El 1915 Alfred Wegener va formular la teoria de la deriva continental segons la qual

bull Fa 200 milions drsquoanys la Terra estava formada per un gran continent anomenat Pangea Aquest continent es dividiacute en dos continents Gondwana i Laurasia que al cap de divisions successives van donar lloc als continents actuals

bull Lrsquoescorccedila continental es mou per sobre de lrsquoescorccedila oceagravenica

EL MOVIMENT DELS CONTINENTSLA DERIVA CONTINENTAL

PROVES GEOGRAFIQUES DE LA DERIVA CONTINENTAL

Carlos Areacutevalo

Ismael Garciacutea

Angie Lool

Aacutelvaro Posligua

Ana Reina

Geogragravefiques

Quan observem un mapamundi ens adonem que alguns continents

com Agravefrica i Amegraverica del Sud tenen formes complementagraveries que

encaixen com les peces drsquoun trencaclosques Si unim els continents

actuals no pas pel nivell de la costa sinoacute a nivell de les plataformes

continentals -200 m de profunditat- (recordeu que aquest eacutes el

liacutemit entre lrsquoescorccedila continental i lrsquoescorccedila oceagravenica) en resulta un

acoblament gairebeacute perfecte

bull Gustavo Bernal

bull Kevin Bacilio

bull Mireia Vaacutezquez

bull Alberto Garciacutea

bull Mariacutea Morales

proves paleontologravegiques de la deriva continental

Si els organismes drsquouna mateixa espegravecie es troben aiumlllats evolucionen

de manera diferent En canvi si estan en contacte evolucionen de la

mateixa manera i per tant soacuten iguals

Srsquohan trobat fogravessils drsquoorganismes idegraventics en regions que actualment

estan a milers de quilogravemetres com a Amegraverica del Sud Iacutendia i Austragravelia

Els estudis paleontologravegics indiquen que aquests organismes

prehistograverics haurien estat incapaccedilos de creuar els oceans que en

lrsquoactualitat separen els continents Aixograve demostra que els continents

van estar units en el passat

Les proves paleontologravegiques

Proves geogravelogiques i tectograveniques de la deriva

continental

Francesc MeraVeroacutenica HortaLydia GarciacuteaValeria Daacutevila

Proves geologravegiques i tectograveniques

Es basen en el descobriment que A Wegener pensava que feiamilions drsquoanys els continents estaven units en un drsquouacutenicanomenat Pangea

Ho va descobrir observant que hi havia diferents serralades ambla mateixa edat i la mateixa classe de roques en diferentscontinents (per tant havien drsquohaver estat units al passat)

La separacioacute dels continents es va poder datar calculantlrsquoantiguitat dels orogravegens (eacutes a dir les roques de les cadenesmuntanyoses)

Proves paleoclimagravetiquesde la deriva continental

SilviaJoselynConnieRicard

Proves paleoclimagravetiques

Proves paleoclimagravetiques

Els continents es van anar separant fins a donar lloc a la situacioacute actualWegener va descobrir que existien zones a la Terra els climes de lesquals no coincidien amb els climes que tenien al passatAvui dia existeixen zones que tenen un clima tropical osubtropical perograve que estaven cobertes de gel fa 300 milions dlsquoanysTambeacute hi ha regions on hi havia condicions climagravetiques semblants a lesque es donen actualment a les selves tropicals que van afavorir laformacioacute de grans jaciments de carboacute perograve que avui dia es troben enclimes molt fredsEl casquet polar existent fa 300 milions danys es troba actualment enzones molt distants entre si la Patagogravenia Sud-Agravefrica lIndia llsquoAntagravertidai Austragravelia Luacutenica explicacioacute raonable eacutes que totes aquestes zonesformaven en aquella egravepoca una uacutenica zona on estava el Pol Sud i elscontinents estaven units formant Pangea

Els inconvenients de la hipogravetesi de Wegenerbull No comptava amb un mecanisme que expliqueacutes la deriva a traveacutes del planeta

Va proposar la influegravencia mareal de la Lluna perograve es va descartar perquegrave unafriccioacute de les marees drsquoaquesta magnitud hauria frenat la rotacioacute terrestre

bull Alternativament proposagrave que els continents van travessar els fons oceagravenics perograveals fons oceagravenics no hi ha senyals drsquoaquest suposat pas

bull Per tot aixograve alguns cientiacutefics van calificar la hipogravetesi Wegener de disparat

Lrsquoexpansioacute del fons oceagravenicbull Descobriment els anys 50 i 60 de serralades submarines (dorsals)bull Les dorsals tenen una vall central (rift)bull Deteccioacute de gran actividad volcagravenica i elevat fluxe tegravermic a les dorsalsbull Deteccioacute en foses profundes drsquoactivitat siacutesmica profundabull Les edats de les roques de lrsquoescorccedila oceagravenica no superen els 160MAbull iquestPer quegrave soacuten tan joves les roques dels fons oceagravenics

El 1968 srsquounifiquen la idea de deriva continental i la de lrsquoexpansioacute del fons oceagravenic i sorgeix la teoria de la tectogravenica de plaques

TEORIA DE LA TECTOgraveNICA DE PLAQUES

La teoria de la tectogravenica de plaques explica el proceacutes que ha seguit la distribucioacute dels continents des de fa milions drsquoanys fins ara

Segons aquesta teoria

1 Existeixen plaques litosfegraveriques que formen la superfiacutecie de la Terra i es desplacen sobre del mantell fluid a la velocitat drsquouns centiacutemetres per any

2 Aquestes plaques se separen srsquoacosten o llisquen horitzontalment entre elles

3 Poden incloure masses continentals oceagraveniques o les dues alhora soacuten riacutegides i viscoses

4 Els canvis de posicioacute dels continents soacuten processos molt lents i porten associats altres fenogravemens creacioacute de muntanyes fosses marines vulcanisme terratregravemols

Les plaques tectograveniques soacuten fragments de litosfera terrestre la forma dels quals eacutesla drsquoun casquet esfegraveric de forma irregular que es mouen sobre lrsquoastenosfera El seuespessor eacutes el de la litosfera i varia segons es tracti de la litosfera continental o oceagravenica (entre 60 y 200 km)

El moviment de les plaquesbull Es mouen a velocitats molt lentes perograve contiacutenuament uns pocs cmanybull Moviment a casusa de la distribucioacute desigual de el calor interna terrestrebull El material calent del mantell ascendeix a poc a poc i actua com a sistema

convectiu internbull A la vegada els fragments freds i densos de la litosfera descendeixen

(subduccioacute) cap al mantell posant en moviment la capa externa riacutegida de la Terra

Els investigadors estan drsquoacord que el fluxe convectiu del mantell eacutes la principal forccedila impulsora del moviment de les plaques

Els liacutemits entre les plaques soacuten tectogravenicament actius i poden ser de tres tipus que corresponen a tres formes diferetns de moviments relatius de les plaques en contacte

1 Liacutemits divergents o constructius les plaques se separen2 Liacutemits convergents o destructius les plaques slsquouneixen eacutes a dir xoquen3 Liacutemits transformants les plaques es desplacen lateralment lliscant entre elles

1 LIacuteMITS DIVERGENTS

Aquest fenomen teacute lloc perquegrave als liacutemitsdivergents existeix un moviment deconveccioacute ascendent que es continua enmoviments amb sentits oposats quecontribueixen a separar les plaques

Aquests liacutemits solen trobar-se sota elsoceans perquegrave en separar-se les plaqueses formen zones baixes que srsquoomplendrsquoaigua

Formen DORSALS OCEAgraveNIQUES que soacutenrelleus submarins amb una importantactivitat siacutesmica i volcagravenica

La meacutes coneguda eacutes la que passa pelmig de lrsquooceagrave Atlagraventic

Als liacutemits divergents les plaques se separen Allagrave on es doacutena aquest fenomen el material dellsquoastenosfera ascendeix i forma noves roques que slsquoafegeixin als marges de les plaques

Obertura de lrsquoOceagrave Atlagraventic

PROVES GEOGRAFIQUES DE LA DERIVA CONTINENTAL

Carlos Areacutevalo

Ismael Garciacutea

Angie Lool

Aacutelvaro Posligua

Ana Reina

Geogragravefiques

Quan observem un mapamundi ens adonem que alguns continents

com Agravefrica i Amegraverica del Sud tenen formes complementagraveries que

encaixen com les peces drsquoun trencaclosques Si unim els continents

actuals no pas pel nivell de la costa sinoacute a nivell de les plataformes

continentals -200 m de profunditat- (recordeu que aquest eacutes el

liacutemit entre lrsquoescorccedila continental i lrsquoescorccedila oceagravenica) en resulta un

acoblament gairebeacute perfecte

bull Gustavo Bernal

bull Kevin Bacilio

bull Mireia Vaacutezquez

bull Alberto Garciacutea

bull Mariacutea Morales

proves paleontologravegiques de la deriva continental

Si els organismes drsquouna mateixa espegravecie es troben aiumlllats evolucionen

de manera diferent En canvi si estan en contacte evolucionen de la

mateixa manera i per tant soacuten iguals

Srsquohan trobat fogravessils drsquoorganismes idegraventics en regions que actualment

estan a milers de quilogravemetres com a Amegraverica del Sud Iacutendia i Austragravelia

Els estudis paleontologravegics indiquen que aquests organismes

prehistograverics haurien estat incapaccedilos de creuar els oceans que en

lrsquoactualitat separen els continents Aixograve demostra que els continents

van estar units en el passat

Les proves paleontologravegiques

Proves geogravelogiques i tectograveniques de la deriva

continental

Francesc MeraVeroacutenica HortaLydia GarciacuteaValeria Daacutevila

Proves geologravegiques i tectograveniques

Es basen en el descobriment que A Wegener pensava que feiamilions drsquoanys els continents estaven units en un drsquouacutenicanomenat Pangea

Ho va descobrir observant que hi havia diferents serralades ambla mateixa edat i la mateixa classe de roques en diferentscontinents (per tant havien drsquohaver estat units al passat)

La separacioacute dels continents es va poder datar calculantlrsquoantiguitat dels orogravegens (eacutes a dir les roques de les cadenesmuntanyoses)

Proves paleoclimagravetiquesde la deriva continental

SilviaJoselynConnieRicard

Proves paleoclimagravetiques

Proves paleoclimagravetiques

Els continents es van anar separant fins a donar lloc a la situacioacute actualWegener va descobrir que existien zones a la Terra els climes de lesquals no coincidien amb els climes que tenien al passatAvui dia existeixen zones que tenen un clima tropical osubtropical perograve que estaven cobertes de gel fa 300 milions dlsquoanysTambeacute hi ha regions on hi havia condicions climagravetiques semblants a lesque es donen actualment a les selves tropicals que van afavorir laformacioacute de grans jaciments de carboacute perograve que avui dia es troben enclimes molt fredsEl casquet polar existent fa 300 milions danys es troba actualment enzones molt distants entre si la Patagogravenia Sud-Agravefrica lIndia llsquoAntagravertidai Austragravelia Luacutenica explicacioacute raonable eacutes que totes aquestes zonesformaven en aquella egravepoca una uacutenica zona on estava el Pol Sud i elscontinents estaven units formant Pangea

Els inconvenients de la hipogravetesi de Wegenerbull No comptava amb un mecanisme que expliqueacutes la deriva a traveacutes del planeta

Va proposar la influegravencia mareal de la Lluna perograve es va descartar perquegrave unafriccioacute de les marees drsquoaquesta magnitud hauria frenat la rotacioacute terrestre

bull Alternativament proposagrave que els continents van travessar els fons oceagravenics perograveals fons oceagravenics no hi ha senyals drsquoaquest suposat pas

bull Per tot aixograve alguns cientiacutefics van calificar la hipogravetesi Wegener de disparat

Lrsquoexpansioacute del fons oceagravenicbull Descobriment els anys 50 i 60 de serralades submarines (dorsals)bull Les dorsals tenen una vall central (rift)bull Deteccioacute de gran actividad volcagravenica i elevat fluxe tegravermic a les dorsalsbull Deteccioacute en foses profundes drsquoactivitat siacutesmica profundabull Les edats de les roques de lrsquoescorccedila oceagravenica no superen els 160MAbull iquestPer quegrave soacuten tan joves les roques dels fons oceagravenics

El 1968 srsquounifiquen la idea de deriva continental i la de lrsquoexpansioacute del fons oceagravenic i sorgeix la teoria de la tectogravenica de plaques

TEORIA DE LA TECTOgraveNICA DE PLAQUES

La teoria de la tectogravenica de plaques explica el proceacutes que ha seguit la distribucioacute dels continents des de fa milions drsquoanys fins ara

Segons aquesta teoria

1 Existeixen plaques litosfegraveriques que formen la superfiacutecie de la Terra i es desplacen sobre del mantell fluid a la velocitat drsquouns centiacutemetres per any

2 Aquestes plaques se separen srsquoacosten o llisquen horitzontalment entre elles

3 Poden incloure masses continentals oceagraveniques o les dues alhora soacuten riacutegides i viscoses

4 Els canvis de posicioacute dels continents soacuten processos molt lents i porten associats altres fenogravemens creacioacute de muntanyes fosses marines vulcanisme terratregravemols

Les plaques tectograveniques soacuten fragments de litosfera terrestre la forma dels quals eacutesla drsquoun casquet esfegraveric de forma irregular que es mouen sobre lrsquoastenosfera El seuespessor eacutes el de la litosfera i varia segons es tracti de la litosfera continental o oceagravenica (entre 60 y 200 km)

El moviment de les plaquesbull Es mouen a velocitats molt lentes perograve contiacutenuament uns pocs cmanybull Moviment a casusa de la distribucioacute desigual de el calor interna terrestrebull El material calent del mantell ascendeix a poc a poc i actua com a sistema

convectiu internbull A la vegada els fragments freds i densos de la litosfera descendeixen

(subduccioacute) cap al mantell posant en moviment la capa externa riacutegida de la Terra

Els investigadors estan drsquoacord que el fluxe convectiu del mantell eacutes la principal forccedila impulsora del moviment de les plaques

Els liacutemits entre les plaques soacuten tectogravenicament actius i poden ser de tres tipus que corresponen a tres formes diferetns de moviments relatius de les plaques en contacte

1 Liacutemits divergents o constructius les plaques se separen2 Liacutemits convergents o destructius les plaques slsquouneixen eacutes a dir xoquen3 Liacutemits transformants les plaques es desplacen lateralment lliscant entre elles

1 LIacuteMITS DIVERGENTS

Aquest fenomen teacute lloc perquegrave als liacutemitsdivergents existeix un moviment deconveccioacute ascendent que es continua enmoviments amb sentits oposats quecontribueixen a separar les plaques

Aquests liacutemits solen trobar-se sota elsoceans perquegrave en separar-se les plaqueses formen zones baixes que srsquoomplendrsquoaigua

Formen DORSALS OCEAgraveNIQUES que soacutenrelleus submarins amb una importantactivitat siacutesmica i volcagravenica

La meacutes coneguda eacutes la que passa pelmig de lrsquooceagrave Atlagraventic

Als liacutemits divergents les plaques se separen Allagrave on es doacutena aquest fenomen el material dellsquoastenosfera ascendeix i forma noves roques que slsquoafegeixin als marges de les plaques

Obertura de lrsquoOceagrave Atlagraventic

Geogragravefiques

Quan observem un mapamundi ens adonem que alguns continents

com Agravefrica i Amegraverica del Sud tenen formes complementagraveries que

encaixen com les peces drsquoun trencaclosques Si unim els continents

actuals no pas pel nivell de la costa sinoacute a nivell de les plataformes

continentals -200 m de profunditat- (recordeu que aquest eacutes el

liacutemit entre lrsquoescorccedila continental i lrsquoescorccedila oceagravenica) en resulta un

acoblament gairebeacute perfecte

bull Gustavo Bernal

bull Kevin Bacilio

bull Mireia Vaacutezquez

bull Alberto Garciacutea

bull Mariacutea Morales

proves paleontologravegiques de la deriva continental

Si els organismes drsquouna mateixa espegravecie es troben aiumlllats evolucionen

de manera diferent En canvi si estan en contacte evolucionen de la

mateixa manera i per tant soacuten iguals

Srsquohan trobat fogravessils drsquoorganismes idegraventics en regions que actualment

estan a milers de quilogravemetres com a Amegraverica del Sud Iacutendia i Austragravelia

Els estudis paleontologravegics indiquen que aquests organismes

prehistograverics haurien estat incapaccedilos de creuar els oceans que en

lrsquoactualitat separen els continents Aixograve demostra que els continents

van estar units en el passat

Les proves paleontologravegiques

Proves geogravelogiques i tectograveniques de la deriva

continental

Francesc MeraVeroacutenica HortaLydia GarciacuteaValeria Daacutevila

Proves geologravegiques i tectograveniques

Es basen en el descobriment que A Wegener pensava que feiamilions drsquoanys els continents estaven units en un drsquouacutenicanomenat Pangea

Ho va descobrir observant que hi havia diferents serralades ambla mateixa edat i la mateixa classe de roques en diferentscontinents (per tant havien drsquohaver estat units al passat)

La separacioacute dels continents es va poder datar calculantlrsquoantiguitat dels orogravegens (eacutes a dir les roques de les cadenesmuntanyoses)

Proves paleoclimagravetiquesde la deriva continental

SilviaJoselynConnieRicard

Proves paleoclimagravetiques

Proves paleoclimagravetiques

Els continents es van anar separant fins a donar lloc a la situacioacute actualWegener va descobrir que existien zones a la Terra els climes de lesquals no coincidien amb els climes que tenien al passatAvui dia existeixen zones que tenen un clima tropical osubtropical perograve que estaven cobertes de gel fa 300 milions dlsquoanysTambeacute hi ha regions on hi havia condicions climagravetiques semblants a lesque es donen actualment a les selves tropicals que van afavorir laformacioacute de grans jaciments de carboacute perograve que avui dia es troben enclimes molt fredsEl casquet polar existent fa 300 milions danys es troba actualment enzones molt distants entre si la Patagogravenia Sud-Agravefrica lIndia llsquoAntagravertidai Austragravelia Luacutenica explicacioacute raonable eacutes que totes aquestes zonesformaven en aquella egravepoca una uacutenica zona on estava el Pol Sud i elscontinents estaven units formant Pangea

Els inconvenients de la hipogravetesi de Wegenerbull No comptava amb un mecanisme que expliqueacutes la deriva a traveacutes del planeta

Va proposar la influegravencia mareal de la Lluna perograve es va descartar perquegrave unafriccioacute de les marees drsquoaquesta magnitud hauria frenat la rotacioacute terrestre

bull Alternativament proposagrave que els continents van travessar els fons oceagravenics perograveals fons oceagravenics no hi ha senyals drsquoaquest suposat pas

bull Per tot aixograve alguns cientiacutefics van calificar la hipogravetesi Wegener de disparat

Lrsquoexpansioacute del fons oceagravenicbull Descobriment els anys 50 i 60 de serralades submarines (dorsals)bull Les dorsals tenen una vall central (rift)bull Deteccioacute de gran actividad volcagravenica i elevat fluxe tegravermic a les dorsalsbull Deteccioacute en foses profundes drsquoactivitat siacutesmica profundabull Les edats de les roques de lrsquoescorccedila oceagravenica no superen els 160MAbull iquestPer quegrave soacuten tan joves les roques dels fons oceagravenics

El 1968 srsquounifiquen la idea de deriva continental i la de lrsquoexpansioacute del fons oceagravenic i sorgeix la teoria de la tectogravenica de plaques

TEORIA DE LA TECTOgraveNICA DE PLAQUES

La teoria de la tectogravenica de plaques explica el proceacutes que ha seguit la distribucioacute dels continents des de fa milions drsquoanys fins ara

Segons aquesta teoria

1 Existeixen plaques litosfegraveriques que formen la superfiacutecie de la Terra i es desplacen sobre del mantell fluid a la velocitat drsquouns centiacutemetres per any

2 Aquestes plaques se separen srsquoacosten o llisquen horitzontalment entre elles

3 Poden incloure masses continentals oceagraveniques o les dues alhora soacuten riacutegides i viscoses

4 Els canvis de posicioacute dels continents soacuten processos molt lents i porten associats altres fenogravemens creacioacute de muntanyes fosses marines vulcanisme terratregravemols

Les plaques tectograveniques soacuten fragments de litosfera terrestre la forma dels quals eacutesla drsquoun casquet esfegraveric de forma irregular que es mouen sobre lrsquoastenosfera El seuespessor eacutes el de la litosfera i varia segons es tracti de la litosfera continental o oceagravenica (entre 60 y 200 km)

El moviment de les plaquesbull Es mouen a velocitats molt lentes perograve contiacutenuament uns pocs cmanybull Moviment a casusa de la distribucioacute desigual de el calor interna terrestrebull El material calent del mantell ascendeix a poc a poc i actua com a sistema

convectiu internbull A la vegada els fragments freds i densos de la litosfera descendeixen

(subduccioacute) cap al mantell posant en moviment la capa externa riacutegida de la Terra

Els investigadors estan drsquoacord que el fluxe convectiu del mantell eacutes la principal forccedila impulsora del moviment de les plaques

Els liacutemits entre les plaques soacuten tectogravenicament actius i poden ser de tres tipus que corresponen a tres formes diferetns de moviments relatius de les plaques en contacte

1 Liacutemits divergents o constructius les plaques se separen2 Liacutemits convergents o destructius les plaques slsquouneixen eacutes a dir xoquen3 Liacutemits transformants les plaques es desplacen lateralment lliscant entre elles

1 LIacuteMITS DIVERGENTS

Aquest fenomen teacute lloc perquegrave als liacutemitsdivergents existeix un moviment deconveccioacute ascendent que es continua enmoviments amb sentits oposats quecontribueixen a separar les plaques

Aquests liacutemits solen trobar-se sota elsoceans perquegrave en separar-se les plaqueses formen zones baixes que srsquoomplendrsquoaigua

Formen DORSALS OCEAgraveNIQUES que soacutenrelleus submarins amb una importantactivitat siacutesmica i volcagravenica

La meacutes coneguda eacutes la que passa pelmig de lrsquooceagrave Atlagraventic

Als liacutemits divergents les plaques se separen Allagrave on es doacutena aquest fenomen el material dellsquoastenosfera ascendeix i forma noves roques que slsquoafegeixin als marges de les plaques

Obertura de lrsquoOceagrave Atlagraventic

bull Gustavo Bernal

bull Kevin Bacilio

bull Mireia Vaacutezquez

bull Alberto Garciacutea

bull Mariacutea Morales

proves paleontologravegiques de la deriva continental

Si els organismes drsquouna mateixa espegravecie es troben aiumlllats evolucionen

de manera diferent En canvi si estan en contacte evolucionen de la

mateixa manera i per tant soacuten iguals

Srsquohan trobat fogravessils drsquoorganismes idegraventics en regions que actualment

estan a milers de quilogravemetres com a Amegraverica del Sud Iacutendia i Austragravelia

Els estudis paleontologravegics indiquen que aquests organismes

prehistograverics haurien estat incapaccedilos de creuar els oceans que en

lrsquoactualitat separen els continents Aixograve demostra que els continents

van estar units en el passat

Les proves paleontologravegiques

Proves geogravelogiques i tectograveniques de la deriva

continental

Francesc MeraVeroacutenica HortaLydia GarciacuteaValeria Daacutevila

Proves geologravegiques i tectograveniques

Es basen en el descobriment que A Wegener pensava que feiamilions drsquoanys els continents estaven units en un drsquouacutenicanomenat Pangea

Ho va descobrir observant que hi havia diferents serralades ambla mateixa edat i la mateixa classe de roques en diferentscontinents (per tant havien drsquohaver estat units al passat)

La separacioacute dels continents es va poder datar calculantlrsquoantiguitat dels orogravegens (eacutes a dir les roques de les cadenesmuntanyoses)

Proves paleoclimagravetiquesde la deriva continental

SilviaJoselynConnieRicard

Proves paleoclimagravetiques

Proves paleoclimagravetiques

Els continents es van anar separant fins a donar lloc a la situacioacute actualWegener va descobrir que existien zones a la Terra els climes de lesquals no coincidien amb els climes que tenien al passatAvui dia existeixen zones que tenen un clima tropical osubtropical perograve que estaven cobertes de gel fa 300 milions dlsquoanysTambeacute hi ha regions on hi havia condicions climagravetiques semblants a lesque es donen actualment a les selves tropicals que van afavorir laformacioacute de grans jaciments de carboacute perograve que avui dia es troben enclimes molt fredsEl casquet polar existent fa 300 milions danys es troba actualment enzones molt distants entre si la Patagogravenia Sud-Agravefrica lIndia llsquoAntagravertidai Austragravelia Luacutenica explicacioacute raonable eacutes que totes aquestes zonesformaven en aquella egravepoca una uacutenica zona on estava el Pol Sud i elscontinents estaven units formant Pangea

Els inconvenients de la hipogravetesi de Wegenerbull No comptava amb un mecanisme que expliqueacutes la deriva a traveacutes del planeta

Va proposar la influegravencia mareal de la Lluna perograve es va descartar perquegrave unafriccioacute de les marees drsquoaquesta magnitud hauria frenat la rotacioacute terrestre

bull Alternativament proposagrave que els continents van travessar els fons oceagravenics perograveals fons oceagravenics no hi ha senyals drsquoaquest suposat pas

bull Per tot aixograve alguns cientiacutefics van calificar la hipogravetesi Wegener de disparat

Lrsquoexpansioacute del fons oceagravenicbull Descobriment els anys 50 i 60 de serralades submarines (dorsals)bull Les dorsals tenen una vall central (rift)bull Deteccioacute de gran actividad volcagravenica i elevat fluxe tegravermic a les dorsalsbull Deteccioacute en foses profundes drsquoactivitat siacutesmica profundabull Les edats de les roques de lrsquoescorccedila oceagravenica no superen els 160MAbull iquestPer quegrave soacuten tan joves les roques dels fons oceagravenics

El 1968 srsquounifiquen la idea de deriva continental i la de lrsquoexpansioacute del fons oceagravenic i sorgeix la teoria de la tectogravenica de plaques

TEORIA DE LA TECTOgraveNICA DE PLAQUES

La teoria de la tectogravenica de plaques explica el proceacutes que ha seguit la distribucioacute dels continents des de fa milions drsquoanys fins ara

Segons aquesta teoria

1 Existeixen plaques litosfegraveriques que formen la superfiacutecie de la Terra i es desplacen sobre del mantell fluid a la velocitat drsquouns centiacutemetres per any

2 Aquestes plaques se separen srsquoacosten o llisquen horitzontalment entre elles

3 Poden incloure masses continentals oceagraveniques o les dues alhora soacuten riacutegides i viscoses

4 Els canvis de posicioacute dels continents soacuten processos molt lents i porten associats altres fenogravemens creacioacute de muntanyes fosses marines vulcanisme terratregravemols

Les plaques tectograveniques soacuten fragments de litosfera terrestre la forma dels quals eacutesla drsquoun casquet esfegraveric de forma irregular que es mouen sobre lrsquoastenosfera El seuespessor eacutes el de la litosfera i varia segons es tracti de la litosfera continental o oceagravenica (entre 60 y 200 km)

El moviment de les plaquesbull Es mouen a velocitats molt lentes perograve contiacutenuament uns pocs cmanybull Moviment a casusa de la distribucioacute desigual de el calor interna terrestrebull El material calent del mantell ascendeix a poc a poc i actua com a sistema

convectiu internbull A la vegada els fragments freds i densos de la litosfera descendeixen

(subduccioacute) cap al mantell posant en moviment la capa externa riacutegida de la Terra

Els investigadors estan drsquoacord que el fluxe convectiu del mantell eacutes la principal forccedila impulsora del moviment de les plaques

Els liacutemits entre les plaques soacuten tectogravenicament actius i poden ser de tres tipus que corresponen a tres formes diferetns de moviments relatius de les plaques en contacte

1 Liacutemits divergents o constructius les plaques se separen2 Liacutemits convergents o destructius les plaques slsquouneixen eacutes a dir xoquen3 Liacutemits transformants les plaques es desplacen lateralment lliscant entre elles

1 LIacuteMITS DIVERGENTS

Aquest fenomen teacute lloc perquegrave als liacutemitsdivergents existeix un moviment deconveccioacute ascendent que es continua enmoviments amb sentits oposats quecontribueixen a separar les plaques

Aquests liacutemits solen trobar-se sota elsoceans perquegrave en separar-se les plaqueses formen zones baixes que srsquoomplendrsquoaigua

Formen DORSALS OCEAgraveNIQUES que soacutenrelleus submarins amb una importantactivitat siacutesmica i volcagravenica

La meacutes coneguda eacutes la que passa pelmig de lrsquooceagrave Atlagraventic

Als liacutemits divergents les plaques se separen Allagrave on es doacutena aquest fenomen el material dellsquoastenosfera ascendeix i forma noves roques que slsquoafegeixin als marges de les plaques

Obertura de lrsquoOceagrave Atlagraventic

Si els organismes drsquouna mateixa espegravecie es troben aiumlllats evolucionen

de manera diferent En canvi si estan en contacte evolucionen de la

mateixa manera i per tant soacuten iguals

Srsquohan trobat fogravessils drsquoorganismes idegraventics en regions que actualment

estan a milers de quilogravemetres com a Amegraverica del Sud Iacutendia i Austragravelia

Els estudis paleontologravegics indiquen que aquests organismes

prehistograverics haurien estat incapaccedilos de creuar els oceans que en

lrsquoactualitat separen els continents Aixograve demostra que els continents

van estar units en el passat

Les proves paleontologravegiques

Proves geogravelogiques i tectograveniques de la deriva

continental

Francesc MeraVeroacutenica HortaLydia GarciacuteaValeria Daacutevila

Proves geologravegiques i tectograveniques

Es basen en el descobriment que A Wegener pensava que feiamilions drsquoanys els continents estaven units en un drsquouacutenicanomenat Pangea

Ho va descobrir observant que hi havia diferents serralades ambla mateixa edat i la mateixa classe de roques en diferentscontinents (per tant havien drsquohaver estat units al passat)

La separacioacute dels continents es va poder datar calculantlrsquoantiguitat dels orogravegens (eacutes a dir les roques de les cadenesmuntanyoses)

Proves paleoclimagravetiquesde la deriva continental

SilviaJoselynConnieRicard

Proves paleoclimagravetiques

Proves paleoclimagravetiques

Els continents es van anar separant fins a donar lloc a la situacioacute actualWegener va descobrir que existien zones a la Terra els climes de lesquals no coincidien amb els climes que tenien al passatAvui dia existeixen zones que tenen un clima tropical osubtropical perograve que estaven cobertes de gel fa 300 milions dlsquoanysTambeacute hi ha regions on hi havia condicions climagravetiques semblants a lesque es donen actualment a les selves tropicals que van afavorir laformacioacute de grans jaciments de carboacute perograve que avui dia es troben enclimes molt fredsEl casquet polar existent fa 300 milions danys es troba actualment enzones molt distants entre si la Patagogravenia Sud-Agravefrica lIndia llsquoAntagravertidai Austragravelia Luacutenica explicacioacute raonable eacutes que totes aquestes zonesformaven en aquella egravepoca una uacutenica zona on estava el Pol Sud i elscontinents estaven units formant Pangea

Els inconvenients de la hipogravetesi de Wegenerbull No comptava amb un mecanisme que expliqueacutes la deriva a traveacutes del planeta

Va proposar la influegravencia mareal de la Lluna perograve es va descartar perquegrave unafriccioacute de les marees drsquoaquesta magnitud hauria frenat la rotacioacute terrestre

bull Alternativament proposagrave que els continents van travessar els fons oceagravenics perograveals fons oceagravenics no hi ha senyals drsquoaquest suposat pas

bull Per tot aixograve alguns cientiacutefics van calificar la hipogravetesi Wegener de disparat

Lrsquoexpansioacute del fons oceagravenicbull Descobriment els anys 50 i 60 de serralades submarines (dorsals)bull Les dorsals tenen una vall central (rift)bull Deteccioacute de gran actividad volcagravenica i elevat fluxe tegravermic a les dorsalsbull Deteccioacute en foses profundes drsquoactivitat siacutesmica profundabull Les edats de les roques de lrsquoescorccedila oceagravenica no superen els 160MAbull iquestPer quegrave soacuten tan joves les roques dels fons oceagravenics

El 1968 srsquounifiquen la idea de deriva continental i la de lrsquoexpansioacute del fons oceagravenic i sorgeix la teoria de la tectogravenica de plaques

TEORIA DE LA TECTOgraveNICA DE PLAQUES

La teoria de la tectogravenica de plaques explica el proceacutes que ha seguit la distribucioacute dels continents des de fa milions drsquoanys fins ara

Segons aquesta teoria

1 Existeixen plaques litosfegraveriques que formen la superfiacutecie de la Terra i es desplacen sobre del mantell fluid a la velocitat drsquouns centiacutemetres per any

2 Aquestes plaques se separen srsquoacosten o llisquen horitzontalment entre elles

3 Poden incloure masses continentals oceagraveniques o les dues alhora soacuten riacutegides i viscoses

4 Els canvis de posicioacute dels continents soacuten processos molt lents i porten associats altres fenogravemens creacioacute de muntanyes fosses marines vulcanisme terratregravemols

Les plaques tectograveniques soacuten fragments de litosfera terrestre la forma dels quals eacutesla drsquoun casquet esfegraveric de forma irregular que es mouen sobre lrsquoastenosfera El seuespessor eacutes el de la litosfera i varia segons es tracti de la litosfera continental o oceagravenica (entre 60 y 200 km)

El moviment de les plaquesbull Es mouen a velocitats molt lentes perograve contiacutenuament uns pocs cmanybull Moviment a casusa de la distribucioacute desigual de el calor interna terrestrebull El material calent del mantell ascendeix a poc a poc i actua com a sistema

convectiu internbull A la vegada els fragments freds i densos de la litosfera descendeixen

(subduccioacute) cap al mantell posant en moviment la capa externa riacutegida de la Terra

Els investigadors estan drsquoacord que el fluxe convectiu del mantell eacutes la principal forccedila impulsora del moviment de les plaques

Els liacutemits entre les plaques soacuten tectogravenicament actius i poden ser de tres tipus que corresponen a tres formes diferetns de moviments relatius de les plaques en contacte

1 Liacutemits divergents o constructius les plaques se separen2 Liacutemits convergents o destructius les plaques slsquouneixen eacutes a dir xoquen3 Liacutemits transformants les plaques es desplacen lateralment lliscant entre elles

1 LIacuteMITS DIVERGENTS

Aquest fenomen teacute lloc perquegrave als liacutemitsdivergents existeix un moviment deconveccioacute ascendent que es continua enmoviments amb sentits oposats quecontribueixen a separar les plaques

Aquests liacutemits solen trobar-se sota elsoceans perquegrave en separar-se les plaqueses formen zones baixes que srsquoomplendrsquoaigua

Formen DORSALS OCEAgraveNIQUES que soacutenrelleus submarins amb una importantactivitat siacutesmica i volcagravenica

La meacutes coneguda eacutes la que passa pelmig de lrsquooceagrave Atlagraventic

Als liacutemits divergents les plaques se separen Allagrave on es doacutena aquest fenomen el material dellsquoastenosfera ascendeix i forma noves roques que slsquoafegeixin als marges de les plaques

Obertura de lrsquoOceagrave Atlagraventic

Proves geogravelogiques i tectograveniques de la deriva

continental

Francesc MeraVeroacutenica HortaLydia GarciacuteaValeria Daacutevila

Proves geologravegiques i tectograveniques

Es basen en el descobriment que A Wegener pensava que feiamilions drsquoanys els continents estaven units en un drsquouacutenicanomenat Pangea

Ho va descobrir observant que hi havia diferents serralades ambla mateixa edat i la mateixa classe de roques en diferentscontinents (per tant havien drsquohaver estat units al passat)

La separacioacute dels continents es va poder datar calculantlrsquoantiguitat dels orogravegens (eacutes a dir les roques de les cadenesmuntanyoses)

Proves paleoclimagravetiquesde la deriva continental

SilviaJoselynConnieRicard

Proves paleoclimagravetiques

Proves paleoclimagravetiques

Els continents es van anar separant fins a donar lloc a la situacioacute actualWegener va descobrir que existien zones a la Terra els climes de lesquals no coincidien amb els climes que tenien al passatAvui dia existeixen zones que tenen un clima tropical osubtropical perograve que estaven cobertes de gel fa 300 milions dlsquoanysTambeacute hi ha regions on hi havia condicions climagravetiques semblants a lesque es donen actualment a les selves tropicals que van afavorir laformacioacute de grans jaciments de carboacute perograve que avui dia es troben enclimes molt fredsEl casquet polar existent fa 300 milions danys es troba actualment enzones molt distants entre si la Patagogravenia Sud-Agravefrica lIndia llsquoAntagravertidai Austragravelia Luacutenica explicacioacute raonable eacutes que totes aquestes zonesformaven en aquella egravepoca una uacutenica zona on estava el Pol Sud i elscontinents estaven units formant Pangea

Els inconvenients de la hipogravetesi de Wegenerbull No comptava amb un mecanisme que expliqueacutes la deriva a traveacutes del planeta

Va proposar la influegravencia mareal de la Lluna perograve es va descartar perquegrave unafriccioacute de les marees drsquoaquesta magnitud hauria frenat la rotacioacute terrestre

bull Alternativament proposagrave que els continents van travessar els fons oceagravenics perograveals fons oceagravenics no hi ha senyals drsquoaquest suposat pas

bull Per tot aixograve alguns cientiacutefics van calificar la hipogravetesi Wegener de disparat

Lrsquoexpansioacute del fons oceagravenicbull Descobriment els anys 50 i 60 de serralades submarines (dorsals)bull Les dorsals tenen una vall central (rift)bull Deteccioacute de gran actividad volcagravenica i elevat fluxe tegravermic a les dorsalsbull Deteccioacute en foses profundes drsquoactivitat siacutesmica profundabull Les edats de les roques de lrsquoescorccedila oceagravenica no superen els 160MAbull iquestPer quegrave soacuten tan joves les roques dels fons oceagravenics

El 1968 srsquounifiquen la idea de deriva continental i la de lrsquoexpansioacute del fons oceagravenic i sorgeix la teoria de la tectogravenica de plaques

TEORIA DE LA TECTOgraveNICA DE PLAQUES

La teoria de la tectogravenica de plaques explica el proceacutes que ha seguit la distribucioacute dels continents des de fa milions drsquoanys fins ara

Segons aquesta teoria

1 Existeixen plaques litosfegraveriques que formen la superfiacutecie de la Terra i es desplacen sobre del mantell fluid a la velocitat drsquouns centiacutemetres per any

2 Aquestes plaques se separen srsquoacosten o llisquen horitzontalment entre elles

3 Poden incloure masses continentals oceagraveniques o les dues alhora soacuten riacutegides i viscoses

4 Els canvis de posicioacute dels continents soacuten processos molt lents i porten associats altres fenogravemens creacioacute de muntanyes fosses marines vulcanisme terratregravemols

Les plaques tectograveniques soacuten fragments de litosfera terrestre la forma dels quals eacutesla drsquoun casquet esfegraveric de forma irregular que es mouen sobre lrsquoastenosfera El seuespessor eacutes el de la litosfera i varia segons es tracti de la litosfera continental o oceagravenica (entre 60 y 200 km)

El moviment de les plaquesbull Es mouen a velocitats molt lentes perograve contiacutenuament uns pocs cmanybull Moviment a casusa de la distribucioacute desigual de el calor interna terrestrebull El material calent del mantell ascendeix a poc a poc i actua com a sistema

convectiu internbull A la vegada els fragments freds i densos de la litosfera descendeixen

(subduccioacute) cap al mantell posant en moviment la capa externa riacutegida de la Terra

Els investigadors estan drsquoacord que el fluxe convectiu del mantell eacutes la principal forccedila impulsora del moviment de les plaques

Els liacutemits entre les plaques soacuten tectogravenicament actius i poden ser de tres tipus que corresponen a tres formes diferetns de moviments relatius de les plaques en contacte

1 Liacutemits divergents o constructius les plaques se separen2 Liacutemits convergents o destructius les plaques slsquouneixen eacutes a dir xoquen3 Liacutemits transformants les plaques es desplacen lateralment lliscant entre elles

1 LIacuteMITS DIVERGENTS

Aquest fenomen teacute lloc perquegrave als liacutemitsdivergents existeix un moviment deconveccioacute ascendent que es continua enmoviments amb sentits oposats quecontribueixen a separar les plaques

Aquests liacutemits solen trobar-se sota elsoceans perquegrave en separar-se les plaqueses formen zones baixes que srsquoomplendrsquoaigua

Formen DORSALS OCEAgraveNIQUES que soacutenrelleus submarins amb una importantactivitat siacutesmica i volcagravenica

La meacutes coneguda eacutes la que passa pelmig de lrsquooceagrave Atlagraventic

Als liacutemits divergents les plaques se separen Allagrave on es doacutena aquest fenomen el material dellsquoastenosfera ascendeix i forma noves roques que slsquoafegeixin als marges de les plaques

Obertura de lrsquoOceagrave Atlagraventic

Proves geologravegiques i tectograveniques

Es basen en el descobriment que A Wegener pensava que feiamilions drsquoanys els continents estaven units en un drsquouacutenicanomenat Pangea

Ho va descobrir observant que hi havia diferents serralades ambla mateixa edat i la mateixa classe de roques en diferentscontinents (per tant havien drsquohaver estat units al passat)

La separacioacute dels continents es va poder datar calculantlrsquoantiguitat dels orogravegens (eacutes a dir les roques de les cadenesmuntanyoses)

Proves paleoclimagravetiquesde la deriva continental

SilviaJoselynConnieRicard

Proves paleoclimagravetiques

Proves paleoclimagravetiques

Els continents es van anar separant fins a donar lloc a la situacioacute actualWegener va descobrir que existien zones a la Terra els climes de lesquals no coincidien amb els climes que tenien al passatAvui dia existeixen zones que tenen un clima tropical osubtropical perograve que estaven cobertes de gel fa 300 milions dlsquoanysTambeacute hi ha regions on hi havia condicions climagravetiques semblants a lesque es donen actualment a les selves tropicals que van afavorir laformacioacute de grans jaciments de carboacute perograve que avui dia es troben enclimes molt fredsEl casquet polar existent fa 300 milions danys es troba actualment enzones molt distants entre si la Patagogravenia Sud-Agravefrica lIndia llsquoAntagravertidai Austragravelia Luacutenica explicacioacute raonable eacutes que totes aquestes zonesformaven en aquella egravepoca una uacutenica zona on estava el Pol Sud i elscontinents estaven units formant Pangea

Els inconvenients de la hipogravetesi de Wegenerbull No comptava amb un mecanisme que expliqueacutes la deriva a traveacutes del planeta

Va proposar la influegravencia mareal de la Lluna perograve es va descartar perquegrave unafriccioacute de les marees drsquoaquesta magnitud hauria frenat la rotacioacute terrestre

bull Alternativament proposagrave que els continents van travessar els fons oceagravenics perograveals fons oceagravenics no hi ha senyals drsquoaquest suposat pas

bull Per tot aixograve alguns cientiacutefics van calificar la hipogravetesi Wegener de disparat

Lrsquoexpansioacute del fons oceagravenicbull Descobriment els anys 50 i 60 de serralades submarines (dorsals)bull Les dorsals tenen una vall central (rift)bull Deteccioacute de gran actividad volcagravenica i elevat fluxe tegravermic a les dorsalsbull Deteccioacute en foses profundes drsquoactivitat siacutesmica profundabull Les edats de les roques de lrsquoescorccedila oceagravenica no superen els 160MAbull iquestPer quegrave soacuten tan joves les roques dels fons oceagravenics

El 1968 srsquounifiquen la idea de deriva continental i la de lrsquoexpansioacute del fons oceagravenic i sorgeix la teoria de la tectogravenica de plaques

TEORIA DE LA TECTOgraveNICA DE PLAQUES

La teoria de la tectogravenica de plaques explica el proceacutes que ha seguit la distribucioacute dels continents des de fa milions drsquoanys fins ara

Segons aquesta teoria

1 Existeixen plaques litosfegraveriques que formen la superfiacutecie de la Terra i es desplacen sobre del mantell fluid a la velocitat drsquouns centiacutemetres per any

2 Aquestes plaques se separen srsquoacosten o llisquen horitzontalment entre elles

3 Poden incloure masses continentals oceagraveniques o les dues alhora soacuten riacutegides i viscoses

4 Els canvis de posicioacute dels continents soacuten processos molt lents i porten associats altres fenogravemens creacioacute de muntanyes fosses marines vulcanisme terratregravemols

Les plaques tectograveniques soacuten fragments de litosfera terrestre la forma dels quals eacutesla drsquoun casquet esfegraveric de forma irregular que es mouen sobre lrsquoastenosfera El seuespessor eacutes el de la litosfera i varia segons es tracti de la litosfera continental o oceagravenica (entre 60 y 200 km)

El moviment de les plaquesbull Es mouen a velocitats molt lentes perograve contiacutenuament uns pocs cmanybull Moviment a casusa de la distribucioacute desigual de el calor interna terrestrebull El material calent del mantell ascendeix a poc a poc i actua com a sistema

convectiu internbull A la vegada els fragments freds i densos de la litosfera descendeixen

(subduccioacute) cap al mantell posant en moviment la capa externa riacutegida de la Terra

Els investigadors estan drsquoacord que el fluxe convectiu del mantell eacutes la principal forccedila impulsora del moviment de les plaques

Els liacutemits entre les plaques soacuten tectogravenicament actius i poden ser de tres tipus que corresponen a tres formes diferetns de moviments relatius de les plaques en contacte

1 Liacutemits divergents o constructius les plaques se separen2 Liacutemits convergents o destructius les plaques slsquouneixen eacutes a dir xoquen3 Liacutemits transformants les plaques es desplacen lateralment lliscant entre elles

1 LIacuteMITS DIVERGENTS

Aquest fenomen teacute lloc perquegrave als liacutemitsdivergents existeix un moviment deconveccioacute ascendent que es continua enmoviments amb sentits oposats quecontribueixen a separar les plaques

Aquests liacutemits solen trobar-se sota elsoceans perquegrave en separar-se les plaqueses formen zones baixes que srsquoomplendrsquoaigua

Formen DORSALS OCEAgraveNIQUES que soacutenrelleus submarins amb una importantactivitat siacutesmica i volcagravenica

La meacutes coneguda eacutes la que passa pelmig de lrsquooceagrave Atlagraventic

Als liacutemits divergents les plaques se separen Allagrave on es doacutena aquest fenomen el material dellsquoastenosfera ascendeix i forma noves roques que slsquoafegeixin als marges de les plaques

Obertura de lrsquoOceagrave Atlagraventic

Proves paleoclimagravetiquesde la deriva continental

SilviaJoselynConnieRicard

Proves paleoclimagravetiques

Proves paleoclimagravetiques

Els continents es van anar separant fins a donar lloc a la situacioacute actualWegener va descobrir que existien zones a la Terra els climes de lesquals no coincidien amb els climes que tenien al passatAvui dia existeixen zones que tenen un clima tropical osubtropical perograve que estaven cobertes de gel fa 300 milions dlsquoanysTambeacute hi ha regions on hi havia condicions climagravetiques semblants a lesque es donen actualment a les selves tropicals que van afavorir laformacioacute de grans jaciments de carboacute perograve que avui dia es troben enclimes molt fredsEl casquet polar existent fa 300 milions danys es troba actualment enzones molt distants entre si la Patagogravenia Sud-Agravefrica lIndia llsquoAntagravertidai Austragravelia Luacutenica explicacioacute raonable eacutes que totes aquestes zonesformaven en aquella egravepoca una uacutenica zona on estava el Pol Sud i elscontinents estaven units formant Pangea

Els inconvenients de la hipogravetesi de Wegenerbull No comptava amb un mecanisme que expliqueacutes la deriva a traveacutes del planeta

Va proposar la influegravencia mareal de la Lluna perograve es va descartar perquegrave unafriccioacute de les marees drsquoaquesta magnitud hauria frenat la rotacioacute terrestre

bull Alternativament proposagrave que els continents van travessar els fons oceagravenics perograveals fons oceagravenics no hi ha senyals drsquoaquest suposat pas

bull Per tot aixograve alguns cientiacutefics van calificar la hipogravetesi Wegener de disparat

Lrsquoexpansioacute del fons oceagravenicbull Descobriment els anys 50 i 60 de serralades submarines (dorsals)bull Les dorsals tenen una vall central (rift)bull Deteccioacute de gran actividad volcagravenica i elevat fluxe tegravermic a les dorsalsbull Deteccioacute en foses profundes drsquoactivitat siacutesmica profundabull Les edats de les roques de lrsquoescorccedila oceagravenica no superen els 160MAbull iquestPer quegrave soacuten tan joves les roques dels fons oceagravenics

El 1968 srsquounifiquen la idea de deriva continental i la de lrsquoexpansioacute del fons oceagravenic i sorgeix la teoria de la tectogravenica de plaques

TEORIA DE LA TECTOgraveNICA DE PLAQUES

La teoria de la tectogravenica de plaques explica el proceacutes que ha seguit la distribucioacute dels continents des de fa milions drsquoanys fins ara

Segons aquesta teoria

1 Existeixen plaques litosfegraveriques que formen la superfiacutecie de la Terra i es desplacen sobre del mantell fluid a la velocitat drsquouns centiacutemetres per any

2 Aquestes plaques se separen srsquoacosten o llisquen horitzontalment entre elles

3 Poden incloure masses continentals oceagraveniques o les dues alhora soacuten riacutegides i viscoses

4 Els canvis de posicioacute dels continents soacuten processos molt lents i porten associats altres fenogravemens creacioacute de muntanyes fosses marines vulcanisme terratregravemols

Les plaques tectograveniques soacuten fragments de litosfera terrestre la forma dels quals eacutesla drsquoun casquet esfegraveric de forma irregular que es mouen sobre lrsquoastenosfera El seuespessor eacutes el de la litosfera i varia segons es tracti de la litosfera continental o oceagravenica (entre 60 y 200 km)

El moviment de les plaquesbull Es mouen a velocitats molt lentes perograve contiacutenuament uns pocs cmanybull Moviment a casusa de la distribucioacute desigual de el calor interna terrestrebull El material calent del mantell ascendeix a poc a poc i actua com a sistema

convectiu internbull A la vegada els fragments freds i densos de la litosfera descendeixen

(subduccioacute) cap al mantell posant en moviment la capa externa riacutegida de la Terra

Els investigadors estan drsquoacord que el fluxe convectiu del mantell eacutes la principal forccedila impulsora del moviment de les plaques

Els liacutemits entre les plaques soacuten tectogravenicament actius i poden ser de tres tipus que corresponen a tres formes diferetns de moviments relatius de les plaques en contacte

1 Liacutemits divergents o constructius les plaques se separen2 Liacutemits convergents o destructius les plaques slsquouneixen eacutes a dir xoquen3 Liacutemits transformants les plaques es desplacen lateralment lliscant entre elles

1 LIacuteMITS DIVERGENTS

Aquest fenomen teacute lloc perquegrave als liacutemitsdivergents existeix un moviment deconveccioacute ascendent que es continua enmoviments amb sentits oposats quecontribueixen a separar les plaques

Aquests liacutemits solen trobar-se sota elsoceans perquegrave en separar-se les plaqueses formen zones baixes que srsquoomplendrsquoaigua

Formen DORSALS OCEAgraveNIQUES que soacutenrelleus submarins amb una importantactivitat siacutesmica i volcagravenica

La meacutes coneguda eacutes la que passa pelmig de lrsquooceagrave Atlagraventic

Als liacutemits divergents les plaques se separen Allagrave on es doacutena aquest fenomen el material dellsquoastenosfera ascendeix i forma noves roques que slsquoafegeixin als marges de les plaques

Obertura de lrsquoOceagrave Atlagraventic

Proves paleoclimagravetiques

Proves paleoclimagravetiques

Els continents es van anar separant fins a donar lloc a la situacioacute actualWegener va descobrir que existien zones a la Terra els climes de lesquals no coincidien amb els climes que tenien al passatAvui dia existeixen zones que tenen un clima tropical osubtropical perograve que estaven cobertes de gel fa 300 milions dlsquoanysTambeacute hi ha regions on hi havia condicions climagravetiques semblants a lesque es donen actualment a les selves tropicals que van afavorir laformacioacute de grans jaciments de carboacute perograve que avui dia es troben enclimes molt fredsEl casquet polar existent fa 300 milions danys es troba actualment enzones molt distants entre si la Patagogravenia Sud-Agravefrica lIndia llsquoAntagravertidai Austragravelia Luacutenica explicacioacute raonable eacutes que totes aquestes zonesformaven en aquella egravepoca una uacutenica zona on estava el Pol Sud i elscontinents estaven units formant Pangea

Els inconvenients de la hipogravetesi de Wegenerbull No comptava amb un mecanisme que expliqueacutes la deriva a traveacutes del planeta

Va proposar la influegravencia mareal de la Lluna perograve es va descartar perquegrave unafriccioacute de les marees drsquoaquesta magnitud hauria frenat la rotacioacute terrestre

bull Alternativament proposagrave que els continents van travessar els fons oceagravenics perograveals fons oceagravenics no hi ha senyals drsquoaquest suposat pas

bull Per tot aixograve alguns cientiacutefics van calificar la hipogravetesi Wegener de disparat

Lrsquoexpansioacute del fons oceagravenicbull Descobriment els anys 50 i 60 de serralades submarines (dorsals)bull Les dorsals tenen una vall central (rift)bull Deteccioacute de gran actividad volcagravenica i elevat fluxe tegravermic a les dorsalsbull Deteccioacute en foses profundes drsquoactivitat siacutesmica profundabull Les edats de les roques de lrsquoescorccedila oceagravenica no superen els 160MAbull iquestPer quegrave soacuten tan joves les roques dels fons oceagravenics

El 1968 srsquounifiquen la idea de deriva continental i la de lrsquoexpansioacute del fons oceagravenic i sorgeix la teoria de la tectogravenica de plaques

TEORIA DE LA TECTOgraveNICA DE PLAQUES

La teoria de la tectogravenica de plaques explica el proceacutes que ha seguit la distribucioacute dels continents des de fa milions drsquoanys fins ara

Segons aquesta teoria

1 Existeixen plaques litosfegraveriques que formen la superfiacutecie de la Terra i es desplacen sobre del mantell fluid a la velocitat drsquouns centiacutemetres per any

2 Aquestes plaques se separen srsquoacosten o llisquen horitzontalment entre elles

3 Poden incloure masses continentals oceagraveniques o les dues alhora soacuten riacutegides i viscoses

4 Els canvis de posicioacute dels continents soacuten processos molt lents i porten associats altres fenogravemens creacioacute de muntanyes fosses marines vulcanisme terratregravemols

Les plaques tectograveniques soacuten fragments de litosfera terrestre la forma dels quals eacutesla drsquoun casquet esfegraveric de forma irregular que es mouen sobre lrsquoastenosfera El seuespessor eacutes el de la litosfera i varia segons es tracti de la litosfera continental o oceagravenica (entre 60 y 200 km)

El moviment de les plaquesbull Es mouen a velocitats molt lentes perograve contiacutenuament uns pocs cmanybull Moviment a casusa de la distribucioacute desigual de el calor interna terrestrebull El material calent del mantell ascendeix a poc a poc i actua com a sistema

convectiu internbull A la vegada els fragments freds i densos de la litosfera descendeixen

(subduccioacute) cap al mantell posant en moviment la capa externa riacutegida de la Terra

Els investigadors estan drsquoacord que el fluxe convectiu del mantell eacutes la principal forccedila impulsora del moviment de les plaques

Els liacutemits entre les plaques soacuten tectogravenicament actius i poden ser de tres tipus que corresponen a tres formes diferetns de moviments relatius de les plaques en contacte

1 Liacutemits divergents o constructius les plaques se separen2 Liacutemits convergents o destructius les plaques slsquouneixen eacutes a dir xoquen3 Liacutemits transformants les plaques es desplacen lateralment lliscant entre elles

1 LIacuteMITS DIVERGENTS

Aquest fenomen teacute lloc perquegrave als liacutemitsdivergents existeix un moviment deconveccioacute ascendent que es continua enmoviments amb sentits oposats quecontribueixen a separar les plaques

Aquests liacutemits solen trobar-se sota elsoceans perquegrave en separar-se les plaqueses formen zones baixes que srsquoomplendrsquoaigua

Formen DORSALS OCEAgraveNIQUES que soacutenrelleus submarins amb una importantactivitat siacutesmica i volcagravenica

La meacutes coneguda eacutes la que passa pelmig de lrsquooceagrave Atlagraventic

Als liacutemits divergents les plaques se separen Allagrave on es doacutena aquest fenomen el material dellsquoastenosfera ascendeix i forma noves roques que slsquoafegeixin als marges de les plaques

Obertura de lrsquoOceagrave Atlagraventic

Proves paleoclimagravetiques

Els continents es van anar separant fins a donar lloc a la situacioacute actualWegener va descobrir que existien zones a la Terra els climes de lesquals no coincidien amb els climes que tenien al passatAvui dia existeixen zones que tenen un clima tropical osubtropical perograve que estaven cobertes de gel fa 300 milions dlsquoanysTambeacute hi ha regions on hi havia condicions climagravetiques semblants a lesque es donen actualment a les selves tropicals que van afavorir laformacioacute de grans jaciments de carboacute perograve que avui dia es troben enclimes molt fredsEl casquet polar existent fa 300 milions danys es troba actualment enzones molt distants entre si la Patagogravenia Sud-Agravefrica lIndia llsquoAntagravertidai Austragravelia Luacutenica explicacioacute raonable eacutes que totes aquestes zonesformaven en aquella egravepoca una uacutenica zona on estava el Pol Sud i elscontinents estaven units formant Pangea

Els inconvenients de la hipogravetesi de Wegenerbull No comptava amb un mecanisme que expliqueacutes la deriva a traveacutes del planeta

Va proposar la influegravencia mareal de la Lluna perograve es va descartar perquegrave unafriccioacute de les marees drsquoaquesta magnitud hauria frenat la rotacioacute terrestre

bull Alternativament proposagrave que els continents van travessar els fons oceagravenics perograveals fons oceagravenics no hi ha senyals drsquoaquest suposat pas

bull Per tot aixograve alguns cientiacutefics van calificar la hipogravetesi Wegener de disparat

Lrsquoexpansioacute del fons oceagravenicbull Descobriment els anys 50 i 60 de serralades submarines (dorsals)bull Les dorsals tenen una vall central (rift)bull Deteccioacute de gran actividad volcagravenica i elevat fluxe tegravermic a les dorsalsbull Deteccioacute en foses profundes drsquoactivitat siacutesmica profundabull Les edats de les roques de lrsquoescorccedila oceagravenica no superen els 160MAbull iquestPer quegrave soacuten tan joves les roques dels fons oceagravenics

El 1968 srsquounifiquen la idea de deriva continental i la de lrsquoexpansioacute del fons oceagravenic i sorgeix la teoria de la tectogravenica de plaques

TEORIA DE LA TECTOgraveNICA DE PLAQUES

La teoria de la tectogravenica de plaques explica el proceacutes que ha seguit la distribucioacute dels continents des de fa milions drsquoanys fins ara

Segons aquesta teoria

1 Existeixen plaques litosfegraveriques que formen la superfiacutecie de la Terra i es desplacen sobre del mantell fluid a la velocitat drsquouns centiacutemetres per any

2 Aquestes plaques se separen srsquoacosten o llisquen horitzontalment entre elles

3 Poden incloure masses continentals oceagraveniques o les dues alhora soacuten riacutegides i viscoses

4 Els canvis de posicioacute dels continents soacuten processos molt lents i porten associats altres fenogravemens creacioacute de muntanyes fosses marines vulcanisme terratregravemols

Les plaques tectograveniques soacuten fragments de litosfera terrestre la forma dels quals eacutesla drsquoun casquet esfegraveric de forma irregular que es mouen sobre lrsquoastenosfera El seuespessor eacutes el de la litosfera i varia segons es tracti de la litosfera continental o oceagravenica (entre 60 y 200 km)

El moviment de les plaquesbull Es mouen a velocitats molt lentes perograve contiacutenuament uns pocs cmanybull Moviment a casusa de la distribucioacute desigual de el calor interna terrestrebull El material calent del mantell ascendeix a poc a poc i actua com a sistema

convectiu internbull A la vegada els fragments freds i densos de la litosfera descendeixen

(subduccioacute) cap al mantell posant en moviment la capa externa riacutegida de la Terra

Els investigadors estan drsquoacord que el fluxe convectiu del mantell eacutes la principal forccedila impulsora del moviment de les plaques

Els liacutemits entre les plaques soacuten tectogravenicament actius i poden ser de tres tipus que corresponen a tres formes diferetns de moviments relatius de les plaques en contacte

1 Liacutemits divergents o constructius les plaques se separen2 Liacutemits convergents o destructius les plaques slsquouneixen eacutes a dir xoquen3 Liacutemits transformants les plaques es desplacen lateralment lliscant entre elles

1 LIacuteMITS DIVERGENTS

Aquest fenomen teacute lloc perquegrave als liacutemitsdivergents existeix un moviment deconveccioacute ascendent que es continua enmoviments amb sentits oposats quecontribueixen a separar les plaques

Aquests liacutemits solen trobar-se sota elsoceans perquegrave en separar-se les plaqueses formen zones baixes que srsquoomplendrsquoaigua

Formen DORSALS OCEAgraveNIQUES que soacutenrelleus submarins amb una importantactivitat siacutesmica i volcagravenica

La meacutes coneguda eacutes la que passa pelmig de lrsquooceagrave Atlagraventic

Als liacutemits divergents les plaques se separen Allagrave on es doacutena aquest fenomen el material dellsquoastenosfera ascendeix i forma noves roques que slsquoafegeixin als marges de les plaques

Obertura de lrsquoOceagrave Atlagraventic

Els inconvenients de la hipogravetesi de Wegenerbull No comptava amb un mecanisme que expliqueacutes la deriva a traveacutes del planeta

Va proposar la influegravencia mareal de la Lluna perograve es va descartar perquegrave unafriccioacute de les marees drsquoaquesta magnitud hauria frenat la rotacioacute terrestre

bull Alternativament proposagrave que els continents van travessar els fons oceagravenics perograveals fons oceagravenics no hi ha senyals drsquoaquest suposat pas

bull Per tot aixograve alguns cientiacutefics van calificar la hipogravetesi Wegener de disparat

Lrsquoexpansioacute del fons oceagravenicbull Descobriment els anys 50 i 60 de serralades submarines (dorsals)bull Les dorsals tenen una vall central (rift)bull Deteccioacute de gran actividad volcagravenica i elevat fluxe tegravermic a les dorsalsbull Deteccioacute en foses profundes drsquoactivitat siacutesmica profundabull Les edats de les roques de lrsquoescorccedila oceagravenica no superen els 160MAbull iquestPer quegrave soacuten tan joves les roques dels fons oceagravenics

El 1968 srsquounifiquen la idea de deriva continental i la de lrsquoexpansioacute del fons oceagravenic i sorgeix la teoria de la tectogravenica de plaques

TEORIA DE LA TECTOgraveNICA DE PLAQUES

La teoria de la tectogravenica de plaques explica el proceacutes que ha seguit la distribucioacute dels continents des de fa milions drsquoanys fins ara

Segons aquesta teoria

1 Existeixen plaques litosfegraveriques que formen la superfiacutecie de la Terra i es desplacen sobre del mantell fluid a la velocitat drsquouns centiacutemetres per any

2 Aquestes plaques se separen srsquoacosten o llisquen horitzontalment entre elles

3 Poden incloure masses continentals oceagraveniques o les dues alhora soacuten riacutegides i viscoses

4 Els canvis de posicioacute dels continents soacuten processos molt lents i porten associats altres fenogravemens creacioacute de muntanyes fosses marines vulcanisme terratregravemols

Les plaques tectograveniques soacuten fragments de litosfera terrestre la forma dels quals eacutesla drsquoun casquet esfegraveric de forma irregular que es mouen sobre lrsquoastenosfera El seuespessor eacutes el de la litosfera i varia segons es tracti de la litosfera continental o oceagravenica (entre 60 y 200 km)

El moviment de les plaquesbull Es mouen a velocitats molt lentes perograve contiacutenuament uns pocs cmanybull Moviment a casusa de la distribucioacute desigual de el calor interna terrestrebull El material calent del mantell ascendeix a poc a poc i actua com a sistema

convectiu internbull A la vegada els fragments freds i densos de la litosfera descendeixen

(subduccioacute) cap al mantell posant en moviment la capa externa riacutegida de la Terra

Els investigadors estan drsquoacord que el fluxe convectiu del mantell eacutes la principal forccedila impulsora del moviment de les plaques

Els liacutemits entre les plaques soacuten tectogravenicament actius i poden ser de tres tipus que corresponen a tres formes diferetns de moviments relatius de les plaques en contacte

1 Liacutemits divergents o constructius les plaques se separen2 Liacutemits convergents o destructius les plaques slsquouneixen eacutes a dir xoquen3 Liacutemits transformants les plaques es desplacen lateralment lliscant entre elles

1 LIacuteMITS DIVERGENTS

Aquest fenomen teacute lloc perquegrave als liacutemitsdivergents existeix un moviment deconveccioacute ascendent que es continua enmoviments amb sentits oposats quecontribueixen a separar les plaques

Aquests liacutemits solen trobar-se sota elsoceans perquegrave en separar-se les plaqueses formen zones baixes que srsquoomplendrsquoaigua

Formen DORSALS OCEAgraveNIQUES que soacutenrelleus submarins amb una importantactivitat siacutesmica i volcagravenica

La meacutes coneguda eacutes la que passa pelmig de lrsquooceagrave Atlagraventic

Als liacutemits divergents les plaques se separen Allagrave on es doacutena aquest fenomen el material dellsquoastenosfera ascendeix i forma noves roques que slsquoafegeixin als marges de les plaques

Obertura de lrsquoOceagrave Atlagraventic

TEORIA DE LA TECTOgraveNICA DE PLAQUES

La teoria de la tectogravenica de plaques explica el proceacutes que ha seguit la distribucioacute dels continents des de fa milions drsquoanys fins ara

Segons aquesta teoria

1 Existeixen plaques litosfegraveriques que formen la superfiacutecie de la Terra i es desplacen sobre del mantell fluid a la velocitat drsquouns centiacutemetres per any

2 Aquestes plaques se separen srsquoacosten o llisquen horitzontalment entre elles

3 Poden incloure masses continentals oceagraveniques o les dues alhora soacuten riacutegides i viscoses

4 Els canvis de posicioacute dels continents soacuten processos molt lents i porten associats altres fenogravemens creacioacute de muntanyes fosses marines vulcanisme terratregravemols

Les plaques tectograveniques soacuten fragments de litosfera terrestre la forma dels quals eacutesla drsquoun casquet esfegraveric de forma irregular que es mouen sobre lrsquoastenosfera El seuespessor eacutes el de la litosfera i varia segons es tracti de la litosfera continental o oceagravenica (entre 60 y 200 km)

El moviment de les plaquesbull Es mouen a velocitats molt lentes perograve contiacutenuament uns pocs cmanybull Moviment a casusa de la distribucioacute desigual de el calor interna terrestrebull El material calent del mantell ascendeix a poc a poc i actua com a sistema

convectiu internbull A la vegada els fragments freds i densos de la litosfera descendeixen

(subduccioacute) cap al mantell posant en moviment la capa externa riacutegida de la Terra

Els investigadors estan drsquoacord que el fluxe convectiu del mantell eacutes la principal forccedila impulsora del moviment de les plaques

Els liacutemits entre les plaques soacuten tectogravenicament actius i poden ser de tres tipus que corresponen a tres formes diferetns de moviments relatius de les plaques en contacte

1 Liacutemits divergents o constructius les plaques se separen2 Liacutemits convergents o destructius les plaques slsquouneixen eacutes a dir xoquen3 Liacutemits transformants les plaques es desplacen lateralment lliscant entre elles

1 LIacuteMITS DIVERGENTS

Aquest fenomen teacute lloc perquegrave als liacutemitsdivergents existeix un moviment deconveccioacute ascendent que es continua enmoviments amb sentits oposats quecontribueixen a separar les plaques

Aquests liacutemits solen trobar-se sota elsoceans perquegrave en separar-se les plaqueses formen zones baixes que srsquoomplendrsquoaigua

Formen DORSALS OCEAgraveNIQUES que soacutenrelleus submarins amb una importantactivitat siacutesmica i volcagravenica

La meacutes coneguda eacutes la que passa pelmig de lrsquooceagrave Atlagraventic

Als liacutemits divergents les plaques se separen Allagrave on es doacutena aquest fenomen el material dellsquoastenosfera ascendeix i forma noves roques que slsquoafegeixin als marges de les plaques

Obertura de lrsquoOceagrave Atlagraventic

Les plaques tectograveniques soacuten fragments de litosfera terrestre la forma dels quals eacutesla drsquoun casquet esfegraveric de forma irregular que es mouen sobre lrsquoastenosfera El seuespessor eacutes el de la litosfera i varia segons es tracti de la litosfera continental o oceagravenica (entre 60 y 200 km)

El moviment de les plaquesbull Es mouen a velocitats molt lentes perograve contiacutenuament uns pocs cmanybull Moviment a casusa de la distribucioacute desigual de el calor interna terrestrebull El material calent del mantell ascendeix a poc a poc i actua com a sistema

convectiu internbull A la vegada els fragments freds i densos de la litosfera descendeixen

(subduccioacute) cap al mantell posant en moviment la capa externa riacutegida de la Terra

Els investigadors estan drsquoacord que el fluxe convectiu del mantell eacutes la principal forccedila impulsora del moviment de les plaques

Els liacutemits entre les plaques soacuten tectogravenicament actius i poden ser de tres tipus que corresponen a tres formes diferetns de moviments relatius de les plaques en contacte

1 Liacutemits divergents o constructius les plaques se separen2 Liacutemits convergents o destructius les plaques slsquouneixen eacutes a dir xoquen3 Liacutemits transformants les plaques es desplacen lateralment lliscant entre elles

1 LIacuteMITS DIVERGENTS

Aquest fenomen teacute lloc perquegrave als liacutemitsdivergents existeix un moviment deconveccioacute ascendent que es continua enmoviments amb sentits oposats quecontribueixen a separar les plaques

Aquests liacutemits solen trobar-se sota elsoceans perquegrave en separar-se les plaqueses formen zones baixes que srsquoomplendrsquoaigua

Formen DORSALS OCEAgraveNIQUES que soacutenrelleus submarins amb una importantactivitat siacutesmica i volcagravenica

La meacutes coneguda eacutes la que passa pelmig de lrsquooceagrave Atlagraventic

Als liacutemits divergents les plaques se separen Allagrave on es doacutena aquest fenomen el material dellsquoastenosfera ascendeix i forma noves roques que slsquoafegeixin als marges de les plaques

Obertura de lrsquoOceagrave Atlagraventic

El moviment de les plaquesbull Es mouen a velocitats molt lentes perograve contiacutenuament uns pocs cmanybull Moviment a casusa de la distribucioacute desigual de el calor interna terrestrebull El material calent del mantell ascendeix a poc a poc i actua com a sistema

convectiu internbull A la vegada els fragments freds i densos de la litosfera descendeixen

(subduccioacute) cap al mantell posant en moviment la capa externa riacutegida de la Terra

Els investigadors estan drsquoacord que el fluxe convectiu del mantell eacutes la principal forccedila impulsora del moviment de les plaques

Els liacutemits entre les plaques soacuten tectogravenicament actius i poden ser de tres tipus que corresponen a tres formes diferetns de moviments relatius de les plaques en contacte

1 Liacutemits divergents o constructius les plaques se separen2 Liacutemits convergents o destructius les plaques slsquouneixen eacutes a dir xoquen3 Liacutemits transformants les plaques es desplacen lateralment lliscant entre elles

1 LIacuteMITS DIVERGENTS

Aquest fenomen teacute lloc perquegrave als liacutemitsdivergents existeix un moviment deconveccioacute ascendent que es continua enmoviments amb sentits oposats quecontribueixen a separar les plaques

Aquests liacutemits solen trobar-se sota elsoceans perquegrave en separar-se les plaqueses formen zones baixes que srsquoomplendrsquoaigua

Formen DORSALS OCEAgraveNIQUES que soacutenrelleus submarins amb una importantactivitat siacutesmica i volcagravenica

La meacutes coneguda eacutes la que passa pelmig de lrsquooceagrave Atlagraventic

Als liacutemits divergents les plaques se separen Allagrave on es doacutena aquest fenomen el material dellsquoastenosfera ascendeix i forma noves roques que slsquoafegeixin als marges de les plaques

Obertura de lrsquoOceagrave Atlagraventic

Els liacutemits entre les plaques soacuten tectogravenicament actius i poden ser de tres tipus que corresponen a tres formes diferetns de moviments relatius de les plaques en contacte

1 Liacutemits divergents o constructius les plaques se separen2 Liacutemits convergents o destructius les plaques slsquouneixen eacutes a dir xoquen3 Liacutemits transformants les plaques es desplacen lateralment lliscant entre elles

1 LIacuteMITS DIVERGENTS

Aquest fenomen teacute lloc perquegrave als liacutemitsdivergents existeix un moviment deconveccioacute ascendent que es continua enmoviments amb sentits oposats quecontribueixen a separar les plaques

Aquests liacutemits solen trobar-se sota elsoceans perquegrave en separar-se les plaqueses formen zones baixes que srsquoomplendrsquoaigua

Formen DORSALS OCEAgraveNIQUES que soacutenrelleus submarins amb una importantactivitat siacutesmica i volcagravenica

La meacutes coneguda eacutes la que passa pelmig de lrsquooceagrave Atlagraventic

Als liacutemits divergents les plaques se separen Allagrave on es doacutena aquest fenomen el material dellsquoastenosfera ascendeix i forma noves roques que slsquoafegeixin als marges de les plaques

Obertura de lrsquoOceagrave Atlagraventic

1 LIacuteMITS DIVERGENTS

Aquest fenomen teacute lloc perquegrave als liacutemitsdivergents existeix un moviment deconveccioacute ascendent que es continua enmoviments amb sentits oposats quecontribueixen a separar les plaques

Aquests liacutemits solen trobar-se sota elsoceans perquegrave en separar-se les plaqueses formen zones baixes que srsquoomplendrsquoaigua

Formen DORSALS OCEAgraveNIQUES que soacutenrelleus submarins amb una importantactivitat siacutesmica i volcagravenica

La meacutes coneguda eacutes la que passa pelmig de lrsquooceagrave Atlagraventic

Als liacutemits divergents les plaques se separen Allagrave on es doacutena aquest fenomen el material dellsquoastenosfera ascendeix i forma noves roques que slsquoafegeixin als marges de les plaques

Obertura de lrsquoOceagrave Atlagraventic

En zones continentals tambeacute existeixen liacutemits divergents que originen una fractura dela litosfera denominada RIFT Els centres drsquoexpansioacute dintre del continent bombenlrsquoescorccedila i produeixen falles i processos volcagravenics que amb el transcurs deltemps divideixen la massa continental en dos fragments

Aquesta situacioacute es doacutena en la zona drsquoAgravefrica oriental coneguda com Great Rift Valley

Formacioacute drsquoun rift continental

Bombamenti fracturacioacute Litosfera

continental

Mantell

Formacioacute drsquoun RIFT

Fragmentacioacute continental

2 LIacuteMITS CONVERGENTS

Un liacutemit convergent eacutes aquell en quegrave dues plaques es van unint fins que es posen en contacteLes consequumlegravencies drsquoaquest xocs soacuten fagravecils de deduri les plaques poden xocar (colisioacute) o poden trobar-se i que una srsquoenfonsi sota lrsquoaltra (subduccioacute)

Que passi una cosa o lrsquoaltra depegraven del tipus de plaques que xoquen perograve en ambdoacutes casos es produeixen terratregravemols que poden ser molt intensos

a) XOC ENTRE DUES PLAQUES OCEAgraveNIQUES

Srsquoorigina una zona de subduccioacute i una placa descendeix sota lrsquoaltra Aquest fenomen eacutes el responsable de lrsquoaparicioacute drsquouna FOSSA ABISSAL i de la formacioacute drsquoARCSDrsquoILLES VOLCAgraveNIQUES paralmiddotleles a la fossa

Un exemple soacuten les illes del Japoacute

b) XOC ENTRE UNA PLACA OCEAgraveNICA I UNA PLACA CONTINENTAL

Srsquoorigina una zona de subduccioacute que eacutes la responsable de lrsquoaparicioacute drsquouna FOSSA ABISSAL i de laformacioacute drsquoARCS DrsquoILLES VOLCAgraveNIQUES paralmiddotleles a la fossa

La placa oceagravenica meacutes densa srsquoenfonsa a lrsquoastenosfera

Quan la placa descendent es fon parcialment amb la roca del mantell es genera magma

La cadena muntanyosa volcagravenica que en resulta srsquoanomena ARC VOLCAgraveNIC CONTINENTAL

Els Andes en soacuten un exemple

c) XOC ENTRE DUES PLAQUES CONTINENTALS

Si la convergegravencia entre plaques apropa dues vores continentals es produeix una colmiddotlisioacute on no hi ha una destruccioacute de la litosfera sinoacute unes deformacions intenses

La litosfera sura perquegrave eacutes poc densa i sura la qual cosa impedeix que es produeixi una subduccioacute

La colisioacute resultant entre dos blocs continentals donaragrave lloc a la formacioacute de muntanyes com per exemple lrsquoHimagravelaia o els Alps

3 LIacuteMITS TRANSFORMANTS

En aquest cas no es doacutena ni construccioacute ni destruccioacute de la litosfera No hi teacute lloc activitat volcagravenicaperograve siacute una intensa activitat siacutesmica

Les plaques llisquen lateralment i formen falles perpendicularment a les dorsals soacuten FALLES DE TRANSFORMACIOacute La majoria drsquoaquestes falles es troben al fons oceagravenic eacutes a dir a les dorsals

Lrsquoactivitat meacutes important associada a aqueststipus de liacutemits soacuten els moviments siacutesmicsoriginats per la friccioacute entre plaques

Un exemple de liacutemit transformant es troba a la falla de San Andreacutes formada pel fregament de la Placa del Paciacutefic respecte la Placa Americana

b) XOC ENTRE UNA PLACA OCEAgraveNICA I UNA PLACA CONTINENTAL

Srsquoorigina una zona de subduccioacute que eacutes la responsable de lrsquoaparicioacute drsquouna FOSSA ABISSAL i de laformacioacute drsquoARCS DrsquoILLES VOLCAgraveNIQUES paralmiddotleles a la fossa

La placa oceagravenica meacutes densa srsquoenfonsa a lrsquoastenosfera

Quan la placa descendent es fon parcialment amb la roca del mantell es genera magma

La cadena muntanyosa volcagravenica que en resulta srsquoanomena ARC VOLCAgraveNIC CONTINENTAL

Els Andes en soacuten un exemple

c) XOC ENTRE DUES PLAQUES CONTINENTALS

Si la convergegravencia entre plaques apropa dues vores continentals es produeix una colmiddotlisioacute on no hi ha una destruccioacute de la litosfera sinoacute unes deformacions intenses

La litosfera sura perquegrave eacutes poc densa i sura la qual cosa impedeix que es produeixi una subduccioacute

La colisioacute resultant entre dos blocs continentals donaragrave lloc a la formacioacute de muntanyes com per exemple lrsquoHimagravelaia o els Alps

3 LIacuteMITS TRANSFORMANTS

En aquest cas no es doacutena ni construccioacute ni destruccioacute de la litosfera No hi teacute lloc activitat volcagravenicaperograve siacute una intensa activitat siacutesmica

Les plaques llisquen lateralment i formen falles perpendicularment a les dorsals soacuten FALLES DE TRANSFORMACIOacute La majoria drsquoaquestes falles es troben al fons oceagravenic eacutes a dir a les dorsals

Lrsquoactivitat meacutes important associada a aqueststipus de liacutemits soacuten els moviments siacutesmicsoriginats per la friccioacute entre plaques

Un exemple de liacutemit transformant es troba a la falla de San Andreacutes formada pel fregament de la Placa del Paciacutefic respecte la Placa Americana

c) XOC ENTRE DUES PLAQUES CONTINENTALS

Si la convergegravencia entre plaques apropa dues vores continentals es produeix una colmiddotlisioacute on no hi ha una destruccioacute de la litosfera sinoacute unes deformacions intenses

La litosfera sura perquegrave eacutes poc densa i sura la qual cosa impedeix que es produeixi una subduccioacute

La colisioacute resultant entre dos blocs continentals donaragrave lloc a la formacioacute de muntanyes com per exemple lrsquoHimagravelaia o els Alps

3 LIacuteMITS TRANSFORMANTS

En aquest cas no es doacutena ni construccioacute ni destruccioacute de la litosfera No hi teacute lloc activitat volcagravenicaperograve siacute una intensa activitat siacutesmica

Les plaques llisquen lateralment i formen falles perpendicularment a les dorsals soacuten FALLES DE TRANSFORMACIOacute La majoria drsquoaquestes falles es troben al fons oceagravenic eacutes a dir a les dorsals

Lrsquoactivitat meacutes important associada a aqueststipus de liacutemits soacuten els moviments siacutesmicsoriginats per la friccioacute entre plaques

Un exemple de liacutemit transformant es troba a la falla de San Andreacutes formada pel fregament de la Placa del Paciacutefic respecte la Placa Americana

3 LIacuteMITS TRANSFORMANTS

En aquest cas no es doacutena ni construccioacute ni destruccioacute de la litosfera No hi teacute lloc activitat volcagravenicaperograve siacute una intensa activitat siacutesmica

Les plaques llisquen lateralment i formen falles perpendicularment a les dorsals soacuten FALLES DE TRANSFORMACIOacute La majoria drsquoaquestes falles es troben al fons oceagravenic eacutes a dir a les dorsals

Lrsquoactivitat meacutes important associada a aqueststipus de liacutemits soacuten els moviments siacutesmicsoriginats per la friccioacute entre plaques

Un exemple de liacutemit transformant es troba a la falla de San Andreacutes formada pel fregament de la Placa del Paciacutefic respecte la Placa Americana