puhin i edizion ansciuda 2009

28
Ia edizion trimestrela, I ann, 2009

Upload: puhin-nia-na-zaita-da-uni-di

Post on 16-Mar-2016

218 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Prim Puhin online

TRANSCRIPT

Ia e

dizi

on

trim

estr

ela,

I a

nn,

2009

2

Ntroduzion 1- 3

Atualità, ambient y politica 4- 7

Ert y cultura 8- 9

Leteratura poejia y satira 10-13

Pultredes 14-15

Mujiga 16

Film 17

Viagië alternatif 18-19

Ntervista paralela 20-21

Quiz y humor 22

Manifestazions y program 23

Mpressum 24

Info, inuemes 25

Somar

II

Giut se n ie l puhin stat bel chiet sun si rama nfraidida tl anonimat dla nuet a usservé,giut al tenì si pensieres per sé nstës, usservan cie che suzedova te si bosch plën de tieres plu o manco salveres. Ma śën se al mpensà che l ie l drë mumënt. La ciampanes de mesanuet à sunà y l ie ëura de julé ora tl scur y de lascé audì si bruces.L Puhin ie da for unì cunscidrà sciche tier save, ma tla storia se temova la jënt da ël, ajache l univa metù n cunliniamënt cun la stries y la stries dijova suënz uriteies che la jënt ne audiva nia gen..

I redatëures dl Puhin purverà a mëter fosch sun blanch si minonghes, si laudes, si critiches y si ponc de ududa tulan ite i ciamps plu desferënc che à da nfé cun l’ert y la cultura.L dëssa perchël nia mé vester na zaita tlo per bruntlé, ma che pieta nce prupostes cuncretes, alternatives y n mesun per duc per pudëi lascé audì si pont de ududa.La unirà ora cater iedesc al ann (al scumenciamënt de uni sajon) y cialerà de vester l linzuel blanch, ulache uniun pudrà depënjer su si dessëni !

Sotrisson mo n iede che uniun ie bënunì a unì a lauré pea.

L Puhin

Intro

I

2

Igor Perathoner 1998

Tlo ulëssi cun n trëi risses cunté mpue de zeche sun l puhin davia che on tlamà nosta zaita nscila y puec sà al didancuei cie che chësta parola uel dì.

L puhin ie n ucel de rapina, plu avisa iel la ma-jera ciafita che jola te nosc raions. L inuem vën dal viers che n po audì vel’ iede, de nuet o danterëures. L vën adurvà da chisc tieres per marché la sëides dl raion da ciacia. Nscila iel unì a se l dé che per tudësch ti vëniel dit Uhu, parola che sona plu sciche l viers dla baibl y per ladin l tlamen puhin, che semea plu al viers dl mandl, che ie mpue autramënter.

Nsci iela

3

Sce n ëssa n iede la fertuna de udëi chësc bel ucel, ne possen belau nia se falé. Cun si 60-75 cm de autëza, 2,5-4 kg de pëis y 160-190 cm de spanadura, iel bëndebò de brodel. N ne dijës-sa nia che n tel ucel ie tan as-velt da pudëi julé a pië danter tel tlesures ora y ti bòsc speres de uni sort de tieres y chësc a mesa la nuet plu scura. Iló se vëijel nëut cun si gran uedli uranceni y la urëdles da stramp fines, audian ora uni pitla fros-ca che se muev, ulache pudës-sa tufé ncantëur vel’ suricia.

Ah eh, de cie vivel pa? La spëi-sa dl puhin va da tel pitla suri-cies a rozes, giac, corves, lie-vri, tupes, pecalëns nchina al gial grisc y sce la capitea vel’ rehl cherpà da permò. N possa dì che n tel tier ie adata belau ala perfezion a na vita de ciacia de nuet. Ma unitant sciachela. Tla Val Venosta an giatà n iede n puhin che se ova nia udù ora na tel rama spiza y sutila, se furan tres n uedl nchin dal cer-vel, restan sëch sun l colp. Ma-niera drët sfertuneda de tré la scritures! Scenó ie la gauja de mort che vën dant l plu suvënz te nosc posć, coche l ie unì ora da na nrescida, i cabli dala lec-trisc, di lifc y purtruep vëniel mo al didancuei datrai bildernà vel’ un. Ma, cun mpue de fer-tuna, pon dì che l se trata de n ucel che viv bëndebò giut. N sà de n mandl vivù te gabia nchin a 53 ani y de na baibl ruveda nchinamei a 68 ani de vita. Cun la struscies dla vita da sal-veres pon raté cun ca. l mez.

So y śën passon a canche i pu-hins la mplanta. L ie da di che chisc gran uciei viv adum per duta la vita, defendan cun cio-tes y cun eles l raion de ciacia ( nchina 100 km2). Mbënpo: de jené via scumenci a jì cun l mat. Chësc period va nchina al scu-

menciamënt de merz y do avëi fat na bela lingia de numres fej la baibl (ma dai?!) danter 2 y 4 ueves, uni valgun dis un. I ne fej deguna coa, l mandl craza mé ora na buja tl sablon o tiera te n luech a sosta. Chësc fejel for su per tei salandrons, mez crëp y mez rone; ma mei tan insù sciche per ejëmpl l’eguia. Povester, julan de nuet ne pos-si eh no adurvé l ,,Aufwind”, nscila se n stai plu gën mpue plu bas. Do passa n mëns che i ueves vën cuei ora, nasc i pun-jins che ie, a dì bel, mo per n pez scaldi burc. Ma sci, cun na tel plufa spersa culëur ledam, tel gran sgrinfles, bech y chi gran uedli uranceni. Tei morcs! L prim mëns stà la baibl mo te coa y l mandl va a ciacia, man man che i crësc vai tra-medoi. Do n 5 enes scumenci a sgravedé ncantëur, do n 70 dis ie chersciudes belau duta la plumes da jol, che vën ëng-he pona purvà ora for plu y plu. De utober- nuvëmber, do avëi bel plan mparà a se abi-né la spëisa dassëui, se ncra-mi do si fac y l cërtl se stluj.

Śën mo n curt la situazion dla populazion te nosc luesc. Tl Ti-rol dl sud vëniel stimà ch l n sibe mpue passa trënta peres che fej coa. La majera pert di raions cris ora da chisc ie tla pertes plu ala basa dla gran valedes(Adesc, Isarch, Puster, Venos-ta). Aldò dla nrescida de Sascor y Maistri n iel propi tla Dolomi-tes l manco. Ajache la popula-zion ie dassënn spera te chisc luesc, iel scaldi rie che canche l ëssa da cherpé vel’ esemp-lar, n auter, n jëunn unit ora da na coa nzaul dlongia, vënie a baraté ora chël che ie unì a mancia, mandan inò inant la generazion. Te Gherdëina fovel ënghe puhins che fajova coa nchina su per i ani 50-60. Sëu-ra La Chëurt dl viers de Bulacia

nchina che n à fat la stredes. Te Val nfin dan trënt’ ani. Ntant an frabichà pro feter uni pra, fat stredes dlonch ora. Ciamps y tlesures ie sparii fe-ter dlonch. Igli, suricies, lievri salveres y autri tieres da veje-ladura ie deventei plu reres. L vën sgravedà su per uni rone, l ie unì fac troies nuevs y vies fieredes (Val). Te n grum de posć se n ie la gheneda dal cul. Nscila iel for plu rie che chë-sc bel ucel se nridla inò ite da nëus, ma l fossa mo n grum de luesc adatei (Val, Jënder, Bula-cia…), n à bel giut metù la lec-trisc sota tiera y l ne vën nia plu bildernà tan. Speron che l vënie nia desfà deplù. L ann passà an udù n puhin jëunn sun i ëures de Resciesa, dan-ter Col dai Bues y la capela.

Diego Perathoner

P.S: W Darwin

4

atualita ambieNt y politica

Bel n valgun ani iel ca che l fova l tema numer un tl luech. L univa mé plu rujenà de un: ‚l vën-der ora dla ncësa’. Nia una n’edizion dla Usc di Ladins che ne rujenova nia de “chëi de Gherdëi-na che muessa jì a sté a Laion” y di “taliani che nes tol sotora i cuatieres per viver laite trëi enes al ann.” L fova unì metuda su na scumenciadiva de zitadins che ova scrit lëtres a uemes de po-litica, ova tenì trasmiscions tl radio y sëires cun jënt ruveda da dalonc caprò. Y ala fin fovel mo stat na grupa de anonims, che te n’azion “nuet y nibl” ova tacà pro duta la valeda cun julan-tins che pertendova l ‘STOP al vënder ora’. Dut chësc semea de avëi finalmënter fat fazion, aja-che coche placac sun cantieres a Urtijëi l anun-zieia, vëniel inò vendù cuatieres a chëi da tlo! N’azion drët da fundamënt, pudëssen miné tl prim mumënt, mé sciot che la realtà ie duta n’autra. N pitl clich tl internet tleca al didancuei

y n à dan sé na lingia de pitedes de imobilies de Gherdëina, dal cuatier a trëi locai ala cësa cun panorama, dutes destinedes a unì vendudes a jënt de oradecà. Cumpedan mpue su y ju ruven bel mé a Urtijëi a na zifra de presciapuech 100 imobilies che fej pert de chësta pitedes. Sce n rujenova mo dan trëi ani de n ‘vënder ora dla ncësa’, pò sons śën bel jic n var inant y son ruvei a n ‘svënder ora’. Frabiché la cësa da nuef ven-dan na pert al imobilier: chësta sort de afar ne semea nia plu vester tan saurida sciche la fova n iede. N grum à purva a fé na spiculazion a na tel maniera, ma ie restei cun n gran debit y si cuatieres tla mans. Ma mpede vënder a priejes che se lascësa arjonjer ënghe da families jëu-nes dl post (che ulëssa dì n falimënt dla specu-lazion y na gran perduda), aspieten plu gën plu giut sun na cherdeda de vel’ seniëur dal muet, purtan pro che truepa abitazions resta uetes y

1. Aumenmtano gli alloggi diventati proprietà di chi non è residente, Alto Adige, 29 de agost 2006, plata 322. Pabst, Roland/Lausch, Stephan: Südtirol: Volksabstimmung zusammen mit Europa-Wahl?‚ Dachverband für mehr Demokratie‘, Comunicat stampa, 28 jené 2008

„Wohnungen für Einheimische“

Nëus son fertunei, l ie mo cuatieres per chëi dl post!

„Ad Ortisei il 55 % su un totale di 2.202 abitazioni, é in mano ai residenti e il restante 45 % ai non,“ nsci n articul dl Alto Adige tl 2006 .

Ons`a ntant bel arjont l 50 %…?

5

1. Direzion dla scolines de Urtijëi ASTAT: Südtirols Kindergärten Schuljahr 2008/09, 06/2009 Aumentano gli alloggi diventati proprietà di chi non è residente, Alto Adige, 29 de agost 2006, plata 32

la pitedes sun marcià deventa for plu y plu. Ma l problem per la jënt dl luech che uel ruvé pra n si cuatier ie restà l medemo.Ënghe la politica ne à te chisc ani nia sapù da fé deplù che scu-té via o fé ora la situazion man-co sceria che la n ie. Duc i ar-gumënc se raidova nchin a śën mé nteur al fabriché cunvenzi-unà y l renfurzamënt di cunt-roi, desmincian cumpletamën-ter che la cubatures liedies ie n gran pert l obiet de specula-zions. De scumenciadives che toca l problem te si ravises, che pruibissa n generel imobilies a fin de turism, ne an nchin a śën defin nia audì da pert di che-muns, dl guviern provinziel ni-anca da dì. L plann urbanistich vën tlo suvënz mustra su scich pruvedimënt che ie unì tëut. Chësc ësa n realtà enghe pudù mudé velch, l ne se à pero nia mustra la ulentà de purtè tres vel mudazion fundamentela.

La politica se ascuend do l plann urbanistich mpede purté drëta soluzions.

L presidënt vedl y nuef dla jonta provinziela Luis Durn-walder à purvà a uni cost de saboté y sburdlé l referen-dum sun l ‘vënder ora dl ncë-sa’, che ëssa tl prim dassù unì fat tl autonn dl 2007. Chësc ie ala fin unì sburdlà de bën n ann y mez a chësta ansciuda. Per sparanië truepa spëises à l “Dachverband für mehr De-mokratie” fat la pruposta de mëter adum l referendum cun la vela dl parlamënt europeich ai set de juni, che purtëssa dessegur pro che l quorum dl 40% unissa arjont y la litazi-on valëssa. Durnwalder se pera cun mans y piesc contro chës-ta pruposta y argumentan che l mancia l tëmp per njenië ca.

Spusté l referendum sun n tier-mul de autonn de chëst ann, coche Durnwalder se l mbin-cëssa, auzëssa la prubabltà che i 40% de partezipanc ne unissa nia arjonta y la storia dl ‘vën-der ora dla ncësa’ unissa nsci mo n iede desminceda. N se damanda propi ce nteres che Durnwalder à a nia mëter na fin ala speculazion imobiliera?À pa povester l fat da n fé limpea, che truepa firmes da frabiché à sustenì l ultima campania eletorela dla SVP?Ruvon de reviers sun nosc pla-cat, che a mesa a fabricac y cantieres se n stà drët tralascià cun si scrita: “Wohnungen für Einheimische zu verkaufen.” Zënzauter ne n’ie tlo nia duc i cuatieres destinei a jënt dl lu-ech. La lege urbanistica dij te chësc cajo che l 60% dla cu-batura ngrandida o mudeda n cont de adurvanza, muessa unì cunvenziuneda. Te nosc cajo fajëssa chël ora trëi pitli cuatie-res, ma autri undesc ie bel da giut unì vendui a jënt da dalonc caprò a somes straordineres. N muessa ënghe tenì cont che cuatieres cunvenziunei vën vendui a n priesc scialdi plu bas (plu o manco al mez) de chël a cubatura liedia y chisc vën zënzauter posizionei te i posć plu burc y da dumb-ria. La tofla ne dij perchël nia duta l’urità y fajon la prupos-ta de mudé l cuntenut ajache duc sebe de cie che l se trata: “Vendon cuatieres a fulestieres y i ciuleies ala jënt dl luech.”

atualita ambieNt y politica

N curt8,9 percënt di mutons scric ite tla scolines de Südtirol ie da oradecà. Chël cumporta cun 1.387 mutons na chersciuda dl dopl ti ultimi cin ani. Tla sco-lines di chemuns ladins à sun 100 mutons cinch nia la zitadi-nanza taliana. Tla scolines de Urtijëi ie la cuota de mutons da oradecà cun 9,3 percënt sëura chela dla provinzia, bel me tla scolina “Salieta“ arjonj i mutons foresti na cuota de 11,7 percënt. Tlermënter se lascia cunstaté che mutons foresti ie plu atrac dala sco-lines talianes, tlo ie bel tosc uni cuinto mut da oradecà.1

Cunvenziuné per hotelieres:Na mudazion dl plann urbanis-tich à purtà pro che hotelieres posa cumpré cuatieres cunven-ziunei da fité via a si lauranc. A na tel maniera an te truep-sc hotiei fat ora de n albierch per lauranc n‘ autra majon per turisć. L marcià de cuatie-res cunvenziunei giata nsci n aumënt de priesc y dumanda, purtan pro che l cunvenziuné pierd a na tel maniera si drë fin.

L presidënt dla jonta provin-ziela de Südtirol davania cun 27.283 Euro al mëns, sciche si doi reprejentanc, cun 25.847 de Euro, deplù che l presi-dënt american, cun na paga de 25.700 Euro al mëns . Per se rënder cont de chësta mesures muessen cunfrunté i resultac dla veles: ntan che l segondo reprejentant de Durnwalder, Christian Tommasini, ie de au-tonn unì lità tl cunsëi provinziel cun 6.928 stimes, à l president american nuef Obama belau 100 milions de litadëures do sé.

Lukas Pitscheider

6

atualita ambieNt y politica

von te n post cun na cultura da nvidië! Butëighes y hotiei che n grum dl post ne possa o ne pudëssa nia se vaghé.

L Miëur = cër, ie be-lau na regula matematica.

L cumpurtamënt de n grum de rusc che vën tlo da nëus ie unì prejentà sciche zën-za respet n cunfront di sciol-di. N sparcanté ora de uni mesura y dan i uedli de duc. Povester per desmincé, pove-ster per mucé da n contrast de vita massa grand per unì capì: da una na pert “la cësa d’ or” y dal’ autra si ujina, “la cësa dla fam y dla mort”. Per desmustré che ëi se à metù a post, che i se n stà ben, per ascuender ch’l busc scur y sot.

Ma n aud ënghe de n cumpur-tamënt nia da azeté n cun-front di autri. L vën svaià, l vën rujenà frëit y dauleimel, l vën spacà roba, l vën paià doi majons y adurvà mé una

ries ultra-relax cun na bela gran ndefrënza de viers de n post nuef, na cultura nueva y dantaldut l respet de chësta!

Te fuia, nia n tacuin, ma na bela gran rodl de scioldi. I mu-tons nia da manco y vel’ un se pierd ënghe gën vel’ ze-dula da 200€ via per fonz per desmustrè si status soziel.

Na osta che servëj na mëi-sa de rusc per n’ ena gia-ta 500€ de bonaman.

Butëighes che tën la porta da-vierta aposta per i rusc che zapa da porta ite dala 7 ala 12 dasëira per cumpré vel’ arti-cul cun duta la calma dl mond.

Semea che i à tëut bën-debò sul scerio y ala paro-la: ”Der Kunde ist König!”

Vel’ un se lamënta che te Gherdëina ne vëniel nia pità cosses per si livel (aut!?), ti sà belau da stufé che vi-

Stories Metropolitanes te Gherdëina - Na schiza di rusc

L ruva da dut l mond caprò cultures desfrëntes y nter-essantes. Cultures cun autra rujenedes, autri ritesc, aut-ri pensieres, autra regules, ma cun l medemo nteres: chël de fé feries tlo da nëus, pausé, se n sté bën, jì cun i schi y se devertì (ora dla nor-ma ie chëi che ruva a mpa-ré a cunëscer nosta cultura).

L turism de massa à abù na gran fluridura ti ani passei y mo deplù al didancueui y n ne dijëssa nia che ie unida la crisi finanziela. N possa dì che ne furnea nia mé ite cultures y cufri te nosta valeda, ma ënghe na bela gran porzion de scioldi.

„Nëus jon cun la ferata, te nos-ta bela val, 20.000 rusc l‘à fata ruvei caprò al infal...“. Da chëi tëmps a śën se à mudà truep. Propi i rusc semea che à, do avei patì la pëines dl comunism, sfrutà vel’ “crisa” sun si pert. N vëij ti ultimi tëmps na gran arpizeda y n aud stories drët nteressantes. Stories che n ne sà nia sce les ie n dat de fat o mé ciacules, ma danter dutes (y n ne aud truepes), ie poves-ter vel’ una nce vëira….coche n dij tan bel: dal nia , ne nasc nia!

Plu suvënz auden che i ruva adalerch cun jets privac.

Vel’ un se mpenserà, udan na blòta russa: ”Ciuldì ne ei pa nia tëut ju la targa dl jet?”

Se lascia pona mené dire-tamënter tl hotel, dal hotel al purtoi dai schi, dal purtoi de reviers tl hotel…y cun si pitl “giocattolo” inò a cesa. Fe-

Povester ne nasc te Gherdëina ntan deguna autra sajon tan n grum de stories naziuneles y nternaziuneles nueves sciche d’inviern.

7

Pontives 2015?

per ti dé a chëla plu valor, l vën ciacià autri turisć. Per desgrupé chësta problemati-ca à n hotel tl mëns de jené metù a disposizion si majons esclusivamënter per i rusc.

Dala stories che n aud se cristalisea ora na manie-ra de pensé di rics nueves: che n possa jì ulache n uel, iló fé cie che n uel y cumpré dut cie che n uel. Trueps pën-sa la sia y scota, ajache nëus i adurvon pu! Y l ie ënghe vëira. I turisć fej ora na bela gran fëta dla “Eurosahnetorte”. Autri se ncunforta sun i scioldi che i lascia, l rest ne conta nia.

N ne daussëssa nia se des-mincé che trueps de nosc antenac à tl passà cum-batù per chësc tòch de tiera, per nosta identità, per nosta cultura, per l ves-ter, per chël che son! Son ruvei a n pont ulache

atualita ambieNt y politica

nes stajon bëndebò bën, aja-che ntlëuta ne se ài nia la-scià cumpré su, ne se à nia vendù al miëur pitadëur.

For plu suvënz auden nce stories y caji ulache per scioldi vëni-nel vendù ora for plu y plu de Gherdëina (nia me cuatieres).

Nia dut ie or chël che lusc y

vënder va bën bën, nchin che n ne se vënd nia

l’identità, l corp y l’ana.

До свидания!

Simon Perathoner

Da se tò ju l ciapel dan l taxist che ne à nia tëut ju i 200€ pitei da n rus per pudëi fumé tl taxi.

Ajache manacion de deven-té stleves. Stleves di scioldi, di turisć, monc de nëus nstë-sc, de chiche n sà mei. L se muda i tëmps y nce la paro-les, ntlëuta dijoven mo che i stleves rusc à frabicà la fe-rata de Gherdëina, al didan-cuei dijëssen: che i psycho-capitalisć ti leca l cul a duc chëi che à na bancanota tla man.

8

Na ciaculeda cun Aron Demetzche meterà ora ala Biennale de Unieja

de Diego Perathoner

ert y cultura

Ënghe sce tan che duc i nteressei te cunësc tlo te Gherdëina, da chi es’a mparà a ziplé y co ie pa stac i studi?

A.D: Per drët dassovi deventé odontotecnich y ajache adurvovi n valgun ani de scola son jit tla scola d’ ert te Sëlva, nce per l mudelé. Do 3 ani ëssi messù mudé scola. Ma pona ei cunesciù Walti Moroder y Bruno Walpoth (che fova unì de reviers frësch dal’ academia), nsci tëmp de n doi enes ei tëut la dezijion de mparé a ziplé. I autri maestri dla scola d’ ert me ova mei dat chëla ueia. Pona ei fat la scola prufesciunela de duta l’ ena cun Bruno y Walti sciche maestri y Heinrich Perathoner, cun chël me capivi ënghe drët bën. Ël ova na maniera drët scëmpla de nsenië y se fajova capì co lauré l lën. Do trëi ani ei pona fat la naia y daldò ei mo fat n cuarto y ultimo ann te chësta scola. Daldò ei laurà n ann a cësa y pò n doi ani da Willi Verginer. Son pona daldò mo jit n ann al’ academia ora a Nürnberg. É pona mes-sù unì ite pervia dla familia, mi pere frabicova.

Es abù l unëur de unì cris ora per la Biennale de Unieja de chëst ann. Co iela pa unida a se l dé?

A.D.: Ala fin de chësc ultim setëmber ie unì nominei Luca Beatrice y Beatrice Buscaroli co-che curatores dl Padiglione talian, tramedoi critics de ert. Cun chisc ovi bele laurà adum vel’ iede, ma nia suvënz. L ie stat ël che me à cris ora, ajache l ova udù na mi mostra al PAC de Milan (Padiglione di Arte Contemporanea). Chësta mostra fova na persunela cun damp-rovia mpue d’uni sort de mi lëures, dai prims busti ai lëures de al didancuei. Ti plajova das-sënn l mudamënt che ie stat ti ultimi ani, nscila me al pona nvià.

Metes’a ora tle Corderie?

A.D.: No tl Arsenale che ie iló plu dovia a man ciancia.

Mpue de fifa?

A.D.: Eh, madoia, tl prim ovi bëndebò de crisa n cont de cie fé y de ne vester nia bon assé… Ma Luca à dit che ël me à tëut per chël che ove fat y che chël jiva bën bën. Son stac ju a ti cialé ala sales dla mostra, che ie da stramp beles. Tlo sons de 20 dla talia che meton ora y l ie drët na bela atmosfera danter nëus.

Te chisc ultimi ani se à da te scialdi mudà, sibe la tecnica che l esprescion de ti lëu-res. Gires’a for inant cun la figurazi-on o vëighes’a per te mo d’autra stredes?

Ma sci, da me resta la figura for bëndebò zent-rela. Chël ie for stat da me, ora che ntan l tëmp tl’ academia, ulache fajovi dut autra robes. Ma iló ruovi massa debota a na resposta. Cun la figura iel scaldi plu rie, me sà. L semea riesc banal, ma chël ie pona ënghe la faszinazion de jì inant y purvé ora. Son mpue jit demez da ch’i busti che cuntova stories cun tei pitli mu-vimënc y l cialé di uedli. Pona cun i lëures de reja son ruvà te n’ autra poejia de esprescion.

Plu ,,esistenziel”?

A.D.: Sci, te chësc cajo bën y te ch’i lëures cun l’ afes, coche i fova metui ora tlo a Urtijëi sun plaza iel inò dut vel’ d’auter, che son mo tl lëur de crì. L ie for la persona cun duc si prob-lems che l‘ à dedite y si cundizion dl’ana, ma a na maniera scialdi manco tlera che no dant.

Ulove pona mo damandé sce ses bel cie fé per Unieja?

A.D.: Sci chël sei bën, ma on messù permëter de nia cunté massa ncantëur dan la giaurida y de nia lascé pultré ju. Ma l sarà n lëur cun la reja.

Pu eh, dëssa mé duc jì ju nstës a ti cialé, no?

A.D.: eh!

9

10

FëURCIA YPSILON - PLATON

Canche l pensier se n va bel lesier

do stredes nia mo batudesdo sëides che semea stlutes.

L ntëurvia stanch y scur devëntala materia schiche dlacia dlëiga, ndefrënta

y se desfej sciche fruzies,de n pan sëch tralascià,

se n va achiet sciche na beca per si vialascian mé na muciadiva dumbria

tuman, zënza gravitàte chëla gran mentalità.

La porta tl mond dl sciaman...

vënt frëit y l usc se stluj.dut, pesoch y gras

la persona sperduda se n va,

sun ch‘l troi mujel, cueciun, ëila dauleimel,

tume puent de viers dla „realtà“

L sciaman stluj la bocia...

Simon Perathoner

leteratura poejia y satira

PI GRECH ( Π )

Uedli che gota dala marueia,iust dat sëura y l frëit te fej zitré sciche na fueia. Fulestiera ch’sta vita, feter l mond sajiëultl anoninat dl tëmp, naufragà dassëul.Purempò tan’ tëut dal istint che nes indirizea,da n rì tla nuet scura, che varëj uni plea:N var, pona doi, pona trëi...dut à scumencià,cie bel, duc tl desert, te dijerà ulache n va !Per po’ bel plan capì che te es n cë che spriza ideies,ma che cun si raziunalità blanda la ravisa dla deficulteiesy ntan che te fejes cumpani dla cunsapuvelëzasciche n arani se sgravedea su per te la tristëza.Te rëndes cont che danter pusciblteies y destintla nasciuda ie bel laite l embrion dla fin,n cërtl ont che mei zed de se raidé,sibe rë che fant, ne se possa nia delidé.

Uedli che gota dal teror,te ne la posses nia slungé, nianca cun l or.L dutor gobe ora de majon se n ie jitna rissa plata sun l montior fej śën beeeeeeeep,i te lecurderà mo n iede, liejan l testamënty pona sfanteres, sciche n pët tl vënt.chëla dal mantel fosch y la fauc, te à bel nviàl’es’a nuzeda cun ntensità ?

Ivan Senoner

Die toll Verliebt die strengen WeisenVerehren wenn die Kr und Jugend schmolz Di atzen sanft und s des Hauses Sto frstelnd so w

Herd umkreis isheit und nkel sen

Mi referimënt ie ala maniera de dì “purté ciafites a Athen” o per chi che sà l grech antich: γλαῦκ‘ Ἀθῆναζε ἡγείσθαι. L se trata plu avisa de n vers ora dla cumedia ntituleda “I uciei” de Aristofa-ne, l comediograf plu cunesciù, mpurtant y sambën ënghe plu taient de duta l antichità. Ne ue nia jì ite tl argumënt dla cume-dia y ruvé bel debota al pont: canche la figura prinzipela de “I uciei”vëij julan adalerch na ciafita ti vën metù tla bocia da pert de Aristofane la paroles: “chi à pa śën inò n iede pur-tà adalerch ciafites a Athen?”Per capì cie che Aristofane ulo-va dì messon cunscidré cie che fova la ciafita per l mond grech, cie senificat simbolich che la ova. La ciafita fova aldò dla credënza di grecs l tier sacher dla divinità Athena, prutetëu-ra dla zità de Athen, ntlëuta la plu rica y mpurtanta n lonch y lerch – mpue la Washington dl’ America, la Pechino dl’ Asia o sce ulon, la Gherdëina dla Ta-lia. Chësc tier, dal jol chiet y dal fé cunscidrà daniëura mpue suspet fova reprejentà, al post dla divinità, mpue dlonch ora a Athen. Nia da ultimo sun la munëides de arjënt batudes tla zità de Pericles, che fova mpue l Durnwalder de ch’i tëmps. De chëstes n fovel sambën na strambariona y sce l ne fos-sa nia per la crisa che ie uni-da docà ëssi dit che chësta munëides de arjënt fova mpue sciche l dollar de ncueicundì. Śën capion povester ënghe cie che nosc comediograf ulova dì ntlëuta: che purté mo “ciafi-tes” a Athen fova per drët na

gran totlaria, ajache de chës-tes n fovel bel plu che assé! La maniera de dì à nsci n generel giatà l senificat de “fé zeche zënza sënn”. Cun l medemo senificat di-jëssen ncuei povester “purté pier a Minca” o “purté lënia tl bosch” o “purté chiena te Gherdëina” (per ejëmpl dala Romania o dala Cina…) o gor “purté patins te Gherdëina” (per ejëmpl dala Ruscia) – o povester me fali ënghe, ajache de chisc n on for mo massa puec!? Ma a pert chisc paralelismes banai, fova Ari-stofane sambën mo scialdi plu n mostro de chël che mi-non y bonamënter se nas-cuend do si “purté ciafites a Athen” zeche de plu sutil y sot.Per me spieghé miec mues-si mo junté zeche che ne n’ é mo nia dit. Al pèr dla divinità Athena nstëssa simbulisova tl antichità la ciafita la sagëza, nia da ultimo per la facultà che la ova de udëi de nuet, canche per duc i autri fovel massa scur y canche la jënt durmiva. Dit n curt, l fova n tier che udova canche y cie che i autri ne udo-va nia! N pudëssa propi miné che l scritëur ulova ënghe criti-sé l’ aruganza de si jënt che se sentiva miëura nteletualmën-ter y culturalmënter dl rest dl mond, minan, cun n’ ironia su-tila, che l ne n’ëssa abù degun bert purté mo sagëza te zità, ajache de chëla n fovel bën bel plu che assé: ËI ova pu nventà la filosofia y l teater y ËI ova pu purtà ala mascima flëura l’ert y la matematica y dantaldut l sis-

tem politich democratich che ne fova nia scialdi autramënter da coche l on nëus ncueicundì (cun l’ unica desfrënzia che i uemes de politica da ntlëuta ne giato-va nia paià, sce nia iusta per tò pert ala sentedes – sce i ëssa sapù coche la ie al didancuei, se ëssi cunscidrà trëi polli!!).Nsci fova la frasa ora de “I uciei”, ala prima udleda bana-la, ënghe na critica sëcia a chëi che fova mpue i problems dla sozietà de Athen. La dumanda che se fajerà chiche à abù la pazienza de liejer nchina tlo ie bonamënter: y cie à pa chësc da n fé cun vosc “Puhin”? Du-manda giustificheda! Cie bert possa pa avëi tl 2009 purté pu-hins, purté ciafites te Gherdëi-na? Che te nosta bela valeda ons tan de scioldi che ne savon belau nia ulà via limpea (ëng-he sce i “pitli” se stënta for plu y plu) ie segur tan che duc a una. Y ënghe sce la ne fossa nia nscila, pò fossa dessegur nia nosta zaita la soluzion dl problem. La dumanda ie pluto-sc: co stala pa cun la sagëza, o sce ulon, cun la cultura te nos-ta bela val che ie tan davierta y tan stluta tl medem tëmp?

Tobia Moroder

leteratura poejia y satira

L puhin te Gherdëina?

5 secolo dan C. „Eulen nach Athen tragen“:munëida d‘ arjent de Athen

11

12

cyber GherdeiNa

Na valeda pruGrameda

13

Simon PerathonerIvan Senoner

14

pultredes

„Photogra-phieren ist

nur insofern Kunst, als sich seiner

die Kunst des Beobachtens

bedient.“

(Friedrich Dürrematt)

L tëmp fat de secuenzes fermes nfinites.L pensier fat de realtà y fantajia.Na nfinità de details, devënta zech de grant.L tëmp che passa, schiche ega ju per l ruf, l piensier che muda, cie che ne capion nia, chël che l uedl sëul ne n‘ie nia bon de udëi...a vel‘ moda ulons nëus pitla furmies capì y cialé de fermé dut te n mumënt, plu o manco curt Sun n dessëni, n film, tla mujiga, a fe cëses....tl ert. Nsci ënghe tla fotografia. Per mustré a autri cie che n possa se pierder, cie che n

possa udëi, cie che n possa mparé, da la persona o da la natura. Per miurè la condizion dl umanità. Simon Perathoner

15

Paris flair

mujiGa

Ma cie ie pa mujiga? Possen pa chël descrì cun paroles?

Per vel’ un ie mujiga vënt tl bosch, l sciblé di uciei y la natura ie si cumpositëur. Per autri iel zeche che vën me cunsumà dlongia via y nia adurvà o na forma de fuera che desturba. Danter chisc extrems possela ënghe vester na ispirazion, passatëmp, calma o gheneda, party o lidëza.Ma l ne n’ie nia mé la forma o l stil de mujiga de mpurtanza, ma propi coche la vën scuteda su.

Sce l ie la secretera cun „Die Ladiner“ ntan la pausa dl café, la ciajarina cun „Tokio Ho-tel“ ntan fé bales da fersëiles, l marangon cun „Eros Ramazzotti“ ntan l bater ite na brocia, l pech cun „Katy Perry“ ntan stlufé mëiles per l strudel, l polizai cun „Sido“ ntan fé na mul-ta, l studënt cun „Gigi d‘Agostino“ a 100 dB su per i libri o l muradëur cun „Mozart“ ntan fé mauta – duc a si maniera de scuté su mu-jiga, o fossa pa miec mé dì: audì mujiga?

Duc chisc ejëmpli ne se cruzia nia de cie che ti vën dat dant dala radio, l ie per ëi mé mpur-tant, che l ne sibe nia chiet. Cun chësc ne uei nia critisé che mujiga vën nuzeda coche pas-satëmp, ma plutosc che la vën arbasseda mé plu sun chël. Mujiga sà da vester tan n grum deplù y ie una dla formes plu autes de ert.

Tres ëila possen se lascé ora duc i sentimënc y se mustré a se nstës duta la emozions. Per uni situazion dl di abinen mujiga che passenea, ma dantaldut iel mo tan n grum de mujiga che majera pert dla jënt ne cunësc nia y che à mpo n gran potenzial. Na grupa sciche i Pëufla ne n’ie ora de Gherdëina nia drë’ cunesciui, ma chi de nëus dijëssa pa che i fossa massa stlec per na majera cariera? Cun chësc uei dì che ora per l mond iel mo n grum de mujiga da scuv-rì y che uni un muessa abiné per se cie che ti sà plu bel, zënza se l lascié dé dant da autri. L pont ie chël, che per fé l‘esperienza dla cultura de scuté su mujiga, unfat de ciun stil, iel debu-jën de mescedé adum plu fatores coche n cock-tail: l si stil, l post ulà la scuté su, l tëmp che n se tol, la luna dl mumënt y dut l ambient soziel.

Śën damandi a ti, letëur dl PUHIN, can es’a l ul-tim iede tëut ora na CD o na cassëta dal regal, cris ora dassëul a cësa y scutà su, zënza fé vel’ de auter? Nviei ite uni un al purvé ora. Tulëde ca cianties che ëis ani nia plu scutà su, nia la solites che n aud uni di. Uderëis che chisc ie mumënc de grandiscima mpurtanza, l ve tumerà ite ideies nueves, l ve unirà su lecorc y de gran emozions.

Fabio Perathoner

Audì o scutè su mujiga?Ntan ciun mumënt dl di ne venien pa nia cunfruntei cun mujiga?

16

assé – cun bona pesc dl paur dl Zimbabwe o dl Burundi che ne giata belau nianca paià se fajan pea n cul te vel ciamp, che bonamënter ne n’ie nianca sie! Y cie dì dl fat che tl Mato Grosso (Brasil) sparësc uni di sperses zënza fin de lëns per lascé post a ciamps de soia geneticamënter mudificheda per vejelé nosc bestiam tl Europa? Nteressant savëi mo leprò che l chef dla Maggi, l majer produzënt de soia dl mont, ie per cajo ënghe l guvernant dl Mato Grosso: cie cuinzidën-za! La ciarieja sun la tëurta vën pò mo ala fin dl film cun la ntervista a Peter Brabeck, l chef dla Nestlè, l majer conzern al mond de roba da maië. Mé per chëst’ultima merita l film de unì udù!Sce n uel fé na critica al film, po possen dì che l mostra su dut n śich massa a culëures blanc y fosc, ënghe sce l ie povester propi tres chël che l cunsumadëur vën purtà a se fé n trëi duman-des…y che vel’ un se fej povester ënghe n pitl ejam de cuscienza! Zënza tenì cont de ciunes che ie la contlujions che un se fej, dijëssi che l ie n film che duc dassëssa avëi udù, ënghe mé per se rënder cont de cie che on uni di te nosc taier-esc! Possi da l’ autra pert ënghe me nmaginé che vel‘ un o vel‘ auter cialerà ënghe plu avisa cie che l compra y cie che l cunsuma di per di.

Per finé via chësta pitla rezenscion toli l ucajion de fé al savëi che ala fin de mei y tla prima enes de juni meterà la Lia Mostra d’Ert a jì, adum cun la Butëiga dl Mond, na iniziativa drët arti-culeda propi sun la cultura dl maië. L’iniziativa ie dessegur dassënn nteressanta, propi ajache la problematica dl maië ie povester deventeda atuela sciche mo mei. Danter l’autra manifes-tazions saral ënghe da udëi trëi films nteres-sanc sun l argumënt y danter chisc ënghe WE FEED THE WORLD – NËUS VEJELON L MOND. L iniziativa dëssa vester mpue na critica al con-sumism zënza cë y suvënz ënghe zënza fin y la ulëssa sensibilisé la jënt per cër’ problems, ënghe granc, che reverda l maië tl mond, ma ënghe plu cuncretamënter l maië tlo da nëus.

Tobia Moroder

Davide Calì

We feed the world, Erwin Wagenhofer, 2005.

Nëus vejelon l mond, chësc l titul provocant, mprestà ora da n slogan de n conzern che vënd sumënza seleziuneda, de n film che va sota la pel ite y che dà da cë. L se trata de n film de documentazion (Dokumentarfilm) austriach che va de reviers bel al 2005. L film pluripremià analisea te plu stories, cuntedes una ndo l’ au-tra, a na maniera dastramp critica l marcià dl maië a livel mundiel. L vën n pratica mustrà su, ënghe a na maniera mpue cruva, ciunes che ie cuncretamënter la cunseguenzes dla globalisa-zion, purtan l ejëmpl dla produzion alimentera per i stac dl UE. L pultrët che l regist Wagen-hofer prejënta ie a dì puech nchersciëul y feter.

Savais’a che a Viena vëniel uni di “trà te chibl” tan de pan (vedl 2 dis) sciche Graz – la segonda zità dl Austria – adrova te n di? Savais’a che la blava per fé pan tla Svizra vën n gran pert mpurteda dal’ India y che tl Senegal giaten da cumpré versura cultiveda tl’ Europa per 1/3 dl priesc dla versura cultiveda dai paures dl post (cun bona pesc dl agricolutra dl post)? Per nia rujené dl zidlamënt di punjins che do ot enes jirà a finé tl grill de nosc “Würstlstandl” (proscimo iede penserei rati do doi iedesc dan me maië n gialuc). Y co la metons’a cun la suvenzions dl’ UE che paia i paures per NIA cultivé na pert dl ciamp a na moda da pudëi tenì i priejes auc

Sce tlo da nëus ons na cërta cultura cun i mesuns de esprescion ar-tistica tradiziunei – scultura, pitura y mujiga – po muessen ënghe dé pro che l film god n generel de manco popularità. Sambën ne n’iel nia nosta ntenzion cumenté vel Blockbuster de Hollywood o de Bollywood, che ne à tlo nia scialdi da crì. Plutosc fossa nosta ntenzion chëla de pre-jenté vel’ cumënt o vel’ rezenscion de films che n ne giata nia da udëi

uni di, de films che ne à nia mé l ntratenimënt sciche sëul fin, de films che uel vester na critica soziela y per finé via, de films che à vel’ aspirazions artistiches y nteletueles.

Film

17

viaGie„Nessuno spostamento a centocinquanta chilometri l’ora ci renderà di un solo briciolo più forti, più felici o più saggi. Nel mondo sono sempre esistite più cose di quante gli uomini riuscissero a vedere, per quanto lentamente essi camminassero, certo non le vedranno meglio andando più veloci. A contare veramente sono la vista e il pensiero, non lavelocità. La corsa rapida non giova al proiettile; e il passo lento non

nuoce di sicuro all’uomo, poiché, se è veramente tale, la sua gloria non starà nell’andare, ma nell’essere”.

John Ruskin

Sce l ie vëira che la persona jiva bel dai tëmps preistorics de viac, ntlëuta plu per nezessità che per plajëi, iel nce vëira che al didancuei fej l “jì de viac” ora na pert mpurtanta tla vita dla persones. Viagië ie ti ultimi centeneij deventà n sinonim de lidëza, de curiosità y dla puscibltà de pudëi se cunfrunté cun cultures desferëntes, ma a pië via dala prima metà dl 19ejem secul tla Franzia, ie chësta atività unida taceda dala dumbria dl positivism che á scumencià a udëi l jì de viac sciche na sort de garejeda contra l tëmp y a cunscidré te chësc ciamp plu la cu-antità che la cualità. Co stala pa al didancuei ? Tan dalonc ies’a stat ? Tan à pa l viac custà ? Fova pa dut laite tl priesc ? Chëstes la du-mandes che rundenea ti “nterogatores soziei” sun plaza o danter la mëises dla bars. La per-sones viv cuin l’iluscion de vester pussessëures dl viac, sciche sce l fossa zeche da cumpré, da sivé ite o da se taché daldò sun parëi. Mpue sciche chëi che se cruzia mé de pultré ju l plu fotografies puscibles ntan si viac plën de stress, per pudëi daldò lascé udëi, per avëi (permò) daldò la prova cuncreta che n à pudù jì, che n se à (l) muet, che n ie stac boni de mucé ! Posć dalonc y esotics fej suënz la gola,povester ajache vivon di per di cun l cliché che la spiages curides da n sablon blanch y

bel fin ie l’alternativa ala melcuntentëzes dl uni di, fates de jënt che leva l lunesc dadu-man, bel se mbincian che l sibe tosc l fin dl’ena.L “jì de viac” messëssa ulëi dì zeche de auter, l messëssa respiedlé zeche plu de sot y l o la ert ie povester propi chëla de abiné la drëta proporzion sun la stadiera cun i doi pëisc se-gurëza-lidëza, defin tan desfrënc per uni sin-gula persona. Chiche capësc che in primis ne se mueven nia fisicamënter, ma spiritualmën-ter, giaurian la mënt y usservan l mond a 360 gradi, chël pea bel via cun l drë’ var. Dantal-dut al didancuei, che l mond ie pu “tan pitl” ti cëla la jënt n gran pert a cosses che la à bel udù milesc iedesc sun chertes, te films o tl in-ternet. La va a vijité monumënc storics zënza ne cunescer la storia o la cultura de ch’l po-pul, sce lascian pultré ju dan vel’statua che…”ie segur mpurtanta” y ne se rënd nia cont che ntant ne n’iela nia bona de tò su la cosses plu essenzieles, chëles suvënz nvijibles al uedl (sciche dijova Antoine de Saint-Exupéry).

L’esperienza dl jí de viac ie propi nce per chël na cossa sugetiva che ie rie da cataloghisé tl liber dl drët y fauz, che tol ite plu aspec che mé i bon cunsëies che pudon liejer ti libri turistics.

18

19

Te chësta sezion ulessan ti pité al letëur dl Puhin l’ucajion per scuvrì autra manieres de viagië, publican uni iede autra mprescions y minonghes de persones che à tëut l’iniziativa per arbanduné nosta bela ga-bia d’or…

nfat sce mé per n valgun dis o per n valgun mënsc. Chë-sc possa vester esperienzes de Erasmus, Au pair, Inter-

rail, pelegrinajes, autostop, masters o lëures desfrënc…y chiche à vel’ diare de viac arbandunà te n cianton da stuep, dëssa se fe inant, l Pu-hin l purterá danter la jënt.

Ivan Senoner

20

Ntervista dopla

Ewald

Moroder

sei nia

48 ani

ambolt, dant tla banca

Manuela Rella

Die Tore der Welt (Ken Follett) y Das Spiel des Engels (Carlos Ruiz Zafon)

Ne uei nia ti fé do a zachei

Fisico bestiale, Fossa n bon laurant, ëssa capaziteies che ne n’ie nia nides sfrutedes / Ie mpue na piaga, puech regusc, l sveia mpue massa ncantëur

De cubetti

Pitl pier

Eguia

Lauré pra la Crëusc Cuecena

Latin / Conc

Sidney

Tl’Australia

Mei fat una

Engel fliegen leise (Christina Stuermer)

Ne son nia n Fochmonn…Forst

Nadel cun la familia

12 ani

Damesdì al „Aufmarsch di Schuetzen“, domesdì cun la familia cun la luesa o cun i schi

Ntlëuta Jimmy Hendrix, al didancuei la foto de mi fëna

Mei stat al Opernball y l Oktoberfest ne me sà nia bel

Me nmagini bën

No, ma suvënz

Raimund

Nocker

Duli Duli

53 ani

cubetti

duc

Stan Laurel y Oliver Hardy

Charlie Chaplin

Ël ie bën daulëibon, lascionsel mpue mparé ora, mpue dëibl coche ambolt (s‘la rij)…n auter ann ie la veles po

tochela a mé.

Dantier pervia dla nëif

Tequila

Magilla Gorilla

Olio y Stalio

Dessëni / Conc

Ne son nianca mei stat…

Paris

ca. sciche i miëures

Olio y Stalio „Honolulu baby nenen..“

Steinjaeger

Plu bela festa dl ann: Canche ie cumplësce i ani (16.07)

7 ani

Festejé l cumplì di ani de Benjamin

Nianca vo ne ëis tanc: l plu bel ie chël dla Belsy

Oktoberfest

Chël sci

No

Inuem

Cuinuem

Sëurainuem

Età

Lëur

Maridà cun

Ultimo liber liet

Ciun persunaje de n film ulësses‘a vester

Cie pënses’a dl auter

Can es‘a rujënà l ultimo iede cun l auter y de cie

Buanda preferida

Ciun tier ulësses‘a vester te n‘ autra vita

Da pitl ulovi deventé

Materia a scola ulache fove l bon/stlet

Capitela dl‘ Australia

Te ciun post jisses‘a l plu gën a fé n viac

Tan giut adroves’a a fé na maratona

Ciantia y frasa te na ciantia preferida

Miëura marca de pier

Plu bela festa dl ann

Can es’a dat l prim bos

Cie fejes’a proscima dumënia

Poster te majon Oktoberfest o Opernball

Vita do la mort

Ves’a uni dumënia a mëssa

I doi ambolc de Urtijëi

21

Dan n ann…y spere che ne son nia ruvà ite tl radarCoche pere de cater mutons diji che sun i jëuni muessen bën cia-lé. 0,6 jissa bën, sce sëura duta la Talia vëniel nce pona tenì ite.

A cësa, amalà

Lasse Oksanen

Sci

.........Crëi nia

Dl 1960 l’ài tëuta ju

Sce vives coche a te nstëss sal drët, vives saurì y portes inant truep

Truepes de beles

Plu che persunaje storich…me stimove Bill Clinton

Udëi…

Ne ulësse nia vester de pëis ai autri (Pflegefall)

Fé mpuechël che n fej gën, ma ënghe fé sport y jì datrai a pe sun Resciesa

Son tl lëur dla mudé, ma l ne n’ie nia saurì, ajache sce l fossa saurì, pona l’ëssa chëi dan nëus bel fat na bela plaza

Sciessa nia…ma do cunsëi de Chemun ai 23 de setëmber iela deventeda mpue tert da Mauriz

Mpue de benefizënza

No y ne ulësse nianca

No

No y nianca giatà nchinamò

Cualiteies superlatives; chël ne uel nia dì che l fej dut drët

Negatif

Me stimi dassënn, daulëibon

No y i ne vën nianca fac

L luech plu bel de duta l’elpes / L vën vendù dala jënt da tlo a fulestieres

On la fertuna de viver a mesa la Dolomites, ma la jënt ne se rënd nia cont y va suvënz a crì piculëzes y ie melcuntënta

Multa…ie ne é tantes…ma mei sotscrìL ie mpue da mëter a verda per chëi che avisa…ma scenó

vaffanculo

Iló sarei bën stat te cuna… massa rie dì…

Vostrikow

No

Chël ie mi alenamënt per canche vede a fé i 100 km

Chël muessi cialé do…

Che vën de reviers chëla dla Lufthansa

Chëla che ie via l Haiti, la ciuliera, ch’la foscia

Celentano

Duli Duli…no, miec vize

Dé l bòt

Fé na vita normal…coche ie…s’la bever

Tò demez ch’l bur droch

Chël ne n’ie pa nia giut ca…vives

Jì tl Brasil

No

Datrai feji tei pitli „furti“, ma i ne se ntënd nia

Cë spavënt…canche zachei me dessëna…doi dëic ti uedli

Ël me sà daulëibon, ajache canche l vën te Gherdëina dijel for: Guten Morgen Herr Duli Duli y chël me sà l mascimo

vaffanculo.

Spitze !

Sce ie ësse da deventé ambolt o vize, pona…ferata nueva

Sce i tën ite l stile / L vën frabicà massa

Sce ie ësse scioldi, me n fossi bel. Chëi de Gherdëina, a dì n curt, ie trëi „farisei“

Ultima multa

0,2 %o

Ulà foves’a canche i à dat sëura sun la luna

Miëur jugadëur de hockey

Mei stat tl casinò

Mei stat te n casino

Te cie ann ài pa finà la costruzion dla ferata de Gherdëina

Zitat / Moto de vita

L‘ëila plu bela dl mond Ciun persunaje storich ësses‘a for bel ulù vester

Chi sarà pa l ambolt tl 2010

De cie mort ulësses’a murì

Viver sann uel dì per te

Co mudësses’a la plaza de dlieja

L’ultima sciessa

Cie fajësses’a cun 10 milion de Euro

Fumà na canna

Es’a rubà

Es’a mei dat n puni a zachei

Durnwalder

Berlusconi

Belsy

Adrova pa Urtijëi 3 tuniei nueves

L plu bel / l plu burt de Urtijëi

De Gherdëina

*Voltaire – Platon - Wittgenstein – Confuzius - Sartre – Kierkegaard - Hegel – Macchiavelli - Seneca – Descartes - Kant – Rousseau – Marx -

Quiz y humorCIUN FILOSOF L À PA DIT ?

1) ”La vita possa mé unì capida de reviers, ma va vivuda inant.” 2) “La rejon pura ie nce pratica y dà ala persona na lege universela, che nëus tlamon lege morela.”3) “Guverné ie fé crëier.”4) “La felizità plu granda ne uel nia dì ne tumé mei per mespies, ma vester boni de levé su inò.”5) “La vita ie sciche na cumedia: l ne ie nia mpurtant tan longia che la ie, ma coche la vën dita su.”

*6) “La persona ie nasciuda liedia, ma ie dlonch te ciadëines.”7) “Ne son nia de ti minonga, ma defenderé nchina ala mort ti dërt dla pudëi pronunzië.”8) “Al mond ne ie nia de grant unì fat zënza pascion.” 9) “La teoria devënta na forza materiela, pernan che la concuistea la massa.”10) “Tla vita, sciche tl’ert, iel rie dì zeche che sibe tan plën de senificat sciche l chiet.”11) “Mé i morc à udù la fin dla viera.”12) “La persona ie cundaneda a vester liedia.”13) “Ie pënse, perchël son.”

Percie ti compra pa l’omes a si mutons bel da mëndri ciauzei de

doi numri massa pitli ?

Ajache i mpera bel abenëura assé a se lamenté !

“Ne te sà pa nia da-stufé a timbré mé

dut l di te ufize. For mé l medemo ?”

“No, da canche son unì sëura, che uni di ie n’autra data

lessù !”

Ghest dut dessenà: “Ciulier, tlo ie n

ciavël rudelnà su ntëur n nudl !”

Ciulier: “Totl che t’ies, chësc ne ie

nia n nudl, chësc ie n bigodino !”

22

Hvamstangi - Islanda, 10 fai da abinè

23

Na storia dl circolo

Da belau 90 ani ie la Lia mostra d’Ert a Urtijëi na lia ativa te plu ciamps, a lia che ti dà datrai plu pëis a una o l‘autra atività a segonda di bu-jëns de chiche la mëina y de chiche ie leprò. La direzion dl‘ativitá se sposta nsci datrai plu de viers dla junanza, dl artejanat, dla mujiga, dl teater dla politica, dl’ert y n.i. Chësc cum-porta aspec positives ajache la lia se nvën-ta da nuef da generazion a generazion zënza tumé ite te cunvenzions, sciche l suzed suvënz a autra istituzions ulache la storia devënta n pëis che la fej deventé pëigra y ndurmenzeda. Chësc ne suzederà segur nia al Circolo nchina che l resterà na lia che lëura cun jënt che juda pea te si tëmp liede y che se mbrocia nia ite te si pultrona per na cariera, per scioldi o per n davani persunel y che lascia pro che nuviteies posse se svilupé.

Da canche ie cunësce y feje pert pra l Circolo se a truep mudà, l‘ativiteies, la cësa, la buroc-razia, l publich,...

Ma sce paradleie coche la val y dut l mond ntëurvia se à mudà ti ultimi 15 ani, po me unissa belau da dì che l Circolo ie restà n pont fërm tla sozietà dla val.Purvon a se nmaginé Gherdëina zënza Circo-

lo, zënza mostres d‘ert nia cumerzieles, zën-za teatri che ne se paiessa mei al mond a mëter a jì, ajache i rënd massa puech, zën-za mujiga che n pudëssa nia scuté su, ajache massa puech da plajëi, zënza sëires de nfur-mazions su tematiches massa ciaudes... y dut l adum che fej ora dl circolo l CIRCOLO.

Povester fossa trueps bel mucei ora dla va-leda, ajache l ti mancëssa n post ulache dé sëura cun si ideies.

Ie ove l plajëi de cunëscer truepa perso-nes da ulëi bon tres l Circolo te chisc ulti-mi ani, sibe tla istituzions a livel provinzi-el che sustën la lia te si atività, sibe ënghe pra la manifestazions, l’ativiteies y tl cunsëi. Spere che mo trueps ebe chësta puscibltá y la ueia tl daunì de purté inant l’ativitá belau centenera dla Lia mostra d’ert, ti dajan nscila n cuntribut mpurtant ala vita culturela de Gherdëina, ndependentemënter da cie che i fej.

Andreas Linder ex presidënt y cumënber dla Lia Mostra d’Ert

24

maNiFestazioNs y proGram circolo 08.05. – 17.05.

„Ich WEIß nichts“ – Mostra de Egon Moroder Rusina. Per la giaurida tenirà l artist na cun-ferënza (mostra relazionata)

NAUGURAZION Y CUNFERËNZA ai 7 de mei dala 18.00 tl self dla mostres dla Lia Mostra d’Ert

22.05 – 12.06.

“No te ncucé - L maie y si ntraunides”

NAUGURAZION Y PREJENTAZION dl proiet ai 22 de mei dala 20.30 tl self dla mostres dla Lia Mostra d’Ert

L Circolo y la Butëiga dl Mond mët a jì deplù manifestazions che uel jì sot a n valguna tematiches che reverda n argumënt de gran atualità, l MAIË. L fin sarà chël de sensibilisé la jënt de Gherdëi-na, y nia mé, n cont dla mpurtanza dl maië per duta la umanità, lauran ora cie che suzed dovia, dala produzion al consum.

Cie veniel pa pità ntan la trëi enes? La mostra No te ncucé tl self dla mostres dl Circolo cun opres desfrëntes sun l argumënt MAIË

Sëires de film:

- 27.05., dala 20.30: film curt y daldò cunferënza cun Rudi Dalvai, un di fundadëures dl Marcià rëidl tla Talia

- 03.06., dala 20.00: We feed the world y daldò referat de Petra Heschgl (Fachschule für Haus-wirtschaft)

- 10.06., dala 20.30: King Korn, film sun la produzion de mais tl’ America (per nglëisc)

Sëires de degustazion: (per nfurmazions plu avisa cherdé su l n. 333 6870283 o 338 8404547)

- 29.05., dala 20.00: degustazion de pier cun Marco degli Esposti

- 05.06., dala 19.00: degustazion cun Armin Mairhofer (Anna Stuben) de spëises cujinedes cun prudoc dla Butëiga dl Mond

- 12.06., dala 20.00: degustazion de vins cun Elmar Trebo

18.06. – 09.07.

Vetrina dl Circolo tl MuseionLa Lia Mostra d’Ert à giatà la puscibltà de alestì na vetrina tl Museion a Bulsan per se prejenté y per mustré su a n majer publich si atività culturela te Gherdëina.

21.06.

L Puhin. Edizion II

25

impressum y iNFosZaita Puhin

Registreda pra l Tribunal de Bulsan n data 07.04.2009 Nr. 3/09

Sënta: Lia Mostra d’Ert, Plaza S. Antone 102 39046 Urtijëi BZ

[email protected]

Vën dat ora debant cater iedesc al ann a privac, cumënbri dla Lia Mostra d’Ert y a Istituzions Publiches

Fundatëures y Cumité de redazion: Diego Perathoner, Lukas Pitscheider, Simon Perathoner, Tobia Moroder, Ivan Senoner, Fabio Perathoner.

Autri cuntribuc: Igor Perathoner, Andreas Linder.

Photos (ora che plata 4,9,11), Grafica y Layout: Simon Perathoner

Cumedures: Ivan Senoner

diretëur respunsabl: Matteo TaibonStamparia: flyeralarm S.r.L., Via Pillhof 25, 39057 Frangart

La minonga di singuli redatëures ne muessa nia curespuender ala minonga dla zaita

© Copyright PUHIN 2009 L ie vietà fe copies, vënder, tò articuli, fotos o dessënies zënza l autorisazion dl Puhin.

Duc i dërc resservei

KuNstlerische Freiheit

Andy Hofer Warhol