FILO

SOFIA

BATXILLERAT

P. CobrerosÁ. D. Román

1

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.cat/filo1ba

PR

OP

OS

TA D

IDÀ

CTI

CA

Aquest llibre té una versió digital integrada amb el llibre de l’alumne a ecasals.cat, l’ISBN de la qual és 978-84-218-5546-1.

Coordinació editorial: M. Caballer, A. Pardo, M. Sáez

Correcció lingüística: M. Caballer, A. Fuertes, A. Galí, M. Montserrat, N. Riambau

Col·laboradors: D. Armendáriz, N. Billoti, M. Á. García Mercado, J. F. Puig, A. Sastre

Disseny de la coberta: M. Puig

Disseny interior: 3.14 Servicios editoriales

Maquetació: Nabucodonosor

© P. Cobreros, Á. D. Román

© Editorial Casals, S. A.

Casp, 79 – 08013 Barcelona

Tel.: 902 107 007 Fax: 93 265 68 95 editorialcasals.com ecasals.cat

Primera edició: març de 2015

ISBN: 978-84-218-4981-1

Depòsit legal: B-1228-2015

Printed in Spain

Imprès a Forum, S. L.

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot realitzar amb

l’autorització dels seus titulars, tret de les excepcions que preveu la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos

Reprográficos, cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (conlicencia.com; 91 702 19 70

/ 93 272 04 45).

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament informàtic, ni la transmissió sota cap concepte

ni per qualsevol mitjà (electrònic, mecànic, fotocòpia, enregistrament o altres mitjans) sense el permís escrit dels titulars del

copyright.

Editorial Casals, fundada el 1870

Índex

1 PRESENTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

1.1 El projecte de filosofia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61.2 El material l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111.3 El material per al professor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

2 PROGRAMACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

2.1 Competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202.2 Objectius de l’etapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262.3 Programació del curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 272.4 Programació trimestral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

3 DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

Unitat 1. La filosofia: necessitat i sentit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41Unitat 2. El saber científic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53Unitat 3. Lògica o els límits del pensament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63Unitat 4. Coneixement, veritat i llenguatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75Unitat 5. Les cosmovisions científiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87Unitat 6. La reflexió filosòfica sobre la realitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99Unitat 7. La dimensió psicobiològica de l’ésser humà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111Unitat 8. La persona: naturalesa, cultura i dignitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123Unitat 9. La reflexió ètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135Unitat 10. Els fonaments de l’acció moral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147Unitat 11. L’acció transformadora de l’ésser humà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159Unitat 12. Interacció, cultura i estructuració social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171Unitat 13. Dret i justícia. Ordre econòmic i justícia social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183Unitat 14. Teories sobre l’origen de la societat i l’Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195

4 BANC D’ACTIVITATS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 209

4.1 Textos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2104.2 Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247

5 AVALUACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 267

5.1 Primer trimestre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2685.2 Segon trimestre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2735.3 Tercer trimestre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2795.4 Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 284

6 BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 289

1.1 El projecte de fi losofi a

1.2 El material de l’alumne

1.3 El material per al professor

1 PRESENTACIÓ

6

PRESENTACIÓ

1.1 El projecte de filosofia

El projecte de filosofia d’Editorial Casals s’emmarca en el Decret pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims corresponents a l’Educació Secundària Obligatòria i al Batxillerat.

Amb la voluntat d’atendre les necessitats i demandes de la societat d’avui i del futur, d’establir les bases per a una formació personal basada en l’autonomia personal que permeti l’aprenentatge al llarg de tota la vida i d’aprendre a participar de manera activa en una societat democràtica, aquest projecte:

◗ S’adapta al programa de digitalització de les aules.

◗ Promou el desenvolupament de les competències.

◗ Aposta pel talent.

◗ Afavoreix l’atenció a la diversitat.

◗ Prepara per a les proves d’accés a la Universitat.

◗ Forma per comprendre’s a si mateix i al món.

S’adapta al programa de digitalització de les aules

Inclou la metodologia i els recursos necessaris perquè pugui ser utilitzat en el doble format imprès-digi-tal, o bé exclusivament en format digital.

◗ Ofereix uns continguts que utilitzen i tenen com a objectiu el mitjà digital, incloent presentacions Power-Point, documents, vídeos, etc., a fi de transmetre informació, desenvolupar habilitats i potenciar acti-tuds.

◗ Facilita la realització d’exercicis d’autoavaluació perquè l’alumnat pugui verificar el seu aprenentatge, i també pugui ser verificat pel professorat.

◗ Conté recursos o referències a recursos d’Internet per completar la part sistemàtica de l’aprenentatge.

Tots els continguts digitals a què es fa referència en el llibre de l’alumne estan disponibles sense neces-sitat de registrar-se al web de recursos didàctics de l’editorial: ecasals.net.

A més, el professor disposa del llibre en format digital, que integra tots els recursos digitals i la proposta didàctica en el context de cada unitat i apartat. El format d’aquest llibre digital està preparat per a una visualització òptima a les pissarres digitals interactives mitjançant projectors i s’adapta també als dife-rents models de tauletes i portàtils usats habitualment a les aules.

Promou el desenvolupament de les competències

El Projecte de Definició i Selecció de Competències (DeSeCo) de l’OCDE va definir el 2003 el concepte de competència com «la capacitat de respondre a demandes complexes i dur a terme tasques diverses de manera adequada». La competència «suposa una combinació d’habilitats pràctiques, coneixements, motivació, valors ètics, actituds, emocions, i altres components socials i de comportament que es mobi-litzen conjuntament per aconseguir una acció eficaç».

Així doncs, el coneixement competencial integra un coneixement de base conceptual: conceptes, prin-cipis, teories, dades i fets (coneixement declaratiu, o saber dir); un coneixement relatiu a les destreses, referides tant a l’acció física observable com a l’acció mental (coneixement procedimental, o saber fer), i un tercer component que té una gran influència social i cultural, i que implica un conjunt d’actituds i valors (saber ser).

Un projecte basat en competències requereix, per tant, una formació integral de l’alumnat, de manera que, en finalitzar l’etapa acadèmica, sigui capaç de transferir els coneixements adquirits a les noves instàncies que apareguin en l’opció de vida seleccionada. I en aquest sentit, Editorial Casals integra, en

El projecte de fi losofi a

7

el projecte de filosofia, i des d’un caràcter interdisciplinari i transversal, el desenvolupament de les com-petències del currículum, assenyalades en el llibre de l’alumne amb les icones corresponents:

Competència comunicativa

Competència digital

Competència de recerca

Competència social i cívica

Competència en gestió i tractament de la informació

Competència en el coneixement i interacció amb el món

Competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa

Competència personal i interpersonal

Les competències es desenvolupen, així mateix, en la programació d’àrea i es relacionen amb els con-tinguts i els criteris d’avaluació. Es treballen en les activitats d’aprenentatge i de síntesi, així com en la secció «Desenvolupa les teves competències», en què s’inclouen activitats d’aprenentatge integrades que permeten avançar cap als resultats d’aprenentatge de més d’una competència al mateix temps.

Aposta pel talent

La recerca del desenvolupament del talent en l’alumnat té com a finalitat convertir l’educació en el prin-cipal instrument de mobilitat social, ajudar a superar barreres econòmiques i socials, i generar aspira-cions i ambicions realitzables per tots.

Tots els estudiants tenen talent, si bé aquest és de naturaleses diferents. La nostra tasca és crear els mecanismes necessaris per reconèixer-los i potenciar-los, i així encarrilar-los cap a unes trajectòries adequades a les seves capacitats, perquè puguin fer realitat les seves aspiracions i es converteixin en rutes que facilitin l’ocupabilitat i estimulin l’esperit emprenedor mitjançant la possibilitat de triar les millors opcions de desenvolupament personal i professional.

Per fer efectiva la possibilitat que cada alumne i alumna desenvolupi al màxim les seves capacitats, Editorial Casals fa efectives unes rutes d’aprenentatge avançades i de repte, que estan codificades d’aquesta manera, respectivament: avançades: avançades: ; repte: .

L’educació és el motor que promou el benestar d’un país. El nivell educatiu dels ciutadans determina la seva capacitat de competir amb èxit en l’àmbit del panorama internacional i d’encarar els reptes que es plantegin en un futur. Millorar el nivell dels ciutadans en l’àmbit educatiu suposa obrir-los les portes a llocs de treball d’alta qualificació, la qual cosa representa una aposta pel creixement econòmic i per un futur millor.

Afavoreix l’atenció a la diversitat

Tots tenim motivacions i interessos diversos, i ritmes d’aprenentatge diferents, i formem part d’un entorn sociocultural heterogeni. D’altra banda, la nostra societat necessita elaborar un compromís social per oferir igualtat d’oportunitats a tota la ciutadania.

Naturalment, l’entorn educatiu no és aliè a aquesta realitat i l’ampliació de l’edat d’escolarització obliga-tòria, juntament amb l’accés a l’educació de nous grups d’alumnes, fan que el paper de l’educador sigui cada cop més complex. Una de les tasques de l’educador és la de garantir el desenvolupament perso-nal i social dels seus alumnes i vetllar perquè les seves diferències no siguin un impediment.

L’adequada resposta educativa a tots els alumnes es concep a partir del principi d’inclusió, entenent que únicament d’aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots, s’afavoreix l’equitat i es

8

PRESENTACIÓ

contribueix a una cohesió social més gran. L’atenció a la diversitat és una necessitat que comprèn totes les etapes educatives i tots els alumnes. És a dir, es tracta de veure la diversitat de l’alumnat com un principi i no com una mesura que correspon a les necessitats d’uns pocs.

Partint d’aquesta proposta, el projecte de filosofia d’Editorial Casals es basa en la potenciació de les capacitats individuals i es fonamenten, metodològicament, en la motivació dels alumnes. Així, doncs, cada unitat didàctica inclou material de reforç i d’ampliació, activitats de consolidació i d’avaluació que permetran al professorat atendre les necessitats específiques de la seva aula.

Els estudiants amb problemes de rendiment han de disposar d’uns programes específics que millorin les seves possibilitats de continuar en el sistema.

Prepara per a les proves d’accés a la Universitat

El desenvolupament dels continguts i l’aplicació dels coneixements en les activitats d’aprenentatge pre-pararan l’alumnat per a l’avaluació final d’etapa i per a les proves d’accés a la Universitat.

Els criteris d’avaluació han de servir de referència per valorar el que l’alumnat sap i ha de saber fer en la matèria de filosofia. Aquests criteris d’avaluació es desglossen en estàndards d’aprenentatge avalua-bles. Per valorar el desenvolupament competencial de l’alumnat, seran aquests estàndards d’aprenentatge avaluables, com a elements de més concreció, observables i mesurables, els que, en posar-se en relació amb les competències clau, permetran graduar el rendiment o acompliment assolit en cada una d’elles.

L’avaluació del grau d’adquisició de les competències ha d’estar integrada en l’avaluació dels contin-guts, en la mesura que ser competent suposa mobilitzar els coneixements i les actituds per donar res-posta a les situacions plantejades, dotar de funcionalitat els aprenentatges i aplicar el que s’aprèn des d’un plantejament integrador.

Els nivells d’acompliment de les competències s’han de mesurar per mitjà d’uns indicadors d’assoliment, com ara rúbriques o escales d’avaluació. Aquests indicadors d’assoliment inclouen intervals adreçats a l’avaluació d’acompliments, que tinguin en compte el principi d’atenció a la diversitat.

Forma per comprendre’s a si mateix i al món

D’acord amb la legislació, la matèria de filosofia «persegueix com a objectiu principal la comprensió per part de l’alumnat de si mateix i del seu món, i per aconseguir-ho el dota d’eines cognitives tant teòriques com pràctiques».

El projecte d’Editorial Casals s’ha desenvolupat considerant els criteris metodològics següents:

a) Concedir importància a la motivació dels alumnes. Per a això cal, entre d’altres coses:

◗ Usar una metodologia activa i participativa, en què es concedeixi importància a l’activitat personal de l’alumnat, suscitant i afavorint l’exercici de les seves facultats i de les seves capacitats. Això contribueix a un aprenentatge més significatiu i, a la vegada, més dinàmic.

◗ Connectar amb els interessos i la vida real dels estudiants. Per fer-ho, es poden utilitzar diverses tècniques d’eficàcia provada: aplicació de la tècnica del cas, relació dels temes amb qüestions que apareixen en els mitjans de comunicació, etcètera.

b) Aplicar estratègies d’indagació. La recollida d’informació i la seva posterior classificació i organitza-ció constitueixen un mitjà molt adequat per a l’aprenentatge significatiu en aquesta etapa, ja que aquestes estratègies posen l’alumne davant de fets, en certa manera, problemàtics, sobre els quals s’han d’aplicar reflexivament els conceptes, els procediments i les competències que el professor hagi previst.

El projecte de fi losofi a

9

c) Treballar «temes de seminari». Normalment, correspon al professor proposar el títol exacte de cada tema, de manera que respongui als centres d’interès i a les motivacions del seu grup d’alumnes. El docent ha d’estar obert a recollir propostes dels alumnes que siguin d’interès formatiu per a ells i que responguin a alguns dels interrogants que es plantegen els joves en qüestions ètiques o antro-pològiques.

El treball en grups grans i petits ofereix àmplies possibilitats de participació efectiva de tots, afavoreix l’intercanvi d’idees, la motivació i el fet que uns alumnes aprenguin dels altres. A vegades, els grups es poden organitzar com a equips estables; en altres ocasions es poden crear mitjançant qualsevol altre sistema d’agrupació senzilla i funcional.

d) Atendre el fet que els alumnes són diferents entre si. En el procés educatiu cal procurar que cada estudiant assoleixi el seu màxim desenvolupament personal i exerciti realment les seves capacitats. Per aconseguir-ho, cal adaptar els ensenyaments i les activitats a les possibilitats, les necessitats i els interessos de cadascú. És indubtable que el treball individual, ben programat, facilita considerable-ment que cada estudiant desenvolupi les seves capacitats i segueixi el ritme d’aprenentatge que millor s’adeqüi a les seves circumstàncies personals.

e) Utilitzar diverses tècniques d’ensenyament (pluralisme metodològic). Els alumnes aprenen millor quan el professor utilitza diverses tècniques d’ensenyament i aprenentatge, i les combina adequa-dament. A vegades, serà una breu explicació del docent; d’altres, la reflexió i el diàleg a partir de la lectura d’un text; la valoració crítica de determinats fets amb una dimensió ètica; el judici sobre informacions que apareixen en els mitjans de comunicació; un debat o una taula rodona; una entre-vista a un expert sobre un tema d’actualitat, relacionat amb algun dels continguts de la programació, etcètera.

f) Introduir els alumnes en la tècnica del comentari de textos. S’ha d’iniciar el coneixement i l’aprenentatge sistemàtic d’aquesta tècnica, reconeguda com una de les principals del treball intel·lectual i, específicament, de la reflexió filosòfica. És convenient que l’alumnat es familiaritzi amb l’anàlisi, el comentari i la valoració crítica de textos.

En primer lloc, es pretén que els estudiants siguin capaços de comprendre i assimilar el llenguatge filosòfic, així com la terminologia usada durant segles. Per aconseguir-ho, es preguntarà pel sentit i la interpretació del pensament de l’autor: es tracta de comprovar que, amb ajuda de la informació que han assimilat, poden localitzar les idees i situar-les en el context del tema que s’estudia. A més, es fomentarà l’esperit crític: l’alumne aprendrà a valorar els textos, raonant adequadament amb argu-ments filosòfics.

La comparació entre textos de diferents filòsofs i de diverses posicions ajudarà l’alumne a discernir uns corrents de pensament d’uns altres, a tenir en compte els pros i els contres, i a treure les seves pròpies conclusions després de valorar els arguments. També es pretén que sigui capaç d’adonar-se (i de manifestar-ho) de com una visió justa d’un tema pot, no obstant això, ser parcial si no té en compte altres aspectes del problema que es tracti. D’aquesta manera, es pretén estimular i valorar la seva capacitat d’anàlisi i de síntesi.

g) Utilitzar la tècnica del videofòrum. L’ús del cinema a les classes de filosofia amb els alumnes de Batxillerat és un mètode de gran eficàcia educativa humana i cultural. Actualment, no es pot educar sense tenir en compte els mitjans audiovisuals. Hi ha pel·lícules i documentals sobre temes de clara dimensió moral o antropològica, i que són un mitjà excel·lent per informar i per formar els alumnes Així, es desenvolupa en ells una sèrie de capacitats de gran valor educatiu: observar, fer pensar, desenvolupar la sensibilitat, educar actituds, posar-los en situació de valorar èticament, amb sentit crític, situacions i conductes, etcètera.

h) Aplicar el mètode de la dissertació. L’exposició d’un tema o el desenvolupament d’uns arguments sobre una qüestió concreta, són maneres eficaces de comprovar fins a quin punt els alumnes són capaços de buscar, ordenar, assimilar i transmetre informació. Permet, també, valorar si estudien críticament la informació rebuda, si es plantegen problemes reals i concrets, i si els resolen d’una manera personal i creativa.

10

PRESENTACIÓ

i) Utilitzar la pràctica del debat i participar-hi mitjançant l’exposició raonada i argumentada del

pensament propi. Aquesta tècnica permet que els alumnes aportin les seves pròpies reflexions i les relacionin amb altres posicions prèviament estudiades. A més, aprendran a construir i a enriquir les seves opinions, treballant d’una manera activa i constructiva amb els altres.

1.1 El material de l’alumne

11

1.2 El material de l’alumne

Aquest projecte parteix de la premissa d’augmentar al màxim les virtuts del llibre imprès i, al mateix temps, les virtuts del mitjà digital. Per això el material de l’alumne consta del llibre de l’alumne en format imprès i un conjunt de recursos digitals accessibles a ecasals.net.

El llibre de l’alumne en format imprès: estructura i característiques

Introducció a la unitat

◗ Consta d’una fotografia, l’índex, un o dos textos i unes activitats de reflexió que tenen com a objectiu fixar l’atenció de l’alumnat en el contingut que es desenvolupa en la unitat.

Desenvolupament de la unitat

◗ Conté el desenvolupament teòric del tema amb activitats d’aprenentatge intercalades. ◗ En els laterals d’aquestes pàgines s’adjunta molta informació complementària, en forma de textos i

fotografies.

12

PRESENTACIÓ

Síntesi

◗ En aquesta pàgina se sintetitzen esquemàtica-ment els continguts principals de la unitat que l’alumne ha de retenir.

Activitats de síntesi

◗ Es tracta d’una selecció d’activitats que exigei-xen a l’alumnat reelaborar i recapitular els con-tinguts de la unitat. Aquestes activitats donen prioritat a la comprensió i la capacitat de síntesi, respecte de l’aprenentatge memorístic i me cànic. Permeten consolidar l’aprenentatge i són útils per a l’avaluació personal.

Laboratori de filosofia

◗ Són procediments i tècniques que permeten posar en pràctica actituds i habilitats pròpies del saber filosòfic. Contribueixen a desenvolu-par la capacitat d’observació, anàlisi i interpre-tació.

Desenvolupa les teves competències

◗ Aquestes activitats faciliten l’adquisició dels procediments i les tècniques del treball filosò-fic, així com el desenvolupament de les com-petències.

1.1 El material de l’alumne

13

Annex

◗ És un glossari per consultar, aclarir i distingir els conceptes relacionats amb els temes que s’aborden en el llibre.

Recursos digitals de l’alumne

Tots els continguts digitals als quals es fa referència en el llibre de l’alumne estan disponibles sense necessitat de registrar-se al web de recursos didàctics de l’editorial: ecasals.net.

Els recursos del llibre filosofia es troben en l’adreça: ecasals.cat/filo1ba.

Es pot accedir als recursos de dues maneres, directament al web (en línia) o descarregats a l’ordinador (fora de línia).

Per accedir-hi en línia, toca l’opció Recursos de l’alumne en línia.

Per accedir-hi fora de línia, toca l’opció Recursos de l’alumne fora de línia. Es descarregarà un arxiu comprimit en format zip al teu ordinador. Un cop descomprimit, pots accedir a tots els recursos sense necessitat de més connexió a Internet. Pots copiar tots els recursos a un DVD de dades si ho creus con-venient.

14

PRESENTACIÓ

Els recursos estan organitzats per unitats i apartats, i estan senyalats amb les mateixes icones que el llibre imprès.

Vídeo Enllaç Document

en PDF

Document

en Word

Imatge

Els vídeos, àudios i interactius estan codificats en els formats més recents que optimitzen la qualitat i redueixen la taxa de transferència. Els enllaços a llocs web externs sempre fan referència a webs con-trastats i amb garanties de continuïtat.

El llibre de l’alumne en format digital

Hi ha una versió digital del llibre de l’alumne a la qual s’accedeix mitjançant l’adquisició d’una llicència. Té les característiques següents:

◗ El format de paginació és idèntic al de la versió impresa per augmentar al màxim la convivència dels dos formats.

◗ Tots els recursos digitals es troben en el context de cada pàgina.

◗ Els tests d’autoavaluació poden ser resolts digitalment en línia.

Nota: les funcionalitats poden variar segons el dispositiu i la capacitat de connexió a Internet.

El material per al professor

15

1. 3 El material per al professor

Proposta didàctica en format imprès

La proposta didàctica per al professor conté:

Programacions

◗ Competències

◗ Objectius de l’etapa

◗ Programació de curs

◗ Programació trimestral

Guia didàctica per a cada unitat

◗ Competències: contribució de la unitat a l’adquisició de les competències

◗ Recursos digitals: relació de recursos digitals de la unitat

◗ Programació d’aula i orientacions didàctiques

◗ Avaluació

◗ Solucionari (del llibre de l’alumne i de la proposta didàctica)

Banc d’activitats

◗ Textos i activitats

◗ Solucionari

Avaluacions trimestrals

◗ Avaluació del primer trimestre: estàndards d’aprenentatge avaluables i proposta d’avaluació

◗ Avaluació del segon trimestre: estàndards d’aprenentatge avaluables i proposta d’avaluació

◗ Avaluació del tercer trimestre: estàndards d’aprenentatge avaluables i proposta d’avaluació

◗ Solucionari de les avaluacions.

Bibliografia

16

PRESENTACIÓ

Recursos digitals del professor

El professor registrat i validat a ecasals.net disposa de:

◗ Tots els recursos digitals del llibre de l’alumne

◗ La proposta didàctica en PDF

◗ Les programacions de curs, aula, de totes les comunitats

Els recursos del llibre filosofia es troben en l’adreça: ecasals.cat/filo1ba.

Es pot accedir als recursos del professor de dues maneres, descarregats a l’ordinador (fora de línia) o directament al web (en línia).

Per accedir-hi fora de línia, toca l’opció Recursos del professor fora de línia. Es descarregarà un arxiu comprimit en format zip al teu ordinador. Un cop descomprimit, pots accedir a tots els recursos sense necessitat de més connexió a Internet. Pots copiar tots els recursos en un DVD de dades si ho creus convenient.

Els recursos en línia estan integrats en la proposta didàctica en format digital, tal com es descriu en l’apartat següent.

El material per al professor

17

La proposta didàctica en format digital

El professor registrat i validat a ecasals.net pot accedir a la proposta didàctica integrada amb el llibre de l’alumne en la seva versió digital eCasals.

Té els avantatges següents:

El llibre de l’alumne navegable i projectable amb tots els recursos digitals es troba en el context de cada pàgina.

La proposta didàctica en PDF associada amb cada unitat.

Els tests d’autoavaluació en format web i resolubles en línia.

Hi pots començar a navegar directament a ecasals.cat/filo1ba.

18

PRESENTACIÓ

L’entorn digital del professor

Si els alumnes disposen de llicències de llibre digital eCasals, el professor té, a més, les funcionalitats següents en el seu entorn digital:

◗ Grups d’alumnes. Per a cada llibre digital, el professor pot crear els seus grups, tants com necessiti.

◗ Tasques. El professor pot assignar activitats a un grup d’alumnes indicant la data límit de lliurament. Pot seleccionar qualsevol de les activitats del llibre de l’alumne i de la proposta didàctica.

◗ Qualificacions. Cada grup d’alumnes disposa d’una llista de qualificacions diferenciada segons les tasques que hagi realitzat.

◗ Mur del grup. Cada grup d’alumnes disposa d’un espai de comunicació professor-alumnes en què també es pot publicar material digital (enllaços, imatges, vídeos).

◗ Creació d’activitats. El professor pot crear activitats de manera fàcil i intuïtiva en les tipologies següents: test, vertader/fals, relacionar, agrupar, ordenar, arrossegar paraules, resposta oberta.

◗ Carpeta del professor. El professor disposa d’un espai en línia per penjar i compartir els seus propis recursos i organitzar-los per carpetes segons el seu criteri.

Nota: les funcionalitats poden variar segons el dispositiu i la capacitat de connexió a Internet.

2 PROGRAMACIONS

2.1 Competències

2.2 Objectius de l’etapa

2.3 Programació del curs

2.4 Programació trimestral

20

PROGRAMACIONS

2.1 Competències

Competència comunicativa Competència en gestió i tractament de la informació

Competència digital Competència en el coneixement i interacció amb el món

Competència de recerca Competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa

Competència social i cívica Competència personal i interpersonal

Competència comunicativa

La competència comunicativa és el resultat de l’acció comunicativa dins d’unes pràctiques socials de-terminades, en les quals l’individu actua amb altres interlocutors i per mitjà de textos en un gran nombre de modalitats, formats i suports. Representa una via de coneixement i contacte amb la diversitat cultural que implica un factor d’enriquiment per a la competència pròpia i que adquireix una particular rellevàn-cia en el cas de les llengües estrangeres. Per tant, un enfocament intercultural en l’ensenyament i l’apre-nentatge de les llengües suposa una contribució important al desenvolupament de la competència en comunicació lingüística de l’alumnat.

Per al desenvolupament adequat d’aquesta competència, cal abordar l’anàlisi i la consideració dels diferents aspectes que hi intervenen, a causa de la seva complexitat. Per fer-ho, cal atendre els cinc components que la constitueixen i les dimensions en què es concreten:

◗ El component lingüístic comprèn diverses dimensions: la lèxica, la gramatical, la semàntica, la fonolò-gica, l’ortogràfica i l’ortoèpica, entesa aquesta com l’articulació correcta del so a partir de la represen-tació gràfica de la llengua.

◗ El component pragmàtic i discursiu considera tres dimensions: la sociolingüística (vinculada amb la producció i recepció adequades de missatges en diferents contextos socials), la pragmàtica (que inclou les microfuncions comunicatives i els esquemes d’interacció) i la discursiva (que inclou les ma-crofuncions textuals i les qüestions relacionades amb els gèneres discursius).

◗ El component sociocultural inclou dues dimensions: la que fa referència al coneixement del món i la dimensió intercultural.

◗ El component estratègic permet a l’individu superar les dificultats i resoldre els problemes que sorgei-xen en l’acte comunicatiu. Inclou tant destreses i estratègies comunicatives per a la lectura, l’escrip-tura, la parla, l’escolta i la conversa, com destreses vinculades amb el tractament de la informació, la lectura multimodal i la producció de textos electrònics en diferents formats; a més, també formen part d’aquest component les estratègies generals de caràcter cognitiu, metacognitiu i socioafectiu que l’individu utilitza per comunicar-se de manera eficaç, aspectes fonamentals en l’aprenentatge de les llengües estrangeres.

◗ El component personal que intervé en la interacció comunicativa en tres dimensions: l’actitud, la moti-vació i els trets de la personalitat.

Competència digital

La competència del tractament de la informació i digital és aquella que implica l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per aconseguir els objectius relacionats amb la fei-na, l’ocupabilitat, l’aprenentatge, l’ús del temps lliure, la inclusió i la participació en la societat.

Aquesta competència suposa, a més de l’adequació als canvis que introdueixen les noves tecnologies a l’alfabetització, la lectura i l’escriptura, un conjunt nou de coneixements, habilitats i actituds necessàries avui dia per ser competent en un entorn digital.

21

Competències

Per al desenvolupament adequat de la competència digital, cal abordar:

◗ La informació: això comporta la comprensió de la manera en què es gestiona la informació i en què es posa a disposició dels usuaris, i també el coneixement i gestió de diferents motors de recerca i bases de dades, sabent triar aquells que responen més bé a les necessitats d’informació pròpies.

◗ Saber analitzar i interpretar la informació que s’obté, contrastar i avaluar el contingut dels mitjans de co-municació d’acord amb la seva validesa, fiabilitat i adequació entre les fonts, tant en línia com fora de línia.

◗ Saber transformar la informació en coneixement per mitjà de la selecció apropiada de diferents opci-ons d’emmagatzematge.

◗ La comunicació: suposa prendre consciència dels diferents mitjans de comunicació digital i de diver-sos paquets de software de comunicació i del seu funcionament, així com els seus beneficis i mancan-ces d’acord amb el context i dels destinataris. Al mateix temps, implica saber quins recursos es poden compartir en públic i el valor que tenen, és a dir, conèixer de quina manera les tecnologies i els mitjans de comunicació poden permetre diferents formes de participació i col·laboració per a la creació de continguts que produeixin un benefici comú. Això suposa el coneixement de qüestions ètiques com la identitat digital i les normes d’interacció digital.

◗ La creació de continguts: implica saber com els continguts digitals es poden realitzar en diversos for-mats (text, àudio, vídeo, imatges), i també identificar els programes/aplicacions que més bé s’adapten al tipus de contingut que es vol crear. Suposa també la contribució al coneixement de domini públic (wikis, fòrums públics, revistes), tenint en compte les normatives sobre els drets d’autor i les llicències d’ús i publicació de la informació.

◗ La seguretat: implica conèixer els diferents riscos associats amb l’ús de les tecnologies i de recur-sos en línia i les estratègies actuals per evitar-los, la qual cosa suposa identificar els comportaments adequats en l’àmbit digital per protegir la informació pròpia i d’altres persones, i també conèixer els aspectes addictius de les tecnologies.

◗ La resolució de problemes: aquesta dimensió suposa conèixer la composició dels dispositius digitals, els seus potencials i limitacions en relació amb la consecució de fites personals, i també saber on buscar ajuda per a la resolució de problemes teòrics i tècnics, la qual cosa implica una combinació heterogènia i ben equilibrada de les tecnologies digitals i no digitals més importants en aquesta àrea de coneixement.

Competència de recerca

S’entén per competència de recerca la facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per aplicar un mètode lògic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants que encara no s’ha solucionat en el nivell i en l’àmbit adequat als coneixements, destreses i actituds que es posseeixen.

Aquesta competència implica la construcció de la capacitat d’elegir amb criteri propi, d’imaginar projec-tes i de portar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i els plans —en el marc dels projectes individuals o col·lectius— amb responsabilitat, rigor i perseverança. La capacitat creativa i de recerca per imaginar projectes i desenvolupar-los amb l’ús de les tècniques adequades comporta un grau d’autonomia que s’adquireix dins el marc de l’etapa del batxillerat i amb l’orientació i guia del professorat.

La competència en recerca està íntimament relacionada amb les competències comunicatives i de trac-tament i gestió de la informació, ja que inclou el desenvolupament de la creativitat i l’esperit de recerca, que equival a imaginar i formular-se preguntes, ser emprenedor i prendre decisions, planificar la meto-dologia de recerca, actuar, avaluar i autoavaluar-se, i extreure’n conclusions.

Per al desenvolupament adequat d’aquesta competència cal abordar:

a) Procediments lligats a la recerca, que han de ser presents constantment: formulació d’hipòtesis o d’objectius, tractament de la informació obtinguda, argumentació i interpretació, redacció de conclu-sions en funció de la hipòtesi i els objectius i exposició oral o escrita de resultats.