reports de la recerca a catalunya 2003-2009 dretinstitut d ’estudis catalans 2 reports de la...

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

REPORTS DE LA RECERCA A CATALUNYA

2003-2009

Dret

(Amb dades del període 2010-2014)

Report elaborat per Mònica Navarro Michel

i supervisat per Carles Viver i Pi Sunyer i Joan Egea i Fernández

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS 2

REPORTS DE LA RECERCA A CATALUNYA 2003-2009 DRET

Aquest estudi ha comptat amb el suport i la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, i ha estat realitzat sota la direcció i cura de la Secretaria Científica i de l’Observatori de la Recerca de l’IEC.

2014, Institut d’Estudis Catalans

Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona

Primera edició: febrer del 2018

Text revisat lingüísticament per la Unitat de Correcció del Servei Editorial de l’IEC

ISBN: 978-84-9965-201-6

DOI: 10.2436/15.0110.16.30

Aquesta obra és d’ús lliure, però està sotmesa a les condicions de la llicència pública de Creative Commons. Es pot reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. Es pot trobar una còpia completa dels termes d’aquesta llicència a l’adreça: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/legalcode.ca.



Sumari

Abreviacions ................................................................................................................................... 4

Resum .............................................................................................................................................. 7

1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................. 8

2. RECURSOS HUMANS: INVESTIGADORS I CENTRES .................................................................... 9

2.1. Formació investigadora: el doctorat ................................................................................ 9

2.1.1. Estudis de doctorat .................................................................................................. 9

2.1.2. Beques de recerca predoctoral .................................................................................. 13

2.2. Investigadors a les facultats de dret de les universitats públiques catalanes ................ 16

2.2.1. Personal PDI ............................................................................................................... 16

2.2.2. Investigadors contractats ........................................................................................... 17

2.3. Instituts i centres de recerca ........................................................................................... 19

3. RECURSOS ECONÒMICS ............................................................................................................ 21

3.1. Projectes de recerca amb finançament català ............................................................... 21

3.2. Projectes amb finançament estatal ................................................................................ 26

3.3. Projectes amb finançament europeu.............................................................................. 28

4. RESULTATS DE LA RECERCA: PUBLICACIONS ......................................................................... 29

4.1. Dades sobre publicacions ............................................................................................... 30

4.2. Temàtica per àrees de coneixement ............................................................................... 34

5. VALORACIONS FINALS .............................................................................................................. 38

6. ANNEXOS Annex 1. Dades 2003-2009 ..................................................................................... 39

Annex 2. Dades 2010-2014 ........................................................................................................... 65



Abreviacions

ADS

AGAUR

Animals, dret i societat

Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca

ARCS

BEUCITIZEN

BOE

CAPER

CBUC

CEAPJ

ajuts per a l’organització de congressos, simposis i altres actuacions

«All rights reserved? Barriers towards European citizenship»

Butlletí Oficial de l’Estat

«Collaborative information, acquisition, processing, exploitation and reporting for

the prevention of organised crime»

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

Centre d’Estudis Avançats del Procés i de la Justícia

CEDAT Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona

CESCA

CHALLENGE

Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (abans, Centre de

Supercomputació de Catalunya)

«Changing landscape of European liberty and security»

CIC

CIDOB

CORDIS

CRCC

CREDFT

DC2

DIE-EURJAIDI

DDI

DPPCUB

EEES

EER

EGERA

EJOLT

EMATSA

EMT

Consell Interuniversitari de Catalunya

Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona

Servei d’Informació Comunitari sobre Recerca i Desenvolupament

«Crime repression costs in context»

Grup de Recerca Consolidat en Dret Financer i Tributari

Dret civil constitucional i dret català

La dimensió interior i exterior de la Unió Europea en l’espai de justicia i afers

interns, drets i immigració

Dret d’Internet

Grup de Recerca en Dret Penal i Política Criminal de la Universitat de Barcelona

espai europeu d’educació superior

espai europeu de recerca

«Effective gender equality in research and the Academia»

«Environmental justice organizations, liabilities and trade»

Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona

Empresa Municipal de Transports de Tarragona

ERA

ERCIS

ERJAIDI-UE

European Research Area

Equip de Recerca sobre el Comerç Internacional dels Serveis

Equip de Recerca sobre Justícia, Afers Interns, Drets i Immigració de la Unió



ESADE

EUA

Europea

Escola d’Administració i Direcció d’Empreses

Estats Units d’Amèrica

FI

FP

FPI

formació i contractació de personal investigador novell

Framework Programme

formació de personal investigador

FPU

GCE

GEDECO

GEIE

GIDD

GR-DIPRI

formació del professorat universitari

Grup de Recerca sobre Govern Corporatiu de l’Empresa

Grup d’Estudis sobre la Democràcia i el Constitucionalisme

Grup d’Estudis Internacionals i Europeus

Grup Interuniversitari Drets Culturals i Diversitat

Grup de Recerca en Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

GREC

GRECE

GRECO

GREDINT

GREDTiSS

GREFA

GRES

GRRISE

Gestió de la Recerca

Grup d’Estudis Constitucionals i Europeus

Grup de Recerca en Dret Constitucional, Europeu i de la Integració Supranacional

Grup de Recerca en Dret Privat, Consum i Noves Tecnologies

Grup de Recerca en Dret del Treball i de la Seguretat Social

Grup de Recerca d’Estudis Federals i Autonòmics

Grup d’Estudis Sociojurídics

Grup de Regulació de Riscos i de Sectors Estratègics

IBEI Institut Barcelona d’Estudis Internacionals

ICPS

ICREA

IDP

IDT

Institut de Ciències Polítiques i Socials

Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats

Observatori de Dret Públic

Institut de Dret i Tecnologia

IEA

IEC

IECPL

IN3

INE

ISI

IUEE

JPD

Institut d’Estudis Autonòmics (avui, de l’Autogovern)

Institut d’Estudis Catalans

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Internet Interdisciplinary Institute

Institut Nacional d’Estadística

Institute for Scientific Information

Institut Universitari d’Estudis Europeus

Justícia penal i democràcia



LOU

LUC

MMEC

OBD

OBSEI

OR-IEC

OSPDH

PDI

R+D

ReDePro

SEKT

SFR

SGR

SIFORAGE

TDX

TENLAW

UAB

UAO

UB

UdG

UdL

UE

UIC

UOC

UPC

UPF

URL

URV

UVic

Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats

Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya

«Mainstreaming methodology for estimating costs of crime»

Observatori de Bioètica i Dret

Observatori de l’Evolució de les Institucions

Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans

Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans

personal docent i investigador

recerca i desenvolupament

Recerca de dret processal

«Semantically-enabled knowledge technologies»

Seminari Interuniversitari d’Història del Dret Català Josep Maria Font Rius

suport als grups de recerca de Catalunya

«Social innovation on active and healthy ageing for sustainable econòmic growth»

Tesis Doctorals en Xarxa

«Tenancy law and housing policy in multi-level Europe»

Universitat Autònoma de Barcelona

Universitat Abat Oliba

Universitat de Barcelona

Universitat de Girona

Universitat de Lleida

Unió Europea

Universitat Internacional de Catalunya

Universitat Oberta de Catalunya

Universitat Politècnica de Catalunya

Universitat Pompeu Fabra

Universitat Ramon Llull

Universitat Rovira i Virgili

Universitat de Vic (avui, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya,

UVic-UCC)



Resum

Aquest report ofereix una visió general de la recerca en dret que es va dur a terme a les

facultats de dret de les universitats catalanes durant el període 2003-2009. Inclou

dades sobre els recursos humans (investigadors, centres i grups de recerca), els

recursos econòmics (subvencions obtingudes per la recerca, provinents d’organismes

catalans, espanyols i europeus) així com informació sobre els resultats de la recerca

(publicacions). El report conclou amb unes valoracions finals de la recerca durant

aquest període i un annex amb taules detallades de les dades que s’analitzen en el

document. Tenint en compte la data de redacció de l’informe, es presenta també un

altre annex amb dades del període 2010-2014.



1. INTRODUCCIÓ

En el report sobre la recerca en dret a Catalunya es presenta una visió

panoràmica de la recerca jurídica durant el període 2003-2009, que ha de permetre fer

una valoració global de la situació. Es pretén donar continuïtat als reports publicats

anteriorment per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La primera edició dels Reports de

la recerca a Catalunya cobria, pel que fa referència al dret, el període 1990-1997, i la

segona edició, el període comprès entre els anys 1998 i 2002. Aquests informes es van

elaborar sota la coordinació de la doctora Encarna Roca i Trias i són accessibles a

través del web de l’IEC.

Aquest tercer report segueix, a grans trets, la mateixa estructura que els reports

anteriors, per facilitar la comparació de les dades corresponents, malgrat que alguns

dels títols dels apartats hagin variat per facilitar que es trobi la informació pertinent. El

coneixement acurat de la realitat, basat en dades objectives, és el pas previ i necessari

que s’ha d’acomplir abans de poder proposar, si escau, mesures per tal d’impulsar la

millora de la qualitat de la recerca. S’han introduït, però, algunes dades que no

constaven en els reports anteriors, per intentar que la fotografia de la recerca en dret a

Catalunya sigui més detallada.

La recerca és un dels pilars fonamentals de la universitat, com assenyalen la

Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats (LOU), i la Llei 1/2003, de 19

de febrer, d’universitats de Catalunya (LUC); és un dels eixos que en justifiquen

l’existència. Durant el període analitzat s’ha incrementat molt considerablement el

nombre de grups de recerca consolidats reconeguts per la Generalitat de Catalunya. Un

dels reptes futurs, a més de potenciar la recerca que es fa a les universitats catalanes,

és trobar incentius per incorporar bons investigadors que vulguin començar o

consolidar la seva carrera acadèmica a Catalunya.



2. RECURSOS HUMANS: INVESTIGADORS I CENTRES

2.1. Formació investigadora: el doctorat

La carrera de l’investigador, també el de dret, comença amb la realització de la

tesi doctoral, pas previ indispensable per a la carrera acadèmica. En aquest apartat

s’analitzen la formació universitària i el finançament, a través de beques i ajuts,

d’aquesta etapa de l’investigador.

2.1.1. Estudis de doctorat

Durant el període analitzat es van produir canvis legislatius importants, amb

l’objectiu d’integrar els estudis universitaris a l’espai europeu d’educació superior

(EEES), iniciat amb la Declaració de Bolonya del 1999. Tant la Llei orgànica 6/2001,

de 21 de desembre, d’universitats (LOU) com la Llei 1/2003, de 19 de febrer,

d’universitats de Catalunya (LUC) reflecteixen els nous reptes i oportunitats que

suposa l’EEES. D’acord amb l’article 37 de la LOU, modificada per la Llei orgànica

4/2007, de 12 d’abril, els ensenyaments universitaris es van estructurar en tres cicles:

grau, màster i doctorat. A banda de l’impacte que la modificació va introduir als

estudis de grau, que no és objecte d’aquest informe, també va tenir una incidència en

els requisits d’accés al doctorat. La normativa s’ha de completar amb el Reial decret

1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments

universitaris oficials, decret que deroga el Reial decret 55/2005, de 21 de gener, pel

qual s’estableix l’estructura dels ensenyaments universitaris i es regulen els estudis

universitaris oficials de grau, i el Reial decret 56/2005, de 21 de gener, pel qual es

regulen els estudis universitaris oficials de postgrau.

Arran d’aquesta normativa, les universitats catalanes van començar el procés

de modificació dels programes de doctorat oferts. La primera d’aprovar el nou

programa de doctorat adaptat plenament a l’EEES i l’espai europeu de recerca (EER)

va ser la Universitat de Barcelona (UB), seguida per les altres el curs següent. El curs

2008-2009, la UB va oferir el programa de doctorat denominat inicialment d’Estudis

Jurídics, que va passar a denominar-se de Dret i Ciència política, ofert ja amb aquest

títol el curs següent.



A l’efecte d’accedir als estudis de doctorat, cal tenir en compte que, amb

anterioritat a l’entrada en vigor de la nova normativa, els estudiants podien, un cop

obtinguda la llicenciatura de dret, accedir directament als estudis de doctorat. A partir

d’aquests canvis normatius, és necessari haver cursat un màster (que doni accés al

doctorat, perquè no tots permeten aquest accés posterior) i inscriure la tesi a un

programa de doctorat ofert per una universitat.

Cal destacar l’obtenció de la menció de «doctor europeu» sempre que

s’acompleixin uns requisits determinats, entre els quals destaquen la necessitat de fer

una estada mínima de tres mesos fora d’Espanya, en una institució d’ensenyament

superior o centre de recerca de prestigi, i que una part de la tesi doctoral (almenys el

resum i les conclusions) s’hagi redactat i es presenti en una de les llengües habituals

per a la comunicació científica del seu camp de coneixement, diferent de qualsevol de

les llengües oficials de l’Estat espanyol. La tesi ha d’obtenir un informe d’un mínim

de dos experts que pertanyin a una universitat o institut de recerca europeus no

espanyols i ha de formar part del tribunal avaluador de la tesi almenys un expert

europeu no espanyol amb el títol de doctor. El membre estranger del tribunal

avaluador no pot haver fet l’informe que es demana i no pot haver estat el responsable

de l’estada a la institució estrangera. La menció europea al títol comporta la necessitat

de recollir dades específiques per conèixer el nombre de tesis amb menció europea.

En relació amb les tesis doctorals de dret, són tres les universitats catalanes que

han generat un nombre més elevat d’investigadors doctorals. Concretament, per al

període avaluat, destaca la UB, on es van llegir 92 tesis, seguida de la Universitat

Autònoma de Barcelona (UAB), amb 39 tesis llegides, i la Universitat Pompeu Fabra

(UPF), amb 29. De les 2.092 tesis llegides a les universitats espanyoles des del curs

2002-2003 fins al curs 2007-2008, 215 tesis van ser llegides a universitats catalanes,

és a dir, un 10,27 %. Aquestes dades s’obtenen de l’Institut Nacional d’Estadística

(INE), que classifica les tesis doctorals en funció dels ensenyaments superiors d’origen

del doctorand.

Manca informació sobre el temps invertit en l’elaboració de la tesi doctoral,

des que s’inscriu per primera vegada fins que es defensa i es llegeix. Això no permet

fer estudis estadístics sobre la durada del procés d’elaboració de la tesi doctoral, ni

extreure dades sobre quines àrees de coneixement presenten més dificultats o

requereixen una inversió de temps més llarga, ni conèixer la taxa d’abandonament.



Tampoc no hi ha una base centralitzada que reculli els títols dels projectes de

tesi inscrits. Aquesta eina permetria, d’una banda, evitar duplicitats en els temes de les

tesis i, d’una altra, establir contactes entre els investigadors doctorals, per poder

millorar la seva recerca. Sí que existeix un repositori amb les tesis doctorals ja llegides

(Tesis Doctorals en Xarxa, TDX), però la seva finalitat específica és difondre els

resultats de la recerca universitària i donar visibilitat al treball realitzat, i el seu

caràcter voluntari no permet utilitzar-lo com a base de dades de tesis llegides.

El TDX va néixer com a fruit del conveni La universitat digital a Catalunya,

1999-2003, signat el 8 de setembre de 1999 pels aleshores comissionats per a la

Societat de la Informació i per a Universitats i Recerca, la UB, la UAB, la Universitat

Politècnica de Catalunya (UPC), la UPF, la Universitat de Girona (UdG), la

Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat

Oberta de Catalunya (UOC), la Fundació Catalana per a la Recerca, el Centre de

Supercomputació de Catalunya (CESCA) i el Consorci de Biblioteques Universitàries

de Catalunya (CBUC). Posteriorment, s’hi van incorporar la Universitat Jaume I

(juliol del 2002), la Universitat de les Illes Balears (desembre del 2002), la Universitat

de València (abril del 2003), la Universitat Ramon Llull (URL, octubre del 2004), la

Universitat de Cantàbria (març del 2005), la Universitat de Múrcia (juliol del 2005), la

Universitat de Vic (UVic, maig del 2007), la Universitat Abat Oliba (UAO, desembre

del 2007) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC, gener del 2008).

Els estudis de doctorat continuen sent poc sol·licitats. Els graduats que opten

per realitzar la tesi doctoral són pocs. Entre els motius adduïts per explicar aquest baix

nombre d’inscrits als estudis de doctorat, sovint es destaca l’escassa utilitat del títol de

doctor en el mercat laboral: no permet accedir a llocs de treball rellevants en l’àmbit

professional, sigui públic o privat. Resulta, això sí, indispensable per poder fer carrera

acadèmica i accedir a una plaça de professor a la universitat, però les expectatives de

contractació a les universitats són força baixes.

A diferència d’informes anteriors, disposem de dades de les nacionalitats dels

estudiants matriculats als estudis de doctorat de dret (taula 1):



TAULA 1 Nacionalitats dels estudiants matriculats als estudis de doctorat de dret

Nacionalitat dels investigadors de doctorat 2008-2009

Espanya (inclosa Catalunya) 32

UE-15 sense Espanya 4

Resta UE ―

Resta Europa ―

Àfrica 2

Amèrica Llatina i Carib 13

EUA i Canadà 1

Àsia i Oceania ―

Total 52

Font: Secretaria d’Universitats i Recerca (Generalitat de Catalunya).

Es confirma així que la majoria dels investigadors predoctorals provenen, a

banda d’Espanya, de l’Amèrica Llatina i el Carib. La presència d’investigadors

estrangers ha de valorar-se positivament, ja que aporta perspectives enriquidores, però

resulta escassa. Si ens fixem en el país on han cursat els estudis de grau de dret els

investigadors doctorals que venen a les universitats catalanes a seguir els estudis de

doctorat, les dades són les que es presenten en la taula 2:

TAULA 2 Països on els investigadors doctorals han cursat els estudis de grau de dret

País de la universitat de procedència 2008-2009

Espanya (inclosa Catalunya) 48

UE-15 sense Espanya 2

Resta UE ―

Resta Europa ―

Àfrica ―

Amèrica Llatina i Carib 1

EUA i Canadà 1

Àsia i Oceania ―

Total 52


Això permet posar de manifest que, per exemple, els 13 investigadors

predoctorals de nacionalitat llatinoamericana no venen directament a Catalunya des



dels països d’on són nacionals, sinó que han cursat els estudis a Espanya (si més no,

els últims anys) i amb el títol espanyol venen a Catalunya a fer el doctorat. A mesura

que augmenti el nombre d’estudiants estrangers, caldrà identificar els països concrets i

les universitats d’on provenen els investigadors predoctorals, a l’efecte d’enfortir les

relacions institucionals amb aquestes universitats. No hi ha, per a aquest període,

dades de l’idioma de lectura de la tesi.

Continua la manca de sistemes rigorosos de selecció d’alumnes. La diversitat

en els nivells previs de formació pot plantejar alguns reptes específics, si

l’investigador doctoral comença la recerca havent d’assolir uns coneixements que no

ha adquirit abans. Això es pot prevenir si l’investigador cursa un màster que permeti

l’accés al doctorat al nostre país, ja que, d’aquesta manera, durant l’etapa del doctorat

es podrà concentrar a aprofundir en el tema escollit.

2.1.2. Beques de recerca predoctoral

Les beques de recerca predoctoral són les beques FI, FPI i FPU. L’any 2001 es

va fundar l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR),

organisme de la Generalitat de Catalunya per donar servei i suport a les persones i a

les institucions del sistema universitari de Catalunya. Va crear un programa d’ajuts per

als estudiants predoctorals (beques FI, de formació i contractació de personal

investigador novell), que permet al becari incorporar-se a un departament a través d’un

grup de recerca.

A banda d’aquestes beques autonòmiques, hi ha beques predoctorals estatals,

de les mateixes universitats i d’entitats privades. En l’àmbit estatal, el ministeri

corresponent convoca ajuts per a contractes predoctorals de formació de doctors (FPI),

vinculats a un projecte de recerca, i ajuts per a la formació de professorat universitari

(FPU). Però no hi ha beques destinades únicament a finançar la realització d’aquests

estudis de doctorat sense cap tipus d’incorporació o vinculació universitària.

Les beques i els ajuts es concentren, fonamentalment, en cinc universitats

públiques: la UAB, la UB, la UPF, la UdG i la URV. Han augmentat, respecte del

període anterior, els ajuts FPU i els FPI, encara que han disminuït els ajuts FI. Les

xifres per al període 2003-2009 són les següents (taules 3, 4 i 5):



TAULA 3 Beques de formació i contractació de personal investigador novell (FI)

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Total

UAB 2 1 1 3 1 8

UB 6 1 1 4 1 2 15

UdG 1 1 2 1 1 6

UdL 1 1

UPF 1 1 1 2 1 6

URV 1 2 3

Total Dret 9 2 3 10 4 6 5 39

Total

Catalunya 228 215 284 368 202 300 271 1.868

Font: AGAUR.

El percentatge de beques FI destinades a les facultats de dret durant el període

avaluat (només 39 de les 1.868 beques, un 2,08 %) sembla desproporcionadament

baix, comparat amb el total de beques atorgades a altres ensenyaments.



TAULA 4

Ajuts per a contractes predoctorals de formació de doctors (FPI)

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Total

UAB 1 3 1 2 7

UB 1 4 3 3 1 2 14

UdG 1 1 2

UdL

UPF 3 1 2 3 2 3 3 17

URV 1 1

Total Dret 5 5 2 9 7 6 7 41

Total

Catalunya 213 186 204 213 253 243 272 1.683

Font: Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (OR-IEC), a partir de les resolucions publicades als llocs web dels ministeris corresponents i al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Es van atorgar a les facultats de dret el 2,44 % (41 beques d’un total de 1.683)

de les beques FPI concedides durant el període avaluat.

TAULA 5 Programa de formació del professorat universitari (FPU)

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Total

UAB 3 4 1 8

UB 3 4 1 2 1 2 13

UdG

UdL 1 1 2

UPF 4 2 2 1 1 2 2 14

URV

Total Dret 7 5 10 2 3 5 5 82

Total

Catalunya 188 191 208 233 220 234 200 1.474

Font: OR-IEC, a partir de les resolucions publicades als llocs web dels ministeris corresponents i al BOE.

El percentatge de beques FPU destinades a les facultats de dret (82 de les 1.474

beques atorgades a tots els ensenyaments durant el període avaluat) és del 5,56 %.



2.2. Investigadors a les facultats de dret de les universitats públiques catalanes

En aquest apartat es fa referència al personal docent i investigador (PDI) de

les universitats catalanes, al qual cal sumar els investigadors contractats a través dels

programes ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), Beatriu de

Pinós, Ramón y Cajal i Juan de la Cierva.

2.2.1. Personal PDI

El PDI és personal que desenvolupa una activitat de docència i d’investigació.

Inclou tant els funcionaris (catedràtics d’universitat, catedràtics d’escola universitària,

professors titulars, professors titulars d’escola universitària) com el personal contractat

(professors agregats, professors lectors, professors col·laboradors, ajudants LOU,

professors associats, professors emèrits), tant a temps complet com a temps parcial.

Per conèixer amb quin personal PDI compta Catalunya per fer la recerca en

dret, s’han consultat les dades facilitades per la Secretaria d’Universitats i Recerca de

la Generalitat de Catalunya (taula 6). Cal advertir que la informació d’aquest apartat,

per al període avaluat, només fa referència al PDI de les universitats públiques, donat

que les universitats privades s’han incorporat gradualment al sistema d’informació de

la Secretaria, que comença a disposar-ne d’algunes dades a partir del curs 2009-2010.

El nombre de professors podria ser superior si es tinguessin en compte els

professors associats no assignats a una àrea específica. Per exemple, la URV té un

nombre important de professors associats sense assignació. Si es comptessin, en

aquesta universitat sortiria un nombre total de 88 PDI per al curs 2002-2003 i 114 per

al curs 2008-2009.



TAULA 6 PDI en dret a Catalunya (cursos 2002-2003 i 2008-2009)

Personal PDI

Curs 2002-2003 Curs 2008-2009

UAB 191 197

UB 320 309

UdG 74 95

UdL 52 52

UPC 3 3

UPF 164 194

URV 69 40

Total 873 890


De forma global, el personal PDI va augmentar a les universitats públiques

catalanes, però cal advertir que aquest augment es va concentrar en tres universitats: la

UAB, la UdG i la UPF. I malgrat aquesta tendència global a l’increment del personal

PDI, va disminuir a la UB i la URV i es va mantenir sense modificacions a la UdL i la

UPC.

Per comparar-ho amb el nombre global d’investigadors PDI a Espanya, i saber

què representa la força de recerca catalana, cal confrontar algunes dades. A Espanya,

segons l’INE, el curs 2002-2003 hi havia 6.639 investigadors PDI treballant a les

universitats públiques, i el curs 2008-2009, n’hi havia 6.926. Això suposa que a

Catalunya el curs 2002-2003 es trobava el 13 % del PDI de l’Estat espanyol, i el curs

2008-2009, el 12,8 %. Tenint en compte que la població de Catalunya representa un

16 % del total de la població a Espanya, aquestes dades revelen que el nombre de

personal PDI encara hauria de créixer.

2.2.2. Investigadors contractats

Pel que fa als investigadors contractats, que, en principi, només es dediquen a

activitats de recerca, cal fer esment dels diferents programes.

El programa ICREA, de la fundació Institució Catalana de Recerca i Estudis

Avançats, es va crear per captar i retenir investigadors. En el període avaluat, s’han



pogut contractar 3 investigadors ICREA: 1 a l’Institut de Dret i Tecnologia (IDT) de la

UAB (2007) i 2 al Departament de Dret de la UPF (2008 i 2009).

El Programa Beatriu de Pinós, finançat per l’AGAUR, va permetre a la UPF

contractar 1 investigador (2005).

El Programa Ramón y Cajal és un programa estatal, finançat pel ministeri

corresponent, que concedeix ajuts per promoure la incorporació d’investigadors

nacionals i estrangers amb una trajectòria destacada en centres de recerca i

desenvolupament (R+D). Durant el període avaluat, només es van obtenir 3 ajuts

Ramón y Cajal: 2 el 2003 (1 a la UdL i 1 a la UPF) i 1 el 2008 (UPF). Tenint en

compte que a Catalunya es van concedir 177 ajuts per crear noves places el 2003 i 65

el 2008, la proporció corresponent a dret és baixa.

El Programa Juan de la Cierva és un programa estatal, finançat pel ministeri

corresponent, que concedeix ajudes per fomentar la contractació laboral de joves

doctors, per un període de tres anys, per completar la formació investigadora

postdoctoral en centres d’R+D espanyols diferents d’aquells on van realitzar la

formació predoctoral. Això permet a les universitats i altres organismes públics de

recerca contractar aquest personal. Donat que el programa es va iniciar l’any 2004, no

n’hi ha dades anteriors. Durant el període analitzat, Catalunya va obtenir un total de

641 ajuts, que van permetre contractar 5 investigadors en dret (taula 7).

TAULA 7

Ajuts Juan de la Cierva (període 2004-2009)

2004 2005 2006 2007 2008 2009 Total

UAB 1 1 2

UB 1 1

UdG 1 1

UPF 1 1

Total

Dret 2 1 2 5

Total

Catalunya 103 92 118 125 107 93 641

Font: OR-IEC, a partir de resolucions publicades als llocs web dels ministeris corresponents i al BOE.



2.3. Instituts i centres de recerca

Per fomentar i dur a terme activitats de recerca interdisciplinària o d’alta

especialització, les universitats han creat instituts i centres de recerca, individualment

o en col·laboració amb altres entitats públiques o privades. Sovint tenen l’origen en el

treball continuat de recerca entre professors que pertanyen a departaments i àrees

diferents. A través d’aquestes entitats es fomenta la recerca i la seva difusió,

mitjançant l’organització de congressos, cursos i seminaris i les publicacions. També

proporcionen assessorament tècnic en el seu àmbit de competència. La consolidació de

la recerca interdisciplinària en comporta el reconeixement i, en última instància,

passen a ser subjectes amb una certa autonomia, amb finançament independent de la

universitat a la qual pertanyen. Els instituts, a més, poden organitzar i desenvolupar

programes de doctorat.

La dificultat de fer una anàlisi completa d’aquestes entitats rau en diversos

factors. Per una banda, no hi ha una normativa que reguli els requisits que han

d’acomplir cada una de les estructures de recerca, sinó que cada universitat estableix

els requisits per crear-les. Per una altra banda, el nom no fa la cosa, i trobem alguns

centres de recerca amb el nom d’Institut sense ser-ho. Això comporta una tasca

d’anàlisi per esbrinar la naturalesa de l’entitat, més que el nom emprat. Els llocs web

propis de les facultats de dret de les universitats catalanes ajuden a encaixar

correctament les estructures de recerca. Finalment, cal dir que alguns grups de recerca

consolidats opten pel nom de Centre. No es fa esment aquí dels departaments com a

estructura de recerca, ni dels grups de recerca consolidats o projectes de recerca, que

seran esmentats en l’apartat corresponent al finançament atorgat per la Generalitat i

per l’Estat espanyol.

La UAB té instituts i centres d’estudis i de recerca. Són centres d’estudis i de

recerca el Centre d’Estudis de Drets Humans i l’IDT-UAB, que va ser creat l’any

2005. Són instituts universitaris d’investigació adscrits a la UAB, no propis, l’Institut

de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) i l’Institut Universitari d’Estudis Europeus

(IUEE).

Les estructures de recerca a la UB són els instituts, els observatoris i els centres

de recerca. La Facultat de Dret té quatre observatoris: l’Observatori de Bioètica i Dret

(OBD), l’Observatori de Dret Públic (IDP), l’Observatori de la Globalització i



l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH). Durant el període

analitzat, l’Institut de Recerca de l’Aigua estava adscrit a la Facultat de Dret.

A la UdG es van crear dues estructures de recerca. L’any 2003 es va fundar

l’Observatori Europeu de Dret Privat i Comparat, que va ser substituït l’any 2009 per

l’Institut de Dret Privat Europeu i Comparat (IECPL). I aquest últim any també es va

crear el Centre d’Estudis Avançats del Procés i de la Justícia (CEAPJ).

La UPF té figures de recerca pròpies, com el grup de recerca amb nom

específic, com és l’Observatori de l’Evolució de les Institucions (OBSEI), constituït en

el si de l’Àrea de Dret Administratiu.

La URV va crear l’any 2007 el centre de recerca anomenat Centre d’Estudis de

Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT), que implica la URV, l’Ajuntament de

Tarragona, l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (EMATSA) i

l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT).

Del període 2003-2009, cal destacar-ne especialment la fundació de dos

instituts interuniversitaris:

― Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI): creat l’any 2004 per cinc

universitats públiques (UAB, UB, UPC, UPF i UOC) i el Centre d’Estudis i

Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB). Ofereix els màsters en Relacions

Internacionals, Seguretat Internacional, Desenvolupament Internacional i Polítiques

Públiques.

― Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere: creat el 2008 a partir

de la col·laboració de diversos grups de recerca sobre aquesta temàtica a Catalunya. Hi

participen la UAB, la UB, la UdG, la UdL, la UPC, la URV i la UVic-UCC. Imparteix

un Màster Oficial en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania.

La recerca en dret no es fa només a les universitats, sinó que existeixen altres

organismes que fan recerca jurídica i promocionen la recerca aliena a través de beques

i ajuts, com ara l’Institut d’Estudis Autonòmics (avui, d’Autogovern) (IEA), l’Escola

d’Administració Pública de Catalunya o el Centre d’Estudis Jurídics i Formació

Especialitzada. Aquestes entitats sovint realitzen una important tasca de formació.



3. RECURSOS ECONÒMICS

Durant el període 2003-2009, es van atorgar un conjunt de subvencions per a la

recerca en dret, que aquí es presenten, distingint-les per les fonts de finançament. Les

fonts de finançament més importants són la Generalitat de Catalunya, el ministeri

espanyol corresponent i la Comissió Europea. Es presenta la informació dels recursos

rebuts per centres i per àrees de coneixement.

Cal fer dues advertències en relació amb les dades que s’exposen aquí. La

primera és que, donada la dificultat en l’obtenció de les dades, pot haver-hi alguna

duplicitat. Això s’ha intentat evitar tant com ha estat possible, però resulta

indispensable l’advertència, ja que l’estudi pot no resultar exacte. El segon avís que cal

fer és que aquí es reflecteixen les dades que provenen de projectes externs competitius

concedits durant el període analitzat. Els recursos econòmics són, per tant, superiors,

perquè durant els primers anys del període encara es disposa de recursos dels projectes

concedits en anys anteriors. Hi ha també fons de finançament privats, amb projectes

competitius amb quantitats significatives (RecerCaixa, per exemple), i altres contractes

i convenis que, malgrat la seva importància, no es recullen aquí.

3.1. Projectes de recerca amb finançament català

L’acció de la Generalitat destinada al finançament de la recerca se centra,

fonamentalment, en el reconeixement i el finançament dels grups de recerca

consolidats (SGR). Hi ha altres organismes de la Generalitat que atorguen finançament

als estudis autonòmics, com ara l’IEA, en l’àmbit del dret públic.

S’ha produït un increment del nombre de grups de recerca reconeguts per la

Generalitat respecte al període anterior. De 10 SGR reconeguts a la convocatòria del

2001, s’ha passat a 30 SGR a la convocatòria del 2005 i s’ha arribat fins als 40 a la

convocatòria del 2009. La UB manté el lideratge en aquest àmbit, amb 30 SGR durant

el període analitzat, seguida de la UPF, amb 21 SGR, i la UAB, amb 12. Cal destacar

també les universitats que no tenien cap grup reconegut a la convocatòria del 2001 i

que passen a tenir 2 o 3 SGR a l’última convocatòria: la UdG, la UdL, la UOC i la

URV (taules 8 i 9).



S’ha fet una tasca de depuració de dades per identificar els grups de recerca en

dret, perquè a les bases de dades poden aparèixer grups que facin alguna referència al

dret però que no siguin, pròpiament, de l’àmbit jurídic. Cal aclarir que no s’hi han

inclòs els SGR de ciència política perquè aquest report fa referencia únicament al dret.

Certament, la recerca és cada cop més transversal i els juristes poden participar en

projectes de ciència política, però s’ha fet aquesta delimitació. Tanmateix, per donar

algunes dades, si ens fixem en els SGR de ciència política, se’n van reconèixer 3 a la

convocatòria del 2001 (2 a la UAB i 1 a la UPF), 5 a la del 2005 (3 a la UAB, 1 a la

UPF i 1 a la URL) i 12 a la del 2009 (1 a l’IBEI, 5 a la UAB, 2 a la UB, 1 a la UOC, 2

a la UPF i 1 a la URL). De ciència política ha estat el primer grup de recerca

consolidat atorgat a una universitat privada, a la URL (Escola Superior

d’Administració i Direcció d’Empreses, ESADE), a la convocatòria del 2005.

Cal consultar els annexos per tenir informació més detallada sobre el nom del

grup de recerca i de l’investigador principal.



TAULA 8

Grups de recerca en dret per universitats (SGR 2001, SGR 2005 i SGR 2009)

Convocatòria SGR 2001-2004



IBEI 1 Internacional

Públic

IUEE 1 Internacional

Públic 1 Internacional Públic

UAB

1 Internacional Privat

1 Internacional Públic

1 Penal

2 Filosofia

1 Civil

2 Constitucional


1 Treball

1 Filosofia

UB

1 Administratiu

2 Civil



1 Filosofia

1 Administratiu

3 Civil

1 Constitucional



1 Mercantil

1 Penal

1 Filosofia

2 Administratiu

3 Civil

2 Constitucional



1 Mercantil

2 Penal

2 Filosofia

UdG

1 Civil

1 Processal

1 Civil

1 Processal

UdL

1 Penal

1 Processal


1 Penal

UIC



UOC

1 Civil

1 Financer


UPF

1 Civil

1 Financer

1 Penal

1 Filosofia

1 Administratiu

1 Civil

1 Financer


1 Penal

1 Processal

1 Treball

1 Filosofia

1 Història

1 Civil

1 Financer


1 Penal

1 Processal

1 Treball

1 Filosofia

1 Història

URV

1 Civil

1 Civil

1 Financer


Total 10 30 40 Font: AGAUR.



TAULA 9

Grups de recerca per àmbits del dret (SGR 2001, SGR 2005 i SGR 2009)

Convocatòria 2001 Convocatòria 2005 Convocatòria 2009

Dret administratiu 1 2 2

Dret civil 3 5 7

Dret constitucional ― 1 4

Dret del treball i la

seguretat social ― 1 2

Dret financer i tributari 1 1 2

Dret internacional

privat 1 2 2

Dret internacional

públic 1 4 6

Dret mercantil ― 1 1

Dret penal 1 4 4

Dret processal ― 3 2

Filosofia del dret 2 4 4

Història del dret ― 1 1

Total 10 30 40

Font: AGAUR.

L’AGAUR convoca anualment els ajuts per a l’organització de congressos,

simposis i altres actuacions (ARCS), que tenen per objecte el finançament dels

congressos, simposis, cicles de conferències i seminaris d’especial rellevància i

permeten convidar investigadors estrangers per impartir-hi una ponència. En les

convocatòries d’entre el 2003 i el 2009, la UAB va obtenir-hi 9 ajuts (5 dels quals per

a l’institut adscrit IUEE), la UB 8, la UdG 4, la UdL 2, la UIC 1, la UOC 5 (4 dels

quals per a l’institut adscrit Internet Interdisciplinary Institute, IN3), la UPF 5 i la

URV 2.



3.2. Projectes amb finançament estatal

La informació que es presenta tot seguit és conseqüència d’una tasca

considerable d’anàlisi i depuració de dades per identificar clarament els grups de

recerca en dret, perquè a les bases de dades conegudes poden aparèixer projectes que

facin alguna referència al dret però que no siguin, pròpiament, projectes de recerca

jurídica. Es presenten les dades distingint entre els centres i les àrees de coneixement

(taules 10 i 11). Els projectes s’han assignat a l’àrea de coneixement a la qual està

adscrit l’investigador principal, malgrat que sovint hi participen també professors

d’altres àrees. Les xifres s’expressen en euros.

TAULA 10

Projectes de recerca en dret del ministeri corresponent per universitats

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Total

UAB 79.500 79.320 184.450 194.810 114.950 342.430 151.250 1.146.710

UB 308.200 40.020 443.275 515.460 127.050 458.590 346.060 2.238.655

UdG 27.600 95.580 130.305 93.170 151.250 310.970 21.780 830.655

UdL 70.528 23.000 21.420 14.520 33.880 0 87.120 250.468

UOC 20.800 0 0 0 0 0 0 20.800

UPF 194.600 238.260 163.625 328.515 282.051 390.830 193.358 1.791.239

URV 61.640 13.800 0 105.270 114.950 10.890 24.200 330.750

Total 762.868 489.980 943.075 1.251.745 824.131 1.513.710 823.768 6.609.277

Font: OR-IEC, a partir de les resolucions oficials del ministeri corresponent i de les bases de dades de producció científica de les diferents universitats.



TAULA 11 Projectes de recerca en dret del ministeri corresponent per àmbits

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Total Dret administratiu

250.140 42.780 80.920 337.590 66.550 84.700 55.660 918.340

Dret civil 60.482 131.060 291.550 78.650 174.724 444.070 183.920 1.364.456 Dret constitucional

36.800 0 188.020 82.280 72.600 145.200 24.200 549.100

Dret del treball i la seguretat social

0 40.020 0 127.050 70.180 0 60.500 297.750

Dret financer i tributari

41.400 0 23.800 108.900 0 0 94.017 268.117

Dret internacional privat

16.000 0 48.790 0 0 33.880 36.300 134.970

Dret internacional públic

129.775 0 0 140.360 89.177 233.530 60.500 653.342

Dret mercantil 18.400 0 35.700 43.560 0 39.930 0 137.590 Dret penal 34.600 48.040 218.365 0 0 370.260 108.900 780.165 Dret processal 0 110.080 55.930 0 60.500 30.250 139.271 396.031 Dret romà 41.525 0 0 65.945 0 0 0 107.470 Filosofia del dret

34.600 118.000 0 140.360 290.400 121.000 0 704.360

Història del dret 79.500 0 0 127.050 0 10.890 60.500 277.940 Total 743.222 489.980 943.075 1.251.745 824.131 1.513.710 823.768 6.589.631

Font: OR-IEC, a partir de les resolucions oficials del ministeri corresponent i de les bases de dades de producció científica de les diferents universitats.

Les subvencions obtingudes per alguns altres centres, com ara instituts

universitaris, han quedat incorporades a les taules 10 i 11. Tot i això, es disposa

d’informació separada en alguns casos, que es pot desglossar de la manera següent:

― L’IUEE, adscrit a la UAB, va obtenir l’any 2006 la quantitat de 96.800

euros, l’any 2008 va obtenir 118.580 euros i l’any 2009, 39.930 euros. Distribuïdes per

àrea de coneixement, aquestes quantitats han estat assignades a ciència política

(70.180 euros) i a dret internacional públic (185.130 euros).

― El centre de recerca IDP, adscrit a la UB, va obtenir l’any 2005 la quantitat

de 94.010 euros i l’any 2008, la de 157.300 euros. Distribuïdes per àrea de

coneixement, aquestes quantitats han quedat assignades a dret constitucional (94.010

euros) i a dret internacional públic (114.950 euros).



3.3. Projectes amb finançament europeu

La UE, a través de la Comissió Europea, va crear uns programes de

finançament de la recerca en el marc de l’Àrea de Recerca Europea (ERA, pel seu nom

en anglès, European Research Area). Els objectius específics i les accions varien en

cada convocatòria. En el període objecte d’aquest informe, la Comissió Europea va

desplegar el VI Programa Marc de Recerca i Desenvolupament de la UE (FP6, pel seu

nom en anglès, Framework Programme) per al període 2002-2006 i el VII Programa

Marc (FP7) per al període 2007-2013. La convocatòria fa referència a les ciències

socials, i ha estat necessari fer una depuració de dades per seleccionar específicament

els projectes de dret. Per tant, no s’hi inclouen els que corresponen a la ciència política

o la criminologia, encara que hi participin alguns acadèmics de l’àmbit jurídic en els

equips interdisciplinaris que sovint es formen.

En tots els casos, les universitats o els centres catalans que hi participen ho fan

com a institució membre (partner) d’un projecte liderat per alguna altra universitat o

centre, sense dirigir cap projecte europeu. La informació sobre el finançament que rep

cada universitat membre no és accessible. La Comissió Europea ha creat el Servei

d’Informació Comunitari sobre Recerca i Desenvolupament (CORDIS), el principal

portal on es publiquen els resultats dels projectes de recerca finançats per la UE (vegeu

la seva pàgina web: http://cordis.europa.eu/home_es.html), que mostra l’import total

que ha rebut cada projecte, però no l’import atorgat a cada institució que hi pren part.

La UAB participa en els projectes següents:

― «Semantically-enabled knowledge technologies (SEKT).» Projecte

coordinat per British Telecommunications Public Limited Company (2004-2006).

― «Changing landscape of European liberty and security (CHALLENGE).»

Projecte coordinat pel Centre for European Policy Studies de Bèlgica (2004-2009). Hi

participen dues institucions catalanes: la UB i la UAB, a través de l’IUEE.

La UB també participa en dos projectes de recerca:

― «Crime repression costs in context (CRCC).» Projecte coordinat per la

Universitat de Florència (2007-2009).



― «Changing landscape of European liberty and security (CHALLENGE).»

Projecte coordinat pel Centre for European Policy Studies de Bèlgica (2004-2009). Hi

participen dues institucions catalanes: la UB i la UAB, a través de l’IUEE.

La UdL col·labora en el projecte «Joint Network on European Private Law»,

coordinat per la Universitat de Bielefeld (2005-2007).

La UPF intervé en el projecte «Mainstreaming methodology for estimating

costs of crime (MMEC)», coordinat per la Universitat de York (2007-2008).

Tanmateix, cal tenir en compte que la Comissió Europea té altres programes de

finançament de projectes que aquí no es detallen, com ara eContentplus Programme,

Programme Prevention of and Fight against Crime, Criminal Justice Programme i el

Programa Jean Monnet. Un altre organisme que finança la recerca en ciències socials

és la Fundació Europea de la Ciència.

4. RESULTATS DE LA RECERCA: PUBLICACIONS

Els resultats de la recerca estan molt vinculats, encara que no de manera

excloent o exclusiva, als grups de recerca i als projectes subvencionats. Donat que la

temàtica de les publicacions normalment està relacionada amb els projectes

d’investigació dels grups de recerca, resulta profitós destacar quins són aquests temes

en els diferents departaments.

Amb caràcter general, cal destacar dues dades. Per una banda, s’ha incrementat

el nombre de publicacions a l’estranger per part dels juristes catalans. Es troba a faltar,

això sí, una base de dades amb informació exhaustiva de les publicacions dels

acadèmics, que inclogui tant les d’àmbit nacional com les estrangeres. Les diferents

bases de dades que recullen bibliografia de professors universitaris sovint no inclouen

la que es publica a l’estranger. Per una altra banda, s’han incrementat las referències al

dret europeu en els projectes de recerca concedits, la qual cosa fa palesa la importància

del seu estudi.



4.1. Dades sobre publicacions

Les dades sobre les publicacions són difícils d’aconseguir perquè estan molt

disperses, cada universitat té la seva pròpia base de dades (generalment a partir del

sistema de Gestió de la Recerca, GREC, de cada centre) i sovint no són accessibles

amb caràcter obert. A més, les dades, un cop recopilades, s’han de revisar

detalladament per garantir-ne la qualitat. Caldria tenir una base de dades unificada

amb informació de tots els investigadors que fan recerca en dret a Catalunya, que

permetés una explotació acurada de les dades.

Es poden extreure dades de les publicacions derivades dels grups de recerca,

però s’ha de tenir en compte que aquesta informació prové de les sol·licituds

presentades en la convocatòria d’ajuts per obtenir finançament per als grups de

recerca, no dels informes finals presentats per justificar la recerca feta. Això

necessàriament suposa que la informació és incompleta. Per una banda, per la qüestió

temporal: les dades no són els resultats de la recerca duta a terme pels grups,

conseqüència del finançament rebut, sinó les publicacions que ja s’han fet i que

justifiquen l’obtenció del finançament de la recerca en l’àmbit concret que sigui. Per

una altra banda, per la temàtica: sovint les sol·licituds recullen només les publicacions

vinculades a la temàtica del grup i es deixen d’introduir referències a publicacions

anteriors que no estan relacionades temàticament amb el grup de recerca.

Tenint en compte aquestes dificultats, s’ha treballat amb les dades disponibles,

per intentar conèixer, malgrat totes les limitacions esmentades, les publicacions dels

investigadors en dret. En les taules 12 i 13 s’ha comptat només la producció científica

més rellevant vinculada a la convocatòria SGR 2005, que es concentra en 1.135

articles, 100 llibres i 408 capítols en llibres col·lectius, sense computar altres

publicacions, com ara informes o reviews. El nombre de publicacions en una àrea de

recerca determinada és directament proporcional al nombre de SGR reconeguts en

aquest àmbit. La informació es desglossa en les taules 12 i 13:



TAULA 12 Publicacions dels grups de recerca en dret per universitats (SGR 2005)

Articles Llibres Capítols Total

UAB 171 6 16 193

UB 361 33 116 510

UdG 33 6 48 87

UdL 150 6 105 261

UPF 380 35 101 516

URV 40 14 22 76

Total Dret 1.135 100 408 1.643

Font: AGAUR.

TAULA 13

Publicacions dels grups de recerca per àmbits del dret (SGR 2005)

Font: AGAUR.

Articles Llibres Capítols Total

Dret administratiu 101 5 9 115

Dret civil 168 30 97 295

Dret

constitucional 41 6 13 60

Dret del treball i

la seguretat social 58 0 3 61

Dret financer i

tributari 14 10 38 62

Dret internacional

privat 87 16 64 167

Dret internacional

públic 105 3 11 119

Dret mercantil 39 0 1 40

Dret penal 160 5 114 279

Dret processal 172 22 36 230

Filosofia del dret 160 3 21 184

Història del dret 30 0 1 31

Total Dret 1.135 100 408 1.643



Les dades de publicacions vinculades a les sol·licituds de reconeixement de

grup de recerca a la convocatòria del 2009 (SGR 2009) són les següents: 2.490

articles, 634 llibres i 2.131 capítols en llibres col·lectius. Aquesta convocatòria

distingeix entre articles publicats en revistes indexades (1.188 articles) i en revistes no

indexades (1.302 articles). La informació es desglossa en les taules 14 i 15:

TAULA 14 Publicacions dels grups de recerca en dret per universitats (SGR 2009)

Articles no

indexats

Articles

indexats Llibres Capítols Total

UAB 171 97 88 307 663

UB 521 509 253 895 2.178

UdG 33 16 19 51 119

UdL 61 78 35 162 336

UOC 63 111 46 101 321

UPF 248 357 128 319 1.052

URV 91 134 65 296 586

Total Dret 1.188 1.302 634 2.131 5.255

Font: AGAUR.



TAULA 15

Publicacions dels grups de recerca per àmbits del dret (SGR 2009)

Font: AGAUR.

No es disposa de dades, però, sobre l’impacte de les publicacions, relacionat

amb el nombre de citacions que reben en les publicacions especialitzades. Aquest és

un indicador molt important per conèixer la influència de la recerca, però no està

disponible per al dret, ja que la majoria de les revistes jurídiques no es troben a les

bases de dades que sí que fan el seguiment de l’impacte, com ara l’ISI Web of

Science.

Articles

no

indexats

Articles

indexats Llibres Capítols Total

Dret administratiu 43 64 50 106 263

Dret civil 257 418 134 458 1.267

Dret constitucional 124 100 70 217 511

Dret del treball i la

seguretat social 54 27 23 125 229

Dret financer i

tributari 64 108 37 91 300

Dret internacional

privat 16 102 19 75 212

Dret internacional

públic 190 216 110 604 1.120

Dret mercantil 69 72 24 36 201

Dret penal 146 81 51 198 476

Dret processal 28 17 22 21 88

Filosofia del dret 195 84 82 185 546

Història del dret 2 13 12 15 42

Total Dret 1.188 1.302 634 2.131 5.255



4.2. Temàtica per àrees de coneixement

Per tenir un marc de referència sobre les publicacions, cal fer esment de la seva

temàtica, com ja s’havia fet en els anteriors reports de la recerca en dret, distingint-la

en funció dels departaments, tal com s’havia fet fins ara. Ara bé, hi ha dues diferències

respecte dels reports anteriors. La primera és que s’analitza conjuntament la història

del dret i el dret romà, com s’explica en l’apartat corresponent. La segona és que no es

dedica un apartat independent al dret comunitari, no perquè no correspongui a un

departament propi, sinó, sobretot, per la seva transversalitat, ja que sovint els projectes

i les publicacions de les diferents àrees inclouen una perspectiva de dret comunitari.

Atesos els anys transcorreguts des que es va elaborar l’últim report, ens centrem aquí

en els aspectes fonamentals, fent una síntesi que pugui ser útil per als no juristes.

a) Dret administratiu

Les publicacions sobre dret administratiu se centren en temes relatius a

l’urbanisme, la protecció del medi ambient, els serveis públics, així com la funció

pública i l’organització administrativa. A banda d’aquests temes que es podrien

considerar clàssics, les publicacions s’ocupen de la immigració, les noves tecnologies,

el sector audiovisual i l’ensenyament. Cal advertir que algunes matèries, com ara la

immigració, són objecte de recerca no només per al dret administratiu, sinó també per

a altres àrees, com el dret constitucional o el dret internacional públic, i, per tant,

alguns temes són analitzats des de diferents perspectives.

b) Dret civil

La doctrina civil catalana és l’àrea més prolífica de totes durant el període

analitzat. Les línies de recerca continuen sent les encetades en períodes anteriors: dret

patrimonial, dret de família i dret de danys. Cal mencionar el dret de consum com a

línia de recerca consolidada, amb l’impacte corresponent en el nombre de publicacions

sobre aquesta matèria.



Els investigadors van participar molt activament en els treballs preparatoris

dels llibres del Codi civil de Catalunya que es van aprovar en el període analitzat, a

través de la Comissió de Codificació de Catalunya, de la qual formen part destacats

acadèmics catalans. Cal recordar que durant aquest període la tasca prelegislativa va

ser intensa i es van aprovar diversos llibres del Codi civil de Catalunya, com el llibre

tercer, relatiu a les persones jurídiques, el quart, relatiu a les successions, i el cinquè,

sobre els drets reals.

c) Dret constitucional

En l’àmbit del dret constitucional, continua la recerca sobre els temes

tradicionals, com ara la teoria de la constitució, les comunitats autònomes i els drets

fonamentals. La doctrina també s’ha ocupat dels procediments davant el Tribunal

Constitucional. I es treballa amb temes com la immigració i el medi ambient. Cal

destacar l’enfocament europeu de moltes de les publicacions. La governança

multinivell apareix com a tema específic de recerca (el paper de les regions a la UE).

d) Dret eclesiàstic

No hi ha grups de recerca consolidats reconeguts d’aquesta matèria durant el

període analitzat i, per tant, no en consten dades objectives sobre el nombre de

publicacions. Això no vol dir, evidentment, que no es publiqui en aquesta matèria,

però la manca de dades vinculades als grups de recerca no ens permet saber, per

exemple, si es publiquen més monografies o articles en revistes.

e) Filosofia del dret

La filosofia del dret se centra en la recerca de la teoria del dret i de la justícia,

tenint en compte el fenomen de la globalització i el seu impacte en la democràcia i els

drets humans. Hi ha també una preocupació per temes de discriminació o d’igualtat de

gènere. Continua la recerca sobre els reptes ètics, jurídics i socials dels avenços tècnics



i científics, corresponent a una línia de recerca amb SGR reconegut i projectes

finançats.

f) Dret financer i tributari

Són objecte de recerca els temes clàssics de finançament autonòmic i local, així

com de política fiscal en àmbits determinats, com ara l’habitatge, les activitats

empresarials o les persones dependents. També s’ha ocupat del finançament dels

serveis socials. Els resultats de la recerca en dret financer i tributari es publiquen,

sobretot, en capítols de llibres col·lectius, a diferència de la resta de departaments, on

la majoria de publicacions són articles en revistes especialitzades.

g) Història del dret i dret romà

Durant aquest període, s’han obtingut projectes coordinats d’història del dret i

de dret romà que en justifiquen el tractament conjunt. La recerca se centra

fonamentalment en la història del dret català, tant de les institucions de dret públic

com privat.

h) Dret internacional públic

Les publicacions en matèria de dret internacional públic són abundants durant

el període analitzat: és la segona àrea amb més publicacions a la convocatòria d’SGR

2005. Aquesta matèria centra la seva anàlisi en el nou ordre mundial del segle XXI: la

governança global; les àrees perifèriques de la UE, com el Mediterrani i l’Europa

oriental, i la participació de les comunitats autònomes a la UE. El centre ara no són

tant les Nacions Unides, com en altres períodes subjectes a avaluació, com la UE.

Altres temes pivoten sobre el dret ambiental, la immigració i la seguretat alimentària.



i) Dret internacional privat

Una de les preocupacions de la recerca en aquesta matèria continua sent la

comunitarització del dret internacional privat. Els àmbits d’estudi són les societats i

altres persones jurídiques, a més del dret de família amb element estranger. El dret

internacional privat també s’ha ocupat de l’anomenat dret processal civil

internacional, concretament el que fa referència a la competència judicial

internacional.

j) Dret mercantil

Les publicacions en aquest període són baixes, si les comparem amb les

d’altres departaments de l’àmbit del dret privat. Els temes que més han estat objecte de

recerca són, bàsicament, el dret de societats, la propietat industrial, la defensa de la

competència, la contractació, el dret concursal i el dret marítim.

k) Dret penal

A banda de la recerca sobre aspectes d’abast general, com ara la constitució i el

dret penal, o les transformacions en la societat de la informació i el coneixement, els

estudis s’han centrat en el dret penal econòmic i la responsabilitat penal a l’empresa.

Ha estat molt important l’atenció dedicada a les conseqüències jurídiques del delicte:

sancions penals i penes alternatives. També trobem publicacions sobre política

criminal i criminologia. El gènere ha estat objecte de recerca, tant des del punt de vista

dels delictes contra les persones com des del punt de vista de la criminologia,

analitzant el gènere i la marginació.

l) Dret processal

En l’àmbit del dret processal, part de la recerca s’ha centrat en l’estudi de

l’execució processal. Altrament, s’han estudiat les mesures cautelars i els aspectes



processals del concurs de creditors. També s’ha dut a terme recerca en l’àmbit del

procés penal. Cal destacar la internacionalització de la recerca en dret processal, tant

per tenir en compte les dificultats del procés quan hi ha elements internacionals, com

per fer una anàlisi comparada. Sovint els títols dels projectes de recerca inclouen una

referència a aquest àmbit internacional.

m) Dret del treball i la seguretat social

Les publicacions tenen com a eix el treballador i s’han centrat en aspectes com

l’edat (treballadors menors i treballadors de la «tercera edat laboral») i la salut mental,

per una banda, i l’empresari, per l’altra; també s’han ocupat dels canvis organitzatius i

les noves tecnologies, els processos de reestructuració i les polítiques ambientals. A

més, s’han abordat els problemes específics dels centres especials d’ocupació i el PDI

laboral de les universitats públiques.

5. VALORACIONS FINALS

El període objecte d’aquest informe, del 2003 al 2009, representa la

consolidació a l’alça de les tendències apuntades en l’informe anterior. En concret, en

el report anterior es destacaven dos aspectes. En primer lloc, la projecció en recerca de

les universitats públiques, sobretot les de Barcelona (UAB, UB i UPF). La recerca se

centra, gairebé de forma exclusiva, en les universitats públiques. En el període 2003-

2009, pel que fa a la valoració de la posició de les universitats catalanes, cal dir que, a

banda de les públiques de Barcelona, que segueixen mantenint el lideratge, va

adquirint un paper creixent la UdG. En segon lloc, l’informe anterior ressaltava

l’augment de la internacionalització de la recerca, tant pel que fa referència a les

publicacions en revistes o llibres col·lectius estrangers com a la participació dels

investigadors catalans en grups de recerca internacionals. Aquesta internacionalització

de la recerca s’ha incrementat considerablement durant el període avaluat. Malgrat tot,

falta lideratge en l’àmbit europeu de la recerca. Cal valorar positivament la

participació de les universitats catalanes en projectes europeus, encara que, de

moment, es fa només a través de posicions d’entitat participant, no de lideratge.



6. ANNEXOS

Annex 1. Dades 2003-2009

Ajuts per donar suport a les activitats dels grups de recerca (SGR 2005-2008) Expedient Grup Investigador principal Entitat Departament Àrea de coneixement Modalitat Import

2005 SGR 00149 Grup de Recerca en Dret Administratiu

Font Llovet, Tomàs UB Dret Administratiu i Dret Processal

Dret administratiu Grup de recerca singular

39.000

2005 SGR 00044 OBSEI Argullol i Murgadas, Enric

UPF Dret Dret administratiu Grup de recerca singular

39.000

2005 SGR 00199 Dret civil català i dret privat europeu Pozo Carrascosa, Pedro del

URV Dret Privat, Processal i Financer

Dret civil Grup de recerca consolidat

2005 SGR 00859 Grup de Recerca en Dret Privat, Consum i Noves Tecnologies (GREDINT)

Maluquer de Motes Bernet, Carlos Juan

UB Dret Civil Dret civil Grup de recerca consolidat

2005 SGR 00843 Dret civil constitucional i dret català Roca i Trias, Encarna UB Dret Civil Dret civil Grup de recerca consolidat

2005 SGR 00215 Grup de Recerca en Dret Patrimonial Salvador Coderch, Pau

UPF Dret Dret civil Grup de recerca consolidat

49.000

2005 SGR 00759 Grup d’Estudi del Dret Civil Català (UB-UAB)

Badosa Coll, Ferran UB Dret Civil Dret civil Grup de recerca consolidat

39.000



2005 SGR 00172 Grup de Recerca de Dret Privat Europeu

Martín Casals, Miquel UdG Dret Privat Dret civil Grup de recerca consolidat

39.000

2005 SGR 00808 Grup d’Estudis Constitucionals i Europeus

Albertí Rovira, Enoch UB Dret Constitucional i Ciència Política

Dret constitucional Grup de recerca consolidat

2005 SGR 00426 Grup de Recerca en Dret del Treball i de la Seguretat Social (GREDTiSS)

López López, Julia UPF Dret Dret del treball i de la seguretat social

Grup de recerca consolidat

2005 SGR 00968 Habitatge i política fiscal Agulló Agüero, Antonia

UPF Dret Dret financer i tributari


2005 SGR 00137 Institut de Dret i Tecnologia - Grup d’Estudis Internacionals i Europeus (IDT-GEIE)

Vilà Costa, Blanca UAB Ciència Política i Dret Públic Dret Privat


Grup de recerca singular

2005 SGR 00928 Àrea de Dret Internacional Privat de la UB

Borrás Rodríguez, Alegría

UB Dret i Economia Internacionals



25.047

2005 SGR 00671 Observatori de Política Exterior Europea

Barbé Izuel, Esther IUEE IUEE Dret internacional públic i relacions internacionals


2005 SGR 00860 Grup de Recerca en Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

García Segura, Caterina

UPF Dret Dret internacional públic i relacions internacionals


2005 SGR 00146 Àrea de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

Abellán Honrubia, Victoria


Dret internacional públic i relacions internacionals


35.000

2005 SGR 00077 Equip de Recerca sobre el Comerç Internacional dels Serveis (ERCIS)

Jiménez Cortés, Claudia

UAB Dret Públic i Ciències Historicojurídiques


Grup de recerca emergent

2005 SGR 00820 Grup de Recerca sobre Govern Corporatiu de l’Empresa (GCE)

Vázquez Albert, Daniel

UB Dret Mercantil, Dret del Treball i de la Seguretat Social

Dret mercantil Grup de recerca emergent

49.000



2005 SGR 00558 Grup de Dret Penal Econòmico-Empresarial

Silva Sánchez, Jesús-María

UPF Dret Dret penal Grup de recerca consolidat

39.000

2005 SGR 00361 Sistema de justícia penal Tamarit Sumalla, Josep Maria

UdL Dret Públic Dret penal Grup de recerca consolidat

49.000

2005 SGR 00824 Grup de Recerca en Criminologia Aplicada a la Penologia

Larrauri Pijoan, Elena UAB Ciència Política i Dret Públic

Dret penal Grup de recerca consolidat

39.000

2005 SGR 00499 OSPDH Rivera Beiras, José Ignacio

UB OSPDH Dret penal Grup de recerca consolidat

39.000

2005 SGR 00660 Recerca de dret processal (ReDePro) Ramos Méndez, Francisco

UPF Dret Dret processal Grup de recerca consolidat

39.000

2005 SGR 00086 Qüestions actuals de dret processal Armenta Deu, Maria Teresa

UdG Dret Públic Dret processal Grup de recerca consolidat

39.000

2005 SGR 00267 Grup de Recerca Pontius de Ilerda del Departament de Dret Privat (UdL)

Serrano Masip, Mercè UdL Dret Privat Dret processal Grup de recerca emergent

2005 SGR 00794 Grup de Recerca de Drets i Societat amb Perspectiva de Gènere ANTÍGONA

Bodelón González, Encarna

UAB Ciència Política i Dret Públic

Filosofia del dret Grup de recerca emergent

2005 SGR 00425 Grup de Recerca Consolidat de Filosofia del Dret, Moral i Política

Capella Hernández, Juan Ramón

UB

Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials

Filosofia del dret Grup de recerca consolidat

36.600

2005 SGR 00374 Grup de Filosofia del Dret Moreso Mateos, Josep Joan

UPF Dret Filosofia del dret Grup de recerca consolidat

38.600



2005 SGR 00004 Institut de Dret i Tecnologia - Grup d’Estudis Sociojurídics (IDT-GRES)

Casanovas Romeu, Pompeu



2005 SGR 00117 Seminari Interuniversitari d’Història del Dret Català Josep Maria Font Rius (SFR)

Montagut Estragués, Tomàs de

UPF Dret Història del dret i de les institucions


50.000

Font: AGAUR.

Ajuts per donar suport a les activitats dels grups de recerca (SGR 2009-2013)

Expedient Grup Investigador principal

Entitat Departament Àrea de coneixement Modalitat Import

2009 SGR 372 Grup de Regulació de Riscos i de Sectors Estratègics (GRRISE)

Esteve Pardo, José UB Dret Administratiu i Dret Processal

Dret administratiu Grup de recerca consolidat

37.600

2009 SGR 1478 Grup de Recerca Consolidat en Dret Administratiu

Font Llovet, Tomàs

UB Dret Administratiu i Dret Processal

Dret administratiu Grup de recerca consolidat

44.800

2009 SGR 1535 Grup de Recerca en Dret Patrimonial

Egea i Fernández, Joan

UPF Dret Dret civil Grup de recerca consolidat

44.800

2009 SGR 221 Grup de Dret Civil Català Badosa Coll, Ferran


44.800

2009 SGR 551

La competència en dret d’obligacions i contractes de Catalunya: bases i principis i matèries

Prats Albentosa, Lorenzo

UAB Dret Privat Dret civil Grup de recerca emergent

2009 SGR 689 Dret civil català i dret privat europeu

Pozo Carrascosa, Pedro del



38.400



2009 SGR 313 Dret civil constitucional i dret català

Miralles González, Isabel


35.200

2009 SGR 944 GREDINT Llácer Matacás, María Rosa


40.000

2009 SGR 1456 Dret d’Internet (DDI) Xalabarder Plantada, Raquel

UOC Estudis de Dret i Ciència Política

Dret civil Grup de recerca emergent

2009 SGR 614 Grup de Recerca de Dret Privat Europeu

Martín Casals, Miquel

UdG Observatori Europeu de Dret Privat i Comparat


32.800

2009 SGR 1291 Grup de Recerca d’Estudis Federals i Autonòmics (GREFA)

Barceló Serramalera, Mercè


Dret constitucional Grup de recerca emergent

2009 SGR 767 Dret constitucional europeu Freixes Sanjuán, Teresa



36.800

2009 SGR 181 Grup d’Estudis Constitucionals i Europeus

Albertí Rovira, Enoch

UB Dret Constitucional i Ciència Política


60.000

2009 SGR 267 Grup Interuniversitari Drets Culturals i Diversitat (GIDD)

Pérez Madrid, Francisca

UB Història del Dret, Dret Romà i Dret Eclesiàstic de l’Estat

Dret constitucional Grup de recerca emergent

36.800

2009 SGR 1190 GREDTiSS López López, Julia UPF Dret Dret del treball i de la seguretat social


2009 SGR 212 Drets laborals dels treballadors espanyols i estrangers

Rojo Torrecilla, Eduardo

UAB Dret Públic i Ciències Historicojurídiques

Dret del treball i de la seguretat social


2009 SGR 886 Grup de Recerca en Dret Financer i Tributari

Macho Pérez, Ana Belén

UPF Dret Dret financer i tributari


36.000



2009 SGR 912 Dret tributari internacional Urquizu Cavallé, Àngel




2009 SGR 38 Fiscalitat, relacions laborals i prestacions socials

Delgado García, Ana María




2009 SGR 845 Àrea de Dret Internacional Privat de la UB

Borrás Rodríguez, Alegría




34.400

2009 SGR 810 GEIE-IDT Vilà Costa, Blanca UAB Dret Privat Dret internacional privat


32.800

2009 SGR 990 Observatori de Política Exterior Europea

Barbé Izuel, Esther IBEI IBEI Dret internacional públic i relacions internacionals


33.600

2009 SGR 129 Grup de Recerca en Dret Internacional Públic i Relacions internacionals

García Segura, Caterina

UPF Dret Dret internacional públic i relacions internacionals


36.000

2009 SGR 1114 Àrea de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

Bonet Pérez, Jordi UB Dret i Economia Internacionals



40.000

2009 SGR 28 La reforma de les Nacions Unides

Blanc Altemir, Antoni

UdL Dret Públic Dret internacional públic i relacions internacionals


43.200

2009 SGR 782 Grup de Recerca en Globalització, Pluralisme Jurídic i Drets Humans

Sánchez Sánchez, Víctor Manuel




2009 SGR 81 Territori, ciutadania i sostenibilitat

Pigrau Solé, Antoni

URV Dret Públic Dret internacional públic i relacions internacionals


44.000

2009 SGR 236

Equip de Recerca sobre Justícia, Afers Interns, Drets i Immigració de la Unió Europea (ERJAIDI-UE)

Esteve Garcia, Francina

IUEE IUEE Dret internacional públic i relacions internacionals


34.400



2009 SGR 175 GCE Vázquez Albert, Daniel

UB Facultat de Dret Dret mercantil Grup de recerca consolidat

2009 SGR 490 Grup de Dret Penal Econòmico-Empresarial

Silva Sánchez, Jesús-María

UPF Dret Dret penal Grup de recerca consolidat

39.200

2009 SGR 755

Grup de Recerca en Dret Penal i Política Criminal de la Universitat de Barcelona (DPPCUB)

Mir Puig, Santiago UB Dret Penal i Ciències Penals

Dret penal Grup de recerca consolidat

36.000

2009 SGR 510 Sistema de justícia penal Tamarit Sumalla, Josep Maria

UdL Dret Públic Dret penal Grup de recerca consolidat

33.600

2009 SGR 316 OSPDH Rivera Beiras, José Ignacio

UB OSPDH Dret penal Grup de recerca consolidat

2009 SGR 268 ReDePro Ramos Méndez, Francisco

UPF Dret Dret processal Grup de recerca consolidat

2009 SGR 762 Qüestions actuals de dret processal

Armenta Deu, Maria Teresa

UdG Dret Públic Dret processal Grup de recerca consolidat

34.400

2009 SGR 425 Grup de Filosofia del Dret Moreso Mateos, Josep Joan

UPF Dret Filosofia del dret Grup de recerca consolidat

64.000

2009 SGR 570 Dret i societat amb perspectiva de gènere (ANTÍGONA)

Bodelón González, Encarna



2009 SGR 580 Grup de Recerca Consolidat Bioètica, Dret i Societat

Casado González, María Rosario

UB OBD Filosofia del dret Grup de recerca consolidat

36.000

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

reports de la recerca a catalunya 2003-2009 dretinstitut d ’estudis catalans 2 reports de la...

Documents