quan el riu arriba al mar el galatxo d’en sorrapaxtec.cat/cda-delta/pdf/quad_galatxo.pdf · 2012....
TRANSCRIPT
Generalitat de CatalunyaDepartament d'EducacióCamps d'Aprenentatge
CAMP D’APRENENTATGE DEL DELTA DE L’EBRE
Qua
dern
de
treb
all
Educ
ació
Sec
undà
ria
Obl
igat
òria
: 1r
cicl
e
QUAN EL RIU ARRIBA AL MAREL GALATXO D’EN SORRAPA
Camp d’Aprenentatge del delta de l’Ebre
Sant Carles de la Ràpita, 2012
©
Quadern de treballEducació Secundària Obligatòria, 1r Cicle
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióCamps d’Aprenentatge
3
Conèixer l’Ebre:el galatxo d’en Sorrapa
Nom ________________________________________ nivell __________
Centre ________________________ Localitat ______________________
4
Activitats que s’han de fer abans de vindre:
Pàgina 7 Els rius i els deltes de Catalunya.
Pàgina 8 Els preconceptes del riu.
Pàgina 17 Utilització del microscopi
Quan facis aquestes activitats, marca-les
X
5
A TINDRE EN COMPTE
Material que cal portar:
“Cangur” o anorac (segons climatologia) Peça d’abric per a la barca
Calcer de camp.Cantimplora.Motxilla d’esquena.Carpeta, llapis, goma i colors.Prismàtics (recomanable).Càmera de fotos (opcional).Gorra.Loció contra els mosquits (al maig, juny i octubre).
Sobre el comportament:
A les sortides caldrà respectar les pertenències i faenes de les persones quetreballen i de l’entorn natural (no llançar papers, menjar, etc.) Respecta també la faenadels teus companys, participa del treball del teu grup i de tota la classe en general.
6
Descobrim l’EbreEl riu Ebre és el responsable de l’existència del Delta. Amb 908 Km de llarg i
85.000 Km2 de conca -el 17% de la superfície de la península ibèrica- és el 42è riumés gran del món i un dels més importants dels que desemboquen al Mediterrani.
La gran extensió de la conca i l’alçada de les muntanyes que hi formen part-especialment els Pirineus- fan que el cabal de l’Ebre siga molt important si elcomparem amb altres rius de la Península.
Aquest cabal, però, és molt variable, segons les estacions de l’any, amb unsmàxims a la primavera i uns mínims a l’estiu. En circumstàncies climatològiquesdeterminades hi pot baixar molta aigua en poc temps i formar-se riuades fet que potproduir la inundació temporal d’algunes terres pròximes al riu. Això ho saben moltbé els habitants de les Terres de l’Ebre.
Tot això ha canviat molt des de mitjans del segle XX. La construcció de gransembassaments al llarg del riu, fets per a produir electricitat o emmagatzemar aiguaper a regar conreus, ha permés regular a voluntat el cabal del riu i evitar l’efectede les riuades.
Per un altre costat, aquests embassaments retenen quasi tots els sediments quetransporta el riu i que són necessaris per a continuar formant el Delta, i tambépoden reduir els cabals d’aigua que arriben a la desembocadura.
Per a investigar totes aquestes qüestions, i d’altres, et proposem que realitzesun viatge en barca per dins del riu fins a la desembocadura. Podràs així observar bécom és, quina és la fauna i flora que l’habita i quines són les activitats que realitza lagent que viu del riu, i d’aquesta manera comprovar si l’Ebre és com esperaves, si hacanviat en el temps i fins i tot si canvia al llarg del teu itinerari.
Esperem que t’agrade!
Activitat prèvia al teu centre
7
ELS RIUS I ELS DELTES DE CATALUNYA
Amb l’ajut d’un atles localitza i escriu el nom, en aquest mapa mut, dels següentsrius catalans: l’Ebre, el Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, elFrancolí, el Llobregat, el Besòs, la Tordera, el Ter, el Fluvià, i el riu més proper a lateua ciutat o al teu poble. Pinta de blau els que formen part de la conca de l’Ebre.
Pinta de color groc els deltes dels rius: la Tordera, el Besòs, el Llobregat i l’Ebre.Situa el teu poble o ciutat.Quin riu o riera hi passa a prop?
Activitat prèvia al teu centre
8
COM
T’IM
AGI
NES
L’EBR
E?
Ara
que
ja h
as e
xpre
ssat
la te
ua o
pini
ó so
bre
aque
stes
qüe
stio
ns a
l vol
tant
del
riu
Ebr
e, s
e t’o
corr
e qu
èfe
r pe
r a
com
prov
ar-le
s?...
La
gent
del
Cd’
A, v
erit
able
s “ll
ops
de r
iu”,
et p
ropo
sem
l’ob
serv
ació
del
s da
rrer
squ
ilòm
etre
s de
l riu
Ebr
e. T
’hau
ràs
de f
ixar
què
pas
sa a
les
vore
s i a
din
s el
riu
. En
acab
ar e
t to
rnar
em a
plan
teja
r les
mat
eixe
s qüe
stio
ns.
Ano
ta t
res
dife
rènc
ies
i tre
s se
mbl
ance
s, f
àcils
de
com
prov
ar a
vui,
entr
e l’E
bre
i el r
iu q
ue t
ens
més
apr
op d
e ca
sa t
eua:
L’Eb
re i e
l ...................
es d
ifer
encien
en
........................................................
L’Eb
re i e
l ...................
s’as
semblen
en
..........................................................
esti
cd’
acor
d n
on’
esti
cno
ho
sé
Des
prés
de
l’exp
lora
ció
A le
s vo
res
del r
iu, t
roba
rem
més
arb
res
quan
més
a p
rop
del m
ar h
i sig
uem
Qua
n m
és a
pro
p de
l mar
est
em, m
és o
cells
pod
rem
veur
eL’
arrò
s és
l’ún
ic c
onre
u qu
e po
t fe
r-se
a la
vor
a de
l riu
Nav
egan
t veu
rem
tot d
’ele
men
ts r
elac
iona
ts a
mb
el q
ue e
s fa
a la
vor
a de
l riu
Tota
l’ai
gua
del r
iu é
s, e
vide
ntm
ent,
aig
ua d
olça
L’ai
gua
del m
ar p
ot e
ntra
r pe
l riu
En u
na g
ota
d’ai
gua
podr
em tr
obar
mol
ts d
’anim
als
i mol
tes
plan
tes
La ll
um d
el s
ol p
ot t
rave
ssar
l’ai
gua
del r
iu i
arri
bar
al f
ons
L’ai
gua
del r
iu é
s de
col
or v
erd
perq
uè a
l fon
s hi
ha
plan
tes
verd
es a
rraï
lade
s
esti
cd’
acor
d n
on’
esti
cno
ho
sé
Aba
ns d
e l’e
xplora
ció
9
Emplena aquest plànol amb el nomde les parts que conegues (illes,goles, pobles, etc.)
Marca l’itinerari de la barca enlínia discontínua sobre el plànol.
Marca les parades de treballsobre el plànol amb els següentssímbols, segons les mesures omostres recollides que es fan:
Recollir aigua:
Mesurar transparència:
Recollir plàncton:
0 2 9Km
Itinerari pel riu Ebre
10
El “bingo” del riu
11
Cristòfor Despuig, 1580
Un bosc a la voradel riu molt ample
Llúdrigues pescantal riu
Cèrvols pel bosc
Porcs senglarsabeurant al riu
Moltes salines abanda i banda delriu
Torres de defensaa les salines
Barraques per alssaliners i elspescadors
Caixes d’anguiles,angules isangoneres
Una nau pirataamagada al’entrada del riu
El “bingo” del riu
12
El que he vist:
Relacionat amb la vegetació natural
Relacionat amb els animals
Fet per la gent
Relacionat amb el riu
El bingo del present El bingo del passat
En general, què ha canviat al riu durant els darrers segles?
Quina fauna i vegetació ha desaparegut amb els anys?
Compara com l’home aprofitava el riu fa cinc-cents anys i com l’aprofita avui.
Segons tu, ¿Qui depenia més del riu la gent de fa cinc segles o la gent d’avui dia?
Qui surt beneficiat de tots aquests canvis? Els beneficis aconseguits són per a unspocs o per a molts?
El “bingo” del riu
13
El riu: dolç o salat?Hi ha gent que assegura que l’aigua del mar pot muntar riu amunt alguns dies o
èpoques de l’any. És possible això? Investiguem-ho!
Et proposem que, des de la barca, agafeu mostres d’aigua del riu a diferentsllocs i profunditats al llarg de l’itinerari. Per a fer-ho utilitzareu una ampolla quehem dissenyat per aquesta funció i guardareu l’aigua recollida en diferentsrecipients.
Posteriorment, al laboratori del Camp d’Aprenentatge analitzareu -seguint elspassos que us indiquem- la salinitat d’aquestes mostres per veure si es tracta d’aiguadolça, salada o salobre.
ANÀLISI D’AIGÜES: TALLER DE SALINITAT
1. Filtra 250 ml d’aigua de la mostra que vols analitzar, ambl’ajut d’un embut i un paper de filtre. D’aquesta manera separemels sediments sòlids si n’hi ha.
2. Escalfa l’aigua en un pot d’acer inoxidable al foc d’unfogó fins que tota l’aigua s’evapore i el pot estiga ben sec.
3. Quan el pot es refrede, veuràs com la sal que portaval’aigua s’ha quedat al fons del pot. Rasca’l amb una cullera ibuida-la en una càpsula.
4. Finalment, si pots, pesa la sal mitjançant una balança deprecisió, i anota la quantitat en grams.
5. Fent la conversió correcta, calcula la salinitat de l’aiguaen mil·ligrams per litre.
En el quadre de la plana següenttens diferents tipus desalinitat patró perquè ho pugues comparar amb la mostraanalitzada.
Treball de laboratori
14
Mostranúmero
Lloc derecollida
Profunditaten metres
Densitatde l’aigua
Mil·ligramsde sal en250 mld’aigua
Color deles sals
Dades recollides a la barca
Dades recollides al taller
Salinitaten mg/l
QUADRE DE DADES
Recull les dades obtingudes al treball de camp i al taller i ompli aquest quadre.
15
Situa, sobre el dibuix de la part inferior, els punts de mostreig d’aigües i lapenetració de la falca salina tal com l’has trobada el dia que has fet l’activitat.
Quadre de salinitats patró
Tipus d’aigua Ambients Salinitat (mg/l) Color sals Densitat
Destil·lada
Pura
Dolça
Salobre
Salada
Molt salada
Llacs pirinencsUllals
RiusEmbassaments
Llacuneslitorals
Mar
Salines
0
0-15
15-39
39 -30.000
30.000 -36.000
36.000 -370.000
-
Marró
Marró
Beix
Blanca
Blanca
1000
1000-1001
1000-1005
1005-1015
1015-1030
>1030
16
EL TRANSVASAMENT DE L'EBRE ESPODRIA COMPENSAR AMB 5.000MILIONS DE PESSETESEl Punt, 6 setembre 2000
La Guerra de l'aiguaEl País, 10 setembre 2000
PHN: Algunos ganan, casi todos pierdenRevista Ecologista, desembre 2000
EL CABAL MÍNIM DE L'EBRE PREVISTAL PHN ÉS QUATRE VEGADES INFERIORAL QUE NECESSITA EL DELTA PERVIUREEl Punt, 9 abril 2001
ALARMANT CRESCUDA DE LA SALINIT-ZACIÓ DEL DELTA DE L'EBREEl Periòdico, 3 març 1984
MIG MILIÓ DE PERSONES ES MANI-FESTEN CONTRA EL PHN, AL CENTREDE MADRID I A SARAGOSSAEl Punt, 12 març 2001
ELS REGANTS POSEN PREU A L'AIGUAL'Ebre, 5 gener 2001
SOBRA AIGUA AL RIU EBREEl Punt, 13 setembre 2000
EL PLA HIDROLÒGIC NACIONAL VEU LA LLUMPlanteja aprofitar al màxim l'aigua a tot EspanyaL'Ebre, 7 juliol 2000
Reflexionem una mica més. Aquí tens alguns titulars de premsa que relaten fets iopinions relacionats amb la gestió de l’aigua del riu.
Escriu les conclusions que heu trobat realitzant aquesta experiència:
17
La vida en una gotad’aigua
UTILITZACIÓ DEL MICROSCOPI
REVÒLVER LENTS OBJECTIUS
2 Col.loca lapreparació en laplatina
1 Il.lumina el tub movent l’espill
4 Una vegada tens la gota benenfocada ja pots observar
5 Si vols augmentar la imatge posal'objectiu següent
3 enfoca lapreparació girant elscaragols d'enfocament
PLATINA
LENT OCULAR
Diuen que a l’aigua dels rius, llacs i mars hi viuen també una multitud de petitsorganismes microscòpics que no veiem a simple vista i que donen de menjar a moltsdels animals que hi viuen. És el que els científics anomenen “plàncton”.
Et proposem que, des de la barca, utilitzes una mena de xarxa especial feta pera poder “pescar” aquests diminuts organismes i que els científics anomenen “mànega deplàncton”. És una mena d’embut fet d’una xarxa de niló molt fina i que s’arrossegasubmergida dins del riu durant una estona, a poca velocitat per què no es trenque.
Com aquests organismes són microscòpics, posarem l’aigua filtrada dins d’un potmenut i posteriorment la portarem al laboratori del Camp d’Aprenentatge per tal demirar-la al microscopi, a veure si hi trobem alguns d’aquests organismes i els podemobservar i estudiar.
Activitat prèvia al teu centre
OBSERVACIÓ DEL PLÀNCTON
Si mirem al microscopi l’aigua filtrada amb la mànega de plàncton podem veure quehi ha multitud d’organismes vius amagats en una gota d’aigua. Fixa’t en un que t’agrade icompleta la fitxa:
Color: Dibuix: Nombre d’augments:
Transparent?:
Forma:
Moviment?:
Comportament?:
Fitoplàncton?:Zooplàncton?:
Classe:
Observacions:
Color: Dibuix: Nombre d’augments:
Transparent?:
Forma:
Moviment?:
Comportament?:
Fitoplàncton?:Zooplàncton?:
Classe:
Observacions:
Treball de laboratori
Color: Dibuix: Nombre d’augments:
Transparent?:
Forma:
Moviment?:
Comportament?:
Fitoplàncton?:Zooplàncton?:
Classe:
Observacions:
Color: Dibuix: Nombre d’augments:
Transparent?:
Forma:
Moviment?:
Comportament?:
Fitoplàncton?:Zooplàncton?:
Classe:
Observacions:
OBSERVACIÓ DEL PLÀNCTON
Anota la profunditat del riu i la del disc de Secchi corresponent a una de les pa-rades realitzades en la barca.
Diadadel Riu
Què ens indica el disc de Secchi?
On se situa el fitoplàncton? Perquè?
Creus que hi ha plantes aquàtiques al fons del riu? Per què?
Explica quina importància té el plàncton per als animals que viuen al riu.
Av. Constitució, 67 / 43540 Sant Carles de la RàpitaTel/Fax. 977 74 17 10
Correu-E: [email protected]://www.xtec.cat/cda-delta
Generalitat de CatalunyaDepartament d'EducacióCamps d'Aprenentatge