Vora la font de can Gifre

Quin món tan perdut!

Històries d’en Xico i d’en

Tonet

Vull compartir amb vosaltres una història, la que comença a can Gifre, sota els cingles de Golany.

Sota els cingles de Golany feineja un home.

És en Tonet de can Gifre. Un home bo i generós. Un home amb una memòria tenaç.

Vora la font de can Gifre, un home fa un mos amb tranquil·litat.

S’aixeca i beu aigua de la font.

És en Xico Coll, fill de

can Castellar de Porqueres.

El costum de treure la cadira…

Els dos emboscats, companys de mili l’any 1939 a Osca, es retroben altra vegada.

Comencen a desgranar records…

Ha començat un temps màgic…

Un temps màgic on els detalls i les paraules són importants.

Sota la mirada

d’un gatencuriosit.

I d’un cavaller de pedra…

Dues bones

persones

es preparen per

evocar instants

del seu passat.

Amb les seves paraules conec paraules i petjades de persones que

han conegut.

Persones que han estimat i que estimen…

I gaudeixo de la generositat

de dues persones

excepcionals.

Gràcies a ells el paisatge deixa de ser erm i s’omple de noms, de topònims, de vivències…

…de rondalles, de llegendes, de contarelles…

…d’instantànies de les seves vides.

El bon humor no manca mai a les nostres trobades.

Les paraules flueixen generoses com l’aigua de la font.

A cada trobada els dos homes em sorprenen amb una història, amb una expressió, amb un refrany…

Celebrem l’aniversari d’en Tonet i

d’en Xico amb ratafia i tortada.

En memòria d’en Xico Coll i Ferrer i d’en Tonet Riera i Devall

Fotografies: Àngel Vergés i Narcís Pujades. Àlbums de la família Coll-Masdevall, Riera-Ramió i de l’arxiu de Josep Estarriola

Dibuix d’en Xico i d’en Tonet a la font: Josep Estarriola i Borrell

Creació animació: Àngel Vergés Gifra

25 de maig del 2010