quadern informatiu csif

1Quadern informatiu del Full de l’Ensenyant

Av. d’Andorra, 11 · Esc. B - Baixos · 43002 TARRAGONA

Tf. i Fax: 977 23 19 [email protected]

www.csif.cat/ensenyament

Quadern informatiudel Full de l’Ensenyant

Tot allò que com a professionalde l’ensenyament et cal saber

(Curs 2012-2013)

2 Quadern informatiu del Full de l’Ensenyant

La CSI.F (Central Sindical Independent i de Funcionaris) és un sindicat professional i independent al servei de tot el professorat, sense que res ni ningú condicioni la nostra activitat sindical representativa i reivindicativa en defensa dels interessos professionals dels ensenyants.

Afiliar-se a la CSI·F suposa:

- No estar supeditat a cap ideologia ni grup de pressió.

- Disposar de tot un seguit de serveis.

- Estar format i informat.

- Intervenir en la problemàtica professional.

- Evitar que altres parlin per tu.

- Assessorament professional permanent i personalitzat.

La millora de l’ensenyament, el nostre objectiu; la defensa del professorat, el nostre compromís.

Benvolguts/des companys/es,Tot desitjant que hàgiu passat un bon estiu, ens tornem a posar en contacte amb vosaltres mitjançant aquest Quadern, el qual creiem que us pot ésser útil com a element de consulta.

De la seva lectura comprovareu la diversitat de temes que tractem: retallades (mal que ens pesin, no poden faltar), jornada i calendari, criteris sobre la gestió de la borsa del professorat interí-substitut, normativa sobre la jubilació, canvis (molt importants) sobre la prestació per incapacitat laboral temporal, propostes del MECD quant a l’enèsim canvi del sistema educatiu, etc


QUÈ FER?Malgrat les rebaixes substancials de les nostres retribucions, l’increment de l’horari lectiu, l’eliminació del Fons d’ Acció Social i de les aportacions al Pla de Pensions, de l’ increment de la ràtio, etc; és a dir, després d’aplicar-nos el MÉS PER MENYS, com suggerí el President de la Generalitat, el cert és que davant les mobilitzacions: concentracions, manifestacions i la vaga del passat 22M, la resposta del professorat no ha estat la desitjable; ans el contrari, s’està produint l’afebliment del poder reivindicatiu i de pressió davant el departament d’ Ensenyament.

Bé, aquesta és la realitat, la crua realitat, de la que cal parlar per esbrinar els motius que ens han portat a aquest estat d’inhibició davant d’una situació que empitjora dia rere dia i que, malauradament, no sabem ni quan acabarà ni com ho farà.

El desencís i el desencant ens han portat a una situació inversemblant: una resposta del professorat molt feble, davant el pitjor maltractament al qual estem sotmesos.

A més, a hores d’ara hi ha un descrèdit i desafecció generalitzat del professorat cap els “sindicats” sense fer cap mena de distinció.

Un descrèdit afavorit per l’Administració en esbombar a la societat que som uns privilegiats, missatge que és acceptat i rebut de bon grat per la ciutadania, la qual cosa nosaltres mateixos ens ho comencem a creure.

D’altra banda, des de la CSI·F entenem que l’actuació d’algun dels sindicats majoritaris més que engrescar el professorat el que fa és desanimar-lo. Això és així perquè possiblement els ensenyants som dels pocs col·lectius que sembla que hàgim de demanar perdó, no ja per reivindicar millores salarials, sinó per queixar-nos pel que ens estan robant.

Com a empleats públics que som, és evident que hem de lluitar pel manteniment i millora dels serveis públics, però com a treballadors/es que som d’aquests serveis no ens ha de fer por lluitar també pel manteniment i millora de les nostres retribucions i condicions de treball com fan la resta de treballadors/es, sense que aquests s’hagin de fer perdonar per les seves reivindicacions..

El professorat amb més temps de serveis té molt present la vaga de l’any 1988, una vaga molt llarga, bàsicament de tipus econòmic, que ens va costar molts diners, però que aleshores no varem haver de demanar perdó per plantejar-la i que, per suposat, va donar el seu fruit.

Ara, cacerolades, perfomances, xarangues, esmorzars solidaris, tancades, etc, actuacions que si bé no costen diners, la seva efectivitat és gairebé nul·la, produint un cansament i desencís entre el professorat. Així mateix, no podem oblidar l’estratègia de determinats sindicats: la convocatòria de vagues com a un recurs habitual i fàcil, que tant de mal ens estan fent.

Reiterem que la vaga és un dret i un recurs de pressió excepcional, susceptible de convocar-la quan es prevegi un seguiment massiu. Altrament, passa el que va passar el 22M –un seguiment del 25%-, amb el fracàs que això suposa i l’afebliment reivindicatiu que implica.

Entenem que per oposar-nos i rebutjar tot el que ens estan imposant, calen mesures contundents, imaginatives, que molestin, que incideixin en la ciutadania, que descol·loquin la classe política; en definitiva, que siguin efectives. Això, però, sembla que no interessi als sindicats majoritaris. Així ens va.

Bé, algú ho havia de dir, oi? Doncs ha estat la CSI·F, sindicat professional i independent, que no té amo ni mà que li doni de menjar, que no està pendent de rebre subvencions per evitar ERO, i que no té alliberats institucionals que hagi de salvar.


ACORDGOV/44/2012, de 29 de maig, pel qual s’adopten mesures excepcionals de reducció de les despeses de personal per a l’exercici 2012 i s’adequa l’Acord de Govern de 28 de febrer de 2012.

Reducció retributiva del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic es redueixen en un import equivalent al 5% de les retribucions íntegres percebudes durant tot l’exercici 2012 les retribucions del personal funcionari, estatutari,eventual i laboral inclòs en l’àmbit d’aplicació del títol III de la Llei 1/2012, del 22 de febrer, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012. A aquest efecte, es consideren retribucions íntegres les retribucions percebudes amb caràcter fix i periòdic, corresponents a l’exercici 2012.

Criteris d’aplicació

Pel que fa al personal funcionari, estatutari i eventual, aquesta reducció s’aplicarà mitjançant la deducció del complement específic addicional dels havers corresponents als mesos de juny i desembre de 2012 en una quantia equivalent al5% de les retribucions íntegres percebudes en el primer i segon semestre, respectivament. Es respectaran els períodes meritats a la data d’entrada en vigor de l’Acord de Govern de 28 de febrer de 2012. En el cas que la deducció aplicada al complement específic addicional sigui insuficient per completar la reducció retributiva, la part restant es deduirà del complement específic o equivalent del mateix mes respecte de la deducció retributiva del mes de juny i en els casos en què sigui necessari, la deducció restant s’aplicarà al complement específic o equivalent del mesos immediatament posteriors. Tenen la consideració de complement específic o equivalent els conceptes retributius previstos a l’annex de l’Acord de Govern de 28 de febrer de 2012.

Pel que fa al personal laboral i, en el cas que no hi hagi acord en la negociació col·lectiva sobre la distribució i aplicació de la reducció prevista en el punt 1 d’aquest Acord, la reducció s’aplicarà mitjançant la deducció de l’import corresponent en les retribucions dels mesos de juny i desembre de 2012, en una quantia equivalent al5% de les retribucions íntegres percebudes en el primer i segon semestre, respectivament. En el cas que ja s’hagi pactat una aplicació i distribució de la reducció salarial establerta a l’Acord de Govern de 28 de febrer de 2012, aquell pacte s’haurà d’ajustar a la reducció salarial prevista en aquest Acord.

Regularització de deduccions

La deducció corresponent al mes de desembre de 2012 s’incrementarà o es reduirà, segons calgui, per tal d’assegurar l’aplicació d’una reducció del 5% de les retribucions totals l’any 2012. Al personal que finalitzi la seva relació de servei abans del mes de desembre de 2012 se li regularitzaran les deduccions derivades d’aquest Acord en la darrera nòmina que hagi de percebre, de manera que quedin ajustades a una reducció del 5% de les retribucions totals percebudes l’any 2012.


Caràcter, desplegament i vigència de les mesures

Les mesures previstes en aquest Acord són d’aplicació a l’exercici pressupostari 2012, i poden ser objecte d’adequació en el cas que ho requereixin els desequilibris pressupostaris que es puguin produir com a conseqüència de la situació econòmica actual o bé en el cas que s’aprovi amb caràcter bàsic per a totes les administracions públiques una reducció de les retribucions del personal al servei del sector públic.

Prestación económica en la situación de incapacidad temporal del personal al servicio de las Administraciones Públicas, organismo y entidades dependientes y órganos constitucionales.

Cada Administración Pública, en el ámbito de sus respectivas competencias, podrá complementar las prestaciones que perciba el personal funcionario incluido en el Régimen General de Seguridad Social y el personal laboral a su servicio en las situaciones de incapacidad temporal, de acuerdo con los siguientes límites:

Cuando la situación de incapacidad temporal derive de contingencias comunes, durante los tres primeros días, se podrá reconocer un complemento retributivo hasta alcanzar como máximo el cincuenta por ciento de las retribuciones que se vengan percibiendo en el mes anterior al de causarse la incapacidad. Desde el día cuarto hasta el vigésimo, ambos inclusive, el complemento que se pueda sumar a la prestación económica reconocida por la Seguridad Social deberá ser tal que, en ningún caso, sumadas ambas cantidades, se supere el setenta y cinco por ciento de las retribuciones que vinieran correspondiendo a dicho personal en el mes anterior al de causarse la incapacidad . A partir del día vigésimo primero y hasta el nonagésimo, ambos inclusive, podrá reconocerse la totalidad de las retribuciones básicas, de la prestación por hijo a cargo, en su caso, y de las retribuciones complementarias.

Cuando la situación de incapacidad temporal derive de contingencias profesionales, la prestación reconocida por la Seguridad Social podrá ser complementada, desde el primer día, hasta alcanzar como máximo el cien por cien de las retribuciones que vinieran correspondiendo a dicho personal en el mes anterior al de causarse la incapacidad.

Quienes estén adscritos a los regímenes especiales de seguridad social del mutualismo administrativo en situación de incapacidad temporal por contingencias comunes, percibirán el cincuenta por ciento de las retribuciones tanto básicas como complementarias, como de la prestación de hijo a cargo, en su caso, desde el primer al tercer día de la situación de incapacidad temporal, tomando como referencia aquellas que percibían en el mes inmediato anterior al de causarse la situación de incapacidad temporal. Desde el día cuarto al vigésimo día, ambos inclusive, percibirán el setenta y cinco por ciento de las retribuciones tanto básicas como complementarias, como de la prestación de hijo a cargo, en su caso. A partir del día vigésimo primero y hasta el nonagésimo, ambos inclusive, percibirán la totalidad de las retribuciones básicas, de la prestación por hijo a cargo, en su caso, y de las retribuciones complementarias. Cuando la situación de incapacidad temporal


derive de contingencias profesionales, la retribución a percibir podrá ser complementada, desde el primer día, hasta alcanzar como máximo el cien por cien de las retribuciones que vinieran correspondiendo a dicho personal en el mes anterior al de causarse la incapacidad.

A partir del día nonagésimo primero, será de aplicación el subsidio establecido en cada régimen especial de acuerdo con su normativa.

Cada Administración Pública podrá determinar, respecto a su personal, los supuestos en que con carácter excepcional y debidamente justificados se pueda establecer un complemento hasta alcanzar, como máximo, el cien por cien de las retribuciones que vinieran disfrutando en cada momento. A estos efectos, se considerarán en todo caso debidamente justificados los supuestos de hospitalización e intervención quirúrgica.

En ningún caso los funcionarios adscritos a los regímenes especiales de seguridad social gestionados por el mutualismo administrativo podrán percibir una cantidad inferior en situación de incapacidad temporal por contingencias comunes a la que corresponda a los funcionarios adscritos al régimen general de la seguridad social, incluidos, en su caso, los complementos que les resulten de aplicación a estos últimos.

Las referencias a días incluidas en el presente artículo se entenderán realizadas a días naturales.


CALENDARI ESCOLAR CURS 2012-2013(Ordre ENS/151/2012, de 5 de juny. DOGC núm. 6149, de 14-06-2012)

Inici classes:- Escoles: 12* setembre 2012. * El 2n. cicle d’EI pot

començar-les no més enllà del 17 setembre 2012.

- Instituts: 12*-13 setembre 2012. * En aquest supòsit, 4 dies lliure disposició.

- FP, EOI i Adults: 19 setembre 2012

Finalització classes (tots els nivells): 21 juny 2013

Proves extraordinàries ESO i 1r. Batxillerat: 2 - 4 setembre 2013

Processos d’avaluació ordinària 2n. Batxillerat: Abans 31 maig 2013

Dies lliure disposició:- Escoles: 4

- Resta centres, 3 (si inici classes el 12 /09/2012, també 4)

* Aquests dies de lliure disposició no poden coincidir amb els d’inici i final de les classes de cada trimestre y es distribuiran equitativament entre els tres trimestres.

** Excepcionalment, els centres poden establir els dies de lliure disposició consecutius en un mateix trimestre, amb l’aprovació del Consell Escolar del centre.

Horaris a l’ESO: No poden comportar més de tres tardes lliures setmanals per a cada alumne/a.

Vacances escolars:

- Nadal: del 22/12/2012 al 7/01/2013, ambdós inclosos.

- Setmana Santa: del 23/03/2013 a l’1/04/2013, ambdós inclosos.

Dies festius: Els que determini el departament d’Empresa i Ocupació, i els dos dies de festa local.


HORARI DEL PROFESSORATSecundària

La jornada laboral ordinària dels professors titulars de la plantilla és de 37 hores i 30 minuts setmanals, que es distribuirà de la manera següent:

• 20 hores lectives, distribuïdes en cinc dies, que es destinen a la docència directa a l’alumne (docència a grups classe, atenció a la diversitat, tutoria individual i en grup) i a activitats directives i de coordinació amb les dedicacions previstes per a l’exercici d’aquestes funcions.

• 8 hores d’activitats complementàries d’horari fix: guàrdies i altres vigilàncies, reunions setmanals de departament o seminari, comissió d’atenció a la diversitat, coordinacions de nivell i amb especialistes per a l’atenció a la diversitat, entrevistes amb pares o tutors legals, manteniment del laboratori i aules específiques, organització i execució de les accions que ofereix el centre en el marc de determinats programes.

• 2 hores d’activitats complementàries de presència al centre educatiu no sotmeses a horari fix.

• 7 hores i 30 minuts de preparació de classes, correcció d’activitats, assistència a cursos i activitats de formació, etc., que no s’han de fer necessàriament al centre.

Primària

Els mestres tenen l’horari laboral setmanal establert amb caràcter general per als funcionaris de la Generalitat de Catalunya, horari que actualment és de 37 hores i 30 minuts. La distribució setmanal d’aquestes hores és la següent:

Docència: 25 hores, que inclouen activitats docents amb grups classe, activitats de suport escolar personalitzat i altres activitats de suport, atenció a la diversitat, activitats de tutoria individual i de grup, substitució d’absències de curta durada i activitats directives i de coordinació amb les dedicacions previstes per a l’exercici d’aquestes funcions.

Activitats d’horari fix: 5 hores d’activitats complementàries al centre, dintre de les quals s’inclouen, entre altres, hores de coordinació, reunions, activitats relacionades amb la tutoria, atenció als pares o tutors dels alumnes, activitats de col·laboració amb altres professionals i treball en equip.

Altres activitats relacionades amb la docència: 7 hores i 30 minuts per a preparació de classes, correccions, formació permanent, reunions pedagògiques, preparació de programacions, etc., que no s’han de fer necessàriament al centre.


Compatibilitats

Per exercir una altra activitat remunerada cal obtenir prèviament l’autorització de compatibilitat corresponent, d’acord amb el que estableix la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat.

Reduccions de jornada

El personal docent pot sol·licitar reducció de jornada pels motius i situacions que es detallen en el document “Supòsits en què els funcionaris docents poden demanar una reducció de jornada”. Aquestes reduccions de jornada són incompatibles amb el desenvolupament de qualsevol activitat econòmica, retribuïda o no, durant la jornada objecte de la reducció.

Així mateix, els funcionaris docents no universitaris poden sol·licitar una reducció de la meitat de la jornada per interès particular amb la deducció proporcional de retribucions, d’acord amb el que disposen el Decret 223/2002, de 23 de juliol (DOGC núm. 3715, de 6.9.2002), i la Resolució ENS/749/2012, de 17 d’abril (DOGC núm. 6116, de 26.4.2012), sobre el procediment de reducció de jornada per al personal funcionari docent per al curs 2012-2013.

Mesures organitzatives dels horaris docents dels professors afectats per reduccions de jornada

Per tal de fer compatible el dret dels funcionaris docents a les reduccions de jornada amb les exigències organitzatives de cada centre, derivades del dret a l’educació de l’alumne, i amb l’objectiu de planificar-ne adequadament el funcionament i garantir la continuïtat pedagògica dels alumnes, cal minimitzar l’impacte de les reduccions de jornada en la prestació correcta del servei docent. Amb aquests efectes, s’han de seguir les instruccions següents:

L’horari setmanal de dedicació al centre dels professors que tinguin concedida una reducció de jornada ha d’incloure activitats lectives i complementàries setmanals proporcionalment a la jornada laboral.

A sol·licitud de la persona interessada, la seva dedicació en el centre podrà distribuir-se en 3, 4 o 5 dies, quan ho permeti l’organització horària del centre. Així mateix, es concedirà als funcionaris la part de la jornada que convingui als seus interessos personals quan sigui compatible amb les necessitats del servei i en funció del nombre de jornades concedides i dels substituts nomenats per cobrir-les.


Condicions específiques de l’horari setmanal per als funcionaris que tinguin entre 55 i 64 anys

Els funcionaris docents que tinguin entre 55 i 58 anys poden sol·licitar una reducció de dues hores d’activitats complementàries setmanals de presència al centre. La reducció afecta les dues hores d’activitats complementàries setmanals de presència al centre no sotmeses a horari fix. Atès que el personal que s’aculli a aquesta reducció no tindrà hores assignades per aquest concepte, la setmana en què es convoqui reunió d’avaluació, reunió de claustre o reunió de consell escolar, aquestes hores, amb un màxim de dues per setmana, es compensaran amb el mateix nombre d’hores de l’horari per activitats complementàries de presència al centre sotmeses a horari fix.

Els funcionaris docents que tinguin entre 59 i 64 anys poden sol·licitar una reducció de dues hores de la jornada lectiva setmanal.

Les activitats setmanals assignades en substitució de les dues hores de reducció lectiva o complementària s’incorporen a l’horari setmanal que no s’ha de fer necessàriament al centre, que passarà a ser de 9 hores i 30 minuts d’activitats.

Assignacions al centre en concepte de dedicació horària dels òrgans unipersonals de direcció i de coordinació (Escoles)

1 línia 2 línies 3 líniesÒrgans unipersonals de direcció 25 h 35 h 41 hÒrgans unipersonals de coordinació 10 h 15 h 15 h

Els òrgans unipersonals de direcció i de coordinació dedicaran una part del seu horari lectiu a les tasques pròpies del seu càrrec en la quantia explicitada en les normes d’organització i funcionament del centre, segons les responsabilitats assignades i amb les limitacions globals derivades del total de la plantilla assignada al centre.

L’assignació del nombre de càrrecs i d’hores reconegudes com a lectives per a l’exercici de funcions dels òrgans unipersonals de direcció i de coordinació en els instituts escola en funcionament el curs 2011/12 s’ha d’ajustar al que s’indiqui per a cadascun d’ells en instruccions específiques que tindran caràcter transitori mentre no entri en vigor i s’apliqui la regulació de la matèria derivada del desplegament reglamentari de la Llei d’Educació. En tot cas, les assignacions s’establiran en funció de l’oferta educativa de cada institut escola imantindran la proporcionalitat adequada a l’aplicació dels criteris generals de determinació dels òrgans unipersonals de direcció i de coordinació de les escoles i dels instituts.


Assignació horària per a òrgans unipersonals de direcció a les plantilles (Instituts)

En el còmput de plantilles, als centres se’ls assigna un nombre global d’hores de gestió, equivalents a lectives, que la direcció ha d’assignar als membres de l’equip directiu, en funció del nombre de grups d’escolarització d’acord amb la distribució següent:

Instituts/SES fins a 4 grups 21Instituts/SES entre 5 i 7 grups 27Instituts/SES entre 8 i 11 grups 33Instituts/SES entre 12 i 17 grups 39Instituts/SES entre 18 i 24 grups 45Instituts/SES amb 25 grups o més 51

Al total d’hores de la taula s’afegiran 6 hores als instituts que, d’acord amb els criteris anteriors, tinguin més de 5 òrgans unipersonals de direcció i imparteixin tres o més famílies de formació professional i/o d’ensenyaments esportius.

Dedicació horària dels òrgans unipersonals de direcció

La Resolució TRI/874/2006, de 7 de febrer (DOGC núm. 4608, de 5.4.2006), estableix que tots els membres dels equips directius hauran de fer 35 hores setmanals de dedicació al centre, les quals inclouen reunions i gestions que es facin fora del centre. Aquesta dedicació especial no cal que s’especifiqui en horari fix, sinó que es fa constar de manera global en la dedicació horària individual.

La dedicació horària del professorat que pertany a l’equip directiu ha de garantir la presència al centre d’un càrrec directiu durant l’horari de classes. En el mes de juliol, mentre el centre romangui obert per raó de les tasques organitzatives, acadèmiques, administratives i d’atenció al públic pròpies d’aquest mes, hi haurà d’haver necessàriament un membre de l’equip directiu en el centre.


ACOMPANYANTS EN LES SORTIDES

Secundària

La relació màxima d’alumnes/professors o acompanyants per a les sortides és de 20/1 en l’ESO i de 25/1 en els ensenyaments postobligatoris. El consell escolar del centre, justificant-ho adequadament per a una activitat concreta, podrà acordar el canvi d’aquestes relacions màximes.

No es poden fer sortides amb menys de dos acompanyants, un dels quals ha de ser necessàriament professor.

Primària

La relació màxima d’alumnes/mestres o acompanyants per a les sortides ha de ser la següent: segon cicle d’educació infantil, 10/1; cicle inicial i cicle mitjà d’educació primària, 15/1; cicle superior d’educació primària, 20/1. En cas que les activitats es prolonguin més d’un dia, les relacions màximes alumnes/mestres o acompanyants són de: segon cicle d’educació infantil, 8/1; cicle inicial i cicle mitjà d’educació primària, 12/1; cicle superior d’educació primària, 18/1.

En tot cas, no es poden fer sortides ni altres activitats fora del centre amb menys de dos acompanyants, un dels quals ha de ser necessàriament mestre.

PROFESSORAT INTERÍ-SUBSTITUT: RESUM DELS CRITERIS PER A LA GESTIÓ DE LA BORSA PER AL CURS 2012-2013.

Excedències

D’acord amb els articles 4, 5 i 7 de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral de personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, el personal interí té dret a l’excedència voluntària per tenir cura d’un fill o filla, per tenir cura de familiars i per violència de gènere.

Durant el període d’excedència, el personal docent amb nomenament d’interí tindrà dret a la reserva del lloc de treball pel qual havia estat nomenat.

La vacant generada pel personal interí en situació d’excedència voluntària per algun dels supòsits esmentats en l’apartat anterior es cobrirà amb una persona substituta.


El temps de permanència en la situació d’excedència computa a efectes del sistema de previsió social, a efectes de reconeixement de serveis previs i com a temps de servei prestat a efectes del número d’ordre en la borsa de treball docent.

En el cas que una persona interina amb nomenament fins al 31 d’agost de 2013 tingui un permís de maternitat, adopció o paternitat durant el mes d’agost, tindrà dret a gaudir, una vegada finalitzat el permís, de les vacances corresponents, en el cas que tingui un nou nomenament per un curs sencer, els dies del mes d’agost durant els quals va gaudir del permís de maternitat, adopció o paternitat.

En el cas que una persona interina amb nomenament fins al 31 d’agost de 2013 gaudeixi de la compactació de la reducció de jornada durant el mes d’agost, el còmput del període de compactació quedaria interromput fins a l’acabament del període de vacances.

Acabat el període de vacances, podrà gaudir del temps de compactació restant sempre que tingui un nou nomenament per un curs escolar sencer, és a dir, des de l’1 de setembre al 31 d’agost i destinació a jornada sencera

Les persones sense nomenament vigent podran demanar, amb antelació a l’oferiment d’una vacant o substitució, no ser nomenades durant el període que duri aquesta situació per causes greus degudament justificades.

També es podrà demanar la interrupció del nomenament per causes greus degudament justificades, segons els mateixos criteris i efectes que s’han esmentat al paràgraf anterior.

Les persones sense nomenament vigent podran demanar, amb antelació a l’oferiment d’una vacant o substitució, no ser nomenades durant un curs per tenir cura directa de persones discapacitades que no exerceixin cap activitat retribuïda.

Les persones sense nomenament vigent que estiguin treballant i ho acreditin documentalment podran demanar amb antelació a l’oferiment d’una vacant o substitució no ser nomenades durant el temps que duri el treball que estan realitzant i com a màxim fins al 30 de juny del curs en què se sol·licita.

Motius de baixa de la borsa de treball:

a) La renúncia, així com no acceptar la destinació adjudicada, o no prendre possessió del lloc de treball adjudicat quan comenci l’activitat docent del dia que, a la credencial, figura com a data d’inici de la substitució.

b) El fet de no acceptar un nomenament ofert pels serveis territorials del Departament d’Ensenyament i, si s’escau, pel Consorci d’Educació de Barcelona, que constin com a preferent, encara que la no-acceptació no es formalitzi per escrit.


c) El fet de no participar en els processos de nomenaments (manca de connexió en els processos d’adjudicació telemàtics) sense causa justificada, quan pel número d’ordre que es tingui assignat s’estigui obligat a participar-hi.

d) La renúncia a un nomenament vigent. El personal interí/substitut amb un nomenament vigent que vulgui renunciar al seu lloc de treball ho ha de comunicar als serveis territorials del Departament d’Ensenyament i, si s’escau, al Consorci d’Educació de Barcelona, amb 3 dies d’antelació.

La inobservança d’aquest preavís determina la pèrdua o el descompte, en la liquidació final i de parts proporcionals, de la remuneració corresponent als dies que s’hagi retardat el preavís.

e) El fet de no comunicar la finalització del nomenament (als Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament o, si s’escau, al Consorci d’Educació de Barcelona) en el termini de 24 hores des de que rep la comunicació del/de la director/a del centre del fet que ha finalitzat.

f) També es produirà la baixa de la borsa de treball en els supòsits que preveuen els apartats 2 i 3 de l’article 6 del Decret 133/2001, de 29 de maig, modificat pel Decret 172/2005, de 23 d’agost

Durada dels nomenaments.

Els nomenaments d’una durada inferior al curs escolar per a substitucions temporals no s’interrompran durant els períodes de Nadal, Setmana Santa o els caps de setmana, en cas que el permís o la llicència de la persona titular del lloc de treball inclogui aquests períodes de temps.

El cessament del personal substitut es farà efectiu quan finalitzi el permís o llicència que ha motivat el nomenament o, en qualsevol cas, el 30 de juny de 2013.

Per tal d’evitar encavalcaments entre les retribucions per les liquidacions percebudes al llarg del curs i un nomenament posterior que inclogui el mes d’agost, tots els nomenaments d’interins docents a vacant posteriors a l’1 de març tindran com a data màxima de finalització el 30 de juny.

Durada mínima dels permisos i llicències per als quals es nomenarà personal substitut en centres públics docents.

No es nomenarà personal substitut fins que no hagin transcorregut deu dies lectius des de l’inici de la situació que justifica el nomenament. Durant el període de deu dies lectius anterior al nomenament del substitut els alumnes hauran de ser atesos amb els recursos propis del centre.

Tanmateix, quan en un mateix centre hi hagi simultàniament diverses baixes d’una durada prevista superior als deu dies lectius, no cobertes amb personal substitut, i es prevegi que es mantindrà la simultaneïtat durant cinc dies lectius, com a mínim, a comptar des del dia de nomenament de la persona substituta, se seguiran els següents criteris:


1. A les escoles de menys de 20 mestres, a les zones escolars rurals i als centres d’educació especial es nomenarà personal substitut des del primer dia, a partir de la segona incidència simultània.

2. A les escoles amb plantilla de 20 o més mestres es nomenarà personal substitut des del primer dia, a partir de la tercera incidència simultània.

3. Als instituts i seccions de menys de 12 grups, quan es tracti d’incidències del professorat que imparteix ESO, es nomenarà personal substitut des del primer dia, a partir de la segona incidència simultània.

4. Als instituts amb 12 o més grups, quan es tracti d’incidències del professorat que imparteix ESO, es nomenarà personal substitut des del primer dia, a partir de la tercera incidència simultània.

5. Al batxillerat, la formació professional, els ensenyaments esportius, les escoles oficials d’idiomes, les escoles d’art, els centres i aules de formació d’adults, i als serveis educatius es nomenarà personal substitut des del primer dia, a partir de la tercera incidència simultània.

Quan, pel criteri de simultaneïtat esmentat, s’hagi de substituir una de les incidències del centre, es cobrirà, preferentment, la que tingui prevista una major durada o , si s’escau, la llicència per infantament o la compactació de la reducció de jornada per cura de fill.

Modificació de les dades que consten a la borsa de treball del personal interí/substitut docent.

Al llarg del curs 2012-2013 s’obriran terminis per modificar les dades que consten a la borsa de treball de personal docent, el dia 17 de setembre i durant la darrera setmana dels mesos d’octubre, gener i març.

No obstant això, de manera excepcional i motivat per un canvi de domicili familiar o altra causa greu que s’haurà de justificar documentalment, es podrà modificar l’àrea territorial demanada com a preferent, els municipis (en el cas del Consorci de Barcelona els districtes) i comarques i les especialitats mitjançant sol·licitud dirigida al director dels serveis territorials corresponents oal gerent del Consorci d’Educació de Barcelona.

Quan un lloc de treball vacant s’adjudiqui per error, els serveis territorials del Departament d’Ensenyament o el Consorci d’Educació de Barcelona pal·liaran l’errada oferint a la persona afectada una vacant o substitució de característiques similars, al més aviat possible, tan bon punt es produeixi una vacant o substitució.

El professorat interí i substitut que es trobava inclòs en la borsa de treball en el curs 2004-2005 amb temps de serveis prestats anteriorment i amb titulació de tècnic superior o tècnic


especialista en formació professional no reconeguda com equivalent a diplomat a efectes de docència en la normativa vigent, podrà continuar prestant serveis en l’especialitat corresponent a la seva titulació, sempre que hagi prestat un mínim de 4 anys de serveis a l’entrada en vigor del Decret 172/2005, de 23 d’agost.

Condicions per a la cobertura de les vacants i substitucions de jornada reduïda

Reducció de jornada i permís de lactància del personal substitut. Les persones que formen part de la borsa de treball de personal docent que vulguin gaudir de qualsevol reducció de jornada o del permís de lactància només podran ocupar llocs de treball de jornada sencera.

Adjudicacions de jornada reduïda. Quan s’adjudiqui una plaça de jornada reduïda, la persona nomenada tindrà dret preferent a ocupar altres vacants i substitucions de jornada reduïda que es produeixin en el mateix centre per completar el seu horari sempre que l’organització del centre ho permeti i la persona interessada reuneixi els requisits per ocupar la plaça.

Finalització d’alguns nomenaments compactats. Quan una persona candidata hagi estat nomenada en un lloc de treball resultat de la compactació de llocs de treball de jornades inferiors i finalitzi algun dels nomenaments, la persona interessada podrà triar entre continuar prestant serveis en els altres llocs ocupats o cessar en tots ells i participar en els actes d’adjudicació telemàtics.

Substitucions: jornada laboral per al curs 2012-2013Jornada laboral dels professors interins docents nomenats per a

substitucions durant el curs 2012-2013

A partir de l’1 de setembre de 2012 la jornada dels professors interins docents nomenats per a la substitució transitòria dels funcionaris titulars del lloc de treball afectat, de tots els nivells educatius, s’ adequarà de forma proporcional a les activitats de docència directa amb alumnes. El nomenament del personal docent en substitució de funcionaris tindrà horaris de treball inferiors als establerts amb caràcter general.

Així, les substitucions cobriran només la part horària essencial corresponent a les activitats lectives amb alumnes (activitats docents amb grups classe, activitats de suport i d’atenció a la diversitat) i altres activitats complementàries, sense incloure en la jornada setmanal de presència al centre dels professors substituts les reduccions lectives de direcció i coordinació dels titulars, les tasques de vigilància i esbarjo dels alumnes d’educació infantil i primària ni, en el cas dels professors de secundària, les guàrdies i altres vigilàncies.


La jornada lectiva del substitut docent es completarà amb la part corresponent d’activitats complementàries, en proporció a les activitats lectives que tingui assignades el professor substitut, segons les ràtios següents:

• Educació infantil i primària: 1,44, que equival a 26 minuts d’activitats complementàries per cada hora lectiva setmanal;

• Cos de mestres en educació de persones adultes: 1,47, que equival a 28 minuts d’activitats complementàries per cada hora lectiva setmanal;

• Cossos d’ensenyament secundari; 1,62, que equival a 37 minuts d’activitats complementàries per cada hora lectiva setmanal.

Els directors dels centres públics assignaran als substituts docents un horari de 32,5 hores setmanals com a màxim, distribuïdes en un màxim de 27,5 hores d’horari fix o no fix al centre educatiu, i d’un màxim de 5 hores complementàries de preparació de classes i altres activitats que no requereixen necessàriament la presència en el centre docent.

Les retribucions bàsiques i complementàries corresponents als nomenaments de professorat substitut es fixaran proporcionalment a la jornada realitzada, segons estableix l’article 104.4 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre.

Educació Infantil i Primària

Horari dels substituts

Hores lectives

Hores complemen-tàries de presència en

el centre

Hores complementàries no necessàriament de presència en el centre

Total hores setmana

Percentatge en relació a la

jornada de 37,5 hores

Horari setmanal (com a màxim) 22,5 5 5 32,5 86.6%

Educació d’adults (cos de mestres)


Hores lectives


el centre


Total hores setmana



Horari setmanal (com a màxim) 22 5,5 5 32,5 86.6%

Aquest horari setmanal es minorarà en el cas que el titular tingui reducció de l’horari lectiu per tasques directives o de coordinació. El nomenament del substitut s’efectuarà pel nombre d’hores lectives que efectivament tingui assignades el titular i per l’horari complementari que correspongui proporcionalment.

Educació secundària


Hores lectives


el centre


Total hores setmana



Horari setmanal (com a màxim) 20 7,5 5 32,5 86.6%


La jornada del substitut podrà oscil·lar entre un màxim del 86,6% i un mínim del 33% en funció que el nomenament s’efectuï per cobrir una jornada sencera, una reducció de jornada d’un terç o de la meitat, o qualsevol combinació d’aquestes reduccions.

En conseqüència, les dedicacions que podran assignar-se al personal no-menat per a una substitució en els actes telemàtics de nomenaments seran les que es detallen a continuació

Tipus de dedicacions actualment informades a la base de dades de nomenaments:

Podran rebre un nomenament de substitut amb les dedicacions següents:

1 86,6%

0,83 Entre el 71% i el 85%

0,66 Entre el 55% i el 70%

0,50 Entre el 43% i el 54%

0,33 Entre el 33% i 42%

Càrrecs específics d’FP. Nombre de reducció màxim d’hores lectives

Cap de departament o cap de seminari: 2 h. ; Coordinador o coordinadora d’FP fins a 6 grups: 4 h.Coordinador o coordinadora d’FP amb 7 grups o més: 7 h.

Responsable de manteniment d’aula amb 2 o més instal·lacions mateixa família professional: 2 h.

Responsable de manteniment amb més de 3 instal·lacions de la mateixa família professional de cicles formatius “industrials” i sanitària: 3 h.

Departament de FOL, amb més d’un professor o professora: 2 h.

Òrgans unipersonals de coordinació (Instituts)

Per exercir les funcions atribuïdes als òrgans unipersonals de coordinació es nomenen professors funcionaris de carrera, en servei actiu i amb destinació al centre. Si cap d’ells no hi opta i se’n té constància expressa, pot nomenar-se qualsevol altre professor/a que imparteixi ensenyaments en el centre durant el curs escolar.


En els instituts tenen prioritat per optar a cap de departament didàctic els professors i professores que pertanyen al cos de catedràtics d’ensenyament secundari, d’acord amb el lloc que ocupen en la plantilla com a titulars d’alguna de les especialitats integrades en el respectiu departament. Si cap d’ells no hi opta i se’n té constància expressa, o en cas d’absència de catedràtics, el nomenament podrà recaure en qualsevol altre professor que imparteixi ensenyaments d’acord amb el lloc que ocupa en la plantilla del centre com a titular d’alguna de les especialitats integrades en el respectiu departament.

Supòsits d’absència i d’impuntualitat dels professors. Aplicació de la deducció proporcional d’havers

Quan es produeixi una absència o una impuntualitat de personal docent, la direcció del centre ho anotarà a l’aplicació informàtica disponible amb aquests efectes (s’especificaran les hores en el cas que l’absència sigui inferior a tota la jornada, i s’especificaran els dies si l’absència és de tota la jornada) i, si no hi havia permís concedit, ho notificarà immediatament a la persona interessada mitjançant el model corresponent, que es pot obtenir en la mateixa aplicació,amb acusament de recepció, i li donarà 5 dies hàbils per tal que justifiqui la falta d’assistència o de puntualitat o presenti a la direcció qualsevol altra al·legació que consideri convenient.

Transcorregut el termini de 5 dies, la direcció del centre modificarà a “justificada” la qualificació de l’absència o en confirmarà el caràcter d’“injustificada”, segons correspongui, a l’aplicació informàtica. En aquest segon cas, obtindrà de la mateixa aplicació la resolució, que com a director/a haurà de signar i notificar a la persona afectada, sobre la deducció d’haversque se li aplicarà, amb caràcter no sancionador.

Dins dels 10 primers dies del mes en curs, la direcció ha de trametre als serveis territorials o al Consorci d’Educació de Barcelona la relació del personal docent dependent del Departament d’Ensenyament sobre el qual ha emès resolució de deducció proporcional d’havers per absències o impuntualitats injustificades del mes anterior amb els efectes d’aplicar la corresponent deducció a la nòmina.

Per al càlcul del valor/hora aplicable en la deducció es prendrà com a base la totalitat de retribucions íntegres mensuals que percebi la persona, dividida entre el nombre de dies del mes corresponent, i al seu torn aquest resultat pel nombre d’hores que la persona tingui l’obligació de complir de mitjana cada dia amb els períodes de paga extraordinària.


Encàrrec de serveis

En interès del centre, el director pot assignar un encàrrec de serveis a qualsevol docent, sempre que es compleixin les condicions següents:

• Que hi hagi l’acord del docent afectat.

• Que s’organitzi el sistema adequat d’atenció als alumnes durant el període que duri aquest encàrrec de serveis.

Els encàrrecs de serveis s’han de comunicar al claustre i quedar registrats en el centre, a disposició de la Inspecció d’Educació. En cap cas no poden superar els cinc dies lectius a l’any per docent, llevat que es refereixin a activitats de formació incloses en el Pla de formació permanent que no afectin l’horari lectiu dels alumnes.

Responsabilitat civil i assistència jurídica al personal

D’acord amb el que disposa l’article 138 de la Llei 12/2009, d’educació, i la resta de legislació aplicable, l’Administració educativa respon de les possibles responsabilitats civils indemnitzables que es puguin derivar de procediments judicials seguits contra els funcionaris docents i de la prestació de les fiances corresponents.

L’Administració educativa vetlla, en tot moment, perquè els professors disposin d’una defensa adient, quan arran d’una denúncia, demanda o querella per actuacions i/o omissions en l’exercici de les seves funcions, necessitin assistència lletrada, sempre que els interessos dels defensats i els de la Generalitat no siguin oposats o contradictoris. Se seguiran, en aquest sentit, els criteris que estableix el Decret 57/2002, de 19 de febrer, de modificació del Decret 257/1997, de 30 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Jurídics de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 3584, de 27.2.2002). Entre les funcions que s’assignen al Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya hi ha la defensa dels funcionaris de la Generalitat per actes o omissions comesos en l’exercici del seu càrrec, dels quals puguin derivar-se responsabilitats per a la institució o per al funcionari.


OFERTA DE CURSOS DE FORMACIÓ A DISTÀNCIA I ON LINE

Com en cursos anteriors, ben aviat disposarem de l’oferta per al curs 2012-2013, la qual podreu consultar-la al nostre web:


Des d’aquest web podreu fer la inscripció a qualsevol dels cursos.

PROPUESTAS PARA EL ANTEPROYECTO DE LEY ORGÁNICA PARA LA MEJORA DE LA CALIDAD EDUCATIVA (LOMCE) DEL MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE.

Propuestas:

Canalizar una proporción mayor de estudiantes hacia la formación profesional

Adelantar la elección de las trayectorias que pueden escoger los estudiantes (a los 14-15 años)

Reconocer las diferentes aptitudes de los estudiantes, y permitirles optimizar el desarrollo de sus capacidades

Medidas:

Anticipación de la elección de itinerarios en ESO:

- limitada en 3º ESO: elección de materias optativas, y entre matemáticas de iniciación a Bachillerato o a FP

- moderada en 4º ESO o curso de iniciación: elección de enseñanzas académicas (iniciación a Bachillerato) o aplicadas (iniciación a FP)

- definitiva al finalizar 4º ESO: prueba final de acceso a Bachillerato o a FP

Atención individualizada según perfil en ESO:

- Programas de mejora del aprendizaje y el rendimiento de 2 años, en 2º y 3º de ESO, para alumnos con dificultades del aprendizaje

- Programas de cualificación profesional de 2 años: tras cursar 3º ESO (excepcionalmente 2º ESO los > 15 años), para alumnos con dificultades de adaptación o situación socio-económica desfavorable


Propuestas: canalizar una proporción mayor de estudiantes hacia la formación profesional

Facilitar las vías de acceso a los grados de formación profesional

Desarrollar la formación profesional dual en España

Programas de cualificación profesional

Medidas:

Programas de cualificación profesional:

Pasan de 1 año (y un 2º año voluntario) a 2 años.

Su objetivo ya no es obtener el título de ESO sino preparar al alumno para el mercado de trabajo y ofrecerle una mínima cualificación profesional.

Acceso desde Programas de cualificación profesional a FP de grado medio, y de FP de grado medio a grado superior: el alumno deberá superar una prueba de admisión que realizará el propio centro de FP. Otros proyectos normativos: FP dual: modelo basado en un incremento sensible de la formación en las empresas del sector (superior al 33% del tiempo), de modo que la formación adquirida en los centros de trabajo implique para los alumnos una inmersión real en el entorno laboral. Se desarrollará por real decreto.

Propuestas:

Concentrar esfuerzos en materias instrumentales ESO

Reducir la gran variedad de modalidades y vías en Bachillerato

Identificar materias prioritarias. Énfasis en materias que se evalúan en pruebas internacionales como PISA: matemáticas, ciencias y comprensión lectora

Medidas:

Primaria:

- en 5º y 6º se incrementa la carga lectiva en lenguas, matemáticas y ciencias

o Toda la secundaria:

- impartir menos materias por curso

- aumentar la carga lectiva en materias instrumentales: lenguas, matemáticas, ciencias


o ESO:

- reducir el nº de itinerarios a 2: enseñanzas aplicadas (de iniciación a FP) y enseñanzas académicas (de iniciación a Bachillerato)

Bachillerato:

Reducir el nº de vías alternativas a 5: ciencias e ingeniería, ciencias de la salud, humanidades, artes, y ciencias sociales

Propuestas:

Establecer un sistema de señalización claro de los objetivos que han de cumplirse al final de cada ciclo y etapa

Incentivar el esfuerzo de los estudiantes y premiar el buen rendimiento

Garantizar al alumno, a su familia y a la sociedad un nivel de conocimiento adecuado a cada etapa

Transparencia del sistema

Medidas:

Evaluaciones de final de etapa externas, ámbito nacional (el Gobierno diseña la parte de enseñanzas mínimas, las CCAA el resto).

Primaria:

Evaluación final con 2 pruebas: de competencias básicas y consecución de objetivos (con efectos académicos), y de conocimientos (sin efectos académicos).

La no superación de la prueba de competencias básicas y consecución de objetivos:

- supone la repetición de 6º, si el alumno no ha repetido ya primaria

- si ya ha repetido, pasa a ESO pero con un informe que recomiende medidas de apoyo y refuerzo

ESO:

Es necesario superar la evaluación final para acceder a Bachillerato o a FP: pruebas diferentes, pero la elección de itinerario en 4º de ESO no es decisiva: lo habitual será que los alumnos de enseñanzas académicas se presenten a la evaluación de acceso a Bachillerato y los de aplicadas a la evaluación de acceso a FP, pero podrán presentarse a una u otra según decidan).


Para obtener el título de ESO:

-superar todas las materias de la etapa

-o superar la evaluación final, siempre que al menos haya superado determinado nº de materias

Al finalizar 3º de ESO (que coincidirá con el final del 1º ciclo), prueba de diagnóstico (sin efectos académicos).

Consejo orientador al finalizar cada curso: el equipo docente recomendará:

-el itinerario más adecuado

-programas de mejora del aprendizaje y el rendimiento, o de cualificación profesional

Bachillerato: Es necesario superar la evaluación final para obtener el título de Bachiller. Nota final: media de las calificaciones de Bachillerato ponderada al 60%, y de la evaluación final ponderada al 40%. Certificado por la superación de todas las materias sin superar la evaluación final:-efectos laborales-efectos académicos sólo para acceso a grado superior de FP.

JUBILACIÓN DE LOS FUNCIONARIOS PÚBLICOS

JUBILACIÓN VOLUNTARIA

Jubilación voluntaria de conformidad con el Artículo 28 del texto refundido de la Ley de Clases Pasivas del Estado

Los funcionarios acogidos al Régimen de Clases Pasivas del Estado pueden acceder a la jubilación voluntaria, siempre que tengan cumplidos 60 años de edad y reconocidos treinta años de servicios al Estado.

La petición de jubilación deberá presentarse con una antelación mínima de tres meses a la fecha elegida por el funcionario para la jubilación.

La cuantía de la pensión será la correspondiente a los años de servicio que acredite el funcionario a la fecha de jubilación.

Con efectos de 1 de enero de 2011, el derecho a la correspondiente pensión estará condicionado a que los últimos cinco años de servicios computables estén cubiertos en el Régimen de Clases Pasivas del Estado, cuando para


completar los treinta años de servicios exigidos hubieran de computarse períodos de cotización a otros regímenes, por aplicación de las normas sobre cómputo recíproco de cuotas entre regímenes de Seguridad Social.

La solicitud se iniciará por el funcionario interesado, mediante escrito en el que se deberá indicar necesariamente la fecha en la que desea ser jubilado y habrá de presentarse ante el órgano de jubilación, al menos, tres meses antes de la fecha de jubilación solicitada.

JUBILACIÓN POR INCAPACIDAD PERMANENTE PARA EL SERVICIO

Se declara, de oficio o a instancia de parte, cuando el interesado venga afectado por una “lesión o proceso patológico, somático o psíquico que esté estabilizado y sea irreversible o de remota o incierta reversibilidad, que le imposibilite totalmente para el desempeño de las funciones propias de su Cuerpo, Escala, plaza o carrera” (artículo 28.2.c) del Texto Refundido de Ley de Clases Pasivas).

La pensión de jubilación por incapacidad permanente para el servicio se calcula igual que la pensión ordinaria de jubilación por edad, con la particularidad de que cuando aquélla se produce estando el funcionario en servicio activo o situación equiparable, se considerarán como servicios efectivos, además de los acreditados hasta ese momento, los años completos que resten al funcionario para cumplir la edad de jubilación, entendiéndose éstos como prestados en el Cuerpo, Escala, plaza, empleo o categoría en que figure adscrito en el momento en que se produzca el cese por jubilación o retiro.

No obstante a partir de 1 de enero de 2009, cuando en el momento de producirse el hecho causante, el interesado acredite menos de veinte años de servicios y la incapacidad no le inhabilite para toda profesión u oficio, la cuantía de la pensión ordinaria de jubilación o retiro, calculada según se indica en el párrafo anterior se reducirán en un 5% por cada año completo de servicio que le falte hasta cumplir los 20 años de servicio, con un máximo del 25% para quienes acrediten 15 o menos años de servicios. Si con posterioridad al reconocimiento de la pensión y antes del cumplimiento de la edad de jubilación se produjera un agravamiento de la enfermedad o lesiones del interesado de manera que le inhabilitaran para el desempeño de toda profesión u oficio, podrá solicitar el incremento de la cuantía de la pensión hasta el 100 por 100 de la que le hubiera correspondido.


A todos los efectos de Clases Pasivas, al personal comprendido en el ámbito de aplicación del Régimen de Clases Pasivas se le computarán como servicios efectivos al Estado los siguientes:

• Los permanecidos en servicio activo en algún Cuerpo, Escala, plaza, empleo o categoría;

• Los permanecidos en situación de servicios especiales, y en las extinguidas de excedencia especial, supernumerario y excedencia forzosa. Del tiempo prestado de servicio militar, solamente se computarán la parte del mismo que exceda del considerado servicio obligatorio;

• Los servicios previos reconocidos por la Ley;

• Los reconocidos al amparo de la legislación de indulto y amnistía;

• Los permanecidos en prácticas o como alumno de Academias y Escuelas Militares, hasta un máximo de tres años;

• Los años que falten hasta la edad de jubilación o retiro forzoso, en los casos de incapacidad para el servicio o inutilidad, cuando el funcionario se encuentre en situación de activo o asimilada.

Los efectos económicos de las pensiones del Régimen de Clases Pasivas del Estado se producen, con carácter general, desde el primer día del mes siguiente a la jubilación o retiro o fallecimiento del causante. Para causar derecho a pensión ordinaria de jubilación es requisito indispensable haber completado un periodo mínimo de 15 años de servicios efectivos al Estado.

Cómputo recíproco de cuotas entre diferentes regímenes

Los funcionarios acogidos al Régimen de Clases Pasivas del Estado que tengan acreditadas cotizaciones a algún régimen del sistema de la Seguridad Social podrán solicitar por escrito el cómputo recíproco de cuotas, a efectos de que puedan ser computadas en el cálculo de la pensión de jubilación, aportando el correspondiente certificado del Instituto Nacional de la Seguridad Social. Dicho cómputo no surtirá efectos si al funcionario le corresponde la pensión máxima prevista para su nivel de acuerdo con los años de servicios prestados al Estado.

GESTIÓN Y ABONO

Las pensiones se abonan, con efectos del primer día del mes siguiente a la fecha de jubilación, mensualmente, con dos pagas extraordinarias en los meses de junio y diciembre, y la gestión se lleva a cabo por la Dirección General de Costes de Personal y Pensiones Públicas del Ministerio de Hacienda.


INCOMPATIBILIDADES Y OPCIÓN

Con el trabajo activo

A) Pensiones de jubilación o retiro (voluntaria, forzosa, por incapacidad o inutilidad permanente para el servicio)

Pensiones de jubilación o retiro causadas antes del 1 de enero de 2009,

La percepción de las pensiones de jubilación o retiro es incompatible con el desempeño por su titular de un puesto de trabajo en el sector público.

Cuando en tales pensiones se hayan totalizado periodos de cotización correspondientes a un Régimen del Sistema de la Seguridad Social -por aplicación del cómputo recíproco de cotizaciones entre regímenes de Seguridad Social- la misma también será incompatible con el trabajo, por cuenta propia o ajena, en el sector privado.

En ambos supuestos, la percepción de la pensión se suspenderá, por meses completos, durante el tiempo que desempeñe dicho puesto de trabajo, sin que ello afecte al reconocimiento de las actualizaciones que correspondan, una vez rehabilitado el pago de la pensión.

Pensiones de jubilación o retiro causadas a partir del 1 de enero de 2009, Además de la incompatibilidad con el desempeño de un puesto de trabajo en el sector público, la percepción de éstas pensiones, será incompatible, con el ejercicio de una actividad, por cuenta propia o ajena, que de lugar a la inclusión de su titular en cualquier régimen público de Seguridad Social. No obstante, en los supuestos de pensiones de jubilación o retiro por incapacidad permanente para el servicio o inutilidad, cuando el interesado no esté incapacitado para toda profesión u oficio, se podrá compatibilizar el percibo de la pensión con el desempeño de dicha actividad siempre que sea distinta a la que venía realizando al servicio del Estado. En este caso, y mientras dure dicha situación, el importe de la pensión reconocida, se reducirá al 75% de la correspondiente cuantía, si se acreditan más de 20 años de servicios efectivos al Estado; o al 55%, si el interesado hubiera cubierto menos de 20 años de servicios al momento de su jubilación o retiro.

La percepción de las pensiones afectadas por las incompatibilidades señaladas anteriormente quedará en suspenso por meses completos, desde el día primero del mes siguiente al inicio de la actividad que determina la incompatibilidad hasta el último día del mes en que se finalice, sin que ello afecte a los incrementos


que deban experimentar tales pensiones; si la actividad incompatible se inicia el día primero de un mes la suspensión del abono procederá desde el día primero del mes en que se realice la actividad incompatible.

Funcionarios de nuevo ingreso

De acuerdo con el Real Decreto-ley 13/2010, de 3 de diciembre, de actuaciones en el ámbito fiscal, laboral y liberalizadoras para fomentar la inversión y la creación de empleo.

Artículo 20. Inclusión en el Régimen General de la Seguridad Social de los funcionarios públicos y de otro personal de nuevo ingreso a partir del 1 de enero de 2011.

1. Con efectos de 1 de enero de 2011 y vigencia indefinida, el personal que se relaciona en el artículo 2.1 del Texto Refundido de la Ley de Clases Pasivas del Estado, aprobado por Real Decreto Legislativo 670/1987, de 30 de abril, excepción hecha del comprendido en la letra i), estará obligatoriamente incluido, a los exclusivos efectos de lo dispuesto en dicha norma y en sus disposiciones de desarrollo, en el Régimen General de la Seguridad Social siempre que el acceso a la condición de que se trate se produzca a partir de aquélla fecha.

El personal incluido en el ámbito personal de cobertura del Régimen de Clases Pasivas a 31 de diciembre de 2010 que, con posterioridad a dicha fecha, y sin solución de continuidad, ingrese, cualquiera que sea el sistema de acceso, o reingrese, en otro Cuerpo que hubiera motivado, en dicha fecha, su encuadramiento en el Régimen de Clases Pasivas, continuará incluido en dicho régimen.

Subsidio por incapacidad temporal¿De qué se trata?

Se encuentran en la situación de Incapacidad Temporal los funcionarios/as que hayan obtenido licencias por enfermedad, accidente que impida el normal desempeño de las funciones públicas, siempre que reciban la asistencia sanitaria necesaria para su recuperación por MUFACE.


Cuantía

En las situaciones de Incapacidad Temporal los funcionarios/as tienen los siguientes derechos económicos:

• Durante los tres primeros meses, a la totalidad de sus retribuciones* (compte!, això ha estat modificat)

• Desde el cuarto mes percibirán:

· Las retribuciones básicas y, en su caso, la prestación por hijo a cargo, por su Unidad pagadora.

· Un Subsidio por Incapacidad Temporal a cargo de MUFACE.

La cuantía del Subsidio es fija e invariable, en tanto éste no se extinga, y será la mayor de las dos cantidades siguientes:

• El 80 por 100 de las retribuciones básicas devengadas (sueldo, trienios y grado, en su caso), incrementadas en la sexta parte de una paga extraordinaria, correspondiente al tercer mes de la licencia.

• El 75 por 100 de las retribuciones complementarias devengadas en el tercer* mes de la licencia.

El importe del Subsidio íntegro así calculado no podrá ser superior a las retribuciones complementarias íntegras correspondientes al tercer mes de licencia.

La concesión del Subsidio por Incapacidad Temporal exige que el beneficiario/a haya cubierto un período de seis meses de cotización a MUFACE, salvo enfermedad profesional o accidente en acto de servicio o como consecuencia de él.

El Subsidio se extingue, entre otras causas, por:

• Finalización de la licencia de enfermedad, declaración de jubilación., fallecimiento, transcurso del plazo máximo de duración: éste es de 24 meses.


Beneficiario

El funcionario/a a quien se le haya expedido parte de baja médica, que haya obtenido licencias por enfermedad o accidente que impida el normal desempeño de las funciones públicas y que reciba asistencia sanitaria facilitada por MUFACE.

Plazo de presentación

Una vez cumplidos los 3 primeros meses en situación de incapacidad temporal se podrá solicitar el subsidio a MUFACE.


Subscripció d’una assegurança de Responsabilitat Civil, sense que això suposi un increment de la quota d’afiliació.

Importants descomptes en la inscripció de cursos de formación a distància, així com els presencials preparatoris d’oposicions, impartits per professionals altament qualificats.

No t’ho pensis més, afilia’t.

Dades d’afiliació:

Nom .............................. Cognoms ..............................................................

Data naixement ................................................. NIF ....................................

Domicili ……………………………...............................……. C.P. …....……....

Localitat …………….....................................……. Telèfon ……………..……

e-mail …………...............……. Centre destinació ……….........................

Data i signatura:

Afiliar-se a la CSI·F no

costa res, i ara té més

avantatges:



CSI·F a CatalunyaBARCELONA: 93.412.28.75

c. Nàpols, 118, entresòl 3a. C.P. 08013 ; [email protected]

GIRONA: 972.22.38.42

Passatge Cristòfol Gròber, 6-2n.-4a. C.P.17001; [email protected]

LLEIDA: 973.26.92.89

Av. Dr. Flèming, 27 C.P. 25006; [email protected]

TARRAGONA: 977.23.19.57

Av. d’Andorra, 11-esc.B-baixos C.P. 43002; [email protected]

CSI·F: sindicalisme professional i

independent al servei de tot el professorat

quadern informatiu csif

Documents