projecte museolÒgic del centre paleoambiental dinosfera de ... · -planell de distribució dels...

PROJECTE MUSEOLÒGIC DEL CENTRE PALEOAMBIENTAL DINOSFERA DE COLL DE NARGÓ

EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ DEL MUSEOGRÀFIC DEL CENTRE D’INTERPRETACIÓ PA-LEOAMBIENTAL DINOSFERA DE COLL DE NARGÓ

PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PARTICULARS QUE REGEIXEN LA LICITACIÓ PER A L’ADJUDICACIÓ D’UN CONTRACTE DE SERVEIS.

Procediment: OBERT

Tipus: CONTRACTE ADMINISTRATIU DE SUBMINISTRAMENT NO SUBJECTE A REGULACIÓ NO HARMONITZADA.

INTRODUCCIÓ

ElpresentprojectemuseològicdelcentrepaleoambientalDINOSFERAdeColldeNargó(AltUrgell,Lleida)desenvolupaelscontingutscientíficsipropo-sarecursosexpositiusquehandeservirdebaseperal'elaboraciódelprojectemuseogràficd'aquestcentre. ElcentrepaleoambientalDINOSFERAdeColldeNargóformapartd'unprojectedemajorabastanomenatTerradeDinosaures,elqualreuneixjaci-ments,rutesialtrescentresdedifusióal'entorndelesimportantstroballesderestesdedinosauresenelPirineu.CadacentredelconjuntTerradeDinosauresestaràespecialitzatenunatemàticarelativaalmónd'aquestsanimalsidelesrestestrobadesenelsjaciments.ElcentreDINOSFERAestaràdedicatprincipalmentalpaleoambientdeplanad'inundacióialesrestesd'ousiniusdedinosaureques'hihantrobat.EscomparatambéambaltrestroballesaCatalunyaielmón;s'explicaelcomportamentreproductorquese'ndedueixilesperspectivesdefuturdelainvestigaciópaleon-tològica. L'edificidelcentreDINOSFERAésdenovaplanta,ambunaconstruccióidistribuciód'espaisadequatsaatendrevisitantsiallotjarmuseografia(veureplànolsadjunts).Constad'unagenerosarecepció(uns80metresquadrats),unimportantespaid'acollida-quepotservirtantd'auditoricomdesalad'expo-sicionstemporalsod'auladidàcticasegonsconvingui-(uns75metresquadrats)iunconjuntdesalesobertes,connectadesperunpassadís,unespaiquasidiàfanqueacolliràlamuseografiaiqueconstad’aproximadament250metresquadrats.

Vista exterior de l’edifici del Centre Dinosfera

OBJECTE DE CONTRACTE

Elpresentcontractetindràperobjectelarealitzacióconjuntadelaredac-ciódelprojecteilasubsegüentexecuciómaterialimuntatgedelMuseogràficdelCentred’InterpretacióPaleoambientalDinosferadeColldeNargó.Enconcretl’objectedelconcurstéelssegüentseixos:

a)redaccióidissenydelprojectemuseogràfic(bàsiciexecutiu)delafuturaexposiciópermanentdel'espaiDinosferadeColldeNargó,adaptantelguiómuseològicques’ajuntaenlapresentconvocatòria.Elprojectemuseogràficexecutiuhadedetallareldissenydetotselselementsexpositius,suportsivitrines,ambunapropostadedistribucióenl'espai,dissenygràficisenyalè-tica,aixícomunprojected’instal·lacionsid’il·luminació.

b) Subministrament, transport, producció i muntatge de tots els elements imaterialsquehandeconfigurareldispositiumuseogràficdel'esmentadaexposiciópermanent,d'acordambelseuprojectemuseogràficexecutiu.Espaimultiús-auditori

ElProjecteMuseogràficilasevaredacció,execuciómaterialimuntatgeque,enelseucas,siguiseleccionat,seràobjectedesupervisióiaprovacióperl'òrgandecontractació. Elprojecteapresentarpelslicitadorss'hauràd'ajustaralessalesqueconstenalprojected’obresdelCentred’InterpretacióPaleoambientalDinosfera(ANNEX1-2) Elprojectemuseogràfichacomptarambelssegüentspunts:

-Definiciódeldiscursexpositiupercadaundelsàmbitsprevistos,ambunapropostaderecursosexpositiusisolucionstècniquespertransmetreelscon-tingutsalpúblic.-Propostadelíniagràficaiestildetextos,tipografia,característiquesdelesil·lustracions,fotografiesicontingutsaudiovisual.-Planelldedistribuciódelselementsexpositiusicirculaciódelpúblic,adaptaciódelsespaisapersonesambmobilitatreduïda.-Perreproduccionsimodels(esquelets,reproduccionsdedinosaure)justificaciódelavalidesacientíficadelsmodelsiadaptacióaldiscursexpositiu.-Definiciódelselementsinteractiusproposats,ambvaloracióderiscosd’avaria,mantenimentderivatdel’ús,despesesdesubstitucióoresistènciaavandalisme.

-Perproduccionsaudiovisuals,propostadeguiódelaproduccióambdescripciódelsprincipalselementsproposats,descripciódelsequipsisistemesnecessarisperlareproducció.-Definiciódelmobiliari,equipsisistemesqueforminpartdel’exposició,ambaportaciótècnicadetotsellspertalquelaMesadeContractacióhopuguivalorar.-Plabàsicdevisitatemporalitzatpelsdiferentstipusdevisitantinivelld’informacióqueespreveudonarpercadaàmbit.-Valoracióeconòmicadesglossadasegonslespartidesproposadesperàmbits.-Cronogramaprevistpeldesenvolupamentdelstreballssegonselsrequerimentsdelapresentconvocatòria.-Memòriadelscriterisambientalsques’aplicaran,ambuncàlculaproximatdelconsumenergèticanualiemissionsdeCO2associades

Amés,elprojectemuseogràficadesenvoluparapartirdelpresentprojectemuseològichadepresentarpropostapelsegüentmobiliariielementsnoexpositius:

-Senyalècticaexterior-Armariets guardarrobes-Atrezzojardineradelhall-Readaptació mobiliari recepció existent-Equipamentdesmuntablepercrearunpetitespaididàcticenl'auditori

PRESSUPOST BÀSIC DE LICITACIÓ

ElpressupostmàximdedespesaestimadaderivadadelaRedacciódelProjecteil’execuciómaterialimuntatgedelMuseogràfic,objectedelapresentcontractació,ascendeixalaquantitatde246.840,00€,IVAinclòs,ambelsegüentdesglossament:204.000,00€pressupostneti42.840€,enconcepted’im-postsobreelvalorafegit,altipusdel21%. Lesoferteseconòmiquesinclourandesglossatelpressuposttotaldel’importdelaredacciódelprojecteilasevaexecuciómaterialdelMuseogràfic,nopodentserl’importassignatal’elaboraciódelprojected’uncostsuperioral8,00%deltotaladjudicat. Elslicitadorshaurand’igualarodisminuirenlasevaofertaelpressupostdelicitació,indicantl’IVAaaplicarmitjançantpartidaindependent. L'importdelpressupostdelcontracteielspreusunitarisqueregirandurantlaredacciódelprojecte,execuciómaterialimuntatgedelMuseogràfic,seranelsqueresultindel'aprovaciódelaproposicióseleccionada. Elpressupostcomprènlatotalitatdelcontracte.Elpreuconsignatésindiscutible.

TERMINI D’EXECUCIÓ

Elterminiimprorrogabled’execuciós’exhaureixeldia15denovembrede2014

CONTINGUTS BÀSICS

Elscontingutsimaterialscientíficsquehadedesenvoluparlamuseografia,aixícomvàriespropostesderecursosexpositiusjaexistents,s'hanagrupatenelssegüentsàmbits:

Àmbit1.INTRODUCCIÓÀmbit2.COLLDENARGÓFA70MILIONSD'ANYSÀmbit3.ELSFÒSSILSDECOLLDENARGÓÀmbit4.QUÈÉSUNOU?Àmbit5.OUSIEMBRIONSDEDINOSAUREÀmbit6.NIUSICOMPORTAMENTREPRODUCTORÀmbit7.PERSPECTIVESDEFUTUR

DESENVOLUPAMENT DELS ÀMBITS EXPOSITIUS

Àmbit 1

INTRODUCCIÓ

Aquestàmbitéscomúatotselscentresiconsisteixenunaudiovisualjaexistentd'uns7minutsdeduracióqueexplicaquèésundinosaure,quanva-renviureielsambientsquehabitaven.PresentaelsjacimentsdedinosauresaCatalunyaielsmuseusicentresd'interpretaciódelprojecteTerradeDinosauresialtres. Enaquestàmbittambéessituariaunareproducciód'uncranideTyranosaurejaexistent.Totiquenoespropid'Europa,ésdegranespectacularitaticonnectaambelsvisitantsméspetitsquesónendefinitivaelsquemillorconeixenelsdinosaures.

Recursos:-Audiovisual.(audiovisualdisponible)-Projector(disponible)-ReproducciódecranideTyranosaure(Proporcionatperl’ADAU)

Projector Sony d’alta definició, on es projecta l’audiovisual

Àmbit 2

COLL DE NARGÓ FA 70 MILIONS D'ANYS

TressónelsambientsquedeformageneralistahanquedatregistratsenelssedimentsdelsjacimentscretàcicsdelPirineu:l'ambientcostaner,l'ambientfluvialil'ambientdeplanesd'inundació.AquestúltimcorresponaltrobataColldeNargó.

Lesplanesd'inundaciósónzonesàmpliesdelsrius,situadespropdeladesembocadura.Aquestesplanespatieninundacionsperiòdiquesdebaixaenergiaalternadespercreixementdesolsambvegetació. Enaquestcontext,elsdinosauressauròpodestrobavenlescondicionsadequadesperdipositarelsseusous. Elregistrefòssilensdemostraqueaquestapresènciavatenirllocentrefa71ifa68milionsd'anysdeformacontinuada,esadir,durantlapartfinaldelCretacisuperior,anomenatlímitK-T.

Recursos:-Reconstrucciódel’ambientdenidificaciódeColldeNargó,ambunsauròpodeuncophadeixatelsousalniu.Esproposalarealitzaciód’undioramaambuncorporidesauròpodeamidareal,aixícomunamodelitzaciód’unniudesauròpodesidelesespèciesvegetals(Perproduir).-Videojoc“Aventuragràfica”:consisteixenunvideojocambientatenelcretacisuperiorque,ambunjoy-stickdecomandament,elvisitantpotbuscarelsdinosauresqueestrobenenlesplanesd’inundació(demomentestàpreparatperl’ambientcostaneris’hipodentrobarhadrosaures,sauròpodes,teròpodesitambépterosauresicocodrils).(Produccióbàsicaques’hadeampliarimillorar).

Reconstrucció del paisatge cretaci feta per Oscar Sanisidro com a base del paisatge del diorama proposat a l’àmbit 2.

Àmbit 3

ELS FÒSSILS DE COLL DE NARGÓ

3.1 HISTÒRIA DE LES TROBALLES

ElsjacimentsdeColldeNargósónconegutsdesdefinalsdelsanys70,quaninvestigadorsdelesuniversitatsdeBonniGöttingenutilitzenunbonnú-merodemostresd’ousdedinosauredeColldeNargóperavaluarlahipòtesisdeldeclinidelsdinosauresapartirdelespatologiesdelsous.

20anysdesprés,unnouequipderecercadelaUniversitattornaaprospectarelterritori,peròamblalleidepatrimonivigent,esrequisenelsmaterialsexca-vats,aixícomlesmostresqueutilitzaelDr.Peitzperferlasevatesidoctoral. Aquestaactuacióderecuperaciód’unmaterialambtantvalor,espotconsiderarl’inicid’unanovaetapad’estudidelsjacimentsdeNargó,encapçaladaperpaleontòlegsdel’InstitutCatalàdePaleontologiaigeòlegsdelaUniversitatdeBarcelona.

Recursos:-FotografiesdelstreballsderecuperaciódelmaterialexcavatpermembresdelaUniversitat.(Proporcionadesperl’ICPihemeroteques)-NiurestauratiexcavatpermembresdelaUniversitat.(Còpiadelniuproporcionadaperl’ICP)-Mostresd’ousinclosesenresinapreparadesperferlàminesprimes.(proporcionadesperl’ICP).

Motlle del niu d’ous de dinosaure excavat per la Universitat de Bonn

3.2 PROSPECCIONS DEL GRUP ADAU

L'associacióAmicsdelsdinosauresdel'AltUrgell(ADAU)ésunainstituciófundadaal’any2002perungrupdegeòlegsibiòlegsamblaintencióde:aturarl’espoliderestesdedinosaure,conèixerl’abastdelsjacimentsdeColldeNargó,conservar, estudiar i divulgar el patrimoni paleontològic de la comarca, sensibilit-zariimplicaralapoblacióenladefensadelpatrimoni. Durantlesprospeccionsqueportenallocelsseusmembres(2002,2003i2004)localitzenmésde1000puntsambclosques,ousopostes,20puntsambrestesd’ossosi3possiblespetjadesdedinosaure.

Recursos:-Fotografies,llibretesdecampialtresdocumentsdelgrupADAUqueper-metinexplicarlesprospeccionsquerealitzaaquestaassociació.(Proporcio-natperl’ADAU)-Closquesd’oustalcomestrobenalcamp.(modeladisposiciódelamu-seïtzació)

3.3 CAMPANYA D’EXCAVACIONS 2005

Davantlariquesafossilíferadelazonaesdecideixferunaexcavaciópro-gramadal’any2005.ComptaamblaparticipaciódelsmembresdelgrupADAU,l’equipdel’ICPiunbonnombred’estudiantsdeGeologiaiPaleontologia. Enaquestaexcavacióesvarendescobrirungrapatdepostesd’ousiesvaferunacartografiaacuradaenlaqueesvautilitzarunaestaciótotaltopogràficaquevapermetreressituarelsousexcavatsenlasevaposicióoriginal.

Recursos:-Fotografiesdelacampanya.(Proporcionatperl’ICP)(ANNEX3)-Modeltridimensionaldelespostesd’ousenrelacióalsnivellsestratigrà-fics,onespotapreciarlamorfologiadelsniusilasituaciódelesdiversespostesenunaàreadeterminada.(Aproduirapartirdelesinformacionsproporcionadesperl’ICP).-Modelfotogràmeticsdeniusdedinosaures.Aquestsmodelspodenservisualitzatsen3D(Aproduirapartirdelainformacionsproporcionadesperl’ICP)

Reconstrucció d’un niu com es troba al camp

Models tridimensionals que descriuen la morfologia i posició dels ous en les postes de sauròpodes de coll de Nargó.

3.4 EL NIU MÉS GRAN D’EUROPA

Durantlacampanyadel’any2005esvadescobrirunaacumulaciód’ousquenoesvaextreureenaquellmoment.Encampanyesposteriorsesvarencomptabilitzarmésdevintousenaquellaagrupacióiesvadecidirferl’extracciódetotalaposta.L’extraccióesvaferdurantduescampanyesiesvaferambl’ajutdecimentexpansiu.Aquesttipusd’ex-tracciódefòssilsvoluminososambcimentexpansius’hafetprimercopiambunsresultatsmagnífics.

Recursos-Reportatgefotogràficdelprocésd’extracciódela“mòmia”ambels28ousdedinosaurejuntambexplicaciódeladificultatd’extreureunblocdepedrad’unatonasensemalmetreelsousdedinosaure.(Proporcionatperl’ICP)-Postarestaurada,elmajorniudedinosaured’Europa.(Alesinstal·lacions)-Procésd’extracciódelamòmia:jocdecomesvaextreurelamòmiaenelqueelvisitanthad’anarposantenordretotsels

Posta original del Pinyes

Àmbit 4

QUÈ ÉS UN OU? (un invent rodó)

Aquestàmbitescentraenferunrepàsteòricrespecteelsousamniotes(ambclosca)comamitjadedesenvolupamentdel’embrióidelaimportànciaquehatingutenlaevoluciódelavida. Esproposadesenvoluparenformadevitrinamuralenl'espaioposatal'àmbit3(veureplànol).

4.1TEXTINTRODUCTORI L’assentamentdelavidadesdelmediaquàticalterrestreesdonagràciesal’apariciódel’ouamniota.Finsaquellmoment,totiquealgunsvertebrats

jahavienconqueritelmediterrestre,lapostad’ousnecessitavasempredelapresènciad’aiguaperòl’apariciódel’ouambestructuraprotectoraialimentperl’embrióincorporatvaferqueesdonésunaindependènciamoltgrandel’aigua,almenyspelfaal’aspectereproductiu.

Recursos:-Reproducciód'unsquantsousdediferentsespèciesactualsiextingides.(Perproduir)

4.2 La conquesta de la terra

Finsfauns450milionsd’anys(finalsdel’Ordovicià)lavidaalaterras’haviadesenvolupatexclusivamentdinsdel’aigua.Elsindicisfòssilsindiquenqueplantessemblantsalesmolseshaurienestatlesprimeresencolonitzarelmediterrestre.Poctempsdesprés,geològicamentparlant,sobreel430milionsd’anys,elsprimersanimals(miriàpodes,aràcnidsicrustacis)varenseguirelcamídelesprimeresplantes.Elseuexosqueletelshidonavaavantatgesobrealtresanimalsdecostoucomelsanèl·lids.DurantelDevoniàMitjàesvarendesenvoluparelboscosgràciesalesinnovacionsmorfològiquesquevarendesen-voluparlesplantes(tigesgruixudes,sabadelxilemaidelfloema,apariciódelafusta.

Recursos:-Il·lustracionsdereconstruccionspaisatgístiquesdel’Ordovicia,SiluriàiDevonia:colonitzaciódelaterraperlesplantes,evoluciódelsvegetalsalaterra(per produir)

4.3 L’evolució dels vertebrats a l’aigua

Labasedel’evoluciódelstetràpodesestrobaal’aiguaonapareixenelselementsmésdistintiusdelstetràpodes:columnavertebral,mandíbulesiextremitats.Ungrupdepeixos,elsosteïctis(“peixosambossos”),apareixenfauns420milionsd’anysisónlabasedelalíniaevolutivacapelsvertebratsqueassoliranlaterra.Latransiciódelspeixoscapaformestretàpodesesdonafauns380milionsiconsisteixenlasubstituciódelarespiracióbranquialperlapul-monarienlatransformaciódelesaletesenbraçosicames.

Recursos:-ReconstruccionstridimensionalsdeEusthernopteron,ElginerpetoniAcanthostega.(Perproduir)

4.4 El pas de l’aigua a la terra: avantatges e inconvenients

Totiquelaconcentraciód’oxigenal’aireesunes20vegadesmésgranqueal’aigua,aterrafermaesdonaungranproblemadedeshidratacióitambédedesplaçamentjaquel’aireesmoltmenysviscósidensquel’aigua.Peraixòelsanimalsaquàticsquevancolonitzarlaterravanhaverdedesenvoluparlesestructuresanatòmiquesnecessàriesperpoder-s’hidesplaçar.Elsprimerstetràpodesquecolonitzenlaterrasónamfibis,quehansolucionatelproblemaderespiracióidesplaçament,peròelpasdefinitiuesdonaquanhihaindependènciadel’aiguaperlareproducció.

Recursos:-Il·lustracionsipecestridimensionalsquemostrinlasíntesievoluciópeixos-amfibis-rèptils,apariciód’extremitatsiestructurespelvianespercaminarsobreterraferma.(Perproduir)

Innovacions anatòmiques entre peixos i primers amfibis. A la dreta, reconstrucció dels primers amfibis que conquereixen la terra.

4.5 L’OU AMNIOTA, QUÈ ÉS?

Elsousamniotesescaracteritzenperlapresènciad’unacloscaduraqueaïllal’interiordel’exterior.Alseuinteriorhihaquatresacsmembranosos:elsacvitel·li(substànciadereservaquealimentaràl’embrióalllargdelseudesenvolupament),l’amnios,l’al·lantoideielcòrion. Elamniosésunsacpledefluidsquepermetquel’embrióflotiielprotegeixdelscops.L’al·lantoidesrecullelsproductesderebuigdelmetabolismeielcòrionéslamembranamésexternaqueprotegeixiembol-callalarestadesistemaembrionari.Embolcallantaquestesestructuresestrobalacloscaquepottenirdiversosgrausdeduresa.

Recursos:-modeltridimensionald’ouamniota

Model ou amniota

4.6 Canvis en la reproducció

Adiferènciadelquepassaambelsvertebratsqueposenousnoamniotes(peixosiamfibis)onlafecundacióésexterna,aralafecundacióhadeserinterna,doncsl’ous’hadefecundarabansnoesformilacloscadurantelpasperl’ovi-ductequeésonesformalaclosca.Aixídoncs,lacloscad’ouvaserelculpabledelacòpulaperpartdelsvertebrats.

Recursos:-Diferènciesentrelareproducciód’unamfibiunrèptil.(Perproduir)

Reproducció en amfibis i rèptils

4.7 LA CLOSCA, UN SENYAL D’IDENTITAT

Totiquetothomreconeixemunouperlasevaaparençaexterna,elveritablesenyald’identitatd’unouésl’estructuradelaclosca.

Recursos:

-Estructuramicroscòpiad’unacloscad’ou.Lamorfologiadel’estructuradelacloscaes100%funcional,donantrigidesaiproteccióal’embrióalhoraquepermetl’intercanvidegasosentrel’interioril’exterior.(producciód’unmodeltridimensionalquepermetilacomprensiód’aquestaestructura)-Modelstridimensionalsdelstipusbàsicsd’estructuramicroscòpiad’ousderèptilsiocells.-Il·lustraciódelfuncionamentd’unou,entradad’oxigenisortidadegasospelsporusmicroscòpicsdel’ou.Reducciódelsacvitel·líidelacàmerad’aire.

Esquerre: estructura de la closca d’un ou de dinosaure vista al microscopi electrònic. Dreta: cada grup de vertebrats té una estructura de closca característica que serveix per identificar el productor.

4.9 La closca com a font de calci per l’embrió

Unaaltredelesinnovacionsqueaportal’ouamniotaésquel’embrióaprofitaelcalcidelacloscail’incorporaaseuesquelet.Elcalciperformarl’ouestrobaal’organismedelamareipassadelsossosalacloscadel’ou.Durantlaformaciódel’embrió,aquesttornaaseraprofitatperdesenvoluparl’esqueletdel’embrió

Recursos:-audiovisualsobrelaformaciódel’oual’interiord’unocellactual,evoluciódel’embriódesdelesfasesinicialsiaprofitamentdelcalcidelacloscaperl’esqueletdel’embrió.(Perproduir)

Àmbit 5

OUS I EMBRIONS DE DINOSAURE

5.1 OUS I EMBRIONS DE DINOSAURE EN EL MÓN

Elsprimersindicisd’ousdedinosaureelsvatrobarJean-JacquesPouech,el1853,alaregiófrancesadeMasd’Azil.Pouechvarecollirdiversosfrag-mentscorbatsambunaestructurainternafibrosaiexternagranulada.Inicialment,Pouecharribàalaconclusióqueelsfragmentscorresponienapartdelacloscad'algungranoud'unvolumquatrevegadessuperioraldelsousd'estruç. DesdelsestamentscientíficsdeParis,elsfragmentsesvaninterpretarcomrestesdecutículadecrustacisoplaquesòssiesd'armadillo,finsarribaral'extremqueelmateixdescobridorvadubtardelasevaatribucióoriginal.Nomésunestudiposteriordelacol·lecciódelpaleontòleg,realitzatmésdecentanysdesprésdelasevamort,vapermetrecomprovarqueJean-JaquesPouechteniaraó. Noobstant,laglòriacientíficadeldescobrimentiidentificaciód'ousdedinosaurerecausobreelgeòlegmarsellèsPhilippeMateron,queel1870vademostrarl'autènticanaturalesadinosaurianainequívocadefragmentsdecloscasimilarsalsdescobertsalaProvençafrancesagairebévintanysabans. Durantelsanys20delsegleXX,unaexpediciód’investigadorsdelMuseuAmèricad’HistòriaNaturalaMongòliavapopularitzarelsprimersniusdedinosaure.RoyAndrewChapman,l’any1923,vadesenterrarunniud’oviraptoraldesertdelGobi.

Recursos:-Fotografiesdeljacimentsmésimportantsd'arreudelmónambbreuexplicació.(Perproduirapartirlainformacióproporcionadaperl’ICP)

-Mapamundialamblocalitzaciód'aquestsjaciments.(Perproduirapartirlainformacióproporcionadaperl’ICP)-Motllesd’ousdedinosaured’arreudelmón,còpiaousteròpode,còpiaoushadrosaure,còpiaouscertòpsids.(Peradquirir).

5.2 OUS I EMBRIONS DE DINOSAURE EN LA PENÍNSULA IBÈRICA

AlaPenínsulaIbèricaelprimerdescobrimentvasortiralalluml’any1958quanAlbertF.deLapparent,vapublicarlatroballad’ousdedinosaureaBas-turs,Lleida.Enaquellmoment,elsousdedinosaureencaraerenpoccomunsil’investigadorvaconsiderarqueeldescobrimentdeBasturseraeltercermésimportantpelnombred’ousieldesèperordrededescobriment. Desd’aquellmomentessucceeixenelsdescobrimentsdeniusdedinosaureiembrionsatotelmon,entreelsquedestaquenelsdeMaisauraaTwoMedicineFormation(AmèricadelNord)oDevilsCoulee(Canadà),deSauròpodeaAucaMahuevo(Argentina)odeCeratòpsidsalaXina.Pelquefaacasanostra,diversosinvestigadorseuropeusvanfentnovestroballesaFumanya(Aepler,1969)oColldeNargó(Erben,1979),treballsqueescon-tinuenenelsegleXXI,detalmaneraqueelPre-pirineuhaesdevingutelprincipalfocusd’estudid’ousdedinosauredelCretaciaEuropa.

Recursos:-MapaambelsjacimentsambousdedinosaureaCatalunya.(Perproduirapartirdelainformacióproporcionadaperl’ICP)-Tipusd’ousdedinosauretrobats(Megaloolithus, Cairanoolithus, Spheroolithus, Elongatoolithus, Pseudogeckoolithus, Sarkofa) i relació amb el possible productor.-Esqueletsoreproduccionsdetitanosaure,velociraptorí,lambeosaure,nodosaure,grupsdedinosauresquehandeixatousaCatalunya(perproduir)

5.3 OUS I NIUS DE COLL DE NARGÓ

Lesclosquesd’ou,elsoussencersitambélesagrupacionsd’ous(opostes)queenalgunscasosespodenconsiderarautènticsnius,proporcionenindi-cisdelcomportamentnidificadordelsdinosaures. Elsdarrersestudiscientíficsensparlende,almenys,dequatretipusdecloscad’oudedinosaurediferentstrobatsaColldeNargó:Megaloolithus siru-guei, M. aureliensis, M.cf.baghensis i Cairanoolithuscf.roussetensis.L’únicaformadesaberquindinosaurehapostundeterminattipusd’ouéstrobar-hiunembrióassociatenund’ell.Latroballad’embrionsdedinosauresésunfetrealmentpocfreqüent,finsalpuntqueaEuropanomésse’nhantrobatunparell.NiaColldeNargóniaCatalunyas’hihatrobatcapembrió,aixíqueapartird’altresllocsdelmononsisen’hantrobatpodemferunaclaraassociacióentreeltipusd’ouielgrupdedinosauresqueelposava. Elsousmegaloolítidsques’hantrobataNargóelshaurienpostelsdinosauressauròpodes,apartirded’embrionstrobatsaAméricadelSudoalaÍndia

dinsd’ousmegaloolítids. Peraltrabanda,elfetdetrobarousdeformacontínuaengairebétotselsestratsdelasèriegeològicaensparlad’unarecurrènciaconstantdelsdino-sauressauròpodesaaquestsllocperposarelsseusous.Quanund’aquestsestratsensmostraunagransuperfícietambéconstatemquehihanmoltespostesiniusatocarelsunsdelsaltres.Enaquestcas,aquestsindicisensparlendelagrandensitatdemaresponedoresenaquestsllocsprivilegiats. Elfetd’havertrobatmésd’unaagrupacióambmésde25ousenunmateixjaciment,queaméssegueixenunapautadedistribuciósimilar,hapermèsalsinvestigadorsestablirunahipòtesissobrelamaneraenquèelssauròpodesfeienelseuniu.

Recursos:-taulaexplicativadel’extensiótemporaldelssedimentsques’hadipositataColldeNargó,quevadesd’uns70milionsd’anysfinspocabansdel’extinciódelsdinosaures,fa66milionsd’anys.Espotferunacolumnaestratigràficaquepermetiapreciarqueestrobenrestesd’ousdedinosaured’unaformacontinuadaenaquestperíodedetemps-NiusiousextretsacolldeNargó(oussencers,niusrestaurats,totpecesoriginals).

Alguns dels ous i nius disponibles per exposar al centre dinosfera

Àmbit 6

NIUS I COMPORTAMENT REPRODUCTOR

Apartirdelestroballesdeniusd’ousMegaloolitidsdeColldeNargóitambéd’altresjacimentsarreudelPirineuambouspodemrespondreaaquestespreguntes:

6.1 COM TREBALLEN ELS PALEONTÒLEGS?

Particularitatsdel’excavaciód’ousdedinosaureenfrontal’excavaciód’ossosiestudidepetjades.

Recurs:-L’úsdecimentexpansiucomaeinaperextreurelaniuadamésgrand’Europa.Comfuncionaelcimentexpansiuiquinshanestatelpassosques’hafetperextreurelamòmia.Esproposalarealitzaciód’unelementinteractiuambtotsdelprocésdeprospecció,excavacióiextracciódelamòmiadePinyesielvisitanthad’ordenar,deformacorrectetotelprocés.

6.2 QUINA VISIÓ TENIM DELS SAURÒPODES?

Recurs:-audiovisualemèsperTV3dinsdelcapítolde“SotaTerra”dedicatalesexcavacionspaleontològiques.Apartirdelsossosexcavatsenunjacimentesfalareconstrucciódel’esqueletidelseuaspecteextern,elmovimentdelsauròpodeesfafentcoincidirlessevespassesamblesmarquesquehandeixateneljacimentdeFumanya,finalmentaquestsauròpodeconstrueixelniuideixaelsousadinsseguintlahipòtesisdelsinvestigadors.1minut,09segons

6.3 QUE SABEM DE LA REPRODUCCIÓ DELS DINOSAURES?

Comparativaentreelprocésqueesdonaendinosaures,cocodrilsiocells,perveurel’evolucióentreaquestsgrups.S'utilitzaràelsistemadevitrinamuralcomenl'àmbit4

-Quetotsposavenous.

-Algunsdinosaures(petitsteròpodes)podienposardosousalmateixtemps,cosaqueindicariaunapostadeltipusocell.Elsocellsactualsponenelsousamesuraqueesvanfent(demitjana,unaldia),entantqueelscocodrilstenentotselsousalcosifanlapostadecop.Semblaqueelsdinosauresmésgrantambéhaurienposattotalapostadecop,retenintelsousadinsdelcoscomfanelscocodrils.-Queerenunsousdecloscadurafetaambcristallsdecalcita.-Queelsembrionsaprofitavenelcalcidelacloscapelseuesquelet.-Lamidadel’ouenrelacióalcosdelproductorésvariable:elsocellsponenunous,enrelacióalamidadelcos,mésgransqueelsrèptils.Elsgransdino-sauresposenunsouscomparativamentméspetitsalqueespodriaesperarperlasevamida.- Alguns dinosaures incubaven els seus ous (alguns teròpodes) i altres els enterraven (alguns sauròpodes)-Semblaquelamajorpartdelescriesdeixavenelniutanbonpuntcomsortiendel’ou.

6.4 COSES QUE VOLEM SABER DE LA REPRODUCCIÓ DELS DINOSAURES

Aquestsubàmbitcompartiriavitrinamuralambelssubàmbit6.3

-Latemperaturadelniudeterminavaelsexedelescriescompassaambcocodrilsitortuguesoestavafixatgenèticamentcomenelsocells?-Elsparescuidavenelsniusdurantlapostacomelsocellsicocodrils?

AMBIT 7- PERSPECTIVES DE FUTUR

TotiqueelsfòssilsdeColldeNargóenshanobertlaportaaconèixerpartdelamaternitatdelssauròpodes,encaraquedenmoltespreguntesperferielspaleontòlegsialtresinvestigadorshiestantreballantdeformaintensa.Actualmenthihauntreballencurspersaberdequinaalçadapodencaureelsoussensetrencar-seitambés’estàal’esperaderestaurariidentificarelpetitesquelettrobatenlazonadenidificaciódel“MiradordelCretaci” Anàlisisd’ElementsFinitsenousdedinosaure.Investigadorsdel’ICPilaUPCestanparametritzantunmodeld’oudedinosaureapartirdelsousdegallinaiestruçpertald’avaluarquinaserial’alçadamàximadecaigudad’unousdedinosauresensequeestrenqués.Aquestaalçadatemoltaimportànciaal’horadeferelsestudispaleobiològicsibiomecànicsdecoms’haviad’ajupirundinosaureperpondreELSOUS

Recursos:-Pel·lículesaltavelocitatcaigudad’ousdegallina.-Modeltridimensionald’oudedinosaureicàlculdetrencamentdel’ou.

Quiesvoliamenjarlescriesdelsdinosaures?

Unesqueletencarad’unaespècieencaranoidentificadaesvatrobarassociadaaclosquesd’ouenunasuperfícieambdiversosniusdesauròpode.Uncopestiguirestaurat,aquestesquelets’had’incloureal’exposició.

Recursos:-Fotografiesdelprocésderecuperaciódel’esquelet.-Espaiperincloure,enunfuturl’esqueletrestauratiunareproduccióenvida.

7.1 EL MÓN DESPRÉS DELS DINOSAURES

Al’AltUrgellhihaaltresjacimentspaleontològics,entreelsquecaldestacaralgunsdemamífers.Enconcret,alvoltantdelaSeud’Urgells’hantrobatdiversosjacimentsd’edatMiocena,enplenaevoluciódelesfaunesdemamíferscapalesformesactuals.Und’aquestsjacimentséselquevatrobarelDr.Duróafinalsdelsanys40,onvarecuperarunconjuntd’ossosdemamífersques’exposenalMuseu.Gairebé60anysdespréselseufill,JosepDuró,descobreixaquestacol·leccióiesposaencontacteambelgrupADAUpergestionarladonaciódelsfòssils.Finalments’arribaaunacordambl’InstitutCatalàdePaleonto-logiapercedirlacol·leccióaaquestainstitucióiquepartdelsfòssilspuguinestarexposatsal’espaiDinosfera.

Recursos:-fòssilsdemamífersdelacol·leccióduró

VALORACIÓ DELS ASPECTES MUSEOGRÀFICS

Esvaloraràmoltpositivamentelssegüentsparàmetres:-Lesil.lustracionsi/ofotografiesdegranformat,envolventsd’espais(deparets,degransvitrines,..)querecreinpaisatges,vegetacióiambientsd’aquellaèpoca.-Lesreproduccionesdedinosauresialtreselementsaescalarealquegenerinespectacularitatsensedetrimentdelrigorcientífic.-Lainteractivitat.-Lasimplicitatdemantenimentdelamuseografia.

-Laquantitatiubicacióderegistresperaccediral’interiordelmobiliariexpositiuifacilitilaneteja,recanviimantenimentgeneral.

BIBLIOGRAFIA CIENTÍFICA RECOMANADA

Galobart,À.2007.Importanciadelregistroespañoldehuevosdedinosaurio.pp.98-119in(JoséLuísSanz,ed.)“LosdinosauriosenelsigloXXI,Nuevasrespuestasalinagotableenigmadelosdinosaurios”ColecciónMetatemas,TusquetsEditores,99.Barcelona.

Isles,T.E.2009.Thesocio-sexualbehaviourofextantarchosaurus:implicationsforunderstandingdinosaurebehaviour.HistoricalBiology,21(3-4):139-214.

Marmi,J.2013.Unpasseigperlahistòriadelabiosfera.InstitutCatalàdePaleontologia:249pp.SellésA.G.,Bravo,A.M.,Delclòs,X.,Colombo,F.,Martí,X.,Ortega-Blanco,J.,Parellada,C.,&Galobart,À.2013.DinosaureggsintheUpperCretaceousof

ColldeNargóarea,LleidaProvince,south-centralPyrenees,Spain:Oodiversity,biostratigraphyandtheirimplications.CretaceousResearch40:10-20.Sellés,A.G.,Vila,B.,Galobart,A.2014.DiversityoftheropodootaxaanditsimplicationsforthelatestCretaceousdinosaurturnoverinsouthwesternEu-

rope.CretaceousResearch49:45-54Sellés,A.G.,Via,B.,Galobart,À.2014.Spheroolithus europaeus,oosp.nov.(lateMaastrichtian,Catalonia),theyoungestoologicalrecordofhadrosauroids

inEurasia,JournalofVertebratePaleontology,34:3,725-729,DOI:10.1080/02724634.2013.819360Vila,B.,Galobart,À.,Oms,O.,Poza,B.&Bravo,A.M.2010.AssessingthenestingstrategiesofthelateCretaceousdinosaurs:3D-Clutchgeometryfroma

newmegaloolithideggsite.Lethaia,43:197-208.Vila,B.,Jackson,F.,&Galobart,À.2010.FirstdataondinosaureggsandclutchesfromPinyeslocality(UpperCretaceous,SouthernPyrenees).Ameghinia-

na,47(1):79-87.Vila,B.,Jackson,F.,Fortuny,J.,Sellés,A.G.&Galobart,À.2010.3-DModellingofMegaloolithidClutches:InsightsaboutNestConstructionandDinosaur

Behaviour.PLoSONE5(5):e10362.DOI:10.1371/journal.pone.0010362.

ANNEX 1: PLÀNOL GENERAL EDIFICI DINOSFERA

ANNEX 2: PLANOLS PROPOSTA MUSEOLÒGICA

Àmbit 1 INTRODUCCIÓ

Projecció audiovisual

Crani Tyranosaure

Equipament mobiliari desmuntable per crear un petit espai didàctic


Àmbit 2 COLL DE NARGÓ FA 70 MILIONS D’ANYS

- Reconstrucció de l’ambient de nidificació de Coll de Nargó

- Videojoc “Aventura gràfica”


Àmbit 3 ELS FÒSSILS DE COLL DE NARGÓ

- 3.1 Història de les troballes

- 3.2 Prospeccions del grup ADAU

- 3.3 Campanya d’excavacions 2005

- 3.4 El niu més gran d’Europa


Àmbit 4 QUÈ ÉS UN OU? (un invent rodó)

- 4.1 Text introductori- 4.2 La conquesta de la terra- 4.3 L’evolució dels vertebrats a l’aigua- 4.4 El pas de l’aigua a la terra- 4.5 L’ou amniota, què és- 4.6 Canvis en la reproducció- 4.7 La closca, una senyal d’identitat- 4.8 La closca com a font de calci per l’embrió


Àmbit 5 OUS I EMBRIONS DE DINOSAURE

- 5.1 Ous i embrions de dinosaures en el món

- 5.2 Ous i embrions de dinosaure en la Península Ibérica

- 5.3 Ous i nius de Coll de Nargó


Àmbit 6 NIUS I COMPORTAMENT REPRODUCTOR

- 6.1 Com treballen els paleontòlegs

- 6.2 Quina visió tenim dels sauròpodes?

- 6.3 Què sabem de la reproducció dels dinosaures?

- 6.4 Coses que volem saber de la reproducció dels dinosaures


Àmbit 7 PERSPECTIVES DE FUTUR

- 7.1 El món després dels dinosaures


ANNEX 3: RECURSOS ÀMBIT 3.3

ANNEX 4: FÒSSILS DISPONIBLES PER EXPOSAR

projecte museolÒgic del centre paleoambiental dinosfera de ... · -planell de distribució dels...

Documents