programació de química a 1r de batxillerat
DESCRIPTION
Programació de química a 1r de BatxilleratTRANSCRIPT
PROGRAMACIÓ
DIDÀCTICA DE
QUÍMICA DE 1r DE
BATXILLERAT
Esteve Moré Torras
NIF: 40323839 D
Cos: Professors d’ensenyament secundari
Especialitat: Física i Química
- juny 2011 -
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 1 -
1.- ÍNDEX
1.- Índex .........................................................................................................................1
2.- Introducció .............................................................................................................3
2.1.- Característiques del centre i de l’alumnat .......................................4
2.2.- Perquè química de primer de batxillerat? .......................................5
3.- Competències .........................................................................................................6
3.1.- Contribució de la matèria a les CG del batxillerat .........................8
4.- Objectius ..............................................................................................................10
5.- Continguts .............................................................................................................12
5.1.- Connexió amb altres matèries ...........................................................18
6.- Metodologia .........................................................................................................20
6.1.- Activitats ...............................................................................................20
6.2.- Activitats complementàries .............................................................21
6.3.- Atenció a la diversitat .......................................................................22
7.- Avaluació ...............................................................................................................24
7.1.- Criteris d’avaluació ..............................................................................26
8.- Temporització .....................................................................................................29
9.- Aspectes organitzatius .....................................................................................30
9.1.- Equipament ............................................................................................30
9.2.- Gestió del laboratori ..........................................................................31
9.3.- Organització a l’aula i al laboratori .................................................32
9.4.- Organització de les sortides ............................................................33
9.5.- Espais .....................................................................................................33
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 2 -
10.- Unitats didàctiques ..........................................................................................34
Som-hi ! ...........................................................................................................35
UD1: Anem al laboratori ..............................................................................36
UD2: Estructura atòmica ............................................................................38
UD3: Taula periòdica ....................................................................................41
UD4: Formulació inorgànica ........................................................................43
Sessió extraordinària I ...............................................................................44
UD5: Enllaç químic ........................................................................................45
UD6: El mol. Estats de la matèria .............................................................48
UD7: Mescles i dissolucions .......................................................................50
Sessió extraordinària II .............................................................................51
UD8: Reaccions químiques ...........................................................................52
UD9: La química del carboni .......................................................................55
UD10: Itinerari geoquímic ..........................................................................57
Comiat ..............................................................................................................57
11.- Quadre resum ....................................................................................................58
12.- Bibliografia .........................................................................................................59
13.- Annexos
Annex 1: Quadern de formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica.
Annex 2: Quadern de pràctiques.
Annex 3: Itinerari geoquímic.
Annex 4: Altres coses: 4.1.- Fulls de presentació de la matèria.
4.2.- Full de recomanacions per l’estiu.
4.3.- Full per l’inventari i el material malmès.
4.4.- El joc de la taula periòdica.
4.5.- Textos
4.6.- Fitxa diversitat.
4.7.- Avaluació final de curs.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 3 -
2.- INTRODUCCIÓ.
En aquest document exposo la programació didàctica de la matèria de
Química de 1r de Batxillerat, d’acord amb allò que estableix la Resolució
ENS/607/2011, de 25 de febrer, de convocatòria de concurs oposició per a
l’ingrés i accés a la funció pública docent publicada en el DOGC Núm. 5833
el dia 9 de març de 2011.
Una programació s’ha d’entendre com l’explicitació de les intencions
educatives i del pla d’actuació o intervenció d’un equip docent durant un
període temporal determinat. És, per tant, una eina al servei del
professorat, ja que l’ajuda a anticipar i concretar què ha de fer a l’aula i
com ho ha de fer, i també és un mitjà de comunicació professional ja que
permet fer el seguiment de les actuacions previstes i esdevé una eina útil
perquè els equips de professorat reflexionin sobre la seva tasca educativa i
sobre la progressió dels aprenentatges de l’alumnat. Disposar de
programacions facilita que qualsevol docent pugui analitzar, aplicar i
millorar, si s’escau, les tasques educatives que s’hi expliciten. També permet
garantir la continuïtat educativa quan es donen canvis en l’equip docent.
Els components de les programacions, com passa en tots els processos
d’intervenció reflexiva en qualsevol altre àmbit, són els que donen resposta
a les preguntes bàsiques que ens plantegem a l’hora d’afrontar una
planificació rigorosa. Aquestes preguntes aplicades a l’ensenyament, són el
per a què ensenyem ( competències bàsiques i objectius ), el què ensenyem
( continguts ), el quan i com ensenyem ( seqüència didàctica ) i per a què,
quan i com avaluem ( criteris d’avaluació ). En conseqüència, una programació
ha de constar bàsicament d’aquests components.
És evident que una programació no té sentit si no es reflecteix en la
intervenció a l’aula, és a dir, ha de ser útil. La utilitat es relaciona, sobretot,
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 4 -
amb la qualitat educativa dels processos que s’hi descriuen i aquests poden
funcionar bé un any i al següent no. Per això la proposta haurà de ser prou
flexible perquè es pugui anar adaptant a les situacions canviants i complexes
que es donen a l’aula.
I, finalment, es fa evident que una programació ha d’estar connectada a la
llei, en aquest cas cal que segueixi el Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel
qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat publicat al
DOGC Núm. 5183 el 29 de juliol de 2008.
2.1.- CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE I DE L’ALUMNAT
El centre tipus proposat per a la present programació és un institut que es
troba en un municipi de la perifèria de Girona amb una població d’uns 5.000
habitants. El sector econòmic que hi predomina és el secundari vinculat a la
indústria ja que en el terme municipal hi ha un polígon industrial molt
important, amb empreses del sector químic i del sector carni.
La composició de la població, la majoria gent de tota la vida, ha variat una
mica en els últims anys degut a l’arribada de famílies dels països de l’est per
treballar a les indústries del polígon, sobretot a les càrnies. Aquesta nova
composició de la població fa que la tipologia dels alumnes de l’institut es vegi
afectada, tot i que, a nivell de batxillerat, en un grau menor. També hi ha
alumnes que provenen de poblacions veïnes. La majoria pertanyen a famílies
que fa molts anys que hi resideixen, amb algun cas de famílies immigrants.
L’institut proposat és de grandària mitjana, amb una població aproximada de
550 alumnes i 60 professors, en el qual s’ofereixen quatre línies d’ESO i
tres de batxillerat. El centre disposa de vint-i-dos aules comunes, sis aules
de desdoblament, tres aules d’informàtica, tres laboratoris (un de física, un
de química i un de biologia/ciències de la terra), dos tallers de tecnologia,
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 5 -
una aula de música, una biblioteca, un teatre, i un pavelló. Els diferents
departaments disposen del seu despatx i també hi ha una sala de
professors. El centre té un servei de reprografia, cafeteria i menjador. A
l’exterior hi ha dos patis d’esbarjo i dos pistes d’esport.
En els documents del PEC ( Projecte Educatiu de Centre ) l’institut es
defineix com un centre plural i democràtic, aconfessional, que es proposa la
promoció de la igualtat de tots els seus membres i el rebuig de qualsevol
mena de discriminació. D’acord amb aquesta declaració, el centre es
compromet en el foment actiu dels principis de la coeducació, l’educació en
valors i la promoció efectiva de la igualtat de condicions dels alumnes. El
centre es proposa com a primer objectiu la formació integral dels alumnes i
la promoció d’actituds i valors universals de respecte i solidaritat vers les
altres cultures, de coneixement i valoració de l’entorn natural i el llegat
cultural i històric propi i aliè, i de respecte pel medi ambient.
2.2.- PERQUÈ QUÍMICA DE PRIMER DE BATXILLERAT?
Etimològicament, adolescència vol dir païment. L’adolescència està marcada
per l’empremta del canvi -físic i psicològic- en un cos que no s’acaba de
trobar còmode ni en l’espai infantil ni en el món dels adults. Però,
l’adolescència és, alhora, el moment de l’aprenentatge i descobriment del
que és l’amistat, el sexe i el món de riscos i avantatges al qual estan a punt
d’entrar. Aquests fets, combinats amb la inquietud que suposa pels alumnes
començar una nova etapa educativa com és la del batxillerat, fan que, per
mi, sigui un repte molt emocionant el fet d’acompanyar-los en aquest
moment tant important de la seva vida i contribuir en la formació en totes
aquelles competències necessàries per al seu ple desenvolupament en tots
els àmbits de la vida.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 6 -
3.- COMPETÈNCIES.
Competència és la capacitat d’aplicar els coneixements i les habilitats tant
procedimentals com actitudinals, de manera transversal i interactiva, en
contexts i situacions que requereixin la intervenció de coneixements
vinculats a diferents sabers, el que implica la comprensió, la reflexió i el
discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.
Les sis competències generals del batxillerat continuen el desenvolupament
de les competències bàsiques de l’educació obligatòria i preparen per a la
vida activa i per actuar de manera eficient en els estudis superiors.
Aquestes competències són:
• Competència comunicativa (CG1)
• Competència en gestió i tractament de la informació (CG2)
• Competència digital (CG3)
• Competència en recerca (CG4)
• Competència personal i interpersonal (CG5)
• Competència en el coneixement i interacció amb el món (CG6)
Els currículums de les matèries expliciten les competències específiques
que s’hi treballen, així com la contribució de la matèria al desenvolupament
de les competències generals.
Les competències específiques de la química són, essencialment:
* La indagació i experimentació en el camp de la química (CE1) que implica la
capacitat de fer-se preguntes i portar a terme investigacions per obtenir la
resposta, tot adquirint les habilitats necessàries: identificar problemes,
generar qüestions susceptibles de ser investigades, dissenyar i realitzar
recerques, enregistrar i analitzar dades, treure conclusions, elaborar,
comunicar i defensar hipòtesis, models i explicacions, fer prediccions a
partir dels models, examinar les limitacions de les explicacions científiques,
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 7 -
i argumentar la validesa d’explicacions alternatives en relació amb les
evidències experimentals.
* La competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència i de la
química en particular (CE2) que implica la distinció entre ciència i altres
formes de coneixement per a l’elaboració de models, i per a l’ús de mètodes
empírics i d’arguments lògics per contrastar les hipòtesis i validar els
models i les teories proposades. Amb aquesta metodologia els químics i les
químiques s’esforcen a arribar a les millors explicacions possibles sobre el
món material. Com que l’acceptació de les idees científiques depèn de
l’observació i la contrastació experimental i de la coherència amb altres
idees que conformen les teories acceptades, el coneixement científic és, en
principi, susceptible de ser revisat i modificat si es troben evidències que
no encaixen en les teories vigents. És important que l’alumnat comprengui
els sistemes utilitzats per desenvolupar i avaluar el coneixement científic i,
també, els processos i els contextos socials que condicionen la manera en
què aquest coneixement és obtingut, comunicat, representat i defensat en
la comunitat científica. Aquesta comprensió és molt important per discernir
entre el que és ciència i el que no ho és, o sigui, per distingir entre ciència i
pseudociència.
* La competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre del món
fisicoquímic (CE3) que implica apropiar-se dels conceptes, models i principis
fonamentals de la química per tal d’utilitzar-los per explicar i interpretar el
món fisicoquímic i, d’altra banda, aplicar el coneixement integrat dels
models, procediments i valors de la química per poder comprendre i valorar
situacions relacionades amb aspectes tecnològics, ètics, socials i ambientals
de la química, tant pel que fa a l’entorn més proper com al món i a la
humanitat en el seu conjunt, alhora que per prendre decisions
científicament fonamentades.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 8 -
3.1.- CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES CG DEL BATXILLERAT.
Les programacions de totes les matèries han de contemplar totes les
variables possibles per tal de contribuir a l’adquisició, per part de l’alumnat,
de les competències generals establertes al batxillerat. Com he dit abans,
aquest ha de ser el referent bàsic de l’acció educativa i, per tant, la matèria
de química ha de contribuir a l’assoliment d’aquestes competències.
Competència comunicativa (CG1): aprendre a comunicar ciència significa
saber descriure fets, i explicar-los, justificar-los i argumentar-los
utilitzant els models científics que es construeixen en el marc escolar. A
més a més, també suposa la capacitat d’interaccionar i dialogar amb altres
persones. La química hi contribueix en promoure discussions sobre les
evidències experimentals, la idoneïtat dels models proposats per
interpretar els fets químics, la lectura i interpretació de textos i
il·lustracions, la realització de mapes conceptuals i diagrames il·lustratius
dels processos, l’explicació oral o escrita de la resolució d’un problema o de
la realització d’una investigació, etc. D’altra banda, la química aporta el
llenguatge simbòlic que utilitza per descriure i explicar les propietats i
estructura de les substàncies i els fenòmens químics: símbols, fórmules,
equacions, models moleculars, diagrames, etc.
Competència en gestió i tractament de la informació i competència digital
(CG2 i CG3): implica la capacitat de trobar, avaluar, seleccionar i sintetitzar
informació d’una manera crítica, tenint en compte els coneixements
adquirits. Des de l’àmbit de la química s’utilitzen les fonts bibliogràfiques i
els recursos que hi ha a la xarxa per trobar informació, per exemple, sobre
el desenvolupament històric dels conceptes químics, sobre tècniques
específiques o sobre aplicacions pràctiques. D’altra banda, s’utilitzen fulls
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 9 -
de càlcul per al tractament de dades i es fan servir sistemes d’adquisició de
dades a través de sensors per a la realització de treballs experimentals.
Competència en recerca (CG4): la química hi contribueix aportant les
capacitats que s’aprenen en la realització de treballs experimentals on cal
cercar informació, fer hipòtesis, planificar la investigació, fer muntatges
experimentals, realitzar i enregistrar les mesures, analitzar les dades,
extreure conclusions, i avaluar i comunicar els resultats. També aporta
capacitats pròpies de la competència de recerca com saber construir
models explicatius dels fenòmens, fer prediccions a partir dels models,
argumentar la validesa d’explicacions a la llum de les evidències
experimentals i reconèixer les limitacions.
Competència personal i interpersonal (CG5): aquesta competència s’assoleix
donant pautes per gestionar el treball personal i el treball en grup, i
afavorir l’autoavaluació i l’autoregulació dels aprenentatges. També es
promou la reflexió sobre les dimensions socials i ètiques de les aplicacions
de la química, valorant els canvis que ha provocat en la societat l’obtenció i
ús de nous productes i materials, a través de debats que impliquen saber
escoltar les opinions dels altres, saber defensar i argumentar les pròpies, i
saber arribar a posicions de consens.
Competència en el coneixement i interacció amb el món (CG6): la química
contribueix a aquesta competència ajudant els estudiants a apropiar-se
d’aquells models que permeten comprendre el món material i físic que els
envolta. Aquest coneixement ha de servir també per saber prendre
decisions responsables sobre l’explotació i ús dels recursos naturals, el medi
ambient, els hàbits de vida saludables i un futur sostenible. D’altra banda,
dóna una visió de quina ha estat la contribució de la química a la societat al
llarg de la història i de com el seu desenvolupament ha influït en la cultura i
alhora ha estat influïda per la cultura de cada època.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 10 -
4.- OBJECTIUS.
La matèria de química del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament
de les capacitats següents:
1.- Comprendre els conceptes, lleis, teories i models més importants de la
química, així com les estratègies que s’utilitzen en la seva elaboració i
contrastació experimental.
2.- Comprendre la importància de la química per abordar nombroses
situacions quotidianes, i per aportar solucions a problemes com l’obtenció
d’aliments, de materials, de medicaments i d’energia amb el mínim impacte
en el medi ambient.
3.- Utilitzar, amb autonomia creixent, estratègies investigatives pròpies de
les ciències (plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, cerca
d’informació, elaboració d’estratègies de resolució de problemes, disseny
d’experiments, anàlisi i comunicació de resultats, etc.), per a la construcció
de models químics coherents, amb capacitat explicativa i predictiva dels
fenòmens que s’estudien.
4.- Reconèixer el caràcter temptatiu i creatiu del treball científic, en
particular en la fase d’elaboració d’hipòtesis i construcció de models,
analitzant i comparant hipòtesis i teories contraposades amb la finalitat de
desenvolupar un pensament crític, així com valorar les aportacions que els
grans debats científics han implicat per al desenvolupament de la química.
5.- Familiaritzar-se amb la terminologia fisicoquímica actual per poder
utilitzar-la de manera habitual en expressar-se i comunicar-se en l’àmbit
científic, i conèixer la diferència de significat de molts termes que s’usen
en l’experiència diària amb un significat diferent.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 11 -
6.- Familiaritzar-se amb l’ús de l’instrumental bàsic de química, així com
conèixer algunes tècniques específiques, tenint en compte les normes de
seguretat per a l’ús dels productes químics i el maneig del material i de les
instal·lacions.
7.- Planificar i realitzar treballs investigatius que impliquin el disseny
d’experiments i l’ús d’equips informàtics per contrastar hipòtesis o resoldre
problemes teòrics i pràctics plantejats en el desenvolupament dels
continguts d’aquesta matèria.
8.- Obtenir i analitzar la informació química disponible a Internet per tal de
fer recerques sobre temes químics d’interès, i saber utilitzar el llenguatge i
les noves tecnologies de la informació i la comunicació per poder analitzar,
comunicar i debatre els temes investigats.
9.- Adquirir una visió global del desenvolupament teòric i pràctic de la
química i del paper que pot tenir en la societat actual per contribuir a la
consecució d’un futur sostenible, a través de la conservació, protecció i
millora del medi natural i social, i conèixer alguns dels reptes actuals a què
s’enfronta la investigació química.
10.- Reconèixer la dimensió cultural de la química per a la formació integral
de les persones, així com les seves repercussions en la societat i en el medi
ambient, i prendre consciència de la importància d’impulsar
desenvolupaments científics que responguin a les necessitats humanes i
contribueixin a fer front als greus problemes de la humanitat.
11.- Participar amb criteris fonamentats, com a ciutadans i, si escau, com a
futurs científics, en la necessària presa de decisions al voltant de
problemes locals i globals a què s’enfronta la humanitat en els quals la
química pugui fer alguna aportació.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 12 -
5.- CONTINGUTS.
Els continguts descrits són els que s’expliciten en el Decret 142/2008, de
15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat
publicat al DOGC Núm. 5183 publicat el 29 de juliol de 2008.
En aquesta programació incorporo una unitat didàctica anomenada “ Anem al
laboratori “ per introduir l’alumnat a l’encisador món de la investigació. És
la primera que es fa i pretén despertar la curiositat de l’alumnat vers una
matèria de la qual, per norma general, en sap poca cosa. Per tant, caldrà
afegir els continguts que s’hi treballen.
També incorporo els continguts de “ La radiació, els àtoms i les molècules “
proposats a segon de batxillerat. Crec que és una bona manera de
complementar tot el que cal treballar del món microscòpic i que, al no
requerir de coneixements avançats d’altres matèries, proposo que es
treballin a primer de batxillerat, a la unitat 2: “ Estructura atòmica “.
És obvi que aquests canvis han de ser acordats unànimement per part de
tots els membres del departament. Així els continguts de primer de
batxillerat són:
Anem al laboratori.
C1.- Seguretat i residus en un laboratori de química. Normes de treball,
pictogrames de perillositat i actuacions en cas d’accidents.
C2.- Material del laboratori, la balança, mètodes de calefacció i mesura de
volums.
Els orígens del model atomicomolecular de la matèria.
C3.- Objectius i mètodes de la química com a ciència. Caracterització dels
tres nivells de la química: macroscòpic, microscòpic i representacional.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 13 -
C4.- Valoració de les evidències experimentals que van permetre
l’establiment de la teoria atomicomolecular de la matèria. Diferenciació
entre substància elemental i compost, i entre estructura molecular i
estructura gegant.
C5.- Introducció a la nomenclatura i formulació de les substàncies simples i
dels compostos: òxids, hidrurs, hidròxids, àcids i sals.
C6.- Definició de massa atòmica relativa, massa molecular relativa i massa
fórmula relativa. Utilitat dels conceptes de quantitat de substància, de mol
i de massa molar. Determinació experimental de la massa atòmica relativa
d’un metall i estimació de la mida d’una molècula i de la constant d’Avogadro
pel mètode de la pel·lícula superficial.
C7.- Càlculs amb magnituds molars i amb magnituds atòmiques i moleculars.
Determinació de fórmules empíriques i de la composició centesimal d’un
compost.
C8.- Descripció dels primers intents de classificació periòdica dels elements
i establiment de la taula periòdica de Mendeleiev i del concepte de
periodicitat dels elements a partir de les seves propietats.
La radiació, els àtoms i les molècules.
C9.- Descripció de la interacció de les radiacions electromagnètiques amb
algunes de les molècules de l’atmosfera. Relació entre l’absorció de radiació
IR i l’efecte hivernacle i entre l’absorció de radiació UV i la concentració de
l’ozó a l’estratosfera.
C10.- Caracterització del model ondulatori de l’àtom i de la quantificació de
l’energia. Concepte d’orbital. Predicció de les configuracions electròniques.
Explicació de la periodicitat d’algunes propietats dels àtoms (volum atòmic,
energia d’ionització, electronegativitat) en funció de la seva estructura
electrònica.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 14 -
C11.- Descripció d’alguns dels mètodes actuals emprats per l’anàlisi de
substàncies: espectroscòpia IR i ressonància magnètica nuclear. Fonament
de l’espectroscòpia de masses.
C12.- Relació entre la temperatura i l’energia cinètica mitjana de les
molècules d’un gas. Interpretació de les velocitats de difusió dels gasos a
partir de la seva massa molecular. Elaboració del model de gas real per
explicar les desviacions respecte del comportament ideal. Caracterització
del procés de liquació d’un gas.
Els gasos, líquids i solucions.
C13.- Diferenciació entre fets, hipòtesis, experiments, lleis, models i
teories, prenent com a exemple la teoria atomicomolecular de la matèria i la
teoria cineticomolecular dels gasos.
C14.- Determinació experimental de la relació pressió-volum i volum
temperatura. Caracterització de les lleis experimentals dels gasos.
Establiment de l’escala de temperatura absoluta.
C15.- Elaboració del model cineticomolecular per explicar la pressió i les
lleis experimentals dels gasos. Ús de simulacions per il·lustrar el model.
Investigació experimental de la massa molecular relativa d’un gas o d’una
substància volàtil, fent ús de la hipòtesi d'Avogadro. Caracterització de les
propietats dels líquids: tensió superficial i pressió de vapor, i interpretació
mitjançant el model cineticomolecular.
C16.- Descripció dels tipus i estructura de les solucions. Caracterització de
les dispersions col·loïdals. Expressió de la composició de les solucions:
percentatge en massa i en volum, ppm, concentració en massa i concentració
en quantitat de substància. Preparació d’una solució d’una concentració
determinada.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 15 -
C17.- Elaboració del concepte de pressió parcial i aplicació a l’explicació de
la solubilitat dels gasos en líquids en contextos reals (per exemple, en les
begudes carbòniques).
C18.- Caracterització de les propietats col·ligatives de les solucions i
interpretació mitjançant el model cineticocorpuscular. Valoració de la
importància de l’osmosi en les cèl·lules, la conservació d’aliments i en les
centrals dessaladores.
Un model per als àtoms.
C19.- Interpretació de les experiències que van portar a l’elaboració dels
primers models atòmics i al descobriment de les partícules subatòmiques.
Evidenciació experimental dels isòtops a través de l’espectroscòpia de
masses. Caracterització del nombre atòmic com a criteri identificatiu dels
elements.
C20.- Observació d’espectres atòmics d’emissió. Descripció del model
ondulatori i corpuscular de la llum. Interpretació qualitativa de l’espectre
atòmic d’emissió de l’hidrogen mitjançant el model atòmic de Bohr.
Justificació del model atòmic de capes de Lewis. Representació de la
deslocalització dels electrons mitjançant el model de núvol electrònic.
C21.- Evidència experimental de l’existència de subnivells d’energia en els
àtoms a partir de la variació de les successives energies d’ionització. Relació
entre la distribució dels electrons per nivells i subnivells i la posició dels
elements representatius en la taula periòdica.
L’enllaç entre àtoms i entre molècules i l’estructura dels materials.
C22.- Investigació experimental de les propietats dels diferents sòlids
(moleculars, covalents reticulars, iònics i metàl·lics). Modelització de
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 16 -
l’estructura i de l’enllaç d’aquests sòlids per explicar-ne les propietats.
Caracterització de l’enllaç covalent a través del model de Lewis.
C23.- Evidència experimental de les molècules polars. Interpretació de la
polaritat de molècules diatòmiques a partir del concepte
d’electronegativitat. Predicció de la geometria de molècules senzilles,
mitjançant el model de la repulsió dels parells d’electrons de valència.
Interpretació de la polaritat d’una molècula en funció de la polaritat dels
seus enllaços i de la seva geometria.
C24.- Evidenciació experimental de les forces intermoleculars.
Diferenciació entre forces dipol-dipol permanents i forces de dispersió.
Caracterització del comportament anòmal de l’aigua i explicació a partir de
l’enllaç d’hidrogen i reconeixement de la seva importància per explicar
l’estructura espacial de les proteïnes.
C25.- Relació entre estructura, propietats i aplicacions d’alguns materials:
metalls, ceràmiques i vidres, nanotubs, cristalls líquids.
El món de la química orgànica.
C26.- Valoració de la importància del petroli i dels productes que s’obtenen
per l’economia actual. Relació entre les propietats físiques i químiques i
l’estructura dels compostos del carboni. Ús de fórmules, models moleculars i
simulacions informàtiques per a la representació de molècules orgàniques.
Formulació i nomenclatura bàsica. Identificació dels diferents tipus
d’isomeria. Caracterització de macromolècules naturals d’interès biològic.
C27.- Caracterització de les propietats d’un bon combustible per a motors
d’explosió: poder calorífic i índex d’octà. Identificació dels processos per
millorar les gasolines: craqueig, isomerització i reforma. Valoració de la
contaminació generada pels motors de combustió i mètodes per reduir-la.
Anàlisi de les alternatives a la gasolina: els biocombustibles.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 17 -
C28.- Caracterització dels processos de síntesi d’alguns compostos orgànics
i, en particular, d’algun medicament. Descripció d’alguns mètodes emprats
per identificar principis actius en un fàrmac, com ara cromatografia en capa
fina. Realització experimental d’una separació de components per
cromatografia en capa fina. Valoració de les repercussions en la societat de
la indústria farmacèutica.
Les reaccions químiques.
C29.- Interpretació molecular i representació d’una reacció química
mitjançant una equació química. Investigació experimental de la calor i de la
velocitat d’una reacció i dels factors dels quals depèn. Interpretació
mitjançant el model cineticomolecular. Realització de càlculs
estequiomètrics en reaccions en què intervenen sòlids, líquids, gasos i
solucions. Identificació del reactiu limitant.
C30.- Reconeixement dels àcids i bases més comuns al laboratori i en la vida
quotidiana. Caracterització i determinació experimental de les propietats
dels àcids i de les bases, i interpretació mitjançant la teoria d'Arrhenius.
Definició i aplicació del concepte de pH. Determinació experimental de la
quantitat d’un àcid o una base que conté un producte quotidià.
Caracterització i valoració dels efectes de la pluja àcida.
C31.- Predicció i observació de reaccions de precipitació. Caracterització de
la duresa de les aigües i aplicació de mètodes d’eliminació de la duresa per
mitjà de reaccions de precipitació o resines bescanviadores d’ions.
C32.- Observació experimental de diferents reaccions redox.
Caracterització de l’evolució del concepte d’oxidació des de la combinació
amb l’oxigen fins a la pèrdua o separació parcial d’electrons. Elaboració del
concepte d’estat d’oxidació i identificació de les reaccions redox per
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 18 -
observació de la variació dels estats d’oxidació. Identificació dels oxidants i
reductors més comuns.
C33.- Descripció del procés d’obtenció d’algunes substàncies elementals a
partir de minerals. Realització experimental d’una valoració redox per
determinar la quantitat d’una espècie química present en un producte químic
o un fàrmac.
C34.- Relació entre propietats, estructura i aplicacions dels polímers.
Caracterització de les reaccions de polimerització i identificació
experimental dels polímers a partir de les seves propietats.
5.1.- CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES.
En aquesta programació es pretén, sempre que sigui possible, treballar de
manera coordinada e interdisciplinària amb la resta de matèries que es
cursen a primer de batxillerat per potenciar estratègies comunes per
aprendre, centrades en el diàleg pedagògic i la construcció compartida del
coneixement.
Així es proposa una activitat final, anomenada “ Itinerari geoquímic”
( Annex 3 ) que combina activitats de química amb activitats de ciències de
la terra i el medi ambient i biologia.
També es proposen activitats d’ensenyament – aprenentatge i d’avaluació
relacionades amb les àrees de llengües com la recerca d’informació per
Internet en diversos idiomes, exposició oral de treballs, presentació escrita
de treballs, lectura de textos científics...
Es proposen, també, activitats relacionades amb les matemàtiques com la
representació de funcions, càlcul amb vectors, notació científica, ús de la
calculadora ...
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 19 -
Queda clar, doncs, que per un professor és molt important tenir present
quines connexions hi ha entre la pròpia matèria i les altres matèries que es
fan a batxillerat per tal de treballar conjuntament en alguns casos i per tal
de no solapar-se en d’altres.
En el cas de la química a primer de batxillerat són:
1.- Biologia: La química dels compostos orgànics: alcohols, aldehids, àcids
carboxílics, esters, amides; Estereoisomeria i activitat òptica; Osmosi;
Macromolècules naturals: polisacàrids, glúcids i proteïnes; Medicaments.
2.- Ciències de la Terra i del medi ambient: Obtenció d’elements químics a
partir de minerals; Composició química de les roques i minerals; Duresa de
les aigües i mètodes d’eliminació; Comportament anòmal de l’aigua; Pluja
àcida.
3.- Filosofia i ciutadania: Coneixement sobre epistemologia (naturalesa de la
ciència), aspectes ètics de la ciència, història de les ciències; Comprensió de
la naturalesa de la ciència com a activitat humana.
4.- Física: Unitats. Factors de conversió. Xifres significatives; Models
atòmics; Naturalesa de la llum: model ondulatori i corpuscular; Interacció
entre matèria i energia. Radiació electromagnètica i espectre de ratlles;
Dualitat ona – partícula; Gasos; Càrregues elèctriques i moment dipolar.
5.- Tecnologia: Materials. Cristalls líquids; Producció i comercialització de
fàrmacs; Combustibles.
6.- Llengües: Ús de textos en diferents llengües (català, castellà, anglès)
per trobar informació, per comunicar i argumentar oralment o per escrit;
Lectura comprensiva de textos.
7.- Matemàtiques: Resolució d’equacions; Construcció de taules de dades, de
gràfics; Interpretació de gràfics i treball amb funcions; Ús de la
calculadora i de fulls de càlcul.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 20 -
6.- METODOLOGIA.
La proposta curricular competencial implica essencialment un canvi
metodològic. Unes metodologies didàctiques que possibilitin el principi de
l’educació integral de la persona seran les que afavoriran el
desenvolupament de les competències generals en l’alumnat, ja que l’acció
educativa se centra en l’alumnat i no en la lògica disciplinària i s’explicita que
aprendre no és la simple acumulació de coneixements, sinó el
desenvolupament de la capacitat d’utilitzar-los.
En conseqüència, per desenvolupar les competències calen activitats
diversificades, que comportin diferents formes d’organitzar l’aula i impliquin
l’ús de recursos diversificats. Això suposa la coordinació entre les diverses
àrees o matèries per potenciar estratègies comunes per aprendre,
centrades en el diàleg pedagògic i la construcció compartida del
coneixement, situacions adreçades a generar interès mitjançant la resolució
de problemes i altres mètodes actius; estratègies per al desenvolupament
d’un pensament crític i alternatiu; i una adequada utilització de les TAC. Cal
tenir en compte que les activitats han de comportar diferents i variades
formes d’agrupar els alumnes i de distribuir els espais a l’hora de treballar.
És important compaginar el treball de l’alumnat en gran grup (aula) amb
l’individual, per parelles i en petit grup, depenent de la seqüència didàctica.
6.1.- ACTIVITATS
En les diferents activitats proposades es plantegen situacions
d’aprenentatge que parteixin de situacions significatives i funcionals,
adreçades a generar l’interès dels alumnes. També es proposen nivells
sistemàtics i graduals d’exercitació i aplicació dels sabers en situacions tan
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 21 -
reals com sigui possible i en contextos diferents i progressivament més
complexos. S’intenta potenciar la pràctica autònoma, la compartida i
l’aprenentatge cooperatiu entre iguals i es fomenta la reflexió sobre la
pràctica i sobre el propi procés d’aprenentatge.
A la taula 1 es pot veure els tipus i el número d’activitats programades. Fer
aquest exercici em permet tenir una visió més àmplia de les diferents
activitats que he programat i buscar l’equilibri per tal que l’alumne no caigui
en la monotonia i l’avorriment i que cada sessió sigui una experiència nova i
engrescadora.
TAC
PRO
VES
A.I
E.R
EXÀ
MEN
S
ACT
IVIT
ATS
Treb
alls
en
grup
Pràc
tiqu
es o
blig
atòr
ies
Pràc
tiqu
es v
olun
tàri
es
Expo
sici
ons
oral
s
Inte
rnet
Jclic
Mul
tilo
g
Proc
essa
dor
text
os
Pres
enta
cion
s
Full
de c
àlcu
l
4 2 16
Act
ivit
ats
d’am
plia
ció
Act
ivit
ats
de c
onso
lidac
ió
Sor
tide
s
Nº 33 23 3 6 30 1 2 12 6 11 22 4 5 1
6.2.- ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.
Les activitats complementàries com el seu nom indica serveixen per a
complementar tot el que es va fent a l’aula. Moltes d’aquestes activitats
poden ser interdisciplinaris i es poden incorporar en les sortides que se
solen fer al llarg del curs. Tot i així, moltes d’aquestes activitats no es
poden programar ja que van sortint al llarg del curs, un dels motius pels
quals la programació ha de ser flexible i ha de contemplar la possibilitat de
poder-les enquibir.
Taula 1
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 22 -
Algunes de les activitats proposades per a primer de batxillerat són:
- Visita a museus i exposicions ( Museu de la Ciència ... )
- Participació en el dia de la química que celebra la UdG.
- Participació en la jornada de “Pràctiques” a la UdG.
- Visita a la depuradora de Campdorà.
- Visita a alguna empresa química.
- Sortida per fer l’Itinerari geoquímic.
6.3.- ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
L’atenció a la diversitat de l’alumnat, segons el Decret 142/2008, de 15 de
juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat
publicat al DOGC Núm 5183 publicat el 29 de juliol de 2008, s’ha de
fonamentar en tots els elements que constitueixen el currículum,
principalment en la planificació i l’aplicació d’estratègies metodològiques i
organitzatives i en la provisió de les ajudes tècniques necessàries per
facilitar l’accessibilitat als aprenentatges a tot l’alumnat.
Per a l’alumnat amb trastorns o dificultats específiques d’aprenentatge o
que presenta discapacitats, s’ha de facilitar l’accés al currículum, s’han de
preveure i facilitar les ajudes tècniques necessàries, i s’han d’adaptar els
materials d’aprenentatge i el calendari, si cal, tant de les activitats
d’aprenentatge com d’avaluació. Sens perjudici de les adaptacions que el
centre educatiu pugui decidir en aplicació dels criteris d’atenció a la
diversitat de l’alumnat establerts en el seu projecte educatiu, el
Departament d’Educació ha de determinar el marc normatiu dels plans
individuals al batxillerat.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 23 -
Per a l’alumnat amb una capacitat intel·lectual elevada, identificada
mitjançant una avaluació psicopedagògica en els termes que determini el
Departament d’Educació, s’han de preveure les mesures necessàries
d’adaptació de la resposta educativa i afavorir el desenvolupament de la
seva potencialitat intel·lectual i creativa i la seva socialització positiva.
També cal tenir present els alumnes que són esportistes d’elit, els alumnes
que per una malaltia han d’estar força temps sense anar a l’IES o els
alumnes d’incorporació tardana.
En aquesta programació es presenta un esquema de fitxa d’atenció a la
diversitat ( Annex 4 ) per alumnes amb necessitats educatives especials. En
concret, dos exemples: un d’un alumne amb una discapacitat física que el fa
anar amb cadira de rodes i un altre d’un alumne superdotat. Omplir aquesta
fitxa a principi de curs permet tenir la informació i conèixer els recursos
necessaris per treballar de manera més eficient les necessitats educatives
específiques d’aquests alumnes.
Disposar de la pàgina web, kimikabatprogram ,
http://sites.google.com/site/kimikabatprogram/ , amb tot el material de la
programació publicat, facilita la tasca a tots els alumnes i en especial als
que són esportistes d’elit o pateixen alguna malaltia que els impossibilita
anar a l’IES durant un període llarg de temps. El blog incorporat a la pàgina
web facilita la connexió amb la resta de la classe.
Considerar la matèria acumulativa implica que, sempre que sigui possible, a
cada examen hi hagi preguntes d’unitats anteriors. Això permet a l’alumne
amb dificultats d’aprenentatge repassar continguts no assolits i tornar-ne a
ser avaluat. En moltes pràctiques es proposen càlculs o qüestions
treballades anteriorment.
També es proposen activitats de consolidació i ampliació al finalitzar
algunes unitats.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 24 -
7.- AVALUACIÓ.
Aquest component ha de donar resposta a les preguntes què, quan i com
avaluar, per tal de valorar els resultats obtinguts per l’alumnat en el procés
avaluador.
Què avaluar? L’avaluació ha de garantir la coherència de la tasca docent.
Ha de permetre vincular les decisions del professorat amb la pràctica a
l’aula. Per això, cal diferenciar entre l’avaluació dels aprenentatges (funció
qualificadora/certificadora) i l’avaluació per a l’aprenentatge (funció
formadora/reguladora). Mentre que la primera només es fixa en els
resultats finals, sense tenir en compte el procés ni el progrés de l’alumnat,
la segona incorpora l’avaluació com una estratègia intrínseca al procés
d’ensenyament-aprenentatge. Avaluar per a l’aprenentatge implica
considerar l’autoavaluació i la coavaluació, entre d’altres, com a eines per
aprendre a aprendre. En síntesi, si bé s’ha de qualificar l’alumnat, cal
considerar que avaluar és molt més que qualificar, i s’ha de fer ús del seu
potencial per a l’aprenentatge.
Quan avaluar? Els moments per a l’avaluació es corresponen amb les seves
fases: avaluació inicial, per conèixer el grau de competència que cada
alumne/a té en relació amb els objectius establerts; avaluació formativa o
reguladora, per conèixer els procés d’aprenentatge que segueix l’alumnat i
poder revisar si escau la metodologia didàctica; i avaluació final, per
conèixer el grau d’assoliment dels objectius i el procés d’aprenentatge que
l’alumnat ha seguit.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 25 -
Com avaluar? Les activitats per al coneixement dels resultats del procés
d’aprenentatge estan directament relacionades amb les característiques
dels continguts a avaluar. Per tant, en la majoria de casos no és
indispensable fer un exercici dissenyat únicament amb la finalitat d’avaluar,
sinó que cal triar quines de les activitats d’ensenyament i aprenentatge
s’usen amb finalitats d’avaluació. Per aquest motiu pot ser útil disposar d’un
espai en el format de la programació per assenyalar, si és el cas, amb quin
criteri d’avaluació es relaciona l’activitat. Cal tenir present que per avaluar
el grau d’assoliment de les competències cal dissenyar activitats complexes
d’aplicació de coneixements; en conseqüència, caldrà seleccionar quines de
les activitats programades ens permeten mesurar-ho. Aquest fet no invalida
que, en determinades circumstàncies, pugui ser necessari una prova final,
oral o escrita, però cal ser conscient que ens donarà només una informació
parcial de tot allò que s’ha anat aprenent al llarg de la unitat didàctica.
Per poder donar resposta a què, quan i com s’avalua la matèria de química a
primer de batxillerat seguint el que s’ha exposat anteriorment és molt
important que els alumnes sàpiguen des del primer dia la línia que es segueix
i que no tot es redueix als resultats dels exàmens.
En aquesta programació es proposen activitats d’avaluació inicial ( el primer
dia de classe i en algunes unitats didàctiques ), d’avaluació formativa (
proves al llarg de la unitat, pràctiques i treballs ) i d’avaluació final ( examen
al finalitzar la unitat didàctica ). També hi ha dues sessions extraordinàries
d’exàmens de recuperació del primer i segon trimestre. A més hi tenen
cabuda activitats d’autoavaluació ( a les pràctiques ) o de coavaluació
( treballs en grup i exposicions orals ).
A cada unitat queda clar quins són els objectius, els continguts i els criteris
d’avaluació que es treballen.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 26 -
Crec que és imprescindible que els alumnes vegin que els criteris d’avaluació
són coherents i que estan clarament especificats des del principi. Si això
s’aconsegueix la relació professor-alumne guanya en confiança i fa que tot
es desenvolupi d’una manera més tranquil·la.
Per això, el dia de la presentació del curs es dóna a tots els alumnes un full
(Annex4) on s’explica l’avaluació de la matèria de química a primer de
batxillerat.
7.1.- CRITERIS D’AVALUACIÓ.
Els criteris d’avaluació, que s’expliciten en el Decret 142/2008, de 15 de
juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat
publicat al DOGC Núm 5183 publicat el 29 de juliol de 2008, per primer de
batxillerat són:
CA1.- Analitzar i resoldre situacions - problema en què intervenen fenòmens
químics, utilitzant els mètodes i les tècniques propis del treball científic.
CA2.- Interpretar la informació sobre sistemes i processos químics
presentada en forma de gràfics, diagrames, fórmules químiques i equacions i
utilitzar aquestes formes de representació per explicar fets químics i per
abordar la resolució de problemes.
CA3.- Analitzar la descripció d’una investigació experimental, treure
conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions.
CA4.- Interpretar les lleis experimentals de la química i la hipòtesi
d'Avogadro mitjançant el model atomicomolecular de la matèria.
CA5.- Utilitzar les normes bàsiques de nomenclatura i formulació per
anomenar i formular les substàncies inorgàniques i orgàniques més comunes
aplicant les regles de la IUPAC.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 27 -
CA6.- Aplicar el concepte de quantitat de substància per calcular magnituds
molars, de concentració de solucions, de determinació de fórmules
empíriques i moleculars, i calcular la quantitat de reactius o de productes en
una reacció, emprant, quan calgui, el concepte de reactiu limitant.
CA7.- Usar el model cineticomolecular per interpretar el comportament dels
gasos ideals, justificar aquest model a partir de les evidències
experimentals i valorar-ne les seves limitacions.
CA8.- Dissenyar i realitzar amb autonomia activitats pràctiques, com són
ara la preparació d’una solució líquida d’una determinada concentració i
l’anàlisi senzilla d’un producte d’ús habitual mitjançant una valoració àcid
base o redox.
CA9.- Justificar l’evolució històrica dels models en relació amb les
evidències experimentals disponibles, valorant el seu caràcter temptatiu, i
relacionar les propietats físiques de les substàncies amb el tipus
d’estructura i enllaç químic.
CA10.- Relacionar les propietats i l’estructura dels compostos orgànics més
comuns. Identificar algunes macromolècules d’interès biològic. Conèixer les
propietats físiques i químiques d’alguns compostos orgànics, així com la seva
importància social i econòmica.
CA11.- Interpretar a nivell atomicomolecular les reaccions àcid-base, de
precipitació i redox, representar-les mitjançant diagrames i equacions
químiques, fer càlculs en exemples d’interès pràctic. Interpretar les dades
d’una investigació sobre l’efecte de la concentració i la temperatura en la
velocitat d’una reacció.
CA12.- Analitzar com els diferents camps de la química col·laboren en
processos industrials rellevants i en la solució d’alguns problemes
mediambientals.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 28 -
El fet d’afegir continguts de segon de batxillerat a primer fa que s’ampliïn
els criteris d’avaluació:
CA13.- Aplicar el model quàntic de l’àtom per explicar les variacions
periòdiques d’algunes de les seves propietats. Predir la geometria de
molècules senzilles a partir de la teoria de repulsió de parells d’electrons.
Relacionar les propietats i l’estructura dels polímers.
CA14.- Aplicar el model cineticomolecular per explicar la relació entre la
temperatura i l’energia cinètica mitjana de les molècules d’un gas i saber
realitzar prediccions a partir d’aquest model.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 29 -
8.- TEMPORITZACIÓ
Un altre aspecte important de la programació és la temporització. Donada la
dificultat per fer la distribució de les 140 sessions de manera equitativa,
surten tres trimestres un pèl diferents. Tot i així la flexibilitat de la
programació ha de permetre, fixada una temporització inicial, adequar-la a
cada curs.
La proposta de temporització de la matèria de química a primer de
batxillerat és la següent:
TRIMESTRES UNITATS SESSIONS
Som-hi ! 1
Unitat 1: Anem al laboratori. 6
Unitat 2: Estructura atòmica. 18 45
Unitat 3: Taula periòdica. 10
1r Trimestre
Unitat 4: Formulació inorgànica. 10
Unitat 4: Formulació inorgànica. 5
Sessió extraordinària I. 1
Unitat 5: Enllaç químic. 19
Unitat 6: El mol. Estats de la matèria. 11 45
2n Trimestre
Unitat 7: Mescles i dissolucions. 9
Sessió extraordinària II. 1
Unitat 8: Reaccions químiques. 24
3r Trimestre
Unitat 9: La química del carboni. 20 50
Unitat 10: Itinerari geoquímic. 4
Comiat 1
TOTAL 140 140
Taula 2
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 30 -
9.- ASPECTES ORGANITZATIUS.
Els aspectes organitzatius han d’estar perfectament definits ja que són de
gran importància a l’hora de prevenir dificultats o sorpreses d’última hora.
Tenir una llista completa de l’equipament necessari, tenir definida la
organització d’espai i temps a l’aula i al laboratori o tenir clar el protocol a
seguir per a organitzar una sortida, són aspectes de gran ajuda a l’hora de
desenvolupar la tasca educativa ja que permeten minimitzar el nombre
d’imprevistos que sorgeixen al llarg del curs.
9.1.- EQUIPAMENT
Per portar a terme aquesta matèria caldrà disposar de:
- Una aula dotada amb: ordinador, projector i pantalla. Si no és el cas,
caldrà fer la reserva de l’aula degudament equipada per les sessions que es
requereixi.
- Un laboratori dotat del material necessari per portar a terme les
pràctiques ( Equip MULTILOG, àcids, bases, indicadors, material volumètric,
balances... ) . Si l’institut no disposa d’equip MULTILOG es busquen
pràctiques substitutòries. Si el laboratori no està dotat d’un nombre elevat
d’ordinadors caldrà reservar l’aula d’informàtica per a realitzar diferents
activitats.
- Material necessari pel professor: llibreta de notes, llibre de text, quadern
de pràctiques, quadern de formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica,
quadern de l’itinerari geoquímic, full presentació primer dia, full
recomanacions per l’estiu, full de l’inventari i del material malmès, bata i
ulleres de seguretat.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 31 -
- Material necessari per l’alumne: llibreta, material per escriure,
calculadora, llibre de text, quadern de pràctiques, quadern de formulació i
nomenclatura inorgànica i orgànica, quadern de l’itinerari geoquímic, bata i
ulleres de seguretat.
9.2.- GESTIÓ DEL LABORATORI
La gestió del laboratori és molt important per garantir-ne un bon
funcionament. Els alumnes seran els encarregats de portar-la a terme ja
que gestionar-lo implica educar-se i formar-se com a persones autònomes i
competents per tal de poder exercir com a membres d’una ciutadania activa
i responsable. Aquesta activitat contribueix de manera molt especial a
l’assoliment de la competència personal i interpersonal.
Les principals tasques a desenvolupar seran:
1) Ordenació i neteja del laboratori.
2) Elaboració d’un inventari de productes i de material a principi de curs.
3) Actualització constant de l’inventari.
Cada mes s’establiran els encarregats de la ordenació i neteja del
laboratori.
A principi de curs s’elaborarà un inventari de productes i de material
disponibles ( acord amb els altres cursos d’ESO i BTX ). Es penjaran les
llistes al laboratori i s’elaborarà una fitxa on s’anotarà el producte que
s’acabi o el material malmès ( Annex 4 ).
Al finalitzar el trimestre, un grup d’alumnes serà l’encarregat, juntament
amb el professor i el cap de departament de ciències experimentals,
d’actualitzar l’inventari i, per tant, de proveir el laboratori de tot el
material necessari. Els alumnes s’encarregaran de fer el full de sol·licitud
corresponent per demanar el material que falta, consultaran les diferents
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 32 -
opcions que hi ha al mercat i seguiran el protocol establert a l’institut per
aquests casos.
9.3.- ORGANITZACIÓ A L’AULA I AL LABORATORI
La organització de la sessió a l’aula, sempre que sigui possible, seguirà les
següents fases:
- Una fase inicial de recordatori del que s’ha fet a la sessió anterior i
explicació del que es farà a la sessió actual ( 5 minuts ).
- Una fase de desenvolupament de la sessió amb la introducció de nous
continguts, estructuració dels coneixements i aplicació d’allò après en la
resolució d’una o més situacions per consolidar els nous aprenentatges i
reconèixer-ne la seva utilitat ( 50 minuts ).
- Valoració del que s’ha fet durant la sessió i planificació de la següent
(lloc on es farà, material necessari ...) ( 5 minuts ).
La organització de la sessió de pràctiques, sempre que sigui possible,
seguirà les següents fases:
- Una fase inicial d’introducció per part del professor de la pràctica a
realitzar, material a utilitzar, precaucions,... ( 5 minuts )
- Una fase de realització de la pràctica per part dels alumnes (40 minuts).
Durant aquesta estona el professor actuarà de guia i observarà la
manera de fer dels alumnes i aprofitarà per omplir la seva fitxa
d’avaluació amb els mateixos ítems que tenen els alumnes. Mentre es
realitza la pràctica, sempre que es requereixi, els alumnes van anotant
els resultats obtinguts al seu quadern i a la pissarra.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 33 -
- Una fase de recollida , rentat, assecat i col·locació del material al lloc
adient; de tractament dels residus generats i d’actualització de
l’inventari (10 minuts).
- Una fase final de discussió dels resultats obtinguts, detecció dels
possibles errors i elaboració de les conclusions ( 5 minuts ).
9.4.- ORGANITZACIÓ DE LES SORTIDES
La organització de les sortides, sempre que sigui possible, seguirà la
següent pauta:
- Organització i preparació de la sortida per part de l’alumnat.
- Sortida
- Valoració de la sortida a la primera sessió que es faci després de
realitzar-la ( 5 minuts )
9.5.- ESPAIS.
Saber on es faran les sessions ajuda a organitzar els espais disponibles de
l’IES a l’equip directiu i al departament, i permet al professor fer-ne les
reserves amb antelació, si s’escau. A cada sessió descrita a les unitats
didàctiques s’indica el lloc on es farà. Aquí es mostra una taula amb el
nombre de sessions que es faran a cada espai per trimestres:
Trimestres Aula Laboratori Informàtica Sortida Total
1r 33 8 4 0 45
2n 24 15 6 0 45
3r 24 22 3 1 50
Total 81 45 13 1 140
Taula 3
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 34 -
10.- UNITATS DIDÀCTIQUES.
La unitat didàctica és la unitat bàsica del tercer nivell de concreció de la
programació d’un curs. En aquesta es concreten i relacionen tots els
elements que intervenen en el procés d'ensenyament-aprenentatge,
procurant mantenir un coherència interna i metodològica amb tot allò
exposat anteriorment.
En aquesta programació divideixo la matèria de química de primer de
batxillerat en 10 unitats didàctiques:
1.- Anem al laboratori.
2.- Estructura atòmica.
3.- Taula periòdica.
4.- Formulació inorgànica.
5.- Enllaç químic.
6.- El mol. Estats de la matèria.
7.- Mescles i dissolucions.
8.- Reaccions químiques.
9.- La química del carboni.
10.- Itinerari geoquímic.
També incloc el primer dia, el de la presentació, i l’últim dia, el del comiat.
Totes les unitats tenen una mateixa estructura i presentació formal. Per a
cadascuna s’indica la unitat didàctica i el número de sessions previstes; el
títol que descriu breument l’objecte de treball de la unitat; les
competències generals i específiques que s’hi treballen; els objectius; els
continguts; la relació amb altres matèries i els criteris d’avaluació. Després
es fa una breu descripció de les sessions, indicant a on es porten a terme
(A: aula , L: laboratoti , I: aula informàtica), les activitats d’ensenyament i
aprenentatge que s’hi fan i les activitats d’avaluació.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 35 -
SOM-HI ! NÚMERO DE SESSIONS 1
SESSIÓ 1A
ACTIVITATS
1.- Presentació del professor. (5’)
2.- Presentació dels alumnes. (5’)
3.- Presentació de la matèria: competències, objectius, continguts, temporització,
sistema d’avaluació i llistat del material necessari. (15’)
4.- Avaluació inicial. (15’)
5.- Correcció de l’avaluació inicial. (10’)
6.- Què creieu que vol dir la frase “ Tot és química “ ? (10’)
MATERIAL PROFESSOR: Llibreta de notes, llibre de text, quadern de formulació
inorgànica i orgànica, quadern de pràctiques, quadern de l’itinerari geoquímic,
fotocòpies pels alumnes (Annex 4) i fotocòpies de l’avaluació inicial.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 36 -
UNITAT DIDÀCTICA 1 NÚMERO DE SESSIONS 6
TÍTOL ANEM AL LABORATORI
CG 1, 2, 3, 4, 5, 6 CE 1, 2, 3
OBJECTIUS 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
CONTINGUTS 1, 2, 30
RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES CTMA, Llengües i Matemàtiques.
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1, 2, 3, 8, 12
SESSIÓ 1L: Plantejament de la pregunta “ Cal tenir por a treballar en el laboratori
de química? “ i recollida de les diferents opinions de l’alumnat. Lectura de “ Seguretat
i residus “ del quadern de pràctiques amb la realització de pràctiques de càtedra
intercalades: ampolla d’HCl(aq) i NH3 ; reacció Zn + HCl ; reacció sulfúric i sucre ;
filferro i cinta magnesi ; pebre vermell i dicromat amoni ; dissolució d’HCl, de NaOH i
fenoftaleïna. Replantajament de la pregunta inicial i debat sobre “ Quina ha de ser
l’actitud a l’hora d’entrar en un laboratori de química? “.
De deures recerca a Internet o llibres de text i dibuix dels pictogrames de
perillositat a la fitxa del quadern de pràctiques. Recerca de frases R i S i de la
informació que porten amagada.
SESSIÓ 2L: Coneixement de les diferents substàncies que hi ha en el laboratori de
química: productes sòlids, àcids, bases, indicadors ... i reconeixement dels
pictogrames que porten així com les frases R i S. Reconeixement del material més
habitual del laboratori de química i dibuix a la fitxa del quadern. Descripció del
funcionament de la balança i realització de mesures de massa d’uns quants sòlids.
SESSIÓ 3L: Descripció dels diferents mètodes de calefacció. Descripció de les
diferents maneres de mesurar el volum d’un líquid a transvasar: proveta, pipeta,
bureta i matràs aforat. Realització de mesures de volum fetes amb pipeta i pera.
Valoració de la importància de l’enrasament ( error de paral·laxi ). Lectura de “Gestió
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 37 -
de residus“ i explicació de “ Gestió del laboratori “ amb l’assignació dels grups
d’encarregats.
SESSIÓ 4L: Lectura de “ Informe del treball experimental “ i realització de la
primera part de la Pràctica 10: Els efectes de la pluja àcida sobre els vegetals.
SESSIÓ 5L: Examen tipus test de la unitat ( 20 preguntes ) i correcció a l’aula.
SESSIÓ 6L: Realització de la segona part de la Pràctica 10: Els efectes de la pluja
àcida sobre els vegetals. Recollida de dades i construcció de les taules (full de
càlcul), tractament de dades ( identificació de possibles fonts d’error ), qüestions,
gestió de residus i obtenció de conclusions.
ACTIVITAT VOLUNTÀRIA Pràctica 11: Treball amb el vidre
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 38 -
UNITAT DIDÀCTICA 2 NÚMERO DE SESSIONS 18
TÍTOL ESTRUCTURA ATÒMICA
CG 1, 2, 3, 4, 5, 6 CE 1, 2, 3
OBJECTIUS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
CONTINGUTS 1, 2, 3, 4, 9, 10, 11, 19, 20, 21
RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES Filosofia, Física, Llengües i Matemàtiques.
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1, 2, 3, 8, 9
SESSIÓ 1A: Explicació de l’origen de la paraula àtom, els grecs, l’Edat mitjana, Lleis
ponderals i volumètriques, Teoria de la naturalesa de Dalton, Model atòmic de
Thompson i altres descobriments de principi de segle. Els alumnes busquen a casa el
Model atòmic de Rutheford i en fan un resum.
SESSIÓ 2A: Exposició del model atòmic de Rutheford per part dels alumnes.
Interpretació dels espectres atòmics ( continus i discontinus, emissió i absorció ).
Presentació i manipulació del tub de difracció de la llum i de prismes. Dibuix a casa de
l’espectre electromagnètic.
SESSIÓ 3I: Treball en grup sobre alguna part de l’espectre electromagnètic
dibuixat a la sessió 2: raigs γ, RX, UV, Visible, IR, microones o ones hertzianes ( es
busca informació a INTERNET, llibres... i s’elabora un mural seguint l’esquema:
definició de radiació electromagnètica, espectre electromagnètic, com s’originen les
radiacions, característiques: ε λ ν , aplicacions, efectes i precaucions ... ).
SESSIÓ 4I: Exposició dels murals sobre les parts de l’espectre electromagnètic.
Relació efecte hivernacle-IR i ozó-UV ( informació sobre l’efecte hivernacle a
http://www.youtube.com/watch?v=QD-18YqEPVM , informació sobre la relació efecte
hivernacle i IR al document “ Aparell per a demostrar l’efecte hivernacle “ a
http://www.xtec.es/cdec/recursos/pdf/prestecfq/hivernacle.pdf ) i document sobre
la capa d’ozó a http://phobos.xtec.cat/iesvoltrera/alumnes_ctma/07_08/P_ozo.pdf )
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 39 -
SESSIÓ 5L: Pràctica 12: Assaig a la flama.
SESSIÓ 6A: Explicació de la teoria de Borh. Exercici de transició electrònica n2�n1 i
comprovació del resultat amb la primera línia de la sèrie de Lyman (121,6nm) de
l’espectre d’emissió de l’àtom d’hidrogen. Realització d’una fitxa d’exercicis per
interpretar l’espectre d’emissió de l’àtom d’hidrogen.
SESSIÓ 7A: Correcció de la fitxa proposada a la sessió 6.
SESSIÓ 8A: Explicació de la generalització i les limitacions de la teoria de Bohr.
Descripció del model ondulatori i corpuscular de la llum. Explicació de l’efecte
fotoelèctric i realització d’exercicis. Deducció de la relació entre la freqüència
llindar i la longitud d’ona llindar. Consulta a http://www.educaplus.org/play-112-
Efecto-fotoel%C3%A9ctrico.html.
SESSIÓ 9A: Explicació de l’ampliació de la teoria de Bohr ( estructura fina de
l’espectre de l’àtom d’hidrogen, Sommerfeld, efecte Zeeman ... ), de la Teoria
mecànico-quàntica ( de Broglie, Schrödinger, Heisemberg) i el model atòmic actual
(concepte d’orbital).
SESSIÓ 10A: Explicació del significat dels nombres quàntics en el model atòmic
actual i deducció del quadre dels números quàntics fins al tercer nivell quàntic.
SESSIÓ 11A: Explicació de la mecànica quàntica en els àtoms polielectrònics (Principi
d’Aufbau, Principi d’exclusió de Pauli i Regla de la màxima multiplicitat de Hund).
Realització de les configuracions electròniques dels àtoms de Z=1 fins a Z=18 i relació
amb el quadre de nombres quàntics deduït a la sessió 10.
SESSIÓ 12A: Realització i correcció d’una fitxa d’exercicis relacionats amb les
configuracions electròniques dels àtoms. Complementem els exercicis amb els
proposats a la pàgina: (http://www.educaplus.org/play-73-Configuraci%C3%B3n-
electr%C3%B3nica.html).
SESSIÓ 13I: Elaboració d’un treball en grup sobre els mètodes actuals emprats per
l’anàlisi de substàncies: espectroscòpia d’UV-visible, espectroscòpia IR,
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 40 -
espectroscòpia de masses i RMN.
SESSIÓ 14A: Exposició oral del resum realitzat a la sessió 13.
SESSIÓ 15A: Repàs dels conceptes i dels exercicis més importants de la unitat.
SESSIÓ 16A: Examen de la unitat.
SESSIÓ 17A: Correcció de l’examen.
SESSIÓ 18A: Activitat de consolidació: fitxa d’exercicis.
Activitat d’ampliació: Efecte Compton.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 41 -
UNITAT DIDÀCTICA 3 NÚMERO DE SESSIONS 10
TÍTOL LA TAULA PERIÒDICA
CG 1, 2, 3, 4, 5, 6 CE 1, 2 , 3
OBJECTIUS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
CONTINGUTS 1, 2, 6, 8, 10
RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES Filosofia, Física, Llengües, Matemàtiques.
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1, 2, 3, 8, 9, 13
SESSIÓ 1A: Lectura dels textos: “El descobriment dels elements” i “La classificació
dels elements: el naixement de la taula periòdica” ( Annex 4 ) i visió del vídeo que es
troba a http://www.youtube.com/watch?v=Ofp9kv1H_0M.
SESSIÓ 2A: Construcció de la taula periòdica i estudi.
SESSIÓ 3A: Definició i deducció de la variació en un grup i en un període de la taula
periòdica de les propietats dels àtoms: radi atòmic, radi iònic, radi covalent.
Excepcions importants. Ens ajudem de la informació que apareix a
http://www.edu365.cat/batxillerat/ciencies/taula/.
SESSIÓ 4A: Definició i deducció de la variació en un grup i en un període de la taula
periòdica de les propietats: energia de ionització, afinitat electrònica i
electronegativitat. Excepcions importants. Ens ajudem de la informació que apareix a
http://www.edu365.cat/batxillerat/ciencies/taula/.
SESSIÓ 5A: Explicació i deducció de les característiques més importants dels
metalls, dels no metalls i dels semimetalls. Realització de les activitats proposades a
http://www.xtec.es/aulanet/ud/ciencies/taula/activitats.htm.
SESSIÓ 6A: Realització del “Megaexercici”. S’acaba per deures.
SESSIÓ 7A: Correcció del “ Megaexercici”, realització de més exercicis i aclariment
de dubtes abans de l’examen.
SESSIÓ 8A: Examen.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 42 -
SESSIÓ 9I: Correcció de l’examen durant vint minuts.
Realització d’activitats de consolidació i d’ampliació durant 40 minuts.
Els alumnes amb una nota igual o inferior a 6 posen en comú les errades fetes a
l’examen i fan els exercicis de consolidació proposats en una fitxa amb l’ajuda del
professor. Els alumnes amb nota superior a 6 fan l’activitat “ El joc de la taula
periòdica “ ( Annex 4 ) buscant la informació adient a Internet, llibre de text,
apunts... Quan falten cinc minuts es dóna la solució al joc de la taula periòdica.
SESSIÓ 10L: Pràctica 13: Obtenció dels elements d’un grup, els halògens.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 43 -
UNITAT DIDÀCTICA 4 NÚMERO DE SESSIONS 15
TÍTOL FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
CG 1, 2, 3, 4, 5, 6 CE 1, 2, 3
OBJECTIUS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10
CONTINGUTS 1, 2, 5, 30
RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES Llengües, Matemàtiques
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1, 2, 3, 5, 8, 10, 12
SESSIÓ 1A: Examen avaluació inicial i correcció. (15’)
Explicació del concepte de valència i número d’oxidació. Substàncies simples.
Combinacions binàries de l’oxigen ( explicació de les tres nomenclatures: Sistemàtica,
Stock i Tradicional ) i realització dels exercicis del quadern.
SESSIÓ 2A: Examen 1 de 10 substàncies simples i òxids. Correcció de l’examen.
Combinacions binàries de l’hidrogen: hidrurs metàl·lics, halurs i hidrurs volàtils.
Realització i correcció dels exercicis corresponents del quadern.
SESSIÓ 3A: Examen 2 de 20 compostos i correcció. Sals binàries. Realització i
correcció dels exercicis corresponents del quadern.
SESSIÓ 4A: Examen 3 de 20 compostos binaris i correcció. Oxoàcids. Realització i
correcció dels exercicis corresponents del quadern.
SESSIÓ 5A: Oxoàcids. Realització i correcció dels exercicis corresponents del
quadern.
SESSIÓ 6A: Prefixes importants: meta, piro, orto ; di, tri, tetra ... Peroxoàcids i
Tioàcids. Realització i correcció dels exercicis corresponents del quadern.
SESSIÓ 7A: Examen 4 de 20 oxoàcids i correcció.
SESSIÓ 8A: Hidròxids. Ions: cations i anions. Realització i correcció dels exercicis
corresponents del quadern.
SESSIÓ 9A: Sals neutres o oxisals. Realització i correcció dels exercicis
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 44 -
corresponents del quadern.
SESSIÓ 10A: Examen 5 d’hidròxids, ions, oxoàcids i sals. Correcció de l’examen.
SESSIÓ 11A: Sals àcides i bàsiques, sals dobles i sals hidratades. Realització i
correcció dels exercicis corresponents del quadern.
SESSIÓ 12L: Pràctica 14: Determinació de la fórmula d’una sal hidratada.
SESSIÓ 13A: Compostos de coordinació. Realització i correcció dels exercicis
corresponents del quadern.
SESSIÓ 14I: Repàs dels conceptes i dels exercicis més importants de la unitat. Ens
podem ajudar del JClic que es troba a http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3141.
SESSIÓ 15A: Examen final de formulació i nomenclatura inorgànica. Un cop acabat
l’examen el professor penja la correcció en el plafó de l’aula per tal que cada
alumne/a s’anoti els resultats correctes i en pugui fer una valoració del que ha fet.
A partir d’aquest moment la formulació i nomenclatura inorgànica formarà part del
dia a dia. A cada examen hi haurà un apartat de formulació i nomenclatura i, per tant,
quan es repassi per l’examen es dedicarà un temps a repassar-la.
SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA I L
Aquesta sessió es pot moure per tal que coincideixi amb el primer dia tornant de
Nadal.
Els alumnes que no han superat el primer trimestre fan l’examen de recuperació.
Els alumnes que han superat el primer trimestre s’encarreguen de la gestió del
laboratori.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 45 -
UNITAT DIDÀCTICA 5 NÚMERO DE SESSIONS 19
TÍTOL ENLLAÇ QUÍMIC
CG 1, 2, 3, 4, 5, 6 CE 1, 2, 3
OBJECTIUS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
CONTINGUTS 1, 2, 3, 4, 5, 22, 23, 24, 25
RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES Biologia, CTMA, Filosofia, Física, Tecnologia,
Llengües.
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1, 2, 3, 5, 8, 9, 13
SESSIÓ 1A: Explicació de la formació de l’enllaç des del punt de vista de l’energia,
dels orbitals i de les configuracions electròniques dels àtoms que s’enllacen.
Explicació dels conceptes: força d’enllaç, energia d’enllaç, distància d’enllaç, angle
d’enllaç.
SESSIÓ 2A: Explicació de l’enllaç covalent. Deducció de la formació de la molècula
d’hidrogen, nitrogen, oxigen i clor.
SESSIÓ 3A: Dibuix d’estructures de Lewis: amoníac, ió amoni, òxid de diclor, diòxid
de sofre, diòxid de carboni, fosfina, tetraclorur de carboni, ió oxoni, borà, metanol,
ió sulfat, ozó, pentaclorur de fòsfor, hexafluorur de sofre.
SESSIÓ 4A: Explicació de la ressonància: diòxid de sofre, triòxid de sofre i benzè.
SESSIÓ 5I: Deducció de la geometria de les molècules: lineal (BeCl2 i CO2), angular
(H2O i SO2), planatriangular (BH3 i CO32-) i piramidal (NH3 i PH3) ( ús dels models
atòmics i accés a http://www.educaplus.org/moleculas3d/inorganicas.html ).
SESSIÓ 6I: Deducció de la geometria de les molècules: teraèdrica ( CH4, CCl4),
bipiràmide trigonal (PCl5) i octaèdrica (SF6) ( ús de models atòmics i accés a
http://www.educaplus.org/moleculas3d/inorganicas.html ).
SESSIÓ 7L: Explicació de la polaritat dels enllaços i deducció de la polaritat de les
molècules tenint en compte la geometria ( exemples treballats a les sessions 5 i 6
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 46 -
amb la incorporació de: CCl4, CHCl3, CH2Cl2 i CH3Cl ). Evidència experimental de les
molècules polars: desviant rajolins d’aigua ( pràctica de càtedra ).
SESSIÓ 8L: Explicació de l’enllaç covalent datiu: ió oxoni, ió amoni i ió fosfoni.
Deducció de les propietats generals dels compostos covalents amb exemples al
laboratori. Cristalls atòmics o covalents.
SESSIÓ 9A: Exposició de l’enllaç iònic. Aspecte energètic de l’enllaç iònic (Cicle de
Born-Habber). Número de coordinació, cel·la elemental i estructures ( CsCl i NaCl ).
SESSIÓ 10L: Deducció de les propietats generals dels compostos iònics amb
exemples al laboratori.
SESSIÓ 11L:Exposició de l’enllaç metàl·lic. Deducció de les propietats generals dels
compostos metàl·lics amb exemples al laboratori.
SESSIÓ 12L: Evidenciació experimental de les forces intermoleculars. Diferenciació
entre forces dipol-dipol permanents i forces de dispersió. Caracterització del
comportament anòmal de l’aigua i explicació a partir de l’enllaç d’hidrogen i
reconeixement de la seva importància per explicar l’estructura espacial de les
proteïnes.
SESSIÓ 13A: Realització del “ Megaexercici “ que incorpora qüestions de les unitats
didàctiques 2, 3 i 4 i que serveix de repàs per a l’examen final de la unitat.
SESSIÓ 14A: Correcció del Megaexercici.
SESSIÓ 15L: Pràctica 15: L’enllaç i la solubilitat, l’enllaç i la conductivitat.
SESSIÓ 16A: Examen.
SESSIÓ 17A: Correcció de l’examen.
SESSIÓ 18I: Realització d’activitats de consolidació i d’ampliació. Els alumnes amb
una nota igual o inferior a 6 posen en comú les errades fetes a l’examen i fan
exercicis de consolidació amb l’ajuda del professor. Els alumnes amb nota superior a
6 fan, en grup, l’activitat d’ampliació “ Demostració de l’apolaritat de la molècula de
borà utilitzant vectors “ i recerca d’informació sobre “ El diborà, una molècula
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 47 -
estranya “ o “ Ceràmiques i vidres, nanotubs i cristalls líquids, què són? “ per fer un
petit treball.
SESSIÓ 19A: Demostració de l’apolaritat de la molècula de borà. Exposició oral per
part de l’alumnat de “ El diborà, una molècula estranya “ i “ Ceràmiques i vidres,
nanotubs i cristalls líquids, què són? “.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 48 -
UNITAT DIDÀCTICA 6 NÚMERO DE SESSIONS 11
TÍTOL EL MOL. ESTATS DE LA MATÈRIA.
CG 1, 2, 3, 4, 5, 6 CE 1, 2, 3
OBJECTIUS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
CONTINGUTS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 12, 13, 14, 15, 17
RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES Física, Llengües, Matemàtiques.
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 14
SESSIÓ 1A: Examen avaluació inicial i correcció. (15’)
Repàs dels conceptes: número atòmic, número màssic, ions, isòtop, isòbar,
classificació de la matèria, substàncies pures, element químic i compost, estructura
molecular i estructura gegant, fórmula empírica i molecular, mol, massa atòmica
relativa, massa molecular relativa i massa fórmula relativa.
SESSIÓ 2A: Determinació de fórmules empíriques i de la composició centesimal d’un
compost. Resolució de problemes.
SESSIÓ 3L: Pràctica 16: Determinació experimental de la constant d’Avogadro.
SESSIÓ 4L: Pràctica 17: Determinació experimental de la massa atòmica relativa
d’un metall.
SESSIÓ 5A: Exposició dels estats de la matèria: sòlid, líquid i gas. Caracterització
de les propietats dels líquids: tensió superficial i pressió de vapor i interpretació
mitjançant el model cineticomolecular. Estat de plasma.
SESSIÓ 6A: Explicació de l’estat gasós: llei general i equació d’estat dels gasos
ideals. Elaboració del model de gas real per explicar les desviacions respecte del
comportament ideal. Condicions normals i estàndard d’un gas. Realització d’una fitxa
de problemes ( deures ).
SESSIÓ 7A: Correcció dels problemes de la sessió anterior. Explicació de mescla de
gasos: llei de Dalton o de les pressions parcials. Exemples.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 49 -
SESSIÓ 8A: Exposició de la Teoria cineticomolecular dels gasos. Realització de la
gràfica d’escalfament de 10 g de gel a -4ºC fins a 120ºC per explicar els canvis
d’estat. Realització del càlcul de l’energia necessària per portar a terme el procés
d’escalfament.
SESSIÓ 9L: Pràctica 18: La llei de Boyle. ( amb MULTILOG )
SESSIÓ 10A: Examen.
SESSIÓ 11A: Correcció de l’examen.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 50 -
UNITAT DIDÀCTICA 7 NÚMERO DE SESSIONS 9
TÍTOL MESCLES I DISSOLUCIONS
CG 1, 2, 3, 4, 5, 6 CE 1, 2, 3
OBJECTIUS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
CONTINGUTS 1, 2, 3, 4, 5, 16, 18
RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES Biologia, Llengües, Física, Matemàtiques.
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1, 2, 3, 5, 6, 8, 12
SESSIÓ 1A: Explicació de mescles homogènies i heterogènies ( aigua i sucre,
gasolina, sorra platja i granit), dispersions, dissolucions, tipus de dissolucions i
expressió de la composició d’una dissolució ( tant per cent en massa, tant per cent en
volum, concentració en massa, concentració o molaritat, molalitat, fracció molar i
ppm). Resolució de problemes de composició de dissolucions.
SESSIÓ 2L: Pràctica 19: preparació de 100 ml d’una dissolució 0,2 M d’hidròxid de
sodi i preparació de 100 ml d’una dissolució 0,2M d’àcid clorhídric a partir d’un àcid
clorhídric concentrat al 37% en massa i densitat 1,19 g/cm3. Aquestes solucions
poden ser utilitzades pels alumnes de segon de batxillerat per fer alguna reacció de
neutralització o alguna valoració.
Deures: resoldre les qüestions plantejades a la pràctica.
SESSIÓ 3L: Explicació de substàncies solubles i insolubles. Solució saturada i
solubilitat. Variació de la solubilitat amb la temperatura ( pràctica de càtedra: nitrat
de plom i iodur potassi, precipita iodur de plom de color groc intens, que desapareix
quan s’escalfa la solució ).
SESSIÓ 4A: Caracterització de les propietats col·ligatives de les solucions i
interpretació mitjançant el model cineticocorpuscular. Valoració de la importància de
l’osmosi en les cèl·lules, la conservació d’aliments i en les centrals dessaladores.
SESSIÓ 5L: En el laboratori i amb el material a l’abast exposició dels principals
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 51 -
mètodes de separació de les substàncies ( decantació, sedimentació, filtració per
gravetat, filtració al buit, centrifugació, evaporació, sublimació, cristal·lització,
destil·lació simple i fraccionada, extracció líquid-líquid i sòlid-líquid, i cromatografia).
Criteris de puresa de les substàncies (punt de fusió i solidificació, punt d’ebullició i
condensació, densitat, solubilitat, índex de refracció, composició centesimal i
propietats espectroscòpiques).
SESSIÓ 6L: Pràctica 20: Separació dels components d’una mescla. Realització d’un
informe de la pràctica.
SESSIÓ 7I: Elaboració en grups del treball “ Depuradores “ seguint el guió: títol,
índex, què és una depuradora?, parts d’una depuradora, com funciona?, depuradores
de Girona, depuradora de Campdorà ( situació, característiques, quantitat d’aigua
tractada ... ), conclusions i bibliografia.
SESSIÓ 8I: Exposició oral del treball realitzat a la sessió 7.
Preparació de l’examen.
SESSIÓ 9A: Examen i correcció.
ACTIVITAT VOLUNTÀRIA Pràctica 21: La destil·lació del vi.
SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA II L
Aquesta sessió es pot moure per tal que coincideixi amb el primer dia tornant de
Setmana Santa.
Els alumnes que no han superat el segon trimestre fan l’examen de recuperació.
Els alumnes que han superat el segon trimestre s’encarreguen de la gestió del
laboratori.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 52 -
UNITAT DIDÀCTICA 8 NÚMERO DE SESSIONS 24
TÍTOL REACCIONS QUÍMIQUES
CG 1, 2, 3, 4, 5, 6 CE 1, 2, 3
OBJECTIUS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
CONTINGUTS 1, 2, 5, 6, 7, 16, 29, 30, 31, 32, 33, 34
RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES Biologia,CTMA, Física, Llengües, Matemàtiques
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1, 2, 3, 5, 6, 8, 11, 12,
SESSIÓ 1L: Pràctica de canvi físic i canvi químic: aigua i sal , ferro i àcid clorhídric.
L’equació química, els reactius, els productes i els coeficients estequiomètrics.
Relació entre el món atomicomolecular i el macroscòpic. Com es llegeix l’equació
química?
SESSIÓ 2A: Tipus de reaccions. Càlculs estequiomètrics: escriure i igualar l’equació
de la reacció, calcular les quantitats inicials, deduir el reactiu limitant si és necessari
i fer els càlculs que ens proposa el problema. Exemple.
SESSIÓ 3 i 4A: Resolució de problemes: càlcul de la massa teòrica obtinguda d’un
producte, càlcul del volum teòric obtingut d’un producte, càlcul de la massa
necessària de reactiu per obtenir un certa quantitat d’un producte, càlcul del
rendiment d’una reacció, càlcul de la puresa d’un reactiu, càlcul del tant per cent en
massa d’una mescla d’hidròxids.
SESSIÓ 5L: Pràctica 22: Càlculs estequiomètrics.
SESSIÓ 6L: Pràctica 23: Descomposició del clorat de potassi.
SESSIÓ 7L: Pràctica 24: Determinació de la proporció molar en què reaccionen dos
compostos.
SESSIÓ 8L: Pràctica 25: Quina concentració té la solució problema?
SESSIÓ 9L: Pràctica 26: Càlcul del tant per cent en massa d’una mescla d’hidròxids.
SESSIÓ 10A: Energia de les reaccions químiques: reaccions exotèrmiques i
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 53 -
endotèrmiques. Calor i entalpia.
SESSIÓ 11L: Pràctica 27: Entalpia d’una reacció química.
SESSIÓ 12L: Pràctica 28: Cinètica química: estudi qualitatiu.
SESSIÓ 13L: Reaccions àcid-base: reconeixement dels àcids i bases més comuns al
laboratori i en la vida quotidiana. Caracterització i determinació experimental de les
propietats dels àcids i les bases i interpretació mitjançant la teoria d’Arrhenius i de
Brönsted-Lowry. Definició i aplicació del concepte de pH. El paper universal i els
indicadors més habituals ( complementem el que ja s’ha explicat per fer les
pràctiques de la sessió 8 i 9 ).
SESSIÓ 14L: Pràctica 29: Determinació del contingut en àcid acetilsalicílic de dos
comprimits.
SESSIÓ 15L: Pràctica 30: Determinació de la riquesa en àcid d’un vinagre.
SESSIÓ 16A: Reaccions de precipitació: solubilitat, reaccions d’identificació d’ions.
SESSIÓ 17L: Pràctica 31: Duresa de l’aigua i la seva eliminació per precipitació.
SESSIÓ 18L: Observació experimental de diferents reaccions redox.
Caracterització de l’evolució del concepte d’oxidació des de la combinació amb
l’oxigen fins a la pèrdua o separació parcial d’electrons. Elaboració del concepte
d’estat d’oxidació i identificació de les reaccions redox per observació de la variació
dels estats d’oxidació. Identificació dels oxidants i reductors més comuns.
SESSIÓ 19L: Pràctica 32: Anàlisis d’una pastilla per combatre l’anèmia.
SESSIÓ 20L: Relació entre propietats, estructura i aplicacions dels polímers.
Caracterització de les reaccions de polimerització i identificació experimental dels
polímers a partir de les seves propietats.
SESSIÓ 21 A: Resolució de problemes i repàs per l’examen.
SESSIÓ 22A: Examen.
SESSIÓ 23A: Correcció de l’examen.
SESSIÓ 24A: Activitat de consolidació: realització en grups de quatre d’una fitxa
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 54 -
d’exercicis. Els alumnes amb una nota superior a 6 ajuden als altres. Quan falten 15
minuts es fa la correcció.
ACTIVITAT VOLUNTÀRIA Pràctica 33: Construcció d’una pila Daniell i Electròlisi.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 55 -
UNITAT DIDÀCTICA 9 NÚMERO DE SESSIONS 20
TÍTOL LA QUÍMICA DEL CARBONI
CG 1, 2, 3, 4, 5, 6 CE 1, 2, 3
OBJECTIUS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
CONTINGUTS 1, 2, 26, 27, 28
RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES Biologia, , Filosofia, Tecnologia, Llengües,
Matemàtiques.
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1, 2, 3, 5, 8, 10, 12
SESSIÓ 1A: Examen avaluació inicial i correcció (15’)
Introducció a la química del carboni. Alcans. Realització i correcció dels exercicis
corresponents del quadern.
SESSIÓ 2A: Alquens i alquins. Realització i correcció dels exercicis corresponents
del quadern.
SESSIÓ 3A: Cicloalcans, cicloalquens i cicloalquins. Hidrocarburs aromàtics. Derivats
halogenats. Realització i correcció dels exercicis corresponents del quadern.
SESSIÓ 4A: Examen 1 de 30 compostos i correcció.
SESSIÓ 5A: Alcohols i fenols. Èters. Aldehids i cetones. Realització i correcció dels
exercicis corresponents del quadern.
SESSIÓ 6L: Pràctica 34: Algunes característiques dels aldehids i de les cetones.
Reacció de Fehling i Tollens.
SESSIÓ 7A: Àcids carboxílics. Esters. Amines, amides i nitrils. Realització i
correcció dels exercicis corresponents del quadern.
SESSIÓ 8A: Examen 2 de compostos oxigenats i nitrogenats. Correcció.
SESSIÓ 9A: Isomeria.
SESSIÓ 10A: Reaccions químiques orgàniques.
SESSIÓ 11L: Pràctica 35: Reacció d’esterificació.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 56 -
SESSIÓ 12 i 13I: Elaboració d’un treball ( grups de dos ) sobre algun dels següents
temes: el petroli, productes que s’obtenen del petroli, combustibles, característiques
d’un combustible per a motors d’explosió, el craqueig, la isomerització, la reforma,
contaminació dels motors de combustió i mètodes per reduir-la, els biocombustibles.
Recerca d’informació a INTERNET, llibres ...
SESSIÓ 14I: Exposició oral dels treballs.
SESSIÓ 15A: Caracterització de macromolècules naturals d’interès biològic
(http://www.educaplus.org/moleculas3d/alcanos_lin.html).
SESSIÓ 16A: Caracterització dels processos de síntesi d’alguns compostos orgànics
i, en particular, d’algun medicament. Valoració de les repercussions en la societat de
la indústria farmacèutica.
SESSIÓ 17L: Descripció d’alguns mètodes emprats per identificar principis actius en
un fàrmac, com ara cromatografia en capa fina. Realització experimental d’una
separació de components per cromatografia en capa fina.
SESSIÓ 18A: Repàs per l’examen de la unitat.
( http://www.educaplus.org/moleculas3d/alcanos_lin.html ).
SESSIÓ 19A: Examen final de la unitat. Quan s’acaba el professor penja en el plafó
de l’aula l’examen corregit.
SESSIÓ 20A: Activitat de consolidació: realització en grups de quatre d’una fitxa
d’exercicis.
Activitat d’ampliació: Síntesi orgànica.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 57 -
UNITAT DIDÀCTICA 10 NÚMERO DE SESSIONS 4
TÍTOL ITINERARI GEOQUÍMIC
CG 1, 2, 3, 4, 5, 6 CE 1, 2, 3
OBJECTIUS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
CONTINGUTS 1, 2, 3, 7, 16, 22, 26, 29, 30, 31, 32, 33, 34
RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES CTMA, Filosofia, Física, Llengües,
Matemàtiques
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11, 12, 13
SESSIÓ 1L: Realització del treball previ.
SESSIÓ 2: Sortida.
SESSIÓ 3L: Realització, en grups, del treball proposat en el quadern.
SESSIÓ 4L: Realització, en grups, del treball proposat, posta en comú dels resultats
obtinguts i valoració de la sortida.
COMIAT (AULA) NÚMERO DE SESSIONS 1
ACTIVITATS
1.- Notes.
2.- Enquesta d’avaluació del curs.
3.- Recomanacions per l’estiu ( Annex 4 ).
4.- Quin significat té ara la frase “ Tot és química “ ?
5.- Què ens espera a segon de batxillerat?
MATERIAL PROFESSOR: fotocòpies de l’enquesta i del full de recomanacions per
l’estiu.
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 58 -
UD1
UD2
UD3
UD4
UD5
UD6
UD7
UD8
UD9
UD10
CB
1,2,3,4,5,6
1,2,3,4,5,6
1,2,3,4,5,6
1,2,3,4,5,6
1,2,3,4,5,6
1,2,3,4,5,6
1,2,3,4,5,6
1,2,3,4,5,6
1,2,3,4,5,6
1,2,3,4,5,6
CE
1,2,3
1,2,3
1,2,3
1,2,3
1,2,3
1,2,3
1,2,3
1,2,3
1,2,3
1,2,3
OBJECTIUS
2,3,4,5,6,7,
8,9,10,11
1,2,3,4,5,6,
7,8,9,10,11
1,2,3,4,5,
6,7,8,9
1,2,3,4,5,
6,7,8,10
1,2,3,4,5,6,
7,8,9,10,11
1,2,3,4,5,
6,7,8
1,2,3,4,5,6,
7,8,9,10,11
1,2,3,4,5,6,
7,8,9,10,11
1,2,3,4,5,6,
7,8,9,10,11
1,2,3,4,5,6,
7,8,9,10,11
COTINGUTS
1, 2, 30
1,2,3,4,9,10
11,19,20,21
1,2,6
8,10
1,2,5,30
1,2,3,4,5
22,23,24,25
1,2,3,4,5,6,7
12,13,14,15,17
1,2,3,4,5
7,16,18
1,2,5,6,7,16,29
30,31,32,33,34
1,2,26
27,28
1,2,3,7,16,22,26
29,30,31,32,33,34
R.MATÈRIES
2,6,7
3,4,6,7
3,4,6,7
6,7
1,2,3,4,5,6
4,6,7
1,4,6,7
1,2,4,6,7
1,3,5,6,7
2,3,4,6,7
C.AVALUACIÓ
1,2,3,8,12
1,2,3,9
1.2.3.8.
9,13
1,2,3,5,8,
10,12
1,2,3,5,8,9,13
1,2,3,4,5,
6,7,8,14
1,2,3,5,
6,8,12
1,2,3,5,6,
8,11,12
1,2,3,5,
8,10,12
1,2,3,4,5,6,8,
10,11,12,13
11.- QUADRE RESUM.
Taula 4
Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat
- 59 -
12.- BIBLIOGRAFIA.
CASTELLS, Pere ; RIBA, Núria ; ANDREU, Francesc. Química 1 . Madrid:
Mc Graw Hill, 2008.
CAAMAÑO, Aureli ; CORORMINAS, Josep. Seminari Permanent de
Formadors de Física i Química. Treballs pràctics de química. Octubre de
2002. < http://www.xtec.es/cdec/recursos/pagines/practicq.htm >
[Consulta: 22 març 2009].
LÓPEZ, Víctor ; MORALES, José Vicente ; SÁNCHEZ, José Antonio. Física
y Química. Programación Didàctica. Sevilla: Editorial MAD, S.L. , 2007.
MASJUAN, J ; PELEGRÍN, J. Química 2. Barcelona: Casals, 2004.
RAMÍREZ, Lorenzo. Coses de Física i Química II. Pàgina personal.
<http://www.xtec.cat/~jramire7/ciencies.htm> [Consulta: 21 març 2009].
Catalunya. Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació
dels ensenyaments del batxillerat. Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya, 29 de juliol de 2008, núm. 5183 , pp. 59042-59402.
Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació. Del currículum a les
programacions, una oportunitat per a la reflexió pedagògica a l’educació
bàsica [en línea]. Direcció General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat. Març
de 2009. < http ://phobos.xtec.cat / edubib / intranet / file.php?file = docs
/ programacio / del_curriculum_a_les_programacions.pdf > [Consulta: 28
febrer 2009].