programacio didactica opos 09

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 1r ESO

JOSEP RAMON GREGORI I MUÑOZDNI: 200 098 48- D

ESPECIALITAT: LLENGUA CATALANA I LITERATURAPROCEDIMENT INGRÉS: LLIURE

1Josep Ramon Gregori i Muñoz. Programació 1r ESO Llengua catalana i literatura

DNI: 200 098 48- d


ÍNDEX

1. Introducció. Contextualització del centre educatiu.

2. Objectius generals i continguts generals.

3. Competències bàsiques. Segons el decret 143/2007.

4. Tecnologies de la informació i la comunicació.

5. Avaluació.

6. Alumnat amb necessitats educatives especials.

7. Unitats de programació. 8. Annexos unitats didàctiques:

a) La comunicació.

b) La descripció. Els sentits.

c) La descripció. Espai i ambients.

d) La llengua literària.

e) La narració. La memòria personal.

f) La narració. La memòria social.

g) La narració. La memòria col·lectiva.

h) El diàleg.

9. Enllaços a la xarxa per treballar les activitats d’ensenyament- aprenentatge.

1. Contextualització , segons el PCC:


DNI: 200 098 48- d


L’IES La Serreta www.xtec.cat/iesserreta és un Institut d’Educació Secundària depenent del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que es va posar en funcionament el setembre de 1996. Està ubicat al carrer Lepant del barri de La Serreta, del que pren el seu nom, a la població de Rubí, comarca del Vallès Occidental.Els allaus migratoris dels anys seixanta i setanta, provinents fonamentalment de les regions del Sud d’Espanya, van fer créixer barris perifèrics on s’instal·laren, en molts casos en precàries condicions, les noves famílies que arribaven. Aquella nova realitat va transformar radicalment la vila de Rubí que passà a ser una de les de major índex d’immigració de tota Catalunya, amb enormes dèficits estructurals, de serveis i infraestructures i mancada de cohesió social. La lenta recuperació aconseguida pels diferents ajuntaments democràtics d’ençà l’any 1979 es troba en aquests moments amb el repte de fer front a uns nous allaus migratoris, aquesta vegada extracomunitaris, provinents fonamentalment de zones del Magrib i de Sudamèrica. En aquesta situació, la immensa majoria de les famílies dels nostres alumnes no són catalanoparlants com a L1, tot i que el nivell de coneixement de la llengua catalana és alt pel fet d’haver realitzat tot l’ensenyament primari en aquesta llengua, el nivell d’utilització habitual del català i el seu ús com a eina de socialització és baix. Per tot plegat, he decidit confegir i desenvolupar aquesta programació didàctica per 1er ESO per tal d’introduir i reforçar l’alumnat que, per l’entorn social i econòmica de Rubí, no té un contacte amb la llengua catalana, a fi i efecte de proporcionar-los unes eines bàsiques perquè s’insereixin al món laboral i educatiu. També posarem èmfasi en l’alumnat nouvingut perquè puguin – a més del recurs de l’aula d’acolllida- incorporar-se-, com més aviat millor, a l’aula ordinària i que el trànsit a l’aula ordinària no suposi un daltabaix que provoqui un fracàs en el seu aprenenentatge.

A les seves aules hi assisteixen 874 alumnes i, des del curs 2007-08, també hi tenim uns 90 alumnes del Servei Local de Català, integrat al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). A més dels estudis de l’ESO, es cursen estudis de Batxillerat, Cicles Formatius de Grau Mitjà i Grau Superior. És l’únic centre de la ciutat en què es cursen totes les modalitats del batxillerat: Artístic, Humanitats i Ciències Socials, Ciències de la Naturalesa i de la Salut i Tecnològic. Els nostres cicles formatius de grau mitjà d’Atenció Sociosanitària i de Perruqueria i els de grau superior d’Educació Infantil i Integració Social, completen la nostra oferta formativa. Durant aquests anys l’IES La Serreta ha realitzat una constant aposta per satisfer les majors exigències educatives derivades de les noves tecnologies. Tots els ordinadors del centre (més de 200) tenen connexió a Internet de banda ampla i estan interconnectats per xarxa. Gairebé totes les nostres aules i tallers (35) disposen de canó projector fix, equip de so i ordinador amb DVD, per permetre al nostre professorat una intensa utilització de les noves tecnologies en les seves classes. Les aules especialitzades del nostre centre estan proveïdes d’una dotació moderna i de gran qualitat. Disposem de:

3 laboratoris de ciències (un de Física, un de Química informatitzat i un de Biologia i Geologia) preparats per a experiments d’alta precisió i dotats de quatre equips informàtics.

1 aula d’Idiomes completament informatitzada, amb 12 ordinadors. 2 aules de tecnologia informatitzades i amb equipament per electrònica digital,

torn de control numèric, tractament de plàstics…


DNI: 200 098 48- d

http://www.cpnl.cat/

mailto:[email protected]

http://www.xtec.cat/iesserreta


3 aules d’informàtica. 2 aules de batxillerat artístic, amb sala d’infografia, eines d’estampació i

serigrafia i 15 ordinadors per les classes de disseny assistit. 1 laboratori fotogràfic i forn de ceràmica. 1 taller d’Educació Infantil, dotat d’un espai multifunció i una cuina menjador. 1 taller d’Atenció Sociosanitària. 2 tallers de Perruqueria. 1 Aula d’Acollida. 1 Aula Oberta. La Biblioteca Neus Català amb un fons especialitzat sobre l’exili, la deportació i

els camps d’extermini nazis, amb 9 ordinadors. 1 aula de Música insonoritzada, amb equips de so, teclats, bateries, guitarres… 1 gimnàs i 5 vestidors. 3 pistes de bàsquet i 2 de futbol sala, voleibol o handbol, amb il·luminació

nocturna. 1 aula de socials amb canó projector fix. 3 carros multifunció (DVD, vídeo, ordinador amb connexió de xarxa

inal·làmbrica i amplificadors de so) amb canó projector i preparats amb pantalla per projectar en qualsevol punt del centre perquè es poden desplaçar amb rodes.

Amb tot i com es pot observar, el nostre centre ha apostat decididament per les TIC com a mètode d’ensenyament-aprenentatge.

L’institut compta amb 84 professors, un professor pedagog terapeuta i un psicopedagog. A temps parcial també disposa dels serveis d’un psicòleg de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic de Rubí (EAP) que col·labora amb l’equip de professors per atendre i orientar els alumnes amb dificultats d’aprenentatge. També ajuda a coordinar el pas dels alumnes de les escoles a l’institut. L’associació de mares i pares d’alumnes (AMPA) col·labora activament amb el centre i està formada per tots els pares i mares d’alumnes que ho desitgen

Dades globals Alumnes matriculats 874 Professors 84 Aules 26 Grups d’ESO 16 Grups de batxillerat 6 Grups de CFPS d’Educació Infantil 3 Grups de CFPM d’Atenció Sociosanitària 2 Grups de CFPS d’Integració Social 2 Grups de CFPM de Perruqueria 2

2. Objectius i continguts generals 1r ESO:


DNI: 200 098 48- d


Objectius

1. Valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels altres i d'un mateix, per a participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per a l'enteniment i mediació entre persones de procedències, llengües i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de discriminació i estereotips lingüístics.

2. Aconseguir la competència comunicativa oral, escrita i audiovisual en les llengües de l'escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre (en la cerca i elaboració d'informació, i en la transformació dels coneixements), per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.

3. Aconseguir la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l'expressió, i per a la seva participació en les

6. Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació i comunicació per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formats informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.

7. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment, de manera coherent i adequada als contextos acadèmic, social i cultural, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.

9. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l'activitat acadèmica, social i cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement d'un mateix i del món, i consolidar hàbits lectors.

10. Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bàsics sobre les convencions dels gèneres, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics, tot valorant el coneixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar l'experiència individual i col·lectiva.

11. Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normes d'ús lingüístic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequació, coherència, cohesió i correcció, i transferir aquests coneixements a les altres llengües que s'aprenen a partir de la reflexió sobre els propis processos d'aprenentatge.

12. Conèixer la realitat plurilingüe de Catalunya, d'Espanya i del món actual, i valorar les varietats de la llengua i la diversitat lingüística del món com una riquesa cultural.

13. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d'aprenentatge i d'us de les llengües i participar activament en el control i avaluació del propi aprenentatge i el dels altres.


DNI: 200 098 48- d


Primer curs

Continguts

Llengua i literatura catalana

Dimensió comunicativa

Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals

Participació en les interaccions orals, escrites i audiovisuals que tenen com a eix la construcció de la relació social a l'interior de l'aula i del centre.

Participació en activitats de relació social i comunicació amb altres comunitats escolars, amb l'entorn immediat al centre i amb la societat en general (publicació i difusió de les activitats escolars).


DNI: 200 098 48- d


Conversació per comprendre i per escriure textos i per reflexionar sobre els processos de comunicació en tota mena de situacions.

Participació en interaccions per mitjà del correu electrònic i entorns virtuals de comunicació.

Participació activa en situacions de comunicació característiques de les activitats de les diferents matèries curriculars, especialment per a l'organització i gestió de les tasques d'aprenentatge, en la recerca i aportació d'informacions, en la petició d'aclariments davant d'una instrucció, en la col·laboració del treball en grup i en el recull final de les activitats realitzades.

Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels coneixements i de les idees, i per a la regulació dels processos de comprensió i expressió propis de tot procés d'aprenentatge i tant en activitats individuals com en les del treball cooperatiu.

Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels sentiments propis i aliens, i per a la regulació de la conducta.

Valoració de les normes de cortesia i els marcadors lingüístics de relacions socials, com l'ús i selecció de formes de tractament, convencions en el torn de paraula i estratègies d'interacció.

Ús de les diferents estratègies comunicatives que ajuden a l'inici, manteniment i finalització de les interaccions.

Actitud de cooperació i respecte crític envers les diferències d'opinió en les situacions de treball compartit.

Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació pròxims als interessos de l'alumnat, amb atenció als narratius, descriptius i conversacionals.

Comprensió de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadèmica de l'alumnat, amb atenció a les característiques específiques dels narratius, descriptius i expositius de les diferents matèries curriculars.

Anàlisi pautada dels diferents codis informatius que es troben en un missatge audiovisual: paraula, text, elements icònics, so.

Identificació de l'estructura comunicativa dels missatges: les intencions de l'emissor i l'ordre i jerarquia de les idees expressades.

Cerca d'informació i hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses: 1)


DNI: 200 098 48- d


escrites: llibres, enciclopèdies, revistes, diaris; 2) cercadors a Internet, enciclopèdies i diaris virtuals; 3) fonts audiovisuals de comunicació.

Ús d'estratègies de recollida d'informació oral, aprendre a escoltar, saber seleccionar i valorar les diferents informacions.

Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura.

Cerca del significat del lèxic desconegut a partir del context, analitzant la forma de les paraules o usant diccionaris, amb la contextualització de les accepcions.

Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Producció de textos orals, escrits i audiovisuals amb intencions comunicatives diverses i de diferents contextos d'espai i temps: narratius descriptius.

Composició de textos orals, escrits (en suport paper o digital) i audiovisuals propis de l'àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions senzilles i conclusions sobre les tasques i aprenentatges fets amb atenció especial als narratius, descriptius i expositius.

Ús de la comunicació no verbal en la producció dels discursos orals i presentacions audiovisuals.

Lectura en veu alta amb dicció, entonació i ritme adequats a la situació comunicativa i la seva funció, amb la possibilitat d'usar els recursos de les TIC (enregistrament de veu) i els mitjans de comunicació (ràdio).

Lectura en veu alta amb dicció, entonació i ritme correctes (interpretant els signes de puntuació de forma apropiada), tot incidint en el posicionament del lector respecte del text llegit.

Planificació per aconseguir coherència en les relacions internes i externes dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals: cerca de documentació, pluja d'idees, i la seva selecció i ordenació.

Elaboració d'un còmic.

Utilització dirigida de la biblioteca - mediateca del centre així com dels recursos de les TIC com a font d'informació per a la realització dels treballs escrits propis de cada matèria curricular.

Ús de la conversa i de tècniques d'exploració, discussió i elaboració d'idees mitjançant l'ús d'esquemes que estructurin visualment les idees.

Textualització i revisió per aconseguir coherència dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals.


DNI: 200 098 48- d


Adequació dels textos als registres col·loquial o formal i acadèmic, segons ho requereixi la situació comunicativa del missatge.

Ús dels elements lingüístics i discursius essencials per a la cohesió interna de les idees dins dels textos orals, escrits o audiovisuals: connectors textuals bàsics, concordança dins del sintagma nominal i dins del sintagma verbal amb el temps i persona.

Ús de la puntuació del text escrit en relació amb l'organització oracional i amb la forma del text (els paràgrafs i la distribució i ordenació de les idees expressades).

Ús dels elements icònics específics de cada matèria curricular en la producció dels discursos orals, escrits i de les presentacions audiovisuals pròpies de l'àmbit acadèmic.

Estructuració del text en relació amb els aspectes formals i seguiment de les normes bàsiques de presentació dels treballs escrits.

Ús de tècniques de tractament textual amb les TIC: processadors de text, diccionaris electrònics, correctors.

Interès per la bona presentació dels textos orals, amb respecte a les normes gramaticals, ortogràfiques, tipogràfiques i dels elements icònics utilitzats.

Interès per la bona presentació dels textos escrits i audiovisuals, tant en suport paper com digital, amb respecte a les normes gramaticals, ortogràfiques, tipogràfiques i dels elements icònics utilitzats.

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

Observació de les diferències rellevants entre el discurs oral i escrit.

Identificació del registre col·loquial, reconeixement de la interacció emissor-receptor i el paper que juga el llenguatge no verbal en la conversa.

Identificació i coneixement de les característiques dels discursos descriptius, narratius i de la conversa.

Identificació i ús d'alguns connectors al servei de la cohesió del text, especialment els connectors d'enllaç, els connectors temporals i de lloc, i d'alguns mecanismes de referència interna, com la coherència verbal i nominal al llarg del text i els procediments de manteniment del referent.

Identificació dels camps lexicosemàntics que apareixen en els missatges i augment del coneixement i domini del lèxic nou, dels mecanismes de formació de paraules (derivació, composició) i de frases fetes i refranys.

Reconeixement del paràgraf com a unitat de sentit i de la puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit.


DNI: 200 098 48- d


Deducció de lleis ortogràfiques a partir de l'observació de les regularitats. Aprendre a utilitzar correctament formes menys regulars o irregulars de més freqüència en els textos.

Reconeixement que cada llengua té un funcionament propi i que no sempre hi ha paral·lelisme entre si, ni en ortografia ni en semàntica ni en morfologia.

Desenvolupament d'estratègies de correcció lingüística i revisió gramatical dels textos mitjançant l'ús i la consulta de diccionaris, eines informàtiques de revisió de textos, compendis gramaticals i reculls de normes ortogràfiques.

Acceptació de l'error com a part del procés d'aprenentatge i actitud positiva de superació.

Ús d'estratègies d'autoavaluació i autocorrecció del procés de realització i els resultats de les produccions orals i escrites.

Conscienciació de l'autodiagnòstic de les fortaleses i dificultats del progrés en l'aprenentatge lingüístic i comunicatiu.

Organització i valoració del treball individual per progressar en l'aprenentatge de manera autònoma i per a la millora personal i del treball en equip per a la construcció col·lectiva del coneixement.

Continguts comuns amb altres matèries

Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts d'altres matèries curriculars.

Dimensió estètica i literària

Lectura autònoma o guiada d'obres de literatura juvenil i de literatura tradicional i popular adequades a l'edat seguint un itinerari literari que parteixi dels coneixements previs del lector.

Coneixement d'autors i d'obres contemporànies o clàssiques, adequades a l'edat, a partir de les lectures comentades d'obres o fragments, de visionats de materials audiovisuals, recitat de poesies, representacions o audicions de poemes musicats.

Ús d'estratègies i tècniques que ajudin a analitzar i interpretar el text literari abans, durant i després de la lectura.

Diferenciació dels grans gèneres literaris i reconeixement de les seves característiques principals a partir de les lectures.

Lectura comentada i expressiva de relats breus i rondalles, incloent-hi mites i llegendes de diferents cultures, tot reconeixent els elements bàsics del relat literari i la seva funció.


DNI: 200 098 48- d


Lectura comentada i recitat de poemes, tot reconeixent els elements bàsics del ritme, la versificació i les figures semàntiques més habituals.

Lectura comentada i dramatitzada d'obres de teatre o fragments, tot reconeixent els aspectes formals del text teatral i els elements principals de la posada en escena.

Creació de textos literaris amb tècniques de foment de la creativitat i de simulació, versionat o elaboració a partir de la reflexió i l'anàlisi de textos models, utilitzant alguns aprenentatges adquirits a les lectures.

Utilització dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques virtuals i webs per al foment i orientació de la lectura.

Desenvolupament progressiu de l'autonomia lectora i de la consideració de la lectura com a font de coneixement del món i d'un mateix.

Lectura, anàlisi i ús d'altres llenguatges estètics: el còmic.

Dimensió comunicativa

Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals

Participació en converses pautades i controlades, en parella i en grup, dins de l'aula o en l'entorn escolar, i en simulacions relacionades amb experiències i interessos personals, amb pronunciació i entonació adequades amb diverses finalitats comunicatives.

Participació en converses pautades i controlades en l'entorn escolar relacionades amb continguts d'altres àrees de coneixement, formulant preguntes i respostes adequades a les necessitats de les activitats i amb l'ús d'estratègies de comunicació per resoldre les dificultats durant la interacció.

Comunicació a través de correspondència amb persones que parlen la llengua estrangera a través de correu postal, correu electrònic i entorns virtuals de comunicació.

Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Comprensió de preguntes i diàlegs breus relacionats amb les activitats habituals dels àmbits personal i de l'aula o l'entorn educatiu.

Anticipació del contingut general d'allò que s'escolta amb suport d'elements verbals (to de veu) i no verbals (icònics i gestuals).

Comprensió d'instruccions bàsiques per la correcta resolució de tasques.

Comprensió i interpretació de missatges senzills, tot utilitzant estratègies bàsiques com ara, identificació de paraules clau, ús del context verbal i no verbal, i ús dels coneixements previs sobre la situació.


DNI: 200 098 48- d


Obtenció d'informació específica en textos orals i audiovisuals sobre assumptes quotidians i predictibles, presentats en formats i suports de tipologia diversa.

Comprensió general i identificació del tema i inferència de significats d'un text oral, escrit o audiovisual: pel context visual, pels coneixements previs del tema, i per la comparació de paraules o frases similars en les llengües que coneixen sobre diversos temes adequats a la seva edat i relacionats amb l'àmbit educatiu i personal.

Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Formulació de preguntes sobre accions i fets habituals a l'aula.

Utilització de respostes adequades a les informacions requerides en les activitats d'aula.

Producció de textos orals curts, amb estructura lògica i amb pronunciació adequada a partir d'un model treballat prèviament a l'aula.

Compleció i transformació de textos senzills en suport paper i digital.

Elaboració guiada de textos curts coherents, i amb correcció ortogràfica i puntuació adequada, amb diverses intencions comunicatives.

Elaboració de notes i escrits breus per la comunicació personal en suport paper i digital.

Producció de textos, en suport paper i digital, que mostrin cura en la presentació.

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

Ús del coneixement lingüístic de la llengua pròpia, i d'altres, per facilitar el nou aprenentatge.

Inferència de regles de funcionament de la llengua estrangera a partir de l'observació d'algunes regularitats.

Identificació i ús d'elements lingüístics bàsics i habituals en la comunicació oral i escrita.

Reflexió guiada sobre l'ús i el significat d'elements lingüístics adequats a les diferents funcions i intencions comunicatives.

Sensibilització envers la pronúncia dels fonemes que presenten una especial dificultat en les llengües estrangeres.

Ús d'estratègies bàsiques d'aprenentatge per recordar, organitzar i revisar continguts lingüístics (lèxic, funcions i conceptes) situats en contextos comunicatius.


DNI: 200 098 48- d


Identificació d'estratègies per a la comprensió i interpretació de missatges i documents: identificació de paraules clau, del context verbal i no verbal, i coneixements previs sobre la situació.

Reconeixement i acceptació de les oportunitats que ofereixen els materials de consulta, els mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informació i de la comunicació per a l'aprenentatge de continguts lingüístics i per a l'adquisició de competències lingüístiques comunicatives en llengua estrangera.

Reconeixement i acceptació de l'error com a part del procés d'aprenentatge i actitud positiva de superació.

Reflexió sobre maneres d'organitzar el treball personal de manera efectiva per a progressar en l'aprenentatge autònom.

Interès per aprofitar les oportunitats d'aprenentatge creades en el context de l'aula i fora de l'aula.

Valoració del treball individual per a la millora personal i del treball en equip per a la construcció col·lectiva del coneixement.

Reflexió sobre els objectius d'aprenentatge de llengües i valoració (fortaleses i dificultats) del propi progrés.

Dimensió estètica i literària

Interès per conèixer i per la lectura i audició de produccions tradicionals orals i escrites de la llengua estrangera (rimes, cançons, contes, llegendes).

Lectura, comprensió i gaudi de textos literaris adaptats a la capacitat lectora i els interessos i gustos de l'alumnat.

Dimensió plurilingüe i intercultural.

Llengua i literatura catalana.

Conscienciació que les llengües són elements que defineixen la identitat personal i col·lectiva i una eina potenciadora de la comunicació i l'aprenentatge.

Conscienciació de pertànyer a una comunitat lingüística, social i cultural.

Interès per conèixer les varietats de la llengua catalana en els diferents territoris on es parla.

Coneixement de la família lingüística de la llengua de l'escola: llengües romàniques.


DNI: 200 098 48- d


Convenciment que el coneixement d'una o dues llengües romàniques proporciona un bagatge que facilita l'accés a altres llengües de la mateixa família, especialment en llengua escrita.

Valoració de l'adquisició de la competència comunicativa en més d'una llengua, i interès per efectuar intercanvis comunicatius amb parlants d'altres llengües com a font d'enriquiment personal.

Disposició per utilitzar els coneixements de llengües, segons el domini diferent, en contextos reals i funcions diverses: intercanvis amb persones o en recerques d'informació en qualsevol dels formats possibles (audiovisual, Internet, material de consulta).

Comparació i identificació de les semblances i diferències dels sistemes fonètics i la prosòdia de diferents llengües conegudes a partir de temes propers als interessos de l'alumnat, mitjançant eines i suports adequats.

Conscienciació que no hi ha cap llengua que sigui inherentment superior o inferior -independentment dels parlants de cada una- i que totes estan adaptades a les necessitats de les persones que les parlen.

Coneixement i respecte per a les persones que parlen una llengua o varietat lingüística diferent a la que es parla a la comunitat lingüística pròpia, i així mateix que tenen una cultura diferenciada, especialment les de l'entorn més pròxim, començant per la classe, escola, poble o barri.

Conscienciació de les pròpies actituds davant les diferències de llengües i cultures, i valoració de les variacions lingüístiques i culturals.

Percepció de les dificultats de comunicació amb persones que parlen altres llengües, especialment amb les de l'entorn més pròxim, i plantejar possibles solucions verbals i no verbals per facilitar la comunicació.

Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències. Ús de fórmules de cortesia en els intercanvis socials.

Actitud crítica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació i voluntat de superar els prejudicis.

3. Competències bàsiques:

Competències pròpies de l'àmbit de llengües

La primera competència que cal considerar, d'acord amb la finalitat de donar les eines perquè els nois i les noies puguin afrontar el reptes de la societat, és la competència plurilingüe i intercultural que, en essència, és actuar adequadament en un món plural, multilingüe i multicultural. Això suposa que en l'ensenyament de les llengües, a més dels aprenentatges específics de cada una de les llengües, caldrà aprendre actituds i


DNI: 200 098 48- d


habilitats per afrontar altres llengües, fins i tot desconegudes (conèixer i valorar-les, saber gestionar el problemes de les interaccions multilingües, respectar altres maneres de veure el món, etc.), en resum, estar obert a l'altre.

En relació directa amb aquesta competència més global, hi ha una segona, la competència comunicativa, que en totes les matèries esdevé la clau i que en la lingüística articula els aprenentatges que s'han de fer en totes les llengües. Aquesta competència ha de ser atesa des de totes les matèries curriculars i activitats educatives del centre si es vol el seu desenvolupament coherent i eficaç. Aquesta competència es concreta en:

La competència oral, la qual facilita, a través dels intercanvis amb els altres, adults o no, elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, és a dir, la construcció del propi pensament. Cal considerar-la en totes les seves dimensions, la de la interacció, la de l'escolta i la producció, i la de la mediació, en gran grup o grups més petits, atenent tant els aspectes verbals com els no verbals i la possibilitat d'emprar diferents mitjans o les tecnologies de la informació i la comunicació. A més, l'ús reflexiu de la parla és l'eina més eficaç per al pilotatge dels aprenentatges. L'alumnat ha d'assumir el paper d'interlocutor atent i cooperatiu en situacions de comunicació, fet que l'ajudarà a intervenir de forma competent en el seu entorn i a desenvolupar-se amb expressivitat i fluïdesa en una societat democràtica i participativa.

Aquesta priorització de la llengua parlada és de gran importància quan es tracta de l'ensenyament d'una llengua nova per a l'alumnat. En aquesta situació, l'ús de diferents recursos didàctics, amb variats formats i suports i en diferents contextos (festes, representacions, projectes i activitats curriculars) ha de ser una de les claus per a un aprenentatge eficaç.

La competència comunicativa escrita, la qual s'ha de potenciar en totes les seves dimensions, receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicació i creació, i cal relacionar-la amb les interaccions orals que afavoriran un aprenentatge cada cop més conscient i eficaç. Els processos de lectura i escriptura són complexos i diversos segons quin sigui el tipus de text i el contingut que s'hi vehicula, són processos que s'aprenen en la lectura i escriptura de textos a qualsevol matèria o activitat escolar. Cal motivar qui llegeix i escriu perquè descobreixi en la llengua escrita una eina d'entendre's a si mateix o a si mateixa i a les altres persones, i els fenòmens del món i la ciència, i també que és una font de descoberta i de plaer personal. En això té molta importància la potenciació de la biblioteca (i mediateca) i altres institucions escolars com la ràdio o plataformes d'Internet, com a dinamitzadores de l'aprenentatge lector i escriptor. A més, cal aplicar-la progressivament a textos de nivells de complexitat cada vegada més gran i de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports (paper, digital) i formats (text, gràfiques i imatge).

La competència comunicativa audiovisual, la qual cal atendre en totes les seves dimensions, receptives, productives i crítiques, de comunicació i creació, i cal relacionar-la amb les interaccions orals que afavoriran un aprenentatge cada cop més conscient i eficaç. Els processos de recepció i creació són uns processos complexos i diversos segons quin sigui el tipus i format triat i el contingut que s'hi vehicula, són


DNI: 200 098 48- d


processos que s'aprenen en la seva utilització en qualsevol matèria o activitat escolar. Cal motivar la seva utilització per aprendre i comprendre'ls com a globalitat, tot aplicant el seu aprenentatge a missatges cada cop més complexos i amb funcions més diversificades i amb formats i suports més variats.

Finalment, la competència literària fa que els nois i les noies puguin comprendre millor el món que els envolta, les altres persones i a si mateixos a través de la lectura d'obres de qualitat i del contacte amb les construccions de la cultura tradicional. L'accés guiat a aquestes obres facilita el desenvolupament de l'hàbit lector i escriptor, i fa que els nois i les noies descobreixin el plaer per la lectura, sàpiguen identificar estètiques i recursos, i apreciïn textos literaris de gèneres diversos (poètic, narratiu i teatral), i també d'altres formes estètiques de la cultura que ens envolta (cançons, refranys, dites, etc.). Amb tot això els nois i les noies van interioritzant els senyals de la cultura que els aniran precisant els criteris per ser més rigorosos en les seves valoracions i gustos estètics, amb la qual cosa, a més d'estimular la seva creativitat, es desenvolupa el seu sentit crític.

Aportacions de l'àmbit de llengües a les competències bàsiques

El paper que juga la llengua i la comunicació en els processos d'aprenentatge i el fet que la base del seus ensenyaments se situï en l'ús social de la llengua, fa que els aprenentatges lingüístics i comunicatius que es produeixen en qualsevol matèria, amb una bona coordinació docent, es pugui aplicar a l'aprenentatge de les altres i, alhora, afavoreixin la competència plurilingüe i intercultural de l'alumnat. Les activitats de les matèries lingüístiques tenen, evidentment, una importància remarcable en el desenvolupament de la competència comunicativa, cal però recordar que en ser una competència transversal a totes les matèries, l'assoliment dels objectius bàsics dependrà del tractament que se'n faci a totes.

Alhora, les activitats relacionades amb aquesta competència també afavoreixen la millora de les competències metodològiques. Els processos de la llengua escrita en concret són una de les claus en la competència del tractament de la informació i l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l'elaboració de coneixement. La lectura i escriptura d'informacions presentades en diferents llengües, fet facilitat amb l'ús de les TIC, aporta una nova dimensió als processos de tractament de la informació. La diversitat de punts de vista i la manera de presentar les informacions facilita la flexibilitat mental necessària per a un aprenentatge crític. A més, la verbalització i les interaccions resulten claus en el desenvolupament de la competència d'aprendre a aprendre, ja que regulen i orienten la mateixa activitat amb progressiva autonomia.

La llengua, precisament pel paper que juga en el desenvolupament de les competències metodològiques, ajuda a la comprensió dels processos de les competències centrades a conviure i habitar el món. D'una manera molt especial, la competència plurilingüe i intercultural contribueix al desenvolupament de la competència social i ciutadana, entesa com les habilitats i destreses per a la convivència, el respecte i l'enteniment entre les persones. Aprendre llengües és, abans que altra cosa, aprendre a comunicar-se amb els altres persones, a prendre contacte amb distintes realitats i a assumir la pròpia expressió com a modalitat fonamental d'obertura als altres.


DNI: 200 098 48- d


A més de reconèixer les llengües com un component cultural de primer ordre, la lectura, comprensió i valoració de les obres literàries contribueix d'una manera clau al desenvolupament de la competència artística i cultural.

5. Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)

L’ús de les TIC al nostre centre i a la nostra aula és un element de suport pel procés d’ensenyament-aprenentatge com hem pogut observar en les característiques del nostre IES pel que fa la dotació informàtica existent. Així doncs, la nostra classe, hi compta amb 5 ordinadors amb connexió a la xarxa i una pissarra electrònica que ens permet dur a terme una tasca més efectiva amb l’alumnat en una època que el món audiovisual és, potser, el referent més proper de la societat que ens envolta. Aprofitarem, doncs, aquestes tecnologies per acostar els nostres aprenents al gaudi per les quatre competències bàsiques: escoltar, parlar, entendre’s i escriure. Hem de tenir en compte, a més, que la tipologia dels nostres alumnes és d’un estrat social baix i molts de procedència forana, on la llengua catalana no és la llengua habitual de comunicació diària i social.

Amb tot, farem referència a tot un seguit d’enllaços on poder treballar, reforçar i ampliar el desenvolupament de les nostres 9 unitats didàctiques:

1. Escriptori ESO: http://www.edu365.cat/escriptoris/escriptori_eso.htm . Són una sèries de materials de consulta perquè els nostres alumnes cerquin tota mena d’informació: diccionaris, enciclopèdies, editors de textos... També cal destacar Àgora que inclou vocabularis en llengües dels nouvinguts: àrab, xinès, tamzight, urdú: http://www.edu365.cat/agora/ .

2. Edu365.cat. ESO. Llengua catalana amb un seguit de recursos i miniunitats didàctiques: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/index.htm

3. Espai web de l’aula d’acollida de l’IES la Serreta de Rubí: http://aulaacollidaieslaserreta.blogspot.com/ amb un munt d’activitats i materials pels nouvinguts i la resta d’alumnat. Aquesta pàgina web va rebre un premi per la Fundació Francesc Candel : “Perquè ha dut a terme una important tasca d’integració dels alumnes nouvinguts arribats al nostre país i ha desenvolupat un lloc web que ofereix materials i recursos útils i necessaris per atendre les necessitats lingüístiques, emocionals i curriculars que els alumnes nouvinguts presenten”


DNI: 200 098 48- d

http://aulaacollidaieslaserreta.blogspot.com/

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/index.htm

http://www.edu365.cat/agora/

http://www.edu365.cat/escriptoris/escriptori_eso.htm


6. Criteris d'avaluació

L’avaluació que regula el procés educatiu, és un seguiment de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Perquè sigui efectiva, l’avaluació ha de ser continuada, ha de permetre la revisió “dia a dia”del procés educatiu. D’aquesta manera, és més fàcil detectar anomalies en el seu funcionament mirar de trobar-hi solucions amb prou temps per aplicar-les i garantir-ne la viabilitat.L’avaluació ha de ser un seguiment global de tot el procés, i no solament una valoració dels resultats. No n’hi ha prou amb una valoració sobre els fets i els conceptes apresos. Cal valorar també quins procediments assolits i quins valors adquirits per cada alumne/a els acosten als objectius educatius fixats i a l’adquisició de les competències bàsiques.Anirem especificitat a cada unitat didàctica els criteris d’avaluació segons els objectius d’aprenentatge de cadascuna, i concretarem i fixarem les avaluacions inicials, formativa i finals de totes d’elles perquè el procés avaluatiu sigui útil i ens permeti actuar d’una manera eficaç, realista i permeti esmenar-la quan calgui.A partir doncs, dels criteris establerts pel departament de Català, els criteris i percentatges són els següents:

PROCEDIMENTS: 35% CONCEPTES: 35% ACTITUDS: 20%

Tipus d’avaluació:

Fases Objectius destinatarisAvaluació inicial o diagnòstica

Fer pronòstics del grup-classe i diagnòstics inicials de l’alumnat

Alumnat -professor

Avaluació formativa Adaptar el procés didàctic a les necessitats i als progressos alumnat

Alumnat- professorat

Avaluació formativa Fer balanç dels aprenentatges aconseguits,orientació, classificació de l’alumnat per reorientar les programacions

Junta avaluació.

Pares- alumnat

Autoavaluació Autoregulació dels aprenentatges i apropiació d’objectius didàctics, de criteris i d’instruments d’avaluació

Alumnat


DNI: 200 098 48- d


A més a més, es proposaran les lectures obligatòries següents:1r trímetre:La volta al món en 80 dies. Versió d’Àngel Burgas. Edicions Castellnou.2n trimestre: Oscar Wilde. El fantasma de Canterville. Adaptació d’Eugènia Salvador. Barcelona 2004. GyP.3r trimestre:Fina Niubó i Prats. El nou món de la Sandy. PAM. , novembre 2007.

Cal esmentar també, que aquests llibres estan escrits en format de “lectura fàcil”. Es tracta, per tant, d’un recull de lectures adaptades amb l’objectiu que el nostre alumant no catalanoparlant pugui gaudir d’obres de la literatura universal i engrescar-se en el procés de lectura. Aquests materials també es fan servir a la biblioteca Mestre Martí de Rubí amb alumnes procedents d’arreu del món. Molts pares dels nostres alumnes, sobretot, equatorians i magribins assisteixen a aquest club de lectura quinzenalment.El lloc web de l’associació de lectura fàcil on podreu trobar molts títols és el següent: http://www.lecturafacil.net

7. Alumnat amb necessitats educatives especials

Entre les mesures d'atenció a la diversitat es preveuran agrupaments flexibles, el reforç en grups ordinaris, el desdoblament de grups per reduir la ratio quan faci falta, les adaptacions curriculars, la integració de matèries per àmbits, programes de diversificació curricular i altres programes personalitzats per aquells alumnes amb necessitats específiques de reforç educatiu.

13.5 L'escolarització de l'alumnat d'incorporació tardana al sistema educatiu tindrà en compte les seves circumstancies, l'edat, coneixements i l'historial acadèmic. Quan aquest alumnat presenti grans mancances en llengua catalana rebrà una atenció específica mitjançant programes d'immersió simultàniament a la seva escolarització en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major temps possible de l'horari setmanal.

13.6 L'alumnat d'incorporació tardana que presenti un retard de dos o més anys d'escolarització, podrà ser escolaritzat en un o dos cursos inferiors als que li correspondria per edat, sempre que aquesta escolarització li permeti acabar l'etapa en els límits d'edat establerts amb caràcter general. Per aquest alumnat s'establiran les mesures de reforç necessàries que facilitin la integració escolar i la recuperació del desfasament d'escolaritat, i li permeti continuar amb èxit els estudis.


DNI: 200 098 48- d

http://www.lecturafacil.net/


13.7 L'escolarització de l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals podrà comportar tant l'adaptació curricular com la flexibilització de la permanència en un curs o en tota l'etapa. El Departament d'Educació establirà els requisits per a la detecció, l'avaluació i els informes per a la regulació dels expedients acadèmics en cada cas.

13.8 L'escolarització de l'alumnat amb discapacitat o transtorns greus de conducta, podrà comportar tant l'adaptació curricular com la flexibilització de la permanència en un curs o en tota l'etapa. El Departament d'Educació establirà els requisits per a la detecció, l'avaluació i els informes per a la regulació dels expedients acadèmics per als diferents casos.

13.9 Les mesures d'atenció a la diversitat que els centres adoptin, formaran part del projecte educatiu del centre.

A més de les actuacions que, des del Departament per la Diversitat, es duen a terme per atendre els alumnes amb PII, com són l’alumnat amb necessitats educatives especials i l’alumant d’acollida; el nostre IES ha endegat una campanya anual de voluntariat lingüístic. Aquestes sessions de suport per l’alumnat nouvingut es realitzen el dilluns i el dimecres, sempre en col·laboració amb el Consorci per la Normalització Lingüística de Rubí:

C/ de Santa Maria, 17, 2n08191 RubíTel. 936975405Fax [email protected]

Per acabar, s’ofertaran cursos de català per l’estiu pel Consorci abans esmentat per l’alumnat que encara no ha pogut assolir una bona competència en la llengua vehicular de l’ensenyament. Els cursos comencen, com cada any, al juliol.

8. Annexos unitats didàctiques.


DNI: 200 098 48- d



Situació i distribució setmanalDurant tota l’ESO l’alumnat de Llengua catalana i literatura haurà de cursar 315 hores. Per tant a 3r d’ESO la durada de la matèria és de 105 hores durant tot el curs a raó de 3hores setmanals.

GRAELLA UNITATS DIDÀCTIQUES DE L’ÀREA DE LLENGUA CATALANA

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSORAT1r ESO 3 hores Setmanal 2009-2010 Josep R Gregori

ÀREES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT NÚM.Llengua catalana i literatura 1. La comunicació.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE

COMPETÈNCIES BÀSIQUES CRITERIS D’AVALUACIÓ

Saber quines són les característiques estructurals del text narratiu.

Saber comunicar-se oralment i per escrit, utilitzant l’expressió corporal i les tecnologies de la comunicació.

Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) de diverses situacions comunicatives pròxims als interessos del’alumnat

Cercar el significant del lèxic desconegut

• Reconèixer en la llengua oral i escrita un instrument d’autoconeixement i d’interacció social

Usar tècniques de síntesi per a la comprensió de textos: subratllat, esquemes, resum.

Comprendre i produir textos narratius. Construir textos de diversa tipologia en suport paper o digital

Produir textos conversacionals orals i escrits i aplicar diferents procediments del llenguatge no verbal per enriquir-los.

Usar les tècniques de consulta d’informació.

Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de la llengua escrita (ortogràfics, morfosintàctics,semàntics) i controlar-ne l’aplicació

Mostrar interès per la millora de l’expressió oral i escrita i respectar les opinions d’altri

Elaborar textos narratius Practicar la comprensió lectora i l’anàlisi interpretativa de textos de tipologia diversa

Escriure missatges amb diferents finalitats comunicatives, en suport paper o digital, prenent com a model els treballatsa l’aula.

Identificar el subjecte i predicat Potenciar l’ús de la biblioteca i de plataformes d’Internet com a dinamitzadores de l’aprenentatge lector i escriptor.

• Reconèixer i valorar la diversitat lingüística, amb especial atenció a la situació lingüística que es produeix al centre.

Identificar els verbs en forma personal Facilitar el desenvolupament de l’hàbit lector i descobrir el plaer del gust per la lectura.

Participar activament i reflexivament en l’avaluació del propi aprenentatge amb una actitud activa i de confiança enla pròpia capacitat.

Valorar la lectura com a font de plaer i d’enriquiment personal.

Desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a la situació escolar amb l’ús de les TIC.

Participar activament i reflexivament en interaccions orals i escrites amb l’ús de les TIC.

CONTINGUTS

1.Llenguatge i comunicació


DNI: 200 098 48- d


2.Elements de la comunicació

3.El Grau de formalitat

4.Comunicació escrita i puntuació

5.So i grafia

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURALMETODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICADESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS

MATERIALSRECURSOS

ORG. SOCIAL

TEMPShores

ATENCIODIVERSITAT

ACTIVITATS AVALUACIÓ

INICIALS 1 Elements de la comunicació.

grupal 15 minuts Quadre comunicació Veg. activitat 1

DESEN-VOLUPA-MENT

2 Lectura text per identificar elements comunicació

grupal 15 minuts Representació diàleg

Veg. Activitat núm.2

3 Funcions de la comunicació del text

grupal 15 minuts Veg. Activitat núm.3

4 la comunicació quotidiana, les funcionescomunicatives

grupal 15 minuts Quadre comunicació

Activitat núm.4

5 Estudi dels mots segons el so de la grafia

grupal 15 minuts Activitat núm.5

SÍNTESI 6 Creació text funció expressiva

individual 15 minuts Activitat núm.6

7 Ordenació molts grupal 5 minuts Igual que la resta Activitat núm.7

Activitats aprenentatge unitat 1. La comunicació.

1. Completa aquest esquema amb les paraules que falten:


DNI: 200 098 48- d

CODI


2. Llegeix el text i contesta les preguntes següents:

“Quan, per fi, arribaren a Barcelona, cada una va per camins diferents. Les esperen els seus familiars. La Sandy i la Rossy s’abracen amb emoció i s’intercanvien telèfons i adreces dels llocs on aniran a viure. I queden que es veuran i sortiran juntes alguna vegada. D’aquesta manera no se sentiran mai tan soles” Fina Niubó. El nou món de la Sandy, PAM, novembre 2007. Lectura fàcil: http://www.lecturafacil.net/

a) Completa el quadre:

Emissor Receptor Missatge Codi canal

b) Digues quina funció o funcions realitza la llengua en aquest text:

4. En la comunicació quotidiana, hi ha un conjunt de situacions tipificades segons la seva finalitat. Digues una fórmula que serveixi per a cada una d’aquestes situacions comunicatives:

Situació To formal To informalPresentació

Disculpa

Salutació


DNI: 200 098 48- d

CONTEXT

http://www.lecturafacil.net/


Agraïment

Comiat

4. Ordena alfabèticament les paraules de cadascuna d’aquestes sèries:a) triomfant, raigs, tindràs, tempestuós, regalant, provocava, raïm, pedregada, pispin______________________________________________________________________

b) coherent, coherència, cohesionar, cohesió, coherentment__________________________________________________________________________________________________5. Classifica els mots segons el so de la grafia que tenen en negreta:

Sol, cel, carro, ceps, pedregada, desfer, gotim, llançant, cosa, gota

[k] [s] [z] [p] [d] [g]

5. Escriu una situació de comunicació en què la finalitat sigui demanar disculpes per alguna cosa que no has fet bé:

Avaluació formativa. Unitat núm. 1.

Alumnat Comprèn textos (orals, escrits

Usa tècniques de síntesi

Produeix textos conversacionalsorals i escrits i

Mostra interès per la millora

Escriu missatges amb diferents

Reconeix i valora la diversitat

Participa activament ireflexivament

Participa activamenti reflexiva-


DNI: 200 098 48- d


i audiovisuals) de diverses situacionscomunicati-ves pròxims als interessosde l’alumnat

per a lacompren-sió de textos: subratllat, esquemes, resum.

aplica diferentsprocediments del llenguatge no verbal per enriquir-los

de l’expressió oral i escrita i respecta les opinions d’altri.

finalitats comunicatives, en suportpaper o digital, prenent com a model els treballats a l’aula.

lingüística, amb especial atenció a la situació lingüística que es produeix al centre.

en l’avaluació delpropi aprenentatge amb una actitudactiva i de confiança en la pròpia capacitat.

ment eninteraccions orals i escrites amb l’ús de les TIC.

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSORAT1r ESO 9 hores setmanal 2009-2010 Josep R Gregori


DNI: 200 098 48- d


ÀREES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT NÚM.Llengua catalana i literatura 2. La descripció. Els sentits



1. Reconèixer i reflexionar sobre les percepcions sensorials.

Saber expressar, argumentar i interpretar fets, conceptes, emocions, sentiments i idees

Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) descriptius, pròxims als interessos de l’alumnat.

2. Observar, interpretar i descriure elements i situacions de la realitat.

Potenciar la dimensió receptiva (lectura) i productiva (escriptura) de la comunicació escrita.


3. Conèixer l’estructura d’un text descriptiu.

Construir textos descriptius en suport paper o digital i utilitzar aquells recursos d’expressió i representació que faciliten la creació artística.

Usar procediments de planificació, cohesió i revisió per a la producció de textos descriptius orals i escrits.

4. Saber identificar els sons vocàlics.

Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de la llengua escrita (ortogràfics, morfosintàctics, semàntics) i controlar-ne l’aplicació.


5.Distingir la síl·laba tònica i les síl·labes àtones en una paraula

Desenvolupar les habilitats necessàries per a la composició i cohesió textual.

Escriure textos descriptius, en suport paper o digital, prenent com a model un text treballat a l’aula

6.Utilitzar correctament els signes de puntuació: la coma

Practicar la comprensió lectora i l’anàlisi interpretatiu de textos descriptius

Reconèixer i valorar la diversitat lingüística, amb especial atenció a la situació lingüística que es produeix al centre.

7.Utilitzar correctament els signes de puntuació: la coma

Potenciar l’ús de la biblioteca i de plataformes d’Internet com a dinamitzadores de l’aprenentatge lector i escriptor.

Participar activament i reflexivament en l’avaluació del propi aprenentatge amb una actitud activa i de confiança en la pròpia capacitat.

8Aprofitar i fer un ús adequat de les TIC

Facilitar el desenvolupament de l’hàbit lector i descobrir el plaer del gust per la lectura

Participar activament i reflexivament en interaccions orals i escrites amb l’ús de les TIC

Prendre el llenguatge com a objecte d’observació i d’anàlisi.

Desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a la situació escolar amb l'ús de les TIC.

Utilitzar tècniques i estratègies diverses en la cerca, captació, selecció i processament de la informació.

Aprendre a gestionar el pensament creatiu i potenciar el pensament crític.


DNI: 200 098 48- d


CONTINGUTS

1. Les percepcions sensorials.

2.La descripció objectiva i subjectiva

3.Estructura del text descriptiu4.Els sons vocàlics

5.Sons vocàlics tònics i àtons

METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICADESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS MATERIALS

RECURSOSORG. SOCIAL TEM

PShores

ATENCIODIVERSITAT

INICIALS 1.Estudi d’adjectius per descriure sentits

Lectura d’un text del llibre : El nou món de la Sandy, de Fina Niubó, PAM

Individual/grup 15 m Power Point dels estats d’ànim

DESENVOLUPAMENT

2.tipus de descripció

Textos de Mercè Rodoreda i Francesc Saleshttp://www.xtec.es/~mjulia/projecte/textos.htm

Individual/grup 15 m Power Point sobre descripció personal. http://www.espurna.cat/kalidoscopi/

3. Identificació adjectius

Text anterior http://www.xtec.es/~mjulia/projecte/connadje.htm

Individual/ grup15 m Graella amb adjectius

4.identifica tipus descripció

http://www.xtec.es/~mjulia/projecte/textos.htm

Grupal/individual 15 m

5.identificació de sons

Fragment text anterior grup 5 m Gali http://clic.xtec.cat/gali/

SÍNTESI 6.Descriu el teu company/ habitació

Descriure el company o company que tens al costat

parelles 15 m

7.mots àtons i tònics

Text : : El nou món de la Sandy, de Fina Niubó, PAM

parelles 15m

Activitats aprenentatge unitat 2. La descripció. Els sentits

1. Classifica aquests adjectius segons la descripció de la Sandy:

“La Sandy és una noia de la ciutat de Guayaquil, Equador. Té divuit anys. És de mitjana alçada té els cabells negres i els ulls foscos. Ella és la gran de la família. El seu pare fa


DNI: 200 098 48- d



http://www.xtec.es/~mjulia/projecte/connadje.htm

http://www.xtec.es/~mjulia/projecte/connadje.htm

http://www.espurna.cat/kalidoscopi/




molts temps que va marxar de casa i no saben on pare. Bevia molt i feia molta pudor d’alcohol.

Sons i sorolls Olors Sabors Mirada Tacte

Digues de quin tipus són les descripcions següents. Justifica la resposta:a) La plaça era rodona, no gaire gran; s’hi ajuntaven quatre carrers. Al mig s’aixecava el mercat. Tenia quatre portalades, una enfront de cada carrer i, a cada una, hi havia unes grans cortines de lona ratllada de blanc i vermell.M. RODOREDA, Tots els contes (adaptació)

b) L’àvia, que es diu Mercè, és molt simpàtica, bastant alta, amb els cabells blancs, recollits, amb una mica de coloret a les galtes i els llavis pintats de color vermell. És una dona molt tocada i posada, sempre té la mania de l’ordre, per a ella tot ha d’estar completament endreçat i net. Diu que una casa que no està endreçada sembla un corral i en els corrals no hi viuen les persones.FRANCESC SALES, Les cartes de la Mila (Adaptació)

2. Cerca 10 adjectius en el tex següent:

“És migdia i fa calor a Barcelona. La Sandy es retroba amb la seva tieta Xaro. Fa anys que no la veu i no la recorda gaire perquè la tieta va marxar quan ella encara era una nena. La seva tia està contenta de veure-la. Li ha trobat la feina a prop de casa seva. La mira amb els ulls oberts com unes taronges perquè es troba desorientada, nerviosa i il·lusionada per la nova feina i podrà ajudar la seva família humil que viu a l’Equador”.

5. Fes l’esquema que seguiries per descriure la teva habitació:

6. Identifica els sons que contenen els mots en negreta de cada casella i afegeix-ne un altre:

Sóc Temps Escull Èxit Cosa finestra RomansJove Febrer Núvol Pètal Arròs Coixí SalvatgeMolt Primer lluna cel Però finestra Planta

7. Subratlla les a/e àtones que conté cada un d’aquests mots:“ Tampoc no entén que una senyora gran visqui sola en un pis. Com és que no viu amb la seva família? - pensa.

Avaluació formativa. Unitat didàctica núm. 2


DNI: 200 098 48- d


Alumat Comprèn textos (orals, escritsi audiovisuals) de diverses situacionscomunicatives pròxims als interessosde l’alumnat

Usa tècniques de síntesi per a lacomprensió de textos: subratllat, esquemes, resum.

Produeix textos conversacionalsorals i escrits i aplica diferentsprocediments del llenguatge no verbal per enriquir-los

Mostra interès per la millorade l’expressió oral i escrita i respecta les opinions d’altri.

Escriu missatges amb diferentsfinalitats comunicatives, en suportpaper o digital, prenent com a model els treballats a l’aula.

Reconeix i valora la diversitatlingüística, amb especial atenció a la situació lingüística que es produeix al centre.

Participa activament ireflexivament en l’avaluació delpropi aprenentatge amb una actitudactiva i de confiança en lapròpia capacitat.

Participa activamenti reflexiva-ment eninteraccions orals i escrites amb l’ús de les TIC.

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSORAT1r ESO 3 hores Setmanal 2009-2010 Josep R Gregori

ÀREES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT NÚM.Llengua catalana i literatura 3. La descripció. El retrat



1. Saber descriure els trets característics d’una persona.

Potenciar la dimensió receptiva (lectura) i productiva (escriptura) de la comunicació escrita

Comprendre textos descriptius (retrat, autoretrat, caricatura), pròxims als interessos de l’alumnat

2. Saber diferenciar el retrat, l’autoretrat i la caricatura

Construir textos descriptius (retrat, autoretrat, caricatura) en suport

paper o digital.



DNI: 200 098 48- d


3. Conèixer i utilitzar els recursos lingüístics de la descripció.

Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de la llengua escrita (ortogràfics, morfosintàctics, semàntics) i controlar-ne l’aplicació

Usar procediments de planificació, cohesió i revisió per a la producció de textos descriptius (retrat, autoretrat i caricatura) orals i escrits.

4. Utilitzar correctament els signes de puntuació: la coma

Desenvolupar les habilitats necessàries per a la composició i cohesió textual.


5. Distingir els sons vocàlics tònics i àtons

Practicar la comprensió lectora i l’anàlisi interpretatiu de textos descriptius (retrat, autoretrat, caricatura).

Escriure textos descriptius utilitzant les tècniques i els recursos expressius del retrat.

6. Identificar el so de la vocal neutra i de la u i escriure correctament les

grafies.

Potenciar l’ús de la biblioteca i de plataformes d’Internet com a dinamitzadores de l’aprenentatge lector i escriptor.


7. Llegir un text literari i comentar-lo. Facilitar el desenvolupament de l’hàbit lector i descobrir el plaer del gust per la lectura.


8. Aprofitar i fer un ús adequat de les TIC

Prendre el llenguatge com a objecte d’observació i d’anàlisi.


CONTINGUTS

El retrat físic i psicològic

Recursos lingüístics de la descripció

Les grafies vocàliques

El so de la vocal neutra i de la u

METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICADESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS MATERIALS

RECURSOSORG. SOCIAL TEMPS

horesATENCIODIVERSITAT

INICIALS 1. El retrat i una caricatura Explica quina diferència hi ha entre un retrat i una caricatura

Indivi-dual 15 mGalí

DESEN-VOLUPA-MENT

2.Lectura d’un retrat Llegeix aquest text i contesta les preguntes següents:

grup 15 m http://www.intercat.cat/speakcat/index.html

3.La vocal neutra Subratlla el so de vocal neutra de les paraules següentshttp://pelc.caib.es/recursos/index.html

grup 10 m http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1159

4.Üs de la coma Posa la coma allà on calgui grup 10m http://pelc.caib.es/


DNI: 200 098 48- d

http://pelc.caib.es/plsql/EWE$XALUMNE.EstudiarPart?p_nod_codnum=32

http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=1159



http://pelc.caib.es/recursos/index.html


http://www.intercat.cat/speakcat/index.html




http://pelc.caib.es/plsql/EWE$XALUMNE.EstudiarPart?p_nod_codnum=32 http://www.xtec.cat/aulanet/ud/catala/ortogra fia/index.htm

plsql/EWE$XALUMNE.EstudiarPart?p_nod_codnum=32 http://www.xtec.cat/aulanet/ud/catala/ortogra fia/index.htm

5.El plural Fes el plural. Fixa’t en les alteracions ortogràfiqueshttp://pelc.caib.es/recursos/index.html http://www.xtec.cat/aulanet/ud/catala/ortografia/ortografia.html

grup 15 m.http://clic.edu365.cat/gali/gali/galiPage.jsp?page=5&level=0

SÍNTESI 6.La descripció personal Fes la teva descripció tenint en compte tant els aspectes físics i personals.http://www.espurna.cat/kalidoscopi/

grup 15mhttp://clic.edu365.cat/gali/gali/galiPage.jsp?page=1&level=1

Activitats aprenentatge unitat 3.La descripció. El retrat.

1. Explica quina diferència hi ha entre un retrat i una caricatura:

2. Llegeix aquest text i contesta les preguntes següents:

“La senyora Rosa és una senyora eixerida, esquerpa, no vol anar a viure a casa de cap fill: més s’estima viure sola i fer les coses de la seva manera. És una dona independent, com sempre ha fet i ha organitzat la seva vida. No vol dependre de ningú ni rebre ordre


DNI: 200 098 48- d

http://clic.edu365.cat/gali/gali/galiPage.jsp?page=1&level=1







http://www.xtec.cat/aulanet/ud/catala/ortografia/ortografia.html

http://www.xtec.cat/aulanet/ud/catala/ortografia/ortografia.html



http://www.xtec.cat/aulanet/ud/catala/ortogra%20fia/index.htm











de ningú. A més, l’atabalen els seus néts adolescents que posen la música tan alta i que tot el dia estan estirats al sofà. La senyora Rosa és tot un caràcter, però s’ha fet gran i algunes coses ja no les pot fer tota sola.” El món de la Sandy, de Fina Niubó, PAM, 2007. (Adaptació)

a) En què ens hem de fixar per fer el retrat físic d’una persona?b) Quines característiques pots trobar en aquesta descripció?c) Escriu un sinònim dels adjectius del text que estan en negreta:d) Escriu un antònim dels adjectius del text que estan en negreta:

3. Subratlla el so de vocal neutra de les paraules següents:Esquerpa, eixerida, adolescent, sempre, viure, senyora.

4. Posa la coma allà on calgui:

“Diu el darrer adéu als seus germans i a la seva mare des de la finestra de l’autobús i quan l’autobús tomba la cantonada la Sandy arrenca a plorar i deixa anar tota l’emoció continguda fins aquell moment”.

5. Fes la teva descripció o la del company i companya que tens al costat tenint en compte tant els aspectes físics com el caràcter:

Avaluació formativa .Unitat 3. La descripció i el retrat.

Alumnat/ nom

Comprèn textos descriptius( retrat, autoretrat, caricatura) propers als interessos de l’alumnat


Usa procediments de planificació, cohesió i revisió per la producció de textos descriptius (retrat, autoretrati caricatura) orals i escrits.


Escriu textos descriptius utilitzantles tècniques i els recursos expressius del retrat


Participa activament ireflexivament en l’avaluació delpropi aprenentatge amb una actitudactiva i de confiança en la pròpia capacitat.

Participa activamenti reflexivament eninteraccions orals i escrites amb l’ús de les TIC.


DNI: 200 098 48- d



ÀREES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT NÚM.Llengua catalana i literatura 4. La descripció. Espai i ambients



1. Descriure un espai tenint en compte les característiques físiques i les impressions


Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) descriptius, pròxims als interessos de l’alumnat

2. Descriure ambients i personatges. Construir textos descriptius d’espais i d’ambients en suport paper o digital

Usar tècniques de síntesi per a la comprensió de textos: subratllat, esquemes, resum

3. Elaborar un text descriptiu. Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de la llengua escrita (ortogràfics, morfosintàctics, semàntics) i controlar-ne l’aplicació.

Usar procediments de planificació, cohesió i revisió per a la producció de textos descriptius (d’espais i d’ambients) orals i escrits.


DNI: 200 098 48- d


4. Analitzar un text descriptiu. Desenvolupar les habilitats necessàries per a la composició i cohesió textual


5.Utilitzar correctament els signes de puntuació: el punt i els punts suspensius

Practicar la comprensió lectora i l’anàlisi interpretatiu de textos descriptius

Escriure textos descriptius d’espais i d’ambients, en suport paper o digital, prenent com a model un text treballat a l’aula.

6. Saber separar correctament les síl·labes.

Potenciar l’ús de la biblioteca i de plataformes d’Internet com a dinamitzadores de l’aprenentatge lector i escriptor


7. Distingir entre diftongs creixents i decreixents.

Facilitar el desenvolupament de l’hàbit lector i descobrir el plaer del gust per la lectura


8. Llegir un text literari i comentar-lo. Prendre el llenguatge com a objecte d’observació i d’anàlisi



Desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a la situació escolar amb l'ús de les TIC

CONTINGUTS

La descripció d’espais.

La descripció d’ambients.

Síl·laba i diftong.

METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICADESCRIPCIÓ DE LES

ACTIVITATSMATERIALSRECURSOS

ORG. SOCIAL TEMPShores

ATENCIODIVERSITAT


INICIALS 1.Estructu-ra text descriptiu

http://www.xtec.cat/~fmota/primer%20batx/descrip.htm

Grup 15 m Núm.1

DESEN-VOLUPA-MENT

2.Lectura text

Fina Niubó.El nou món de la Sandy, PAM, 2007. Preguntes

Individual 10 mViure a Catalunya.Vocabulari en imatges. Descripció

Núm.1


DNI: 200 098 48- d

http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=877baac11e072110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=877baac11e072110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default






làmines

SÍNTESI 3.Activitats text

Fragment de El nou món de la Sandy. Preguntes

individual 10 mViure a Catalunya.Vocabulari en imatges. Descripció làmines

Núm.2

4.Puntuació Puntua correctament aquest text i escriu les majúscules que calguin:

Grup 10m Ortografia bàsica Núm.3

5. Diftong decreixent o un diftong creixent

Llista de molts Grup 10m Ortografia bàsica Núm.4

6.Separacó síl·labes

Llista mots Grup 15m http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3519 CLIC

Núm.4

Activitats aprenentatge unitat 4. La descripció. Espai i ambients

1. Llegeix el text i contesta les preguntes següents:“

“Les rialles van i vénen i omplen el vagó d’alegria. Un vagó on van moltes persones també immigrants que han vingut a viure i a treballar aquí com elles. Alguns fan de cambrers, vigilants, netejadors.., les feines que la majoria de gent no vol fer perquè volen descansar el diumenge “ Fina Niubó. El nou món de la Sandy, PAM, 2007.

a) Què es descriu?b) Et sembla una descripció objectiva o subjectiva? Per què?c) Quin ordre s’ha seguit per organitzar la informació d’aquest text?d) Creus que és una descripció detallada o que només té en compte les

característiques generals?

1. Llegeix el text i contesta les preguntes següents:


DNI: 200 098 48- d




http://www.xtec.cat/aulanet/ud/catala/ortografia/index.htm






“Quan arriba l’hivern i els dies es fan curts. La Sandy es posar una mica trista. Fa fred i es fa fosc aviat. A la senyora Rosa no li agrada anar pel carrer quan ja és fosc: té por de caure, perquè no hi veu gaire bé. De manera que a les cinc de la tarda ja tornen cap a casa i, aleshores, el dia es fa molt llarg”. Fina Niubó. El nou món de la Sandy, PAM, 2007.

a) L’ambient reuneix tots els elements que donen vida a un espai. Quins elements pots trobar en aquesta descripció?

b) Subratlla cinc mots d’aquest text que continguin dígrafs:

2. Puntua correctament aquest text i escriu les majúscules que calguin:“D’altra banda l’aspecte d’aquella part de l’Àfrica era inquietant el desert apareixia a poc a poc ja no es veia cap poblat ni tan sols grups de cabanes la vegetació desapareixia a penes unes plantes eixarreïdes l’inici d’arenes blanquinoses i pedres de foc alguns arbustos i matolls espinosos.

JulesVerne, Cinc setmanes en globus (adaptació).

4. Classifica aquests mots segons si contenen un diftong decreixent o un diftong creixent:

iogurt, lluita, noia, riuen, caure, quadre, drapaire, feina, europeu, aire, noi, treien, roure, paisatges.

5. Separa en síl·labes els mots següents:a) Borroses h) Paisatgesb) Forquilles i) Habitacióc) Barrejaj) Campanarsd) Encaixadesk) Calaix e) Il·luminada l) Església f) Blanquinoses m) Paraulesg) Noietes n) Canya

Avaluació formativa .Unitat 4.Espais i ambients


DNI: 200 098 48- d


Alumnat/ nom

Comprèn textos descriptius( retrat, autoretrat, caricatura) propers als interessos de l’alumnat


Usa procediments de planificació, cohesió i revisió per la producció de textos descriptius (retrat, autoretrati caricatura) orals i escrits.


Escriu textos descriptius d’espais i ambients utilitzantles tècniques i els recursos expressius del retrat





ÀREES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT NÚM.Llengua catalana i literatura 5. La llengua literària



1. Reconèixer les qualitats i la finalitat de la llengua literària.


Comprendre textos literaris poètics.

2. Saber ordenar les paraules al vers de manera que resultin musicals i harmonioses.

Construir textos poètics en suport paper o digital i utilitzar aquells recursos d’expressió i representació que faciliten la creació artística..

Usar procediments de planificació i revisió per a la producció de textos poètics

3.Conèixer els recursos formals bàsics de la poesia


Produir textos literaris utilitzant els recursos expressius del llenguatge poètic i les principals figures retòriques.


DNI: 200 098 48- d


4. Conèixer els recursos expressius bàsics que afecten el significat

Practicar la comprensió lectora i l’anàlisi interpretatiu de textos poètics.

Mostrar interès per la millora de l’expressió oral i escrita i respectar les opinions d’altri.

5. Utilitzar correctament els signes de puntuació en un text poètic


Escriure textos poètics, en suport paper o digital, prenent com a model un text treballat a l’aula.

6. Classificar les paraules en agudes, planes i esdrúixoles segons la posició de la síl·laba tònica



7.Accentuar les paraules d’acord amb els dos tipus d’accent gràfic i les normes d’accentuació



8. Llegir un text literari i comentar-lo Potenciar la dimensió receptiva (lectura) i productiva (escriptura) de la comunicació escrita


9.Aprofitar i fer un ús adequat de les TIC

Construir textos poètics en suport paper o digital i utilitzar aquells recursos d’expressió i representació que faciliten la creació artística..


CONTINGUTS

La llengua literària

El ritme

El joc amb la forma de les paraulesEl joc amb el significat de les paraules

L’accentuació

METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICADESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS

MATERIALSRECURSOS

ORG. SOCIAL

TEMPShores

ATENCIODIVERSITAT


INICIALS 1.La llengua literària

Preguntes vertader o fals

Grup 15 minuts Activitat núm. 1 amb la resta del grup

Núm.1

DESENVOLUPAMENT

2.Lectura poema Grup 15 minuts

http://www.edu365.cat/infantil/poesia/menu_nat.htm Poemes virtuals ,dins educ365 acollidahttp://www.edu365.cat/eso/acollida/#poema àrab català

Núm2

3.La comparació

Unir frases Grup 15 m Buscar en diferents idiomes el concepte de:Comparació, metàfora, sinestèsia,

Núm.3


DNI: 200 098 48- d

http://www.edu365.cat/eso/acollida/

http://www.edu365.cat/infantil/poesia/menu_nat.htm

http://www.edu365.cat/infantil/poesia/menu_nat.htm


antítesi, metonímiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Portada i fer-ne una taula amb la seva traducció

4..La metàfora

Enllaçar frases Grup 15 m Buscar en diferents idiomes el concepte de: metàfora i fer-ne una taula amb la seva traducció en les altres llengües existents a l’aula.

Núm.4

5. Diferen-ciació concepte

Respondre preguntes

Grup 15 minuts

Buscar en diferents idiomes:Comparació, metàfora alhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Portada i cercar exemples en altres llengües que es traduiran , després amb l’ajut del Google translàtor al català.També podem buscar refranys existents a les seves llengües:http://www.omniglot.com/

SÍNTESI 6.Mots aguts,plans,esdrúixols

Emplenar un quadre

Grup 15 m http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3519 Activitat del CLIC

Activitats aprenentatge unitat 5. La llengua literària:

1. Digues quines de les afirmacions següents són certes (V) i quines són falses (F):a) La llengua literària té, sobretot, una finalitat estètica, és a dir, busca la bellesa i l’expressivitat. _b) La llengua literària explica la realitat que ens envolta d’una manera objectiva. _c) La llengua literària juga amb la forma de les paraules, amb els sons i les lletres. _d) La llengua literària busca sorprendre i commoure el receptor. _e) La llengua literària ens dóna instruccions. _

2. Llegeix atentament aquests poemes i contesta les preguntes següents:

Ibn Khafaja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.

El paradís etern és a ca vostra.Si em deixaren triar, meu me'l faria.


DNI: 200 098 48- d



http://www.omniglot.com/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada


Viviu-lo! No tingueu por de l'infern.Del paradís al foc, no s'hi va mai.

أشجاُر� / و أنهاُر و ظٌل� و ماء كــــمُ دُر� لله أندلــس ـٌل� أْهـ يــاأختاُر� / كنُت� ْهذا تخيرُت� ولو ــم� ـ� د/يـاُرك في إال الخ�ـلد َج�نة ما

الناُر / الجنة/ بعد �دخٌل� ت فليس َق�را َس� تدخلوا أن غد في تحسبوا الa) Digues quina és la idea essencial que ens vol comunicar?

b) Quins versos rimen? c) Compta les síl·labes del vers senyalats en negreta.

3. Completa aquestes comparacions:

a) És fred com ________________________b) És brut com ________________________c) És dolç com ________________________d) És blanc com _______________________e) És alt com __________________________ f) És dur com _________________________g) És fort com _________________________h) És net com _________________________

4. Relaciona amb fletxes els elements de la primera columna i els de la segona:a) La lluna com el cotó fluixb) El mar com una flor vermellac) Els núvols com un mirall de platad) El foc com una pilota d’argent

5. Quina diferència hi ha entre una comparació i una metàfora?

2. Classifica els mots següents segons si són aguts, plans o esdrúixols, i accentua’ls quan calgui:

historia, rosa, memoria, canço, angles, cinturo, finestra, acrobata, tovallo, arbre, dificil, ciencia, festa, analisi, diposit, serios, nebot, motor, pel·licula, music24

AGUTS PLANS ESDRÚIXOLS

Avaluació formativa .Unitat 5. La llengua literària


DNI: 200 098 48- d


Alumnat/ nom

Comprèn textos literaris poètics


Produeix textos literaris utilitzant els recursos expressius del llenguatgepoètic i les principals figures retòriques.


Escriu textos textos poètics utilitzantles tècniques i els recursos expressius del retrat





ÀREES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT NÚM.Llengua catalana i literatura 6. La narració. La memòria personal



1. Reconèixer un text narratiu i saber trobar el tema principal


Comprendre textos narratius pròxims als interessos de l’alumnat

2. Distingir els principals elements de l’estructura de la narració: plantejament, nus i desenllaç.

Construir textos narratius en suport paper o digital.

Usar procediments de planificació, cohesió i revisió per a la producció de textos narratius orals i escrits

3. Redactar la sinopsi d’un text narratiu

Practicar la comprensió lectora i l’anàlisi interpretatiu de textos narratius

Escriure textos narratius, en suport paper o digital, prenent com a model un text treballat a l’aula

4. Aprendre a puntuar textos narratius Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de la llengua escrita (ortogràfics, morfosintàctics, semàntics) i

Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de la llengua escrita (ortogràfics, morfosintàctics,


DNI: 200 098 48- d


controlar-ne l’aplicació. semàntics) i controlar-ne l’aplicació.

6. Utilitzar la dièresi en les seves diverses aplicacions ortogràfiques.



7. Llegir un text literari i comentar-lo. Prendre el llenguatge com a objecte d’observació i d’anàlisi.



Desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a la situació escolar amb l’ús de les TIC

Participar activament i reflexivament en interaccions orals i escrites amb l’ús de les TIC.

CONTINGUTS

La narració

L’estructura del text narratiu

La dièresi

METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICADESCRIPCIÓ DE LES

ACTIVITATSMATERIALSRECURSOS

ORG. SOCIAL

TEMPShores

ATENCIODIVER-SITAT


INICIALS 1.Avaluació inicial

Preguntes tipus texthttp://www.xtec.net/aulanet/quadern/index.htm Quadern digital.Escriure a l’ESO

Grup 15 m Quadern digital.

Activitat núm.1

DESENVOLUPAMENT

2.lectura fragment tex “Lofti”

Lectures comencem .LIC Història personal Lofti

Grup 15 mL'alumne/a de la setmana, dins l’espai “kalidoscopi”

Activitat núm.2

SÍNTESI 3.Estruc-tura text narratiu

Preguntes.http://www.xtec.cat/aulanet/quadern/Quadern digital.

Individual 15m Característi-ques del text de Kalidos-

Activitat núm.3


DNI: 200 098 48- d

http://www.xtec.cat/aulanet/quadern/


http://www.xtec.net/aulanet/quadern/index.htm%20Quadern%20digital.Escriure

http://www.xtec.net/aulanet/quadern/index.htm%20Quadern%20digital.Escriure


copi4.Accentu-ació

Llista de mots Grup 15m Ortografia inicial. Espai acollida Edu365

Activitat núm.4

5.La dièresi Llista de mots Grup 15m Programa SALC

Activitat núm.5

Activitats aprenentatge unitat 6. La narració. La memòria personal

1. Digues quines de les afirmacions següents són certes (V) i quines són falses (F):a) Una història és un conjunt de fets o esdeveniments que algú explica. _b) Les narracions expliquen com són les coses, les persones, els espais en un moment determinat. _c) Les narracions expliquen esdeveniments que duren instants, hores, dies o anys. _d) La narració sempre parteix de l’observació. _e) Els fets narrats poden ser reals o ficticis. _


“En Lofti és un noi de catorze anys que fa poc temps que ha arribat a Catalunya. Abans vivia a Nador, al nord del Marroc. És un noi alt i prim. Té la pell morena i els cabells negres molt arrissats. Els seus ulls són negres com el carbó. Li agrada portar texans i camisa. No porta mai sabates: li agraden més les sabatilles esportives. Va a l’institut del seu poble. Està fent tercer d’ESO, i tot i que encara li costa entendre el català, està avançant molt.Viu en una casa als afores del poble, amb els seus quatre germans i els seus pares. És una casa una mica vella, però molt gran, i està envoltada per un jardí ple de flors i arbres.

El seu pare treballa de paleta, igual que dos dels seus germans.S’acaben de comprar un cotxe, tot i que el seu germà gran ja té una moto.En Lofti està molt content de viure a Catalunya, però també enyora el seu país. De ben segur, a l’estiu anirà a veure tota la família al Marroc”

a) Quin és el tema del text?

b) Explica qui el narra:c) Quins fets es produeixen?

d) Quin temps verbal hi domina? Busca cinc verbs en el text:e) Aquest fragment creus que pertany al plantejament, al nus o bé al desenllaç de la novel·la? Per què?f) Resumeix el text en una frase:

3. Explica l’estructura del text narratiu:


DNI: 200 098 48- d

http://salc.upf.edu/gl/salc/aspectes.htm




3. Accentua les paraules que calgui:

a) Si que es estrany: son les dotze i no tinc son.b) El net dels meus veïns sempre va net i polit.c) M’agrada molt el cafè molt.d) Mon germà ha viatjat per tot el mon. e) No se m’ha escapat el tren de les deu pels pels.f) El te verd no te tanta teïna com el negre.g) A Can Ricardo de Rubí, es on fan el be mes be.h) Us comunico que no es pot fer us del mòbil a classe.i) Aquella dona no dona mai res a ningú. Es una garrepa de mena.j) A l’os bru del Pirineu se li ha trencat un os.

3. Quines són les dues funcions que pot fer la dièresi?4. Posa la dièresi quan calgui:

a) La Lluisa sempre dorm amb peucs.b) La reina volia trobar un príncep amb els ulls del color de la reina.c) He posat el raim a l’aiguera.d) Sempre que pot em mira de reull.e) La meva veina està més contenta que unes pasques perquè ja parla cinc llengues.f) Aquest estiu el Raul vol visitar diversos paisos de l’Est.g) Han substituit aquells suissos que es queixaven tant.h) Si ets tan rabiut no vindràs al zoològic a veure pinguins.

Avaluació formativa .Unitat 6. La narració. La memòria personal

Alumnat Comprèn textos narratius pròxims als alumnes

Usa tècniques de síntesi per a lacomprensió de textos: subratllat,esquemes, resum.

Usa procediments de planificació,cohesió i revisió per a la producció detextos narratius orals i escrits.


Escriu textos narratius, en suportpaper o digital, prenent com a model un text treballat a l’aula



Participa activamenti reflexiva-

ment eninteraccions

orals i escrites amb l’ús de les

TIC.


DNI: 200 098 48- d



ÀREES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT NÚM.Llengua catalana i literatura 7. La narració. La memòria social



1.Saber diferenciar els personatges principals dels secundaris en textos narratius


Comprendre textos narratius literaris

2. Reconèixer els diferents punts de vista que pot tenir una narració

Construir textos narratius en suport paper o digital i utilitzar aquells recursos d’expressió i representació que faciliten la creació artística.


3. Identificar els tres tipus de text que podem trobar en una narració: la descripció, el diàleg i la narració



4.Reconèixer els recursos lingüístics de la narració

Desenvolupar les habilitats necessàries per a la composició i

Escriure textos narratius, en suport paper o digital, prenent com a


DNI: 200 098 48- d


cohesió textual model un text treballat a l’aula5. Saber reconèixer i construir correctament una oració

Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de la llengua escrita : l’oració

Comprendre els elements bàsic de l’oració en els textos treballats

6. Saber distingir el subjecte i el predicat en una oració

Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de la llengua escrita: el subjecte i el predicat.

Comprendre els elements bàsics: el subjecte i el predicat en les textos treballats

7. Llegir un text literari i comentar-lo Aprendre a gestionar el pensament creatiu i potenciar el pensament crític


CONTINGUTS

La narració: els personatges

La narració :el punt de vista

Recursos lingüístics de la narració

L’oració


MATERIALSRECURSOS

ORG. SOCIAL

TEMPShores

ATENCIODIVER-SITAT


INICIALS 1.Lectura fragment

Fina Niubó.El nou món de la Sandy.PAM i preguntes sobre el text

Grup 15 m. Llegir el text de la Sandy i fer una taula amb els mots desconeguts en diferents llengües

Activitat 1

DESEN-VOLUPA-MENT

2.Identifica-ció subjectei predicat

Oracions on identificar les dues partshttp://blocs.xtec.cat/celobert/2009/01/22/loracio-simple/ .frases per distingir les dues parts principals.

Grup 15 m. Quaderns comencem

Activitat 2


DNI: 200 098 48- d

http://blocs.xtec.cat/celobert/2009/01/22/loracio-simple/



http://www.arcdebera.com/autors/N/Niub%F3+Prats%2C+Fina.htm


3.Ordre lògic frase

Posar en ordre oracions desordenadesSALC, universitat Pompeu Fabra

Grup 15 m. Quaderns comencem

Activitat 3

4.Signes de puntuació

SALC i puntuar frases.Quant a la diversitat, als quaderns comencem, hi ha activitats de puntuació

Grup 15m.Quaderns comencem

Activitat 4

SÍNTESI 5.Producció text memòria social

http://www.contesdelmon.blogspot.com/ contes del món.

Indivi-dual

15m.Contes arreu del món

Activitat 5

Activitats aprenentatge unitat 7. La narració. La memòria social:

1. Llegeix el text i respon les preguntes següents:

“Comiat. Som a Guayaquil, una ciutat de l’Equador, un país de Llatinoamèrica, tocant a

l’Oceà pacífic. En aquesta ciutat, no hi fa ni fred ni calor: l’hivern és igual que l’estiu.

La Sandy és una noia d’aquest país: només té divuit anys. Viu amb la mare i els

germans. Ella és la gran. El seu pare fa molt de temps que va marxar de casa i no saben

on para. La seva mare està sense feina. Té tres germans més petits. La Sandy treballa en

un mercat de la ciutat i el sou que cobra és molt baix” Dins de, Fina Niubó. El nou món

de la Sandy. PAM, 2007

a) Qui narra l’acció?b) En quina persona verbal s’expressa?c) Quin tret peculiar té el personatge principal?d) Quin temps verbal de passat predomina en aquesta narració? Què expressa?


DNI: 200 098 48- d

http://www.xtec.es/recursos/cultura/contes/arreu/

http://www.xtec.es/recursos/cultura/contes/arreu/

http://www.contesdelmon.blogspot.com/



http://salc.upf.edu/index.php?modul=exercicis&accio=mostrarProvaAspectes&pacodi=PAOA15A


http://salc.upf.edu/index.php?modul=exercicis&accio=mostrarProvaAspectes&pacodi=PAMSA02A


2. Identifica el subjecte i el predicat de les oracions següents:

a) El meu pare tenia un petit cafè a Rubí.b) El meu padrí i el seu germà Muhàmmad eren bessons.c) Al mercat va arribar un camió.d) L’estudi de les matemàtiques requereix molta dedicació.e) Els concerts de la festa major de l’estiu omplen d’alegria el barri.

3. Ordena aquestes paraules de manera que formin una oració:a) la / ens / no / sortir / va / professora / deixar / pati / alb) nosaltres / totes / venim / escola / la / de / mateixac) et / bon / matí / de / trucar / vaigd) cinema / última / veure / a / l’ / anirem / pel·lícula / al / ficció / ciència / de

4. Les oracions es tanquen amb un o altre signe de puntuació, segons el tipus d’oració de què es tracti. Posa el signe de puntuació que convingui a cada oració:

a) Qui ha vist la meva calculadora?b) Aniràs a Port Aventura, quina sort que tens!c) He d’anar al supermercat a comprar carn, fruita, verdurad) Ui, quin mal que m’has fet!e) Què fan avui a la televisió?

5. Tria un personatge de la teva família i escriu una breu narració sobre la seva vida.

Avaluació formativa .Unitat 7 La narració. La memòria social

Alumnat/ nom

Comprèn textos narratius pròxims als alumnesi







Participa activamenti reflexivament eninteraccions orals i escrites amb l’ús de les TIC.


DNI: 200 098 48- d



ÀREES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT NÚM.Llengua catalana i literatura 8. La narració. La memòria col·lectiva



1. Reconèixer l’espai i el temps en una narració.


Comprendre textos narratius literaris i dels mitjans de comunicació

2. Identificar i elaborar diversos textos narratius

Construir textos narratius (les memòries, la notícia) en suport paper o digital


3. Analitzar un text narratiuSer conscient de la importància dels components formals i normatius de la llengua escrita (ortogràfics, morfosintàctics, semàntics) i controlar-ne l’aplicació.


4. Utilitzar correctament els signes de puntuació: les cometes

Desenvolupar les habilitats necessàries per a la composició i cohesió textual


5. Conèixer l’estructura bàsica d’una paraula: lexema i morfema

Practicar la comprensió lectora i l’anàlisi interpretatiu de textos narratius

Escriure textos narratius literaris i dels mitjans de comunicació, en suport paper o digital, prenent com a model un text treballat a l’aula.

6. Diferenciar morfemes gramaticals i morfemes derivatius.

Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de

Usar procediments de planificació, cohesió i revisió per a la producció


DNI: 200 098 48- d


la llengua escrita (morfemes gramaticals i derivatius)

de textos narratius orals i escrits.

7. Llegir un text literari i comentar-lo. Desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a la situació escolar amb l’ús de les TIC


CONTINGUTS

La narració: l’espai i el tempsL’elaboració d’un text narratiu

L’anàlisi del text narratiu

L’estructura de la paraula.

DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS

MATERIALSRECURSOS

ORG. SOCIAL

TEMPS

horesATENCIODIVERSITAT

INICIALS 1.Lectura història personal

El nou món de la Sandy i preguntes de comprensió textualCercar perfil autora al www.facebook.com per esbrinar la seva biografia i interessos

Grup 30 m Espai kalidoscopihttp://www.espurna.cat/kalidoscopi/ L’alumne de la setmana

DESENVOLUPAMENT

2.Cate-goria verbal

Cercar la persona i el nombre.Graella

Grup 15m Galí. Morfosintaxihttp://clic.xtec.cat/gali/ www.edu365.cat/primaria/muds/catala/conjugacio.htmedu365

3.Lexema i morfema

Escriure conceptes Individu-al

15m http://www.intercat.cat/speakcat/ Speakc@t!Galí. Morfosintaxi

4.creació Graella per crear mots Grup 15 m Aventura't amb l'ortografia - Nivell 2


DNI: 200 098 48- d

http://www.intercat.cat/speakcat/

http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/conjugacio.htm

http://clic.xtec.cat/gali/


http://www.facebook.com/


lèxica derivats i primitius http://clic.edu365.cat/db/act_ca.jsp?id=3521 CLIC

5.El sufix Graella per crear molts per sufixació

Grup 15m Aventura't amb l'ortografia - Nivell 2http://clic.edu365.cat/db/act_ca.jsp?id=3521 CLIChttp://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/fabrica/exercicis.htm Mud de mots. la fàbrica de les paraules

SÍNTESI 6.Creació notícia

Elaboració notíciahttp://www.tv3.cat/canal/324 http://www.bbc.co.uk servei BBC per cercar notícies i vídeos per notícies

Individu-al

30 m Espai kalidoscopihttp://www.espurna.cat/kalidoscopi/ La notícia de la setmana.

Activitats d’ensenyament aprenentatge unitat 8.


“Fina Niubó i Prats (Badalona, 1945). Ha dedicat tota la seva vida professional a l’ensenyament, especialment del català: infants, adults i Mestres. Li agrada la tasca de mestra i, també, la d’escriure. Amb el llibre El nou món de la Sandy s’estrena com a autora. Ha escrit amb molta il·lusió aquesta novel·la perquè hi ha pogut explicar històries de persones que ens són properes i amb qui ens podem identificar. I també, perquè d’aquesta manera contribueix a l’edició de materials de lectura fàcil que, per la seva experiència professional, sap que són molt necessaris “. Cercar l’autora al Face Book per incidir en la seva historia personal. Creiem que aquest portal http://www.facebook.com ha esdevingut una gran xarxa de comunicació sense menystenir, és clar, els mitjans tradicionals com la conversa i l’entrevista; però cal aprofitar les TIC per engrescar el nostre alumnat amb aquest espai a la xarxa tan famós i emprat!

a) Creus que els fets narrats són reals o ficticis? Per què?b) En quin temps se situen els fets que narra?c) A quin lloc se situa l’acció?d) Qui narra els fets? En quina persona verbal s’expressa?

2. Busca cinc verbs en el text i digues, en cada cas, quina persona i quin nombre expressen:


DNI: 200 098 48- d

http://www.facebook.com/


http://www.bbc.co.uk/

http://www.tv3.cat/canal/324

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/fabrica/exercicis.htm

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/fabrica/exercicis.htm

http://clic.edu365.cat/db/act_ca.jsp?id=3521

http://clic.edu365.cat/db/act_ca.jsp?id=3521


Verb Persona nombre

3. Explica què són un lexema i un morfema.

4. Adjunta a cada paraula el sufix que hi vagi bé i forma nous mots:-ista, -eria, -er, -esa, -ció

Mot primitiu Sufix Mot derivatFustaDentTristPortaAvaluar

5. Determina quin és el mot primitiu de cada un dels mots derivats següents:a) colombaire ______________________ d) belles ____________________b) olivar _________________________ e) innocència ________________c) fullam _______________________ f) espardenyot _______________

6. Redacta una notícia d’algun esdeveniment relacionat amb el teu centre o bé amb la teva localitat.Recorda que li has de posar un títol i que ha de respondre a les sis preguntes corresponents a la informació més rellevant que hi ha d’aparèixer: qui?, què?, quan?, on?, com? per què?


DNI: 200 098 48- d


Avaluació formativa .Unitat 8. La narració. La memòria col·lectiva.

Alumnat/ nom

Comprèn textos narratius pròxims als alumnes









DNI: 200 098 48- d



ÀREES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT NÚM.Llengua catalana i literatura 9. El diàleg



Identificar els elements que determinen una situació de comunicació

Saber comunicar-se oralment i per escrit, utilitzant l’expressió corporal i les tecnologies de la comunicació

Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) de diverses situacions comunicatives, pròxims als interessos de l’alumnat

Reconèixer les característiques del diàleg oral.

Construir textos dialogats en suport paper o digital

Produir textos dialogats orals i escrits usant procediments de planificació, registre adequat i revisió

Analitzar l’estructura i els recursos lingüístics del diàleg


Escriure diàlegs amb diferents finalitats comunicatives, en suport paper o digital, prenent com a model els treballats a l’aula.

Utilitzar correctament els signes d’ interrogació i admiració

Expressar i interpretar diferents tipus de discurs adequats a la situació comunicativa

Escriure diàlegs amb diferents finalitats comunicatives, en suport paper o digital, prenent com a model els treballats a l’aula.

Conèixer i utilitzar adequadament els determinants

Desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a la situació escolar amb l’ús de les TIC


Llegir un text literari i comentar-lo Reconèixer i valorar la diversitat lingüística, amb especial atenció a la situació lingüística que es


DNI: 200 098 48- d


produeix al centreAprofitar i fer un ús adequat de les TIC


CONTINGUTS

La situació de comunicació

Característiques del diàleg oral

Estructura i recursos del diàleg

Els determinants


MATERIALSRECURSOS

ORG. SO-CIAL

TEMPS

horesATENCIODIVERSI-TAT


INICIALS 1.Característiques text oral

http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/40_624.pdfAprendre llengua oral amb un recurs estimulant:el CD-ROMViure a Catalunya. Comencem a parlareurotalk

Grup 30meurotalkViure a Catalunya. Comencem a parlar

Activitat núm.1

DESENVOLUPAMENT

2.Crear diàleg Graella guió per crear les situacions Parelles 15 m Viure a

Catalunya. Activitat núm.2

3.Identificar elements diàleg

Fragment textViure a Catalunya

Parelles 15 mGalíVincles

Activitat núm.3

4.Determinats Identificació classes determinants en graellaSpeakc@t!Galí

Grup 15mLLevat. Nous lectors

Activitat núm.4

SÍNTESI 5. Les xifres Escriure en lletres les xifres proposadesSpeakc@t!Galí

Grup 15 m eurotalk

Galí

Activitat núm.5


DNI: 200 098 48- d

http://clic.edu365.cat/gali/index.html

http://eurotalk.com/en/products/talknow/catalan


http://www.intercat.cat/speakcat/gramatica/index.html


http://www.intercat.cat/speakcat/gramatica/index.html

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/vincles/


http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=9223a49c2660e110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9223a49c2660e110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default



http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=94d1877af0172110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=94d1877af0172110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default






http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/40_624.pdf

http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/40_624.pdf


Activitats d’ensenyament-aprenentatge unitat 9.

1. Digues quines són les característiques del diàleg oral.

1. Tota conversa es produeix en una situació concreta de comunicació. Fes un diàleg per a cadascuna d’aquestes situacions de comunicació. Decideix si el tractament ha de ser formal o informal:

Emissor receptor Finalitat Tema canal1 Pares Fill/filla Reflexió

temps estudiMuntar comiat familiar

oral

2 Alumna 1r ESO

Alumna 1r ESO

Organització festa aniversari

Muntar comiat familiar

Telèfon mòbil

3. Busca quines característiques lingüístiques hi ha en aquest diàleg:


DNI: 200 098 48- d


– Ei, tu, Jordi! Per què has insultat meu germà?– Jo ? No res... T’ho juro...– Ah, no? No ets el company de classe que sempre li fa nosa?– No, segur que t’equivoques! Jo sóc molt, molt amic del teu germà! T’ho juro

per Déu!

4. Completa el quadre següent amb els determinants que trobis en aquestes oracions:

Prefereixo aquesta música que la que vas posar ahir.Has trobat el paquet que t’he deixat damunt del llit?Falten pocs dies per acabar el curs.Ma germana estudia molt i ho aprova tot.Les meves samarretes són pintades a mà, les teves no.Hem fet bastants jocs de relleus a la classe d’educació física.El senyor que parla amb un mòbil és força amable.Alguna cosa m’ha fet mal, he vomitat tres vegades.

Articles Demostratius Possessius Quantitatius Numerals indefinits

5. Escriu les xifres següents en lletres:

a) 28: vint-i-vuit. Exempleb) 165c) 656d) 3.748e) 570.654f) 1.839.236g) 199.000


DNI: 200 098 48- d


Avaluació formativa .Unitat 9. El diàleg.

Alumnat/ nom

Comprèn textos (orals, escrits iaudiovisuals) de diverses situacionscomunicatives pròxims als interessosde l’alumnat


Produeix textos dialogats orals iescrits usant procediments deplanificació, registre adequat i revisió.


Escriu diàlegs amb diferents finalitatscomunicatives, en suport paper odigital, prenent com a model elstreballats a l’aula.





DNI: 200 098 48- d


9. Enllaços a la xarxa per treballar les activitats d’ensenyament -aprenentatge :

1. Alumat grup classe:Llengua catalana ESO. EspaiEdu356.cat: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/index.htm .PELC. http://pelc.caib.es/recursos/index.html El Programa d'Ensenyament de la Llengua Catalana ha estat impulsat per la

Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i el COFUC. Inclou teoria i exercicis autocorrectius dels nivells elemental (per a parlants amb un domini inicial suficient de la llengua catalana a nivell oral i de comprensió lectora), mitjà i superior.

Ortografia catalana:http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/ortografia/index.htm

Parla.cat és un espai virtual d’aprenentatge que posa a l’abast de tothom materials didàctics per aprendre la llengua catalana. El curs es pot fer seguint la modalitat lliure o la modalitat amb tutoria

http://www.parla.cat/pres_catalaenlinia/AppPHP/login/index.php

1. Alumnat acollida i de diversitat:http://www.edu365.cat/eso/acollida/index.htm Espai web aula acollida IES la Serreta de Rubí:http://aulaacollidaieslaserreta.blogspot.com/ Speakc@t és un curs de català de supervivència dirigit especialment a estudiants

estrangers i ambientat en un context universitari. Fes clic en alguna de les opcions de dalt per començar (o fes clic en les banderes per canviar l'idioma de les pestanyes). Benvinguts a Speakc@t! http://www.intercat.cat/speakcat/index.html

Ortografia bàsica: http://www.xtec.cat/aulanet/ud/catala/ortografia/index.htm Diccionaris alumnat nouvingut :Àgora: http://www.edu365.cat/agora/index.htm


DNI: 200 098 48- d

http://www.edu365.cat/agora/index.htm



http://aulaacollidaieslaserreta.blogspot.com/

http://www.edu365.cat/eso/acollida/index.htm

http://www.parla.cat/pres_catalaenlinia/AppPHP/login/index.php

http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/ortografia/index.htm


http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/index.htm


Espai Kalidoscopi. Aules acollida secundària.http://www.espurna.cat/kalidoscopi/ Des de la nostra aula col·laborem, setmanalment amb “La notícia de la setmana” que també pengem al lloc web de l’aula d’acollida de l’IES la Serreta de Rubí.

Espai diversitac: http://diversitac.blogspot.com/ on els alumnes nouvinguts participen en tasques de reflexió sobre el fet migratori.Espai LIC http://www.xtec.cat/lic/

Aquest Espai LIC -de llengua i literatura, d'interculturalitat i de cohesió social- és una aportació i una col·laboració oberta, dinàmica i compartida que vol ajudar a tots els professionals en aquest nou repte educatiu pel tractament de l’alumnat nouvingut.

Josep Ramon Gregori i Muñoz

DNI: 20009848-d

Correu electrònic: [email protected]

Blog personal:

http://josepgregori.blogspot.com/


DNI: 200 098 48- d

http://josepgregori.blogspot.com/


http://www.xtec.cat/lic/

http://diversitac.blogspot.com/


programacio didactica opos 09

Documents