“Quin sentit té TOT?”. Quines preguntes que em fas. Ens podríem cenyir a coses més concretes, que ens allunyin del vertigen d’alguns interrogants : « Hauria de portar el cotxe al mecànic, a quina hora dius que passa el de la revisió del gas?”. “Quin sentit té tot?”. Això ja s’ho preguntaven fa uns quants milers d’anys. TOT, amb dues T com enormes talaiots de pedra, rituals atàvics a la vora del foc d’un grup de micos evolucionats que avancen fent tentines a la llum de la lluna. I després queda la O, que ves a saber què encercla: the universe is expanding, així, dit amb la veu metàl·lica de l’Stephen Hawking fa de mal acotar. Potser és millor pensar en una alfa i una omega, en un senyor barbut de mirada impertèrrita que et diu “Ego sum lux mundi”. Ella pronuncia millor que jo “Sartre” però no el llegeix. De fer-ho sabria que “l’home és una passió inútil”. El filòsof guenyo encara no estava per minúcies políticament correctes però diria que “la dona també”. “Quin sentit té tot?” Sempre més preguntes que respostes, no arribarem a encalçar-nos mai. Pa amb Nocilla per berenar i el plaer de llepar el ganivet amb les restes de la xocolata cremosa i dolça. Tot plegat potser només és això.