projecte escolar d’emprenedoria pel 4t curs d’eso i fp

Aula Actual

w w w . a u l a - a c t u a l . c a t

9 3 2 6 8 8 9 8 0

a u l a c t u a l @ c o n f a v c . c a t

S e t e m b r e 2 0 1 2

Jordi Balcells, director de l’Aula

Els professors hem de tenir mentalitat emprenedora.

La crisi ha posat de manifest més que mai l’oportunitat

d’aquesta opció. Nosaltres, a partir de la nostra

experiència teòrica i practica en aquest camp, volem

aportar als Centres Educatius interessats en donar

dimensió a aquesta àrea de desenvolupament dels

alumnes, algunes idees i reflexions que els ajudin a

posar en marxa aquesta temàtica.

- l’esperit emprenedor

- 10 Factors que defineixen el perfil de l’emprenedor d’èxit

- Què es pot fer des de l’escola

- Iniciatives emprenedores

- Els 8 Factors d’entrenament escolar

- Metodologia

- Eina de pràctiques d’emprenedoria pels alumnes d’ESO i FP

Reflexions per un projecte escolar d’emprenedoria pel 4t curs d’ESO i FP

Reflexions per un projecte escolar d’emprenedoria

pel 4t curs d’ESO i FP

Federació Comarcal d’AV Baix Llobregat 2

Us invitem a pensar per uns moments en com s’ha forjat la realitat econòmica de

Catalunya. Venim d’una llarga trajectòria empresarial teixida per la creativitat i l’empenta de

molts centenars d’emprenedors que han generat milers de llocs de treball.

Els emprenedors han estat sempre promotors de llocs d’ocupació.

Dedicar-los atenció educativa i formació, és una de les millors inversions que avui pot fer el

nostre país.

D’altra banda, també hem de tenir present que la crisi i l’avenç tecnològic estan provocant

un canvi de paradigma que comporta una reformulació important del model productiu.

D’empreses intensives en mà d’obra evolucionem cap a organitzacions intensives en

coneixement.

Requerirà treball de més valor afegit.

En aquest nou horitzó pròxim, en permanent redefinició, el C. Humà serà un eix estratègic

vital.

Aquesta nova dinàmica genera incertesa. La crisi ha soscavat els fonaments de la

dinàmica socioeconòmica a la que ens havíem acostumat. El 50% dels joves estan sense

feina.

El nou escenari que s’obre en la competitivitat empresarial en els propers anys, exigeix un

canvi de mentalitat i de competències professionals.

Els alumnes que ara s’estan formant, entraran en un mercat de treball molt diferent de

l’actual. Se’ls exigirà el domini de nous rols: més diversitat de competències, més

polivalència tècnica i adaptabilitat, major participació en el desenvolupament del projecte

empresarial en el que col·laborin. El lideratge empresarial tendirà a ser compartit (lideratge

cooperatiu). El treball en xarxa s’impulsarà i l’activitat en equip es combinarà amb el treball

individual.

Faran falta persones molt creatives, persones emprenedores.

En un context econòmic tant complicat com el present, els autònoms i els petits

emprenedors tenen, segons els experts, la clau de la sortida de la crisis. Ells poden, a més

a més, ser un referent pel canvi de model productiu, de més valor afegit.




Actualment la taxa catalana d’emprenedoria supera a la espanyola, encara que és inferior

a l’europea.

L’any 2011, la taxa de població adulta a Catalunya involucrada en activitats de creació

d’empresa va créixer més del 35% respecte l’any 2010. En aquests moments, segons

dades de l’estudi de Globa Entrepreneurchip Monitor (GEM), hi ha aproximadament

334.500 persones emprenedores en la fase inicial de creació d’empreses.

Això genera optimisme cara al futur.

Però al nostre entendre, es parla massa de l’esperit emprenedor atribuït solsamènt als

creadors directes d’empreses o de negocis. Estem més d’acord amb alguns experts que

enxampen la dimensió del significat de l’esperit emprenedor.

Tot i que el concepte d’emprenedor etimològicament es correspon a la funció d’empresari, actualment aquesta definició és restrictiva i necessita revisió. La realitat econòmica actual està sotmesa a un permanent qüestionament del projecte empresarial, en la seva concreció, que ha de ser forçosament inestable i dinàmica. Aquesta situació exigeix que l’emprenedoria, la creació i la viabilitat d’una idea inicial, necessita l’aportació d’ingredients complementaris i de coneixements que cada vegada amb més freqüència no domina l’autor de la idea matriu i que són necessaris per a la sostenibilitat del projecte inicial. És la suma complementaria d’aportacions la que molt freqüentment ho fa viable. Per això els experts en gestió empresarial parlen de lideratge cooperatiu, superant els lideratges individuals. Els lideratges concentrats en una sola persona cada vegada seran més anacrònics. Encara que sense els ingredients de risc, que li dona el plus de plenament emprenedor,

hem de valorar i incorporar a la cultura emprenedora la importància de l’empleat

emprenedor, que enriqueix amb les seves propostes, la idea inicial que tal vegada ja està

desfasada o no té prou valor per continuar sent una oportunitat.

Aquesta concepció dels emprenedors des de la visió més àmplia, que dinamitzen

els processos que ens permetran crear un nou horitzó de riquesa econòmica,

hauria de ser una de les premisses educatives, especialment en aquests mals temps

que vivim.

No oblidem que la principal matèria prima del nostre país són les persones, són els talents ben nodrits de coneixements, els grups de recerca que creen noves oportunitats de qualitat de vida exportables.




El Sistema educatiu, el nostre professorat, te aquí una oportunitat de crear valor, de ser el protagonista en la generació de noves oportunitats d’esperança per a milers de joves amb potencial, que poden evitar haver d’anar a incrementar l’atur i amb riscos de mals hàbits socials, o haver d’ emigrar fora per trobar una oportunitat. Cal també reconèixer que sense haver-nos preparat i sense a vegades ser-ne del tot conscients, totes les persones som emprenedores en el sentit que gestionem la nostra vida i prenem moltes decisions que configuren el nostre projecte personal.

10 Factors que defineixen el perfil de l’emprenedor d’èxit:

1. Ser creatiu, ser atrevit en pensar coses noves i diferents, no tenir-li por al ridícul,

sortir del “corsé” de la lògica per tenir llibertat de pensament, i saber generar

possibilitats de trobar una idea nova mes enllà del que ja hi ha, captar a on

s’amaga una oportunitat , sondejant a més a més en els problemes, desenvolupar

la intuïció, saber fer associacions diverses partint d’acumular informacions i

experiències d’altres.

2. Ser optimista, a més amés una mica somiador, saber centrar-se en la ½ ampolla

plena, viure els errors i els primers fracassos com una experiència necessària

d’aprenentatge i de reorientació.

3. Tenir empenta i capacitat de risc, tenir la força mental per no esfondrar-se davant

del fracàs inicial d’un projecte. L’èxit no acostuma a arribar al primer intent.

L’emprenedor ha de ser capaç de superar el problema i saber convertir les errades o

el fracàs en un aprenentatge per un èxit futur.

4. Ser rigorós en el desenvolupament de la idea, optimitzar els recursos.

5. Ser curiós, observador. Inclou la capacitat analítica de saber descobrir

escletxes d’oportunitat de negoci. També identificar les causes d’un error o un

fracàs, saber aprendre d’allò que funciona en entorns diversos i saber adaptar les

idees extretes d’altres iniciatives, al propi projecte que està creant.

6. Ser organitzat per treure el màxim partit dels recursos i per evitar despeses

innecessàries.

7. Tenir una bona capacitat comunicativa: saber ser un bon “venedor” de les

pròpies idees, atreure l’interès dels que es puguin beneficiar del nostre projecte i

es converteixin en clients.




8. Entrenar inicialment els coneixements necessaris bàsics per saber

desenvolupar una idea de negoci i gestionar la seva viabilitat.

Exigeix tenir un domini bàsic dels principals factors que configuren un projecte

empresarial. Saber com es defineix un projecte, valorar els seus punts forts i febles

de cara a que pugui ser sostenible en el temps, alternatives de recursos econòmics

per poder-lo fiançar, saber crear un argumentari de venda, saber-ho comunicar al

mercat, domini dels programes informàtics basics per a la gestió i la utilització de les

xarxes socials (Twitter, facebook, linkedin), per la promoció del projecte i la

interacció amb els clients, etc.

A nivell escolar, hi ha prou en saber els diferents factors que permeten que

una idea sigui viable i seleccionar aquells aspectes que a nivell pràctic hauran

de tenir en compte a l’hora de desenvolupar una simulació concreta

d’emprenedoria.

La polivalència de coneixements anirà arribant a mesura que es vulgui passar

a una iniciativa real.

9. Saber liderar en equip, promovent la capacitat innovadora dels col·laboradors,

saber ser un bon impulsor de propostes de projectes, saber il·lusionar, motivar,

saber convertir en valor les capacitats i experiències dels col·laboradors i dels

companys, saber buscar la complementació interactiva de tots, ser valoratiu, donar

seguretat i confiança.

10. Comprometre’s amb valors: responsabilitat, ètica en la presa de decisions, joc net.

Prou de corrupció i prou d’especulació, el mercat no l’aguanta i la societat encara

menys.

La corrupció és la degradació del valor social i la principal generadora de les crisis.

També cuidant el tracte respectuós i valoritzant dels col·laboradors donant-los-hi la

retribució adequada, sense aprofitar-se de les seves necessitats

Què es pot fer des de l’escola:

La majoria d’aquests factors poden començar a entrenar-se des de l’acció educativa escolar en els nivells esmentats. L’escola avui dia ha de tenir com un dels seus eixos estratègics: l’esperit emprenedor.




Els professors hem de tenir mentalitat emprenedora.

Per exemple, innovar metodològicament, incorporar elements tecnològics que facilitin una certa personalització de l’aprenentatge, obrir les portes del centre escolar a persones de fora, permetent, que els alumnes es puguin beneficiar dels seus coneixements, vivències i aportacions pluriculturals. Apropiem-nos de la recomanació que fa Tom Peters als empresaris i directius que persegueixen la innovació. Ell, els recomana que portin sempre a la butxaca , “goma i llapis”, goma per esborrar aquelles maneres d’actuar desfasades i superades, i experimentar i prendre nota d’aquelles altres que són més efectives per les exigències i reptes dels nous temps. Ara tenim més recursos tecnològics que abans i això pot facilitar el nostre treball innovador. L’acte educatiu requereix creativitat en els procediments i l’obertura a altres àmbits del desenvolupament de l’alumne, més enllà de la transició del coneixement, i no deixant els altres valors de creixement personal en un segon pla. Com diu Slomo Breznitz, professora de la Universitat de Haifa, prestigiosa experta en aprenentatge,

“L’educació ha de deixar de ser un sistema descriptiu per a transformar-

se en un instrument de gestió emocional i del coneixement”. Un dels àmbits és el desenvolupament de la capacitat i l’esperit emprenedor, és a dir, ajudar a dimensionar l’autonomia personal en el govern de la pròpia vida, especialment en l’àmbit de la professió que esdevindrà un objectiu essencial quan estiguin en condicions d’entrar al món del treball.

Iniciatives emprenedores:

la crisi ha posat de manifest més que mai l’oportunitat d’aquesta opció:

- ESADE ho ha convertit en una àrea estratègica de desenvolupament.

- Recentment a Girona es va organitzar una jornada d’intercanvi d’idees i presentació de projectes emprenedors a la recerca de finançament que varen clausurar els Prínceps.

- La Universitat de Lleida ho ha convertit aquest any en la temàtica estrella

de la Universitat d’Estiu.

- La Pimec també ho estimula, la majoria de petites empreses són patrimoni d’emprenedors.




- Silicon Valle rep cada any un grup de joves espanyols becats per a que entrin en contacte amb altres joves emprenedors, alguns del nostre país, i descobreixin com es troben idees i com es converteixen en una possibilitat rentable. Es veu que això “enganxa”.

Hi ha ja actualment 30 escoles que participen d’un projecte d’entrenament guiat d’emprenedoria.

També recentment ha desembarcat a Catalunya una xarxa formada per empreses que assessoren gratuïtament a nous empresaris que ha sorgit d’iniciatives emprenedores.

Barcelona Activa s’incorpora com organisme d’impuls i assessorament a les

persones que vulguin continuar endavant una idea emprenedora..

De fet, les universitats ja ho incorporaren en els continguts de les carreres empresarials. També des del tram de formació de l’ESO i FP hi ha una línia proposada des de la Conselleria i també a nivell d’Espanya per part del Ministeri d’Educació, de donar valor a aquesta especialitat de coneixement i de praxis emprenedora.




Només els centres educatius anquilosats poden mirar cap a una altra banda i inhibint-se, amagats sota els seus programes rutinaris de cada any, esmentant que no disposen de temps...(?)

Nosaltres, a partir de la nostra experiència teòrica i practica en aquest camp, volem aportar als centres innovadors interessats en donar dimensió a aquesta àrea de desenvolupament dels alumnes, algunes idees i reflexions que els ajudin a posar en marxa aquesta temàtica, associant conceptes teòrics amb experiències d’aplicació pràctica, mitjançant exercicis de creativitat i simulacions de posar a la practica una

idea emprenedora. Hi ha centres oberts a la innovació i amb projectes consistents de desenvolupament dels alumnes, com per exemple l’Institut Ferrer i Guardia, l’IES Gran Capità que poden fer seva la proposta i la podem convertir en un factor diferencial en la manera d’afrontar-ho. Hi ha altres IES que ens han manifestat el seu interès en incorporar aquesta nova experiència formativa. Recentment hem participat en una Taula Rodona sobre emprenedoria, per escoles, organitzada per la Regidoria d’Ensenyament i Universitats de Vilanova i la Geltrú, amb molt èxit en l’organització i en la participació, amb presentació de projectes emprenedors per part d’alguns Centres participants, que ha posat de manifest que en aquet tema hi ha una oportunitat d’enriquir el model tradicional i donar als alumnes una nova visió esperançadora del que pot ser el seu futur. Invitem als IES i als centres privats d’ensenyament mitjà a que entrin en aquest camp amb intensitat. Constataran que aporten nou valor afegit als seus alumnes ja que el seu futur encara no es previsible i necessitaran reforçar la seva autonomia i capacitat personal per a fer-se un espai en el mercat de treball. A l’hora contribuiran a la millora del teixit de PIMES del nostre país ja que la capacitat emprenedora d’un territori, és un factor determinant del seu dinamisme econòmic.

Nosaltres ens oferim per ajudar-los a posar-ho en pràctica. Ho iniciem amb aquesta aportació conceptual i amb la planificació d’un cas pràctic, el primer d’un conjunt pedagògicament seleccionats per aconseguir una diversificada experimentació que els permeti entrar en la cultura emprenedora i ho descobreixin com una opció futura per ells.




Els 8 Factors d’entrenament escolar: 1er. Enfortir el “JO”: Jo puc!!! enfortir la ment, AUTOESTIMA ALTA.

Orientar el pla personal cap els seus punts forts. Ajudar a descobrir-los.

Omplim l’inconscient de petites experiències d’èxit i de com arribar-hi.

L’inconscient governa el 80% de les nostres decisions.

Fer veure a l’alumne que els rendiments són evolutius cap a dalt sempre, que

sigui ambiciós, i es proposi aprendre a superar sostres... L’actitud positiva i

d’autoconfiança permet treure el màxim partit de les pròpies capacitats.

2on. Potenciar la curiositat,

Com?... quan?... Per què?... què comportarà?...

Ajudar-los a analitzar, per exemple, el per què dels errors quan s’equivoquen o es

precipiten sense aprofundir, aprendre a evitar-los en noves rèpliques i nous

experiments.

3er. Entrenar la capacitat d’observació-experimentació.

Ajuda observar com funcionen les iniciatives emprenedores d’èxit en el món real.

Ajudats pels professors, saber buscar informació a internet , entrar en webs i portals

especialitzats...

Intentar captar el valor generalitzable que tenen si las saben adaptar a situacions

concretes, saber comparar, verificar, fer anàlisi causa-efecte, provar iniciatives

noves a partir dels fets observats (benchmarking o imitació creativa).

Aquests dos factors: Curiositat i Observacio-experimentació, faciliten l’auto

aprenentatge

4t. Treballar les emocions bloquejadores per a que no matin l’iniciativa i la capacitat

d’atreviment.

Treballar la por, l’inseguretat, la manca d’empenta, la mandra, la comoditat, la

passivitat.

(Daniel Káneman, psicòleg, Premi Nobel d’Economia. “En la presa de decisions, la

part emocional domina la part racional)

Cuidar el vincle emocional professor-alumne.




Com deia Henry Wallon, “la formació del pensament no és possible sense el

desenvolupament de les emocions, i això exigeix d’interacció amb els altres”.

L’esforç i la capacitat emprenedora es desenvolupa quan hi ha una ment positiva,

quan hi ha algú que creu en tu, que vol ajudar-te, i que s’alegra dels teus èxits.

No oblidem que el sistema límbic està més a prop del cos que del neocòrtex. S’ha

investigat i s’ha constatat que el contacte físic encoratjador i valoritzant, dóna

seguretat i confiança, impulsa la creativitat i estimula la intel·ligència. El professor ha

de saber comunicar amb la paraula i amb l’expressió corporal.

Hi ha una experiència feta amb esportistes i amb professor-alumnes que ha posat

de manifest que aquells que tenen més contacte físic portador d’afecte i de

reconeixement, tenen rendiments més alts que els altres.

5é. Potenciar la creativitat

Segons diu Shellei Carson, de la Universitat de HARWART “La crisi s’haurà de

resoldre des del pensament divergent”.

Ara més que mai, dons, la creativitat hauria de formar part de la cultura de l’escola.

S’ha d’estimular la crítica espontània (si cal ja pol·lirem les formes), l’aportació

d’idees noves sense qüestionar si són adequades o no, fins que s’hagi conclòs la

tanda d’aportacions (brainstroming).

A continuació vindrà l’anàlisi, la valoració i la selecció final.

Cal tenir en compte com aportació positiva totes les idees presentades, fins i tot les

que s’han exclòs.

Fer petites experiències simulant la creació de projectes i desenvolupar-los fins a

constatar si podrien ser viables o no.

No té importància que la valoració tingui punts febles per manca de formació, es

tracta de fer experiències associant la creació de la idea amb el sondeig de si hi ha

possibilitats de que acabi en un projecte realitzable.

6é. Entrenar la comunicació i el lideratge:

Observar.

preguntar.

escoltar.

pensar.

avaluar.

Donar concreció i claredat al missatge.




Desenvolupar l’EMPATIA i la capacitat d’influència, centrant-la en emfatitzar els

beneficis per l’altre d’allò que proposem fer.

Cedir quan la idea de l’altre és millor.

Hem de fer moltes pràctiques en aquests punts ja que una bona comunicació

persuasiva obre moltes portes en el món real.

7é. Saber estimular la capacitat de treballar cooperativament

Fer equip i fer “pinya” entre tots al voltant del projecte o la simulació escolar que estan

desenvolupant.

Identificar capacitats de lideratge i potenciar-les.

Una funció del lideratge emprenedor és la de promoure el compromís de tots els

membres de l’equip.

Una bona manera és promoure grups de treball, cada un dels quals pot desenvolupar

de la seva manera el mateix projecte.

Caldrà que els professors observin com es complementen a partir de les capacitats de

cadascun, buscant entre tots el 10 de l’excel·lència possible, veure com gestionen les

diferencies, com es potencien i s’ajuden...

Mentalitzar-los que no es limitin a fer un treball, que ho vegin com una invasió

rellevant i global pel seu futur professional. Han d’aprendre a cercar l’eficàcia, entre

ells, a posar en qüestió dintre del grup la manca d’interès i de col·laboració. Han de

començar a saber què vol dir l’aliança de talents, de capacitats i petites experiències

personals.

Han de fer pràctiques de treball en xarxa.

Han d’aprofitar l’experiència emprenedora d’alguns pares d’alumnes perquè

expliquin als alumnes el seu projecte; com ha sorgit i quines capacitats personals

creuen que han sigut importants.

També d’experts en el tema d’emprenedoria que estiguin disposats a exposar als

alumnes com es desenvolupen projectes de negoci i com es poden enriquir per part

dels col·laboradors més qualificats.

8é. Entrenaments esportius:

És un dinamitzador natural cognitiu molt potent per les implicacions que té pel

dinamisme i




Entrena:

Rapidesa cognitiva en la decisió a prendre

Capacitat de canvi d’orientació immediata

Inhibició ràpida d’una reacció inadequada

Aprendre amb rapidesa dels errors

Aprendre a guanyar i perdre com part d’un procés de creixents encerts.

Podríem pensar en una olimpíada emprenedora interescolar....

9.- Nocions bàsiques específiques, associades a la posada a la pràctica de propostes

concretes, basades en la millora d’un servei (per exemple: gestió de l’economia domèstica

d’una família con la d’ells, anàlisi d’una tenda de joguines que ha perdut vendes, posada

en marxa d’un servei de galetes artesanals fetes i promocionades inicialment per una

senyora que ha entrat en l’atur, de com promocionar la creació d’un joc o una joguina i

difondre-ho per Internet, etc.). Es pot ampliar posteriorment a pastissos.

Aquesta opció metodològica, facilita la motivació

En cada cas fer un treball en equips, i a mesura que es desenvolupen els casos i

exercissis, aportar els coneixements bàsics necessaris per desenvolupar-los. (tècniques

creatives i altres maneres de buscar idees, aspectes organitzatius, de treball en equip,

valoració econòmica (factors que tenen cost i donar-los-hi un valor simulat en €), com

explicar la idea a persones que hi podrien participar aportant diners, com vendre el/els

productes/serveis creats a potencials clients (és a dir, com fer un senzill argumentari de

venda) algunes maneres de valorar la rendibilitat de la idea, de negoci (és a dir, si els

costos i el preu de venda son sostenibles).

10.- Creació d’un “banc” d’experiències escolars:

Tots aquells projectes desenvolupats per diferents grups d’alumnes que han superat la

valoració de “bona resolució” s’haurien de mantenir documentats per la consulta d’altres

grups posteriors.

Pot ser una bona iniciativa per poder fer una trobada amb pares i donar a conèixer com el

Centre treballa per a que els seus fills tinguin en el futur millors possibilitats d’afrontar la

seva vida professional.




Metodologia:

Entrenament global mitjanant la realització d’exercissis i la simulació de cassos que

puguin ser reals en la línia d’allò que hem esmentat.

El nostre cervell està especialitzat en xarxes multi funcionals, no en zones

d’especialització actuant de manera independent.

Alguns exemples de cassos de simulació que poden ajudar a entendre la

dinàmica emprenedora.

De pas pot estimular la seva possible vocació com futurs emprenedors, o com

professionals amb esperit emprenedor:

- Pensar idees per reduir al màxim les despeses familiars. Buscar totes les

opcions possibles de passar-ho bé sense cost econòmic o costos mínims.

Si no se’ls acut a ells incorporar un suggeriment: pensar en compartir recursos

amb altres com una manera d’estalvi en necessitats que siguin fàcils compartir.

A partir de la identificació dels punts d’estalvi, crear un model de com identificar

factors de reducció de despesa d’una família de quatre persones, els pares i

dos fills d’edat escolar, exemplificant maneres de fer-ho possible en un tipus de

context social similar al d’ells.

- Invitar selectivament, per part de l’escola a algun pare d’alumnes que hagi creat

algun negoci o que conegui bé com s’ha creat l’empresa en la que ell treballa, si

es tracta d’una PIME i la seva creació és inferior a 5 anys. Analitzar com va

néixer la idea i con s’ha fet productiva i sostenible.

- Proposta de millora d’una tenda de joguines que ha entrat en pèrdues per la

caiguda de vendes.

- Les “galetes de la Sra. Maria”: creació d’una oferta de galetes t i de pastissos

per encàrrec, fetes per una senyora que a nivell familiar ha demostrat ser hàbil

en aquests productes i que s’ha quedat sense feina.

- Creació d’un joc i d’una joguina i definir en aquest supòsit com promocionar-la (o

analitzar-ne una d’existent i millorar-la en prestacions).

- Creació d’objectes d’ artesania juvenil: collars, penjolls, anells, etc. I objectes de

decoració per la casa i promoció en fires, zones turístiques i mercats de barri.




- Creació d’un “diari” on-line per adolescents: identificar centres d’interès per els

potencials lectors de la revista, definició de continguts, formes de finançament,

etc. i proposta d’un model (primer numero de la revista).

- Promoure algun projecte de caràcter social. Per exemple, com poden crear

algun petit servei que ells, o nois i noies de la seva edat puguin desenvolupar i

que ajudin a persones amb ingressos econòmics precaris.

- Buscar per Internet idees desenvolupades per algun emprenedor jove. Veure

quin ha estat el procés.

Eina de pràctiques d’emprenedoria pels alumnes d’ESO i FP

Es tracta d’una web de simulació desenvolupant processos propis d’una situació real

(empresaula.com). Ens pot ajudar a experimentar processos propis de la gestió

d’una empresa que hem simulat com a conseqüència d’un projecte emprenedor.

Jordi Balcells, Director de l’Aula Actual.

projecte escolar d’emprenedoria pel 4t curs d’eso i fp

Documents