¿qué és el sòl? ¿un conjunt de minerals, roques y matéria ... • com tot ecosistema, el sòl...
TRANSCRIPT
1
Josep Roselló i Oltra
LLAVORS D`ACÍ
LA TÈCNICA DEL COMPOSTATGE
¿Qué és el sòl? ¿Un conjunt de minerals,
roques y matéria orgànica on viuen les
arrels...?
El sòl no és un ser viu, ni un ser no viu;
el sòl és un ecosistema.
2
• Com tot ecosistema, el sòl es dinàmic, evoluciona buscant etapes més madures, de més complexitat, o pot sofrir regressions cap a estats més juvenils.
• EVOLUCIO O DINÀMICA DEL SÒL:
• FORMACIO,
• MADURESA,
• MORT
• I TORNAR A COMENÇAR
3
4
5
6
7
8
9
El compostatge és una tècnica que ha sigut utilitzada des de sempre pels
agricultors.
En els seus orígens consistia en l'apilament dels residus de la casa, excrements
animals i restes de collita, amuntonats sempre que es descompongueren i
transformaren en productes fàcilment manejables, aprofitables com a adob.
Els materials amontonats
comencen a descompondre`s
En la seua forma primitiva, era un procés lent i no
sempre es conservaven els nutrients continguts en els
residus, i, quasi mai, s'assegurava la higiene de la
mescla.
Hui en dia es contempla d'una altra forma en conéixer-
se els components biològics i les fases de la
degradació de la matèria orgànica
10
Així les característiques que defineixen el procés del compostatge
són:
- S'obté un producte higienitzat beneficiós per a la plantes,
- Fruit d'un procés controlat,
- Que duen a terme microorganismes,
- Sobre residus de característiques variables,
- És una oxidació que necessita oxigen,
- En la que es genera calor i es destrueixen fitotoxines
Si tenim en compte que en el procés de compostatge els
responsables són els microorganismes, tots aquells factors que
puguen limitar la seua vida i desenvolupament ho seran també
del propi procés.
Són molts els factors que intervenen en qualsevol procés
biològic de degradació, sent els paràmetres més importants els
següents:
Temperatura
Humitat
Oxigen
Aquestes variables, estan al seu torn influenciades pel tipus de
residu a tractar i de tècnica de compostatge.
11
Temperatura
La temperatura mostra l'activitat dels microorganismes
És el factor més fàcil de mesurar i el que millor indica les distintes
fases per què passa el muntó orgànic.
(Prendre la temperatura al muntó serà una pràctica necessària per a
conéixer l'evolució del mateix).
Quan arranca la degradació del
montó, és fàcil observar
l`increment de la temperatura per
la generació de vapor d`aigua
Prenent com a referència la temperatura, el procés de compostatge es pot
dividir en quatre etapes:
1.- La inicial o mesòfila, amb temperatures en augment, sobre
40ºC,
2.- Li segueix la fase termòfila d'altes temperatures, sobre 65ºC,
d'intensa activitat i degradació dels materials,
3.- Després tenim una fase de descens de temperatures, on és
adequat realitzar el volteig del muntó.
4.- Finalment arribem a la fase de maduració, on la temperatura
s'iguala amb la del medi ambient
12
Si la temperatura del muntó és baixa, no s'aconsegueix
una bona higienització dels materials, que allarguen la seua
permanència en el muntó en transformar-se lentament.
Si la temperatura és alta, molts microorganismes moren
i altres no actuen, la degradació de la matèria orgànica
pren rutes diferents de la humificació i el producte final
obtingut no té la qualitat esperada.
Es consideren temperatures òptimes les de l'interval 45-
65 ºC per a aconseguir l'eliminació de patògens, paràsits i
llavors de males herbes, així com una degradació i
humificació en un temps adequat.
Humitat.
Els microorganismes necessiten aigua per a les seues funcions vitals
El contingut d'humitat dels materials és crític per a aconseguir un
compostatge òptim
Una de les activitats necessàries,
per que l`activitat del montó no es
detinga, es reposar l`aigua
perduda per evaporació
13
Contingut en oxigen.
El procés del compostatge és aerobi, i necessita la presència d'oxigen per a
mantindre l'activitat dels microorganismes...
...però també per a:
obtindre un bon compost
de forma ràpida
i evitar al màxim els problemes de mals olors
Hi ha diferents necessitats d'oxigen al llarg del procés de compostatge, en funció de la
fase de temperatures en què ens trobem: la demanda d'oxigen és màxima en la fase
termòfila, mitjana en la mesòfila i es redueix al mínim en la fase de maduració
Nutrients.
Tots els organismes necessiten nutrients per a créixer i
reproduir-se.
Les quantitats de nutrients que necessiten els
microorganismes varien per a cada element, no obstant es
mantenen unes proporcions o relació constant d'uns nutrients
respecte a altres.
El valor d'aquest balanç és especialment important carboni i
nitrogen. Aquesta proporció és coneguda com
Relació Carboni / Nitrogen
14
SUBPRODUCTO RELACIÓN C/N (aproximada) Materiales
ricos
en
nitrógeno
Orines 1
Residuos de pesca 4
Gallinaza 12
Estiércol de ovino 11
Purín de cerdo 13
Matas de leguminosas 12
Abono verde 10 - 15
Siega de césped 14
Restos de lechugas 14
Estiércol de bovino con paja 15 - 30
Mezcla de hortícolas 15
Orujo de uva 19
Hierbas 17
Hojas de abedul, roble, sauce 20 - 30
Poda de naranjo 27
Valor deseado 30-35
Materiales
ricos
en
carbono
Restos cultivo del champiñón 30 - 40
Caña de maíz 52
Turbas 30 - 100
Sarmiento de vid 70
Paja de avena / centeno 70
Paja de arroz 100
Paja de trigo / cebada 110
Serrín de caducifolias 160
Papel 150 - 200
Cartón 254
Taula de la
Relació C / N
d` un conjunt
de residus
agraris
15
16
DISTRIBUCIÓN DE TEMPERATURAS
-10
0
10
20
30
40
50
60
70
0 6 12 18 24 30 36 42 48 54 60 66 72 78 84 90
Dias de compostaje
Tª
en
ºC
Tª 30 cm.
Tª centro
Tª ext.(Máx)
Tª ext.(mín)
17
FASE ACTIVITAT DURACIÓ
Preparació Recepció i acumul de materials
Secat i/o picat dels mateixos
Càlculs i correccions per a confeccionar el montó
Fermentació Formació del montó De 40 a 60 dies
Seguiment de temperatures i aport d`humitat
Primer volteig
Maduració Maduració De 60 a 100 dies Volteig i garbellat (si es
necessari)
Conservació ensacat i/o incorporació a la terra
L'ajust s'aconsegueix aplicant la fórmula inferior, on, per tanteig,
aproximarem la mescla a la relació adequada.
(Kg 1r material x R C/N) + (Kg 2n material x R C/N) + (..x...) .+...
= R C/N muntó
Suma de tots els Kg.
Efectuarem les operacions indicades amb unes quantitats inicials
orientatives, obtenint així un valor provisional.
Si aquest és massa alt o baix, modificarem les quantitats inicials fins que
el quocient es situe en l'interval 30 – 35 per a la R C / N del muntó.
Ara estem segurs que la barreja de materials s'ajusta a les necessitats
del procés.
18
PASOS ACCIONS
1 Obtenció dels kg de cada material per la fórmula
2 Dividir els kg de cada material pel número de capes
3 Obtindre una unitat de mesura adequada a cada material (cabás, carretilla, pala del tractor, remolc,...)
4 Crear la primera capa alternant materials rics en carboni amb els rics en nitrogen
5 Afegir els correctors i minerals autoritzats
6 Regar
7... Repetir el procés tantes vegades com número de capes
Pasos en la confecció del montó de compost
EXEMPLE PRÀCTIC
A continuació descrivim els passos i accions
realitzades per a la confecció d'un muntó de,
aproximadament, uns 16.000 kg.
A partir de només tres materials:
- Sarment de vinya ( R C/N = 70)
- Palla de cereal ( R C/N = 100)
- Fem d'ovella. ( R C/N = 12)
19
1.- Secat de la palla de cereal i secat i picat dels sarments
de vinya.
Ja sabem de la
importància del
picat per a
facilitar la
degradació dels
materials
(sense
comprometre
l'aireig)
EXEMPLE PRÀCTIC
2.- Càlcul de la mescla:
Primer càlcul:
(3000 kg palla x 100 ) + (5000 kg sarment x 70) + (7000 kg fem X 12) / 15.000
= 48,9
Els valors 100, 70 i 12 són la relació carboni/ nitrogen de la palla, el sarment i
el fem respectivament, com es va veure en les taules i en la fórmula del tema
anterior.
Els quilograms de palla, sarment i fem són una primera aproximació.
El valor obtingut és massa elevat, pel que modifiquem els quilograms.
Segon càlcul:
(2000 kg palla x 100) + (3000 kg sarment x 70) + (11000 kg fem x 12) / 16000
= 33.8
EXEMPLE PRÀCTIC
20
Aquestes serien les quantitats si tots els materials tingueren la mateixa humitat.
-La palla i el sarment picat i sec poden considerar-se amb el mateix
percentatge d'aigua.
El fem té més humitat, aproximadament un 20 % més, per la qual cosa
incrementem la quantitat de fem en 2000 kg més,
Així el muntó tindrà 18.000 kg d'aquests materials amb les seues humitats
aproximades.
Així mateix es va decidir millorar el muntó amb un 3% de minerals (1%
de terra argilosa, 1% de corrector mineral de ferro i 1% de fosfats
naturals) és a dir uns 180 kg de cada material.
2.- Càlcul de la mescla:
EXEMPLE PRÀCTIC
3.- Calcular els materials per capes
Si el muntó l'anem a formar en sis capes ( per exemple), dividirem
les quantitats anteriors entre 6 per a conéixer les materials de cada
capa.
2000 / 6 = 333 kg de palla per capa.
3000 / 6 = 500 kg de sarments per capa.
12000 / 6 = 2000 kg de fem per capa.
180 / 6 = 30 kg de cada mineral per capa.
EXEMPLE PRÀCTIC
21
4 .- Trobar la unitat de mesura.
En el nostre cas:
La palla estava empacada en bales de 20 kg, pel que cada capa
portaria 17 bales de palla.
(20 x 17 = 340)
Una pala del tractor plena de sarments va pesar sobre els 80 kg, pel
que necessitem 6 cassets de tractor per capa.
(60 x 80 = 480)
Es va pesar una pala del tractor plena de fem i va donar la quantitat
de 400 kg, pel que cada capa portarà 5 pal·les del tractor.
(400 x 5 = 2000)
Els 30 kg de cada mineral es mesuraran en cabassos
EXEMPLE PRÀCTIC
5.- Montar la primera capa i regar.
Després de marcar en el sòl dues línies separades 1,5 m, es procedeix,
tal com hem comentat, aportant els materials de manera que el fem
figure entre les sarments i la palla, després s'escampen els minerals i es
rega
Es convenient tindre tots els materials pesats amb antelació
EXEMPLE PRÀCTIC
22
6.- Repertir el procés fins acabar el montó.
Minerals
Sarments
Fem
Regar...
EXEMPLE PRÀCTIC
7.- Als dos o tres dias pendre temperatures i reposar aigua
evaporada.
Si la temperatura arriba el valor esperat, tot va bé,
cal preparar un sistema per a reposar l'aigua que va a
evaporar-se en la fase de temperatures altes
EXEMPLE PRÀCTIC
23
Problema Causa Solució
No alcança la temperatura adequada (65 ºC) al segon / tercer dia
Falta d`humitat Reg
Excés d`humitat Afegir materials secs
Excesiva compactació Afegir material groser
Tamany insuficient Aumentar tamany del montó (1000 kg mínim)
Relació C / N inadequada
Ajustar novament amb els materials adequats
Temperatura masa elevada (> 70 ºC)
Materials molt energètics
Refredar amb volteig i/o reg
Causes i solucions quan el montó no evoluciona correctament.
24
25
• Gràcies per la seua atenció