quaderns d’arqueologia i histÒria de la ciutat ...industria y del treball, centre d’una...

QUADERNS D’ARQUEOLOGIAI HISTÒRIA DE LA CIUTAT DEBARCELONA BARKENO | BARCINO | BARCINONA

MADÎNA BAR^GILÛNA | BARCELONA

quarhisÈPOCA II·ANY 2012·N.08·ISSN 24555240 PÀGINES · BARCELONA

quar

his

08MUSEU D’HISTÒRIADE BARCELONA (MUHBA)Plaça del Rei, s/n.08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Fax: 93 315 09 [email protected]/quarhis

Portada Q8 OK.qxp:portadaquarhisok.qxp 24/5/12 13:46 Página 1

9-11 PRESENTACIÓJOAN ROCA I ALBERT

12-13 EDITORIALJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

BARCELONA, PORT, COSTA I COMERÇ16-37 PROPOSTA D’EVOLUCIÓ DEL FRONT MARÍTIM DE BARCELONA DURANT L’HOLOCÈ,

A PARTIR DE LA INTEGRACIÓ DE DADES GEOTÈCNIQUES, INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUESI CRONOLOGIES ABSOLUTESRAMON JULIÀ BRUGUÉS | SANTIAGO RIERA MORA

38-52 CIRCULACIÓ AMFÒRICA AL PORT DE LA BARCINO TARDOANTIGA: SEGLES V A VII DCCÈSAR CARRERAS MONFORT

54-78 “QUE EN ELL STARA SEGURA LA MAIOR NAU DEL MON”. TRÀFIC I EVOLUCIÓ DEL PORT DE BARCELONA AL SEGLE XVMIKEL SOBERÓN RODRÍGUEZ

80-109 LES GERRES DE TRANSPORT MARÍTIM: PRODUCCIÓ I COMERÇ A BARCELONAJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

NOTES I ESTUDIS112-129 L’OCUPACIÓ ALTMEDIEVAL DE LA VILANOVA DELS ARCS VELLS

VANESA TRIAY OLIVES

130-149 EL FORN DE CERÀMICA DEL CARRER DE CARDERS. UN CENTRE PRODUCTOR DEL SEGLE XIII AL SUBURBIUM ORIENTAL DE BARCELONAESTEVE NADAL ROMA

150-164 NOVES DADES SOBRE LA PRODUCCIÓ DE CERÀMICA MEDIEVAL DE BARCELONA. LA CARACTERITZACIO ARQUEOMÈTRICA DEL TALLER DEL CARRER DE CARDERSROBERTA DI FEBO | MARISOL MADRID I FERNÁNDEZ | CLAUDIO CAPELLI | JAUME BUXEDA I GARRIGÓS | JAVIER G. IÑAÑEZ | ROBERTO CABELLA

166-191 LES PIPES DE CERÀMICA NO CAOLINÍTICA TROBADES A BARCELONA: PRODUCCIÓ I COMERÇ ALS SEGLES XVII-XIXJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO | NÚRIA MIRÓ I ALAIX | MIKEL SOBERÓN RODRÍGUEZ

NOTICIARI194-197 PROJECTE PREHISTÒRIA DE BARCELONA

198-199 LA PORTA DE MAR DE BARCINO I LES TERMES PORTUÀRIES: UN NOU ESPAI PATRIMONIAL RECUPERAT PER A LA CIUTAT

202 INTERVENIR A LA MURALLA ROMANA DE BARCELONA

200-201 VII CONGRÉS DE MUSEÏTZACIÓ DE JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

202-203 IMPACTE TECNOLÒGIC EN EL NOU MÓN COLONIAL. ACULTURACIÓ EN ARQUEOLOGIA I ARQUEOMETRIA CERÀMICA (TECNOLONIAL)

205-206 BIBLIOGRAFIA PUBLICADA SOBRE ARQUEOLOGIA DE BARCELONA

207-215 TEXTOS EN CASTELLANO. SÍNTESIS

217-224 ENGLISH TEXT. SUMMARY

225-233 TEXTES EN FRANÇAIS. RÉSUMÉ

235-239 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS A QUARHIS

SUMARISUMARIOSUMMARYSOMMAIRE

000 preliminares+editorial 08.qxp 29/5/12 15:11 Página 7

BARCELONA,PUERTO, COSTAY COMERCIO

BARCELONA, PORT,COAST AND TRADE

BARCELONE, PORT,CÔTE ET COMMERCE

BARCELONA, PORT,COSTA I COMERÇ

01 Julià Riera.qxp 24/5/12 12:18 Página 15

QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 8 (2012), pp. 16-37

Els nombrosos estudis realitzats sobreels canvis històrics del litoral barceloníconstitueixen una evidència de l’estretarelació que s'estableix entre laconfiguració del front marítim d’unaciutat mediterrània com Barcelonai el seu esdevenir històric.Conseqüentment, el coneixement delscanvis morfològics del litoral al llarg dela història esdevé un element clau perentendre la història socioeconòmicade la plana i de la ciutat de Barcelona.Tanmateix, una gran part de les

reconstruccions del litoral s'han basaten la informació continguda alsdocuments històrics, de difícilinterpretació paleogeogràfica.La intensa activitat urbanística dutaa terme a la ciutat de Barcelona durantles dècades de 1990 i 2000 ha generatun gran volum d’informació sobreel subsòl del Pla de Barcelona,especialment en els sectors méslitorals, que permet apuntar noveshipòtesis interpretatives de la dinàmicadel front marítim de Barcelona durant

l’holocè, basades principalment en lainformació sedimentològica recollida,procedent de 180 sondatges geotècnics,perfils sedimentològics, intervencionsarqueològiques i datacionsradiomètriques.

Paraules clau: Pla de Barcelona,Montjuïc, paleogeografia, front litoral,delta del Besòs, delta del Llobregat,holocè.

Los numerosos estudios realizadossobre los cambios históricos del litoralbarcelonés evidencian la estrecharelación que se establece entre laconfiguración del frente marítimode una ciudad mediterránea comoBarcelona y su evolución histórica.El conocimiento de los cambiosmorfológicos del litoral a lo largo de lahistoria constituye, pues, un elementoclave para entender la historiasocioeconómica de la llanura y la ciudadde Barcelona. Sin embargo, gran parte

de las reconstrucciones del litoral seha basado en la información procedentede los documentos históricos, de difícilinterpretación paleogeográfica.La intensa actividad urbanísticadesarrollada en la ciudad en lasdécadas de 1990 y 2000 ha generadoun gran volumen de información sobreel subsuelo del Pla de Barcelona,especialmente en los sectores máslitorales, que permite apuntar nuevashipótesis interpretativas de la dinámicadel frente marítimo de Barcelona

durante el holoceno, basadasprincipalmente en la informaciónsedimentológica reunida, procedentede 180 sondeos geotécnicos, perfilessedimentológicos, intervencionesarqueológicas y datacionesradiométricas.

Palabras clave: Pla de Barcelona,Montjuïc, paleogeografía, frente litoral,delta del Besòs, delta del Llobregat,holoceno.

The numerous studies on the historicalchanges to the Barcelona shorelinereveal the close relation establishedbetween the shaping of the shorelineof a Mediterranean city like Barcelonaand its historical development.Consequently, awareness of themorphological changes of the shorelinethroughout history becomes a keyelement to understanding thesocioeconomic history of the plainand city of Barcelona. However, most

reconstructions of the shoreline havebeen based on the informationcontained in historical documents,difficult to interpretpaleogeographically. The intense urbandevelopment activity carried out in thecity of Barcelona in the 1990s and 2000shas resulted in a large amount ofinformation on the subsoil of the plainof Barcelona, particularly in the mostlittoral sectors, allowing newinterpretative hypotheses on the

dynamic of the Barcelona shorelineduring the Holocene. These hypothesesare mainly based on thesedimentological information gatheredfrom 180 geotechnical drillings,sedimentological profiles,archaeological interventionsand radiometric datings.

Key words: plain of Barcelona,Montjuïc, paleogeography, shoreline,Besòs delta, Llobregat delta, Holocene.

PROPOSTA D’EVOLUCIÓ DEL FRONT MARÍTIM DE BARCELONA DURANT L’HOLOCÈ, A PARTIR DE LAINTEGRACIÓ DE DADES GEOTÈCNIQUES, INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES I CRONOLOGIES ABSOLUTES

PROPUESTA DE EVOLUCIÓN DEL FRENTE MARÍTIMO DE BARCELONA DURANTE EL HOLOCENO A PARTIR DE LA INTEGRACIÓN DE DATOS GEOTÉCNICOS, INTERVENCIONES ARQUEOLÓGICAS Y CRONOLOGÍAS ABSOLUTAS

PROPOSAL ON THE EVOLUTION OF THE BARCELONA SHORELINE DURING THE HOLOCENE, BASED ON THE INTEGRATIONOF GEOTECHNICAL DATA, ARCHAEOLOGICAL INTERVENTIONS AND ABSOLUTE CHRONOLOGIES

Les nombreuses études réalisées àpropos des changements historiquesdu littoral barcelonais constituent uneévidence quant à l’étroite relation quis’établit entre la configuration du frontmaritime d’une ville méditerranéennetelle que Barcelone et son futurhistorique. Par conséquent, laconnaissance des changementsmorphologiques du littoral, au filde l’histoire, devient un élément clépermettant de comprendre l’histoiresocioéconomique de la plaine et dela ville de Barcelone. Cependant,

une grande partie des reconstructionsdu littoral se sont basées surl’information contenue dans desdocuments historiques, difficilementinterprétables d’un point de vuepaléogéographique. L’activitéurbanistique intense qu’a vécuBarcelone entre 1990 et 2000 a fourniun grand volume d’information surle sous-sol de la plaine de Barcelone,en particulier dans les secteurs lesplus proches du littoral, ce qui permetd’avancer de nouvelles hypothèsesd’interprétation quant à la dynamique

du front maritime de Barcelonependant l’holocène, hypothèses baséesprincipalement sur l’informationsédimentologique recueillie,provenant de 180 sondagesgéotechniques, de profilssédimentologiques, d’interventionsarchéologiques et de datationsradiométriques.

Mots clé : Plaine de Barcelone,Montjuïc, paléogéographie, frontlittoral, delta du Besòs, deltadu Llobregat, holocène.

PROPOSITION D’ÉVOLUTION DU FRONT MARITIME DE BARCELONE PENDANT L’HOLOCÈNE, À PARTIR DE L’INTÉGRATIONDE DONNÉES GÉOTECHNIQUES, D’INTERVENTIONS ARCHÉOLOGIQUES ET DE CHRONOLOGIES ABSOLUES


17quarhisPROPOSTA D’EVOLUCIÓ DEL FRONTMARÍTIM DE BARCELONA DURANTL’HOLOCÈ, A PARTIR DE LA INTEGRACIÓDE DADES GEOTÈCNIQUES, INTERVENCIONSARQUEOLÒGIQUES I CRONOLOGIESABSOLUTES

RAMON JULIÀ BRUGUÉS*SANTIAGO RIERA MORA**

Recepció del text: 10 de gener de 2012 / Acceptació: 16 de febrer de 2012.

* Institut de Ciències de la Terra, Jaume Almera (CSIC). C/Lluís Solé Sabarís, s/n. 08028 Barcelona.** Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona. C/Montalegre, 6. 08001Barcelona.1. Manzano, M. 1986. Estudio sedimentológico del prodelta holoceno del Llobregat, Tesi de Llicenciatura, Universitat de Barcelona, Barcelona. Inèdita.2. Volem agrair especialment a Albert Ventayol de l'empresa Bosch & Ventayol Geoerveis SL, les grans facilitats per consultar els detallats informes geotècnics. L'empresaGeotec262 ens facilità la descripció dels registres obtinguts per a la construcció de la línia 9 del metro. Les empreses de geotècnia Batlle & Mascarenyes, Mediterràniade Geoserveis SL, SIGMA Sondeigs Geotècnics i de Medi Ambient SL, i Geotècnia també ens han subministrat informació d’estudis geotècnics. Promotores com CHHotels, 22@ i gabinets d'arquitectura com Cinnamond-Torrentó-Sala Arquitectes, han cedit dades del subsòl d'obres que han gestionat.El nostre agraïment a Hèctor Orengo, que ha elaborat la cartografia digital d'aquest treball, i a Josep M. Palet per la informació arqueomorfològica subministrada peral lòbul del Besòs.Volem agrair molt especialment el suport de les empreses d'arqueologia ATICS i CODEX que, a més de facilitar-nos informació i accés a les excavacions, destinaren fonseconòmics per a l'estudi paleoambiental d'algunes seqüències, com Foneria i l’estació de França. Agrair, especialment, l'ajut i la col·laboració personal de MartaFàbregas, Mikel Soberón, Antoni Rigo, Laura Arias, Anna Bordas, Iñaki Moreno, Esther Medina, Miquel Gea, Desiré Gàmez, Miquel Molist i Anna Gómez. Voldríemagrair a Carme Miró, responsable del Pla d'Arqueologia de Barcelona, Isidre Pastor, arqueòleg de Foment Ciutat Vella i Joan Roca, director del Museu d'Història deBarcelona, la informació arqueohistòrica subministrada i el suport sobre el terreny.

“Barcelona, l’Autor te venera per haven nascut y passat sa vidaal téu redós, per estotjar les cendres deis séus passats, per ésserbressol deis séus filis (…). Ciutat ilustre y generosa, mare de laindustria y del treball, centre d’una Ilibertat y democracia nobastandejades (…). Prou sovint la bastardía t’ha volgut avas-sallar y males passions dominar-te, y ab la violencia per ellesexencida, la fortuna se-t gira (...): mes un bon seny t’ha reinte-grat a la segura vereda y may ha permés Déu veure-t enfonzadaal pregón avench.”

Francesch Carreras i Candi

IntroduccióL’elaboració de nombrosos treballs sobre els canvis dellitoral barceloní constitueix una evidència de l’estretarelació que hi ha entre la configuració del front marítimd’una ciutat mediterrània com Barcelona i el seu esdeve-nidor històric. En aquest sentit, el coneixement dels can-vis morfològics ocorreguts en el litoral esdevé un ele-ment clau per entendre la història socioeconòmica de laplana i de la ciutat de Barcelona.Des de finals del segle XIX, s’ha estat abordant la qüestióde la configuració del front marítim de Barcelona, enespecial per a períodes històrics. Tanmateix, una granpart de les reconstruccions realitzades s’han basat en lainterpretació topogràfica d’informació històrica, abun-dant i detallada a Barcelona, però sempre de difícilemplaçament i interpretació paleogeogràfica (CarrerasCandi, 1918; Sanpere i Miquel, 1890; Vila, Casassas, 1974,etc.). Més recentment, s’han realitzat compilacions de lainformació geològica (Ventayol, 2000), com també inter-pretacions tectosedimentàries del Pla de Barcelona.Aquests darrers estudis han prestat una atenció especialal delta del riu Llobregat1 (Marquès, 1984; Manzano,1986; Gàmez, 2007) mentre que el sector centre-nord de

la plana ha estat força oblidat (Palet, Riera, 1992;Garriga, 2007), tot i que recentment s’ha realitzat unintent d’interpretació del quaternari d’aquest sector(Riba, Colombo, 2009), en el qual es recullen detalla-dament els estudis precedents que han abordat aquestatemàtica. La intensa activitat urbanística i d’obra pública duta aterme a la ciutat de Barcelona durant les dècades dels 90i 2000 ha generat un gran volum d’informació del subsòldel Pla de Barcelona, principalment com a resultat de larealització d’un gran nombre de sondatges geotècnics iseguiments arqueològics d’obres (AAVV, 2010, 2011).Gran part d’aquesta informació del subsòl ha estat realit-zada amb una finalitat tècnica, fet pel qual roman disper-sa i inèdita, tot i que hagi estat parcialment consideradaen les darreres síntesis interpretatives (Gàmez, 2007;Garriga, 2007; Riba, Colombo, 2009). Les intervencionsurbanístiques de les darreres dues dècades a Barcelonas’han realitzat principalment en els sectors més litorals(ronda del Litoral, Vila Olímpica, 22@, Fòrum de lesCultures, reforma de la Diagonal Sud, Fira de Barcelona,PEIR i Projecte d’Intervenció al Raval, etc.). A aquestesiniciatives, cal afegir-hi l’important volum d’informaciógenerada per les grans obres de les línies L2 i L9 delmetro i la construcció de la via de la LAV. En conseqüèn-cia, aquest volum d’informació geotècnica, litològica iarqueològica permet afrontar un nou intent d’interpreta-ció de la dinàmica del front marítim de Barcelona durantels darrers mil·lennis2.D’altra banda, algunes d’aquestes intervencions urbanís-tiques, com la realitzada a l’estació de França, han posatde manifest una configuració del litoral que la informa-ció històrica no havia pogut precisar. Així, en aquest sec-tor costaner s’hi documentà l’existència d’un medi res-tringit en època medieval i d’un moll del segle XV que els



18 quarhis

estudis anteriors no havien detectat amb precisió (Julià,Riera, 2010; Soberón, 2010). Aquesta nova visió sorgidadel coneixement del subsòl fa evident la necessitat derevisar les hipòtesis plantejades sobre la morfologia lito-ral i la seva dinàmica històrica. Tot i l’aportació de novesdades i interpretacions que es realitzen en el present tre-ball, resta encara molt per fer en la identificació precisadels ambients litorals i de la seva cronologia i evolució.

La zona d’estudiEl vessant marí de la serra de Collserola s’estén des del’estret de Montcada a la vall del riu Besòs fins a l’estretde Pallejà a la vall del Llobregat. Forma un peudemont oglacis que queda limitat morfològicament en la seva partdistal per un escarpament topogràfic. En aquest glacis hisobresurten alguns relleus, paleozoics en els contrafortsde la carena i neògens a la zona més litoral, entre elsquals hi ha les elevacions de Montjuïc i del Mons Taber ialguns turons subaflorants localitzats a la plaça d’Espanyai a la plaça de les Glòries (fig. 1). L’escarpament topogrà-fic del glacis pot seguir-se des de la zona de Sant Andreu-la Sagrera fins a Sant Just-Cornellà. En la zona central delpla, on es localitza la ciutat de Barcelona, el seu traçat ésmes confús tot i que es pot apuntar que ressegueix apro-ximament la ronda de Sant Pere i els carrers de Pelai-Torres Amat.Al peu de l’escarpament s’estén una plana que enllaçaamb el litoral, tant a la zona del Poblenou, al nord de laplana, com en el límit dels termes de Barcelona il’Hospitalet, al sud (fig. 1). Aquesta plana baixa corres-pon, principalment, al desenvolupament durant l’holocède les planes deltaiques dels rius Besòs, al nord, i Llobre-gat, al sud, i és per aquest motiu que aquesta plana infe-rior s’anomena també quaternari recent, en contraposi-ció amb el terme quaternari antic que s’aplica al glacis dela superfície morfològica superior. En conclusió, la serra,els turons litorals, el peudemont i la plana litoral consti-tueixen els principals elements geomorfològics quecaracteritzen la plana litoral de Barcelona.En el marc d’aquestes quatre unitats de paisatge actuen,d’una part, la dinàmica fluvial, que aporta sediments capal litoral, i, de l’altra, la dinàmica marina que regularitzael front litoral i que redistribueix els sediments de platjamitjançant els corrents de deriva litoral, l’onatge i elstemporals de llevant (Marquès, Julià, 1987). La morfolo-gia de la platja és el resultat de l’equilibri entre aquestesdues dinàmiques, de tal manera que si la quantitat d’a-

portacions fluvials és superior a la que pot redistribuir ladinàmica marina, la plana litoral avança o prograda,mentre que, en el cas contrari, la platja retrocedeix iretreballa els dipòsits litorals precedents. Si bé les planesdeltaiques del Llobregat i del Besòs tenen unes superfí-cies importants, les rieres que drenen la serra deCollserola no han aconseguit progradar en el front lito-ral. Així, la ràpida progradació de les planes deltaiquesha comportat que els sediments transportats per aquestesrieres formin cons elevats sobre aquestes planes litorals(fig. 2). Tot i que aquest sector de la costa catalana està sotmès auna dinàmica geomorfològica unitària com la descrita,en la caracterització del front marítim de Barcelona queaquí es realitza, s’hi han diferenciat tres sectors (fig. 1):el sector I, corresponent al marge dret del delta del riuBesòs, i que s’estén des de la desembocadura del Besòsfins al Mons Taber; el sector II, entre les elevacions delMons Taber i els espadats de Montjuïc, i que inclou ladepressió del Cagalell, i el sector III, que correspon alsector de contacte entre el vessant sud de Montjuïc i laplana deltaica del marge esquerre del riu Llobregat.

Característiques litològiques i evolució deltaicaLa composició i distribució de les unitats litològiques delsdeltes de la costa catalana han estat ben establertes a par-tir d’estudis dels deltes de l’Ebre (Maldonado, 1972), delLlobregat (Marquès, 1984) i de la Tordera (Serra et alii,2007), per citar alguns treballs pioners en aquests estudis.Aquests deltes, característics de mars micromareals, pre-senten en la seva base uns dipòsits detrítics formats pergraves fluvials que corresponen al període en què elnivell de mar era molt més baix que l’actual (a l’inici del’holocè, el mar es trobava a uns 60 m per sota del nivellactual). Durant el progressiu ascens del mar, els dipòsitslitorals (sorres, graves i maresmes de rereplatja) anarenrecobrint les graves mentre en la zona marina s’anavenacumulant sediments fins amb un alt contingut de restesfòssils. Tots aquests sediments transgressius s’anaren des-plaçant cap a terra ferma fins que el nivell del mar arribàa la cota actual, moment a partir del qual els sedimentsaportats pels rius començaren a avançar en direcció almar i a recobrir els sediments fins marins que s’haviendipositat anteriorment. En el cas de rius que transportenmaterial molt groller, com en els casos del Llobregat iBesòs, aquests sediments de la plana deltaica estan for-mats per graves fluvials de la llera (o lleres, si hi ha més



19quarhisPROPOSTA D’EVOLUCIÓ DEL FRONT MARÍTIMDE BARCELONA DURANT L’HOLOCÈ, A PARTIRDE LA INTEGRACIÓ DE DADES GEOTÈCNIQUES,INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES I CRONOLOGIESABSOLUTES

RAMON JULIÀ BRUGUÉSSANTIAGO RIERA MORA

d’un braç de riu) i de la platja, sorres netes de platja,sorres llimoses de rereplatja que poden correspondre aldesenvolupament de whasover fans, dipòsits eòlics i sedi-ments orgànics que resulten de la formació de maresmes.Aquests dipòsits regressius que van estenent-se cap a martambé estan sotmesos a un procés d’agradació de la planaa partir de la deposició de llims d’inundació i de sorres illims eòlics. En resum, els deltes estan formats per sedi-ments detrítics a base, corresponents a la fase transgressi-va, i per sediments detrítics a sostre, corresponents a lafase regressiva o d’expansió de la plana deltaica. Entre-mig queda intercalat un cos sedimentari de materials finsque es diposita en el medi marí i que presenta forma defalca, coneguda com a “falca fluviomarina”. Aquest tipusde delta es coneix en la literatura com a delta tipusGilbert i es forma durant una fase d’oscil·lació del nivelldel mar, tal com va succeir amb l’ascens marí posterior ala darrera glaciació. La complexitat de l’estructura deltai-ca i de l’establiment de relacions entre les diferents uni-tats litològiques rau en el fet que ni l’ascens del nivell delmar ni la quantitat de sediments aportats pels correntsfluvials van ser constants durant l’holocè. D’una banda,els períodes de descens marí, associats a condicions cli-

màtiques adverses, i, de l’altra, els canvis en els usos delsòl a les conques són dos processos que contribueixenque els cossos deltaics encaixin uns dins d’altres. Si aaquests processos s’hi afegeix la tectònica holocènica, elresultat pot ser de gran complexitat sedimentològica.En aquest treball s’ha intentat buscar la solució més sim-ple correlacionant els diferents nivells litològics per crite-ris de composició litològica i altimètrics i, quan ha estatpossible, també amb criteris cronològics. Així, les clino-formes representades en els perfils són una interpretacióque intenta visualitzar la progradació, i en aquells casosen què es disposa de dades cronològiques, aquestespoden representar també isòcrones.


Figura 1Model digital de terreny del Pla de Barcelona de 5 m per cel·la apartir de la base topogràfica 1:5000 (v2.0). S’hi mostren els principalselements geomorfològics i els tres sectors en què s'ha subdividitl'àrea d’estudi. La línia vermella marca el límit del quaternari anticentre la muntanya de Montjuïc i el riu Besòs i l'anomenatescarpament entre Montjuïc i l’estret de Pallejà. En blau, s’assenyalen els principals afloraments neògens del sector litoral,alguns de subaflorants, com els casos de la plaça d’Espanya i la plaçade les Glòries. (Mapa: H. Orengo)


20 quarhis

Material i mètodesEl conjunt d’informació referent al subsòl es preserva dis-pers en diverses empreses d’estudis geotècnics, hidrogeo-lògics, promotores d’obres, gabinets d’arquitectura, enti-tats de gestió municipal, etc. En l’elaboració d’aquestestudi s’ha hagut de sol·licitar, a diverses d’aquestesempreses i entitats, la consulta d’informes dels seusarxius, com també realitzar la visita a obres i magatzemson podien conservar-se els testimonis sedimentològics.La informació continguda en aquests informes presentadiverses limitacions interpretatives atès que els sedimentses caracteritzen bàsicament amb criteris geotècnics. Així,els límits entre les unitats litològiques són transicionals isovint són difícils de detectar i localitzar amb prou preci-sió durant la realització i descripció dels sondatges.Aquest fet, conjuntament amb l’extracció dels registresde mostres inalterades, comporta que els límits litològicssovint s’hagin hagut de situar de forma aproximada.D’altra banda, amb la terminologia utilitzada en les des-cripcions litològiques pot no haver-n’hi prou per a unadetallada interpretació dels ambients sedimentaris, talcom passa, per exemple, amb la manca de descripcionsde la composició de graves. A més, en els informes s’usentermes descriptius com “llims sorrencs” o “sorra fina lli-mosa” que poden ser emprats de forma indistinta. Final-ment, la descripció de restes de fauna que ajudarien acaracteritzar els ambients sedimentaris es realitza de for-ma generalista i sovint se’n constata tan sols la presència.Per aquest motiu, sempre que ha estat possible, s’haintentat realitzar una descripció litològica directa delssediments, tant a partir de sondatges geològics com deperfils presents en el terreny o en les trinxeres d’obres.L’accés als registres ha permès, puntualment, caracterit-zar la fauna continguda en els sediments, necessària pera la interpretació paleoambiental, com també disposarde mostres per dur a terme datacions radiomètriques.Tanmateix, l’accés a obres i sondatges només ha estatpossible ocasionalment, fruit d’una transmissió puntuald’informació i, per tant, aquestes descripcions han estatatzaroses. A la ciutat de Barcelona no hi ha encara unprotocol de recollida de la informació geològica gene-rada amb objectius paleogeogràfics, fet que permetriaun estudi més sistemàtic i rigorós dels canvis litorals his-tòrics.Les columnes litològiques emprades en aquest estudihan estat realitzades per les empreses d’estudis geotèc-nics Bosch i Ventayol Geoerveis SL, Geotec262, Medi-

terrània de Geoserveis SL, SIGMA Sondeigs Geotècnics ide Medi Ambient SL, Batlle & Mascareñas i Geotecnia. Amés, s’ha fet ús d’alguns sondatges descrits o recopilatsen publicacions anteriors (p.e. Marquès, 1984; Ventayol,2000; Gàmez, 2007; Garriga, 2007; Riba, Colombo, 2009).A partir d’aquests sondatges, es proposen unes correla-cions litològiques i, quan ha estat possible, un marc cro-nològic definit per restes arqueològiques disponibles idatacions radiocarbòniques obtingudes en les seqüèn-cies. Cal indicar que el nombre total de 25 datacionsradiomètriques resulta encara escàs en una àrea tanàmplia com l’analitzada. Les cotes dels nivells litològicshan estat restituïdes en funció del nivell del mar, segonsla base topogràfica de la ciutat, disponible al Puntd’Informació Cartogràfica de l’Ajuntament de Barcelonaa escales d’1/5000 a 1/500, actualitzades el 2 de maig de2007 (http://w110.bcn.cat/portal/site/Urbanisme).Al lòbul dret del riu Besòs (Sector I), s’hi ha recopilatinformació de 82 sondatges descrits en informes geotèc-nics. Un sondatge (Besòs-1) ha estat objecte de descrip-ció litològica i s’hi han obtingut tres datacions radiocar-bòniques (Riera, 1995). A més, sobre el terreny s’han des-crit talls estratigràfics de les unitats col·luvials del sectorde la Sagrera, que afloren en les obres de la LAV.A la zona de la Ciutadella-el Born es disposa de descrip-cions litològiques de 40 sondatges realitzats per a estudisgeotècnics, com també d’informació de diverses interven-cions arqueològiques. Al baluard del Migdia s’hi han po-gut utilitzar dades més precises provinents d’un estudipaleoambiental anterior amb un marc cronològic fiable,basat en quatre datacions radiomètriques i la presència derestes arqueològiques (Julià, Riera, 2010; Soberón, 2010).Al sector II, corresponent al Cagalell, entre les elevacionsdel Mons Taber i Montjuïc, s’hi ha recollit informació de37 sondatges dels informes geotècnics, com també infor-mació procedent de nombroses intervencions arqueolò-giques. Quatre sondatges i quatre perfils han estat objec-te de descripció litològica i s’han realitzat 5 datacionsradiocarbòniques: dues procedeixen del sondatgeDrassanes-1, al carrer Nou de la Rambla, 47 (Riera,1995), i tres foren obtingudes en el sondatge dels carrersdel Cid-Arc del Teatre que es realitzà amb una sondamanual del tipus rus. En aquest sector del Cagalell s’hihan pogut realitzar descripcions dels sediments en diver-ses intervencions arqueològiques (Drassanes Reials,carrer de la Reina Amàlia, carrers del Cid-Arc del Teatre,Filmoteca, plaça de Pedró, etc.).






Figu

ra2

Supe

rpos

ició

delm

odel

digi

tald

ete

rren

y(M

DT)

dels

sect

ors

I(lò

buld

elta

icde

lBes

òs)i

II(d

epre

ssió

delC

agal

ell)

ide

lare

cons

truc

ció

topo

gràf

ica.

Lalín

iabl

anca

vert

ical

mar

cael

límit

dela

reco

nstr

ucci

óto

pogr

àfic

are

alitz

ada

apa

rtir

dele

sda

des

ICC

alse

ctor

Bes

òs,i

lato

pogr

afia

deG

arci

aFa

ria

(189

3),e

ntre

laC

iuta

della

iMon

tjuïc

.El

traç

atde

lRec

Com

talh

aes

tat

empr

atco

ma

límit

inte

rior

dela

zona

d’es

tudi

.S’h

iind

ique

n,a

més

,les

prin

cipa

lsri

eres

,uni

tats

sedi

men

tàri

es,l

ocal

itzac

ióde

lsso

ndat

ges

idel

spe

rfils

litol

ògic

s.(M

apa:

H.O

reng

o)


22 quarhis

Finalment, al vessant sud de Montjuïc-Plana del Llo-bregat s’hi ha recopilat informació de 21 sondatges i per-fils. En 11 seqüències ha estat possible realitzar una des-cripció litològica dels sediments. En aquest sector es dis-posa d’un nombre superior de datacions radiomètriques,7 de les quals provenen de l’estudi de D. Gàmez (2007).A més, 5 datacions han estat obtingudes a la seqüènciaestació de Foneria i una datació prové del subsòl de l’an-tiga fàbrica Philips. La interpretació de les unitats litològiques es basa tambéen la reconstrucció topogràfica del terreny. Als sectors I iIII, la topografia s’hi ha reconstruït a partir de les dadesdisponibles a l’ICC, mentre que al sector II s’ha extret dela cartografia realitzada per P. García Faria (1893).L’extracció de la informació topogràfica present enaquests plànols ha permès crear un model digital delterreny (MDT) de 5 m per cel·la per a tota l’àrea d’estu-di. El tractament d’aquest MDT en un sistema d’informa-ció geogràfica ha permès destacar la visibilitat de la topo-grafia litoral.

Resultats i discussió

SECTOR I: EL LÒBUL DRET DEL RIU BESÒS

En aquest sector nord de la plana s’ha utilitzat el traçatdel Rec Comtal com a límit interior de l’àrea d’estudi, atèsque aquesta estructura hidràulica ressegueix aproximada-ment el talús morfològic que separa la plana superior delquaternari antic i la plana baixa holocena (fig. 2).La integració del model digital del terreny amb la recons-trucció topogràfica (fig. 2) permet identificar els princi-pals elements morfològics que configuren la plana deltai-ca del Besòs, com el con de la riera d’Horta, les zonesdeprimides de Via Trajana, Gran Via de les Corts Cata-lanes i Can Ricart, l’aixecament de l’eix de l’avingudaDiagonal, etc. Aquest relleu és el resultat tant d’un procés natural asso-ciat a la progradació i agradació de la plana deltaica con-seqüència de les aportacions al·luvials i del seu retreballa-ment pel mar, com de la transformació humana d’aquestespai, mitjançant abocaments i extraccions de sedimentsi materials. En general, els sondatges consultats documenten unnivell superior format per una barreja de blocs de formi-gó, sorra, totxanes, ceràmica, graves i llims argilosos decolor marró, de potència molt desigual, i que correspona aportacions antròpiques (fig. 3). Aquestes aportacions

augmenten de potència en els sectors més litorals (zonade la ronda del Litoral) on contribueixen a un aixeca-ment del relleu que protegeix l’interior de la plana del-taica de l’acció del mar (fig. 2). A més, algunes vies decomunicació apareixen artificialment elevades, com és elcas del carrer de Guipúscoa (fig. 3, perfil A-A’). La topografia del terreny fa evident, a més, la importàn-cia del desenvolupament dels cons al·luvials sobre laplana deltaica, com en els casos de la riera d’Horta,torrent de la Guineu o torrent Pregon (fig. 2). Aquestsdipòsits de vessant es caracteritzen per nivells de gravesanguloses amb una matriu llimoargilosa de color marrófosc i elements de quars, pissarres, pòrfirs i lidites proce-dents de Collserola que alternen amb nivells de llimssorrencs vermellosos que solen contenir gasteròpodes inòduls de carbonat (fig. 4). Constitueixen, doncs, mate-rials erosionats dels vessants de la serra de Collserola i dela plana superior del quaternari antic. Atès el seu caràc-ter policíclic (fig. 4, A), aquests nivells són sovint de difí-cil atribució cronoestratigràfica a partir exclusivament deles descripcions litològiques contingudes en els informesgeotècnics. La principal característica que permet atribuir aquestsmaterials al pleistocè del Pla de Barcelona és la presènciade nivells de calitx o tortorà (fig. 4, F). Aquests horitzonsedàfics (denominats horitzó BK o calcreta) són fàcilmentidentificables en els sondatges per la seva gran duresa. Lasimple presència de nòduls de carbonat en els nivellsd’argiles marró no és prou indicativa per atribuir unaedat al sediment, ja que sovint aquests nòduls són resse-dimentats de nivells més antics.La posició estratigràfica de restes arqueològiques dinsd’aquests cossos sedimentaris permet constatar l’existèn-cia d’importants fases d’expansió dels cons al·luvials d’e-dat holocena (fig. 4, B), tal com han posat en evidènciales obres de la LAV al sector de Sagrera-Sant Andreu(Arroyo, 2011; Bosch, Monguiló, 2011), on nivells prehis-tòrics apareixen intercalats en aquests dipòsits proce-dents del vessant. En els sondatges geotècnics, l’atribuciócronoestratigràfica d’aquests col·luvions holocens solpresentar problemes, ja que la presència d’argiles poccohesionades amb sorres i graves en els metres superiorsde les seqüències fa que puguin haver estat atribuïts arebliments antròpics subsuperficials.En el sector nord del lòbul deltaic, el perfil A-A’ (fig. 3)mostra l’extensió d’aquests sediments de vessant cap a laplana deltaica on dominen des de la ronda de Sant Martí






Figura 3 Perfils interpretatius de les correlacions de les unitats litològiques identificades al marge dret del delta del riu Besòs. Les datacionsradiomètriques provenen del sondatge Besòs-1 (Riera, 1995). Les línies negres són representacions interpretatives de l’evolucióde la progradació deltaica. La localització dels perfils es mostra a la figura 2.


24 quarhis

fins al carrer de Santander, i assoleixen potències supe-riors a 20 m en els sectors més interiors. En direcció a lalínia de costa, aquests dipòsits desapareixen progressiva-ment fins al carrer de Binèfar, a partir del qual aquests sis-temes deposicionals passen lateralment als dipòsitssorrencs deltaics. En el perfil B-B’ (fig. 3), que travessaperpendicularment el sector del Poblenou, s’hi aprecial’enllaç entre aquests dipòsits de vessant i la plana deltai-ca a l’alçada de l’avinguda Diagonal.En el perfil A-A’ (fig. 3), el conjunt de sediments d’ori-gen deltaic mostra dues fases principals de construcciódeltaica holocena caracteritzades per dipòsits de sorres igraves poligèniques que contenen elements calcaris pro-cedents de la conca del Besòs. Aquests dipòsits estanseparats per dues etapes d’estabilitat en què predominenels sediments orgànics relativament fins amb restes vege-tals i de bivalves i que lateralment enllacen amb la deno-minada falca sedimentaria fluvio-marina. Al Perfil A-A’ penetra cap a l’interior fins al carrer de Binèfar i lafalca és més reduïda en el sector del Poblenou, on passalateralment a nivells de sorra (fig. 3, perfil B-B’).La part deltaica superior del delta del Besòs, o front del-taic, presenta una potència de sediments reduïda d’apro-ximadament 12 m i inclou dipòsits orgànics relacionatsamb la formació de successives maresmes. Així, s’handocumentat ambients maresmals en l’entorn de la ViaTrajana (fig. 3, perfil A-A’), que per l’interior s’estenenfins al carrer de Santander. Aquests nivells maresmalsarriben a una cota absoluta de +5 m s.n.m. i estan reco-berts per l’interior per sediments de vessant i, en direcciómar, per llims sorrencs molt probablement vinculats afenòmens de washover.A Can Ricart, al sector del Poblenou (fig. 3, perfil B-B’),s’hi documenta un nivell d’argiles orgàniques que s’inter-cala entre sediments procedents del vessant, correspo-nents a una zona humida. Aquests nivells orgànics arri-ben fins a 7 m de potència i tenen el seu límit superioren una cota absoluta de 0 m s.n.m. Direcció a mar, a l’al-çada de l’avinguda Diagonal, s’hi documenta unaseqüència amb dominància de graves poligèniques ambuna potència superior als 30 m. Aquestes graves aporta-des pel riu Besòs i retreballades per la dinàmica marinasuggereixen que a l’alçada de l’avinguda Diagonal s’hidesenvoluparen un conjunt de cordons litorals quepodrien haver constituït el límit lateral de la maresma deCan Ricart. Aquests paquets de graves corresponents aantics cordons queden reflectits en la topografia actual

del sector de Can Ricart, amb un lleuger relleu positiusobre la plana que limita aquesta àrea interior més depri-mida (fig. 2). Els sondatges demostren que aquest relleupositiu es manté per sota del nivell de rebliment antrò-pic, per la qual cosa es pot afirmar que no es tracta d’unaixecament artificial. En resum, la topografia actual d’aquesta plana, tot i estarmolt influenciada per la transformació humana, fa evi-dent l’existència d’elevacions i depressions, algunes deles quals han pogut ser relacionades amb la presència demaresmes a partir dels sondatges, com en els casos de ladepressió de Via Trajana, entre el torrent d’en Parelladai la riera d’Horta (fig. 5), i la depressió de Can Ricart,limitada per una elevació de sorres i graves que resse-gueix parcialment l’avinguda Diagonal (fig. 5). Aquestaconfiguració suggereix un model de progradació de laplana deltaica en barres sorrenques que limiten zonesmés deprimides amb dificultats de drenatge. La figura 5mostra la localització de les principals maresmes docu-mentades al lòbul deltaic en el seu moment de màximaexpansió, amb la representació dels sediments orgànics acotes absolutes 0 i -5 m s.n.m. La zona maresmal de ViaTrajana arriba a la cota absoluta 0 m a unes dimensionsd’aproximadament 1 x 0,7 km, mentre que la maresmade Can Ricart és més reduïda i ocupa una depressió deterreny limitada per l’alt de la Diagonal (fig. 2). Ambduesmaresmes queden progressivament reblertes pels dipòsitsde vessant i, en el cas de Via Trajana, també pels sedi-ments de la riera d’Horta.La documentació històrica suggereix l’existència dezones humides al sector des del segle XI (Carreras Candi,1918; Palet, Riera, 1992). Als segles XV i XVI es coneixl’existència de la Llacuna, una àrea humida que apareixrepresentada en documents cartogràfics històrics i quecomençà a dessecar-se al segle XVIII (Carreras Candi,1918; Palet, Riera, 1992). Els registres sedimentològicsanalitzats no indiquen cap presència de llims orgànics alPoblenou, atribuïbles a aquestes formacions maresmalsde períodes històrics.Actualment, es disposa d’escassos elements per apuntaruna cronologia dels dipòsits i processos descrits. Lesdates radiocarbòniques del sondatge Besòs-1 (Riera,1995; Riba, Colombo, 2009) indiquen que la seqüènciade la falca fluviomarina presenta canvis importants detaxa de sedimentació i es documenten possibles hiatssedimentaris. Tanmateix, aquestes datacions permetenenquadrar la formació d’aquesta falca en el sector més






Figura 4Detall de sediments de col·luvió i rieres: A) Sediments de la riera d’Horta a les obres de la LAV a la Sagrera; B) Graves, llims i sorres al peudel talús del quaternari antic, exposats per les obres de la LAV a prop de l’església de Sant Martí de Provençals; C) Sòl modern sobre lesestructures de la vil·la romana de la Sagrera; D) Graves, sorres i llims del con de la riera de la Creu d’en Malla al solar del C/Valldonzella-C/de Montalegre; D2) Detall de les sorres amb carbons objecte de datació C14; D3) Detall de graves imbricades del nivell superior del con;E) Col·luvions postromans del portal de l’Àngel que fossilitzen una via romana; F) Pou que travessa una capa de més de 70 cm de potènciade calitx del quaternari antic (tortorà) al portal de l’Àngel.


26 quarhis

litoral entre l’holocè inferior i l’edat mitjana, moment enquè es produeix la darrera gran fase progradant delBesòs.D’altra banda, respecte a les formacions de maresma, tansols es pot apuntar que la zona humida de Can Ricartestaria ja curullada en època romana, atès que sobre elsnivells orgànics s’hi superposa un nivell d’argilesmarrons amb estructures arqueològiques d’aquest perío-de (Carmona et alii, 2010). D’altra banda, el fet queaquestes estructures es documentin a tan sols -1,5 m de lasuperfície del terreny indica que l’agradació de la planadeltaica en els darrers 2000 anys ha estat escassa. Aquestaconstatació està confirmada pel fet que sobre les estruc-tures romanes de la Sagrera, properes a l’església de Sant

Martí de Provençals, s’hi dipositaren tan sols 0,5 m desediment fins a l’època contemporània (fig. 4, C).Un altre argument cronològic d’aquesta seqüència del-taica el constitueix el fet que el paquet de graves i sorressuperior documentat al sector més litoral del Poblenou ique correspon a un dels darrers episodis de progradaciódeltaica, té continuïtat lateral amb les graves i sorres (fig.6, perfil C-C’) que s’adossen a l’espigó construït durantel segle XV al sector del baluard del Migdia-estació deFrança (Soberón, 2010). Aquest perfil, paral·lel a la líniade costa entre el cementiri del Poblenou i la plaça de PauVila, fa evident la continuïtat lateral d’aquesta unitatdetrítica progradant que s’adossa a l’esmentat espigó ique arriba a una potència aproximada de 5 m. La imatge


Figura 5 Plànol del lòbuldeltaic del Besòsamb lareconstrucció decorbes de nivell ilitologies existentsa la cota absoluta 0.S’hi representatambé l’extensiódels dipòsitsorgànics a una cotade -5 m s.n.m.Aquestarepresentacióno té en comptela cronologiade les formacions,fet pel qual integrainformació dediferents períodescronosedimentaris.





Figu

ra6

Per

fils

inte

rpre

tatiu

sde

les

corr

elac

ions

litol

ògiq

ues

dele

sun

itats

que

s’es

tén

al’e

xtre

msu

d-oe

stde

llòb

uldr

etde

lriu

Bes

òsal

sect

orde

Ciu

tade

lla,S

anta

Mar

iade

lMar

,m

erca

tde

lBor

nie

stac

ióde

Fran

ça.L

esda

taci

ons

radi

omèt

riqu

espr

oven

ende

lain

terv

enci

óar

queo

lògi

care

alitz

ada

alpe

ude

lbal

uard

delM

igdi

a(S

ober

ón,2

010;

Julià

,Rie

ra,

2010

).La

loca

litza

ció

dels

perf

ilses

mos

tra

ala

figur

a2.


28 quarhis

B (fig. 7) mostra en detall els paquets de sorres i gravespoligèniques del Besòs que van fossilitzar l’escullera de1477 (fig. 7, A) (Soberón, 2010; Julià, Riera, 2010).D’altra banda, el sector litoral comprès entre el parc dela Ciutadella i Montjuïc havia estat inclòs inicialment enel sector II corresponent a l’àrea central de la plana, atèsque la Ciutadella s’interpretava com un relleu positiuque aïllava aquest sector de la influència deltaica delBesòs. Tanmateix, els sondatges de l’entorn de la Ciu-tadella mostren que hi ha una continuïtat litològica itopogràfica entre els dipòsits del lòbul dret del delta delBesòs i els sediments presents al sector d’estació deFrança-pla de Palau (fig. 7, A i B). Conseqüentment, elrelleu positiu del parc de la Ciutadella constitueix unartefacte principalment antròpic i, per tant, es confirmaque el delta del Besòs s’estén fins al peu oriental delMons Taber. La presència de graves poligèniques en con-tinuïtat topogràfica des del cementiri del Poblenou finsa la plaça de Pau Vila (fig. 6, perfil C-C’) confirma aques-ta extensió lateral del delta del Besòs. La presència denivells consolidats de gresos a diferents profunditats enels sondatges d’aquest sector es pot interpretar com unpossible aflorament del basament neogen. Tanmateix,les discontinuïtats d’aquestes unitats litològiques sem-blen indicar processos diagenètics que afecten les sorresholocèniques (formació de beachrock), molt probable-ment associats a les aigües freàtiques del torrent Pregonque drena les formacions carbonatades de la serra deCollserola. El perfil D-D’ (fig. 6), localitzat a l’extrem sud de la planadeltaica del Besòs, mostra l’enllaç entre els dipòsits devessant i les formacions sedimentàries litorals del sectordel Born-Santa Maria del Mar. S’hi observa que el límitmés interior de la influència marina hauria arribat alcarrer de la Princesa, punt on els sediments del quaterna-ri antic comencen a enfonsar-se en direcció mar. En con-seqüència, les sorres de platja documentades al carrer dela Princesa-parc de la Ciutadella (Achón, Geis, 2011)correspondrien al màxim nivell transgressiu holocè. Apartir d’aquest moment, el front deltaic progradà perl’annexió de successives barres litorals, una de les quals esdocumenta en el subsòl de l’església de Santa Maria delMar-passeig del Born-carrer Ample, on la topografia(García Faria, 1893) (fig. 2) fa evident una elevació delterreny que limita un sector interior més deprimit. Lesexcavacions arqueològiques del subsòl de Santa Mariadel Mar i entorns documenten que en aquestes sorres es

realitzaren enterraments durant l’època romana i l’anti-guitat tardana. Així, la morfologia d’aquest front marítimdurant el període romà i postromà està definida peraquesta barra sorrenca a una cota de +2 m s.n.m. i elsnivells de sorra amb ceràmica tardoromana que es lo-calitzen a l’estació de França, a una cota aproximada de -8 m s.n.m.; és a dir, que enfront la barra romana/postro-mana de Santa Maria del Mar, a una distància d’uns 300m, el mar presentava una columna d’aigua d’uns 8 m,cosa que representa un pendent d’aquest front litorald’aproximadament 3.El perfil C-C’ (fig. 6) ressegueix més o menys paral·lela-ment la línia de costa, si bé el sector central del perfils’endinsa cap a un sector més interior de la Ciutadella.Els sondatges dels extrems del perfil més propers al marfan evident el desenvolupament de dipòsits de sorresfines sobre la unitat detrítica inferior. Aquests dipòsitssorrencs arriben a potències superiors als 30 m al cemen-tiri del Poblenou. Aquestes sorres, ben caracteritzades al’alçada de la rambla del Poblenou, s’interpreten com l’e-quivalent lateral dels dipòsits del prodelta del Besòs ofalca fluviomarina (fig. 6, perfil C-C’). En el tram mésintern del perfil, que travessa el parc de la Ciutadella, hipredominen les graves poligèniques aportades pel riuBesòs i redistribuïdes al llarg del litoral per la dinàmicamarina i que constituïen barres submergides i cordonslitorals.Aquestes barres arriben a delimitar zones protegides dela dinàmica marina on predomina una sedimentaciód’argiles i llims orgànics que corresponen a dipòsits demaresmes i llacunes (albuferes). Una d’aquestes mares-mes ha estat documentada a una cota de -7 m s.n.m. i s’es-tenia des de la plaça de Pau Vila fins al límit nord-est dela Ciutadella. L’estudi d’aquesta unitat permet apuntar laseva cronologia medieval, entre els segles IX i XV (Julià,Riera, 2010; Soberón, 2010). La maresma quedà cobertaper una barra sorrenca submergida a inicis del segle XV. A més, aquest perfil fa evident que la darrera fase d’ex-pansió deltaica correspon a un paquet superior de sorresi graves poligèniques de 6 m de potència (fig. 7, B), quequedà retingut a la zona de l’estació de França per l’escu-llera construïda l’any 1477 (Soberón, 2010), i que arribàa sobrepassar-la (fig. 7, A). La successió de diverses escu-lleres a partir del segle XV inicia el procés de construcciódel barri de la Barceloneta (Riba, Colombo, 2009), a par-tir de la retenció de sediments sorrencs, alguns dels qualshan pogut ser documentats en la mateixa estació de






Figura 7 Vista en detall de diverses unitats sedimentàries dels medis litorals: A, B i C) Sorres, graves i argiles orgàniques del solar del baluarddel Migdia-estació de França; D) Barra litoral al subsòl de les Drassanes on es reconeix una tomba romana i un forat de pal medieval; E) Argiles orgàniques corresponents a l’antic estany del Cagalell al solar del C/del Cid-C/de l’Arc del Teatre; F, G i H) Sorres, graves i torbadel solar de l’antiga fàbrica Philips, al passeig de la Zona Franca; I) Sòls i argiles sobre sorres de platja al pou d’accés a l’estació de metrode Foc Cisell (passeig de la Zona Franca); J i K) Sediments lacustres documentats a l’estació de metro de Foneria (passeig de la Zona Franca:detall de la seva laminació mil·limètrica (J) i d’un nivell d’alta concentració de fragments de carbons (K).


30 quarhis


Figura 8 Perfils interpretatius de les correlacions de les unitats litològiques identificades al sector II del Cagalell, entre el Mons Taber i Montjuïc.Les datacions radiomètriques provenen del sondatge Drassanes-1 (Riera, 1995) i del sondatge del solar C/ del Cid-C/ de l’Arc del Teatre.La localització dels perfils es mostra a la figura 2.




França, i que contenen restes arqueològiques d’èpocamoderna.

SECTOR II: L’ÀREA DEL CAGALELL

Aquest sector central s’estén entre els relleus del MonsTaber (16 m s.n.m.) i la muntanya de Montjuïc (185 ms.n.m.), caracteritzats per l’aflorament de materials neò-gens (fig. 1). Entre aquests dos relleus i en contacte dis-cordant amb la unitat neògena, s’hi diposità una sèrie dematerials pleistocens que té gruixos superiors als 15 m depotència (fig. 8, perfils E-E’ i F-F’). El sostre d’aquesta sèrie pleistocena dibuixa una depres-sió asimètrica que té una fondària màxima de -17 m s.n.m.a l’alçada del passatge de la Pau (fig. 8, perfil E-E’), al sec-tor corresponent a la depressió g, distingible en la topo-grafia de 1893 de P. García Faria (fig. 2). Aquesta depres-sió hauria estat el resultat de l’encaixament del drenatgede les rieres procedents de Collserola i del vessant nordde Montjuïc durant el període de baixos nivells marins dela darrera glaciació. Aquesta depressió del terreny s’aniràcurullant progressivament al llarg del període holocè. La seqüència holocena s’inicia amb unes graves basalsque suporten llims argilosos orgànics amb passades desorres, corresponents a un medi lacunar (fig. 7, E) que ala depressió g dóna lloc a paquets orgànics de fins a 15 mde potència (fig. 8, perfil E-E’) (Ventayol, 1999). Unadatació radiocarbònica de la base d’aquesta unitat en elsondatge Drassanes-1 (carrer Nou de la Rambla, 47)indica que els dipòsits orgànics lacunars començaren aformar-se a inicis de l’holocè, cap als 8260-7070 cal aC(Riera, 1995). Aquest sistema lacunar presenta en el seumoment de màxima expansió una superfície aproxima-da de 20 a 25 ha i cobreix una àrea que s’estén entre elpassatge de la Pau per l’est, fins a la plaça de SalvadorSeguí per l’interior, el nou conservatori del Liceu alcarrer Nou de la Rambla i l’avinguda del Paral·lel perl’oest i queda tancat per la barra sorrenca situada a lesDrassanes Reials. Els sondatges en aquest punt docu-menten una potència de més de 10 m de sorres fins auna cota de -9 m s.n.m. que constitueixen el barratgenatural entre el sistema lacunar i el mar. Aquesta barrasorrenca perdurà fins a fases històriques, tal com hodemostra la presència de tombes romanes i postromanesexcavades en nivells de sorra neta, com també l’activitathumana medieval i moderna que es realitzà directamentsobre les sorres (fig. 7, D) (Nadal, Vilardell, 2011;Ravotto, 2011; Savall, 2011). Aquest barratge sorrenc

s’estén cap al Mons Taber a l’alçada del carrer Ample, onsobre les sorres s’han documentat enterraments i nivellsd’ocupació romans i tardoantics.El procés de reompliment d’aquest sistema lacunar és di-vers tant en la dinàmica com en el temps, fet que com-porta que la cota màxima dels nivells orgànics oscil·li enels diversos sectors entre els -2 i els 2 m s.n.m. (fig. 8, per-fil F-F’).Per sobre d’aquests dipòsits lacunars, s’hi documenta ladeposició de diferents unitats sedimentàries vinculades ala dinàmica de vessant (fig. 4, E) que contenen restesarqueològiques des del període neolític antic (Molist etalii, 2008). En els sectors interiors propers al vessant de


Figura 9 Model digital del terreny de 5 m per cel·la del marge nord dela plana deltaica del Llobregat i dels vessants de Montjuïc, a partirde la base topogràfica 1:5000 de l’ICC (V2.0). S’hi mostrala localització dels sondatges estudiats i dels perfils litològics. (Mapa: H. Orengo)


32 quarhis


Figura 10 Perfils interpretatius de les correlacions de les unitats litològiques identificades al marge nord del lòbul dret del delta del Llobregat i la sevarelació amb els dipòsits del vessant de Montjuïc. Les datacions radiomètriques han estat obtingudes en els sondatges Foc Cisell i Foneria(Gàmez, 2007), Foneria-S6, Pou de Foneria i antiga fàbrica Philips. La localització dels perfils es mostra a la figura 2.




Montjuïc, aquests dipòsits de vessant presenten potènciesde fins a 7 m. La interpretació de les correlacions litològiques del con-junt de sondatges (fig. 8, perfil F-F’) permet apuntar laprogradació dels nivells lacunars en direcció a mar.Aquesta successió està fonamentada tant en les cronolo-gies radiocarbòniques dels dipòsits lacunars, com en lesevidències arqueològiques que indiquen que els dipòsitslacunars de la depressió a són més antics que els docu-mentats a la depressió b (fig. 2). Així, en el sector mésinterior de la llacuna, a l’alçada de la plaça de SalvadorSeguí, el nivell superior de la llacuna es troba a -2 ms.n.m. i fou fossilitzat per col·luvions que lateralmentcontenen estructures del neolític antic (depressió a)(Molist et alii, 2008), com fa evident el jaciment arqueo-lògic del nou conservatori del Liceu al carrer Nou de laRambla. Direcció mar, els nivells lacunars, caracteritzatsper un major contingut de sorres, arriben a la cota0 m s.n.m. Finalment, a l’alçada del carrer de l’Arc delTeatre (depressió b), els sediments orgànics arriben acotes de fins a 2 m s.n.m. (Arias, 2010). En aquest sectormés proper al litoral, el model cronològic construït a par-tir de les tres datacions C14 del registre dels carrers delCid-Arc del Teatre apunta que la llacuna s’hauria curullatcap al canvi d’era, o fins i tot posteriorment. Aquesta cro-nologia no és contradictòria amb la presència a la plaçade Joaquim Xirau i entorns de restes arqueològiquesromanes sobre els nivells lacunars de la depressió g, quesembla indicar que aquesta depressió s’hauria dessecaten una cronologia propera a aquest període (fig. 8, per-fil E-E’) (Nebot, 2011).La influència de les aportacions de les rieres en aquestsector litoral s’ha fet evident en forma de relleus topogrà-fics positius corresponents a diversos cons (fig. 2).L’activitat d’aquestes rieres s’aprecia en sectors més inte-riors on, per exemple, 2 m de graves i sorres amb mate-rials arqueològics ibèrics i romans es documenten a laplaça de la Vila de Madrid (Duran i Santpere, 1963; Riba,Colombo, 2009). Així mateix, la unitat superior de gravesi sorres marrons del con al·luvial de la riera de la Creud’en Malla a l’alçada del carrer de Valldonzella ha estatdatada per C14 a la seva base a 1120-910 cal aC (fig. 4, D,D2 i D3). Els nivells lacunars més superiors del Cagalell s’han vol-gut relacionar amb les cites altmedievals que al segle Xfan referència a la presència d’un estany al sector de SantPau del Camp, conegut al segle XI (Riera, Palet, 1993).

Tanmateix, aquest nou conjunt de dades sedimentològi-ques, cronològiques i arqueològiques sembla indicar queaquesta gran zona humida estava ja curullada en èpocaromana. Posteriorment a aquest període, les rieres queconfiguraren aquesta depressió continuen alimentantaquest sector deprimit i mal drenat per l’existència d’unabarra sorrenca a les Drassanes, fet que afavorí la formaciód’entollaments temporals. Aquesta darrera presència delsistema lacunar se situaria probablement en els sectorsmés propers a les Drassanes, on el nivells orgànics arri-ben a les cotes més elevades.

SECTOR III: EL CONTACTE ENTRE EL VESSANT

DE LA MUNTANYA DE MONTJUÏC I EL DELTA

DEL LLOBREGAT

El carrer dels Ferrocarrils Catalans i la seva continuaciócap a mar a través del carrer de la Mare de Déu del Portmarquen l’acabament morfològic dels relleus deMontjuïc cap a ponent (fig. 9). Aquests carrers segueixenexactament el peu d’un talús on afloren els gresos miocè-nics. Tanmateix, aquest escarpament dibuixa una entra-da en direcció a la muntanya que coincideix amb el dre-natge de la riera de Canyelles al sector de Can Clos. Enaquest sector de la muntanya se sedimentaren importantsdipòsits de vessant formats per llims i argiles de colortaronja-groguenc de fins a 15 m de potència que conte-nen material arqueològic ibèric i romà i que, per tant,corresponen a períodes històrics (Riera, Palet, 1993).Aquestes unitats sedimentàries han contribuït a regularit-zar el pendent de la muntanya. Cap al sud, al marge es-querre de la vall de la riera de Canyelles, afloren nova-ment els gresos miocènics on s’excavaren grans sitges ibè-riques (Asensio et alii, 2009) i que foren objecte d’explo-tació de pedra des de l’època romana (Blanch et alii,1993).La morfologia del basament sembla indicar l’existènciad’un petit replà morfològic a l’alçada del passeig de laZona Franca, en una cota aproximada -7/-8 m s.n.m. queenllaça amb els relleus de Montjuïc i s’enfonsa en direc-ció a la plana deltaica (fig. 10, perfil H-H’).La correlació litològica representada en el perfil G-G’(fig. 10) és una interpretació de la relació lateral delsdipòsits del vessant amb els dipòsits fluvials i deltaics dela plana del Llobregat. En els sondatges localitzats a lavall de Canyelles (fig. 10, perfil G-G’) s’hi documenta unprimer tram col·luvial format per graves i gresos ambmatriu argilosa marró-vermellenca que conté restes de



34 quarhis

ceràmica grollera a mà, ibèrica i romana. Aquests col·lu-vions procedeixen de la part alta de la muntanya deMontjuïc, on es coneix la presència de jacimentsd’aquests períodes (Riera, Palet, 1993). Per sota d’a-quests dipòsits, a cota absoluta 0 m s.n.m., apareixencapes de llims i argiles orgàniques amb passades de gra-ves que a cota -5 m s.n.m. descansen sobre dipòsits de ves-sant que contenen abundants fragments de gresos miocè-nics. En direcció a la plana, aquests nivells passen lateral-ment a dipòsits deltaics formats per graves fluvials i sorreslitorals.Al peu de la muntanya de Montjuïc es formaren ocasio-nalment medis humits que poden relacionar-se amb elsnivells freàtics de la plana del Llobregat. En aquest sentit,l’expansió de sorres en els nivells superiors de la seqüèn-cia a l’alçada del carrer de la Mare de Déu del Port, sem-blen indicar la comunicació entre el mar i aquestes zonesde l’interior de la vall de Canyelles, confinades pels dipò-sits de vessant de la muntanya. L’activitat fluvial del Llobregat en aquest sector proper aMontjuïc ha estat també documentada a partir de la pre-sència de diversos paleocanals. En aquest sentit, entre elcarrer de la Mare de Déu del Port i el passeig de la ZonaFranca (fig. 10, perfil G-G’), es detecten dipòsits de gra-ves fluvials a cota absoluta -5 m s.n.m. sense que es dispo-si, però, de cronologies per a aquests nivells. En altrespunts propers s’hi han documentat canals del Llobregatal llarg del passeig de la Zona Franca amb diverses crono-logies basades en datacions C14: el canal a l’antiga fàbri-ca Phillips és anterior als 2300 anys cal aC (fig. 7, F i G) iel de l’estació de Foc Cisell presenta una cronologiaentre 790 cal aC i 650 cal dC (Gàmez, 2007) (fig. 10, per-fil H-H’). L’existència d’una paleollera del riu Llobregatpropera al vessant sud de Montjuïc ha estat també apun-tada a partir de documentació històrica (Marquès, 1984;Riera, Palet, 1993).Els sediments deltaics del Llobregat propers al passeig dela Zona Franca mostren una geometria típica dels deltestipus Gilbert, amb fases transgressives a la base i progra-dants a sostre. La màxima transgressió marina documen-tada per la màxima extensió interior de les sorres litoralsa cota 0 m s.n.m. s’estén en aquest sector com a mínimfins a la plaça d’Ildefons Cerdà i la Gran Via de les CortsCatalanes (fig. 7, G i H). Posteriorment, s’inicia la dinà-mica de progradació del front deltaic (fig. 10, perfil H-H’) com a resultat de la redistribució per la dinàmicamarina dels sediments aportats pel riu Llobregat.

La presència de nivells orgànics per sota la cota absoluta-5 m s.n.m. suggereix que durant el procés de construc-ció deltaica hi ha etapes d’estabilització que permeten laformació de maresmes. Els nivells orgànics més antics iinteriors es localitzen entre els carrers de la Foneria i delFoc, a cota -10 m s.n.m. i amb una cronologia entre 6250i 5900 cal aC, obtinguda a partir de 4 datacions C14 (fig.10, perfil H-H’) (Gàmez, 2007; Gàmez et alii, 2009).Aquests nivells lacunars es caracteritzen per la presènciade trams finament laminats (fig. 7, J) i l’abundància decarbons vegetals resultants d’incendis forestals (fig. 7,K). Un segon nivell orgànic es documenta al mateix sec-tor a cotes d’entre -7 i -5 m s.n.m. i ha proporcionat unadatació C14 de 6400-6050 cal aC (Gàmez, 2007), edatque molt probablement pot estar envellida a causa delretreballament dels fragments de carbó que han estatobjecte de la datació. A cota -1 m s.n.m., es documenta al’antiga fàbrica Philips un nivell torbós sobre una paleo-llera del Llobregat que conté restes de fauna marina, ique ha estat datat a 2300 cal aC. Aquest fet suggereix quela zona es trobava sota influència marina en aquest perí-ode (fig. 7, F).La darrera fase destacable de formació de maresmes alsector s’associa al desenvolupament de cordons litoralsen la plana progradant a cotes superiors a 0 m s.n.m. ique han estat datades entre els segles VII i X cal dC(Gàmez, 2007) (fig. 10, perfils G-G’ i H-H’). La documen-tació escrita dels segles X-XI dC sembla indicar l’existèn-cia de sistemes humits en aquest sector, un dels quals apa-reix citat com l’estany del Port (Riera, Palet, 1993). Tan-mateix, la localització de l’estany documentat sedimento-lògicament i datat als segles VII-X dC no correspon a l’es-tany històric del Port representat en els documents carto-gràfics dels segles XVII-XX i que es trobava més proper allitoral (Palet, Riera, 1993; Palet, 1997). Per tant, el topò-nim altmedieval de l’estany del Port podria correspondrea un antic estany ja desaparegut en temps de les primeresrepresentacions cartogràfiques. En resum, la documentació sedimentològica de braçosdel riu Llobregat en aquest sector proper a Montjuïc endiferents períodes suggereix un model d’evolució litoralconsistent en la formació de lòbuls deltaics alimentantsper aquests braços fluvials. Les sorres del front deltaic properes als vessants deMontjuïc han pogut ser descrites en els pous d’accés ales estacions de Foneria i Foc Cisell de la línia L9 demetro, al passeig de la Zona Franca (fig. 7, I). Els talls





mostren una formació edàfica sobre unes sorres litoralsben classificades que, al seu torn, recobreixen sorres gro-lleres amb fauna de bivalves. A sostre de la formació edà-fica s’hi reconeixen llims argilosos amb estructuresarqueològiques datades entre els segles II aC i VI dC(Ravotto, Juan, 2009). Per tant, es posa de manifest queen aquesta època les sorres de la part superior de laseqüència holocena se situen per sobre del nivell delmar. La seqüència fa evident, doncs, l’exposició subaèriade les sorres litorals i l’avanç dels dipòsits del vessant deMontjuïc sobre la plana deltaica a partir del segle II aC,moment en què el sector ja constitueix una àrea d’ocu-pació i activitat econòmica.

ConclusionsL’evolució del sector marítim de la plana barceloninaestà estretament vinculada al desenvolupament de la pla-na deltaica del riu Besòs, al nord, i del Llobregat, al sud,i la transferència de sediments des del delta del Besòscap al sud-oest causada per la deriva litoral i els tempo-rals de llevant que constitueixen els dos agents princi-pals de la dinàmica marina a les costes catalanes. La màxima transgressió marina ocorreguda cap als 2300anys aC ha pogut ser datada mitjançant C14 al sector sudde Montjuïc, moment en què el mar se situa proper a l’al-çada de la plaça d’Ildefons Cerdà-carrer de la Física. Allòbul del Besòs, l’expansió màxima interior de sorres acota absoluta 0 m s.n.m. arriba al carrer de Santander, alnord, i l’avinguda Diagonal-Can Ricart, al sector delPoblenou, sense que aquí es disposi de cronologies abso-lutes. Al sector del Born, s’hi reconeix la màxima expan-sió de la transgressió marina a l’alçada del carrer de laPrincesa.La progradació de les planes deltaiques a partir d’aquestmoment d’estabilització del nivell del mar es produeixper la successiva annexió de cordons litorals que podenformar espais interns deprimits on es desenvolupen lesmaresmes. Una d’aquestes zones humides es formà al sec-tor nord del lòbul dret del Besòs (maresma de Via Tra-jana) i una altra al sector d’estació de França-Ciutadella,que té una cronologia medieval. Alguns d’aquests cor-dons litorals semblen haver ocupat un espai reduït alllarg d’un període prolongat de temps, tal com demostrael fet que s’hagin documentat sobre les potents unitatssorrenques restes arqueològiques des de l’època romana,com en el sector de Santa Maria del Mar. En el sector delCagalell, el medi lacunar perdurà des dels 8000/7000 cal

aC fins, com a mínim, al període romà i romangué res-tringit per una barra que es mantingué a l’alçada de lesDrassanes durant tot aquest període fins a l’època mo-derna.L’annexió d’aquests cordons successius durant l’holocèsembla que presenti un canvi en la seva dinàmica a partirde l’època romana. Així, d’una banda, els enterramentsromans sobre sorres a les Drassanes, el Govern Militar iSanta Maria del Mar i, de l’altra, el cordó situat a l’avin-guda Diagonal en el sector del Poblenou semblen confi-gurar en el seu conjunt un període d’estabilitat del frontmarítim barceloní, com a mínim fins al moment en quèes produeix un nou episodi progradant en època altme-dieval. Aquesta nova fase progradant sembla que hagiperdurat fins al segle XX, quan es produeixen els avançoscontemporanis dels deltes del Llobregat i Besòs fins que,recentment, la regulació de les conques de drenatge i lesobres litorals han provocat un retrocés generalitzat delfront marítim.A partir del segle XV, els episodis progradants del sectorcentre-nord de la plana estan fortament influenciats perla construcció d’esculleres que retenen els sedimentsaportats pel riu Besòs i transportats cap al sud pels correntsde deriva. Amb el temps, aquests sediments retinguts perles successives esculleres configuraran al segle XVIII elbarri de la Barceloneta (Riba, Colombo, 2009).Malgrat la manca de cronologies C14 en els sediments,tot sembla indicar que gran part de les grans maresmesde la plana estaven curullades o s’havien reduït notable-ment en extensió ja en època romana, com es dedueix aCan Ricart, al Cagalell i a les zones humides del vessantsud de Montjuïc. D’altra banda, en els sectors més litoralses constata la formació d’un altre conjunt de maresmesen època altmedieval, tal com s’ha posat de manifest al’estació de França-Ciutadella i a l’estany de la Mare deDéu del Port, vinculats a un nou episodi de progradacióde la plana deltaica.Entre Montjuïc i la plana del Llobregat s’hi ha constatatl’existència de graons morfològics i la circulació del riuLlobregat molt pròxima al vessant de la muntanya. Und’aquests paleocanals ha estat documentat al subsòl del’antiga fàbrica Philips amb una cronologia de 2300 calaC i un altre, entre 750 cal aC i 650 cal dC. Cal destacarque les sorres litorals localitzades al passeig de la ZonaFranca estan afectades per un sòl ja al segle II aC, fet quedemostra una ocupació i explotació del sector a l’inicidel període romà.



36 quarhis

BIBLIOGRAFIA

AAVV 2010. Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona2009, Museu d’Història de Barcelona, Institut de Cultura,Barcelona.

AAVV 2011. Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona2010, Museu d’Història de Barcelona, Institut de Cultura,Barcelona.

ACHÓN, O.; GEIS, X. 2011. “Parlament de Catalunya”, Anuarid’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2010, Museu d’His-tòria de Barcelona, Institut de Cultura, Barcelona, pp. 65-68.

ARA 2011. “Les restes de la vil·la romana trobades a la Sagrerasón anteriors al segle IV o al V”, Ara.cat, 2/09/2011.

ARIAS, L. 2010. “Carrer de Ramon Berenguer el Vell, carrer del’Arc del Teatre, 63-65, carrer del Cid, 12-14”, Anuarid’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2009, Museu d’His-tòria de Barcelona, Institut de Cultura, Barcelona, pp. 164.

ARROYO, S. 2011. “LAV sector de Sant Andreu”, Anuarid’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2010, Museu d’His-tòria de Barcelona, Institut de Cultura, Barcelona, pp. 45-52.

ASENSIO, D.; CELA, X.; MIRÓ, C.; MIRÓ, M.T.; REVILLA, E. 2009.“El nucli ibèric de Montjuïc. Les sitges de Magòria o de Port.Barcelona”, Quaderns d’Arqueologia i Història de Barcelona,Època II, 5, Museu d’Història de Barcelona, Institut de Cultura,Barcelona, pp. 14-85.

BLANCH, R.M.; GRANADOS, O.; MIRÓ, C.; MIRÓ, H.; RIVELLA,E.; VILASECA, A. 1993. “La pedrera romana de Montjuïc”, Actesdel III Congrés d’Història de Barcelona, Barcelona, pp. 129-138.

BOSCH, M.; MONGUILÓ, E. 2011. “LAV Sagrera”, Anuari d’Ar-queologia i Patrimoni de Barcelona 2010, Museu d’Història deBarcelona, Institut de Cultura, Barcelona, pp. 102.

CARMONA, M.C.; COLL, R.; JUNYENT, E. 2010. “Can Ricart”,Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2009, Museud’Història de Barcelona, Institut de Cultura, Barcelona, pp. 60-65.

CARRERES CANDI, F. 1918. Geografía General de Catalunya,vol.III, Ciutat de Barcelona, Establiment Editorial de AlbertMartín, Barcelona.

COMORERA, R. 2011. “Las obras del AVE descubren una granvilla romana en Barcelona”, El Periódico de Catalunya2/09/2011.

DURAN I SANTPERE, A. 1963. “Una vía sepulcral romana enBarcelona”, Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad,4, Barcelona, pp. 61-103.

GÀMEZ, D. 2007. Sequence Stratigraphy as a tool for waterresources management in alluvial coastal aquifers: applica-tion to the Llobregat delta (Barcelona, Spain). Tesis Doctoralsen Xarxa, Universitat Politècnica de Catalunya (http://www.tdx.cat/TDX-0523108-093948).

GÁMEZ, D.; SIMÓ, J.A.; LOBO, F.J.; BARNOLAS, A.; CARRERA,J.; VÁZQUEZ-SUÑÉ, E. 2009. “Onshore–offshore correlation ofthe Llobregat deltaic system, Spain: Development of deltaicgeometries under different relative sea-level and growth faultinfluences”, Sedimentary Geology, 217, pp. 65-84.

GARCÍA FARIA, P. 1893. Plano de conjunto del proyecto dealcantarillado. Lámina 3, escala 1:10.000, Barcelona.

GARRIGA, A. 2007. Eines de visualització i gestió de dades geo-lògiques. Aplicació al delta del Besòs, Universitat Politècnicade Catalunya, Barcelona.

JULIÀ BRUGUÉS, R.; RIERA MORA, S. 2010. “Usos del sòl iactivitats productives a Barcelona a partir de l’anàlisi paleo-ambiental de la llacuna litoral medieval del Pla de Palau”,Quaderns d’Arqueologia i Història de Barcelona, Època II, 6,Museu d’Història de Barcelona, Institut de Cultura, Barcelona,pp. 164-177.

MALDONADO, A. 1972. “El delta del Ebro. Estudio sedimento-lógico y estratigráfico”, Boletín de Estratigrafía, Universidadde Barcelona, Barcelona.

MARQUÈS, M.A. 1984. Les formacions quaternàries del deltadel Llobregat, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

MARQUÈS, M.A.; JULIÀ, R. 1987. “Geomorphological mappingof Mediterranean coastal features, Northeast Spain”, Journalof Coastal Research, 3, pp. 29-39.

MOLIST, M.; VICENTE, O.; FERRÉ, O. 2008. “El jaciment de lacaserna de Sant Pau del Camp: aproximació a la caracteritza-ció d’un assentament del Neolític Antic”, Quaderns d’Ar-






queologia i Història de Barcelona, Època II, 4, Museu d’Històriade Barcelona, Institut de Cultura, Barcelona, pp. 13-35.

NADAL, E.; VILARDELL, A. 2011. “Drassanes Reials”, Anuarid’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2010, Museu d’His-tòria de Barcelona, Institut de Cultura, Barcelona, pp. 37-39.

NEBOT, N. 2011. “CEIP Baixeras”, Anuari d’Arqueologia iPatrimoni de Barcelona 2010, Museu d’Història de Barcelona,Institut de Cultura, Barcelona, pp. 30-33.

PALET, J.M. 1997. Estudi territorial del Pla de Barcelona.Estructuració i evolució del territori entre l’època íbero-roma-na i l’altmedieval, segles II-I aC/X-XI dC, Estudis i Memòriesd’Arqueologia de Barcelona, 1, Ajuntament de Barcelona,Barcelona.

PALET, J.M.; RIERA, S. 1992. “La comunicación viaria entreBarcino (Barcelona) y Baetulo (Badalona) en relación con lascaracterísticas físicas del Delta del Río Besós”, Cuaternario yGeomorfología, 6, pp. 123-133.

PALET, J.M.; RIERA, S. 1993. “Transformacions del paisatge enl’època altmedieval (s. X-XII) al sector de Montjuïc-el Port: unaaproximació històrico-geogràfica”, Actes del III Congrésd’Història de Barcelona, Barcelona, pp. 181-194.

RAVOTTO, A.; JUAN, L. 2009. “Metro L9. Estació de Foneria”,Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2009, Museud’Història de Barcelona, Institut de Cultura, Barcelona, pp. 88-91.

RAVOTTO, A. 2011. “Drassanes Reials”, Anuari d’Arqueologia iPatrimoni de Barcelona 2010, Museu d’Història de Barcelona,Institut de Cultura, Barcelona, pp. 34-37.

RIBA, O.; COLOMBO, F. 2009. Barcelona: la Ciutat Vella i elPoblenou. Assaig de geologia urbana, Institut d’EstudisCatalans, Barcelona.

RIERA, S. 1995. Evolució del paisatge vegetal holocè al Pla deBarcelona, a partir de les dades pol·líniques, Universitat deBarcelona, Col·lecció de tesis doctorals microfitxades, 2525,Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona.

RIERA, S.; PALET, J.M. 1993. “Evolució del sector de Montjuïc-el Port entre l’època romana i altmedieval (III-X): una contribu-ció a l’estudi diacrònic del paisatge”, Actes del III Congrésd’Història de Barcelona, Barcelona. pp. 49-70.

SANPERE I MIQUEL, S. 1890. Topografía antigua de Barcelona.Rodalía de Corbera, Barcelona.

SAVALL, C. 2011. “Un mausoleu romà emergeix sota el MuseuMarítim”, El Periódico de Catalunya, 30/05/2011, pp. 30-31.

SERRA, J.; VALOIS, X.; PARRA, D. 2007. “Estructura del prodel-ta de la Tordera (costa del Maresme, NO Mediterráneo) a par-tir del análisis sísmico de alta resolución”, Geogaceta, 41,Barcelona, pp. 211-213.

SOBERÓN, M. 2010. “El port baixmedieval de la ciutat deBarcelona: una visió des de l’arqueologia. L’escullera de 1477 ila troballa d’un vaixell tinglat”, Quaderns d’Arqueologia iHistòria de Barcelona, Època II, 6, Museu d’Història deBarcelona, Institut de Cultura, Barcelona, pp. 134-163.

VENTAYOL, A. 1999. “Implicacions geotècniques de l’anticestany de Cagalell. El Raval, Barcelona”, Associació Catalanad’Empreses de Sondeigs i Estudis Geotècnics (ACESEG), but-lletí n. 2.

VENTAYOL, A. 2000. Mapa geotècnic de Barcelona. CD-ROM,Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona.

VILA, P.; CASASSAS, L. 1974. Barcelona i la seva rodalia alllarg dels temps, Aedos, Barcelona.


TEXTOS EN CASTELLANOSÍNTESIS

12 síntesis castellano 2012.qxp 24/5/12 13:18 Página 207

PROPUESTA DE EVOLUCIÓN DELFRENTE MARÍTIMO DE BARCELONADURANTE EL HOLOCENO A PARTIRDE LA INTEGRACIÓN DE DATOSGEOTÉCNICOS, INTERVENCIONESARQUEOLÓGICAS Y CRONOLOGÍASABSOLUTAS

Ramon Julià BruguésSantiago Riera Mora


La elaboración de numerosos estudiossobre los cambios del litoral barcelonésevidencia la estrecha relación existenteentre la configuración del frente marí-timo de una ciudad mediterránea comoBarcelona y su evolución histórica.El conocimiento de los cambios mor-fológicos ocurridos en el litoral consti-tuye, pues, un elemento clave paraentender la historia socioeconómicade la llanura y la ciudad de Barcelona.La cuestión de la configuración delfrente marítimo de Barcelona, en espe-cial en épocas históricas, se ha venidoabordando desde finales del siglo XIX;sin embargo, gran parte de las recons-trucciones realizadas se ha basado en lainformación suministrada por los docu-mentos históricos, de difícil interpreta-ción paleogeográfica. La intensa actividad urbanística y deobra pública desarrollada en la ciudadde Barcelona en las décadas de 1990y 2000 ha generado un gran volumende información del subsuelo del Pla deBarcelona. Además, gran parte de estasintervenciones urbanísticas ha tenidocomo escenario los sectores litoralesde la ciudad, lo que permite obteneruna visión actualizada sobre todode los sectores costeros.Este volumen de información geotécni-ca, litológica y arqueológica permiteafrontar un nuevo intento de interpreta-ción de la dinámica del frente marítimode Barcelona durante los últimos mile-nios, basada, esencialmente, en la infor-mación sedimentológica recogida.Se realiza una interpretación de la evolución de la fachada marítimade Barcelona basada en las relacioneslitológicas que se pueden establecera partir de las descripciones proceden-tes de los 180 sondeos geotécnicos,complementada por las descripcionesrealizadas en perfiles sedimentológicosy por un conjunto de 25 datacionesradiométricas C14. Las intervencionesarqueológicas han permitido, además,situar cronológicamente algunos depó-sitos sedimentarios más superficiales.La interpretación de esta informaciónpermite contribuir a la elaboraciónde hipótesis evolutivas más actualizadas,aunque en Barcelona sigue siendonecesario un estudio paleoambientalen profundidad de los sedimentosasí como la obtención de un modelo

cronológico sólido de las unidades lito-lógicas.La evolución del sector marítimo dela llanura barcelonesa está estrechamen-te vinculada al desarrollo de la llanuradeltaica del río Besòs, al norte, y delLlobregat, al sur, y a la transferenciade sedimentos desde el delta del Besòsal suroeste causada por la deriva litoraly los temporales de levante.La máxima transgresión marina ocurri-da hacia el 2500 a.C. se documentaen el sector sur de Montjuïc, momentoen que el mar se sitúa próximo a la altu-ra de la plaza Cerdà. En el lóbulodel Besòs la expansión máxima interiorde arenas a cota absoluta 0 m s.n.m.alcanza la calle Santander, al norte,y la avenida Diagonal-Can Ricart,en el sector del Poble Nou. En el sectordel Born se reconoce la máxima expan-sión de la transgresión marina a la altu-ra de la calle Princesa.La progradación de las llanuras deltai-cas a partir de este momento de estabili-zación del nivel del mar se produce porla sucesiva anexión de cordones litoralesque pueden formar espacios internosdeprimidos donde se forman medioshúmedos tipo marisma y albufera.Una de estas formaciones tuvo lugaren el sector norte del Besòs (marismade Via Trajana) y otra, esta última concronología medieval, en el sector esta-ción de Francia-Ciutadella. Algunos deestos cordones litorales parecen haberocupado un espacio reducido a lo largode un período prolongado de tiempo.La anexión de estos cordones sucesivosdurante el holoceno parece presentarun cambio de dinámica a partir dela época romana. Así, los enterramien-tos romanos en arenas en las zonasde Drassanes, Gobierno Militar y SantaMaria del Mar y el cordón situado enla Diagonal en el sector del Poble Nouparecen configurar en conjunto unperíodo de estabilidad del frente maríti-mo barcelonés, como mínimo hasta quese produce un nuevo episodio progra-dante que formaría una nueva barraarenosa en la época altomedieval.A partir del siglo XV los episodios pro-gradantes del sector centro-norte de lallanura están fuertemente influenciadospor la construcción de escollerasque retienen los sedimentos aportadospor el río Besòs y transportados

hacia el sur por las corrientes de deriva.Con el tiempo, estos sedimentos reteni-dos por las sucesivas escolleras configu-rarán, en el siglo XVIII, el barrio de laBarceloneta. Pese a la falta de cronolo-gías C14 en los sedimentos, todo pareceindicar que gran parte de las grandesmarismas de la llanura estaban colma-das o habían visto notablemente reduci-da su extensión ya en época romana,como se deduce en Can Ricart,el Cagalell y en zonas húmedas dela vertiente sur de Montjuïc. Por otraparte, se constata en los sectores máslitorales la formación de otro conjuntode marismas a partir de la época alto-medieval, como se ha puesto de mani-fiesto en la estación de Francia-Ciutadella y en el lago de Mare de Déudel Port, vinculado al proceso de pro-gradación de la llanura deltaica.En el sector comprendido entreMontjuïc y la llanura del Llobregatse ha constatado la circulación del ríoLlobregat muy próxima a la vertientede la montaña. Uno de estos paleocana-les ha sido documentado en el subsuelode la antigua fábrica Philips con unacronología del 2300 cal a.C., y se handocumentado otros dos paleocanales,uno sin datación y el otro datado entreel 750 cal a.C. y el 650 cal a.C. Cabedestacar que las arenas litorales localiza-das en el paseo de la Zona Franca esta-ban afectadas por un suelo ya en el sigloII a.C., lo que demuestra una situaciónde trasplaya en este sector a principiosdel período romano.

12 síntesis castellano 2012.qxp 24/5/12 13:18 Página 208

ENGLISH TEXTSUMMARY

13 síntesis inglés 2012.qxp 24/5/12 13:19 Página 217

PROPOSAL ON THE EVOLUTIONOF THE BARCELONA SHORELINEDURING THE HOLOCENE, BASED ONTHE INTEGRATION OF GEOTECHNICALDATA, ARCHAEOLOGICALINTERVENTIONS AND ABSOLUTECHRONOLOGIES



The numerous studies on the historicalchanges to the Barcelona shorelinereveal the close relation establishedbetween the shaping of the shorelineof a Mediterranean city like Barcelonaand its historical development.Consequently, awareness of the morpho-logical changes of the shorelinebecomes a key element to understand-ing the socioeconomic historyof the plain and city of Barcelona.Thus, since the late 19th century,the shaping of the Barcelona shorelinehas been studied, particularly in rela-tion to historical periods. However, mostof the reconstructions have been basedon the information supplied by histori-cal documents which are difficultto interpret palaeographically.The intense urban development andpublic works activity carried out in thecity of Barcelona in the 1990s and 2000shas resulted in a large amount of infor-mation on the subsoil of the plainof Barcelona. Moreover, most of theseurban development interventions havetaken place in the most littoral sectorsof the city, allowing an updated visionmainly of the sectors closestto the shoreline. Thus, this amount of geotechnical,lithological and archaeological informa-tion allows the consideration of a newattempt to interpret the dynamic of theBarcelona shoreline in the past millen-niums mainly based on the sedimento-logical information collected. An inter-pretation of the evolution of theBarcelona shoreline has been madebased on the lithological relations thatmay be established using the descrip-tions from 180 geotechnical drillings,complemented with the descriptionsin sedimentological profiles, along witha set of 25 C14 radiometric datings.Moreover, archaeological interventionshave allowed chronologically locatingsome more superficial sedimentarydeposits. The interpretation of thisinformation allows us to contribute tothe preparation of more updated evolu-tion hypotheses, although in Barcelonaan in-depth paleoenvironmental studyof the sediments is still pending, as isa solid chronological model of the litho-logical units.The evolution of the littoral sectors ofthe plain of Barcelona is closely linked

to the development of the deltaplain of the Besòs river, in the north,and the Llobregat river, in the south,and the transfer of sediments from theBesòs delta towards the southwestcaused by the longshore drift andthe eastern storms.The maximum marine transgressionthat occurred around 2,500 years BCis recorded in the southern sectorof Montjuïc, when the sea was locatedclose to the level of Cerdà Square.In the Besòs lobe, the maximum inlandexpansion of sands at an absolute0 MASL height reached the currentSantander Street, in the north,and Diagonal Avenue-Can Ricart, in thesector of Poblenou. In the Born sector,the maximum marine transgressionexpansion has been recognisedat the level of Princesa Street. The progradation of the delta plainsfrom this moment of stabilisation of thesea level took place through the succes-sive annexation of the offshore bars thatcan form depressed inland areas withwet environments such as marshes andlagoons. One of these wetland forma-tions took place in the north sectorof the Besòs (Via Trajana marsh)and another in the sector of Françarailway station-Ciutadella, the latterin the medieval period. Seemingly,some of these offshore bars occupieda reduced area over a long periodof time. The annexation of these succes-sive offshore bars during the Holoceneseems to have experienced a changein their dynamic from the Roman time.Thus, Roman burials in sand in theareas of the shipyards (Drassanes),the Military Government and SantaMaria del Mar, and the bar located inthe Diagonal in the sector of Poblenouseem to have involved a period of stabil-ity of the Barcelona shoreline, at leastuntil the moment when a new progra-dating episode took place that wouldform a new sandy bar in the EarlyMiddle Ages.From the 15th century, the progradat-ing episodes of the centre-north sectorof the plain were closely influencedby the construction of breakwatersthat retained the sediments broughtby the Besòs river and transportedtowards the south by the drift currents.By the 18th century, these sediments

retained by the successive breakwatersshaped the neighbourhood of theBarceloneta.Despite the lack of C14 chronologiesin the sediments, everything seemsto indicate that most of the big marshesin the plain were filled to overflowingor their surface area had alreadynotably decreased in the Roman era,as deduced in Can Ricart, Cagalell andwetland areas in the southern side ofMontjuïc. Moreover, in the most littoralsectors we see the formation of anotherset of marshes from the Early MiddleAges, as revealed França railway station-Ciutadella and the lake of Mare de Déudel Port, linked to the progradationprocess of the delta plain.In the sector between Montjuïc andthe plain of the Llobregat, we haveproof of the flow of the Llobregat riververy close to the mountain. One ofthese paleochannels has been docu-mented in the subsoil of the formerPhilips factory dating to 2,300 cal BC,although at least two more paleochan-nels have been documented, one undat-ed and the other dated between 750 calBC and 650 cal AD. It should be notedthat the littoral sands found in thePasseig de la Zona Franca had alreadybeen occupied in the 2nd century BC,which proves the presence of a back-shore area in this sector at the begin-ning of the Roman period.

13 síntesis inglés 2012.qxp 24/5/12 13:19 Página 218

TEXTES EN FRANÇAISRÉSUMÉ

14 síntesis francés 2012.qxp 24/5/12 13:20 Página 225

PROPOSITION D’ÉVOLUTION DUFRONT MARITIME DE BARCELONEPENDANT L’HOLOCÈNE, À PARTIRDE L’INTÉGRATION DE DONNÉESGÉOTECHNIQUES, D’INTERVENTIONSARCHÉOLOGIQUES ET DECHRONOLOGIES ABSOLUES



L’élaboration de nombreuses études surles changements du littoral barcelonaisconstitue une preuve de l’étroite rela-tion qui existe entre la configurationdu front maritime d’une ville méditerra-néenne comme Barcelone et sa transfor-mation historique. Par conséquent,la connaissance des changementsmorphologiques qui ont eu lieu surle littoral devient un élément clé pourcomprendre l’histoire socioéconomiquede la plaine et de la ville de Barcelone.Ainsi, depuis la fin du XIXe siècle,on a abordé la question de la configura-tion du front maritime de Barcelone,surtout à des époques historiques.Cependant, une grande partie desreconstructions réalisées se sont baséessur l’information apportée par les docu-ments historiques, difficiles à interpré-ter d’un point de vue paléogéogra-phique. L’intense activité urbanistique et lesouvrages publics que Barcelone cons-truisit entre 1990 et 2000 ont fourni ungrand volume d’information sur le sous-sol de la plaine de Barcelone. En outre,une grande partie de ces interventionsa été réalisée dans les secteurs du litto-ral de la ville, ce qui permet d’obtenirune vision actualisée, surtout des sec-teurs les plus proches de la côte. Par conséquent, ce volume d’informa-tion géotechnique, lithologiqueet archéologique permet d’affronterune nouvelle tentative d’interprétationde la dynamique du front maritime deBarcelone au cours des derniers millé-naires, interprétation basée surtoutsur l’information sédimentologiquerecueillie. On réalise une interprétationde l’évolution de la façade maritime deBarcelone basée sur les relations litholo-giques que l’on peut établir à partirde descriptions issues de 180 sondagesgéotechniques, interprétation complé-tée par les descriptions réalisées dansdes profils sédimentologiques mais aussipar un ensemble de 25 datations radio-métriques C14. Les interventionsarchéologiques ont permis, en outre,de situer chronologiquement certainsdépôts sédimentaires plus superficiels.L’interprétation de cette informationpermet de contribuer à l’élaborationd’hypothèses évolutives plus actualiséesbien qu’il soit encore nécessaire,à Barcelone, de faire une étude paléo-

environnementale approfondie des sédi-ments, ainsi que de l’obtention d’unmodèle chronologique solide des unitéslithologiques. L’évolution du secteur maritime dela plaine barcelonaise est étroitementliée au développement de la plainedu delta de la rivière Besòs, au nord,et du Llobregat, au sud, et au transfertde sédiments depuis le delta du Besòsvers le sud-ouest dû à la dérive littoraleet aux tempêtes du Levant. La plus grande transgression marineeut lieu environ 2 500 ans av. J.-C.,on en trouve des traces dans le secteursud de Montjuïc. À cette époque-là,la mer se situe près de la place Cerdà.Dans la boucle du Besòs, la plus grandeexpansion intérieure de sables à la coteabsolue 0 msnm atteint la rueSantander, au nord et l’avenue Diagonal– Can Ricart, dans la zone du Poblenou.Dans le secteur du Born, on reconnaîtla plus grande expansion de la trans-gression marine à la hauteur de la ruede la Princesa. La progradation des plaines deltaïques,à partir de ce moment de stabilisationdu niveau de la mer, se produit parl’annexion successive de cordons litto-raux qui peuvent composer des espacesinternes déprimés où se forment desmilieux humides de type marécageuxet un étang maritime. On trouve l’unede ces formations humides dans le sec-teur nord du Besòs (marécage de la ViaTrajana) et une autre dans le secteurde la gare de France – Ciutadella.Cette dernière dans une chronologiemédiévale. Certains de ces cordons litto-raux semblent avoir occupé un espaceréduit pendant un temps prolongé.L’annexion de ces cordons successifspendant l’Holocène semble présenterun changement dans leur dynamiqueà partir de l’époque romaine. C’est ainsique les sépultures romaines en terrainsablonneux dans les zones des chantiersnavals (drassanes), du gouvernementmilitaire et de Santa Maria del Mar,et le cordon situé sur la Diagonal, dansle secteur du Poblenou, semblent repré-senter, dans l’ensemble, une périodede stabilité du front maritime barcelo-nais, au moins jusqu’à ce que se produi-se un nouvel épisode progradant quiformerait une nouvelle barre de sableà l’époque du haut Moyen-âge.

À partir du XVe siècle, les épisodes pro-gradants du secteur centre-nord de laplaine sont fortement influencés par laconstruction de brise-lames qui retien-nent les sédiments apportés par la riviè-re Besòs et transportés vers le sud parles courants de dérive. Au fil du temps,ces sédiments, retenus par les brise-lames successifs, formeront, au XVIIIesiècle, le quartier de la Barceloneta.Malgré le manque de chronologies C14dans les sédiments, tout semble indi-quer qu’une grande partie des grandsmarécages de la plaine étaient comblésou s’étaient réduits notablement déjàà l’époque romaine, comme on peutle déduire à Can Ricart, Cagalell etdans des zones humides du versant sudde Montjuïc. D’autre part, dans les sec-teurs plus proches du littoral, on consta-te la formation d’un autre ensemble demarécages à partir de l’époque du hautMoyen-âge, comme c’est manifeste à lagare de France – Ciutadella et à l’étangde Mare de Déu del Port, lié au proces-sus de progradation de la plaine del-taïque. Dans le secteur situé entre Montjuïcet la plaine du Llobregat, on a constatéla circulation de la rivière Llobregattrès près du versant de la montagne.L’un de ces paléo-canaux a été docu-menté dans le sous-sol de l’ancienneusine Philips, avec une chronologie de2 300 cal avant J.-C., et on a documentéau moins deux autres paléo-canaux,l’un sans datation et l’autre daté entre750 cal av. J.-C. et 650 cal apr. J.-C. Ilfaut souligner que les sables du littorallocalisés sur le Passeig de la ZonaFranca avaient déjà été occupés au IIesiècle av. J.-C., ce qui prouve une situa-tion d’arrière-plage dans ce secteurau début de la période romaine.

14 síntesis francés 2012.qxp 24/5/12 13:20 Página 226

quaderns d’arqueologia i histÒria de la ciutat ...industria y del treball, centre d’una...

Documents