20

Reportatge

Books in Catalan

La lij catalana a la Fira del Llibre Infantil

de Bolonya 2017

Tàssies, periodista i il·lustrador Bernat Cormand, filòleg i il·lustrador

21

Després de mesos de negociacions amb la Fira del Llibre Infantil de Bolonya (Bologna Chil-dren’s Book Fair), a l’abril de 2016 finalment es

va poder anunciar la participació de Catalunya i les Illes Balears com a convidades d’honor. Era la gran fira internacional que faltava, després que el 2007 la cultura catalana fos convidada a Frankfurt. El pro-jecte va comptar amb la participació activa de les ins-titucions catalanes, liderades per l’Institut Ramon Llull. És un fet de molta rellevància per a la lij, con-siderant que, amb més de cinquanta anys d’història, es tracta de la fira professional de referència interna- cional per al sector. Han passat més de trenta anys –fou el 1985– des de l’última vegada que Catalunya va viatjar a Bolonya en circumstàncies semblants. Que Catalunya i les Illes Balears hi hagin tingut re-presentació per a l’edició de 2017 pot comportar que creixi l’exportació del llibre infantil i juvenil català i pot facilitar la promoció i la internacionalització dels creadors (escriptors i il·lustradors) catalans i balears. Caldrà veure fins a quin punt s’assoleixen aquests objectius. D’altra banda, tampoc no podem oblidar el moment polític que vivim. Catalunya vol treure pit. En l’acte institucional d’obertura, Carles Puig-demont assenyalava el fet que el convidat oficial a la fira fos un país sense estat. Sorprenia, però, la man-ca de representants polítics de l’Ajuntament de Bar-celona, si tenim en compte que el 2015 Barcelona va ser designada Ciutat de la Literatura dins la Xarxa de Ciutats Creatives unesco, a més de l’evident capita-litat editorial que té dins del conjunt del país.

La fira es va celebrar durant quatre dies d’acti-vitat intensa, del 3 al 6 d’abril, amb la representa-ció habitual de les editorials de llibre infantil i ju-venil de tot el món –setanta-cinc països– en més de 1.300 estands. Al pavelló 29, hi trobàvem l’estand de Catalunya i les Illes Balears («guest of honour»),

fàcil de localitzar per l’alçada de l’estructura, en rela-ció amb la resta, i l’eslògan que l’encapçalava: «Sha-ring a Future: Books in Catalan». Ocupava un espai força gran, amb les parets recobertes de novetats edi-torials catalanes. Els editors hi tenien una taula assig-nada –també l’irl– per reunir-se amb agents, autors i altres professionals del sector. Un editor pot arribar a tenir quinze reunions de mitja hora en un sol dia, en una fira d’aquesta magnitud. Es tractava, doncs, d’una àrea per a l’intercanvi de projectes al voltant del mercat de la lij, i, sobretot, per al negoci. Aquí la cultura és una coartada.

Per a l’ocasió, hi va haver una bona cobertura per part dels mitjans de casa nostra, que van descriure amb profunditat l’esdeveniment.

La fira és també una oportunitat d’or sobretot per als il·lustradors –pocs escriptors hi van a títol indivi-dual–, per mostrar el seu treball, especialment durant aquesta edició de 2017, en què les institucions han posat el focus en la promoció de la creació autòctona. Té sentit, doncs, que el programa de Catalunya i les Illes Balears donés protagonisme a la il·lustració. Po-dríem dir, per tant, que les dues exposicions d’il·lus-tradors catalans i balears eren, per a l’irl, la cirereta del pastís: «Sharing a Future», al recinte firal, i «C’era una volta», al claustre de la biblioteca de l’Archigin-nasio de Bolonya. Les va comissariar la llibretera es-pecialitzada Paula Jarrín, designada per un concurs públic convocat des del mateix irl, i ella va fer la se-lecció d’il·lustradors, no exempta de polèmica, que s’ha d’entendre com una aposta personal, amb tot el que comporta.

Ambdues exposicions, que comentarem seguida-ment, s’acoblen amb encert gràcies a l’edició d’un ca-tàleg imprès que uneix en un sumari visual l’obra de tots els il·lustradors presentats per oferir, després, les informacions relatives a cada autor.

22

Reportatge

«Sharing a Future», l’exposició de la fira

El veritable desembarcament de la il·lustració catala-na es va produir amb l’afluència majoritària dels pro-tagonistes de l’exposició del recinte firal, on es podia contemplar l’obra de quaranta-dos artistes: Marta Al-tés, Armand, Albert Arrayàs, Albert Asensio, Màriam Ben-Arab, Aina Bestard, Pep Boatella, Rocio Boni-lla, Mariona Cabassa, Roser Calafell, Mercè Canals, Zuzanna Celej, Agustín Comotto, Bernat Cormand, Luis Demano, Víctor Escandell, Àfrica Fanlo, Lluís Farré, Liliana Fortuny, Mercè Galí, Alba Garcia i Puig, Pere Ginard, Maria Girón, Francesc Grimalt, Christian Inaraja, Òscar Julve, Anna Llenas, Mercè López, Cristina Losantos, Rebeca Luciani, Oriol Malet, Pep Montserrat, Roger Olmos, Sergi Porte-la, Gustavo Roldán, Xavier Salomó, Gabriel Salva-dó, Bàrbara Sansó, Júlia Sardà, Sebastià Serra, Jordi Sunyer i Jordi Vila Delclòs. Aquesta selecció era, si més no, representativa de les diverses tendències ac-tuals del país: d’una banda, s’hi trobaven represen-tats els diferents accents del realisme contemporani, des de la simple denotació de paisatges i personat-ges fins als surrealismes, passant pels qui construei-xen efectes dramàtics o pertorbadors amb la simple evocació d’ambients. De l’altra, els grafismes que re-meten al cartellisme d’entreguerres, estils que porten a la memòria Carles Fontserè. Hi havia el bloc majo-ritari de dibuixants que evolucionen sobre la base de la representació sintètica i el colorisme dels dibuixos animats nord-americans dels anys cinquanta i seixan-ta del segle passat. També hi havia les tendències he-reves de les il·lustradores de la represa, caracteritzades pel recurs al ninot que cerca i troba, com diria Teresa Duran, l’empatia afectiva amb el lector. No hi falta-va, tampoc, la il·lustració que recorre al ninot de sín-tesi extrema i al grafisme minimalista, ni la que poua directament en el món icònic i descriptiu del còmic.

La posada en escena era un passeig vorejat d’ha-maques estampades amb els dibuixos i la informació relativa a cada participant. A terra, lligats amb un fil, hi havia alguns llibres en català il·lustrats pels autors. També es mostraven alguns originals que passaven gairebé desapercebuts per la seva ubicació darrere de les hamaques, l’interior de les quals, amb grans imat-ges, assolia el protagonisme. Durant bona part del temps, però, les hamaques estaven ocupades per visi-tants exhausts que, més preocupats pel repòs que per la il·lustració catalana, sovint s’hi instal·laven llarga-ment amb les seves pertinences, fent que caminar entre les peces resultés incòmode. Tot i això, l’origi-nalitat de la idea transcendia l’agosarament estètic i era del tot compatible amb el gaudi dels continguts. L’atractiu del paisatge lúdic incitava a la curiositat, a la descoberta, a l’apreciació del treball dels autors.

«C’era una volta», l’exposició de l’Archiginnasio

Acollia disset il·lustradors que, en principi, represen-ten els pioners de la il·lustració catalana i balear. Són: Mercè Arànega, Arnal Ballester, Pilarín Bayés, Igna-si Blanch, Roser Capdevila, Montse Ginesta, Valen-tí Gubianas, Gusti, Joma, Lluïsa Jover, Mercè Lli-mona, Max, Fina Rifà, Francesc Rovira, Carme Solé Vendrell, Tàssies i Montse Tobella. Aquesta exposi-ció complementava l’altra «homenatjant els que ens han ensenyat el camí», segons afirmava la comissària. Quant a la proposta arquitectònica, no deu ser fàcil dissenyar una exposició en un claustre del segle xvi, protegit, tenint en compte que les parets no es poden fer servir. L’arquitecta va optar, doncs, per penjar ban-deroles –una per a cada il·lustrador– dels puntals que travessaven les galeries del claustre, la qual cosa limita-va el nombre d’artistes per un problema evident d’es-pai. En vam trobar a faltar. Sense ànim de menystenir el treball de disseny –arriscat, potser innovador–, es

Il·lu

stra

ció

de T

àssi

es.

23

Books in Catalan

podria pensar que aquí el contingut estava al servei del continent, que sembla que tenia més pes. Una explica-ció, potser no prou contextualitzadora, encapçalava la mostra i, a continuació, trobàvem la primera bandero-la il·lustrada, en aquest cas per Mercè Llimona, l’única de la selecció que ja no és amb nosaltres, que represen-tava el punt de partida. Cal tenir en compte, una altra vegada, la limitació de l’espai, però no hauria estat so-brer esmentar, almenys, altres mestres imprescindibles anteriors o coetanis a la il·lustradora barcelonina: ens referim a Junceda, Lola Anglada, Apa, D’Ivori, Tor-né Esquius, Elvira Elias… Seguidament, una disposi-ció que suposem que seguia un ordre aleatori presen-tava els setze restants, en l’actualitat encara actius. Hi havia representades les il·lustradores de la represa, tot i algun descuit important –Maria Rius?–, i els hereus artístics d’aquestes, cadascun d’ells amb una línia molt personal, en alguns casos força allunyada de la gene-ració que els precedeix, com és el cas d’Arnal Balles-ter, Ignasi Blanch, Max o Tàssies. Al mateix edifici de l’Archiginnasio, a la biblioteca, una exposició de Mi-ren Asiain Lora feia de contrast per la seva disposició clàssica dels originals, que prenien protagonisme. Un efecte semblant el trobàvem a la fira, a la mostra dels artistes seleccionats per a la Bologna Illustrators Exhi-bition, a pocs metres de les hamaques.

«Books in Catalan», dinou activitats i un simposi

Paral·lelament, es van programar altres exposicions, com la dedicada als projectes de l’alumnat d’il·lus-tració de les escoles d’art públiques de Catalunya i les Illes Balears o a Pilarín Bayés, així com alguns actes que abastaven una diversitat panoràmica d’as-pectes relatius a la cultura del llibre en català. Com que no disposem d’espai suficient a Faristol, us con-videm a conèixer-los en el web de l’Institut Ramon Llull: www.llull.cat. Només cal dir, a tall d’exemple, que allà trobaven un lloc altres suports de la lij i la seva promoció, com el programa televisiu Una mà de contes o la gimcana Literapolis bcn, un projecte par-ticipatiu de dinamització lectora dirigit per Marina Espasa, dins el projecte de «Barcelona Ciutat de la Literatura».

La participació de Catalunya i les Illes Balears a la fira es va tancar amb la celebració del Simposi de Lite- ratura Infantil i Juvenil en Català: Tendències d’un Fu-tur Compartit. S’hi van definir unes línies estructu-rals del context històric de la creació de llibres per a infants i joves, útils per emmarcar les noves obres i dis-senyar possibilitats de desenvolupament. Caterina Val-riu (Universitat de les Illes Balears) va sintetitzar l’evolu-ció de la literatura escrita, fent èmfasi en les tendències dominants a partir de la represa, com el realisme idealit-zat, el realisme crític, les novel·les de gènere històric, de-tectivesc o d’aventures, les fantàstiques o de ciència-fic-ció; en va destacar alguns autors representatius, sense oblidar els poetes. Teresa Duran (Universitat de Barce-lona) va fer el mateix amb la literatura dibuixada: Apel-les Mestres, els dibuixants d’En Patufet o dels primers àlbums de l’editorial Muntañola, els pocs artistes que van resistir convivint amb la dictadura franquista, la re-presa amb la il·lustració de contes i material didàctic, i les revistes Cavall Fort i Tretzevents. La segona part de la seva comunicació fou un panorama contemporani de la il·lustració catalana, amb detall de tendències i una valoració de la importància del suport de les associa- cions, del teixit formatiu i institucional i dels premis per a la projecció de la il·lustració catalana. Per la seva banda, Teresa Colomer (Universitat Autònoma de Bar-celona) es va centrar en la història de Catalunya com a centre de recerca de lij des dels inicis, al final de la dic-tadura, fins a la internacionalització de la darrera dèca-da, valorant la contribució de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, del Consell Català del Llibre Infantil i Ju-venil o, més tard, de la xarxa de recerca interuniversità-ria en les etapes de consolidació dels estudis. Finalment, M. Àngels Francés (Universitat d’Alacant) va parlar de l’increment dels nous prescriptors literaris concebuts per a les generacions de nadius digitals, com els booktu-bers i les comunitats de lectors en línia dels fòrums web.

Fins aquí, us hem mostrat una modesta panoràmica de la lij catalana a l’abril de 2017, arran de la Fira del Llibre Infantil de Bolonya, com un punt de partida per analitzar amb més profunditat alguns punts inte-ressants en propers números de Faristol. •

«Sha

ring

a Fu

ture

», l'e

xpos

ició

de

la fi

ra.

Foto

grafi

a de

Mas

sim

ilian

o M

artin

elli.

«C'er

a un

a vo

lta»,

l'exp

osic

ió d

e l'A

rchi

ginn

asio

. Fo

togr

afia

de M

assi

mili

ano

Mar

tinel

li.