rdt 732 juliol-agost 2013

1 ~

RÐ

T

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2013

LA REVISTA DE RODA DE TER

JULIOL-AGOST’13Any LXIV / 6 €R ÐT732

fESTA MAJOR’13

2 ~

RÐ

TRevista Roda de Ter / Juliol-agost 2013

3 ~

RÐ

T


Edició patrocinada per l’Ajuntament de Roda de Ter, amb la col·laboració d’entitats i firmes comercials i industrials de Roda de Ter

Redacció Ramon Martí, 42, baixos. 08510 Roda de TerTelèfon 93 854 02 30 Correu electrònic [email protected]òsit legal B-14.1958Preu 6 euros

Han col·laborat en aquest númeroAgustí Alcoberro, Alba Parereda, Albert Pratdesaba, Anna Portet, Eduard Morató, Ester Camps, Gemma Solde-vila, Imma Ollich, Inès Fontseca, Infants Terribles (Jaume Salés Gorchs i Alícia Gómez), Irene Llop, Jaume Salés Malian, Jèss Carol, Joan Deniel, Joan Fradera, Joan Sala Pujol, Maria Ocaña, Mercè Franquesa, Mercè Viladecàs, Miquel Pradell, Miquel Rovira, Montserrat Bancells, Montserrat de Rocafiguera, Núria Aguilar, Núria Alberch, Nú-ria Sadurní, Oficina de Promoció Econòmica, Oriol Amblàs, Pep Bas, Pere Serra, Pol Ballús, Quico Garcia, Raquel Castellà, Sabina Jufré, Sara Jordan Suriñach, Sergi Vargas, Sílvia Rovira.

FotosAina Salés Datsira, Àlex Sánchez, Arxiu Anna Torrent, Arxiu família Llebaria, Domènec Llop, Francesc Mena, Gregori Domínguez, Joan Fradera, Joan Parera, Josep Antoni Alonso, M. Àngels Roviró, Marc Muntadas, Maria Nadales, Mercè Franquesa, Miquel Rovira, Montse Verdaguer, Pep Bas, Petra Martín-Pero, Quico Garcia, Salvador Navarro.

EntitatsAgrupació Pessebrista de Roda, ANC Roda de Ter, Associació Roda de Comerciants (ARC), Arrels, Associació de familiar i malalts d’Alzheimer, Associació de gas propà del barri de Sant Sebastià, Associació de veïns del barri Coll de Roda, Associació de veïns dels barris de la Creu de Codines i Fontanelles, Associació de veïns del barri de Sant Sebastià, Atlètic rodenc, Biblioteca Bac de Roda, Casal d’avis Can Planoles, Centre Esportiu Roda, Club Bàsquet Roda, Club Escacs Roda, Club Patí Roda, Club Tennis Taula Roda, Comissió Atlètica Roda, Comissió de festa del barri de les Cases Noves, Comissió de Tonis, Desperta Íbers, Donants de sang (delegació local), Escola de Música El Faristol, Fòrum Dona, Grup Fotogràfic Roda, Hospitalitat de Lurdes (delegació local), JNC Roda de Ter, Junta de la Penya Blanc-i-blava, Junta de la Penya Blaugrana, Museu Arqueològic de l’Esquerda, Osona camina, Osona contra el càncer (delegació local), Rodameteo, Societat de Pescadors Esportius de Roda, Taller de fotografia de la memòria històrica de Roda.

Fotografia de la portadaÀlex Sánchez Montero. Fotografies de les separatesÀlex Sánchez Montero

Disseny inicial BisgràficMaquetació, coordinació i redacció Montse Verdaguer i MasImpressió GRÀFIQUES RODA, SCPPublicitat Montse BancellsSubscripcions Montse Verdaguer i Mas (Telèfon: 93 854 02 30)

La revista Roda de Ter no es responsabilitza de l’opinió dels articles signats. Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors, que la revista Roda de Ter no necessàriament ha de compartir.

Edició extra de Festa MajorJuliol-agost 2013Núm. 732

4 ~

RÐ


NAIxEMENTS

03/05/2013Roger i Bruna Villén Parés, fills de Jordi i de Marta20/06/2013Daniela Baucells Marrero, filla de Xavier i de Vanesa15/07/2013Meritxell Alba Boya, filla de Daniel i de Núria24/07/2013Leonardo Ruvier Valladares Rodriguez, fill de Rubier Leonardo i d’En-carnación25/07/2013Laia Parés Bruguera, filla de Xavier i de Meritxell30/07/2013Adam Oujagaoui Bouzagou, fill de Mohamed i de Loubna09/08/2013Roger Garcia Prats, fill de Ricardo i de Cristina14/08/2013Elna Mar cé Farrerons, filla de Joan i d’Anna28/08/2013Martí Orra Fabré, fill d’Àngel i de Sònia

DEFUNCIONS

16/07/2013Asunción Illana Lara, 93 anys15/07/2013Maria Bailén Cáceres, 93 anys27/07/2013Pilar Gil Abellà, 87 anys30/07/2013Àngela Marot Tortosa, 89 anys30/07/2013Rafael Lorca Peinado, 78 anys31/07/2013Josep Viñolas Solà, 88 anys03/08/2013 Neus Viladecàs, Masoliver, 76 anys15/08/2013Maria Magdalena Navarro Navarro, 87 anys

TEMPERATURES JULIOL I AGOST 2013

Màxima absoluta / ºC 34,7º (dia 31) 34,5 (dia 6)Mínima absoluta / ºC 13,7º (dia 5) 12,8 (dia 31)Mitjana mensual / ºC 23,7º 22,8ºMitjana climàtica / ºC / 1996-2005 22,9º 23º

PLUJA I METEORS

Precipitació total mensual (lm2) 113,9 180,7Precipitació mitjana / 1996-2005 58,6 71,7Jornada més plujosa 30,3 (dia 30) 60,7 (dia 28)Precipitació acumulada. Any 2013 511,1 691,8Precipitació acumulada. Any 2012 190,3 234,2Dies de pluja 13 10Dies de Boira 9 11Dies de gelada 0 0Dies de rosada 30 29Dies de tempesta 10 9Dies de neu 0 0Vent fort>51 Km/h 2 4

VENT

Ràfega màxima Km/h 63 N 66 NE

Acter Amics de les Ciències de la Terra i de l’Espaiwww.acterweb.comSecció meteorologiahttp://www.rodameteo.cathttp://www.flickr.com/photos/joanfraderaXOM: Estació OS076

El Temps Demografia

5 ~

RÐ

T


06. EDITORIAL

07. SALUTACIONS

13. RESUM DE L’ANY

17. NOTÍCIES

45. SAPS QUÈ VULL DIR?

51. ENTITATS

63. APUNTS

79. ESPORTS

103. FESTA MAJOR

111. ANUNCIS

129. GUIA COMERCIAL

132. ÍNDEX COMERCIAL

ÍndexAgenda CulturalDel 2 al 27 de setembreExposició Espai MMP: Miquel Martí i Pol i les Festes Majors. L’exposició constarà de pre-gons, escrits, etc. que el poeta va fer en motiu de la Festa Major de Roda de Ter i d’altres pobles.Dilluns 16 de setembreClub de Lectura. A la biblioteca Bac de Roda a 2/4 de 4 de la tarda. Tertúlia literària al voltant de la lectura del llibre d’antologia poètica Sol de palla trenada, de Miquel Martí Pol. Sessió conduïda per Roger Canadell, professor de la UOC i la UB i estudiós i coneixedor de l’obra de Martí Pol.Diumenge, 22 de setembreCaminada. Sortida a Aiguafreda a les 8 del matí. Recorregut: entre 12 i 15 km. aproximadament. Organitza: Osona Camina.Diumenge 29 de setembreCursa de Muntanya Saltamarges. Amb dos recorreguts, un d’11 km i l’altre de 23 km, sorti-da a les 9 del matí des del C. Collsacabra, davant el pavelló municipal d’esports, es farà una boti-farrada i s’entregarà una samarreta tècnica a tots els participans. Incripcions obertes al banner de la pàgina web de l’ajuntament (www.rodadeter.cat). Preu 18 euros pels federats i 23 euros pel no federats, el mateix dia de la cursa recàrrec de 5 euros. Temps d’incripció fins el 22 de setembre, places limitades a 300 participants. Serveis de dutxes, massatges i sorteig de premis.Divendres, 4 d’octubre6a Caminada Negranit. Caminada urbana nocturna. Inscripcions mitja hora abans del inici a la plaça Major, sortida a les 9 del vespre, re-corregut d’uns 7,5 km. acabará a la plaça Major amb una botifarrada.Dissabte i diumenge, 5 i 6 d’octubreCap de Setmana Ibèric. Organitza: Museu Ar-queològic de l’EsquerdaDiumenge 6 d’octubreConcert de Pep Poblet i Nito Figueras. A les 6 de la tarda. Teatre Eliseu

Dimecres 9 d’octubre. Hora del conte. A la biblioteca Bac de Roda, a les 6 de la tarda. No vull ser gran, a càrrec de Caro Von Arend. Recomenat a partir de 4 anys. Diumenge, 13 d’octubrexxxa Mitja Marató, sortida a 2/4 d’11 del matí. XVII Cursa de 10 Km, sortida a 2/4 d’11 del matí i XV Cros Escolar, sortida a ¼ de 10 del matí. Organitza: Comissió Atlètica Roda.Diumenge, 20 d’octubreCaminada. Sortida a Els Hostalets de Balenyà, a les 8 del matí. Recorregut: entre 12 i 15 km. aproximadament. Organitza: Osona Camina.Dilluns, 21 d’octubre. Club de Lectura. A la biblioteca Bac de Roda a 2/4 de 4 de la tarda. Tertúlia literària al voltant de la lectura del llibre T’estimo, Marta d’Isabel-Clara Simó. Dimarts, 29 d’octubre. Trobada comarcal de Clubs de Lectura de les biblioteca d’Osona. A la biblioteca Joan Triadú de Vic, a 2/4 de 8 del vespre, tertúlia literària al voltant del llibre T’estimo, Marta d’Isabel -Clara Simó , es comptarà amb la presència de l’escrip-tora i la psicòloga Mar Vidal.

Octubre tot el mes Exposició Espai MMP: Miquel Martí Pol tra-ductor. En el marc del II col·loqui Internacional Miquel Martí Pol, exposició sobre el fons docu-mental (correspondència, correccions, obres) del Llegat Miquel Martí Pol que va referència a la seva faceta de traductor, amb col·laboració amb la biblioteca de la UVICCicle Bibliotecas d’Osona amb la salut mental. Mostra del fons documental sobre transtorns mentals, activitats organitzades en col·laboració amb la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona.

Programa de Festa Major pàgines 108, 109 i 110.

Més informació a www.rodadeter.cat

6 ~

Ed

itori

alRevista Roda de Ter / Juliol-agost 2013

Text. RDT

Qui dia passa, any empeny?

L’editorial és sempre l’última peça del trencaclosques a l’hora de fer el tan-cament de la revista. Encara que sigui una de les primeres pàgines que trobeu quan s’obre la revista, és l’última pàgina que redactem. La deixem

sempre per després perquè així la podem pensar amb la tranquil·litat que la revis-ta està acabada i ja no tenim la pressió d’haver d’entregar la feina a la impremta. I també, perquè així tenim una visió més general i complerta del que ha estat una nova revista, del contingut, dels col·laboradors amb qui hem comptat.

Un any més, arriba la festa major i amb ella la revista extraordinària, la qual ha estat possible gràcies a la col·laboració de diverses persones i entitats del poble. Igual que la festa major. És una feina d’equip. Tot i que la crisi és encara un tema que ens afecta de ple, nosaltres hem aconseguit mantenir el número de pàgines perquè les col·laboracions que ens han fet arribar així s’ho mereixen i perquè els anunciants ens han tornat a fer confiança. I igual que la festa major, el millor no és només fer-la o organitzar-la, el millor és gaudir-la.

Estem contents d’arribar-hi un any més. Estem contents de ser-hi. Estem con-tents de continuar fent camí. Diuen que “qui dia passa, any empeny”. A nosaltres no ens agrada massa aquesta dita perquè té connotacions a resignació, a ja ens està bé tot, a ens conformem. Nosaltres hem arribat on som perquè ens ho hem guanyat amb la constància del dia a dia. Ho hem treballat i ho hem lluitat. I ho hem fet amb esperit de voler tirar les coses endavant perquè ens les creiem i per-què valen la pena. És possible fer-ho des de la resignació?

Què seria del nostre país si tinguéssim aquest esperit de “qui dia passa, any em-peny”? Estem immersos en un període marcat pel procés de creació cap a un estat propi. I no és que ho haguem fet expressament, però és que l’actualitat informativa així ho marca. Aquesta revista està plena d’aires d’aquest camí que potser algun dia ens porta cap a la independència de Catalunya. No n’hi ha prou d’anar tirant endavant, amb la poca empenta de la inèrcia del dia a dia. Tot i que a vegades ja costa prou llevar-se al matí. Fa falta alguna cosa més. No n’hi ha prou de “només” tirar endavant. També s’ha d’evolucionar i créixer. I tenir somnis per construir un futur millor i més lliure.

Nosaltres ho estem aconseguint. Creixem amb cada revista, gràcies a l’ajuda de tots vosaltres. I també tenim un somni. I molta pressa.

Bona festa major!

7 ~

RÐ

T


Els que tenim la sort de poder celebrar la Festa Major del nostre poble o ciutat a les darreries de setembre, durant uns dies vivim envaïts per un enfilall de sen-sacions contrastades: alhora que prenem consciència de l’inici de la tardor i del declivi de l’any en el seu trimestre final, emprenem amb energia renovada l’inici d’un curs que sempre esperem que sigui millor que l’anterior. Com cada any, aca-bem el setembre fent festa i celebrant la vitalitat del nostre poble, com si aquest costum tan i tan antic ajudés a mantenir, des dels fonaments de la convivència quotidiana, un equilibri que moltes vegades es veu pertorbat per les vicissituds i les circumstàncies que ens toca viure.

Quan escric aquestes ratlles, penso en tots els rodencs i rodenques i imagino quantes inquietuds, il·lusions, angoixes i felicitats viureu en aquests dies de festa cadascun de vosaltres. La Festa Major de Roda de Ter ha de ser la suma de les festes majors de cadascun dels que hi vivim i cal buscar, per sentir-nos-en part, aquelles vivències que ens agermanen i ens aporten espurnes de felicitat.

Us convido a aprofitar la festa major per sortir al carrer i participar de tots aquells actes que s’adiguin amb les vostres inquietuds. La majoria no es podrien fer rea-litat si no fos per la implicació de la gent de Roda, per la qual cosa és doblement gratificant anunciar l’arribada de la nostra festa grossa.

Per a cadascú la festa serà viscuda de manera particular, però de totes les vivèn-cies íntimes n’hem de construir una de conjunta: la Festa Major de tots i totes, la teva Festa Major a la qual sou convidats.

Bona Festa Major!

Text. Jordi Serra i Macià. Alcalde de Roda de Ter. Foto. Àlex Sánchez

“Per a cadascú la festa serà viscuda de manera particular, però de totes les vivències íntimes n’hem de construir una de conjunta: la Festa Major de tots i totes”

Festes majors

8 ~

RÐ


En el butlletí repartit a tots els veïns del poble així com en l’As-semblea pública anual, el passat

juliol, vam explicar abastament l’acció de govern d’aquests dos anys. Apro-fitem aquestes ratlles de la revista de festa major per dir breument on som i cap on volem anar:Una de les prioritats principals d’aquest primer tram de legislatura ha estat l’àrea econòmica amb la racionalitza-ció de la despesa municipal, així com la correcta execució dels pressupostos, que han generat uns romanents de tresoreria significatius. Gràcies a això, actualment s’estan pagant les factures dins el termini fixat per la llei. Així mateix l’endeutament municipal ha passat en 2 anys del 88,12% al 64,93%. Tot plegat amb una congelació general de les taxes, excepte de la llar d’infants i l’escola de música, obligats per la for-ta reducció de les subvencions que es reben de la Generalitat. Tot i les restriccions pressupostàries, hem pogut desenvolupar obres i pro-jectes que amb poca inversió creiem que han estat d’utilitat com per exem-ple la remodelació de les piscines, la finalització del Museu de l’Esquerda i el resfaltat de diversos carrers del po-ble. També s’han fet obres a la zona esportiva, substitució de llums de baix consum a la zona del casc antic... S’ha fet una aposta clara per la obertu-ra d’espais pel gaudi dels rodencs com els jardins de la blava, amb un primera prova d’obertura d’un “xiringuito” que ha de ser un element per dinamitzar aquest nou espai. A nivell mediambi-ental s’ha apostat pels horts socials, així com la recuperació de la Munta-nyeta.S’han diversificat i potenciat les fires i mercats existents. És el cas de la pri-mera edició de la fira de la llavor en-torn de la Muntanyeta que va tenir una gran acollida. De la mateixa manera, el mercat de segona mà, aquest setembre

El grup municipal d’ERC: Jordi Bonilla, Roger Corominas, Xavier Montané, Jordi Serra i Petra Martín-Pero.

Text i foto. Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya

celebrarà un any. S’ha potenciat la oferta formativa d’adults així com els espais actius que després d’un any de funcionament ja han comptat amb 42 tallers i prop de 700 participants. L’escola esportiva també ha estat un èxit de participació.La participació ciutadana també s’ha treballat des del principi, reformant el reglament de participació que permet a la gent participar una vegada finalit-zats els plens; el quadern per el debat familiar també ha estat de gran utili-tat. Al mateix temps s’han obert nous canals d’informació amb l’ajuntament: una bústia física a l’Ajuntament per fer arribar propostes, s’ha obert una pàgi-na al Facebook i un compte de Twitter i s’ha renovat la web que ara és més accessible i transparent.El compromís del nostre grup munici-pal amb el país ha quedat palès durant aquests anys en el qual s’han aprovat diverses mocions en defensa del ma-teix: A l’Ajuntament hi oneja l’estelada, formem part de l’Associació de Muni-cipis per la Independència (AMI) i el tercer trimestre de l’any començarem a exercir la sobirania fiscal pagant els impostos a l’Agència Tributària Cata-lana. Els principals reptes pel que resta de

Dos anys de govern d’Esquerra

legislatura són principalment tres: -La mobilitat de la qual ben aviat hem de rebre un estudi que està realitzant la Diputació de Barcelona i en el qual s’han de plantejar solucions per aquells punts més conflictius que tenim al po-ble. Una de les primeres actuacions en aquest sentit hauria de ser la realitza-ció d’una rotonda a l’encreuament de Manlleu així com la implantació de semàfors en diversos punts (zona Pla Xic i CAP). -La seguretat ha estat un punt que el nostre grup ha posat en la centralitat de les necessitats del nostre poble tal i com ja figurava al nostre programa electoral. Tombada al ple per l’oposi-ció la nostra proposta de mancomuna-ció de la policia amb Manlleu, estem compromesos a partir d’aquest setem-bre a seguir treballant en una solució que aporti major seguretat a Roda. -També estem treballant intensament per aconseguir un compromís en ferm de la Generalitat per anar avançant en la inversió que considerem més im-portant per el nostre poble pels pro-pers anys com és la nova Escola Emili Teixidor.Des del grup municipal d’Esquerra Re-publicana de Roda de Ter us desitgem una molt bona festa major!

9 ~

RÐ

T


Després d’aquest recés estival, ens retrobem de nou en la publicació de la revista bimestral del Roda de Ter. Confiem que hàgiu tingut un bon estiu i des

d’IPR retornem, com sempre, amb rigor, empenta i il·lusió a l’activitat municipal. Un retorn a l’activitat municipal amb un certa ambivalència. Contents i satisfets per la finalització de les obres de rehabilitació del Museu de l’Esquerda, inici-ades per IPR la passada legislatura. Preocupats però, per la manca de diligència i capacitat de treball de l’equip de go-vern d’ERC en l’execució de les mateixes amb la conseqüent demora i desviació pressupostària de les obres.

L’aposta pel Museu de l’Esquerda ha estat sempre una pri-oritat pel nostre grup. No sols com a base pel coneixement de la Història de Roda a través de l’arqueologia sinó també per la dinamització cultural i econòmica del poble. Així, amb una subvenció municipal amb el govern d’IPR (ales-hores amb les sigles PMO) es va inaugurar pel setembre de 1988 el Museu de l’Esquerda situat al carrer Bac de Roda. Amb data 10 de juliol del 2002 el nostre grup municipal IPR presentava una Moció pel Ple de 16 de juliol del mateix any, per tal d’aconseguir la cessió de la caserna de la Guàrdia Civil per a la construcció del futur Museu de l’Esquerda. En la moció també es feia referència a iniciar converses amb la Direcció General de Patrimoni per tal d’aconseguir sub-vencions per a la construcció del museu i a la modificació del pressupost per a la construcció del futur museu i per fer front a les necessitats de personal pel seu bon funcio-nament.

La passada legislatura amb lPR al govern es va apostar deci-didament per la construcció del nou Museu de l’Esquerda a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, iniciant les obres i acon-seguint finançament, per l’execució de les mateixes, a través de subvencions. El nostre grup va aconseguir subvencions per valor de 1,3 milions d’euros per a l’execució de la totali-tat de les obres del Museu. Primer a través d’una subvenció de gairebé 300.000 € del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL) per la consolidació i reforç es-tructural de l’edifici amb la construcció d’una nova coberta. Obres que es varen executar i finalitzar l’any 2010 sense cap desviació pressupostària. I una segona subvenció de més d’1 milió d’euros, a través de l’1% cultural per l’execució de la segona fase de les obres. Amb les dues subvencions obtin-gudes la passada legislatura, FEOSL i 1% cultural, es cobria pràcticament la totalitat de l’import de les obres del Museu. La segona fase de les obres subvencionades per l’1% cultural amb una subvenció de 1 milió d’euros (1.013.759,62 €) es va adjudicar a una Unió Temporal d’Empreses (UTE). El con-

Yolanda Tristancho, Joan Rosanas, Cesca Costa, Albert Serra i Xavier Teixidor.

Text i foto. Grup Municipal d’Independents per al Progrés de Roda

tracte d’obres entre l’ajuntament i la UTE es va signar el 2 de maig de 2011 amb un termini d’execució de les obres de 10 mesos i un cost de les mateixes de 1.070.777,39 €.

En aquell moment tot estava molt clar, molt ben lligat i anava sobre rodes, fins que a principis de juny de 2011, va haver-hi canvi d’alcaldia d’IPR a ERC. Aleshores amb el go-vern d’ERC tot va canviar, tot es va aturar. Tot i tenint-ho tot molt ben lligat: adjudicació, termini, cost i finançament garantit per subvenció. ERC ha acabat allargant les obres fins el passat 25 de juny de 2013, quan s’havien d’haver fi-nalitzat amb 10 mesos. Amb una desviació pressupostària de 15.126 € de més respecte l’import d’adjudicació assignat per contracte. Cal recordar que els anys 2009 i 2010 amb el govern d’IPR es varen gestionar i executar obres totalment subvencionades per fons estatals (FEOSL i FEIL) per valor superior a 1,6 milions d’euros sense cap desviació pressu-postària.

La manca de diligència de l’equip de govern ha estat notòria en la gestió de les obres i de la subvenció del museu. Dei-xant-se de percebre per la mala gestió d’ERC, l’anualitat pel 2011 de la subvenció de l’1% cultural de 253.439,91 € i allar-gant-se, segons modificació de conveni, els terminis de co-brament de les anualitats de la subvenció del 1% cultural.

Finalment des d’IPR us desitgem una molt bona festa major i us animem a gaudir-la amb intensitat compartint la festa amb la família, amics i veïns.Molt bona festa major a tothom!

Passat i present del Museu de l’Esquerda

10 ~

RÐ


Quan a finals del 2007 es començava a veure que al-guna cosa no anava bé i entràvem de ple en una crisi que a dia d’avui encara sembla no tenir atu-

rador, sincerament, cap de nosaltres hauria estat tan pessi-mista com per donar-li tanta vida a aquest terrible malson, amb conseqüències realment dramàtiques per massa gent. I, la veritat, de la manera “dictatorial” que el govern de Ma-drid ens està ofegant cada dia més, no s’albiren bons auguris per cap costat.Però bé, tornem a tenir al davant unes dates molt assenya-lades per la nostra vila, som novament a les portes de la festa major. Deixem per uns dies de banda els nostres pro-blemes i intentem gaudir, dins de les nostres possibilitats, d’aquests dies de festa que tenim per endavant, llavors ja continuarem amb tot això, però donem la rellevància que es mereixen aquestes dates i passem-ho tan bé com puguem amb les nostres famílies, amics i coneguts i tinguem una bona Festa.Aquest any hem volgut fer una ullada als actes que es vénen fent a la nostra Vila en aquestes dates i ens en hem anat a l’any 1963, som 50 anys enrere. I, home, tampoc us penseu, les coses han canviat, però algunes no tant.D’entrada sorprèn que la revista de festa major d’aquest 1963, que té una magnífica portada i contraportada, en blanc i negre d’una foto de Roda de Ter, estigui escrita ma-joritàriament en castellà –ara ens ve de nou. Les fotografies interiors també són en blanc i negre, tret d’un parell que els hi donen una mica de color. En aquell any, el director de la revista era en Jaume Salés Sanjaume, amb un nombre de col·laboradors destacables que fa goig de llegir i publicada pel “Patronato de Prensa y Radio”– Roda de Ter i editada per “Red Catalana de Prensa”. Les notícies són diverses, com actualment, destaca el pres-supost de l’Ajuntament que era de 1.045.000 pessetes, res a veure amb el d’enguany, llavors teníem el “Servicio de au-tomóviles”, la cooperativa feia les vivendes que queden per damunt de la gasolinera, les Escoles Parroquials Sant Joan eren una realitat, així com l’Escola de la Llar Santa Tecla. Precisament, a la pàgina del costat, hi ha un homenatge me-rescut a Dª Tecla Sala Miralpeix, filla predilecta de Roda de Ter. Ens retraten una vila “mig senyora i mig pagesa” amb estampes de la Plaça i el Serrat i després de diferents articles dels col·laboradors de l’època, arribem als actes de la “FIES-TA MAYOR – 1963”.Els actes es dividien en “Religiosos”, “Oficiales” i “Recreati-vos”. Entre els religiosos, es feia una Novena a la Verge del Sòl del Pont, el dia 15 de setembre, el dia 22 es feia el repic

Text. Grup Municipal de Convergència i Unió a Roda de Ter de campanes anunciant la solemnitat de la Festa Major, el dia 23 , una missa a les 8:00 hores al Sòl del Pont i a les 11:00 hores, ja es feia el Solemne Ofici, cantat per la “Capilla Co-ral”, amb assistència de les autoritats i jerarquies locals. El sermó el va fer el reverend Ricard Torrents. Seguidament i en processó, autoritats, associacions i fidels es traslladaven a la Capella del Sòl del Pont per homenatjar a la Patrona de la Vila. El dia 24, també a les 11:00 h, hi va haver una missa cantada, en record dels rodencs que ens havien deixat aquell any.Com a acte oficial, remarquen que el dia 23, a les 13:00 ho-res, en el transcurs de la tradicional processó d’homenatge a la Patrona, es va descobrir la placa que porta el nom del carrer de la Verge del Sòl del Pont, abans carrer del Pont.Els actes recreatius eren de dos tipus: populars i de paga-ment. Entre els populars hi havia danses regionals, sarda-nes, serenates, concert al Centre Parroquial. De sardanes se’n feien diverses audicions, la majoria a la plaça i una au-dició es va fer a les Tres Fonts. També es va fer un concert al Café Parés i la cobla, els Lluïsos de Taradell i naturalment, gegants i caps grossos. Aquell any varem poder gaudir de “Grandes sesiones de cine” al Centre Parroquial, amb una sessió dedicada als nens. Al Teatre Eliseo grans sessions de cinema, amb la projecció de la pel·lícula “Esplendor en la hierba” i com no, Funció lírica i teatre amb el grandíssim Joan Capri.A la Cooperativa, evidentment a l’envelat, ball de gala, ball de confetti, festival infantil i varietats, amb diferents figu-res. Aquell any entre d’altres, Josep Guardiola i Els Fonts de Manlleu.Les entitats esportives també hi participaven, amb els tradi-cionals partits del Centre Esportiu Roda, els juvenils varen jugar amb el Vic, el partit de 2a regional va ser contra el Sant Cugat i el dia 25, partit entre el 2a divisió C.F. Badalona i el Roda (reforçat), disputant el Trofeu del magnífic Ajun-tament. La Societat de Caçadors Esportius feien concurs de tir al plat, al Mirador de Salou, el Club Ciclista Pedal-Ter disputava el Trofeu Ramon Ribas per juvenils, amb 4 voltes al circuit de Sant Martí, el Centre Excursionista Roda feia una exposició d’art del rodenc Joaquim Trasserra, al nou local social de la Plaça i el Club Patí Roda feia una matinal d’hoquei sobre rodes, a la Pista.Com veieu, la festa major tampoc ha canviat tant, a part de tot el que hem apuntat també teníem les tan esperades, per la mainada, atraccions de cada any.Hem volgut fer un escrit diferent, per distreure’ns una mica recordant vells temps, deixar a banda les cabòries, pensant en la festa major i amb els millors desitjos que la gaudiu. Tanquem els ulls, és festa major.Molt bon festa major a tothom.

Tanquem els ulls i gaudim, és festa major!

11 ~

RÐ

T


Durant aquests dos últims anys, tothom ha escoltat parlar de l’anomenat dret a decidir, però no s’ha dit ni una paraula sobre el fet que també existeix l’obligació de decidir, i molt més quan algú és regidor com jo. Un regidor sorgit per la voluntat de 288 persones que van dipositar la seva confian-ça en la candidatura que jo encapçalava fa poc més de dos anys. Quan ja vaig triar aquesta decisió, ho feia pensant en aconseguir més benestar, més tranquil·litat, més seguretat i més il·lusions de debò per a tots els veïns de Roda de Ter.Aquest ideari el conservo igual d’intacte pels que em van votar, com pels que no van votar-me, com pels que van abs-tenir-se i es van quedar a casa... perquè no es refiaven del tot de la sinceritat i bona fe de les meves intencions. De cop i volta vaig convertir-me en cada Ple en la veu dels que no tenien veu a Roda de Ter, en la veu dels que ningú escoltava ni feia ni punyeter cas a Roda de Ter, en la veu dels oblidats a Roda de Ter, en la veu dels que pateixen a diari greuges comparatius a Roda de Ter.La meva primera intenció, i l’última, de convertir-me en re-gidor... és ser-hi fidel portaveu de tots els veïns de Roda de Ter en general i dels que em van votar en particular. És per això que he mantingut un diàleg diari amb tots els rodencs. Tothom sap que, fins fa dos anys, un dels primers patiments d’aquests veïns era, i encara ho és, el problema sobrevingut per la massiva immigració descontrolada i causada per la negligència dels diferents governs de l’Estat, de la Generali-tat i dels diferents alcaldes que estimaven més mirar per un altre cantó, en lloc d’intentar resoldre la realitat quotidiana. Però no tot en la vida d’un regidor és immigració, immigra-ció i més immigració.Avui dia els problemes ocasionats per aquella immigració sense control encara no estan resolts, però sí que estan en-carrilats i en vies de solució. En canvi, el proper any ens esperen les urnes per a decidir el nostre futur i el futur dels nostres fills, néts, besnéts... després de molts patiments i d’il·lusions fallides.A compte d’allò, m’he vist obligat a decidir entre seguir per-tanyent políticament a unes sigles que em van donar l’opor-tunitat de presentar-me a les eleccions del 2011, o ser fidel a totes les persones de Roda de Ter que em demanen cada dia coses que no estan contemplades com a prioritàries al programa del partit del que ja no formo part des del mes de juliol passat.Seré una mica més clar. Ara venen temps d’identitats, temps de decidir entre la pàtria catalana i la pertinença a l’Estat Espanyol, entre la legalitat de la Constitució Espanyola i la temeritat de sostenir a governs catalans en aventures in-dependentistes, entre la realitat quotidiana de com sortir d’aquesta llarga i crua crisis i la il·lusió romàntica de formar

Sebastià Povedano.

Text. Sebastià Povedano Serrano. Regidor no-adscrit de Roda de Ter. Foto. Montse Verdaguer

part d’un nou estat... que hauria de fer cua, com Kósovo, per entrar a una Europa de la que ja estem a dintre.Això són els esdeveniments als que haurem fer front tots els catalans, tan sí com no, a partir del gener de l’any 2014. És per tot això, i per moltes coses més, que ara no les dic, per prudència... el perquè, des del Ple del dia 30 del passat juliol, formo part del grup municipal de No-adscrits al municipi de Roda de Ter. A banda, que és impresentable cap forma de violència verbal i política, de cap líder polític que aspiri a presidir el govern de la Generalitat! Déu n’hi do! Perquè tan sols conduirà al No-res d’un carreró sense sortida i sense futur polític.En qualsevol cas, jo no he estat el primer regidor que he triat el camí de l’obligació de decidir a la comarca d’Osona, i estic segur que tampoc seré l’últim. Mentres tant... bona Festa Major de Roda de Ter a tots els seus veïns i a tots els que vinguin amb nosaltres... amb bona voluntat i ganes de passar-s’ho bé.

L’obligació de decidir

“M’he vist obligat a decidir entre seguir pertanyent políticament a unes sigles que em van donar l’oportunitat de presentar-me a les eleccions del 2011, o ser fidel a les persones de Roda de Ter”

12 ~

RÐ


13 ~

Res

um d

e l’a

ny


RESUM DE L’Any

14 ~

Res

um d

e l’a

nyRevista Roda de Ter / Juliol-agost 2013

· Entrevista a l’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra: “Roda de Ter ja ha passat situacions dif ícils i, com altres vegades, ens en sortirem”. · L’Ajuntament de Roda aprova l’augmenta de taxes per a la llar d’infants i l’escola de música.· L’Ajuntament aprova la col·locació de l’estelada, al balcó del consistori, durant la Diada Nacional. També aprova l’ad-hesió a l’Associació de Municipis per la Independència.· Roda de Ter estalvia més d’11.000 euros en enllumenat pú-blic, els primers quatre mesos de l’any 2012.· L’ajuntament aconsegueix que el Bisbat de Vic rebaixi el preu del lloguer de les antigues escoles Sant Joan, on està ubicada de manera provisional l’escola Emili Teixidor.· L’Assemblea Nacional Catalana fa un acte a Roda on canvi la placa de la plaça Espanya per la de la Independència.· L’Ajuntament de Roda de Ter renova la pàgina web i hi incorpora novetats. · A partir del setembre, cada primer diumenge de mes té lloc un mercat de productes de 2a mà i reutilitzables al po-lígon del Puig Vell de Roda.· Roda Cubana s’estrena amb èxit el 28 de juliol.· Rodafolk manté la qualitat però redueix els dies.· La 1a Marxa cap a la independència Ulldeter-Roda de Ter.· Carme Bravo deixa la direcció de l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont, després de 17 anys de directora i 26 al centre.· L’Esquerda: descoberts 96 metres de la muralla visigòtico-carolíngia de l’antiga Roda Ciutat.· La revista RDT recorda Emili Teixidor amb diversos ar-ticles amb firmes com Miquel Obiols, Àngles Prat, Ricard Torrents, Núria Aguilar i Maria Ocaña.· L’excursionisme a Roda celebra 100 anys.· La 17a Fira del Pescador manté el seu atractiu, tot i la crisi.

Juliol-agost

· Roda de Ter celebra el Correllengua 2012 amb una xerrra-da de la periodista Patrícia Gabancho, entre d’altres actes.· L’Ajuntament aprova una “congelació general” dels impos-tos i taxes per al 2013.· Roda de Ter es declara “moralment” territori català, lliure i sobirà.· L’Ajuntament aplica el reial decret del govern espanyol so-bre les baixes laborals dels seus treballadors.· L’Ajuntament fa pública una nota de premsa on s’infor-ma que el consistori rodenc haurà de pagar 340.883 euros a l’empresa Agbar Instalaciones SLU, que va construir la Biblioteca municipal Bac de Roda. El consistori rodenc pre-senta recurs.· L’Ajuntament de Roda de Ter deixarà l’estelada al balcó del consistori rodenc.· La Setmana de la Gent Gran es trasllada al mes de setem-bre i es celebra coincidint amb la Festa del Casal d’avis de Can Planoles.· Nou servei per als usuaris del Servei d’Ocupació de l’ajun-tament: enviament setmanal de les ofertes de feina a través de correu electrònic.· L’estiu del 2012, un estiu de temperatures rècords, amb una punta de calor de 40,2ºC i 37ºC durant 6 jornades se-guides, entre els dies 18 i 27 d’agost.· Nova edició del programa “Clara” per afavorir la inserció sòciolaboral de les dones· Els Espai’s Actius i formació per adults, durant la tardor.· Mercè Dieste Lanuza rep la medalla dels 100 anys de vida.· Més de 400 rodencs assisteixen a la multitudinària mani-festació de l’11 de Setembre a Barcelona.· Més de 600 participants, a les Curses Atlètiques.· Arrenca l’Escola Esportiva amb 14 nens i nenes inscrits.

Setembre-octubre

15 ~

Res

um d

e l’a

ny


· La Comissió dels Tonis de Roda i Les Masies organitzen la Festa dels Tonis.· Xavier Teixidor (IPR) pren possessió del càrrec de regidor en substitució de Miquel Masoliver.· El ple de l’Ajuntament expressa per unanimitat el rebuig a l’avantprojecte de Llei Orgànica de millora de la qualitat de l’educació, coneguda com a Llei Wert. · ERC demana al grup d’IPR que rectifiqui informacions que va publicar en el seu últim butlletí.· El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, enceta el cicle de xerrades de l’assemblea local de l’ANC a Roda de Ter.· Un centenar de persones donen suport a Roda a la declara-ció de sobirania, en una concentració a la plaça Major.· Els Mossos d’Esquadra incrementen la vigilància a Roda i demanen la col·laboració dels veïns. · El web de l’Ajuntament de Roda de Ter rep la tercera millor nota d’entre els municipis d’Osona, en un estudi de la UAB.· Roda de Ter tanca l’any 2012 amb unes dades d’atur que superen la franja dels 500 aturats.· 10 de les 27 dones que han participat al programa “Clara” han trobat feina.· “Grans dones de Roda”, converses del Fòrum Dona per commemorar el 8 de març.· El Carnaval de Roda de Ter arriba a la 30a edició.· Obeses edita el seu segon disc, Zel.· Un dia no sé com, el primer disc d’Oques Grasses.· Gravació en directe a l’Atlàntida de Vic del nou disc de Pep Poblet amb Nito Figueras: Versió Original.· Comencen els actes a Roda de Ter per commemorar el 10è aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol.· Osona Camina arrenca amb èxit de participants.· Més de 300 inscrits a la Cursa Entre Ponts.

Gener-febrer

· Afluència de visitants a la Fira de Pont a Pont.· El rodenc i col·laborador de la revista Roda de Ter Joan Sala és el convidat especial de la inauguració dels pessebres de l’Agrupació Pessebrista de Roda.· L’Ajuntament aprova una modificació de crèdit de 458.760 euros per poder tancar l’exercici 2012 sense desviació.· Miquel Masoliver plega com a regidor d’IPR, a l’oposició, i serà substituït per Xavier Teixidor.· El Museu de l’Esquerda rebrà l’1% cultural de les obres de desdoblament de l’Eix Transversal.· S’obre un període de votacions per escollir el projecte per enjardinar la rotonda de la Creu.· L’Ajuntament de Roda de Ter edita una guia comercial.· Dos rodencs, a la coordinadora comarcal de l’Assemblea Nacional Catalana.· CiU guanya les eleccions catalanes a Roda, amb un 76% de participació.· Roda de Ter organitza la 3a Setmana Solidària.· Nous tallers dels Espai’s Actiu d’hivern· 27 dones participen al programa “Clara”.· Nou equip directiu a l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont amb Carme Font a la direcció.· La rodenca Ariadna Fitó guanya el concurs de portades de Nadal del bisetmanari El 9 Nou.· Roda de Ter homenatja Emili Teixidor durant les Jorna-des Miquel Martí i Pol. El jurat del premi de poesia Miquel Martí i Pol entrega dos accèssits ex aequo per a Joan Mer-cader d’Olot i Pere Suau de Mallorca. S’entrega per primera vegada el premi de teatre Jaume Salés Sanjaume que el rep Albert Suñé, de Terrassa, amb Desaparegut sobre el Canal.· Pere Puigderajols deixa d’entrenar el Club Patinatge Artí-sitc Roda després de 25 anys i el substitueix Judit Sánchez.

Novembre-desembre

16 ~

Res

um d

e l’a

nyRevista Roda de Ter / Juliol-agost 2013

Maig-juny

·Més de 500 alumnes de les escoles d’infantil i primària de Roda de Ter planten arbres i arbustos a La Muntanyeta. · Èxit de la I Fira de la Llavor Tradicional de Roda de Ter, al peu de La Muntanyeta. · L’ajuntament aprova el reglament de la Borsa de Volunta-riat. També es declara municipi lliure de “fracking” i dóna suport a la Declaració de Sobirania i al dret a decidir del poble de Catalunya.· L’Ajuntament dóna compte de la liquidació del pressupost 2012 amb un romanent de tresoreria de 600.000 euros.· El mercat setmanal ambulant del dijous s’ampliarà pel car-rer Bac entre 8 i 10 parades.· Una webcam de Meteoroda s’instal·la a La Muntanyeta i ofereix imatge cada 10 minuts de Roda i del temps que fa.· L’escola Emili Teixidor forma part dels centres de nova construcció que la Generalitat considera “prioritaris”.· Objectiu superat: 233 donacions a la 4a Marató de donació de sang de Roda i Les Masies de Roda.· Més de 130 persones a la xerrada sobre consells de segure-tat per a la gent gran, impartida pels Mossos d’Esquadra.· L’Ajuntament és centre col·laborador de l’ACTIC.· Concedida la llicències d’obres per a la construcció d’un Bonpreu a l’avinguda Miquel Martí i Pol.· El Teatre Eliseu estrena blog, web i programació estable.· Joan Sala guanya un premi de narrativa organitzat per l’Orfeó Català de la ciutat de Mèxic.· Carme Forcadell, president de l’ANC, omple el Teatre Eli-seu. L’assemblea local de l’ANC penja una estelada gegant a la façana del darrera del Teatre Eliseu.· Creació d’una pàgina web dedicada a Miquel Martí i Pol.· Quasi 300 persones segueixen el cicle de conferències de l’Esquerda del 20è aniversari, dedicat a Bac de Roda.

Març-abril

· 800 persones visiten la nova seu del Museu Arqueològic de l’Esquerda, durant la jornada de portes obertes.· Els vots de l’oposició obliguen al ple de l’Ajuntament a re-butjar la proposta de l’equip de govern de mancomunar el servei de la policia local amb Manlleu.· L’Ajuntament aprova un pressupost de 5,3 milions d’euros.· Canvi de concessió d’explotació del bar-restaurant Can Planoles, ara gestionat per l’Hostal Sant Jordi de Roda.· Ester Parareda és la nova cap local de la JNC.· Més de 260 inscrits, als cursos de formació bàsica d’adults. · Es presenten les conclusions del “Quadern per al debat fa-miliar” repartit entre diverses families d’alumnes de les es-coles d’infantil i primària i l’institut de Roda.· Obertura dels jardins de l’antiga fàbrica de La Blava.· L’escola que porta el seu nom recorda l’escriptor Emili Tei-xidor en el primer aniversari de la seva mort.· El 1r Festival Audiovisual Miquel Obiols rep un bona aco-llida de públic i de participants.· La Biblioteca Bac de Roda organitza una lectura de poe-mes de Miquel Martí i Pol en diferent llengües.· Guillem Ramisa presenta el seu quart llibre de poesia El món ample.· Comencen les obres de restauració de la muralla externa de l’Esquerda.· Jordi Sanglas publica el seu primer llibre 100.00 candeles, en el que el poble de Roda n’és un dels protagonistes.· El Casalot celebra el 20è aniversari.· El primer equip del CE Roda queda campió de lliga i puja a Segona Catalana.· L’Atlètic Rodenc posa punt i final a 26 anys de trajectòria.· L’equip femení de CP Roda aconsegueix l’ascens a la cate-goria de Primera Nacional Catalana.

17 ~

No

tície

s


nOTÍCIES

18 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Juliol-agost 2013

Aquesta legislatura arriba a l’equador. S’han com-plert els objectius que havia previst l’equip de govern d’ERC?Era una legislatura complicada per les circumstàncies soci-als i econòmiques. Tothom és conscient que no és el mo-ment de fer grans obres, ni hi ha grans ingressos. Es tractava d’estalviar i d’adaptar-nos. El primer objectiu que ens plan-tejàvem era sanejar econòmicament l’ajuntament. I amb dos anys, aquest objectiu està complert. El primer any que vam entrar a governar a l’ajuntament hi havia dificultat per pagar factures, fins i tot havíem rebut avisos que ens talla-ven el llum. Estem pagant les factures dels proveïdors al dia. L’últim exercici s’ha tancat amb un estalvi que permet pa-gar l’enduetament. Per tant, l’endeutament està baixant, les despeses corrents de l’ajuntament han disminuït… el més important en aquell moment que era adaptar l’ajuntament a la situació econòmica, en aquest sentit ens donem per molt satisfets. Estem pagant al dia i a més l’endeutament està per sota del que marca la llei. Aquest era l’objectius primer de la legislatura sense que això volgués dir reduir serveis. El que hem fet ha estat anar reduint el cost dels contractes dels proveïdors. Intentar que aquests ajustaments no afectéssin l’atenció a les persones i, si pogués ser, augmentar determi-nades partides com les de Benestar Social i Ensenyament: ajudar a les persones amb dificultat i també fent formació per intentar trobar feina.

Quins altres objectius s’han acomplert?L’altre objectiu era no augmentar la pressió fiscal, contenir els impostos. Únicament han augmentat la taxa de la llar

d’infants i de l’escola de música perquè les subvencions de la Generalitat han desaparegut. Pel que fa l’Impots de Béns Immobres (IBI), hem pogut anar contenint els valors cadas-trals i hem intervingut en la mesura que hem pogut perquè sinó cada any hauria augmentat un 10%. L’any que ve ja po-drem fer una nova valoració cadastral i entenem que baixa-ran els valors cadastrals d’una forma generalitzada. Aquests són també objectius complerts.

Però no s’han pogut fer grans obres durant aquesta le-gislatura…La feina que hem pogut fer durant aquests anys ha estat més de manteniment i petites inversions com la remodelació de la piscina, repavimentar uns quants carrers, l’obertura dels jardins de La Blava, hem pogut obrir el Museu de l’Esquer-da amb les subvencions que hem rebut… No és època de grans inversions però sí de petites obres de manteniment i millores.

També ha sigut una legislatura marcada pel procés de creació cap a un estat propi. Sí. Per tant, el nostre suport a aquest procés. Col·laborem des de l’ajuntament perquè es facin passos cap a l’estat pro-pi. Des de col·locar l’estelada al balcó de l’ajuntament, a pa-gar els impostor a l’Agència Tributària Catalana, o declarar-nos territori lliure i sobirà.

En el discurs que vas fer durant el Correllengua 2013 a Roda de Ter vas dir que aquest seria l’últim Correllen-gua, donant a entendre que s’acosta la independència

L’alcalde de Roda de Ter valora en aquesta entrevista la primera part de legislatura i apunta quines seran les prioritats de l‘equip de govern d’ERC per als propers 2 anys

Text. Montse Verdaguer i Mas. Fotos. Àlex Sánchez i Montero

Jordi Serra: “Les prioritats per als propers dos anys de legislatura són la mobilitat, la seguretat i l’escola Emili Teixidor”

Estem a l’equador de la legislatura i l’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra, s’avança a les preguntes de l’entrevista perquè sap molt bé que li demanarem sobre la valoració d’aquests dos anys que ja han passat i també que ens avanci quines són les prioritats de l’equip de govern d’ERC fins a exhaurir-la. Una legislatura que haurà es-tat marcada per la crisi i també pel procés cap a la crea-ció d’un estat propi. Jordi Serra va entrar com a regidor a l’Ajuntament de Roda de Ter l’any 1999 i d’això ja en fa uns quants anys. No ens diu si continuarà o no de cara a la propera legislatura però assegura que treballa amb la idea que cal fer relleus.

19 ~

No

tície

s


de Catalunya.Nosaltres estem convençuts que l’any que ve hi haurà la consulta i que la guanyarem. I després s’ha d’entrar en un procés de negociació amb l’estat per com formalitzem la independència. Serà un 2014 i un 2015 que hi haurà molta feina en aquest sentit. Els ajuntaments hem de ser els pri-mers a col·laborar i ajudar a crear les estructures d’estat. I ja no haurem d’organitzar correllengües, ni cadenes humanes, ni manifestacions sinó que haurem de destinar tot l’esforç a muntar les estructures d’estat i superar les dificultats que ens posarà l’estat espanyol, que seran moltes.

Hi deu haver objectius que no s’han aconseguit durant aquests dos primers anys de legislatura…L’Ajuntament el tenim estabilitzat perquè hem aconseguit una situació d’equilibri, econòmicament parlant, però ara hem de resoldre com a mínim tres qüestions que tenim plantejades: la mobilitat, la seguretat i la construcció de la nova escola Emili Teixidor. Crec que els equipaments i serveis els tenim tots coberts excepte el nou edifici per a l’escola Emili Teixidor. Pel que fa la mobilitat, cal alguna rotonda nova i millorar els encreuaments, com a la zona de la benzinera. També tenim sobre la taula el tema de la segu-retat ciudadana. Un tema que hem de parlar amb la resta de grups polítics de l’ajuntament per trobar una solució des-prés que en el ple de juny no prosperés la proposta presen-tada per l’equip de govern d’ERC de mancomunar el servei de policia municipal amb Manlleu. Parlo de seguretat però també de civisme i convivència: posar fre als excrements de gossos al carrer, cotxes mal aparcats, brutícia…

Però hi ha alguna novetat en relació a la construcció de l’edifici definitiu de l’escola Emili Teixidor?A la tardor esperem poder anunciar alguna notícia impor-tant al respecte.

Les prioritats d’aquesta segona part de la legislatura van molt lligats als resultats que van sortir de l’enques-ta “Quadern per al debat familiar”. Quina valoració en feu d’aquesta iniciativa?Nosaltres fem l’esforç d’acostar la política al ciutadà i aquesta va ser una proposta. Arribar a les famílies a través dels alumnes de les escoles i l’institut de Roda amb aquesta enquesta i que les famílies poguéssin opinar sobre el poble. D’aquesta manera, nosaltres coneixem millor què pensa la gent i la gent té un mecanisme didàctic i amè per fer arribar la seva opinió. Els resultats són molt importants. I tal com dius, les necessitats d’aquesta segona part de la legislatura van molt lligades als resultats que apuntava l’enquesta.

Una de les dades que crida l’atenció dels resultats del quadern és que el poc ús de les famílies de les eines de comunicació digitals i xarxes socials. Sorprèn tenint en compte que són majoritàriament famílies joves les que van respondre l’enquesta. De moment no està molt estesa la utilització de les eines de comunicación digitals però hi hem de seguir apostant, tanta amb la pàgina web com les xarxes socials (Twitter, Facebo-ok)… Com per exemple, el butlletí de notícies, on també hi ha l’agenda setmanal, que s’envia cada setmana des del web de l’ajuntament, és un canal d’informació per al

Jordi Serra és militant d’ERC des del 1991 i va entrar de regidor a l’Ajuntament de Roda de Ter l’any 1999. Aquesta és la segona vegada que és alcalde de Roda de Ter.

20 ~

No

tície


ciutadà i també per a les entitats. I hem de continuar treba-llant perquè són mecanismes molt importants d’informació i comunicació. No ens hem d’oblidar de l’esforç de transparència informa-tiva i de participació ciudadana que estem fent aquesta le-gislatura. Per exemple, la nostra web està considerada com una de les que aporta més informació i transparència dels ajuntaments de la comarca. A més, amb la modificació del reglament de Participació Ciudadana, els veïns i veïnes po-den participar després dels plens amb preguntes als regidors i alcalde. I una vegada l’any també fem un assemblea pública perquè tothom que vulgui ens pugui dir el que pensa.

Ha tocat fons la crisi?Encara hi ha molta gent que ho està passant malament i nosaltres continuem amb accions importants amb temes de Benestar Social. Col·laborem amb Cáritas, com el Rebost solidari i la Setmana Solidària. En el pressupost municipal ens plantegem fer alguna acció en habitatge. I ajudar perquè tots els nens i nenes siguin escolaritzats amb totes les ga-ranties. Seguim treballant en l’àrea de Benestar Social però d’alguna manera semblaria que la situació no va més a pit-jor. I potser ja hauria tocat fons. Nosaltres continuarem treballant en aquest àmbit i espe-rem que la situació es vagi recuperant. Hi ha famílies que han marxat i el creixement de la població és negatiu, veus un descens moderat del padró, i també coneixem joves que han hagut de marxar del poble per anar a treballar a l’es-tranger.

Un dels projectes que s’ha portat a terme aquest any ha estat la Borsa de Voluntariat. S’anirà ampliant?Ens permet donar més relleu a les persones que fa molt temps que fan voluntariat com també captar nous voluntaris i cobrir nous projectes. La Borsa de Voluntariat va entrar en funcionament aquest febrer i de moment ens hem centrat en temes d’ensenyament, com el reforç escolar. Però cada vegada hi ha més projectes que afectaran a altres àmbits.

El polígon del Puig Vell no es desencalla.Incasòl ha ajustat els preus dels terrenys del polígon del Puig Vell però en aquests moments és difícil. El polígon actual-ment s’utilitza per altres activitats. Incasòl ha assegurat que continuarà col·laborant econòmicament en l’enjardinament de la zona ja que, per exemple, ha vist molt bé el projecte dels horts urbans i de la plantada d’arbres a La Muntanyeta. El polígon no està fent la funció de zona industrial però si més no, tenim un nou espai pel poble per fer-hi activitats.

A Roda de Ter, l’atur s’ha estabilitzat als 500 aturats. Sí. En aquest moment, ens hem estabilitzat amb 500 atu-rats. No és una dada bona. I des de l’ajuntament, a part del Servei d’Orientació per ajudar a la gent a trobar feina, desti-nem tots els recursos que rebem de Diputació de Barcelona en formació. Ens queda fer promoció del poble per reacti-var el municipi. El nou Museu de l’Esquerda hauria de ser

“El primer any que vam entrar a governar a l’ajuntament hi havia dificultat per pagar factures, fins i tot havíem rebut avisos que ens tallaven el llum.”

21 ~

No

tície

s


“L’any que ve hi haurà la consulta pel dret a decidir i la guanyarem. Els ajuntaments hem de ser els primers a col·laborar i ajudar a crear les estructures d’estat.”

una eina, no només cultural, sinó de promoció econòmica. També tenim camp per explotar amb figures com Miquel Martí i Pol, Emili Teixidor i Bac de Roda.

Pel que fa a Emili Teixidor, el llegat vindrà a Roda de Ter?Encara no hi ha res concretat. El que sí que et puc dir és que des de la Universitat de Vic i l’Ajuntament de Roda de Ter estem fent els passos perquè aquesta figura sigui un element nostre. Però hi hem d’acabar de donar-hi forma, com una futura ruta literària. Però estic convençut que Emili Teixi-dor també formarà part del nostre patrimoni cultural.

El 2013 es commemora el 10è aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol.Des de principis d’any, que a Roda de Ter s’estan fent actes al voltant de conmemorar el 10è aniversari de la seva mort. Per Sant Jordi també es van fer actes i aquesta tardor enca-ra s’accentuarà més l’activitat, com per exemple, el simposi internacional que organitza la UVic i que es clausurarà a Roda de Ter. Aquesta tardor, hi haurà diversos elements al voltant d’aquesta commemoració que tindran un ressò nacional, i que comptarà amb la implicació de la Genera-litat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i fins i tot el Futbol Club Barcelona o l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres.

D’aquí dos anys hi ha eleccions. Ja hi teniu la mirada posada?

Actualment no és el que em preocupa. Estem tirant enda-vant un govern en minoria i estem a meitat de legislatura i encara anem governant. Suposa més esforços i anar buscant consensos amb les altres forces polítiques representades a l’ajuntament. Potser no és tan ràpid però és més positiu. La nostra intenció és continuar amb la línia de mà estesa a la resta de grups de l’oposició. I consensuar els grans temes, com els pressuposots. I estic convençut que com fins ara, ens n’anirem sortint. Ara no et puc respondre a la pregunta de si continuaré o no. Sóc militant d’ERC des de l’any 1991 i vaig entrar de regidor a l’Ajuntament de Roda de Ter l’any 1999. Treballo amb la idea que cal fer relleus i que dins del grup d’ERC hi ha companys compromesos i amb ganes de continuar el projecte.

22 ~

No

tície


L’Ajuntament de Roda de Ter va celebrar l’últim ple, abans de les vacances d’estiu, el dimarts 30 de juliol. Un dels punts més importants va ser l’adjudicació del contracte per la gestió del servei municipal d’aigua potable de Roda de Ter. A partir d’ara, el servei s’oferirà mitjançant la modalitat de concessió. L’empresa que va rebre més puntuació, i que per tant va quedar declarada com a oferta més favorable, va ser Aqualia gestión integral del agua SA (AQUALIA), d’entre les 4 empreses que es van presentar al concurs. SOREA, que era l’empresa que fins ara oferia el servei, també s’havia pre-sentat al concurs. El ple també va fixar el 15 de setembre del 2013 com a data límit per fer el traspàs del servei, tant la su-brogació de personal com el servei d’aigua. Aquest punt va ser aprovat per unanimitat, la qual cosa es va valorar molt positivament per part de l’equip de govern d’ERC, tenint en compte que és una decisió que afectarà al municipi durant els propes 15 anys, ampliable a 10 anys més. L’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra, va assegurar que s’havia portat a

Text. Redacció RDT

L’Ajuntament de Roda de Ter adjudica el servei d’aigua potable a l’empresa AQUALIA

L’equip de govern d’ERC valora positivament que el punt hagi estat aprovat per unanimitat tenint en compte que la decisió afectarà els propers 15 anys

terme un concurs “modèlic” a l’hora de fer l’adjudicació del servei i que la decisió final no va recaure només en el tema econòmic sinó que també es va tenir en compte aspectes tècnics i de manteniment de la xarxa d’aigua.

ALTRES PUNTS DE L’ORDRE DEL DIA El ple de juliol també va fer l’aprovació inicial del pla d’actua-ció municipal per a sismes. També van aprovar tres mocions: la moció d’adhesió al pacte nacional pel dret a decidir (vots a favor d’ERC, IPR i CiU i l’abstenció del regidor no adscrit); la moció per donar suport a la Via Catalana cap a la inde-pendència del dia 11 de Setembre (vots a favor d’ERC, IPR i CiU i l’abstenció del regidor no adscrit); i moció de suport als clubs i entitats esportives catalanes davant l’acció de la Inspecció de Treball i de Seguretat Social, aprovada per una-nimitat. També es va fer l’aprovació inicial d’una modificació de crèdit de 19.960 euros, amb els vots a favor d’ERC, CiU i el regidor no adscrit i l’abstenció d’IPR. El regidor d’Hisen-da, Roger Corominas (ERC), va explicar que es tracta de la segona modificació de l’any i que es porta a terme per dotar de partida pressupostària al Museu de l’Esquerda, el qual s’ha obert recentment al públic, entre d’altres partides. El regidor va afegir que els ingressos provenen de subvencions de Dipu-tació i de rebaixar la partida d’enllumenat.

L’Ajuntament de Roda de Ter va aprovar la transacció judi-cial de 280.000 euros, fruit de la negociació duta a terme en relació a la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu n. 4 de Barcelona que condemna al consistori per un excés d’obra en el marc del contracte d’obra per a l’adequació dels locals annexes al Teatre Eliseu per a la biblioteca municipal, adjudicat i executat per AGBAR Instal·laciones SLU (actu-alment EMTE Services SAU). La sentència judicial va ser dictada el setembre del 2012 i determinava que el consistori hauria de pagar un import de 340.000 euros. L’ajuntament va presentar recurs d’apel·lació l’octubre del 2012. L’acord del ple, que autoritza el pagament dels 280.000 euros amb càrrec del pressupost municipal vigent, va rebre els vots a favors d’ERC, CiU i el regidor no adscrit i l’abstenció d’IPR. L’empresa constructora de les obres havia interposat recurs contenciós-administratiu el febrer del 2010, on reclamava revisió de preus i haver realitzat més obra prevista que en el projecte, interessos de demora i costos judicials.

L’Ajuntament acorda pagar 280.000 euros a l’empresa que va fer les obres de la biblioteca

SEBASTIÀ POVEDANO DEIxA DE SER REGIDOR DE PLATAFORMA PER CATALUNYA En el ple de juliol, Sebastià Povedano, fins el moment por-taveu i únic regidor a l’Ajuntament de Roda de Ter del grup municipal Plataforma per Catalunya (PxC), va posar de ma-nifest la seva voluntat de continuar exercint el seu càrrec com a regidor no adscrit a cap grup o partit polític, decisió que ha pres per motius particulars.

APROVACIÓ DE LA xIFRA DE POBLACIÓFinalitzat el procediment per a l’obtenció de la proposta de xifra oficial de població tramitat per l’Institut Nacional d’Estadística, en resulta una població a 1 de gener de 2013 de 6.133 habitants.

23 ~

No

tície

s


L’Ajuntament de Roda de Ter va obrir al públic els jar-dins de l’antiga fàbrica de La Blava el diumenge 26 de maig. Després de recuperar un dels espais emblemàtics del poble, al que s’hi pot accedir a través del carrer Ver-ge del Sòl del Pont o a través del Passeig del Ter, es va obrir al públic una guingueta on poder anar a fer el got i l’entrepà. L’obertura es va fer el divendres 19 de juliol, i se n’ha encarregat la rodenca Txell Touri. La guingueta ha estat oberta els vespres d’estiu dels dijous, divendres i dissabtes, fins a les 12 de la nit, i encara s’hi podrà conti-nuar anant fins el dia 23 de setembre, coincidint amb la Festa Major de Roda. A partir d’aquesta data, tancarà les portes. La guingueta dels jardins de La Blava és una ini-ciativa de l’Ajuntament de Roda de Ter per dinamitzar la zona dels jardins, durant les nits d’estiu. Txell Touri explica que, tot i que el temps no ha acompanyat massa aquest estiu, hi ha hagut un “bon ambient”. La guingueta també ha ofert servei de cocteleria i ha programat alguns concerts, sempre i quan els temps ho ha permès.

Des d’Incasòl s’han fet públiques les noves condicions de comercialització de les parcel·les industrials del polígon del Puig Vell de Roda de Ter i els nous preus. Pel pagament al comptat del total de la parcel·la hi ha un 10% de descomp-te sobre l’import total de la venda. Pel pagament finançat, amb un pagament mínim del 30% al comptat a la firma del contracte i la resta amb pagaments semestrals; hi ha dues opcions: a 5 anys, 4% d’interès anual i a 10 anys, 5% d’inte-

Text. Redacció RDT

Incasòl ofereix noves condicions de comercialització i nous preus de les parcel·les del polígon del Puig Vell

rès anual. Sense cap mena de despeses per comissions (ni d’obertura, ni de cancel·lació, ni d’amortització parcial) ni comissions de valoració. Pagament del 100% de l’IVA (se-gons el tipus vigent) a la firma del contracte de compra-venda. Pel que fa les condicions contractuals, s’ofereix una major adaptació de les condicions contractuals a les necessitats de l’empresa. Els terminis de construcció (a comptar des de la firma del contracte) són de 2 anys per iniciar obres i de 4 anys per finalitzar obres. Les obres a construir represen-taran, com a mínim, el 50% de la superfície edificable en planta baixa de la parcel·la. Permissivitat de no construcció si l’activitat del client no necessita edificació.Per a més informació, us podeu adreçar al Servei de Promo-ció Econòmica de Can Vinyets (Plaça Major, 10).

La mobilitat (rotonda de Manlleu, semàfors i encreuament de la gasolinera i del CAP), la construcció del nou edifici de l’escola Emili Teixidor i la segureta i la convivència són els objectius prioritaris que s’ha marcat l’equip de govern d’Esquerra de l’Ajuntament de Roda de Ter per als propers dos anys de legislatura. Com ja és habitual, ERC va portar a terme una assemblea anual que va tenir lloc el 31 de ju-liol, la qual estava oberta als veïns i veïnes. L’alcalde Jordi Serra, acompanyat dels regidors d’Esquerra, va repassar la feina feta durant aquests dos primers anys de legislatura, la qual s’ha centrat en mantenir els serveis municipals amb una gestió eficient i en augmentar tots aquells relacionats amb l’atenció a les persones. Per la seva part, el regidor de Governació, Xavier Montané, va explicar la proposta que l’equip de govern va presentar en el ple de juny per millorar la seguretat i la convivència com és mancomunar el servei de Policia Local amb Manlleu. Com que la proposta d’ERC no va prosperar, Montané va assegurar que: “Seguirem tre-ballant per donar resposta a una preocupació del poble”.

Text. Redacció RDT. Foto. Montse Verdaguer

L’equip de govern d’ERC explica, durant l’assemblea pública, els objectius per als propers 2 anys de legislatura

La guingueta dels jardins de La Blava estarà oberta fins el 23 de setembre, coincidint amb la Festa Major de Roda

Text. Redacció RDT. Foto. Montse Verdaguer

24 ~

No

tície


El dissabte, 6 de juliol, la secció local de l’Assemblea Naci-onal Catalana (ANC) de Roda de Ter va penjar un mural de 3,3 x 6,8 metres, en el que es fa un reconeixement de la mort de Francesc Macià i Ambert “Bac de Roda” amb la reproducció de la imatge d’un bust imponent. En el mateix mural, també es recorda els deu anys de la mort de poeta Miquel Martí i Pol, amb una de les seves frases emblemàti-ques: “Serem allò que vulguem ser!”.El mural ha quedat penjat de manera permanent a la paret de l’escola pública d’infantil i primària Mare de Déu del Sol del Pont, per la part de fora. És visible des del Pont Nou direcció Vic.

Text.Redacció RDT. Foto. ANC

L’ANC Roda de Ter penja un mural dedicat a Bac de Roda i a Miquel Martí i Pol

La forta pedregada i posterior tempes-ta que va caure el dissabte 20 de juliol, a la tarda, va obligar a suspendre tot el programa de tarda i de nit de Lliber-CAT, que va tenir lloc a Manlleu i que l’assemblea de l’ANC de Roda de Ter hi va participar en l’organtizació.La jornada va començar amb una ca-minada de 13 quilòmetres on hi van prendre part un centenar de perso-nes. A les 10:30 es va donar el tret de sortida de la fira amb 50 parades, 30 de productes alimentaris i 20 de pro-ductes artesans. Hi havia presència de productors i artesans d’arreu de Ca-talunya. LliberCAT va arrencar amb una mostra de cultura popular on hi van participar els gegants de Manlleu, Roda, Tavertet i l’Esquirol els quals va fer cada un ball cada un i una ballada conjunta. També es va comptar amb els bastoners, l’Esbart dansaire de Ta-radell i els Sagals d’Osona. La Cobla per la Independència va interpretar tres peces que van ser ballades per part del públic això com també per la Colla Encís de Manlleu. Després de la mostra, Carme Forca-dell, presidenta de l’Assemblea va fer els parlaments oficials de la jornada.

Text. Jèss Carol

Un total de 39 ajuntaments d’Osona, entre ells el de Roda de Ter, van penjar una bandera negra, el 9 de juliol, al seu balcó en una campanya impulsada per la Comissió Osona 2014. Aquesta ban-dera negra es va penjar coincidint amb el 300 aniversari del Ban de la Junta de Braços del 9 de juliol de 1713 on es comunicava la decisió de prosseguir la guerra contra els regnes d’Espanya i França des del principat de Catalunya. El ban declarava la guerra a ultrança per conservar les lleis, constitucions, privilegis, honors, costums i prerro-gatives que havien estat derogades. La bandera negra que es penja als ajunta-ments porta la inscripció: ‘Lleis, Cons-titucions, Privilegis, Honors, Costums, Prerrogatives’. Aquesta campanya va donar la sortida a la commemoració del tricentenari del 1714 a Osona.

Roda també va penjar la bandera negra

La pedra i la pluja obliguen a suspendre gran part de LliberCAT després d’un matí d’èxit

Forcadell va demanar que tots plegats seguim treballant per aconseguir una majoria social favorable a l’estat propi. El matí es va tancar amb l’actuació de Santi Arisa que va presentar l’espec-tacle ‘Ara’. Al migdia unes 300 per-sones es van quedar a dinar al Passeig del Ter. Es calcula de durant el matí i migdia van passar per LliberCAT unes 2.000 persones.Després de l’èxit del matí, la tarda i la nit prometien però, mentre Macedò-nia i Joan Boada feien les respectives proves de so, una forta pedregada va obligar a interrompre tota l’activitat. Les pedres, algunes de més de 2 cm de diàmetre, van obligar als visitants a refugiar-se ràpidament. Després de la pedregada va venir una forta tempesta que va deixar completament fora de joc els dos escenaris i parts del pas-seig del Ter parcialment inundades. Davant d’aquest panorama des de l’or-ganització no es podia prendre altra decisió que la suspensió de tot el que quedava de programa per la tarda i nit. Hi havia previstes les actuacions de Toni Albà, La Palma Jazz Band o Gui-llem Roma a la tarda i de Boys Damm, Dept., Glaucs i Rauxa a la nit.

Text i foto. Redacció RDT

El mural que hi ha penjat a la paret exterior de l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont.

25 ~

No

tície

s


Què és l’ACTIC? L’ACTIC (acreditació de competències en tecnologies de la informa-

ció i la comunicació) és un certificat, emès per la Generalitat de Catalunya, que dóna a conèixer a qualsevol em-presa o administració quin nivell de coneixements i capacitats teniu en l’ús de les TIC. No és un certificat obliga-tori, però si és molt útil.Des del mes de març el Servei de Pro-moció Econòmica de l’Ajuntament de Roda de Ter està autoritzat com a centre col·laborador de l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC). Fins ara ja s’han examinat diferents persones de Roda que han obtingut els certificats de nivell bàsic i mitjà.L’Ajuntament de Roda de Ter ja ha fet diversos cursos de preparació per exa-minar-se, i a partir d’aquest mes d’oc-tubre se’n faran noves edicions.L’ACTIC permet a qualsevol persona de més de 16 anys demostrar les seves competències en TIC mitjançant una prova per ordinador. Tant la prova com l’obtenció del certificat són tele-

Text. Gemma Soldevila

Certifica les teves competències en noves tecnologies amb l’ACTIC

A partir del mes d’octubre des del Servei d’Ocupació de Roda de Ter farem un taller de recerca de feina periòdicament. Els tallers seran:

- Recerca de feina amb les noves tecnologies: Crea’t un compte de correu electrònic i puja el teu currículum a les borses de treball.

- Millora el teu currículum i fes-lo a mida de cada oferta.

- Què es mou al mercat de treball? En quins sectors hi ha feina actualment? Què demanen les empreses?

- Com aconseguir feina malgrat la crisi. Petits assoliments, perseverança i grans dosis d’autoestima.

Nous tallers de recerca de feina

màtics, encara que la prova s’ha de fer en un centre col·laborador autoritzat per la Generalitat. Hi ha més de 300 centres distribuïts per tot Catalunya amb molta diversitat d’horaris. No cal esperar cap convocatòria per inscriure’s a la prova. La col·laboració de l’Ajuntament de Roda de Ter vol dir que la persona que es vulgui acreditar, podrà fer l’examen a Roda mateix. L’examen es fa on-line, però la persona l’ha de fer des d’un centre col·laborador. Per fer la prova s’han de pagar unes taxes, de la que queden exempts les persones que estan a l’atur, si ets jubilat/da o si es té un grau de discapacitat igual o supe-rior al 33%. També hi ha una bonificació si sou membre de família nombrosa o monoparental. Per a més informació podeu passar per Can Vinyets o bé consul-tar: actic.gencat.cat.

26 ~

No

tície


27 ~

No

tície

s


El mercat setmanal de Roda de Ter es celebra els dijous de cada setmana de les 9 del matí a les 2 del migdia al carrer Bac de Roda, en el tram situat entre els carrers Verge de Montserrat i Cooperativa.Després de l’aprovació el mes de març d’una ordenança municipal reguladora del mercat, es va obrir durant l’abril un procés d’ampliació de les parades del mercat. Des del juny les noves parades sortides d’aquest procés ja paren cada dijous. Actualment amb la renovació es disposa d’un mercat amb una oferta millor i més variada. També s’han reubicat algu-nes parades per tal d’oferir un recorregut amb més conti-nuïtat. Al mercat s’hi poden trobar aliments de primera qualitat com fruites, verdures, oli, bacallà, embotits, conserves, olives, fruits secs, iogurts i formatge fresc. També podem trobar pollastre o conill a l’ast ideal per aquells qui no vo-

Text. Promoció Econòmica. Ajuntament de Roda de Ter

El mercat setmanal dels dijous creix en varietat i nombre de parades

len cuinar. I fins i tot per als més llaminers hi ha un ampli ventall de pastes, dolços i xurros. Per aquells qui necessitin roba per a tota la família com pantalons, vestits, jerseis, roba interior, sabates o pijames hi ha una àmplia oferta, així com també complements com ulleres, moneders i fulards. Final-ment també podeu trobar-hi roba de la llar com estovalles, tovalloles, llençols i edredons. És per tot això que us convidem a visitar-lo, si encara no hi heu anat, o bé en seguiu gaudint cada setmana.

“Fem poble, fem comerç”. Amb aquest eslògan l’Ajuntament de Roda de Ter amb la col·laboració de l’Associació Roda de Comerciants (ARC) comença a partir d’aquest setembre i durant els propers mesos una campanya per im-pulsar el comerç al poble. Si fa uns me-sos amb l’edició d’una guia comercial es va posar de manifest que a Roda hi ha prop de 200 negocis i, per tant, una àmplia varietat de botigues i serveis, ara amb aquesta campanya es vol po-sar de relleu el fet que en la proximitat podem trobar moltes de les coses que necessitem en el nostre dia a dia i per tant que comprant als nostres veïns tots hi guanyem. La campanya està enfocada especial-ment a fidelitzar la compra dels propis rodencs amb unes banderoles que one-jaran els propers mesos en diferents

Text. Promoció Econòmica. Ajuntament de Roda de Ter

Fem poble, fem comerç

Simulació de com quedaran les banderoles de la campanya, una vegada s’hagin penjat als carrers de Roda.

carrers de Roda, però també tindrà difusió a través d’altres suports i altres mitjans com Internet i diaris d’abast comarcal per tal que la campanya també arribi als pobles dels voltants.

S’han fet tres dissenys de banderoles per tal de representar tots els tipus de comerços i serveis existents. El disseny ha estat realitzat pel dissenyador gràfic rodenc Eduard Morató.

28 ~

No

tície


i Ciències Humanes editarà, per a l’ocasió, un breu resum del treball guanyador, juntament amb un text que recordi el motiu i el nom del Premi. Sebastià Álvarez i Arenas (1897-1969) és fill adoptiu i predi-lecte de Roda de Ter i va ser mestre de Roda de Ter des de 1917 fins el 1939. L’any 1980, a títol pòstum, l’Ajuntament de Roda de Ter va retre un homenatge i va dedicar-li una plaça amb un monòlit que porta el seu nom. El mestre era conegut amb el sobrenom de ‘Sebastianet’.El dijous 11 de juliol es va fer la roda de premsa de presenta-ció del premi a la Universitat de Vic. Hi va assistir l’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra, el fill de Sebastià Álvarez, a més de Pere Quer, vicerector d’Ordenació Acadèmica i Profes-sorat de la UVic, acompanyat per Francesc Codina, degà de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes i Joan Soler, coordinador dels treballs de Grau. Tant l’Ajuntament com la Universitat van destacar la col·laboració que existeix des de fa temps entre aquestes dues institucions. I també van agrair a la família Álvarez la confiança i la sensiblitat de tirar endavant aquest premi. Per la seva part, Sebastià Álvarez va destacar de la figura del seu pare el fet d’haver format part d’una colla de mestres del primer terç del segle XX a Catalunya que “van ser un mirall per a molts països”. I es va mostrar esperançat en què el premi il·lusioni als joves estudiants i que contribueixi a una nova ‘florida’ de mestres que siguin referents a altres països d’Europa.

L’Ajuntament de Roda de Ter, conjuntament amb la família Álvarez, amb la col·laboració de la Universi-tat de Vic (Facultat d’Educació, Traducció i Ciències

Humanes) convoquen el premi Sebastià Álvarez al millor treball de final de Grau en l’àmbit educatiu de la Universitat de Vic. El premi té una periodicitat anual i va adreçat als estudiants que finalitzin els estudis de Grau a la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic. Po-dran optar al premi aquells estudiants que en la qualifica-ció final del treball final de Grau hagin obtingut una nota superior a excel·lent (9). L’objectiu del premi és reconèixer el millor treball de final de Grau de la temàtica educativa dels Graus de Mestre d’Educació Infantil, Mestre d’Educa-ció Primària, Educació Social, Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i Psicologia de cada curs acadèmic i mantenir la memòria i el llegat de Sebastià Álvarez, com a homenat-ge permanent a la tasca dels mestres. La dotació del premi és de 1.000 euros. La data de la convocatòria és el juny de cada any. El jurat estarà composat per l’alcalde o regidor d’Ensenyament de l’Ajuntament de Roda de Ter, dos pro-fessionals de l’ensenyament que exerceixin a Roda, un pe-dagog de reconegut prestigi i dos professors/es de la UVic, un dels quals exercirà de secretari/a del jurat. El veredicte i el lliurament tindrà lloc en el marc dels Premis convocats per l’Ajuntament de Roda de Ter, que enguany se celebrarà el dia 17 de novembre. La Facultat d’Educació, Traducció,

Text i fotos. Montse Verdaguer Mas

L’Ajuntament de Roda de Ter, la família Álvarez i la UVic convoquen el Premi Sebastià Álvarez

29 ~

No

tície

s


Text. Redacció RDT

Nova oferta dels tallers i cursos dels Espai’s actius i de la formació d’adults per a la tardor 2013

L’Ajuntament de Roda de Ter ja té apunt l’oferta formativa per aquesta tardor. Com a novetat, per aquesta nova tem-porada s’ha editat un díptic on s’inclou l’oferta relacionada amb els tallers d’oci formatius dels Espai’s actius i també tots els cursos gratuïts adreçada a la formació d’adults.

Tallers Espai’s actius Pel que fa els tallers d’oci formatiu dels Espai’s actius, les inscripcions es van obrir a partir del 12 de setembre, a les 5 de la tarda, i aquelles persones interessades es poden adre-çar a L’Espai fins el divendres 27 de setembre. Per a la realit-zació dels tallers, hi ha d’haver una inscripció mínima de 10 persones. Les places són limitades i s’acceptaran els inscrip-cions per rigorós ordre d’inscripció. No es faran reserves. Les inscripcions només seran vàlides amb el pagament del taller i les dades complertes de l’interessat. Tots els tallers tindran una durada de 15 hores, excepte els monogràfics que són una sola sessió, de 2 a 4 hores. El preu de la majoria de tallers és de 30 euros, excepte els monogràfics que valen 10 euros. Els nous tallers s’iniciaran a partir de la setmana del 30 de setembre. Si teniu qualsevol proposta de taller, si vosaltres mateixos teniu coneixements sobre alguna disci-plina que cregueu que seria interessant poder transmetre’ls en format de taller o coneixeu algú que ho pogués fer, ho podeu fer saber a les tècniques de l’Espai.INSCRIPCIONSL’ESPAI - Av. Diputació, 7 bxs. - Tel. 938540457Email: [email protected]

Formació d’adultsLes inscripcions per als cursos gratuïts de la formació d’adults es poden fer a Can Vinyets des del 3 de setembre i fins a omplir les places de cada curs, per rigorós ordre d’inscripció. Els cursos són gratuïts gràcies a la subvenció de la Diputació de Barcelona i la col·laboració del Consell Comarcal d’Osona, però s’haurà de dipositar una fiança de 10 euros que serà retornada si s’assisteix a un 80% de les classes. Entre aquests cursos hi ha anglès, preparació per al graduat d’ESO a distància, coneixement de l’entorn, mani-puladors d’aliments, operador de carretons elevadors i co-municació i atenció al client.INSCRIPCIONSCAN VINYETS -Ajuntament de Roda de Ter Pl. Major, 10 - Tel. 93 854 03 77Email: [email protected]

Programa de tallers ESPAI’S ACTIUS

ACTIVITAT FÍSICARunning · Gimnàstica dolça per gent gran · Ioga · Estiraments · ZumbaALIMENTACIÓUnes pinzellades sobre bolets · Cuina fàcilARTReciclatge de roba · Pintura acrílica · CeràmicaESTÈTICAIniciació al maquillatge · Decoració d’unglesLLENGUAAnglès de supervivència III · SpeakingRITMEDansa del ventre · Balls llatins en línea · Salsa amb parella · Country · SardanesMONOGRÀFICSMassatges · Galetes decorades de Nadal

Cursos gratuïts FORMACIÓ D’ADULTS

Iniciació a la informàtica I · Preparació de l’ACTIC · Tallers de recerca de feina · Català A1 - iniciació · Català A2 - bàsic · Anglès – iniciació · Preparació Graduat ESO o distància · Coneixement de l’entorn · Manipulador d’aliments · Operador carretons elevadors · Comunicació i atenció al client

30 ~

No

tície


Aquest any el taller de voluntariat ha arribat a la dotzena edició amb un èxit important de participació i implicació dels joves. Un total de 28 joves entre 13 i 17 anys han col-laborat en diverses activitats solidàries, i han organitzat la segona recollida de roba i aliments del taller de voluntariat.Ja fa 12 anys que, des de la regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament de Roda de Ter es va promoure la iniciativa de sensibilitzar i conscienciar als joves de les necessitats socials que té el nostre municipi, i de fer un pas més i portar-los a l’acció, és a dir, a dur a terme tasques de suport a entitats i iniciatives socials.Durant les setmanes en què s’ha realitzat el taller, els joves han acompanyats alguns avis de la residència al mercat set-manal dels dijous; han donat suport en diferents tasques a la protectora d’animals d’Osona i han organitzat la recollida

Text. Sílvia Rovira. Fotos. Montse Verdaguer

28 joves participen al taller de voluntariat

d’aliments i roba per a Càritas Roda. A banda de les diferents accions, també s’ha realitzat al-gunes dinàmiques per reflexionar sobre l’actual situació i les noves necessitats socials que estan sorgint arrel la crisi econòmica. El nou repte és donar continuïtat a les accions durant tot l’any i promoure la participació, encara més, dels joves en la Borsa de Voluntariat engegada el mes de febrer passat a Roda de Ter.Aprofitem aquestes línies per donar les gràcies a entitats i institucions que han participat i col·laborat en la realització del taller, i molt especialment als joves voluntaris que han fet mostres de motivació, maduresa, solidaritat i altruisme, valors tots ells necessaris per tirar endavant el nostre poble, el nostre país. Moltes felicitats i ànims!

El grup de voluntaris amb usuaris i treballadores de la residència de Can Planoles, als jardins de Can Planoles.

El grup de joves que han participat aquest estiu al taller de voluntariat de Roda. Joves del taller van gravar a Ràdio Roda una falca sobre la recollida de roba i aliments.

31 ~

No

tície

s


Roda de Ter és un poble on el voluntariat no és un tema desconegut o nou. Com les persones que col·laboren amb Cáritas Parroquial, per exemple, o les voluntàries de la resi-dència de Can Planoles. Són persones que fan unes tasques de manera lliure i altruïsta sense rebre cap compensació econòmica. Però, a més, des del febrer, s’ha creat la Borsa de Voluntariat de Roda de Ter, que queda regulada a través del reglament que va aprovar l’ajuntament en el ple de fe-brer. La Borsa de Voluntariat ha començat a caminar amb un total de 28 persones apuntades, coordinades per Dolors Dot, que també fa aquesta tasca de manera voluntària. I està oberta a tothom que hi vulgui col·laborar. Quan va arribar el període d’estiu i les vacances, des de l’Ajuntament de Roda de Ter es va voler fer un reconeixement a aquestes persones que formen part de la borsa i el dijous 4 de juliol, l’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra, els va fer entrega d’un certificat acreditatiu i del carnet del voluntariat, en un acte que va te-nir lloc al mateix ajuntament. L’alcalde els va donar perso-nalment les gràcies i els va animar a continuar participant a la borsa. A la trobada, també hi van assistir les directores de les dues escoles d’infantil i primària i la directora de l’insti-tut de Roda, ja que un dels projectes que s’ha tirat endavant des de la borsa ha estat el projecte Brúixola que ha consistit en fer classes de reforç per a estudiants. Dolors Dot també va donar les gràcies a les persones que formen part de la

Text i fotos. Montse Verdaguer

Les persones de laBorsa de Voluntariat de Roda de Ter reben el carnet i un certificat

borsa i es va mostrar especialment satisfeta per la feina feta “amb aquest espai de temps tan curt”. Des les 28 persones apuntades a la borsa, n’hi ha 19 que ja hi han pogut participar activament en projectes que s’han tirat endavant. Hi ha voluntaris que encara no tenen una tasca assignada i estan a l’espera que hi hagi altres projectes que s’activin properament. La borsa fa de pont entre l’en-titat i el voluntari i pretén donar resposta al municipi dins diferents àmbits com pot ser l’educació, la salut, l’esport. De moment, han començat donant resposta en l’àmbit de l’educació. En els àmbits que s’ha col·laborat fins ara ha es-tat el reforç escolar, la biblioteca de l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont, a la llar d’infants i també en tasques d’orga-nització en diverses activitats del poble. De cara el curs que ve, ja s’ha previst que hi haurà un voluntari a la biblioteca de l’escola Emili Teixidor, 2 auxiliars a P3 a les dues escoles, i 1 acompanyament de lectura. Segons Dolors Dot: “Complim l’objectiu de ser una borsa activa”. Amb el reglament de la Borsa de Voluntariat queda regulat el compromís de l’en-titat i del voluntari i, a més, l’Ajuntament de Roda de Ter paga una assegurança per a cada voluntari.

Els voluntaris que van recollir el carnet i el certificat, amb Dolors Dot i l’educadora social Sílvia Rovira.

L’alcalde Jordi Serra també va entregar el carnet i el certificat a Dolors Dot.

32 ~

No

tície


Roda de Ter va viure aquest any un dels Correllengua més especials, que fins i tot va obligar a canviar-lo de data i de traslladar-lo del mes d’octubre, com era habitual, al mes de juliol. I és que enguany el Correllengua va iniciar-se a la nostra població, a nivell de tot Catalunya. El Correllengua es va encetar oficialment a Roda de Ter el dissabte 13 de juliol en una edició on es ret homenatge a la figura de Mi-quel Martí i Pol, en el 10è aniversari de la seva mort. També s’ha escollit aquesta població com a lloc d’inici pel fet que el de Roda de Ter és un dels Correllengua més consolidats del país. El canvi de dates dels dies de celebració del Cor-rellengua a la nostra població només va afectar les dates, ja que es va mantenir el programa d’activitats de 3 dies i per a tots els públics. El dia principal d’activitats va ser el 13 de juliol, durant el qual es va comptar amb l’assistència de gent procedent de diversos punts de la geografia catalana. El dissabte va co-mençar el matí amb la ruta literarària Miquel Martí i Pol, i a la tarda, els actes es van reprenendre a partir de 2/4 de

Text. Redacció RDT. Fotos. Petra Martín-Pero, Montse Verdaguer

Roda de Ter, capital del Correllengua 2013

5 amb el tast de ratafia gelada al vestíbul del Teatre Eliseu. Després va tenir lloc el III Concurs de la llengua i la cultura catalana, al Teatre Eliseu. Un cop acabat el concurs, parti-cipants i públic es van dirigir fins a la plaça Major, seguint el ritme del grup de batucada Batutukè. A les 7, es va iniciar l’acte del Correllengua a nivell nacional. Els parlaments els va obrir l’alcalde de Roda de Ter Jordi Serra, el qual va do-nar la benvinguda a tothom. En el matiex acte també va in-tervenir el filòsof Josep Maria Terricabras i es va preguntar que si Catalunya dóna tants maldecaps a Espanya com és que “no volen que marxem”. Pep Ribas, president de la Co-ordinadora d’Associacions per la Llengua Catalunya (CAL) va lliurar una placa commemorativa a Montserrat Sans, ví-dua de Miquel Martí i Pol, i igual que Terricabras, també es va mostrar confiat en què la independència de Catalunya és a prop. La periodista rodenca Montse Verdaguer, en re-presentació dels mitjans de comunicació locals, va llegir el manifest del Correllengua 2013, escrit pel mateix Josep M. Terricabras.

molt en compte perquè ens han ficat la confusió a dins”, fent clara referència al bilingüisme que es presenta com “un fet natural”. En aquest camí per a la independèn-cia, per Solà i Sala “cal vigilància i consciència en primer lloc, i sobretot respecte a nosaltres mateixos per no cau-re en la ruïna moral”. L’acte va ser presentat per Santi Pons, de Roda Decideix, que és l’entitat rodenca encar-regada d’organitzar el Correllengua d’aquests últims anys. L’Ajuntament de Roda de Ter també dóna suport al Correllengua i a l’entitat organitzadora, tal i com es va aprovar en un ple.

El Correllengua 2013 a Roda de Ter va començar el di-mecres 10 de juliol amb la conferència “Llengua i nació”, a càrrec de Lluís Solà i Sala, a la sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda. Lluís Solà i Sala, militant naci-onalista des de l’època del franquisme, va començar la xerrada de la mateixa manera que la va cloure amb el missatge de la necessitat de “continuar la lluita en tots els fronts” a favor de la llibertat i de la nació catalana. “No és una qüestió únicamente econòmica, cal lluitar també en el front de la llengua”, va assegurar Solà i Sala que és poeta, dramaturg i traductor. Aquest osonenc va dir que era impossible recordar totes les prohibicions que ha fet l’estat espanyol sobre la llengua catalana i per això es demana “com podem establir relacions de cap mena amb un estat que només ha fet aquest joc?”. Va parlar fins i tot que l’estat espanyol juga amb l’horitzó d’arribar a l’extinció de la llengua catalana. En aquest període de “pre-independència”, tal i com el va anome-nar Solà i Sala, l’escriptor va assegurar que “s’ha d’anar

Text i foto. Montse Verdaguer

Luís Solà i Sala: “No és una qüestió únicamente econòmica, cal lluitar també en el front de la llengua”

Santi Pons, amb Lluís Solà i Sala, durant la xerrada a la sala polivalent.

33 ~

No

tície

s


Després hi va haver un espectacle poetico-musical amb Jau-me Calatayud i Vicente Morera, que va acabar just amb la pluja que va caure a punt de finalitzar. Al vespre, hi va ha-ver sopar i quina popular, a la Carpa, i la festa va continuar amb concert amb Miquel del Roig i Deskarats. El divendres abans, dins el cicle de Cinema a la Fresca, es va projecte la pel·lícula Fènix 11*23.La iniciativa d’organitzar un Correllengua a un poble sor-geix en alguna de les seves entitats, no hi ha una organitza-ció única que s’encarregui de muntar-los, sinó aquests ma-teixos els que el preparen i en fan difusió. En el cas de Roda

de Ter, amb el temps ha estat organitzat per tres entitats: el Casal Independentista Bac de Roda, la Comissió Països Catalans i, en les darreres edicions, Roda Decideix.El Correllengua és una iniciativa que, des de fa 17 anys, tre-balla per difondre l’ús de la llengua i promoure la cultura popular de les terres de parla catalana. Ho fa oferint acti-vitats de tot tipus, obertes a tothom i per a totes les edats a més de 150 viles, barris i ciutats. A més a més, la CAL (Co-ordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana) ajuda a coordinar els diferents actes que s’organitzen al Principat i la Catalunya Nord, donant-hi suport logístic i publicitat.

34 ~

No

tície


Quatre anys de Desperta Ibers. Quatre anys de música, cultura, esport i, sobre-tot, molt bon ambient. I aquest “bon ambient” és el que defineix perfectament l’edició d’enguany que va tenir lloc el dissabte 29 de juny a la zona esportiva de Roda de Ter. Segons els organitzadors va ser “una diada molt positiva per tal de consolidar aquesta festa”. El gruix principal d’activitats va ser el mateix de cada any, tot i que es va ampliar amb el campionat de tennis taula i una mostra de cerveses artesanes a càrrec de Gat Graz, un grup ubicat a Roda. Des de l’organització valoren molt positiva-ment el fet que “cada vegada més, les diferents entitats que coordinen el Desperta Ibers siguin més autònomes en la gestió de les diferents activitats”. En aquest as-pecte, cal recordar que aquesta festa va néixer amb la idea principal que “la suma de les diferents activitats organitzades individualment per cada entitat poguessin consolidar una diada festiva i popular i, que per una cosa o altre, s’aconseguís cridar l’atenció dels rodencs”. Una altra de les novetats d’aquest any va ser la d’incloure equips femenins al Xampions Bar, una de les activitats més consolidades de la festa. “Ja s’havia inten-tat en edicions anteriors, però per falta d’equips no s’havia pogut portar a terme” explica Ferran Collell, membre de l’organització. “Esperem que l’any vinent més bars s’animin a presentar un equip femení”. Com l’any passat, la festa va coincidir amb alguna altre activitat que es feia al poble aquell mateix dia, però “no va influir massa, ja que eren coses perfectament compatibles”. “És difícil no coincidir en res, ja sigui a Roda o als voltants, ja que són dates de festes majors, o ideals per fer concerts o qualsevol altre festa” expli-quen. Tot i així, des de l’organització, es valora molt positivament l’assistència de públic al llarg de tot el dia. “Potser els concerts que es van fer a la tarda-vespre van ser un xic freds ja que no hi va haver molt públic, però van servir per amenit-zar la resta d’activitats”, explica en Ferran. “En canvi a les dues últimes actuacions de la nit es va poder gaudir d’un gran ambient”.Des de l’organització també es vol destacar que “per primer any, es va coordinar tot sense la necessitat d’haver d’obtenir ingressos per tal de cobrir el conjunt de les despeses”. Per tant, “els beneficis van recaure directament a les entitats que organitzaven cada activitat”. “Una manera de sortir-ne tots beneficiats i fer coses junts pel poble”. També volen agrair la col·laboració i el suport de tota la gent que han fet que aquesta 4a edició del Desperta Ibers fos possible. I animar a la gent perquè conti-nuï participant a fer d’aquesta festa, una festa per i per a Roda.

Text. Ester Camps. Fotos. Comissió Desperta Ibers

Quatre anys de Desperta Ibers

El “bon ambient” és el que defineix perfectament l’edició d’enguany que va tenir lloc el dissabte 29 de juny a la zona esportiva de Roda de Ter

35 ~

No

tície

s


El títol ho diu tot. Enguany el Rodafolk va quedar aigualit per culpa del temps. Aquest estiu tan plujós que hem tingut tampoc va donar treva durant el cap de setmana del 20 i 21 de juliol, quan va tenir lloc el Rodafolk. Seguint el mateix esquema que l’any passat, el Rodafolk va començar dissabte al vespre amb una cercavila pels carrers de Roda, que es va iniciar a la plaça Major, i que va ser ame-nitzada pel grup Boira Vigatana. I ja a la nit, i per amenaces meteorològiques, la festa es va haver de traslladar directa-ment a la Carpa. Primer, botifarrada popular i, a continua-ció, ball amb el grup BdBoix. I enmig de tot això, i com ja és tradició durant el Rodafolk, va tenir lloc l’actuació d’un grup del Festival de Cantonigrós acollit a Roda. Un grup de dansa provinent de Moldàvia. El diumenge tampoc va ser gaire diferent pel que fa el temps. A les 7 de la tarda els Esquirols del segle XXI tancaven el festival a la plaça del barri Sant Sebastià. Malauradament només van tenir temps d’interpretar 5 o 6 cançons ja que la pluja també va voler participar de la festa i no va deixar acabar el Rodafolk en condicions. “Tot i el temps, la gent va respondre força bé. No ens po-dem queixar” comenta Joan Parera, membre de la comissió organitzadora del Rodafolk. “Ara només queda posar-nos a treballar de cara l’any que ve perquè el Rodafolk continuï formant part de les festes del nostre poble”.

Text. Ester Camps. Fotos. Montse Verdaguer

Un Rodafolk passat per aigua

Els Esquirols del segle XXI tancaven el festival a la plaça del Barri Sant Sebastià, amb un cel que amenaçava pluja.

La mostra de música tradicional catalana ha arribat a la seva XXIIIa edició, aquesta vegada amb un final amb un bon ruixat d’estiu

36 ~

No

tície


El claustre del Faristol hem volgut convidar a tota la comunitat educativa a vincular l’univers artístic amb l’emo-cional i d’aquest enllaç han sorgit tota una sèrie de propostes que s’han ma-terialitzat durant tot el curs, i de ma-nera intensiva en la setmana cultural i el cap de setmana de treball. Durant els darrers mesos la música ha fet cobrar noves dimensions a diferents emocions i el gresol d’emocions s’ha volgut eixamplar i fer-se més ric a par-tir dels paràmetres musicals. També hem tocat de diferent manera segons els estats d’ànim i els sentiments que es proposaven. També hem viatjat a altres disciplines artístiques i s’ha re-alitzat un fanzine i un taller de foto-grames. La idea original del projecte que, cada any engloba a tota l’escola,

Concert de final de curs de l’EMM de Roda de Ter i l’Esquirol

va sorgir a partir d’un text de l’escrp-tor Emili Teixidor, a qui voliem retre homenatge des de bon principi, i que ha suposat el catalitzador de tot el que aquest projecte ha esdevngut. Es trac-tava d’un text de maduresa on l’autor reflectia la seva visió de l’art i la riquesa emocional que la vida artistica li havia regalat. Del text en qüestió vàrem anar desgranant les diferents emocions que es desprenien de manera que va apa-rèixer una constel·lació d’emocions que han forjat el fil conductor de to-tes les activitats. El concert de final de curs amb la participació de tot l’alum-nat i professorat de l’escola ha estat el punt culminant de tot aquest procés. Enguany, el valor afegit d’aquesta par-ticipació global és que sigui conjunta i al mateix temps! Per això, l’apertura i

el tancament del concert ha sigut amb tota l’escola a sobre l’escenari, desper-tant la curiositat al principi i sintetit-zant tot el contingut de les actuacions en un final optimista i festiu de comiat del curs. També hem comptat amb les actuacions compartides de cors i con-junts instrumentals, que han comen-çat a treballar amb el punt de partida de que les emocions desperten música i la música desperta emocions. I sota aquesta premissa, donem per tancat el projecte de música i emocions.

Text i fotos. Escola de Música “El Faristol”

Si vols ser subscriptor o anunciant de la revista Roda de Ter contacta amb nosaltres

al telèfon 93 854 02 30 o al carrer Ramon Martí, 42 baixos de Roda de Ter

[email protected]

R ÐTLa revista Roda de Ter us desitja una

bona festa major i agraeix la col·laboració de tothom que ha fet possible aquest número extraordinari

37 ~

No

tície

s


Text. fòrum Dona. Fotos. Josep Antoni Alonso Sánchez

Sopar de dones 2013

Parlàvem de l’estiu... doncs, ja estem a les portes de la tardor, el temps pas-sa ràpid, massa. En l’article anterior anunciàvem el Sopar de dones que es va fer el 29 de juny. Com sempre va esdevenir una desfilada de plats

d’allò més atractius. Truites de tota mena, ous farcits, empanades, gaspatxo de meló, carns... i de postres, coques, pastissos, galetes, de tot. I per cremar calori-es la musica del DJ Jose Molina & Beto. Vam ser més de quaranta companyes. Amigues que cada any ens guardem una nit per a nosaltres. Un petit homenatge ben merescut. També des de Fòrum Dona volem fer sentir la nostra veu, volem denunciar, malgrat sovint la veu del poble queda afogada per governants sords,

que no entenen, o tant els hi fot, que el que realment ens preocupa és que hi ha persones amb problemes greus, per pagar el lloguer, la hipoteca, i el que és més greu, per menjar. Des de Fòrum Dona volem dir que no estem d’acord amb tanta injustícia. Que ja n’hi ha prou de pagar els plats trencats sempre els mateixos, els més desvalguts.I com que somiar es gratu-ït, de moment, somiem amb un món millor, governat per persones, que pensin, actuïn i sentin com persones. Tampoc és tant, oi?Fòrum Dona us desitja una molt bona festa major!

38 ~

No

tície


es silencien. Els espais físics, la ciutat, el poble de Cantoni-gròs i la casa de la Tònia i la Lali, també tenen sospitoses semblances amb l’espai personal de l’escriptora. Els comentaris dels assistents, a part de centrar-se en la denúncia de l’assetjament escolar i de com els havia colpit l’experiència de la Lali, també van incidir en la importància de presentar una Catalunya rural de principis del segle XX, uns pobles perduts a la bona de Déu on la gent vivia en clar contrast amb la gran ciutat i que el representa la figura de la Tònia. En l’escenari de Cantonigròs, l’autora volia ressaltar que hi havia pobles perduts a la bona de Déu on la gent vivia en clar contrast amb la gran ciutat. Vivien de manera molt diferent pel que fa als costums, la manera de pensar,... i on era difícil defensar-se. Aquesta mena de costums ancestrals fins fa ben poc han guiat la societat en aquests llocs: mal-tractament a les dones, impunitat pels homes i molt poques oportunitats per a aquestes dones per aprendre a llegir i a escriure. El debat que es va generar sobre les condicions la-borals i socials d’aquestes dones va propiciar també recor-dar que la novel·la La Nevada del cucut volia homenatjar a Víctor Català / Caterina Albert, que amb les novel·les So-litud i Drames rurals, retrata també els problemes socials reals i la indefensió de la dona en aquests casos.

El Club de Lectura de la Biblioteca Bac de Roda va acabar la temporada el dijous al vespre, 4 de juliol, amb la presència de l’escriptora Blanca Busquets, que va comentar el llibre La nevada del cucut. A la sessió del Club de Lectura hi van assistir els que normalment hi participen, però també al-tres persones interessades en l’obra de Blanca Busquets. La conversa amb l’autora va començar fent un repàs de la seva vida personal i, sobretot, professional, remarcant les seves publicacions i la seva tasca com a periodista de Catalunya Ràdio, escrivint guions i articles. També es va destacar la seva formació musical i de dansa clàssica.Seguidament, l’autora va explicar els motius d’escriure un llibre ambientat a Cantonigròs a principis del segle XX i també a principis del segle XXI, establint un paral·lelisme entre les dues protagonistes, la Tònia i la Lali. Al llarg de la novel·la, el lector va entrant a poc a poc en la vida d’aquestes dues dones, en el seu dolor però també en les seves ganes de viure i, malgrat haver viscut en èpoques diferents, les capítols van teixint un fil invisible ple d’il·lusions, silencis i paraules. I mostra la lluita d’aquestes dones per trobar el seu lloc.Blanca Busquets va comentar que hi ha moltes referències autobiogràfiques en la novel·la, tant des d’experiències de les protagonistes com espais on se situa l’obra. Pel que fa a experiències personals, va destacar que ella, igual que la Lali, va ser víctima d’assetjament escolar i que ho va passar molt malament. Quan es va plantejar el personatge de la Lali, se li va fer difícil escriure el capítol on explicava el pa-timent per l’assetjament, però també la va ajudar. També va destacar els problemes i malentesos familiars que comporta viure en un poble petit i on tot se sap, però també molts fets

Text i foto. Mercè Franquesa

L’escriptora Blanca Busquets tanca la temporada del Club de Lectura de la Biblioteca Bac de Roda

En el marc de la celebració de l’Any Espriu 1913/2013, l’Es-pai Miquel Martí i Pol va acollir l’exposició Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol. En aquesta exposició es van poder veure documents que evidencien la relació professional i personal dels dos poetes: correspondència entre ells, llibres que Miquel Martí i Pol tenia de i sobre Salvador Espriu, així com el pròleg al seu llibre L’Àmbit de tots els àmbits i el poemari Els Bells camins, guanyador del Premi Salvador Espriu 1987, convocat per l’Ajuntament de Santa Coloma

Text. Mercè Franquesa

L’Espai Miquel Martí i Pol de la biblioteca de Roda acull l’exposició Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol

de Farners. L’exposició es va poder visitar de l’1 de juliol al 31 d’agost a la Biblioteca Bac de Roda, de Roda de Ter.Segons Joan Sebastià Colomer i Tejada, Espriu no només ha estat un escriptor brillantíssim, poeta críptic de vega-des, narrador fascinant quasi sempre i dramaturg de pes. Va ser durant les darreries del franquisme i els anys de la Transició el “poeta del poble”. A elevar-lo a aquesta cate-goria van contribuir el compromís amb el país expressat en molts dels seus escrits (particularment alguns poemes) i, molt particularment, la música de Raimon (“Cançons de la roda del temps”, 1966, de mèrit reconegut pel propi Espriu) i la dramatúrgia de Ricard Salvat (“Ronda de mort a Sinera”, 1965). També s’ha assenyalat que Miquel Martí i Pol era un deixeble d’Espriu i que l’havia substituït com a referent popular i nacional.

Blanca Busquets i la directora de la biblioteca de Roda, Núria Aguilar.

39 ~

No

tície

s


MERCÈ VILADECÀS DIU ADÉU ALS MICRÒFONS DE RÀDIO RODAA principis d’aquest estiu, la col·laboradora Mercè Viladecàs ens anunciava que deixaria de col·laborar a l’emissora municipal Ràdio Roda (107.6 FM), de cara a la propera temporada, on fa més de 20 anys que hi està relacionada. Explicava que quan hi havia Miquel Vilar (Manolito) de director i que l’emissora estava situada al carrer Bac, ella ja era col·laboradora. La Mercè sempre ha estat al capdavant de programes de poesia i en aquesta última temporada compartia micròfons amb Roser Anglada i Montserrat Picola a l’espai Desgranant poesia. Les companyes continuaran el programa com sempre, el diumenge a les 10 del matí i el dimarts a les 4 de la tarda. La Mercè també ha expressat la seva intenció de deixar d’escriu-re a la revista Roda de Ter, tal i com ella mateixa ho expressa en aquesta edició. Des d’aquí, li volem donar les gràcies per tots aquests anys de dedicació als mit-jans de comunicació locals on ha demostrat passió per la poesia. Li desitgem una ràpida recuperació i ja sap que té les portes obertes per si mai vol tornar.

Tot i que aquest ha estat un estiu amb tempestes, el 5 de juliol va ser una bonica nit d’estiu. El rodenc Jordi Sanglas va presentar el seu primer llibre 100.000 candeles en un acte a l’ermita de Sant Salvador de Còdol, acompanyat de familiars i molts amics, en el que es va anomenar 1r Aplec de Badadura. El nom de l’aplec fa clara referència al nom de ficció que l’autor utilitza per anomenar el poble de Roda de Ter a la seva novel·la. La presentació del llibre, que ja s’havia presentat en societat el mes de març a Barcelona, va ser un acte proper, amb el punt just d’emotivitat, i que va comptar amb la intervenció de diverses persones vinculades al ro-denc, des de l’editor de Males Herbes, a un professor que Sanglas havia tingut a l’escola i a qui va dedicar el llibre. Els amics de Roda de Ter també li van dedicar unes paraules i li van fer diversos obsequis molt personals i amb missatge. La presentació va tenir lloc dins de l’ermita i els parlaments es van tancar amb els agraïments de l’autor i l’actuació del

Text. Redacció RDT. Fotos. Montse Verdaguer i Ramon Mas

Jordi Sanglas presenta la seva primera novel·la en el 1r Aplec de Babadura a l’ermita de Sant Salvador de Còdol

Mercè Viladecàs, aquest juliol de 2013 a Ràdio Roda.

cantautor punk Aitor Nieve. Però la festa va continuar a fora, fins ben entrada la matinada, amb l’actuació de di-versos grups com Songstrore, Nueva Vulcano, Furguson, L’Hereu Escampa i F. P.

40 ~

No

tície


L’Observatori Meteorològic de Roda de Ter/Les Masies (Rodameteo) inicia una nova etapa amb el canvi del subdo-mini que teníem fins ara per un domini pròpi que és http://www.rodameteo.cat. La vocació de servei s’ha mantingut i es manté des de la fundació de l’observatori l’any 1995, i amb la presència a internet des de l’any 2003 .S’ha apostat des del principi per la innovació i la divulgació del nostre treball. L’evolució de les noves tecnologies ha fet que canviés la manera tradicional de treballar de l’obser-vador meteorològic convertint-se en bona mesura en un “tècnic”. Perquè es pogués desenvolupar aquest projecte fou necessari l’adquisició de material modern: la primera webcam, l’any 2004, i la segona, el 2006, a més de dues es-tacions automàtiques; tot plegat amb l’insustituible obser-vació manual.El redisseny de la web farà més atractiva la navegació per les diferents temàtiques i un coneixament més precís del temps passat i present. Imatges de les dues webcams, amb la novetat de tenir una situada en un lloc privilegiat com és a La Muntanyeta, enfocant en vista panoràmica Roda/Les

Rodameteo.cat: la nova web del temps de Roda i Les Masies de RodaText. Joan Fradera Nogué i Francesc Gutierrez Bonilla

Masies i de fons des de la Serra de Milany fins el Collsaca-bra; la segona webcam amb vista parcial en primer terme de Les Cases Noves, tancant l’horitzó des del Matagalls fins els Cingles de Bertí. El canvi de domini ha permès que les imatges s’actualitzin cada minut fent possible un seguiment en temps real del temps que fa a Roda/Les Masies. L’estació automàtica, actualitzada cada 5 minuts, compagina la visu-alització de les imatges de les càmeres i manté la informació dels diferents paràmetres, gairebé sincronitzades. Una altra novetat és el nou logo de rodameteo, la marca que a partir d’ara anireu coneixent .El nou correu de l’estació és: [email protected].

El mes d’agost ha estat marcat per les fortes tempestes, algunes de molt in-tenses, acompanyades de forts vents i de calamarsa. Les quantitats més im-portants es van registrar els dies 13 i 28 amb quantitats de 56.5 mm i 60.7 mm, respectivament. Dels 10 dies de pre-cipitació, tres van ser superiors als 25 mm. El total mensual de 180.7 mm es el récord absolut dels darrers 20 anys del nostre observatori Rodameteo. A la següent taula, podeu consultar els registres més importants en un mes d’agost dels darrers anys. No deixen de sorprendre’ns la natura, com a curiosi-tat remarcar la intensa sequera de l’es-

L’agost més plujós dels darrers 20 anysText. Joan Fradera Nogué. Rodameteo. Fotos. Domènec Llop

tiu de 2012 també récord dels darrers 20 anys o més, però d’extrema sequera amb un total estacional de 60,0 mm, a diferència l’abundant pluviometria d’enguany amb 328,7 mm.Les fotos corresponen a la tempesta del 13 d’agost.

Any mm/Lm2

2013 180.71998 179.72006 135.62010 120.42007 114.0

41 ~

No

tície

s


A la portada de la revista RDT de Festa Major hem volgut donar protagonisme al riu, pel fet que és un dels nostres actius més importants i, al mateix fet,

potenciar la idea que cal viure-hi de cara i no d’esquena. Una edició que coincideix també amb el centenari de la Festa del Peix de la nostra població. La pluja ha estat també prota-gonista de l’estiu 2013, i tal i com s’explica en la crònica de Rodameteo, de la pàgina 40, ha estat l’agost més plujós dels últims 20 anys. Precisament la fotografia de la portada la va fer el col·laborador de la revista Àlex Sánchez, el 28 d’agost, just una hora abans que caigués un bon ruixat. Tal i com vam poder llegir al Facebook i al Twitter de Joan Fradera de Rodameteo: “La precipitació total d’avui (28 d’agost) de 60,7

Text. Redacció RDT. Fotos. Àlex Sánchez

El riu i els núvols de tempesta, protagonistes de la portada de festa major

mm, que són 5,4 mm al matí i 55,3 mm de la tarda”. I més tard afegia també a les xarxes socials que: “Avui s’ha batut el rècord de pluja acumulada mensual en un mes d’agost amb 180,7 mm, seguit de l’any 1998 amb 179,7 mm i de 135,5 mm de 2006”. L’oportunisme del nostre fotògraf ha volgut que poguéssim unir en una portada el riu i els núvols ame-naçadors d’una de les tempestes més importants d’aquest estiu. En aquestes pàgines, us posem altres propostes de portada. Quina us agrada més?Pel que fa a les fotografies de les separates, són d’animals que viuen al tram del riu Ter que passa per Roda i que l’Àlex Sánchez va tirar també aquests últims dies, mentre buscava la fotografia per il·lustrar la portada. Bona festa major!

42 ~

No

tície


Durant tota la segona quinzena d’agost s’ha dut a terme la 37a. campanya d’excavacions al jaciment arqueològic de l’Esquerda, programada a tra-vés de la Universitat de Barcelona i la Fundació Privada l’Esquerda, amb

permís i subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Hi han participat una trentena de persones, la majoria estudiants i llicenciats de diverses universitats catalanes, de la resta del país i d’altres universitats de l’Estat. Donada la importància de la descoberta realitzada l’any 2012, de la línia completa de la muralla que tanca el jaciment pel Nord-oest, enguany, tots els treballs s’han concentrat en aquesta zona, que correspon al sector anomenat ibèric. L’equip d’ibèric ha continuat excavant l’hàbitat (casa 4) i el carrer, on els estrats seguei-xen en profunditat. Per la seva banda, l’equip de medieval ha treballat en diversos trams de la cara interna de la muralla visigòtico-carolíngia, situada davant de la fortificació ibèrica.

Text i fotos. Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera, Oriol Amblàs, Albert Pratdesaba i Maria Ocaña

Nous i sorprenents resultats de les excavacions a l’Esquerda, a la zona de la muralla

Imatge de tota la muralla, amb la torre est (Torre 6) a primer terme.

EL SECTOR IBÈRIC Una de les troballes importants de l’àrea ibèrica es localitza a l’espai ano-menat casa 4. En aquesta estructura, a sota dels elements ibèrics que consti-tueixen l’oppidum, ha anat apareixent en els darrers anys una superposició d’estructures que ens informen sobre les primeres fases de població al jaci-ment. Enguany, a sota del paviment d’una casa ibèrica, ja anterior a tot l’oppidum fortificat, han aparegut les restes d’una altra construcció més an-

43 ~

No

tície

s


La doble línia de muralla del jaciment.

tiga, que es pot situar, pel tipus de ce-ràmiques que hi apareixen, en un mo-ment anterior al període ibèric, i que es pot remuntar fins als segle VII aC. Per tal de completar el coneixement d’aquestes etapes tan antigues, tam-bé s’ha excavat una part de la casa 3, on, quan encara no s’ha acabat l’exca-vació, s’estan exhaurint els nivells del segle V-IV aC. També s’ha treballat a l’àrea del carrer ibèric, en el punt on hi hauria l’entrada al poblat. En aquesta zona s’han trobat tots els enderrocs de finals del segle III aC, i part de l’accés corresponent al segle II. Entre els materials més desta-cats fins al moment cal esmentar una punta de javelina de ferro doblegada, i les restes d’un crani de xai.L’estudi de l’interior de la muralla alt-medieval ha fet possible també el reconeixement de noves parts de la fortalesa ibèrica. A l’est del jaciment ha aparegut una altra torre massissa corresponent a l’oppidum del segle V-IV aC. En la campanya de 2012 es va posar de manifest l’existència d’un mur en talús, molt potent, que tancava l’espai entre les dues torres pel nord. Aquest any, s’ha trobat un mur en ta-lús idèntic que, en l’espai documentat, fa més de 14 metres de llargada. L’ex-cavació de l’espai entre aquest mur i la muralla visigòtica exterior, pro-porciona materials del segle III-II aC, que coincideixen amb la destrucció de l’oppidum.Finalment, l’estudi de l’àrea de la torre carolíngia situada a l’oest del jaciment arqueològic ha posat al descobert no-ves estructures de l’època ibèrica. Tot i que només s’han trobat en super-fície, queda clar que es tracta d’una zona d’hàbitat, per tant de cases, que, de manera preliminar es poden datar

Durant tota la segona quinzena d’agost s’ha dut a terme la 37a. campanya d’excavacions al jaciment arqueològic de l’Esquerda

Detall de la casa 4 del sector ibèric.

Treballs a la zona oest de la muralla.

entorn del segle III aC. Totes aques-tes troballes no fan més que ressaltar any rere any, l’enorme entitat de l’as-sentament ibèric de l’Esquerda, i el seu paper preeminent respecte al territo-ri ausetà, tant per la seva continuïtat en el temps, com per la magnitud de les seves estructures defensives, en el context tan convuls de la 2a Guerra Púnica i les revoltes que se’n deriva-ren, entre la fi del segle III i el comen-çament del segle II aC.

LA MURALLA ALT-MEDIEVALLa totalitat de l’equip de medieval s’ha concentrat a la cara interna de la línia de muralla localitzada a la campanya del 2012, on s’ha anat treballant en ex-tensió en diversos trams que han per-mès delimitar noves estructures.La torre 6 es troba a l’entrada del jaci-ment. Aquesta torre conforma l’angle NE de l’actual muralla i està formada per un seguit d’estructures força com-plexes. L’ampliació superficial en ex-tensió cap el sud de la zona excavada mostra que la torre s’adossa a unes es-tructures més antigues, pertanyents a la fortificació ibèrica. Es podria tractar d’una possible torre massissa de pedra seca, situada a l’extrem de llevant de l’oppidum, encara en curs de delimi-tació. La torre 6 és una estructura quadran-gular que ocupa un espai de 10,33 x 7,54 m, i amb uns murs d’1,60 a 1,70 m d’amplada, amb angles arrodonits en el seu interior. Els carreus estan lli-gats amb morter i sembla construïda en època visigòtica, i remodelada en època carolíngia, per sobre dels ender-rocs de la fortificació ibèrica anterior. L’interior de la fortificació conté una altra estructura de forma triangular que es recolza en un mur ibèric.

Tots els treballs s’han concentrat a la línia completa de la muralla que tanca el jaciment pel Nord-oest, descobriment fet el 2012

44 ~

No

tície


La construcció de la torre és típicament medieval, perquè ja està construïda sobre la roca i té els carreus lligats amb morter de calç. La torre 5, situada a l’extrem NW de la muralla, va ser po-sada al descobert en la campanya de 2012. Enguany s’hi ha seguit excavant a l’entorn. Al seu interior ja hi havien apa-regut restes de ceràmiques espatulades d’època carolíngia, cosa que enguany s’ha confirmat amb l’aparició d’una forma sencera característica d’aquest moment concret, una sitra, enmig de nivells de destrucció. D’altra banda s’ha delimitat la cara interna de la muralla en aquest tram, on s’han definit dues fases. En una primera etapa, es produiria la construc-ció de la muralla, que seria contínua, i que es podria datar en època visigòtica; en una segona etapa, a l’època carolín-gia, es practicaria l’obertura d’una porta en aquest sector, que configuraria l’accés a la fortalesa per l’oest. Finalment, és molt possible que es pugui identificar el nivell de des-trucció de totes aquestes estructures amb la destrucció que citen els documents, de l’any 826 en el marc de la revolta d’Aissó.En aquest moment, s’ha començat la consolidació i la res-tauració d’aquesta muralla i les torres, i en el decurs dels propers mesos anirà avançant cap a l’oest. L’objectiu final és arranjar tota aquesta zona per tal que sigui accessible i permeti la visita al jaciment des d’una nova perspectiva.

Les fotografies aèries s’han pogut fer gràcies a la col·laboració de l’empresa Jaume Orra Excavacions i graves SL.

Torre est i muralla.

Detall de la casa 4 del sector ibèric on s’excaven nivells arqueològics del segle VIIIè o VIIè aC.

45 ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


SAPS QUÈ VULL DIR?

46 ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


De Festa Major a Festa MajorJa hi tornem a ser: un altre any al sarró. Com diu aquell, hi ha dies que costen de passar, però els anys passen volant. Deu ser així perquè, sense adonar-nos-en, ens trobem novament escrivint el resum anual de les entrevistes publicades al nostre apartat habitual: Saps què vull dir? Per a nosaltres, és un veritable plaer poder treure el nas i copsar més de quatre pinzellades de la vida, les afeccions, les inquietuds, els pensaments, els coneixements... de rondencs i rodenques que, sovint, restarien a l’anoni-mat si no fos per la nostra curiositat, la nostra tafaneria innata i inacabable i la possibilitat de publicar el resultat de les nostres trobades. A tots els que ens heu rebut, així com a tots els que ens rebreu en el futur, us volem agrair molt especialment la vostra amabilitat i la vostra generositat. Només lamentem no disposar de més espai i, com a conseqüència, no poder mostrar íntegrament el contingut de les entrevistes. Totes, s’ho valen. Text i fotos. Pep Bas i Quico Garcia

Jaume Fluvià i Moner i Marià Isern i Fiter, impulsors dels actes commemoratius dels 100 anys d’excursionisme rodenc

A l’edició Extra de la Festa Major 2012, ara fa un any, vàrem publicar l’entrevista amb aquests dos excursionistes. Ens varen rebre a Vic, en un pis des del qual i durant bona part de l’entrevista, a banda de veure posar-se la nit com un tel sobre el cel de Vic, vàrem notar la presència, expectant i llunyana, del Cabrerès i dels Pirineus. Vàrem parlar del primer grup excursionista de Roda –datat del 1912-, del primer president –en Jaume Rosanes-, de Boys Scouts i de llobatons, del GEM i del GEMI, del CER i del GER... i de com passa el temps, inexorable,

“Les xiruques eren segurament el material més especialitzat del moment!”

Manel Gallart i Lloret. Afeccionat al modelisme

D’en Manel, valencià de naixement i rodenc d’adopció i de cor també, en co-neixíem la seva passió per la història –la mateixa passió amb què, des de fa uns quants cursos, fa les seves classes a l’IES Miquel Martí i Pol. Però ignoràvem la seva afecció pel modelisme. Per això el vàrem anar a veure: perquè ens en fes cinc cèntims, de la seva dèria per les maquetes i de les seves eines principals: pa-ciència, rigor, constància, traça, documentació històrica, gust... Eines que li han servit per assolir més d’un campionat europeu i mundial.

“Pots passar-t’hi tres o quatre mil hores a fer una maqueta”

Anna Masnou i Roig. Psicòloga i Persona feliç

Ens vàrem trobar amb l’Anna per parlar d’un tema que ja hauria d’estar definiti-vament desterrat però que, malgrat tots els esforços, continua ben present a la nostra societat: la desigualtat home-dona. Vàrem parlar, és clar, de relacions, de-núncies, maltractaments, desamors... però vàrem acabar, de manera ben positi-va, amb una senzilla recepta per assolir, o com a mínim acostar-nos, a la felicitat: Tocar de peus a terra i tenir sempre objectius personals i professionals. Després de confessar-nos que és una persona feliç, ens va recomanar que cal somriure com a mínim cinc cops al dia.

“Ningú no pot ser feliç si no s’estima a si mateix”

per a tots plegats: també per aquelles xiruques que eren, efectivament, el material més especialitzat de tot bon excursionista!

47 ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


Àngel Masmitjà i Colomer. Col·leccionista d’Art

Al Bac de Roda no hi havíem tornat a entrar des que va deixar de ser restaurant. Ara, ens hi va portar la curiositat després d’haver-ne sentit a explicar algunes coses, dels objectes que hi té l’Àngel Masmitjà. Però no vàrem ser conscients del seu valor fins que ens en va obrir les portes i ens va mostrar, amb detalls i passió, la col·lecció de tres mil objectes que hi posseeix: vidre català, mobles, morters, aram, talles, fargues, olles, marededéus... Home emprenedor, ens va explicar el seu desig de fer una fundació i tres museus diferents: un de vidre, un dels millors mobles catalans i un de ceràmica.

“El vidre és com si el portés dintre, com si em parlés”

Montserrat Sans i Mas, divuit anys al costat de MMPol

A la Montse feia temps que la volíem anar a veure. Ara, amb motiu del desè aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol, vàrem creure que també era un bon moment. Ens va rebre a la casa que van compartir durant tants anys –la mateixa casa on el Poeta devia inspirar-se i escriure bona part de la seva darrera produc-ció literària. Vàrem parlar, sobretot, de la poesia i del procés creatiu del que ha estat considerat el poeta més llegit i conegut del segle XX en llengua catalana. En marxar-ne, ho vàrem fer amb la sensació d’haver estat en un lloc molt especial.

“En Miquel segur que estaria molt il·lusionat amb els moments polítics que estem vivint”

Guillem Ramisa i Ayats. Poeta i músic

“No m’interessa que els meus poemes siguin un diari personal”

Home, un jove que escriu, canta, composa música, és dissenyador gràfic, fa pàgines web, col·labora a la ràdio i bateja un dels seus grups musicals amb el seu propi nom i l’afegitó &el teu pare ens va cridar l’atenció. Ens va semblar que, per força, en un temps en què les oportunitats escassegen i sovint els joves es desesperen, amb raó, per manca de l’oportunitat somiada, en Guillem havia de tenir una personalitat ben marcada. I sí, vàrem descobrir una persona sensible, crítica i inquieta.

Mireia Carreras i Vilalta. Fisioterapeuta

“Qui està apassionat per un esport esta feliç i se sent lliure”Amb l’arribada del bon temps, augmenta la pràctica esportiva, sobretot a l’aire lliure. I encara que caminar, pedalar, nedar o córrer no són activitats de risc, si més no d’entrada, sí que no és del tot aconsellable practicar-les sense un mínim de coneixe-ments tant del propi cos com de la manera més adequada de tenir-ne cura –més que res, per poder prevenir i no haver de curar. Qui ens en podia fer cinc cèntims, de tot plegat? La Mireia és fisitoterapeuta i, encara que ens va manifestar molta afecció per la platja i el sol, sabem que durant molts anys va practicar també el bàsquet.

48 ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


Encara t’ho demanem, aquí a Roda, què és això de l’As-semblea Nacional Catalana (ANC) o tothom ja n’està al cas?Jo diria que en aquests moments tothom està al cas del que significa l’ANC, del moviment que és i del per què de la seva existència. Un any enrere, potser encara hi havia qui la desconeixia; però ara veus que tothom sap què representa, què fa i què pretén. L’únic objectiu és la independència de Catalunya?L’Assemblea està constituïda per assolir la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d’un Estat; independentment del que passi després. Es tracta només, i no menys, de portar Catalunya a la independència i, un cop aconseguida, l’ANC es dissoldrà, segons s’especifica en la declaració de la pròpia constitució.Convindrà adjudicar a l’ANC una part del mèrit de l’as-soliment de la independència.Ara ja, el gran mèrit de l’Assemblea és haver posat la inde-pendència a primera fila de tots els esdeveniments, d’haver-la inclòs en els temes diaris de la premsa i de les converses de la gent, i d’haver-la situat en la primera posició dels an-hels d’una bona part del poble català. Per tant, un cop asso-lida, li haurem de reconèixer adequadament la bona tasca que aquest moviment està fent. Atesa l’empenta de l’ANC, que de fet deu ser part de l’empenta de la societat civil, no seria millor que alguns polítics, en comptes de sembrar dubtes, fessin un bon servei al país apartant-se i deixant fer?Però, a l’hora de la veritat, la darrera empenta, el pas fi-nal l’hauran de donar els polítics. Segur que pel camí hi ha politics que fan nosa, que posen traves, que busquen i tro-ben impediments, que fan i faran tot el possible i més per

perjudicar aquest procés imparable; però, en el darrer mo-ment, el moviment popular necessita el paper dels polítics. De moment, no sé si els hem d’anar empenyent pel cul o estirant pels braços, però deixar-los de banda seria un error. Ara, sobretot als dubtosos, els hem de fer sentir que no te-nen altre remei que sumar-se a aquest projecte.Si més no fins no fa gaire, la classe política era molt pas-siva en aquest sentit.Sí, era molt immobilista, s’havien acomodat. I, a més, com que s’hi afegia una certa i segurament fictícia bonança eco-nòmica, han passat anys, molts anys, sense que veiessin la necessitat de moure’s. I no ens hem mogut fins que el poble, més maltractat, ha donat el primer pas.Hi ha qui acusa el poble català de covard, de no anar al gra, de marejar excessivament la perdiu, de donar massa revolts... fins i tot, de voler ser massa bonrotllista amb un estat que no té la voluntat d’obsequiar-nos amb res més que amb un concert econòmic menys sever, i encara si som molt bons minyons.Personalment, penso que manifestacions, concerts, cadenes humanes, fires i altres esdeveniments són innecessaris per convèncer-me a mi. Jo no necessitaria fer res de tot això per fer el pas de proclamar la independència demà mateix. Ara bé, el que s’ha demostrat és que la gent passava de la política i dels polítics i tot, i aquests moviments han fet que la gent se’n torni a interessar. En tots aquests actes hi ha present l’educació, la convivència, l’optimisme, la festa i tot. S’ha aconseguit que siguin actes propers a la gent i que hagi desaparegut la por i els recels que hi havia, fins i tot, a parlar d’independència. I tot això en molt poc temps! Sortir al car-rer ha estat molt més efectiu que llargs debats polítics per acostar el fet independentista a tothom. En tots els actes de

Text i foto. Pep Bas i Quico Garcia

Toni Mayans: “Si només canviem dir-nos espanyols per catalans, i tot continua igual, no hauran servit de res tants esforços”

Toni Mayans i Pla / Coordinador de l’Assemblea Territorial Roda per la Independència

Vaig néixer a Vic, a la l’Aliança, el 26 d’agost de 1961 / Treballo de comercial: em dedico a vendre productes de neteja / Fa vint-i-nou anys que ens vàrem casar i tenim dues filles: la Georgina i la Carla / Aficions? La bicicleta,

xerrar, caminar, m’agrada molt llegir i el cinema, i m’agradaria anar molt més a teatre del que hi vaig / De jove havia tocat la bateria en un grup / Com a projecte futur principal, tenir feina fins a jubilar-me.

49 ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


l’ANC s’hi respira tranquil·litat, convenciment que hi arri-barem i que es van fent passes Malgrat tot això, i hi ha també qui reclama ja un cop de puny sobre la taula, donada la situació agònica d’aques-ta nostra saquejada colònia espanyola.No sé si me’n sortiré prou bé, però m’agradaria transmetre una idea bàsica: no m’importaria ser una colònia espanyola saquejada, i pagar perquè la resta d’Espanya tirés endavant i pogués fer coses necessàries, si això no comportés que limita a Catalunya poder fer coses. A mi no em sap greu haver de pagar el que sigui si els serveis que tenim són els correctes. Vaja, que estic disposat a pagar més i tot, si ens ho podem permetre, perquè Espanya creixi sempre i quan això no ens impedeixi créixer a nosaltres. Independentment de si paguem u, tres o cinc-cents, no podem tenir perma-nentment la impossibilitat de créixer. Aconseguit el nou Estat Català, viurem en el millor dels móns possibles; vaja, estacarem els gossos amb llonga-nisses.Si només canviem dir-nos espanyols per dir-nos catalans, i tot continua igual, no hauran servit de res tants esforços. Hem d’aconseguir que el pas cap a la independència suposi un nou sistema d’organització del país, una nova manera d’entendre la vida dels polítics, que hauran d’exercir els càr-recs sabent que es deuen a la gent perquè el seu amo és el poble. Hauran de canviar moltes coses, efectivament. Des del meu punt de vista, no m’és tan important dir-me espa-nyol o català sinó, fonamentalment, canviar la manera de fer les coses. La diferència és que el polític ha de dependre de la gent i no del partit. I sempre dic que aquest canvi el veig possible a Barcelona i no a Madrid.La idea deu ser fer un país més just, més culte, més savi...S’ha d’aconseguir un canvi de mentalitat important: ara, majoritàriament la gent creu que allò que no és seu no és de ningú; i s’ha d’arribar a creure que allò que no és seu és de tothom. Aquest canvi de mentalitat comporta també una major implicació de tothom. Reclama que ens arremanguem i ens posem tots a treballar. S’ha d’acabar la nostra deixadesa. Hem de desterrar la cre-ença que la política només és cosa dels polítics i que el poble els ho delega tot. Si ens interessem per la política, que no vull dir pels partits polítics, i col·laborem en la construcció de la societat que volem, per força aconseguirem un món més just i més humà.Que creus en la independència ja ni t’ho demanem; però, en quin percentatge creus que és possible assolir-la?Estic convençut cent per cent que és possible la indepen-dència; i encara estic molt més convençut que la situació actual d’Espanya no pot seguir així. Que l’estat de les au-tonomies no funciona és més que evident. I només hi ha dues sortides. El PP creu i aplica la recentralització de l’es-tat i fa més i més potent la capital. Jo, contràriament, sóc partidari d’apropar el poder al poble i fer descentralització.

És evident que no podem estar discutint tot un seguit de coses, el model educatiu per exemple, cada vegada que hi ha un canvi de govern. A Catalunya tenim la nostra pròpia manera de fer les coses, i això només ens ho pot garantir la independència. Crec que primer hem de ser independents; després ja decidirem com ens relacionem amb Espanya, amb Europa i amb el món.Pots ser agosarat i posar-hi data?Que la veurem, segur! El calendari de l’Assemblea marca que el dos mil catorze farem el referèndum. La idea està que pugui ser acceptat per l’estat espanyol, el que política-ment podria tenir més força. Si no és autoritzat, comporta-rà molta més feina de negociació. Sigui com sigui, jo aposto que serem independents entre el dos mil divuit i el dos mil vint. Siguem pessimistes. La victòria del no al referèndum, en quina situació ens deixaria.No m’imagino aquesta derrota, però suposem aquesta pos-sibilitat. Sigui quin sigui el resultat del referèndum, la rela-ció amb Espanya haurà canviat definitivament. Ja el fet de celebrar el referèndum comporta un reconeixement d’Es-panya cap a Catalunya, si el fem legalment. I si no és legal, també hauran d’acceptar una certa sobirania catalana. Fent tots els passos, legalment, el que es pretén és el reconeixe-

Toni Mayans.

50 ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


ment de la comunitat internacional que nosaltres hem fet bé les coses i que Espanya ni ens deixa ni ens reconeix els nostres drets com a poble. Però és evident que, d’una ma-nera o d’una altra, no hem de renunciar a res. És com en les relacions personals: primer s’ha d’intentar tot de bé a bé; però si no és possible l’entesa, és inevitable donar un cop de porta i marxar. Siguem optimistes, doncs, i continuem creient en la in-dependència. Després de 300 anys, haurà valgut la pena l’espera. Per a tothom?En el moment en què vivim, la gent ha de començar a de-finir-se; però depèn de nosaltres que sapiguem fer la soci-etat que toca, una societat millor per a tothom que visqui aquí. Si ho fem bé, tant els convençuts, com els indiferents, com els contraris acabaran creient que el canvi ha valgut la pena. Fet i fet, assolir la independència és el retorn a la nor-malitat.Tampoc cal recórrer únicament a la història, perquè és molt complexa i jo tampoc no en sóc un gran expert; però el que sí sé és que avui dia la societat espanyola és diferent. I a Espanya funcionen d’una altra manera, econòmicament, socialment... El que hem d’aconseguir és poder-nos orga-nitzar tal com la majoria del poble català pensem que és millor per a nosaltres. El problema de la Cort espanyola és que volen que tots siguem com si tots fóssim a Madrid, i a imatge i semblança d’ells. El que es desvia de la seva idea ni és normal ni és bo: aquest és el seu pecat principal, el desig d’uniformitat. La seva incomprensió i la seva nul·la voluntat d’entendre’ns i de respectar-nos són la clau per desitjar la independència. Possiblement, si entenguessin què és una Espanya plural a hores d’ara no estaríem demanant la in-dependència.I ara, ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer, que cantava l’enyorat cantautor d’Alcoi, Ovidi Mont-llor. Però, sense la guspira d’Arenys de Munt continua-ríem dormint el son dels justos?La iniciativa d’aquella gent agosarada d’Arenys de Munt, convocant un referèndum, sumada a la gran divulgació que en va fer el PP denunciant-ho a tantes portades, va encen-dre el foc i va iniciar aquest gran foc que és ara. Gràcies al paper contrari del delegat del govern i del PP, un fet que potser només hagués estat notícia als diaris del Maresme es va acabar convertint en la guspira que feia falta. Aquell acte es va fer simpàtic i tot s’ha anat succeint. L’Assemblea Territorial Roda per la Independència, in-tegrada a l’ANC, és filla del moviment Roda Decideix, atiat i encoratjat per la iniciativa d’Arenys de Munt i d’altres moviments que en sorgiren. Però, fins a quin punt la crisi econòmica general ha propiciat i afavorit aquests moviments? Era ara el moment idoni?Sí, si no n’és filla, de Roda Decideix, n’és fruit. I, de llavors ençà, en el període de tres anys, si se n’han fet i n’han pas-sat de coses! En tot cas és el moment idoni perquè Espanya està més feble que mai; però a nivell de les persones que

busquem la independència, jo diria que no, perquè cada vegada que participes en un acte, en una conferència, en una assemblea, veus que el que menys interessa a la gent és saber si els impostos quedaran aquí o quin canvi expe-rimentarà l’economia. Això li fa gràcia saber-ho però no li interessa tant com parlar de la llengua, la cultura, de com ens organitzarem. El problema de fons de la relació Espa-nya-Catalunya és més un problema polític que econòmic. La gent té clar que no té res a veure amb la crisi. Sí que la crisi afavoreix que Espanya té menys potència per rebatre segons quins arguments. Desembre de 2010, Roda Decideix; gener de 2012, ANC a Roda. Molta feina feta i molta per fer.Bàsicament, a banda de començar a parlar en un primer moment de la independència, hem organitzat un seguit de xerrades per explicar com hauria de ser la societat, la justí-cia, l’economia... en aquest després. Tot i que l’ANC deixarà de tenir-hi presència un cop aconseguida la independència, sí que volem mentrestant contribuir a crear debat per com haurà de ser el futur estat català. Ara mateix, a Roda, a ni-vell d’Assemblea local, un objectiu important és continuar mantenint la flama encesa, que no s’apagui ni la il·lusió ni l’esperança. El fet que no hagis ocupat anteriorment cap càrrec polí-tic, ni a Roda ni enlloc, et dóna més credibilitat encara. Què hi fa un home com tu en un lloc com aquest?Sí, jo no he estat mai a cap partit polític però sempre m’ha agradat molt la política, i ara n’estem fent més que mai. La política és una de les meves passions. I ara, és que l’objectiu és molt important!: canviar la societat sencera amb la inde-pendència. La meva contribució és aportar un petit granet de sorra en aquest canvi. Hi ha manera de fer entendre als incrèduls, i als contra-ris també, que voler ser independents no és anar contra ningú?Una mica amb això de l’economia. L’únic que hem de fer és explicar que el que procurem és que la gent que està al nos-tre entorn més proper ens puguem organitzar de la manera que creguem més convenient per viure millor tots, indepen-dentment del que facin els altres. Aquesta és la independèn-cia que hem d’aconseguir i la idea que hem de transmetre: que la gent que viu a Catalunya viu bé.En el futur estat català independent, on serà l’actual co-ordinador de l’ANC de Roda?Al mateix lloc on sóc ara. No em veig dedicant-me a la po-lítica de cap de les maneres. No tinc aspiracions de cap càr-rec polític. No m’il·lusiona. Ho deixem aquí, tot i que en seguim parlant: de Lula quan va dir Ja tinc el govern, ara només em falta el po-der, de les dificultats de governar, de Gandhi i la de-sobediència civil, de l’individualisme, dels lligams fa-miliars i afectius, del procés constituent, del ministre de la dèria d’espanyolitzar els escolars catalans, de la llibertat no es demana, es pren, de futur, del nostre país petit... Saps què vull dir?

51 ~

Ent

itats


ENTITATS

52 ~

Ent

itats


Vic. Cal recordar que, amb anterioritat, concretament a la tardor i a l’hivern passats, es va poder veure l’exposició de fotografies panoràmiques del GFR al mateix restaurant de Vic i al conegut bar musical City Arms, també de la capital de la comarca.

4.-Bimensualment, seguint el ritme que marca l’edició d’aquesta revista local, RdT, membres del GFR publiquen a la secció Com la vaig fer dues fotografies d’autors o autores diferents. És un espai on, a més, els autors ens expliquen les motivacions, la inspiració, les tècniques emprades, els instruments, les condicions i algun toc personal sobre la fo-tografia que presenten. Així, ja han aportat fotografies per a aquesta secció: Josep Bruguera –una fotografia nocturna de la Plaça de l’Olivera-, Pere Rifà –Eixida a la realitat-, Maria Teresa Bruguera –Còdol Dret-, Àlex Sánchez –Tempesta a la platja-, Pei Iborra –Un petit monstre-, Jordi Villén –El fraret-, Josep A. Alonso –Vacances a Menorca-, Pep Bas –Capvespre-, Josep Lluís Lara –Rosa de Sant Jordi-, Jordi Arumí –Repòs- i Lluís Domènech –La Torre de Pisa de la Cerdanya. A més de les que podeu contemplar en aquestes mateixes pàgines, aquesta col·laboració té continuïtat en tots els números del RdT.

5.-Amb la intenció de compartir experiències i inquietuds i facilitar l’intercanvi i la col·laboració entre els socis del GFR a través de Internet, emprant el canal més assequible de tots, el correu electrònic, va néixer la idea de crear l’espai Compartir. Per això, els més inquiets del grup, o els més comunicatius, o els més plens d’idees, accedeixen al correu [email protected] per aportar i per rebre, per inter-canviar tot allò que creguin d’interès relacionat amb el món de la fotografia. I com que els correus que es reenviaran no són comunicacions del GFR sinó dels socis particulars, aquests es reenvien només als socis que vulguin participar en la proposta, ja que sol ser molest rebre correus no de-sitjats.

6.-Projecte Osona. Bona part dels municipis d’Osona comp-ten ja amb fotografies de membres del GFR penjades al Pa-noramio. És aquest un projecte ambiciós del grup que dóna a conèixer al món fotografies de la nostra comarca. Per la seva complexitat, aquest projecte, iniciat al 2012, encara no està a hores d’ara del tot acabat.

7.-Creació del 1r. Festival Audiovisual Miquel Obiols de Roda de Ter i Les Masies de Roda. Per iniciativa del GFR –amb la col·laboració dels Ajuntaments de Roda de Ter i de Les Masies de Roda, diverses empreses patrocinadores i persones vinculades al món de la fotografia i el cinema

Grup Fotogràfic RodaText. Pep Bas. Foto. Grup Fotogràfic Roda

El Grup Fotogràfic Roda (GFR), format per una quarantena llarga de membres, és una entitat plena d’iniciatives i d’ide-es, tal i com podeu comprovar amb el següent resum de les principals activitats dutes a terme durant aquest 2013.

1.-Per segon any consecutiu, s’ha programat un Cicle de Fotografia que, a la pràctica, constitueixen Sessions Forma-tives obertes a l’assistència de tothom que ho desitgi. L’ob-jectiu essencial, a més de contribuir a fomentar el gust per l’art fotogràfic, és aprofundir en el coneixement d’aspectes, tècniques, materials, tendències... d’aquest món tan extens. Alguns sessions ja s’han dut a terme –sempre a l’E spai i generalment la nit d’un dimecres de cada mes- i d’altres, òbviament, se celebraran en el temps que resta fins a finals d’any. Vegem la programació: - 30 de GENER: Macrofotografia, amb Xevi Vilaregut (per indisposició d’última hora de Marc Munill)- 27 de MARÇ: Sessió fotogràfica d’estudi amb model, amb Toni i Ester Parareda- 3 d’ABRIL: Retrat. Conceptes bàsics, amb Eduard Crispi - 25 d’ABRIL: Creativitat Fotogràfica. Les eines emocionals del fotògraf, amb David Fajula- 29 de MAIG: Light-painting, amb Juanjo Carrasco- 19 de JUNY: Taller de Lomografia, amb Francesc Galí- 14 de JULIOL: Taller de revelat químic, amb Xevi Vilare-gut Per confirmar...

-SETEMBRE: Visionat i crítica constructiva -OCTUBRE: Legalitat sobre el dret fotogràfic-NOVEMBRE: Fotografia compulsiva i fotografia selectiva-DESEMBRE: Maquetació d’albums

2.- Cada dos mesos, els membres del grup aporten dues fo-tografies al blog del GFR. Aquests temes, proposats i apro-vats a l’assemblea anual de socis de finals d’any, han estat aquests:

1.Fins a finals de febrer: Ben a prop, a un pam del nas.2.Fins a finals d’abril: El riu Ter. 3.Fins a finals de juny: Ombres.4.Fins a finals d’agost: Esports a Roda i Les Masies.5.Fins a finals d’octubre: Persones de Roda i Les Masies.6.Fins a finals de desembre: Festes de Roda i Les Masies.

3.- Durant aquest any, el GFR ha dut a terme dues exposici-ons del tema Símbols de la nostra terra. Aquesta exposició es va inaugurar a l’E spai el dia 20 d’abril i hi va romandre fins el 31 de mai. Posteriorment durant el mes de juliol, aquesta exposició es va traslladar al Restaurant Mamma Meva de

53 ~

Ent

itats


i les arts aplicades- ha nascut aquest Festival amb aquests objectius clars: Dotar als municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda i, per extensió, al nostre país, d’una altra eina cultu-ral. Consolidar un esdeveniment cul-tural que sigui referència en l’àmbit dels certàmens audiovisuals del nostre país. Fomentar el gust pels mitjans au-diovisuals i contribuir a potenciar el coneixement i la difusió dels muntat-ges audiovisuals. Mitjançant un con-curs, premiar les obres dels autors que destaquin per la seva creativitat en el camp dels muntatges audiovisuals. Di-fondre les obres finalistes presentades

al concurs. Oferir oportunitats a mú-sics i grups musicals novells. I home-natjar Miquel Obiols, rodenc i artista internacionalment reconegut.El primer premi del Concurs de Mun-tatges Audiovisuals –un dels actes d’aquest Festival- el va obtenir Sergi Càmara, de Vic, amb l’obra José Bae-na, El Numeroso. El premi del públic va ser per a Guillem Ramisa, de Roda de Ter, amb l’obra La Societat. La gala de lliurament de premis –que va tenir lloc el darrer cap de setmana d’abril- va estat presidida per Miquel Obiols i va comptar amb l’assistència de repre-sentants d’un i altre Ajuntament.

Podeu trobar més informació al nú-mero 731 del RdT o visitant el blog ex-prés del Festival: http://festivalobiols.wordpress.com/L’organització ja està treballant en la segona edició. Properament es publi-caran les Bases del Concurs. Ens sen-tim molt satisfets de l’acollida que ha tingut aquesta primera edició. Hi se-guirem posant tot l’entusiasme per-què el projecte es consolidi. I, per ara, res més. Volem recordar-vos que les portes del GFR estan per-manentment obertes a tots i a totes els que estimeu la fotografia. Molt bona Festa Major 2013.

Durant els últims trenta tres anys de la meva vida, he de-dicat una bona part de les meves hores de lleure al pesse-brisme. En el decurs d’aquest temps he viscut molts esde-veniments, alguns d’ells molt curiosos i divertits que encara perduren en el meu record. El fet que ara us explicaré crec que és prou significactiu. El fet succeí durant el desembre de l’any 1982.En aquells ayns, entre 1980 i 1983, fèiem l’exposició de dio-rames a les antigues cotxeres de can Planolas, on ara hi ha el bar del Casal. El local feia temps que estaba abandonat i les condicions per entrar-hi a fer alguna activitat eran pèssi-mes. Quan plovía hi habia degoters i l’aigua de la plujaentraba per portes i finestres. L’humitat i el fret hi eren pre-sents diariament i les condicions per treballar-hi eren de lo més precari, però en aquells anys no teniem altre local i ens habiem d’adaptar al que hi habia.D’entre els pessebres que ferem aquell any ni habia un que

Una anècdota sobre el pessebrismeText. Josep Carreras. Agrupació Pessebrista de Roda de Ter

representaba una casa de pagès. Quant vàrem omplir la pa-ïssa i l’altell amb els diversos utensilis i eines del camp hi posarem uns quants saquets, fets de roba blanca de fil que amablement ens va cosir una dona de Roda, i els omplirem d’arròs perque quedésin drets i ben posats arrambats a la paret de la païssa. Quant vàrem arribar al dia següent per continuar la feina varem veura sorpresos que els sacs esta-ben tots ratats i mig menjats. Vàrem pensar que als ratolins, que n’hi habia i molts, els agradaba l’arròs. Nosaltres que encarreguem més sacs a la senyora i aquesta vegada els om-plim de sorra. Al dia següent ens trobem amb el mateix fet, tot ratat i menjat. Però si no hi habia arròs a dins dels sacs, ens repetiem tot sorpresos. Vàrem arribar a la conclusió que als ratolins el que els agradaba no era l’arròs i menys la sorra, lo que de veritat volien eren els sacs.Aquell any 1982 als nostres pessebres no hi va haber ni un sac.

Miquel Obiols i Xavier Vilaregut, amb els finalistes del 1r Festival Audiovisual Miquel Obiols.

54 ~

Ent

itats


Com la vaig fer? Doncs era un captard d’aquest passat febrer, gairebé hi havia lluna plena i el dia abans vaig veure-la preciosa però ja massa fosc, tot i que també la vaig fotografiar, era tard ja i l’endemà vaig pensar: “Mira, ara sí ja es veu”, tot i que aquest dia hi havia nuvolades. I just la vaig veure majes-tuosa entre nuvolades al costat, i que enmig dels arbres quedava una foto espectacular, la veia abans de fer-la. La veritat és que en vaig fer dues, una de com ho veia, però lògicament la lluna quedava més petita, després en vaig fer una apropant la lluna i un cop passades a l’ordinador, les vaig fu-sionar i llavors va quedar tal com jo havia vist la foto, que és aquesta que avui us presento i desitjo que us agra-di. L’única cosa és que l’he passada en blanc i negre, ja que l’original la vaig fer a color.

Podríem dividir les fotografies en dos grups, de manera molt simple. Les fotografies que es fan perquè estàs en el lloc i en el moment oportú i les fotografies on tu decideixes el lloc i el moment oportú. Aquesta fotogra-fia pertany al segon grup. Anant cap a Barcelona al costat de la C-17, entre Tona i els Hostalets de Balenyà, hi po-deu veure aquest petit arbre, a la ban-da dreta de la carretera. Sempre que passava per aquí pensava “un dia has de fer-li una foto”. Vaig esperar a fer-la a l’estiu, quan el blat està a punt de segar, i vaig esperar també a tenir una llum especial. Un diumenge al matí, molt ennuvolat i a punt de ploure vaig pensar, “aquest és el dia”. Així que vaig agafar el trípode i la càmera i cap al la-teral de la C-17. Un cop vaig arribar-hi la imatge no podia ser millor, un núvol negre amenaçador just sobre el petit arbre. Vaig fer diverses fotografies fins aconseguir el resultat esperat. Just lla-vors va començar a ploure.

Una fotografia de Sabina Jufré

Una fotografia de M. Àngels Roviró

55 ~

Ent

itats


Viatge en el tempsText. Grup de Teatre Arrels. Fotos. Joan Parera

Tenim la sensació que cada any passa més ràpid. No ens n’hem donat ni compte i ja tornem a tenir una nova obra apunt per estrenar. Com sem-pre, per la Festa Major de Roda de Ter. Amb ganes d’actuar davant del

nostre públic que sempre s’ha mostrat fidel i receptiu al llarg d’aquests 29 anys. Sí, 29 anys... Fet que significa que l’any vinent celebrarem els 30. Una data prou important com per tenir-la en compte, però d’això ja en parlarem més enda-vant.Ara toca centrar-nos en aquest any i en l’obra que tenim preparada per aquest 21 i 23 de setembre. Enguany retrocedirem en el temps per fer una parada a mitjans del segle XVII i conèixer de primera mà com vivien i com vestien en aquella èpo-ca. Fet que ens fa especial il·lusió. Metge a garrotades és una adaptació lliure de la comèdia escrita per Molière que no deixarà indiferent a ningú. Un bon nombre de personatges faran que l’espectador passi una estona divertida i entretinguda sent còmplices de cada un d’ells. Tots amaguen alguna cosa per aconseguir el que volen, fet que provocarà, segur, més d’un embolic . Enguany us podem assegurar rialles, música i dansa. Un combinat ben diferent al que us podeu arribar a imaginar. Per tant, esperem no decebre-us i que sortiu del teatre amb una bona sensació. Portem mesos assajant perquè tot surti rodó, i ara ja tenim ganes que arribi el dia per posar tota la feina feta damunt de l’escenari. Us convidem a tots a gaudir d’aquesta obra i a acompanyar-nos en aquest petit viatge en el temps. Rodencs i rodenques, molt bona festa major!

Les actrius que van participar a l’obra de teatre de la festa major 2012, dirigides per Petra Martín-Pero.

56 ~

Ent

itats


HumanitarismeText. Josep Torra. Osona contra el càncer de Roda i Les Masies de Roda

Que la humanitat ha progressat moltíssim en els úl-tims decennis és d’una evidència irrefutable que podem estar-hi d’acord tant sociòlegs, historia-

dors, politòlegs, científics, especialistes en qualsevol matè-ria com profans o senzillament els que són poble pla, i no diguem els que tenim una certa edat el canvi majúscul en tot plegat que hem vist en uns pocs lustres.

Només, si parlem del promig en anys en què la vida humana s’ha allargat ja és signe de progrés i segur gràcies als fàrmacs i és en el camp de la medicina on s’han produït avenços espectaculars. En la que podríem dir civilització occidental o més desenvolupada, s’han erradicat quasi del tot malalti-es que eren incurables, però i sempre hi ha un però, hi ha la impressió que altres agafen el relleu i es desenvolupen agressivament, i el càncer és una d’elles.

Els millors laboratoris i hospitals del món dediquen moltís-sims esforços i recursos, humans i monetaris, a trobar re-meis per vèncer aquest mal. La lluita és francament titànica i amb resultats diversos, però cada vegada més amb solu-cions positives. En la revista com la present de l’any passat reproduíem unes paraules de l’eminent oncòleg català el doctor Josep Baselga, un dels millors especialistes mundials en el tractament del càncer de mama, sobre la necessitat de dedicar inversió tant pública com privada a la investigació i recerca. Avui ens permetem d’incloure unes altres paraules del mateix doctor, que són molt positives. Deia: “... comen-cem a tenir històries clíniques de tumors que curem i que abans no curàvem. El que està passant amb el càncer de mama HER2 positiu, que és el meu camp d’estudi, fa deu anys tothom moria i ara estem salvant el 95% de les ma-laltes, moltes vegades gràcies a que hi ha hagut detecció i prevenció”.

Això sol ens hauria de sensibilitzar vers les campanyes que promou Osona contra el càncer, per poder recaptar diners i destinats especialment a l’adquisició d’aparells d’alta tecno-logia i última generació per la detecció i prevenció del càn-cer i que majoritàriament són posats al servei de l’Hospital General de Vic.

Tant a Roda com a Les Masies de Roda som uns quants socis d’aquesta entitat, segur que molt menys dels que s’es-cauria, i que paguem una quota anual de 6 euros que no són cap fortuna ni haurien de ser insuportables per ningú, a més cada any es procura de fer alguna activitat que generi diners o sinó fem una recapta, tal com es va fer el dia de la festa major anterior, on es van recollir 1.112 euros, no és

“És molt probable que tornem a aprofitar el dia de la festa major per tornar a posar una taula petitòria a la plaça, és un dia que els rodencs sortim al carrer i ho aprofitem per demanar la vostra col·laboració”

una quantitat per tirar coets, però de mica en mica s’omple la pica. L’Ajuntament de Roda, a l’estiu, havia atorgat una subvenció d’ingrés directa de 480 euros més. Les Masies de Roda, aprofitant la seva festa major, si va organitzar un con-curs de pastissos, amb gran nivell dels presentats i també es recaptaren uns 220 euros, l’Ajuntament atorgà una subven-ció fins a arribar als 1.000 euros en total.

És molt probable que tornem a aprofitar el dia de la festa major per tornar a posar una taula petitòria a la plaça, és un dia que els rodencs sortim al carrer i ho aprofitem per demanar la vostra col·laboració. Som ben conscients que aquesta col·laboració ciutadana ens la demanen cada dia en molts aspectes i situacions o motius més o menys justificats i molt especialment en un temps difícil de crisi com l’actual, procurem doncs exercir-la amb les nostres possibilitats ja que és un signe de verdadera humanitat.

Enguany, l’Ajuntament de Roda de Ter ha atorgat una sub-venció de 1.500 euros per la campanya del 2013, els quals ja han estat ingressats al compte corrent de l’entitat.

Estem també en el projecte de poder organitzar una mena de festival el dia 20 d’octubre al Teatre Eliseu pel que tenim data reservada. S’han fet ja contactes i si res no es torça hi ha molt bona disposició a participar-hi, però de moment no podem concretar més. Esperem poder informar més enda-vant.

Desitgem per a tothom, una bona festa major.

57 ~

Ent

itats


Quan em varen demanar que fes de guia als pelegrins dels Bisbats de Vic i de Solsona en el seu romiatge a Lourdes, em vaig dir: “Uf, quina res-ponsabilitat...!”. Però després de pen-sar-m’ho bé i de consultar-ho amb el coixí, vaig dir-me a mi mateixa: “Si tantes vegades has estat responsable de tants i tants viatges, per què no haig de fer-ho ara amb malalts i pelegrins? La Verge de Lourdes t’ajudarà, de ben segur!”. I ho vaig acceptar de cor i així ho vaig fer, i ben de gust.Us haig de dir que, tot i que havia visitat Lourdes moltes vegades anteriorment, en aquesta ocasió em va semblar que ho feia per primer cop a la vida. Em va impressionar com si fos per primera vegada tants actes religiosos: la missa internacional, el viacrucis, la processó de les torxes, la missa a la gruta, l’acte penitencial, la processó dels Santíssim, la missa dels joves, les piscines, com també l’acte lúdic... I el comiat final de la Verge.I, a més –no cal dir-ho-, l’acompanya-ment dels pelegrins en les visites al

La meva experiència com a responsable dels pelegrins de Vic i Solsona a LourdesText. Assumpta Ribas

Amb aquestes paraules volem donar-vos las gràcies a tots els donants de Roda de Ter i Les Masies de Roda i desit-jar-vos que podeu gaudir d’una bona festa major. També, com sempre, volem informar-vos del que ha estat l’any 2012 sobre les donacions. En total, a la comarca d’Osona s’han recollit 6.470 bosses de sang. A Roda i a Les Masies, se n’han recollit 422. Estem molt contens perquè cada any

anem pujan les donacions. El 2012 hem pujat un 0’77%. Com tots ja sabeu, les maratons d’aquest últims anys són un èxit de participació de donants col·laboradors de totes les entitats, empreses, mitjans de comunicació, comerços i ajuntaments, voluntaris, en tot i per tot. Una vegada més voldríem agrair-vos la vostra solidaritat i recordar-vos una vegada més que la sang no es pot fabricar. Gràcies!

Necessitem sangText. Delegacions locals Associació de Donants de Sang d’Osona

molí de Boly (la casa natal de Berna-deta), al molí Lacadé (que fou la casa paterna), al Cachot (l’antic calabós) i a l’església parroquial, lloc que guarden els records de la noieta santa.Em fa l’efecte que tothom em va que-dar content i que me’n vaig sortir molt bé. Gràcies, sobretot, a la Verge de Lourdes, com també al Sr. Joaquim, de Manresa, que compartia amb mi el guiatge dels pelegrins.Felicito de tot cor els organitzadors i no puc deixar de dir que admiro la fei-

na que fan, tan ben feta, així com ex-presso la meva enhorabona i gratitud als voluntaris i al cor de l’Hospitalitat. I, per acabar, m’agradaria dir-vos que si teniu ocasió, aneu a Lourdes amb una peregrinació: ho viureu i ho veu-reu d’una altra manera!Jo hi espero tornar l’any que ve, si Déu vol, tan bonica ha estat l’experiència que he viscut en acompanyar els pele-grins dels Bisbats de Vic i de Solsona.

58 ~

Ent

itats


Des de l’ANC de Roda us volem dir: Moltes gràcies! Moltes gràcies! A tot el poble de Roda, les Masies de Roda i comar-ca per la vostra col∙laboració i participació en tots els actes que la secció local de Roda de Ter de l’Assemblea Nacional Catalana hem fet durant tot aquest temps. Hem coordinat i col∙laborat en moltes activitats, totes elles diverses i varia-des: La Gran Marxa per la Independència (Ulldeter - Roda de Ter), el cicle de xerrades: Independència, per què?, La cursa 1714, el concert per la Llibertat a Barcelona al Camp Nou, la festa del LliberCAT a Manlleu, els actes de l’11 de setembre d’aquest any amb la cadena humana, els de l’any passat a la manifestació a Barcelona... És per això que tam-bé volem agrair a tots els col∙laboradors i voluntaris el seu esforç, la dedicació i la feina feta per poder desenvolupar els diferents actes. Encara ens queda feina per fer per assolir el nostre objectiu, que no és altre que un “Estat Català Inde-penent, Lliure i Sobirà”. Us encoratgem a continuar treba-

Text. Assemblea nacional Catalana

Des de l’ ANC de Roda de Ter, moltes gràcies

llar junts. Aprofitem per informarvos que l’ANC ha engegat una nova campanya, “Signa un vot per la Independència de Catalunya”, que preten incentivar i promoure que els ciuta-dans de Catalunya exerceixin el dret de petició, és a dir, el dret, en aquest cas, a demanar un estat propi o independent de l’Estat espanyol. Aquest és un dret fonamental reconegut per la Constitució Espanyola i a l’Estatut d’autonomia de Catalunya. D’acord amb aquest reglament del Parlament de Catalunya es pot exercir aquest dret davant el Parlament. És per això que considerem cabdal la participació de tota la ciutadania. Trobareu tota la informació i com exercir aquest dret al web de l’Assemblea Nacional Catalana: www: assemblea.cat. A mode de tancament us deixem amb una reflexió de Mahatma Gandhi: “No se’ns atorgarà la llibertat externa més que en la mesura exacta en què haguem sabut, en un moment determinat, desenvolupar la nostra llibertat interna”.

Després de quatre anys des de la inauguració del col·lectiu de la JNC a Roda de Ter, i després de tenir poca presència en l’àmbit local en els darrers dos anys, podem dir-ho: Tor-nem a ser aquí! Aquest temps en què alguns dels nostres militants han adquirit forta presència a nivell comarcal i en què s’ha treballat molt a nivell nacional, ens ha servit per renovar-nos i polir-nos. Hem reflexionat, i tenim dues co-ses clares: en primer lloc som un grup de joves nacionalistes

amb les idees clares que podem oferir molt a nivell ideolò-gic, cultural, etc. I en segon lloc, tenim moltes ganes i il·lusió per treballar i per transmetre els nostres valors i principis als joves del nostre municipi. En la nostre refundació del 7 de juny, us varem animar a participar en un projecte engres-cador i que, sense cap mena de dubte, farà història. I avui, insisteixo! Perquè cal tenir clar que en alguns moments his-tòrics, pensar ja no és suficient, dons es necessita sortir al carrer i alçar la veu. I nosaltres n’estem convençuts: alçar la veu serveix. I serveix de molt. Perquè encara que no se’ns vulgui escoltar, quan qui alça la veu és una nació sencera, el crit es sent. Us animem dons a alçar la veu al nostre costat i a compartir aquest camí que comença Catalunya amb no-saltres. Junts farem grans coses, d’això n’estem segurs!

Tornem a ser aquí!Text. Ester Parareda Martín. Foto. Antoni Parareda

59 ~

Ent

itats


A principis del mes de juliol, la Junta del Casal d’Avis de Can Planoles es disculpava per no haver-nos fet arribar encara a la redacció de la revista RDT la seva col·laboració habitual per a la festa major. Ens comentaven que el seu president, Francesc Coll, estava malalt i que estaven pendents de com evolucionava. Pocs dies després, ens arribava la trista notí-cia de la seva mort. Des d’aquestes pàgines, volem recordar a Francesc Coll i Sorts, president del Casal d’avis de Can Planoles des de feia dos anys i mig, que va morir el dijous 11 de juliol, a l’edat de 76 anys. Francesc Coll era fill de la colònia de Salou i feia 48 any que vivia a Vic. Havia estat montador de professió, estava casat i tenia 2 fills.

En record a Francesc Coll Text. Redacció RDT

Una foto de l’estiu de l’any passat, amb Francesc Coll, i la resta de membres de la junta.

El dia 12 de juny va ser la data d’arrencada d’un projecte social que va néi-xer de la iniciativa d’un grup de persones compromeses i conscients que la malaltia de l’Alzheimer no és invencible, i que cal fer-hi front amb la

paciència i l’esforç no tan sols dels afectats i els seus parents, sinó també per part de tota la societat en general. Aquest és l’esperit que impulsa l’Associació de Familiars i Malalts d’Alzheimer d’Osona (AFMADO), formada per persones de diferents localitats de la comarca d’Osona (Taradell, Roda de Ter, Sant Hipòlit, Vic, Tona, entre altres) la finalitat de la qual és donar suport i alhora informació a totes aquelles persones que viuen més o menys intensament les conseqüències cruels de l’Alzheimer.El nostre compromís va més enllà d’aquest grup fundador de persones: des de la seva creació, AFMADO ha estat en continu moviment contactant amb diferents institucions de la comarca (Ajuntament de Vic, Hospital de Manlleu, Residència El Nadal, Càritas, entre altres) per tal d’aconseguir una col·laboració directa amb els principals agents socials que reben el primer impacte dels familiars que, en moltes ocasions, malgrat l’efectivitat dels serveis socials, poden trobar-se enmig d’una amalgama de tràmits des del diagnòstic de la malaltia, que resulta deses-perant si es barreja amb l’agreujament de la mateixa. Cal doncs seguir treballant en aquesta línia: tenim en marxa ja el servei d’atenció psicopedagògica, el d’as-sessorament legal i estem treballant ja en la creació dels coneguts com “grups de suport”, que no tenen altra finalitat que cedir un espai a totes aquelles persones que desitgin disposar d’uns moments per a poder sentir-se recolzats en exposar com afronten la dif ícil, però incansable, tasca d’acompanyar a la persona afecta-da en el seu dia a dia tant f ísicament com emocionalment. També tenim prevista la celebració del Dia Internacional de l’Alzheimer, el proper 21 de setembre.Volem subratllar que la tasca d’AFMADO està oberta a tothom, que el que prete-nem és sumar esforços i en cap cas ser substituts dels serveis socials, mèdics o de qualsevol altra índole. És per això que reiterem la vocació de servei, sense ànim de lucre, de l’associació, tot convidant-vos a participar dels nostres projectes. Ens podreu localitzar a l’adreça electrònica: [email protected].

Associació de Familiars i Malaltats d’Alzheimer d’OsonaText. David Santamaria

Roda de Ter és una de les poblacions d’Osona que formen part d’AFMADO, associació que dóna suport i informació a persones que viuen les conseqüències de l’Alzheimer

60 ~

Ent

itats


No és la primera vegada que en algun escrit, article d’opinió o reportatge es parla de la cohesió social, de la integració i també, com no, de la comunicació des de tots els àmbits i punts de vista possibles com a eines per a millorar les rela-cions personals.Estem convençuts que som un dels eixos vertebradors dels més importants que té la societat per tal de cohesionar-se socialment, es la relació directa que hi ha diàriament entre tota la població del poble, la que s’estableix en i per mitjà del comerç.Les relacions humanes són fonamentals per a entendre la nostra societat i com més personals són, més rellavança tenen o adquireixen i en els pobles i ciutats tenen un im-portancia cabdal, sense això l’existència es faria d’una altra manera, més freda i més impersonal.Tot aquest preàmbul serveix per recordar que el comerç en general i el petit comerç en particular, resulta de vital im-portància per a la vida social del nostre poble i que malgrat això encara hi ha qui no ho veu o li dóna una importància relativa.

Text. Associació Roda de Comerciants (ARC)

El comerç és vida

En els darrers temps hem pogut viure i veure el tancament de diferents botigues i comerços del nostre poble, del nostre entorn directe i cada vegada que es produeix un fet d’aquest, és un cop a la nostra convivència, a una de les nostres for-mes de vida.Hi ha qui pensarà que les grans superfícies comercials, les grans àrees de negoci que ens van envoltant arreu, són una gran solució, i segurament en alguns aspectes tenen raó, però la majoria convindrà amb nosaltres que en altres as-pectes fan justament el contrari. Volem des d’aquestes modestes línies fer una defensa afer-rissada i feta amb el cor, del comerç, sobretot del petit co-merç, del tota la vida, el de les botigues de la María, en Joan i de totes les persones disposades a servir a la gent del poble, als seus veïns i també, com no, a tota la resta que tenen en aquesta xarxa de botigues el seu gran aparador i instrument de cohesió i comunicació social.Recordem i mai amb tanta raó que: “El comerç és vida”.Des de l’Associació Roda de Comerciants volem desitjar a tothom una molt bona festa major.

La festa dels Tres Tombs d’aquest any va començar amb un sopar per tots els socis i anunciants dels Tonis de Roda i les Masies, acompanyat de Ball Country que va satisfer i fer participar a quasi la totalitat dels assistents. Per això, posteriorment es va col·laborar en la trobada de la Catalu-nya Central de Country que va ser un gran èxit. Els altres actes preparats i ja tradicionals com: els passants, el dinar i l’actuació per la tarda d’en Santí Serra també van agradar molt. Enguany es va escollir a tres noies com a abanderades, amants dels cavalls i col·laboradores amb la nostra associa-ció des de fa temps.Degut a les noves normatives, els Tonis hem hagut d’actua-litzar i canviar els nostres estatuts, actualment depenem del Departament de Cultura en lloc del d’Esports, la qual cosa ens inclou en l’associació dels Tres Tombs de Catalunya, considerat patrimoni cultural del nostre país.Per últim, quan veus que la gent participa a la festa i en gau-deix, fa que l’associació tingui ganes de preparar el proper any per tal de poder repetir l’èxit.Que tingueu tots una molt bona festa major!

Els Tonis celebren les festes més que maiText. Junta Tonis de Roda i Les Masies de Roda. Fotos. Àlex Sánchez

Les abanderades dels Tonis 2013.

Un moment de la benedicció dels animals.

61 ~

Ent

itats


La Junta del barri va organitzar, el passat 7 de juliol, la seva festa anual de la qual s’ha de dir clarament que no va ser del gust de tothom, degut a la manca de molts de veïns que no ens varem veure acompanyats amb seva assistència. Crec que segurament la clau del mateix va ésser que aquest any es va fer al matí i es va dedicar especialment a la quitxalla als mes menuts de casa. Ja sigui per la calor o perquè no els hi va agrada la composició de la mateixa, la festa es va veure mancada de veïns, però els que hi vam ser vam poder gaudir amb una caminada a la fresca. La caminada va sortir a les 8 del matí fins a Manlleu. En el lloc anomenat els safareigs de Manlleu, es varen veure afavorits amb una ampolla d’aigua i una fruita perquè el camí de tornada cap a la Carpa Muni-cipal de Roda els fos més lleu, i en arribar a la Carpa es van trobar que la xocolata i la coca anaven a dojo i van poder esmorzar.Més tard, cap al migdia, ja amb els infables instal·lats, la

Com cada any, el dia 5 de gener arribàven, a la Placeta del barri de les Cases Noves, els Tres Reis vinguts de l’Ori-ent amb la seva càrrega de regals i il·lusions per a tothom. Aquesta vinguda va comptar amb la col·laboració de l’Ajun-tament de Les Masies de Roda. L’1 de maig és la nostra par-ticular Festa Major. El programa, similar als altres anys, amb la seva exquisida xocolatada, l’Homentage a la Velle-sa (enguany fèiem el trentè), amb la missa a la Placeta, el concert, el vermut per a tothom i els obsequis i records a tots els avis homenatjats, omplien un matí més que atepeït. La tarda s’encetava amb el cafè i gotes per qui en volgu-és, acompanyat de les sardanes que va interpretar la Cobla Bisbal Jove. I, per acabar el dia, teníem un ball d’allò més lluït amb un grup que va ser la novetat i l’agradable desco-briment d’aquest any Café Trio, que també va impressionar molt favorablement a l’hora del concert matinal, atrevint-se amb àries d’òpera i tot tipus de música i cançons difícils d’interpretar. Vist el seu bon acolliment, és possible que torni al barri més d’una vegada. A més dels inflables, la part més jove i amb més empenta de la Comissió, va organitzar un taller d’activitats infantils amb gran èxit de participació.El diumenge següent, la caminada cap a l’Esquirol va cloure els actes d’enguany. La participació va ser discreta. Qui va venir va poder gaudir d’un bon esmorzar, una bona com-panyia i un record al final del trajecte. I, per acabar, agrair

al veïnat, als Ajuntaments de Roda de Ter i de Les Masies de Roda, als anunciants del programa de mà i a tothom qui ens ha donat un cop de mà, el seu suport a la Comissió i re-cordar-vos que els Reis tornaran a visitar-nos el proper 5 de gener i pel dia primer de maig vinent us esperem a la Festa de Les Cases Noves. Bona festa major!

quitxalla van fer de les seves i per tancar aquesta la festa amb l’espectacle de l’escuma que va brillar de tal manera que en varen poder gaudir fins que varen voler.Un cop acabada la festa de l’escuma es va cloure la festa i esperant que l’any proper (si hi som tots) fer una festa lluïda per commemorar els 40 anys d’existència de les cases del barri de Sant Sebastià, inaugurades l’any 1974.Amb tot això en nom de la Junta, sols ens queda desitjar-vos que la Festa Major de Roda de Ter us sigui més lluïda que l’any passat, que la gaudiu.

Associació de veïns del barri de Sant Sebastià

Text i foto. La Junta de l’AAVV del barri de Sant Sebastià

Activitats de la comissió de festes del barri Les Cases Noves

Text. Comissió de festes de Les Cases Noves. Foto. G. Domínguez

El concert i el ball de la festa de les Cases Noves de l’1 de maig.

62 ~

Ent

itats


FESTA DEL COLL DE RODAEls dies 5, 6 i 7 de juliol es va celebrar la festa del barri del Coll de Roda amb força participació de veïns. El diven-dres vam tenir botifarrada i concert amb el grup rodenc Sous Siscus. El dissabte, al matí, hi va haver el con-curs de petanca, ping-pong, i a la tar-da, inflables i balls de salsa. També es va fer el sopar popular i hi va haver música amb el dj Sousa. El diumenge es va acabar la festa amb l’entrega de premis del recuperat concurs de bal-cons. L’alcalde de Roda, Jordi Serra, va entregar el premi als guanyadors. També es va fer un piscolabis exquisit a càrrec del càtering Vernissage d’En-ric Ayats. Donem les gràcies a tota la junt per la confiança i la col·laboració de tots els veïns. Text i fotos. AAVV del barri Coll de Roda

REVETLLA A L’AVANÇADA.- L’Associació de Gas Pro-pà del barri de Sant Sebastià de Roda de Ter va organitzar la revetlla de Sant Joan, un dia abans del previst. El sopar el van fer el dissabte 22 de juny. Cadascú es va portar el menjar i es van parar taules i cadires a la plaça del barri per poder menjar tots junts. El diumenge 23 de juny, es va fer també una arrossada popular a l’hora de dinar. Tot i que el temps no va acompanyar massa perquè feia una mica de fred per l’època de l’any, hi van participar quasi 60 persones. Fotos. Associació de Gas Propà del barri de Sant Sebastià

DISSETENA FESTA DELS BARRIS DE LA CREU I FONTANELLES.- El cap de setmana del 25 i 26 de Maig, es va celebrar una nova edició de les festes dels barris de La Creu i Fontanelles. El dia 25, es va fer la caminada nocturna, que s’ha convertit en una de les activitats consolidades de la festa. Enguany hi havia dos recorreguts, un de 9 quilome-tres i un altre de 13,5, pels més agosarats. Es va sortir de la plaça de l’Era i l’itinerari era cap a Tavèrnoles i Savassona. La participació va ser del voltant de 90 persones. Va finalit-zar amb la botifarrada popular. El diumenge 26, es va fer la despertada general, capitaneja-da pel Sargento Moreno i amenitzant la rua el Circ Filixic. Va continuar amb la xocolatada i, tot seguit, els més petits del barri i també els grans, van gaudir amb l’animació del Circ Filixic. A les dues del migdia, el dinar popular a la Plaça de L’Era. Per acabar la festa, el grup IN.VERSIONSBAND, va posar la nota musical amb un animat ball. La quitxalla també va tenir el seu fi de festa amb inflables i llits elàstics. Diumenge hi van participar més de 100 persones a la festa.La comissió vol agrair als veïns la seva participació i us em-plaça pe l’any que ve. Foto. Salvador Navarro

63 ~

Ap

unts


APUNTS

64 ~

Ap

unts


L’execució a Vic del cap dels fusellers de muntanya i dirigent patriota Fran-cesc Macià i Ambert, Bac de Roda, el 2 de novembre de 1713, tot just va iniciar les tribulacions de la seva família. Els seus béns van ser segrestats

per les forces borbòniques d’ocupació durant més d’una dècada. Amb la Pau de Viena de 1725, la família va recuperar formalment les propietats, però es va haver de fer càrrec dels deutes contrets en els anys anteriors. A la llarga, els Bac van perdre la majoria dels seus béns. En aquest context, alguns dels seus descendents directes van optar per exiliar-se en terres de l’emperador Carles VI (el Carles III dels catalans) amb el doble objectiu d’obtenir la llibertat política i la seguretat econòmica. Ho van fer, però, en un context extremament difícil, en què l’exili austriacista va patir alguns dels seus episodis més durs.

Els descendents de Bac de Roda i l’exili familiar

El testament de Bac de Roda, transcrit per Florenci Barniol i Jordi Vilamala 1, enumera un total de set fills que el van sobreviure: Jaume, l’hereu, Josep, Fran-cesc i Miquel; i Maria, Paula i Marianna. El primer d’ells havia nascut el 1673, mentre que el darrer, Miquel, ho havia fet el 16912. El 1727, l’hereu, Jaume, i el fill segon, Josep, ja havien mort, ja que el fill tercer, Francesc Macià i Bac, va haver de reconèixer un debitori familiar en qualitat de cap de família. En aquesta data, Francesc Macià i Bac residia encara al Principat. L’exili dels Bac es va iniciar, doncs, en els anys següents, i creiem que ja no el va afectar.En total, hem localitzat cinc documents de l’exili familiar. Tots ells se situen en-tre els anys 1737, i 1747 i ens informen de la seva estada a la Nova Barcelona, ubicada al Banat de Temesvar, i a Viena3.

Text. Agustí Alcoberro. Director del Museu d’Història de Catalunya

L’exili a Viena i Hongria de la família Bac de Roda

Documents de l’exili familiar dels Bac. Font: Agustí Alcoberro.

“Hem localitzat cinc documents de l’exili familiar. Tots ells se situen entre els anys 1737, i 1747. Ens parlen en tots els casos de tres persones: Francesc (o Franz), Paula (o Paola) i Rosalia Bac de Roda. Però qui eren, en realitat, cada un d’ells?”

65 ~

Ap

unts


I ens parlen en tots els casos de tres persones: Francesc (o Franz), Paula (o Paola) i Rosalia Bac de Roda. Però qui eren, en realitat, cada un d’ells?Franz, o Francesc, devia ser fill de Francesc Macià i Bac i, doncs, nét de Francesc Macià i Ambert. En una llista de colons del Banat de Temesvar ela-borada el 1737 se’ns informa que co-brava un ajut imperial de 300 florins anuals. Un altre document de la matei-xa data ens diu que aleshores tenia sis fills. Cal tenir en compte que en aquell moment el seu pare, Francesc Macià i Bac, si encara fos viu, hauria assolit la xifra de 63 anys, ja que havia nascut el 1674. I evidentment, no hauria tingut fills al seu càrrec. En els anys següents, les llistes de pensions imperials a Vie-na de 1743, 1745 i 1747 registren que rebia el mateix pagament. Paula, o Paola, Bac de Roda havia nas-cut el 1684, i no ens consta que visqués a l’exili amb espòs o fills. És probable, doncs, que aleshores fos soltera o ví-dua. Al 1737, al Banat de Temesvar, cobrava també 300 florins anuals, una xifra que revalidà a les llistes vieneses de 1743, 1745 i 1747.Per la seva banda, Rosalia Bac de Roda (Rosalia Jordà de soltera) era l’esposa de Francesc Macià i Bac i mare del Francesc Bac (i Jordà) que figurava amb ella a les llistes imperials. La seva pensió era lleugerament més reduïda, de 240 florins anuals, una xifra que es va mantenir invariable entre 1737 i 1747 al Banat deTemesvar i a Viena. La documentació notarial catalana confirma que el 1744 vivia a Viena i era vídua.La fredor de les llistes d’assistència imperial ens permet, però, plantejar una hipòtesi versemblant pel que fa a la biografia d’aquelles persones. A la mort de Francesc Macià i Bac, en cap cas abans del 1727, el seu fill Francesc Macià i Jordà va marxar a l’exili. L’acompanyaven la seva mare, Rosalia Jordà, i la seva tia, Paula Bac de Roda. Potser també l’esposa i els fills, tot i que també pot ser que maridés i que tingués la seva descendència (sis fills, recordem-ho, el 1737) en terres de l’emperador Carles VI. En tot cas, com hem avançat, aquells

no van ser anys fàcils a l’exili. La cre-ació de la Nova Barcelona al Banat de Temesvar va afectar unes vuit-centes persones entre 1735 i 1738, i es va sal-dar amb un sonat fracàs. Es calcula que més de la meitat des colonitzadors de la Nova Barcelona hi van perdre la vida, sobretot a causa de la insalubritat i les malalties endèmiques d’aquella regió. Avui la Nova Barcelona ha esde-vingut la ciutat de Zrenjanin, a la regió autònoma de la Voivodina (República de Sèrbia). En la dècada de 1740, tot coincidint amb la Guerra de Succes-sió d’Àustria, els supervivents d’aquell episodi van residir majoritàriament a Viena, on rebien un petit ajut imperi-al. Aquest va ser, entre altres, el cas de Francesc, Paula i Rosalia Bac de Roda.Aquesta història, tanmateix, ha res-tat desconeguda fins que el 2002 vam publicar alguns dels documents de la Nova Barcelona que vam localitzar al Hofkammerarchiv, o Arxiu de la Cambra Imperial de Viena. La foscor i el silenci acostumen a acompanyar els derrotats de totes les guerres. Avui, tres-cents anys després de l’hominosa execució del gran patriota Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda, és hora que fem justícia a ell i als seus descen-dents que van morir a l’exili.

NOTES DE L’AUTOR

1 Florenci BARNIOL; Jordi VILAMA-LA: Francesc Macià i Ambert, ‘Bac de Roda’ (1658-1713). Família i tra-jectòria d’un dirigent de la Guerra de Successió. Les Masies de Roda: Ajun-tament, 2007.

2 Antoni PLADEVALL: Francesc Ma-cià i Ambert, ‘Bac de Roda’. Heroi de la Guerra de Successió. Barcelona: Rafael Dalmau ed., 1996.

3 Agustí ALCOBERRO: L’exili austri-acista (1713-1747). Barcelona: Fun-dació Noguera, 2002, 2 vols.; La Nova Barcelona del Danubi. La ciutat dels exiliats de la Guerra de Successió (1735-1738). Barcelona: Rafael Dal-mau ed., 2011.

66 ~

Ap

unts


Càndid Llebaria (1908-2006) va néixer a Garcia el 15 de gener de 1908, una petita pobla-

ció situada a la comarca de la Ribera d’Ebre. Els seus pares, Josep i Teresa, provenien d’Argentera però van here-tar d’un oncle solter, una casa i terres a Garcia on es van traslladar i dedicar a la pagesia. Llebaria va créixer en una família d’onze germans però en aquells temps, la mortalitat infantil era desgraciadament quelcom més ha-bitual que en l’actualitat i només nou dels onze germans van arribar a l’edat adulta. Càndid va cursar l’ensenya-ment obligatori en aquesta modesta població i després a Reus als Germans de la doctrina cristiana popularment coneguts com a Germans de La Salle. Després realitzar les proves d’ingrés a la Normal de Tarragona on va cursar els seus estudis de magisteri durant la dictadura de Primo de Rivera. L’any 1926, amb només 18 anys finalitzar els estudis i rebé el títol de “Maestro de Primera Enseñanza”, expedit pel ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts en nom del rei Alfons XIII. Però això va ser només el títol oficial ja que la seva formació i entrega a la profes-sió va perdurar al llarg de tota la seva vida, entrega que va compartir amb la seva germana Lídia2 que també va fer de la seva vida una vocació cap a l’en-senyament. Finalitzada la carrera de mestre, va decidir traslladar-se a Barcelona i allà fundar juntament amb la seva ger-mana el centre privat de Sant Martí. L’escola va començar amb un alumne en uns inicis per acabar sent més de tres-cents en poc més de quatre anys. Tot seguit, exercí d’interí, a Montmeló i Santa Coloma de Gramanet. La pri-mera plaça amb propietat fou a Roda de Ter a l’escola Mare de Déu de Sòl del Pont on visqué una etapa especial-

Text. Raquel Castellà . Fotos. Arxiu Família Llebaria Abella i Arxiu Anna Torrent

Notes per a una biografia del mestre Càndid Llebaria i Aragonès

van rebre de mans d’una generació ex-cepcional de mestres que revoluciona-ren l’ensenyament d’un país. Mestres que els han marcat en l’esdevenir de les seves vides i que han tingut sem-pre presents tal i com ells mateixos manifesten en les entrevistes que he realitzat per tal de reconstruir aque-lla etapa6. Anem a veure un exemple: Maria Quer i Masó, antiga alumna de Llebaria, quant aquest s’incorporà a l’exèrcit republicà que el van destinar a Andalusia concretament a la província de Jaen, li va escriure una carta quan

ment intensa que l’esclat de la guerra civil estroncar. El juliol de 1985 en l’acte de celebra-ció del cinquantenari de les escoles de Roda, Llebaria manifestà que des d’un primer moment li sorprengué grata-ment la voluntat de la vila de tenir un edifici escolar digne que complís amb totes les condicions higièniques, d’il·-luminació i ventilació per fer un ense-nyament amb les millors condicions materials. Durant la guerra civil es va acabar totalment l’edifici escolar pre-vist, doncs a l’inagurar-se el 1935 en-cara no estava del tot acabat.Una de les aficions de Llebaria era la fotografia i en aquella època ja dispo-sava d’una càmera fotografia gràcies això i el seu caràcter ordenat i metò-dic, ens han arribat fins a l’actualitat moltes imatges d’aquella etapa educa-tiva. Amb les fotos tenim constància fidedigna de les classes d’exercici del professor Àngel Artola, de les sorti-des a la natura per estudiar el medi, de l’exposició de treballs i el piscolabis de després del curs 1935-36... De tota manera el record sempre va més en-llà de la imatge i tot i no tenir imatges gràfiques de les seves classes de dibuix i solfeig, els seus alumnes recorden amb gran enyorança i emoció aquells moments. A l’escola de Roda formà equip de professors amb el director Pablo Ló-pez i López, Àngel Artola i Casals i en la secció de nenes, la directora Pilar Rodés i Arbiol3, Rosa Turies i Carles4, Concepció Soldevila i Manganell5 i la mestra Maria Padulles i Tarrago. Al-guns d’aquests mestres amarats de l’esperit pedagògic renovador produï-ren canvis en profunditat que influïren en l’alumnat que, hores d’ara, després de tants anys, encara recorden aquella etapa com una època privilegiada de la seva vida per la formació única que

Càndid Llebaria.

Llebaria amb la seva dona, Pepita Abella, i la filla Pepita.

67 ~

Ap

unts


NOTES DE L’AUTORA

Agraeixo a Pepita i Maite Llebaria tota l’informació que m’han facilitat, la seva predisposició i ajuda en tot mo-ment.

2 Nascuda a Garcia el 15 d’octubre de 1905. Va fundar el centre privat de Sant Martí junt amb el seu germà, i el va regentar durant quatre anys. L’any 1934 i durant vint-i-cinc anys, començà a treballar al col•legi públic de Vila-franca. L’any 1937 obté el títol de mestra de català signat per Pompeu Fabra. Més tard es trasllada al col•legi públic Prat de la Riba de Reus i finalment a Móra d’Ebre i va tre-ballar al col·legi públic Lluís Viñes. El Ministeri d’Educació i Ciència li va atorgar la Medalla al Mèrit Docent “Alfons X el Savi”. Cal destacar el seu interès per la història i fer país, d’aquí que escriguis el llibre “Recull de notes històri-ques de Gracia”. L’any 1990 va rebre la medalla i la placa president Macià. Aquell mateix any també se li concedí a una persona molt vinculada a la vila de Roda, al Sr. Se-bastià Álvarez i Vila, per la seva trajectòria brillant i de prestigi en el món de la docència.3 El 28 de juliol de 1934 pren possessió del càrrec com a mestra propietària i cessa la mestra interina Montserrat Martí Tresserras. Arxiu Municipal de Roda de Ter. 4 El 10 de juliol de 1934 pren possessió del càrrec com a mestra propietària i cessa la mestra interina Anna Encar-nació Bernad Tomàs. Arxiu Municipal de Roda de Ter. Rosa Turies anys més tard fou mestra de Llinars i Albons. Entrevista realitzada a Pepita Llebaria i Abella. 5 Abans fou mestra de l’escola de Calldetenes. Arxiu Muni-cipal de Calldetenes. 6 Al llarg d’aquests anys he pogut realitzar múltiples en-trevistes a antics alumnes de l’escola. Un agraïment a tots ells per fer-me partícip de tots els seus records i vivències: Montserrat Parareda, Miquel Clapés, Coloma Majordom, Dolors Salés, Catalina Ballús...7 Gràcies a Marta Parareda i Quer per deixar-me llegir la correspondència entre la seva mare, Maria Quer i Càndid Llebaria. 8 No tots els professors de l’escola van poder tornar. Àn-gel Artola i Casals, bon amic de Llebaria, es va exiliar a França on va ingressar al camp de concentració d’Argelers i posteriorment va ser deportat al camp de concentració de Mathaussen, on morí el 31 d’agost de 1941. 9 En l’informe de depuració declara que en data 1 de gener de 1937 cobra 4.000 pessetes l’any i a l’1 de maig d’aquell mateix any el sou ascendeix a 5.000 pessetes l’any. Informe depuració magisteri Càndid Llebaria i Aragonès. 10 Càndid Llebaria que en aquell moment tenia 77 anys acudí juntament amb la companya i mestra Pilar Rodés, de 86 anys d’edat, a la celebració. Rosa Turies excusà la seva assistència degut al mal estat de salut que patia.

ell estava al front i aquest li va contestar. L’agost de 1985, cinquanta anys més tard, ambdós tornaven a escriure’s i re-cordaven amb alegria les missives en temps de guerra7.La missió de Llebaria durant el conflicte bèl·lic va ser em-prendre la tasca d’alfabetitzar. La seva guerra quotidiana consistia en impartir classes de lectura i escriptura als sol-dats mobilitzats i a les poblacions del voltant on es trobava destinat amb l’exèrcit republicà. “Amb l’ajuda d’una mula que li servia per desplaçar-se d’un lloc a l’altre i carregat amb llibres i quaderns d’escriure travessava els camps d’oli-veres per anar a ensenyar. Sovint tot rient ens explicava l’anècdota que un cop se li va desfermar la mula i aquesta va començar a córrer pels camps d’oliveres i tot el material que portava va caure” m’expliquen les seves filles, Pepita i Maite Llebaria en una de les múltiples visites que els he fet últimament.Un cop acabada la guerra va estar a un camp de concentra-ció a Torremolinos (Màlaga) després que la comissió de-puradora del magisteri investigués i interrogués sobre les seves actuacions i comportament abans i durant la guerra, va tornar a l’escola pública de Roda de Ter8. La militància sindical, obligatòria durant els anys de guerra, feu que la majoria de magisteri formés part de la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza (FETE- UGT), Llebaria no n’era una excepció tal i com es pot veure en el seu informe de depuració9. Tres mesos després de tornar es va casar a Barcelona amb Pepita Abella i Albiol i junts visqueren a una casa destinada al professorat que hi havia al patí mateix de l’escola, on nasqué la primera filla del matrimoni. A prin-cipis de l’any 1943, en plena postguerra, el van destinar a Castellbisbal on va néixer l’altre filla del matrimoni. A vol-tants de l’any 1951-52 voluntàriament es traslladar al grup escolar Can Baró, situat al barri del Carmel de Barcelona on va realitzar una labor més de caire assistencial, social i filantròpica fins a la seva jubilació. La trajectòria dels seus cinquanta anys dedicats a la docèn-cia en diverses localitats, instruint i educant amb vitalitat, energia i el compromís constant d’educar futurs ciutadans. Sempre amb una contínua aportació de renovació pedagò-gica dins el marc de l’escola pública. Una trajectòria que l’any 1985 en el marc de la celebració del cinquantenari10 de les escoles de Roda fou recordada amb nostàlgia i il·lusió per tots els alumnes.

Imatge de la celebració del cinquantenari de les escoles de Roda. Arxiu: Anna Torrent

68 ~

Ap

unts


A l’hora de donar nom a un carrer d’un poble, el més habitual, a casa nostra, és que es pensi en topònims locals o en personatges o fets que, de pic o de pala-

da, hagin tingut a veure, de forma positiva, amb cada poble. Roda de Ter, per sort, no n’és una excepció. Per exemple, el carrer del pollancre, perpendicular als carrers Ramon Martí Roca i Bac de Roda, oficialment, és el carrer de Joan Baucells, conegut com “El músic”. Malgrat ser el pare d’un dels literats rodencs del segle XIX més il•lustres, en Josep Baucells i Prat, autor d’obres poètiques com “La barca d’or”, “Brots” o, per exemple, del drama en un acte “L’hereu de la forca”, dedicat a en Francesc Macià i Ambert (Bac de Roda), en Joan Baucells té el seu propi pes i la seva pròpia història que justifica que tingui un nom d’un carrer. Per conèixer quelcom més sobre aquest personatge i el carrer al que dóna nom, rescataré el que el meu pare, en Jaume Salés i Sanjaume, va escriure:

“(…) un il·lustre rodenc nascut l’any 1838, que encarnava perfectament l’esperit liberal que sempre ha caracteritzat la nostra població. Joan Baucells, “El Músic”, (sobrenom amb què era conegut a tot arreu, segurament perquè havia tocat el clarinet a l’orquestra dels Melitons) va ser capità d’una companyia de voluntaris liberals rodencs durant la carli-nada, participant amb valor i decisió en el combat de Vic i en els fets de Collformic. (Sembla ser que quan va prendre part en la defensa de Vic, el general Martínez Campos li va regalar uns prismàtics de campanya com a premi a la seva actuació en aquella batalla). A més a més, per aquesta valerosa participació durant la guerra, va rebre una conde-coració, la qual li va ser costejada per la Casa Baurier, on treballava de teixidor. Era fill de família modesta i va ser home d’un gran carisma popular i respectat per tothom. Compromès en la defensa dels obrers i gràcies sobretot a la seva honesta conducta, reconeguda i alabada per treballadors i empresaris, va ser molt apreciat a tota la conca del Ter fins a Sant Joan de les Abadesses.Entre les seves aficions, a més de la música, s’hi afegia el teatre i formava part de la companyia d’aficionats de Can Meliton.

Joan Baucells va morir jove, als cinquanta anys. Fou el mes de Desembre del 1888, a Roda, en un pis de la Plaça, preci-sament a la casa que en deien a can Taronja. El seu enter-rament va ser multitudinari. Vingué molta gent de totes les poblacions veïnes on, com hem dit, era molt estimat per la seva valuosa i valenta trajectòria social. Els dotze anys que va viure dedicat al poble i a les seves aficions un cop aca-

Text. Jaume Salés i Malian. Fotos. Aina Salés Datsira

Tants caps tants barrets

bada la guerra carlista, i sobretot la seva tasca en defensa i dignificació del món obrer, li havien guanyat certament una gran i merescuda popularitat i un justificat afecte de tots els ciutadans, fos quina fos la seva ideologia política ”.

També va fer mèrits reconeguts per tots els rodencs el Sr. Josep Caminals i Macià (1854 – 1944). El metge Caminals, rodenc de naixement i de fets, va ser molt apreciat pel nos-tre poble, fins al punt que -torno a beure de la font literària del meu pare-, sobre ell podem dir:

“(...) l’any 1932 en el moment de la seva retirada i després d’una ininterrompuda tasca de metge durant 52 anys, se li va retre un merescut homenatge per part dels Ajuntaments de Roda i de Les Masies i de totes les entitats rodenques, lliurant-se-li un artístic pergamí. Aquest pergamí, que en una treballada orla va encapçalat per l’efígie de l’homenatjat, ve signat per: els “Alcaldes de Roda i Les Masies”, el “Grup Excursionista Fills del Ter” (que fou l’entitat que va prendre la iniciativa de l’homenat-ge), la “Cooperativa de Consums La Pau Rodenca”, la “Ger-mandat Cristiana”, la “S.A. Cooperativa del Ter”, -“Ger-mandat de Sant Isidre”, el “Casino”, ”Agrupació Socialista”, el “Centre Catòlic”, “l’Auxili de l’Obrer”, la “Beneficència Local”, “l’Associació Benèfica de Roda”, “l’Agrupació Cul-tural Cooperatista” i “El Centre Republicà d’Esquerra”.”.

L’any següent a la mort de l’insigne metge, es va voler home-natjar-lo donant el seu nom a un carrer i no era el que ara hi figura. Efectivament, el Sr. Lluís Molins Vilarrubia, que ha-via estat Alcalde de Roda, fins que el dia 4 de juliol de 1945, seguint instruccions del Governador Civil Sr. Antonio F. De Correa, va cedir l’Alcaldia al Sr. Josep Molet Riera, passant a ser simple regidor, fou l’encarregat de contactar amb els fills del Doctor Caminals per sondejar com veurien el fet que l’Ajuntament de Roda de Ter li dediqués un carrer. L’in-terlocutor, per part de la familia Caminals, va ser el fill de nom Josep, com el seu pare. Després de diverses reunions, finalment el Sr. Molins fa saber a la família Caminals que el carrer triat és el popularment conegut com “carrer del pollancre”, és a dir, el Carrer Joan Baucells. Desconeixem quins devien ser els motius pels quals els integrants de la Comissió Gestora de l’Ajuntament rodenc volien substituir el nom de Joan Baucells pel de Josep Caminals, al carrer del pollancre; però quan ho van idear segurament desconeixien els llaços estrets i l’estima que les famílies Baucells i Cami-nals es professaven. Vegi’s sinó la sorpresa expressada per l’Alcalde davant el poc entusiasme que va mostrar la família

69 ~

Ap

unts


El carrer Josep Caminals Macià, avui.

El carrer de Pollancre o d’en Joan Baucells, “El músi” actual.

Caminals amb la idea, tal com reflexa l’acta de la Comissió Gestora de data 19 de setembre de 1945, en la que s’hi pot llegir (tradueixo del castellà):

“El Sr. Alcalde informa a la Comissió del resultat de les gestions formula-des per al canvi de nomenclatura del Carrer de J. Baucells que en principi s’havia disposat prengués el nom del metge que tant s’havia distingit per a la nostra vila Doctor Josep Caminals Macià. Per les objeccions dels fami-liars de l’esmentat Doctor queda en suspens la iniciativa, significant el Sr. Alcalde que en la seva primera entre-vista els representants de la família -fills Caminals- van veure molt encer-tadament la distinció que els atorgava l’Ajuntament, per això és d’estranyar la decisió que ara es reserva”.

Però no hauria de ser tal l’estranyesa perquè, suposem, que la família hau-ria comunicat a l’Alcalde o al seu re-presentant el mateix que, en una car-ta datada igualment 19 de setembre de 1945, en Josep Caminals, el fill del metge, va enviar, molt respectuosa-ment, des de Barcelona al Sr. Molins on explicava clarament els motius de la reserva de la família Caminals a ac-ceptar aquest canvi de nom del Carrer del Pollancre. En aquesta carta es diu que aquesta decisió col·loca els fills entre l’espasa i la paret perquè, d’una banda, els fa il·lusió que el seu difunt pare tingui un carrer a Roda però, per altra banda, no troben bé que, per te-nir-lo, hagin d’abolir el nom d’en Joan Baucells. Ells entenen que aquest es mereix de totes totes mantenir el nom del carrer perquè era un rodenc re-conegut i, a més, és el pare d’en Josep Baucells Prat, llorejat poeta i mestre dels germans Caminals, havent-hi en-tre les dues famílies “llaços de la més franca i sincera amistat durant llargs anys”. I, acaba dient, que el seu pare, el Doctor Caminals, hauria fet el sacrifici que fos necessari abans que ferir la sus-ceptibilitat d’un amic i, interpretant la seva voluntat, no hauria acceptat mai el canvi de nom del carrer.

La carta, i sobretot la manera tan sin-

cera amb què és escrita, deuria fer el seu efecte i ara podem gaudir de dos carrers de Roda amb el nom de dos il-lustres rodencs, en Joan Baucells “El Músic” i en Josep Caminals Macià, metge. Un, en Baucells, conserva el que ja tenia (el del pollancre) i l’altre, en Caminals, té assignat el que va des del Carrer Bellmunt fins a l’Avinguda Tecla Sala, on hi desemboca la cruïlla que dóna començament a la Carretera de Manlleu. Val a dir, però, que la pla-ca indicativa del nom d’aquest carrer o és molt amagada o ens atreviríem a

dir que no hi és. S’hi haurà de posar re-mei! De totes maneres, com deia aque-lla coneguda marca de natilles, dos és millor que una!

70 ~

Ap

unts


Hi ha records que arrelen amb força en la memòria col·lectiva, a vegades fins al punt que perduren en el temps, fins i tot quan ja no queda pràcti-cament ningú que l’hagi viscut de primera mà. La Festa del Peix que es

celebrà a Roda l’any 1913, enguany fa exactament 100 anys, és un exemple clar de la rellevància d’aquest tipus d’esdeveniments en la memòria històrica d’un poble. Qui no ha sentit parlar d’aquesta gran festa? Sovint de forma imprecisa, d’altres vegades sense massa luxe de detalls, però sempre donant-li un lloc destacat en la història recent de Roda.La Festa del Peix va néixer a Banyoles (Pla de l’Estany) de la mà del metge i vete-rinari Francesc Darder i Llimona (1851-1918), catedràtic de zoologia a l’Escola Superior d’Agricultura, creador del Museu Zootècnic de Barcelona i del Parc Zoològic, dels quals seria director, i dels laboratoris d’ictiologia de Barcelona i Banyoles. L’objectiu de la festa era reivindicar la riquesa de la fauna piscícola dels estanys i rius, fomentant-ne la repoblació amb l’abocament d’alevins de cria. Com a màxim responsable del Zoo de Barcelona des de l’any de la seva creació, el 1892, Darder ja havia impulsat la introducció de noves races, en el cas dels peixos treballà en la cria i reintroducció de 45.000 exemplars de peixos als rius catalans.La iniciativa comptà amb la col·laboració de l’Ajuntament de Banyoles i amb la participació massiva dels veïns d’aquest poble gironí que celebraren la festa amb cercaviles, exposicions de difusió científica i música i llençaren milers de cries de peixos a les aigües de l’estany, tant de autòctones com de foranes que el propi

Text. Irene Llop i Núria Sadurní. Fotos. Cedides per la Societat de Pescadors Esportius de Roda de Ter

100 anys de la Festa del Peix

Darder volia introduir en aquell parti-cular ecosistema. La festa no va trigar a estendre’s a nombroses poblacions catalanes situ-ades a les vores dels principals rius en els diferents municipis que van veure en aquesta celebració no només una oportunitat de recuperar i reivindi-car els seus rius, sinó també una es-timable oportunitat de negoci, atès el ressò mediàtic que l’esdeveniment comportava. Així llocs com Terrassa, Manresa, Sant Sadurní d’Anoia, Lleida Amposta, Olot o Ripoll - tot i que en aquest darrer cas el mal temps obligà a la seva suspensió- no van trigar a cele-brar la seva pròpia festa del peix, sem-pre amb una gran participació tant per part de les autoritats com del públic en general. En el cas d’Osona, el primer poble a impulsar la seva pròpia Festa del Peix,

71 ~

Ap

unts


fou Torelló, l’any 1912 amb l’objectiu, tal i com especificava la pròpia comis-sió organitzadora de la festa, de poblar lo riu Ter de triades especies de peix que fins ara no s’hi ha criat (Arxiu municipal de Torelló. Festa del Peix), i fou àmpliament coberta per la premsa d’arreu.Només un any més tard, Roda celebra-va amb gran èxit la seva pròpia festa del peix. La premsa de la capital tam-bé va fer un gran seguiment de l’acte, tal i com certifica el reportatge de la revista gràfica La Ilustración (Roda de Ter, especial Festa Major, 1956), on sortiren publicades nombroses instan-tànies de la festa. La documentació conservada a l’arxiu municipal permet conèixer tots els de-talls de l’organització i del transcurs de la festa. El 19 de juliol del 1913, l’ajun-tament decidí celebrar la festa el 28 de setembre d’aquell any i comunicar-ho a la Junta Municipal de Ciències Na-turals de Barcelona, alhora que s’acor-dava demanar una subvenció a la Di-putació de Barcelona per portar-la a bon port. També es decidí aportar la quantitat de tres-centes pessetes amb càrrec als imprevistos (Arxiu Munici-pal de Roda de Ter. Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Roda. 1912-1913).A Roda, com ja s’havia fet a Torelló, es creà una junta encarregada de l’or-ganització de l’esdeveniment. Els seus membres foren els responsables, entre altres moltes tasques, de promoure les subscripcions de particulars del poble per tal de recollir el màxim de diners possible per a la festa. A jutjar pel nombre de subscripcions obtingudes i per les ajudes obtingudes, els rodencs deurien veure en la festa del peix una bona oportunitat de promoció per a la vila (Arxiu Municipal de Roda de Ter. Festa del Peix).La Societat de pescadors i ocellaires de Roda, fundada l’any 1883, d’acord amb el penó que encara conserva la societat de pescadors rodenca, també volgué contribuir a recollir diners, i proposà d’organitzar una rifa popular amb aquest objectiu (Gazeta Monta-nyesa, Any IX. Dissabte 20 de setem-bre 1913, núm. 950, pàg. 6), una inici-ativa que suposem que deuria ser vista

amb bons ulls per part de la comissió de la festa. Els dies previs a la festa, es féu una cri-da a tots els veïns i veïnes per tal que contribuïssin al seu bon desenvolupa-ment, recomanant-los que ademés de la llimpiesa dels carrers, l’ostentació de cobrellits o domassos en els balcons y finestres desde la hora de la missa de campanya fins que s’hagi verificat la despedida dels convidats alhora que recomanava que també ilumineu les fatxades de les vostres cases tant prompte enfosqueixi (Arxiu Municipal de Roda de Ter. Festa del peix). Uns consells que deurien seguir bona part dels veïns, tal i com es pot veure a les imatges conservades.Dies abans de la festa, el 6 de setem-bre, per començar a fer bullir l’olla, el poble va acollir una conferència sobre piscicultura a càrrec de Francesc Dar-der, al teatre del Círcol Catòlic, que incloïa projeccions lluminoses. A més a més es sortejaven entre els concurrents a l’acte diferents premis com objectes de pesca, globus amb peixos, obres de piscicultura i una car-pa viva, que abans s’havia exposat en un aparador a la plaça del poble. Tam-bé s’hi interpretà l’Himne del peix, la cançó amb lletra de Joaquim Ostench i música de Francesc Pujol, que es compongué a Banyoles amb motiu de la primera Festa del Peix, l’octubre de 1910 (Arxiu Municipal de Roda de Ter.

Carpeta festa del peix. Capsa 663.). La lletra de l’himne feia així:

Cansó del peixCorrem, companys, cantant cansonsá repoblar les nostres aiguesqu’al veures orfes d’habitantsmurmulls escampen d’anyoransa

Anem-hi doncs, cantant, companys,ara qué som á punta d’albai á la vesprada en fruirémjorns de profit i de gaubansa

Com el pagés sembra el terrer,estanys i rius sembrem nosaltres,qu’avuy es bona la sahóper replegarne bona anyada

Si fins avuy tots em sigutamics fidels d’aucells i plantes,també hem de serho dels peixetsque poblaran les nostres aigues

La gran celebració, però, va tenir lloc el dia 28 d’aquell mes, i a jutjar per la crítica que en féu l’enviat especial de la Gazeta Montanyesa, fou, malgrat la pluja, tot un èxit: en conjunt una festa esplendida a tot serho y que dificil-ment se’n arribara a organitzar una altra que sigués tant a satisfacció de tota la població y de tots quants tin-gueren ocasió de presenciarla (Gazeta Montanyesa. Any IX. 4 octubre 1913, dissabte, núm. 956, fol. 6-7).

72 ~

Ap

unts


Va començar a les 6 del matí amb una missa de campanya. A les 7 es va fer un cercavila amb tots els pescadors que participaven al concurs organitzat amb motiu de la festa del peix. Els més de 300 participants van desfilar per tots els carrers de la vila acompanyats per l’orquestra dels Melitons. El concurs s’inicià a dos quarts de nou i va allargar-se fins a les 10 del matí. Segons el diari La Vanguardia, del dia 29 de setembre del 1913, que recollia la notícia, hi van parti-cipar prop de 400 pescadors, encara que la llista d’inscrits que es conserva a l’Arxiu Municipal permet precisar que en realitat van ser 333 les persones que es van engrescar a participar en la competició. D’aquestes, la immensa majo-ria, eren de la mateixa vila de Roda (224), seguits pels par-ticipants de Manlleu (59) i Vic (48), la resta de pescadors i aficionats procedien d’altres pobles de la comarca, com Masies de Roda, Gurb, Folgueroles o Orís, i només 4 con-cursants venien de poblacions més allunyades com són Ri-poll, Granollers i Manresa. I, tot i que les bases del concurs no especificaven pas la prohibició de que hi participessin dones, només n’hi havia una d’inscrita. Hi va haver fins a un total de 19 premis, 12 d’específics segons el tipus i la mida del peix (del 1 al 12) , i 7 (del 13 al 19) que reconeixien la major quantitat de peix pescat. A la relació de categories del concurs hi tenen, lògicament, un paper destacat els peixos autòctons com l’anguila, el barb o la bagra, però també hi apareixen espècies de nova introducció, com són el peix sol (Lepomis gibbosus), introduït a principis del segle XX a Ca-talunya, o la tenca (ORDEIX et alii, 2012: 55, 61).Un cop acabat el concurs, es va procedir a rebre les autori-tats que arribaven de Barcelona, Vic i altres poblacions amb banda de música, gegants i nans. A la representació ofici-al hi destacaven el diputat a Corts, Ròmul Bosch i Alsina –propietari de la fàbrica i colònia de Còdol- i el diputat pro-vincial –i fill de l’anterior- Alexandre Bosch Catarineu. La tribuna d’autoritats, des de la qual es van fer els parlaments, es va instal·lar a la plaça on es va fer també el lliurament de premis. El dinar, servit pel fondista Enric Ferrer va tenir lloc a la sal de l’escola de noies de la casa de la vila. Després de l’àpat, la comitiva amb més de 500 nens, cadascú amb la seva peixera de cristall, cantant l’himne del peix, amb l’acompanyament de les autoritats, van fer cap al Ter per llençar les cries al riu. A continuació es feren focs japonesos i un obsequi a tots els infants que havien participat en la ce-lebració. A les 4 s’acomiadaren els convidats i començaren les sardanes que s’allargaren fins a les 7 de la tarda. Com a fi de festa de 9 a 12 de la nit es van fer, d’acord amb el progra-ma: illuminacions generals, sardanes i fochs artificials.En definitiva, tota una experiència que no només aportà projecció a la vila, tal i com pretenien els rodencs d’ales-hores, sinó que significà també un acte col·lectiu de reivin-dicació del riu i de la seva riquesa piscícola. Un acte, que constitueix, cent anys després, un incomparable testimoni de la defensa d’un dels majors privilegis dels que gaudeix la nostra vila: el riu Ter.A la foto de la dreta, crònica de la Festa del Peix, del periodista ro-

denc Esteve Busquets Molas. Retall cedit per Joan Prat. Retall de premsa de “El Correo Catalan” del 20 de maig de 1970.

73 ~

Ap

unts


Després de l’estiu la Biblioteca Bac de Roda reprèn la seva activitat amb força. Per una banda ens cen-trem de ple amb l’homenatge a Miquel Martí i Pol

en motiu del 10è aniversari de la seva mort. Durant l’últim trimestre d’any s’intensifiquen les activitats relacionades amb aquest esdeveniment ja que és el novembre quan just farà 10 anys de la mort del poeta. Així, la Biblioteca ja sigui a través d’exposicions, organitzant activitats i altres tasques de suport de servei d’informació i documental participarà en els actes d’homenatge al poeta on es destaca el II Col·loqui Internacional Miquel Martí i Pol organitzat per la Universi-tat de Vic, en el mes d’octubre, i les Jornades Miquel Martí Pol durant el mes de novembre. El Club de lectura de la Biblioteca Bac de Roda també comença amb Miquel Martí i Pol. Per primer cop ens atrevim a fer-ne un de poesia co-mentant una antologia poètica del poeta de casa nostra. Per tal de fer una tertúlia més amena i profitosa, la sessió serà conduïda pel professor de literatura Roger Canadell, un ro-denc estudiós i divulgador de l’obra de Martí i Pol. Com ja és habitual a l’octubre, el club de lectura se centrarà en una lectura relacionada amb les malalties mentals dins el Cicle Biblioteques d’Osona amb la salut mental. Aquest any es llegirà el llibre T’estimo, Marta, d’Isabel Clara Simó i que tracta el tema dels trastorns obsessius. El dimarts 29 d’octubre, a la Biblioteca Joan Triadú de Vic, tindrà lloc la Trobada Comarcal de Clubs de lectura de les Biblioteques d’Osona i es comptarà amb la presència de la mateixa au-tora per fer tertúlia del llibre juntament amb la psicòloga Mar Vidal. Els dilluns 18 de novembre i 16 de desembre seguirem amb dues trobades més del club de lectura per fer tertúlia dels llibres El Moliner udolaire, d’Arto Paasilinna i La societat literària i de pastís de patata de Guernsey, de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows.

Text. Núria Aguilar. Directora Biblioteca Bac de Roda Fotos. Aina Salés Datsira

Segueix l’activitat de la biblioteca...

La Biblioteca també serà escenari d’activitats pels més pe-tits: la narradora de l’Esquirol Caro Von Arend ens portarà la sessió de l’hora del conte del dimecres 9 d’octubre titu-lada No vull ser gran! un recull de contes que abordarà el tema de la sobreprotecció i relacions obsessives pares i fills i que està emmarcat dins els actes que citàvem abans de les Biblioteques d’Osona amb la Salut mental, que s’organitzen en conjunt Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Oso-na i que enguany compta amb el patrocini de la Fundació Girbau. Pel desembre preparem una sessió especial de con-tes que com ja és habitual en aquest mes se centrarà en les festes de Nadal. Aquestes són algunes les activitats que es desenvoluparan a la Biblioteca durant aquest últim quadrimestre d’any però que encara en falten i que properament us les anirem in-formant. No faltarà l’organització d’actes relacionats amb el centenari de l’afusellament de l’heroi local Bac de Roda, de qui la biblioteca en porta el nom. Continuarem treba-llant i desenvolupant serveis i projectes: la Maleta viatgera que apropa els contes i la lectura a les llars d’infants tornarà a rodar; seguirem de prop el grup del Taller de fotografia històrica de Roda per obtenir-ne un arxiu classificat i com-plet d’aquests documents, que són un testimoni gràfic del passat del poble. Igualment estem millorant algunes de les classificacions de la col·lecció de la Biblioteca, en concret de l’apart de contes infantils on es podrà veure una nova reto-lació dels pictogrames que classifiquen per temes els contes dels més petits. Tot plegat per millorar i facilitar l’accés a la Biblioteca i tot el material que acull i acostar la lectura i la cultura a tothom. Us convidem a participar als actes de la Biblioteca i compartir els vostres anhels culturals i les vos-tres necessitats informatives amb nosaltres. Bona festa major!

74 ~

Ap

unts


Què és la respiració conscient? Per descobrir la respiració conscient o per saber-ne més, s’ha organitzat una xerrada el divendres 27 de setembre, a la sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda de Roda de Ter, a les 7 de la tarda.La respiració és la gran oblidada, i és la que ens posa en contacte amb la vida a través del naixement. Aquesta respiració tan sanadora és la que anem perdent a mesura que anem entrant en el món, i aquesta és la que s’intenta recuperar per acompanyar els proces-sos de creixement. Per a la integració i comprensió dels processos i desenvo-lupament de l’individu en aquest mira-cle que és la vida.Es tracat d’una xerrada sobre un recurs natural que disposem per a millorar la nostra salut: la respiració conscient, que es base en percebre la pròpia res-

Què és la respiració conscient?Text. Anna Portet

persió, impotència, irritació, ràbia, a enfadar-se, ressentiment, pèrdua d’energia, etc.Resultats: Transformacions d’actituds que ens aportarà més llibertat i qua-litat de vida. Ens ajudarà a fer una observació conscient de les creences que ens potencien i/o de les que ens debiliten. Redueix els nivells d’estrès. És molt útil per acompanyar en pro-cessos de creixement personal.Al final de la xerrada, tots els partici-pants que ho desitgin podran fer una pràctica de 10 minuts de respiració conscient i així comprovar el gran po-der que té aquest recurs natural i que tots tenim que és la respiració.La xerrada anirà a càrrec de Camil·la Riera Soto, terapeuta de Respiració Conscient Integrativa, Mètode Ho-lístic d’Autoconeixement, reflexòloga podal, coaching i PNL.

piració i millorar-la per a obtenir be-neficis a diferents nivells (f ísic, mental, emocional...). És una tècnica alliberadora, integrado-ra, transformadora, desbloquejadora, sanadora de patrons antics, que sovint en el passat ens varen ajudar però que ara en el present no ens són funcionals ni ens ajuden a avançar, són instaurats en nosaltres per diverses experiènci-es viscudes al llarg de la nostra vida, que poden tenir els seus orígens ja en la vida intrauterina, seguint per altres etapes de la nostra vida, durant la in-fantesa, la adolescència, i com no, en la vida adulta.Molt recomanable per aquelles per-sones que estiguin passant per una situació personal complexa a la seva vida familiar, personal, laboral..., on pot donar lloc, per exemple: a molta confusió, desànim, estancament, dis-

Vull que sigui ben lluïda la nostra festa major que surtin la gent a fora amb vestits de lo millor.Les iaies engalanades, ja com és tradició que tinguin la pre-ferència en les places i el “pregó”.També vull la casa gran, espaiosa amb la taula ben parada que en l’àpat més principal no hi falti el cabrit rostit i pels menuts canelons, per postres una crema ben torrada. Renoi això sí que els hi agrada.Després s’aixequen corrent i se’n van cap a l’eixida i vinga riure i saltar i tu penses: “Que feliços, qui pogués com ells tornar!”.A l’acabar la tertúlia ens aixequem tots plegats i estem tan apesarats que a més d’un li volta el cap.Els avis altra vegada ben guarnits i amb alegria, cap el con-cert que no sigui que no facin companyia i tinguin la prefe-rència a la funció de la nit.La festa major del poble la vull com un pa massís, d’aquells que no tenen crosta i tothom el fa d’amic.Però els anys passen i ara a mi ja no en queda la il·lusió

La festa major del pobleText. Mercè Viladecàs

d’aquells temps que, amb els meus fill, tot era cel i claror.Ja sóc a l’últim replà, deixo d’escriure dins de l’espai del Roda de Ter, gràcies pels que m’heu seguit tots aquets anys. Pot-ser aquest adéu ja serà definitiu, m’he estimat molt aquest poble i a la seva gent. Que passeu una feliç festa major.

Fe d’errates

A l’edició 731 de la revista RDT, dels mesos de maig-juny, en el reportatge sobre la nova seu del Museu Arqueològic de l’Esquerda, quan es refereix a la maqueta tàctil que reprodueix el jaciment en petita escala, apareix per error que un dels constructors va ser Joan Casellas quan el nom correcte és Joan Novellas.

75 ~

Ap

unts


El Taller de Fotografia de Memòria Històrica som un grup de gent amb inquietuds sobre la història de Roda. Som gent que sense cap ànim de lucre volem

deixar constància de la història del nostre poble: la gent, els edificis, els carrers. Fets que han format part de la vida del poble. Portem un bagatge de set anys de recerca d’imatges rodenques, amb un arxiu de propietat municipal obert i a disposició de tothom que en vulgui fer consultes. Volem ar-ribar i estem oberts a tothom que estigui interessat i volem fer un arxiu amb la més possible i detallada informació del que ha set i és el nostre estimat poble. De moment dispo-sem d’un recull de prop de tres mil fotografies cedides per rodencs i rodenques i que setmana rere setmana les anem documentant en la mesura possible per la gent que par-ticipem en el taller. A més de les fotografies disposem de cinc projeccions f ílmiques de diferent durada i de diversa temàtica rodenca. I fins fa poc estem ampliant l’arxiu amb documentació diversa aportada i cedida per gent del poble. Intentem recopilar tota la informació que arriba al nostre abast ja que considerem que forma part de la nostra his-tòria. També tenim constància d’un film en què el nostre poble fou testimoni directa del rodatge de la pel·lícula Roda, la terra d’en Bac del director Antoni de Prunera de Victoria Film. Aquesta pel·lícula es va rodar entre final de l’any 1930 i principi de 1931. La primera projecció i en caràcter privat (se suposa autoritats i empreses que ajudaren a finançar-la) fou projectada el 9 d’abril de 1931, i el 19 d’abril del mateix any es feu la projecció per al públic en general en sessió de tarda i nit en el local del Centre Cooperatiu del Ter. Fou un film molt esperat per la gent de Roda. Tot i els anys que han passat encara hi ha alguna persona a Roda que recorda haver participat en la pel·lícula. El tema és una pinzellada del poble descrivint el dia a dia, esdeveniments, treball, persones, llocs, edificis. Seguida-ment detallem la sinopsi del film:Escut de Roda, masia “Bac de Roda” on visqué el màrtir de les llibertats de Catalunya, qui també es deia Francesc Macià, una visita panoràmica del llarg de la vila, acabada amb el cementiri; la plaça en hora de mercat, i el safareig públic del districte segon en activitat.Dades interessants de la “Societat Anònima Cooperativa del Ter”, fàbrica de teixits de 180 telers, primera a Espanya, fundada el 1881 per Ferran Alsina i de qui s’exhibeix un retrat. Segueixen l’església del Sol del Pont i la parroquial, a la sortida d’aquesta dels oients d’una missa.La façana de la Casa de la Vila, el seu bonic saló de sessi-ons, el despatx del Batlle i la Secretaria amb els dos prin-cipals empleats.El pont nou en construcció; el típic pont vell i una formosa

Text. Taller de Fotografia de Memòria Històrica. Foto. Arxiu Taller FMH

vista reflectida en el Ter.L’edifici de “La Pau rodenca” – cooperativa obrera de con-sum-, els seus esplèndids jardins, la sala de vendes, la del Café, la d’espectacles i la Secretaria.Una perruqueria femenina, una elegant parella amorosa, dos representants dels intel·lectuals rodencs i una exhibició de balls exòtics per un bromista de Roda.Unes excel·lents perspectives dels encontorns, destacant la de la colònia fabril “Salou”.L’Esquerda, paret ruïnosa que evoca l’antiquíssima Roda, ciutat.Els autoòmnibus que fan el servei de Vich a Santa Maria de Corcó i viceversa, de fa poc per compte del municipi ro-denc. Una cursa ciclista, amb fingit accident i tot, de la local “Pe-nya Bori”.Vista panoràmica dels tallers de construcció “Bracons , Ri-era i Riera”.Ve seguidament l’Aplec de Santa Magdalena, d’una gran sabor folk-lòrica. Colles pel poètic camí; gent rodenca i de fora de tots estaments i edats, sobresortint gentils noies i gallards joves: l’ermita, la cobla de Roda tocant sardanes, i flaire de botifarres a la brasa.Unes escenes íntimes de família.L’última part està destinada per complert a donar a conèi-xer el procés de la fabricació del fil de cotó, per mitjà de la moderna fàbrica de filats i retorts que la molt acreditada firma T. Sala posseeix a Roda i que és coneguda per tothom amb el nom de “La Blava”, i acabant amb unes vistes de Barcelona per conduir l’espectador enfront del despatx que la casa té a la capital.Si encara existís la pel·lícula seria realment important per la vessant històrica del poble poder-la tenir o tenir-ne una còpia ja que d’aquesta pel·lícula només en tenim constància en paper i des del Taller de Fotogràfica de Memòria Històri-ca volem exhaurir totes les possibilitats de trobar-la, motiu pel qual ens seria de molta ajuda si algú ens pogués aportar o donar informació , un indici, pista o suggeriment…, del film. Qualsevol informació serà ben rebuda.

L’any 1931, Roda fou protagonista d’una pel·lícula

76 ~

Ap

unts


Airosa com ets tu sempreremous l’aire del matí,al teu pas l’alba es despertai del sol parpella obertano enyora gens l’ahir.

Tu dons vida a la vida a voltes massa tristaomplint-la de rialles amor i sentiment, espill de clara imatge reflex de bona artistaque d’obra mediocre sap fer-ne monument.

Si surts endiumenjada el poble s’engalanala boira es filagarsa deixant entrar la llum, fins l’ànima s’abranda i es torna sobiranai arreu, arreu s’ escampa d’honestedat perfum.

De dia o nit en somni ets la meva Reginasens tu res no seria ni res viuria en mi, arbre de fulles mortes tronc sense mantellinaon protegir l’ afecte d’atzar i dur camí.

Voldria amb tu fressar-lo fins dalt de la carenagaudint-ne la bellesa i esclat de la il·lusió,el goig que no té trava l’ estima sense esmenaque viu agosarada a l’íntim d’un petó.

Tu ets la clarorque venç la tenebrala llàntia i el focque acompanya sempre,anada i retornparaules encesesun temps de passióaltre paciènciaprimavera i flortardor, plany i pena.

Idil•li del verbestètica plenasender de l’ expertque sap de la cleda,si no troba obertfa una altra dreceraque un pas més o menysa l’ amor no inquietali cal sols del bes d’ uns llavis, l’ ofrena.

I un cop ofrenat, rebut amb dolcesares més hi cal dir no hi ha pas enrera...!

ExultacióText. Joan Sala i Pujol

Del jardí de casa tevala flor més bella ho ets tu molt més ho ets que la rosao que viola d’ olor,més que el clavell que s’escampaentre parterre i sentorson l’abella murmuriosanèctar xucla a voliors.Tu ets la font de l’ estimamare de tota bellorla il·lusió que don la vidala nuesa de colors,el de la dàlia vermellael del lliri color blancel rosa de l’esperançael groc de zínnia galantel narcís i la peòniala margarida i el nardl’orquídia encisadoralhortènsia tota un afany.La teva veu cristallinaimita el so de la fontel del doll de l’ aigua claraque raja sense temor i banya la verda molsaque ufana hi creix a propcreant-ne discreta bassaon es miralla l’ocelli on també es pentina el salzefent veure que mira l’espaiespill reflex sobre terrade l’univers sideralconhortant-ne la tristesadel seu amic el desmaique no pot fitar enlaireni segur ho podrà mai.Jo tampoc tinc d’ esguardar-nedes de terra, el firmamentquant prop de mi jo t’ albirotinc la llum, el sol i el cell’elixir i sang d’existènciaclau d’afecte immemorialque el pany de l’ànima obrei d’ amor te’n fa l’ esclau !-------------I al camí del nostre viureés company que més escau...

El teu jardíText. Joan Sala i Pujol

77 ~

Ap

unts


Per logística de la nostra atabalada directora i redactora i correspon-sal i ... ens veiem obligats a presentar això abans de conèixer el programa d’aquesta festa major, però tant és per-què, retallada amunt o avall, serà molt semblant al de sempre, a aquell estàn-dard que cantava la Trinca. I no hi ha res a dir que prou bé que ens ho pas-sem només que sembla mentida que un poble amb tant de talent per metre quadrat com aquest nostre, amb tan-tes entitats tan actives en els seus res-pectius rams i amb governants que s’hi esmercen tant com saben, no siguem capaços de trobar una certa gràcia a l’hora de muntar festes.Que no sigui perquè encara arrosse-guem l’ambient de fàbrica on era molt més fàcil de desenvolupar el talent li-terari reivindicatiu que no pas la fanta-sia festiva. Per això em fa patir el nou Museu de l’Esquerda. Per cert, una

Cap al turisme culturalText. Miquel Pradell

altra genialitat això de convertir una caserna en un equipament de cultu-ra, i no perquè no estigui segur que l’equip que el dirigeix no sigui capaç, amb el seu contrastat rigor científic, d’arrossegar escoles, estudiosos del tema, fins i tot, algun que altre ramat de barcelonins motivats, ara, turisme d’aquell que omple calaixos, no sé jo si ho acabo de veure. Perquè, els turistes, per molt culturals que siguin, busquen divertir-se, i a tots ens ha vagat de comprovar que, en un dia de festa, en aquest beneit poble nostre, costa fins i tot d’esmorzar-hi. Segurament que seria una ximpleria posar al museu un bar-restaurant, amb un ambient ibèric i un altre de medieval on, per exemple, despatxar gintònics com a hereus de la poció màgica dels ibers o, per sortir als “papers”, donar la raó a aquells taber-nacles de València que diuen que, el seu idioma, ve dels ibers, al cap d’avall

Hi ha coses que acaben, altres que comencen i les que es re-peteixen any rere any. I, el mes de setembre és un d’aquests mesos en que es combinen amb força aquests tres fets. Aca-ba l’estiu, aquella època de l’any en que tot sembla que passi més poc a poc, els dies s’allarguen i la mandra ens fa viure lentament entre la son i el plaer de veure passar el temps. Fins i tot els que no tenen vacances viuen les hores fora de la feina amb un altre tarannà, els carrers s’omplen de nens i nenes que juguen, els bars de gent que fa el gelat somrient més despreocupadament que la resta de l’any, i la fruita té aquell color i aquell gust dolç que només el sol li sap donar. I, com que acaben les vacances, comença la rutina, perquè si abans el ritme el marcava la sirena de la fàbrica ara el mar-ca les vacances escolars. Amb el setembre tornen els hora-ris, els tallers i les activitats que ens ocupen durant l’any. Les butxaques s’acaben de buidar amb els llibres i les maletes i molts infants i adolescents comencen l’escola bressol, l’es-cola o l’institut per primera vegada, amb tot el que els canvis comporten. I després de la fi de les vacances i de l’estiu, un

Any rere anyText. Sara Jordan i Suriñach

cop ja ha començat la rutina i la tardor, arriba la nostra Festa Major, la que ens espera any rere any el dia 23 de setembre. I Roda torna a sortir al carrer, com si encara ens aferréssim a l’últim alè d’un temps que acabem d’acomiadar i ja enyo-rem. Tornen els gegants i els castellers, concerts, el teatre, jocs i activitats vàries, les atraccions i l’olor dels cotons de sucre, la taula ben parada i les converses amb aquells veïns que potser veiem en comptades ocasions. I al final, quan la festa acabi, ens tornarem a tancar a casa, a hivernar, concentrats en la feina, o la recerca d’aquesta, en l’escola i en les nostres activitats. Però mentre soni la música, rodenques i rodencs, gaudim d’aquest últim embat d’estiu. Parlem, ballem, mirem, dinem, reunim-nos i vivim! Bona festa major a totes i tots!

el que parlem els descendents dels d’aquí s’assembla molt al seu.Tan de bo que m’erri, com sempre, però molt em temo que necessitarem molt temps per treure’ns la pols de les fàbriques de sobre i aprendre a viure de la rifeta com ara els vigatans. Men-tre tant, però, gaudim del que ja tenim i aprofitem per ser ben feliços aquesta festa major i tantes com jo us en de-sitjo.

78 ~

Ap

unts


EL CONSUM D’ASPIRINA I ANTIINFLAMATORIS POT ARRIBAR A DANYAR L’ESTÓMAC

Vertader

No solament el consum de determinats aliments i begu-des poden arribar a produir problemes gàstrics, sinó que l’ús prolongat de certs medicaments, com els antiinflama-toris o prendre massa aspirines, poden produir irritació a l’estómac. Com a conseqüència d’aquest fet demostrat, es pot afirmar que el consum d’aspirina i antiinflamatoris pot arribar a danyar l’estómac. Actualment els antiinflamatoris constitueixen un dels grups farmacològics més prescrits amb major freqüència, tant pel seu efecte analgèsic (cal-mant del dolor) com antiagregant (inhibidor de l’agregació de les plaquetes). Encara que, en general, són medicaments bastant tolerats, poden produir efectes adversos. El desen-volupament de lesions importants és baix (1-2% anual), però no deixa de ser un problema de salut preocupant atès el seu consum elevat. La gastropatia (afectació de l’estómac) per antiinflamatoris deriva dels efectes tòxics directes sobre la mucosa gàstrica i duodenal.L’edat superior a 60 anys, l’antecedent d’úlcera pèptica (llaga), el patir una malaltia greu concomitant (al mateix temps), l’ús de dosis altes d’antiinflamatoris i la utilització combinada amb corticoides o àcid acetilsalicílic (aspirina) són els principals factors de risc per presentar gastropatia per antiinflamatoris. Amb l’objectiu d’evitar la gastropatia per antiinflamatoris, caldria recomanar, en primer lloc, la utilització d’analgèsics (paracetamol) i en cas de tenir d’usar antiinflamatoris, prendre’ls a la dosi més baixa possible. És important utilitzar els que menys dany fan a l’estómac. Als casos que existeixin factors de risc de gastropatia per antiin-flamatoris es recomana la utilització de protectors gàstrics.

A LA HIPERTENSIÓ ARTERIAL POT HAVER-HI DISFUNCIÓ ERÈCTIL

Vertader

La disfunció erèctil és la incapacitat per aconseguir o man-tenir una erecció suficient que permeti una relació sexual satisfactòria. La hipertensió mal controlada o sense tracta-ment pot ser una de les causes de disfunció erèctil. També, cal destacar que alguns dels medicaments utilitzats per al tractament de la hipertensió arterial poden provocar una disminució del desig sexual i de la capacitat per poder acon-

seguir una erecció. El mecanisme pel qual es produeix la disfunció erèctil a la hipertensió arterial és per l’aparició de complicacions a les artèries: enduriment, disminució del calibre i presència d’arteriosclerosi. L’associació d’hiperten-sió arterial amb altres factors de risc cardiovascular (hiper-colesterolèmia, diabetis mellitus, tabaquisme, etc.) potencia encara més l’aparició de la disfunció erèctil. Es calcula que el 14% dels pacients hipertensos tractats amb antihiper-tensius presenten disfunció erèctil en algun moment de la seva vida, bé per la seva pròpia hipertensió arterial o pels tractaments prescrits. Els antihipertensius poden arribar a provocar una disfunció erèctil a l’interferir la conducció dels impulsos nerviosos que desencadenen el mecanisme de l’erecció i la derivació del flux sanguini als cossos caver-nosos del penis.

AQUEST ANY QUE M’HE VACUNAT DE LA GRIP HE AGAFAT MÉS REFREDATS QUE MAI, PER TANT L’ANY QUE VE NO PENSO VACUNAR-ME.

Fals

Popularment existeix la falsa creença que la vacuna anti-gripal també protegeix enfront als refredats i, per tant, hi ha persones que pensen que si es vacunen de la grip, no es refredaran. La vacunació antigripal conté virus gripals i no virus contra el refredat comú, el qual està causat per altres microorganismes dels que no es disposa de vacunes actualment. Per tant, la vacuna antigripal només protegeix enfront el virus de la grip. La grip és responsable d’un incre-ment de la mortalitat, no solament deguda a la pròpia ma-laltia o pneumònia, sinó a malalties cròniques (cardíaques, pulmonars, etc.) agreujades per la infecció gripal. També produeix un augment de la mortalitat en la població ma-jor de 59 anys d’edat. Actualment es disposa d’una vacuna antigripal inactivada, preparada a partir de virus de la grip. Anualment l’Organització Mundial de la Salut (OMS) indi-ca la composició i el contingut més adequat per a la vacuna, basada en les varietats dels virus que circulen. La taxa de protecció de la vacuna és aproximadament del 70%.La vacuna antigripal està indicada als grups d’alt risc de pa-tir complicacions relacionades amb la grip i a les persones que poden transmetre la grip a malalts amb elevat risc.La vacuna antigripal ha de ser administrada anualment. L’època més adequada és durant els mesos d’octubre i no-vembre, perquè l’arribada de la grip a l’hemisferi nord es produeix a partir del mes de desembre. S’administra per via intramuscular a nivell del múscul deltoide (espatlla).

Mites en medicinaText. Joan Deniel i Rosanas. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària.

79 ~

Esp

ort

s


ESPORTS

80 ~

Esp

ort


La Fira del Pescador de Roda de Ter ha arribat a la ma-joria d’edat. Una vegada més, en l’edició d’enguany també es va patir pel temps després de les pluges que

havien caigut els dies abans i que no havien deixat el riu en el millor estat de forma Però, finalment, el bon temps va acompanyar i es van poder disputar tots els concursos i també les activitats populars que estaven previstes. Tot i la crisi econòmica, la fira ha tornat a ser una realitat gràcies als esforços de la Societat de Pescadors Esportius de Roda de Ter que ha treballat al costat de l’Ajuntament de Roda de Ter perquè així sigui possible. La fira va començar el diven-dres 26 de juliol amb la inauguració i va continuar fins el diumenge 28 de juliol amb exhibicions, concursos de pesca, xerrades i estands especialitzats, situats al marge dret del Passeig del Ter. A més, també hi havia previstos diferents actes com arrossades populars, freginada de peix de roca, concert i cantada d’havaneres. Una de les novetats d’aquest any va ser la primera cursa de carpes artificials que va tenir lloc just després de la inauguració de la fira.Per presentar aquesta nova edició, la Societat de Pescadors Esportius de Roda i l’Ajuntament de Roda de Ter van oferir una roda de premsa el dilluns 22 de juliol en la que hi va assistir el president de la Societat de Pescadors Esportius de Roda de Ter, Xavier Carrera, acompanyat pel vicepresident de la junta de la societat Cristóbal Cantos, a més de l’al-calde de Roda de Ter, Jordi Serra, i el regidor de Promoció Econòmica, Roger Corominas, i el regidor d’Esports, Jordi

Bonilla.L’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra, va ser l’encarregat d’obrir la roda de premsa i va recordar que el municipi és conegut arreu de Catalunya per ser el poble del poeta Mi-quel Martí i Pol però que diverses persones també li han co-mentat que coneixen el poble per haver-hi vingut a pescar. “Nosaltres no ens hem d’inventar fires”, va assegurar l’alcal-de, fent referència al pes que ja té la pesca al poble de Roda de Ter i que s’ha consolidat com una activitat important. Des de la Societat de Pescadors Esportius de Roda de Ter i des de l’oficina de Promoció Econòmica de l’ajuntament s’ha treballat conjuntament perquè la fira s’hagi pugut ce-lebrar amb tot el seu atractiu. “La fira arriba a la majoria d’edat amb la mateixa dignitat de sempre”, va dir l’alcalde de Roda de Ter, el qual va agrair la tasca portada a terme per la Societat de Pescadors Esportius de Roda. El president de la societat, Xavier Carrera, va donar les grà-cies a l’ajuntament “per deixar-nos treure el nostre esport al carrer”. Durant la roda de premsa, va ser inevitable fer referència a la situació de crisi que s’està vivint actualment. I, igual que l’any passat, el president va tornar a insistir en el fet que haver ajustat el pressupost de la fira “no es notarà en res”. També va afegir que la fira està consolidada i que la cri-si no en farà abaixar el nivell, tot i que Carrera va reconèixer que podrien baixar el nombre de participants inscrits, entre els quals hi va haver participació diversos esportistes d’alta competició nacional i internacional.

La 18a edició de la Fira del Pescador de Roda de Ter es va inaugurar el 26 de juliol, al vespre.

La Fira del Pescador estrena la cursa de carpes artificialsText. Montse Verdaguer . Fotos. Societat de Pescadors Esportius de Roda, Marc Muntadas i Montse Verdaguer

81 ~

Esp

ort

s


82 ~

Esp

ort


CONCURS INFANTIL1r més pes Femení - LAIA BARCONS - 2,240 kg1r més pes Masculí - CARLES CARMONA - 2,860 kg1r peça grossa Femení - RUT RODRIGUEZ - 0,190 kg1r peça grossa Mas. - PAU ROSELL SUBIRATS - 0,310 kgParticipació: 67 pescadors

CONCURS SÈNIOR1r més pes - JORDI MUNTADAS -10,600 kg1r peça grossa - XAVIER TARTERA - 0,560 kg1r fèmina - LAIA BARCONS - 4,840 kg1r infantil - LAIA BARCONS - 4,840 kg1r veterà major 65 anys - ANTONI MUÑOZ - 2,620 kg1r Local - XAVIER CARRERA ORTIZ - 5,560 ksPremis destacats:13è més pes (Obsequi de Jaume Soler)BENET GARRIGA13è peça grossa (Obsequi de Joan Castro)SANTI TELLO25è més pes (Obsequi de Joan Castro)RAFA ARROYO25è peça grossa (Obsequi Armeria Pou)PERE VILA50è més pes (Obsequi Jaume Escarrabill)ALBERT GACIO50è peça grossa (Obsequi Pastisseria Prat)GERARD ARROYOParticipació: 149 pescadors

COPA SENSAS

Primers del sector:Sector “A” - ESTEVE MARTINEZ - 5,090 kgSector “B” - FELIU SUCARRATS - 1,920 kgSector “C” - SANTI ARUMI - 3,520 kgSector “D” - ERNEST BASAS - 5,660 kg

Classificació final equips:1. TORELLÓ COLMIC “B” 92. OLOT COLMIC “A” 123. FRACE – TALAVERA – RODA SENSAS 174. L’ESQUIROL SENSAS “B” 225. TEAM SENSAS CASTELLSARRASIN 256. TORELLÓ – MANRESA SENSAS 267. OLOT COLMIC “B” 298. F.P.E. OLOT SENSAS 29,509. L’ESQUIROL SENSAS “A” 3210. ABRERA SENSAS 3611. S.P.E. RODA DE TER 3812. ELIT COUP SENSAS 39,5013. L’ESQUIROL “SUPER TEAM” 49

Equip guanyador: TORELLÓ COLMIC “B”SANTI ARUMIFELIU SUCARRATSROSENDO COSTAIVAN RIGART

INICIACIÓ A LA PESCA.- A la Fira del Pescador, també hi ha concurs infantil tot i que aquest any el nombre de participants va ser menor a altres edicions. En lloc dels 100 participants que hi sol haver habitualment, es va arribar a uns 60, potser pel fet que la fira va coincidir amb altres actes que es feien a la població. I com cada any per comen-çar-lo a animar, el dimarts 23 de juliol, nens i nenes del Casal d’estiu de Roda van poder guadir d’una classe pràctica per aprendre a pescar per part de la Societat de Pescador de Roda. La classe es va haver de fer a Còdol degut al gran cabal del riu Ter. Hi van participar 40 nens i nens.

Resultats XVIII Fira del Pescador

83 ~

Esp

ort

s


El president va destacar la novetat de la primera cursa de carpes artificials que va tenir lloc el mateix divendres al riu Ter, just després de la inauguració de la fira. Cal recordar que a nivell de Catalunya, la Fira del Pescador de Roda de Ter és única, tant pel que fa a la quantitat de participants als concursos de pesca que s’organitzen com per la qualitat dels pescadors que hi participen, any rere any. La majoria dels estands presents a la fira estaven especialitzats en pesca d’aigua dolça, amb les millors marques del mercat. Carrera també va destacar la col·laboració desinterassada de Fran-cesc X. Mauri que durant els dos dies, al recinte firal, va fer demostracions de pesca de cíprids amb mosca artificial (entre la resclosa i La Blava) i explicacions teòriques i de-mostracions de llançat de mosca (a l’esplanada de la fira).

1a. Cursa de carpes artificials

La fira es va inaugurar el divendres al vespre i tot seguit, es va fer la 1a. Cursa de carpes artificials a la que hi van poder participar persones de totes les edats. Aquesta cursa con-sistia en què cada participant havia de crear una maqueta en forma de carpa que floti. Es va atorgar un dorsal i llum a cada “carpa”, ja que alhora de fer la cursa ja era fosc. Les “carpes” es van col·locara en línia dins del riu i es va donar la sortida. Per guanyar, s’havia d’arribar el primer a la línia d’arribada. Les mides de la maqueta havien de fer un mínim de 10x20 cms i un màxim de 30x40x20 cms (alçada). No podien portar cap tipus d’impuls elèctric o mecànic i la maqueta havia de tenir estètica de carpa.

84 ~

Esp

ort


Aquest any el repte del primer equip del Centre Esportiu Roda és tan en-grescador con vertiginós alhora. Con-solidar-se a la nova categoria després del brillant ascens a 2a Catalana és l’objectiu de la plantilla. Poques cares noves i fe cega amb els jugadors que la passada campanya van aconseguir el campionat de Tercera. Marcelo Ser-gei Dapueto passa a liderar el grup i el fins ara tècnic del primer equip, David Cano, passarà a ser el coordinador es-portiu del club. El segon entrenador és Raul Cruz, que fins ara estava a les files de l’OAR Vic. Pel que fa a les novetats de l’equip, han arribat sis cares no-ves, però coneguts per l’afició, ja que coneixen la casa, donat que en algun moment de la seva vida esportiva ja havien vestit els colors del club. Israel Villasis i Mohamed Zariouh provenen del Gurb, Andrid de la Cruz del Vic Riuprimer, Jordi Cornellà de l’At. Ro-denc, i Salim Zarouh i Alexis Vallejo del 4a Catalana. Les baixes són Carles Verdaguer, Martí Prats, Arnau Munta-das i Sergi Cordero, aquests dos últims ara a les filles del 4a Catalana del club.

El primer equip del CE Roda vol consolidar-se a la nova categoria

La plantilla del primer equip del Centre Esportiu Roda per la temporada 2013-14.

Text. Redacció RDT. Foto. Francesc Mena

PortersPol CasalsJoan ReigEduard Robles

DefensesJordi VidrierJordi Cornellà (At. Rodenc)Gerard VergésGerard SerratMarc DomènechMohamed Zariouh (Gurb)David SousaGuillem Ballús

MigcampistesSaid BouzianeAlexis Vallejo (Amater Roda)Cristian MartínezSergi VilasecaAntoni SousaDani MartínezIsrael Villasis (Gurb)

DavantersJordi SalésPol MegiasSalim Zariouh (Amater Roda)Abel LópezJavi PérezAndrid de la Cruz (Vic Riupri-mer)

Marcelo Sergei Dapueto (En-trenador)Raul Cruz (Entrenador) Roger Viñas (Fisioterapeuta)Joan Ferré (Delegat)Maria Nadales (Responsable material)

PresidentPere Serra

A la presentació de l’equip, el nou tèc-nic Marcelo Dapueto no va prometre resultats, però sí molt de treball con-vençut que “els jugadors es deixaran la pell al camp en cada partit per enal-tir l’entitat al lloc que es mereix”. El president del Roda, Pere Serra, es va mostrar “orgullós d’aquesta plantilla” i confiat amb els seus jugadors: “Treba-llant con ho fan i amb l’entusiasme i compromís que hi posen auguro una bona temporada tot i la complexitat de la categoria”. L’estrena de l’equip a casa en campionat de lliga serà el diumenge 15 de setembre, a dos quarts de 6 de la tarda, davant el Sabadell Nord.

Moià-1 Roda-1Voltregà-1 Roda-2Roda-1 Manlleu juvenil-2Roda-4 Ripoll-0St. Bartomeu-1 Roda-5Roda-2 Abadessenc-0

Resultats de pretemporada

PLANTILLA CE RODA(2a CATALANA)

Temporada 2013-2014

85 ~

Esp

ort

s


Barça i Espanyol, amb el quadrangular aleví del RodaText. Redacció RDT. Foto. Joan Fradera

Un combinat de jugdors alevins del FC Barcelona i el RCD Espanyol, es van enfrontar aquest passat mes de juliol al camp del Roda en un quadrangular amistós amb el Roda i el Vic-Riuprimer, on ni tant sols hi havia classificació. A les files del combinat hi figuraben dos jugadors de Roda que aquesta temporada han jugat amb el Barça, Nil Fabregó i

Joan Noguera. El migdia, i després de l’entrega de trofeus i medalla per a tots els participants, es va fer una botifarrada popular amb jugadors i familiars. Després de l’èxit d’aquesta primera trobada, el club ja pensa en una segona edició més participativa i competitiva.

Sisena edició del Torneig A7, amb 37 equips Text. Redacció RDT. Fotos. Maria nadales

Trenta-set equips són els que es van inscriure al Torneig de F7 d’estiu aquets mes de juliol. Aquest any amb la novetat que per primera vegada hi participaven jugadors en catego-ria benjamí i en quedaven fora els cadets per falta d’equips. Un any més, va ser un èxit de participació i públic que aquest va ser més nombrós que edicions passades. La nota negativa del torneig va ser la greu lesió del jugador del primer equip del Roda Guillem Ballús que mentres es disputava la final va caure amb tanta mala fortuna que es va lesionar el genoll i ara haurà de passar pel quiròfan i pràcticament haurà dit adéu a la temporada.En sèniors, els Xics BB, finalistes l’edició passada, es van imposar en una final molt dura a El Pont. En tercer lloc, Bar Mundial. El millor jugador del torneig va ser, com l’any passat, Martí Soler (Xics BB) i el millor porter, Jordi Merino (El Pont). En fèmines, Les Alosque de Manlleu van guanyar el Pim Pam Pum, i en tercer lloc, Tsunamistes. La millor ju-gadora, Berta Serrallonga (Alosque) i millor portera, Mireia Muntadas (Salsa del Futbol). En infantils, Nxufats, Rayo Va-llecano i Broken. Millor jugador, Jordi Juvanteny (Nxufats) i millor porter, Roger Vilacha (Broken). En alevins, La canalla del capellà, The Kilers i Red Panthers. Millor jugador, Nil

Fabregó (Canalla del Capellà) i millor porter, Eloi Comas (Adrenalin Mister Gol). Quan benjamins, The Best Team, Dinamo Ges i Dissem Boys. Millor jugador, Martí Barnils (The Best Team) i millor porter, Pol Bigas (Dinamo Ges).

86 ~

Esp

ort


CE Roda: retrobament històricText. Sergi Vargas (Golcat.com). Fotos. Joan Fradera

Daurat passat, brillant present i esperançador futur. El dia 13 de juliol, el Municipal de Roda de Ter va ser testimoni d’un emotiu homenatge amb la celebració d’un partit amis-tós entre els actuals jugadors que han portat l’equip rodenc a proclamar-se campions de lliga i ascendir a Segona Cata-lana davant gran part dels jugadors que van protagonitzar una de les etapes més glorioses del CE Roda amb l’ascens, en tres temporades, des de la Segona Regional (1988-89) fins a la Regional Preferent (90-91), per posteriorment alçar l’equip fins al cim de la Primera Catalana (93-94).

Pere Serra, el president del CE RodaEl president del club, Pere Serra, explica que “aquesta tro-bada és un homenatge a dues generacions de futbolistes”. Serra és també l’impulsor d’aquesta iniciativa i explicava com va sorgir la idea per celebrar aquesta trobada: “Volíem fer un partit amb aquesta colla de jugadors que van guanyar més de dues lligues seguides. A través d’una xerrada amb en Miquel Àngel Poblet, vam parlar de fer aquest homenatge aprofitant que el Roda havia estat campió de lliga a Tercera Catalana, i en tres setmanes s’ha mogut tot per poder cele-brar-ho”.El màxim dirigent rodenc es mostrava força emocionat en-voltat de persones que van deixar el seu segell a l’equip del poble: “Segurament, sóc una de les persones més felices de Roda perquè hi vaig ser durant set anys en aquella junta di-rectiva encapçalada per Josep Puigdollers; aquests jugadors tenen la meva edat, i ara, tenen també part del seu premi a un esforç i treball de molts anys retrobant-los al camp del Roda”.El partit enfrontava jugadors d’una gran època del Roda com, d’entre molts altres, Ramon Mayo, Carles Vall, Jordi

Bou i Santi Font, contra els actuals integrants de la planti-lla rodenca que ha assolit l’ascens a Segona Catalana. “Els jugadors del primer equip es van mostrar de seguida molt receptius a fer aquest homenatge. La majoria d’ells són de Roda i senten els colors del club com els primers. Encara que siguin més grans, tenen clar que aquests jugadors van donar l’etapa més bonica i daurada de la història del CE Roda”, explicava Pere Serra, mentre es disputava la segona part de l’amistós al Municipal, amb la presència de dues-centes persones que seguien, amb gran interès, tots els actes de l’homenatge.Serra feia balanç del seu mandat com a president del club aprofitant la presència de Golcat.com: “Quan vaig comen-çar, l’equip va baixar a Tercera Regional. Va ser un cop molt dur; jo hi volia continuar, amb la resta de la junta, i per això vam dir que intentaríem deixar el Roda allà on es mereixia, sempre i quan, econòmicament, això no suposés cap des-pesa. Ho hem aconseguit amb nois de la casa, i els que han vingut de fora també s’han integrat molt bé”.“Aquest any no costarà res el Roda perquè ningú cobrarà res. Si podem mantenir la categoria, serà sensacional; si po-dem aspirar a alguna cosa més, no ho descarto; i si baixem de categoria ho farem amb la cara ben alta però sense des-manegar les arques del club perquè són temps molt difícils”, afegia Pere Serra. També reconeixia alguns problemes per poder acabar de tancar la plantilla de la propera temporada: “La majoria de jugadors es mantenen, i només tenim quatre baixes; un perquè marxa a viure a Girona; l’altre per deci-sió tècnica; i els dos jugadors restants es queden a l’amater de Quarta Catalana. Amb això, estem intentant incorpo-rar tres jugadors però és complicat perquè econòmicament no podem pagar-los-en res; si no dono (diners) als de casa

Tots els jugadors de la plantilla del CE Roda, veterans i exdirectius.

87 ~

Esp

ort

s


no els hi donaré pas als que vénen de fora. En cas que no fos possible, tira-rem dels jugadors del filial de Quarta Catalana”.Per últim, Serra valorava la tasca rea-litzada per David Cano, entrenador en l’ascens del Roda a Segona Catalana, i mostrava la seva confiança en el nou primer tècnic Marcelo Dapueto: “La feina de Cano i de Marcelo és admira-ble; han treballat com a professionals. David ho deixa, no perquè ho fes mala-ment, en cap cas, sinó perquè passarà a ser el coordinador del futbol base del Roda. Marcelo continuarà amb la seva filosofia de l’any passat, tot i que en ser el primer entrenador crec que aporta-rà alguna cosa nova, més personal”.

Josep Puigdollers, un històricD’aquella fornada daurada, tothom en recorda qui va ser el màxim dirigent del club Josep Puigdollers. El president d’aquell històric equip recordava, amb visible emoció, els grans moments vis-cuts al club rodenc: “Van ser 9 anys molt especials de la meva vida. Hi vam dedicar molts esforços; és bonic tro-bar-se de nou amb, pràcticament, tota aquella gent”. “Vaig decidir deixar de ser directiu i, ara, sóc només un aficionat del fut-bol de televisió, però continuo sent soci del Roda”, explicava Puigdollers, acompanyat al seu costat de Pere Ser-ra i de la resta de directius actuals i de la seva època, que tampoc es van voler

Els jugadors veterans i exdirectius del CE Roda.

Exdirectius en el moment de saludar els jugadors abans del partit.

Exposició del 70 aniversari del CE Roda, a l’entrada del camp de futbol.

perdre l’ocasió de retre homenatge als jugadors que van escriure, amb lletres d’or, l’època més gloriosa de l’equip rodenc. “Aquest any, al final, em feien patir; cada dilluns, el primer que feia era mirar el diari per veure com ana-va el Roda. Se’ls va complicar després d’anar líders destacats. De fet, conec

un exdirectiu, que ve cada partit al camp, i em deia que tenien equip per pujar i que segurament ho aconsegui-rien...per això, en el fons, estava més tranquil”, comenta Josep Puigdollers, un home que manté una estreta re-lació amb el club i també amb el seu actual president.

88 ~

Esp

ort


Puigdollers reconeixia que va haver de deixar la presidència per cansament i perquè no comptava amb una junta prou àmplia al seu voltant: “Havia de donar pas a altra gent; la feina de directiu cansa molt. Jo vivia molt intensament el futbol d’aquella època, i al final tot això t’acaba cremant una mica. Sempre he dit que a Roda hi faltava caliu del pú-blic, del poble. Els rodencs no es van donar compte d’allò que havíem aconseguit fins que es va perdre; érem el segon equip de la comarca, érem un mirall, la gent parlava més del Roda que no pas del Manlleu”.L’expresident rodenc recuperava un parell d’anècdotes ben curioses d’aquells temps en què confessava, a més, per què va prendre la decisió de deixar la presidència del CE Roda: “Vaig decidir plegar al camp del Santboià. Estàvem guanyant el partit quan els dos entrenadors de l’equip rival, Calderé i Moratalla, van saltar al camp per tornar boig a l’àrbitre. Ens van dir: “Quan no hi ha res a fer, cal trencar el partit”. Quinze dies després, això ho vaig fer aquí en un partit contra el Vic i va ser la primera vegada que els hi vam guanyar. A més, aquell dia a Sant Boi de Llobregat vaig dir que ho deixava; eren quarts de tres del migdia i jo, el vice-president i el delegat, estàvem recollint la roba bruta dels jugadors. En aquell moment em vaig donar compte que no podia continuar així... prou mals de cap tenia jo a la feina com per recollir la roba dels jugadors. No perquè tingués cap mania, sinó perquè era quelcom que no em pertocava. Això demostra que moltes vegades falta gent al teu voltant, i això és el que em va passar. Em vaig guanyar una bona bronca a casa per arribar a les set de la tarda, i vaig dir que ja n’hi havia prou”.

Jordi Vidrier, l’actual capitàEl capità de l’actual plantilla del Roda de Ter. Jordi Vidrier, admetia que l’equip va respondre amb molt interès la inici-ativa del club per participar en aquest homenatge. “Ho vam rebre amb molta il·lusió. És una cita bonica, poder reunir diferents generacions que han aportat tantes coses al Roda i fer el que ens agrada, jugar a futbol. Els jugadors ens han explicat que el futbol d’ara és un pèl diferent d’aquella èpo-ca, amb camps de terra, el públic, la forma de jugar, ha estat molt interessant”.El capità rodenc reconeix que cap dels integrants de l’equip

no cobrarà res aquesta temporada: “Els jugadors que estem ho fem per amor al club, al futbol, a l’esport, per la pinya del grup que portem anys jugant plegats. Amb això, ens haurem de guiar i això és el que ha de treure la gent per seguir aquí i mantenir la categoria”. “Segueix pràcticament tothom. Potser caldria reforçar un jugador per línia, per tal de tenir més recursos des de la banqueta”, diu ‘Vidri’, que és com se’l coneix a Roda. El jugador, a més, parla sobre el seu nou primer entrenador, Marcelo, per al qual només té bones paraules: “És una persona molt involucrada amb les tasques; una persona que dialoga molt. Quan feia de se-gon ja tenia aquell ímpetu i les ganes de seguir treballant. L’adaptació serà bona i la metodologia de treball serà molt similar de la temporada passada”.Després d’alguns anys fora de les primeres línies del futbol territorial, aquesta temporada el CE Roda recupera un es-glaó del seu passat més brillant. Vidri està convençut que l’equip farà un bon paper a Segona Catalana: “Ho afrontem amb molt respecte, sabent i coneixent les plantilles de la resta d’equips. Alguns jugadors ja ens hi hem enfrontat en categories inferiors. Tenim moltes ganes i sobretot molta il·lusió i confiança en poder fer quelcom positiu”.“Anirem a salvar la categoria. Partit a partit, quan acabem la prime-ra volta ja veurem en quin lloc ens trobem i què podem plantejar”, assegurava Jordi, un cop havia finalitzat el partit amistós entre les dues generacions de jugadors rodencs.“La Primera Catalana? Seria un somni, quelcom increïble”, respon Vidri, sobre un possible nou ascens del CE Roda de Ter, però sempre tocant de peus a terra: “Venim d’on ve-nim, de Tercera. Ara cal gaudir de la Segona Catalana”.

El partit el retrobament històricL’amistós també va servir per fer un reconeixement al por-ter del Roda Edu Robles, ovacionat a la seva sortida del camp en agraïment a la seva trajectòria i compromís amb el club tot i la seva greu lesió. Pel que fa al partit del retroba-ment històric, aquest va acabar amb victòria dels joves per 6 a 2 i durant tota la jornada es va poder visitar l’exposició CE Roda: 70 anys de futbol, de la qual també se n’ha editat un llibre. Abans del partit, l’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra, va entregar una placa al capità del primer equip, Jordi Vidrier, com a campió de Tercera Catalana.

L’alcalde Jordi Serra va entregar una placa al capità del primer equip, Jordi Vidrier. Els jugadors veterans, fent el passadís als campions de 3a Catalana.

89 ~

Esp

ort

s


25 anys del Torneig de l’Amistat del CE RodaText. Redacció RDT. Fotos. Maria nadales

Aquest mes de juny, el Torneig de Futbol Base de l’Amis-tat, que organitza el CE Roda, ha arribat a la 25a edició. Un torneig plenament consolidat i de prestigi a la comarca d’Osona i també a fora que es va celebrar el segon i tercer cap de setmana del mes de juny. Aquesta edició, amb 55 equips participants i prop de 600 jugadors. Malauradament el temps va fer una mala pasada, el primer dia de torneig, i el 8 de juny es va haver de suspendre a mig matí per culpa de la pluja. Es jugava la categoria de prebejnamins i el fort aiguat que va caure va impossibilitar continuar, malgrat que a la tarda la previsió tan pessimista que hi havia el matí va canviar completament. L’endemà va ser el torn dels benja-mins. El Folgueroles A es va impossar al VicRiuprimer en un partit molt igualat que es va haver de decidir a la tanda de penals. El tercer lloc va ser pel Vilassar i quart, el Roda A. El millor jugador va ser Arnau Prat del VicRiuprimer i Pep Parcet del Roda A va ser escollit el millor porter. El premi al fair play va ser pel Tona.Pel que fa a les categories Aleví i Infantil, el protagonisme va ser pel VicRiuprimer, que entrenat per rodencs, van acon-seguir guanyar les dues finals. La Salle Manresa es va endur el premi al joc net. També destacar entre el públic, la pre-sència del campió de Catalunya i d’Espanya de ral·lis Mia Bardolet, que va tenir l’honor d’entregar un dels premis.

L’equip del VicRiuprimer infantil.

Benjamí CE Roda.

Infantil CE Roda.

Aleví CE Roda.

El millor jugador, Arnau Prat, de l’equip del VicRiuprimer.

La Salle Manresa es va endur el fair play. A la foto, amb el president del Roda, Pere Serra.

90 ~

Esp

ort


Exitós campus del CE Roda en la seva primera edicióText. RDT. Fotos. CE Roda

El grup Aparacaos.

El grup Espartans.

Durant cinc setmanes, una vuitentena de nens i nenes d’en-tre 4 i 16 anys han participat activament en la primera edi-ció del Campus d’estiu del CE Roda, juntament amb nou monitors i els dos coordinadors esportius, Txell Marín i Xevi Melero. El dissabte 27 de juliol, es va fer la cloenda amb una trobada amb els pares i mares i partits d’exhibició al mateix camp de futbol. Abans de marxar, tots els parti-cipants van rebre una medalla i un diploma acreditatiu de record. Durant tots aquests dies, a part d’aprendre i per-feccionar la tècnica individual del futbol, s’han fet moltes d’altres activitats segons cada edat. S’han fet ecxcursions, s’ha visitat la fàbrica de Nutrexpa, manualitats, jocs d’aigua, i l’últim dia una acampada, els més petits a la carpa i els més grans al camp de sorra. Tots els dies s’acabaven les activitats amb una remullada a la piscina. Els grups estaven dividits per edats i cadascú va escollir un nom: Escoleta (Lleons), prebenjamins (Mini-espartans), benjamins (Tiburones), alevins (Espartans), infantils (Aparcaos).

El grup Lleons.

El grup mini-espartans.Els grup “Tiburones”.

El monitors del primer campus d’estiu del CE Roda.

91 ~

Esp

ort

s


Tornem a ser setembre, tornem a ser festa major. I això és sinònim de rutina i que el fred es va acostant. D’aquí res ja tornarem a estar immersos a ple hivern i ja haurem passat un altre any. Així, com si res.També sembla que faci quatre dies que es va acabar la lliga 2012-2013 i ja portem més d’un mes de la nova temporada. Això sí, a l’Espanyol l’equip és ben diferent que el que va acabar el mes de juny. Ni Verdú, ni Cristian Gómez, ni Forlín, ni Cristian Álvarez... i amb tot de cares noves arribades de la 2a Divisió. La veritat és que l’inici ha sigut força il·lusionant i els resultats han acompanyat (si més no fins al moment d’escriure aquestes línies), i esperem que continuï així. Des de la Penya Blanc-i-blava de Roda confiem en una bona temporada i que els socis i pe-ricos en general puguin gaudir d’un bon any. Ja començaria a tocar un any sense haver de patir fins a l’últim moment i poder aspirar a alguna cosa més que salvar la categoria. Creiem que ens ho mereixem. Vagi com vagi la temporada, des de la Penya Blanc-i-blava seguim amb la ma-teixa il·lusió de sempre. El nostre local estarà obert cada setmana perquè la gent que ho vulgui pugui venir a disfrutar del nostre equip quan aquest jugui a fora de casa. A més, tenim en ment una nova idea que esperem poder portar a terme molt aviat i que, sobretot, tingui una bona acollida. De moment no volem avan-çar res més, però us mantindrem informats. Només ens queda desitjar-vos a tots i a totes, pericos i no pericos, una molt bona festa major.

Enguany la Penya Blaugrana de Roda de Ter i Les Masies de Roda celebra el 24è aniversari i comença a fer els pre-paratius per a l’any que ve on farem els 25 anys. Esperem que podem cele-brar-ho amb molts més èxits del Bar-ça i continuar amb aquesta bonança que darrerament ens han acostumat. La junta actual ha renovat per 4 anys més després de convocar eleccions i no haver-hi cap més candidatura. Ma-lauradament hem tingut una baixa im-portant d’un soci i membre fundador de la nostra penya, en Pere Arbat, gran aficionat al futbol i gran culé. Com a novetat, el Barça ha fet, per a totes les penyes del Barça, el Carnet de Penyis-ta, amb el que podrem gaudir d’alguns aventatges. I acabem amb un visca el Barça, visca la penya i visca Catalu-nya.

Text i fotos. Junta de la Penya Blaugrana

La Penya Blaugrana celebra el 24è aniversari

Text. Ester Camps. Fotos. Junta de la Penya Blanc-i-blava de Roda

Som-hi pericos!

92 ~

Esp

ort


Totes les històries tenen un final i aquest, malauradament, n’és un de trist. 26 anys d’història contemplen el recorregut de l’Atlètic Rodenc, club de futbol del nostre poble al qual li ha arribat un punt i final prematur. El

passat 20 de juny l’entitat feia un comunicat explicant la seva dissolució per mo-tius esportius. Jordi Sorts, membre a l’última junta directiva, explica que “feia temps que no teníem una fornada de joves que nodreixi el club i amb el pas del temps les coses s’han anat desgastant”. Durant els últims anys ja hi ha hagut algun problema a l’hora de trobar jugadors, però aquesta temporada s’ha fet im-possible d’assumir. “Ens vam trobar amb només 4 jugadors i fer una plantilla del no res és molt complicat”, explica un Sorts que afegeix que “si ho haguéssim tirat endavant, ja no haurien estat gent de Roda ni un grup d’amics que es reuneixen per passar-s’ho bé”. La fi d’un club atípic, tal com s’autoanomenaven en la carta de comiat.

El Rodenc sorgí impulsat per un grup de persones amb la intenció de donar ca-buda, a Roda, a tot aquell jugador del poble que tingués ganes de jugar a futbol per passar-ho bé. Cal tenir en compte que aleshores el primer equip del Centre Esportiu Roda vivia el seu camí cap a Primera Catalana, en el que va ser el mi-llor moment de la seva història, i no tothom tenia el nivell per jugar en aquelles categories. Tal i com explica Jaume Rehues, un dels fundadors de l’Atlètic Ro-denc, l’arrel del club es situa en un equip d’aficionats anomenat Proyabsa, que competia a nivell comarcal i servia d’equip nodrissa pel C.E. Roda. Aleshores, l’any 1987, deixaren d’estar vinculats al C.E. Roda i, ajuntant un grup de jugadors rodencs que jugaven en altres equips, l’equip va decidir federar-se. D’aquesta manera es va crear l’Atlètic Rodenc: “Érem un grup de gent de Roda, que volíem jugar a futbol al nostre nivell i també gaudir del camp del nostre poble” explica Jaume Rehues que, juntament amb homes com Pere Soler, Manel Arenes, Josep Montmany, Francesc Costa i Antoni Cobo van constituir la primera junta de l’Atlètic Rodenc.

A banda de l’equip de futbol, durant els anys d’existència del club es va crear un conjunt d’aficionats federats i una secció de futbol sala. Aquesta última arribant a jugar a Primera Divisió d’Espanya, tot i que només dos anys, fins que els elevats costos econòmics van marcar la desaparició del conjunt. L’equip de futbol va anar mantenint-se gràcies a fornades de jugadors rodencs o a grups d’amics que renovaven cada generació. L’entitat no va superar mai la Segona Regional, actual-ment Tercera Catalana, però la filosofia i l’esperit del club es mantenien intactes. Jordi Sorts explica que “érem una família i tots col·laboràvem. Quan algú acabava el seu cicle de jugador, es dedicava a entrenar, o era directiu, o s’encarregava de rentar la roba... tots fèiem de tot i això és el que ens mantenia units”. “Actualment el futbol es viu molt diferent, en un pla molt menys passional” argu-menta Sorts el que creu que ha estat una de les raons del final de l’Atlètic Rodenc. Amb tot això, aquesta història no podia acabar amb més que bones paraules cap a tothom qui s’ha dedicat a aquesta entitat i, en especial, a l’Adrià Balagué, en Jaume Vila i en Jordi Sorts, les tres persones que han aguantat el club en aquest darrer any. Moltes gràcies per tot aquest esforç que quedarà gravat en la història de l’esport rodenc.

Text. Pol Ballús. Fotos. Arxiu Atlètic Rodenc

Atlètic Rodenc, la fi d’un club atípic

Vint-i-sis anys d’història contemplen el recorregut de l’Atlètic Rodenc, club de futbol del nostre poble al qual li ha arribat un punt i final prematur

93 ~

Esp

ort

s


94 ~

Esp

ort


Aquest any es compleixen 35 anys de la fundació com entitat esportiva del Club Patí Roda. En tot aquest temps, l’entitat rodenca ha tingut èpoques de tot

tipus, tant a nivell institucional com esportiu. En els darrers anys, el Club Patí Roda s’ha consolidat com un dels clubs importants de la comarca, sens dubte una de les quals l’ho-quei té una forta incidència. Voltregà, Vic i Manlleu capita-litzen els majors recursos i poc deixen fer a la resta d’equips modestos de la comarca, com ara el CP Roda. Tot i així, el treball, la dedicació i l’esforç de dirigents, jugadors i aficio-nats ha permès que en aquests moments, el CP Roda tingui un prestigi molt elevat i que va molt més enllà de la co-marca d’Osona. La presència continuada d’equips rodencs en fases finals de campionats de Barcelona i de Catalunya en són una bona mostra. El prestigi de l’entitat rodenca se-gueix creixent i per la propera temporada el club comptarà amb 13 equips, un més que la passada temporada, i amb jugadors vinguts des de tots els racons de la comarca atrets sens dubte per la feina feta.

L’ascens de l’equip femení a la categoria de 1a nacional ca-talana va ser el gran èxit de la darrera temporada, en la que l’equip sènior també va optar fins al final a les places d’ho-nor per ascendir de categoria. L’equip que dirigeix Pere Vila seguirà comptant amb el mateix grup de jugadors, els quals formen un equip plenament consolidat i que en aquesta nova temporada aspirarà de nou a ser un dels equips més forts de la categoria. L’altre equip que tindrà un important protagonisme serà el femení que amb la incorporació de nous reforços buscarà consolidar-se a la nova i competitiva categoria. També destaca la creació d’un segon equip sè-nior masculí que competirà a segona catalana i a canvi no hi haurà equip júnior. La resta de categories totes tindran representants del CP Roda, i per partida doble en comarcal, aleví i infantil. La temporada oficial tindrà diferents dates d’inici, segons les categories, però després d’haver realitzat la presentació el passat 15 de setembre, les competicions oficials es posaran en marxa entre els últims dies de se-tembre i principis d’octubre. La temporada 2013-2014 ja és aquí.

El Club Patí Roda segueix creixentText i fotos. Miquel Rovira

95 ~

Esp

ort

s


La Mitja Marató de Roda de Ter arriba a la 30a edicióText i fotos. Gregori Domínguez i Comas. President Comissió Atlètica de Roda

Imatges de les curses atlètiques de Roda de l’any passat.

Un any més anem arribant a la cita, ja es pot dir tradicional, d’una nova edició de la Mitja

Marató de Roda de Ter, que en aquesta ocasió fa la trentena. Sí, efectivament, ja fa tot aquest nombre anys que anem, any rere any, celebrant les successives edicions, per això hem apuntat abans que es tractava d’una cita ja tradicio-nal, com totes les bones coses, amb el temps es va guanyant solera.No cal dir que l’acompanyament a la Mitja Marató són la Cursa de 10 Km i com no, les diferents curses del Cros Escolar, que enguany celebrem les edi-cions 17a i 15a, respectivament, per la qual cosa i, mica en mica, també es fan un lloc i nom pròpies en aquest esde-veniment esportiu. I tenen lloc el 13 d’octubre.Dir quelcom diferent en aquest temps que corren resulta difícil i, per tant, creiem que és el moment de fets pràc-tics i contrastats, que vol dir consolidar la celebració de les curses una vegada més, comptant sempre a la inestima-ble participació dels col·laboradors, que són molts, voluntaris i tots els que ens ajuden i fan possible que l’esdeve-niment tiri endavant. Recordar també que gràcies a les institucions com la

Diputació de Barcelona i els Ajunta-ments de Roda de Ter i el de Les Masi-es de Roda és possible fer-ho.També esmentar que les curses estan adherides al “Corre per l’independèn-cia” que creiem que és un sentiment majoritari a tot el nostre entorn i tam-bé ens hem adherit als actes comme-moratius del 10è aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol.Finalment animar a tothom a la seva participació, uns a córrer i els altres

com espectadors d’excepció de les diferents curses, les qual esperem es puguin celebrar amb tota normalitat, sense incidents i que el temps acom-panyi.I per descomptat, des de la Comissió Atlètica de Roda desitgem a tothom una molt bona Festa Major 2013.Salut per a tots!

96 ~

Esp

ort


El passat 30 de juny es va celebrar a Ripollet el Cam-pionat de Catalunya de Tennis Taula, en categoria alevina. La rodenca Noa Muñoz va quedar subcam-

piona de Catalunya en categoria alevina. D’aquesta manera, Noa s’emporta un altre títol a la butxaca, quedant demos-trat amb aquests resultats el seu gran talent i potencial es-portiu. També hi van participar els joves rodencs Marc Lara i Albert Oliva en categoria alevina i benjamina respectiva-ment. Marc quedar eliminat a 16ens de final perdent contra Joan Díaz, l’actual campió i defensor del títol del català. Tot i així, demostrar també un gran talent, guanyant a jugadors d’alta categoria. Per altra banda, Albert Oliva, rodenc i mi-litant més jove del Club de Tennis Taula de Roda de Ter, va quedar eliminat a 32ens de final, perdent contra Màrius Menéndez, del club Falcons de Sabadell. La seva iniciativa i implicació s’està demostrant per aquest esport en els últims resultats.

EL PRIMER CAMPUSEl CTT Roda de Ter va començar temporada, organitzant el primer campus Osona de tennis taula. En aquest campus hi varen participar 9 nens de diferents clubs d’Espanya (Vic, Barcelona, Roda, Extremadura...)amb sessions preparatòri-es a càrrec de l’actual entrenador rodenc Eduard Morató, amb Joaquin Rodriguez (entrenador nacional de gran ni-vell) i amb col·laboració de Eulàlia Santilari (jugadora del Fotoprix Vic de primera divisió). Va ser un èxit rotund en quan aprenentatge. Es va aplicar entrenaments esportius des de la base, xerrades teòriques i psicològiques del tennis taula, i l’ensenyament i consells per un entrenament de qua-litat. Els participants també van poder gaudir de la piscina municipal, el servei de Bar, i les instal·lacions esportives que ofereix l’Ajuntament.

UN ESPORT QUE VA CREIxENTD’altra banda, el Club de Tennis Taula de Roda ja es posa en marxa en els preparatius per començar la seva primera tem-porada com a club i, participant a lligues federades per pri-mera vegada a la història. El club també participarà a la lliga TTI (Tennis Taula Intercomarcal). Segons Eduard Morató, actual entrenador i secretari del club, “el club està creixent i es respira molta motivació. Oferirem entrenaments els di-marts, dimecres i dijous en horari extraescolar, al gimnàs de l’Escola Verge del Sòl del Pont per aquells menuts que vulguin aprendre i competir a tennis taula. Volem aconse-guir una escola de qualitat i que, es comenci a desenvolupar aquest esport a nivell federat, des de la base”.

Noa Muñoz, subcampiona de Catalunya de tennis taulaText i fotos. Club Tennis Taula Roda de Ter

97 ~

Esp

ort

s


El Club Bàsquet Roda ja ha engegat els motors per preparar tots els seus equips per fer front de la millor manera la nova temporada 2013-2014 que ja està a tocar.Els entrenaments van començar per a la majoria d’equips el 19 d’agost i així po-sar els jugadors en forma per a poder participar a la 29ena edició del Torneig de bàsquet BBVA de Sant Julià de Vilatorta que es va celebrar del 30 d’agost a l’1 de setembre i en el qual hi van participar varis equips del club, obtenint en general uns bons resultats.El club, com cada any, ha programat una estada esportiva els dies 7 i 8 de setem-bre per a tots els seus equips i així acabar de preparar-se f ísica i tècnicament. Com en els últims anys, l’estada s’ha realitzat a la casa de colònies el Collell, situ-ada a la Garrotxa. Durant tot el cap de setmana, els jugadors van tenir diverses sessions d’entrenaments i partits amistosos per acabar-se de preparar per als seus respectius campionats.Aquesta nova temporada, el club tindrà al voltant de 120 jugadors i jugadores dirigits per una plantilla de 17 entrenadors i que juntament formen un total de 6 equips femenins (categories Sènior, Sots 21, Júnior, Cadet, Pre-Infantil i Benja-mí), 5 de masculins (categories Sènior, Sots 25, Júnior, Infantil i Benjamí), l’escola per a introduir al bàsquet als més petits de la casa.El club espera que el treball realitzat per cada un dels membres, ja siguin juga-dors, entrenadors o col·laboradors, es vegi recompensat amb una bona tempora-da i uns bons resultats per a tots els equips.El Club Bàsquet Roda us desitja bona festa major!

El Club Bàsquet Roda comença nova temporada amb 120 jugadorsText. Bet Faja

El club espera que el treball realitzat es vegi recompensat amb una bona temporada i uns bons resultats per a tots els equips

98 ~

Esp

ort


El dia 14 de juliol de 2013 quatre ro-dencs i dos manlleuencs completaven la Challenge de Roth, una petita po-blació d’Alemanya situada a la regió de la Baviera molt a prop de la ciutat de Nürenberg. Es tracta d’un triatló de llarga distància (Ironman) on s’ha-via de nedar 3,8 km, recòrrer 180 km amb bicicleta i finalment afrontar una marató (42.195km). El tram de nata-ció transcórrer al canal de Main Do-nau, carecteritzat per les seves aigües

4 rodencs, a la Challenge de Roth

Mola Tarrés va fer 11h 08’ 17’’, i els dos germans manlleuencs, Dani i Le-andro Barranco van arribar junts amb 11h 44’ 32’’.

Després de jugadors com el nord-americà Robert Fischer, el soviètic Garri Kapàrov, el també rus Vlaimir Kramnik, l’any 2006 el campió del món va ser Vlaimir Kramnik que va derrotar a Veselin Tapalov. El 2007 el títol mundial va ser conquerit per l’indi Viswamatham Anand, esdeveniment que Kràmnik va ser un dels finalistes. Anand va tenir el títol al 2008 contra Kràmnik novament. Al 2010, contra Vase-lin Tapalov i, un tercer cop consecutiu, el 2012, contra Bo-ris Gelfand. De manera que Anand ha defensat ja tres cop de forma consecutiva la seva corona mundial i és el vigent campió. Pel que al Club Escacs Roda ens pertoca, com cada any, estem presents amb les festes dels barris que ens neces-siten, com a la Prada, al Bonamic o per les festes majors de Roda i Les Masies de Roda. A la de Roda, amb partides mi-ni-infantils, a les 4 de la tarda, i simultànies, per els adults, a les 12 del matí, a la sala polivalent (Teatre Eliseu), els dies 22 i 23 de setembre. A les Masies, serà el 30 de setembre, a partir de les 12. Esperem la màxima participació.

Partides mini-infantils i simultànies d’escacsText i fotos. Club Escacs de Roda i Les Masies

El 14 de juliol la piscina municipal de Roda de Ter es va sumar a la campanya Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple que es va tenir lloc simultàniament a més de 630 piscines i clubs nàutics d’arreu de Catalunya. Unes 120 persones varen par-ticipar d’aquesta jornada, aprofitant el dia de sol i calor que va fer durant el matí. Hi havia diverses maneres de col·laborar en la campanya, com ara comprant material de la Fundació Esclerosi Múlti-ple, fent donatius a la guardiola del Mulla’t o bé nedant per sumar metres per l’Esclerosi Múltiple. A cada persona que nedava se li entregava un diploma amb els metres nedats. En total es van nedar 18.275 metres i es varen recollir 524.50 €, sumant la venda de material i la recaptació total d’entra-des a la piscina de Roda, venudes durant tot el dia. Agraïm la participació de tothom i en especial als voluntaris Ramon Corominas i Núria Corominas, que varen ajudar en la ven-da de material i en la dinamització de la jornada del Mulla’t d’aquest any.

120 persones es mullen per l’esclerosi múltipleText i foto. Sabina Jufré

tranquil·les. Els 180 km de bici perme-ten gaudir d’uns paratges únics res-seguint un circuit amb poc desnivell. Finalment la marató ressegueix de nou el canal, acabant al poble de Roth. Els sis components, tots ells del Club Atlètic Torelló, van arribar a la meta amb uns registres més que bons, Joan Escarrabill Tió amb un temps de 10h 23’ 09’’, Marc Camara Oliva va acabar amb 10h 31’ 38’’, Jordi Padrós Gómez entrava amb 10h 48’ 39’’, Francesc

99 ~

Esp

ort

s


Des de l’Ajuntament de Roda de Ter i amb la col·laboració dels rodencs i corre-dors Manel Amor, David Botello i Felip Lara us presentem la Cursa de Muntanya Saltamarges de Roda de Ter del proper 29 de setembre de 2013. La cursa té dos recorreguts, un d’11 km i l’altre més exigent de 23Km. Les inscripcions ja estan obertes des del banner que trobareu a la pàgina web de l’ajuntament (www.roda-deter.cat). El preu per inscriure’s és de 18€ pels federats i de 23€ pels no federats, les places són limitades. Hi ha temps per fer la inscripció fins el 22 de setembre, a les 21h. La sortida de la cursa serà a les 9 del matí des del C. Collsacabra, davant el pavelló municipal d’esports. Es farà una botifarrada i s’entregarà una samarreta tècnica a tots els participants. També hi haurà servei de massatges, dutxes, sor-teig de premis i es cronometrarà la cursa amb xip. Per a més informació a [email protected] o als telèfons 938500393 o al 618299237.

Cursa de Muntanya Saltamarges de Roda de Ter, el 29 de setembreText. Sabina Jufré

Les inscripcions ja estan obertes des del banner que trobareu a la pàgina web de l’ajuntament. Hi ha temps per fer la inscripció fins el 22 de setembre.

100

~ E

spo

rts


Era més fàcil xutar una pilota, intentar fer cistelles o agafar uns patins i un stick. Però tu agafes la moto. Per què?Tal i com està el panorama agafar una pilota era el més fàcil, sí. En el meu cas ha influït molt la tradició familiar. El meu pare ha competit en rallis i trial i sempre he tingut motos a casa. Als 10 anys vaig fer el primer pas agafant una moto com un hobby. Primer combinava motocròs i enduro i als 15 anys em vaig decantar pel motocròs. Amb el que era una afició, al cap dels anys, m’hi he pogut anar dedicant d’una manera més competitiva.No deu ser un camí planer arribar fins aquí.I tant, les coses han canviat molt des del principi. En els inicis no tenia cap equip ni marca patrocinadora i anava per lliure. Així vaig estar-hi uns quatre anys fins que vaig fitxar per l’equip Kawasaki, que tot i que no em cobrien tot el que suposa competir en aquesta disciplina, va ser un gran pas. I ara aquest darrer any vaig tornar a canviar per unir-me a l’equip Suzuki Import Cross. Realment estic molt content amb aquest canvi ja que és un equip que ha apostat per mi, em facilita les motos de competició, em premia pels bons resultats i el rendiment està sent bo. És vital formar part d’un equip que et subministri ma-terial i facilitats per seguir practicant aquest esport?Quan vols competir en campionats d’Espanya i treure bons resultats, el cost és molt elevat. Si no tens un equip de mecà-nics que es cuidin de la preparació dels motors, suspensions i totes les parts de la moto es fa molt complicat. Fins i tot són necessaris patrocinis en totes les parts de la indumentària: Amb els cascs em patrocina HJC, la roba Acerbis, les ulleres Scott i, evidentment, el suport de Suzuki Import Cross. Com s’aconsegueix que les marques apostin per a tu?Hi ha una part de la persona, el teu caràcter, però és evi-dent que el que compta són els resultats. Estar al capdavant dels campionats et dóna l’oportunitat de rebre aquest tipus

d’ofertes.Has hagut de renunciar a certes coses en la teva vida so-cial per obtenir aquests resultats i dedicar al motocròs el temps que necessita?Hi ha coses que no pots dedicar-hi el temps que voldries. No pots quedar tant amb els amics i la teva vida social ho nota, ja que t’has d’adaptar a la rutina de l’entrenament i la competició. Però bé, és una cosa que m’agrada fer, amb la que gaudeixo, i des del punt que tens una afició així assu-meixes tot el que comporta.Lluny del model que es pot tenir d’alguns esportistes d’elit, tu no has deixat mai de banda els estudis. Decisió personal o obligació?Jo sempre he tingut molt clar que volia estudiar. Un cop acabada l’ESO volia fer Batxillerat i després, si era possible, una carrera universitària. Penso que és necessari seguir amb els estudis i encara més amb un esport del qual sé que no en viuré tota la vida. Has vist perillar mai el motocròs per la dedicació de l’estudi?Una de les condicions que em vaig imposar va ser que els meus estudis poguessin anar de la mà amb el meu esport. No em passava pel cap deixar la moto. A partir d’aquí vaig buscar una carrera que m’agradés i que, a la vegada, amb l’esforç que fos necessari, em permetés compaginar-ho d’al-guna manera amb el motocròs. Vaig acabar escollint el grau de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona i durant els dos anys que porto tot m’està anant força bé.Quina és la fórmula màgica per compaginar-ho tot?Per sobre de tot el que fa falta és una bona organització. Saber què pots fer en cada moment i no malgastar el temps, ja que tota estona que perdis la trobaràs a faltar. A la uni-versitat vaig i torno cada dia amb cotxe. Tinc les classes a les tardes i els matins em toca anar a entrenar. Faig una planificació de cada setmana amb les hores que haig d’en-

El rodenc Francesc Mataró és campió de Catalunya absolut i actualment es troba entre els 5 primers del Campionat d’Espanya d’MX2

Text i foto. Pol Ballús

Francesc Mataró: “Tots somiem en ser campions del món però el que procuro és ser feliç quan vaig amb moto”

Francesc Mataró Vilar, rodenc de 20 anys i estudiant de Dret a la UAB, ens rep al costat d’una imponent Suzuki de 450 centímetres cúbics de potència. I és que entre casos i normes jurídiques, troba temps per dedicar a un esport sobre dues rodes: el motocròs. I la cosa no li va gens malament. El passat juliol es va proclamar cam-pió de Catalunya absolut i actualment es troba entre els cinc primers del Campionat d’Espanya d’Mx2. Un exemple de com compaginar l’esport d’elit amb la dedi-cació requerida en una carrera universitària.

101

~ E

spo

rts


trenar, les que tinc de classe i les que puc estudiar. Aprofito sobretot els dies que faig entrenament físic, que són menys hores, per dedicar-ne més a l’estudi. En canvi, els dies que agafo la moto em queda el temps just per ar-ribar a casa, dinar ben ràpid i anar cap a la universitat.Quina és la rutina que et suposa un cap de setmana de carrera?Tot comença divendres. Depèn d’on sigui la carrera, que en algunes curses hem de fer molts quilòmetres, podem arribar a sortir d’aquí els divendres al matí. Un cop instal·lats el matí del dis-sabte el dediquem als entrenaments, tant lliures com cronometrats, i a la tarda preparem la moto per l’endemà. El diumenge ja, després d’un entrena-ment previ anomenat warm up, arriba la carrera, que inclou dues mànigues de 30 minuts.Per arribar fins aquí, quin entrena-ment fa falta?Haig d’entrenar cada dia. Quatre dies de la setmana entreno amb la moto i la resta és preparació física, ja sigui anant al gimnàs, footing o el que toqui fer.Tot esforç dóna els seus fruits: Campió de Catalunya de la catego-ria Mx1. M’han anat molt bé les coses, estic realment molt content. És la catego-ria reina de motocròs a nivell de Ca-talunya i en les cinc proves he pogut

ser molt regular. A les tres primeres em vaig imposar i en les últimes vaig quedar tercer i quart, respectivament. Guanyar un campionat d’aquest tipus aporta una gran satisfacció individu-al, però també col·lectiva al veure que tant el teu esforç com el de tot l’equip es veuen recompensats.També competeixes al Campionat d’Espanya.Sí, competeixo en la categoria MX2, la segona més important a nivell estatal. Aquest any vaig canviar d’equip i em va costar adaptar-me a la nova moto. Però amb el pas de les carreres vaig guanyar confiança, i en les dues últimes he aconseguit un podi i una victòria. Ac-tualment ocupo la quarta posició, així que molt content dels resultats.Traspassar fronteres i competir a nivell europeu t’ho planteges?Òbviament la diferència qualitativa amb Europa és molt gran, van uns quants passos per davant. A més, eco-nòmicament és molt complicat formar part de competicions regulars. De mo-ment fa tres estius que vaig unes set-manes a Bèlgica per tecnificar-me. Allà hi ha els millors circuits, competeixes amb els millors pilots del campionat d’Europa i aprens molt més ràpid. És el cost econòmic la principal di-ficultat per realitzar aquest esport?És evident que és un dels grans proble-mes, però també cal tenir en compte

Francesc Mataró, de 20 anys, compagina la seva passió pel motocròs amb els estudis de la carrera de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona.

que som un país on el motocròs no és molt popular, hi ha poques ajudes, les marques s’impliquen menys, les infra-estructures no són les mateixes que en altres llocs d’Europa i la Federació no pot fer grans inversions. Tot això limi-ta el creixement del motocròs.Després d’una temporada prou exi-tosa com es presenta la que ve?De moment espero seguir almenys al mateix ritme que tinc ara. Els objec-tius de cara l’any vinent serien intentar revalidar al Campionat de Catalunya i lluitar pel títol en el d’Espanya. Per això espero seguir amb l’equip Suzuki Im-port Cross, ja que m’han donat molta confiança i hi estic molt content. Per acabar, el teu sostre en el mo-tocròs és...(Riu) Evidentment tots somiem en ser campions del món, però sóc molt conscient de la meva edat, els mitjans dels que disposo i sé que és pràctica-ment impossible. No em plantejo cap objectiu concret, penso que l’impor-tant és gaudir amb el motocròs i així ho encaro cada setmana. Vull seguir passant-m’ho bé practicant aquest es-port. La temporada que ve intentaré lluitar per guanyar el campionat d’Es-panya d’MX2 i si les coses em van bé en un futur podré fer el salt a MX Elite, la categoria reina. Però sobretot el que procuro és continuar sent feliç mentre vaig en moto.

102

~ E

spo

rts


De Caminem pels voltants de Roda a Osona CaminaText. Pep Bas. Fotos. Osona Camina

Amb el mateix esperit i la mateixa bona companyonia amb què ens vàrem regir durant els tres cicles de caminades pel voltant de Roda (2010, 2011 i 2012) i la voluntat de fomentar l’excursionisme per a totes les edats, hem encetat amb ànims renovats, aquest 2013, la prime-ra edició d’Osona Camina.Després de fer i desfer tants camins al voltant de Roda –i malgrat l’èxit con-tinuat en totes les sortides-, vàrem creure necessari eixamplar els horit-zons i començar a trescar pels camins d’Osona.Des de Roda, la nostra tasca principal ha estat engrescar persones amants

de la natura i entitats diverses (ajun-taments, grups excursionistes...) de la comarca disposades a engrandir, amb la seva participació, aquest projecte. Ara fa un any, més o menys, vàrem fer la primera reunió i, donada la bona acollida dels presents, no va tardar a néixer aquesta nova aventura. Segu-rament, si haguéssim contactar amb persones de més municipis, el projecte hagués estat comptat encara amb més participació però, si més no en aquesta primera edició, ens va semblar raona-ble mantenir l’estructura d’una cami-nada cada mes. Tot i que, i malgrat aquesta primera intenció!, el calendari

va créixer amb nous municipis que s’hi han afegit amb el cicle ja començat. I ens n’alegrem!Una bona colla dels caminadors i ca-minadores habituals a les caminades al voltant de Roda, segueix participant un mes sí un altre també a les camina-des d’Osona Camina. El sistema és el mateix: no cal cap mena d’inscripció, només calen ganes de fer salut, estar en contacte amb la natura i compar-tir les matinals amb una colla d’amics i d’amigues. L’hora d’inici, sempre a les 8 del matí. Els recorreguts, oscil·len entre 12 i 15km. Són caminades no competitives obertes a la participació de tothom, amb un mínim de condició física.Per més informació, especialment fo-togràfica, podeu consultar: http://oso-nacamina.wordpress.com/Les caminades d’aquest primer cicle osonenc 2013 són:20 de gener, Viladrau24 de febrer, Sant Pere de Torelló24 de març, L’Esquirol14 d’abril, Folgueroles12 de maig, Santa Eulàlia de Riupri-mer16 de juny, Santa Cecília de Voltregà30 de juny, Montesquiu21 de juliol, Taradell25 d’agost, Sant Julià de Vilatorta22 de setembre, Aiguafreda20 d’octubre, Els Hostalets de Balenyà10 de novembre, Roda de Ter1 de desembre, Torelló

CAMINADA NEGRA NITDes d’aquestes pàgines, voldríem agra-ir-vos la participació als que continu-eu caminant cada mes, ara a Osona; i animar a venir-hi als que encara no us hi heu estrenat. Finalment, volem re-cordar-vos que mantindrem l’organit-zació de la NEGRANIT –ja en la seva 6a edició-. Enguany, aquesta caminada urbana nocturna tindrà lloc el diven-dres 4 d’octubre. Com en les darreres edicions, començarà a les 9 del vespre, tindrà un recorregut d’uns 7,5km i acabarà a la plaça Major amb una bo-tifarrada –com cada any, podran com-prar-se els tiquets mitja hora abans de l’inici a la plaça Major. Molt bona festa major a tothom. Us esperem a caminar! Itinerari Negra Nit.

103

~ Fe

sta

Maj

or


fESTA MAJOR’13

104

~ Fe

sta

Maj

or


105

~ Fe

sta

Maj

or


La festa major és un cúmul d’emocions i de sensacions. La combinació dels cinc sentits: el final d’estiu ens porta olors de terra (aquest any més humida que mai), sons de gralla, gust de raïm, imatges de banderoles de colors i

el tacte de les abraçades d’aquells que no veiem si no és en temps de vacances o de festes.El 23 de setembre, així com les vigílies, són un clar escenari d’un ambient festiu, presidit pel sentiment de pertinença a una col·lectivitat. Des de la primera pa-raula del pregó fins al darrer remor de les barraques, la festa ens aporta aquelles ganes de divertir-nos, de manera respectuosa de cara als demés i a l’entorn.Aquest any la Festa Major és el tret de sortida de diferents esdeveniments de suma importància pel nostre poble ja que, al mes de novembre, celebrarem el 10è aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol i els 300 anys de la mort de Francesc Macià i Ambert (Bac de Roda), però d’aquests, ja en parlarem més endavant.

L’organització d’una programació festiva requereix molt temps de treball i esforç. Ha representat una gran dedicació i implicació per part de molta gent, comen-çant per tots els treballadors i tècnics de l’ajuntament. Menció especial també a la gent de les entitats que organitzen, col·laboren i contribueixen any rere any a fer que aquestes dates tinguin un altre significat. Volem fer arribar un agraïment molt especial a tothom per la incansable feina que fan perquè aquesta festa sigui possible. No vull deixar de mencionar el jovent del poble. Sense ells la Festa Ma-jor no seria viable, i des d’aquí els vull agrair tota la feina que han fet i que faran durant la durada de la Festa.

Encara estem enmig de temps difícils i malgrat que, a voltes ens envaeix una sensació de tristor, hem de foragitar-la i donar pas a l’esperança. Aníbal Barca va dir: “Trobarem un camí; i, si no, el crearem”. Crear camins és un esforç que hem de fer plegats per fer més força i una bona manera de començar és gaudint dels somriures. El bon humor i la festa ajuden a viure, a “carregar piles”, com solem dir.

Torno a convidar-vos, com l’ any passat a fer dels vostres balcons i finestres una mostra d’alegria posant-hi senyeres i domassos.

Us animem a sortir al carrer , a ser part de la festa i que així la veu del poble sigui unísona.

Que en aquest 2013 la Festa Major sigui per tots els rodencs la festa més gran.

Petra Martín-Pero i Martín. Regidora de Cultura i Ensenyament

“Volem fer arribar un agraïment molt especial a tothom per la incansable feina que fan perquè aquesta festa sigui possible”

“Encara estem enmig de temps difícils i malgrat que, a voltes ens envaeix una sensació de tristor, hem de foragitar-la i donar pas a l’esperança”

La festa més gran

106

~ Fe

sta

Maj

or


Qui és Joan Sala i com es definiria?Vaig néixer el 1926. Vaig néixer a Roda i hi he viscut a Roda tota la vida. No sé com em definiria. No sóc psicòleg. M’aga-fo la vida amb humor, sinó, com has de viure? Està bé arribar a la seva edat i no saber com és un ma-teix...(Riu) Mai he tingut interès de ser d’una manera determina-da. És la primera vegada que m’hi trobo que em demanen com sóc. Us puc dir que tinc tres filles i que sóc víduo des de fa 25 anys. No m’he tornat a casar. Veniu d’una família de sastres.Sí, a casa, érem sastres. En deien a Can Melcior, el nom de l’avi. L’empresa familiar venia de l’avi, el meu pare també s’hi va dedicar i finalment el fill, que sóc jo, també. Llavors va arribar la crisi del tèxtil i vaig haver de canviar d’ofici, als 39 anys. Em vaig dedicar al món administratiu. Un cop jubilat, vaig oferir voluntàriament els meus coneixements a una entitat benèfica amb la que encara col·laboro. Què troba a faltar del Roda de la seva infantesa?Amb qualsevol cosa ens ho passàvem bé. Tot i que va venir la guerra i van ser temps difícils. Però recordo que va ser una infantesa feliç. Als 14 anys ja vaig començar a la sastreria. Del Roda d’ara, qué és el que més li agrada?El Roda d’abans era culturalment i econòmicament més ric que el d’ara: Centre Catòlic, l’Orfeó, Centre Excursionista, la Cooperativa… Tot això en un poble de 3.000 habitants, aquell temps. A més, tenia una quinzena de fàbriques tèx-tils. I estem parlant de fàbriques amb uns 200 treballadors. Abans, Roda era un poble ric. I a més, també era un poble molt culte que tenia uns mestres molt bons a les escoles

com l’Álvarez, mossèn Francesc, sr. Llaveria i sr. Artola. Venia gent de fora a estudiar a Roda. La guerra ho va tallar tot. Era una altra classe de vida. No hi havia ràdios ni televi-sions. Tot i que la inestabilitat general de la nació era molt forta. També hi havia vagues. Va acabar amb una guerra civil. Però Roda era una poble molt viu, molt més que era. En la societat actual, percep aquesta inestabilitat?Ara també percebo aquesta inestabilitat però no hi ha una guerra civil perquè no hi ha diners i perquè la situació po-lítica d’Europa no l’ajudarà ni recolzarà. Ara encara hi ha gent que se’n recorda de la guerra civil espanyola. Encara hi ha avis que se’n recorden que els van matar amics i famili-ars. I això fa molta por. D’aquí a setanta anys ja no serà així perquè la gent que ho va viure ja no hi serà. A més, la gent també té por de perdre el cotxe.De perdre el cotxe?Sí, quan arriba un daltabaix d’aquests, incauten tots els cot-xes perquè els necessiten. Tothom té por de perdre el pis i el cotxe. Vivim més bé que abans, és clar. Li desagrada parlar del temps de la guerra?Parlar de segons quins temes en públic encara genera mol-ta susceptibilitat. Els besnéts encara potser trobaran papers d’aquesta guerra civil. En aquella època, la pugna amb Ma-drid ja hi era. Però en aquells temps es van unir tots els par-tits d’esquerra formant el Front Popular. I van guanyar. Ara no ho saben fer i és un desastre. A casa vostra sempre heu begut del catalanisme?El meu pare era jutge, va fundar el Centre Excursionista, es-tava relacionat amb diverses publicacions (Els fills del Ter, el Ressò…).

Joan Sala i Pujol és el pregoner de la festa major d’enguany. Aquest rodenc, fill d’una família de sastres, és gran aficionat a escriure poesia i, des del 1991, ha rebut més de 40 premis literaris

Text. Montse Verdaguer. Foto. Àlex Sánchez

Joan Sala i Pujol: “Jo no sé si sóc poeta, però faig versos...”

Joan Sala i Pujol va néixer el 1926 a Roda de Ter, po-ble en el que ha viscut tota la vida. Fill d’una família de sastres, ha estat vinculat a diverses entitats de Roda de Ter. Va ser president del Centre Excursionista, funda-dor i president del Club Patí Roda, membre de la junta de l’ASTRO (Sociedad Cultural ASTRO) i el secretari de l’Agrupació Pessebrista de Roda. També va ser re-gidor de l’Ajuntament de Roda de Ter, en les èpoques de Josep Pujols i Lluís Aguilar, a principis dels 50 i a principis de la democràcia, respectivament. Sala és des de fa molts anys col·laborador de la revista “Roda de Ter”. Durant les dues últimes dècades, ha rebut més de 40 premis literaris, la majoria de poesia. Joan Sala és el pregoner de la festa major d’enguany.

107

~ Fe

sta

Maj

or


La independència de Catalunya creu que serà possible?Si la gent ho sent i ho vol, sí.Però està per la independència?És clar. Però jo ja he fet tota la feina que podia fer. Però s’han deixat per-dre moltes oportunitats des de 1714. Ni amb Napoleón ni amb la Guerra de Cuba, ni durant la Primera i la Segona Guerra Mundial, no ho vam saber fer. Ningú va ser capaç de fer res i les oca-sions mundials han anat passant. Ara faria 150 anys que ja seríem indepen-dents. Creu que amb manifestacions de l’11 de Setembre, les cadenes hu-manes.., no n’hi ha prou per acon-seguir la independència?Jo crec que sí, però és més llarg perquè s’ha d’anar tallant tota la xarxa que de-pèn de l’Estat Espanyol: les pensions, la seguretat social, els sous, les loteri-es… I crear la pròpia estructura d’es-tat. I necessites molts anys! S’haurien d’haver aprofitat aquestes ocasions a nivell mundial i ja ho hauríem fet. És com si volguéssim matar un conill i primer li talléssim una orella, després una pota… Si no es talla de cop, és molt difícil.

Creu que s’arribarà a fer mai la con-sulta?Jo crec que sí, si es va empenyent. Ara, que surti bé… no ho sé. Creu que la veurà mai la indepen-dència de Catalunya?Jo no perquè sóc massa vell. No és una cosa de dos o tres anys. Jo sóc molt vell i tinc molta experiència. Què més voldria veure-la! A mi ja se m’acaba la corda. Anant bé tot el procés, ens n’anem a l’any 2020. I jo no crec que hi arribi. Sí que arribarà la independèn-cia, però jo no la veuré. “El meu primer disgust i el meu pri-mer disgust definitiu. Records tris-tos d’un adolescent” és el títol de la història que va guanyar el premi de narrativa breu Tirant lo Blanc, con-vocat per l’Orfeó Català de Mèxic D.F, aquest abril. És un dels premis que ha rebut de més lluny i que li ha fet més il·lusió?De més lluny sí, però el que em va fer més il·lusió va ser la Flor Natural de Castelló, que va ser el primer. I també un de l’Alguer. D’on li ve l’afició d’escriure?Des que me’n van ensenyar a l’escola abans de la guerra, en català, des del

Joan Sala parla en aquesta entrevista de la independència de Catalunya: “Sí que arribarà la independència, però jo no la veuré.

1931 al 1939. De 5 anys fins a 13. L’any 1936, ja sabia català, castellà i francès. I no sabia anglès perquè no era moda, sinó, també ens n’haurien ensenyat. De professors, havia tingut a Sebastià Àlvarez, el Sebastianet. La relació amb aquesta família en-cara continua?Sí, a més de ser de família hi tinc una forta vinculació.Com es trobes més còmode escri-vint poesia o prosa?Poesia. Perquè la poesia, amb només una ratlla es poden dir moltes coses. Però jo no sóc cap poeta. Sóc un “ver-sificador”: faig versos. Per mi, el més difícil d’escriure és trobar un títol i quan el trobo, ja puc començar a es-criure. La poesia l’he d’escriure quan em surt. No puc escriure-la en qualse-vol moment. Tampoc m’havia pensat mai arribar on he arribat amb la poesia. Tenia més de 60 anys i no havia fet mai res. Pot-ser alguna cosa per mi, però ho tenia guardat. I l’any 1991 em vaig presen-tar al primer premi. Vaig aconseguir un tercer premi a Montesquiu. I des d’aquella data fins ara, he rebut més de 40 premis.

108

~ Fe

sta

Maj

or


Dissabte 14 de setembre 08.00h Trobada de cotxes clàssics Concentració i sortida des de la carpa Organitza: Amics del Motor

18.00h Presentació dels equips del Club Bàsquet Roda Partit C.B. Roda – Santa Eugènia de Berga Pavelló municipal d’esports

Diumenge 15 de setembre 11.00h Presentació dels equips del Club Patí Roda Seguidament partits amistosos Pavelló municipal d’esports

17.30h Partit de futbol. Lliga 2a Catalana C.E. Roda – Sabadell Nord Pavelló municipal d’esports

Divendres 20 de setembre 21.30h Pregó de Festa Major a càrrec de Joan Sala i Pujol, rodenc amb una destacada trajectòria literària i vinculat a diverses entitats del poble. Plaça Major. En cas de pluja es farà al Teatre Eliseu Retransmissió en directe per Ràdio Roda (107.6 FM)

22.00h Espectacle de foc Correfoc-cercavila a càrrec de Cabrons i Bruixes de Centelles Plaça Major. En cas de pluja se suspendrà

23.00h Obertura de Barrakes Pregó barrakista, txupinassu i petada de barril Concert amb Urband Rockers, Eikostate i Apostasia Zona Barrakes. En cas de pluja es farà a la carpa

Dissabte 21 de setembre 10.00h Trobada de col·leccionistes de plaques de cava Plaça Major. En cas de pluja es farà al pavelló 11.00h Ruta literària Miquel Martí i Pol Sortida des de Plaça Major

Programa d’actes Festa Major’13

Inscripcions prèvies fins el divendres 20, a la Biblioteca Bac de Roda, tel. 938 540 077

11.00h Circuit infantil de motos elèctriques Per a infants de 4 a 10 anys Passeig del Ter, marge esquerre Organitza: Tocats per la Boira & Enervats, en col·laboració amb Mecatecno 11.00h Juga i crea 12 jocs gegants i taller de clauers i braçalets, a càrrec de Ludoteca mòbil La Xarranca Passeig del Ter – Marge Esquerre. En cas de pluja es farà a la porxada de Can Planoles

14.00h Arrossada popular Jardins de La Blava. En cas de pluja es farà a la carpa Preu tiquet: adult 11€. Infant 8€ Venda de tiquets fins el divendres 20 a: Hostal Sant Jordi, bar-restaurant Can Planoles, Can Manolito, Desdalafinestra i la gasolinera.

15.00h Campionat All-In Pokerfest Zona Barrakes

16.00h Mini campionat infantil d’escacs Sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda Organitza: Club Escacs de Roda de Ter

16.00h 2n Critèrium Pedal Ter Premi Festa Major Polígon Puig Vell Organitza: Club Ciclista Pedal Ter

16.30h Partit de bàsquet. Femení 2a Catalana C.B. Roda – Escola Sant Gervasi 2 Pavelló municipal d’esports

17.00h Aquí no hi ha ningú. Espectacle de circ a càrrec de Desastrosus Cirkus Plaça Major. En cas de pluja es farà a la porxada de Can Planoles

18.00h Inauguració de l’exposició Així Eren Exposició de pintura de les rodenques Aina Amblàs i Agnès Amblàs d’ICRA (Il·lustració Científica). Museu Arqueològic de l’Esquerda

109

~ Fe

sta

Maj

or


18.00h Kintobike Sortida de Les Cases Noves i arribada a Zona Barrakes Preu: 10€ / 10 tiquets.

19.00h Volta la Feixa Cursa d’orientació popular Obert a totes les edats. Dos recorreguts Zona Barrakes Amb la col·laboració d’ACTER

19.00h Salta la Tapa Degustació de tapes elaborades per les diferents barrakes, fins a les 9 del vespre Zona Barrakes

19.00h Concert amb l’Orquestra Maravella Pavelló municipal d’esports 22.00h Teatre. El grup Arrels ens presenta l’obra El metge a garrotades de Moliere Teatre Eliseu Preu entrada: 10€ Entrades anticipades a Can Manolito o una hora abans al Teatre.

23.00h Ball de gala amb l’Orquestra Maravella Pavelló municipal d’esports

23.00h Concert amb els grups Daniel Higiénico, presentant el seu nou espectacle “El club de los 6000 millones”, Tremendamente i Zàping Zona Barrakes. En cas de pluja es farà a la carpa

Escenari alternatiu concert amb els grups Esperit!, Aliment, Vàlius i L’Hereu escampa Jardins de La Blava Diumenge 22 de setembre 10.30h Xocolatada popular I animació per a la mainada... i més grandets, a càrrec de Jaume Barri Plaça Major

11.00h Programa especial de Festa Major de Ràdio Roda (107.6 FM)

11.00h Partides simultànies d’escacs Per a tothom, amb la participació d’un escaquista d’elit Sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda Organitza: Club Escacs de Roda de Ter

12.00h Actuació castellera amb les colles Sagals d’Osona, Castellers de Solsona i Nyerros de la Plana Plaça Major. En cas de pluja se suspendrà

18.00h Bombolles de paper Espectacle familiar de dansa, música i multimèdia Teatre Eliseu Gratuït

19.00h Sardanes amb la Cobla La Genisenca Plaça Major. En cas de pluja es farà al Pavelló Organitza: Agrupació Sardanista de Roda de Ter

19.00h Humor amb Egenio Lote Zona Barrakes

20.00h Quina popular Zona Barrakes. En cas de pluja es farà a la carpa

22.00h Sopar popular Zona Barrakes. En cas de pluja es farà a la carpa. Caldrà que cadascú es porti els utensilis i el menjar. Hi haurà taules, cadires i brases.

24.00h Efecte Milli Vanilli Escenari lliure per qui vulgui fer una actuació en playback. Zona Barrakes. En cas de pluja es farà a la carpa

TANCAMENT DE CARRERSEls carrers Bac de Roda, Plaça Major, Pont Vell i Ra-mon Martí estaran tancats els dies i hores següents:Divendres 20: de 21.00h a 23.30hDilluns 23: d’11.00h a 14.00h

110

~ Fe

sta

Maj

or


Dilluns 23 de setembre

11.00h Ofici de Festa Major, a continuació ofrena floral a la Mare de Déu del Sòl del Pont

12.00h Benvinguda i cercavila dels Gegants de Roda Acompanyats pel grup Ou de Grallina Concentració i inici de cercavila: Plaça Verdaguer En cas de pluja se suspendrà

17.00h Animació infantil amb Gil Ratataplam Plaça Major. En cas de pluja a la Porxada de Can Planoles

18.30h Teatre. El grup Arrels ens presenta l’obra El metge a garrotades de Moliere Teatre Eliseu. Preu entrada: 10€. Entrades anticipades a Can Manolito o una hora abans al Teatre.

19.00h La Guingueta. Còctels i entrepans a qualsevol hora. Jardins de La Balva

20.00h Fi de festa amb concert de Joana Serrat Zona Barrakes 21.00h Comiat de Festa Major amb espectacle de llum i tro a càrrec de Toni Gaja i enlairament de Fanalets Voladors Zona barrakes. L’organització subministrarà els fanalets a tots els participants fins a exhaurir existències. Cal portar encenedor.

ExPOSICIONS

Museu Arqueològic de l’EsquerdaExposició de pintura Així Eren, de les rodenques Aina Am-blàs i Agnès Amblàs d’ICRA (Il·lustració Científica)Del 21 de setembre al 3 de novembreHoraris de visita i portes obertes al Museu durant la Festa Major:Dissabte 21: de 18h a 20hDiumenge 22: de 12h a 14h i de 18h a 20hDilluns 23: de 12h a 14h

Aparador de Can Pep-TetaRecull de fotografies del C. Ramon Martí (C. de Dalt)Del 20 de setembre al 6 d’octubre

ACTIVITATS DEL SETEMBRE

Dimecres 25 de setembre 21.00h Cicles de fotografia. L’Espai Preu: socis GFR gratuït; no socis 3€ Organitza: Grup Fotogràfic Roda

Divendres 27 de setembre 19.00h Xerrada sobre la respiració conscient Xerrada divulgativa sobre els beneficis per la salut d’aquesta tècnica de respiració. A càrrec de Camila RieraSala polivalent de la biblioteca Bac de Roda Dissabte 28 de setembre 10.00h Jornada sobre el Voluntariat a Roda de Ter Presentació del projecte Roda Activa i de la borsa de voluntariat de Roda de Ter Museu Arqueològic de l’Esquerda

18.00h Roda Cubana Animació musical i ball. Plaça Major 20.00h Concert de SSM Big Hand i Karol Green i Santi Careta. Actuació del grup de percussió cor-poral del rodenc Santi Serratosa i concert del duet convidat Karol Green i Santi Careta. Teatre Eliseu. Preu entrada: 5€

Diumenge 29 de setembre 09.00h I cursa de muntanya Saltamarges Recorreguts d’11 i 23 km Sortides des del C/ Collsacabra Inscripcions fins el 22 de setembre a www.rodadeter.cat

11.30h Visita comentada a l’Esquerda . A càrrec dels directors de les excavacions arqueològiques, que explicaran els treballs realitzats durant la campanya d’excavacions d’enguany i els resultats obtinguts. (Jornades Europees del Patrimoni)Punt de Trobada: davant el nou Museu Arqueològic de l’Es-querda (Av. Pere Baurier, s/n).Inscripcions i informació al telèfon 93 854 02 71

111

~ S

aps

què

vul

l dir

?


ANUNCIS