REMI BRAGUE: «INTRODUCCIO AL TIMEU»

El professor frances Rcmi Brague ac-

tualment professor de filosofia crab a la

Univcrsitat de Paris I (Pantco-Sorbona),

cs un reconegut especialista en Plato iAristotil, autors als que dedica especial-merit els primers anys de la seva carre-ra. Cal destacar entre ics sever publica-tions Le' Restant (Supplement aux com-mentaires du Menon de Platon), Vrin,

Paris, 1978; Du temps chez Platon etAristote, PUF, Paris, 1982; Europa, lavia romana, Barcelonesa d'Edicions,Barcelona, 1992. Rcmi Brague fou con-vidat per la SCE per a realitzar un curssobrc el Timeu do Plato, que va impar-tir del 17 al 22 do novcmbre dc 1992 ala seu de la Societat. Procurarem donarrao del que s'hi va comentar intentantque aqucst resum no deixi de senvalar(malauradament nomcs de senvalar) altomes important.

1. Per que cstudiar Plato? Per clue elTimeu? Cal que donem una rao filoso-fica i no una simple rao historicista.Malgrat cls grans esforcos en la seva in-terprctacio cl Timeu resta un dialeg mis-terios, rant per la seva prescncia mateixacom per l'obscuritat dc l'estructura.

Per quc hi ha quelcom com el Timeu?El dialeg porta un subtitol, -de la natu-

ra,,, que ha centrat els esforcos dels co-

mentaristes (com per exemple Corn-

ford, Plato's Cosmology). La prcgunta

aleshorcs se'ns desplaca: per quc Plato

esta ncccssitat d'una cosmologia?

El text no ens dona, pero, una cosmo-

logia sing una cosmogonia. Cal advertir

que podem fer tres menes de discurs so-

bre el mon: cosmogonia, quc explica

com l'univers fisic gignesthai, esdeve;cosmografia, que explica com l'univers

fisic es actualment; i cosmologia, quc esdir del mon com o per que mereix el

nom de mon, discurs del mon en tant

que mon -ontologia. El Timeu recapi-tula aquests tres moments i especialment

els dos primers.En aquestes sessions es tracta do do-

nar una comprensio filosofica del Ti-meu, no el comentari d'una atencio po-sitivista a la Iletra. Es tindra present clpaper do l'ontologia en el pensament an-tic i medieval, clones el torrent predo-minant en el saber antic mante en rela-cio el saber quc cs I'homc amb el sabersi l'exccl-lcncia humana csta formuladaen el tcrrenv etic. No hi ha antropolo-gia sense una etica; aixi l'actitud per laque l'home vol atenver la plenitud delseu set, 1'ctica, es una saviesa del mon.Aquesta saviesa del mon preten repro-

221

duir en si l'ordrc que fa que pugui jus-tificar el scu comportament; la saviesa,a tries de i'anterior, contribuira a fer delmon el cosmos que cs: la saviesa to unatasca d'cndrecament: cosmos-mundus /acosmos-immundus. Aquesta no fou,Pero, una visio unica: 1'epicureisme nol'ha coneguda pas, la gnosi la refusa,mentrc que les religions revelades adop-ten aqucsta perspectiva.

La tesi que es preten defensar es quecl Timeu cs el testimoni capital d'aquestfil roig que ens mostraria cl mon commodel moral, que ens limita, que ensposa en el nostre floc just (contraNietzsche, p. ex. Mes enlld del be i delmal). La importancia de la cosmologiaes perd, Pero, en I'edat moderna. En elcosmos de Newton cis astres grossosatreucn cis petits. I aixo es tot. La reglado la moral cn Schopenhauer es el ma-teix que regeix 1'equilibri newtonia.Ens trobem quc hi ha divcrses rela-

tions amb la natura, diferents conceptesd'imatgcs com imatgcs morals d'imita-cio. En particular pot fer-se una analiside la concepcio moderna del mal quepren una tonalitat agnostica. La manerade veure el mon propia do la gnosi escontraria al Timeu de Plato en pcnsarque es un canalla qui ha fet el mon.

Aixo marca una distancia respecte a lamanera do veure el mon de la que el Ti-meu n'es el representant principal. Elmon antic i medieval coneix la dolente-ria del mon natural pero podicn apcl-lara una altra cosa: la difercncia ente elmon supralunar i el m6n sublunar. Caladvertir, contra el quc encara es pensa,que els antics no tenien un univers pe-tit. El m6n de la gcncracio i corrupc16cs periferic al centre vertader del m6n:I'esfera de les fixes (Cfr. -Lc geocentris-me comme humiliation de 1'homme' aBrague et Courtinc (edit.), Hermeneu-tique et ontologie. Hommage d P. Au-benque, Paris, PUF, 1990).

Caldra, doncs, intentar demostrar laseguent tesi, clue les consideracions cos-mol6giques tcnen relacio directa ambconsideracions etiques. El corrent domi-nant del pensament antic porta de la pre-gunta del kosmikos a la do quc es el bei cl trial. El que s'esta discutint, doncs,es la pcrtincnca ctica de la cosmologia(el pas del is, sein al ought, sollen).

La tcsi fonamcntal comprcn la inscr-cio de l'ordre del mon com dues acti-tuds clue reposen Sobre una pressuposi-cici fonamcntal. Es la pregunta que es faPloti contra els gnostic: per quc la sa-vicsa es possible? El mon ha de ser talque la saviesa sigui possible: es aqucstacondicio de possibilitat un problematranscendental que implica una certa ar-ticulaci6 do la fisica i de 1'ctica. Per a lamodernitat, ctica i fisica no estan encontacte excepte de manera petita (con-siderem com excmple la figura de I'ar-bre de Descartes). A 1'antiguitat la fisicai 1'etica no estan indirectament relacio-nades sino quc ho estan d'una maneradirecta. Per excmple: a I'estoicisme, dcles tres branques de la filosofia, I'cticaes una consequcncia del coneixement dela natura; per Cicero (Definibus IV, 11)cl coneixement de les coses celestesaporta a aqucll que s'hi lliura una certamoderacib, «modestia», el plaer de I'or-dre i la magnanimitat de la justicia ma-tcixa; Simplici mostra la conformitat de)'home al mon. Aquesta idea d'imitaciodel mon es troba ja al Timeu i abans doPlato mateix (cfr. Euripides, fr. 910Nauk).

II. La segona sessio va comencar ambel comentari de dos texts. El primer erade Simplici, Sobre Aristotil, Fisica,C.A.G., t. 9, pag. 4,17-5, 21. Simpliciexplica per quc estudiar fisica. Hi po-dem veure com la historia de ]a idea d'i-mitacio del mon coincideix amb la his-toria de la recepcio del Timeu i les sevesinterpretacions. Plato fa que al Ilibre siscde La Republica, 500b-c, Socrates expli-qui a Adimant com l'esperit ocupat acontemplar les coses endrecades i immu-tables vol imitar-les i assemblar-s'hi.Ara be, no es absolutament cert que elsobjectes de contcmplacio d'aqucst pas-satge siguin cis mateixos que el Timeu.Per que el Timeu diu el mateix a propo-sit no do les idees sino del m6n? Tor-nem a trobar-nos davant del fet clue lahistoria de la idea d'1m1tac16 del moncoincideix amb la historia de la recepciodel Timeu. Cicero, A De natura deo-rum, presenta corn l'home neix per con-templar i imitar el mein; Seneca afirmaquc el savi ha de set com el mon, au-tosuficient, doncs, al De vita beata. Po-

222

clan afcgir, tambc, hcrmctics com As-clepius o cl comentari al Timeu dc Cal-cidi. A I'cdat mitjana llatina, trobemBocci, De consolatione philosophia, onresumcix la v1si6 del mon del Timeu,quan, per exemple, comenta com l'ordredivi es rctroba en la regularitat dels fe-nomens celestes; is per aixo, afegeix,quc cal transportar a la vida humana1'ordre exterior. A I'antropologia medie-val i antiga ('home sera dcfinit a partirde l'antropologia fisica d'Aristotil, qucdescansa en 1'antropologia cosmica dePlato (p. ex. Arist. Dc partibus anima-hum, 4, 10). S'hi presenta una teoria deI'homc com tenint-se dret, animal verti-cal, gracies a la idea de la imitacio delsastres: ('home cs aixi per a podcr esguar-dar els astres (vid. les Metamorfosis d'O-vidi). Vet aci com aixo dona una justifi-cacio preciosa a l'astronomia.

El segon text quc comenta pertanyiaal Comentari sobre el Timeu de Procle(1, t. 1, pig. 5,7-6,6 Diehl; trad. Festu-gierc, t. I, pag. 28-30). Intcntem donaruna resposta a la pregunta per que cl Ti-meu? El Timeu es l'articulacio de la cos-mologia i l'antropologia. Si anterior-ment comcntivem quc una cosmologiano ha do scr nomes una dcscripcio po-sitive del mon sino un logos tingut perun subjecte quc fa el que fa i diu el quediu, una cosmologia ha de podcr, no no-mcs explicar el mein sino tambe donarrao del seu propi discurs, de ('home, etc.La cosmologia esti inclosa en 1'antropo-logia en la mesura que I'home es capacdo donar una tcoria del mon. Procle n'esconscient d'aquesta saviesa del mon.

Aquest matcix sentit cl trobem en laidea de microcosmos que cs una idea

constant en la filosofia medieval, repre-

sa per Elias (s. VI?) en cl comentari a lesCategories precedit per una introduccioa Aristotil en 7 punts. El sise punt escorn han dc tenir el caricter o esperit elsestudiants do filosofia per a clue la filo-

sofia sigui profitosa. La resposta es quehan do ser endrecats, han de scr un mi-crocosmos conforme a l'ordre del monquc l'estudi els permetra d'esbrinar.Hom no dubta que el Timeu es una

cosmologia en el sentit conceptual do-nat, o sigui, que ha de donar compte deSi matcix cn tant quc logos sobre cl cos-mos (el Iloc on cl logos troba el sou ori-

gcn). Tenim, per('), quc Phone cs I'csscrvivent capac de tenir sobre el mon en elque es un logos. Ara be, el Iloc de l'an-tropologia en la cosmologia de Plato hacstat negligit, i aquesta negligcncia s'ex-plica per la conjuncio dels dos sentits de<cl Iloc do 1'antropologia en la cosmo-logia»: el primer, quc cs cl mcs evidenti comb, es la dcscripcio dcl naixement oestructura del mon, que comportara unaexplicacio, un conte, <<rccit», sobre elsorigens de ]'home i les seves particula-ritats (Ilengua, vida social, ciutat.... ). Elsegon sentit de -el lloc de 1'antropolo-gia en la cosmologia» to tries a veure ambuna explicacio reflexiva sobre 1'estatutdel discurs huma sobre el cosmos.

El primer sentit esta abundantmentrcpresentat en el genere literati al quepcrtany cl Timeu, siguin cosmogoniesmitiques o filosofiqucs. Totes les cos-mogonies acaben en una atropogonia(com per exemple en 1'obra de Lucreci,a partir del Ilibrc V es tracta del Ilen-guatgc, vida social, etc.). El Timeu no esuna excepcio. El Timeu, com tota cos-mogonia, paria de ]'home: en el textvciem com Timeu s'encarrcga dels dis-cursos festius. Caldra comencar amb elnaixement del mon i la natura dels ho-mes (cl plural indica la dimensio sociald'aquesta explicacio). Aqucsta missio laconfia Critias a Timeu. A 90d comentaque ha fet el que ha promos a l'inici: aproposit de tot (peri too pantos) fins alnaixement huma. Pero podem pregun-tar-nos per clue falten I'origen del lien-guatge i l'origen do ]'animal politic.

El segon sentit que comcntivem tam-be es troba al Timeu, pero no es objected'un discurs explicit. La tesi quc R. Bra-gue defense es que cs cert que Plato hainaugurat la tradicio que articula la cos-mogonia i I'antropologia (en la scva rca-litzacio erica) sabent el quc feia. Platoera tot ci contrari d'innocent, i sabia quetambe 1'empresa de fonamcntar 1'cticaen la cosmologia e's una emppresa proble-matica. Tenim quc Plato fa parlar unspersonatges, pero aquests no son sim-plcmcnt els portantveus de Plato: cl Ti-meu es un dialog. Per que Plato no feuun tractat?Que cap personatge dels dialegs cs el

portantveu de Plato to una lcctura enversio forta, que inclou Socrates, i una

223

lcctura feble, que idcntifica Socratesamb Plato.

Plato, pero, per que fa parlar Timeu ino Socrates? Socrates sabem que no erafisic... Al Fileb mateix Socrates es resis-teix a parlar-ne! Per que? I altra vegadaens tornem a preguntar, per que el Ti-meu to forma de dialog?

Estero a la recerca de traces del segonscntit, el d'una cosmologia reflexiva. Ti-meu explica la utilitat de les seves con-sideracions en tres passatges: 47b6-47c4;68a6-69a2; 90c7-90d7.

Si atenem un moment a lcs parts delTimeu hom en posa dues o tres. Corn-ford, Plato's Cosmology, 19371 Lee Pla-to's Tlmaeus, 1965, divideixen el diilegen tres parts fonamentals: 27d-47e: I'o-bra de la rao; 47e-69a: l'obra de la ne-cessitat; 69ass: col-laboracio entre rao inecessitat. Per a Guthrie (vol. V. pig.334-335) hi ha clarament dues parts: tins47e (on parla fonamentalment de I'ordrede la rao) i de 48d endavant (on tracta-ria sobre la causa subordinada, la neces-sitat i els sous efectes). Ara be Guthrieno troba cap rao do I'ordre de la narra-cio Ilevat del que diu Timeu a 34c. Diuaixi que <la narrac16 de Timeu tc moltde casual i fortuit i no segueix I'ordredels aconteixements ni un ordre logic>.Rcmi Bragc posa dues parts tenint pre-sent que la segona part es subdivideix enaltres dues, la darrera de Ies quals co-mcn4a a 69a6. Prccisament cls passatgesals que s'acaba de fer referencia es tro-ben al final do la primera part i do la pri-mera i segona divisions do la segonapart. Hom pot pensar que cl contingutdell passatges estara influit per I'opticaparticular de cada part.

1) 47b6-c4 come I'explicacio teieolo-gica de la vista. -La visio va ser produi-da amb la scguent finalitat: dcu dcsco-bri la mirada i ens va fer amb clla un pre-sent per a que I'obscrvacio de les revo-lucions de la intel-ligencia en els eels enspermetcs aplicar-les a Ics del nostre en-teniment, que li son afins, coin podenser-ho les convulsionades a lcs imper-turbables, i ordencssim les nostres revo-lucions errants mitjancant I'aprenentat-ge pprofund d'aquelles, de la participacioen 1.a correcc16 natural de la seva antmc-tica i de la imitacio de Ies revolucionscompletament establcs del deu,".

2a) 68c6 - 69.i2 csta a la ti de I'exposi-

cio del segon dcls principis . , per aixo es

necessari distingir entrc dos tipus de

causes , un necessari , I'altre divi , i amb cl

fl d'assolir la felicitat cal cercar el divi a

totes los parts , en la mcsura en que ens

ho permcti la nostra naturalesa».

2b) 90c7 - 90d7 dona la rao per la ques'ha do regularitzar el moviment de lanostra anima . La resposta cs perquc hasucceit a I ' inima humana alguna cosa, iper aixo Ii cal procurar assemblar-se a1'harmonia i a les revolucions de I'uni-vcrs. El veritable final del Timeu cs 90e:"He acomplert cl meu contracte». Laresta cs un apcndix sobre la sexualitat ila reproducc16 i I'origen dels animals.

III. La tercera sess16 mostra coin cl

discurs de Timeu esta composat inten-

tant reproduir una figura concreta. En

particular sobrc la idea de limitacio i re-

gularitat del mon, de la que el Timeu Ls

cl primer representant d'una tradicio

premoderna , va for referencia a dos tex-

tos:

88d1-7 . Entrc cl cos i l'anima hi ha unequilibri harmonics ( imitant la figuradel tot ). Si hom vol imitar aquesta rea-litat nodridora i nutricia de l'univcrs(trophon ,tai titbcnen, cfr. mare nodri-dora , espai , khora; Lleis X, difcrentsmenes do moviments ), coin pot fcr-seper imitar la necessitat ? Com la prescn-cia de la necessitat obliga a fcr? Timeuassocia el principi espacial-material ambla cosa necessaria , i ens recomana imitaraquest principi(!). A la pig. 68 podemvcure que cl model cs la cosa divina. Enstrobem alcshores en el problerna de l'ar-ticulacio de I'anima i del cos, i en el textse suposa la imitacio de dos principisque tenon tendencies diverses. A la se-gona part del Timeu cl demiurg "per-suadeix ,, la necessitat . I'll dcmifirg facoin tot artesa : tc en compte les propie-tats de la matcria per fer l'objecte quevol. Scgueix cncara, pcro , la qucstio docoin imitar el caos originari.

81a6-b2 . Context : teoria del metabo-

lisme. «Els corpuscles sanguinis, per la

seva part , tallats en cl nostre interior i

envoltats coin per un cosmos per I'es-

tructura de I'csser vivent, estan for4ats a

imitar el moviment de l'univers». Ob-

server en el fragment la pressib de la

224

perifcria sobrc el quc conte . 1.1 Tirneu

repctcix la detnostracio scgons la qua! el

cos es desplega com el cel. Ara be, si el

cos es desplega com el cel (Uranos) i el

ccl to forma circular , quina es la forma

del cos? EI cue trobem cue es circular

es el cap.La rclaci6 d'imitacio tal com s ' cxpres-

sa insistentment en el Timeu no es una

rclaci6 simple sing que to dues direc-

cions. L'etica consisteix en que !'home

imiti l'univers; a mes (' home no es no-mes passiu cn la constituci6 de I'univcrs,

sin(-) que tambe 1'univers imita !'home.La prescncia dc !'home en !' univers esconstitutiva . La prescncia de !'home en

cl m6n juga un paper rues subtil del que

la tradici6 ha Ilcgit.Inicieni una scrie dc considerations

sobrc el pla del Timeu . La hipotcsi esque el text del discurs del Timeu to lamatcixa estructura clue el cos huma tal icom Timeu el dcscriu . Timeu scgucix al

pcu dc la lletra cl quc al Fedre Socratesdiu d'un discurs ben fet , a saber,que hado scr com un zoon; aixo cs veu, tambe,en la rao i motiu de dividir el discurs endues parts i no en tres : La primera part(fins 47c) correspondria al cap, mentrequc la scgona part (47e cndavant) altronc (torax i abdomen ). Pot observar-se que la rclaci6 entre una i altra part(7:18) guarda les proportions do l'esta-tua dc Policlet ( cfr. Timeu 87c4-e6 si-metria / asimetria del cos; Lleis II,668d9ss).

La ra6 es l'objccte del cap (44d4-5).Si cl cap es rod6 es perque rcprodueixla forma de l'univers, i aquest es rodo'perque imita (34ad) cl moviment circu-lar de la rah . En aqucsta primera part noes parla dc necessitat . Els sentits tractatsson !'oida i la vista , quc son els que imi-cament se situen al cap, mentre que elsaltres no son mencionats perque no son-capitals- : el gust pertany a la digesti6,el tacte a tot cl cos, I'olfacte a la respi-raci6 (67a5ss ). Les altres parts del coss'anomenen en relaci6 al cap (44d3-45a),al quc son afegides amb posterioritat.

La scgona part del discurs ha de cor-respondre a !'abdomen , lloc dc la neces-sitat . En aq ucsta part, ccrtamcnt, sc'nsindica la fabricacio pel dcmiurg del to-rax i !'abdomen . S'hi estudia el tactc, elgust , 1'olfacte ... i es manifesta el fet que

cl mctabolismc i la rcspiracio estan Ili-

gats a la necessitat (Timeu, 69d6: -Mit-

jancant la barreja dc tots aquests ele-

ments amb la sensibilitat irrational i el

desig que tot ho intenta composaren

amb necessitat !'anima mortal»).

Seguidamcnt cl text del Timeu

(69d6-70a5) situa cl lloc dc !'anima dcics passions al torax, clue guarda aixi !'a-

nima mortal. Timeu suposa que entre la

part gucrrera (thymos), al torax, i la part

desitjosa (epithymia), a I'abdomcn, on

tambe se situa la malaltia, hi ha coin unamediaci6, el fetge, on es reflecteixen les

imatges, i el diafragma. Aqucsta media-

c16 correspon en el discurs a 1'articula-

ci6 68c-69a clue divideix la scgona part

del discurs en dos. Aqucst fragment par-

la de com harmonitzen la rah i la neces-

sitat: una persuadeix l'altra.

La segona part acaba a 90c i hi ha un

apcndix quc comenca a 90e fins al final

sobrc la generac16 dcls essers vius altres

clue !'home (concretament, de ics dones

i els animals). Aquest fragment del dis-curs corrcspondria en la figura del cos

huma a la sexualitat. L'homc es treat en

el mite mascle i es cn una scgona genc-

raci6 clue aparcixen !es dones. Aquestesaparcixen en apcndix perque no han es-tat creades a 1'origen.

Si atenem al cap del discurs (de 27c a

47c) podem veure com aqucst comencaamb cl tractament do !'anima del m6n.

Al lloc quc prccisament hi aniricn clsulls (37css) esta descrit el naixement de!

eel visible. En grec s'hi d6na un joc dcparau!es: Uranos vol dir cel i tambe una

part del cos, la part inferior del cram. Laboca es un Iloc de dos sentits de la cir-culacio: es per on entra ('aliment i peron surt la paraula. La boca es I'encarna-cio-concreci6 de dues optiqucs, la del bei la del necessari, que caractcritzen laprimera i la scgona part del dialog res-pectivament. Si la hipotcsi es mante, quehi correspon en el discurs a1 Iloc de laboca? I)oncs prccisament Punic floc enel clue el dcmiurg parla. El dcmiurg par-la dos cops separats per algunes limes(41a-41e), en dos estils difcrents, directei indirecte. El primer discurs s'adreca alsdeus i el segon s'adrcca als homes; el pri-mer scgucix !'optica del be i el segon lade la necessitat Els dos discursos cor-

225

responcn a ICS dues Iuncions do la Boca:la del be es la mes propera al cap, la dola necessitat mes propera al cos. Ens tro-bern en cl nus do la cosmologia: la per-suassio de la necessitat per part de la rao.

Estem veient com Thorne segueix elmodel de l'univers. Si la hipotesi es cer-ta es remarcable quc el discurs se sem-bla al seu objecte,a saber, cl cosmos.L'univers es descrit com un home al qucse li treu tot llevat del cram. El discurss'allarga amb una base de necessitat (elque correspon al tronc). Quc dir d'a-questa rclacio antropologia-cosmologiaal Timeu? Tot el que escriu Plato es re-flexionat, no es una descripcio ingcnuado la rcalitat. Cal vcure, clones, on Ti-meu diu cxactament quc es el que ell fa.Timeu exposa I'objecte del scu discurs a47a3-bl: ,Ccrtament la vista, segons lameva rao, cs causa del nostrc mes granprofit, perquc cap dels discursos actualssobre el mon podria haver estat fet si noveicssim cis cossos celestes ni el sol ni elcel. En rcalitat, la visio del dia, la nit, cismesos, cis pcriodes anuals, els equinoc-cis i cis solsticis, no nomes han procu-rat cl nombre, sino que ens han donatla nocio do temps i la investigacio de lanaturalcsa del mon, del que ens procu-rem la filosofia».A 27a Critias defincix la compctencia

de Timeu: es el que sap mes sobrc la na-tura del tot -del mon (eery pbyseos totpantos). Curiosament coincideix amb elque fa el demiurg amb les animes huma-nes: a 41e2, entre cis dos discursos deldemiurg, es comcnta corn son creadesIes animes dcls homes a partir do Its res-tes de la barreja anterior, i un cop divi-dides les situa sobre els cossos celestescom en un vehicle i cis enscnya la na-tura del tot. Es remarcable quc el pas-satge conic alto matrix que fa Timcu:alto quc el demiurg fa es mostrar a Iesanimes abans de la scva encarnac16 la na-tura del tot. (Dramaturgicament ens tro-bem davant d'un abyme, mot quc cn he-raldica designa un escut dins un altrc cs-cut, i quc en dramaturgia consisteix enpolar una pe4a de teatre en una altrapcca dc teatre). El Timeu es una tcmp-tativa de recupcrar un saber quc havienposscit lcs animes, de refer sobre Ies ammes encarnades alto quc tenien abans.La veritat del Timeu es un exercici de re-

minisccncia. Aiub cl (Iuc ens plantc, cmla scgucnt pregunta: pot existir un altrcconcnxement do la naturalcsa de I'uni-vers que el que to I'anima humana? Eldemiurg mateix coneix I'univers?

IV) S'ha intentat demostrar quc la re-lacio cntre antropologia i cosmologia tcun scntit dobic, veient cspecialmcnt, pri-mer, la hipotesi scgons la qual l'estruc-tura del Tirneu reproducix I'estructuradel cos; segon, que I'objecte quc es donaal Tirneu reproducix un concixemcntanterior al Timeu. Hi ha, a mes, uns al-tres dos punts que mostren quc la pre-scncia de Thorne al cosmos cs quclcomestrany: un, quc to a vcure amb el Ilocde l'home en el mon tat com el monneix, esdcve, o sigui, cl paper de I'homeen la generacio del cosmos (39e-40a).L'altre to a vcure amb la denominacio deles coses. Vciem la primera questio: A41b7-cI podem comcn4ar a albirar lapossibilitat d'una resposta. Hi ha algu-na cosa a comprendre (rnathcte). Dc lesquatre cspccies quc I'intcl-lcctc vcu quehi ha en cl vivent ideal (dcus, ocells,peixos, animals terrestres), n'hi ha tresque fatten per a neixer, doncs nomes hatreat la part divina. Ara be, sense aqucs-tes parts cI mon seria imperfecte, li fal-taria encara l'acabament, I'acomplimcnt.

Nosaltres no assistim pas al Timeu ala fabricacio d'aquestes trcs cspccies perpart del dcmiurg: les dclega als apre-ncnts exccpte una sola, I'home. Les al-tres cspccies -animals i peixos no.Aquestes ncixen do la degeneracio de1'home (en un apendix del text que cor-respon en la figura de Phonic als testi-cles).Tenim en aquesta composicio expres-

sat coin, si horn vol I'univers perfecte,cal alcshores quc Phonic «caigui'. Laprovidencia dels deus ha donat a ('homeprefiguracions do caracteristiqucs ani-mals. Aixi Timeu 76d cxplica les un-glcs, degudes a l'entenimcnt (dianoia)quc tc per finalitat unica la pcrfecc16 deI'univcrs, i es aquest intel-lecte que hadonat als homes ics ungles per a quequan sorgcixin cn alguna oportunitat IesBones i cis animals aqucsts en disposes-sin do mes Ilargues quan cn necessites-sin. El demiurg reveu quc I'home cau-ra i quc es tranIormara en Ics altres es-

226

pecics animals. Es clar que cs ell qui pro-

voca aquesta caiguda, pcrquc si !'home

no caigues, l'univers no scria pcrfccte.

Vet aci la paradoxa: hom no pot tenir a

la vegada on home perfecte i on mein

pertectc, cal triar.Podem advertir paral•lelament quc, de

la mateixa manera, la perfeccio de Kali-

polis s'adquircix al preu de la renuncia

dels guardians del be maximal, doncs els

guardians no assoleixen el maxim quc

podrien, sino quc han de dcscendir a la

ciutat per al seu millor govern.

La imitacin de la perfeccio de l'uni-

vers csdeve paradoxal. L'home csdevin-

dra pcrfccte contemplant un mon pcr-

fccte que ho es pcrquc I'home es imper-

fecte. Circulacio impossible, cercle con-

tradictors. El desti de !'home i el desti

del mon mostren com es de paradoxal

l'estatut de !'home. L'homc tc una fun-

c16 constitutive, un rol actiu, en la ge-

neracio i produccio del mon. L'home es

ci darrer demiurg, pcrquc es causa de

1'esdevenir de Ies altres especies.

La darrera considcracio, que abans

nomes hem esmentat, tracta del proble-

ma de la ,'nominacio» de les rcalitats fi-

siqucs. Si hom llegeix cl Timeu aqucst

terra, que hi apareix constantment, to

una importancia extrcma. D'cntrc tots

potser comentar dos o tres passatges

particularment curiosos.>>Han estat tractats quasi tots els fe-

nomens comuns a tot el cos i hem men-

cionat cls noms dels scus agents-

(65b5-7). Si aqucst passatge es fisic es

curios que remeti al nom quc porten les

coses. Sembla, per tant, que el Timeu es

tambe un tractat d'etimologia tant com

un do fisica. Cal notar do passada quc el

Cratil es 1'unic altre dialcg de Plato en

quc es fa g6esti6 del tot, de l'univers.

Aquest passa per un dialeg ironic, pero

la seva proximitat al Timeu es compro-metedora.

El paper que ('home juga en la fabri-cacio del mnn es actiu i l'accio denomi-

nant de ('home es aquesta acc16 cluedona ran de la natura. Vegi's en aquestscntit 56b3-5, on sembla haver una teo-ria dels elements: kata ton orthon logon

kai kata ton eikota (logon) (Brinson tra-

ducix ,conformement a la droite rai-

son.) cl foc (pur) to una forma de pira-

rnide (puramis). Francisco Lisi tradueix

>>scgun cl razonamicnto corrccto v Cl

probable,,. Dc fet ens trobem davant

d'un joe de paraules (vid. Marccl•li, His-

tories, XXII (citat per Taylor): les pira-

mides porten aquest nom perquc els

grecs Ies batejaren perquc semblaven un

pastis que to la forma d'una flama.

Caldria retraduir-ho: >>segons cl dis-

curs exacte (cs la rectitud dels noms, or-

tologia) s'assembla al scu objecte•. El

que diu es quc la paraula s'assembla a la

cosa. Likos logos, discurs versemblant,

discurs probable, to un altre sentit: dis-

curs semblant, calcat a I'objecte.

Podem veurc altres etimologics recog-

noscibles: A 61d7-62a4, per excmple,

per quc diem calent (thermon) al foe

(pur). En dona dues explicacions. Rela-

ciona la impressio i el nom: kermatid-

sousa. Un altre cas apareix a 45b: la Ilum

(phos) del dia (hemera) explica phos he-

meron, foe domesticat, foe que no crc-

ma. Ara be, les etimologies del Timeu

son mcs o menys peis pels que Ies del

Cratil? Logos eikos no to aqui el sentit

de versemblant sing el de semblant, de

discurs semblant a l'objecte. Que vol dir

eikos? A Aristotil eikos logos, eikos mut-

hos to un origen homeric, eikotes mut-

hoi, construccio clue apareix, per exem-

pie, quan Telcmac va a la recerca del seu

pare i Helena diu, ,cs el viu retrat del

seu pare. i Nestor diu que -tc el mateix

parlar>>. Timeu fa, en aquest sentit, un

eikos muthos.Tota cosmologia que es respecti Aor-

ta un origen del llenguatge. Hom to la

impressio que al Timeu aqucst origen

esta reemplaccat per aqucsta insistencia

en la denominacio de les coses, intentant

respondre a la pregunta, com es que el

nostre llenguatge s'assembla a Ics coses?

V. Fins aquest moment hem estudiat

quatre punts en que s'ha mostrat aques-ta estranya relacio que hi ha entre I'an-

tropologia i la cosmologia. Aquests

punts se situcn sobre I'estatut mateix del

Timeu com a text el qua!, com hem dit

repetidament, constitueix el primer do-

cument d'una certa articulacio de la cos-

mologia i de 1'antropologia,(que culmi-

na en una concepcio ctica). Es cert, tam-be, que el Timeu come igualment unamcna de contrapunt a aqucsta articula-

cio concebuda com una imitacio de I'ho-

227

Me (IC l:t rcgularitat del cosmos. RemiBrague procedi aleshores a una sericd'incursions en altres dialegs de Platoque poden permetre comprendre millorl'estatut ambigu de la cosmologia talcom es desplcga al Timeu.

En la scva supcrficic, el Timeu tractade rcalitzar un somni mes antic que eldialeg matcix: el somni d'Anaxagoras (almenys de I'Anaxagoras del qua] parlaPlato al Fed0, alli on Socrates explica lascva evolucio intel•lectual). Assagem decaractcritzar el somni d'Anaxagoras.Que cercava Socrates en Anaxagoras?Podem veure-ho a Fedo 97 dls passatgeabsolutament capital: Socrates esperaamb la Icctura d'Anaxigoras '<conven-cer-se de quc cs el nous cl principi dar-rer de tot, en allo quc conccrneix a mimatcix com a la resta de coses>. El som-ni ho es d'un saber unificat de la Fisicai l'Etica. Reposa en la idea que en el do-mini de l'accici humana i del mon hi haun so] i uric intel•lecte. Per a completarel comcntari del text cal veure el quc diuCicero a Tusculanes, que amb Socratesla filosofia balsa del cel a la ciutat. PeroSocrates no pot completar aquest som-ni, i el que fa es dirigir cis seus csforcosd'aclariment vers 1'acci6 de 1'home.

La doctrina manifcsta del Tirneu es ladoctrina de la imitacio: I'home ha d'i-mitar el cosmos. Aquesta idea es unamancra d'unificar la fisica i I'antropolo-gia. Es un mitja do recuperar, de rcalit-zar, el somni d'Anaxagoras. Si el Timeucs nomes un dialeg cosmolOgic, alcsho-res cs un dialeg reaccionari en relacio ala revolucio socratica. En certa mancrael Timeu reuncix alto quc ha cstat scpa-rat per la revoluc16 socratica i tambe lamoderna (aliO que cs/aliO quc ha de ser);presenta una cosmologia en la queaquestes dues dimensions no estan enplanols absolutament separats.

S'inaugura amb aquest document clauuna mancra de veurc el mon que ha du-rat 2000 anys. Ara be, aqucsta absenciade solucio de continuItat entre allO quees i allO que ha de ser comporta probic-mcs: Ics considcracions cosmolOgiqucsestan Ili gades a una subjectivitat, a ca-racters determinats. Vciem com s'hi re-ferixen tres passatges:

1) Sofista 265b4-c6. A la fi del Sofistaun passatge dcls tries oblidats do Plato.

S'hi tracta cl problema de la prcdicaciode la negacio , etc. Diu I ' hoste d'Elea:<Direm potser que aquestes coses qucsemblen no ser han esdevingut despresper I'opcracio d'alguna cosa (ser) (de-miourguntus tinous ) altra quc elles>>. Vetaci cl dcmiurg , el deu artesa ! L'hostc Ile-geix en l ' anima de Teetet la resposta quefara: <>Jo comprcnc a fons la teva natu-ra... ella s'avan4ara vers les opinions...per tant abandono la demostracio, doncsscria perdre el temps . Mantindre, de totamanera , quc el que es diu "per natura-Iesa" esta produit per una tccnica divi-na, i per una tecnica humana el que estacomposat pels homes a partir d'allo».Rcnuncia al logos ! Que cstrany. Hom tola visi(j del rnon que correspon' a la na-tura de la seva anima . Aixo quc ens sug-gercix aquest passatge del Sofista ensporta a preguntar : qui es Timeu? qui esqui parla?

2) La ciutat del prOleg del Timeu esla de La Republica ? La conversa de LaRepublica no cs la que en el nostre dia-leg se'ns diu quc va tcnir Iloc ahir, Peroes clar que Socrates ha explicat la ma-tcixa discussio. Cal adonar - sc qq uc la da-tacio dramatica situa La Republica ambposterioritat al Timeu. En el discurs deSocrates , pero , no surt el paper del filo-sof a la ciutat ( el quc correspon a la ter-ccra onada).Tot el que sabem directament de Ti-

meu cs contingut a 20a1 - 6: ciutada de laciutat amb millor ordrc politic d'Italia(Socrates d'Atenes), es ric i noble (So-crates viu de CritO ), es magistrat ( Socra-tes es on home privat, idiotes ), i filOsof(Socrates no sap res). Probablement noha existit Timeu de Locres , mentre queHermocrates i Critias si que son rcals.Per quc ha triat Plato un personatgeanomenat Timeu de Locres? Locres erauna vila pitagorica, on s'hi refugia DIO.Also ens porta a considerar la situaciOde Sicilia. Hi ha en el dialeg on compo-nent fortament aristocratic . El personat-ge s'anornena Timeu . Per quc aquestnom? Timas : honors, aquell a qui esconfia cis mes grans honors (en frances,Honorc ). Timeu no cs el paradigma deIa millor ciutat, sing de la timocracia, laciutat que ve despres de la del governdel filosof a La Republica . Timeu cs elmillor tipus d'home que pot donar-se

228

despres del dialectic. Timcu ha arribat a

la suma de tota filosofia (<em sembla»,

diu Socrates). La scva filosofia descansa

sobrc la matematica i I'astronomia (no

pas sobre la dialectica). La visio del mon

que ens presenta no seria la millor visio

del mon excepte la que ens proporcio-

naria la filosofia?3) Pot considerar-se el Fileb com una

retractatio, en sentit agustinia, del Ti-

meu. S'hi expliquen els quatre generes:

limit, il-limitat, els concrets i la causa de

la barrcja (el demiurg). S'hi contraposa

el placr, defensat per Fileb, i I'intcl-lecte

defensat per Socrates. A 28a es pregun-

ta on se situen phronesis, episteme i nous

per no cometrc impietat. -Em sembla

clue el rise no es pas petit» (semnOnein,

semnos: digne do scr venerat, sebomai).

Es produeix un canvi d'interlocutor per-

que Fileb no sap com respondre. Socra-

tes no admct que la giiestio sigui dificil.

N'hi ha prou per solucionar-ho suposar

la primacia de l'intel•lecte (com la qucs-

tio do la justicia troba solucio al traspo-

sar-la del pla individual al pla col-lectiu

28c6-8: es facil respondre la questi6 per-

quc tots cis homes competents estan d'a-

cord quc el nous es per nosaltres el rei

del ccl i do la terra). Amb aixo el que

fan cs cxalcar-se ells matcixos i no fan

aixi objecte de vcneracio al plaer. Podria

semblar que es la versio cosmica del

principi el que cs mes acnsen4at» que el

foe antropologic. Pero diu clue alto real-

ment venerat pcls savis no es l'intel•lcc-

te cosmic sing ells matcixos (hcautos).

(Cfr. l'opinio parallel a Nietzsche, que

es la vanitat dcls filosofs clue es fa cul-

pable d'aqucst monstrc de saviesa clue es

Deu). L'univers cs rcgit per I'intcl•lecte

i en particular les rcvolucions del ccl.

Socrates explica clue alto que es troba en

1'home cs troba en l'univers tot i que en

major quantitat.

El Timeu es cl dialog clue afirma que

cl nous governa. Mostra cl que cal que

sigui per a fer possible la vida a la ciutat

millor dcspres de Kalipolis, que es la mi-

llor possible, clones Kalipolis no ho es

pas. Plato descriu el mon tal com ha de

ser perque sigui realitzable pero alhora

ha mostrat quc aqucsta visio del mon

que fa possible la millor ciutat possible

es clla matcixa problcmatica.

Josep Monserrat i Molas

229