral i escrita, com a eina contra l'arbitrarietat, l'autoritarisme i la violència.

6.5.1.1 Analitza els conceptes de diàleg i comunitat ideal de diàleg com referents ètics i polítics de convivència a partir de la lectura d'un text d'Habermas i contesta de forma adequada preguntes concretes sobre el contingut del text proposat







225






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.6. Dissertar de forma oral i escrita, utilitzant informació obtinguda en diverses fonts, sobre la utilitat del pensament utòpic justificant de forma reflexiva i crítica les pròpies posicions. Est. Apr. 6.6.1. Reflexiona per escrit, argumentant les seves pròpies idees, sobre les possibilitats del pensament utòpic.

6.6.1.1 Obté, interpreta i utilitza adequadament la informació obtinguda en diverses pàgines web proposades per descriure i comparar per escrit amb detall les utopies de Moro, Campanella i Bacon.





UD 3 Digital

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.7. Analitzar críticament fragments de textos sobre la reflexió filosòfica sobre la moral i la relació de l'ètica amb l'activitat cívica, la política, l'activitat empresarial i el progrés de la medicina actual, evidenciant el paper potenciador de l'anàlisi, la reflexió i el diàleg. Est. Apr. 6.7.1 Analitza textos breus d'alguns dels filòsofs representants de les principals teoritzacions ètiques i sobre el desenvolupament psicològic moral de l'individu.

6.7.1.1 Analitza un text breus de Kant sobre la sociabilitat.






Bloc 6 Crit. Aval. BL6.8. Justificar la funció del raonament filosòfic en general i ètic en particular, i també la importància de la comunicació, per a proposar alternatives, projectar idees innovadores, avaluar el ja experimentat, i com a mitjà de desenrotllament de l’ésser humà i les societats.. Est. Apr. 6.8.1. Coneix i utilitza les eines de l'argumentació i el diàleg en la resolució de dilemes i conflictes dins d'un grup humà.

6.8.1.1 Redacta una explicació breu argumentant una opinió personal sobre la utilitat de la filosofia per ajudar a orientar els nostres projectes personals, vitals o laborals.







226






TE- MES

COMPETÈNC. CLAU

Bloc 6 Crit. Aval. BL6.9. Reconéixer la funció axiològica de l'ètica per a establir un sistema de valors que permeti millorar la societat civil, el quefer polític, el clima laboral i l'activitat empresarial, i també la investigació mèdica i la pràctica de la medicina, gràcies a l'ús d'una raó crítica que impulse l'avanç dels projectes personals i col·lectius. Est. Apr. 6.9.1. Realitza un decàleg de valors ètics que han de regir en el món laboral, i de cara a la societat i a la naturalesa.

6.9.1.1 Redacta un codi deontològic elaborant una llista de deu normes de conducta obligatòria.

Redacta un codi deontològic poc raonada, establint normes arbitràries o poc justificades.

Redacta un codi deontològic raonat i estableix algunes normes sense tenir en compte l'àmbit d'actuació de l'empresa o les conseqüències de les normes per a les persones que les segueixen.

Redacta un codi deontològic raonat i té compte l'àmbit d'actuació de l'empresa i les conseqüències de les normes per a les persones que les segueixen.

Redacta un codi deontològic raonat, té compte l'àmbit d'actuació de l'empresa i les conseqüències de les normes per a les persones que les segueixen sent capaç d'explicar amb detall la necessitat de cada una de la normes.


Bloc 6 Crit. Aval. BL6.9. Reconèixer la funció axiològica de l'ètica per establir un sistema de valors que permeti millorar la societat civil, el quefer polític, el clima laboral i l'activitat empresarial, el mateix que la investigació mèdica i la pràctica de la medicina, gràcies a l'ús d'una raó crítica que impulsi l'avanç dels projectes personals i col·lectius. Est. Apr. 6.9.2. Comprèn i valora la importància de la raó crítica per a l'avanç d'un projecte personal i col·lectiu.

6.9.2.1 Analitza la utilitat i importància de la filosofia i del pensament crític per ajudar a orientar els nostres projectes personals, vitals o laborals.

Exposa una opinió de forma poc estructurada i poc argumentada parafrasejant fragments del llibre de text o d'altres fonts sobre la qüestió plantejada i mostrant un baix grau de comprensió.

Exposa una opinió de forma poc estructurada utilitzant les seves pròpies paraules, tracta d'elaborar i comunicar una opinió sobre la qüestió plantejada i comet errors en l'argumentació de les seves opinions o en la comprensió de la qüestió tractada.

Exposa una opinió de forma estructurada utilitzant amb correcció les seves pròpies paraules, elabora i comunica una opinió personal sobre la qüestió plantejada utilitzant arguments i mostrant una comprensió general de la qüestió tractada.

Exposa una opinió de forma molt estructurada utilitzant amb habilitat les seves pròpies paraules, elabora i comunica una opinió personal sobre la qüestió plantejada utilitzant arguments i mostrant una elevada comprensió de la qüestió tractada.



227

6.4. TEMPORALITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. Les Unitats Didàctiques han estat elaborades de manera autònoma unes d’altres, de manera que és possible, i fins i tot aconsellable, que cada curs puguen ser treballades alternant l’ordre. La temporalització que s’ha realitzat de les Unitats Didàctiques per aquest curs ha estat la següent:

PRIMERA AVALUACIÓ: Unitat Didàctica Zero, Unitat Didàctica Primera i Segona.

i els capitols del llibre de lectura.

SEGONA AVALUACIÓ: Unitat Didàctica, Tercer i Quarta. I els capitols del llibre de lectura.

TERCERA AVALUACIÓ: Unitat Didàctica Cinquena i Sisena.I el llibre de lectura .

AQUESTES UNITAT S' HAN DE COMPLETAR AMB MATERIAL COMPLEMENTARI, EL LLIBRE DE LECTURA OBLIGATORI, EL PENSAMENT INQUIET DE JOSEP BERMÚDEZ I ROSES I EL LLIBRE DE TEXT FILOSOFIA, DE VICENS VIVES EN VALENCIÀ , que es la llengua vehicular d' aquesta matèria. .

6.5. METODOLOGIA GENERAL DE LA MATÈRIA. D’acord amb l’indicat al PCC aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC assumeix que les

estratègies metodològiques, o seqüència ordenada de totes aquelles activitats i recursos que utilitza el professor en la pràctica educativa han de tenir en comú, partint de l’enfocament globalitzador abans esmentat, els següents criteris generals:

a) Ordenació i flexibilitat: aquest criteri és indispensable per ensenyar a alumnes que han cursat els ensenyaments obligatoris en centres diversos i implica la necessitat d’adaptació a cada circumstància específica, de forma que el professor les utilitze d’una manera distinta segons la realitat que li rodeja i la percepció que té de la situació d’ensenyament i de cada alumne concret (programació de cursos alternatius d’acció docent). D’altra banda, s’ha de seqüenciar el material didàctic de manera que facilite l’assimilació de nous conceptes, tenint en compte les idees prèvies de l’alumne i els coneixements ja treballats, i la seua aplicació a noves situacions.

b) Lògica interna disciplinar: a partir de l’anàlisi de l’estructura pròpia de l’àrea de coneixements filosòfics, s’introduiran diferents estratègies d’aprenentatge segons la naturalesa del contingut.

c) Fins i objectius: adaptació al patró o model de persona que el sistema educatiu i el centre persegueixen (explicitat en el PEC).




228

d) Alumnes: adequació a la maduresa (condicions psicològiques) dels subjectes als que va dirigit l’aprenentatge, així com als seus interessos, necessitats i opinions sobre què i com aprendre, de forma que es creen situacions d’aprenentatge motivadores. A més, s’estructuraran les activitats d’aprenentatge de manera que s’expliciten les tasques concretes i específiques a complir (i les seues fases/passos).

e) Currículum: atenció al currículum (continguts didàctics) vigent en cada etapa educativa

f) Recursos: disponibilitat de migs i materials curriculars i/o del Centre.

g) Descobriment guiat i experimentació personal: es tracta d’afavorir la recerca autònoma d’explicacions dels diversos fenòmens estudiats, fomentant l’anàlisi i la reflexió, mitjançant la presentació d’activitats que el faciliten. A més, es fomentarà la utilització dels propis errors per a generar noves situacions d’aprenentatge (autoavaluació).

h) Clima de classe: propiciar una ambient en l’aula que afavorisca la valoració de l’activitat intel·lectual, la capacitat d’esforç personal i el treball cooperatiu.

7. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES. .......................................................... En definitiva, no creem en l’existència d’un només mètode (l’”ideal”), ni en una única i

sistemàtica seqüència de passos. En una societat democràtica, el concepte de mètode no ha de ser quelcom definit i immòbil; atés que la realitat educativa sempre és oberta, canvia constantment i sempre hi ha la possibilitat d’estructurar-la d’una o una altra manera, la metodologia serà objecte de constant adequació, per part del professor, a la seua pròpia realitat, segons els criteris comuns ja citats.

No obstant això, cal indicar que l’estratègia educativa utilitzada per aquest DEPARTAMENT

DIDÀCTIC seguisquen l’esquema següent: del simple al complex (deducció), del concret a l’abstracte (inducció) i de l’immediat al remot, tenint en compte els coneixements previs de l’alumne i la seua motivació natural, així com la seua participació activa (predisposició al descobriment).

Entre les estratègies metodològiques més adequades a la seua aplicació en les aules del Centre, destaquen les següents: lectura de textos filosòfics curt, visionat de pel·lícules, comentaris de textos, lectura i reflexió sobre un llibre de lectura, solució de problemes o dilemes filosòfics i ètics , elaboració del quadern de l’alumnat, treball en equip, classe magistral, etc.

Totes aquestes estratègies metodològiques formaran part de les accions d’ensenyament- aprenentatge adaptades a un alumnat concret, on es valorarà tant el procés seguit com els resultats obtinguts. L’ordenació seqüencial “tipus” (metodologia processual) serà la següent: motivació, problema presentat a l’alumne/conflicte cognitiu, situació inicial d’aprenentatge, hipòtesi, fonts d’informació, exercicis, avaluació formativa, conclusió, generalització, memorització comprensiva i expressió i avaluació sumativa.

En definitiva, la metodologia que es va a seguir en el desenvolupament de les classes es basa principalment al principi constructivista del l'educació com un procés que realitza el propi alumne/a de forma activa, sota la guia i orientació del propi professor.


229

És per això que allò central de la dinàmica que seguirem consisteix en el treball dels materials didàctics proporcionats que seran treballats prèviament casa per part dels discents; ja a classe es treballarà el material proporcionat -parcialment- per grups, ja que sàpiguen fer-ho així és un dels objectius procedimentals establerts; amb posterioritat d’aquest treball per grups, i ja de manera conjunta, els alumnes debatran aquest material per tal tant d'analitzar críticament aquests materials, com per a obtenir les conclusions escaients. El protagonisme principal recau doncs sobre els alumnes i les alumnes, mentre que el professor manté un paper menys protagonista. El professor desenvolupa un paper important previ en la selecció i preparació dels textos treballats, i un paper també important per a encaminar les sessions de manera adequada, aclarint sobretot els dubtes originats.

És per això que els mètodes que s'utilitzaran seran, entre d'altres, els següents:

Comentari i anàlisi de textos.

Visionat de pel·lícules i posterior elaboració de treballs, quan que siga possible a l' aula.

Lectura directa dels materials preparats pel DEPARTAMENT DIDÀCTIC, i posterior contestació a les respostes plantejades o activitats dels materials.

Correcció, debat i discussió a classe d’aquest materials i/o activitats.

Exposició oral d’argumentacions i altes activitats.

Elaboració d'esquemes i resums o mapes conceptuals.

Elaboració d’un Quadern de l’alumne com a reflex viu del treball realitzat.

Elaboració de redaccions i dissertacions sobre els problemes plantejats a classe, així com contestar raonadament les preguntes que es facen als diferents controls

Lectura del llibre proposat i activitats del llibre de lectura .

Cal destacar la importància que aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC dona a la metodologia d’anàlisi de textos. Com que l’experiència ens mostra que l’alumne no sap realitzar adequadament una comentari de text filosòfic, s’ha adoptat la decisió de seguir especialment la metodologia del LARRAURI i CABALLERO al llibre "Preparar la selectivitat. Filosofia metodologia que ha quedat reflectida a la Unitat Didàctica Zero. Com que aquest aspecte correspon a un dels objectius actitudinals esmentats el correcte desenvolupament per part de l’alumne d’aquesta metodologia de comentari de text formarà part de avaluació.

En general i tal com ja s’ha indicat la dinàmica de la classe serà la de preparar prèviament a casa el text o textos, o el capítol del llibre de lectura que després s’aprofundirà en classe. Això implica que el treball d’aquesta matèria es planteja com a un treball continu, constant i diari.


230

8. AVALUACIÓ

8.1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ En consonància amb allò establert pel DEPARTAMENT DIDÀCTIC s’estableixen els

següents criteris d’avaluació:

1. Reconèixer i explicar amb precisió i rigor l’especificitat de la filosofia distingint-la d’altres sabers o modes d’explicació de la realitat, diferenciant el seu vessant teòric i pràctica, centrant-se en les preguntes i problemes fonamentals. Amb aquest criteri es tracta de comprovar que es comprèn l’específic del saber filosòfic i el tipus de preguntes que aquest suposa, així com el grau de precisió i rigor aconseguit amb l’explicació dels conceptes i preguntes plantejades, tant de forma oral com per escrit. Es tractaria no sols de comprendre sinó també de valorar-les aportacions de l’anàlisi filosòfica als grans problemes del nostre temps.

2. Analitzar textos significatius de caràcter filosòfic, atenent la identificació del seu contingut temàtic, l’explicació dels termes específics que apareixen en estos i la relació del seu contingut amb els coneixements prèviament adquirits, per tal de poder després raonar amb argumentacions ben construïdes realitzant una anàlisi crítica i elaborant una reflexió adequada entorn dels coneixements adquirits. Amb aquest criteri es pretén consolidar i reforçar la capacitat de comprendre i expressar de forma crítica i reflexiva les aportacions més importants del pensament occidental, fugint de la retenció mecànica de dades, de la reproducció acrítica i de la improvisació i superficialitat contràries al processament actiu i reflexiu dels nous conceptes i teories. Aquest criteri es podrà comprovar a través de l’anàlisi i comentari de textos, la realització de mapes conceptuals, les proves escrites, les exposicions orals i els treballs monogràfics, entre altres procediments.

3. Exposar argumentacions i compondre textos propis en què s’aconseguisca una integració de les diverses perspectives i s’avance en la formació d’un pensament autònom. Aquest criteri pretén valorar que l’alumnat és capaç de construir i enriquir les seues pròpies opinions treballant de forma activa i constructiva el llegat cultural específic d’esta matèria. Per a comprovar-ho seran idònies les activitats de tipus reflexiu, en les que, de manera significatiu i funcional, es relacionen nous continguts entre si amb àmbits d’experiència, expressant de forma clara i coherent el resultat del treball de comprensió i de reflexió. Alguns elements valuosos en aquest sentit, poden ser: les composicions filosòfiques, les investigacions individuals i en equip, la preparació i realització de debats i el diari de classe.

4. Exposar oralment o per escrit i de forma clara i coherent, el resultat de treballs realitzats, individualment o en grup, sobre problemes filosòfics, i valorar les conclusions a les quals s’ha arribat, utilitzant -de manera directa o indirecta- i valorant el diàleg com a forma d’aproximació col·lectiva a la veritat i com a procés intern de construcció d’aprenentatges significatius, reconeixent i practicant els valors intrínsecs del diàleg com el respecte mutu, la sinceritat, la tolerància, en definitiva, els


231

valors democràtics. Amb aquest criteri es tracta de comprovar el grau de comprensió i interiorització del sentit del diàleg racional i de les condicions necessàries per al seu desenvolupament, la seua execució i la seua plasmació en la pràctica.

5. Obtenir informació rellevant a través de diverses fonts, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la críticament en l’anàlisi de problemes filosòfics, sociològics, i polítics, i, si s’escau, realitzar de forma individual o en grup un treball monogràfic sobre algun problema filosòfic interès per als estudiants, relacionat amb els nuclis de continguts. Aquest criteri tracta de comprovar la capacitat de seleccionar i manejar informacions diverses, des de les més experiencials fins a les més científiques, passant per les divulgatives i les contingudes en els mitjans de comunicació i d’informació, així com el domini de destreses de caràcter general, com l’observació i la descripció, la classificació i la sistematització, la comparació i la valoració, etc., necessàries per a la utilització crítica de la dita informació, informació que a continuació, si és el cas, deu estar recollida i exposada en el treball individual o col·lectiu que se’ls indique.

6. Conèixer i analitzar les característiques específiques d’allò humà com una realitat complexa i oberta de múltiples expressions i possibilitats, aprofundint en la dialèctica naturalesa i cultura, i individu i ser social, que constitueixen a la persona, identificant alguna de les posicions filosòfiques plantejades respecte d’això i valorant la seua vigència actual. Aquest criteri tracta de la capacitat de comprendre i integrar les diverses dimensions del ser humà, incidint en la importància de la construcció social i simbòlica i valorant les concepcions filosòfiques del ser humà i la seua vigència actual.

7. .Conèixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en tant lliures, responsables, normatives i transformadores, atenent algun dels problemes que la filosofia planteja respecte a les seues dimensions ètiques, tècniques o estètiques, utilitzant els coneixements adquirits per a comprendre i enjudiciar críticament les repercussions que per a la vida humana, individual o col·lectiva, tenen distintes maneres d’actuació. Amb aquest criteri es tracta de comprovar la capacitat per a comprendre el sentit de la raó pràctica i la necessitat la llibertat per a realitzar accions morals i, conseqüentment, assumir compromisos etico-polítics tant en l’àmbit personal com social, reflexionant especialment sobre la busca de la felicitat, la justícia i la universalitat dels valors en la societat actual.

8. Comprendre i valorar les idees filosòfiques que han contribuït, en distints moments històrics a definir la categoria de ciutadà i ciutadana, des de la Grècia clàssica fins a la ciutadania global del món contemporani, fent especial èmfasi en la Il·lustració i en la fonamentació dels Drets Humans. Aquest criteri tracta d’avaluar si s’ha comprés la categoria de ciutadà i ciutadana com a tasca històrica inacabada i la seua fonamentació eticopolítica, així com la importància de reconèixer i practicar les virtuts cíviques que possibiliten una convivència democràtica en el marc universal dels Drets Humans.

9. Reconèixer i analitzar els conflictes latents i emergents de les complexes societats actuals, els seus èxits i dificultats, els seus canvis i reptes més importants que contextualitzen l’activitat sociopolítica del ciutadà, manifestant una actitud crítica abans que res intent de justificació de les desigualtats socials o situacions de


232

discriminació, descobrint i valorant com a indispensable que la raó humana s’utilitze per a construir una societat més lliure, justa, democràtica i solidària Aquest criteri ha de comprovar el grau de comprensió dels problemes socials i polítics més rellevants de la societat actual (anomia, desarrelament, falta de cohesió, debilitat o exacerbació del sentiment de pertinença, conflictes relacionats amb les diferències culturals, amb les desigualtats socioeconòmiques i de gènere, etc.) i els èxits i intents de solució que ofereixen els ordenaments jurídics i els sistemes de participació democràtica. Així mateix, tracta d’avaluar l’actitud que han desenvolupat els alumnes davant dels dits problemes socials i polítics, una actitud que ha d’estar bastida des de l’ús crític i mai dogmàtic de la raó.

10. Participar en debats sobre temes o fets d’actualitat, relacionats amb els continguts dels nuclis, confrontant posicions filosòfiques i valorant les seues aportacions per a la comprensió d’aquests. Aquest criteri no pretén altra cosa que mostrar-li a l’alumne com l’exercici de l’activitat filosòfica és precisament això una activitat profundament vinculada al nostre temps i als nostres problemes i que té molt a dir en el món actual malgrat el poc valor que els legisladors atorguen a aquesta disciplina donada la reducció horària que en l’actualitat l’afecta.

11. Reconèixer i explicar aspectes significatius de la vida humana en societat, analitzant els problemes fonamentals que la filosofia planteja sobre l’organització social, la relació individu-societat i les distintes formes de govern, assenyalant i reflexionant especialment al voltant de les diferents teories sobre l’origen del poder polític i la seua legitimació, identificant les que fonamenten l’Estat democràtic i de dret i analitzar els models de participació i d’integració en la complexa estructura social d’un món en procés de globalització. Amb aquest criteri es tracta de valorar l’assimilació de l’origen i la legitimitat del poder polític, de les diferents concepcions de l’Estat i de la fonamentació i funcionament de la democràcia, analitzant les possibilitats i el deure d’intervenció del ciutadà i de la ciutadana, prenent consciència de la necessitat participar en la construcció d’un món més humà.

12. Reconèixer i explicar les característiques més rellevants del coneixement humà, analitzant els problemes que poden plantejar-se amb la seua connexió amb la veritat i la realitat reconeixent els problemes que planteja la realitat i adoptar una actitud raonada i critica davant de les qüestions de que s’ocupen les cosmovisions i la metafísica Aquest criteri tracta d’avaluar si s’ha comprés la categoria de realitat i veritat de manera crítica i diferent al sentits habituals dels termes en el llenguatge comú i les conseqüències que aquesta nova forma d’entendre tals conceptes té per a l’acció humana i per a la pròpia concepció de la societat.

NOTA IMPORTANT: LA RELACIÓ ENTRE EL CRITERIS D’AVALUACIÓ I ELS ESTARDARS D’APRENENTATGES ES TROBA RECOLLIDA EN L’APARTAT SOBRE LES UNITATS DIDÀCTIQUES I REFERIDES A

CADASCUNA D’ELLES.


233

8.2. ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera indispensable per al procés educatiu afavorir









7. Indicar l’alumne/a, quan es crega oportú, que reelabore, després d’haver-li donat les pautes oportunes, aquells treballs que presenten deficiències .




2. Una altra funció important és la d’informar les persones interessades; aquesta informació no té perquè restringir-se necessàriament a les qualificacions atorgades


234

als alumnes.





Des d’aquest punt de vista és clar que els criteris generals d’avaluació de l’assignatura han de ser doncs el clar referent que el docent ha de tenir present en el procés d’avaluació, sempre tenint present que l’alumne ha d’assolir un qualificació positiva necessàriament en els criteris de 1-5 i 7-8 així com en 5 més dels restants.






• Etc.

Així doncs caldrà desenvolupar una avaluació contínua en temps i forma donat que no es tracta sols de avaluar contínuament a l’alumnat, sinó també que aquest siga coneixedor i entenedor dels resultats de l’avaluació i del perquè. Igualment ha de ser una avaluació holista i continuada, una avaluació a partir de competències i finament una avaluació motivadora que detecte, sí, els punt de millora, però que també subratlle els punts forts de l’alumne/a.

Els aprenentatges de l’alumne s’han d’avaluar de manera sistemàtica i periòdica, tant per a mesurar-ne individualment el grau d’assoliment (avaluació sumatòria, en diferents moments del curs) com per a (i per això) introduir en el procés educatiu tots els canvis que calguen si la situació


235

ho demana (quan els aprenentatges dels alumnes no responen al que, a priori, se n’espera). A més d’aquesta avaluació sumatòria, que tendim a identificar amb les finals d’avaluació i de curs (ordinària i extraordinària, quan procedisquen), n’hi haurà d’altres, com són la inicial (no qualificada) i la final i, sobretot, la contínua o formativa, que es du a terme al llarg de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, en el qual està immersa, i que insisteix, per tant, en el caràcter orientador i de diagnòstic de l’ensenyament.

Els procediments i els instruments d’avaluació, en el cas d’aquesta avaluació contínua, han de ser l’observació i el seguiment sistemàtic de l’alumne, és a dir, s’hi han de prendre en consideració totes les produccions que desenvolupe, tant de caràcter individual com grupal: treballs escrits, exposicions orals i debats, activitats de classe, investigacions, actitud davant de l’aprenentatge, precisió en l’expressió, autoavaluació... I els de l’avaluació sumatòria, les proves escrites trimestrals i les de recuperació (i de final de curs, si l’alumne no haguera recuperat alguna avaluació, i extraordinària, en el cas d’haver obtingut una qualificació d’insuficient en l’ordinària de final de curs). En tot cas, els procediments d’avaluació han de ser variats, de manera que es puguen adaptar a la flexibilitat que exigeix la mateixa avaluació i la mateixa matèria.

8.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.

8 . 4 . 1 . AVALUACIÓ ORDINÀRIA

Per tal d’avaluar s’analitzarà i valorarà de forma ponderada el grau de compliment de tots els objectius tant metodològics, actitudinals com de contingut abans especificats, sempre tenint present que l’avaluació esdevé per al professor un instrument per millorar la pràctica docent.

Al llarg de cada tema s’aniran realitzant una sèrie de treball o control sobre la matèria donada en aquest tema o en aqueixa avaluació, per tal d’aconseguir dades significatives sobre la marxa del procés d'ensenyament-aprenentatge. La qualificació global serà la resultant de la suma de les notes tractades de forma ponderada, i tal qualificació ha d’estar formulada a partir de múltiples i diversos instruments d’avaluació

Tot i que les Unitats Didàctiques són autònomes entre si i poden ser donades en qualsevol ordre, el nucli temàtics no són absolutament independent i aïllats entre si, sinó que es poden i es deuen establir diferents connexions i relacions entre si, tot i que en cada control el tema central sobre el que es pregunta siga el propi del nucli corresponent. Això significa que, entre d’altes coses l’alumne ha d’establir les esmentades relacions del tema amb la resta. D’aquesta forma es respecta el principi de l’avaluació contínua. (Açò servirà també per a poder recuperar aquells temes no suficientment assimilats amb anterioritat).

A l’avaluació es valorarà especialment el Quadern de l’alumne/a, que és obligatori (DNIA 4 EN ESPIRAL I FORMAT QUADRICULTAT O FULLES EN BLANC). Aquest quadern ha d’estar sempre al dia, de forma que sempre puga presentar-lo, i serà condició necessària, per tal d’aprovar l’avaluació, i a més a més es calificran i avaluaran les altres activitats, redaccions, comentaris de text , etc .

Aquell alumne/a que tinga un quadern valorat com a No-Apte (menys de 0’5 punt) serà avaluat com a Insuficient en l’avaluació corresponent. Haurà de tenir-lo actualitzat per a la següent


236

avaluació per tal de considerar-lo Apte.




- 0,5punts. Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions significatives , o la presentació no és gens adequada i és desordenada i/o conté faltes d’ortografia o puntuació.

- 0,25 punts. El quadern està incomplet i presenta deficiències greus en la resta d’aspectes.


- El mapa conceptual s' ha de incloure per avaluar en aquest apartat. Perque es un deure que cal fer en el Quadern i després entregar-lo en la data limit establerta i hora lectiva del dia corresponent.

- Fora de termini PER CAUSA NO JUSTIFICADA els deures i/ o activitats computaran la meitat del percentatge o si no es lliura cero.

- Els faltes ortografiques a totes les activitats lleus es calificaran en -0,25 , les greus -0. 35 i molt greus 0.50.

Els treballs i controls o activitats que es demanen en cada avaluació seran corregits seguint els següents apartats:

- Presentació – ordre i respecte dels terminis de lliurament.


- Riquesa i adequació del vocabulari utilitzat.També la rigurositat, claretat, sintesi i si cal brevetat, en les activitat, avaluant l' expressió escrita, i oral a la classe.




- Utilització i aprofitament del material presentat o buscat sense repetir-lo textualment, si cal a les webs esmentades (exenple : dianoia)

- Aportacions de reflexió personal i relació amb altres temes o qüestions.

Depenent del treball demanat – comentari de text, mapa conceptual, capítols de llibre de


237

lectura etc.-, es donarà el percentatge corresponent per avaluar i calificar les activitats, que són els següents :


238

Els comentaris de text -en la prova escrita i oral-es calificaran i representaran fins el 60 % de la nota de cada avaluació.

La participació es calificarà i representa fins el 10% de la nota de cada avaluació.

El llibre de lectura obligatori i el treball per l' exce..lent representa i es califica fins el 20%. en cada avaluació.

Per a tenir la nota de l' excel.lent s´han de fer totes les activitats obligatòries, que inclouen les activitats del llibre de lectura (i els capitols respectius del llibre de lectura obligatori a cada trimestre) .

EL llibre de lectura durant el curs 2016-2017 per a primer de batxilletrat és el següent :

Chalmers, A.F.: ¿Qué es esa cosa llamada ciencia?, Siglo XXI de España Editores, Madrid, última edició.

Al llarg del curs s' informarà dels capítols que s' han de llegir obligatoriament del llibre de lectura per cadascuna de les avaluacions/ trimestre.

Cal recordar que el llibres de primer de batxillerat són els següents:

-Bermúdez i Roses, J.A.: El pensament inquiet, Col.lecció legein 2, Publicep, Madrid, 2º edició, 2010.

-AAVV: Filosofia, 1r Batxillerat, Vicens Vives, 2016.

-I el material complementari que estarà en la Fotocopiadora del centre, a disposició dels alumnes, que s' ha de pagar per aquestos/es alumnes.

A l ' inici i durant el curs, el pes de les qüestions formals ( presentació, ortografia, la sintesi, claretat en l ' exposició, rigurositat, brevetat etc.) serà igual en totes les avaluacions, però les questions de contingut per exemple l’exigència sobre la complexitat de l’argumentació, el no repetir textualment les informacions, les aportacions personals etc., tindran més valor a l’hora de qualificar els treballs, controls o activitats.

Podem establir uns nivells mínims per avaluació per tal de poder obtenir una qualificació d’Apte en l’àrea de Filosofia. Aquest mínim s’aconseguirà quan l’alumne/a siga capaç de realitzar sobre els temes tractats el següent:

- A la primera avaluació; l’alumne/a ha de poder, per obtenir una qualificació de suficient, complir els criteris formals abans esmentats, i també explicar, analitzar o resumir de manera mínimament coherent la idea bàsica d’un text, i/o elaborar una redacció ordenada i coherent sobre el problema destacat al material, utilitzant de forma adient els conceptes principals del text o material treballat. El comentari de text, almenys 1 per trimeste, s' ha exposar oralment per avaluar l' expressió tant oral com escrita de l ' alumne/a.

- A la segona avaluació, l’alumne haurà, no sols de destacar o analitzar el tema o idees principals del material presentat, o elaborar una redacció sobre el tema proposat, sinó que a més haurà d’elaborar un mapa conceptual més complet de


239

les relacions existents entre els conceptes principals apareguts al materials treballats.

- I el comentari de text, almenys 1 per trimeste, s' ha exposar oralment per avaluar l' expressió tant oral com escrita de l ' alumne/a i assolir el 60% de la seva calificació.

- A la tercera avaluació l’alumne/a deurà, a més, anar més enllà del material o tema proposat i haurà de poder senyalar causes i/o conseqüències o altres aspectes de l' activitat plantejada, a través d’un comentari de text correctament estructurat , ordenat i coherent. El comentari de text, almenys 1 per trimeste, s' ha exposar oralment per avaluar l' expressió tant oral com escrita de l ' alumne/a per assolir el 60% de la seva calificació.

En el cas d’alumnes que hagen suspès l’avaluació, el programa de recuperació consistirà en tornar a presentar tots aquells treballs o/i activitats i el quadern no presentats o amb baixa qualificació. Per a fer-ho caldrà respectar els terminis (data limit i dins de l' hora lectiva) del lliurament o entrega que indique el professor/a.

TOTES LES ACTIVITATS TENEN UNA DATA-LIMIT PER LLIURAR-SE.

En el cas de no lliurar un treball en hora i la data-limit indicada –excepte per causa major degudament justificada- es rebaixarà a la meitat en la próxima data i hora lectiva establerta per el docent, i si no ho fa l' alumne/a tindra un zero en aquesta activitat.

Si l’alumne és avaluat durant l’avaluació com a No Apte el professor pot tornar, si ho considera escaient, a demanar-li el Quadern. Quan un alumne acabe l’avaluació essent No Apte deurà lliurar el quadern quinze dies abans de l’acabament de la següent avaluació, si vol recuperar l’avaluació anterior i ha de fer o corregir o revisar de nou totes les activitats .

Amb independència de les activitats o controls en cada avaluació, es faran les activitats del llibre de lectura, de manera individual o en grup de dos els alumnes, que deuran exposar en públic, amb l’ajuda d’algun mitjà audiovisual el contingut d’un dels capítols del llibre. Eixa exposició oral del llibre de lectura-dels capítols- es calificarà fins el 10% de la nota final.




- el treball i la participació en el grup.

- l’aprofitament del temps per a fer els exercicis proposats.







240

- no respectar el material i/o les instal·lacions,

- la impuntualitat reiterada; la no assistència injustificada,

- la incorrecció en el comportament al traslladar-se per les instal·lacions del centre,


El professor/a valorarà amb un positiu ( c o m p u t a f i n s 0 , 5 0 ) aquells alumnes que destaquen a l’apartat de participació i interés, amb un màxim de dos positius per avaluació, en especial aquells que es presenten voluntaris per corregir les activitats participen de forma rellevant, ordenada i interessada en el desenvolupament de les classes i/o aporten materials o treballs, o altres activitats realitzades en la data establerta.

Per contra, el professor/a dissuadirà amb un negatiu (-0’5 punt, sense límit per avaluació) aquells que incórreguen en comportaments negatius enumerats a l’apartat anterior. Prèviament amonestarà a l’alumne verbalment pel seu comportament, en cas de reincidir serà sancionat amb els punts negatius corresponents.

La suma dels positius obtinguts per la participació de classe (0’5 punts com a màxim) representa el 5% restant de la qualificació global de l’alumne-en la participació. Recordem que els punts negatius no tenen límit, i que cap alumne que siga avaluat negativament en el Quadern (menys de 0’5 punt) podrà ser aprovat.

Els apercebiments o sancions per conducta inapropiada són el reflex en la nota de

l’alumne d’aquelles conductes intolerables en l’àmbit educatiu, i que com a tal el Departament considera que han de tenir reflex en la nota de l’alumne. Cada apercebiment o sanció representa una minoració d’un 10% ( un punt) en la nota final d’avaluació. En concret es sancionarà explícitament les següents conductes:

- Quan l’alumen falta a la classe d’aquesta assignatura en un dia en que tinga examen d’altra, i es constate que ha concorregut a tal examen, serà penalitzant amb la resta d’un punt de la nota final d’avaluació per la seua actitud negativa i desconsiderada envers l’assignatura. Per aplicar aquest mesura el professorat afectat constatarà prèviament que l’alumne o alumnes en qüestió han assistit a l’examen, que no existeix cap justificant mèdic que explique la seua absència i informarà d’aquestes circumstàncies al tutor/a i al Cap d’estudis.


La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les avaluacions serà la nota global resultant dels criteris de calificació esmentats . Si no ha obtingut un 4 en alguna avaluació la nota al butlletí sempre serà Insuficient.L' aprovat es el 5, 00.

La Nota final serà la següent.


241

La nota final es la mitjà aritmetica de la nota de cadascuna de les avaluacions (suma de totes les notes de cadascuna de les avaluacions dividida per numero d'

avaluacions) -negatius .

PÈRDUA DEL DRET A L’AVALUACIÓ CONTÍNUA: Tal i com consta al Reglament de Règim Interior aquell alumnat que durant una assignatura haja falta més d’un 15% de les classes de manera injustificada perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això significa que l’alumne deurà de realitzar una prova única de tota la matèria de l’avaluació que representarà el 100% de la nota. Aquesta prova serà realitzada en la primera quinzena del mes de juny. Si la pèrdua del dret a l’avaluació contínua es relativa a la 1ª o 2ª avaluació aquestes seran avaluades com a insuficients en el butlletí de notes i actes corresponents.


La prova de Juliol de l’assignatura de “Filosofia” serà elaborada pel DEPARTAMENT

DIDÀCTIC seguint els següents criteris d’avaluació:

1. Analitzar textos significatius de caràcter filosòfic, atenent la identificació del seu contingut temàtic, l’explicació dels termes específics que apareixen en estos i la relació del seu contingut amb els coneixements prèviament adquirits.

2. Conèixer i analitzar les característiques específiques del ser humà i la seua relació amb la cultura, identificant alguna de les posicions filosòfiques plantejades respecte d’això i valorant la seua vigència actual.

3. Reconèixer i explicar les característiques més rellevants del coneixement humà, analitzant els problemes que poden plantejar-se amb la seua connexió amb la veritat i la realitat.

4. Reconèixer els problemes que planteja la realitat i adoptar una actitud raonada i critica davant de les qüestions de que s’ocupen les cosmovisions i la metafísica.

5. Conèixer i analitzar l’especificitat de l’acció humana, atenent algun dels problemes que la filosofia planteja respecte a les seues dimensions ètiques, tècniques o estètiques, utilitzant els coneixements adquirits per a comprendre i enjudiciar críticament les repercussions que per a la vida humana, individual o col·lectiva, tenen distintes maneres d’actuació.

6. Reconèixer i explicar aspectes significatius de la vida humana en societat, analitzant els problemes fonamentals que la filosofia planteja sobre l’organització social, la relació individu-societat i les distintes formes de govern.

7. Conèixer i justificar la necessitat que la raó humana s’utilitze per a construir una societat més lliure, justa, democràtica i solidària.


242

La prova escrita constarà d’un comentari de text que tracte sobre algun dels aspectes d’un dels temes desenvolupats i treballats al llarg del curs per tal que l’alumnat puga reconèixer i comentar els conceptes filosòfics implicats en el tema. El text anirà acompanyat d’unes qüestions que orienten la lectura i que demanen aprofundir en algun dels conceptes bàsics del text i dels coneixements teòrics del tema que desenvolupa. Així s’avaluarà la capacitat del alumne per comentar textos senzills i elaborar argumentacions breus sobre aspectes filosòfics proposats a partir del text. La qualificació d’aquesta part de la prova serà de 5 punts en total.

La segona part de l’examen serà una o dues preguntes a desenvolupar en les quals l’alumne puga desenvolupar algun dels aspectes treballats durant el curs. La temàtica i els conceptes de les preguntes s’ajustaran als materials emprats durant el curs ( Quadern, activitats, i llibre de lectura que consta en aquesta programació). La qualificació per aquesta part del examen serà de 5 punts. Quan es formulen dues preguntes, la preguntat sobre les Unitats Didàctiques valdrà 3 punts i la pregunta sobre el llibre de lectura valdrà 2. Si es formula una única pregunta aquesta valdrà 5 i aquesta versarà o recollirà tant qüestions tractades en les Unitats Didàctiques com qüestions tractades en el llibre de lectura. L’alumne podrà consultar durant l’examen el llibre de lectura i/o els esquemes dels capítols que haja realitzat.

Per qualificar aquesta prova es tindrà en compte els següents criteris:

• Presentació i/o ordre.

• Ortografia i sintaxi.

• Riquesa i adequació del vocabulari generals utilitzat.

• Utilització escaient del vocabulari específic filosòfic i/o explicació del mateix en el text proposat

• Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.

• Capacitat de síntesi i/o anàlisi (depenent del que es demane) del material proporcionat.

• Capacitat per analitzar l’estructura d’un text filosòfic i de saber-la explicitar i explicar.

• Aportacions de reflexions personal i relació amb altres temàtiques treballades a classe

• Grau d’assimilació i comprensió dels temes treballats al llibre de lectura i la seu connexió amb la resta de temes treballats a les Unitats Didàctiques.

8.4.3. AVALUACIÓ D’ALUMNAT AMB L’ASSIGNATURA PENDENT.

Aquells alumnes que estant en 2n de batxillerat tinguen l’assignatura pendent se’ls farà un Pla de treball personalitzat trimestral. En la primera quinzena de cada avaluació se’ls convocarà a una reunió on se’ls indicarà els treballs que han de presentar i realitzar per tal d’anar superant


243

l’assignatura i se’ls indicarà la data màxima de lliurament de cada avaluació. Al final de cada avaluació se’ls informarà sobre el resultat de l’avaluació i sobre les qualificacions obtingudes en cada treball. En cas que algun treball siga qualificant com a insuficient l’alumne disposarà d’una setmana per a tornar a presentar-lo i recuperar-lo. La qualificació mínima de cada Pla de treball personalitzat trimestral serà de 4 punts sobre 10, i la mitjana final dels tres Pla de treball personalitzat trimestral els curs ha de ser de 5 sobre 10 per haver superat l’assignatura. seguint els següents criteris d’avaluació assenyalats per al nivell en aquesta Programació general, que permeten avaluar els objectius conceptuals i instrumentals mínims. L’alumne treballarà tant algunes Unitats Didàctiques –o parts d’aquestes- com el llibre de lectura de l’any anterior. Els criteris seleccionats són els següents:

1. Analitzar textos significatius de caràcter filosòfic, atenent la identificació del seu contingut temàtic, l’explicació dels termes específics que apareixen en estos i la relació del seu contingut amb els coneixements prèviament adquirits.

2. Conèixer i analitzar les característiques específiques del ser humà i la seua relació amb la cultura, identificant alguna de les posicions filosòfiques plantejades respecte d’això i valorant la seua vigència actual.

3. Reconèixer i explicar les característiques més rellevants del coneixement humà, analitzant els problemes que poden plantejar-se amb la seua connexió amb la veritat i la realitat.

4. Reconèixer els problemes que planteja la realitat i adoptar una actitud raonada i critica davant de les qüestions de que s’ocupen les cosmovisions i la metafísica.

5. Conèixer i analitzar l’especificitat de l’acció humana, atenent algun dels problemes que la filosofia planteja respecte a les seues dimensions ètiques, tècniques o estètiques, utilitzant els coneixements adquirits per a comprendre i enjudiciar críticament les repercussions que per a la vida humana, individual o col·lectiva, tenen distintes maneres d’actuació.

6. Reconèixer i explicar aspectes significatius de la vida humana en societat, analitzant els problemes fonamentals que la filosofia planteja sobre l’organització social, la relació individu-societat i les distintes formes de govern.

7. Conèixer i justificar la necessitat que la raó humana s’utilitze per a construir una societat més lliure, justa, democràtica i solidària.


• Presentació i/o ordre.

• Ortografia i sintaxi.

• Riquesa i adequació del vocabulari general utilitzat.


244

• Utilització escaient del vocabulari específic filosòfic i/o explicació del mateix en el text proposat

• Grau de correcció i complexitat de l’argumentació i del contingut del que es diu.

• Capacitat de síntesi i/o anàlisi (depenent del que es demane) del material proporcionat.

• Capacitat per analitzar l’estructura d’un text filosòfic i de saber-la explicitar i explicar.

• Aportacions de reflexions personal i relació amb altres temàtiques treballades anteriorment

• Grau d’assimilació i comprensió dels temes treballats al llibre de lectura i la seu connexió amb la resta de temes treballats a les Unitats Didàctiques.


Si finalment l’alumne no hagués superat l’assignatura amb els tres Pla de treball personalitzat trimestral a primeries de juny tindrà l’oportunitat de superar-la amb la realització d’una prova extraordinària per a alumnes amb l’assignatura pendent de “Filosofia” que serà elaborada pel Departament Didàctic de Filosofia. En aquesta prova extraordinària els criteris de qualificació que es tindran en compte seran:



- Riquesa i adequació del vocabulari general utilitzat.

- Utilització escaient del vocabulari específic filosòfic i/o explicació del mateix en el text proposat


- Capacitat de síntesi i/o anàlisi (depenent del que es demane) del material proporcionat.

- Capacitat per analitzar l’estructura d’un text filosòfic i de saber-la explicitar i explicar.

- Aportacions de reflexions personal i relació amb altres temàtiques treballades anteriorment

- Grau d’assimilació i comprensió dels temes treballats al llibre de lectura i la seu connexió amb la resta de temes treballats a les Unitats Didàctiques.

La temàtica i els conceptes de la prova s’ajustaran als proposats en la programació i al material treballat en els Pla de treball personalitzat trimestral (llibre de text i de lectura).


245

La prova escrita constarà d’un comentari de text que tracte sobre algun dels aspectes d’un dels temes desenvolupats i treballats al llarg del curs per tal que l’alumnat puga reconèixer i comentar els conceptes filosòfics implicats en el tema. El text anirà acompanyat d’unes qüestions que orienten la lectura i que demanen aprofundir en algun dels conceptes bàsics del text i dels coneixements teòrics del tema que desenvolupa. Així s’avaluarà la capacitat del alumne per comentar textos senzills i elaborar argumentacions breus sobre aspectes filosòfics proposats a partir del text. La qualificació d’aquesta part de la prova serà de 5 punts en total.

La segona part de l’examen serà una o dues preguntes a desenvolupar en les quals l’alumne puga desenvolupar algun dels aspectes treballats durant el curs. La temàtica i els conceptes de les preguntes s’ajustaran als materials emprats durant el curs ( dossiers i llibre de lectura que consta en aquesta programació). La qualificació per aquesta part del examen serà de 5 punts. Quan es formulen dues preguntes, la preguntat sobre les Unitats Didàctiques valdrà 3 punts i la pregunta sobre el llibre de lectura valdrà 2. Si es formula una única pregunta aquesta valdrà 5 i aquesta versarà o recollirà tant qüestions tractades en les Unitats Didàctiques com qüestions tractades en el llibre de lectura. L’alumne podrà consultar durant l’examen el llibre de lectura i/o els esquemes dels capítols que haja realitzat.

9. ACTIVITATS DE REFORÇ I APROFUNDIMENT. Donada la reducció horària soferta per l’assignatura que no ha comportant una reducció del

temari, sinó més bé tot el contrari, aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC no té previstes activitats d’aprofundiment més enllà dels treball obligatoris i voluntaris d' ampliació que es puguen indicar al voltant de cada Unitat Temàtica.

Pel que fa a les activitats de reforç aquestes consisteixen en la repetició d’aquelles qüestions, treballs o controls que hagen estat insatisfactòriament realitzats, o que havent estat realitats satisfactòriament l’alumne o el professor consideren que puga realitzar-se millor. En qualsevol dels casos aquesta activitat de reforç es realitzarà sempre després d’haver donat el professor les indicacions oportunes i/o després d’una tutelatge personalitzat per part del professor.

10. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE.

Pel que fa a aquesta qüestió cal estar al que indica la legislació vigent. Com a membres del Claustre, i tal i com indica l’Article 20 el professor d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC

participarà en l’avaluació que finalitzar cada curs acadèmic es durà endavant per avaluar els processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent –a partir principalment del qüestionari d’autoavaluació-. En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que, prenent com a referència la finalitat i els objectius establerts en el currículum del batxillerat, aquesta avaluació s’ha de centrar en els elements següents:

• La concreció del currículum del batxillerat.

• L’organització i la gestió dels espais, el temps i els recursos del centre.


246

• L’acció coherent i coordinada de l’equip docent.

• El funcionament coordinat dels òrgans i les persones responsables en el centre de la planificació i del desenrotllament de la pràctica docent: equip directiu, claustre de professors, comissió de coordinació pedagògica, departaments i tutories.

• La regularitat i l’adequació en l’intercanvi d’informació amb l’alumnat i amb les seues famílies quant als objectius, continguts i criteris d’avaluació i a les valoracions sobre el procés d’ensenyança i aprenentatge.

Igualment el professorat d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC , en finalitzar cada curs acadèmic, avaluarà la programació didàctica per mitjà d’aquesta matèria i de la resta de matèries que imparteixen. Per a això, prendrà com a referent el currículum que per a cada matèria preveu el Decret 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a la Comunitat Valenciana.


• La concreció dels corresponents objectius, continguts i criteris d’avaluació.

• La planificació temporal per al curs acadèmic.

• La selecció dels continguts que es consideren bàsics per a un adequat progrés educatiu de l’alumnat i la seua promoció a cursos successius o estudis posteriors.

• Les mesures ordinàries i extraordinàries, les estratègies didàctiques i els criteris d’avaluació previstos per a facilitar a l’alumnat la superació de les corresponents matèries.

• Els mètodes, estratègies i recursos didàctics previstos, així com els procediments i instruments per a avaluar els aprenentatges de l’alumnat i seguir el seu progrés.

• Els resultats obtinguts pels alumnes i les alumnes en les proves d’accés a la universitat.

• Els resultats de l’avaluació quedaran reflectits en el llibre d’actes del departament corresponent per a, si és el cas, adequar les activitats d’ensenyança i aprenentatge programades; així com els mètodes, estratègies i recursos didàctics adoptats.

A més a més una vegada al trimestre, en finalitzar l’avaluació corresponent s’efectuarà una reunió del DEPARTAMENT DIDÀCTIC per tal de realitzar el seguiment del desenvolupament de la programació, valorant especialment la seua adaptació a les característiques de cada grup i la seua validesa per respondre a les necessitats formatives de cada alumne. Després de cadascuna d’aquestes reunions el DEPARTAMENT DIDÀCTIC adoptarà el acords que considere escaients per tal de millorar en la següent avaluació en el següent curs el procés d’avaluació-aprenentatge.


247

11. CRITERIS DE PROMOCIÓ Pel que fa a aquesta qüestió el DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE FILOSOFIA està al que indique

la legislació corresponent en matèria d’avaluació de batxillerat. En concret el DEPARTAMENT

DIDÀCTIC proposarà per a promocionar al curs següents aquells alumnes que hagen superat la seua matèria i no excedisquen el nombre màxim d’assignatures qualificades insuficientment amb les quals es puga promocionar. En el cas d’aquell alumnat que no haja superat l’assignatura proposarà i/o aconsellarà la seua promoció o no al curs següent -sempre tenint el compte la legislació vigent- depenent del al nombre d’altres matèries que no haja superat, i en tot cas a la llum d’una anàlisi permenoritzada de les causes objectives que han provocat la no superació de l’assignatura de “Filosofia”. En el cas d’aquells alumnes que hagen abandonat de manera clara i deliberada l’assignatura aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC sempre proposarà i/aconsellarà la no promoció al següent curs.


Els alumnes i les alumnes amb necessitats educatives especials que cursen “Filosofia” seran avaluats, amb caràcter general. No obstant això aquests alumnes, d’acord amb el que l’Article 18 del Decret 102/2008, podran beneficiar-se de mesures extraordinàries que possibiliten o faciliten el seu procés educatiu. Així mateix, en la celebració de les proves específiques que es convoquen, o en els treballs i/o activitats que es manen, el DEPARTAMENT DIDÀCTIC procedirà a adaptar la duració i les condicions de realització a les característiques d’aquest estudiants.

A més a més, el professor de la matèria, amb la col·laboració DEPARTAMENT DIDÀCTIC

i del Departament d’Orientació, efectuarà les adaptacions curriculars necessàries que únicament podran afectar la metodologia didàctica, les activitats, la priorització i la temporalització en la consecució dels objectius.


• Comprovar que les capacitats que es desenvolupen des de la programació de cada àrea, formulades en forma d’objectius d’àrea, siguen equilibrades (i no sols les cognitives: equilibri personal, afectives...), indicant els diversos graus de dificultats possibles en el procés de la seua consecució (deficiències visuals, auditives, psicomotores...).

• Programació de les activitats de reforç i recuperació diferenciades i personalitzades, especialment dirigides als alumnes que presenten dificultats sensitives i motores.


• Seguiment diari, mensual i trimestral del professor dels alumnes amb dificultats,


248

oferint- los ajuda i fent-los conscients dels seus progressos.

• Utilitzar material didàctic pràctic, normalitzat i adequats a la seua necessitat didàctica: major grandària de lletra, material auditiu...

• Proposar activitats obertes (perquè cada alumne les realitze segons les seues possibilitats) i amb una adequació escaient de dificultat (suport, reforç, aprofundiment).










• Promoure la col·laboració i la participació de les famílies i d’altres membres de la comunitat educativa de l’entorn en les activitats derivades dels plans de foment


249

de la lectura.








La lectura com a estratègia educativa no tindria molt de sentit si no pretenguera modificar alguns hàbits intel·lectuals dels alumnes: quan lligen un text en veu alta a classe han de preguntar al professor les paraules que no coneguen, de la mateixa manera que, quan no les entenguen en una lectura personal i silenciosa, han de consultar-les en diccionaris o enciclopèdies; que l’augment i la millora del vocabulari personal siga un objectiu necessari després de llegir cada llibre; que la lectura en veu alta permeta millorar la dicció, és a dir, la capacitat d’expressar-se en públic, la qual cosa simultàniament ajudarà a véncer la timidesa personal; que la lectura d’un text els permeta, en la mesura que siga possible, interrelacionar-lo amb les seues experiències personals; i així un llarg etcètera.


I per a fer-ho, i en el context de desenvolupament de la competència lectora i de la


250

dinamització de la lectura —en què ha d’intervenir, entre altres, l’entorn de l’alumne, a què no se sol prestar tota l’atenció deguda—, cal utilitzar totes les possibilitats que ofereix la biblioteca escolar, factor essencial de qualsevol estratègia a llarg termini per a alfabetitzar, educar, informar i contribuir al desenvolupament econòmic, social i cultural, ja que és una part integrant del procés educatiu.

El caràcter transversal i instrumental de la pràctica de la lectura, imprescindible per a millorar la comprensió lectora i la capacitat d’escriure, per a comunicar-se, en definitiva, troba exemples concrets d’aplicació en els materials curriculars utilitzats: en totes les unitats es proposen activitats de comprensió de textos (els científics, per exemple, en les activitats d’ampliació i de reforç), plantejats a partir dels continguts curriculars desenvolupats en cada moment. A més, es promou la lectura i la comprensió de textos que inciten a desenvolupar estratègies d’interpretació i que permeten raonar i relacionar-los amb els continguts que en aquest moment es treballen.

En concret en l’assignatura de Filosofia l’alumne/a ha d’ensenyar-se a llegir filosòficament un text amb les claus de lectura que se li proporcionen en la Unitat Didàctica Zero, a analitzar, a reconèixer els subjectes de l’enunciació, a descobrir els camps semàntics interns al text, i a analitzar l’estructura argumentativa. Tot el desenvolupament de la classe i tot el material està orientat a fomentar una lectura comprensiva i crítica dels grans textos de la història de la filosofia. Els textos a treballar i les orientacions didàctiques per a la seua lectura estaran a disposició de l’alumnat en la web de l’institut

Però a més a més dels textos que se’ls proporciona en les Unitats Didàctiques existeix un llibre de lectura obligatòria “¿Qué es esa cosa llamada ciencia? de Alan F. Chalmers, ISBN: 978-84-323-1430-8. Es concretaran els capítols per a cadascuna de les avaluacions.




En aquesta matèria, i perquè l’alumne comprenga els fenòmens tecnològics, és fonamental


251

que sàpia treballar amb informació (obtenció, selecció, tractament, anàlisi…) procedent de diverses fonts (impreses, audiovisuals…), i no totes amb el mateix grau de fiabilitat i objectivitat. Per això, la informació, obtinguda bé en suports escrits tradicionals, bé mitjançant noves tecnologies, ha de ser analitzada des de paràmetres exigents, els que permeten la comparació exhaustiva i crítica de les fonts.


Per això, la gran majoria de les activitats que figuren en els materials de l’alumne i del professor exigeixen la utilització d’aquestes tecnologies (no de manera esporàdica, sinó habitualment), i no sols com un fi en si mateix, sinó com un instrument per a assolir algunes de les capacitats que estableixen els objectius generals de l’etapa i els específics d’aquesta matèria, i els mateixos continguts curriculars. Especialment s’utilitzaran aquestes TIC en tot allò referent a la Unitat Didàctica Zero i l’explicació de les tècniques de comentari de text i de dissertació.

És per això que una activitat obligatòria per als alumnes i amb un pes específic en la seua nota final serà el fet d’exposar oralment un capítol del llibre de lectura amb el suport d’algun programa específic per a conferències o xerrades.





No obstant això els principals recursos didàctics són les Unitats Didàctiques elaborades pel professor Dr. Josep Bermúdez i Roses en El PENSAMENT INQUIET, també el llibre de text de FILOSOFIA de VICENS VIVES i el llibre de lectura obligatori indicat així com la web dianoia i/o altres esmentades al llarg del curs.

A més dels recursos comuns del centre, el DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE FILOSOFIA compta i podra utilitzar si hi hagés temps, amb el següents recursos audiovisuals, que podra


252

utilitzar en la forma i temps que corresponga, si fora possible al llarg del curs acadèmic. L' extracte de l’inventari del DEPARTAMENT DIDÀCTIC és en de juny de 2014, el següent:


ORDINADOR ACER Aspire 5715a SNID 80904985216 1 Adquisició maig 08 Estat conservació molt bo.

IMPREs/SCANER HP MODEL Deskjet F280 Serial Num CN89M2921905BR 1 Adquirida 2009 Estat conservació molt bo.

PROJECTOR ACER MODEL X110 Serial Num EYK010105900700620591B 1 Adquirit 2010 Estat conservació molt bo.

SISTEMA STEREO ALTAVEUS ENERGY SYSTEM S250 Serial Num 14509002005776 1 Adquirit 2010 Estat conservació molt bo.










MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS El sexto sentido 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS Trainspotting 1 Adquirida


MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS Blade Runner 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS Salvar al soldado Ryan 1 Adquirida


MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS gravada Siete años en el Tibet 1 Donació Josep


253

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA VHS Rapa-Nui Matrix 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL DOCUMENTAL DVD Egipto-La màquina de la resurección 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL DOCUMENTAL DVD Bowling for Columbine 1 Adquirida

DOCUMENTAL DVDMAT. AUDIOVISUAL Memoria de España. DVD 1 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL DOCUMENTAL DVD Los orígenes del hombre. Vol 1 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL DOCUMENTAL DVD Egipto Eterno. En busca de las... 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL DOCUMENTAL DVD La Odisea de la especie 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL DOCUMENTAL DVD Erin Brockhovich 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Mejor... Imposible 1 Adquirida


MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Atrapado en el tiempo 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD El día de mañana 1 Adquirida


MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Mar adentro 1 Adquirida


MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Principe de la mareas, (El) 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUA LPEL·LÍCULA DVD Crímenes de Oxford, (Los) 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Nombre de la rosa, (El) 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Maldición del escorpión de jade, (La) 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD En busca del fuego 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Naranja mecánica, La 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Matrix Reload 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Rebelión en la granja 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Blade Runner. Montaje final 1 Adquirida


254

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Bailando con lobos 1 Adquirida

MAT. INFORMÀTIC Diccionario de filosofía en CD-rom 1 Adquirida


MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD La naranja mecánica 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Atrapae si puedes 1 Adquirida


MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Hoy empieza todo 1 Donació Josep

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD Atrapado en el tiempo 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD En busca de la felicidad 1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL PEL·LÍCULA DVD A mi madre le gustan las mujeres 1 Adquirida


TABLET SAMSUNG GALAXY TAB 2 10.1 GT-P5110 Serial nº RF2D10C886V 1 Adquirit amb el pressupost

Departament Estat conservació molt bo.

LLIBRE de CARBONELL, Eudald i altres: Sapiens. Ed. 62 1 Adquirit



LLIBRE de SCHEURMANN,, Erich: Els papalagi. Integral c Adquirit

LLIBRE de SCHEURMANN,, Erich: Els papalagi. Integral 1 Adquirit

LLIBRE de SHEURMANN,, Erich: Els papalagi. Integral 1 Adquirit

16. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES DEL DEPARTAMENT

El DEPARTAMENT DIDÀCTIC té previstes realitzar una sèrie d’activitats tant complementàries i/o extraescolars, entenen per les primeres les que es realitzarien a l’Institut, fora de l’horari habitual de l’assignatura –és a dir aquelles en les que s’invertirà més d’una sessió seguida- i per les segones les que a més, es realitzarien fora del centre.. Tant en un cas com en l’altre les activitats poden estar dirigides a més d’un grup. A continuació es plasma la proposta de


255

totes les activitats programades per al present curs, entre les quals es troben les referents a aquesta assignatura, el professor responsable és el Cap de departament de Filosofia:












PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA D’ HISTÒRIA DE LAFILOSOFIA

2n de BATXILLERAT

CURS 2016-2017


257

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA.

2n DE BATXILLERAT. CURS 2016-2017

1. INTRODUCCIÓ

1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ L’assignatura d’“Història de la Filosofia” és una matèria troncal de modalitat per a l'opció

d'Humanitats o específica per a la resta d'opcions que aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE

FILOSOFIA imparteix amb l'objectiu principal de promocionar l’actitud reflexiva i crítica que proporcione a l’alumnat una formació humanística que malgrat que deuria ser comuna i necessària per a qualsevol alumne/a de batxillerat en l'actualitat no ho és. Tal actitud s’aconsegueix a partir d’un aprofundiment conceptual i duna visió històrica dels temes que s’han analitzat en el primer curs. Contribueix també a fer que l’alumne/a se n’adone de la triple funció i dimensió que es dona al pensament filosòfic, és a dir: la dimensió crítica i reflexiva sobre el món a partir de la re-flexió de les creacions intel·lectuals generades pels “clàssics”, la dimensió eminentment historiogràfica de la “Història de la Filosofia”, i la funció articuladora en tot l’àmbit humà de la història intel·lectual i filosòfica.

Tot això sense perdre de vista també que serveix per a proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, així com els coneixements i les habilitats que els permeten, per una banda desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència, així com també capacitar a l’alumnat per a incorporar-se a l’educació superior.

Així pren com a fonament allò l'establit en el Reial decret 1105/2014 del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, de 26 de desembre, pel qual s'estableix el currículum bàsic de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat, i en el Decret 87/2015 del Consell de la Comunitat Valenciana pel qual s'estableix el Currículum del Batxillerat per a aquesta Comunitat.

En definitiva aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE FILOSOFIA concep el Batxillerat com una etapa fonamental en la vida de l'alumnat amb una doble finalitat. D'una banda, pretén proporcionar a l'alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat. D'altra banda, i de forma complementària, aspira a capacitar a l'alumnat per a accedir a l'educació superior, als diferents estudis superiors en funció de les pròpies aspiracions i competències de l'alumnat. Per a aconseguir aquestes finalitats proposem un model d'ensenyament-aprenentatge comprensiu que s'emmarca dins del paradigma de l'educació universal (global o integral).



2n BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

258


Per competències s'entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció de l'ésser, del saber, saber fer i saber conviure, tal com s'indica en l'informe de la Unesco de la Comissió Internacional sobre l'educació per al segle XXI (Delors, 1996). La inclusió de les competències clau en el currículum té com a finalitat que les alumnes i els alumnes a) puguen fer possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construïsquen un projecte de vida satisfactori; c) aconseguisquen un desenvolupament personal emocional i afectiu equilibrat; i d) accedisquen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d'èxit.

En una societat en constant canvi les demandes que té un individu varien d'una situació a una altra i d'un moment a un altre. Per aquest motiu defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d'habilitats pràctiques, coneixements (incloent el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per a aconseguir una acció eficaç. Ser competent, des d'aquest enfocament, significa ser capaç d'activar i utilitzar davant un problema el coneixement que l'alumne o l'alumna té. Aquesta concepció està alineada amb els principis de l'aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes


Es tracta no solament de transmetre coneixements, sinó sobretot, de permetre que l'alumnat adquirisca competències per a desenvolupar coneixements, capacitats i habilitats que li permeten desenvolupar-se com a persona i professional en diferents contextos socials i laborals al llarg de la seua vida adulta.

L'eficàcia d'aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaces de presentar els continguts de les diferents matèries de forma articulada per a facilitar el procés d'aprenentatge i el desenvolupament de les Competències Clau a través dels Estàndards d'aprenentatge fixats per a cada matèria.

Així, l'aprenentatge de les competències clau, encara que va lligat a les àrees de coneixement i als estàndards d'aprenentatge fixats en elles, és global i s'adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l'alumne perquè puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

D’aquesta manera l’assignatura d'“Història de la Filosofia” es presenta com la culminació de la capacitat reflexiva que han adquirit durant la "Filosofia" de primer curs, de manera que, es tracta ara, que els alumnes puguen aprofundir conceptualment en les bases històriques analitzant


259

els seus orígens al llarg de la història, conéixer els context de gènesi de les diferents teories, llegir i analitzar diferents fragments d'obres centrals de la filosofia... Es tracta doncs de posar l’alumnat en contacte amb la història de les idees del pensament occidental, alhora que facilita els recursos necessaris per a la comprensió del seu desenvolupament i les relacions que es donen entre elles

Per a aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC la primera i principal peculiaritat que l’alumne ha de descobrir durant aquest curs, és que la història de la filosofia és no sols un conjunt de textos, que també, sinó sobretot una activitat hermenèutica que ell mateix ha de posar en pràctica, de manera que l’afirmació kantiana que “no s’aprèn filosofia, s’aprèn a filosofar”, conserva tota la seua veritat si se la interpreta, no com la descripció d’un fet, sinó com una norma també per a l’ensenyament: que el que importa no és tant transmetre, repetir i recitar tesis, sinó produir i recrear l’activitat per la qual s’aconsegueix aquest saber, fonamentar l’adquisició d’hàbits pels qual els alumnes es puguen convertir, no en espectadors, sinó en participants i actors del procés d’aclariment dels problemes. A més a més, la nova orientació de la matèria implica també que tal exercici de “participació” i de “reflexió” tinga també la seua concreció i repercussió en la “praxi” quotidiana de l’alumnat. És per això que aquesta programació lluny de tractar-se una matèria purament teòrica, ha de plantejar-se des d’una dimensió globalitzadora i pràctica, tractant d’estendre a la vida diària dels centres el concepte de ciutadania.

Fer d’aquest plantejament la nostra norma quotidiana de l’acció docent és el propòsit que ens orientarà en aquesta programació. Es tracta d’evitar que, malgrat la nostra bona voluntat didàctica, acabem convertint a l’alumne en un receptor més o menys passiu en el qual dipositàvem el saber filosòfic que al llarg de dos mil cinc-cents anys s’havia anat generat, i de convertir en definitiva a l’alumne en un simple “espectador” passiu que veu desfilar vertiginosament davant seu un resum de les principals teories, concepcions o reflexions dels grans filòsofs sobre tal o qual qüestió. De no potenciar el seu paper actiu, de no fer que visca la filosofia en “primera persona” i s’impliquen l’alumne/a acabava configurant-se la imatge de la filosofia, com també deia Kant, com a la d’un “camp de batalla on cap dels contrincants acabava imposant-se”.

A tot açò cal afegir que, de normal, els textos originals dels filòsofs no eren vistos i analitzats, o si ho eren, eren utilitzats com a pretext. L’alumne/a “estudiava” filosofia, però no llegia filosofia, i sobretot, no feia filosofia, li la donàvem feta. Aquesta dinàmica que ja es va evitar en l'assignatura de Filosofia de primer, serà igualment refusada en aquest recorregut històric per la filosofia.

Cal doncs, com a objectiu general i global de la nostra programació aconseguir que l’alumne/a siga el principalment agent actiu, i que descobrisca que ni l’activitat filosòfica, ni la història de la filosofia es troben concloses, sinó tot el contrari, que aquestes troben continuïtat en la seua activitat acadèmica. La matèria té per tant, un doble caràcter, terminal i propedèutic, que és necessari equilibrar i no decantar exclusivament cap a un dels costats.

Des d’aquesta perspectiva el principal objectiu la matèria és per aquest DEPARTAMENT

DIDÀCTIC la promoció de l’actitud reflexiva i crítica, objectiu que ha caracteritzat sempre a la disciplina filosòfica com a activitat radical de l’ésser humà i que tindrà la seua continuïtat en el curs següent.

En definitiva durant aquest cus aprofundirem i coneixerem algunes de les manifestacions i


260

creacions intel·lectuals més significatives del pensament filosòfic, i descobrir aqueix conjunt de reflexions que en cada moment i època els humans hem general al voltant d’unes problemàtiques possiblement constant és allò a que es convida a l’alumne/a. És per això que treballant determinats textos importants de la història de la filosofia l’alumne no sols descobreix algunes d’aqueixes respostes que la racionalitat humana, en el sentit més lax d’aquest concepte, ha anat generat, sinó el que és més important descobreix unes preguntes bàsiques i uns problemes constants que ens han anat acompanyat a la nostra cultura occidental des dels inicis. Al capdavall, en aquesta matèria d’“Història de la Filosofia”, es treballa i recull un conjunt de reflexions al voltant de l’ésser humà, de la societat i del món , lligades als diversos moments històrics en què es van generar i lligades entre si en intents successius de comprendre, racionalment i críticament, el conjunt de l’acció humana. Es reflexiona per tant a partir de textos i dels sistemes conceptuar resultats de l’activitat reflexiva de diferents pensadors perquè és la millor manera d’aproximar a l’alumne/a a diferents reflexions sobre la realitat que d’altra manera difícilment coneixeria.

1.2. CONTEXTUALITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ A més d’allò indicat anteriorment aquesta programació ha d’atendre també al context

educatiu i social concret de l’IES BERNAT GUINOVART.

Des d’aquest punt de vista, seguint les pautes marcades pel PCC aquesta programació es desenvoluparà des d’un enfocament globalitzador. Es cercarà que l’alumne atribuisca un grau més alt de significativitat quants més vincles substantius i no arbitraris aconseguisca establir entre els coneixements previs i els nous continguts d’aprenentatge; això, per extensió, permetrà que les situacions educatives que permeten el nombre més gran de relacions entre els múltiples i variats coneixements que es disposa i els nous, i, al mateix temps, els presenten com interrelacionats i interrelacionables (enfocament globalitzador), i donarà lloc a què l’alumne siga capaç d’atribuir-li més sentit al que aprén, redescobrint per si mateix els coneixements, de manera que l’aprenentatge de continguts no es realitza per una decisió més o menys arbitrària, sinó que està en funció d’unes necessitats de coneixement o de resposta a uns problemes més amplis que els estrictament disciplinaris, de manera que el sentit que li puga donar l’alumne li permeta proveir-lo d’uns recursos el més potents possible per a la comprensió i l’actuació en contexts i situacions reals. Aquest enfocament que el PCC estableix com a obligatori per a totes les àrees esdevé, en el cas de les assignatures del DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE FILOSOFIA, ineludible.

En aquesta línia aquesta programació ha de tenir necessàriament present que la majoria d’alumnat de batxillerat procedeix ha cursat l’ESO en altres centres i per tant en enfrontem a un alumnat divers que ha seguit metodologies i orientacions pedagògiques diferents, però que ara han d’afrontar conjuntament un batxillerat que ha de ser igual per a tots, batxillerat que, per altra banda té un currículum oficial, diguem-ne, unívoc per a tots els alumnes i tots els centres.

Així doncs aquesta programació, ha d’articular les mesures oportunes per permetre la individualització de l’acció educativa que tinguen en compte que les capacitats de l’alumne es van desenvolupant en funció, entre altres factors, de la interacció socioeducativa (intervenció educativa i relacions socials), permeten una resposta educativa ajustada a les característiques específiques de l’alumnat, diversificant els procediments educatius i instruccionals a fi que tots els


261

alumnes aconseguesquen els objectius considerats necessaris per al seu adequat desenvolupament i socialització. En definitiva es postula un desenvolupament integral dels alumnes (plans cognitiu, motriu, d’equilibri personal i afectiu, de relació interpersonal i d’inserció i actuació social), la qual cosa suposa el tractament interrelacionat i el desenvolupament harmònic de totes les capacitats (i no sols de l’aspecte cognitiu o intel·lectual) a partir d’una programació concorde amb la realitat concreta de l’IES BERNAT GUINOVART.

1. OBJECTIUS I FINALITATS.

1.1. OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT.


a) Exercir la ciutadania amb plenitud democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució i els drets humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d'una societat justa i equitativa.


Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.

b) Consolidar una maduresa personal i social que permeti als alumnes i a les alumnes actuar de forma responsable i autònoma, desenvolupar el seu esperit crític i preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.




c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats d’homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigual-tats i discriminacions existents, en particular la violència contra les dones, i impulsar la igualtat real i la no-discrimina-ció de les persones per qualsevol condició o circumstància personal o social, amb atenció especial a les persones amb discapacitat.




d) Afermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina com a condicions necessàries per a l'eficaç aprofitament de l'aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.




e) Dominar, tant en l’expressió oral com escrita, la llengua castellana.




f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.





g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.




262


h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de forma solidària en el desenvolupament i millora del seu entorn social.




i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat elegida.



j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com afermar la sensibilitat i el respecte pel medi ambient.



k) Afermar l'esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.




l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.




m) Utilitzar l’educació física i l'esport per afavorir el desenvolupament personal i social.



n) Afermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de la seguretat viària.




1.2. FINALITATS DEL BATXILLERAT.

FINS COMPETÈNCIES CLAU

a) Aprofundir en l’acció educativa, per a proporcionar a l’alumnat formació, maduresa inteŀlectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten desenrotllar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.





b) Capacitar l’alumnat per a accedir a l’educació superior.





c) Dotar l’alumnat d’una formació i uns coneixements Consciència i expressions culturals.


263

generals en relació amb les competències de caràcter més transversal; junt amb una preparació especialitzada, en el marc de la modalitat, i si és el cas via, de Batxillerat triada.








e) Consolidar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de l’esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa de decisions per part de l’alumnat,la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la violència de gènere.




f) Potenciar la participació activa i democràtica de l’alumnat en l’aula i en el centre, així com en l’exercici de drets i obligacions.




g) Desenrotllar metodologies didàctiques actives i innovadores que incloguen l’ús de mètodes i tècniques d’investigació per part de l’alumnat per a aprendre per si mateix, el treball autònom i en equip, l’aplicació dels aprenentatges en contextos reals, i l’ús sistemàtic de les tecnologies de la informació i la comunicació.




h) Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació educativa i en l’avaluació de la pròpia pràctica docent.




i) Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyança i l’aprenentatge basats en l’adquisició de competències.




j) Utilitzar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars d’ensenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes estes.




1.3. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE “FILOSOFIA”.


1. Desenvolupar la capacitat analítica i comparativa d’escoles i autors dins la història de la filosofia.




2. Prioritzar la lectura de textos com a instrument per conèixer la filosofia dels autors.





264

3. Familiaritzar-se amb el lèxic propi de la matèria i aproximar-s’hi a través dels aspectes bàsics de diferents llengües com el grec clàssic, el llatí, el francès, l’anglès i l’alemany.




4. Valorar entre els corrents de la història i els seus protagonistes aquells que hagin estat capitals per a l'avenç de la civilització tant a nivell teòric i epistemològic com en tot allò relatiu a la filosofia pràctica a nivell ètic, social, polític i estètic.




5. Valorar la interacció entre el coneixement filosòfic i el coneixement científic a través del comentari de textos.




6. Diferenciar entre les eines d’obtenció d’informació i aquelles que serveixen per estudiar l’evolució del pensament filosòfic dels diferents autors al llarg de la història.




7. Estudiar acuradament el vocabulari que defineix i caracteritza cada autor en el seu context individual i històric.


Aprendre a aprendre


8. Estudi històric de l’evolució del concepte de democràcia al llarg de la història de la filosofia, especialment pel que fa a la participació de la ciutadania per a exercir-la.




9. Saber comentar textos filosòfics: idees principals i secundàries, sinopsi, vocabulari jerarquitzat i conclusió final.




10. Transcendència dels textos filosòfics en el moment actual, tant en el pla polític, científic com estètic.




En definitiva el que aquesta matèria pretén no és tant transmetre una sèrie de continguts que hagen de memoritzar o assumir, sinó incitar a l’alumnat a reflexió, des del nostre context històrics, dels principals interrogants i qüestions a que s’enfronta la persona; és vol en definitiva fomentar l’adquisició d’hàbits pel qual es alumnes no són simples elements passius de la classe, espectadors, sinó que esdevenen participants i actors dels procés educatiu i formatiu. És doncs la principal tasca d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC establir les condicions de possibilitat per a que siguen els i les alumnes qui superant el tradicional paper d’espectadors de l’activitat dintre de l’aula, facen ells filosofia.

1.4. CONTEXTUALITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ A més d’allò indicat per l’anteriorment esmentat Decret del 102/2008 aquesta


265

programació ha d’atendre també al context educatiu i social concret de l’ IES BERNAT GUINOVART.


Cal indicar que, tot i que el fet d’haver passat ja junt tot un curs de batxillerat, ha unificat en gran part la diversitat metodològica, procedimental i conceptual d’un alumnat que havia cursat l’ESO en altres centres, el principal repte que afronta aquesta programació és no sols que el batxillerat té un currículum oficial diguem-ne unívoc per a tots els alumnes i tots els centres, sinó que a més tal univocitat serà avaluada de forma externa amb la prova final de batxillerat que a més servirà com a prova d'accés a la universitat..

Així doncs aquesta programació, ha d’articular les mesures oportunes per permetre la individualització de l’acció educativa que tinguen en compte que les capacitats de l’alumne es van desenvolupant en funció, entre altres factors, de la interacció socioeducativa (intervenció educativa i relacions socials), permeten una resposta educativa ajustada a les característiques específiques de l’alumnat, diversificant els procediments educatius i instruccionals a fi que tots els alumnes aconseguesquen els objectius considerats necessaris per al seu adequat desenvolupament i socialització. En definitiva es postula un desenvolupament integral dels alumnes (plans cognitiu, motriu, d’equilibri personal i afectiu, de relació interpersonal i d’inserció i actuació social), la qual cosa suposa el tractament interrelacionat i el desenvolupament harmònic de totes les capacitats (i no sols de l’aspecte cognitiu o intel·lectual) a partir d’una programació concorde amb la realitat concreta de l’ IES BERNAT GUINOVART, i adequada, al mateix temps, per afrontar amb garantia la prova final de batxillerat.

2. CONTINGUTS I OBJECTIUS.

2.1. CONTINGUTS, CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS. Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 1: Continguts transversals

CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE

Investigació · Ferramentes d’aprenentatge i

1.1. Analitzar fragments dels textos més rellevants de la història de la filosofia i d’autors representatius, i argumentar amb claredat,


266

investigació · Lectura d’obres i textos de caràcter

filosòfic Anàlisi i síntesi · El comentari de text · Aplicació de les TIC a la història de

la filosofia · Elaboració del vocabulari · Enumeració de les tesis fonamentals

de l’autor · Redacció i dissertació filosòfica · Contextualizació dels autors Diàleg · El diàleg filosòfic i l’argumentació

oralment i per escrit, les pròpies opinions sobre els problemes fonamentals de la filosofia.

1.1.1 Comprèn el sentit global dels textos més rellevants dels autors estudiats, reconeix l'ordre lògic de l'argumentació i els plantejaments que contenen, i se sent capaç de traslladar aquests coneixements a altres autors o problemes.

1.1.2. Analitza el text, n’identifica la conclusió i els conceptes i les idees més rellevants, i reconeix l'estructura i l'ordre lògic de les idees que conté.

1.1.3. Argumenta l'explicació de les idees presents en el text relacionant-les amb la filosofia de l'autor i els continguts estudiats.

1.2. Aplicar adequadament les ferramentes i procediments del treball intel•lectual a l’aprenentatge de la filosofia, fent treballs d’organització i investigació dels continguts.

1.2.1. Sintetitza correctament la filosofia de cada autor, mitjançant resums dels seus continguts fonamentals, d’acord amb els nuclis temàtics que travessen la història de la filosofia: realitat, coneixement, ésser humà, ètica i política.

1.2.2. Utilitza el diàleg racional en la defensa de les seves opinions, valorant positivament la diversitat d'idees i, a la vegada, recolzant-se en els aspectes comuns.

1.2.3. Sintetitza correctament la filosofia de cada autor en resums dels continguts fonamentals, i els classifica en els nuclis temàtics que travessa la història de la filosofia: realitat, coneixement, ésser humà, ètica i política.

1.2.4. Elabora llistes de vocabulari de conceptes, en comprèn el significat i els aplica amb rigor, els organitza en esquemes, mapes conceptuals, taules cronològiques i altres procediments útils per a la comprensió de la filosofia de l'autor.

1.2.5.Selecciona informació de diverses fonts, bibliogràfiques i d'Internet, i reconeix les fonts fiables.

1.3. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en la realització i exposició dels treballs d’investigació filosòfica. 1.3.1. Utilitza les eines informàtiques i de la web 2.0, com wikis, blogs,

xarxes socials, processadors de textos, presentacions de diapositives o recursos multimèdia, per al desenvolupament i la presentació dels treballs.

1.3.2. Realitza recerques avançades a Internet sobre els continguts de la investigació i amb els conceptes adequats.

1.3.3. Col•labora en treballs col•lectius d'investigació sobre els continguts estudiats utilitzant les TIC.

1.4. Participar en diàlegs i debats de manera raonada, contraposant les idees pròpies amb altres posicions diferents.

1.4.1. Argumenta les seves pròpies opinions amb claredat i coherència, tant oralment com per escrit.

1.4.2. Utilitza el diàleg racional en la defensa de les seves opinions, valora positivament la diversitat d'idees i es recolza en els aspectes comuns.

1.5. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos, perquè tots els membres participen i arriben a les metes comunes, influir positivament en els altres, generant implicació en la tasca, i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic.

1.5.1. Coneix i utilitza les eines de l'argumentació i el diàleg en la resolució de dilemes i conflictes dins d'un grup humà.

1.5.2. Realitza redaccions o dissertacions, i treballs d'investigació i


267

projectes que impliquin un esforç creatiu i una valoració personal dels problemes filosòfics plantejats en la Història de la Filosofia.

Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 2: La Filosofia en la Grècia antiga


El naixement de la filosofia a Grècia. · El pas del mite al logos. · Els presocràtics. Plató: la primera gran síntesi filosòfica · Sòcrates i els sofistes. · Plató i el seu context filosòfic Aristòtil i l’hel·lenisme: l’ocàs de

l’antiguitat · Aristòtil i el seu context filosòfic. · Hel·lenisme: ètica i ciència.

2.1. Explicar l’origen de la filosofia a Grècia, enumerar-ne els conceptes i tesis principals; analitzar l’idealisme de Plató, enumerar-ne els conceptes i tesis principals i explicar la relació entre realitat i coneixement, la concepción dualista del ser humà i la dimensió antropològica i política de la virtut.

2.1.1. Utilitza amb rigor conceptes de Plató, com Idea, món sensible, món intel•ligible, bé, raó, doxa, episteme, universal, absolut, dualisme, reminiscència, transmigració, mimesi, methexis, virtut i justícia, entre d’altres.

2.1.2. Entén i explica amb claredat, tant en el llenguatge oral com en l'escrit, les teories fonamentals de la filosofia de Plató, i analitza la relació entre realitat i coneixement, la concepció dualista de l'ésser humà i la dimensió antropològica i política de la virtut.

2.1.3. Distingeix les respostes del corrent presocràtic en relació amb l'origen del cosmos, els conceptes fonamentals de la dialèctica de Sòcrates i el convencionalisme democràtic i el relativisme moral dels sofistes, i identifica els problemes de la filosofia antiga i els relaciona amb les solucions aportades per Plató.

2.1.4. Respecta l'esforç de la filosofia de Plató per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socials de la Grècia Antiga, valorant positivament el diàleg com a mètode filosòfic, el naixement de les utopies socials, el sentit del governant filòsof i la seva defensa de la inclusió de les dones en l'educació.

2.2. Explicar el sistema teleològic d’Aristòtil, enumerar-ne els conceptes i les tesis principals.

2.2.1. Utilitza amb rigor conceptes del marc del pensament de d'Aristòtil, com substància, ciència, metafísica, matèria, forma, potència, acte, causa, efecte, teleologia, lloc natural, inducció, deducció, abstracció, ànima, monisme, felicitat i virtut, entre d’altres.

2.2.2. Comprèn i explica amb claredat, tant en el llenguatge oral com en l'escrit, les teories fonamentals de la filosofia d'Aristòtil examinant la seva concepció de la metafísica i la física, el coneixement, l'ètica eudemonista i la política, i les compara amb les teories de Plató.

2.2.3. Descriu les respostes de la física de Demòcrit i identifica els problemes de la filosofia antiga i els relaciona amb les solucions aportades per Aristòtil.

2.2.4. Aprecia i raona l'esforç de la filosofia d'Aristòtil per contribuir al desenvolupament del pensament occidental valorant positivament el plantejament científic de les qüestions.

2.3. Reconéixer les distintes escoles ètiques sorgides en l’hel·lenisme com l’epicureisme, l’estoïcisme i l’escepticisme, enumerar-ne els conceptes i les tesis principals.

2.3.1. Descriu les respostes de les doctrines ètiques hel•lenístiques i identifica alguns dels grans èxits de la ciència alexandrina.

2.4. Relacionar la filosofia platònica i aristotèlica i comparar els punts en comú i les diferències respecte de la filosofia presocràtica i el gir antropològic de Sòcrates i els sofistes.


268

2.4.1. Distingeix les respostes del corrent presocràtic en relació amb l'origen del cosmos, els conceptes fonamentals de la dialèctica de Sòcrates i el convencionalisme democràtic i el relativisme moral dels sofistes, i identifica els problemes de la filosofia antiga i els relaciona amb les solucions aportades per Plató.

2.5. Relacionar la filosofia aristotèlica i comparar els punts en comú i les diferències respecte dl pensament de Plató i la física de Demòcrit. 2.5.1. Comprèn i explica amb claredat, tant en el llenguatge oral com en

l'escrit, les teories fonamentals de la filosofia d'Aristòtil examinant la seva concepció de la metafísica i la física, el coneixement, l'ètica eudemonista i la política, i les compara amb les teories de Plató.

2.6. Comparar les similituds i les diferències entre les distintes escoles ètiques sorgides en l’hel·lenisme, com ara l’epicureisme, l’estoïcisme i l’escepticisme, i exposar la repercussió dels grans científics hel·lenístics, el context sociohistòric i cultural de l’època i la gran importància per a occident de la Biblioteca d’Alexandria.

2.6.1. Descriu les respostes de les doctrines ètiques hel•lenístiques i identifica alguns dels grans èxits de la ciència alexandrina.

2.7. Explicar la influència del platonisme en el desenrotllament de les idees i els canvis socioculturals de la Grècia antiga i avaluar-ne críticament el discurs.

2.7.1. Respecta l'esforç de la filosofia de Plató per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socials de la Grècia Antiga, valorant positivament el diàleg com a mètode filosòfic, el naixement de les utopies socials, el sentit del governant filòsof i la seva defensa de la inclusió de les dones en l'educació.

2.8. Jutjar la influència de l’aristotelisme en el desenrotllament de les idees i els canvis socioculturals de la Grècia antiga.

2.8.1. Aprecia i raona l'esforç de la filosofia d'Aristòtil per contribuir al desenvolupament del pensament occidental valorant positivament el plantejament científic de les qüestions.

Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 3: La Filosofia medieval


El pensament cristià medieval · Cristianisme i filosofia. · Les relacions raó-fe. L’elaboració del pensament cristià en

la patrística. · Agustí d'Hipona. L’autor i el seu

context històric. La síntesi filosòfica de l’escolàstica. · L'escolàstica cristiana, la filosofia

islàmica i el pensament jueu. · Tomàs d’Aquino. L’autor i el seu

context filosòfic. · La crisi de l’escolàstica en el s. XIV:

el nominalisme de Guillem d’Ockam.

3.1. Explicar l’origen del pensament cristià i la seua trobada amb la filosofia a través de les enumeració dels conceptes i les idees fonamentals d’Agustí d'Hipona.

3.1.1. Explica l'encontre de la filosofia i la religió cristiana en els seus orígens a través de les tesis centrals del pensament d'Agustí d’Hipona.

3.2. Analitzar la síntesi de Tomàs d’Aquino, a través de les enumeración dels conceptes i idees fonamentals de l’autor.

3.2.1. Defineix conceptes de Tomàs d’Aquino, com raó, fe, veritat, Déu, essència, existència, creació, immortalitat, llei natural, llei positiva i precepte, entre d’altres, i els aplica amb rigor.

3.2.2. Entén i explica amb claredat, tant en el llenguatge oral com en l'escrit, les teories fonamentals de la filosofia de Tomàs d’Aquino, distingeix la relació entre fe i raó, les vies de demostració de l'existència de Déu i la llei moral i les compara amb les teories de la filosofia antiga.

3.2.3. Discrimina les respostes de l'agustinianisme, la filosofia àrab i jueva i el nominalisme, i identifica els problemes de la filosofia medieval i els relaciona amb les solucions aportades per Tomàs


269

d’Aquino. 3.2.4. Valora l'esforç de la filosofia de Tomàs d’Aquino per contribuir al

desenvolupament de les idees i als canvis socials de l'Edat Mitjana jutjant positivament la universalitat de la llei moral.

3.3. Descriure alguna de les teories centrals del pensament de Guillem d’Ockam i la separació de la raó i la fe.

3.3.1. Coneix les tesis centrals del nominalisme de Guillem d’Occam i la seva importància per a l'entrada en la modernitat.

3.4. Comparar les idees fonamentals d’Agustí d'Hipona amb les d’altres pares de l’Església. 3.4.1. Explica l'encontre de la filosofia i la religió cristiana en els seus

orígens a través de les tesis centrals del pensament d'Agustí d’Hipona. 3.5. Explicar la síntesi de Tomàs d’Aquino i relacionar-la i comparar-la

amb l’agustinisme, la filosofia àrab i jueua, i el nominalisme. 3.5.1. Discrimina les respostes de l'agustinianisme, la filosofia àrab i

jueva i el nominalisme, i identifica els problemes de la filosofia medieval i els relaciona amb les solucions aportades per Tomàs d’Aquino.

3.6. Relacionar el pensament d’Agustí d'Hipona i de Tomàs d’Aquino (la defensa de la llibertat, la veritat i el coneixement interior o la història) amb el desenrotllament de les idees i els canvis socioculturals que es van produir en l’Edat Mitjana i la reflexió crítica de Guillem d’Ockam, amb l’inici de la independència de la filosofia i el nou impuls per a la ciència moderna

3.6.1. Entén i explica amb claredat, tant en el llenguatge oral com en l'escrit, les teories fonamentals de la filosofia de Tomàs d’Aquino, distingint la relació entre fe i raó, les vies de demostració de l'existència de Déu i la llei moral, i les compara amb les teories de la filosofia antiga.

3.6.2. Valora l'esforç de la filosofia de Tomàs d’Aquino per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socials de l'Edat Mitjana jutjant positivament la universalitat de la llei moral.

Contingus i Criteris d’Avaluació del Bloc 4 : La Filosofia en la modernitat


El pensament renaixentista · La filosofia en el Renaixement: el

canvi del paradigma aristotèlic. · El realisme polític de Maquiavel. · La revolució científica. Racionalisme i empirisme: el

naixement de la modernitat. · Descartes. L’autor i el seu context

filosòfic i antropològic. · Hume i Locke. Els autors i el seu

context filosòfic. La Il·lustració: el triomf de la raó. · La Il·lustració francesa. Rousseau. · L'idealisme transcendental. Kant.

L’autor i el seu context filosòfic

4.1. Explicar el gir del pensament occidental que anticipa la modernitat que es dóna en el Renaixement i insistir en el nou humanisme, en la investigació dels prejuís del coneixement de F. Bacon, en les implicacions de la revolució científica, i enumerar les tesis fonamentals del realisme polític de N. Maquiavel.

4.1.1. Comprèn la importància intel•lectual del gir de pensament científic donat en el Renaixement i descriu les respostes de la filosofia humanista sobre la naturalesa humana.

4.1.2. Explica les idees eticopolítiques fonamentals de N. Maquiavel i les compara amb els sistemes eticopolítics anteriors.

4.2. Exposar les tesis del racionalisme de Descartes i enumerar-ne els conceptes i les tesis fonamentals.

4.2.1. Identifica conceptes de Descartes com, raó, certesa, mètode, dubte, hipòtesi, cogito, idea, substància i subjectivisme, entre d’altres, i els aplica amb rigor.

4.2.2. Comprèn i explica amb claredat, tant en el llenguatge oral com en l'escrit, les teories fonamentals de la filosofia de Descartes, analitzant


270

el mètode i la relació entre coneixement i realitat a partir del cogito i el dualisme en l'ésser humà, i les compara amb les teories de la filosofia antiga i medieval.

4.2.3. Identifica els problemes de la filosofia moderna i els relaciona amb les solucions aportades per Descartes.

4.2.4. Aprecia i raona l'esforç de la filosofia de Descartes per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socioculturals de l'Edat Moderna valorant positivament la universalitat de la raó cartesiana.

4.3. Identificar l’empirisme de Hume i Locke i enumerar-ne els conceptes i les tesis fonamentals.

4.3.1. Utilitza amb rigor conceptes de Hume, com escepticisme, crítica, experiència, percepció, immanència, associació, impressions, idees, hàbit, contradicció, causa, creença, sentiment, mèrit, utilitat, felicitat, contracte social, llibertat i deure, entre d’altres.

4.3.2. Entén i explica amb claredat, tant en el llenguatge oral com en l'escrit, les teories fonamentals de la filosofia de Hume distingint els principis i elements del coneixement respecte a la veritat, la crítica a la causalitat i a la substància i l'emotivisme moral, i les compara amb les teories de la filosofia antiga i medieval i el racionalisme modern.

4.3.3. Coneix i explica les idees centrals del liberalisme polític de Locke identificant els problemes de la filosofia moderna i les relaciona amb les solucions aportades per Hume.

4.3.4. Valora l'esforç de la filosofia de Hume per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socioculturals de l'Edat Moderna jutjant positivament la recerca de la felicitat col•lectiva.

4.4. Descriure els principals ideals dels il·lustrats francesos i enumerar-ne els conceptes i les tesis fonamentals.

4.4.1. Comprèn els ideals que van impulsar els il•lustrats francesos i explica el sentit i transcendència del pensament de Rousseau, la seva crítica social, la crítica a la civilització, l'estat de naturalesa, la defensa del contracte social i la voluntat general.

4.5. Identificar l’idealisme crític de Kant i enumerar-ne els conceptes i les tesis fonamentals.

4.5.1. Aplica conceptes de Kant, com sensibilitat, entesa, raó, crítica, transcendental, ciència, innat, judici, a priori, a posteriori, facultat, intuïció, categoria, il•lusió transcendental, idea, llei, fenomen, noümen, voluntat, deure, imperatiu, categòric, autonomia, postulat, llibertat, dignitat, persona, pau i pacte, entre d’altres, utilitzant-los amb rigor.

4.5.2. Entén i explica amb claredat, tant en el llenguatge oral com en l'escrit, les teories fonamentals de la filosofia de Kant analitzant les facultats i límits del coneixement, la llei moral i la pau perpètua, i les compara amb les teories de la filosofia antiga, medieval i moderna.

4.5.3. Descriu la teoria política de Rousseau identificant els problemes de la filosofia moderna i els relaciona amb les solucions aportades per Kant.

4.5.4. Respecta i raona l'esforç de la filosofia de Kant per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socioculturals de l'Edat Moderna valorant positivament la dignitat i la recerca de la pau entre les nacions.

4.6. Relacionar el gir del pensament occidental en el Renaixement, la investigació del coneixement de F. Bacon, les implicacions de la revolución científica i de N. Maquiavel.

4.6.1. Comprèn la importància intel•lectual del gir de pensament científic donat en el Renaixement i descriu les respostes de la filosofia humanista sobre la naturalesa humana.


271

4.6.2. Explica les idees eticopolítiques fonamentals de N. Maquiavel i les compara amb els sistemes eticopolítics anteriors.

4.7. Comparar les tesis fonamentals del racionalisme de Descartes, la filosofia humanista i el monisme panteista de Spinoza.

4.7.1. Comprèn i explica amb claredat, tant en el llenguatge oral com en l'escrit, les teories fonamentals de la filosofia de Descartes analitzant el mètode i la relació entre coneixement i realitat a partir del cogito i el dualisme en l'ésser humà, i les compara amb les teories de la filosofia antiga i medieval.

4.7.2. Identifica els problemes de la filosofia moderna i els relaciona amb les solucions aportades per Descartes.

4.8. Relacionar les tesis fonamentals de l’empirisme de Hume i les del liberalisme polític de Locke.

4.8.1. Entén i explica amb claredat, tant en el llenguatge oral com en l'escrit, les teories fonamentals de la filosofia de Hume distingint els principis i elements del coneixement respecte a la veritat, la crítica a la causalitat i a la substància i l'emotivisme moral, i les compara amb les teories de la filosofia antiga i medieval i el racionalisme modern.

4.8.2. Coneix i explica les idees centrals del liberalisme polític de Locke identificant els problemes de la filosofia moderna i els relaciona amb les solucions aportades per Hume.

4.9. Exposar els principals ideals dels il·lustrats francesos i aprofundir especialment en el pensament de J. J. Rousseau.

4.9.1. Comprèn els ideals que van impulsar els il•lustrats francesos i explica el sentit i transcendència del pensament de Rousseau, la seva crítica social, la crítica a la civilització, l'estat de naturalesa, la defensa del contracte social i la voluntat general.

4.10. Comparar les tesis fonamentals de l’idealisme crític de Kant amb el racionalisme de Descartes, l’empirisme de Hume i la filosofia il·lustrada de Rousseau.

4.10.1. Entén i explica amb claredat, tant en el llenguatge oral com en l'escrit, les teories fonamentals de la filosofia de Kant analitzant les facultats i límits del coneixement, la llei moral i la pau perpètua, i les compara amb les teories de la filosofia antiga, medieval i moderna.

4.10.2. Descriu la teoria política de Rousseau identificant els problemes de la filosofia moderna i els relaciona amb les solucions aportades per Kant.

4.11. Explicar la influència del racionalisme i l’empirisme en el desenrotllament de les idees i els canvis socioculturals de l’Edat Moderna.

4.11.1. Aprecia i raona l'esforç de la filosofia de Descartes per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socioculturals de l'Edat Moderna valorant positivament la universalitat de la raó cartesiana.

4.11.2. Valora l'esforç de la filosofia de Hume per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socioculturals de l'Edat Moderna jutjant positivament la recerca de la felicitat col•lectiva.

4.12. Explicar la importància del pensament de Rousseau i de Kant en el sorgiment de la democràcia i en el desenrotllament de les idees i els canvis socioculturals de l’Edat Moderna.

4.12.1. Respecta i raona l'esforç de la filosofia de Kant per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socioculturals de l'Edat Moderna valorant positivament la dignitat i la recerca de la pau entre les nacions.


272

Continguts i Criteris d’Avaluació del Bloc 5: La Filosofia contemporània


El segle XIX: el naixement d’una nova època.

· Marx. L’autor i el seu context filosòfic.

· Nietzsche. L’autor i el seu context filosòfic

La filosofia del S XX. · La filosofia espanyola: Unamuno,

Ortega, Zubiri. · Principals corrents del s. XX:

fenomenologia-hermenèutica, filosofia

analítica, Escola de Frankfurt. Últimes tendències en la filosofia · El pensament postmodern. · Noves filosofies: feminisme,

ecologisme, pacifisme, etc.

5.1. Explicar el materialisme històric de Marx i enumerar-ne els conceptes i les tesis fonamentals.

5.1.1. Identifica conceptes de Marx, com dialèctica, materialisme històric, praxi, alienació, infraestructura, superestructura, forces productives, mitjans de producció, lluita de classes, treball, plusvàlua i humanisme, entre d’altres, i els utilitza amb rigor.

5.1.2. Coneix i explica amb claredat, tant en el llenguatge oral com en l'escrit, les teories fonamentals de la filosofia de Marx examinant el materialisme històric, la crítica a l'idealisme, a l'alienació i a la ideologia i la seva visió humanista de l'individu.

5.1.3. Identifica els problemes de la filosofia contemporània i els relaciona amb les solucions aportades per Marx.

5.1.4. Valora l'esforç de la filosofia de Marx per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socials de l'Edat Contemporània jutjant positivament la defensa de la igualtat social.

5.2. Explicar el vitalisme de Nietzsche i enumerar-ne els conceptes i les tesis fonamentals.

5.2.1. Defineix conceptes de Nietzsche, com crítica, tragèdia, intuïció, metàfora, convenció, perspectiva, genealogia, transvaloració, nihilisme, superhome, voluntat de poder i etern retorn, entre d’altres, i els aplica amb rigor.

5.2.2. Entén i explica amb claredat, tant en el llenguatge oral com en l'escrit, les teories fonamentals de la filosofia de Nietzsche considerant la crítica a la metafísica, la moral, la ciència, la veritat com a metàfora i l'afirmació del superhome com a resultat de la inversió de valors i la voluntat de poder, i les compara amb les teories de la filosofia antiga, medieval, moderna i contemporània.

5.2.3. Distingeix les respostes de Schopenhauer en la seva afirmació de la voluntat identificant els problemes de la filosofia contemporània i els relaciona amb les solucions aportades per Nietzsche.

5.2.4. Aprecia l'esforç de la filosofia de Nietzsche per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socials de l'Edat Contemporània valorant positivament la defensa de la veritat i la llibertat.

5.3. Explicar les principals idees de la filosofia espanyola del s. XX, en especial el raciovitalisme d’Ortega i Gasset, i enumerar-ne els conceptes i les tesis fonamentals.

5.3.1. Utilitza amb rigor conceptes com objectivisme, ciència, europeïtzació, filosofia, món, circumstància, perspectiva, raó vital, raciovitalisme, vida, categoria, llibertat, idea, creença, història, raó històrica, generació, home-massa i home selecte, entre d’altres.

5.3.2. Comprèn i explica amb claredat, tant en el llenguatge oral com en l'escrit, les teories fonamentals de la filosofia i de l'anàlisi social d'Ortega y Gasset, i les relaciona amb postures filosòfiques com el realisme, el racionalisme, el vitalisme o l'existencialisme, entre d’altres.

5.3.3. Respecta l'esforç de la filosofia d'Ortega y Gasset per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socials i culturals de l'Edat Contemporània espanyola valorant positivament el seu compromís amb la defensa de la cultura i la democràcia.

5.4. Identificar les idees de les principals corrents de pensament del s. XX, en especial l’escola de Frankfurt, la fenomenologia-hermenèutica i la filosofia analítica, i enumerar-ne els conceptes i les tesis


273

fonamentals. 5.4.1. Identifica conceptes de Habermas, com coneixement, interès,

consens, veritat, enunciat, comunicació, desigualtat o món de la vida, i conceptes de la filosofia postmoderna, com desconstrucció, diferència, cultura, text, art i comunicació, entre s’altres, i els aplica amb rigor.

5.4.2. Entén i explica amb claredat, tant en el llenguatge oral com en l'escrit, les teories de la filosofia de Habermas distingint els interessos del coneixement i l'acció comunicativa i les teories fonamentals de la postmodernitat, analitzant la desconstrucció de la modernitat des de la multiplicitat de la societat de la comunicació i les teories fonamentals de la postmodernitat, i considerant la desconstrucció de la modernitat des de la multiplicitat de la societat de la comunicació.

5.4.3. Identifica i reflexiona sobre les respostes de la filosofia crítica de l'Escola de Frankfurt i reconeix els problemes de la filosofia contemporània.

5.4.4. Aprecia l'esforç de la filosofia de Habermas i del pensament postmodern per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socials de l'Edat Contemporània valorant positivament el seu esforç en la defensa del diàleg racional i el respecte a la diferència.

5.5. Comparar el materialisme històric de Marx amb l’idealisme de Hegel i amb Feuerbach.

5.5.1. Identifica els problemes de la filosofia contemporània i els relaciona amb les solucions aportades per Marx.

5.6. Relacionar el vitalisme de Nietzsche amb el vitalisme de Schopenhauer.

5.6.1. Distingeix les respostes de Schopenhauer en la seva afirmació de la voluntat identificant els problemes de la filosofia contemporània i relacionant-los amb les solucions aportades per Nietzsche.

5.7. Confrontar el raciovitalisme d’Ortega i Gasset amb figures de la filosofia espanyola (Unamuno o Zubiri) i del pensament europeu.

5.7.1. Comprèn i explica amb claredat, tant en el llenguatge oral com en l'escrit, les teories fonamentals de la filosofia i de l'anàlisi social d'Ortega y Gasset relacionant-les amb postures filosòfiques com el realisme, el racionalisme, el vitalisme o l'existencialisme, entre d’altres.

5.8. Contrastar la racionalitat dialògica de Habermas amb la filosofia crítica d’altres autors de l’escola de Frankfurt, així com amb els principals conceptes dels corrents de pensament del s. XX.

5.8.1. Identifica i reflexiona sobre les respostes de la filosofia crítica de l'Escola de Frankfurt i reconeix els problemes de la filosofia contemporània.

5.9. Explicar la influència del materialisme històric de Marx en el desenrotllament de les idees i els canvis socioculturals de l’edat contemporània.

5.9.1. Valora l'esforç de la filosofia de Marx per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socials de l'Edat Contemporània jutjant positivament la defensa de la igualtat social.

5.10. Detectar la influència del vitalisme de Nietzche en el desenrotllament de les idees i els canvis socioculturals de l’edat contemporània.

5.10.1. Aprecia l'esforç de la filosofia de Nietzsche per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socials de l'Edat Contemporània valorant positivament la defensa de la veritat i la llibertat.

5.11. Explicar les influències que rep Ortega i Gasset i la repercussió del


274

seu pensament en el desenrotllament de les idees i la regeneració social, cultural i política d’Espanya.

5.12. Reconéixer la influència de les idees de les principals corrents de pensament del s. XX, en especial de l’escola de Frankfurt, en el desenrotllament de les idees i els canvis socioculturals de l’edat contemporània.

5.12.1. Aprecia l'esforç de la filosofia de Habermas i del pensament postmodern per contribuir al desenvolupament de les idees i als canvis socials de l'Edat Contemporània valorant positivament el seu esforç en la defensa del diàleg racional i el respecte a la diferència.

5.12.2. Coneix les tesis característiques del pensament postmodern com la crítica a la raó il•lustrada, a la idea de progrés, el pensament totalitzador, la trivialització de l'existència, l’ocàs del deure o la pèrdua del subjecte davant la cultura de masses, entre d’altres.

5.13. Avaluar la repercussió dels filòsofs postmoderns en el pensament actual i en el desenrotllament de la cultura contemporània.

5.13.1. Coneix les tesis característiques del pensament postmodern com la crítica a la raó il•lustrada, a la idea de progrés, el pensament totalitzador, la trivialització de l'existència, l’ocàs del deure o la pèrdua del subjecte davant la cultura de masses, entre d’altres.

5.13.2. Explica i argumenta sobre les principals tesis de filòsofs postmoderns com Vattimo, Lyotard i Baudrillard reflexionant sobre la seva vigència actual.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DEL BATXILLERAT.

L'adquisició de competències és un llarg procés que abasta tota la vida de les persones. S'inicia en l'etapa acadèmica i prossegueix en la vida adulta. Però els anys de formació escolar són fonamentals per al posterior desenvolupament personal, social i professional.

Precisament per afavorir al màxim aquest desenvolupament, s'han identificat un grup de set competències, que, pel seu rol vertebrador, s'han denominat com a Competències Clau:

– Competència lingüística





– Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor






275

El seu desenvolupament s'articula al voltant de cinc components relacionats amb els seus àmbits d'aplicació o dimensions:

– El component lingüístic se centra, principalment, en les dimensions lèxica, gramatical, semàntica, fonològica, ortogràfica i ortològica.

– El component pragmaticodiscursiu contempla les dimensions relacionades amb l'aplicació del llenguatge i els discursos en contextos comunicatius concrets.






La competència matemàtica implica la capacitat d'aplicar el raonament matemàtic i les seves eines per descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Aquesta competència requereix coneixements sobre:





– L'aplicació de les eines i coneixements matemàtics en diferents contextos personals, socials, professionals o científics.

– La realització de judicis fonamentats i de cadenes argumentals en la realització de càlculs.




– L'espai i la forma inclouen fenòmens del nostre entorn visual i físic com propietats, posicions d'objectes o descodificació d'informació visual.

– El canvi i les relacions se centren en els objectes i les circumstàncies en què aquests s'interrelacionen.


276

– La incertesa i les dades són un element central de l'anàlisi matemàtic present en diferents moments del procés de resolució de problemes.


Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic que afavoreix:

– La interacció responsable amb el medi natural a través d'accions tendents a la conservació del medi natural.


Els àmbits que han d’abordar-se per a l'adquisició de les competències en ciència i tecnologia són:

– Sistemes físics que estan associats al comportament de les substàncies en l'àmbit fisicoquímic.

– Sistemes biològics propis dels éssers vius dotats d'una complexitat orgànica que cal conèixer per preservar-los i evitar el seu deteriorament.

– Sistemes de la Terra i de l'espai des de la perspectiva geològica i cosmogònica, centrada en l'origen de l'univers i de la Terra.

– Sistemes tecnològics derivats, bàsicament, de l'aplicació dels sabers científics als usos quotidians d'instruments, màquines i eines.


La competència digital implica l'ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per afavorir el seu ús a l'entorn laboral, potenciar l'aprenentatge, gestionar el temps lliure i contribuir a la participació en la societat.

Per assolir aquests fins, el desenvolupament de la competència s'articula al voltant dels següents àmbits:

– La informació, particularment la gestió de la informació, el coneixement dels suports a través dels quals es difon i l'ús de motors de recerca.

– La comunicació, mitjançant el coneixement dels mitjans de comunicació digital i la utilització de paquets de software de comunicació

– La creació de contingut, centrat en l'ús de diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges) i programes o aplicacions per crear continguts.

– La seguretat, que implica conèixer els riscos associats a l'ús de les tecnologies o de recursos online i les estratègies o actituds adequades per evitar-los.

– La resolució de problemes, centrada en l'ús de dispositius digitals per resoldre problemes i la identificació de fonts per buscar ajuda teòrica o pràctica.


277

APRENDRE A APRENDRE

La competència aprendre a aprendre es caracteritza per l'habilitat per iniciar, organitzar i persistir en l'aprenentatge.

És una competència fonamental per facilitar l'aprenentatge al llarg de la vida i s'articula al voltant de:

– La capacitat per motivar-se per aprendre, que depèn de la curiositat i la consciència de la necessitat d'aprendre de l'alumnat.


Al seu torn, l'organització i gestió de l'aprenentatge es desenvolupa a través de dos aspectes clau de la competència per aprendre a aprendre:

– La comprensió de processos mentals implicats en l'aprenentatge: què se sap o desconeix i el coneixement de disciplines i estratègies per dur a terme una tasca.

– L'adquisició de destreses d'autoregulació i control fonamentats en el desenvolupament d'estratègies de planificació, revisió i avaluació.



La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu en relació amb la salut, tant física com mental, i a l'estil de vida saludable que l'afavoreix.



– La comprensió de conceptes bàsics relatius a l'individu, al grup, a l'organització del treball, a la igualtat i a la no-discriminació.


b) La competència cívica

La competència cívica es basa en el coneixement dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets civils. Aquest coneixement comporta, al seu torn:

– La comprensió de com es formulen aquests conceptes en la Constitució, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i altres declaracions internacionals.



278


La competència cívica comporta, també, el desenvolupament d'una sèrie de destreses que se centren en:

– L'habilitat per interactuar eficaçment en l'àmbit públic i per manifestar solidaritat i interès per resoldre els problemes que afectin a la comunitat.



SENTIT D'INICIATIVA I ESPERIT EMPRENEDOR

La competència sentit d'iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes, per a la qual cosa es requereix:


– Planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats i actituds necessaris amb criteri propi, amb la finalitat d'assolir l'objectiu previst.

Aquests fins s'assoleixen en la competència sentit d'iniciativa i esperit emprenedor a través dels següents àmbits:

– La capacitat creadora i d'innovació centrada en el desenvolupament de la creativitat, l'autoconeixement, l'autonomia, l'esforç i la iniciativa.

– La capacitat proactiva per gestionar projectes que implica destreses com la planificació, la gestió i presa de decisions o la resolució de problemes.

– La capacitat per gestionar el risc i la incertesa en diferents contextos i situacions.

– Les qualitats de lideratge i de treball, tant a nivell individual com formant part d’un equip o liderant-lo.

– El sentit crític i de la responsabilitat, especialment en tot allò que fa referència a l'assumpció de les pròpies responsabilitats.


La competència en consciència i expressions culturals s'articula al voltant dels aspectes següents:

– Conèixer les manifestacions culturals i artístiques i valorar-les com una font d'enriquiment personal i com a part del patrimoni dels pobles.


Aquests aspectes de la competència en consciència i expressions culturals es desenvolupa, al seu torn, a través de:


279




– L'interès per les obres artístiques i la participació en la vida cultural de la comunitat.


3.1. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT.

Aquesta educació filosòfica es basteix sobre coneixements, destreses i actituds que fan possible el domini d’aquestes competències de caire transversal (obtenció i ús d’informació, estructuració del coneixement, comunicació d’idees, competències socials i cíviques), o de caire més específic, com la definició de conceptes, la reflexió crítica i l’argumentació i fonamentació d’idees. En aquest sentit, el currículum de la matèria d’“Història de la Filosofia” s’ha volgut orientar de manera competencial, relacionant els seus continguts amb aspectes de l’experiència i l’existència humana, subratllant la seva connexió amb altres àmbits del saber i mostrant la implicació de l’activitat filosòfica en el debat sobre la problemàtica social i política del món actual. En definitiva aquesta matèria contribueix a desenvolupar en els alumnes la capacitat de preguntar i investigar determinats problemes importants per a la seva vida personal i col·lectiva.

La matèria d’“Història de la Filosofia” es presenta doncs com la continuació natural de l’assignatura de “Filosofia”, sobre la qual es basteix, continuació que es realitza a partir d’una perspectiva diacrònica bastida sobre alguns dels textos més significatius i rellevants de la història intel·lectual d’Occident. En aquest sentit, tot i que amb una dinàmica una mica diferent, aquesta matèria pretén consolidar les competències bàsiques que ja el curs anterior s’havien començat a resseguir.

Podem dir que partint de la tendència natural de totes les persones a formular-se preguntes sobre els temes que els preocupen i interessen, sobre les expectatives, projectes, problemes personals, familiars o col·lectius, quotidians o transcendents, la filosofia intenta reforçar aquesta tendència i dotar-la d’una metodologia adequada per aproximar-se a les respostes apropiades a aquestes preguntes.

I la millor manera de generar aquestes preguntes i de trobar diferents respostes és amb i a partir dels textos. Els textos són la millor il·lustració de les diferents corrents de pensament i, per tant, convé apropar-s’hi, llegir-los, interpretar-los i comentar-los. Però en aquest nivell educatiu no podem fer de l’erudició hermenèutica l’eix del programa de la matèria. És convenient, doncs, un apropament al pensament dels autors i les autores a través dels seus textos més accessibles i significatius, procurant mantenir viu l’interès dels alumnes per la matèria i atenent, en la mesura del possible, les peculiaritats que presenten com a alumnat de les diferents modalitats del batxillerat.

Sobre la base, doncs, d’una contextualització esquemàtica de caràcter historicocultural, la matèria d abordarà l’anàlisi d’alguns problemes tractats el curs anterior, explicats en el context dels corrents de pensament més importants de cada època, i tot això mitjançant una antologia no


280

massa extensa de textos que presentin de manera coherent i rellevant els problemes estudiats. Amb aquests recursos es pot completar aquest cicle d’educació filosòfica, coneixent la “Història de la Filosofia” en les seves grans línies de pensament, la qual cosa constitueix una base de formació humanística indispensable per a qualsevol alumne o alumna de batxillerat, amb independència de quines siguin les seves opcions futures.

L'aprenentatge de la Història de la Filosofia ha de contribuir a l'adquisició, per part dels alumnes i les alumnes, de les competències clau, tal com es recull en el Reial Decret 1105/2014 del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, de 26 de desembre, pel qual s'estableix el currículum bàsic de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat.

A continuació s'indiquen aquestes competències, segons l’ordre d’importància dins la matèria:

1) Comunicació lingüística

L'anàlisi de les diferents problemàtiques filosòfiques al llarg de la història de la filosofia contribuirà al desenvolupament de les habilitats lingüístiques per mitjà de la conceptualització, l’argumentació, l’exposició, el debat, la refutació o la defensa d'idees relacionades amb els continguts filosòfics estudiats. El procés de comunicació lingüística en aquest sentit es veurà incentivat per la necessitat de l’alumnat de documentar-se, comprendre, escoltar i expressar de manera correcta, oralment o per escrit, els continguts de l’assignatura. Això implicarà l'ús correcte i funcional del sistema simbòlic del llenguatge en una àrea específica del coneixement, la seva semàntica i la seva etimologia com a eines per a la transmissió i la recepció de conceptes precisos que resulten particularment rellevants per a l'estudi de la filosofia.

L'estudi dels diferents continguts de l’assignatura impulsarà el desenvolupament tant a nivell individual com col·lectiu de la comunicació lingüística. El domini del llenguatge tant en sentit general com en sentit específic possibilitarà l'expressió oral i escrita amb fluïdesa comunicativa i la pràctica de les habilitats retòriques, amb la qual cosa s'afavorirà el desenvolupament cognitiu, metacognitiu i socioafectiu dels alumnes i les alumnes. Alhora, s’inclourà l'aprenentatge de continguts propis de les llengües modernes i clàssiques rellevants per a l'estudi dels conceptes tractats en la matèria.

2) Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

La història de la filosofia en sentit general es fonamenta en un enfocament interdisciplinari del pensament, que compta amb autors com Pitàgores, Descartes o Leibniz, per exemple, com alguns dels filòsofs matemàtics determinants per al desenvolupament de la cultura occidental. Més enllà de la dimensió estrictament acadèmica de la ciència i el càlcul, la filosofia s'ha nodrit de conceptes i procediments cientificomatemàtics al llarg de la seva història. La metafísica, per exemple, resulta impossible de concebre sense un fonament lògic, i corrents de pensament com l'empirisme, el racionalisme, el positivisme o el neopositivisme s’han vist influenciats de manera determinant pel desenvolupament de la ciència i les matemàtiques. El debat bioètic, també, inclou avui actituds i valors relacionats amb la ciència i la tecnologia i les seves implicacions socials.

Citem algunes matèries objecte d'estudi de la filosofia a partir de les quals s’impulsa el desenvolupament d'aquesta competència: els sistemes físics, l'estudi de la realitat, la forma i la


281

substància, els sistemes biòtics i la dimensió biològica de l'ésser humà, els sistemes de la terra i de l'espai des de l'origen de l'univers fins avui, així com la seva projecció futura, els sistemes tecnològics pròpiament dits i el seu impacte social com a catalitzadors de l’evolució humana.

3) Competència digital

Les possibilitats que obre el desenvolupament de les competències digitals, avui, tant per a l'aprenentatge com per al desenvolupament del saber filosòfic pròpiament dit, són irrefutables. Així, aquesta competència propicia el desenvolupament de la faceta creativa i, concretament, la capacitat de l'alumnat per expressar diferents arguments filosòfics en diversos formats digitals amb espontaneïtat i amb intenció estètica. L'anàlisi del discurs filosòfic pot desenvolupar-se a través del domini i l’ús crític de les tecnologies de la informació, un àmbit que pot incidir en l’aprofundiment de la llibertat d'expressió i el dret a la privacitat. En aquest sentit, el desenvolupament d'aquesta competència impulsarà el valor de la comunicació per a l'aprenentatge i l’assoliment d’objectius de treball, així com la reflexió entorn a l’ús del temps lliure, la socialització i el desenvolupament d'una actitud crítica davant l'ús propagandístic, totalitari o discriminatori dels continguts.

4) Aprendre a aprendre

Sense cap dubte, el desenvolupament d'aquesta competència podria ser formulat com un exercici filosòfic pròpiament dit. El desenvolupament de la filosofia al llarg de la història s’ha caracteritzat precisament per l'habilitat per iniciar, organitzar i persistir en l'aprenentatge d'uns continguts i unes formulacions específiques pròpies d'unes escoles o autors determinats. A través del treball dels continguts filosòfics específics es propicia el qüestionament tant de la realitat exterior del nostre context personal i quotidià com de les nostres pròpies formulacions i el nostre creixement intern com a individus. Els processos d'anàlisi i comparació de continguts resulten en aquest sentit determinants i donen lloc a la construcció d'un mapa personal que pren cos en ser contrastat amb els altres. La transmissió de continguts de l'àmbit de la filosofia com a part integrant d'un procés d'aprenentatge contribueix al creixement personal i, alhora, fomenta i potencia els valors de la convivència humana universal.

5) Competències socials i cíviques

Al llarg de la història de la filosofia s’han tractat problemàtiques que impliquen l'ètica i la política. Múltiples autors han tributat formulacions en aquest àmbit, de manera que l’estudi d’aquestes teories, tant a nivell històric com en el context actual, potenciarà l'exercici d'aquestes competències tot aprofundint en aspectes claus de la participació democràtica, tant en l'àmbit públic com l’àmbit privat, i prepararà els alumnes i les alumnes per a l’exercici responsable dels drets i deures de ciutadania.

La idealització de la democràcia liberal obvia el fet que aquest és un concepte molt antic la posada en pràctica del qual és, en realitat, relativament recent. En aquest sentit, els valors cívics compresos en els criteris d'avaluació inclouen la comunicació constructiva, la tolerància envers aquell que és tolerant, l'assertivitat, la confiança realista i l'empatia amb qui s'esforça per integrar i integrar-se. A fi de contextualitzar-ne el treball en el present, a més a més dels textos pròpiament filosòfics, seran obres a tenir en compte tant la Constitució espanyola com la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, que mostren un elaborat contrast crític en la pràctica de conceptes com democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils en el


282

marc d'un context demogràfic multicultural i complex. Aquest enfocament donarà lloc a una anàlisi en temps present de les problemàtiques socials i cíviques en el marc del qüestionament eticofilosòfic de la relació entre l’haver d’ésser i l’ésser.

6) Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

Dins dels plantejaments filosòfics que poguessin contribuir al desenvolupament d’aquesta competència, resulta particularment il·lustrativa la màxima aristotèlica “de la potencialitat a l’acte”. L'enfrontament amb el contingut dels textos filosòfics i el fet de repensar les problemàtiques que aquests plantegen situen l'estudiant davant disjuntives a les quals hauria de respondre amb iniciativa personal i que l’obliguen a desenvolupar el seu esperit emprenedor per tal de trobar solucions a qüestions tant teòriques com d'implicació pràctica. Així, els plantejaments filosòfics impliquen la projecció de l'individu a nivell personal i social, així com en els àmbits acadèmic, laboral, periodístic, polític, associatiu, etc, a partir de l'estudi dels diferents autors i escoles filosòfiques. En aquest sentit, l'ètica i la filosofia aplicats en aquesta competència procuraran reconduir els projectes i l'aprofitament d'oportunitats en funció d'un interès de solidaritat universal realista i no solament grupal o etnocèntric i es treballaran punts de vista procedents de les principals branques de la filosofia.

7) Consciència i expressions culturals

La filosofia no ha estat al llarg de la història una disciplina de mera erudició abstracta, sinó que ha implicat sovint el qüestionament directe d’aspectes directament relacionats amb la vida quotidiana i el desenvolupament de la consciència i les expressions culturals. La transversalitat que caracteritza la filosofia ofereix en aquest àmbit dues facetes complementàries i, en ocasions, antagòniques. D’una banda, s'aborda l'estudi en termes abstractes de l'obra de pensadors i de contextos culturals radicats en diferents etapes de la història, i, d’altra banda, l'anàlisi i possible aplicació d’aquesta herència s’adreça a la realitat de la societat en temps present. Els qüestionaments plantejats per autors de les escoles filosòfiques de l'antiga Grècia o de l’antiga Roma, com a herències universals per a Occident, les filosofies de l'edat mitjana o de l'època moderna, la filosofia alemanya, anglosaxona, hispanomusulmana o hispanojueva, o la postmodernitat francesa, per exemple, són béns culturals i expressions que concentren en les seves formulacions les inquietuds d'una nació, una cultura, una generació o una època.

3.2. HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA: CONCRECIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU

L'aprenentatge de la història de la filosofia se centrarà en el desenvolupament dels següents objectius competencials per a cadascuna de les competències:


– Aplicar diferents estratègies de comprensió, anàlisi i valoració de textos.

– Comprendre i compondre textos com a mitjà per optimitzar l'aprenentatge i la reflexió sobre diferents teories filosòfiques.

– Familiaritzar-se amb el lèxic propi de l’àrea i entendre les diferents accepcions d'un mateix terme en funció del context filosòfic en què s’utilitza.


283

– Definir conceptes fent ús del llenguatge específic de l’àrea.

– Comunicar-se argumentant les idees pròpies i respectant els torns de paraula dins d'un grup.

– Escoltar les opinions diferents a la pròpia amb respecte, sensibilitat i esperit crític.

– Exposar opinions de forma argumentada al llarg d'un debat.

– Recórrer a l'ús actiu de mecanismes que permeten l’ampliació i la consolidació del vocabulari.

– Aprendre a reconèixer el significat d'un terme a partir del seu context.

– Identificar l’etimologia de diferents termes filosòfics i aproximar-se a altres llengües a partir de l'anàlisi etimològic.

– Valorar la llengua, i l’ús acurat d’aquesta, com a instrument bàsic de reflexió i desenvolupament personal.


– Contextualitzar les obres, teories i textos filosòfics en el seu moment històric i d’acord amb la realitat social, cultural i filosòfica en què van sorgir.

– Apreciar la filosofia com a mitjà de reflexió sobre l'ésser humà i com a instrument de coneixement d’una cultura i una societat específiques.

– Valorar la dimensió literària de la filosofia a partir de la forma, l'estil i l'ús del llenguatge dels diferents textos filosòfics.

– Aproximar-se als temes recurrents de la història de la filosofia i reconèixer-los com a expressió de les inquietuds i preocupacions pròpies de l'ésser humà.

– Apreciar manifestacions artístiques com la literatura, la música, la pintura o el cine a partir de criteris d’anàlisi i reflexió propis de la filosofia.


– Identificar i reflexionar sobre diferents problemàtiques ètiques, morals i polítiques tractades al llarg de la història de la filosofia.

– Aplicar coneixements de l’ètica i la filosofia política desenvolupats en diferents moments de la història de la filosofia a la reflexió o resolució de problemes del món actual.

– Relacionar-se amb persones pertanyents a altres comunitats lingüístiques i conviure-hi.

– Eradicar els usos discriminatoris del llenguatge a partir de la detecció de prejudicis i imatges estereotipades del món.

– Realitzar activitats en grup i aprendre de les aportacions realitzades per altres persones.

– Expressar-se de forma assertiva i mostrar una actitud favorable al diàleg i al treball cooperatiu.

– Valorar la reflexió filosòfica i diferents teories i propostes filosòfiques com a instruments per millorar la nostra capacitat per conèixer la realitat social i millorar la convivència amb les persones del nostre entorn.

–


284


– Analitzar de forma crítica la informació rebuda a través dels mitjans de comunicació i Internet.

– Aplicar coneixements, habilitats i procediments propis de la filosofia a l’anàlisi crítica de la informació dels mitjans de comunicació i Internet.

– Proporcionar coneixements i destreses per a la recerca d'informació rellevant.

– Recórrer a suports electrònics en el procés d'escriptura.

– Adquirir habilitats per a la reutilització de la informació en la producció de textos orals i escrits propis.

– Utilitzar adequadament les biblioteques i Internet.

Competència per aprendre a aprendre

– Identificar la idea principal d'un text i resumir-ne el contingut.

– Relacionar obres o textos filosòfics de diferent índole i extensió amb un autor, una teoria filosòfica o un determinat context cultural, social o filosòfic.

– Comparar entre si diferents teories o autors filosòfics i les propostes diverses que realitzen sobre una mateixa problemàtica filosòfica i extreure’n conclusions.

– Desenvolupar el gust per l'aprenentatge continu i l'actualització permanent.

– Limitar les pròpies opinions o coneixements amb altres fonts de coneixement o opinió.

– Plantejar solucions a problemes complexos a partir d' una anàlisi prèvia exhaustiva.

Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

– Valorar la filosofia, les qüestions abordades al llarg de la història de la filosofia i els procediments d’anàlisi i reflexió filosòfics com a instruments d'autoconeixement i desenvolupament personal.

– Formar-se i expressar una opinió pròpia sobre qüestions filosòfiques de diversa índole i sobre qüestions d'actualitat o de la pròpia realitat quotidiana.

– Analitzar i resoldre problemes, traçar plans i emprendre processos de decisió.

– Realitzar petites investigacions de forma autònoma.

– Analitzar críticament els propis valors, prejudicis i opinions.

– Valorar críticament la nostra interacció amb el medi social.


– Comprendre l'origen filosòfic de diferents disciplines científiques.

– Identificar diferents formes d'entendre la ciència i interpretar el món al llarg de la història de la filosofia.

– Reconèixer diferents branques de la filosofia relacionades amb les ciències o les matemàtiques i comprendre la seva evolució al llarg de la història.


285

– Valorar l’aplicació de procediments d’anàlisi i reflexió filosòfics com instruments aplicables a diferents àrees del saber matemàtic i científic.

– Desenvolupar actituds d’interès pel coneixement de diferents matèries i ciències a través de la lectura i la reflexió filosòfica.

– Analitzar, comprendre i transmetre informació relativa a diferents àmbits de les ciències naturals i socials.

3.3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES I INDICADORS


INDICADORS DESCRIPTORS

1. Expressar i comprendre textos orals. Captar el sentit de les expressions orals: ordres, explicacions, indicacions, relats…

Expressar oralment de manera ordenada i clara qualsevol mena d'informació.

Desenvolupar la dicció, l'expressivitat i la capacitat per representar textos literaris.

2. Llegir i comprendre textos. Gaudir amb la lectura.

Entendre textos en una lectura comprensiva.

Utilitzar estratègies per comprendre.

Desenvolupar l'afició per la lectura.

Adquirir hàbits de lectura de forma autònoma.

3. Redactar textos breus. Escriure textos a partir del coneixement de les tipologies textuals i l'aplicació de pautes.

Utilitzar estratègies per redactar correctament un text.

Emprar les tecnologies de la informació en la redacció i presentació de textos.

4. Identificar i aplicar els aspectes bàsics de la llengua.

Conèixer els elements de la comunicació.

Assumir la importància del coneixement gramatical i la seva aplicació.

Familiaritzar-se amb les estructures sintàctiques bàsiques de la llengua.

Assumir la importància de conèixer i usar correctament les normes ortogràfiques.

5. Desenvolupar la capacitat i l’interès per expressar-se en diverses llengües

Mantenir converses en altres llengües sobre temes quotidians en diferents contextos.

Valorar positivament la realitat plurilingüe.




1. Conèixer i usar elements matemàtics bàsics.

Aplicar les operacions a realitzar amb nombres sencers.

Establir relacions de proporcionalitat directa i inversa.

Conèixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics: operacions, magnituds, percentatges, proporcions, formes geomètriques, criteris de mesura i codificació numèrica, etc.

Expressar-se amb propietat emprant llenguatge matemàtic.

2. Desenvolupar el raonament logico-matemàtic

Realitzar argumentacions en qualsevol context amb esquemes logicomatemàtics.

Seguir passos lògics i d'operativitat matemàtica en la resolució de problemes.


286

3. Utilitzar conceptes i procediments matemàtics per resoldre problemes quotidians o de diferents àrees de coneixement.

Utilitzar tècniques de registre i de representació gràfica i numèrica.

Emprar escales i sistemes de representació.

Aplicar estratègies de resolució de problemes en situacions de la vida quotidiana.

Organitzar la informació utilitzant procediments matemàtics.

Aplicar tècniques d’orientació en mapes i plans.



1. Comprendre i explicar el món natural i tecnològic

Reconèixer els aspectes bàsics dels ecosistemes i el medi natural.

Desenvolupar la pròpia consciència mediambiental i pautes de consum sostenible.

Reconèixer la importància de la ciència en la nostra vida quotidiana.

2. Reconèixer els trets claus de la ciència i la tecnologia

Familiaritzar-se amb els criteris que ha de complir una vaig disciplina per ser considerada científica.

Assimilar els aspectes i elements bàsics d'una ciència i del coneixement científic.

3. Entendre i emprar el pensament, la metodologia i els coneixements científics.

Desenvolupar la capacitat per formular hipòtesis i teories de forma raonada.

Manejar els coneixements sobre el funcionament dels objectes i aparells per solucionar problemes i comprendre el que passa al voltant nostre.

Aplicar mètodes científics rigorosos per millorar la comprensió de la realitat circumdant en diferents àrees de coneixement.

Manejar els coneixements sobre ciència i tecnologia per solucionar problemes, comprendre el que passa al voltant nostre i respondre preguntes.



1. Interpretar la informació obtinguda per diversos mitjans i transformar-la en coneixement

Interpretar i utilitzar correctament la informació obtinguda d'Internet.

Realitzar petites investigacions o cerques d'informació.

2. Utilitzar correctament les TIC i els seus llenguatges

Emprar correctament diferents processadors de text.

Editar informació en fulls de càlcul per organitzar la informació.

Redactar i enviar correus electrònics.

Emprar presentacions digitals com a mitjà de suport en la transmissió de coneixements.

Aplicar criteris ètics en l'ús de les tecnologies.

3. Familiaritzar-se de forma crítica amb els mitjans de comunicació.

Utilitzar els diferents canals de comunicació audiovisual per transmetre informacions diverses.

Comprendre els missatges que vénen dels mitjans de comunicació.

Desenvolupar l'esperit crític davant els missatges publicitaris.

APRENDRE A APRENDRE


1. Regular les pròpies capacitats acadè-miques i d'aprenentatge.

Organitzar els espais i els temps dedicats a l'estudi i al treball de forma autònoma.

Desenvolupar estratègies que afavoreixin la comprensió rigorosa dels continguts.

Realitzar una autoavaluació dels processos d'aprenentatge i dels seus resultats.

2. Identificar i estimular les pròpies capacitats intel·lectuals i personals.

Aplicar estratègies per a la millora del pensament creatiu, crític, emocional, interdependent,

Identificar les inclinacions vocacionals i les pròpies motivacions.


287

Desenvolupar les diferents intel·ligències múltiples.




1. Desenvolupar les habilitats bàsiques de relació social.

Realitzar treballs i activitats de forma col·laborativa i cooperativa.

Dialogar en grup respectant les normes.

Desenvolupar actituds de respecte per les opinions i formes de ser alienes.

2. Assumir capacitats i sentiments d’empatia i solidaritat.

Adoptar una actitud flexible i dialogant en situacions problemàtiques.

Complir els acords adoptats.

Mostar disposició d'ajuda i solidaritat amb relació als problemes d'altres persones.

Analitzar les conseqüències de l'incompliment de les normes.

Desenvolupar actituds i estratègies de comunicació assertiva.

Reconèixer i potenciar les pròpies habilitats socials i d'empatia.



1. Conèixer i interpretar la realitat social en diferents escales: local, nacional i internacional

Conèixer les activitats humanes i adquirir una idea de la realitat històrica a partir de diferents fonts.

Identificar les implicacions que té viure en un estat social i democràtic de dret ratificat per una constitució.

Valorar positivament la democràcia i conèixer el seu funcionament i institucions bàsiques.

2. Desenvolupar l'exercici actiu de la ciutadania.

Aplicar drets i deures de la convivència ciutadana en el context de l'escola.

Assumir els valors i normes de convivència democràtics en diferents àmbits.



1. Desenvolupar la pròpia autonomia personal.

Prendre consciència de les pròpies capacitats i de les estratègies per potenciar-les.

Optimitzar recursos personals recolzant-se en les fortaleses pròpies.

Dirimir la necessitat d'ajuda en funció de la dificultat de la tasca.

Assumir les responsabilitats encomanades i saber donar-ne compte.

2. Entendre i assumir en què consisteix l'emprenedoria

Optimitzar l'ús de recursos materials i personals per a la consecució d'objectius.

Mostrar iniciativa personal per iniciar o promoure accions noves.

Assumir riscos en el desenvolupament de les tasques o projectes.

3. Assumir i potenciar la pròpia creativitat.

Adoptar una actitud de curiositat i de recerca de solucions imaginatives davant problemes diversos.

Realitzar investigacions i projectes de forma autònoma i creativa.


288



1. Conèixer i apreciar diferents manifestacions artístiques..

Conèixer i valorar els llenguatges artístics.

Descriure el contingut o la intencionalitat d'una obra artística.

Mostrar respecte pel patrimoni cultural mundial en les seves diferents vessants i cap a les persones que han contribuït al seu desenvolupament.

Gaudir de les manifestacions artístiques.

2. Realitzar diferents expressions culturals i artístiques

Emprar correctament diferents llenguatges artístics en l’elaboració de les pròpies produccions.

Apreciar la bellesa de les expressions artístiques i les manifestacions de creativitat i gust per estètica en l’àmbit quotidià.

Elaborar treballs i presentacions amb sentit estètica.

4. CONTINGUTS

4.1. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ DELS CONTINGUTS Tenint en compte que els objectius prioritaris d’aquesta matèria es resumeixen en la

comprensió de textos de certa densitat argumentativa i conceptual, en la capacitat d’expressió escrita de la temàtica en qüestió i en la consecució que els alumnes raonen progressivament les seues postures teòriques, s’hi proposen uns continguts que consisteixen en l’estudi de textos filosòfics que complagué determinats requisits: presentar un seqüència de pensament d’extensió mitjana i oferir una seqüència de problemes i de teories que, entrellaçats en la forma en què l’autor volgué fer-ho, els alumnes lectors hauran d’interpretar. Al mateix temps es pretén que els estudiants puguen accedir a la comprensió d’uns textos sense els quals no es intel·ligible ni la cultura en què se’ls socialitza, ni les maneres d’argumentar, ni els sistemes de valors.

S’indiquen a continuació els continguts bàsics de cada bloc (excepte el bloc 1 que és transversal) exigibles per aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC per al present curs.

BLOC 1

EL NAIXEMENT DE LA FILOSOFIA A GRÈCIA − Contextualització dels orígens de la filosofia d'Occident a Grècia. − Filòsofs presocràtics. − El pensament de Sòcrates. − Comprensió de qüestionaments filosòfics bàsics. − Anàlisi de textos representatius de la filosofia grega.

PLATÓ − Veritats i valors en Plató. − L’ètica del bé i el dualisme antropològic. − Relació entre allò sensible i allò intel·ligible en Plató. − Comprensió de la idea de justícia de Plató.


289

− Coneixement de la proposta política i la idea de república de Plató.

ARISTÒTIL − Crítica d'Aristòtil a l'idealisme. − La concepció de la política en Aristòtil. − La lògica d'Aristòtil. − La gnoseologia aristotèlica. − Filosofia i ciència hel·lenística.

BLOC 3

FILOSOFIA I CRISTIANISME. AGUSTÍ D’HIPONA − Principals representants del neoplatonisme filosòfic. − Conceptualització de la relació entre raó i fe. − Relació entre cristianisme i fonaments de la filosofia a Occident. − Fonamentació filosòfica de la patrística. − Conceptes bàsics de la filosofia d'Agustí d'Hipona.

L’ESCOLÀSTICA. DE TOMÀS D’AQUINO A GUILLEM D’OCKHAM − Contextualització de la filosofia a l'edat mitjana. − Etapes i autors principals de l’escolàstica cristiana i de l’escolàstica musulmana. − Principals conceptes filosòfics de Tomàs d'Aquino − Principals conceptes filosòfics de Guillem d’Ochkam. − Lectura i comentari de textos filosòfics escolàstics.

BLOC 4

DEL RENAIXEMENT AL RACIONALISME. DESCARTES − Caracteritzar el lloc de la ciència en el Renaixement. − La filosofia política en el Renaixement. − Exposició del mètode de Descartes. − Principals idees del racionalisme. − Rellevància de la filosofia en els orígens de la modernitat a Europa.

L'EMPIRISME. DE LOCKE A HUME − Comprensió de l'empirisme anglès com a alternativa al racionalisme innatista cartesià. − Principals conceptes de l'empirisme del sentit comú de Locke. − Caracterització de l'immaterialisme espiritualista de Berkeley. − Eficàcia i utilitat en l'ètica i la política de Hume. − La idea de Leviatan en Hobbes.

LA FILOSOFIA DE LA IL·LUSTRACIÓ. DE ROUSSEAU A KANT − Caracterització i contextualització de la filosofia de la Il·lustració. − El deisme de Voltaire com a fonament de la tolerància − Comprensió de la idea de contracte social de Rousseau. − El tractament de la raó en la crítica de Kant.


290

− L’ètica i la idea de pau perpètua en Kant.

BLOC 5

LA FILOSOFIA DE L'ERA INDUSTRIAL. DE MARX A STUART MILL − Principals avenços i canvis de l'era industrial i el seu impacte filosòfic. − Comprensió del lloc de la raó en l'idealisme alemany. − Anàlisi de la dialèctica de Hegel. − Principals conceptes desenvolupats per la crítica de Marx. − Principi d'utilitat i la seva rellevància moral en Stuart Mill.

NIETZSCHE − Rellevància de Schopenhauer i Wagner en el pensament de Nietzsche. − Anàlisi de la crítica de Nietzsche a la cultura occidental. − Definició d’allò apol·lini i allò dionisíac en Nietzsche. − Principals arguments vitalistes de la filosofia de Nietzsche. − Crítica a la idea de superhome de Nietzsche.

LA FILOSOFIA ESPANYOLA. ORTEGA Y GASSET − Rellevància d'Unamuno i Krause a la primera meitat del segle XX en Espanya. − Definició de la filosofia de la raó vital d'Ortega y Gasset. − La idea d'home-massa i la seva rellevància ètica i política per Ortega y Gasset. − La idea de raó poètica en María Zambrano. − La dimensió transcendental en Xavier Zubiri.

LA FILOSOFIA DEL NOSTRE TEMPS. HABERMAS I LA POSTMODERNITAT − Mort del subjecte i de l'autor segons Foucault i Barthes, respectivament. − Raó, totalitat i realitat en Lyotard, Wittgenstein, Derrida i Deleuze. − Consum i simulacre en Baudrillard. − Característiques del pensament dèbil segons Vattimo. − Ètica dialògica i teoria de l'acció comunicativa d'Habermas.


D’acord amb el currículom oficial establert el professorat d’aquest Departament concretarà els anteriors nuclis temàtics en les següents unitats didàctiques que se centraran en cadascun dels autors i obres proposades per la Comissió. S’indiquen a continuació les Unitats Didàctiques establertes pel DEPARTAMENT DIDÀCTIC per al present curs amb els autors escollits en cadascuna d’elles:

UNITAT 1. EL NAIXEMENT DE LA FILOSOFIA A GRÈCIA I. Els presocràtics 1. L'aurora del pensament 2. El problema de la fisis 3. L'ésser i l'esdevenir 4. El pluralisme


291

II. L'interés per allò humà 5. Els sofistes 6. Sòcrates UNITAT 2. PLATÓ I. El filòsof de les Idees 1. Una realitat transcendent 2. La teoria de la participació 3. Ciència i opinió II. Cos i ànima 4. El dualisme antropològic 5. L'ètica del bé III. La societat perfecta 6. La passió política de Plató 7. La cerca de la justícia UNITAT 3. ARISTÒTIL I. Una filosofia realista 1. La crítica de l'idealisme 2. El problema de l'ésser 3. El problema del canvi 4. La cosmologia II. L'animal amb logos 5. La lògica aristotèlica 6. L'ésser humà 7. El coneixement III. La cerca de la felicitat 8. Una ètica eudemonista 9. La política aristotèlica IV. El pensament després d'Aristòtil 10. La filosofia hel·lenística 11. La ciència hel·lenística UNITAT 4. FILOSOFIA I CRISTIANISME. AGUSTÍ D'HIPONA I. La filosofia a Roma 1. El pensament al món romà 2. El neoplatonisme II. Raó i fe 3. El cristianisme i la filosofia 4. Els pares de l'Església III. Agustí d'Hipona 5. La síntesi agustiniana 6. El pecat i la llibertat humana 7. La ciutat de Déu UNITAT 5. L'ESCOLÀSTICA. DE TOMÀS D'AQUINO A GUILLEM D'OCCAM I. La filosofia a l'Edat Mitjana


292

1. El desenvolupament del pensament medieval 2. Ramon Llull i el lul·lisme II. Tomàs d'Aquino. La culminació de l'Escolàstica 3. Déu i les criatures 4. Raó i fe 5. L'ésser humà 6. Llei natural i llei positiva III. Guillem d'Occam. La crisi de l'Escolàstica 7. La separació entre raó i fe 8. El nominalisme d'Occam UNITAT 6. DEL RENAIXEMENT AL RACIONALISME. DESCARTES I. El pensament renaixentista 1. Filosofia i humanisme 2. La filosofia política en el Renaixement 3. Ciència i filosofia II. El racionalisme 4. Els orígens de la modernitat 5. Déu en la filosofia cartesiana 6. La unitat de les ciències 7. La substància en Descartes 8. El racionalisme de Spinoza UNITAT 7. L'EMPIRISME. DE LOCKE A HUME I. La teoria empirista del coneixement 1. Coneixement i experiència 2. L'empirisme radical de Hume 3. La crítica a la idea de causalitat 4. La crítica a la metafísica 5. L'escepticisme de Hume 6. Una ètica emotivista II. La reflexió política en l'empirisme britànic 7. El gran Leviatan 8. El liberalisme polític en Locke 9. La teoria política de Hume UNITAT 8. LA FILOSOFIA DE LA IL·LUSTRACIÓ. DE ROUSSEAU A KANT I. El Segle de les Llums 1. Raó, tolerància i progrés 2. Rousseau: un il·lustrat atípic 3. El contracte social II. La filosofia kantiana 4. Sapere aude! 5. Què puc conéixer? 6. Què he de fer? 7. Què puc esperar? 8. La pau perpètua


293

UNITAT 9. LA FILOSOFIA DE L'ERA INDUSTRIAL. DE MARX A STUART MILL I. L'idealisme alemany 1. La cerca d'allò absolut 2. El sistema hegelià 3. La filosofia després de Hegel II. El pensament de Marx 4. El materialisme històric 5. Llibertat i alienació 6. Socialisme i filosofia 7. Vers una transformació revolucionària III. L'utilitarisme de Stuart Mill 8. En defensa de la llibertat UNITAT 10. NIETZSCHE I. La crítica a la cultura occidental 1. La filosofia del Romanticisme 2. Allò apol·lini i allò dionisíac 3. La crítica al coneixement i la metafísica 4. L'atac a la religió i la moral II. La proposta vitalista 5. La voluntat de poder 6. L'etern retorn 7. El superhome UNITAT 11. LA FILOSOFIA ESPANYOLA. ORTEGA Y GASSET I. El problema d'Espanya i la raó vital 1. El problema d'Espanya 2. El tema del nostre temps 3. La vida, realitat radical 4. El perspectivisme d'Ortega II. L'individu i la massa 5. Vida i vocació 6. La història i les generacions 7. La rebel·lió de les masses III. La filosofia a Espanya després d'Ortega 8. Els deixebles d'Ortega 9. María Zambrano 10. Xavier Zubiri 11. La filosofia a Espanya des de la segona meitat del segle XX UNITAT 12. LA FILOSOFIA DEL NOSTRE TEMPS. HABERMAS I LA POSTMODERNITAT I. La crisi de la postmodernitat 1. Camins del pensament contemporani 2. El pensament de la postmodernitat 3. Identitat i diferència. Derrida i Deleuze 4. La condició postmoderna. Lyotard


294

5. L'ocàs de la veritat. Vattimo 6. Consum i simulacre. Baudrillard II. Habermas i la raó dialògica 7. L'Escola de Frankfurt 8. La teoria de l'acció comunicativa 9. Vers una ètica dialògica 10. Participació, consens i democràcia 11. La filosofia del segle XXI

5.1. TEMPORALITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. La temporalització que s’ha realitzat de les Unitats Didàctiques ha estat la següent:

PRIMERA AVALUACIÓ: 1 a 4

SEGONA AVALUACIÓ: 5 a 8.

TERCERA AVALUACIÓ: 9 a 12.

6. METODOLOGIA: ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.




b) Lògica interna disciplinar: a partir de l’anàlisi de l’estructura pròpia de l’àrea de coneixements filosòfics, s’introduiran diferents estratègies d’aprenentatge segons la naturalesa del contingut.



295

d) Alumnes: adequació a la maduresa (condicions psicològiques) dels subjectes als que va dirigit l’aprenentatge, així com als seus interessos, necessitats i opinions sobre què i com aprendre, de forma que es creen situacions d’aprenentatge motivadores. A més, s’estructuraran les activitats d’aprenentatge de manera que s’expliciten les tasques concretes i específiques a complir (i les seues fases/passos).

e) Currículum: atenció al currículum (continguts didàctics) vigent en cada etapa educativa.




6.2. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES. En definitiva, no creem en l’existència d’un només mètode (l’”ideal”), ni en una única i




Entre les estratègies metodològiques més adequades a la seua aplicació en les aules del Centre, destaquen les següents: lectura de textos filosòfics curt, visionat de pel·lícules, comentaris de textos, lectura i reflexió sobre un llibre de lectura, solució de problemes o dilemes filosòfics i ètics , elaboració del quadern de l’alumnat, treball en equip, classe magistral, etc.




296

És per això que allò central de la dinàmica que seguirem consisteix en el treball dels materials didàctics proporcionats que seran treballats prèviament casa per part dels discents; ja a classe es treballarà el material proporcionat -parcialment- per grups, ja que sàpiguen fer-ho així és un dels objectius procedimentals establerts; amb posterioritat d’aquest treball per grups, i ja de manera conjunta, els alumnes debatran aquest material per tal tant d'analitzar críticament aquests materials, com per a obtenir les conclusions escaients. El protagonisme principal recau doncs sobre els alumnes i les alumnes, mentre que el professor manté un paper menys protagonista. El professor desenvolupa un paper important previ en la selecció i preparació dels textos treballats, i un paper també important per a encaminar les sessions de manera adequada, aclarint sobretot els dubtes originats.


• Lectura dels textos corresponents de cada autor.

• Comentari i anàlisi de textos.

• Lectura directa dels materials preparats pel DEPARTAMENT DIDÀCTIC, i posterior contestació a les respostes plantejades.

• Debat i discussió a classe d’aquests materials.

• Elaboració d'esquemes i resums.

• Elaboració d’una quaderns de l’alumne com a reflex viu del treball realitzat.

• Elaboració de redaccions i dissertacions sobre els problemes plantejats a classe, així com contestar raonadament les preguntes que es facen als diferents controls

La dinàmica general de les classes serà el treball dels materials didàctics que seran treballats de forma autònoma, a casa, per l’alumnat; a classe es treballaran els textos prèviament llegits en base a les respostes de les qüestions que sobre ell se formulen.

7. AVALUACIÓ.

7.1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC concreta, de entre els criteris d'avaluació abans referits,

els següent com a criteris generals a destacar: els següents criteris d’avaluació:

1. Conéixer i manejar correctament el vocabulari filosòfic bàsic adquirit al llarg del cicle complet de formació filosòfica.

Amb aquest criteri, es tracta de valorar si l’alumne o l’alumna posseeix una estructura


297

conceptual suficient per poder emprar amb propietat i rigor els principals termes i conceptes filosòfics.

2. Relacionar els problemes filosòfics estudiats amb les condicions històriques, socials i culturals en les quals van sorgir i a les quals van intentar donar resposta.

La intenció d’aquest criteri és comprovar la capacitat per a situar les qüestions filosòfiques estudiades en el marc històric, social i cultural en el qual sorgeixen, comparant i diferenciant el saber filosòfic d’alnes tres manifestacions culturals (mite, ciència, religió, literatura, etc.) que apareixen en el mateix context, i analitzant la relació existent entre els plantejaments i propostes filosòfics i els problemes i necessitats de la societat del seu temps.

3. Exposar, de manera clara i ordenada, situant-les cronològicament, les grans línies problemàtiques i sistemàtiques dels filòsofs que s’han estudiat de manera analítica.

Aquest criteri tracta de valorar la capacitat de comprendre i relacionar entre si els distints punts de vista que han adoptat els filòsofs estudiats sobre els principals problemes filosòfics que s’han tractat al llarg de la història, utilitzant arguments distints sobre un mateix tema, o bé teories complementàries, o que es neguen mútuament.

4. Analitzar el contingut de textos filosòfics de les obres estudiades en el curs, atenent la identificació dels seus elements fonamentals (problemes, conceptes i termes específics) i de la seua estructura expositiva (tesi, arguments, conclusions).

Aquest criteri tracta d’avaluar la capacitat de compressió de textos d’una certa densitat conceptual i argumentativa per mitjà de la identificació dels problemes que en estos es plantegen, l’explicació dels conceptes i termes específics, així com el reconeixement de les proposicions i arguments que recolzen les tesis mantingudes i les conclusions derivades d’aquests. Tot això permet valorar el progrés dels estudiants en la comprensió del significat dels textos filosòfics com a productes de l’exercici de la reflexió rigorosa i no com a meres opinions.

5. Interpretar el sentit d’un text filosòfic relacionant-lo amb el seu context teòric i social, i diferenciant les propostes que conté d’altres posicions possibles sobre el mateix tema.

Aquest criteri tracta de valorar la capacitat per a explicar, amb paraules pròpies i de manera argumentada, el sentit d’un text filosòfic, utilitzant per a això la informació obtinguda sobre l’autor, el context sociocultural en el qual sorgeixen els problemes que el text planteja i sobre altres maneres de respondre a eixos mateixos problemes. Es tracta, per tant, d’avaluar la competència argumentativa i la capacitat per a integrar informacions diverses, més que l’encert de les interpretacions.

6. Comentar i enjudiciar críticament un text filosòfic identificant els supòsits implícits que el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seues aportacions, comparant-lo, si és el cas, amb altres textos de distintes èpoques i autors que tinguen relació.

Aquest criteri pretén avaluar la capacitat dels estudiants per a enriquir progressivament la seua comprensió i interpretació dels textos filosòfics examinats, així com la relació


298

dialògica que són capaços d’establir entre passat i present. El plantejament de determinades activitats els ajudarà a apreciar la coherència teòrica i argumentativa de les posicions analitzades, a descobrir supòsits (creences, interessos, propòsits...) en aquests i a reconèixer la presència de concepcions del passat tant en les interpretacions filosòfiques del present com en les seues pròpies.

7. Recollir informació rellevant, organitzar-la elaborant un treball monogràfic i exposar-lo de manera crítica, sobre el pensament d’un filòsof, el contingut d’una de les obres analitzades o sobre algun aspecte de la història del pensament filosòfic.

Amb aquest criteri es tracta de comprovar en quina mesura els estudiants són capaços de plantejar-se i realitzar un xicotet treball monogràfic, al llarg del curs, sobre algun dels continguts, que els permeta valorar el grau d’autonomia en la utilització de procediments de busca i selecció de la informació, així com les seues destreses expositives.

8. Ordenar i situar cronològicament els diversos autors, així com les seues obres i textos analitzats en el desenrotllament dels continguts, mostrant la implicació dels sistemes filosòfics en el desenrotllament històric de les idees i dels canvis socials i reconeixent la permanència i historicitat de les propostes filosòfiques.

Es pretén avaluar amb aquest criteri la capacitat per a situar en el moment històric corresponent els autors, les seues obres i els textos estudiats, així com per a reconèixer i identificar la similitud o la discrepància dels seus plantejaments i el valor de les seues aportacions en la configuració de la mentalitat del nostre temps.

9. Participar en debats sobre algun problema filosòfic del present que suscite l’interés dels estudiants, aportant les seues pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions del passat que hagen sigut estudiades.

Amb aquest criteri es pretén comprovar la capacitat desenrotllada per a establir relacions entre la manera de plantejar filosòficament algun dels problemes del nostre temps i altres formulacions d’aquest en èpoques passades. Així mateix, la utilització del debat permet avaluar la competència per a mantenir amb arguments les pròpies posicions en un diàleg col·lectiu, lliure i racional, També permet valorar els elements bàsics que articulen la seua argumentació, les tesis filosòfiques o científiques emprades en el seu desenrotllament i els punts de suport que pren per a sustentar les tesis emeses en les seues conclusions.

10. Elaborar, individualment o en equip, un resum de la Història de la Filosofia, exposant les relacions, semblances i diferències entre els distints sistemes estudiats.

Amb aquest criteri, es tracta de comprovar la capacitat per a conéixer els grans períodes en què es divideix la història de la filosofia occidental, així com per a comprendre les distintes solucions que s’han proposat als mateixos problemes filosòfics.


299

7.2. ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera indispensable per al procés educatiu afavorir


Per fer-ho aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC seguirà les següents estratègies:









no seria possible és la de l’avaluació. Però l’avaluació no s’ha de confondre amb la qualificació. I no s’ha de confondre perquè les seus funcions, tot i que puguen coincidir no són les mateixes. En concret aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que les principals funcions de l’avaluació són les següents.

1. La funció bàsica de l’avaluació és comprovar si s’han aconseguit els objectius proposats i en quin grau, i a partir d’aquesta avaluació prendre dos tipus de decisions: Avaluar i qualificar els alumnes i avaluar les variables que intervenen en el procés d'ensenyança- aprenentatge.

2. Una altra funció important és la d’informar les persones interessades; aquesta informació


300

no té perquè restringir-se necessàriament a les qualificacions atorgades als alumnes.




L'influx positiu de l’avaluació en l’alumne depén en bona part de:





• Etc.


Des d’aquest punt de vista és clar que els criteris generals d’avaluació de l’assignatura han de ser doncs el clar referent que el docent ha de tenir present en el procés d’avaluació, sempre tenint present que donat el caràcter postobligatori del batxillerat l’alumne per a ser avaluat positivament ha d’haver assolit, al menys en el seu grau bàsic, totes les capacitats referenciades en el criteris 1, 2,3, 4 i 6 del punt 6.1 i almenys la meitat dels restant.




Al llarg de cada tema s’aniran realitzant una sèrie de treball o control sobre la matèria donada en aquest tema o en aqueixa avaluació, per tal d’aconseguir dades significatives sobre la marxa del procés d'ensenyament-aprenentatge. La qualificació global serà la resultant de la suma de les notes tractades de forma ponderada, i tal qualificació ha d’estar formulada a


301

partir de múltiples i diversos instruments d’avaluació

Durant aquest any es treballarà i es reflexionarà per tant a partir de les Unitats Didàctiques quatre és a dir, a partir dels sistemes conceptuals explicats:

1. Realitzar comentaris i anàlisis de textos.

2. Explicar els principals trets i continguts de cada autor i/o escola

3. Elaborar esquemes i resums.

4. Elaborar un quaderns de l’alumne com a reflex viu del treball realitzat.

5. Elaborar redaccions i dissertacions sobre els problemes plantejats a classe.

6. Entendre els contextos en que sorgeix cada sistema de pensament.

7.Exposar en públic aquells trets més significatius d'una teoria o autor


Aquell alumne/a que tinga un quadern valorat com a No-Apte (menys de 0'5punt) la primera vegada que es demane perdrà la possibilitat d'obtenir els dos punts i la següent vegada que se'l demane serà qualificat amb Apte, sense que aquest apte represente cap tipus de nota numèrica per sumar a la nota final. En cas que torne a ser qualificat de No Apte aquest tindria la consideració d'un negatiu (- 0'5punt) a descomptar de la nota final. Haurà de tenir-lo actualitzat per a la següent avaluació per tal de considerar-lo Apte.


- 1 punt. El quadern està complet, té una presentació acurada i ordenada, no presenta faltes d’ortografia o puntuació – o no son significatives -, les preguntes estan desenvolupades, i no conté incorreccions significatives. Les preguntes de major grau de complexitat estan realitzades.

- 0’75 punts. El quaderns està complet, les preguntes prou desenvolupades, però la presentació no és l’adequada, o és desordenada, o conté incorreccions, o presenta faltes d’ortografia o puntuació destacades.

- 0’5punts. Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions significatives , o la presentació no és gens adequada i és desordenada i/o conté faltes d’ortografia o puntuació.


- 0 punts. No s’ha lliurat el quadern dins el termini establert , o el que s’ha lliurat no


302

es pot considerar com a tal.

-


Els treballs parcials de cada avaluació ( que seran un 20% de la nota global) seran avaluats segons els següents criteris:

- Es valorarà la presentació dins el termini establert ( l’alumnat podrà lliurar els treballs fora de termini, però perdrà un punt per dia de retard; als cinc dies ja no serà admés).

- Als treballs ( comentaris, activitats, redaccions, vocabulari...) es valorarà la presentació, l’ordre, coherència i sintaxi correcta; la adequació del vocabulari utilitzat; la capacitat de síntesi i/o anàlisi; la claredat expositiva; les aportacions personals i relacions amb altres temes i/o autors; la recerca de materials complementaris i el seu ús adequat).

Pel que fa a l’examen o prova final es farà amb la mateixa estructura que plantegen les prova final de batxillerat per a la nostra assignatura, d’acord amb els criteris que s’indicaran més endavant, i representa un 60% de la nota. Es realitzaran tants exàmens per avaluació com es considere pertinent, però els pes de tots els exàmens no superarà el 50% de la nota de l'avaluació poden ponderant entre ells conforme ho considere convenient els Departament.

MODEL D’EXAMEN

A concretar quan es publique la legislació que el determine

La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les tres avaluacions serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga més d’un 4 als exàmens. Si no ha obtingut un 4, les altres notes no es comptabilitzen, i, per tant, la nota del butlletí correspondrà a un Insuficient.

Aquells alumnes que suspenguen una avaluació deuran seguir un pla de recuperació personalitzat que dictaminarà el professor per tal de recuperar els treballs avaluats negativament Si obtén més d’un 4 de nota en aquests treballs, se’ls farà la mitja amb les altres notes de l’avaluació corresponent . En el cas que allò que se suspenga siga l’examen o exàmens la recuperació consistirà en un nou examen.

La participació, l’interès de l’alumne/a per l’àrea i el desenvolupament de les classes tindran un pes a l’avaluació de l’alumne/a.




303












El professor/a valorarà amb un positiu (0’25 punts) aquells alumnes que destaquen a l’apartat de participació i interés, amb un màxim de 4 positius per avaluació (10% de la nota d'avaluació), en especial aquells que es presenten voluntaris per corregir les activitats participen de forma rellevant, ordenada i interessada en el desenvolupament de les classes i/o aporten materials o treballs voluntaris.

Per contra, el professor/a dissuadirà amb un negatiu (-0,5 punt, sense límit per avaluació) aquells que incórreguen en comportaments negatius enumerats a l’apartat anterior. Prèviament amonestarà a l’alumne verbalment pel seu comportament, en cas de reincidir serà sancionat amb els punts negatius corresponents.

La suma dels positius obtinguts per la participació de classe (1 punt com a màxim) representa el 10% restant de la qualificació global de l’alumne. Recordem que els punts negatius no tenen límit.

La nota de cada avaluació serà la suma ponderada de totes les qualificacions seguint el

següent criteri:


Participació/interés (1 punts) Quadern (1 punt) + Treballs durant l’avaluació (2 punts) + Examen(s) (6 punts) = 10 punts –negatius i sancions per conducta inapropiada

Els apercebiments o sancions per conducta inapropiada són el reflex en la nota de l’alumne d’aquelles conductes intolerables en l’àmbit educatiu, i que com a tal el Departament considera que han de tenir reflex en la nota de l’alumne. Cada apercebiment o sanció representa una minoració d’un 10% ( un punt) en la nota final d’avaluació. En concret es sancionarà


304

explícitament les següents conductes:



La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les tres avaluacions serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga més d’un 4 en cadascuna d’elles. Si no ha obtingut un 4 en alguna avaluació la nota al butlletí sempre serà Insuficient.

PÈRDUA DEL DRET A L’AVALUACIÓ CONTÍNUA: Tal i com consta al Reglament de Règim Interior aquell alumnat que durant una assignatura haja falta més d’un 15% de les classes de manera injustificada perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això significa que l’alumne deurà de realitzar una prova única de tota la matèria de l’avaluació que representarà el 100% de la nota. Aquesta prova serà realitzada en la segona quinzena del mes de maig. Si la pèrdua del dret a l’avaluació contínua es relativa a la 1ª o 2ª avaluació aquestes seran avaluades com a insuficients en el butlletí de notes i actes corresponents.

7.4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JUNY.

Els alumnes que no hagen superat l’assignatura en Maig faran un examen que tindrà, com tots els exàmens realitzats al llarg del curs, la mateixa estructura que plantegen la prova final de batxillerat, i es qualificarà amb els mateixos criteris . En Juny no es tindrà en compte altres instruments d’avaluació que el del examen i l’alumne deurà d’obtenir almenys un 5 per aprovar l’assignatura.

Els criteris d’avaluació seran els següents:

1. Conéixer i manejar correctament el vocabulari filosòfic bàsic adquirit al llarg del cicle complet de formació filosòfica.

Amb aquest criteri, es tracta de valorar si l’alumne o l’alumna posseeix una


305

estructura conceptual suficient per poder emprar amb propietat i rigor els principals termes i conceptes filosòfics.

2. Relacionar els problemes filosòfics estudiats amb les condicions històriques, socials i culturals en les quals van sorgir i a les quals van intentar donar resposta.

La intenció d’aquest criteri és comprovar la capacitat per a situar les qüestions filosòfiques estudiades en el marc històric, social i cultural en el qual sorgeixen, comparant i diferenciant el saber filosòfic d’alnes tres manifestacions culturals (mite, ciència, religió, literatura, etc.) que apareixen en el mateix context, i analitzant la relació existent entre els plantejaments i propostes filosòfics i els problemes i necessitats de la societat del seu temps.

3. Exposar, de manera clara i ordenada, situant-les cronològicament, les grans línies problemàtiques i sistemàtiques dels filòsofs que s’han estudiat de manera analítica.

Aquest criteri tracta de valorar la capacitat de comprendre i relacionar entre si els distints punts de vista que han adoptat els filòsofs estudiats sobre els principals problemes filosòfics que s’han tractat al llarg de la història, utilitzant arguments distints sobre un mateix tema, o bé teories complementàries, o que es neguen mútuament.

4. Analitzar el contingut de textos filosòfics de les obres estudiades en el curs, atenent la identificació dels seus elements fonamentals (problemes, conceptes i termes específics) i de la seua estructura expositiva (tesi, arguments, conclusions).

Aquest criteri tracta d’avaluar la capacitat de compressió de textos d’una certa densitat conceptual i argumentativa per mitjà de la identificació dels problemes que en estos es plantegen, l’explicació dels conceptes i termes específics, així com el reconeixement de les proposicions i arguments que recolzen les tesis mantingudes i les conclusions derivades d’aquests. Tot això permet valorar el progrés dels estudiants en la comprensió del significat dels textos filosòfics com a productes de l’exercici de la reflexió rigorosa i no com a meres opinions.

5. Comentar i enjudiciar críticament un text filosòfic identificant els supòsits implícits que el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seues aportacions, comparant-lo, si és el cas, amb altres textos de distintes èpoques i autors que tinguen relació.

Aquest criteri pretén avaluar la capacitat dels estudiants per a enriquir progressivament la seua comprensió i interpretació dels textos filosòfics examinats, així com la relació dialògica que són capaços d’establir entre passat i present. El plantejament de determinades activitats els ajudarà a apreciar la coherència teòrica i argumentativa de les posicions analitzades, a descobrir supòsits (creences, interessos, propòsits...) en aquests i a reconèixer la presència de concepcions del passat tant en les interpretacions filosòfiques del present com en les seues pròpies.

6. Ordenar i situar cronològicament els diversos autors, així com les seues obres i textos analitzats en el desenrotllament dels continguts, mostrant la implicació dels sistemes filosòfics en el desenrotllament històric de les idees i dels canvis socials i reconeixent la


306

permanència i historicitat de les propostes filosòfiques.

Es pretén avaluar amb aquest criteri la capacitat per a situar en el moment històric corresponent els autors, les seues obres i els textos estudiats, així com per a reconèixer i identificar la similitud o la discrepància dels seus plantejaments i el valor de les seues aportacions en la configuració de la mentalitat del nostre temps.




Pel que fa a aquesta qüestió cal estar al que indica Ordre de 24 de novembre de 2008, de la Conselleria d’Educació, sobre avaluació en batxillerat a la Comunitat Valenciana. Com a membres del Claustre, i tal i com indica l’Article 20 el professora d’aquest DEPARTAMENT

DIDÀCTIC participarà en l’avaluació que finalitzar cada curs acadèmic es durà endavant per avaluar els processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent –a partir principalment del qüestionari d’autoavaluació-. En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que, prenent com a referència la finalitat i els objectius establerts en el currículum del batxillerat, aquesta avaluació s’ha de centrar en els elements següents:






Igualment el professorat d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC , en finalitzar cada curs acadèmic, avaluarà la programació didàctica per mitjà d’aquesta matèria i de la resta de matèries que imparteixen. Per a això, prendrà com a referent el currículum que per a cada matèria preveu el la legislació vigent.


307









A més a més una vegada al trimestre, en finalitzar l’avaluació corresponent s’efectuarà una reunió del DEPARTAMENT DIDÀCTIC per tal de realitzar el seguiment del desenvolupament de la programació, valorant especialment la seua adaptació a les característiques de cada grup i la seua validesa per respondre a les necessitats formatives de cada alumne. Després de cadascuna d’aquestes reunions el DEPARTAMENT DIDÀCTIC adoptarà el acords que considere escaients per tal de millorar en la següent avaluació en el següent curs el procés d’avaluació-aprenentatge.


Els alumnes i les alumnes amb necessitats educatives especials que cursen “Història de la Filosofia” seran avaluats, amb caràcter general. No obstant això aquests alumnes podran beneficiar-se de mesures extraordinàries que possibiliten o faciliten el seu procés educatiu. Així mateix, en la celebració de les proves específiques que es convoquen, o en els treballs i/o activitats que es manen, el DEPARTAMENT DIDÀCTIC procedirà a adaptar la duració i les condicions de realització a les característiques d’aquest estudiants.



Les mesures a adoptar pel DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE FILOSOFIA per a atendre


308

als alumnes en la seua diversitat seran les següents:











Tal com posen de manifest diverses avaluacions (autonòmiques, nacionals i internacionals), una bona comprensió lectora constitueix un factor clau per a l’èxit escolar de l’alumne, i per això, precisament, és important practicar la lectura en totes les matèries curriculars. D’aquesta manera,


309

el Pla de foment de la lectura del centre ha d’incloure les intervencions que aquest propose amb aquest objectiu, i que en un currículum que incorpora les competències bàsiques com a eix del procés educatiu intervinga en l’assoliment d’algunes, especialment les de comunicació lingüística, tractament de la informació i digital, cultural i artística i aprendre a aprendre.













La lectura com a estratègia educativa no tindria molt de sentit si no pretenguera modificar alguns hàbits intel·lectuals dels alumnes: quan lligen un text en veu alta a classe han de preguntar


310

al professor les paraules que no coneguen, de la mateixa manera que, quan no les entenguen en una lectura personal i silenciosa, han de consultar-les en diccionaris o enciclopèdies; que l’augment i la millora del vocabulari personal siga un objectiu necessari després de llegir cada llibre; que la lectura en veu alta permeta millorar la dicció, és a dir, la capacitat d’expressar-se en públic, la qual cosa simultàniament ajudarà a véncer la timidesa personal; que la lectura d’un text els permeta, en la mesura que siga possible, interrelacionar-lo amb les seues experiències personals; i així un llarg etcètera.



El caràcter transversal i instrumental de la pràctica de la lectura, imprescindible per a millorar la comprensió lectora i la capacitat d’escriure, per a comunicar-se, en definitiva, troba exemples concrets d’aplicació en els materials curriculars utilitzats: en totes les unitats es proposen activitats de comprensió de textos (els científics, per exemple, en les activitats d’ampliació i de reforç), plantejats a partir dels continguts curriculars desenvolupats en cada moment. A més, es promou la lectura i la comprensió de textos que inciten a desenvolupar estratègies d’interpretació i que permeten raonar i relacionar-los amb els continguts que en aquest moment es treballen.



Aquesta competència, amb un caràcter transversal i instrumental evident, incideix a formar l’alumne en l’habilitat per a cercar, obtenir, processar i comunicar informació i per a transformar-la en coneixement. En conseqüència, inclou aspectes que van des de l’accés i la selecció de la informació fins a l’ús i la transmissió d’aquesta informació en diferents suports, inclosa la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com un element essencial per a informar-se, comunicar-se i aprendre. Assolir la competència suposa, almenys, fer servir recursos tecnològics per a resoldre problemes de manera eficient i tenir una actitud crítica i reflexiva en la


311

valoració de la informació de què es disposa. Aquests aspectes sí que són bàsics en aquesta matèria, ja que un dels objectius és que l’alumne siga tremendament crític, i, per a fer-ho, res millor que ser- ho amb la informació i amb les seues fonts.







Els recursos didàctics són els que podem trobar en els esmentats espais formatius, des del llibre del text de cada autor i els recursos del professor lligats a aquest, fins als propis d’aquesta matèria.

No obstant això el principal recurs didàctic són les Unitats Didàctiques elaborades per a cada autor dels treballats pel professor. En l’actualitat els alumnes tenen al seu abast Unitats Didàctiques sobre els textos de Plató, Descartes i Kant (que es troba en procés de reelaboració). S’està preparant una Unitat Didàctica sobre el text de Nietzsche.

A més dels recursos comuns del centre, el DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE FILOSOFIA


312

compta, amb el següents recursos que utilitzarà en la forma i temps que corresponga (Extracte de l’inventari del DEPARTAMENT DIDÀCTIC: de juny de 2016:




















1 Adquirida


1 Adquirida



1 Adquirida


1 Adquirida


313




1 Donació Josep



1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida



1 Adquirida


1 Adquirida



1 Adquirida



1 Adquirida


314


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida



1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Donació Josep


1 Adquirida


1 Adquirida


315







1 Adquirit


1 Adquirit


1 Adquirit


c Adquirit


1 Adquirit


1 Adquirit


1 Adquirit



1 Adquirit





316











PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE PSICOLOGIA

2n de BATXILLERAT

CURS 2016-2017

318

PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE PSICOLOGIA.

2n DE BATXILLERAT. CURS 2016-2017

1. INTRODUCCIÓ

1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ. L’assignatura d’“Psicologia” és una matèria específica per que aquest DEPARTAMENT

DIDÀCTIC DE FILOSOFIA imparteix amb conéixer els processos i les etapes principals del desenrotllament psicològic al llarg del cicle vital en els seus aspectes de normalitat i anormalitat, els fonaments biològics de la conducta humana i de les funcions psicològiques, la dimensió social i antropològica del ser humà considerant els factors històrics i socioculturals que intervenen en la configuració psicològica humana i els principis psicosocials del funcionament dels grups i de les organitzacions. Tot això des del reconeixement dels distints mètodes d’avaluació, diagnòstic i tractaments psicològics en diferents àmbits aplicats de la psicologia, els distints dissenys d’investigació, els procediments de formulació i contrastació d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’objectiu és arribar a descobrir els distints camps d’aplicació de la psicologia i tindre els coneixements necessaris per a incidir i promoure la qualitat de vida en els individus, grups, comunitats i organitzacions en els distints contextos: educatiu, clínica i salut, treball i organitzacions, i comunitari.

A més ajudarà l’alumnat de 2n de Batxillerat a madurar com a ser humà, a entendre la conducta d’aquells amb els qui conviu i a desenrotllar estratègies per a resoldre les qüestions que poden aparéixer en la seua vida personal i laboral; es dirigix, per això, als qui tenen interés per la investigació i la comprensió de la conducta humana i els processos mentals subjacents. Conéixer els condicionaments socials i biològics del nostre psiquisme ajudarà l’estudiant a situar-se en el marc en què s’ubica la seua existència i, en un segon moment, a aprofundir i dissenyar creativament els principis cap als quals haurà d’orientar-la, donar-li sentit i transcendir eixos condicionaments prèviament descoberts. En este sentit la psicologia és una disciplina que unix l’àmbit científic amb l’àmbit filosòfic perquè, partint d’una comprensió dels fonaments biològics del nostre psiquisme, exigix al mateix temps una hermenèutica que sobrepassa les estructures biològiques i s’inserix en l’àmbit dels valors i principis que la filosofia proposa. L’assignatura servix d’esta forma de pont entre diverses de les disciplines del Batxillerat i assolix una síntesi de coneixements que revertixen directament en la mateixa personalitat de l’estudiant.

Al tractar-se d’una assignatura emparentada amb altres disciplines com la biologia, les matemàtiques, la sociologia o la filosofia, la seua mateixa metodologia ha d’utilitzar, així mateix, instruments molt diversos. D’esta manera, en funció del tema que s’aborde en la programació, serà necessari utilitzar recursos històrics i metodologia de les ciències –en el bloc u-, matemàtica estadística en la comprensió de les lleis específiques de la psicologia, recursos propis de les ciències

2n BATXILLERAT PSICOLOGIA

319

mèdiques i la biologia –en l’estudi dels fonaments biològics del psiquisme– o recursos propis de la sociologia en l’estudi de la psicologia social. Tots estos recursos hauran de ser utilitzats de forma integrada, perquè una mateixa teoria psicològica fàcilment posa en joc principis o coneixements de disciplines molt diverses.

Es pren com a fonament allò l'establit en el Reial decret 1105/2014 del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, de 26 de desembre, pel qual s'estableix el currículum bàsic de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat, i en el Decret 87/2015 del Consell de la Comunitat Valenciana pel qual s'estableix el Currículum del Batxillerat per a aquesta Comunitat.

En definitiva aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE FILOSOFIA concep el Batxillerat com una etapa fonamental en la vida de l'alumnat amb una doble finalitat. D'una banda, pretén proporcionar a l'alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat. D'altra banda, i de forma complementària, aspira a capacitar a l'alumnat per a accedir a l'educació superior, als diferents estudis superiors en funció de les pròpies aspiracions i competències de l'alumnat. Per a aconseguir aquestes finalitats proposem un model d'ensenyament-aprenentatge comprensiu que s'emmarca dins del paradigma de l'educació universal (global o integral).


Per competències s'entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció de l'ésser, del saber, saber fer i saber conviure, tal com s'indica en l'informe de la Unesco de la Comissió Internacional sobre l'educació per al segle XXI (Delors, 1996). La inclusió de les competències clau en el currículum té com a finalitat que les alumnes i els alumnes a) puguen fer possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construïsquen un projecte de vida satisfactori; c) aconseguisquen un desenvolupament personal emocional i afectiu equilibrat; i d) accedisquen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d'èxit.

En una societat en constant canvi les demandes que té un individu varien d'una situació a una altra i d'un moment a un altre. Per aquest motiu defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d'habilitats pràctiques, coneixements (incloent el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per a aconseguir una acció eficaç. Ser competent, des d'aquest enfocament, significa ser capaç d'activar i utilitzar davant un problema el coneixement que l'alumne o l'alumna té. Aquesta concepció està alineada amb els principis de l'aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes



320

Es tracta no solament de transmetre coneixements, sinó sobretot, de permetre que l'alumnat adquirisca competències per a desenvolupar coneixements, capacitats i habilitats que li permeten desenvolupar-se com a persona i professional en diferents contextos socials i laborals al llarg de la seua vida adulta.

L'eficàcia d'aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaces de presentar els continguts de les diferents matèries de forma articulada per a facilitar el procés d'aprenentatge i el desenvolupament de les Competències Clau a través dels Estàndards d'aprenentatge fixats per a cada matèria.

Així, l'aprenentatge de les competències clau, encara que va lligat a les àrees de coneixement i als estàndards d'aprenentatge fixats en elles, és global i s'adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l'alumne perquè puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

D’aquesta manera l’assignatura d'“Psicologia” es presenta com una assignatura cruïlla de múltiples saber de primer i segon curs, de manera que, es tracta ara, que els alumnes puguen aprofundir conceptualment en la complexa realitat de la psiqué humana. Es tracta doncs de posar l’alumnat en contacte amb eixa ciència social, alhora que facilita els recursos necessaris per a la comprensió del seu desenvolupament i les relacions que es donen entre aquesta i la resta de sabers tant científics, socials com humanístics.

Fer d’aquest plantejament la nostra norma quotidiana de l’acció docent és el propòsit que ens orientarà en aquesta programació. Es tracta d’evitar que, malgrat la nostra bona voluntat didàctica, acabem convertint a l’alumne en un receptor més o menys passiu en el qual dipositàvem el saber psicològic que al llarg de dos centenars d'anys s’havia anat generat, i de convertir en definitiva a l’alumne en un simple “espectador” passiu que veu desfilar vertiginosament davant seu un resum de les principals teories, concepcions o reflexions dels grans filòsofs o psicòlegs sobre tal o qual qüestió. Cal doncs, com a objectiu general i global de la nostra programació aconseguir que l’alumne/a siga el principalment agent actiu. La matèria té per tant, un doble caràcter, terminal i propedèutic, que és necessari equilibrar i no decantar exclusivament cap a un dels costats.

1.2. CONTEXTUALITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ A més d’allò indicat anteriorment aquesta programació ha d’atendre també al context

educatiu i social concret de l’IES BERNAT GUINOVART.

Des d’aquest punt de vista, seguint les pautes marcades pel PCC aquesta programació es desenvoluparà des d’un enfocament globalitzador. Es cercarà que l’alumne atribuisca un grau més alt de significativitat quants més vincles substantius i no arbitraris aconseguisca establir entre els coneixements previs i els nous continguts d’aprenentatge; això, per extensió, permetrà que les situacions educatives que permeten el nombre més gran de relacions entre els múltiples i variats coneixements que es disposa i els nous, i, al mateix temps, els presenten com interrelacionats i interrelacionables (enfocament globalitzador), i donarà lloc a què l’alumne siga capaç d’atribuir-li més sentit al que aprén, redescobrint per si mateix els coneixements, de manera que


321

l’aprenentatge de continguts no es realitza per una decisió més o menys arbitrària, sinó que està en funció d’unes necessitats de coneixement o de resposta a uns problemes més amplis que els estrictament disciplinaris, de manera que el sentit que li puga donar l’alumne li permeta proveir-lo d’uns recursos el més potents possible per a la comprensió i l’actuació en contexts i situacions reals. Aquest enfocament que el PCC estableix com a obligatori per a totes les àrees esdevé, en el cas de les assignatures del DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE FILOSOFIA, ineludible.

En aquesta línia aquesta programació ha de tenir necessàriament present que la majoria d’alumnat de batxillerat procedeix ha cursat l’ESO en altres centres i per tant en enfrontem a un alumnat divers que ha seguit metodologies i orientacions pedagògiques diferents, però que ara han d’afrontar conjuntament un batxillerat que ha de ser igual per a tots, batxillerat que, per altra banda té un currículum oficial, diguem-ne, unívoc per a tots els alumnes i tots els centres.

Així doncs aquesta programació, ha d’articular les mesures oportunes per permetre la individualització de l’acció educativa que tinguen en compte que les capacitats de l’alumne es van desenvolupant en funció, entre altres factors, de la interacció socioeducativa (intervenció educativa i relacions socials), permeten una resposta educativa ajustada a les característiques específiques de l’alumnat, diversificant els procediments educatius i instruccionals a fi que tots els alumnes aconseguesquen els objectius considerats necessaris per al seu adequat desenvolupament i socialització. En definitiva es postula un desenvolupament integral dels alumnes (plans cognitiu, motriu, d’equilibri personal i afectiu, de relació interpersonal i d’inserció i actuació social), la qual cosa suposa el tractament interrelacionat i el desenvolupament harmònic de totes les capacitats (i no sols de l’aspecte cognitiu o intel·lectual) a partir d’una programació concorde amb la realitat concreta de l’IES BERNAT GUINOVART.

2. OBJECTIUS I FINALITATS.

2.1. OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT.


a) Exercir la ciutadania amb plenitud democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució i els drets humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d'una societat justa i equitativa.



b) Consolidar una maduresa personal i social que permeti als alumnes i a les alumnes actuar de forma responsable i autònoma, desenvolupar el seu esperit crític i preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.




c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats d’homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigual-tats i discriminacions existents, en particular la violència contra les dones, i impulsar la igualtat real i la no-discrimina-ció de les persones per qualsevol condició





322

o circumstància personal o social, amb atenció especial a les persones amb discapacitat.

d) Afermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina com a condicions necessàries per a l'eficaç aprofitament de l'aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.




e) Dominar, tant en l’expressió oral com escrita, la llengua castellana.




f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.





g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.




h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de forma solidària en el desenvolupament i millora del seu entorn social.




i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat elegida.



j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com afermar la sensibilitat i el respecte pel medi ambient.



k) Afermar l'esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.




l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.




m) Utilitzar l’educació física i l'esport per afavorir el desenvolupament personal i social.



n) Afermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de la seguretat viària.




323


2.2. FINALITATS DEL BATXILLERAT.

FINS COMPETÈNCIES CLAU

a) Aprofundir en l’acció educativa, per a proporcionar a l’alumnat formació, maduresa inteŀlectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten desenrotllar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.





b) Capacitar l’alumnat per a accedir a l’educació superior.





c) Dotar l’alumnat d’una formació i uns coneixements generals en relació amb les competències de caràcter més transversal; junt amb una preparació especialitzada, en el marc de la modalitat, i si és el cas via, de Batxillerat triada.









e) Consolidar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de l’esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa de decisions per part de l’alumnat,la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la violència de gènere.




f) Potenciar la participació activa i democràtica de l’alumnat en l’aula i en el centre, així com en l’exercici de drets i obligacions.




g) Desenrotllar metodologies didàctiques actives i innovadores que incloguen l’ús de mètodes i tècniques d’investigació per part de l’alumnat per a aprendre per si mateix, el treball autònom i en equip, l’aplicació dels aprenentatges en contextos reals, i l’ús sistemàtic de les tecnologies de la informació i la comunicació.




h) Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació educativa i en l’avaluació de la pròpia pràctica docent.




i) Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyança i l’aprenentatge basats en l’adquisició de competències.





324

j) Utilitzar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars d’ensenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes estes.




2.3. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE “PSICOLOGIA”.


1. Comprendre millor el seu propi funcionament psicològic i el dels altres, fomentant el *metaconocimiento i evitant l'etnocentrisme.




2. Desenvolupar la intel·ligència emocional assajant actituds més comprensives i tolerants pel que fa a la conducta i les idees dels altres, especialment d'aquells que, per raons socials o culturals, es diferencien més del propi alumne..




3. Adquirir estratègies més efectives per a l'anàlisi dels seus propis problemes d'aprenentatge, relació social i control emocional, que els proporcionen un major control sobre la seua conducta i les seues conseqüències en els altres




4. Aplicar alguns dels coneixements i tècniques adquirits per a aconseguir un òptim aprofitament i rendibilitat del seu procés d'aprenentatge..



5. Comprendre com els principis i mètodes de la psicologia, poden utilitzar-se per a descriure, explicar, predir i canviar hàbits




6. Promoure i valorar aquelles respostes en l'alumnat el contingut del qual siga l'aconseguir una millor qualitat de vida, evitant factors de risc per a una manera de vida saludable.




7. Promoure el descentrament cognitiu per a poder adoptar un judici moral fonamentat en la cooperació entre iguals.


Aprendre a aprendre


En definitiva el que aquesta matèria pretén no és tant transmetre una sèrie de continguts que hagen de memoritzar o assumir, sinó incitar a l’alumnat a reflexió, des del nostre context històrics, dels principals interrogants i qüestions a que s’enfronta la persona; és vol en definitiva fomentar l’adquisició d’hàbits pel qual es alumnes no són simples elements passius de la classe, espectadors, sinó que esdevenen participants i actors dels procés educatiu i formatiu.


325

2.4. CONTEXTUALITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ A més d’allò indicat per l’anteriorment esmentat Decret del 102/2008 aquesta

programació ha d’atendre també al context educatiu i social concret de l’ IES BERNAT GUINOVART.


Cal indicar que, tot i que el fet d’haver passat ja junt tot un curs de batxillerat, ha unificat en gran part la diversitat metodològica, procedimental i conceptual d’un alumnat que havia cursat l’ESO en altres centres, el principal repte que afronta aquesta programació és no sols que el batxillerat té un currículum oficial diguem-ne unívoc per a tots els alumnes i tots els centres, sinó que a més tal univocitat serà avaluada de forma externa amb la prova final de batxillerat que a més servirà com a prova d'accés a la universitat..

Així doncs aquesta programació, ha d’articular les mesures oportunes per permetre la individualització de l’acció educativa que tinguen en compte que les capacitats de l’alumne es van desenvolupant en funció, entre altres factors, de la interacció socioeducativa (intervenció educativa i relacions socials), permeten una resposta educativa ajustada a les característiques específiques de l’alumnat, diversificant els procediments educatius i instruccionals a fi que tots els alumnes aconseguesquen els objectius considerats necessaris per al seu adequat desenvolupament i socialització. En definitiva es postula un desenvolupament integral dels alumnes (plans cognitiu, motriu, d’equilibri personal i afectiu, de relació interpersonal i d’inserció i actuació social), la qual cosa suposa el tractament interrelacionat i el desenvolupament harmònic de totes les capacitats (i no sols de l’aspecte cognitiu o intel·lectual) a partir d’una programació concorde amb la realitat concreta de l’ IES BERNAT GUINOVART, i adequada, al mateix temps, per afrontar amb garantia la prova final de batxillerat.

3. CONTINGUTS I OBJECTIUS.

3.1. CONTINGUTS, CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS. Competències clau (CC): comunicació lingüística (CCL), competència matemàtica i competències bàsiques en Ciència i tecnologia (CMCT), competència digital (CD), aprendre a aprendre (CAA), competències socials i cíviques (CSIC), sentit


326

d'iniciativa i esperit emprenedor (SIEP), i consciència i expressions culturals (CEC).

Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge

avaluables CC

-La psicologia com a ciència. 1. Reconéixer les situacions vitals que han de ser objecte d'estudi de psicologia.

1.1. Identifica les característiques de la psicologia com a ciència que tracta de la conducta i els processos mentals de les persones.

CCL,

CAA

-Tècniques metodològiques de la psicologia: metodologia descriptiva, experimental, de correlacions.

2. Valorar la dimensió científica de la psicologia.

2.1. Reconeix la importància dels processos que avalen la categoria científica de la psicologia.

CAA,

SIEP

-El desenrotllament de la psicologia.

3. Comprendre la plasticitat de la psicologia i el seu esdevindre històric fins a l'actualitat.

3.1. Compara les accepcions de l'acabe psicologia al llarg del seu desenrotllament fins configurar-se com a ciència independent.

CCL,

CAA,

CEC

-Les principals corrents en la psicologia contemporània.

-El funcionalisme.

-La psicologia dinàmica.

-El conexionismo.

-La reflexologia.

-El moviment psicomètric.

-Freud i la psicoanàlisi.

-La psicologia humanista.

-La fenomenologia i la psicologia «comprensiva».

-La psicologia de la forma.

-El behaviorisme o conductisme.

4. Comparar les diferents teories psicològiques.

4.1. Explica semblances i diferències entre les diferents teories psicològiques identificant els problemes específics de què s'ocupa cada teoria.

CCL,

CAA,

CEC,

CD

4.2. Investiga en grup i exposa les aportacions claus de Freud a la psicologia, aportant textos originals de la seua obra.

CCL,

CAA,

CSIC


327

-El neobehaviorismo o neoconductismo.

-Sistematització de la psicologia.

5. Valorar la diversitat dels mètodes empleats en psicologia.

5.1. Classifica la psicologia en funció de l'objectiu principal d'estudi.

CCL,

CAA,

CEC

-Aplicacions professionals de la psicologia.

-Camps d'acció de la psicologia actual.

6. Identificar els àmbits d'actuació de la psicologia.

6.1. Reconeix problemes en la vida quotidiana que poden ser abordats des del camp de la psicologia.

CCL,

CAA,

CD

6.2. Investiga les pautes d'intervenció de la psicologia positiva.

CD,

CCL,

CAA


avaluables CC

-Cap als fonts dels nostres orígens: la biogènesi.

1. Reflexionar sobre les hipòtesis de l'origen de l'Univers.

1.1. Investigar a través d'Internet les quatre teories que fonamenten l'origen de l'Univers.

CAA, CD

- D'on venim? 2. Analitzar les explicacions i teories que avalen el germen de l'home.

2.1. Identifica i contrasta les variables de l'evolucionisme des de les primigènies explicacions mítiques fins a Lamarck i Darwin.

CCL, CCA, CSIC

- L'etologia. 3. Destacar les diferències fonamentals entre comportament animal i comportament humà.

3.1. Explica la divergència entre comportament animal i humà.

CCL, CCA, CSIC

3.2. Valora críticament CCL,


328

notícies d'actualitat relacionades amb la part humana d'alguns animals o la part animal d'alguns humans.

CAA

- La antropogénesis. 4. Valorar els canvis primordials vinculats a l'antropogènesi.

4.1. Classifica les variables fonamentals dels homínids conforme al procés d'evolució.

CCL, CCA, CSIC, CEC

- Humanització. 5. Identificar els determinants del procés d'individuació i socialització del ser humà.

5.1. Analitza els avantatges de l'encefalización, el bipedismo, la fabricació d'útils, la família nuclear, control del foc i organització de l'espai.

CCL, CCA, CSIC

-Conducta gregària i tendència afiliativa.

6. Comprendre la universalitat de la tendència filiativa.

6.1. Explica les hipòtesis que expliquen la tendència filiativa del ser humà i qüestiona la vida sense pertinença a un grup de referència.

- El ser humanitzat. 7. Valorar la dimensió ètica del ser humà.

7.1. Debat sobre els valors vitals del ser plenament humanitzat.

CCL, CCA


avaluables CC

-Nostre cos. 1. Comprendre desajustos que es produïxen quan l'evolució del cos i de la ment es dissocien.

1.1. Exposa vivències pròpies o alienes en les que la conducta no corresponga al desenrotllament biològic.

CSIC,

CC

-L'herència biològica. 2. Comprendre els mecanismes de funcionament de l'herència.

2.1. Explica la importància de l'ADN.

CCL,

CMCT,

CAA

2.2. Investiga les malalties vinculades a les alteracions CD


329

genètiques

-Bases biològiques de la conducta.

3. Reflexionar sobre la forma d'elaboració de l'activitat mental i la seua relació amb el sistema endocrí.

3.1. Descriu l'itinerari estímul-resposta.

CCL,

CSIC

3.2. Explica les parts del sistema nerviós central.

CSIC,

CCL

3.3. Relaciona l'activitat mental amb el sistema endocrí.

CAA,

CSIC,

CCL

3.4. Diferència les tècniques de neuroimatge.

CCL, CEC

-Estar en el món: Funció adaptativa de la conducta.

4. Comprendre la plasticitat de la nostra conducta.

4.1. Debat sobre conductes no adaptades que impliquen dissonància amb la «normalitat».

CAA,

CCL

Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge avaluables CC

-El ser humà com a processador d'informació.

-Tipus d'informació. -Elaboració de la

informació.

1. Comprendre els mecanismes bàsics que interactuen en un bon processament de la informació.

1.1. Coneix les característiques de la generació de l'estímul.

CCL, CEC, CAA

1.2. Investiga i exposa a través d'alguna aplicació per a realitzar presentacions, la neurofisiologia dels sentits.

CCL, CMCT, CEC

-L'atenció. -Classes d'atenció. -Escoles, orientacions

i enfocaments. -Determinants del

procés atencional. -Fenòmens relacionats

amb el procés

2. Entendre i explicar les característiques del procés atencional, utilitzant el coneixement en el seu propi aprenentatge.

2.1. Descriu les característiques de l'atenció en les seues diferents variants.

CAA, CCL

2.2. Distingix els determinants del procés atencional segons les diferents escoles.

CCL, CEC, CAA

2.3. Reflexiona i descriu les CCL,


330

atencional. -Exploració de

l'atenció i tècniques per a corregir-la i augmentar-la.

-Trastorns de l'atenció.

anomalies més significatives del procés atentivo.

CAA, CSIC

2.4. Aprén a argumentar de forma crítica sobre el seu propi procés atentivo.

CAA, SIEP, CCL

-La percepció. -Processos i factors

lligats a la percepció.

-Els contextos perceptius.

-Lleis generals de la percepció.

-Trastorns perceptius.

3. Localitzar i identificar en mapes fenòmens referits al relleu espanyol.

3.1. Reconeix els determinants que influïxen en la percepció.

CCL, CSIC, CAA

3.2. Experimenta les lleis generals de la percepció.

CAA, CCL, CSIC

3.3. Comprén les dificultats que comporten els trastorns perceptius.

CCL, CEC, CAA, CSIC


-L'aprenentatge. -Neuropsicologia i

aprenentatge. -Tècniques i estratègies

d'aprenentatge.

1. Comprendre els mecanismes neuropsicológicos que regixen l'aprenentatge.

1.1. Descriu les característiques dels postulats i tipologies específiques de resposta a l'estímul.

CCL, CAA, CSIC

2. Conéixer la diversitat de tècniques i estratègies utilitzades per a aprendre.

2.1. Classifica les tècniques d'aprenentatge personal.

CAA, CSIC, CCL

-La intel·ligència. -Determinants de la

intel·ligència. -Mesura de la

intel·ligència.

3. dentificar algunes teories explicatives sobre la naturalesa, el desenrotllament de la intel·ligència i

3.1. Classifica les principals teories sobre la intel·ligència.

CCL, CAA, CSIC

3.2. Descriu els trastorns més CCL,


331

-Deteriorament i trastorns de la intel·ligència.

els seus trastorns. significatius relacionats amb la intel·ligència.

CAA, CSIC

4. Reconéixer la importància de la intel·ligència artificial i emocional.

4.1. Debat sobre les possibilitats de la intel·ligència artificial.

CAA, CCL, CSIC, SYEP

4.2. Utilitza dinàmica de grups assajant habilitats relacionades amb la intel·ligència emocional.

CAA CCL SYEP CSIC

-L'estructura i funcionament de la memòria humana.

-Bases neurofisiológicas de la memòria.

-Tipus de memòria. -Lleis facilitadores de la

memòria. -Mecanismes i estratègies

per a activar i potenciar la memòria.

-Alteracions dels processos mnésicos.

5. Comprendre la memòria humana com un processador elemental del coneixement, la bona utilització del qual redunda en un aprofitament positiu del coneixement humà.

5.1. Distingix i relaciona els diferents processos que intervenen en el funcionament de la memòria humana.

CCL, CAA, CSIC

5.2. Assaja mecanismes i estratègies per a activar i motivar la memòria.

CCL, CAA

5.3. Descriu les alteracions dels processos mnésicos.

CAA, CCl, CSIC

6. Valorar la importància del ser humà com a processador d'informació que pot implementar-se per mitjà de l'assaig d'habilitats

6.1. Utilitza regles mnemotècniques.

CAA, CCL

6.2. Descriu les característiques de les distorsions i alteracions de la memòria.

CAA, CCL

6.3. Evita factors de risc que invaliden el procés d'atenció i memorització.

CAA, CCL


332


-El raonament. 1. Analitzar les claus del raonament.

1.1. Distingix les diferències entre el raonament lògic i l'intuïtiu.

CCL, CAA

-La creativitat. -Components del procés

creatiu. -La creativitat com a

procés. -Personalitat dels

subjectes creatius. -Períodes crítics en el

desenrotllament de la creativitat.

-Estratègies per al desenrotllament de la creativitat.

2. Conéixer els components del procés creatiu i les característiques dels subjectes que ho posseïxen.

2.1. Descriu els factors i bases del procés creatiu.

CAA, CSIC, CCL

2.2. Argumenta sobre la personalitat dels subjectes creatius i els períodes crítics en el desenrotllament de la creativitat.

CSIC, CEC

2.3. Distingix les principals estratègies per al desenrotllament de la creativitat.

CAA, CCL

-El llenguatge. -Funcions del llenguatge. -Condicions prèvies al

llenguatge. -Bases neurofisiológicas

del llenguatge.

3. Reflexionar sobre les funcions del llenguatge, les seues etapes i els condicionaments neurofisiológicos.

3.1. Debat en xicotets grups les funcions del llenguatge i la seua importància, per a exposar en el grup-aula.

CEC, SIEP

3.2. Diferència les etapes bàsiques en l'adquisició del llenguatge.

CSIC, CCL, CAA

-El pensament. -Etapes del pensament. -Pensaments

distorsionats. -Trastorns del pensament.

4. Conéixer les etapes per les quals travessa l'adquisició del pensament, així com les principals distorsions i trastorns del mateix.

4.1. Indaga i resumix el pensament màgic del lògic analític i del lògic sintètic.

CCL, CEC

4.2. Elabora mapes conceptuals sobre les principals distorsions del pensament.

CAA, CCL

4.3. Classifica els principals CCL,


333

trastorns del pensament.

CSIC

-La consciència i els processos inconscients.

-Bases neurològiques de la consciència.

-La consciència des de la psicologia.

-El ser humà conscient. -Psicopatologia de la

consciència.

5. Identificar els mecanismes que intervenen en el desenrotllament de la consciència, els nivells de la mateixa des de la psicologia i les patologies més significatives.

5.1. Elabora l'esquema neurofisiológico de la consciència.

CAA, CCL

5.2. Diferència els components de l'aparell psíquic.

CCL, CSIC

5.3. Realitza una exposició amb mitjans informàtics sobre la simptomatologia de la consciència patològica.

CCL, CAA, CD


-El comportament. -Factors determinants en

la gènesi del comportament.

-Components del comportament.

1. Comprendre els factors determinants i els components del comportament humà.

1.1. Explica els factors que influïxen en la gènesi del comportament. CMCT,

CCL

-La personalitat. -Com conéixer la

personalitat. -Característiques de la

personalitat. -Influència de la família

en la personalitat. -Efectes de l'èxit o el

fracàs en la personalitat.

- Personalidad. Tipus trets i síndromes.

-Trastorns de la personalitat crítica.

2. Ser conscient de les claus que intervenen en la formació i evolució de la personalitat.

2.1. Descriu els factors endògens i exògens que influïxen en la formació de la personalitat.

CAA, CSIC

2.2. Raona críticament sobre la influència de la família en la personalitat.

CSIC, CEC

2.3. Descriu els tipus i trets en la personalitat.

CCL, CAA

2.4. Compara els trets de la personalitat sociopàtica i les reaccions de

CD, CAA,


334

caràcter. CSIC

-Temperament i caràcter.

3. Reflexionar sobre la diferència entre temperament i caràcter.

3.1. Reflexiona sobre la diferència entre temperament i caràcter. CAA


-La motivació. -Impuls, reforç i incentiu. -Altres determinants de

la motivació. -Seqüència diacrònica de

la motivació.

1. Comprendre els factors determinants, els components de la motivació i la seua seqüència diacrònica.

1.1. Analitza els principis generadors de la motivació i els reforços i incentius.

SIEP, CCL

1.2. Explica altres determinants motivacionals diferents al reforç-castic.

SIEP, CCL, CAA

-La voluntat. -Voluntat i èxit

d'objectius. -Factors que influïxen en

l'aspiració de l'èxit. -La indecisió, font de

malestar.

2. Analitzar les claus de la voluntat que permeten traduir en actes nostres pensaments i sentiments.

2.1. Descriu els factors que influïxen en les aspiracions d'èxit.

CAA, CSIC

2.2. Explica els elements clau per a aconseguir les metes projectades.

CSIC, CEC, CD

2.3. Investiga i elabora un decàleg amb els principis bàsics per a ser una persona de voluntat.

CCL, CAA

-Mecanismes de defensa.

3. Reflexionar sobre la utilització dels mecanismes de defensa.

3.1. Diferència els principals mecanismes de defensa.

SIEP, CSIC, CCL

Continguts Criteris d'avaluació Estàndards d'aprenentatge avaluables

CC


335

-Les emocions. 1. Comprendre la quantitat d'emocions que s'impliquen en una vida afectiva saludable.

1.1. Descriu el tipus d'emocions que més es manifesten i contextualitzar-les.

SIEP, CCL, CAA, CAA

-Anàlisi fenomenològica de les emocions.

-Quantitat i qualitat de l'emoció.

-Aspectes psicofisiològics de l'emoció.

-Emotivitat i motivació. -Com estudiar les

emocions.

2. Analitzar les emocions des d'una perspectiva múltiple.

2.1. Descriu els aspectes psicofisiològics de l'emoció, la seua connexió amb la motivació i les formes d'afrontar el seu estudi.

CAA, CSIC, CCL, CEC

-Emotivitat patològica. -Manifestacions

emocionals desajustades.

3. Conéixer les manifestacions afectives considerades patològiques.

3.1. Diferència les principals respostes emocionals que cursen amb alteracions i els trastorns de l'ansietat.

SIEP, CSIC, CCL

-La depressió. -Alguns criteris

classificatoris de la depressió.

-Tècniques per a eixir de situacions depressives.

4. Analitzar la depressió com a trastorn de l'afectivitat i malaltia psiquiàtrica.

4.1. Descriu les característiques dels trastorns depressius i els criteris classificatoris més importants.

CEC, CCL, CAA,

4.2. Explica les tècniques més habituals per al control dels trastorns depressius.

CSIC, CCL, CAA


-La sexualitat. 1. Analitzar la dimensió íntegra de la sexualitat.

1.1. Coneix els diferents aspectes que comprén la sexualitat.

CCL, CAA

-Aspectes neurofisiológicos de la sexualitat.

2. Conéixer la vinculació estímul-resposta sexual amb els centres neuràlgics

2.1. Descriu respostes somatomotrices i vegetatives produïdes per una vivència afectiva determinada, explicant

CAA, CSIC, CCL


336

desencadenants. els mecanismes subcorticals reguladors.

2.2. Descriu els factors i bases del procés creatiu

CAA, CSIC, CCL

-Sexualitat i individu. -Heterosexualitat,

homosexualitat i bisexualitat.

-Altres manifestacions sexuals

3. Reflexionar sobre la pluralitat de formes de vida sexual.

3.1. Busca i selecciona informació en Internet sobre formes d'assumir la sexualitat diferents de l'heterosexualitat.

CEC, CD, CSIC, CCL, CAA

-Malalties de transmissió sexual.

-Busca de solucions

4. Conéixer les ETS. 4.1. Classifica les principals malalties de transmissió sexual per a previndre factors de risc.

CEC, CSIC, CCL

-La sexualitat planificada. 5. Investigar sobre els diferents mètodes de planificació familiar.

5.1. Compara els mitjans per a evitar embarassos no desitjats.

CAA, CCL, CEC, CD

-Aspectes socioculturals de la sexualitat.

-Mites i fal·làcies en relació amb la sexualitat.

6. Conéixer els mites i fal·làcies que emboliquen i emmascaren la sexualitat.

6.1. Explica els condicionaments socioculturals del comportament sexual.

CSIC

Contenidos Criterios de evaluación

Estándares de aprendizaje evaluables CC

- La socialización. - Socialización

intencional y funcional. - Agentes de

socialización. - Socialización y

aprendizaje. - Efectos de la

aceptación social durante la niñez.

1. Analizar la identidad social del ser humano.

1.1. Conoce las características de los tipos de socialización.

CCL, CAA, CSIC

1.2. Explica los agentes de socialización.

CAA, CSIC, CCL

1.3. Compara los diversos mecanismos de

CEC,


337

aprendizaje social. CSIC, CCL, CAA

1.4. Investiga los procesos psicológicos de las masas, su naturaleza y características.

CAA CCL,

CD,

CSIC

- Los valores: referentes de la socialización.

- Modos de aprendizaje del juicio moral.

- Cómo aprender a comportarse de un modo socialmente aprobado.

2. Analizar los diferentes modelos de valores.

2.1. Explica las características de los valores como causas finales.

CEC, CSIC, CCL

2.2. Distingue las formas de aprendizaje del juicio moral.

CAA, CCL, CEC


-La socialització i estructura de la personalitat.

1. Analitzar els factors que intervenen en l'adequació o no dels subjectes a les expectatives socials.

1.1. Explica els factors de la interacció interpersonal i social.

CCL, CAA, CSIC, CEC

-Persones socials, associa'ls i antisocials.

-Característiques de les persones adaptades socialment.

-Les colles, agents de socialització.

-Conductes socials i actituds distintives en la pubertat.

-Categories diagnòstiques que inclouen conducta

2. Descriure les característiques de les persones associa'ls i antisocials, els patrons d'adaptació social de les mateixes i les categories diagnòstiques que inclouen conducta antisocial.

2.1. Distingix els símptomes de persones associa'ls i antisocials.

CEC, CSIC, CCL, CAA

2.2. Descriu les característiques de les persones adaptades socialment.

CAA, CCL, CEC

2.3. Explica alguns aspectes de la simptomatologia típica de la conducta

CAA, CCL,


338

antisocial. antisocial. CSIC

2.4. Analitza altres categoritzacions de conducta antisocial.

CD

-Les percepcions socials. 3. Analitzar els prejuís, estereotips i discriminacions.

3.1. Investiga les percepcions resultat de processos cognitius i d'aprenentatge referides a prejuís i estereotips i reflexiona sobre la seua utilització.

CAA, CCL, CSIC

4. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DEL BATXILLERAT.

L'adquisició de competències és un llarg procés que abasta tota la vida de les persones. S'inicia en l'etapa acadèmica i prossegueix en la vida adulta. Però els anys de formació escolar són fonamentals per al posterior desenvolupament personal, social i professional.

Precisament per afavorir al màxim aquest desenvolupament, s'han identificat un grup de set competències, que, pel seu rol vertebrador, s'han denominat com a Competències Clau:

– Competència lingüística





– Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor





El seu desenvolupament s'articula al voltant de cinc components relacionats amb els seus àmbits d'aplicació o dimensions:


339

– El component lingüístic se centra, principalment, en les dimensions lèxica, gramatical, semàntica, fonològica, ortogràfica i ortològica.

– El component pragmaticodiscursiu contempla les dimensions relacionades amb l'aplicació del llenguatge i els discursos en contextos comunicatius concrets.






La competència matemàtica implica la capacitat d'aplicar el raonament matemàtic i les seves eines per descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Aquesta competència requereix coneixements sobre:





– L'aplicació de les eines i coneixements matemàtics en diferents contextos personals, socials, professionals o científics.

– La realització de judicis fonamentats i de cadenes argumentals en la realització de càlculs.




– L'espai i la forma inclouen fenòmens del nostre entorn visual i físic com propietats, posicions d'objectes o descodificació d'informació visual.

– El canvi i les relacions se centren en els objectes i les circumstàncies en què aquests s'interrelacionen.

– La incertesa i les dades són un element central de l'anàlisi matemàtic present en diferents moments del procés de resolució de problemes.


340


Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic que afavoreix:

– La interacció responsable amb el medi natural a través d'accions tendents a la conservació del medi natural.


Els àmbits que han d’abordar-se per a l'adquisició de les competències en ciència i tecnologia són:

– Sistemes físics que estan associats al comportament de les substàncies en l'àmbit fisicoquímic.

– Sistemes biològics propis dels éssers vius dotats d'una complexitat orgànica que cal conèixer per preservar-los i evitar el seu deteriorament.

– Sistemes de la Terra i de l'espai des de la perspectiva geològica i cosmogònica, centrada en l'origen de l'univers i de la Terra.

– Sistemes tecnològics derivats, bàsicament, de l'aplicació dels sabers científics als usos quotidians d'instruments, màquines i eines.


La competència digital implica l'ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per afavorir el seu ús a l'entorn laboral, potenciar l'aprenentatge, gestionar el temps lliure i contribuir a la participació en la societat.

Per assolir aquests fins, el desenvolupament de la competència s'articula al voltant dels següents àmbits:

– La informació, particularment la gestió de la informació, el coneixement dels suports a través dels quals es difon i l'ús de motors de recerca.

– La comunicació, mitjançant el coneixement dels mitjans de comunicació digital i la utilització de paquets de software de comunicació

– La creació de contingut, centrat en l'ús de diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges) i programes o aplicacions per crear continguts.

– La seguretat, que implica conèixer els riscos associats a l'ús de les tecnologies o de recursos online i les estratègies o actituds adequades per evitar-los.

– La resolució de problemes, centrada en l'ús de dispositius digitals per resoldre problemes i la identificació de fonts per buscar ajuda teòrica o pràctica.

APRENDRE A APRENDRE


341

La competència aprendre a aprendre es caracteritza per l'habilitat per iniciar, organitzar i persistir en l'aprenentatge.

És una competència fonamental per facilitar l'aprenentatge al llarg de la vida i s'articula al voltant de:

– La capacitat per motivar-se per aprendre, que depèn de la curiositat i la consciència de la necessitat d'aprendre de l'alumnat.


Al seu torn, l'organització i gestió de l'aprenentatge es desenvolupa a través de dos aspectes clau de la competència per aprendre a aprendre:

– La comprensió de processos mentals implicats en l'aprenentatge: què se sap o desconeix i el coneixement de disciplines i estratègies per dur a terme una tasca.

– L'adquisició de destreses d'autoregulació i control fonamentats en el desenvolupament d'estratègies de planificació, revisió i avaluació.



La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu en relació amb la salut, tant física com mental, i a l'estil de vida saludable que l'afavoreix.



– La comprensió de conceptes bàsics relatius a l'individu, al grup, a l'organització del treball, a la igualtat i a la no-discriminació.



La competència cívica es basa en el coneixement dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets civils. Aquest coneixement comporta, al seu torn:

– La comprensió de com es formulen aquests conceptes en la Constitució, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i altres declaracions internacionals.




342

La competència cívica comporta, també, el desenvolupament d'una sèrie de destreses que se centren en:

– L'habilitat per interactuar eficaçment en l'àmbit públic i per manifestar solidaritat i interès per resoldre els problemes que afectin a la comunitat.




La competència sentit d'iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes, per a la qual cosa es requereix:


– Planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats i actituds necessaris amb criteri propi, amb la finalitat d'assolir l'objectiu previst.

Aquests fins s'assoleixen en la competència sentit d'iniciativa i esperit emprenedor a través dels següents àmbits:

– La capacitat creadora i d'innovació centrada en el desenvolupament de la creativitat, l'autoconeixement, l'autonomia, l'esforç i la iniciativa.

– La capacitat proactiva per gestionar projectes que implica destreses com la planificació, la gestió i presa de decisions o la resolució de problemes.

– La capacitat per gestionar el risc i la incertesa en diferents contextos i situacions.

– Les qualitats de lideratge i de treball, tant a nivell individual com formant part d’un equip o liderant-lo.

– El sentit crític i de la responsabilitat, especialment en tot allò que fa referència a l'assumpció de les pròpies responsabilitats.


La competència en consciència i expressions culturals s'articula al voltant dels aspectes següents:

– Conèixer les manifestacions culturals i artístiques i valorar-les com una font d'enriquiment personal i com a part del patrimoni dels pobles.


Aquests aspectes de la competència en consciència i expressions culturals es desenvolupa, al seu torn, a través de:




343


– L'interès per les obres artístiques i la participació en la vida cultural de la comunitat.


4.1. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT.

La psicologia es basteix sobre coneixements, destreses i actituds que fan possible el domini d’aquestes competències de caire transversal (obtenció i ús d’informació, estructuració del coneixement, comunicació d’idees, competències socials i cíviques), o de caire més específic, com la definició de conceptes, la reflexió crítica i l’argumentació i fonamentació d’idees. En aquest sentit, el currículum de la matèria s’ha volgut orientar de manera competencial, relacionant els seus continguts amb aspectes de l’experiència i l’existència humana, subratllant la seva connexió amb altres àmbits del saber i mostrant la implicació de l’activitat psicològica en el debat sobre la problemàtica social i política del món actual. En definitiva aquesta matèria contribueix a desenvolupar en els alumnes la capacitat de preguntar i investigar determinats problemes importants per a la seva vida personal i col·lectiva.

La matèria "Psicologia" es presenta doncs com a transversal a múltiples disciplines i amb una continuació que es realitza a partir d’una perspectiva diacrònica bastida sobre alguns dels textos més significatius i rellevants de la història intel·lectual d’Occident. En aquest sentit, tot i que amb una dinàmica una mica diferent, aquesta matèria pretén consolidar les competències bàsiques que ja el curs anterior s’havien començat a resseguir.

Podem dir que partint de la tendència natural de totes les persones a formular-se preguntes sobre els temes que els preocupen i interessen, sobre les expectatives, projectes, problemes personals, familiars o col·lectius, quotidians o transcendents, la psicologia intenta reforçar aquesta tendència i dotar-la d’una metodologia adequada per aproximar-se a les respostes apropiades a aquestes preguntes.

Sobre la base, doncs, d’una contextualització esquemàtica de caràcter historicocultural, la matèria d abordarà l’anàlisi d’alguns problemes de la ment humana, explicats en el context dels corrents de pensament més importants de cada època.

L'aprenentatge de la Psicologia ha de contribuir a l'adquisició, per part dels alumnes i les alumnes, de les competències clau, tal com es recull en el Reial Decret 1105/2014 del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, de 26 de desembre, pel qual s'estableix el currículum bàsic de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat.

A Psicologia per a 2.º de Batxillerat s'ha potenciat el desenrotllament de les competències de comunicació lingüística, consciència i expressions culturals i les competències socials i cíviques. Evidentment, la resta de les competències també han sigut considerades en estos materials, particularment el foment de l'aprenentatge autònom (aprendre a aprendre). Per a aconseguir una adquisició eficaç de les competències i la seua integració efectiva en el currículum, s'han inclòs activitats d'aprenentatge integrades que permetran a l'alumnat avançar cap als resultats d'aprenentatge de més d'una competència al mateix temps.


344

A més, cal recordar que seran els estàndards d'aprenentatge avaluables, com a elements de major concreció, observables i mesurables, els que, al posar-se en relació amb les competències clau, permeten graduar el rendiment o l'exercici aconseguit en cada una d'elles.

Comunicació lingüística La competència lingüística és, naturalment, una altra de les capacitats que ha de desenrotllar en l'estudi de la Psicologia. La comprensió amb rigor conceptual dels textos que ha d'estudiar així com l'expressió de les idees assimilades i la busca d'informació en altres fonts, siguen llibres o articles de revistes científiques o en les noves tecnologies, els exigixen i al mateix temps els capacita per al desenrotllament d'esta competència.

Competència matemàtica i competències bàsiques en Ciència i tecnologia

La competència matemàtica i la competència clau en Ciència i tecnologia no són alienes a l'estudi de la Psicologia. Si bé no són utilitzades de la mateixa manera en totes les parcel·les de la matèria, resulten imprescindibles per a la comprensió dels estudis psicomètrics en els àmbits en què s'apliquen: la intel·ligència factorial, teories de la personalitat, teories de l'aprenentatge, etc.


La competència digital és així mateix requerida en la busca d'informació que pot resultar essencial especialment pel caràcter innovador que comporten les investigacions psicològiques actuals amb la conseqüent abundància d'informació i de recursos audiovisuals. Estos recursos poden complementar de manera substancial els textos i imatges que oferixen els llibres de text convencionals.

Aprendre a aprendre

La competència aprendre a aprendre facilita a l'alumnat comprendre i controlar els mecanisme psíquics implicats, precisament, en els processos cognitius de l'aprenentatge. De manera que puga interactuar amb estos processos corregint i obtenint un major rendiment i aprofitament dels seus recursos cognitius.


Les competències socials i cíviques són també propiciades de manera essencial per l'estudi de la Psicologia per quant esta ciència il·lumina de forma decisiva els amagatalls que subjauen en les relacions socials. Una psicologia madura implica una sociabilitat més eficient alhora que és garantia de superació de conflictes interpersonals.


En l'estudi de la Psicologia hem d'assenyalar que la primera competència que facilita l'estudi de la Psicologia és el sentit d'iniciativa i esperit emprenedor, per quant esta competència implica la capacitat de transformar les idees en actes. Això significa adquirir consciència de la situació a intervindre o resoldre i saber triar, planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats i actituds necessaris amb criteri propi, a fi d'aconseguir l'objectiu previst.


Finalment la competència de consciència i expressions culturals tampoc està exclosa en l'estudi de la Psicologia per quant que els condicionaments socials són essencials en la configuració del psiquisme. D'esta manera l'assignatura contribuïx significativament al desenrotllament d'estes


345

competències facilitant una comprensió i sintonia amb diferents modes culturals que expliquen aspectes essencials del caràcter de les persones.

4.2. PSICOLOGIA: CONCRECIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU I INDICADORS

L'aprenentatge de la psicologia se centrarà en el desenvolupament dels següents objectius competencials per a cadascuna de les competències:


Competència matemàtica i competències bàsiques en Ciència i tecnologia

Atenció de l'entorn mediambiental i dels sers vius

-Interactuar amb l'entorn natural de manera respectuosa.

-Comprometre's amb l'ús responsable dels recursos naturals per a promoure un desenrotllament sostenible.

-Respectar i preservar la vida dels sers vius del seu entorn.

-Prendre consciència dels canvis produïts pel ser humà en l'entorn natural i les repercussions per a la vida futura.

Vida saludable

-Desenrotllar i promoure hàbits de vida saludable quant a l'alimentació i a l'exercici físic.

-Generar criteris personals sobre la visió social de l'estètica del cos humà enfront del seu atenció saludable.


346


-Reconéixer la importància de la ciència en la nostra vida quotidiana.

-Aplicar mètodes científics rigorosos per a millorar la comprensió de la realitat circumdant en distints àmbits (biològic, geològic, físic, químic, tecnològic, geogràfic...).

-Manejar els coneixements sobre Ciència i tecnologia per a solucionar problemes, comprendre el que ocorre al nostre voltant i respondre preguntes.

Maneig d'elements matemàtics

-Conéixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics: operacions, magnituds, percentatges, proporcions, formes geomètriques, criteris de mesurament i codificació numèrica, etc.

-Comprendre i interpretar la informació presentada en format gràfic.

-Expressar-se amb propietat en el llenguatge matemàtic.


-Organitzar la informació utilitzant procediments matemàtics.

-Resoldre problemes seleccionant les dades i les estratègies apropiades.

-Aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana.

Comunicació lingüística Comprensió: oral i escrita

-Comprendre el sentit dels textos escrits i orals.

-Mantindre una actitud favorable cap a la lectura.


347

Expressió: oral i escrita

-Expressar-se oralment amb correcció, adequació i coherència.

-Utilitzar el vocabulari adequat, les estructures lingüístiques i les normes ortogràfiques i gramaticals per a elaborar textos escrits i orals.

-Compondre distints tipus de textos creativament amb sentit literari.


-Respectar les normes de comunicació en qualsevol context: torn de paraula, escolta atenta l'interlocutor…

-Manejar elements de comunicació no verbal, o en diferents registres, en les diverses situacions comunicatives.

Comunicació en altres llengües

-Entendre el context sociocultural de la llengua, així com la seua història per a un millor ús de la mateixa.

-Mantindre conversacions en altres llengües sobre temes quotidians en distints contextos.

-Utilitzar els coneixements sobre la llengua per a buscar informació i llegir textos en qualsevol situació.

-Produir textos escrits de diversa complexitat per al seu ús en situacions quotidianes o en assignatures diverses.

Competència digital Tecnologies de la informació

-Emprar distintes fonts per a la busca d'informació.

-Seleccionar l'ús de les distintes fonts segons la seua fiabilitat.

-Elaborar i publicitar informació pròpia derivada d'informació obtinguda a través de mitjans tecnològics.


348


-Utilitzar els distints canals de comunicació audiovisual per a transmetre informacions diverses.

-Comprendre els missatges que vénen dels mitjans de comunicació.

Utilització de ferramentes digitals

-Manejar ferramentes digitals per a la construcció de coneixement.

-Actualitzar l'ús de les noves tecnologies per a millorar el treball i facilitar la vida diària.

-Aplicar criteris ètics en l'ús de les tecnologies.



-Mostrar respecte cap al patrimoni cultural mundial en els seus distints vessants (artisticoliterària, etnogràfica, cientificotècnica…), i cap a les persones que han contribuït al seu desenrotllament.

-Valorar la interculturalitat com una font de riquesa personal i cultural.

-Apreciar els valors culturals del patrimoni natural i de l'evolució del pensament científic.


-Expressar sentiments i emocions per mitjà de codis artístics.

-Apreciar la bellesa de les expressions artístiques i les manifestacions de creativitat i gust per l'estètica en l'àmbit quotidià.

-Elaborar treballs i presentacions amb sentit estètic.

Competències socials i cíviques Educació cívica i constitucional

-Conéixer les activitats humanes, adquirir una idea de la realitat històrica a partir de distintes fonts, i identificar les implicacions que té viure en un Estat social i democràtic de dret referendat per una


349

constitució.

-Aplicar drets i deures de la convivència ciutadana en el context de l'escola.


-Desenrotllar capacitat de diàleg amb els altres en situacions de convivència i treball i per a la Resolució de conflictes.

-Mostrar disponibilitat per a la participació activa en àmbits de participació establits.

-Reconéixer riquesa en la diversitat d'opinions i idees.

Compromís social

-Aprendre a comportar-se des del coneixement dels distints valors.

-Concebre una escala de valors pròpia i actuar d'acord amb ella.

-Evidenciar preocupació pels més desfavorits i respecte als distints ritmes i potencialitats.

-Involucrar-se o promoure accions amb un fi social.


Autonomia personal

-Optimitzar recursos personals recolzant-se en les fortaleses pròpies.

-Assumir les responsabilitats encomanades i donar compte d'elles.

-Ser constant en el treball, superant les dificultats.

-Dirimir la necessitat d'ajuda en funció de la dificultat de la tasca.


350

Lideratge

-Gestionar el treball del grup coordinant tasques i temps.

-Contagiar entusiasme per la tasca i tindre confiança en les possibilitats d'aconseguir objectius.

-Prioritzar la consecució d'objectius grupals sobre els interessos personals.

Creativitat

-Generar noves i divergents possibilitats des de coneixements previs d'un tema.

-Configurar una visió de futur realista i ambiciosa.

-Trobar possibilitats en l'entorn que altres no aprecien.

Emprenedoria

-Optimitzar l'ús de recursos materials i personals per a la consecució d'objectius.

-Mostrar iniciativa personal per a iniciar o promoure accions noves.

-Assumir riscos en el desenrotllament de les tasques o els projectes.

-Actuar amb responsabilitat social i sentit ètic en el treball.

Aprendre a aprendre Perfil d'aprenent

-Identificar potencialitats personals com a aprenent: estils d'aprenentatge, intel·ligències múltiples, funcions executives…

-Gestionar els recursos i les motivacions personals en favor de l'aprenentatge.

-Generar estratègies per a aprendre en distints contextos d'aprenentatge.


351

Ferramentes per a estimular el pensament

-Aplicar estratègies per a la millora del pensament creatiu, crític, emocional, interdependent…

-Desenrotllar estratègies que afavorisquen la comprensió rigorosa dels continguts.

Planificació i avaluació de l'aprenentatge

-Planificar els recursos necessaris i els passos que s'han de realitzar en el procés d'aprenentatge.

-Seguir els passos establits i prendre decisions sobre els passos següents en funció dels resultats intermedis.

-Avaluar la consecució d'objectius d'aprenentatge.

-Prendre consciència dels processos d'aprenentatge.

5. CONTINGUTS

5.1. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ DELS CONTINGUTS Aquesta programació Psicologia 2.º Batxillerat té com referent el marc legal establit per les administracions educatives. Els elements d'esta matèria s'organitzen en sis blocs, contemplant un bloc inicial, com a bloc 0 referit a la consideració de la psicologia com a ciència, els seus enfocaments i branques i camps d'aplicació.

Estos blocs estan estretament relacionats entre si amb dos unitats cada bloc. Partint de la consideració de la Psicologia com a ciència, s'analitza la biogènesi, el nostre procés d'humanització; els fonaments biològics de la conducta i els determinants herència ambient que perfilen la nostra personalitat en què influïxen les capacitats cognitives com la percepció, la memòria i la intel·ligència, aprofundint en l'aprenentatge; la construcció de la nostra personalitat individual i social és l'epíleg a un contingut que es completa amb la competència d'Aprendre a aprendre per mitjà de la investigació de continguts dirigits que no estan explicitats.

Bloc I. QUI SÓC?

La vida és un procés, un continu «arribar a ser sent», un camí que invita a experimentar des del creixement. Tot ser humà, des que naix, té un projecte que ha de descobrir i perfilar cada dia. Concebuda la vida com un viatge, implica necessàriament plantejar-se alguns èxits, uns objectius existencials.


352

Enfront de les múltiples alternatives i opcions de la vida, el ser humà aprén a adaptar-se, a canviar de rumb; a vegades, és el psicòleg el que ajuda a possibilitar l'opció al canvi, el que fa remar a ritme d'esperança, el que ajuda a revisar les inaceptaciones i pensaments distorsionats perquè sapiem adaptar-nos a la realitat que se'ns imposa, el que ens ajuda a confiar en nosaltres mateixos i ens fa assajar formes d'aprenentatge per a una eficaç superació de les dificultats.

La urgència que sentim per trobar una explicació a tot el que ens rodeja és imperiosa. Sempre hi ha persones que, instigades per l'ànsia de conéixer, perseguixen sense parar aclarir el misteri de la consciència humana, trobar l'origen de la vida, explorar els límits de l'univers i aclarir els secrets de la nostra existència; només així, coneixent la resposta a preguntes tan essencials, comprendrem millor qui som, quin és el nostre passat i com podem modificar el rumb de les nostres vides.

A principis del segle XXI, és lícit preguntar-se quina va ser la cadena de successos que es van haver de donar en la història còsmica per a arribar fins a la pròpia generació de la ment humana.

Bloc 2. QUÈ PUC?

Tots som súper aprenents naturals; l'únic problema és que hem nascut sense el llibre d'instruccions. El desenrotllament de la intel·ligència és un procés dinàmic que es modifica substancialment durant la nostra existència. Encara que entorn d'un 70 % de la intel·ligència està definida per la genètica, un 30 % depén de factors ambientals. Per això, les capacitats innates servixen de poc si no aprenem a usar-les. A mesura que exercitem el pensament, augmenten les connexions neuronals i, en conseqüència, el nombre de respostes de què disposem.

La vida mental pot ser concebuda com si evolucionara en la direcció d'una forma d'equilibri final, que oposa a la inestabilitat i la incoherència relatives de les idees infantils la sistematització de la vida adulta. La funció superior de la intel·ligència tendix cap a un equilibri mòbil, manifestat en les diferències conductuals entre els comportaments elementals del recent nascut i els d'un adult.

Com es construïxen els conjunts perceptius nous? Constituint totalitats organitzades més àmplies per mitjà de progressives diferenciacions. Per a això, necessitem crear records. La nostra ment té massa capacitat per a arreplegar informació i necessita eliminar les dades inútils per a recuperar el que és verdaderament important. Oblidem Per a recordar, però també hem de tindre en compte la influència de l'inconscient, de com ens afecten emocionalment les coses, perquè aquell selecciona, de forma quasi aleatòria, tot el que està relacionat amb els nostres sentiments.

La importància del bloc temàtic radica en:

- Valorar la intel·ligència com a font de creativitat, elaborant, des de la reflexió i el raonament, idees noves, projectes distints que milloren la qualitat de la vida humana.

- Fer conscients les particulars potencialitats.


353

- Comprendre que el poder per a desenrotllar-nos com a individus dependrà de múltiples variables, però molt especialment de la nostra preparació i competència.

En este bloc s'explica, des d'un enfocament antropològic, l'evolució del cervell humà distingint les seues característiques específiques de les d'altres animals, a fi d'apreciar la importància del desenrotllament neurològic i les conseqüències que d'elles es deriven. Així mateix s'analitza la importància de l'organització del sistema nerviós central, fonamentalment de l'encèfal humà, i les tècniques de neuroimatge. Ens presenta també les alteracions genètiques i la importància del sistema endocrí en la conducta humana.

Bloc 3. SÓC COM VULL?

PLANTEJAMENT DEL BLOC TEMÀTIC

Des de fa 300 anys a. C., s'arrepleguen discussions sobre aspectes que fan diferents d'hòmens i dones. Són molts els filòsofs, metges i psicòlegs que s'han preocupat a trobar resposta a la mítica pregunta de per què, davant de situacions semblants, ens comportem de forma tan diferent. És ací, entre l'estímul i la resposta, on residixen les diferències individuals.

La personalitat és el terme psicològic més ampli i menys definible. Segons Sheldon i Evans és l'organització dinàmica dels aspectes cognitius, afectius, conatius, fisiològics i morfològics de l'individu. Es congreguen en estes paraules: una base empírica, una amplitud universal i el caràcter de desenrotllament i entitat dinàmica, subjecta sempre a una progressiva estructuració. Sentiments, valoracions, volicions, tendències vitals, etc., constituïxen els eixos de l'organització dinàmica del ser.

La personalitat es manifesta en conductes la base valorativa de la qual es traduïx en un projecte existencial. La racionalitat de la conducta queda reflectida en un sistema coherent de plans, dirigits amb precisió cap a certs objectius.

Ens els deterministes, que neguen la llibertat del ser enfront de si mateix, i l'indeterminisme absolut, valedor del «home que es fa a si mateix», hi ha un indeterminisme relatiu que és necessari valorar, per a assentar la llibertat del ser humà, en el moment d'efectuar l'elecció entre les tendències i els motius presents, practicant així l'acte electiu.

La importància d'este bloc temàtic deriva d'aportar les claus, perquè l'alumne/a analitze:

- Els seus trets propis i peculiars.

- La influència de les condicions ecològiques o fisicobiològiques i els factors sociològics sobre el desplegament de la personalitat.

- Els desajustos de la personalitat més significatius.

És necessari encoratjar l'alumnat cap a la personalitat ideal que:

- Dispose d'un projecte vital ben estructurat.

- Posseïsca aptituds per a les relacions interhumanes.

- Present un grau convenient de maduresa afectiva.

- Gaudi d'equilibri emocional.


354

Este bloc ens aproxima al fenomen perceptiu i els seus elements mostrant-nos les teories explicatives sobre la percepció i els trastorns i fenòmens perceptius mostrant-nos també els factors individuals, socials i culturals en la percepció humana. Dins del mateix bloc s'estructuren els tipus de memòria i l'oblit i les seues causes. Les distorsions i alteracions de la memòria tenen cabuda també en el mateix.

Bloc 4. QUÈ VULL?


Entre les preocupacions rellevants del gènere humà destaquen l'afecte i el sexe. Tots necessitem sentir-nos valorats afectivament. La força de l'afecte pot contra tots els prejuís i es manifesta públicament. El sexe s'accepta com una forma de comunicació, més enriquit si es disfruta d'ell en un marc afectiu basat en el respecte que es deriva de compartir-ho tot. La plenitud de la resposta sexual humana ve determinada per la llibertat, assumida des de la seguretat i des de la planificació que ens fa sentir-nos més lliures, alhora que ens ajuda a aprofundir afectivament en la relació de parella.

Encara que el comportament sexual de cada u és quelcom únic i exclusiu, no obstant això, hi ha algunes actituds comunes en la majoria d'hòmens i de dones, que són una mescla d'herència cultural i biològica. Qüestions fonamentades en les claus de l'atractiu ens connecten directament amb modes canviants en temps i espai.

És important precisar que els factors socioculturals han influït decisivament en les vivències sexuals d'hòmens i dones, a l'establir el rol de gènere com a conjunt de comportaments vinculats a qualitats específiques de les persones en funció del seu sexe. Així, l'educació de l'home des de la virilitat exclou, de vegades, la demostració de sensibilitat, mentres que els comportaments sexuals femenins es vinculen més a la manifestació d'afecte per mitjà de carícies.

Estem en un moment de transició en què molts patrons de comportament estan canviant i en el que es necessita redefinir els gèneres i la seua relació mútua.

En este bloc s'expliquen les principals teories sobre l'aprenentatge, identificant els factors de cada una d'elles i explicita les teories de l'aprenentatge i els factors influents. Comprén igualment la intel·ligència i el pensament per mitjà de les teories sobre la intel·ligència. El desenrotllament de la intel·ligència ens permet el coneixement de Piaget. Els test d'intel·ligència, les seues classes i la seua eficàcia cobren presència així com el pensament racional i pensament creatiu. Finalment la intel·ligència emocional per mitjà de les teories explicatives de Gardner i Goleman es contraposa a la intel·ligència artificial explicant els límits, avantatges i perills.

Bloc 5. AMB QUI VAIG?


El ser humà és àrbitre de la seua pròpia realització. La dita realització s'inscriu en un marc de socialització compost per uns valors que determinen el comportament subjectiu. La


355

socialització serà correcta o incorrecta, en funció de l'acatament d'una sèrie de normes sobre les conductes desitjables i indesitjables que poden realitzar els individus; normes que són patrimoni exclusivament humà.

Fins a l'aparició del ser humà, l'animalitat prehumana va funcionar a base d'una programació automàtica, fixa i delimitada. La història humana és testimoni que els sers humans poden desenrotllar la seua existència de forma polifacètica.

El viure amb els altres és una font potencial de conflictes, que han de ser regulats estrictament per a evitar perjuís innecessaris. A l'haver perdut les determinacions genètiques de la conducta, que han sigut modelades per la vida social i la transmissió cultural, els sers humans ens veiem obligats a triar les nostres accions d'acord amb pautes que impliquen inevitablement l'aprovació o el rebuig social. Les actituds connectades amb el seguiment de les normes socials permetran establir el grau de sociabilitat, o qüestionar al subjecte per la fidelitat a les normes consensuades com a vàlides, per a un procés de realització personal que ha d'enfocar-se en funció dels altres. S'expliquen també els processos psicològics de les masses, la seua naturalesa, característiques i pautes de comportament, a fi d'evitar les situacions de vulnerabilitat en què l'individu puga perdre el control sobre els seus propis actes.


D’acord amb el currículom oficial establert el professorat d’aquest Departament concretarà els anteriors nuclis temàtics en les següents unitats didàctiques:

UNITAT 1

Títol

Què és la psicologia?

Descripció de la unitat

Esta unitat introduïx a els alumnes i les alumnes en la matèria de Psicologia, establint els fonaments que l'avalen com a ciència i el seu esdevindre històric. Presenta les principals corrents de la psicologia fins a l'actualitat i explica les diferents branques de la mateixa i la seua funcionalitat. Enfront de les múltiples alternatives i opcions de la vida, el ser humà aprén a adaptar-se, a canviar de rumb; a vegades és el psicòleg el que ajuda a possibilitar l'opció al canvi, el que fa remar a ritme d'esperança, el que ajuda a revisar les inaceptaciones i pensaments distorsionats perquè sapiem adaptar-nos a la realitat que se'ns imposa, el que ens ajuda a confiar en nosaltres mateixos i ens fa assajar formes d'aprenentatge per a una eficaç superació de les dificultats.

Contingut de la unitat

El contingut curricular d'esta unitat està dividit en els epígrafs següents:

- La psicologia com a ciència.


356

- Tècniques metodològiques de la psicologia. - El desenrotllament de la psicologia. - Principals corrents en la psicologia contemporània. - Sistematització de la psicologia. - Aplicacions professionals de la psicologia.

La justificació didàctica del contingut es pot resumir en els punts següents:

- Presentar la funcionalitat de la psicologia per a valorar la seua importància en el conjunt de les ciències.

- Instruir sobre l'esdevindre històric de la psicologia des dels seus orígens clàssics fins a l'actualitat.

- Evidenciar la interrelació de la psicologia amb altres disciplines afins.

UNITAT 2

Títol

Els orígens del ser humà


La urgència que sentim per trobar una explicació a tot el que ens rodeja és imperiosa. Sempre hi ha persones que, instigades per l'ànsia de conéixer, perseguixen sense parar aclarir el misteri de la consciència humana, trobar l'origen de la vida, explorar els límits de l'univers i aclarir els secrets de la nostra existència; només així, coneixent la resposta a preguntes tan essencials, comprendrem millor qui som, quin és el nostre passat i com podem modificar el rumb de les nostres vides. La segona unitat del llibre obri l'interrogant dels nostres orígens desbrossant la biogènesi. Aborda la qüestió de l'evolució dels sers vius des de la primitiva forma de vida fins als homínids abordant les diferents teories evolucionistes. Compara l'evolució humana amb l'animal a través de la introducció bàsica a l'etologia i fixa el desenrotllament biològic dels homínids. Explica, finalment, els determinants del procés d'humanització i les característiques del ser plenament humanitzat.

El contingut curricular d'esta unitat està dividit en set epígrafs exposats en l'orde següent:

-Cap a les fonts dels nostres orígens: la biogènesi.

-D'onvenim?

-L'etologia.

-L'antropogènesi.

-Humanització.

-Conducta gregària i tendència afiliativa.

-El ser humanitzat.


357

Estos epígrafs responen a una intenció didàctica, reflectida en el mapa conceptual de la unitat:

1. Sensibilitzar sobre el complex procés dels nostres orígens des de l'aparició de la primigènia forma de vida.

2. Presentar el procés de transformació dels homínids fins al ser humà actual com a conseqüència de la maduració cerebral i l'adaptació al mig.

3. Transmetre la nostra convergència amb determinats comportaments del món animal.

4. Valorar l'essència del ser plenament humanitzat.

UNITAT 3

Títol

Com hem arribat fins ací?


En este bloc s'explica la corporalitat que implica existir sobre l'espai del món. Corporalitat definida per la transferència genètica i que actua conforme uns patrons biològics. S'exposa la importància del cervell, les aportacions de les diferents tècniques científiques a l'estudi del mateix i la seua connexió amb el sistema nerviós central com a motor que condiciona junt amb el sistema endocrí l'estímul-resposta. Finalment, s'explica la relació subjecte-objecte per a legitimar el desig d'autorealització personal.

El contingut curricular d'esta unitat està dividit en tres epígrafs (subdividits al seu torn en diversos apartats):

1. El nostre cos.

2. L'herència biològica.

3. Bases biològiques de la conducta.

4. Estar en el món: funció adaptativa de la conducta.

La justificació didàctica ve determinada pels següents paràmetres d'actuació:

- Interioritzar el cervell humà com a motor del nostre actuar. - Mostrar la imbricació entre sistema nerviós i glàndules endocrines en la normal

regulació del nostre comportament. - Presentar la disfuncionalitat cerebral com a origen de trastorns i anomalies

patològiques que vulneren l'essència del ser humà.


358

UNITAT 4

Títol

La confiscació de la realitat


La present unitat conforma l'inici del bloc 2 que a través de l'interrogant Què puc? estudia les potencialitats del ser humà Els continguts s'estructuren en tres epígrafs amb diferents apartats. En el primer s'exposen les característiques del ser humà com a processador de la informació, per mitjà de la presència d'estímuls i el processament dels receptors. En el segon apartat referit a l'atenció s'establixen les característiques bàsiques de la mateixa així com les seues classes, els diferents enfocaments i els determinants del procés atencional. Acaba este apartat amb la presentació dels diferents tipus d'atenció.

El ser humà necessita posar en joc una sèrie d'estratègies d'aprenentatge per a agarrar la realitat. Això és possible gràcies a la percepció que es descriu en el tercer epígraf. Com es construïxen els conjunts perceptius nous? Quins són els contextos i determinants del procés perceptiu? Obeïx a lleis la percepció? i Quines són les anomalies del procés perceptiu? constituïxen els interrogants que es desvelen en el tercer epígraf denominat: La percepció.

Continguts

- El ser humà, processador d'informació.

L'atenció.

La percepció.


- Adquirir estratègies eficaces per a analitzar els nostres problemes d'aprenentatge.

- Conéixer tècniques d'estudi.

- Millorar les estratègies i hàbits de treball.

- Conéixer les possibilitats d'aplicació de la Psicologia al món acadèmic.

- Desenrotllar la capacitat de prendre decisions enfront de la resolució de problemes.

UNITAT 5

Títol

La persona intel·ligent: aprenentatge, intel·ligència i memòria



359

Un aprenentatge òptim comporta, la retenció del que adquirix i la possibilitat de poder recordar-ho en alguna manera que es manifesta en el record. El record, al seu torn, consistix en l'evocació de continguts fixats en un temps passat, evocació que es recolza bàsicament en processos mentals de reconeixement i reproducció de dites continguts.

A través d'esta unitat coneixerem el complex entramat de l'aprenentatge amb les seues tipologies i les tècniques i estratègies que es descriuen en el punt 1. El punt 2 ens exposa la intel·ligència des de diferents enfocaments, els mètodes utilitzats per a mesurar-la i els trastorns de la mateixa més habituals. En l'apartat 3 es desbrossen les bases neurofisiológicas de la memòria amb els seus tipus i ens desvela lleis facilitadores de la mateixa. Al final de la memòria estan els records, sempre que no patim trastorns que ens inhabiliten per a evocar-los.

Continguts

- Neuropsicologia i aprenentatge.

Tècniques i estratègies d'aprenentatge.

La intel·ligència

- Determinants de la intel·ligència.

- Mesura de la intel·ligència.

- Deteriorament i trastorns de la intel·ligència.

La memòria

- Bases neufisiológicas de la memòria.

- Tipus de memòria.

- Lleis facilitadores de la memòria.

- Mecanismes i estratègies per a activar i potenciar la memòria.

- Alteracions dels processos mnésicos.


- Valorar la intel·ligència com a font de creativitat, elaborant, des de la reflexió i el raonament, idees noves, projectes distints que milloren la qualitat de la vida humana.

- Fer conscients les particulars potencialitats d'aprenentatge.

- Comprendre que el poder per a desenrotllar-nos com a individus dependrà de múltiples variables, però molt especialment de la nostra preparació i competència; els nostres hàbits


360

relacionats amb l'aprenentatge, depenen essencialment d'esta capacitat de relacionar el passat amb el present.

- Mostrar que bàsicament, recordar i oblidar poden considerar-se com l'anvers i el revers d'un mateix procés.

UNITAT 6

Títol

El ser racional


La present unitat és l'epíleg del bloc 2 que a través de l'interrogant Què puc? estudia les potencialitats del ser humà. Els continguts s'estructuren en cinc epígrafs amb diferents apartats. En el primer s'exposen les característiques del raonament com a facultat que ens permet aprendre de manera conscient de les situacions vitals. En el segon epígraf es descriuen les característiques del pensament creatiu. En el tercer apartat s'explicita la necessitat de comunicar-nos per mitjà del llenguatge que permetrà al pensament manifestar-se en la categoria gradual de la consciència, apartats que són tractats en els epígrafs 4 i 5.

Continguts

- El raonament.

- La creativitat.

- El llenguatge.

- El pensament.

- Les funcions de la consciència i els processos inconscients.

- El ser humà, processador d'informació.


- Evidenciar el procés de maduració personal potenciant habilitats cognitives i comunicatives.

- Millorar les estratègies i hàbits de treball.

- Conéixer les possibilitats d'aplicació de la Psicologia al món acadèmic.


361

- Desenrotllar la capacitat crítica.

UNITAT 7

Títol

Personalitat i comportament


Són molts els filòsofs, metges i psicòlegs que s'han preocupat a trobar resposta a la mítica pregunta de per què, davant de situacions semblants, ens comportem de forma tan diferent. És ací, entre l'estímul i la resposta, on residixen les diferències individuals. Esta unitat ens endinsa en la gènesi dels components del comportament per mitjà dels seus factors determinants, en les característiques de la personalitat i els trastorns més significatius, presentant prèviament els components del patró de personalitat. En un tercer epígraf s'explica el temperament com a part heretada de la personalitat.

Contingut teòric de la unitat

El contingut curricular d'esta unitat està dividit en tres epígrafs, subdividits al seu torn en diversos apartats:

1) El comportament.

2) La personalitat.

3) Temperament i caràcter.

La importància d'esta unitat deriva d'aportar les claus, perquè l'alumnat analitze:

- Els seus trets propis i peculiars.

- La influència de les condicions ecològiques o fisicobiològiques i els factors sociològics sobre el desplegament de la personalitat.

- Els desajustos de la personalitat més significatius.


362

És necessari encoratjar l'alumnat cap a la personalitat ideal que:

- Dispose d'un projecte vital ben estructurat.

- Posseïsca aptituds per a les relacions interhumanes.

- Present un grau convenient de maduresa afectiva.

- Gaudi d'equilibri emocional.

UNITAT 8

Títol

Metes, èxits i aspiracions


La racionalitat de la conducta queda reflectida en un sistema coherent de plans, dirigits amb precisió cap a certs objectius.

Entre els deterministes, que neguen la llibertat del ser enfront de si mateix, i l'indeterminisme absolut, valedor del «home que es fa a si mateix», hi ha un indeterminisme relatiu que és necessari valorar, per a assentar la llibertat del ser humà, en el moment d'efectuar l'elecció entre les tendències i els motius presents, practicant així l'acte electiu. La present unitat pretén motivar per a sentir-nos motivats. A través del primer epígraf es presenta la motivació com múltiple, i la disposició personal que implica. En el segon epígraf es desvelen les claus de la voluntat. L'epíleg de la unitat revela els mecanismes de defensa enfront de situacions frustrants i conflictives.


El contingut curricular d'esta unitat està dividit en tres epígrafs, subdividits al seu torn en diversos apartats:

1) La motivació.

2) La voluntat.

3) Mecanismes de defensa.


363

La importància d'esta unitat deriva d'aportar les claus, perquè l'alumne/a analitze:

- Els seus actes volitius propis i peculiars.

- La importància de la motivació com a factor d'èxit de fiques i aspiracions.

- La planificació de fiques reallistes i en consonància amb els possibilitats dels subjectes.

UNITAT 9

Títol

Metes, èxits i aspiracions

Descripción de la unitat

Entre les preocupacions rellevants del gènere humà destaca l'afecte i les seues manifestacions emotives, sentimentals i passionals que els subjectes experimenten interiorment davant dels estímuls vitals. Tots necessitem sentir-nos valorats afectivament. La força de l'afecte pot contra tots els prejuís i es manifesta públicament. En esta unitat que consta de quatre epígrafs es contempla en primer lloc la importància de les emocions per mitjà de l'estudi fenomenològic de les mateixes que s'explicita en l'apartat dos. L'emotivitat patològica es desvela en l'apartat tres i com a epíleg s'analitza la depressió vinculada a la carència d'afectivitat.


El contingut curricular d'esta unitat està dividit en quatre epígrafs, subdividits al seu torn en diversos apartats:

1. Les emocions.

2. Anàlisi fenomenològica de les emocions.

3. Emotivitat patològica.

4. La depressió.

La importància d'esta unitat deriva d'aportar les claus, perquè l'alumnat analitze:

- Les seues emocions pròpies i peculiars.


364

- La seua capacitat de percebre sensacions, sentiments i emocions, constituïxen un essencial sector en la interpretació del creixement i de l'adequat funcionament de la personalitat.

- Que l'estat afectiu mou la psique, provocant estats de benestar, d'eufòria, o al contrari, estats de desharmonia personal.

UNITAT 10

Títol

El ser sexuat


La present unitat és l'epíleg del bloc 4 que establix l'interrogant Què vull? Presta atenció específica al fenomen de la sexualitat que en les seues diverses manifestacions, està directament vinculat als nostres sentiments i afectes. El sexe s'accepta com una forma de comunicació, més enriquit si es disfruta d'ell en un marc afectiu basat en el respecte que es deriva de compartir-ho tot. S'estructura en sis apartats a través dels quals es desgrana el concepte i els aspectes neurofisiológicos que provoquen la resposta sexual en els dos primers epígrafs. En l'apartat tres es descriuen els diversos nivells d'anàlisi i altres manifestacions minoritàries, per a acostar-nos en l'epígraf quatre al coneixement de les malalties de transmissió sexual que permetran evitar factors de risc.

Els epígrafs cinc i sis desvelen les claus per a assumir responsablement la sexualitat planificada perquè la plenitud de la resposta sexual humana ve determinada per la llibertat, assumida des de la seguretat i des de la planificació que ens fa sentir-nos més lliures, alhora que ens ajuda a aprofundir afectivament en la relació de parella. Els aspectes socioculturals del tema s'aborden a través dels mites i fal·làcies que condicionen la sexualitat humana.

Continguts

- Què és la sexualitat?

- Aspectes neurofisiológicos de la sexualitat.

- Sexualitat i individu.

- Principals malalties de transmissió sexual.

- La sexualitat planificada.


365

- Aspectes socioculturals de la sexualitat.


- Caracteritzar la sexualitat humana en comparació amb la conducta animal.

- Desenrotllar el procés de maduració personal potenciant la vinculació afectiva sexual com a detonant d'una sexualitat plena.

- Desenrotllar la capacitat crítica en relació als rols i estereotips sexe-gènere.

UNITAT 11

Títol

La nostra posada de llarg en societat


El ser humà és àrbitre de la seua pròpia realització. La dita realització s'inscriu en un marc de socialització compost per uns valors que determinen el comportament subjectiu. La socialització ve determinada en funció de l'acatament d'una sèrie de normes sobre les conductes desitjables i indesitjables que poden realitzar els individus; normes que són patrimoni exclusivament humà. A través del primer epígraf de la unitat es presenten els tipus i agents de socialització, així com l'eix del procés d'acceptació social. En el segon epígraf es plantegen els punts de referència o valors que hem de triar per a orientar les nostres accions cap a la qualitat humana.

Continguts

- La socialització.

- Els valors: referents de la socialització.

- La justificació didàctica ve determinada pels següents paràmetres d'actuació:

- Permet la reflexió explícita sobre les normes que determinen la socialització.

- Planteja la validesa de les normes i la necessitat que siguen respectades.


366

- Posa en tela de juí la llibertat de l'individu enfront dels determinants socioculturals.

- Oferix la base del coneixement necessari per a posar en pràctica el juí moral.

- Permet una relació interdisciplinària amb la reflexió ètica.

UNITAT 12

Títol

El fet de viure en la família humana


El medi social és com una segona matriu en què els humans es desenrotllen i que els resulta tan necessària com l'úter matern, en paraules de Juan Delval i Ileana Enesco, autors de Moral, desenrotllament i educació. Alauda, Anaya, Madrid.

A l'haver perdut les determinacions genètiques de la conducta, que han sigut modelades per la vida social i la transmissió cultural, els sers humans ens veiem obligats a triar les nostres accions d'acord amb pautes que impliquen inevitablement l'aprovació o el rebuig social. Les actituds connectades amb el seguiment de les normes socials permetran establir el grau de sociabilitat, o qüestionar al subjecte per la fidelitat a les normes consensuades com a vàlides, per a un procés de realització personal que ha d'enfocar-se en funció dels altres. En esta unitat es desenrotllen estes idees en tres epígrafs fonamentals. En el primer s'expressa la interrelació de l'estructura fonamental de la personalitat derivada de la interacció de l'individu amb les institucions socials. Per això es tipifiquen les persones socials, associa'ls i antisocials tenint en compte l'adaptabilitat social i les percepcions vinculades als prejuís.

Continguts

- Socialització i estructura de la personalitat.

- Persones socials, associa'ls i antisocials.

- Les percepcions socials.


- Permet la reflexió explícita sobre el nostre grau de socialització.

- Planteja l'enjudiciament dels conductes antisocials i dels masses.


367

- Exposa condicionaments socials basats en prejuís.

- Oferix la base del coneixement necessari per a posar en pràctica un òptim grau d'adaptació social.

6.1. TEMPORALITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. La temporalització que s’ha realitzat de les Unitats Didàctiques ha estat la següent:

PRIMERA AVALUACIÓ: 1 a 4

SEGONA AVALUACIÓ: 5 a 8.

TERCERA AVALUACIÓ: 9 a 12.

7. METODOLOGIA: ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.




b) Lògica interna disciplinar: a partir de l’anàlisi de l’estructura pròpia de l’àrea de coneixements psicològics, s’introduiran diferents estratègies d’aprenentatge segons la naturalesa del contingut.


d) Alumnes: adequació a la maduresa (condicions psicològiques) dels subjectes als que va dirigit l’aprenentatge, així com als seus interessos, necessitats i opinions sobre què i com aprendre, de forma que es creen situacions d’aprenentatge motivadores. A més,


368

s’estructuraran les activitats d’aprenentatge de manera que s’expliciten les tasques concretes i específiques a complir (i les seues fases/passos).

e) Currículum: atenció al currículum (continguts didàctics) vigent en cada etapa educativa.




7.2. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES. En definitiva, no creem en l’existència d’un només mètode (l’”ideal”), ni en una única i




Entre les estratègies metodològiques més adequades a la seua aplicació en les aules del Centre, destaquen les següents: lectura de textos de psicologia curt, visionat de pel·lícules, comentaris de textos, lectura i reflexió sobre un llibre de lectura, solució de psicològics, elaboració del quadern de l’alumnat, treball en equip, classe magistral, etc.



És per això que allò central de la dinàmica que seguirem consisteix en el treball dels materials didàctics proporcionats que seran treballats prèviament casa per part dels discents; ja a classe es treballarà el material proporcionat -parcialment- per grups, ja que sàpiguen fer-ho així és un dels objectius procedimentals establerts; amb posterioritat d’aquest treball per grups, i ja de


369

manera conjunta, els alumnes debatran aquest material per tal tant d'analitzar críticament aquests materials, com per a obtenir les conclusions escaients. El protagonisme principal recau doncs sobre els alumnes i les alumnes, mentre que el professor manté un paper menys protagonista. El professor desenvolupa un paper important previ en la selecció i preparació dels textos treballats, i un paper també important per a encaminar les sessions de manera adequada, aclarint sobretot els dubtes originats.


• Lectura dels textos corresponents.

• Comentari i anàlisi de textos o les unitats didàctiques.

• Lectura directa dels materials preparats pel DEPARTAMENT DIDÀCTIC, i posterior contestació a les respostes plantejades.

• Debat i discussió a classe d’aquests materials.

• Elaboració d'esquemes i resums.

• Elaboració d’una quaderns de l’alumne com a reflex viu del treball realitzat.

• Elaboració de redaccions i dissertacions sobre els problemes plantejats a classe, així com contestar raonadament les preguntes que es facen als diferents controls

La dinàmica general de les classes serà el treball dels materials didàctics que seran treballats de forma autònoma, a casa, per l’alumnat; a classe es treballaran els textos prèviament llegits en base a les respostes de les qüestions que sobre ell se formulen.

8. AVALUACIÓ.

8.1. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC concreta, de entre els criteris d'avaluació abans referits,

els següent com a criteris generals a destacar: els següents criteris d’avaluació:

COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM CCLI: competència comunicació lingüística. CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

CD: competència digital. CAA: competència aprendre a aprendre. CSC: competències socials i cíviques. SIEE: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. CEC: consciència i expressions

culturals.


370

Bloc 1: La psicologia com a ciència.


La psicologia com a ciència. · Objectius i característiques. · Branques de la psicologia. · Tècniques d’investigació. · La psicologia i les altres ciències de l’home. Aplicacions de la psicologia · Principals problemes psicològics · Solucions aportades per la psicologia. · Valors que estimula la psicologia: crítica, autònoma, investigació i innovació. La psicologia en la història. · Evolució del concepte de psique. · Orígens de la Psicologia en la Grècia

clàssica. · La psicologia en la modernitat. · Corrents psicològics contemporànies.

BL1.1. Explicar l’especificitat i importància del coneixement psicològic, com a ciència que tracta de la conducta i els processos mentals de l’individu.

BL1.2. Distingir la dimensió teòrica i pràctica de la psicologia, i enumerar els seus objectius, característiques, branques i tècniques d’investigació.

BL1.3. Exposar les aportacions més importants de la psicologia, des dels seus inicis fins a l’actualitat, identificant els principals problemes plantejats i les solucions aportades pels diferents corrents psicològics contemporanis.

BL1.4. Relacionar la psicologia amb altres ciències el fi de les quals és la comprensió dels fenòmens humans, com la filosofia, biologia, antropologia, economia, etc.

BL1.5. Fer una anàlisi crítica de textos significatius i breus de contingut psicològic, identificant les problemàtiques plantejades i relacionant-les amb els coneixements adquirits.

BL1.6. Defendre l’especificitat i importància del

CMCT SIEE CSC CMCT CMCT CSC CSC CMCT SIEE CAA SIEE CD CAA


371

Bloc 2: Fonaments biològics de la conducta.


L’evolució del cervell humà. BL2.1. Descriure les diferents tècniques actuals

CMC · El ser humà i els altres animals.

· Filogènesi i ontogènesi. BL2.2. Identificar algunes de les bases genètiques

CMC · L’especificitat del cervell humà. conducta humana, explicar la relació que pot

Bases biològiques de la conducta. l’origen d’algunes malalties produïdes per

· L’encèfal en el sistema nerviós central. · Bases genètiques de la conducta. BL2.3. Explicar, des d’un enfocament

CMC · El cervell i el sistema endocrí. humà distingint les seues característiques

Impacte de la biologia en la conducta humana. animals. · Neurologia i conducta. · L’impacte de les tècniques actuals en el

BL2.4. Analitzar la importància de l’organització

CMC humana. fonamentalment de l’encèfal humà, distingint les

· Funcions i disfuncions del sistema nerviós. funcions que determinen la conducta dels

· Genètica i conducta. · Influència de la genètica en la conducta. BL2.5. Exposar la influència del sistema endocrí

CMC · Malalties genètiques. comportaments derivats d’això.

· Endocrinologia i conducta. · Diferències de gènere. BL2.6. Analitzar les conseqüències socials que es

CSC

· Trastorns endocrinològics. les característiques específiques humanes de les d’altres animals.

BL2.7. Descriure l’organització del sistema

CMC de l’encèfal humà.

BL2.8. Explicar l’impacte de les diferents

CMC del cervell en l’avanç científic sobre l’explicació

CSC

superació d’alguns trastorns i malalties mentals.

BL2.9. Analitzar l’impacte social de la relació

CMC comportament humà en allò que afecta les

dif è i d è CSC


372

Bloc 3: Els processos cognitius bàsics: percepció, atenció i memòria.

Continguts Criteris d’avaluació CC · Percepció.

· El procés perceptiu: la realitat com a construcció.

· Elements que intervenen en la percepció.

· Lleis de la percepció.

· Els trastorns de la percepció.

· Principals teories sobre la percepció. Atenció.

· Atenció i concentració.

· Tipus d’atenció.

· Alteracions de l’atenció.

· Atenció i memòria. Memòria.

· El funcionament de la memòria i els seus tipus.

· L’oblit: causes i funció.

· Distorsions i alteracions de la memòria.

· Principals teories de la memòria.

· Memòria i aprenentatge.

· BL3.1. Explicar la percepció humana com un procés constructiu eminentment subjectiu i limitat, en el qual té l’origen el coneixement sobre la realitat.

· · BL3.2. Explicar la rellevància que tenen les

influències individuals i socials en el fenomen de la percepció i argumentar sobre els aspectes positius i negatius d’estes.

· · BL3.3. Descriure l’estructura i tipus de la memòria i

l’atenció humanes i explicar el seu funcionament. · · BL3.4. Investigar les aportacions d’algunes teories

actuals sobre la memòria, identificar l’origen i els factors que influïxen en el desenrotllament d’esta capacitat en el ser humà i utilitzar alguns dels coneixements adquirits per a millorar l’aprenentatge propi.

· · BL3.5. Reconéixer el ser humà com un processador

d’informació gràcies a la qual cosa és capaç d’interpretar la realitat i actuar en conseqüència.

· CMCT · · · · CSC · · · · CMCT · · · CAA

CMCT SIEE

· · · CSC


373

Bloc 4: Els processos cognitius superiors: aprenentatge, intel·ligència i pensament.


Aprenentatge. · El concepte d’aprenentatge · Teories de l’aprenentatge · Conductisme · Cognitivisme · Constructivisme · L’aprenentatge significatiu · Tècniques i estratègies d’aprenentatge Intel·ligència i pensament. · Definició d’intel·ligència · Diferents concepcions de la intel·ligència · Teories de les intel·ligències múltiples · Intel·ligència emocional · La mesura de la intel·ligència · La influència de l’herència genètica i el medi

ambient · La intel·ligència artificial

BL4.1. Explicar les principals teories sobre l’aprenentatge, identificar els factors que cada una d’estes considera determinants en este procés, descriure les seues aplicacions en el camp social i utilitzar alguns dels coneixements adquirits per a millorar el seu aprenentatge.

BL4.2. Identificar algunes teories explicatives sobre la naturalesa i el desenrotllament dels processos cognitius superiors del ser humà, com la intel·ligència i el pensament, distingir els factors que influïxen en la intel·ligència i investigar l’eficàcia de les tècniques utilitzades per al seu mesurament i sobre el concepte de CI.

BL4.3. Reflexionar críticament sobre les possibilitats de la intel·ligència artificial, el seu abast i els seus límits i argumentar sobre l’equivocada humanització de les màquines pensants i la deshumanització de les persones.

BL4.4. Reconéixer la importància de la intel·ligència emocional en el desenrotllament psíquic de l’individu.

CMCT CSC CAA SIEE CMCT CAA SIEE CSC


374

Bloc 5: La construcció del ser humà: motivació, personalitat i afectivitat.

Continguts Criteris d’avaluació CC Motivació.

· La motivació: concepte

· Teories de la motivació: impulsos de Murray; humanisme de Maslow

· La conducta motivada: característiques

· Los motius i la seua relació amb els valors

· La frustració Personalitat.

· La personalitat: concepte

· Teories de la personalitat: psicoanàlisi, conductisme, cognitivisme i teoria humanista

· Mesura de la personalitat

· Trastorns de la personalitat Afectivitat

· Sentiments i emocions

· Classificació de les emocions: teories

· Control de la vida emocional

· Tècniques d’intel·ligència emocional

· Trastorns emocionals

BL5.1. Descriure la motivació, la seua classificació i la seua relació amb altres processos cognitius, explicar els diferents supòsits teòrics que l’expliquen i analitzar les deficiències i conflictes que en el seu desenrotllament conduïxen a la frustració. .

BL5.2. Descriure què és la personalitat, les diverses teories que l’estudien i els factors motivacionals, afectius i cognitius necessaris per a la seua adequada evolució, en cada una de les seues fases de desenrotllament.

BL5.3. Analitzar les influències genètiques, mediambientals i culturals sobre les quals es construïx la personalitat.

BL5.4. Reconéixer els distints tipus d’afectes, així com l’origen d’alguns trastorns emocionals associats a estos.

BL5.5. Analitzar la complexitat del concepte de trastorn mental, identificar alguns dels factors genètics, ambientals i evolutius implicats en el seu desenrotllament des de diferents perspectives psicopatològiques i descriure els seus mètodes d’estudi.

BL5.6. Argumentar sobre la importància que en la maduració de l’individu tenen les relacions afectives i sexuals, i analitzar críticament els seus aspectes fonamentals.

CSC CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC CMCT SIEE CSC


375

Bloc 6: Psicologia social i de les organitzacions.


Psicologia social. BL6.1. Identificar els processos psicològics de les

CSC · Què és la psicologia social? naturalesa, descriure les seues característiques i

CAA

· El vincle amb les altres persones: la necessitat de la

argumentar sobre les situacions de vulnerabilitat en

SIEE · El grup: normes i rols; conformitat dissidència;

perdre el control dels seus actes i sobre les formes

· Las masses. Els fenòmens de masses. · L’altruisme. BL6.2. Explicar la importància que actualment té la

CSC

Psicologia de les organitzacions. laboral i el desenrotllament organitzacional,

CAA · La psicologia de les organitzacions i la seua funció. importància del lideratge com a condició necessària

SIEE

· El treball en equip. empreses i sobre els errors psicològics que es

· Tècniques i dinàmiques de grup. els recursos més adequats per a afrontar els

· Tècniques de gestió de recursos humans. s’enfronten. · Factors psicològics de desenrotllament laboral. · Principals riscos de la salut laboral BL6.3. Reconéixer la dimensió social del ser humà i

CSC

socialització com la interiorització de les normes i

CMCT seua influència en la personalitat i conducta de les persones.

8.2. ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ: Aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera indispensable per al procés educatiu afavorir


Per fer-ho aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC seguirà les següents estratègies:







376




no seria possible és la de l’avaluació. Però l’avaluació no s’ha de confondre amb la qualificació. I no s’ha de confondre perquè les seus funcions, tot i que puguen coincidir no són les mateixes. En concret aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que les principals funcions de l’avaluació són les següents.

1. La funció bàsica de l’avaluació és comprovar si s’han aconseguit els objectius proposats i en quin grau, i a partir d’aquesta avaluació prendre dos tipus de decisions: Avaluar i qualificar els alumnes i avaluar les variables que intervenen en el procés d'ensenyança- aprenentatge.





L'influx positiu de l’avaluació en l’alumne depén en bona part de:





• Etc.



377

Des d’aquest punt de vista és clar que els criteris generals d’avaluació de l’assignatura han de ser doncs el clar referent que el docent ha de tenir present en el procés d’avaluació, sempre tenint present que donat el caràcter postobligatori del batxillerat l’alumne per a ser avaluat positivament ha d’haver assolit, al menys en el seu grau bàsic, totes les capacitats referenciades en el criteris 1, 2,3, 4 i 6 del punt 6.1 i almenys la meitat dels restant.




Al llarg de cada tema s’aniran realitzant una sèrie de treball o control sobre la matèria donada en aquest tema o en aqueixa avaluació, per tal d’aconseguir dades significatives sobre la marxa del procés d'ensenyament-aprenentatge. La qualificació global serà la resultant de la suma de les notes tractades de forma ponderada, i tal qualificació ha d’estar formulada a partir de múltiples i diversos instruments d’avaluació

Durant aquest any es treballarà i es reflexionarà per tant a partir de les Unitats Didàctiques quatre és a dir, a partir dels sistemes conceptuals explicats:

1. Realitzar comentaris i anàlisis de textos.

2. Explicar els principals trets i continguts de cada autor i/o escola/teoria

3. Elaborar esquemes i resums.

4. Elaborar un quaderns de l’alumne com a reflex viu del treball realitzat.

5. Elaborar redaccions sobre els problemes plantejats a classe.

6. Entendre els contextos en que sorgeix cada sistema de pensament.

7.Exposar en públic aquells trets més significatius d'una teoria o autor


Aquell alumne/a que tinga un quadern valorat com a No-Apte (menys de 0'5punt) la primera vegada que es demane perdrà la possibilitat d'obtenir els dos punts i la següent vegada que se'l demane serà qualificat amb Apte, sense que aquest apte represente cap tipus de nota numèrica per sumar a la nota final. En cas que torne a ser qualificat de No Apte aquest tindria la consideració d'un negatiu (- 0'5punt) a descomptar de la nota final. Haurà de tenir-lo actualitzat per a la següent avaluació per tal de considerar-lo Apte.


378


- 1 punt. El quadern està complet, té una presentació acurada i ordenada, no presenta faltes d’ortografia o puntuació – o no son significatives -, les preguntes estan desenvolupades, i no conté incorreccions significatives. Les preguntes de major grau de complexitat estan realitzades.

- 0’75 punts. El quaderns està complet, les preguntes prou desenvolupades, però la presentació no és l’adequada, o és desordenada, o conté incorreccions, o presenta faltes d’ortografia o puntuació destacades.

- 0’5punts. Manca algun apartat del quadern, o/i presenta incorreccions significatives , o la presentació no és gens adequada i és desordenada i/o conté faltes d’ortografia o puntuació.



-


Els treballs parcials de cada avaluació ( que seran un 20% de la nota global) seran avaluats segons els següents criteris:

- Es valorarà la presentació dins el termini establert ( l’alumnat podrà lliurar els treballs fora de termini, però perdrà un punt per dia de retard; als cinc dies ja no serà admés).

- Als treballs ( comentaris, activitats, redaccions, vocabulari...) es valorarà la presentació, l’ordre, coherència i sintaxi correcta; la adequació del vocabulari utilitzat; la capacitat de síntesi i/o anàlisi; la claredat expositiva; les aportacions personals i relacions amb altres temes i/o autors; la recerca de materials complementaris i el seu ús adequat).

Pel que fa a l’examen o prova final es farà amb la mateixa estructura que plantegen les prova final de batxillerat per a la nostra assignatura, d’acord amb els criteris que s’indicaran més endavant, i representa un 60% de la nota. Es realitzaran tants exàmens per avaluació com es considere pertinent, però els pes de tots els exàmens no superarà el 50% de la nota de l'avaluació poden ponderant entre ells conforme ho considere convenient els Departament.


379

MODEL D’EXAMEN

A concretar quan es publique la legislació que el determine

La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les tres avaluacions serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga més d’un 4 als exàmens. Si no ha obtingut un 4, les altres notes no es comptabilitzen, i, per tant, la nota del butlletí correspondrà a un Insuficient.

Aquells alumnes que suspenguen una avaluació deuran seguir un pla de recuperació personalitzat que dictaminarà el professor per tal de recuperar els treballs avaluats negativament Si obtén més d’un 4 de nota en aquests treballs, se’ls farà la mitja amb les altres notes de l’avaluació corresponent . En el cas que allò que se suspenga siga l’examen o exàmens la recuperació consistirà en un nou examen.

La participació, l’interès de l’alumne/a per l’àrea i el desenvolupament de les classes tindran un pes a l’avaluació de l’alumne/a.














El professor/a valorarà amb un positiu (0’25 punts) aquells alumnes que destaquen a l’apartat de participació i interés, amb un màxim de 4 positius per avaluació (10% de la nota d'avaluació), en especial aquells que es presenten voluntaris per corregir les activitats participen de forma rellevant, ordenada i interessada en el desenvolupament de les classes i/o aporten materials o treballs voluntaris.

Per contra, el professor/a dissuadirà amb un negatiu (-0,5 punt, sense límit per avaluació)


380

aquells que incórreguen en comportaments negatius enumerats a l’apartat anterior. Prèviament amonestarà a l’alumne verbalment pel seu comportament, en cas de reincidir serà sancionat amb els punts negatius corresponents.

La suma dels positius obtinguts per la participació de classe (1 punt com a màxim) representa el 10% restant de la qualificació global de l’alumne. Recordem que els punts negatius no tenen límit.

La nota de cada avaluació serà la suma ponderada de totes les qualificacions seguint el

següent criteri:


Participació/interés (1 punts) Quadern (1 punt) + Treballs durant l’avaluació (2 punts) + Examen(s) (6 punts) = 10 punts –negatius i sancions per conducta inapropiada




La qualificació que apareixerà al butlletí informatiu de cadascuna de les tres avaluacions serà la nota mitjana de les avaluacions realitzades, sempre que l’alumne/a tinga més d’un 4 en cadascuna d’elles. Si no ha obtingut un 4 en alguna avaluació la nota al butlletí sempre serà Insuficient.


381

PÈRDUA DEL DRET A L’AVALUACIÓ CONTÍNUA: Tal i com consta al Reglament de Règim Interior aquell alumnat que durant una assignatura haja falta més d’un 15% de les classes de manera injustificada perdrà el dret a l’avaluació contínua. Això significa que l’alumne deurà de realitzar una prova única de tota la matèria de l’avaluació que representarà el 100% de la nota. Aquesta prova serà realitzada en la segona quinzena del mes de maig. Si la pèrdua del dret a l’avaluació contínua es relativa a la 1ª o 2ª avaluació aquestes seran avaluades com a insuficients en el butlletí de notes i actes corresponents.

8.4.2. PROVA EXTRAORDINÀRIA DE JUNY.

Els alumnes que no hagen superat l’assignatura en Maig faran un examen que tindrà, com tots els exàmens realitzats al llarg del curs, la mateixa estructura que plantegen la prova final de batxillerat, i es qualificarà amb els mateixos criteris . En Juny no es tindrà en compte altres instruments d’avaluació que el del examen i l’alumne deurà d’obtenir almenys un 5 per aprovar l’assignatura.

Els criteris d’avaluació seran els següents:

1. Conéixer i manejar correctament el vocabulari psicològic bàsic adquirit al llarg del cicle complet de formació acadèmica.

Amb aquest criteri, es tracta de valorar si l’alumne o l’alumna posseeix una estructura conceptual suficient per poder emprar amb propietat i rigor els principals termes i conceptes.

2. Relacionar els problemes psicològics estudiats amb les condicions històriques, socials i culturals en les quals van sorgir i a les quals van intentar donar resposta.

La intenció d’aquest criteri és comprovar la capacitat per a situar les qüestions estudiades en el marc històric, social i cultural en el qual sorgeixen, comparant i diferenciant el saber psicològic d’altres manifestacions culturals o científiques (psiquiatria, neurologia, biologia, socialogia, etc.) que apareixen en el mateix context, i analitzant la relació existent entre els plantejaments i propostes psicològiques i els problemes i necessitats de la societat del seu temps.

3. Exposar, de manera clara i ordenada, situant-les cronològicament, les grans línies problemàtiques i sistemàtiques o teories psicològiques que s’han estudiat de manera analítica.

Aquest criteri tracta de valorar la capacitat de comprendre i relacionar entre si els distints punts de vista que han adoptat els psicòlegs estudiats sobre els principals problemes psicològics que s’han tractat al llarg de la història, utilitzant arguments distints sobre un mateix tema, o bé teories complementàries, o que es neguen mútuament.

4. Analitzar el contingut de textos de l a d i sc i p l ina i d e l e s t eo r i e s estudiades en el curs, atenent la identificació dels seus elements fonamentals (problemes, conceptes i termes específics) i de la seua estructura expositiva (tesi, arguments, conclusions).


382

Aquest criteri tracta d’avaluar la capacitat de compressió de textos d’una certa densitat conceptual i argumentativa per mitjà de la identificació dels problemes que en estos es plantegen, l’explicació dels conceptes i termes específics, així com el reconeixement de les proposicions i arguments que recolzen les tesis mantingudes i les conclusions derivades d’aquests. Tot això permet valorar el progrés dels estudiants en la comprensió del significat dels textos com a productes de l’exercici de la reflexió rigorosa i investigació científica i no com a meres opinions.

5. Comentar i enjudiciar críticament un text identificant els supòsits implícits que el sustenten, la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seues aportacions, comparant-lo, si és el cas, amb altres textos de distintes èpoques i autors que tinguen relació.

Aquest criteri pretén avaluar la capacitat dels estudiants per a enriquir progressivament la seua comprensió i interpretació dels textos científics examinats, així com la relació dialògica que són capaços d’establir entre passat i present. El plantejament de determinades activitats els ajudarà a apreciar la coherència teòrica i argumentativa de les posicions analitzades, a descobrir supòsits (creences, interessos, propòsits...) en aquests.

6. Ordenar i situar cronològicament els diversos autors, així com les seues obres i textos analitzats en el desenrotllament dels continguts, mostrant la implicació dels sistemes seus en el desenrotllament històric de les idees i dels canvis socials i reconeixent la permanència i historicitat de les propostes psicològiques.

Es pretén avaluar amb aquest criteri la capacitat per a situar en el moment històric corresponent els autors, les seues obres i els textos estudiats, així com per a reconèixer i identificar la similitud o la discrepància dels seus plantejaments i el valor de les seues aportacions en la configuració del saber del nostre temps.




Pel que fa a aquesta qüestió cal estar al que indica Ordre de 24 de novembre de 2008, de la Conselleria d’Educació, sobre avaluació en batxillerat a la Comunitat Valenciana. Com a membres del Claustre, i tal i com indica l’Article 20 el professora d’aquest DEPARTAMENT

DIDÀCTIC participarà en l’avaluació que finalitzar cada curs acadèmic es durà endavant per avaluar els processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent –a partir principalment del


383

qüestionari d’autoavaluació-. En aquest procés aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC considera que, prenent com a referència la finalitat i els objectius establerts en el currículum del batxillerat, aquesta avaluació s’ha de centrar en els elements següents:






Igualment el professorat d’aquest DEPARTAMENT DIDÀCTIC , en finalitzar cada curs acadèmic, avaluarà la programació didàctica per mitjà d’aquesta matèria i de la resta de matèries que imparteixen. Per a això, prendrà com a referent el currículum que per a cada matèria preveu el la legislació vigent.









A més a més una vegada al trimestre, en finalitzar l’avaluació corresponent s’efectuarà una reunió del DEPARTAMENT DIDÀCTIC per tal de realitzar el seguiment del desenvolupament de la


384

programació, valorant especialment la seua adaptació a les característiques de cada grup i la seua validesa per respondre a les necessitats formatives de cada alumne. Després de cadascuna d’aquestes reunions el DEPARTAMENT DIDÀCTIC adoptarà el acords que considere escaients per tal de millorar en la següent avaluació en el següent curs el procés d’avaluació-aprenentatge.


Els alumnes i les alumnes amb necessitats educatives especials que cursen “Història de la Filosofia” seran avaluats, amb caràcter general. No obstant això aquests alumnes podran beneficiar-se de mesures extraordinàries que possibiliten o faciliten el seu procés educatiu. Així mateix, en la celebració de les proves específiques que es convoquen, o en els treballs i/o activitats que es manen, el DEPARTAMENT DIDÀCTIC procedirà a adaptar la duració i les condicions de realització a les característiques d’aquest estudiants.













385












• Reforçar la figura dels mitjans audiovisuals i digitals com a mitjans de suport a


386

la lectura.




La lectura com a estratègia educativa no tindria molt de sentit si no pretenguera modificar alguns hàbits intel·lectuals dels alumnes: quan lligen un text en veu alta a classe han de preguntar al professor les paraules que no coneguen, de la mateixa manera que, quan no les entenguen en una lectura personal i silenciosa, han de consultar-les en diccionaris o enciclopèdies; que l’augment i la millora del vocabulari personal siga un objectiu necessari després de llegir cada llibre; que la lectura en veu alta permeta millorar la dicció, és a dir, la capacitat d’expressar-se en públic, la qual cosa simultàniament ajudarà a véncer la timidesa personal; que la lectura d’un text els permeta, en la mesura que siga possible, interrelacionar-lo amb les seues experiències personals; i així un llarg etcètera.



El caràcter transversal i instrumental de la pràctica de la lectura, imprescindible per a millorar la comprensió lectora i la capacitat d’escriure, per a comunicar-se, en definitiva, troba exemples concrets d’aplicació en els materials curriculars utilitzats: en totes les unitats es proposen activitats de comprensió de textos (els científics, per exemple, en les activitats d’ampliació i de reforç), plantejats a partir dels continguts curriculars desenvolupats en cada moment. A més, es


387

promou la lectura i la comprensió de textos que inciten a desenvolupar estratègies d’interpretació i que permeten raonar i relacionar-los amb els continguts que en aquest moment es treballen.








388




Els recursos didàctics són els que podem trobar en els esmentats espais formatius, des del llibre del text de cada autor i els recursos del professor lligats a aquest, fins als propis d’aquesta matèria.

No obstant això el principal recurs didàctic són les Unitats Didàctiques elaborades per a cada autor dels treballats pel professor. En l’actualitat els alumnes tenen al seu abast Unitats Didàctiques sobre els textos de Plató, Descartes i Kant (que es troba en procés de reelaboració). S’està preparant una Unitat Didàctica sobre el text de Nietzsche.
















389







1 Adquirida


1 Adquirida



1 Adquirida


1 Adquirida




1 Donació Josep



1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida

MAT. AUDIOVISUAL DOCUMENTAL DVD La 1 Adquirida


390

Odisea de la especie


1 Adquirida


1 Adquirida



1 Adquirida


1 Adquirida



1 Adquirida



1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


391


1 Adquirida


1 Adquirida



1 Adquirida


1 Adquirida


1 Adquirida


1 Donació Josep


1 Adquirida


1 Adquirida







1 Adquirit


1 Adquirit


1 Adquirit


c Adquirit


1 Adquirit


1 Adquirit


392


1 Adquirit



1 Adquirit














programaciÓ didÀctica del departament didÀctic de … · 2n i 4t d'eso. igualment es fa...

Documents