PAC 3 LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA. GRUP 5

Fèlix Clemente CaveroIsmael Fernàndez i TolósLourdes Gràcia BenabarreSílvia Panisello Cabrera

TÍTOL DE LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA:

NOTÍCIES DEL M N

JUSTIFICACIÓ

Notícies del món és una seqüència didàctica adreçada a l’alumnat de 3r

d’ESO d’un institut de secundària del barri del Raval de Barcelona que compta amb un

gran nombre d’alumnes d’origen immigrat que ja fa temps que estan escolaritzats a

Catalunya. Malgrat que la majoria d’aquest alumnat prové d’escoles de primària

adscrites a aquest institut els alumnes tenen un nivell força baix de llengua catalana,

perquè en general utilitzen les seves llengües maternes fora de l’àmbit de l’aula i

tendeixen a relacionar-se entre membres de la mateixa nacionalitat, mostrant poc

interès per les cultures dels seus companys i sobretot per la catalana, ja que la llengua

vehicular fora de l’aula acostuma a ser el castellà. L’origen de l’alumnat és divers:

pakistanesos, marroquins i xinesos que ja tenen el castellà com a llengua d’us i també

alumnes usuaris d’alguna altra llengua romànica: romanès, francès i italià, en algun cas,

que no presenten tantes dificultats a l’hora d’expressar.-se en català i finalment el centre

compta amb un nombre considerable d’alumnes castellanoparlants.

Així, el professorat de llengua catalana de l’institut ha decidit realitzar una seqüència

didàctica que tingui com a objectiu despertar l’interès i les ganes de conèixer dels

alumnes vers les cultures que tenen a prop i amb les quals han de conviure diàriament

però fer-ho en la llengua del país on viuen i on molts d’ells han nascut perquè el català

actuï com a nexe cohesionador per tal de millorar seves competències lingüístiques

escrites i orals. A més, vist el baix nivell de competència en les TIC d’aquests alumnes,

malgrat que formen part del projecte del Departament d’Educació Educat 1x1 des de fa

dos cursos, s’ha decidit incidir en la pràctica de les noves tecnologies.

Per tot això s’ha decidit que els alumnes aprendran a elaborar notícies periodístiques

d’àmbit internacional i de Catalunya que donin a conèixer als seus companys d’aula la

situació social, cultural i política de llurs països d’origen i se cenyiran a la redacció

d’articles argumentatius i explicatius que penjaran en un bloc que farà les funcions d’un

senzill diari digital.

OBJECTIUS

Objectius relacionats amb la cohesió social i l’arrelament a la llengua

d’acollida

• Treballar per tal que l’alumnat s’adoni que la diversitat lingüística que hi ha a

l’aula és un fet enriquidor i que la realitat multicultural en què viuen els alumnes

és un fet global que es viu arreu del món.

• Presentar el català com a vincle cohesionador d’aquesta diversitat lingüística i

com a símbol d’arrelament al país on viuen.

• Adquirir les habilitats comunicatius necessàries per relacionar-se i expressar-se,

sobretot per escrit, en llengua catalana.

Objectius relacionats amb l’ús de la llengua oral i escrita

• Identificar textos explicatius i textos argumentatius i els elements que els

caracteritzen.

• Entendre textos explicatius i argumentatius com els que apareixen en els mitjans

de comunicació.

• Aprendre a redactar textos explicatius i textos argumentatius

• Organitzar idees i arguments de manera constant, coherent i lògica.

• Distingir els diferents elements de la notícia: titular, entradeta, sumaris...

• Analitzar l’estructura bàsica de la notícia periodística: què, qui, quan, on, com...

Objectius relacionats amb l’ús de les TIC

• Participar activament i reflexivament en interaccions i escrites per a

l’aprenentatge i per a les relacions socials, dins i fora de l’aula, i amb l’ús de les

TIC.

• Observar alguns diaris a Internet

• Interactuar amb la xarxa per obtenir informació concreta

• Participar en un bloc especialment dissenyat per aquesta seqüència penjant-hi les

notícies i participar-hi editant entrades i fent comentaris.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

• Competència d'aprendre a aprendre

• Competència comunicativa lingüística

• Competència metodològica en el tractament de la informació i competència digital

• Competència en autonomia i iniciativa personal

• Competència social i ciutadana

• Competència artística i cultural

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Conèixer les característiques estructurals i gramaticals per produir textos

argumentatius i explicatius

• Comprendre i interpretar de forma crítica textos escrits procedents dels mitjans de

comunicació

• Saber navegar per Internet per buscar informació

• Saber entrar en un bloc, penjar les entrades i fer comentaris

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

• Actitud participativa a classe

• Penjar al bloc una notícia relacionada amb l’actualitat

• política, social o cultural del país d’origen d’un

• company de classe.

• Penjar al bloc una notícia d’opinió

• Fer comentaris a les notícies de com a mínim dos companys

• Participar en el debat: ús del català 10%, respecte torn de paraula i participació

10%, argumentació i opinió 5%

CONTINGUTS

• La diversitat lingüística com a un fet enriquidor i com a font de coneixement.

• La diversitat lingüística present a l’aula.

• La llengua com a tret identitari individual i col·lectiu.

• L’ús de les llengües al centre.

• Participació activa en les activitats de treball col·laboratiu.

• Interès i preocupació per l’aprenentatge i la millora en les habilitats orals, escrites

i interactives.

• Les habilitats comunicatives bàsiques orals, interactives i escrites.

• Lèxic i verbs relacionats amb els continguts temàtics.

• Estructures lingüístiques bàsiques per a les situacions comunicatives

• La situació social, política i cultural dels països d’origen dels companys de la

classe a través de la lectura i la elaboració d’articles periodístics

PROGRAMACIÓ DE LA SEQÜÈNCIA

Qüestions prèvies:

Tria i selecció d’un tema: a través de la connexió a Internet i l’ús d’eines ofimàtiques, els

aprenents cerquen notícies sobre el seu país d’origen i n’escullen un tema amb un

mínim de quatre articles —o ítems— representatius.

Els tipus de text que volem treballar a la seqüència són:

• El text narratiu no literari: com ara una presentació periodística dels fets o

esdeveniments posant atenció a com es presenten els protagonistes, el marc i la

ubicació i quin és el paper del narrador.

• El text argumentatiu: a mode d’article d’opinió, com ara l’argumentació política o

de temes socials, crítica literària, musical, teatral, de cinema, etc.; és una part

fonamental que puguin establir la diferència entre periodisme informatiu i

periodisme interpretatiu —textos 1 i 2.

• El text descriptiu dels fets o fenòmens culturals o el retrat d’una personalitat,

d’un lloc, o d’un grup genèric o arquetípic.

• El text expositiu a mode d’article de divulgació: els articles de divulgació neixen

de la narració d’un fet però ens provoquen una pregunta clau a partir de la qual

s’exposen els motius.

D’aquesta manera els alumnes treballen les quatre tipologies textuals més presents en

el discurs periodístic i en produeixen, en principi, dos: l’argumentatiu i el narratiu. No

tractem altres dues tipologies textuals, encara que podem incloure-ho en les

explicacions, d’una banda la conversa: entrevistes, debats, diàlegs virtuals i, d’una altra

banda la publicitat cultural i comercial. No ho fem perquè tractant-se de tipologies

textuals més sofisticades són susceptibles de ser tractats en una seqüència

diferenciada.

Cada grup estarà format per alumnes de la mateixa

nacionalitat, els grups podran ser de dos o tres membres.

Han d’escollir un tema, pactant-lo, i escollir els articles dels

quals en faran l’anàlisi, pot ser una entrevista o qualsevol

tipus d’article en text o en vídeo. Hauran de seleccionar i

analitzar un mínim de quatre ítems per tal de presentar el

tema a la classe amb un text narratiu de creació pròpia a

mode de presentació periodística.

Primera sessió:

Es presenta la seqüència i s’explica què faran els aprenents i quines pautes donarà el

docent, es conformen els grups i se’ls dóna informació sobre com cercar la informació a

Internet, hem de portar material preparat al respecte amb diferents estratègies per no

perdre el temps en la navegació: on cercar vídeos, quins diaris poden consultar, quins

cercadors, quines paraules clau volem cercar, com afinar els cerques, com fer servir les

hemeroteques dels diaris, etc. Estem treballant la preparació de la recerca de la

informació i la selecció d’un tema. El tema pot ser de qualsevol àmbit: política, cultura,

esports, societat, economia, etc. Han de parlar els membres del grup i posar-se d’acord

sobre quin tema relatiu al seu país d’origen volen tractar —han de tenir present que ho

han de presentar al grup, quin aspecte volen destacar ells sobre el seu país, la seva

cultura—; han de posar-se d’acord, també sobre on cercaran la informació a Internet i en

quin ordre tenen pensat buscar-la. Per fer-ho poden anar fent consultes puntuals a

l’ordinador, vigilant de no perdre el temps. Al final de la sessió han de preparar un

document escrit on expliquin la seva estratègia, és a dir: en quin tema es centraran i a

on intentaran cercar la informació.

Segona sessió:

Executen el pla de recerca de la sessió anterior. Cercant a través d’Internet, han de

seleccionar els quatre ítems sobre els quals treballaran —poden ser més si ho volen

ells. Abans han rebut documentació i explicació sobre les tipologies textuals que han de

cercar. Han de fer una breu descripció de cada ítem a mode de fitxa: quin tipus de text

és, quines característiques observen en el text que els ha fet classificar-lo, quines dades

fonamentals ens transmet. En els quatre —o més— ítems hi ha d’haver com a mínim un

text descriptiu i un d’expositiu. Poden ser textos tan llargs com vulguin, entrevistes o

vídeos, però de cada un han de fer una fitxa on classifiquin el tipus de text i n’explicitin

les característiques.

Tercera sessió:

La lectura i anàlisi aprofundida dels ítems els ha de donar una visió global del tema.

Cada grup elabora un text narratiu a mode de presentació periodística que servirà per

presentar el tema a la resta de grups. L’elaboració del text es fa de manera grupal, per

tant, s’han de posar d’acord en quins elements consideren importants i quina estructura

ha de tenir el text. Tots els membres han d’aportar-hi alguna cosa al text final.

Quarta sessió:

Cada alumne ha d’elaborar un text argumentatiu sobre el tema escollit. Les opinions

poden ser coincidents o divergents sobre un mateix tema, però la concreció de

l’argumentació l’ha de saber fer cada un de manera particular. Així treballem el fet que

s’hagin hagut de posar d’acord a presentar el tema encara que tinguin posicionaments

diferents al respecte.

Cinquena sessió:

Els grups presenten de manera oral el seu tema davant la classe —és interessant que

parlin tots els membres del grup, és a dir, la presentació no l’ha de fer només un sol dels

membres. Un cop presentats els temes oralment, els grups pengen els textos de

presentació al bloc i cada alumne, de manera personal, penja el seu text argumentatiu

com a comentari dins del tema del seu grup. A més, es demana que facin aportacions en

altres temes; qui vulgui.

Sisena sessió:

Es demana a cada alumne que posi per escrit una sèrie de qüestions:

1. Quin ha estat el tema, a banda del que ell ha treballat, que més li ha

interessat o agradat i per què.

2. Què ha après de nou que abans no sabia

3. Què en pensa de l'activitat que han fet, si li ha agradat, o no, què li ha

agradat més i què menys.

Es pot incloure alguna altra qüestió que es consideri rellevant de cara a l’avaluació. A

més, si la programació temporal finalment ho permet, al final de la sessió seria

convenient establir un mena de debat sobre què els ha agradat més i què menys, o

sobre algun tema o qüestió que han treballat. Es tracta de fomentar la participació oral

dels alumnes en llengua catalana, la interacció i l’intercanvi d’opinions en un marc pautat

on s’escolta qui parla i es demana torn de paraula.

6. GRAELLES DE PROGRAMACIÓ DE LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

8

9

10

11

12

13

7. Avaluació de la seqüència didàctica

L'avaluació de la seqüència didàctica proposada presenta una triple vessant

corresponent als tres tipus d'activitats, relacionades amb l'aprenentatge de la llengua,

que es proposen.

Tenint en compte que és una seqüència didàctica de llengua, haurem d'avaluar la

comprensió lectora dels alumnes quan es tracti d'activitats que vagin encarades a la

recerca d'informació, interpretació, reflexió i valoració de textos. En canvi, quan els

aprenents facin ús de les seves aptituds lingüístiques i discursives haurem d'avaluar,

per una banda l'expressió escrita i per l'altra l'expressió oral.

La majoria de les activitats presenten formats mixtos entre la comprensió lectora i un

tipus d'expressió, oral o escrita. Aleshores avaluarem per separat els dos criteris i

farem la mitjana.

Passem a veure concretament quins són els criteris avaluables de cada apartat:

Comprensió lectora:

Obtenció de la informació: Extreure dades, fets o informacions bàsiques

d’un text, explícitament enunciats. Requereix la capacitat de percebre,

descodificar, realitzar operacions bàsiques

d’inferència sobre dades explícites i dur a

terme una exploració ràpida i inicial.

S’accedeix a una primera comprensió

semàntica i cognitiva del text que permet

activar el marc general de referència, la

situació o el context en el qual l’ha d’interpretar

i entendre.

Interpretació dels textos i síntesi: Organitzar la informació obtinguda, tot

reconeixent i identificant les diferents parts i les relacions que hi ha entre elles,

de manera que permeten elaborar esquemes, agrupar la informació en blocs

funcionalment o semànticament afins, reconèixer un ordre i vincular la

14

informació amb camps ben acotats i definits de coneixement o amb

l’experiència. I sintetitzar la informació extreta mitjançant la comparació o el

contrast de la informació obtinguda del text i de les operacions anteriors,

l’examen de les relacions identificades i l’eliminació de la informació no

rellevant.

Reflexió i valoració de la informació: Reflexionar críticament amb l’objectiu

de fer valoracions del text pel que fa a la qualitat, rellevància, utilitat, eficàcia i

eficiència de la informació. Durant el procés, cal aportar dades noves i realitzar

inferències complexes en les quals entren en joc tant les informacions que

aporta el text com aquells coneixements i experiències previs de l’estudiant.

Expressió escrita:

a) Competència discursiva:

Adequació: Utilització dels recursos expressius i el registre comunicatiu

necessaris per a cada situació concreta. Aconseguir introduir al text tota la

informació que es demana.

Coherència: El text està ben organitzat. L’exposició de les idees és clara. No

repeteix ni inclou informació irrellevant.

Cohesió: Ús dels mecanismes de cohesió lèxica i gramatical adequats a cada

part del text (concordança verbal, concordança de gènere, ús de nexes

adequats), així com la correcta puntuació de les frases.

b) Competència lingüística:

Lèxic: El vocabulari és precís i correcte, adequat a la situació en què se

circumscriu el text.

Ortografia: Màxima correcció ortogràfica, aconseguir que no hi hagi cap

errada o només n’hi ha una.

Estructures morfosintàctiques: Correcció pel que fa a l’ordre de la frase,

concordança, preposicions, pronoms, interferències...

15

Aspectes formals i presentació: És satisfactòria si l’escrit presenta un mínim

de dos d’aquests tres aspectes (netedat, marges i separació entre línies) i la

lletra és llegible sense esforç.

Expressió oral

• Competència lingüística: Domini del codi lingüístic. Els continguts de

referència són la fonètica, el lèxic i la semàntica, i la morfologia i sintaxi.

• Competència sociolingüística: Els coneixements i les habilitats dels parlants

per adequar les produccions a les situacions de comunicació. Els continguts

de referència són l'adequació al context, el propòsit de la interacció i les

normes i convencions característiques de la interacció.

• Competència discursiva: Relacionada amb la combinació de les formes

gramaticals i dels significats per a aconseguir un text coherent i cohesionat en

qualsevol gènere. Els continguts de referència són la coherència, la cohesió i

la varietat discursiva.

• Competència estratègica: Les estratègies de comunicació verbal i no verbal,

que es poden usar per a compensar les deficiències provocades per

limitacions i insuficiències i per a afavorir l'efectivitat de la comunicació. Els

continguts de referència són les estratègies retòriques i de cortesia.

Taules de valoració de l'avaluació:

Avaluació: Comprensió Lectora

Obtenció de la informació 30%

Interpretació dels textos i síntesi 40%

Reflexió i valoració de la informació 30%

16

Avaluació: Expressió escrita

Competència discursiva

Adequació 15%

Coherència 25%

Cohesió 25%

Correcció lingüística

Lèxic 10%

Ortografia 10%

Estructures morfosintàctiques 10%

Aspectes formals i presentació 5%

Avaluació: Expressió oral

Competència lingüística 25%

Competència sociolingüística 25%

Competència discursiva 25%

Competència estratègica 25%

17