programes - cidob.org · programa Àsia11 7ena asef university durant dues setmanes, aquest...

8

P r o g r a m e sd ’ i n v e s t i g a c i ó

> Àsia

> A m è r i c a L l a t i n a

> M e d i t e r r à n i a i M ó n À r a b

> C o n s t r u c c i ó e u r o p e a

> S e g u r e t a t i D e f e n s a

> M i g r a c i o n s

> D i n à m i q u e s i n t e r c u l t u r a l s

> D e s e n v o l u p a m e n t

9

> Àsia

> A m è r i c a L l a t i n a

> M e d i t e r r à n i a i M ó n À r a b

> C o n s t r u c c i ó e u r o p e a

> S e g u r e t a t i D e f e n s a

> M i g r a c i o n s

> D i n à m i q u e s i n t e r c u l t u r a l s

> D e s e n v o l u p a m e n t

10

P r o g r a m a À s i a

INVESTIGACIONS REALITZADES

› Comunitats asiàtiques a EspanyaJoaquín Beltrán y Amelia Sáiz Aquest estudi dóna a conèixer les característiques generals dels immigrantsasiàtics (estadístiques, ocupació i distribució geogràfica) i presenta unaanàlisi més detallada de les comunitats més importants que resideixen aEspanya. Així mateix, els autors s’endinsen en la relació entre l’associacio-nisme dels immigrants i l’economia i tracen les necessitats d’investigació peral futur.

› La situació comercial i inversora entre Catalunya i Àsia en el contextespanyolJosep Manel Brañas L’estudi mostra dades dels intercanvis comercials i d’inversions entre païsosasiàtics, d’una banda, i Catalunya i l’Estat espanyol, de l’altra, en el context deles xifres d’inversions i intercanvis comercials amb la resta del món. Indicatambé els principals productes d’importació i exportació i aporta dades sobrel’evolució de l’economia dels països asiàtics els darrers anys.

SEMINARIS I CONFERÈNCIES

› Seminari sobre Política InternacionalAmb la participació d’una delegació del Chinese People’s Institute ofInternational Relations de Pequín i un grup d’experts espanyols. Organitzatamb el CERI de Madrid i patrocinat per l’AECI. 15 de març a la Fundació CIDOB.

› Seminari per a juristes xinesosAmb l’objectiu d’aprofundir en el Dret de Propietat Industrial i Intel·lectuala Espanya, Europa i la Xina davant la seva incorporació a l’OMC i sobre l’Estatde Dret. Coorganitzat amb Altair Asesores de Madrid i amb la participació dediversos experts acadèmics i professionals de grans empreses espanyolesamb implantació a la Xina. 24 i 25 d’abril a la Fundació CIDOB.

› La Xina i la seva lluita per la supervivència al segle XXConferència de Jonathan Spence, historiador de la Yale University i un delssinòlegs de més renom internacional. 4 de juny a la Fundació CIDOB.

› Àsia avui. Postcolonialisme i el nou ordre mundialDins de la programació del Centre Ernest Lluch-Universitat MenéndezPelayo de Barcelona (CUIMPB), sota la direcció de Seán Golden. Van par-ticipar més de vint experts nacionals i internacionals sobre temes asiàtics.A partir d’aquest, s’ha acordat l’organització anual d’un seminari dedicat aÀsia al CUIMPB juntament amb Casa Àsia. 11 i 12 de juliol al CUIMPB(Barcelona).

› Delegació a Corea del NordRepresentants de la Fundació CIDOB, la Fundació UAB Solidària i la FundacióDr. Trueta visiten la República Democràtica Popular de Corea. 23-27 de juliol.

> economia , po l í t ica inte rnac iona l i m ig rac ions

L’objectiu del Programa Àsia durant l’any 2002 ha estat con-

solidar la seva constitució (juliol 2001) i fer-se un lloc en la

xarxa de centres d’estudis asiàtics de referència. Així, les acti-

vitats que s’han programat al llarg de l’any han obert a poc a

poc el ventall de temes d’interès del Programa. Les línies d’in-

vestigació han començat a definir-se en grans blocs: estudis

econòmics, politicojurídics, de relacions internacionals i

interculturals. Així mateix, les activitats desenvolupades han

permès traçar connexions amb institucions i centres dedicats

a temes asiàtics tant en l’àmbit nacional com internacional.

Seminari Àsia avui › Joan Manuel López Nadal (diplomàtic), Louis

Lemkow (UAB), Francesc Vendrell (diplomàtic) i Augusto Soto (UAB)

Korea-EU Conference › participants

11P r o g r a m a À s i a

7ena ASEF UniversityDurant dues setmanes, aquest esdeveniment va reunir 35 dels millors estudiantsuniversitaris de tots els països europeus i de deu països asiàtics amb més d’unadotzena d’experts europeus i asiàtics per discutir diversos aspectes sobre“Regionalisme a Àsia i Europa i implicacions per a les relacions Àsia-Europa”.Aquesta activitat s’inclou dins del programa “People-to-People Exchange” de laFundació Àsia-Europa (ASEF) de Singapur, finançada pels governs de la UE i dedeu països asiàtics per promoure l’intercanvi i el coneixement mutu entre elscontinents europeu i asiàtic. A més d’un programa complet d’activitats cultu-rals per tota Catalunya, la 7ena ASEF University va permetre als alumnes inter-canviar punts de vista sobre els seus respectius països. Els alumnes participantssón escollits segons el seu currículum i la seva capacitat de projecció políticaamb la idea que es posin en contacte, des d’ara, els futurs líders dels païsosparticipants. Organitzada per ASEF, la Universitat Autònoma de Barcelona(UAB), la Fundació CIDOB i Casa Àsia. Del 10 al 24 de novembre a la FundacióCIDOB i a la UAB.

PARTICIPACIÓ INTERNACIONAL

› Seminari sobre Migracions Àsia-EuropaParticipació i col·laboració a l’organització, juntament amb el Centre Asia-Europe (CERI-Sciences Po) de París i la Fundació Àsia-Europa (ASEF) deSingapur. Dos experts en migracions, Joaquín Beltrán i Ricardo Zapata, van par-ticipar en el seminari en representació de la Fundació CIDOB. 12 i 13 de marçal Centre d’Études et de Recherches Internationales (CERI) de París.

› VI Congrés Internacional de l’Associació Espanyola d’Estudis del Pacífic(AEEP)Amb la participació d’experts en temes asiàtics de tota Espanya i de païsoseuropeus, llatinoamericans i asiàtics, la trobada va servir per donar a conèixerel tipus d’estudis que s’estan duent a terme a la resta d’Espanya i a altres paï-sos, sobretot, a les disciplines relacionades amb la zona d’Àsia i Pacífic. Del 6al 8 de juny a la Universidad de Valladolid.

› Korea – EU ConferenceEuropean integration and the World Order in the Context of September, 11,2001. Narcís Serra i Fundació UAB. 1-2 d’octubre, Kyonggi, República de Corea.

Director del Programa › Seán Golden, UAB.

Membres del Programa › Antoni Negre, Advocat; Alexandre Blasi, Vicepresident i Conseller Delegat, Samsung Electronics Iberia, SA; Gemma Cairó,

Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial de la UB; Joan Colom, Diputat PSE, Vicepresident, Parlament Europeu; Caterina García,

Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la UPF; Jaume Giné, Secretari General, Casa Àsia; Margarita Obiols, Directora de Relacions

Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona; Miguel Otero, International Development Manager Chupa Chups; Víctor Pou, Comissió Europea; Ion de la Riva,

Director, Casa Àsia; Txomin Urzáiz, Director Internacional de la Cambra de Comerç de Barcelona.

7ena ASEF University › Louis Lemkow (UAB) i Narcís Serra © Julián Ortega

7ena ASEF University › Aules de la Fundació CIDOB © Julián Ortega

12

P r o g r a m a A m è r i c a L l a t i n a> m o d e l s d ’ E s t a t i g l o b a l i t z a c i ó

Amèrica Llatina ha viscut durant les

últimes dècades transformacions impor-

tants que l’han portada de l’autoritaris-

me a la generalització dels règims

democràtics, i del proteccionisme eco-

nòmic a l’obertura al mercat comercial i

financer internacional.

El procés que, en un primer moment, va

suposar una acceleració important del

creixement econòmic i la dinamització

de les institucions públiques, ha deixat

al descobert les seves flaqueses i ha

posat en evidència una gran vulnerabili-

tat de les economies davant les crisis

financeres i una consolidació insuficient

de les estructures democràtiques que

posen en perill un desenvolupament

equilibrat i sostenible a la regió.

El nou Programa d’Amèrica Llatina de la

Fundació CIDOB que es projectarà els

propers anys pretén contribuir al conei-

xement i la producció de pensament

amb relació als temes més rellevants per

al futur de la regió. L’enunciat general

per al conjunt de línies de treball és:

models d’Estat, polítiques públiques i

globalització a Amèrica Llatina. Això es

concretarà en quatre línies específiques:

descentralització i polítiques socials;

integració regional i l’agenda comercial

d’Amèrica Llatina; servei civil i institu-

cions públiques; i la reforma de les

Forces Armades.


› Les relacions de Catalunya amb Amèrica LlatinaAnna Ayuso i Francesc Bayo

Aquest estudi es va desenvolupar en el marc d’una investigació més àmplia coordinada perl’Associació d’Investigació i Especialització sobre Temes Iberoamericans (AIETI) per obteniruna visió general del paper que les comunitats autònomes desenvolupen a les relacionsd’Espanya amb Amèrica Llatina, a través de l’estudi de l’evolució de les connexions econòmi-ques, polítiques i culturals entre les CCAA i Amèrica Llatina. En l’anàlisi de l’acció exterior dela Comunitat Autònoma de Catalunya es va procedir, en primer lloc, a determinar l’origen i laimportància concedida des de Catalunya a l’acció exterior, a més dels principals elements moti-vadors d’aquesta. En segons lloc, es va analitzar el grau d’institucionalització i si aquest obe-eix a una estratègia política definida. Paral·lelament es va considerar el paper i la implicaciód’altres actors, oficials i no oficials. En tercer lloc, es va verificar el nivell de complementaciói/o competència amb la política exterior de l’Estat espanyol i les activitats exteriors de la UnióEuropea. Pel que fa als objectius més específics, es va tractar d’establir el nivell ocupat pelspaïsos llatinoamericans en el conjunt general de l’acció exterior catalana i establir una jerar-quització dels àmbits de la relació, atenent als interessos en joc i a la intensitat de cadascund’aquests.

SEGUIMENTS SISTEMATITZATS

› Cooperació i integració regional a Amèrica Llatina


› Jornada d’investigadors sobre Amèrica Llatina a les universitats de BarcelonaAquesta jornada es va celebrar per fer una presentació de la investigació sobre AmèricaLlatina que es realitza a les universitats de Barcelona, per tal que els experts d’àmbits dife-rents donessin a conèixer mútuament els seus treballs o les línies d’investigació obertes.L’objectiu era buscar les vies de complementarietat i col·laboració interdisciplinària entrediferents institucions o grups d’investigació. En la primera sessió es van presentar per partdels autors algunes ponències d’investigacions ja avançades per compartir i debatre elsresultats. En la segona sessió, es va tractar de dibuixar el mapa de la investigació sobreAmèrica Llatina als diferents centres universitaris i altres institucions a Barcelona. En lareunió van participar més de 30 investigadors i responsables d’investigació. 14 de gener ala Fundació CIDOB.

13 13P r o g r a m a A m è r i c a L l a t i n a


› Globalization and the military in Latin America: discourseand practiceNarcís Serra. International Studies Association Convention, NewOrleans, 24-27 de març.

› Setmana Iberoamericana sobre Pau, Seguretat i Defensa: For-ces Armades i Societat DemocràticaNarcís Serra. Instituto Universitario Gutiérrez Mellado, Madrid, 25de juny.

› Congrés Llatinoamericà de Ciència Política. Globalització, For-ces Armades i Democràcia a Amèrica LlatinaNarcís Serra. Universidad de Salamanca, 9-11 de juliol.

› Seguretat Internacional: Europa, Llatinoamèrica i el NouPaper de las Forces ArmadesNarcís Serra. Fundación Pent, Buenos Aires, Argentina, 6 desetembre.

› Globalització, Forces Armades i Democràcia: Europa i Amè-rica Llatina, un enfocament comparatNarcís Serra. FLACSO, Santiago de Chile, 9 de setembre.

Director del Programa › Jacint Jordana, UPF.

Miembros del Programa › Luis de Sebastián, Catedràtic d’Economia,

ESADE; Joan Font, Coordinador Tercer Cicle de Ciències Polítiques, UAB;

Ramon Garriga, Director Institut Català de Tecnologia; Ricard GomàCarmona, Facultat de Ciències Polítiques, UAB; Pedro Lorenzo Galligo,

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, UPC; Antoni Llarden,

Gas Natural; Salvador Martí Puig, Facultat de Ciències Polítiques, UAB;

Joaquim Montsant, COPCA; Antoni Montserrat Piqué, ICEX Catalunya;

Montserrat Palet, COPCA; Carles Ramió Matas, Facultat de Ciències

Polítiques, UPF; Ramon Torrent Macau, Director de l’Observatori de la

Globalització, UB; Josep Maria Sanahuja Bonfill, Facultat de Ciències

Polítiques, UAB.

Globalització, Forces Armades i Democràcia: Europa i Amèrica Llatina, un enfocament comparat ›

Narcís Serra, Francisco Rojas Arabena (Director de FLACSO), Gabriel Gaspar (Subsecretari de Guerra, Minis-

teri de Defensa, Chile)

14

P r o g r a m a M e d i t e r r à n i a i M ó n À r a b

El Programa Mediterrània de la Fundació CIDOB se centra en els temes rela-

cionats amb la seguretat al Mediterrani. Des d’aquesta perspectiva, col·labo-

ra estretament amb el Ministeri de Defensa, i participa de manera activa en

la xarxa internacional EuroMeSCo, una mesura de confiança del Partenariat

Euromediterrani per als temes polítics i de seguretat.


› European Defence and Security Policy (ESDP) and the Mediterranean | EuroMeSCoResearch Program Elvira Sánchez MateosAnàlisi del desenvolupament de la incipient Política Europea de Seguretat i Defensaen el marc de la PESC (Política Exterior i de Seguretat Comuna) en relació amb l’in-terès europeu en la seguretat al Mediterrani i en les polítiques europees al respecte,amb una atenció especial al Procés de Barcelona.

› Building confidence in the Euro-Mediterranean region: the security dimensionElvira Sánchez MateosAnàlisi de la gènesi i desenvolupament de la Política Europea de Seguretat i Defensai el seu impacte a la Mediterrània. Presentació de les recomanacions per enfortir eldiàleg de seguretat dins el context del Procés de Barcelona.

› European perception of Southern Mediterranean countries defence and securityissues. A reflection on the European Press | EuroMeSCo Research Program Elvira Sánchez Mateos i Gemma PinyolAnàlisi de la percepció europea respecte dels temes relacionats amb la seguretat i ladefensa dels països del sud i l’est del Mediterrani a partir de l’estudi detallat de lapremsa espanyola, italiana, francesa, alemanya i britànica, així com del seminari TheEconomist, amb atenció especial a les variacions sorgides a partir de l’11 de setem-bre de 2001.

› Indicadors econòmics i socials del MarrocFrancesc BayoAnàlisi de l’evolució de l’economia marroquina les darreres dues dècades, amb un èmfa-si particular a les vulnerabilitats internes i externes que dificulten el desenvolupamentdel país.


› Evolució del Procés de Barcelona; evolució dels diàlegs mediterranis, evolució polí-tica dels països del Mediterrani, evolució del conflicte araboisraelià.

La dimensió mediterrània de la Política Europea de Segu-

retat i Defensa (PESD) i la presidència espanyola del

Consell de la Unió Europea › Joan Rigol (President del Par-

lament de Catalunya), Jordi Pujol (President de la Genera-

litat de Catalunya), Federico Trillo (Ministre de Defensa),

Júlia García Valdecasas (Delegada del Govern), Narcís Serra

i Luis Alejandro Sintes (Cap de la Regió Militar Pirenaica)

15 15P r o g r a m a M e d i t e r r à n i a i M ó n À r a b


› La dimensió mediterrània de la Política Europea de Seguretat i Defensa (PESD) i la presidènciaespanyola del Consell de la Unió EuropeaCoorganitzat amb el Ministeri de Defensa d’EspanyaParticipants: representants dels ministeris de Defensa dels països membres del Procés de Barcelona,de la Unió Europea i experts espanyols i estrangers. Barcelona, 20 i 21 de maig.

› Senior Officials-EuroMeSCo Joint meetingEn el marc de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, coorganizat amb el Ministerid’Afers Estrangers d’Espanya, el Consell de la Unió Europea i la xarxa EuroMeSCo, amb la col·labo-ració de l’Institut Europeu de la Mediterrània.Participants: representants dels ministeris d’Afers Estrangers dels països participants en el Procés deBarcelona, de la Unió Europea i de la xarxa EuroMeSCo. Barcelona, 12 de juny.

› Common Ground and Common Language, EuroMeSCo Working Group IParticipants: Roberto Aliboni, IAI; Ahmed Driss, AEI; Laura Feliu, UAB; Fred Tanner, GCSP; SalimNasr, LSPS; Moreau Defarges, IFRI; Hassan al Nafaa, University of Cairo; Sebastiano Maffetone,Luiss University. Barcelona, 14-15 de juny.

› Workshop sobre “European Security and Defence Policy: impact in the EMP”, EuroMeSCo Wor-king Group IIIParticipants: Álvaro de Vasconcelos, IEEI; Roberto Aliboni, IAI; Fouad Amor, GERM; BrunoCardoso, IEEI; Luís Martínez, CERI; May Chartouni-Dubarry, IFRI; Ahmed Driss, AEI; ElviraSánchez Mateos, CIDOB; Gemma Pinyol, CIDOB; Nuno Severiano Teixeira, Univesidade Libre deLisboa; Erwan Lannon, Universiteit Gent. Barcelona, 14 de juny.


› The Euro-Mediterranean Integration Process. Balance and the Way Ahead. Conferència Anuald’EuroMeSCoOrganitzada per l’IFRI. Presidència de l’Assemblea General d’EuroMeSCo. París, 31 gener-1 febrer.

› Reunió de treball sobre “The situation in the Maghreb region”Organitzada per la Policy Unit de la Secretaria del Consell de la Unió Europea. Brussel·les, 25 de febrer.

› Grup de treball sobre “El paper dels centres de reflexió de la societat civil en l’establimentde l’espai euromediterrani”Fòrum Civil Euromediterrani. València, 12-14 d’abril.

Senior Officials-EuroMeSCo Joint

meeting ›

Palau de Pedralbes

16

P r o g r a m a C o n s t r u c c i ó e u r o p e a> e l s e s m o r z a r s e u r o p e u s

La Fundació CIDOB pretén oferir a la

societat un marc de debat referent a

“Què volem que sigui Europa?”

L’objectiu principal és produir des de

Barcelona idees i propostes relatives a

les decisions a adoptar a Brussel·les,

amb l’aspiració de millorar la qualitat

del debat pel que fa al futur de l’Europa

que desitgem a Espanya. Es tracta d’a-

profundir de forma específica en les pre-

ocupacions centrals del procés d’inte-

gració europea. Es convoca a responsa-

bles i experts qualificats per tal que pre-

sentin una anàlisi rigorosa que doni peu

a un debat altament especialitzat. Amb

aquesta finalitat, el fòrum de debat

organitza cada mes un esmorzar a la

Fundació CIDOB amb una trentena de

persones. Per a cada sessió (d’unes dues

hores màxim) s’invita a una figura relle-

vant que faci una intervenció breu

seguida de debat. Els esmorzars tenen

lloc a porta tancada. Es tracta de crear

un marc que permeti tant al conferen-

ciant com als assistents expressar les

seves opinions amb la màxima llibertat.

Els assistents invitats cobreixen tots els

àmbits socials: institucions, partits

polítics, principals universitats, món

econòmic i empresarial, professionals de

mitjans de comunicació.

22 DE FEBRER› La política exterior de la Unió Europea: desafiaments i realitatsFernando Valenzuela, Vicedirector General per a Relacions Exteriors,Comissió Europea, Brussel·les.

22 DE MARÇ› La perspectiva dels candidatsJacek Saryusz-Wolski, Director Fundacja "Centrum Europejskie-Natolin", Exsecretari d’Estat per a la Integració Europea, Polònia.

24 DE MAIG› Una visió de la construcció europeaMiquel Roca Junyent, Membre del Consell per al Debat sobre elFutur de la Unió Europea.

12 DE JULIOL › Avaluació de la presidència espanyolaRamón de Miguel, Secretari d’Estat d’Afers Europeus, Ministerid’Afers Estrangers, Madrid.

› Pedro Solbes (Comissari europeu), Francesca Munt (Fundació CIDOB),

Narcís Serra (Fundació CIDOB)

Amb la col·laboració de:

17 17P r o g r a m a C o n s t r u c c i ó e u r o p e a

Entre els assistents habituals es compta amb › Enoch Albertí, Catedràtic de Dret Constitucional, Universitat de Barcelona; Isidre Ambrós,Periodista, La Vanguardia; Paulina Ballbé, Directora Adjunta, Representació de la Comissió Europea a Barcelona; Muriel Casals, Vicerectora de

Relacions Exteriors i de Cooperació Interuniversitària, Universitat Autònoma de Barcelona; Antoni Castells, Catedràtic d’Hisenda Pública, Universitat

de Barcelona; Joan Coscubiela, Secretari General Comissió Obrera Nacional de Catalunya; Antón Costas, Catedràtic Economia Política, Universitat de

Barcelona; Casimir de Dalmau, Director Executiu, Patronat Català Pro Europa; Jordi Goula, Analista econòmic, La Vanguardia; Jordi Gual, Director

Departament d’Economia, IESE; Ignasi Guardans, Diputat CiU, Congrés dels Diputats; Jordi Labòria, President Àrea de Cooperació, Diputació de

Barcelona; Joaquim Llimona, Secretari de Relacions Exteriors, Departament de la Presidència, Generalitat de Catalunya; Pasqual Maragall, President

Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi; Josep M. Martí Font, Periodista, El País; Andreu Olesti, Professor de Dret Internacional,

Universitat de Barcelona; Víctor Pou, Conseller de Relacions Exteriors a la Comissió Europea; Dolors Renau, Responsable del Gabinet d’Integració

Europea i Solidaritat, Diputació de Barcelona; Montserrat Riba, Directora Àrea d’Europa, Direcció General de Relacions Exteriors, Departament de

Governació i Relacions Institucionals, Generalitat de Catalunya; Margarita Rivière, Periodista; Eduard Sagarra, Advocat Roca Junyent Advocats

Associats. Professor de Dret Internacional Públic UB i d’ESADE; Josep Maria Soria, Periodista, La Vanguardia; José Antonio Sorolla, Director Adjunt,

El Periódico de Catalunya; Anna Terrón, Diputada Europea PSE, Parlament Europeu; Xavier Vidal Folch, Director Adjunt, El País; Blanca Vilà,

Catedràtica Dret Internacional Privat, Universitat Autònoma de Barcelona, Responsable acadèmica del "Polo de Excelencia" Jean Monnet; AntoniZabalza, President ERCROS; Ricard Zapata, Professor Titular de Ciència Política, Universitat Pompeu Fabra.


› Cronologia de la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC)de la Unió Europea.

› Evolució de la integració europea, ampliació europea des de laperspectiva dels països candidats.


› Comité Européen d’Orientation de “Notre Europe”: situació delstreballs de la Convenció.Narcís Serra. Groupement d’Études et de Recherches, París, 8-9 denovembre.

11 D’OCTUBRE› L’Europa de l’euro: reptes actualsPedro Solbes, Comissari d’Afers Econòmics i Monetaris,Comissió Europea, Brussel·les.

31 D’OCTUBRE › Dret a la llibertat, dret a la seguretatAntónio Vitorino, Comissari de Justícia i Interior, ComissióEuropea, Brussel·les.Representant de la Comissió Europea a la Convenció.

› Pasqual Maragall (PSC), António Vitorino (Comissari europeu),

Anna Terrón (Diputada europea)

18

P r o g r a m a S e g u r e t a t i D e f e n s a


› Seguretat i defensa al MarrocElvira Sánchez MateosDescripció i anàlisi de les característiques principals i els factors clau que influeixen en la cul-tura de seguretat del Marroc i la seva política de defensa, com també en el seu poder militar.

› NATO-Russian relations, 1997-2002, dossier Elvira Sánchez MateosSíntesi de les similituds i diferències més importants dels acords entre l’OTAN i la FederacióRussa firmats el 1997 i 2002.

› Preemptive attack, dossier Elvira Sánchez MateosSelecció de textos sobre els conceptes de “Preemptive war/attack” i “Preventive war/attack” idel seu ús per part de l’administració nord-americana, amb un èmfasi especial en el cas de l’Iraq.


› Evolució de la política de defensa i seguretat a Europa› Evolució de les relacions transatlàntiques› Evolució de la política de seguretat dels Estats Units› Evolució de la política de seguretat i defensa d’Espanya› Evolució de l’escena política russa (partits, grups de pressió, actors polítics, institucions, etc.)› Conflictes regionals: Balcans, Caucas.

El Programa de Seguretat i Defensa de la Fundació CIDOB té com a objectiu contri-

buir al procés de coneixement i debat dels temes de seguretat i defensa des de l’òp-

tica europea, tenint en compte el paper internacional d’Europa. Així mateix, aspi-

ra també a constituir a Barcelona un nucli de referència internacional en temes de

seguretat i defensa.

19 19P r o g r a m a S e g u r e t a t i D e f e n s a


› Europa en el nou marc internacionalNarcís Serra.Capítulo Español del Club de Roma, Barcelona, 13 de maig.

› The New World Order: when is intervention justifiable?Narcís Serra.Windsor Forum, Windsor, Regne Unit, 9-11 de juny.

› Simposi Present i Futur dels Estudis EstratègicsElvira Sánchez. Real Instituto Elcano, Madrid, 10 de juliol de 2002.

› III Col·loqui UB sobre polítiques de seguretat i defensa. Impac-tes polítics de l’11 de setembreNarcís Serra.UB, Departament de Dret Constitucional i Ciència Política. Barcelona,24-25 d’octubre.

› Terrorism and the future of global politicsJames Cooney, Jorge I. Domínguez, Francis X. Fukuyama, Samuel P.Huntington, Bernard Lewis, Azar Nafisi, Reza Pahlevi, Narcís Serra.Weatherhead Center for International Affairs, Harvard University.Cambridge, MA, 20-22 de novembre.

› Espanya i la política exterior de l’administració BushNarcís Serra.Fundació FRIDE. Madrid, 18 de desembre.

Espanya i la política exterior de l’administració Bush › Narcís Serra

(Fundació CIDOB) i Andrés Ortega (El País)

20

P r o g r a m a M i g r a c i o n s> po l í t i ques d ’ immig rac ió comun i tà r ie s

El Programa Migracions té com a objectiu

fomentar l’estudi i el debat per contribuir que

les polítiques sobre immigració dels estats

membres de la Unió Europea convergeixin i

participin en la creació d’una autèntica políti-

ca d’immigració comunitària. Per això, el

Programa centra la seva atenció en l’anàlisi de

les polítiques públiques de la Unió Europea en

temes de migracions, la relació de les políti-

ques dels estats membres en aquests àmbits i

en fomentar la connexió amb les institucions i

experts que treballen entorn del fenomen

migratori a Catalunya, Espanya i Europa.

El Programa Migracions de la Fundació CIDOB

s’ha constituït durant el 2002, recollint totes

les iniciatives que des de la institució s’havien

portat a terme en els anys anteriors referent a

diferents aspectes del fenomen migratori, però

incorporant una nova estructura i afegint nous

continguts.


› Migracions al MarrocGemma PinyolEstudi sobre els fluxos migratoris al Marroc, que vol aportar una visió global per facilitar lacomprensió dels moviments, tant interns com externs, de la població marroquina. El treballpresta una atenció especial als fluxos migratoris que s’originen al Marroc i que tenen coma destí Europa: tant els constituïts per població marroquina –que tenen una llarga tradicióexplicada per les relacions del Marroc amb diferents països del nord mediterrani– com elsformats per oriünds d’altres països que converteixen el Marroc en país de trànsit migratoricap a Europa.

› Mapping exercise’ on Immigration Management in SpainRicard ZapataL’informe pretén oferir una imatge completa sobre els actors, mecanismes i polítiques ques’han desenvolupat entorn de diferents aspectes del tema de la immigració a Espanya. Aixímateix, l’informe vol analitzar el grau de convergència de la política migratòria espanyolaamb les propostes desenvolupades per la unió Europea en aquest àmbit. La investigacióforma part d’un estudi més ampli que recull els resultats d’informes similars elaborats en elsaltres catorze estats membres de la Unió Europea, amb la intenció de dibuixar un mapacomunitari de la gestió de la immigració.

21 21P r o g r a m a M i g r a c i o n s


› Migracions a Catalunya i a Espanya› Polítiques migratòries a Europa.


› Reunió constitutiva del Programa MigracionsVa comptar amb l’assistència de representants de l’àmbit acadèmic,polític i social. La trobada va servir per recollir les idees dels assistentsi determinar les línies principals del Programa, com també per concre-tar les activitats principals del Programa. En aquest sentit, es va deci-dir organitzar una jornada sobre els debats entorn de la immigració aEspanya i la Unió Europea, 14 d’octubre.


› Xarxa europea Migration Policy GroupTé com objectiu establir la creació d’un Diàleg Migratori Europeu queafavoreixi el debat i el diàleg per a la construcció de polítiques comu-nitàries sobre immigració.La primera actuació en el marc del MPG ha estat l’elaboració d’un infor-me sobre l’estat de la qüestió migratòria a Espanya (lleis, actors...) iel nivell de convergència amb el debat comunitari en aquests temes.L’informe es publicarà, juntament amb els informes elaborats pelsaltres membres de la xarxa sobre la situació en tots els estats membresde la Unió Europea, durant el primer trimestre de 2003.

› Presentació de l’European Migration Dialogue Es presenta l’European Migration Dialogue i es convida els centresassistents a formar part de la xarxa europea del Migration Policy Group.El referent acadèmic del Programa, Ricard Zapata, va assistir a la reu-nió de presentació del Diàleg Migratori Europeu, en què també vaintervenir, com a membre del Parlament Europeu, la referent políticadel Programa. Brussel·les, 30-31 de maig.

Director del Programa › Ricard Zapata, UPF.

Membres del Programa › Carles Campuzano, Diputat, Grup

Parlamentari Català. Congrés dels Diputats; Daniel Font, CRID,

Diputació de Barcelona; Jesús Husillos, Coordinador d'AMIC. UGT;

Jordi Labòria, Diputat President de l’Àrea de Cooperació.

Diputació de Barcelona; Josep Mir, Professor Titular de Dret

Administratiu. UPF; Llorenç Olivé, Secretaria per a la Immigració.

Generalitat de Catalunya; Consol Prados, Consellera Delegada

d’Igualtat i Solidaritat. Ajuntament de Mataró; Eduard Sagarra,

Professor de Dret Internacional Públic. Universitat de Barcelona i

ESADE; Javier Sánchez, Assessor, Comissió de Presidència i

Hisenda. Ajuntament de Barcelona; Daniel Sirera, Diputat, Grup

Parlamentari Popular. Parlament de Catalunya; Anna Terrón,

Diputada, Parlament Europeu.

22

P ro g r a m a D i n à m i q u e s i n t e r c u l t u r a l s> r e c o n e i x e m e n t i c o n v i v è n c i a

L’objectiu del Programa Dinàmiques

interculturals és, d’una banda, afavorir

la comprensió de les dinàmiques més

que descriure identitats, grups o situa-

cions i, de l’altra, repensar les relacions

entre individus, nacions i grups. Pensar

en allò que es produeix entre, amb i

sobre cadascun dels participants de la

percepció, de l’acció, de la relació de

cooperació o de conflicte. El Programa

es desenvolupa en tres nivells o sec-

tors: el sector acadèmic, sociopolític i

professional. A partir d’un tema concret

els tres nivells interactuen i es comple-

menten. No existeixen en terrenys

aïllats sinó en interacció contínua.

Com podem arribar a acords d’intercan-

vi en què tots entenguin el mateix o

alguna cosa equivalent, traduïble, quan

es parla de drets i responsabilitats? És

possible construir una esfera pública

transnacional on les concepcions cultu-

rals no siguin políticament incommen-

surables?


› Intercultural: balanç i perspectivesYolanda OnghenaElaboració, en col·laboració amb la UNESCO, del document de la trobada internacionalsobre interculturalitat que va tenir lloc el novembre de 2001.

› Reinterpretar para gestionar la diversidad culturalYolanda OnghenaSi amb interpretar volem dir explicar el sentit d’una cosa i principalment el de textosde significats poc clars o donar un sentit a paraules, actituds, accions, la ‘interpreta-ció’ és la que orienta la ‘gestió’. En relació amb la diversitat cultural no som els únicsque interpretem; existeixen ‘altres’ interpretacions. I aquestes interpretacions depenendels contextos en els quals es produeixen o es reprodueixen. Qualsevol reflexió a par-tir d’un punt de vista intercultural parteix de la convicció que les cultures no es des-envolupen de manera aïllada sinó en interacció constant i interdependència entreaquestes, i considera que una cultura necessita altres cultures per mantenir la sevasupervivència. En aquest sentit, cal afavorir la comprensió de les dinàmiques, més quedescriure identitats, grups o situacions. El pas de la descripció i del coneixement impli-ca pensar a partir de processos i complexitats i no a partir de topologies i monogra-fies. I en segon lloc, repensar les relacions entre individus, nacions, grups: pensar allòque es produeix entre, amb i sobre cadascun dels participants de la percepció, de l’ac-ció, de la relació de cooperació o de conflicte.


› Interculturalitat: confiança, familiaritat o desconfiançaEn col·laboració amb la Université de Toulouse-Le MirailEn les circumstàncies actuals, la confiança i la familiaritat han de buscar una nova rela-ció i que aquesta sigui recíprocament estabilitzadora, que ja no pugui recolzar-se en latradició, els suposats, els mites o la religió. La seguretat i l’harmonia, les quals retroce-deixen cada vegada que falta confiança entre els humans, són indispensables per a unavida social normal. La construcció de la confiança és indispensable per a tota vida engrup però, com l’accionem?Des del CEMAA de la Université de Toulouse-Le Mirail es va constituir un grup pluridiscipli-nari de dret, psicologia, lingüística i pedagogia amb la participació d’Edgard Weber,Professor de Llengua i Literatura Àrab; M. Abdallah Gabsi, Doctor en Dret; GérardMarandon, Professor de Psicologia; Pierre Etienne Van Pouille, Director de l’InstitutTecnològic i Professional Louis Querbess; Abi Rached Naoum, Professor d’Àrab de laUniversité de Strasbourg; Noureddine Affaya, Professor de Filosofia, Université MohamedV, Rabat; Francesc Carbonell, Pedagog, Universitat de Girona; Burhan Ghalioun, Professorde Sociologia Política, Université de la Sorbonne; Yolanda Onghena, Responsable ProgramaDinàmiques interculturals, Fundació CIDOB; Miquel Rodrigo, Professor de Teories de laComunicació, UAB; Ghislain Verstraete, Universiteit Gent, Center for intercultural commu-nication and interaction. Université de Toulouse-Le Mirail, 24 i 25 maig 2002.

23 23P r o g r a m a D i n à m i q u e s i n t e r c u l t u r a l s


› International Symposium Racism in metropolitan areasUniversiteit Gent i EvensstichtingLa Universitat de Gant i la Fundació Evens van organitzar un simposimultidisciplinari sobre el racisme creixent a les grans ciutats en el marcde la presidència de Bèlgica a la Unió Europea. La trobada va comptaramb convidats d’arreu del món per poder elaborar una perspectiva com-parativa sobre el tema.

› Fòrum Valldigna per al Mediterrani: Cultura i solidaritat, instru-ments de pauHi van participar 227 persones de 41 organitzacions de la societat civil,procedents de 23 països del Mediterrani, amb el propòsit de reflexionarsobre els grans problemes actuals de la regió, examinar les estructuresi les accions que intenten donar-los resposta i proposar noves iniciati-ves que, en assumir-les i perfeccionar-les, reforcin la seva eficàcia.Aquestes iniciatives es presentaran a les grans institucions intergover-namentals interessades per la problemàtica de la regió i, en primer lloc,a la Conferència Euromediterrània, així com a la Unió Europea i laUNESCO. València, 18,19 i 20 d’abril.

› El dret a participar a la vida culturalSeminari internacional organitzat per l’Institut de Cultura del’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb la Comissió de NacionsUnides per als Drets Socials, Econòmics i Culturals. Barcelona, 15 i 16de novembre.

› Desafiaments actuals en la comunicació interculturalCongrés i curs extraordinari de la Universidad de Salamanca.Direcció científica: Víctor Sampedro, María del Mar Llera, MiquelRodrigo i Yolanda Onghena. Salamanca, 25, 26 i 27 de novembre.

Membres del Programa › Noureddine Affaya, Professor de Filosofia,

Université Mohamed V, Rabat, Marroc; Burhan Ghalioun, Professor de

Sociologia Política, Université de la Sorbonne, París; Rik Pinxten,

Professor de Ciències Culturals, Universiteit Gent; Miquel Rodrigo,

Professor de Teories de la Comunicació, Universitat Autònoma de

Barcelona; Edgard Weber, Professor de Llengua i Cultura Àrab, Université

de Toulouse-Le Mirail; Francesc Carbonell, Universitat de Girona.

24

P r o g r a m a D e s e n v o l u p a m e n t

El Programa Desenvolupament neix amb la voluntat de ser un espai dinàmic i participatiu,

que vagi més enllà de la producció acadèmica, resultat del mateix concepte de desenvolu-

pament. El Programa, a més de reunir experts i facilitar la creació de pensament i la seva

distribució, pretén ser un espai de debat, de reflexió, de punt de trobada, de crítica cons-

tructiva i de buscar alternatives als models de desenvolupament actuals.

Partim de la constatació que el desenvolupament és un procés que pretén millorar la qua-

litat de vida de les persones, les societats i els països. La Fundació CIDOB vol contribuir a

aquest procés continu de millora de la qualitat de vida i reduir aquestes desigualtats mit-

jançant la creació i distribució de pensament, la facilitació d’espais i fòrums que promo-

guin les noves vies i alternatives a models de desenvolupament per assumir els objectius

internacionalment establerts per al 2015.


› L’AOD d’Espanya en matèria de població i salut reproductivaEnric RoyoSeguiment de l’AOD que es destina a programes i projectes de població isalut reproductiva per part de les institucions públiques (Govern central,comunitats autònomes i ens locals), per tal d’avaluar el nivell de compli-ment de les recomanacions financeres acordades a la ConferènciaInternacional sobre la Població i el Desenvolupament celebrada al Caire el1994. Els resultats del seguiment es recullen en un document i són objec-te d’anàlisi per part dels principals actors de la cooperació en fòrums nacio-nals i internacionals.

› Població i Salut Reproductiva al MarrocEnric RoyoAnàlisi de la situació del Marroc en matèria de població i salut reproducti-va, en el marc general del desenvolupament econòmic i social del país.Recull les polítiques del Govern marroquí, les línies de treball de la coope-ració multilateral i bilateral en aquest país, i el paper de la cooperacióespanyola.


› AOD dels països CAD de l’OCDE› Cooperació internacional de la Generalitat de Catalunya


› Col·laboració amb la Deutsche Stiftung für Weltbevölkerung (DSW)Elaboració de la Guia de l’Ajuda Europea a programes de població (Guideto European Population Assistance), que es publica en línia ahttp://www.euroresources.org. CIDOB elabora i actualitza amb una periodi-citat anual la informació i els recursos existents a Espanya per al finança-ment públic de la cooperació en matèria de població.

25 25P r o g r a m a D e s e n v o l u p a m e n t


› Compaginant desenvolupament i seguretat humana. Des-afiaments de la nova situació internacional Fundació CIDOB i AIETI, en el marc de l’Associació Europead’Instituts de Formació i Investigació sobre Desenvolupament(EADI). El seminari va analitzar la cooperació internacional en elsprocessos de pacificació des de la doble perspectiva de les agendesen els camps de la seguretat internacional i de la cooperació per aldesenvolupament, sorgides després del final de la Guerra Freda.L’objectiu era contribuir a un enteniment millor de la relació com-plexa que existeix entre desenvolupament i seguretat, i arribar acertes reflexions que poden ser d’utilitat per als òrgans polítics dedecisió, els gestors de la cooperació internacional i els governs i lessocietats dels països afectats. Tema particularment important pelsesforços de la Unió Europea per posar en pràctica una estratègia deprevenció de conflictes violents i gestió de crisis internacionals.Com a ponents van participar especialistes reconeguts d’Espanya,d’altres països europeus i d’alguns estats del Sud, com: LuisAlejandre Sintes, Cap de la Regió Militar Pirenaica; Sophie daCâmara Santa Clara Gomes, Experta en Àfrica Central, Ministerid’Afers Estrangers, Bèlgica; Francisco Rey, Creu Roja Internacional;Raül Romeva, Universitat Autònoma de Barcelona; Ricardo PérezCasado, Diputat, Exalcalde de Mostar; Florian Bieber, RegionalRepresentative, European Center for Minority Issues, Belgrad;Vanna Ianni, Instituto Universitario Orientale, Nàpols; KristianHerbolzheimer, Càtedra Unesco de la Pau, UAB; Francisco deRoux, Premi Nacional de Pau de Colòmbia 2001; ManuelMontobbio, Diplomàtic, Doctor en Ciències Polítiques; RafaelGrasa, Universitat Autònoma de Barcelona; Jesús M. Rodés,Universitat Autònoma de Barcelona.En els debats van participar entre altres, els membres del comi-tè executiu de la Associació Europea d’Instituts de Formació iInvestigació sobre Desenvolupament (EADI).Barcelona, 26 d’abril.

SERVEIS D’ASSESSORIA EN COOPERACIÓ I DESENVOLUPAMENT

› Pla Director de la Cooperació al Desenvolupament de laGeneralitat de Catalunya 2003-2006La Fundació CIDOB, conjuntament amb l’Institut Internacionalde Governabilitat (IIG), ha elaborat, a sol·licitud de laSecretaria de Relacions Exteriors de la Generalitat de Cata-lunya, la proposta tècnica de Pla Director que ha servit de baseper a l’elaboració del document marc que regularà la coopera-ció catalana durant el període 2003-2006.En aquest marc, s’ha participat en la Jornada de Debat sobre laProposta de Pla Director, celebrada el 10 de juny de 2002 alDepartament de la Presidència.

› Compendi de les avaluacions de la cooperació internacio-nal al sector salutLa Fundació CIDOB ha iniciat, a sol·licitud de l’Oficina de Pla-nificació i Avaluació de l’Agència Espanyola de Cooperació Inter-nacional, una anàlisi de les avaluacions de la cooperació inter-nacional realitzada al sector salut per diverses agències multi-laterals i bilaterals. L’objectiu de l’estudi és aconseguir una sèriede conclusions sobre les principals recomanacions elaboradesper les diferents agències, com també sobre els resultats i lli-çons apreses en matèria de pertinença, eficàcia, impacte i sos-tenibilitat de l’acció internacional en el sector salut.

Compaginant desenvolupament i seguretat humana. Desafiaments de la nova situació internacional › Francisco Rey (Creu Roja Internacional), Sophie da Câmara Santa

Clara Gomes (Ministeri d’Afers Estrangers Bèlgica), Luis Alejandre Sintes (Cap de la Regió Militar Pirenaica), Luis Tejada (Subdirector de l’OPE, SECIPI), Narcís Serra (Fundació

CIDOB), Thomas Lawo (Secretari executiu EADI)

programes - cidob.org · programa Àsia11 7ena asef university durant dues setmanes, aquest...

Documents