quadre dels déus
TRANSCRIPT
QUADRE dels DÉUS/ DEESSES DE LA MITOLOGIA GRECOROMANA
ELS DOTZE DÉUS OLÍMPICS
NOM A GREC ROMÀ ÉS DÉU/ DEESSA DE….. EL /LA RECONEIXEM PER…
ZEUS (fill de Cronos i Rea; es
va salvar de ser devorat per
Cronos perquè Rea el va
enganyar amb una pedra)
JÚPITER Del llamp i del tro (dels fenòmens
atmosfèrics).
Déu dels déus i dels hòmens.
Els llamps, el ceptre, l'àguila. Se’l representa com
un déu madur, amb barba, de vegades assegutat en
un tron. Casat amb Hera, però molt enamoradís.
HERA (germana i esposa de
Zeus)
JUNO Del matrimoni Diadema, carro conduït per paons, ceptre. Moltes
vegades se la representa en actitud de gelosia
observant el seu marit i alguna amant.
Participa en el mite del judici de Paris i el del
naixement de la Via Làctia.
POSIDÓ (fill de Cronos i Rea) NEPTÚ Del mar i dels terratrèmols Trident, dofins, peixos, carro conduït per cavalls
amb cua de peix. Casat amb la deessa Amfitrite.
HADES (fill de Cronos i Rea) PLUTÓ Dels Inferns, de les riqueses de la
terra.
Carro conduït per cavalls negres, flames, ca
Cèrber (gos de tres caps). Normalment se’l
representa con un déu madur amb barba.
Rapte de Persèfone.
DEMÈTER (filla de Cronos i
Rea)
CERES De l'agricultura, dels cereals, de
la fecunditat de la terra en
general.
Espigues de blat, en les mans o al cap. De vegades
està rodejada de flors i fruites (cornucòpia).
Actitud de buscar la seua filla Persèfone amb una
torxa a les mans.
AFRODITA (filla de Zeus i
Dione; segons una altra versió
nascuda de la mar quan
caigueren els genitals d'Urà)
VENUS De l'amor, de la bellesa, del plaer. Petxina, carro conduït per coloms, poma en la mà
(la poma d'or que llançà Eris o Discòrdia), les
roses. Casada amb Hefest, però amb altres
relacions (Mart). Participa en el judici de Paris.
ATENEA (nascuda del cap de
Zeus després que este es va
engolir sa mare , la deessa
Metis)
MINERVA De la guerra, de la saviesa, de
l'artesania.
Casc, escut (amb el cap de la Gorgona), llança; el
seu animal és el mussol i el seu arbre l'olivera.
Participa en el mite del judici de Paris. És una de
les deesses verges. Se la representa jove.
APOL·LO (fill de Zeus i Leto,
germà bessó d'Àrtemis)
APOL·LO De la bellesa masculina, del la
música, de les arts. Prediu el futur
a l'oracle de Delfos.
Es representa jove, arc i fletxes (per a matar
monstres com Pitó), corona de llorer, el sol.
Mite d'Apol·lo i Dafne.
ÀRTEMIS (filla de Zeus i Leto) DIANA De la caça, dels boscos. Se la representa jove, amb arc, fletxes, un cervol,
gossos de caça, una túnica curta, un creixent de
lluna al cap (identificada amb la lluna). És una de
les deesses verges. Mite d'Àrtemis i Acteón
(transformat en cèrvol)
ARA (fill de Zeus i Hera) MART De la guerra Casc, escut, espasa. Se’l representa jove i de
vegades amb Afrodita (van ser amants)
HEFEST (fill d'Hera) VULCÀ Déu ferrer que fabrica armes en
la seua forja.
Tenalles, martell, enclusa, flames de la forja. Déu
poc agraciat, casat amb Afrodita, que l’enganyava.
HERMES (fill de Zeus i Maia) MERCURI Missatger dels déus.Protector
dels comerciants ;acompanya les
ànimes dels morts.
Sandàlies alades, barret alat, caduceu, capa de
viatger. Participa en el mite del judici de Paris.
ALTRES DÉUS
NOM A GREC ROMÀ DÉU DE.. EL/LA RECONEIXEM PER
GEA (filla de Caos) LA TERRA Es va unir amb el seu fill Urà i va engendrar el Ciclops, els
Hecatonquirs, els Titans (6 déus, entre ells Cronos) i les Titànides (6
deesses, entre elles Rea). Urà no els deixava eixir de sa mare, fins que
ella, farta, li va donar una dalla a Cronos per a castrar Urà i deixar que
nasqueren les altres fills.
URÀ (fill de Gea) El CEL Per por a ser destronat no deixava eixir els fills que va concebre amb
Gea. Va ser castrat per Cronos i destronat. De la sang van nàixer els
Gegants i de la mar, on van caure els seus genitals, va nàixer Afrodita
(segons una versió mitològica)
CRONOS ( fill de Gea i Urà)
SATURN Del temps Per la dalla amb què va castrar son pare.
Es va unir amb la seua germana Rea i es menjava els fills que tenien per
por a ser destronat.
REA (filla de Gea i Urà) CÍBELE Farta que Cronos es menjarà els seus fills, quan va nàixer l'últim, Zeus,
el va enganyar i li va donar una pedra en compte del bebé. Zeus va ser
criat lluny de l'Olimp i li va donar a Cronos una beguda que li va
provocar el vòmit. Així Zeus va recuperar els seus germans i s'enfrontà
a Cronos en la Titanomàquia.
DIONÍS (fill de Zeus i Sémele) BACUS Del vi i de la
festa, del
teatre.
Va nàixer de la cuixa de Zeus després que va morir sa mare cremada
involuntàriament per Zeus. Aquest el va traure del ventre de la mare i
se’l va implantar a la cuixa.
EROS (segons unes fonts fill
d'Afrodita, segons altres fill de
Gea)
CUPIDO De l'amor Arc i fletxes (d'or i de plom/ amor i odi)
Mite de Psique i Cupido.