protectional lol

Upload: joel-plaza-diaz

Post on 17-Oct-2015

195 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

  • Llengua catalanai Literatura

    22 .. Solucionari

    2 ESOC. Mart, E. Servat, N. Cot, E. Lloret

    2_LLENGUA_CAT_2_SOLUC.qxp 10/10/08 12:34 Pgina 1

  • 2_LLENGUA_CAT_2_SOLUC.qxp 10/10/08 12:34 Pgina 2

  • ndex

    Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

    Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

    Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

    Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

    Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

    Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

    Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

    Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

    Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69

    Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Pgina 3

  • Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Pgina 4

  • COMPRENSI LECTORA Pg. 13111 a) V;

    b) F;c) V;d ) F;e) F;f ) V.

    12 a) Amb lintent de recobrar el domini sobre la capi-tal catalana i les comarques pageses del vol-tant i atemorir i afeblir les forces de la poblaci.

    b) La cova de Santa Agns est amagada i s dedifcil accs, de manera que era fcil amagar-hi el cadell sense que ning no sospits res. Lacova tenia prou aigua i alhora complia les fun-cions de ser una bona talaia de la contrada.

    c) Baixa de la muntanya, volant amb les sevesales de ratapinyada, per buscar menjar, i sen-d cap a la seva cova el primer cap de bestiarde llana.

    d ) El comte Guifr. Perqu s el comte i assumeixla responsabilitat dencapalar la lluita contrala bstia.

    13 Es destaquen els substantius que aporten varietatsinonmica a la manera danomenar lanimal:bestiassacadell del monstre voladorcria encara petita dun drac paorsfera dales immenses / (enorme) fera / (jove) fera

    (estrafolari) ocellot / (monstrus) ocellotfutur flagell del Vallsimmensa ratapinyadamonstre (mig rptil, mig ocell, mig serpent, migaligot)gran rptil / monstrus rptil alatpresaquimrica bstiasingular pupilterror de la contradavbria

    14 Les ovelles sn el primer aliment del drac.(Lobedincia)Els xais i els cabrits sn les primeres captures delanimal. (La mansuetud i la solitud)El bou serveix per significar la grandria de labstia.El falc serveix per illustrar lhabilitat i linstint decacera del drac.El colom, com el drac, serveix per ressaltar laimpassibilitat i el coratge del comte.Amb el rugit del lle i el xiular de la serp el narra-dor pretn destacar la ferocitat de lanimal.

    15 atordit desconcertatbadada pfiacingles espadatsdestre hbilesqueixa parteixestrafolari extravagant

    5

    UNITAT 1

    Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Pgina 5

  • fiblada picadapupil orfeullar esguardarvbria drac

    16 comarca del Vallsmuntanya de Sant Lloren del Muntcova de Santa Agnscanal de Santa Agnsmorral del Draccova del Dractur de les Nou Cabresplanells del Dav i el Dalmaucomtat de Barcelonavall del Ripollsot de GoleresPuig de la CreuLa soluci de la segona part de la pregunta esdeixa a iniciativa del professorat.

    EXPRESSI ESCRITA Pg. 13

    17 (El comte) esqueixa una gruixuda bessa de roure.(La bstia) surt de la cova.(El comte) lespera.(La bstia) shi llana.(El comte) descarrega un cop.(La bstia) recula.(La bstia) engrapa el tronc.(La bstia) parteix el tronc.(La bstia) mostra els dos trossos de bessa fent-ne una creu.

    (El comte) recobra lal.La soluci de la segona part de la pregunta esdeixa a iniciativa del professorat

    EXPRESSI I COMPRENSI ORALS Pg. 13

    18 Les respostes es troben al text de laudici.Text de laudici (CD)Mentrestant, el comte Guifr, que havia quedatestabornit per la caiguda, al sot de Goleres, esrecobr i puj al capdamunt del Puig de la Creuper contemplar el cadver de lenemic venut. Allel van trobar els seus companys, que havien dava-llat de les cingleres de la Mola per anar-lo a auxi-liar. El comte, desprs que tots ells hagueren admi-

    Llengua catalana i Literatura 2n ESO

    rat les dimensions colossals daquells membresinanimats que tan temibles havien estat fins feiauna estona, dispos que lescorxessin amb moltacura per poder-ne conservar la pell. Aix es va fer:li van llevar aquell cuiro escats de gran llangar-daix i, un cop assecat pel sol, el van omplir de pallaper baixar-lo al pla en la forma original del monstreque en poques setmanes havia assolat les terresdel Valls i nhavia acovardit tots els habitants.

    Pel cam de Barcelona, les viles i els llogarretses despoblaven per anar a veure el monstre alatque encapalava el seguici comtal i per cridar vis-ques a Guifr, el pros comte de Barcelona. [...]

    Al Valls, just al lloc on la vbria havia expirat, alcim del Puig de la Creu, shi va erigir una esglesio-la, que encara avui, convenientment restaurada,es pot veure des de tota la comarca com un recor-datori per als pocs que encara conserven unamica de memria. Durant segles, a la Mola a canPobla es va conservar una immensa costella, quela gent de la contrada, del ms savi al ms enze,tenia per una relquia de la vbria. Al seu torn, alermita del Puig de la Creu es podia seure a lim-ponent setial duna vrtebra, que tamb era unni-mement atribuda al malfic monstre medieval. [...]

    Miquel DESCLOT, Muntanyes relegades (2004)

    a) El comte es recobra i puja al capdamunt delPuig de la Creu.

    b) El drac mor al capdamunt del Puig.c) Amb curiositat per veure el seguici comtal tras-

    lladant la bstia cam a Barcelona.d ) Shi va construir una esglesiola.e) Durant segles, a Can Pobla, sen va conservar

    una costella, i a lermita del Puig de la Creu hihavia un setial fet amb una vrtebra de lanimalon la gent es podia asseure.

    PARLEM DEL TEXT Pg. 14

    11 b) El comte Guifr de Barcelona, anomenat Gui-fr el Pels, derrot les forces sarranes queocupaven la capital catalana i les comarquesdel voltant.

    e) Els sarrans es resignen a la pau imposada perlexrcit cristi, per la consideren una trevatemporal i no pas una derrota, perqu coven el

    6

    Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Pgina 6

  • desig de recobrar Barcelona i les comarquespageses del seu entorn.

    a) Els sarrans consulten els seus ancians per talde trobar algun fet que els permeti afeblir lesforces del comte de Barcelona.

    d ) Els sarrans recorden un fet protagonitzatsegles abans pels seus avantpassats cartagi-nesos quan, durant lavan cap a Roma, lexr-cit cartagins dAnnbal va topar amb la resis-tncia de Tarragona, la gran capital romana deloest de lImperi.

    f ) Annbal va pensar introduir-hi un monstrusrptil per fer trontollar la moral dels habitants.

    c) El monstre va esporuguir la ciutat i en va del-mar les forces, cosa que va permetre a lexr-cit cartagins sotmetre la ciutat de Tarragonasense entrebancs.

    12 Resposta orientativaEn temps del comte Guifr de Barcelona, lano-menat Pels, els sarrans accepten la pau impo-sada per la consideren noms com una trevatemporal. Els sarrans continuen desitjant recobrarla capital catalana i les comarques pageses delseu voltant. Van consultar els avis a la recercadalgun fet que els permets dafeblir les forcesdel comte de Barcelona. Van ressuscitar la mem-ria dun singular fet darmes que havien protago-nitzat, segles abans, els seus avantpassats carta-ginesos. Segons contaven les velles crniques,lexrcit cartagins dAnnbal, en el seu avan capa Roma, havia topat amb la resistncia de Tarra-gona, la gran capital romana de loest de lImperi.Per lastut general de Cartago va pensar intro-duir a la ciutat un monstrus rptil portat de lfri-ca per fer trontollar la moral dels habitants. Elmonstre, en efecte, va esporuguir la gran ciutat ien va delmar les forces fins que lexrcit cartagi-ns la va poder sotmetre sense entrebancs.

    13 Entre altres, senumeren els segents:

    Solucionari Unitat 1

    4 A continuaci es reprodueix sencer el cos de lallegenda, com a resposta orientativa de la propos-ta de treball:

    [...] I encara deien que, de vetllada, havia ditparaules de menyspreu, el castell dOrp: El reis jove i creu totes aquelles coses que li diuensenyors ms pobres que ell i mercaders ambicio-sos. Amb aquestes paraules es referia al dinarque el bon Pere Martell de Tarragona, havia ofertal rei i als magnats del seu seguici, don havia sor-tit el determini de prendre als sarrans aquellesterres illenques. Ara estam en pau i bon comeramb els moros de Mallorca, i ms val seguir ambtractes i pactes segurs que crrer a latzar dunaconquesta. No s per aqu que el rei ha de menarla seva fora i ha dencaminar els seus interessos,sin a assegurar lestatge a la terra ferma i adefensar castells i viles de la morisma espanyola,que sn ms forts i ms destres en armes que lapirateria marinera. I els cavallers i els ciutadansde la seva amistat i de la seva companyia nogosaven contradir-lo, que ms que mai era certala dita valenciana que aconsella darrimar-se abon arbre per tenir bona ombra.

    Per els vassalls del castell dOrp no estavencontents del seu senyor, perqu, tot i essent tanric, que arribava a sser un dels senyors ms ricsde la terra, i no cal dir que era molt ms ric que elrei mateix, tot i essent tan ric, doncs, els aclapara-va de delmes i gabelles, i totes les terres, les hihavia donades a cens i no es descuidava mai decobrar-los, aquests censals, i no el movia a llsti-ma ni consentia a cap espera mala collita o reves-sos de fortuna o de salut, si no era que tot aquelldineral que ell tenia el dons a prstec, per tal depoder cobrar dels mateixos prestataris all que lidevien, segons contractes i documents escrits iben signats i lligats, i, en acomplir-se el termini deprstec, lexigia amb lavarcia del ms srdid delsmercaders de ciutat. I, com que era tanta la sevariquesa, els seus dominis sestenien cada vegadams i ms, no per conquesta franca i ardida con-tra els sarrans, sin per compres a cavallerspobres, que, per fretura i poder sostenir el seurang i mantenir els homes de la seva mainada,venien terres conquistades amb lesperana,sempre acomplida, que en conquistarien daltres,i es refarien, ells i els seus, de la negra, i tanma-teix, profitosa misria. I el castell dOrp, alhora

    7

    TRES ELEMENTS REALS TRES ELEMENTS IMAGINARISa) Localitzaci de la lle-

    genda: els topnims.b) Un dels protagonistes

    de la llegenda: elcomte Guifr, perso-natge histric.

    c) Locupaci sarrana deCatalunya.

    a) La fora i el valor delcomte Guifr.

    b) La baralla entre eldrac i el comte.

    c) El comte Guifr saga-fa a una de les potesdel drac quan lanimales posa a volar.

    Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Pgina 7

  • que afeixugava ms i ms cada dia la vida mise-rable dels seus vassalls, acollia com a familiars ihomes dhonor i de confiana, una colla elegida,exempta de pagaments ni de cap obligaci, si noera la de defensar el seu senyor i contra les pos-sibles revoltes dels seus sbdits. I tots ho accep-taven i aix estaven disposats a obrar.

    Bona va sser i, per la grcia de Du i delcavaller Sant Jordi nostre senyor, arribada a bonterme lempresa de lalt rei en Jaume, i en tocarles darreres campanades de lany 1229 del naixe-ment de Jesucrist, aquell regne sobre el mar vapassar a fer part de la corona catalana. El senyordOrp no en va fer cas, de tanta victria, i noms,quan al cap de dos anys, el rei va demanar homesi dones que anassin a poblar de gent cristianaaquelles noves terres catalanes, va privar que capdels seus vassalls acuds a la crida, i sota pena devida, que els homes de la seva confiana feienavinent a cau dorella (perqu ell no gosava, pertemor de les ires reials, a proclamar-ho com aedicte a viva veu), va obligar tots els sotmesos aldomini dOrp a restar en la seva submissi i aromandre en el seu mser estatge.

    Corria el jove rei all dall, arreu, per totes lesterres catalanes, mentre rumiava, amb els seusnobles magnats i cavallers, noves conquestesque aixamplassin la terra catalana i fessin de lanostra naci una fora vivent i respectada per totsels pobles dels cristians i dels infeels que es mira-ven en les clares aiges de la mar nostrada, i erapertot acollit amb franca i generosa acollena, isalegraven viles i castells de rebrel per hoste. Ivet aqu que un dia, fent el cam dIgualada, es varecordar del senyor del castell dOrp, de les se-ves riqueses i li va demanar posada. Molt pagat enva sser el castell dOrp, de la sollicitud del rei,i es dispos a acollir-lo i a fer ostentaci, davantaquell guerrer vid de conquestes per fretura (queaix s com pensava el castell), dels avantatgesde la pau i la magnitud de la seva fortuna.

    El va rebre al castell, amb els magnats que la-companyaven i tots els cavallers i escuders delseu seguici i per tots va trobar i disposar acomo-dament i recapte. I varen fer un gran dinar, que vadurar tota lhorabaixa, i en arribar al capvespre,perqu feia fredor, el castell dOrp va fer encen-dre foc a totes les llars del castell, que els habi-tuals de la casa no havien vist mai fer tant balafi, i

    Llengua catalana i Literatura 2n ESO

    perqu el rei estigus encara ms ben escalfat vafer portar als seus peus un braser encs tot dormasss, i all va cremar encens i perfums que elrei ni els seus magnats no havien olorat mai ni tansols coneixien.

    Senyor va dir el castell dOrp, ja veieuque no cal fer-se a la mar per fruir de les espciesque han adobat avui el nostre recapte i daquestsperfums que embaumen aquesta cambra, i tot scosa que ens perv de molt llunyanes terres.

    El rei senfosqu de cara, arrug les celles,per va respondre:

    Amic, prou que ho veig.I els companys i cavallers que anaven amb el reuper un moment oblidaren la bona menja quehavien menjat i les bones bevendes que havienbegut i amb els ulls expectants, a la manera queala la llebre les orelles quan sent brogit de caa-dors, esperaven el desenlla daquell dileg moltdescontents de la insolncia del castell i temero-sos de la clera reial. Per el rei va somriure lleu-gerament entre la fina barba rossa. El castelldOrp, aleshores encoratjat, perqu veia quehavia passat sense dany la seva insolncia, va ferdur molts de papers i documents per un criat de laseva confiana, i va dir:

    Senyor, en obsequi vostre vull fer prova de lameva generositat, i perqu vegeu b la fermesa ilabundor de la riqueses del castell dOrp, ara emplau, davant vs mateix, cremar tots aquestspapers i documents, que sn crdits al meu favorsobre els homes dels dominis dOrp i encarasobre molta gent de terres externes.

    I va cremar aquells papers i aquells documentsen el braser que era davant el rei, i aquest el mira-va serenament, amb el posat fred i sense obrir laboca. I quan el senyor dOrp va haver cremat eldarrer de tots aquells papers que li duia el criat,el rei es va aixecar de la seva cadira i va donar lli-cncia perqu tothom fes com volgus i li semblsmillor, i ell es va retirar a la cambra que li era des-tinada.

    I lendem ja shavia llevat a trenc dalba i, reu-nint tots els homes de la seva companyia, els vamanar que saparellassin per la partida, i va anara prendre comiat del senyor dOrp, i, en lloc deremerciar-lo pel seu hostalatge, li va dir:

    Amic, bona ha estat la nit que he passat en elvostre alberg, i ara em direu qu us dec, i us ho

    8

    Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Pgina 8

  • pagar, per la meva posada i la de tots els homesde la meva companyia.

    El senyor dOrp, en sentir aquestes paraules,va romandre sense polsos i es volia agenollar perdemanar perd al rei perqu prou veia que los-tentaci de la nit passada havia estat vana iexcessiva. Per el rei no ha va permetre, i, ambveu seca i dura, va parlar:

    Tractes sn, aquests que fem, de bon comeri cara a cara. Us vull pagar la posada i si no emsabeu dir qu val, mal posader sou, i perqu notengueu escrpol de rebre massa diners o que usen doni massa pocs, aquesta s la quantitat queus tenc destinada, i dispensau la poquedat, per-qu si mheu rebut al vostre hostal, s que hostalde pobres s.

    I li va donar cinc sous, que el senyor dOrp, sius plau per fora, va haver dacceptar. I llavors elrei, tan alt com era, encara es va redrear i va diraquestes paraules:

    [...]Jaume VIDAL i ALCOVER, Recull

    de llegendes (1978)

    PARLEM DEL TEXT Pg. 16

    15 Una proposta narrada, sense dileg, de la llegen-da Els serpents de Montsoliu:Al castell de Montsoliu hi ha vries coves: la covadels Penitents, la dels Desterrats... i altres. En unadaqueixes coves, hi viuen tres serpents. No dicserps, dic serpents perqu la diferncia s queels serpents sn serps que, en arribant a centanys, perden loremus dsser serps, posen cabe-llera i porten a la boca un diamant que no deixenms que quan van a alguna font a beure. El quellavors pogus trobar-los-el, fra ric i feli per totala vida.

    Els serpents sestan al castell de Montsoliu perguardar-hi tres bugaders, que sn tres cossis depassar la bugada, que estan plens de monedaencantada, que noms pot desencantar-se anant-hi la nit de Sant Joan, al punt de les dotze, i por-tant-hi pa sucat amb llet i aigua beneita.

    El mat de Sant Joan, abans no apunta el sol,surten de la seva jaguda i treuen el cap per veureel mn i prendre vistes. Viuen de llet, que obtenenmamant del bestiar cabreny. Una vegada, una

    Solucionari Unitat 1

    pastora va adonar-se que mentre estava filant,sacostava un serpent a mamar les cabres. Ella nova dir res, va anar tirant-li molles de pa sucat ambllet fins que sel va fer seu. Llavors, com que elserpent ja no li tenia desconfiana, no va fer cabalque ella el seguia i espiava la font on anava abeure. I com que per beure deixava damunt lher-ba el diamant que porten a la boca, ella que vaacostar-shi a poc a poquet i va robar-lhi.

    I conten ho contaven alguns vells que deienque lhavien coneguda que va sser rica i feliper tots els dies de sa vida.

    ORTOGRAFIA Pg. 17

    11 sobre masc. pebre masc.califa masc. castanya fem.higiene fem. catstrofe fem.desastre masc. mapa masc.angle masc. paella fem.aire masc. pipa fem.

    12 a) base navalb) catstrofe naturalc) espia belgad) pirmide egpciae) verge del Carmef ) mapa polticg) imatge borrosah) febre grogai ) paleta idiotaj ) gurdia urbk) frase clebrel ) primera fasem) cinema histricn) boletaire animadao) poema patriticp) teorema matemticq) planeta desconegutr ) esportista suats) clima sect ) herbicida txic

    13 a) cama curtab) noia felic) xocolata belgad) decisi unnimee) carnissera amable

    9

    Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Pgina 9

  • f ) matria grisag) mare superiorh) pell asprai ) ametlla amargantj ) cadira cmodak) guerra atrol ) lleona ferom) escriptora cultan) m esquerrao) llet agrap) resposta simpleq) edifici enormer ) terra santas) sopa calentat ) vena rondinaire

    14 berruguespucesfiguesobliqesguilesporuguesbranquesambigespecesespongesplugespincesrogessoquesmnegues

    15 corre / correnexplica / expliquenadeqes / adeqenjutja / jutgenamenaa / amenacenronca / ronquenfrega / freguencaa / cacenavana / avancentanca / tanquen

    16 a) encreuat, creub) brevetat, breuc) mels, meld ) pesolera, psole) pesat, pesf ) tapat, tap

    Llengua catalana i Literatura 2n ESO

    g) ceguesa, cech) salat, sali ) marejat, mareigj ) barretina, barret

    17 a) creure, creu, creia, creur, cregueren, cregusb) caure, cau, queia, caur, caigueren, caigusc) beure, beu, bevia, beur, begueren, begusd) cabre, cap, cabia, cabr, caberen, cabs

    18 Exercici autocorrectiu.

    19 a) ametlla amargantb) pas doblec) pronom febled) paleta belgae) febre grogaf ) indgenag) superfcie planah) dentista idiotai ) catstrofe humana

    10 a) Empordb) esprrecc) assassd ) avaluare) monestirf ) endevinarg) meravellah) enyorari ) davantj ) treball

    11 jaiem, jaureu, jaurientemem, temereu, temeriennaixem, naixereu, naixeriensopem, sopareu, soparientraiem, traureu, traurien

    12 a) ambaixada americanab) monestir budistac) javelina punxegudad) rfega de vente) sergent meravellsf ) disfressa dalmogverg) sanefa de maragdesh) treball a avaluari ) estella debenj ) Sardenya enyorada

    10

    Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Pgina 10

  • MORFOSINTAXI Pg. 25

    11

    12 a) Els peatges de les autopistes b) en Josepc) Quatre alumnes daquesta classed) els ous ferratse) Els diners del calaix

    13 a) subjecte ellpticb) oraci impersonalc) subjecte ellpticd ) subjecte ellptic e) oraci impersonalf ) subjecte ellpticg) oraci impersonal

    14 Els substantius apareixen subratllats, i els verbs,en negreta.Va resultar que era la seva cartera. No hi haviadiners, per s el carnet de conduir, juntamentamb tres o quatre fotografies. Suposo que hauriapogut trucar a la policia perqu el detinguessin.En el carnet hi havia el nom i ladrea, per emva fer llstima.

    15 a) substantiu h) adjectiub) adverbi i ) preposici c) verb j ) substantiud) preposici k) pronome) adjectiu l ) substantiuf ) determinant m) substantiug) substantiu n) verb

    16 Possible soluci:a) aquella llibreta de quadresb) la paella vellac) diversos companys estrangersd) una opini contrriae) un caf amb llet

    Solucionari Unitat 1

    f ) molt patiment intilg) tres punts dinters

    17 Per exemple:a) LAlbert i la Judit han superat la prova.b) Els dies de pluja sn una mica tristos.c) Quatre cavallers van salvar la donzella.d) La mniga del jersei est tacada.e) El primer dia de classe va resultar molt especial.

    18 Per exemple:a) Minteressa molt la poltica.b) El meu xicot i jo treballem vuit hores diries.c) La policia va detenir els lladres ahir al vespre.d ) LAgns i tu visitveu el museu de la capital.e) Aquest armari ocupa molt despai.

    19 a) Una antiga amiga mha visitat aquesta setmana.SN subjecte SV predicat

    b) No magraden els xampinyons.SV predicat SN subjecte

    c) Tu saps ladrea de lAnna?SN SV predicatsubjecte

    d) El Josep i lAlcia sn de Camprodon.SN subjecte SV predicat

    e) Jo far catorze anys al febrer.SN SV predicatsubjecte

    f ) Li pica el nas.SV SN

    predicat subjecte

    10 Els verbs en negreta tenen subjecte ellptic, i entots els casos fan referncia a la casa.La casa salava sobre una lleugera elevaci justal lmit del poble. Estava allada i donava en unamplia extensi de terra de pastura del WestCountry. La casa no era destacable, de cap mane-ra: tenia uns trenta anys, era ms aviat rabassu-da, ms aviat quadrada, dobra vista, i al davanttenia quatre finestres dunes dimensions i unesproporcions poc agradables a la vista.

    11 Per exemple (els subjectes de les oracions aparei-xen subratllats):a) Dem nevar. Oraci impersonal. No t sub-

    jecte.b) Magrada larrs a la cassola.

    11

    CATEGORIES SINTAGMES FUNCIONSadjectiu preposiciverb adverbi

    sintagma preposicional

    sintagma nominal

    subjecteatributcomplement del

    nom

    predicatcomplement

    directe

    Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Pgina 11

  • c) Ha sortit el sol.d ) Hi havia un gerro esquerdat. Oraci imperso-

    nal. No t subjecte.e) Avui fa calor. Oraci impersonal. No t subjec-

    te. / Jo faig el dinar.

    12 a) s una oraci gramaticalment correcta perquhi ha concordana de nombre i persona entreel subjecte i el verb. Tot i aix, semnticamentnoms seria acceptable en contextos moltdeterminats, com un conte infantil, un relat fan-tstic, etc.

    b) No s una oraci, perqu el subjecte no con-corda en nombre amb el verb.

    c) No s una oraci, ja que no hi ha verb. s unsintagma nominal.

    d ) s una oraci. Es pot recordar que el verbhaver-hi, en ser impersonal, sempre sha deconjugar en singular.

    LXIC Pg. 31

    11 Bany: lavabo, bidet, paper higinic, raspall dedents, vter, barns.Cuina: escalfador, aigera, extractor, batedora,nevera, espremedor.Menjador: bufet, llar de foc, catifa, prestatges, cor-tina, llum de peu.

    12 a) dies de la setmanab) netejac) estris de cuinad) platjae) jocs de taula

    13 Activitat oberta. Algunes possibilitats:a) adrogueria, carnisseria, merceria...b) calaixera, taula, tamboret...c) nectarina, caqui, pera...d ) badia, muntanya, plana...e) calotets, impermeable, minifaldilla...

    14 Garatge: pneumtic, bateria, embragatge, mec-nic, grua, gat.Estanc i papereria: segell, diari, llumins, plomaestilogrfica, encenedor, postal.Restaurant: matre, setrills, ganivet, tovalles, cam-brer, tovall.

    Llengua catalana i Literatura 2n ESO

    15 Mals: tos, ferida, febre, restrenyiment, nusea.Malalties: galteres, cries, anorxia, epilpsia,depressi.Especialitats: odontologia, cardiologia, ginecolo-gia, oftalmologia, psiquiatria.

    16 a) odontlegb) cardilegc) gineclegd) oftalmlege) psiquiatre

    17 Fleca: pala, forner, corr, coca, barra, farina, pa,croissants, ensamada, pa de pessic, pa de mot-lle, bastonets.Esports: futbol, bsquet, atletisme, gimnstica,ping-pong, tennis, esqu, hoquei, vela, judo, equi-taci, rem.Temps: neu, pluja, vent, boira, calor, fred, pedra,llamp, tro, tif, hurac, cicl.

    18 a) cursor / 5b) lir / 1c) illa / 2d) fong / 3e) gola / 4

    19 a) cosinsb) nebodesc) sograd) consogres / jovee) nebodaf ) fillolag) besnth) cunyadai ) gendrej ) oncle

    10 a) cotxe / pneumticb) eines / clau anglesac) msica / flautad) jocs / baldufae) nens petits / biberf ) menjar / pizza

    11 a) F; b) V;c) F;d ) V;e) V.

    12

    Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Pgina 12

  • LLENGUA I SOCIETAT Pg. 35

    11 a) La romanitzaci comen al segle III aC, amblarribada dels romans a la pennsula Ibrica.

    b) El llat vulgar, que era la llengua que parlavenels soldats romans, es va anar implantant iconsolidant fins que va substituir les llengesanteriors a la invasi, liber i el celta.

    c) La caiguda de lImperi rom es va produir alsegle V dC.

    d) Al segle VIII van nixer les llenges romni-ques.

    e) Les llenges romniques sn: litali, el fran-cs, el castell, el galaicoportugus, el roma-ns, el sard, el retoromnic, loccit i el catal.

    12 a) aqua, aigua, lquid vitalb) axilla, aixella, part que queda sota la juntura

    del bra amb el cosc) amarus, amarg, amargantd) ampulla, ampolla, flasce) aranea, aranya, insecte que construeix teranyi-

    nes

    f ) cerasia, cirera, fruit del cirererg) pira, pera, fruit del pererh) pinea, pinya, rgan del pi que cont els pi-

    nyonsi ) pullus, pollet, pollastre petitj ) sapidus, savi, qui sap moltes coses

    13 d)e)b)a)c)

    AVALUAT Pg. 37

    11. b12. c13. a14. b15. a

    Solucionari Unitat 1

    16. c17. a18. c19. a10. c11. a12. c13. b14. b15. a16. c17. a18. a19. c20. b

    VOCABULARI TEMTIC Pg. 38

    11 21 pas de vianants 5 tendal22 claveguera 24 crulla1 parqumetre 18 xamfr16 vorera 13 campanar2 vorada 9 rtol20 calada 6 aparador11 marquesina 7 escocell23 embornal 4 gual15 tanca publicitria 3 cantonada8 faana 10 fanal17 bstia 12 bastida14 balustrada 19 boca de metro

    12 Resposta oberta.

    13 ciutat, fogar, municipi, poble, burg, localitat, llogar-ret, poblaci, vila, capital, urbs, metrpolis

    14 a) vilab) urbsc) municipid ) metrpolise) burg

    15 Resposta oberta.

    13

    Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Pgina 13

  • Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Pgina 14

  • COMPRENSI I EXPRESSI Pg. 42

    11 Soluci orientativaa) La precocitat s el pitjor enemic dun esportis-

    ta perqu pot precipitar un futur equivocat imalaguanyat a la persona.

    b) Quan Michael Phelps tenia onze anys vaconixer el seu entrenador, que el va ajudar amillorar la tcnica en el seu estil.

    c) El primer estil que va aprendre va ser lesque-na perqu no li agradava posar el cap dinslaigua.

    d ) El primer rcord mundial de Phelps va serquan tenia quinze anys i nou mesos, en els200 metres papallona.

    e) Entre les qualitat del nedador, destaquen lafredor, la impertorbabilitat, la constncia

    12 Soluci orientativaa) Lestrella Michael Phelps sha fet ell mateix

    com a nedador.b) s imprescindible treballar durament a fi de

    tenir un alt rendiment.c) Lesfor i les ganes desforar-se sempre van

    acompanyar els entrenaments del nedador.d ) El nedador s la comuni entre geni i exer-

    cici.

    13

    4 Text de laudici (CD)Abebe Bikila va nixer a Mout, a Etipia, el 7 da-gost de 1932, i va ser membre de la GurdiaImperial de Haile Selassie.

    Va ingressar al grup dels herois nacionals enobtenir la medalla dor a la prova de marat delsJocs Olmpics de Roma lany 1960, on va crrerdescal i va establir una plusmarca mundial ambun temps de 2 hores 15 minuts i 16 segons. Enaquesta cursa, Bikila va perdre 350 grams, quecontrasten amb els 4 quilos de mitjana que hisolien perdre els altres participants.

    Quan van comenar les Olimpades de Tquiolany 1964, Bikila estava fsicament bastant debili-tat. Lhavien operat dapendicitis sis setmanesabans de la cursa, la qual cosa va afectar el seuprograma dentrenament. No obstant aix, i enca-ra que aquesta vegada va crrer calat, va tornara guanyar la medalla dor i va establir una novamarca mundial: 2 hores 12 minuts 11 segons.

    15

    UNITAT 2

    2001 2002 2003 2004

    100 m papallona 51.10200 m papallona 1:54.58 1:55.41 1:54.35200 m estils 1:59.70 1:56.04200 m lliure 1:45.32400 m estils 4:12.48 4:09.094 100 m estils 3:33.484 100 m lliure 3:14.624 200 m lliure 7:11.81 7:10.26 7:07.33

    Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Pgina 15

  • Als Jocs Olmpics de Mxic, lany 1968, laltitudva afectar lesportista, que va haver dabandonarla prova desprs dhaver corregut 17 quilmetres.

    Lany 1969, latleta va patir un accident decotxe a prop de la capital dEtipia, Addis Abeba,que li va produir una parlisi total del cos des delabdomen fins als peus. Bikila no va refer-se maidel tot daquest accident i va morir el 25 doctubrede 1973, quan tenia 41 anys.

    Lestadi nacional dAddis Abeba, en el seuhonor, porta el seu nom.

    Elaborat a partir dehttp://www.editorialteide.com/?8776

    a) Fb) Vc) Fd) Ve) F

    15 Crol o lliure. Estil de nataci executat (1) amb elventre de cara al fons de (2) la piscina que consis-teix a efectuar tracci amb (3) els braos demanera alterna mentre les cames (4) es mouenamunt i avall ajudant la propulsi (5) i lestabilitza-ci del cos.Braa. Estil de (6) nataci executat amb el ventrede cara al (7) fons de la piscina que consisteix aestendre (8) els braos endavant, separar-losamb un moviment (9) semicircular, plegar-los so-bre el pit i tornar-(10) los a llanar endavant, men-tre les cames fan (11) un moviment dextensi icontracci per ajudar (12) la propulsi i lestabilit-zaci del cos.Esquena. (13) Estil de nataci executat amb les-quena de (14) cara al fons de la piscina que con-sisteix (15) a efectuar tracci amb els braos demanera (16) alterna, mentre les cames es mouenamunt i (17) avall per ajudar la propulsi i estabi-litzaci del (18) cos.(19) Papallona. Estil de nataci executat amb elventre (20) de cara al fons de la piscina que (21)consisteix a efectuar tracci amb els braos de(22) manera simultnia mentre les cames, juntesi en (23) sentit vertical, colpegen laigua per aju-dar la (24) propulsi i lestabilitzaci del cos.

    16 Resposta oberta. La realitzaci, el desenvolupa-ment i lobservaci i correcci de lactivitat s acriteri del professorat.

    Llengua catalana i Literatura 2n ESO

    17 Resposta oberta.

    PARLEM DEL TEXT Pg. 44

    11 En presentacions (de carcter ms aviat formal)conferenciants, artistes...En crniques periodstiques, perqu sn o hanestat notcia (inventors, descobridors...).En necrolgiques, perqu el personatge ha mort.En reportatges, arran de la trajectria professionaldel personatge.Per les excellncies professionals o socials, per-qu ha arribat a la fama.

    12 Resposta lliure. Fra convenient que a part delsnoms, lalumnat aports algun detall biogrfic oprofessional de cadascun dels noms que proposa.

    13 A la semblana de Michael Phelps, hi domina mslevocaci i les impressions de les seves obres,fets...

    A la semblana dAbebe Bikila, hi domina lainformaci objectiva, i la veu de lautor/redactordel text no apareix enlloc.

    14 Resposta orientativa:Flix Cardona i Puig (Malgrat de Mar, 1903 Ca-racas, 1982) va ser capit de marina mercant.Entre 1922 i 1925 realitz un viatge al voltant delmn fent prctiques per tal dobtenir el ttol decapit daltura de la marina mercant espanyola.

    Arrib per primer cop a La Guaira, Veneuela,el 18 dabril de 1927. A partir daquell moment, vainiciar diferents exploracions: el sud de Guaiana iels cursos dels rius de lalt Caron, el riu Caura ilOir. Va exercir diversos crrecs a lAdministraciveneolana que li van permetre continuar lesexploracions i tenir iniciatives com la de construirpistes daterratge a les ribes del Canaracuni i a laSabana Oso.

    Va donar a conixer lexistncia de laltipl otepui Auiantepui, amb la cascada Churn Mer,que s el salt daigua ms alt del mn.

    Descobr quatre classes de dialectes indge-nes desconeguts fins aquell moment. Porten elsseu nom nombroses espcies florals i de fauna,un pic a la frontera de Veneuela i Brasil, i unaplaa a Malgrat de Mar, don s fill predilecte.

    16

    Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Pgina 16

  • 15 El text den Pere Grases t laparena duna necro-lgica; s a dir, una glossa de les qualitats i virtutsdel personatge un cop mort, redactat des de lpti-ca de qui escriu el text. El text de lactivitat 4, ambel qual es demana de comparar-lo, consisteix enuna breu biografia en qu senumeren succinta-ment les iniciatives, feines i activitats a qu vadedicar-se el protagonista del text sense la inter-venci o lopini personal de qui redacta el text.La soluci a la segona part de lactivitat es deixaa criteri del professorat.

    16 Resposta oberta. Correcci a criteri del professo-rat.

    ORTOGRAFIA Pg. 46

    11 bonic, poruc, esportista, somniador, poema, mus-clo, bunyol, portugus

    12 sarau, miau, suro, moro, grau, caliu, morro, allau,peu, metro, pau, ritu, amo, individu, matxo, mutu,tribu, espermatozou, objectiu, xitxarello

    13 gasos, lluos, crucufixos, despatxos, esquitxos,pastissos, comeros, mesos, embarassos, bra-os, gustos, passejos o passeigs, discos o discs,lletjos o lleigs, falsos

    14 trenco, trenqueu, trencveu; temo, temeu, temeu;sento, sentiu, senteu; perdo, perdeu, perdeu;envejo, envegeu, envejveu; canto, canteu, cant-veu

    15 a) bondat: bob) bombarder: bombac) burrada: burrod) boixeda: boixe) collada: collf ) cuixot: cuixag) culpabilitat: culpah) doblatge: doblei ) dolor: dolj ) dotzena: dotze

    16 a) podr: ell potb) punxen: ell punxac) couen: ell cou

    Solucionari Unitat 2

    d) movia: ell moue) mullen: ell mullaf ) mostrar: ell mostrag) tombs: ell tombah) trobaries: ell trobai ) muntar: ell muntaj ) apuntveu: ell apunta

    17 a) escupb) tossimc) cusd) vulguie) podrsf ) pugueug) cosiah) sortiremi ) puguij ) podr

    18 Activitat autocorrectiva.

    19 a) En Pinxo va dir al Panxo: Vols que et punxiamb un punx? I en Panxo va dir al Pinxo:Punxam per a la panxa no! Un pinxo pinxetpunxava la panxa dun panxut. El Panxut digual Pinxo: Pinxo, pinxet, no punxis brut!

    b) De genollons genollons, collia collia, de geno-llons genollons, collia codonys; de genollades,codonyades, i amb els dits, codonys collits.

    c) Una carro carregat de roques sarrossega perLa Roca amb les rodes rodones fent roc-roc.

    d ) Duc com puc un ruc a un duc rus mut.e) En un pot no hi pot haver hagut mai vi del fort

    sense un embut.

    No shi pronuncia cap u tona: vols, per, panxut,punxis, brut, roques, Roca, rodes, roc-roc, duc,puc, roc, duc, rus, mut, pot, pot, fort, embut.

    Shi pronuncia una u tona: Pinxo, Panxo,punx, pinxo, punxava, genollons, collia, codonys,genollades, collits.

    Tenen dues u tones: codonyades.

    10 a) can, canonadesb) lluna, llunticc) multa, multard ) apunt, apuntate) corc, corcatsf ) porc, porquera

    17

    Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Pgina 17

  • g) ruc, rucadesh) moc, mocar-sei ) brut, brutciaj ) roc, rocalls

    11 a) Els vells desconfien de la joventut perqu hansigut joves. JUVENIL

    b) Desgraciat lhome en qui res perdura delxiquet. HUMANITAT

    c) El futur ens tortura, i el passat ens encadena.Per aix sens escapa el present. FUTUROLO-GIA

    d) La violncia s la por als ideals dels altres.PORUC

    e) No hi ha res ms monstrus que una ignorn-cia activa. MONSTRE

    f ) En boca del mentider fins la veritat es fa dub-tosa. BUCAL

    12 a) turmentb torrc) captold ) bufetadae) sufocarf ) ttolg) muntarh) podriri ) butxacaj ) sospir

    13 a) muntanyab) tonyinac) embotitd ) focuse) robf ) nnxol

    MORFOSINTAXI Pg. 53

    11 a) macarronsb) onclec) investigadorsd) ellese) amiguesf ) supermercatg) gat h) gent i ) notcia

    Llengua catalana i Literatura 2n ESO

    12 ARTICLES: les, elDEMOSTRATIUS: aquests aquellesPOSSESSIUS: seves, teva, nostresNUMERALS: trenta-dos, quart, ter, centenaINDEFINITS: cada, alguns, qualsevol, totaQUANTITATIUS: fora, gaire, poquesINTERROGATIUS O EXCLAMATIUS: quins,quina

    13 b) l; l: article / articlec) uns: indefinite) aquelles; tres; teves: demostratiu / numeral /

    possessiuf ) el: articleg) el; meu: article / possessiuh) fora: quantitatiui ) una: indefinit

    14 a) dos bessons idntics Adjectiub) alguns quadres de Mir SPrepc) un gerro xins de porcellana Adjectiu i SPrepd) el bonic delta de lEbre Adjectiu i SPrepe) lelegant senyora Jlia Adjectiu i nom

    en aposicif ) una bona idea Adjectiug) quina pellcula tan divertida SAdjh) el germ gran de lAnna Adjectiu i SPrep

    15 a) una sala doperacionsb) el millor cuiner del mnc) set boles de billar americd) quina persona ms impertinente) el president de lassociaci de vens del meu

    barriEl nucli del sintagma nominal est en negreta.

    16

    17 a) el (article); seva (possessiu)b) l(article); la (article); aquell (demostratiu)c) Aquest (demostratiu); doble (numeral)d ) Tres (numeral); aquella (demostratiu)

    18

    SINGULAR PLURAL

    meu meva meus meves

    teu teva teus tevesseu seva seus seves

    nostre nostra nostres nostresvostre vostra vostres vostres

    MASCUL FEMEN MASCUL FEMEN

    Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Pgina 18

  • e) El (article); quart (numeral); l/el (article);aquesta (demostratiu)

    18 a) centb) quinzec) dissetd ) vint-i-vuite) noranta-cinc

    19 a) certes persones indefinitb) aquella jaqueta de llana demostratiuc) un dia feli indefinitd ) Quin avorriment! exclamatiue) loncle Juli articlef ) poca feina quantitatiug) cap paper vell indefinith) mitja taronja numeral

    10

    11 a) un iogurt ensucratb) un ciutad gironc) les festes nadalenquesd) una persona pacficae) les vacances estivalsf ) un contracte laboralg) un dia festiu

    12 aquest vespre: determinant (demostratiu) + nomels vens de dalt: determinant (article) + nom +

    complement del nom (sintagma preposicio-nal)

    tothom: pronomla pantalla: determinant (article) + nomcops de porta: nom + complement del nom (sin-

    tagma preposicional)un primer moment: determinant (indefinit) + deter-

    minant (numeral) + nomgos solitari: nom + complement del nom (adjectiu)

    Solucionari Unitat 2

    pellcula de por: nom + complement del nom (sin-tagma preposicional)

    genolls pelats: nom + complement del nom (adjec-tiu)

    molta gana: determinant (quantitatiu) + nom

    LXIC Pg. 59

    11 a) 1 (entrada 2) / 2 (entrada 1)b) 1 (entrada 1) / 2 (entrada 2)c) 1 (entrada 2) / 2 (entrada 1)

    12 a) perfecteb) parcial homfonc) perfected) parcial homgrafe) parcial homfonf ) parcial homfon

    13 a) contigitat (metonmia)b) semblana (metfora)c) contigitat (metonmia)d) contigitat (metonmia)

    14 a) 1. seva / 2. ceba b) 1. bot / 2. votc) 1. desprs / 2. desprsd) 1. mn / 2. mone) 1. efecte / 2. afectef ) 1. basar / 2. besar

    15 a) 1. vnen / 2. venenb) 1. tement-se / 2. temenac) 1. compte / 2. comted) 1. creixent-se / 2. creixenae) 1. llenar / 2. llanarf ) 1. esperant-se / 2. esperana

    16 a) doblarb) extremc) fossesd) inflare) anellsf ) mal

    17 a) peb) porcc) criar

    19

    ADJECTIU/ SADJ SPREP

    NOM ENAPOSICI

    dues monedes antigues Xles sabates de tal Xmolts cabells blancs Xla tia Maria Xla meva gran illusi Xel millor dia de lany X Xaquests homes ingenus Xrestaurant Calvet X

    Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Pgina 19

  • d) creuare) golaf ) gatg) font

    LLENGUA I SOCIETAT Pg. 64

    11 a) Fb) Vc) Vd) Fe) F

    12 La Romnia occidental: el francs, el castell, elgalaicoportugus, el sard i el catal.La Romnia oriental: litali i el portugus.Altres: holands, rus, rab, xins, angls.

    AVALUAT Pg. 65

    11. a12. b13. a14. b15. c16. a17. a18. b19. c10. b11. a12. c13. b14. a15. b16. a17. b18. c19. b20. a

    VOCABULARI TEMTIC Pg. 67

    11 3 balana 26 graelles 8 escumadora10 cass 28 planxa 14 davantal6 embut 13 aixeta 20 safata

    Llengua catalana i Literatura 2n ESO

    12 ganivets 21 saler 7 cullerot28 paelles 2 campana 4 frigorfic16 aigera 15 cuina 24 olla18 setrill 19 forn 17 tassa1 bol 11 morter 22 agafador25 cassola 9 pots 23 draps5 esptula

    12 batedora tapadora salseraespremedora colador torradorapicadora fregidora escorredorasucrera saler setrillerescafetera tetera soperaformatgera congelador extractorratlladora obridor

    13 matafaluga, bitxo, canyella, com, curri, ginebr,mostassa, nyora, pebre, safr, sal, ssam, tpera,tfona, vainilla

    14 plat (pla) ganivetcullera paneraestovalles plataespelma setrilleresplat fondo (soper) forquillagot tovallargolla gerracoberts de postres estalvis

    15

    20

    PEIXOS CARNS VERDURES IHORTALISSES

    FRUITES

    bacallbesuccalamardntolescamarlgamballagostallagostllamntolllenguadollobarrollumollnero

    pagellpop

    necbecadaboucapcrvolcolomconillfaisgall dindigallinaguatllallebreperdiupollastreporcpularda

    albergniaalvocatbledabrquilcarbassacarbasscarxofacebacogombrecolcrixensenciamendviaescalunyaescarolaesprrec

    albercoccirerafigagerdmaduixamagranamandarinamelmranespraperapinyapltanpomaprssecpruna

    Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Pgina 20

  • Solucionari Unitat 2

    21

    PEIXOS CARNS VERDURES IHORTALISSES

    FRUITES

    rapsalmsardinaseitspiatonyinatruita de riuturbot verat

    senglarvedella

    espinacsfavesmongeta

    tendrapastanagapatatapebrotpsolporrorave

    remolatxarculatomquet

    ramsndriataronja

    Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Pgina 21

  • Solucionari_Llengua catalana 1-2 10/10/08 12:41 Pgina 22

  • COMPRENSI I EXPRESSI Pg. 70

    La llebre i la tortuga

    11 Versos 1-2: Presentaci de la conclusi i dels dosprotagonistes (la llebre i la tortuga).Versos 3-10: La tortuga repta la llebre i la llebreaccepta confiadament la juguesca.Versos 11-20: El narrador fa hiptesis sobre lac-tuaci de la llebre i a continuaci respon dacordamb el comportament que demostra.Versos 21-22: El narrador adverteix que la tortugaavana.Versos 23-31: Lacci precipitada de la llebre no ssuficient per aconseguir arribar abans.Versos 32-35: La tortuga alliona la llebre.

    12 Resposta orientativa.Llebre: confiada, superba, que menyst els altres.Tortuga: coratjosa, valenta, constant.

    13 Vers 1: El narrador exposa objectivament la mora-litat de la faula.Versos 9-31: El narrador relata amb objectivitat elsfets.

    El cavall que busc com venjar-se del crvol

    14 Resposta oberta.

    15 Resposta orientativa.

    a) preu fort / preu altb) gest lamentable / gest deplorable / gest llastimsc) sojorn salvatge / sojorn silvestred) bona pitana / segurae) mnim tort / mnim petitf ) cacera enllestida / cacera acabada

    16 a) Ase, Cavall i Mula noms eren estadants delsboscos.

    b) Un Cavall tingu cert incident amb un Crvolvelo, tot lleugeresa, i en veures incapa den-calar-lo corrent, va recrrer a lHome, implorsa destresa.

    El corb i el renard

    17 El corb, orgulls dels elogis que li dedica el renard,i confortat amb lautocomplaena, descuida el for-matge que t al bec i li cau a terra, fet que aprofitael renard per menjar-sel i agrair-li el detall.

    18 El renard alliona el corb advertint-lo que els adu-ladors sempre viuran de les persones que elsescolten.

    19 Versos 1-4: Presentaci de la situaci: el corb enun arbre menjant i el renard que shi acosta atretper lolor del formatge que es menja el corb.Versos 5-9: El renard adula el corb.Versos 10-12: El corb, satisfet amb les paraulesdel renard, descuida el tros de formatge.

    23

    UNITAT 3

    Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 23

  • Versos 13-16: El renard alliona el corb.Versos 17-18: El corb reflexiona i treu una conclu-si del fet.

    10 Resposta oberta.

    11 Text de laudici (CD)El corb i la guineuOi, mestre corb en un arbre es planttenint en son bec un formatge!I la mestressa guineu que ho flairparl en eix estil de llenguatge:Senyor Corb, magnfic hereu!I que en sou de gentil i que bell em sembleu!I si s de tant daventatgevostre cant com vostre plomatge,sou el fnix, ben cert, entre tots els boscans.Estufavas el corb en oir lescomesa,i per mostrar tots els encantsde sa veu, obre el bec, deixa caure sa presa.La cops la guineu i digu: Bon senyor,diu que tot aduladorviu a despeses daquell que shi encanta.B val un formatget una lli tan santa.El corb, confs de laverany,jurava, un poquet tard, de defug el parany.

    Jean de LA FONTAINE, Faules (1668-1694).Traducci de Josep CARNER (1930)

    Llengua catalana i Literatura 2n ESO

    12 Resposta oberta. Correcci a criteri del professo-rat.

    PARLEM DEL TEXT Pg. 71

    11 Resposta orientativaLa llebre i la tortuga: La suprbia de la llebre i lahumilitat de la tortuga.El cavall que busc com venjar-se del crvol:Lenveja i la venjana del cavall.El corb i el renard: La suprbia del corb i la pere-sa i lavarcia del renard.

    12 El poema den Pau Riba es compon de tres estro-fes que tenen com a referent la faula La llebre i latortuga. Pau Riba dedica una estrofa a les virtutsde cada animal i, davant del dilema de virtuts tanoposades, dedica la tercera estrofa a exposar unaconclusi que pugui definir el millor comportament.

    13 a) Tot sencomana i es contagia.b) All conegut dna i aporta ms seguretat que

    no pas la novetat.c) Les habilitats es poden aplicar a la realitzaci

    de qualsevol cosa.

    24

    El corb i la guineu. Versi de Josep CARNER (1930)Oi, mestre corb en un arbre es planttenint en son bec un formatge!I la mestressa guineu que ho flairparl en eix estil de llenguatge:Senyor Corb, magnfic hereu!i que en sou de gentil i que bell em sembleu!I si s de tant daventatgevostre cant com vostre plomatge,sou el fnix, ben cert, entre tots els boscans.Estufavas el corb en oir lescomesa,i per mostrar tots els encantsde sa veu, obre el bec, deixa caure sa presa.La cops la guineu i digu: Bon senyor,diu que tot aduladorviu a despeses daquell que shi encanta.B val un formatget una lli tan santa.El corb, confs de laverany,jurava, un poquet tard, de defug el parany.

    El corb i el renard. Versi de Xavier BENGUEREL (1984)

    Mestre Corb dalt dun arbre shavia recolliti tenia al bec un formatge.Mestre Renard, per lolor enllepolit,va i lentret amb aquest llenguatge:Ei, senyor Corb, bon dia, li va dir,Que en sou, de ben plantat! Que men sembleu, de fi!Segur, si el vostre cant ve a ser una imatgedel vostre bell plomatge,sou, daquest bosc, el Fnix, i lhoste de ms preu.De tan content, el Corb, no sap pas qu li passa;i per mostrar la seva dola veuobre el bec, i el formatge li cau a la pinassa.El Renard larreplega, i diu: Senyor,cal que aprengueu que tot aduladorviu a lesquena daquell qui lescolta.Per tan bona lli, la paga no s pas molta.El Corb, avergonyit, parat al seu recs,jur un poc massa tard: No mel prendran maims!

    Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 24

  • d) Conv ms ser al davant que no al darrere.e) Si no hi ets, ning no thi compta!f ) Ning no s perfecte.g) Qui tracta amb mals negocis, en surt perjudi-

    cat.

    14 Qui b sembra... b cull.Qui no arrisca... no pisca.Don no nhi ha... no en pot rajar.Qui matineja... ms temps feineja.Qui pot i no vol... quan vol no pot.Qui no et conegui... que et compri.

    15 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.

    ORTOGRAFIA Pg. 73

    11 a) de-co-rat (3)b) de-ca-pi-tar (4)c) full (1)d ) fu-lla-ra-ca (4)e) fur-g (2)f ) lli-ber-ti-nat-ge (5)g) punt (1)h) llo-ro (2)i ) mal-en-ca-mi-nar (5)j ) mal-fac-tor (3)k) ma-ne-ja-bi-li-tat (6)l ) des-a-fi-na-da-ment (6)

    12 ro-nyapis-sar-raona

    car-ro

    in-adequatmar-rmi-quesqui-trgilbrui-xafs-silagres-soragrema-greafec-teaga-faranellar-ram-ba-da

    Solucionari Unitat 3

    as-se-nya-larbus-carcar-ra-ca

    col-la-bo-rarcot-xetdes-en-dre-arplat-jacon-ques-tare-u-nides-in-flarpl-lidogre

    13 a) iogurtera, iarda, io-iob) beuen, Moi, feia, treiac) guany, pirages, lingista, guacamai, quadri-

    culat

    14 fauna, riu, mai, aiguaneu, nou, reina, actriu, gaire,buidar, eina, conreu

    15 o-ca-si-, di-a, mun-di-al, cons-ci-en-ci-ar, po-bla-ci-, n-vi-a, pro-pi-e-t-ri-a, llu--a, gra-tu--tes,ce-ri-m-ni-a, a-nun-ci-a-da, ve-te-ri-n-ri-es, es-pe-ci-al, in-te-ri-or, pa-s

    16 a) ra-di-a-ci- pentasllabb) cul-tiu bisllabc) cu-lle-ra trisllabd) de-fi-ci-ent tetrasllabe) do-na-ci- tetrasllabf ) en-grei-xar trisllabg) en-gros-sir trisllabh) es-car-pa trisllabi ) frui-te-ra trisllabj ) gra-tu-t trisllabk) in-co-mo-di-tat pentasllabl ) in-ter-pre-ta-ci- hexasllabm) mar-ci- trisllabn) mar monosllabo) m-gi-a trisllabp) lla-gos-ta trisllab

    17 Grup consonntic i dgrafs divisibles: ha-bi-tat-ge,ar-ri-bar, cri-xer, ai-x, er-r-ni-a-ment, Bor-rell,il-le-gal, mus-sols.Grup consonntic i dgrafs indivisibles: llar-ga-da,tras-lla-dat, Ca-ta-lu-nya, Mas-que-fa, fe-me-lla,anys, a-quests, pe-ri-llo-sa.

    25

    Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 25

  • 18 Diftong creixent: a-guan-tar, ai-guat, guat-lla,guar-di-o-la, llen-ge-ta.Diftong decreixent: ai-guat, cai-gu-da, car-ro-nyai-re, cau, cau-sa, cen-tau, cent-peus, pa-rau-lo-ta.Hiat: pa-e-lla, ca-lo-ri-a, ca-no-a, ca-te-go-ri-a,cen-tu-ri-, guar-di-o-la, la-bi-al, le-gi-, lln-ti-a.

    19 a) duiab) restaurant, creuc) noi, lliuresd) triler, autopistae) paisf ) altaveus, vuitg) ciutad, saudita

    10 Diftong creixent: bi-lin-ge, con-se-qn-ci-a, Pas-qua, am-bi-gua, io-gui, o-ue-ra, hie-na.Diftong decreixent: rou-re, ai-rs, au-ca, tou, he-reu.Hiat: a-li-ne-a-ci-, con-se-qn-ci-a, tri-ar, re-gi-,me-an-dre, xa-ram-pi-, con-ta-gi-s, pe-, vi-si-.

    11 a) criat bisllabb) immediatesa pentasllabc) soluci tetraslabd) cincia tetrasllabe) biologia pentasllabf ) reacci tetrasllabg) coreografia hexasllabh) peatge trisllabi ) importaci pentasllabj ) manitic tetrasllabk) poesia tetrasllabl ) democrcia pentasllab

    12

    Diftong creixent: iode, iogurt, guany, quadrat,aqus, bilinge.Diftong decreixent: paraula, aula, boina, neu, ou,sou.

    Llengua catalana i Literatura 2n ESO

    MORFOSINTAXI Pgina 79

    11

    12 herona, euga, escombriaire, metgessa, somera,emperadriu, truja, bruixot, baronessa, parricida,mestressa, rossinyol mascle o femella, polla dn-dia, oncle, toro/brau/bou

    13 a) Mhe de fer una anlisi de sang.b) Volem canviar el llum de lhabitaci del nen.c) El director del diari va escriure un editorial molt

    interessant.d) Les postres que ms magraden sn les profi-

    teroles amb xocolata calenta per sobre.e) Quan vegis el senyal de stop, thas daturar.f) Marc, tinc un dubte: tagrada el pebre?g) Viu als afores de la ciutat, en un carrer que fa

    molt pendent.h) Demana-li el compte i paguem el deute.

    14

    15 vaques boges, ungles llargues, gossos lletjos olleigs, passadissos amples, lluos petitons, llapisfins, truges joves, esquinos dolorosos, cossosesvelts, aiges tbies

    26

    P A R A U L A U O ST N E UA I

    T R A OR D Q BU A UG U A N Y OO Q SI O D EB I L I N G U E

    NOMS SAFEGEIX -AAL MASCUL

    ES PRODUEIXALGUN CANVI

    senyora, gat, doctora, elefanta

    amiga, lloba, lleona, sogra,marquesa, gossa, mossa,pallassa, reina, besvia,afillada, germana, esclava, psicloga, vdua,rfena, deixebla, soldada

    DE DUES TERMINACIONS DUNA TERMINACI

    divertit - divertidasilencis - silenciosallis - llisaantic - antigablau - blavatreballador - treballadorarnec - rnegapobre - pobramadur - maduraflonjo - flonjaoport - oportunafastigs - fastigosa

    alegrefidelinteressantfeixistalegaldiferentsuau

    Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 26

  • 16 presidenta, abadessa, alumna, Jordina, captai-re, marquesa, jutgessa, sogra, Marcella, mes-tressa, princesa, excursionista, abella, Llusa,deessa

    17 Mascul Femenase somera

    gall dindi polla dndiabou vacagos gossaboc cabracavall euganec negaporc truja

    18 a) el llumb) La polsc) una editoriald ) la clerae) El fif ) un son molt profund

    19 dubte: masculsenyal: masculdent: femenlleixiu: masculpostres: femenOracions: resposta oberta.

    10 gentil, regular, belga, interessant, prepotent, rea-lista, fcil, lloable, superior, consistent, optimista,alegre, dcil, xerraire

    11 a) el peu esquerre / la m esquerrab) un forat negre / una taca negrac) un cavall jove / una euga joved) un pas pobre / una casa pobrae) un tacte aspre / una llengua aspraf ) un concert alegre / una can alegreg) un so neutre / la vocal neutrah) un concursant feble / una persona feble

    12 a) tia covarda g) vena tafanerab) escombriaire amable h) reina europeac) monja trista i ) mare estrictad) actiu elegant j ) arqueloga seriosae) duquessa generosa k) lleona agressivaf ) euga velo l ) cosina lletja

    Solucionari Unitat 3

    13 atractiu atractiva atractius atractivesmandrs mandrosa mandrosos mandrosesporuc poruga porucs poruguestranquil tranquilla tranquils tranquillesboig boja bojos bogesllarg llarga llargs llarguestebi tbia tebis tbies

    14 porrons, temps, balances, fons, pasqes, llapis,musulmans, cactus, bceps, boques, arrugues,germans, taronges, pirages, pinces

    15 a) despatxos seriososb) braos fluixosd) llaos grisose) complexos lletjosf ) nassos grossos g) textos confusosh) pagesos indecisos

    LXIC Pg. 86

    11 a) intrpretb) botzinac) capd) reemplaae) bodaf ) dna feg) dialogarh) despietatsi ) vers

    12 a) avar genersb) consolar desolarc) crueltat humanitatd ) crtica elogie) frtil estrilf ) fort dbilg) gran menuth) valent covardi ) joventut vellesaj ) naixena mort

    13 b) obrir tancar, verbc) parads infern, nomd) pelut pelat, adjectiue) perjudicial beneficis, adjectiuf ) plorar alegrar-se, verb

    27

    Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 27

  • g) posar treure, verbh) pblic privat, adjectiu

    14 a) illegtimb) illcitc) immateriald ) immerescute) immetdicf ) immillorableg) immbilh) imparciali ) imparellj ) impassiblek) impenetrablel ) impensablem) irrealn) irrecuperableo) irreflexi

    15 a) anunciar / comunicarb) rumiar / pensarc) afirmar / dird ) ensinistrar / ensenyare) grup / colleccif ) amo / capg) riquesa / abundncia

    16 a) mentider / fals / falsificadorb) sorprenent / espaterrant / meravellsc) mes / sou / remuneracid) calculat / pensant / mediti

    17 moral / ticamolt / forainterminable / inacabableinterrompre / suspendrenuca / collcopiar / reproduircompanyia / societatcomer / negociassumpte / aferaprovaci / acceptacialegre / divertitatzar / sort

    18 a) sinnims: acumular, alar / antnim: dismi-nuir / mot intrs: endevinar

    b) sinnims: mentida, llufa / antnim: veritat /mot intrs: tassa

    Llengua catalana i Literatura 2n ESO

    c) sinnims: idoni, escaient / antnim: inapte /mot intrs: espai

    d ) sinnims: benvol, benigne / antnim: rigors/ mot intrs: introvertit

    e) sinnims: sabut, notori / antnim: secret /mot intrs: seguidor

    f ) sinnims: trempat, espavilat / antnim: toix /mot intrs: reflexiu

    19 esperanador / desanimadorespavilat / totxoexacte / incertevacuar / ocuparexageraci / mesurafams / desconegutfamolenc / fartfeina / ocifeixuc / hbilgrcia / desgrciasomni / insomnijust /injust

    LLENGUA I SOCIETAT Pg. 90

    11 a) Vb) Fc) Vd) Ve) Ff ) V

    12 a) 3b) 4c) 2d) 4e) 1

    AVALUAT Pg. 91

    11. a12. b13. c14. b15. a16. c17. c

    28

    Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 28

  • 18. c19. a10. a11. b12. c13. a14. a15. b16. a17. b18. a19. b20. c

    VOCABULARI TEMTIC Pg. 92

    11 xirimoia, nespra, caqui, aranja, albercoc, alvo-cat, prssec, pruna groga, pruna negra, maduixa,pera, llimona, taronja, magrana, kiwi, poma, sn-dria, mel, pltan, figa de pell verda, pinya ameri-cana, coco, cireres, pansa, figa seca, festuc / pis-tatxo, cacauet, avellana, piny, nou, ram blanc,ametlla

    Solucionari Unitat 3

    12 a) marron glacb) sorbetc) compotad) melmeladae) confitura

    13 A la nouB la figaC la pomaD el ram

    14 a) codonyer e) poncemerb) caqui f ) arangerc) vinya g) grosellerd ) gerdera h) palmera / datiler

    15 Resposta oberta.

    16

    29

    FRUITS SECS CTRICS FRUITS DEL BOSC

    nous,

    festucs/pistatxos,panses

    pinya, taronja, llimona, mandarina

    gnjol, cireresdarbo, nabiu,mra desbarzer

    Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 29

  • Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 30

  • 31

    COMPRENSI I EXPRESSI Pg. 97

    11 a) Fb) Fc) Fd) Ve) Ff ) Fg) V

    12 Resposta orientativa.a) El mariner perd la famlia en un temporal.b) El negoci del mariner consistia a transportar

    mercaderies.c) Al mig de la plaa dOlot, un fill confon el rem

    amb una pala de forner per el seu pare elcorregeix.

    e) El mariner pren la direcci que lallunyi del mar.f ) El mariner conrea la terra i grcies a la feina,

    pot aixecar la masia El Mariner.

    13

    14

    15

    16 Resposta oberta.

    17 Resposta oberta.

    18 sorgeixlliga sembladecidemprengu

    UNITAT 4

    DABANS

    a; puix;marxandisa; mon,son; aqueixes; mes;cara (= estimada)...

    COMARQUESCOSTANERES

    COMARQUESDE TERRA ENDINS

    COMARQUES Baix Empord GarrotxaPOBLACIONS Banyoles, Besal,

    Fluvi, Argelaguer,Castellfollit de la Roca, Olot

    SUBSTANTIUS ADJECTIUSafrau = congostpropietat = hisenda vestigi = rastre

    abatut = desesperat esti-mada = caraimpacient = friss

    VERBS ADVERBIS

    delirar = desvariejarvogar = remarbuscar = cercar

    dimprovs = de trascantencara que = baldamentlentament = a poc a poc

    Resposta obertaDARA

    USOS

    Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 31

  • quedaria sabessin portavaan succepregunt solia direu porto contestarendna he arribat plantodigu constru

    PARLEM DEL TEXT Pg. 98

    11 El narrador de la rondalla pot ser una personagran perqu el text t tota laparena de ser antic.A part dels arcaismes lxics i dexpressi (comara el tractament de vs entre els personatges),cal observar que t unes qualitats literries pelfet que el text cont metfores i altres recursosexpressius que sallunyen de loralitat amb qusembla haver-se transms el text. Tot i aix, laincorporaci de signes dadmiraci i expressionsde carcter oral vol testimoniar el carcter oral dela narraci.

    12 El narrador incorpora la veu dels personatges: Mitjanant cometes. Per exemple:

    Aqueixes llaunes digu sn les filles delmar, i per cert sn tan res de bo com sonpare.

    Mitjanant dileg directe. Per exemple:Qu s aix?Aix s un rem li respongueren uns tragi-ners de marina que descarregaven peix.Doncs, adu-siau! respongu ell secament.

    13 AEl mariner pregunta a les persones que sn a laplaa si saben qu s el que porta a les mans i unvailet, que no aixeca dos pams de terra, responque s una pala de forn. El pare daquest noi elcorregeix i diu que s una pala de barca. El mari-ner ja comena a sospitar que sacosta a la seva

    Llengua catalana i Literatura 2n ESO

    destinaci per vol assegurar-se que all on fixi laresidncia no es conegui gens la mar.

    BEl mariner pregunta a les persones que sn a laplaa si saben qu s el que porta a les mans i elms vell, i per tant el ms autoritzat, respon sensecap mena de dubte que es tracta dun culler. Elmariner se sorprn perqu no entn la paraulaper lavi replica de nou que s un culler. Llavors,el mariner pregunta a lavi qu s un culler i lavi liexplica que es tracta duna cullera grossa o unapala que serveix per remenar el blat de moro dinsde lolla. El mariner, satisfet, decideix quedar-seen aquella poblaci.

    14 superb gols envejshumil sobri caritatavar irat peressgeners tranquil diligent

    15 Lassumpte va arribar a loda de lalcalde. Aquest,que era molt avar, igual que tota la seva famlia,en saber que el motiu del plet era una gerra mgi-ca que feia criar les monedes va voler apropiar-se-la. Va fer cridar els dos vens a casa seva i elsva fer explicar els motius del plet.

    Porteu aqu la gerra i veur si s pea permoure totes aquestes raons.

    El vell li va portar la gerra i quan la va tenirdavant, lalcalde va dir:

    Mireu. He estat pensant sobre el vostre casi, per acabar les raons i no discutir ms, la gerraes quedar aqu en dipsit fins que un dels doses mori. Llavors, laltre la podr venir a recollir.Els dos vells van sortir de la casa del batlle cap-cots i pensant que lalcalde els nhavia fet una,per sense saber qu fer. Tot just acabaven da-nar-sen els dos vens, que el pare del batlle, unhome molt, molt vell, i molt avar, va agafar unamoneda dor i la va tirar a la gerra. Impacient percomprovar-ne el poder shi va abocar per agafar-la i va caure de cap a dins. El batlle hi va anar acorre-cuita i, en treurel, va quedar ben esglaiat,perqu a dins de la gerra en va quedar un altre,de vell, i quan el va haver tret, nhi quedava unaltre, i desprs un altre, i un altre, i per molts queen treia sempre en quedava un. Quan va veureall, furis va agafar la gerra i la va llanar contra

    32

    Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 32

  • la paret. La gerra es va fer a trossos, per heu desaber que cada trosset de gerra va tornar-se unvell idntic al seu pare, i a tots els va haver demantenir.

    J. L. ROIG, Contes i rondalles catalanes.Avui (1994)

    ORTOGRAFIA Pg. 101

    11

    12 tre-ba-lleu ba-bau fs-siudi-nou ren-ts-siu do-n-veumi-r-veu fi-deus sa-mu-raia-pe-ri-tiu ci-ca-triu pig-meu

    13 a) felimentb) plcidamentc) estpidamentd) generosamente) mpliament

    14 E oberta: pera, orella, conscincia, telfons,libllula, gnere.E tancada: pur, prmer, festa.

    15 O oberta: tnica, prxim, clnic, trpic, nmina,rnec.O tancada: colador, orientaci, patr, sopa.

    16 a) Aix noms ho sabia jo, per vaig callar.b) Vost tamb ha de venir a la celebraci.c) Desprs dall tothom es va espantar.d) No prenc caf perqu em desvetllo.e) Mapuntar a un curs dangls.

    Solucionari Unitat 4

    f ) Si vingus el Jordi, gaireb segur que vindriala Raquel.

    17 a) Dem vindran els cosins de lArag.b) Qui portar lesmorzar per a lexcursi?c) El Ferran, el Ramon i lAdri faran anys dimarts

    vinent.d ) Gaireb tothom hi estar dacord, ja ho veu-

    reu!e) Dem viatjarem fins a Berln en avi.f ) Vost prendr arrs per sopar?

    18 a) Nosaltres estudivem geografia a lescola.b) Els avis de llex viuen a Mxic.c) Magraden els psols amb patates.d ) Fa uns dies al zoolgic va nixer un antlop

    nan.

    e) La Maria sempre bevia aigua del cntir.f ) Si tingussim cntims, ens comprarem un

    mbil nou.

    19 slida, Ceclia, prdua, Snia, tarntula, conse-qncia, clnica, relquia, plvora, smola, Siclia,esglsia, mgia, pacincia, colniaTotes porten accent perqu sn esdrixoles.

    10 TRENCAR: trencar, trencars, trencar, trencarem,trencareu, trencaran.FREGIR: fregir, fregirs, fregir, fregirem, fregireu,fregiran.

    11 SABER: sabs, sabessis, sabs, sabssim, sabs-siu, sabessin.SEGUIR: segus, seguissis, segus, segussim,segussiu, seguissin.

    12 adms promscoms entsperms comprs

    13 A tres quarts de dotze, em trobo sol en un banc deformig a lestaci dautobusos de la Seu. Davantmeu, lautocar que anir cap a Puigcerd espera,roncant, mentre una can nord-americana delsanys trenta sona a la rdio. A poc a poc, els altrespassatgers es colloquen dcilment al meuentorn: un avi a la dreta, una senyora amb bossesde compra a lesquerra, un penjat, dret, darreremeu, i mirem lautocar amb pacincia i esperana

    33

    AGUDES PLANES ESDRIXOLES

    sofalbarvalencienvssilencisRamondiferentpatinstoboganalgunaparador

    fumera remolatxaromnticsemforexamen

    telfonrganpltan psol origen

    msicasndriademocrciabrutciacrnicasmoladecadnciacentmetreSlvia

    Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 33

  • a la vegada, com si la can planyent fos el parru-peig duna mestressa que crida els gats del venatper donar-los menjar.

    MORFOSINTAXI Pg. 106

    11 abriguessis: abrigar, 1a conjugacimoriran: morir, 3a conjugaciperdrem: perdre, 2a conjugaciploro: plorar, 1a conjugacipateixes: patir, 3a conjugaciocupar: ocupar, 1a conjugacicombatia: combatre, 2a conjugaci

    12 TREPITJAR: trepitjo, trepitges, trepitja, trepitgem,trepitgeu, trepitgen.RONCAR: ronco, ronques, ronca, ronquem, ron-queu, ronquen.AMENAAR: amenao, amenaces, amenaa, ame-nacem, amenaceu, amenacen.

    REGAR: rego, regues, rega, reguem, regueu,reguen.

    13 ESTUDIAR: estudi, estudis, estudi, estudiem,estudieu, estudinMENYSPREAR: menyspre, menyspres, menyspre,menyspreem, menyspreeu, menysprenSITUAR: situ, situs, situ, situem, situeu, situn

    14 a) entrenvemb) pensveu c) treballavend) pujava / cansavae) tadonaves

    15 a) admetr b) debatentc) perdrs d ) cometre) interrompf ) emetran

    16 PURS: ajupo, consento, fujo, moro, escupo, recullo.INCOATIUS: pateixo, presumeixo, decideixo, afegei-xo, avorreixo, compleixo.

    17 Al cap de poc Natxo deix el diari. Desprs, vaviatjar. Va publicar lbums amb colleccions de

    Llengua catalana i Literatura 2n ESO

    fotografies que es van vendre a preus alads-sims. Va exposar. [...]

    Tot duna, Natxo va retornar al pas. Em cons-ta que rebutj pressions molt insistents i que esneg sempre a visitar Europa.

    Llus FERRAN DE POL, La ciutat i el trpic (1985)

    18 a) participsb) llegssimc) parlessind) dormssiue) pensessis

    19 a) havien decidit: plusquamperfet dindicatiub) hagus vist: plusquamperfet de subjuntiu

    hauria saludat: condicional compostc) hagi fet: perfet de subjuntiud) han seguit: perfet dindicatiue) haur acabat: futur compost

    10

    11 a) comencenb) ajupoc) domines

    34

    PERSONA NOMBRE TEMPS

    va donar tercera singular passat perifrstic

    enceta tercera singular presenthagi fet tercera singular perfetrecullen tercera plural presentqestionant gerundihan circulat tercera plural perfetnega tercera singular presentcreure infinitiutoqus tercera singular imperfetescoltava tercera singular imperfet

    MODE CONJUGACIva donar indicatiu primeraenceta indicatiu primerahagi fet subjuntiu segonarecullen indicatiu terceraqestionant primerahan circulat indicatiu primeranega indicatiu primeracreure segonatoqus subjuntiu primeraescoltava indicatiu primera

    Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 34

  • d) corregeixe) paguenf ) pugem

    12 MULLAR: mullava, mullaves, mullava, mullvem,mullveu, mullaven.VOLER: volia, volies, volia, volem, voleu, volien.MORIR: moria, mories, moria, morem, moreu,morien.

    13 Dem em llevar a les set del mat. La mare emdespertar abans de marxar a treballar. Em dut-xar i esmorzar. Desprs es llevar la mevagermana petita. Li preparar la bossa per anar alescola i marxarem totes dues de casa a les vuiten punt. Com sempre, ens trobarem els seusamics a la porta i tots plegats agafaran lautobsfins al centre de la ciutat.

    14 RESUMIR: resumeixi, resumeixis, resumeixi, resu-mim, resumiu, resumeixin.BULLIR: bulli, bullis, bulli, bullim, bulliu, bullin.LLEGIR: llegeixi, llegeixis, llegeixi, llegim, llegiu, lle-geixin.FUGIR: fugi, fugis, fugi, fugim, fugiu, fugin.

    15

    16 a) Si vosaltres hi participssiu, elles shi afegi-rien.

    b) Nosaltres tornarem a casa si els pares ensperdonessin.

    c) Encara que ell comprs lentrada, jo no et dei-xaria entrar.

    d ) Vosaltres, si no fumssiu tant, no tindreutanta tos!

    e) Posat que tu no juguessis, nosaltres guanya-rem?

    Solucionari Unitat 4

    17 a) No li donis el regal perqu no sha portat b.b) Abans aix li passava tot sovint.c) No us haurem dit res, si vosaltres no lha-

    gussiu enxampat.d ) Lavioneta tot just est aterrant.e) Si no vigiles, caurs.f ) I ara, on estiuegeu, vosaltres?g) Vull que tu confis en mi.

    LXIC Pg. 115

    11 a) famliab) felic) febred) fruite) frontf ) lacag) lligah) minyi ) miraclej ) oce

    12 a) rega (lexema) / dora (sufix)b) rascl (lexema) / et (sufix)c) formatg (lexema) / era (sufix)d ) camp (lexema) / er (infix) / ol (sufix)e) got (lexema) / ell (infix) / ada (sufix)f) lladr (lexema) / eg (infix) / ot (sufix)g) es (prefix) / clar (lexema) / ir (sufix)h) re (prefix) / colz (lexema) / ar (sufix)i ) re (sufix) / jove(n) (lexema) / ir (sufix)j ) re (prefix) / fresc (lexema) / ar (sufix)

    13 a) goss + -et (diminutiub) fust + -ota (despectiu)c) calaix + -et (diminutiu)d ) llibr + -ot (despectiu)e) veu + -arra (augmentatiu)f ) cas + -assa (augmentatiu)g) sabat + -eta (diminutiu)h) petit + -oi (diminutiu)i ) home(n) + -arro (augmentatiu)j ) marra(n) + -ota (despectiu)

    14 - / -ana: andorr /-ana, valles /-ana, falset /-ana, elx /-ana, ceret /-ana- / -ina: olot /-ina, mallorqu /-ina, tortos /-ina,trempol /-ina, targar /-ina

    35

    PASSAT SIMPLE

    colpejsajup

    PASSAT PERIFRSTIC

    Vaig ensenyar va enretirar Va palparva resseguir

    Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 35

  • -s / -esa: ripolls /-esa, vidrans /-esa; moians/-esa, maons /-esa, empordans /-esa-enc / -enca: figuerenc /-enca, linyolenc /-enca,tonenc /-enca, llivienc /-enca, manlleuenc /-enca

    5 a) plenssimb) prudentssimc) jovenssimd) contentssime) amabilssimf ) graciosssimg) verdssimh) potabilssimi ) clarssimj ) honorabilssimk) agradabilssiml ) serenssimm) vellssimn) bonssim / ptimo) dolentssim / pssim

    16 Joaquim, Salvador, Josefina, Montserrat, Barto-meu, Rafel, Antoni, Josep, Sebasti, Meritxell, Ma-riona, Concepci, Nicolau, Gregori, Alexandra.

    17 Nom dofici: port + -er, dent + -ista, terriss + -aire,botigu + -er, gallin + -aire.Nom de lloc: cotx + -era, fust + -eria, vesti + -dor,bisb + -at, colom + -ar.

    18 ribagor, riberenc, priarot, penedesenc, palla-rs, osonenc, noguerenc, montsianenc, mares-menc, garrafenc, garrotx, cerd, bergued, ba-genc, anoienc, segarrenc, segrianenc, selvat

    19 a) tardssimb) antiqussimsc) bonssim / ptimd) dolentssim / pssime) gravssim

    10 a) Ratb) Monac) Sold ) Sumptae) Larif ) Inag) Laiah) Tina

    Llengua catalana i Literatura 2n ESO

    LLENGUA I SOCIETAT Pg. 120

    11 a) Lhumanisme es caracteritzava per linterspels clssics grecollatins i per un protago-nisme ms gran de lhome en el mn.

    b) La cancelleria reial era la instituci oficial ones redactava tota la documentaci de lacorona catalanoaragonesa.

    c) Pel que fa a la llengua, la cancelleria reial vaimposar un nic model de llengua per a totsels territoris de parla catalana.

    d ) Bernat Metge va nixer a Barcelona entre elsanys 1340 i 1346 i va morir a Barcelona lany1413.

    e) Bernat Metge va traduir al catal obres escri-tes en llat clssic.

    f ) Lobra en prosa ms important de BernatMetge s Lo somni, escrita lany 1399.

    AVALUAT Pg. 121

    11. c12. a13. a14. b15. a16. c17. b18. a19. c10. a11. a12. b13. a14. c15. b16. a17. b18. a19. a20. b

    VOCABULARI TEMTIC Pg. 122

    11 farmaciolacrossa

    catter

    36

    Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 36

  • termmetrebenagasaxeringapincesbisturbaiardestetoscopibraal inflableotoscopisrumcabestrellturmelleranafrarascada

    12 amgdales / amigdalitis; orella / otitis; sins / sinu-sitis; intest / enteritis; fetge / hepatitis; faringe /faringitis; clon / colitis; meninges / meningitis;mucosa nasal / rinitis; crnia / ceratitis; tend /tendinitis; rony / nefritis; bronquis / bronquitis;bufeta de lorina / cistitis; glndula mamria /mastitis

    13 Especialitat mdica Part del costraumatologia ossosurologia aparell genital masculodontologia dentsdermatologia pellpneumologia pulmonsginecologia aparell genital femenotorinolaringologia nas, orelles, coll

    Solucionari Unitat 4

    neurologia sistema nerviscardiologia coroftalmologia ullshematologia medulla ssia i sangpsiquiatria ment

    14 diettica / nutriciodontleg / dentistalumblgia / lumbagolipotmia / desmailcera / nafracallista / podlegmigranya / mal de capter / matriuoftalmleg / oculista

    15 a) hipocondriab) fbiac) bulmiad) hipertensie) depressi

    16 a) acneb) pneumniac) esquind) galinde) buff ) fongsg) torticolih) diptriesi ) dragea

    37

    Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 37

  • Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 38

  • 39

    COMPRENSI I EXPRESSI Pg. 126

    11 Un ve i una vena rivalitzen a tenir les flors del seujard ms boniques. s costum que sintercanvinllavors i aquesta vegada la vena nhi ha donat degira-sol per als testos de la finestra. Han brotattant que ara no poden mirar per la finestra detants gira-sols que tenen a la finestra. El marit dela vena ha tractat doca cretina la dona del ve i ellli ha dit que era un tros danimal.

    12 Resposta oberta.

    13 Resposta oberta.

    14 Sindica el nmero de lnia del text.Lnia 1: Reconeixeu / Reconeix / Reconeixes [...].Lnia 7: Sou / s / Ets vs qui parla com un ase

    [...] Nheu / ha / has sentit parlar [...].Lnia 15: Heu / Ha / Has sentit mai un lloro dient

    estupideses?Lnia 17: Expliqueu-vos / Expliquis /Explicat.Lnia 21: [...] ho trobeu / troba / trobes estpid?Lnia 24: [...] Per qu heu / ha / has tractat el que-

    rellant de tros danimal?Lnia 29: No us en calen / lin calen / ten calen, de

    proves [...].Lnia 33: [...] admeteu / admet / admets que la

    meva dona pot ser una oca [...].Lnia 36: Per qu ho dieu / diu / dius [...].Lnia 40: Ja hi torneu / torna / tornes [...].

    Lnia 42: Cal que us torni / el torni / et torni a con-tradir.

    Lnia 52: Criticable, voleu / vol / vols dir.Lnia 57: Continueu / Continu / Continua.Lnia 59: Qu dieu / diu / dius que canvieu / can-

    vien / canvieu?Lnia 69: Qu us ha dit / li ha dit / tha dit?Lnia 71: Parleu! / Parli! / Parla! Qu us ha dit / li

    ha dit / tha dit?Lnia 72: [...] podeu / pot / pots imaginar perfecta-

    ment el que mha dit [...].Lnia 74: [...] qu us ha dit / li ha dit / tha dit?

    15 Resposta oberta.

    16 Resposta a criteri del professorat.

    17 Resposta a criteri de lalumnat.

    18 Resposta orientativa:a) Jo penso que un rellotge s un objecte super-

    flu.b) Un rellotge s un rellotge encara que no tin-

    gui agulles.c) Fa molt de temps que tinc un rellotge sense

    agulles.d) Si duc el rellotge al rellotger deixaria de tenir-lo.e) Una cadena de rellotge es diu aix perqu hi

    penja un rellotge.f ) El rellotge de lajuntament em serveix per sa-

    ber lhora.

    UNITAT 5

    Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 39

  • g) Un rellotge funciona encara que no tingui agu-lles.

    Text de laudici (CD)Mireu, ja fa molts anys que corro pel mn amb elmeu rellotge sense agulles; s cert que no emserveix de res! Per no deixa de ser un rellotge.Ning no pot dir-me que s un lloro i no un rellot-ge! Podria dur-lo al rellotger; per si el dons a unrellotger, deixaria de tenir-lo, encara que no fun-cioni; ja ho s, ja, que no pot funcionar si no tagulles. O ms ben dit, de funcionar s que funcio-na... per dintre... per no assenyala res, i per aixtot ell no serveix de res. Si el porto s tan sols perla cadena; perqu, qu en faria, duna cadena derellotge? La mateixa paraula ho diu: cadena derellotge! s evident que hi ha dhaver un rellotge.No puc pas penjar-hi un gos, em sembla! Llavorsseria una cadena de gos. I, qui podria ficar un gosa la butxaca de larmilla? Ning.

    A ms, considero que un rellotge s una cosasuprflua. Mireu, jo visc al costat de lajuntament.I cada mat, quan vaig a treballar, miro el rellotgede lajuntament per saber quina hora s, en prencnota per a tot el dia i aix ja no em cal gastar elmeu rellotge!

    Els rellotges davui dia encara funcionen, perabans era ben estpid amb els rellotges de sol:adu sol... adu rellotge! Prefereixo el meu, derellotge, perqu almenys no depn del sol, sin deles agulles, i, dagulles, sempre en puc fer posarunes, en cas de necessitat.

    Karl VALENTIN, Agulles de rellotge.A: Teatre de cabaret (1902).

    Traducci de Feliu Formosa (2000)

    19 Resposta a criteri del professorat.

    PARLEM DEL TEXT Pg. 127

    11 a) Intervencions sense sentit.c) Incomprensi entre els interlocutors.d ) Intervencions curtes.f ) Alternana en les intervencions dels personat-

    ges.g) s de repeticions.h) Intervencions que entorpeixen la conversa

    amb sentit.

    Llengua catalana i Literatura 2n ESO

    j ) Freqents desviacions del tema de la conver-sa.

    12 Resposta oberta.

    13 Resposta oberta.

    14 Resposta oberta.

    ORTOGRAFIA Pg. 131

    11 a) Per qu no vns a sopar a casa?b) No s quin s t, aquest aparell.c) S, sc jo qui us ha tractat b.d ) Vs cap a casa i no rondinis ms.e) El celler s ple de btes de vi.f ) On sn, aquestes dones?

    12 algues piragista aqusfreqent antiguitat guitarradelinqent qesti guerraquadern quietud pingaigera seqncia aqeductefiguera lingista llenguotaquantitat aigua

    13 a) Llus: porta accent perqu s aguda acabadaen -is.Llusa: porta diresi perqu no es pot accen-tuar, ja que s plana acabada en vocal.

    b) Ve: porta accent perqu s aguda acabada envocal.Vena: porta diresi perqu no es pot accen-tuar, ja que s plana acabada en vocal.

    c) Conduem: porta accent perqu s plana aca-bada en -ema.Condues: porta diresi perqu no es potaccentuar, ja que s plana acabada en -es.

    d ) Obeeu: porta accent perqu s plana i acabaen diftong decreixent.Obeen: porta diresi perqu no es pot accen-tuar, ja que s plana acabada en -en.

    14 a) traci, trador, tradoria...b) runs, arrunat...c) ensamadad) allament, allar, allat...e) atapement...

    40

    Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 40

  • 15 a) sus b) renuncinc) cred ) estudis

    16

    17 be, pl, mra, btasol, bota, ma, mn

    18 a) vnen b) Si / sc) td) s / tee) vs f ) veneng) Vs / sh) Es / se

    19 Pare, jo s com fer que el gos vagi ms llest queel dimoni!No diguis ximpleries! va dir el pare.I la mare va continuar:No facis el ruc, que la palla va cara.Per jo em vaig fer la pesada:El gos datura s nostre i em fa ms cas a mique a ning! Sap que sc jo qui li porta la teca, iem creu!Aix s veritat...No la hi deixis anar, home. Ja saps el que vasveure fa uns dies a mercat va advertir-li lamare. Diuen que els ssos shan installat alldalt i podem tenir un disgust...No ho s, dona. Aquelles someres que vaigveure, les havia atacat ls cap a Capolat, entreSolsona i Berga. Ls fuig de la presncia humanaque li delaten els camps de conreu, no s animalque saventuri cap a la plana.

    Hermnia MAS i Josep-Francesc DELGADO, Ulldevellut (2000) [Text adaptat.]

    Solucionari Unitat 5

    10 a) Quan has de pagar la segent quota del gim-ns?

    b) Darrerament hi ha molta delinqncia enaquesta ciutat.

    c) A lEustaqui, li agrada pintar amb aquarelles.d ) El bilingisme porta cap a la desaparici duna

    de les dues llenges en contacte.e) A lespectacle, hi apareixia un ping damunt

    duna piragua.

    11 aiguarrs Ral quadriculatensamada ram dirnalingista egoista venallat pec aigerajesuta tradorherona freqent

    12

    13 a) El Llus i jo condum molt b.b) Aquella seqncia s que s divertida!c) Els meus vens han tradut uns poemes portu-

    guesos.d ) Sussa s un pas trilinge.e) El volum disminua i loda no captava el so.f ) El caf t cafena i el te t tena.

    MORFOSINTAXI Pg. 136

    11 a) sb) faigc) prencd) visce) becf ) cabog) reconec

    12 Present de subjuntiu: digui, diguis, digui,diguem, digueu, diguin.Imperfet de subjuntiu: digus, diguessis, digus,digussim, digussiu, diguessin.

    41

    INFINITIU GERUNDI PARTICIPIprodueixen produir produint produtmalem maleir maleint maletinflueixis influir influint influtreduiria reduir reduint redutenvairan envair envaint envat

    FORMES NO PERSONALS

    REDUIR AGRAIR DESOBEIR

    jo redua agraa desobeatu redues agraes desobeesell o ella redua agraa desobeanosaltres reduem agraem desobeemvosaltres redueu agraeu desobeeuells o elles reduen agraen desobeen

    Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 41

  • Present de subjuntiu: segui, seguis, segui,seguem, segueu, seguin.Imperfet de subjuntiu: segus, seguessis,segus, segussim, segussiu, seguessin.

    13 a) prengueub) vinguic) pogutd) mogueue) estigus

    14 desaparegut, viscut, tingut, volgut, cregut, begut,recaigut

    15 a) spigues d) facinb) cpiguen e) spigac) sabs f ) sabut

    16 a) fosb) scc) remd) fossise) sigues

    17 Participis: imprs, complert, ests, pres, confs,tret, sofert, encs, fos, pogut, cobert, incls.

    18 a) veig g) faigb) sc h) vullc) vinc i ) sd) vaig j ) caice) dono k) viscf ) conec l ) cabo

    19

    Llengua catalana i Literatura 2n ESO

    10 a) donessisb) donoc) donia) facib) facinc) fessina) spiguenb) sabsc) spiguesa) snb) fossisc) siguem

    11 A en Pere, no lhan adms al concurs perqu nohavia incls una cpia del treball entre els papersque demanaven, tal com deia en les bases. De totamanera, li han agrat el seu inters i li han permsde presentar-se a un altre concurs que organitzenells mateixos. Immediatament, doncs, el Pere haimprs el treball un altre cop i lha tornat a presen-tar. Aquest cop, quan han obert el sobre, hi era tot.Finalment ha complert el seu objectiu.

    LXIC Pg. 142

    11 a) rentaplatsb) primfilarc) obrellaunesd) gratacelse) passam

    12 a) xiu-xiu, corre-cuita, non-nonb) nord-afric, nord-americana, sud-estc) poca-solta, pl-roig, Mont-roig

    13 vint-i-tres, quaranta-vuit, setanta-dos, seixanta-sis, cent vuitanta-quatre, tres-cents vuitanta-set,dos mil tres-cents noranta-un

    14 a) faldilla pantal, mare ptriab) ratapinyada, carabrut, cot fluixc) corprendre, tornaveud) penja-robese) blau celf ) hispanoameric, agredol

    15 Sescriuen junts: ratapinyada, pocavergonya, filfer-ro, sordmut, setcincies, portaveu.

    42

    PLURAL

    venir vinc vingui vingusmoure moc mogui mogustenir tinc tingui tingusestar estic estigui estigusdesaparixer desaparec desaparegui desaparegusdir dic digui digusaprendre aprenc aprengui aprengusconixer conec conegui conegusviure visc visqui visquscompondre componc compongui compongussoler solc solgui solgus

    INFINITIUPRESENT

    DINDICATIU

    PRESENT DESUBJUNTIU

    IMPERFET DESUBJUNTIU

    Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 42

  • Sescriuen amb guionet: penja-robes, penya-segat, poca-solta, busca-raons, sud-core, nord-americ.

    16 a) celobertb) cobrellitc) rentaplatsd) tocadiscose) escorreplatsf ) obrellaunesg) llevatapsh) trencanousi ) sobreticj ) entresl

    17 a) n. + adj. celobertb) v. + n. cobrellitc) v. + n. rentaplatsd) v. + n. tocadiscose) v. + n. escorreplatsf ) v. + n. obrellaunesg) v. + n. llevatapsh) v. + n. trencanousi ) prep. + n. sobreticj ) prep. + n. entresl

    18 a) afonacases: dilapidadorb) escalfacadires: pesatc) bufanvols: presumptusd) cagacalces: covarde) esquenadret: gandulf ) escanyapobres: avarg) cagadubtes: indecsh) llepafils: escrupols en el menjari ) pelacanyes: pobrej ) ploramiques: ploranerk) somiatruites: visionaril ) ventafocs: criadam) tastaolletes: inconstantn) cercabregues: violent

    19 a) substantiu + substantiu: autopista, ferrocarril,cincia-ficci

    b) adjectiu + adjectiu: agredolc) substantiu + adjectiu: aiguamoll, celobertd ) adjectiu + substantiu: milfulles, trespeuse) verb + substantiu: caganiu, gratacelf ) substantiu + verb: capalar, ullprendreg) adjectiu + verb: carvendre, migpartir

    Solucionari Unitat 5

    10 a) autopistab) piu-piuc) capicuad) xup-xupe) altaveu

    LLENGUA I SOCIETAT Pg. 146

    11 a) Fb) Vc) Fd) Fe) Ff ) V

    AVALUAT Pg. 147

    11. b12. a13. a14. b15. c16. b17. a18. b19. a10. c11. b12. a13. a14. c15. a16. c17. a18. b19. a20. c

    VOCABULARI TEMTIC Pg. 148

    11 serratenallesvismnegacorrpaleta

    43

    Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 43

  • tornavsalicatesbrocatisoresesptulamacetapinzellmartelltrepantbrotxaescaireescarparibotbarrinaallargadorgavetagbiafilaberqu

    12

    Llengua catalana i Literatura 2n ESO

    13

    14 tisores, serra, trinxet

    15 a) cabotab) clauc) sedsd) embutse) barrina

    16 a) Cloure un tracte. / Fer barrina.b) Entestar-se a fer una cosa. / Voler fer entrar el

    clau per la cabota.c) Parlar directament. / Parlar sense embuts.d ) Obligar alg a fer all que no vol fer. / Passar

    alg pel seds.e) Insistir en una cosa fins a deixar-la ben resol-

    ta. / Reblar el clau.

    44

    MANOBRE FUSTER MANY

    gavetaplomadamacetataloja

    xerrac

    barrinafilaberqugarlopa

    botavanttenallesmallescarpra

    PINTOR MECNIC LAMPISTA

    pinzellcorrbrotxapaletina

    clau anglesavisbrocaelevador hidrulic

    alicatestornavscinta allantencebador

    Per traar i marcar escairePer mesurar peu de rei, compsPer tallar gbia, talla-rajolesPer picar maa, martellPer perforar o trepar barrina, trebinellaPer allisar ribot, llimaPer subjectar cargol de banc, claus,

    mordassa, alicates, tenalles

    Solucionari_Llengua catalana 3-5 10/10/08 12:26 Pgina 44

  • COMPRENSI I EXPRESSI Pg. 152

    Vora la mar, els pins

    11 Els subjectes sn:els pinsnosaltresnosaltresel pendentlonada

    12 Resposta oberta.

    El roure

    13 Els verbs en forma personal sn:demanes (2a persona) segon versaturat (2a persona) tercer versfa (3a persona), espera (3a persona) quart versfulgura (3a persona) cinqu verscrema (3a persona) sis verstroba (3a persona) set versvessa (3a persona) vuit vers

    La noguera de la Plana de Sastre

    14 Primer vers: Dna dotze quarteres de collita.Segon vers: Son brancatge no perd lequilibri.Set vers: Dna estatge a ocells de tota mena.Catorz vers: No saturen fins a flor de terra.

    15 La noguera s subjecte dels verbs dels versossegents:primer vers: dnacinqu vers: congriaset vers: dna estatgeAltres subjectes del poema:segon vers: son brancatge (perd)quart vers: la soca (t)vuit vers: ocells de tota mena (trenaven)nov vers: ses arrels (sentaforen)des vers: ses arrels (paren)onz vers: ses arrels (pasturen)tretz vers: les branques (sallarguen)catorz vers: les branques (saturen)

    Pi ver

    16 solitari i reial (es refereixen a pi)solemnial (es refereix a reps)ests (es refereix a brancatge)alt i rod (es refereixen a pi)individual (es refereix a pi)ver (es refereix a pi)noble (es refereix a pi)roja (es refereix a escora)ampla (es refereix a copa)ltim (es refereix a vol)auster (es refereix a posat)

    17 Resposta oberta.

    45

    UNITAT 6

    Solucionari_Llengua catalana 6-9 10/10/08 10:49 Pgina 45

  • Al castanyer de les nou branques

    18 Versos de 12 sllabes que rimen: ABAB CDCDEFE FGG.

    19 Resposta orientativa:Comparaci: com un sagrat jard.Metfora: canelobre de nou tanys.Personificaci: amb alta compassi tels guaitessubjugats.

    10 Resposta a criteri del professorat.

    11 Realitzaci i correcci a criteri del professorat.

    12 Resposta a criteri del professorat.

    PARLEM DEL TEXT Pg. 153

    11 Sn dart menor: Fumarada i Can de la rosa depaper.

    12 Les cabrades: 12 versos amb rima consonant,esquema ABABABABCCDEED.El poeta declara a si mateix la prpia estimaci inenumera les causes: 12 versos amb rima conso-nant, esquema ABBA ABBA CCD DEE.

    13 Sonet que somple: 12 versos. Els versos seguei-xen el nombre de sllabes en aquest ordre: 1, 2,3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12. Esquema: abab abaBCDE DCE.

    ORTOGRAFIA Pg. 157

    11 habitaci, veritat, cova, bstia, avi, lavabo,nevera, visita, cabell, vidu, banquet, botiga, vere-ma, suborn, herba, votaci, valentia, rebuig,botnica, abans

    12 canviar bruna trombmoble envejs timbalerrebregar bromera inconvenientenverinar bombolla obridorbombeta bibliotecari pebrotembolic problema convocatriacobla cobrar obligaci

    Llengua catalana i Literatura 2n ESO

    cable ambiciconvent braalet

    13 a) clavar...b) lloba, llobat...c) blavs, blavor...d ) rebre, rebedor...e) nevar, nevada...

    14 a) marejaven / viatjavenb) estudivemc) participava / ballavesd) anveue